2
10
153
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf
34632861641e70f7405a3927e49c43fb
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Johns Hopkins University
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Giddens, Don P. (citació)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Premis i reconeixements
Urbanisme
Baltimore
Johns Hopkins University
Description
An account of the resource
Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Baltimore
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf
c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.01. Documents identificatius
Description
An account of the resource
Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de naixement de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Registre Civil
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Biografia
Description
An account of the resource
Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf
225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25
DIVENDRES
4 D’ABRIL DEL 2008
Opinió
el Periódico 11
Reflexions del Català de l’Any
Deixeu-me donar les gràcies
Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò
LEONARD BEARD
PASQUAL
Maragall
salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la.
No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el
seu somriure, que no puc oblidar.
Va morir al quiròfan i ens ho van
notificar. Punt.
¿Per què no deixem morir la
gent tranquil.lament?
JO NO TINC
gens de ganes
de morir-me. Penso donar encara
bastanta guerra. Però que no
m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona
desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia
d’ella una altra persona que no era
pas ella.
Entenc que la religió ha fet molt
per acompanyar els moribunds i les
seves famílies en el moment més
difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és
conegut. Però fins i tot ell deia: «Si
aquest món és tan bell, Senyor,
¿què més em podeu dar?». No volia
un altre cel que aquell cel clar de
Sant Gervasi. Si les coses d’aquest
món eren tan belles i Déu li havia
donat els ulls per a elles, ¿què més
podia voler?, protestava.
No convertim la mort en un pou
negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que
compta. Que no la decideixi ningú
per nosaltres, com passa en les
guerres i els crims.
ull agrair molt sincerament, molt de debò, a
tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de
premis i efusions, més deguts a
l’aflicció que produeix a molts la
meva malaltia, ho sé, que no pas a
grans mèrits passats, puix que
aquests ja m’han estat reconeguts
en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit
del Català de l’Any, tan bellament
organitzada, com sabeu, per aquest
diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar
al pap i guardar a la butxaca per no
abusar de la paciència d’una nit que
s’estava fent molt llarga i massa
emotiva.
V
HE LLEGIT FA
poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem
fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de
contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la
ciutat), que un famós –i, per tant,
ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de
milions de lliures esterlines per a la
recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta
malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de
l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora,
puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més.
ENS ACOSTEM
Diu Pritchett que altres malalties
donen lloc a morts més dignes. I
això em sembla important. No totes
les morts són iguals.
El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a
la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot,
el que em fa pensar que, si algun
factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de
mare. En efecte, la mamà tenia, ja
gran, certa dificultat a encertar el
No tinc gens de ganes
de morir-me, però que no
m’allarguin la vida
innecessàriament
L’amenaça d’una
epidèmia de la caiguda de
la memòria és aterridora,
perquè la vida s’allarga
nom dels fills: en va tenir vuit i de
vegades deia dos o tres noms d’una
tirada abans d’ensopegar amb el
que buscava. Això al meu pare no li
passava.
Doncs bé, la meva mare va morir
d’un atac al cor, una cardiopatia
evident i del tot previsible, lenta i
suau però definitiva. Només un dels
set germans que quedàvem vius,
una germana, va dir: «No l’opereu».
El metge havia dit que no hi havia
remei. El cor havia petat. Hi havia
una possibilitat sobre cent o mil de
a un
món més humà –us ho aviso–, en
què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició.
Però tornant a la prosa de la vida
de cada dia, sapigueu que sóc feliç,
que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que
m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts,
moltíssims, d’immerescuts.
Això és tot el que us volia dir:
mercès. H
Expresident de la Generalitat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deixeu-me donar les gràcies
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Homenatges i distincions
Mitjans de comunicació
Catalunya
Model social
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2761/19710131_Degree_MasterArts_NSSR_PM.pdf
3d3842f7e803787d60563cae6898eb17
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma del Master of Arts de Pasqual Maragall a la New School for Social Research
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
New School for Social Research
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1973-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Economia
Universitats
New School for Social Research
Nova York
Description
An account of the resource
Diploma expedit per la Graduate Faculty of Political and Social Science, de la New School of Social Research. Signat pel degà de la facultat i pel president de la universitat.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2763/19580512_DiplomaBatxSuperior_PM.pdf
4188137a0617ae4b032e03cf60cb90a4
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma que certifica el títol de batxiller superior de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Torroja Miret, Antonio, 1888-1974
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1958-05-12
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Educació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Description
An account of the resource
Diploma de la Universitat de Barcelona, que certifica l'obtenció del títol de Batxiller Superior (segons el pla 1953 de lletres) a Pasqual Maragall i Mira, procedent de l'institut Àusias March i havent superat l'exàmen de grau superior amb un notable (el 27/06/1956).
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf
a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09
PDF Text
Text
PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE
BARCELONA
Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008
Molt Honorable President de la Generalitat,
Senyor Ministre d’Exteriors
Senyor Alcalde,
Senyores i senyors Tinents d'Alcalde,
Consellers,
Amic Narcís Serra,
Senyores i senyors Regidors,
Autoritats,
Estimades amigues i estimats amics.
Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys,
devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un
escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant
i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus
pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i
la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han
passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a
ciutat i com a família.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la
meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una
colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra
ciutat.
La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut,
de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè
Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom.
1
�En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut
moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè
després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que
vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de
funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara
davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els
haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al
matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les
nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que
en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de
hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral
com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es
treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en
jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de
tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a
una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el
Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia
sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de
funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van
fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i
vàrem haver de sortir corrents.
He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt
bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que
des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i
l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita
revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i
als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de
la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em
semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació,
una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat
Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas
de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri
també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu,
que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que
formava part de la majoria de govern.
He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home
privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser
alcalde d’aquesta ciutat, que és única.
2
�Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat
al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent,
durant molts
anys.
I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde,
ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació
del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte.
Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les
tres C: carta, compilación y castillo.
L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va
aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la
Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i
que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000
habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una
de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament
demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i
que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de
Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys.
En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo
tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per
companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i
Santi Udina –que també ens va deixar.
Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per
haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta
gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde,
entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant
més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell.
Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec
que ho van ser.
Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla
pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a
tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar.
3
�I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu
n’hi do el que van haver d’aguantar.
I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí
alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal
indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la
meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de
Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys.
En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també
en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no
haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es
diu Ernest.
Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació.
De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom
vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot.
Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona
d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato
Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les
Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys,
arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest
senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut
gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han
explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb
ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més
famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat
que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de
Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que
hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i
portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible
d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons
de Barcelona.
Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del
món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit
somiàvem i de dia construíem.
4
�Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat
la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres
mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a
viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de
fer.
En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig
repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no
repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar
algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde
abans d’acabar.
Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat.
En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere
any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la
voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats,
ho hem anat aconseguint.
Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència.
Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el
que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més
sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè
quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que
es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima
controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és
absolutament sana i necessària.
Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest
Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un
llistat de greuges per
posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a
pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys,
corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar
sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que
amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i
fent Europa.
.- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa
referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i
l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí
5
�present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la
ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les
5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid,
Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana.
.- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni
Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental.
Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que
hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor
d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir
que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però
AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara.
Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que
siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una
cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però
d’altres tampoc.
.- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta
velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una
vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de
provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a
Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens
van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats
de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat
era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i
això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat
molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat
amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà
mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital
que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran
que ja som tots plegats, uns més que d’altres.
Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells
anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no
pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho
va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad
que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les
hem acabat de pagar fa un o dos anys.
6
�I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara
és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament
ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç.
Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho
han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la
connexió amb la cornisa cantàbrica.
Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari
d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer
Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja
és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat
que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per
sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per
la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per
Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de
fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que
és un perjudici que no s’hauria d’admetre.
No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes
pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria
dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem
audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho!
L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França.
I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran
àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar.
.- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I
ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats
motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han
estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els
camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de
cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en
formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que,
junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a
Europa.
7
�Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho
és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al
català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som
europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir:
somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens
definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament
europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en
aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de
frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya
sinó també d’Europa.
.- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat
assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan
Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant
Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i
el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional.
És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual
Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir,
amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent
mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè
ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions
que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un
món molt complicat.
Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho
aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el
camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents
propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i
amb alguna persona més.
El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que
quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el
món. I és veritat.
La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les
malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives,
i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i
inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de
la ciutat.
8
�Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els
problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per
això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris.
Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són
importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González,
Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà
seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el
moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se.
La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació
recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li
el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi.
Per a tot això compteu amb mi.
Gràcies Barcelona!
T’estimo Barcelona!
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Medalla d'Or
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf
0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f
PDF Text
Text
Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de
Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo
Sarajevo, 06 d’abril de 2008
Dear citizens and friends,
I feel extremely honoured and also particularly touched to
be with you, in this occasion, after so many years of solid
friendship, build upon difficult experiences, through years of
war and peace.
Recently our city, Barcelona, has remembered an historic
tragedy, happened 70 years ago, when we were the first
city in history to be bombed by air, during our terrible civil
war.
The helpless population was killed, without compassion
during several long weeks, while international public opinion
remained silent and paralysed.
That was the ominous beginning of a practice that,
unfortunately, has become a repeated use for the following
wars. Too many and too tragic.
When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be
bombed, we felt immediately that we should be near you,
and try to help you, even with the poor means of a city in
front of the armies.
That was the beginning of our friendship. From then, we
have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in
our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom.
We learned from you how the difference can become a
treasure, instead of being an insurmountable gap. And how
the courage of a community is a strength that can face the
worst evil.
1
�We want an Europe, even a World, able to learn the
lessons of Sarajevo.
A World where, first of all, we stop to kill each other, and a
World capable to face living together, not only accepting
diversity, but understanding its unique value, with such
positive and rich benefits.
Recently, in the US, the democrat candidate, Barack
Obama has delivered a remarkable speech about racism,
which is still a division in the American society, and all
around the World.
I share his vision on that issue, and I am sure that
Sarajevians will be forever an extraordinary model for the
entire humanity.
Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where
all the cultures feed each other and are capable to build a
new living together, much better than the mere sum of
them.
Our conviction is that only these cities are possible, so
nowadays, nobody can survive enclosed in its identity,
without accepting and integrating the other ones.
Let me repeat my gratitude to you for the honour that you
conferred to me.
I feel the most proud citizen of that world.
Thank you,
Pasqual Maragall i Mira
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo
Abstract
A summary of the resource.
La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sarajevo
Language
A language of the resource
Anglès
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Sarajevo
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Guerra
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf
46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561
PDF Text
Text
M A R A G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
DISCURS DE PASQUAL MARAGALL
EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ
COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
�M f t R A G f t L L
P E R
C A T A L U N Y A
Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya,
Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi,
van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat.
Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa.
Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment
en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del
canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible.
Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama
a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà,
molt més enllà, de l'estricta filiació socialista.
Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de
tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De
la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és.
No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és
l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius.
Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es
veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran
pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant.
Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una
ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte.
Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu
3
�hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment,
els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més.
En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré
estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de
les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i
d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo
crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder
viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi
dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també
apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el
que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen.
Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant
cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat
per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència.
En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i
alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira,
Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio
Santiburcio, Ernest Lluch...
En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels
presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final,
que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi
Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt
important.
I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a
Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç
enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que
aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que
tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest
país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents,
dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber
lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem
forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies
Raimon, gràcies Joan.
4
�M
A
R
A
G
A
I
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
LA CATALUNYA QUE VULL
Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la
qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que
aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes
la propera tardor.
Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull
que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta
d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces
polítiques. No.
Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa
direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en
la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica
i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el
disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem
malmetent.
La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un
país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També,
però no només això.
Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya
ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa.
Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer,
d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat
cap al futur.
No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que
esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles
que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que
tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten.
Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest
sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà
de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga
�dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a
l'abast.
La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb
els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts,
l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles.
Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat
americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis,
una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat
per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius.
Aquesta és la missió d'Europa, i està començant.
Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou
món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de
començar per aquí.
Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin
que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als
hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin
rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina.
Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin
contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem
la funció pública.
La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània.
Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil
de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit.
Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra
comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres.
Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa.
Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels
Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com
nosaltres.
6
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E B
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té
tot el que cal per ser algú en el món obert.
I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de
la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani,
l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els
enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat.
Aquests eixos són d'interès general per a Espanya.
La Catalunya que vull tindr
una nova organització territorial amb set veguetieí. i
amb un nou mapa.
Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb
entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres
províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important.
Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els
Pirineus.
Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha
fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi
de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual».
Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de
vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja
costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran
connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal.
Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes
parcials que fan el nou dibuix de Catalunya.
Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot
concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben
ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica.
Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i
d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit,
en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els
dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui
7
�tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat?
Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres
necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa.
A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els
territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i
equilibrat.
La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin
les esgotades connexions metropolitanes.
La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de
permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema
logístic per a tota Catalunya.
La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi.
Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic
pel paisatge.
Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries.
Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera
com vivim.
Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament
acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els
locals públics.
La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per
adequar-los als nous temps.
Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc
anys desprès de la seva aprovació.
Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució.
Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir
què vol, independentment del final d'aquell conflicte.
8
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles
disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa,
però francament millorable.
Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot
oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar,
Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya.
Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per
governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa.
ua Catalunya que vul·l ve:
soanva h-: 'fa!
Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el
federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial.
I què volem dir amb això?
1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la
Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca
quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit
que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels
Territoris.
2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el
sistema fiscal comú.
3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la
plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la
Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar
que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada
per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser
el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals
d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir
que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i
aquí?
Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més
9
�acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol.
Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després,
m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per
guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests
nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via
Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien
d'arribar.
4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes
i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que
vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles
d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt,
no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó.
La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món.
Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa
dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que
Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és
més viva que mai i no hi haurà qui la pari.
Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves
competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés
de formació de la voluntat general.
Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània,
que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que
hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte
de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment
Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper
importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani,
s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món,
no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden
encendre.
La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys.
Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions
10
�M
A
R
A
G
A
L
L
P E R
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
«britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les
coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la
dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim,
dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses.
Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em
pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta
il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació.
Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer
també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares
que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim.
La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors.
Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels
emprenedors econòmics i socials:
•
dels treballadors que innoven a la feina,
•
de les dones empresàries i autònomes,
•
dels pagesos moderns,
•
de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives,
•
dels investigadors i inventors reconeguts,
•
de la gent gran activa,
•
dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense
fronteres,
•
dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i
ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre,
•
dels funcionaris motivats pel servei públic,
•
d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també,
exigents amb si mateixos.
En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors.
No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu
sense fer pràcticament res.
Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està
a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues
11
�raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà
d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar
les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè
una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també
gràcies a la immigració. No ens enganyem.
Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els
costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com
ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors
d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris
on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són
aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys
seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part
del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills
que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a
la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la
misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser
immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben
allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar?
Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne
una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en
venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem
dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un
barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien
arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que
l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors
i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris
tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La
preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de
les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia
de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i
de resoldre'ls.
Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials
que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint,
trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la
centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim
12
�M A R f t G A L L
P E R
C A T A L U N Y A
tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i
el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après.
Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut
aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que
aconseguirem el que vulguem aconseguir.
Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos
personals:
Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i
el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara,
vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que
després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que
abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president
presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt.
Segon. Un compromís amb la regeneració de la política.
Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o
l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una
constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau
zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner
i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré
perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara.
Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a
donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot.
I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència,
em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu
de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern.
Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que
Catalunya pot donar de si.
I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No
en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de
fer possible el gran canvi.
13
�Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa,
autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la
proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent
lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats
extraordinàries, i avanci confiada i segura.
Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran
victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Compto amb vosaltres!
Endavant!
Visca Catalunya!
L'Auditori de Barcelona
29 de juny de 2003
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Candidatura
Eleccions
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
President de la Generalitat de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf
b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21
PDF Text
Text
Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de
l’Any 2007.
Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala.
Palau de Congressos de Barcelona
28 de març de 2008
Estimats amics i amigues,
D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot
cor.
És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran
Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències
de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina.
Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui.
Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba!
Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat,
per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero,
un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben
connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa.
Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins
ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida,
desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per
alguna cosa.
Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la
família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la
meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí.
Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre
eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos.
Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en
Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem
posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre
l’Alzheimer.
Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra
acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya
però al servei dels ciutadans d’arreu el món.
Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia
d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat.
Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va
suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat.
Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més
important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots.
�Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics
del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha
atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI.
Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de
tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra
una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu
convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga
coneguda.
Tindreu aviat notícies meves i del projecte.
Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat.
L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat
vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!”
Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna
malèfica serà vençuda.
Bona nit!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs per la Gala Català de l'Any 2007
Abstract
A summary of the resource.
Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
El Periódico
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències