2 50 3273 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf 4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051 PDF Text Text LA CARTA DEL CORRESPONSAL › ‘Il sindaco’ Maragall A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un taxi per posar ordre al trànsit DANIEL VERDÚ Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL �Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia. Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar. Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà” l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça. Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza que quedaven al Palazzo Chigi. Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via �Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima. ADVERTISING Pisos y casas con hasta un 40% de dto. Descúbrelos aquí inRead invented by Teads El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per “Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva malaltia, i sobre com pensava combatre-la. �"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per pulsions secessionistes i centralismes burocràtics", considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un temps”. El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia. Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després. “Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social, polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que per les certituds”. �MÉS INFORMACIÓ Llegeix totes les cartes dels corresponsals Una manera de projectar el món a les antípodes de la que recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys 90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28 segles aquesta ciutat encara funciona. S'adhereix als criteris de Més informació > ARXIVAT A: Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa CONTENIDO PATROCINADO Ahorra hasta 12.000 €. Sin comisiones y tiempo récord. Disfruta del connecting box del Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta Hermosas ubicaciones abandonadas en las ruinas HOUSELL CITROËN EDITOR CHOICE I A MÉS… � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. URL local The URL of the local directory containing all assets of the website <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> Enllaç (URL) <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ‘Il sindaco’ Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roma Europa Pròxima Acció política Biografia Description An account of the resource Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998. Creator An entity primarily responsible for making the resource Verdú, Daniel Source A related resource from which the described resource is derived El País Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf bedf02e396d790d0229cb06c521654e2 PDF Text Text   QUI SOM? SUBSCRIPCIÓ POLÍTICA ACCÉS SUBSCRIPTORS EDITORIALS LA REVISTA CONTACTA EL DOSSIER PLAÇA OBERTA PERSONES  BLOG  CULTURA  SUBSCRIPCIONS ÀLBUM SOCIETAT ACCÉS SUBSCRIPTORS  NÚM. 0 PENSAMENT PROPI Pasqual Maragall Jordi Mercader | 17 Setembre 2018 Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel Lorenzo / EFE. ¿Q uè diria Pasqual Maragall de seguir en política? Aquesta és una pregunta sense resposta, que no l’ha de tenir per no caure en la indecència, com deia Ernest Maragall �l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció Exterior del Govern de Quim Torra. Les posicions polítiques de Pasqual Maragall responen a un pensament ideològic divulgat a bastament, a una tradició familiar, a unes circumstàncies històriques determinades i a unes experiències de govern ben presents. Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una oda inacabada que es pot rellegir però no concloure. «Només hi ha una cosa gran, i aquesta és l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només hi ha una cosa més gran encara: la unió d’aquest poble amb d’altres per formar un sentiment més poderós. I aquesta unió requereix, més enllà dels textos constitucionals, un esperit constitucional de lleialtat per part de tots». Això va dir a l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de 1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur, rematava aquesta declaració de principis amb una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè t’uneixin». Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del combat contra el nacionalisme esdevingut metàstasi estatista, no s’ha estat mai de proclamar-ho. «El que més ens preocupa als catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid). �La segona cosa que ens preocupa és el nostre. Per aquest ordre». La constatació de l’efecte perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos nacionalismes sobre el país és permanent. El 1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia assegurant que «Catalunya és una realitat torturada des de fora i per nosaltres mateixos». El catalanisme és el seu nacionalisme, Autèntic partisà però no pas un de la unió en la nacionalisme més pluralitat i del sinó un nacionalisme determinat, tal com ho explica al pròleg del llibre del seu combat contra el nacionalisme esdevingut amic Xavier Rubert metàstasi de Ventós titulat De estatista, no s’ha la identitat a la estat mai de independència. Un proclamar-ho. nacionalisme determinat que sempre procura denominar pel seu nom propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà més que en la perfecció del seu objectiu especí c, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de futur. Això és el que Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El modelo catalano dels italians, el Barcelona model dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la �unió, com volen els federalistes, més que no pas en la separació». Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a vessar, es preguntava en veu alta i de forma retòrica «¿és possible a la vegada el ple autogovern de Catalunya i formar part activament de l’Espanya democràtica i plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És possible, i no només possible, sinó que únicament per aquesta via té sortida Catalunya. I crec sincerament que únicament per aquesta via té sortida Espanya». Maragall estava fent un tour per les Espanyes per intentar explicar allò que molta gent no volia entendre o pretenia confondre interessadament davant la proposta del nou Estatut. Els contraris a aquella operació amb sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va recordar en una sessió del Senat per desfer malentesos, proliferaven per al seu disgust, alineats en acusacions contradictòries, per defecte els uns i per excés els altres. «Això és el que Europa espera de nosaltres: el modelo catalano dels italians, el Barcelona model dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la unió, com �volen els federalistes, més que no pas en la separació». Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de l’Espanya o cial, davant el socialisme governant, va descriure en un paràgraf de tres frases contundents la intencionalitat del nou text. «L’Estatut que pretenem no és una dissimulada declaració d’independència. Com tampoc és una acceptació vergonyant de vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas, una lliure declaració d’interdependència». La lliure declaració d’interdependència era la seva fórmula habitual per referir-se a l’opció determinada que proposava que els catalans assumissin lliurement. Una formulació molt mesurada que amb el pas del temps guanya sentit. En el seu argumentari, la llibertat de decisió estava incorporada i reconeguda en el referèndum estatutari, tal vegada per això no ho explicitava com un dret a reclamar, sinó com la repetició d’un exercici ja practicat l’any 1980. Fundadors subscriptors: més que lectors, actors disposats a canviar les coses. SUBSCRIPCIONS Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat solemnement al Parlament en la sessió d’investidura amb aquestes paraules: «L’Estatut que volem és una lliure declaració �Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE. d’interdependència des de la llibertat de decisió, interdependència, perquè som conscients que, avui més que mai, ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa història. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici d’aquesta decisió lliure sobre un text ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel Parlament al setembre de 2005, no seria un passeig de ors i violes. Maragall no va haver d’esperar a palpar- La lliure ho la tardor d’aquell declaració any per poder d’interdependència descriure amb antelació el viacrucis que hauria d’arribar més tard. era la seva fórmula habitual per referir-se a Ho va fer el 2003, l’opció que davant la cambra proposava que catalana. «Si els catalans �Catalunya deixa de assumissin provocar recels, si lliurement. Una Espanya deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah! aleshores ens en podem sortir; si el que impera és formulació molt mesurada que amb el pas del temps guanya sentit. novament l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no anirem be», es pot llegir al diari de sessions del Parlament. La transcripció del discurs d’investidura recull també, entre remors de veus dels presents, el seu pla davant una eventual reacció negativa al projecte. «Catalunya no es deixarà ensarronar més… en sabem un niu de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, de la callada per resposta… mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que vindran, el drama està servit», així va parlar als diputats abans de xar la seva posició en el supòsit d’una repetició dels antecedents. El seu pla B era aquest: «En cas de dilació indeguda en la tramitació, en cas de no presa en consideració, en cas d’impugnació o inadequació substantiva del resultat nal en el bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se mitjançant un �procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sempre dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament». El drama estava servit, atès que la seva presumpció es va complir gairebé l per randa, inclosa una traca nal del Tribunal Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en aquells moments, la seva batalla principal era i és contra el general Eisenhower, àlies familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú va fer seva l’opció de portar a referèndum l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no es pot respondre és políticament seductora, però malauradament impròpia. Només ens podem re ar del seu llegat i de les seves formulacions de futur, que, tot sigui dit, sovintejaven. «Catalunya no es deixarà ensarronar més… en sabem un niu de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, de la callada per resposta… mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que vindran, el drama està servit». �En una intervenció a Nueva Economía, l’any 2005, va resumir la seva visió constitucional del vell contenciós català: «Entenc que el 1978 l’essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i el País Basc renunciaven a exercir el dret d’autodeterminació a canvi d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a l’alçada del que s’havia aconseguit amb els estatuts de la Segona República». Feta aquesta interpretació del pacte, va concretar l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte constitucional renovat hauria de consistir en què les nacionalitats històriques acceptin la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l’equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials». En d’altres paraules, el reconeixement com a nació, no citat en aquesta argumentació concreta, perquè les frases no poden ser in nites i ho citava a la següent. Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la vigília de la presentació de les bases del nou Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga dels materials constitucionals i estatutaris… nosaltres proposem el pacte permanent del catalanisme amb l’Espanya democràtica, el pacte federal que proporciona un horitzó estable als autogoverns; viable si a Catalunya �es renova el pacte catalanista i aquest s’expressa de forma unitària, viable si es recupera i renova una idea plural d’Espanya». Això era l’any 2003, però podria haver estat dit ahir, especialment pel que fa als condicionants d’unitat política del catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa nal de les Espanyes per fer possible cap avenç. No es va descuidar Maragall en aquella conferència del compromís de lleialtat federal a prendre per part de Catalunya, en el cas de ser acceptada la renovació constitucional que hauria de reconèixer-la com a nació amb autogovern ple en una Espanya plural, federal. Sempre ha tingut present la lleialtat. «Si ho plantegem», va insistir un dia al «Nosaltres Palau de la Música, proposem el «se’ns demanarà pacte permanent legítimament que Catalunya respecti les condicions d’estabilitat del del catalanisme amb l’Espanya democràtica, sistema, és a dir, que viable si a no hi hagi el que en Catalunya es d’altres nacionalitats renova el pacte i regions del món catalanista i federal, que aquest consisteix en què, en cada contesa electoral, en funció s’expressa de forma unitària, �dels resultats que viable si es puguin considerar- recupera i renova se medianament favorables per a les forces partidàries de una idea plural d’Espanya». la secessió o la independència, es plantegi l’autodeterminació i la consulta autodeterminista». Maragall ha conjugat el seu propòsit catalanista i el seu esperit federal amb variacions diverses, provocant reaccions idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que ho fes en prosa poètica o en discurs periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de reconsiderar. La mare Espanya, també. Espanya serà la nostra lla o no serà», va deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en una inoblidable tempesta de crítiques. Molt poques ànimes acceptaven, i accepten, pací cament la idea de situar Catalunya a la cabina de comandament d’Espanya, el que no va impedir que ho repetís moltes vegades. El seu objectiu polític va ser formulat de forma impecable, blindant-lo d’interpretacions de part, en un article periodístic a La Vanguardia, titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg, continuació de la seva antiga polèmica arran del llibre ja citat de l’amic independentista. Aquesta és la descripció de la seva dèria: «Convèncer l’Espanya central i sobretot l’Espanya profunda dels nostres sentiments �positius envers elles, però sense necessitat de recórrer realment a una construcció política virtual, com la seva, difícilment creïble i en realitat innecessària, excepte per la nalitat pedagògica d’una millor comprensió dels fets». «Convèncer l’Espanya central i sobretot l’Espanya profunda dels nostres sentiments positius envers elles, però sense necessitat de recórrer realment a una construcció política virtual». En el seu estira i arronsa amb l’estratègia independentista de Rubert, Maragall es rea rma en la fe en el seu posicionament i en els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a Espanya que les entén, tinc la con ança que més aviat o més tard s’imposarà la raó. És més, si m’imagino com arribar al mateix resultat des d’una Europa en la que les nacionalitats (Escòcia, Llombardia o Catalunya) puguin parlar com estats, no em surten els comptes de quan això podrà ser. Perquè aleshores a més de convèncer els espanyols, o al menys desarmar els seus arguments, haurem de convèncer els europeus, que no són uns angelets… els europeus no estan per bromes. El millor que �poden fer per nosaltres és, en efecte, anar relaxant la contundència del principi de sobirania, anar reconeixent l’existència dels pobles d’Europa que no són estats. Anar-los donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20 anys Baviera no comptarà menys que Malta. El que no sabem és com». L’any 2003, molt abans de la creuada contra l’Estatut i de les conseqüències del malbaratament d’aquest intent -probablement la darrera carta enviada des de Catalunya a l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici de prospectiva del fenomen independentista davant una audiència poc amiga de cap reforma constitucional federal ni d’acceptar una relació bilateral entre Espanya i Catalunya. Hi ha una altra via, els va assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta independentista, basada en la convicció de la irreformabilitat d’Espanya, de la seva mentalitat col·lectiva i de les seves institucions. Seria la renúncia a gestionar la pluralitat per la insu ciència dels actuals instruments i, sobretot, per la percepció de que no és possible establir ponts si en una de les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el tram que li correspon. És una proposta fàcil i contundent, però que es va desenvolupant amb creixent so sticació. Es tracta d’una posició minoritària, l’atractiu de la qual pot anar creixent en un context d’hostilitat». �No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte polític està elaborat a partir de la il·lusió per damunt les recances històriques, sense opció al defalliment en la persecució de la seva veritat, obviant exabruptes i estridències dels adversaris. El 2005, quan hi havia més independentistes que el 2003 i menys que el 2018, el president Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera: «Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la de tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços». «La meva veritat», sostenia mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que estava elaborant el Parlament, «és que Catalunya serà in nitament més forta conduint Espanya que soleta a Europa. Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la pot molt més que anant per lliure». Davant els romanços, ha rea rmat contínuament el seu axioma. «Partim del principi de que som diferents i volem anar junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest, i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la identitat compartida que ens de neix». Així de taxatiu es mostrava a Granada en aquella ronda de conferències abans esmentada, �aquell tour per «convèncer Espanya de la seva miopia». El nal, proposat una i mil vegades, del seu camí és conegut: Catalunya estat federat en una Espanya federal; mai va caure en la ingenuïtat de pensar que aquest camí seria planer. Podríem sospitar que gairebé sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics, segurament per poder-lo recórrer amb la seva passió habitual. Paradoxalment, defensava que el seu nal pel vell contenciós es podia bene ciar del camí proposat pel seu rival intel·lectual més apreciat, Rubert de Ventós, al qual li reconeixia «la ironia mortífera, tremendament efectiva», de suggerir justament la independència «per recrear una interdependència mai abjurada i no una sobirania ja inexistent (per sort?, per desgràcia?), en un món on ja no hi ha sobirania; és el camí racional i el company indefugible. Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic del seu adversari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en minúscula-, a la seva reconstrucció en les escales apropiades, que serien diverses per a cada funció. Millor per que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara el federalisme homogeneïtzador, que no �buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les amb una cotilla elegant». No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte polític està elaborat a partir de la il·lusió per damunt les recances històriques, sense atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al defalliment en la persecució de la seva veritat, obviant exabruptes i estridències dels adversaris. «No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però jo no penso perdre més temps ni amb aquells que m’han acusat i m’acusen, justament a mi, d’haver-me convertit en perillosament nacionalista o de voler dinamitar l’Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de sucursalistes de Madrid». Així parlava Maragall, poques setmanes abans de deixar la Presidència de la Generalitat. Comparteix la publicació    Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader Analista d'actualitat a diversos mitjans de comunicación. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. URL local The URL of the local directory containing all assets of the website <a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a> Enllaç (URL) <a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política? Creator An entity primarily responsible for making the resource Mercader, Jordi, 1956- Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política Federalisme Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-09-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. Enllaç (URL) <a href="http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/" target="_blank" rel="noopener">http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El ‘factor Maragall’, l’últim gran repte del PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Pujol, Guillem Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Eleccions Catalunya Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Catalunya plural Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Abstract A summary of the resource. El PSC s’enfronta a un repte molt especial: lluitar pel llegat de Pasqual Maragall, el líder socialista que va transformar Barcelona i va renovar el catalanisme. Llegat que reivindiquen també l’actual alcaldessa, Ada Colau (Comuns), ERC amb Ernest Maragall com a candidat i, fins i tot, el conservador Manuel Valls. Per entendre aquest repte cal fer història, i explicar el context electoral a Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf c006523f06ca087fe08d24bd05641362 PDF Text Text Laudatio Pasqual Maragall (UCE, Prada, 23/08/12) M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic; Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors, amics. Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació. D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall. I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més grans a tots. Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui. Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest 1 �homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial. Gràcies, doncs, i felicitats. Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país, per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és, sens dubte, Pasqual Maragall. Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees al servei d’un projecte. Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció, en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del personatge. Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia 2 �referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells. President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada. Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista, troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava, en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant, sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran, doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall. Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge. Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític. És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o 3 �federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de l’estat espanyol. De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i transformació de l’estat espanyol. Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya. Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes. Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la 4 �imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb aquest fet. El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat. En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat. Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los, sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de l’esperit del pacte constitucional. Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/ el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no 5 �és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya” Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya. Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment, tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt, com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional. He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall. També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial, els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica compassivament, no en parlem gaire. Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional. I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona. 6 �Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa, motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell. És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi ha és simplement la capitalitat de Barcelona. És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava, Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita, diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida, asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan sovint se situa el nostre debat polític. És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara, un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era una realitat, Catalunya era una ideologia!). 7 �És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política. Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord. Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint estratègic de Pasqual Maragall. El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa. Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La 8 �llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen. Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil d’emplenar, en l’escena política del nostre país. Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el de saber-se el fill més estimat de Catalunya. Moltes gràcies. Antoni Castells 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu. Creator An entity primarily responsible for making the resource Castells, Antoni Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Universitat Catalana d'Estiu Acció política Catalanisme Barcelona Description An account of the resource Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-08-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 49:06 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Clos i Matheu, Joan Subject The topic of the resource Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcaldes Planificació Model social Description An account of the resource Entrevista a Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) metge i polític. Després de diversos anys exercint la professió mèdica, tant en la vessant clínica com en la de gestió, és nomenat Director dels Serveis Sanitaris de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1983). El 1983 esdevé regidor de l'Ajuntament de Barcelona en sortir escollit a les llistes electorals del PSC. Primer com a responsable de l'Àrea de Salut Pública (1983-1987), després com a regidor del districte de Ciutat Vella (1987-1991) i quatre anys després, com a segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda (1991-1997). Va ser Alcalde de Barcelona (1997-2006) agafant el relleu de Pasqual Maragall. Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern Zapatero (2006-2008). Ambaixador d'Espanya a Turquia (2008-2010). Director Executiu d'ONU-Habitat, el Programa de Nacions Unides pels Assentaments Humans (2010-2018). Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Galeria Carles Taché Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/334866452" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/334866452">Testimoni Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joan Clos i Matheu&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:15 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Carme Valls Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Valls Llobet, Carme Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Federalisme Feminisme Catalunya Ciutadans pel Canvi Description An account of the resource Entrevista a Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945), endocrinòloga i política. El 1966 participa en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com a caputxinada. Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris dedicada a evidenciar les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris. Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI (2005-2016). Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999-2006). Vicepresidenta de Federalistes d'Esquerres (2012-actualitat). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/321740407" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/321740407">Testimoni Pasqual Maragall: Carme Valls</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Galeria Carles Taché Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Carme Valls Llobet&nbsp;del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 44:02 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Daniel Cando Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Cando Cando, Daniel Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Ajuntament de Barcelona Sindicalisme Description An account of the resource Entrevista a Daniel Cando Cando (La Corunya, 1943), treballador del metall, sindicalista i polític. Va estudiar a l'Escola d'Aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima MTM, on va cursar formació professional de primer grau de 1958 a 1961. Va treballar a la MTM fins al 1968, quan va ser acomiadat per motius polítics. Membre del comitè executiu del FOC (1963-1969) on coïncideix amb Pasqual Maragall. El 1964 va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO). Va ser comissionat de l'alcaldia del programa "Barcelona solidària" (1999-2009). Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Juan Marsé - El Carmel Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Daniel Cando Cando del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/311654913" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/311654913">Testimoni Pasqual Maragall: Daniel Cando</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-10-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 35:31 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Àngela Vinent Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vinent Besalduch, Àngela Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Periodisme Comunicació Ajuntament de Barcelona Acció política Description An account of the resource Entrevista a Àngela Vinent Besalduch (Barcelona, 1955), periodista. Va ser redactora a Catalunya Express i Mundo Diario (1976-1980) i a El Noticiero Universal (1980-1982). Ocupà el càrrec de subdirectora del diari Avui entre 1982-1991. Va entrar l'Ajuntament de Barcelona a col·laborar amb Pasqual Maragall com a Cap de premsa de l'alcaldia (1991-1996). Va ser Cap d'informatius de Barcelona Televisió (1997-1999). Va exercir d'assessora de comunicació de Pasqual Maragall (1999-2003). Va ser nomenada Consellera del Consell de Govern de la CCMA i la CCRTVi (2006-2011). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/298560720" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/298560720">Testimoni Pasqual Maragall: Àngela Vinent</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Jaume Fuster Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Àngela Vinent Besalduch del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 51:31 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Ramoneda, Josep Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Cultura Barcelona Ciutats Política Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Description An account of the resource Entrevista a Josep Ramoneda i Molins (Cervera, 1949) Periodista, filòsof i escriptor. És autor de diverses obres i col·laborador habitual d'El País, El Diari Ara i de la Cadena Ser. Va rebre l'encàrrec de crear i dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1989, càrrec que ocupà fins el 2011. Des de 2009 és president de l'Institut de la Recherche et de l'Innovation (IRI) de París. Ocupa el càrrec de President del Grup 62 des del 2014. El 2013 funda la revista de pensament La Maleta de Portbou, que encara dirigeix, i l’Escola Europea d’Humanitats. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/288522983" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/288522983">Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 20:05 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Royes i Vila Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Royes Vila, Manel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Terrassa Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Entrevista a Manel Royes i Vila (Terrassa, 1940), polític i economista. Alcalde de Terrassa pel PSC (1979-2002). President de la Diputació de Barcelona (1987-2003). Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (2004-2012). Fou un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, després va ser un dels creadors de Convergència Socialista de Catalunya, des d’on va ingressar al PSC-Congrés i d'allà al Partit dels Socialistes de Catalunya quan es va fundar, ocupant-hi diverses responsabilitats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manel Royes i Vila del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/280150465" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/280150465">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Royes</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-11-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 46:33 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Truñó Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Truñó Lagares, Enric Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Entrevista a Enric Truñó i Lagares (Barcelona, 1949), enginyer químic i polític. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1998), al capdavant de diverses àrees: joventut, esports, ensenyament i turisme, així com el districte de Sants-Montjuïc. Va ser el regidor responsable dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Fou comissionat de l’Alcaldia pel Fòrum Universal de les Cultures (1996-98) i vicepresident de la Diputació de Barcelona (1987-91). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Enric Truñó Lagares del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/267564809" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/267564809">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Truñó i Lagares</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ajuntament de Barcelona Alcaldes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Joventut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 36:42 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Mary Ann Newman Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Newman, Mary Ann Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Nova York Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Mary Ann Newman (Nova York, 1951), lingüista i traductora. Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques i ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat traduccions del castellà i el català a l’anglès d’autors com Quim Monzó, Joan Maragall i Narcís Comadira. Va ser la coordinadora de la Càtedra Nova York-Barcelona a la New York University (1983 a 1986). Va col·laborar en diverses ocasions amb Pasqual Maragall a finals dels 90 amb les seves activitats acadèmiques entre Nova York i Roma. Després amb les candidatures d’aquest a la presidència de la Generalitat (1999 i 2003). Va dirigir el Catalan Center de Nova York-Institut Ramon Llull, adscrit a la NYU (2006 a 2011). Dirigeix el Farragut Fund for Catalan Culture in the US. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/273648667" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/273648667">Testimoni Pasqual Maragall: Mary Ann Newman</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Jaume Fuster Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Maty Ann Newman del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bassat, Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comunicació Barcelona Mitjans de comunicació Description An account of the resource Entrevista a Lluís Bassat i Coen (Barcelona, 1941), publicitari. Fundador de l’agència Bassat & Associados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather). Va coincidir en la etapa escolar a les escoles Virtèlia amb Pasqual Maragall, entre altres. Entre 1987 i 1995, va ser assessor de publicitat, comunicació i imatge de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (quan es va realitzar la campanya institucional “Som 6 milions”). Es va presentar a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona els anys 2000 i 2003, sense guanyar-les. Com a president de Ovídeo-Bassat-Sport, va ser un dels organitzadors de les cerimònies d’inauguració i clausura dels jocs olímpics d’estiu de 1992 a Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/262011853" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/262011853">Testimoni Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Lluís Bassat i Coen del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:20 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Custodia Moreno Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Moreno, Custodia Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Ciutadania Barris El Carmel Description An account of the resource Entrevista a Custodia Moreno (Granada, 1943), infermera i dirigent veïnal. Presidenta de l’Associació de Veïns del Carmel entre 1972 i 1991. Va formar part, com a independent, de la candidatura de Pasqual Maragall el 1995, i va ser comissionada al Districte d’Horta-Guinardó. El 2009 va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/257681826" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/257681826">Testimoni Pasqual Maragall: Custodia Moreno</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca el Carmel-Juan Marsé Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Custodia Moreno del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-10-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Javier Mariscal Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Mariscal, Javier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Cultura Description An account of the resource Entrevista a Javier Errando Mariscal (València, 1950). Dissenyador i artista multidisciplinar, reconegut internacionalment. El 1979 va crear el logotip Bar-Cel-Ona. El 1989 va crear la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Cobi i dels Jocs Paralímpics del mateix any, la Petra. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/253434272" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/253434272">Testimoni Pasqual Maragall: Javier Mariscal</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport, Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Javier Mariscal del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:52 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Vila Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vila, Manel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Sarajevo Solidaritat Description An account of the resource Entrevista a Manel Vila i Motlló (Barcelona, 1956). Funcionari a l’Ajuntament de Barcelona des de 1981, a on ha tingut diverses responsabilitats (Regidoria d’Esports, Servei de Joventut, Serveis educatius) i Gerent del Districte de Nou Barris. Enviat de Pasqual Maragall a Sarajevo per coordinar la cooperació amb aquella ciutat en guerra (1992-1995) i responsable del Districte 11 de Barcelona, integrant Sarajevo a l’estructura municipal de Barcelona (1996-2000). Director de l’Àrea de Solidaritat Internacional de l’Ajuntament de Barcelona (2007-2011). Director General de Cooperació al Desenvolupament a la Generalitat de Catalunya (des de 2016). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/247125250" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/247125250">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Vila</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manel Vila i Motlló del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-06-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2630/ErnestMaragall.jpg b37b02e6862ab8c5736b75b99cba739b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:08:42 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Ernest Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Maragall i Mira, Ernest Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Família Catalunya Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Entrevista a Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943). Economista i polític. Va tenir diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona, del que també en va ser regidor (1997-2004). Durant els governs d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, va ser Secretari del Govern (2003-2006) en el govern Maragall i Conseller d’Educació (2006-2010) en el govern Montilla. Fou eurodiputat per L’Esquerra pel Dret a Decidir (2014-2016). Ha estat fundador i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-2012), fundador de Nova Esquerra Catalana (2012), que s’ha acabat integrant en el Moviment d’Esquerres (des de 2014). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/241656033" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/241656033">Testimoni Pasqual Maragall: Ernest Maragall</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Ernest Maragall i Mira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-06-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:45 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuel Huerga Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Huerga, Manuel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Mitjans de comunicació Cultura Acció política Description An account of the resource Entrevista a Manuel Huerga (Barcelona, 1957). Guionista i director de cinema i de televisió. Ha realitzat múltiples films per cinema i televisió, així com diverses cerimònies i espectacles. Col·laborà en els inicis de TV3 dirigint programes com “Estoc de pop” (1983-85) i “Arsenal” (1985-1987). Va dirigir les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i també dels Paralímpics de Barcelona’92 (1990-1992). Entre 1992 i 1994 va ser el responsable d’organitzar i gestionar el Departament d’Audiovisuals del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Va ser el primer director de Barcelona Televisió (BTV, 1997-2003) i el 2003 és nomenat responsable d’audiovisuals del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Va realitzar espots per diverses campanyes electorals de Pasqual Maragall amb el PSC. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/226732920" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/226732920">Testimoni Pasqual Maragall: Manuel Huerga</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuel Huerga del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2632/JoseMontilla.jpg c6b1ce9683e03505b2a1486cd1bf67d9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 58:17 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Montilla Aguilera, José Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Estatut Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a José Montilla (Iznájar, 1955). 128è president de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). Secretari general del PSC (2000-2011) i alcalde de Cornellà (1985-2004). Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/224033479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/224033479">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de José Montilla Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Montilla Aguilera del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2633/JoanSaura.jpg d461571a957855609fd57576eea6493c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:53 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Saura Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Tripartit Iniciativa per Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Estatut Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joan Saura i Laporta (Barcelona, 1950). Enginyer tècnic en química industrial i polític. Conseller de Relacions Institucionals i Participació (2003-2006) del govern Maragall i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (2006-2010) del govern Montilla. President d’Iniciativa per Catalunya Verds (2000-2013), diputat al Congrés dels Diputats (1996-2003), diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya (1988-1995 i 2003-2010) i Senador al Grup Parlamentari Entesa pel Progrés de Catalunya (2008-2015). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/218936405" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/218936405">Testimoni llegat Pasqual Maragall: Joan Saura</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joan Saura i Laporta del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2634/AntoniCastells.jpg b4e67cfb72d2ae430b440465a27167cd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:07:27 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Antoni Castells Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Castells, Antoni Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Autogovern Estatut Finançament Catalanisme Federalisme Govern President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950). Economista i polític. Doctor en Economia i Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Conseller d’economia i finances en els governs Maragall i Montilla (2003-2010). Ha treballat en el servei d’estudis de Banca Catalana, ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), membre de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya (1992-1994, 2003-2010) i membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000). Fou un destacat dirigent del PSC, del que en va ser Secretari d’Economia de la Comissió Executiva, fins que va abandonar el partit el 2014. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/214999713" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/214999713">Testimonis Llegat Pasqual Maragall: Antoni Castells</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de José Montilla Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Antoni Castells i Oliveres del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2635/ArturMas.jpg 0bd9da18b3ff50f0e7de80d2e368c824 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Artur Mas Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Mas, Artur Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Catalunya Estatut Convergència i Unió Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956). Economista i polític. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i des del 2016, del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. Regidor a l’Ajuntament de Barcelona, com a mà dreta de Josep Maria Cullel (1987-1995). Va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1995-1997), d’ Economia i Finances (1997-2001) i Conseller en Cap (2001-2003) de la Generalitat de Catalunya, en els governs de Jordi Pujol. Del 2004 al 2010 exercí de Cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya. Fou durant aquest període on es va relacionar més intensament amb Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/210389424" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/210389424">Testimonis Llegat Pasqual Maragall: Artur Mas</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Artur Mas i Gavarró del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2636/RaimonObiols.jpg da069b89b85cea01222daafc54eb23a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:58 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols, Raimon, 1940- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Estatut Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Raimon Obiols i Germà (Barcelona, 1940). Polític i Llicenciat en Geologia. Primer secretari (1983-1996) i president (1996-2000) del PSC. Diputat al Congrés dels Diputats (pel PSC per Barcelona, 1977-1980 i 1982-1984). Diputat al Parlament de Catalunya (pel PSC, 1984-1999). Diputat al Parlament Europeu (pel PSE, 1999-2014). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/206023014" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/206023014">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Raimon Obiols i Germà del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:25 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Acebillo Marín, Josep Antoni Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Urbanisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Arquitectura Description An account of the resource Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín (Osca, 1946). Arquitecte i Llicenciat en història de l’art. Fou director del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1987), i director tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU, 1988-1994). Integrant del Holding Olímpic (1985-1993), col·laborant estretament amb l’acalde Maragall. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2003). Impulsor, conseller delegat i director de Barcelona Regional, S.A. (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, 1994-2011). Ha estat professor de l’ETSAB i de l’Accademia di Architettura, Università della Svizzera Italiana (Mendrisio, Suïssa). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/201260507" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/201260507">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2638/JoaquimNadal.jpg d95cfb2180157e9d3232398d9d3c0592 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:07 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Nadal Farreras, Joaquim Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Alcaldes Barcelona Girona Govern Estatut President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joaquim Nadal (Girona, 1948). Doctor en història i polític. Va ser el primer alcalde de Girona (1979-2002) escollit democràticament. Membre del PSC (1981-2015), del que en va esdevenir un destacat dirigent. Fou diputat al Parlament de Catalunya per aquesta formació (1984-2012) i candidat a la presidència el 1995. El 2003 és nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern presidit per Pasqual Maragall. En el mandat presidencial de José Montilla va seguir exercint la mateixa cartera, fins a la finalització d’aquella legislatura el 2012. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/195449594" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/195449594">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joaquim Nadal i Farreras del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Roig Giménez, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Comunicació Administració local Description An account of the resource Entrevista a Xavier Roig. Periodista i Llicenciat en Dret. Va ser director de gabinet de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (1983-1996). Va dirigir la campanya electoral de Maragall a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i posteriorment va formar part de l’equip de candidatura a les eleccions generals de 2000 de Joaquín Almunia. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/188120977" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/188120977">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Roig i Giménez del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2640/MontserratTura.jpg 25e677ad29e066c4ec0f6478c9d45330 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 51:06 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura i Camafreita Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Tura Camafreita, Montserrat Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Seguretat ciutadana Consellers Tripartit Estatut Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954). Metgessa i política. Va ser alcaldessa pel PSC a Mollet del Vallès (1987-2003), Consellera d’Interior del govern Maragall (2003-2006) i Consellera de Justícia del govern Montilla (2006-2010). Fou diputada al Parlament de Catalunya en les V, VI, VII, VIII i IX legislatures (1995-2004). Membre del PSC de 1979 fins el 2015. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/183968298" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/183968298">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura Camafreita (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Montserrat Tura i Camafreita del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2641/JMValles.jpg ea55a67e5ccabc83b7e8fe42127c7e5a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:47 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vallès i Casadevall, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ciutadans pel Canvi Catalunya Segle XXI Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Justícia Tripartit Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940). Advocat i polític. És catedràtic emèrit en ciència política i fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1990 i 1994. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans pel Canvi de 1999 a 2006 i Conseller de Justícia del govern Maragall (2003-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/172705617" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/172705617">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vallès i Casadevall del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2642/MargaritaObiols.jpg e77e3b4a88186ed7b8e8f4a8824829b8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols i Llandrich Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols Llandrich, Margarita Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Sindicats Subsidiarietat Cultura President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Margarita Obiols i Llandrich (Barcelona, 1949). Llicenciada en dret. Funcionària de l’Ajuntament de Barcelona, on va ser directora de Descentralització (1983-1987) i Relacions Internacionals (1993-2003). Directora executiva de l’Olimpíada Cultural (1987-1992). Secretària de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/167861545" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/167861545">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols Llandrich (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Margarita Obiols Llandrich del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 45:50 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Borja Sebastià, Jordi Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Alcaldes Descentralització administrativa Relacions Internacionals Administració local Partit Socialista Unificat de Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Jordi Borja (Barcelona 1941). Geògraf i polític. Membre del PSUC des de 1960, fou diputat al Parlament de Catalunya de 1980 a 1984. Com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC de 1983 a 1995 amb Pasqual Maragall d’alcalde, va ser un dels artífexs de la descentralització i organització de la ciutat en districtes. Va ser vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1987 a 1991. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/164534327" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/164534327">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Borja Sebastià del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 31:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. González Casanova, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Barcelona Estatut Acció política Description An account of the resource Entrevista a José Antonio González Casanova (Barcelona 1935). Advocat, polític i escriptor. Va ser catedràtic de Teroria de l’Estat i de Dret Constitucional a la UB. Fou un dels membres fundadors del Front Obrer de Catalunya (FOC), i després formà part del PSC. Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya de 1981 fins el 2001. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/160733139" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/160733139">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio González Casanova del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>.<span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2645/ManueladeMadre.jpg c8fe8a76474675c25d10f709f0fd6159 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:18 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuela de Madre Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. de Madre Ortega, Manuela Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Estatut Parlament de Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Manuela de Madre Ortega (Huelva, 1953). Política socialista. Regidora de Serveis Socials (1979-1991) i alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Diputada al Congrés espanyol (1984-1988) i del Parlament de Catalunya (1988-2012), on va ser presidenta del Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (2003-2010). Va ser vicepresidenta del PSC de 2004 a 2011. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/156578651" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/156578651">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Manuela de Madre (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuela de Madre Ortega del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Muñoz i Pujol Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Muñoz Pujol, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Empreses Barcelona Ajuntament de Barcelona Antifranquisme Description An account of the resource Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol (Barcelona, 1927). Empresari tèxtil. Regidor de cooperació empresarial a l’Ajuntament de Barcelona (1994-1995 i 1998-1999). Durant el franquisme fou cap del moviment CC i responsable de la revista Promos. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/153229899" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/153229899">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Muñoz (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:26 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Bricall i Masip Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bricall, Josep M. (Josep Maria), 1936- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Catalanisme Estatut Cultura Barcelona Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Bricall (Barcelona, 1936). Doctor en dret i en econòmiques. Catedràtic de la UIB i de la UB. Entre 1977 i 1980 fou secretari general de la presidència, primer, i conseller de governació, després, del govern presidit per Josep Tarradellas. Posteriorment de 1984 a 1986 va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC. Renuncià a l’escó el 1986 i poc després fou escollit rector de la UB, càrrec que ocupà fins 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/146094002" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/146094002">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Bricall (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Bricall i Masip del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 23:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Anna Ramón i Lluís Izquierdo Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Ramón, Anna Izquierdo, Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Família Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Anna Ramón i a Lluís Izquierdo, matrimoni d’amics íntims d’en Pasqual Maragall i la seva família, des de ben petits. Lluís Izquierdo era poeta i catedràtic de filologia hispànica a la UB. Anna Ramón és advocada i fou tècnica de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/140165497" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/140165497">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Anna Ramón i Lluís Izquierdo (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Anna Ramón i a Lluís Izquierdo del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 25:43 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Rubert de Ventós Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Rubert de Ventós, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Família Amistat Universitats Filosofia Front Obrer de Catalunya (FOC) Alcaldes Cultura Catalanisme Federalisme Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Description An account of the resource Entrevista a Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939), filòsof, escriptor i polític català. És catedràtic d’Estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i professor a universitats catalanes i diverses universitats nord-americanes com la Universitat de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati o New York. A la Universitat de New York va fundar la Càtedra Barcelona-New York i el New York Institute for the Humanities. I amb Eugenio Trías Sagnier van crear el Col·legi de Filosofia (1976), grup que va renovar la filosofia catalana durant la transició democràtica espanyola. Ha estat també parlamentari del Congrés Espanyol i del Parlament Europeu pel PSC-PSOE. Va participar de la lluita antifranquista des del Front Obrer de Catalunya. Amic des de la infància de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/133961647" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/133961647">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Rubert de Ventós (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Rubert de Ventós del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:28 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vegara i Carrió Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vegara, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vegara (Barcelona, 1940). Doctor enginyer industrial. Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. Primer President de la Societat Catalana d’Estadística. Exdirector del Departament de Teoria Econòmica y exdegà de la Facultat de Ciencies Econòmiques de la UAB. Va ser regidor de Programació i Pressupostos, de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde, amb qui havia compartit projecte polític primer al FOC i després al PSC. Entre altres, ha dirigit la Revista Española de Economía, l’Instituto de Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda-IEF, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona-IERMB i l’Institut d’Estadística de Catalunya-IDESCAT. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/131408280" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/131408280">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Vegara (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vegara Carrió del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2651/MartaGrabulosa.jpg e356c051fcb463d20a48a8ea962479aa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:49 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Marta Grabulosa Areny Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Grabulosa Areny, Marta Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Aula Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Marta Grabulosa Areny (Barcelona, 1962). Llicenciada en Geografia i Història. Va ser tècnica superior a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall era alcalde. A finals de 1997 acompanya a Maragall com a co-directora d’Aula Barcelona. A partir de 1999 esdevé Cap de Gabinet de Pasqual Maragall, primer al Parlament de Catalunya i després, el 2003, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Co-directora de l’Any Cerdà organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Cap de gabinet durant dos anys i mig de Jordi Marti Grau, com a Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/128575896" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/128575896">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Marta Grabulosa (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Marta Grabulosa Areny del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:20 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Narcís Serra i Serra Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Espanya Barcelona Economia Front Obrer de Catalunya (FOC) Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943). Polític i economista català. Fou alcalde de Barcelona (1979-1982 amb Pasqual Maragall com a tinent d’alcalde), Ministre de Defensa (1982-1991) i Vicepresident del Govern espanyol (1991-1995). Ha estat president de Caixa Catalunya (2005-2010). Amic de Pasqual Maragall des de la universitat, on van militar al FOC i posteriorment van compartir projecte polític al PSC, participant-hi des de la seva fundació. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/125657374" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/125657374">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Narcís Serra (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Narcís Serra i Serra del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 27:04 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Oriol Bohigas Creator An entity primarily responsible for making the resource Bohigas, Oriol Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Urbanisme Barcelona Arquitectura Planificació Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Cultura Description An account of the resource Entrevista a Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925). Arquitecte, catedràtic emèrit per la UPC. Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (amb Narcís Serra d’alcalde) fins al 1984 (ja amb l’alcalde Maragall, desde desembre de 1982). Des d’aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l’Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Finalment l’any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/122526410" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/122526410">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Oriol Bohigas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Oriol Bohigas del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 25:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Eulàlia Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Iniciativa per Catalunya Coalicions Benestar Social Acció política Description An account of the resource Entrevista a Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945). Catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Va militar durant el franquisme a l’organització comunista Bandera Roja. El 1974 ingressà al PSUC, que el 1987 esdevé Iniciativa per Catalunya (IC), i que el 1995 es coalitza amb Els Verds, esdevenint el partit actual (ICV). Fou Diputada a les Corts Generals espanyoles (1979 - 1982), Diputada al Parlament de Catalunya (1984 – 1987) i Regidora i segona tinent d’alcalde l’Ajuntament de Barcelona (1983 – 1999), amb Pasqual Maragall d’alcalde fins el 1997 i amb Joan Clos fins 1999. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/119942486" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/119942486">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Eulàlia Vintró (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Eulàlia Vintró del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:36 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio García-Duran Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. García Duran, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Universitat de Barcelona Front Obrer de Catalunya (FOC) Description An account of the resource Entrevista a José Antonio García Durán (Barcelona, 1941). Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, amic de Pasqual Maragall des dels anys 60 a la universitat, amb qui van compartir activitat política clandestina al Front Obrer de Catalunya (FOC). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/117364601" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/117364601">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - José Antonio García-Duran (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio García Durán del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 29:44 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Isidre Molas Batllori Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Isidre Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalanisme Universitat de Barcelona Acció política Description An account of the resource Entrevista a Isidre Molas (Barcelona, 1940), Catedràtic de Ciència Política a la UAB, cofundador del FOC i del PSC, exdiputat i exsenador, amic des de la universitat de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/114758726" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/114758726">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Isidre Molas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Isidre Molas Batllori del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-01-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 17:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jacint Ros Hombravella Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Hombravella Ros, Jacint Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Gabinet tècnic de programació Ajuntament de Barcelona Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Front Obrer de Catalunya (FOC) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jacint Ros Hombravella de&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-12-03 Description An account of the resource Entrevista a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934), catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Ex Síndic de Comptes de Catalunya. L’any 1965, treballant al Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona com a economista, proposa incorporar-hi al jove Pasqual Maragall, recentment llicenciat en econòmiques, qui accepta i és contractat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2658/JLLCarodRovira.jpg 135f6f0b039ff71d1aa6976777bbdfcd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:12:15 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Carod-Rovira, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Estatut Catalanisme Independència Acció política Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira (Cambrils, 1952). Filòleg i polític. Va ser Conseller en cap (2003-2004) en el govern Maragall i Vicepresident (2006-2010) del govern Montilla de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-2010) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit en el que va ocupar els càrrecs de Secretari General (1996-2004) i President (2004-2008). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/237046217" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/237046217">Testimoni Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf 01697495ce97b6a433d5370d393ddab4 PDF Text Text 14 POLÍTICA LA VANGUARDIA Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de • VIERNES, 26JUNIO 1998 Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña Maragailse presenta comoel líderdeuna alternativa “amplísima” queincluyeel centro El ex alcaldeconfirmaoficialmente queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC EL REGRESO “Ya he vuelto y el ‘souflé’ no se ha deshinchado” DIÁLOGO “Dialogaré con todos los partidos de izquierda y con algunos que no lo Son, incluidos empresarios y gente avanzada de la Iglesia” PARTIDOS “Igual que las empresas se fusionan para competir, se acabáron los que conducen a los militantes hasta la tumba” SALVADOR SANSUÁN EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña RAMON SUÑÉ BARCELONA. Ya es oficial: Pasqual Maragall disputará la presi dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido ayer al mediodía cuando el ex alcal de de Barcelona, desde el mirador de la torre de Coilserola, confirmó que está “ilusionado” y “decidido” a “encabezar una alternativa de cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto que no sólo represente al PSC o a la izquierda, sino que integre “fuerzas de gran espectro”, incluidas las de un centro “radical”, al estilo de lo - Maragail abogapor la ‘fusión de los partidos” en genérico,pero evita pronunciarse sobre una coalición con otrasfuerzas que significa en Gran Bretaña el nuevo laborismo de Tony Blair. Maragall quiso marcar el territo rio desde el primer momento y dejar claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos tradicionales, en general, y del PSC, en particular. Por ese motivo, anun ció su candidatura lejos de la sede de su partido y antes de intervenir esta noche en la celebración del vigési mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa, Diana Garrigosa, su hermano Er nest, concejal del Ayuntamiento de Barcelona, y tres de sus “familiares” políticos más directos: Narcís Serra, Joan Clos y Joan Reventós. A ellos se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que lidiar a partir de ahora para aunar posiciones políticas e intereses per sonales (léanse listas electorales) no del todo coincidentes. El aspirante socialista a la presi dencia de Cataluña inició su com parecencia ante la prensa con una sorprendente puntualidad y con un saludo con reminiscencias tarrade llistas. Con un “ya he vuelto”, puso punto y final a lo que él mismo defi nió como un año de “libertad perso nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el próximo otoño cuando el PSC reali ce primarias—recuperó un símil que él mismo empleó el verano anterior cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó— no se ha deshinchado, sino que ha subido un poco más. Esto me ilusiona y me gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar el “cambio” y anunció que regresa dispuesto a “escuchar sin poner lí mites” y a dialogar “más allá de nuestra familia política”: con “em presarios, gente avanzada de la Igle sia, ONG, movimientos sociales...” Pese a todo, Maragail no olvidó su origen y filiación política. Recor dó que sigue siendo miembro del PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como yo, que tenemos que ampliar fronte ras y que existe una posibilidad muy grande de ganar”. La proclamación de su fidelidad al PSC no le impidió hacer suya la teoría que señala que los partidos, como las empresas, tenderán a fusionarse. Sin embargo, no concretó si se refiría a la posibili dad de que el PSC se presente a las elecciones autonómicas coaligado con otras formaciones. “No sé las fórmulas”, confesó. Pero añadió que lo que tenga que hacer, “lo haré de acuerdo con mi partido”. Pasqual Maragall no pronunció ni una sola ocasión el nombre de Jordi Pujol, ni siquiera de CiU. También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra ma político. Tan sólo dio alguna pis ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE en aquellas cuestiones propias de la política catalana, y abogó por “un catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el que es en este momento el catalanis mo oficial”. Y explicó lo que la Europa en construcçión espera de Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un autogobierno fuerte y una lealtad fe- deral (. . .), que están por afirmarse, pero también por explicarse, lo que no se ha hecho o no se ha hecho bien”. El líder socialista tampoco quiso entrar en cuestiones como la políti ca lingüística de la Generalitat: “Pregunten a Joaquim Nadal y Nar cís Serra, que han mantenido una lí nea muy coherente. Yo no tengo opiniones diferentes”. Y negó la existencia de profundas diferencias entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos del PSC —afirmó—y no creo que pueda haber discrepancias.”. La llaveinglesaparadestornillar a Pujol A descender 1 del mirador de la torre de ColI serola, Pasqual Maragall recordó que esta espada de Excalibur-de las comunicaciones hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces de acero fijadas en la cima y procedió con la herra mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor nillos de la añeja instalación. Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de herramientas del socialismo y con un manual que no es un seguro contra reparaciones. Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es una buéna escuela de formación profesional para proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si se le va la mano en la operación el mecánico no sólo puede desencajar el trono, sino todo el condado. El discurso de Blair es siempre una apología del “tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas. MÁRIUSCAROL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro Creator An entity primarily responsible for making the resource Suñé, Ramon Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Candidatura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre de Collserola Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragal Noblel, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2663/WP6_Territori_JBaguena.pdf dd87f4a2315badd6994706f4a58cae33 PDF Text Text article Working_paper n.6 El territori en l’acció política de Pasqual Maragall. Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003 Josep A. Báguena Latorre Tècnic a la Diputació de Barcelona i membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat. GURB-UAB Desembre 2018 �Aquesta publicació pertany a la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall, que rep el suport de: �ÍNDEX 1. Notes introductòries 4 2. Objecte de la recerca 6 3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals 8 4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi 12 4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a dimensió simbòlica 14 4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana 15 4.1 b) La urbanització i la manca de control públic 16 4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat 17 4.1 d) El medi ambient com a dilema 19 4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a mètode d’interacció 20 4.2 a) URBAN autonòmic 22 4.2 b) Llei d’urbanisme, equilibri i autonomia local 23 4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració 25 4.2 d) Visió ambiental integradora 27 4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública 29 4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció 30 4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral 32 4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques 34 4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre 5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra la “divisió” territorial 35 38 5.1 Escala, territori i xarxa 39 5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables 40 6. Nota final 42 �1. Notes introductòries A l llarg dels darrers anys han aparegut nombrosos treballs i publicacions dedicades a la figura de Pasqual Maragall. Moltes d’aquestes han estat promogudes per la Fundació Catalunya Europa en el marc del seu programa «Llegat Pasqual Maragall» dedicat a l’anàlisi i difusió de la seva acció política. El Paper que presentem a continuació s’insereix en aquest marc i té per vocació aportar una visió aprofundida d’un dels aspectes que configuren l’acció de Pasqual Maragall, en especial la vinculada al territori com a objecte de política pública. Per fer-ho hem analitzat un període, el de l’anomenat «Govern alternatiu», que es desenvolupà al llarg de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya, entre els anys 1999 i 20031. Hom podrà entendre que l’abast temporal i temàtic d’aquest Paper és certament limitat en relació a la trajectòria professional, institucional i intel·lectual de Pasqual Maragall. Lluny de rebatre aquesta visió, partim del fet que la figura de Pasqual Maragall ha estat glosada en sengles treballs (Claret, 2017; Vallès, 2008 entre d’altres), que ens han obert un camp d’estudi propici per l’aprofundiment d’algun dels aspectes treballats per qui, de manera més intensa i directa, han conegut de primera mà o hi han investigat de forma metòdica el pensament i l’acció de Pasqual Maragall. Amb aquest Paper pretenem, doncs, continuar amb la tasca d’aprofundiment en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall a recer d’un seguit de treballs més ambiciosos publicats a partir de l’anunci de la retirada de Pasqual Maragall de la política institucional i dels quals en som reconeixedors i tributaris. La nostra aportació, com diem, té la vocació de contenir algun aspecte concret de l’acció política de Maragall, la dimensió substantiva del territori en la definició de polítiques públiques emanades de l’anomenat «Govern alternatiu». Tanmateix, qualsevol aproximació a l’acció de Pasqual Maragall ha de tenir en compte alguns trets fonamentals de la persona i la seva obra. Així, com és conegut, i així ens ho han demostrat els treballs que tot just citàvem, un dels trets definitoris de la figura de Pasqual Maragall és l’aparent heterodòxia en l’exercici de les seves funcions, ja sigui rebatent aproximacions teòriques imperants en el marc de la recerca (Nel·lo, 2017), trencant dinàmiques i costums en les organitzacions polítiques (Maragall, 2008) forçant canvis significatius en les institucions de les que n’ha estat membre destacat (Vallès, 2008) o proposant escenaris de futur pels sistemes polítics de representació de la ciutadania. Escenaris que per alguns obrien camps esperançadors mentre que per altres eren manifestament preocupants (Fuster-Sobrepere, 2017). Entenem que aquesta heterodòxia és de fet un dels valors que efectivament han aflorat a mesura que s’analitza i es perfila l’acció política de Pasqual Maragall i que ens permet, avui, contemplar amb estupor i enyorança la validesa no només de les seves propostes, sinó dels mètodes a partir dels quals les proposava. Estem doncs, ja ho sabem, davant una figura de difícil modelització i traçabilitat. A aquest fet se li ha d’afegir una segona característica col·lectivament acceptada i que rau en la capacitat de Pasqual Maragall de configurar equips a partir dels quals construir la seva acció política, o més 1 L’anomenat Govern alternatiu es va formalitzar aproximadament un any després de les eleccions de 1999 i ja en plena acció d’oposició del grup parlamentari. Així doncs, l’assimilació cronològica de la legislatura amb aquesta manera d’organitzar l’acció parlamentària no és exacta. Hem cregut convenient, tanmateix, reforçar l’anàlisi de la legislatura com a culminació d’una etapa de preparació del canvi polític a Catalunya i l’inici del canvi efectiu en les legislatures posteriors. En aquesta “transició” la figura de Govern alternatiu esdevé fonamental, i és per aquest motiu que creiem necessari emfasitzar tots dos elements, fins i tot en el títol del treball. 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ben dit, establir les bases i els escenaris per a les «seves» polítiques. Alguns treballs (Ballart i Noferini, 2015) ja han aprofundit en aquesta faceta que tan bé expressa el professor Quim Brugué amb la descripció de Pasqual Maragall com un «líder relacional que aprofita coneixements dispersos» (Brugué, 2017, pàg. 270). Més endavant hi farem esment a aquesta qüestió. Reconeguts aquests fets, l’heterodòxia en l’acció política de Pasqual Maragall i la seva capacitat de vincular a aquesta acció coneixements i doctrines provinents de camps molt diversos, ens resistim a l’enorme atracció que aquestes característiques desperten entre els analistes i investigadors que busquen aprofundir en el «perfil» polític per tal d’extreure conclusions pel que fa als «estils» o a les «formes» de «fer política» que tant estan imbuint l’anàlisi científico-periodística de l’actualitat política del país. Creiem que si bé aquestes anàlisis poden efectivament generar informació valuosa, hi ha un camp de treball a explorar possiblement més ric, indubtablement més vast, basat en aproximacions sectorials a l’obra de Pasqual Maragall i que entenem que és l’objectiu de la sèrie de treballs en els que s’insereix aquest Paper. Aquestes aproximacions reten, al nostre entendre, un homenatge a Pasqual Maragall a partir de l’acció col·lectiva per ell liderada i no tant en virtut de la seva figura. Creiem, així mateix, que aquestes aportacions permeten aportar elements de criteri de cara a futuribles accions polítiques que malden i maldaran per trobar l’ocasió d’estructurar-se en un context de gran volatilitat institucional. L’aproximació que tot seguit presentarem s’estructura doncs des d’un esquema analític oposat als conceptes que abans establíem com a definitoris de la figura de Pasqual Maragall. Davant de l’heterodòxia, volem aplicar un «model» d’anàlisi de política pública. Davant de la combinació de sabers i coneixements dispersos, busquem la construcció d’una política que per molts és considerada com a sectorial, no així per Pasqual Maragall. Aquest Paper l’enfoquem, potser de manera arriscada, com un intent de modelitzar una acció que no és de govern real sinó que es produeix en un entorn -el Parlament- que el mateix Pasqual Maragall pretén, i aconsegueix, fer evolucionar, a partir d’una estructura formal mai assajada -Govern alternatiu- que neix amb un doble objectiu: fer oposició i alhora fer govern2, en un clima marcat per diferències i dissensions internes entre sectors significatius del partit al que pertany Pasqual Maragall i la plataforma cívica amb qui compta per professionalitzar i obrir l’acció parlamentària. (Vallès, 2008) Molt honorable senyor president, senyors diputats, senyores diputades, jo constato que el senyor Pujol fa un discurs d’oposició des del Govern; nosaltres farem un discurs de govern des de l’oposició. Pasqual Maragall, debat d’investidura, 16 de novembre de 1999 Vegem tot seguit quin és el plantejament de partida. 2 Potser aquí ja observem un tercer tret definitori de l’acció de Pasqual Maragall. Junt a l’heterodòxia i al lideratge relacional, la visió anticipatòria és un element constant en la figura política de qui ens ocupa. |5 �2. Objecte de la recerca E n el disseny, implementació i anàlisi de polítiques públiques el concepte de territori és sovint tractat com un àmbit físic sobre el qual s’estableixen normatives i accions orientades a la consecució d’uns objectius establerts. La ciutat i el territori esdevenen escenaris sobre els quals encaixar la formalització física de les polítiques públiques i la materialització de les dinàmiques econòmiques i socials. Si observem la trajectòria de Pasqual Maragall veiem, en canvi, que el territori, les ciutats i les mútues interaccions adopten en el seu pensament i en la seva acció de govern una dimensió substantiva. Les dinàmiques urbanes i les transformacions territorials3 han estat un dels elements estructuradors de la seva acció. Així mateix ho expressa Quim Brugué (2017, pàg. 293) tot destacant els elements innovadors del Govern Maragall a la Generalitat: D’altra banda, el govern de Pasqual Maragall es va mostrar especialment actiu en un àmbit que havia estat poc treballat en èpoques anteriors: el territori i el medi ambient. Assumint que es tractava d’assumptes crucials, l’agenda del canvi es traduïa en un seguit de polítiques públiques molt rellevants. Algunes d’aquestes serviren per encetar un trajecte que finalitzaria en la legislatura següent, però en tots els casos l’acció de govern s’impregnava de la necessitat d’abordar aspectes tan destacats com l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, l’impuls d’una nova cultura de l’aigua, la redacció de l’agenda 21 per a Catalunya, el disseny del model energètic o la creació d’una autèntica política d’habitatge. Partim, doncs, de la premissa que la integració efectiva de la noció de territori en la construcció de les polítiques públiques es manifesta a partir del reconeixement que el comportament i les dinàmiques econòmiques i socials tenen efectes complexos que es manifesten a diverses escales. Aquestes dinàmiques territorials han de ser assumides per les administracions sovint encotillades en unes estructures competencials exclusives. Els governs de Pasqual Maragall aporten, al nostre entendre, experiències molt notables de com fer-hi front i superar aquestes limitacions. En aquest sentit pren especial rellevància, i així es va posar de manifest al llarg de la legislatura, el debat sobre l’organització territorial, que tractarem al final del document mirant de relacionar les visions innovadores d’escala territorial i la necessària resposta administrativa. 3 L’assimilació de ciutat i territori, aquí utilitzats sota una mateixa concepció, és un element que suscita un debat molt interessant i que depassa, de molt, els objectius d’aquest Paper. Oriol Nel·lo (2017) ens explica abastament com la ciutat és un element central en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall des de l’inici de la seva formació fins la culminació de la seva acció institucional. Així mateix, en totes les obres fins ara dedicades a la figura de Pasqual Maragall, i fins i tot en la seva pròpia obra escrita, s’assumeix com a ineludible la concepció del territori, si més no en l’àmbit català, basat en la xarxa de ciutats. Tot treballant aquest Paper la temptació d’assimilar ciutat a territori ha estat ben present atès que la matriu del pensament territorial de Pasqual Maragall és fonamentalment urbana. Creiem necessari, però, obrir un interrogant sobre aquesta assimilació, potser sovint forçada, de cara a analitzar les diferents escales de l’acció política de Pasqual Maragall. Al llarg del text intentarem fer-ne esment. 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Així, la motivació que ens porta a realitzar aquest treball, més enllà de relatar una etapa significativa en la trajectòria de Maragall, és la d’intentar respondre i argumentar de quina manera la construcció de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes, però degudament alineades, emmarcades i liderades sota paràmetres comuns4. 4 Per tal de guiar el lector en aquesta afirmació quasi jeroglífica, al llarg del treball mirarem d’identificar aquesta alineació en les fases de construcció de les polítiques públiques a partir d’una paraula clau (segregació, pacte, integralitat), d’un marc territorial referenciat establert per les respectives figures de planejament i d’un lideratge que segons Maragall s’havia d’esdevenir arran d’una nova planta administrativa que respongués efectivament a les diverses escales en que es manifesten les dinàmiques urbanes i territorials. Problema, escala, instrument i govern són els punts cardinals que guiaran les polítiques territorials dels governs, alternatiu o institucional, de Pasqual Maragall. |7 �3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals A nalitzant la sisena legislatura catalana (1999-2003) disposem d’un període que ens permet observar com es va estructurar un veritable “discurs territorial” des de l’oposició al Govern de la Generalitat. Per tal de demostrar-ho ens dotem d’un marc de treball propi de l’anàlisi de polítiques públiques segons el qual aquestes segueixen un determinat itinerari, no estrictament lineal, però amb una estructura marcadament seqüencial. Així, en la configuració d’una política pública podem identificar les fases següents: Construcció de la problemàtica, procés de negociació, presa de decisions, procés d’instrumentació i finalment el seu seguiment i avaluació. Així mateix, a cada una d’aquestes fases se li conjuga una determinada dimensió de la política -simbòlica, d’estil, substantiva, operativa(Brugué i Gomà, 1998). Aquesta aproximació, il·lustrada a la figura 1, ens ofereix una estructura analítica que ens permetrà disseccionar de manera sistemàtica la configuració d’aquest «discurs» territorial en l’acció de Pasqual Maragall. Figura 1. Fases i dimensions d’anàlisi de polítiques públiques Construcció de problemes i agendes Dimensió simbòlica Procés de negociació Presa de decisions Conflictes epistèmics Dimensió d’estil Models d’interacció Opcions de fons Dimensió substantiva Escenaris de gestió Dimensió operativa Dimensió d’avaluació Anàlisi Font: Elaboració pròpia a partir de Brugué i Gomà, 1998 8 | f u n da c i ó Procés Procés de d’implementació seguiment Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Un cop emmarcada la nostra estructura analítica abordarem la següent fase del treball per reconstruir aquesta seqüència mitjançant l’estructuració d’uns fets abundosament registrats en diaris de sessions i butlletins del Parlament, arxius del Grup parlamentari PSC-CpC, actes del Govern alternatiu, documentació normativa i literatura especialitzada. Cal esmentar així mateix diferents treballs col·lectius que ens han ajudat per il·lustrar les nostres propostes. L’aparició l’any 2017 de la publicació coordinada per Jaume Claret «Pasqual Maragall, pensament i acció» ha estat de vital importància atès que per primera vegada es disposa d’una anàlisi sistemàtica i completa de la figura que ens ocupa. El treball del professor Oriol Nel·lo, centrat en el pensament urbà de Pasqual Maragall, ens ofereix un vastíssim graner de conceptes i aborda des de perspectives ben diferenciades la implementació de propostes polítiques i iniciatives institucionals apel·lant constantment a les principals preocupacions de Pasqual Maragall entorn a l’economia, la societat i la ciutat. Podríem dir, referint-nos a les dimensions de la política pública que esmentàvem més amunt, que el treball de Nel·lo ens permet identificar amb una claredat difícil de trobar en l’obra de Maragall els respectius elements simbòlics i substantius. La construcció, o més aviat, la identificació de problemàtiques derivades de la relació entre la societat i la ciutat, degudament analitzada sota el prisma de l’economista, porta a la implementació de polítiques públiques, a la substantivació i a la presa de decisions degudament alineades sota el prisma d’un socialista transformador. El treball, en la mateixa publicació, del professor Quim Brugué ens ajuda, així mateix, a identificar més clarament les dimensions d’estil i les dimensions operatives en les polítiques públiques desenvolupades pels diferents governs de Maragall. La capacitat d’establir nous models d’interacció entre els agents polítics, econòmics i socials és una de les peces clau de la figura de Maragall que és capaç així mateix d’imaginar escenaris de gestió innovadors. Els treballs de Nel·lo i Brugué ens han ajudat doncs a consolidar el marc d’anàlisi d’aquest Paper. Cal esmentar, així mateix, dues publicacions que ens han ajudat especialment per definir els entorns de la nostra aportació. La primera es publicà l’any 1999 sota el títol «La democràcia dels ciutadans». Es tracta d’un treball de destil·lació fina de molts ingredients continguts en l’anomenada «Convenció cívica catalana per a la renovació de la cultura política» que aplegà entre 1997 i 1999 un seguit de treballs i aportacions molt diverses entorn a la renovació conceptual i formal de la política catalana. Aquest treball representa la pedra de toc de la proposta de canvi protagonitzada per un col·lectiu amplíssim d’intel·lectuals, acadèmics, empresaris, gestors i servidors públics conformat al voltant de la figura de Pasqual Maragall a partir de l’any 1993 i que va adquirir el nom de Catalunya Segle XXI. En aquesta publicació s’exposen en bona mesura els plantejaments polítics de base del que serà posteriorment el Govern alternatiu. La segona publicació, que hem anomenat d’entorn, és potser més personalista però ens aporta una informació molt detallada i rica en matisos del procés de canvi protagonitzat per la mateixa Catalunya Segle XXI fins la culminació del govern de Maragall al cap de la Generalitat. Es tracta del treball de Josep Maria Vallès «Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi» publicat l’any 2008. En aquest document hom pot trobar les notes personals de Vallès del balanç sobre el desplegament de l’agenda política de Pasqual Maragall des de l’anunci de la seva candidatura a la Generalitat fins la seva sortida del Govern. Aquest treball ens ha servit així mateix com a guia de lectura dels documents recollits en l‘arxiu del Govern alternatiu. Sense les notes de context de Vallès difícilment hauríem pogut visualitzar el funcionament intern del Govern alternatiu. En un treball centrat en l’obra de Pasqual Maragall no pot faltar evidentment l’anàlisi de la seva obra en primera persona. Així, a més dels documents interns del Govern alternatiu i de les intervencions en seu parlamentària, hem recollit idees, propostes i reflexions recollides en dues publicacions de Pasqual Maragall. En el títol «Els orígens del futur», publicat l’any 2002 Maragall planteja idees de fons respecte a l’acció política necessària a Catalunya i Espanya, i ho fa des del Parlament, com a cap de l’Oposició. Entre aquestes idees de fons vinculades al catalanisme s’hi escolen tanmateix projectes |9 �concrets amb una base territorial evident. Infraestructures de transport i de comunicació, regeneració urbana i estructuració regional són elements que serveixen a Maragall per exposar algunes de les seves idees de fons. Un cop més trobem la dimensió simbòlica i la dimensió substantiva sense solució de continuïtat catalitzades per l’acció territorial. I especialment la seva «Oda inacabada» de l’any 2008 ens ha permès trobar textos, fragments, reflexions que, un cop més, amb l’ajuda de les anàlisis anteriors, ens ajuden a il·lustrar el nostre relat. Finalment, i per deriva temàtica, considerem especialment interessants algunes aportacions que foren publicades al llarg dels anys objecte del nostre estudi per una de les persones vinculades directament al Govern alternatiu, especialment en l’apartat de política territorial. Parlem dels treballs d’Oriol Nel·lo «Ciutat de ciutats» i «Lletres de batalla». Es tracta de dues publicacions molt diferents essent la primera de marcat caràcter acadèmic en la que s’argumenta la necessària integració territorial de Catalunya a partir d’una estructura, d’una xarxa de ciutats, que permeti fer front als vicis i als perills de la urbanització desordenada. El segon títol és un recull d’articles de premsa apareguts entre 1999 i 2003 concebut com un repositori de propostes destinades a alimentar d’una banda l’oposició a la manca de directius territorials per part del govern de la Generalitat de Jordi Pujol i de l’altra proposar justament una alternativa a la mateixa a partir de la vindicació de polítiques de millora urbana, redistribució de rendes, paisatge, mobilitat, la definició d’àmbits de govern efectius i projectes estructuradors de llocs i àmbits territorials. Aquestes darreres lletres no porten la signatura de Pasqual Maragall, però no se li escapa a ningú la seva contribució solidària amb l’agenda del canvi. Amb aquesta mateixa intenció es van publicar un seguit de treballs col·lectius, centrats especialment en el planejament territorial, en que per cada un dels àmbits territorials definits pel Pla Territorial General de 1995 es plantegen unes «bases» que posteriorment seran desenvolupades en el marc parlamentari i, de forma ja efectiva pel Govern Catalanista i d’Esquerres de les següents legislatures. Aquests treballs van ser publicats a la revista «Papers. Regió Metropolitana de Barcelona» de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, creat l’any 1984 a instàncies de l’alcalde Maragall per disposar d’una plataforma de treball acadèmic al voltant de les dinàmiques i polítiques metropolitanes. Aquestes referències constitueixen les fonts principals a partir de les quals proposem la nostra anàlisi i que estructurarem, com hem dit, a partir d’una doble matriu basada en les fases i les dimensions de la construcció d’allò que podem anomenar l’agenda del canvi en la política territorial de Maragall. Així mateix, per cada una de les dimensions i fases hem analitzat diferents escales d’implementació de determinades polítiques públiques. Així partim del barri, fins a la visió ambiental del territori, passant per instruments d’ordenació territorial sense deixar de parar atenció especial als àmbits de govern. Creiem que aquest exercici d’anàlisi multiescalar per cada una de les fases i dimensions ens ajudarà a establir una nova mirada a l’obra de Maragall en relació a les escales que superi la tradicional assimilació als àmbits de govern per ell proposats. Es tracta, en definitiva de capturar allò que en seu parlamentària va expressar el mateix Maragall de forma tan natural, amb tanta riquesa de matisos, en poques paraules, carregades de coneixement directe del territori i alhora sustentades en una base intel·lectual evident. De l’entorn, només els dic que llegeixin la premsa comarcal, perquè és la gran informadora del que passa. Difícilment temes com el parc eòlic de la serra de Pàndols, l’abocador de Juncosa o l’illa de Jafre, que se la volen menjar..., se la volen cruspir, l’illa del Ter, en el Baix Ter. A Jafre hi ha un alcalde que està convençut que la pot vendre per sorra, no? (Veus de fons.) Sí, sí, però això no arriba a la premsa, diguem- 1 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ne, nacional, no hi ha arribat, és premsa comarcal, són petits esdeveniments. O la contaminació dels purins als aqüífers del Baix Empordà –d’això en parlo perquè ho conec més, que hi vaig sovint. Però, en fi, la premsa comarcal generalment en parla, i no arriben a ser temes del país. Tenen tots aquests temes un denominador comú: són conflictes sobre usos del territori i sobre medi ambient, són conflictes sobre el nostre entorn. Si pogués, els llegiria una frase de Nicolau Rubió i Tudurí que ens deixa encongits, però no la puc llegir perquè no tinc temps. Ja potser després... (veus de fons), no, no, ja potser després, al...5 Hem de preveure, senyor president –i això vol dir fer-hi front de manera efectiva–, la desregulació del sòl, hem de preveure –i això vol dir fer-hi front– la urbanització extensiva, la primacia absoluta de l’automòbil privat, els guanys mesquins i miops a curt termini que hipotequen el demà. Pel futur de Catalunya, hem d’aturar la degradació i la banalització del nostre territori, hem de governar. Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 4 d’octubre de 2000 No voldria acabar amb aquest repàs documental sense esmentar un manifest que l’any 1999 van signar un centenar de professionals de l’urbanisme i la gestió del territori i que el mateix Nel·lo cita en les seves Lletres de batalla. Aquest manifest anomenat «Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya» plantejava moltes de les qüestions clau que posteriorment van ser estructurades i treballades al Govern alternatiu i finalment exercides pel govern de la Generalitat. Des de les problemàtiques als instruments i la gestió, es feia una proposta de canvi. En quina mesura aquest manifest representà un clam d’un col·lectiu professional que Pasqual Maragall va saber encaixar en les seves prioritats, en la seva agenda, o bé fou el resultat de la capacitat de Maragall de conjugar equips i sabers dispersos, tot anticipant-se a la seva acció de govern? La resposta no pot ser unívoca. Una i altra cosa, ens respondran segurament els seus impulsors. Aquest és l’estil Maragall. 5 La cita de Rubió i Tudurí que Pasqual Maragall no va llegir en la seva interpel·lació és aquella que diu: “Catalunya no serà ja una bella terra, ni ho podrà tornar a ser mai més”. Aquesta cita forma part del recull de textos que va publicar el Professor Manel Ribas Piera, 1995, Nicoulau M. Rubió i Tudurí i el planejament regional Bellaterra, Barcelona: Alta Fulla. Monografies de l’IEMB. |11 �4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi T al com dèiem en els apartats anteriors, abordarem l’anàlisi de la política territorial de Pasqual Maragall a partir d’un model anomenat de fases o de procés segons el qual tota política pública defineix un cert itinerari de lògica globalment seqüencial. Aquest itinerari és fragmentable en tres grans etapes essent la primera la de definició de la problemàtica i «posada en agenda» de determinades qüestions. En segon lloc es desenvolupa el procés de negociació entre alternatives per la conformació de majories i la conseqüent presa de decisions per, en darrer terme, articular els escenaris organitzatius i de gestió que possibilitin la posada en pràctica de les decisions preses. Aquest model permet situar sobre cada una d’aquestes fases d’elaboració les quatre dimensions que entren en joc en qualsevol intervenció pública: la dimensió simbòlica, que es relaciona amb la construcció d’estratègies discursives i marcs cognitius; la dimensió d’estil, que observa les actituds, disposicions i estratègies dels diferents agents; la dimensió substantiva en què es defineixen els continguts de la política i finalment la dimensió operativa en que s’instrumenten els mecanismes i es defineixen els paràmetres de gestió per la seva implementació (Brugué i Gomà, 1998). Una de les riqueses de l’anomenat Govern alternatiu, desenvolupat en l’exercici d’oposició parlamentària, és que permet il·lustrar totes aquestes fases i dimensions. Per tal de fer aquest exercici, i coneixent el fet que de l’oposició parlamentària es va passar a governar en la següent legislatura, seria especialment pràctic adoptar algunes de les mesures del Govern en les matèries que ens ocupen -Llei de barris, Llei de paisatge, Llei i desenvolupament reglamentari d’urbanisme, Programa de planejament territorial, etc.- i anar-les «deconstruint» seguint l’itinerari analític de fases en sentit invers, dels fets coneguts als seus orígens. Creiem, però, que aquesta aproximació, si bé vindicaria la solidesa i riquesa de les propostes i decisions6, no ens permetria abordar la complexitat inherent al pensament i obra de Pasqual Maragall ni dels «coneixements dispersos» que aconsegueix aglutinar; perdríem matisos respecte a com s’ha anat configurant un corpus normatiu i instrumental a mesura que el debat i les aproximacions sectorials interactuaven en el mateix Govern alternatiu. No tinc por dels especialistes, però sí de l’excés de confiança en les especialitats. Crec, més aviat, en la conjunció de les especialitats (...) no es refiïn totalment de la recerca unidireccional. ens diu Maragall en el discurs de presentació del seu llibre de memòries l’any 2008 al Palau de la música. Tanmateix no podem abordar una anàlisi amb vocació de ser sistemàtica si no establim un cert ordre de prioritats en l’objecte d’estudi o si més no en aquelles polítiques que ens permeten il·lustrar les nostres propostes. Així, hem cregut convenient abordar cada una de les fases a partir del tractament 6 Que d’altra banda ja ha estat treballat, entre d’altres, per Oriol Nel·lo en diferents volums, essent potser el més complert “Ordenar el territorio” (Nel·lo, 2012) o be més enfocat als instruments de planejament el volum «El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI,» editat per la professora Mita Castañer i publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. (Castañer, 2012). 1 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �del territori en les seves diverses escales. De com la segregació urbana es manifesta, i es pot combatre, en els barris, fins a la concepció del litoral català com elements inherents d’un equilibri entre economia i societat en una Catalunya que ha de recuperar els valors patrimonials del seu paisatge. Intentarem, per cada una de les fases que tot seguit desplegarem, abordar les respectives dimensions en base al barri, la ciutat, la integració metropolitana i la xarxa de ciutats i als elements estructuradors del país. Finalment, en el darrer apartat abordem prudentment una via ambiciosa vinculada a la relació entre escales i els seus efectes en la construcció de polítiques públiques. Creiem interessant, abans d’entrar en el detall d’algunes de les polítiques territorials analitzades que ens serveixen com a vehicle per il·lustrar la proposta de fases i dimensions, citar el conjunt de polítiques amb un marcat caràcter territorial que es van elaborar des del Govern alternatiu7. Agricultura, Comerç i Turisme Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 l Informe sobre la crisi del sector boví l Proposició de Llei de turisme l Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural l Política agrària a Catalunya: Pla de regadius l Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català l Política de comerç i turisme l Medi Ambient Pacte català de l’aigua l Pla rector d’avingudes de Catalunya l Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya l La qualitat de les aigües a Catalunya l Pla integral de gestió del litoral l Una nova política mediambiental per a Catalunya l Política Territorial Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN l Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració l Informe sobre la Llei d’Urbanisme l Política de Foment de l’Habitatge l Política de Muntanya l Política de Paisatge l Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges l Pla territorial de les Terres de Lleida l Pla territorial del Camp de Tarragona l Infraestructures l Proposta catalana de l’AVE l Pla de ports de Catalunya l Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa l Proposta sobre política de peatges l Pla de carreteres l Política sobre finançament i gestió d’infraestructures 7 Document de balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall. |13 �l l l Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya El país que volem, les infraestructures que necessitem Hom podrà reconèixer com el caràcter sectorial d’aquests àmbits està íntimament lligat a la gestió del territori. Igualment haguéssim pogut integrar en aquest llistat altres polítiques que efectivament tenen per vocació governar dinàmiques amb efectes evidents sobre la configuració territorial. Aquesta selecció, però, busca posar en evidència l’amplitud i la complexitat del treball efectuat des del Govern alternatiu així com la seva articulació temàtica. Tanmateix, com veurem més endavant, moltes d’aquestes polítiques que podem anomenar de «territorials» acabaran «desbordant» els seus respectius marcs sectorials. Vegem a continuació a partir de la tria d’unes poques d’aquestes polítiques com el Govern alternatiu s’alimenta a l’inici de la VI legislatura d’unes reivindicacions abastament treballades i argumentades en matèria de polítiques territorials i com, en la fase final, prepara una acció legislativa que s’implementarà de forma inusualment àgil amb el primer Govern Catalanista d’Esquerres8. 4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a dimensió simbòlica La publicació “La democràcia dels ciutadans”, elaborada a partir d’una amplíssima participació de més de 500 persones9 culmina, l’any 1999, la síntesi d’una complexa organització de debats i convencions temàtiques i transversals10. La mateixa estructura del document planteja una visió estratègica de quins són els dos grans àmbits de l’agenda del canvi. D’una banda propugna una nova política basada en uns escenaris, uns agents i unes regles renovades, i de l’altra presenta una base conceptual que ha de guiar el disseny de les polítiques públiques basades en la noció de la solidaritat com a vehicle per triangular economia, societat i territori. No podem obviar el pes de la reflexió territorial recollida en aquest volum i desplegada a partir de tres capítols dedicats justament al medi natural, al món rural, i a la ciutat. Per cada una d’aquestes “entrades” es proposa una presentació somera del concepte per passar a continuació a analitzar els canvis que han viscut cada un d’aquests àmbits en els darrers anys, els interrogants que aquests canvis plantegen i s’aventuren, finalment, unes propostes d’acció. Veiem, doncs, com el territori i la seva gestió adquireix en la iniciativa Catalunya Segle XXI un pes específic que serà incorporat per la plataforma, ara ja electoral, Ciutadans pel Canvi11 per bé que el mateix Maragall advertia: Pel que fa a l’esperit de Catalunya Segle XXI, les propostes contingudes en aquest llibre us n’han donat ja una idea justa, despullada de càlculs electoralistes. Són propostes que segueixen obertes a la crítica i a l’aprofundiment de tots els qui par8 Vegeu l’article de l’Anuari Territorial de Catalunya, publicat per la SCOT Acord per un Govern Catalanista d’Esquerres. Aspectes territorials. (Herrero, 2004). 9 La publicació comença justament per la frase “La gràcia d’aquest llibre és que no té autor”, per bé que el professor Vallès reconeix en la seva agenda imperfecta com tant ell mateix, l’Oriol Nel·lo i el notari López Burniol van “intervenir com a negres” en l’elaboració del text definitiu (Vallès, 2008, pàg. 27). El text definitiu és, com diem, resultat dels debats i d’un seguit de raports encarregats a diferents grups de treball de la Plataforma Catalunya S.XXI. 10 En Quim Brugué (2017) s’hi refereix com “un procés que, de manera pionera, va suposar una experiència de participació ciutadana i d’innovació democràtica” (pàg. 271). 11 No pretenem estendre’ns en aquesta “transició” entre una iniciativa i una altra, aquí excessivament simplificada, per no ser, aquest particular, l’objecte del nostre treball i pel fet que ja ha estat àmpliament descrita, amb tots els matisos i profusió de circumstàncies per Josep Maria Vallès (Vegeu capítols 1 i 3 de l’Agenda imperfecta de Vallès, 2008). 1 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ticipen de les mateixes preocupacions, els quals convidem a afegir-se a un procés que mai no s’acaba del tot. (Catalunya Segle XXI, 1999) Problemàtiques com la difusió de la urbanització, l’especialització funcional de l’espai, la segregació entre grups socials per motiu d’accés al sòl i l’habitatge, la mobilitat exacerbada, la manca d’infraestructures que estructurin el territori, l’aparició d’espais de marginalitat rural, el dilema dels consums energètics i l’equilibri ambiental apareixen ja com a elements davant dels quals cal actuar. Vegem a continuació, en la nostra particular estructura multi-escalar, algunes d’aquestes problemàtiques i en quina mesura adquireixen naturalesa pròpia, dimensió simbòlica, si volem, en l’agenda del canvi. 4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana «El meu patriotisme és el del barri endreçat...». (Maragall, 2008 pàg. 253) Amb aquesta afirmació, simple i alhora rotunda, recollida en les seves memòries, Pasqual Maragall ens mostra com efectivament el barri és l’àmbit on es manifesten les virtuts de la pàtria, entesa aquesta a partir de les directius de la justícia i la igualtat entre els ciutadans. Així ens ho mostra Oriol Nel·lo quan, tot citant Maragall, ens diu ...la metròpolis europea, i en particular Barcelona, disposava d’una extraordinària oportunitat. «Lo esencial es afirmar la vitalidad y solidaridad de la aglomeración urbana como tal, de la Ciudad como tal». (Nel·lo, 2017, pàg. 141) Calia, doncs, establir uns àmbits territorials efectius per assegurar la necessària redistribució de rendes. No en va, una de les variables que més pes han tingut en l’anàlisi de la segregació urbana no és tant la mera dotació d’equipaments i serveis, sinó els efectes que aquests poden tenir en la diferència de preus del sòl i dels habitatges entre diferents parts de la ciutat. El preu com indicador és un element que evidencia la mirada de Maragall a l’hora de plantejar un dels principals problemes a gestionar per qualsevol govern. Àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes rellevants d’ordre urbanístic i social. (...) Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes, una sèrie de barris que, a la regió metropolitana, representen un 7% de la superfície residencial, amb uns 180.000 habitatges i una població d’uns 400.000 habitants. Són aquestes les àrees on els preus són més baixos i, per tant, tendeixen a concentrar-s’hi la població amb majors necessitats de serveis i d’atenció social12. Document de Balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall Així doncs, veiem com el concepte complex de segregació urbana, abordat des la base empírica dels preus i analitzada a escala intraurbana esdevé una de les principals orientacions de la seva política. En els apartats següents veurem com aquesta va adquirint forma. Tanmateix, de bon començament, 12 Aquestes dades van ser extretes dels treballs preliminars del Pla Territorial Metropolità que en aquella època dirigia l’enginyer Albert Serratosa. |15 �les bases conceptuals i simbòliques són evidents13. 4.1 b) La urbanització i la manca de control públic La ciutat com a problema i esperança. Així obre el professor Nel·lo (2017) un dels capítols dedicats a analitzar de quina manera el fet urbà ha influït en el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall, i és així com ens ho indiquen ja a finals dels 90s les propostes recollides en la citada “Democràcia dels ciutadans”. Si bé es parteix de la idea del fet urbà com un element cohesionador i estructurador de la societat i, encara més, dels seus potencials, es posa de manifest com les dinàmiques urbanitzadores dels anys 80s i 90s han generat a Catalunya uns efectes perversos de difusió i dispersió dels usos sobre el territori, d’especialització funcional de l’espai, de segregació dels grups socials en funció de les rendes i altres efectes a llarg termini com la pèrdua de patrimoni natural, o consums energètics excessius derivats de la mobilitat cada cop més dependent del vehicle privat. En aquest sentit, la problemàtica és complexa i els mecanismes per fer-hi front són múltiples. Tanmateix, fugint de simplismes, no s’identifica la problemàtica amb el fet urbà o, si es vol, amb la urbanització de l’espai, sinó en la manca de voluntat d’endegar processos d’ordenació territorial per part de l’administració de la Generalitat, sobretot a escala supralocal. “les dinàmiques territorials a les quals ens referim han comportat seriosos problemes de governabilitat a la majoria de ciutats catalanes. En efecte, en molts casos els fenòmens d’expansió i difusió urbana han provocat el trencament de la correspondència entre ciutat i municipi, de manera que, en molts casos, allò que des del punt de vista administratiu és ciutat constitueix només una petita part de la ciutat funcional i vivencial. La incapacitat de les institucions per donar una resposta adequada a aquest fenomen ha fet que les ciutats catalanes no disposin, en termes generals, de sistemes equilibrats de govern i representació per fer front a les seves necessitats.” (Catalunya Segle XXI, 1999) Davant d’aquestes problemàtiques i la manca d’instruments –operatius i de representació- per fer-hi front s’al·ludeix a la xarxa de ciutats com àmbit a partir del qual estructurar una resposta. Impulsar les ciutats, vertebrar el país. Cal actuar de manera decidida perquè les ciutats catalanes puguin aprofitar les oportunitats per fer front als reptes de l’hora. Per aconseguir-ho cal una acció decidida des de la societat i des de l’administració que parteixi d’una doble convicció: - Que les potencialitats del territori català i la puixança de la societat catalana radiquen en la xarxa de ciutats. - Comprendre i fer comprendre que aquest enfortiment passa (...) per un model de xarxa de ciutats compactes, complexes i integrades que vertebri el territori català. (Catalunya Segle XXI, 1999) 13 Voler sintetitzar els orígens i les manifestacions de la segregació urbana en uns pocs paràgrafs és un exercici temerari. A més, reduir-los a la simple manifestació de la diferència de preus entre barris pot amagar la complexitat dels dèficits de tot ordre que sovint es combinen en les àrees que requereixen d’especial atenció. Tanmateix l’objectiu d’aquest treball no és la de repassar cada una de les problemàtiques que afecten els barris o el territori en general sinó la d’il·lustrar com efectivament aquests problemes són assumits pel Govern alternatiu i de quina manera s’organitza una resposta estructurada. És per això, que en aquest apartat i en els següents farem un exercici de síntesi, basat en alguns aspectes clau que il·lustrin les fases i les dimensions de les polítiques territorials desenvolupades sota el mandat, alternatiu, de Pasqual Maragall. 1 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Veiem, doncs, en aquest apartat, com es posa especial èmfasi no només en denunciar la problemàtica del procés urbanitzador a la Catalunya dels 90s, sinó, tant o més, en reforçar el paper, real i simbòlic, de la ciutat i la xarxa de ciutats vertebradores del territori com a solució. Un cop més, aquesta simplificació no fa justícia a l’elaboració d’un corpus doctrinal dedicat a l’anàlisi de les dinàmiques urbanes i metropolitanes i a la identificació dels riscos d’aquestes sobre el benestar de les persones. Entitats com la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de la que Pasqual Maragall n’era membre, centres de recerca com l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona o treballs com l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, impulsats per l’alcalde Maragall evidencien l’interès d’aquest per conèixer com les dinàmiques urbanes es manifesten a escales diferents a les del seu àmbit estricte de responsabilitat política. Trobem, a finals dels anys 90 un corrent de pensament crític sobre els processos urbanitzadors a Catalunya que planteja de forma explícita la necessitat de disposar de mecanismes de control14. 4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat El triangle economia, societat i territori aplicat a l’anàlisi del món rural expressa una tendència a la tecnificació de les activitats agràries, a un augment de l’eficiència en la producció agrícola i a una disminució progressiva del sòl i la població dedicada a aquestes activitats. L’abandonament progressiu de terres i la davallada demogràfica en àrees molt extenses del territori planteja un escenari poc optimista pel que fa al desenvolupament vinculat a les activitats tradicionals. Malgrat aquesta tendència negativa s’identifiquen d’una banda nous usos en àrees rurals, com el turisme, i de l’altra una cada cop més intensa importància dels nuclis urbans articuladors, ciutats intermèdies en diran alguns, que permeten aproximar cada cop més usos i hàbits plenament urbans a les àrees rurals. Com veurem més endavant, les propostes per dinamitzar els àmbits rurals passen, en les polítiques de Maragall, per reforçar la xarxa de ciutats catalanes, incrementar el seu pes relatiu en els respectius àmbits d’influència i dotar aquesta xarxa d’unes infraestructures pròpies de sistemes urbans integrats. Abans però d’avançar les propostes, l’anàlisi del món rural es planteja, un cop més, a partir de criteris geogràfics en que es caracteritzen diferents graus de problemàtiques. Així, en la publicació La democràcia dels ciutadans s’identifiquen en primer lloc “un món rural plenament integrat amb la Catalunya urbana”, en segon lloc un món rural en procés avançat d’incorporació amb la Catalunya urbana i, finalment “Hi ha un món rural poc integrat amb les àrees urbanes catalanes. Es tracta d’unes àrees si es vol marginals, en el sentit que estan al marge de les activitats productives dominants i es troben poc cohesionades per l’estructura urbana general. Es caracteritzen pel despoblament i l’envelliment demogràfic, la feblesa de l’economia agrària, la precarietat econòmica i la marginalitat territorial respecte al context global de Catalunya”. (Catalunya Segle XXI, 1999) 14 El volum de publicacions i recerques dedicades a la qüestió és immens. Creiem, però d’especial interès destacar, a més del monogràfic dedicat a les bases per als plans territorials parcials de la revista Papers citada més amunt, la col·lecció “Urbanitats” publicada pel CCCB a partir de 1997, que en els seus primers anys dedicà volums a la urbanització dispersa, la sostenibilitat i la ciutat, la immigració, la vida obrera, l’habitatge i la formació de la llar... D’altra banda, les monografies que explotaven les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població oferien, justament, un marc de coneixement empíric de la realitat urbana i metropolitana que, progressivament anava ampliant els límits del seu abast territorial fins esdevenir, finalment, d’àmbit català. Bona part dels autors d’aquestes monografies i de les publicacions dedicades a la ciutat i al territori els trobem en l’annex final del llibre Democràcia dels ciutadans com a panelistes, relators, moderadors, autors de les ponències, coordinadors. Emergeix, un cop més la capacitat de Pasqual Maragall de “relacionar coneixements dispersos”. |17 �Veiem, doncs, com la Catalunya rural no es planteja en contradicció a la Catalunya urbana, ans al contrari, s’identifica en funció de la capacitat d’integració amb la xarxa de ciutats i les dinàmiques urbanes corresponents. Aquesta visió articuladora del territori a partir de la xarxa urbana s’oposa directament a la visió dicotòmica pròpia del pujolisme d’una Catalunya rural enfrontada a una Barcelona metropolitana depredadora de recursos. De tothom és conegut el conflicte gairebé perpetu entre Maragall i Pujol arran de la dissolució, pel segon, de la Corporació Metropolitana de Barcelona15. En aquest sentit, les aportacions l’any 1999 de Catalunya Segle XXI beu de la proposta que ja l’any 1985 Maragall plantejava en aquests termes: L’òptim és que el camp estigui molt més urbanitzat. Urbanitzat en el sentit de la comoditat, de la possibilitat de viure-hi amb un determinat nivell de dignitat, de coneixements, de contactes humans. (Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 182) I així s’expressa en el programa electoral de l’any 1999: El nou Govern de Catalunya ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats. Per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Partim, doncs, d’una base intel·lectual que proposa un trencament de la dualitat urbà-rural a partir d’una proposta clara per estructurar el territori a través d’una xarxa de ciutats i pobles convenientment dotada d’infraestructures de transport, de comunicació, que millori l’accessibilitat als serveis i les tecnologies. Aquesta vinculació simbòlica del desenvolupament territorial amb el fet urbà és, potser, la que ha generat un desacord més patent, constant i permanent, d’una banda entre les forces polítiques que encara avui argumenten que el desenvolupament local dels àmbits rurals passa per una “transferència de recursos” de l’àmbit metropolità o d’altra banda entre aquelles forces que observen la integració urbana de Catalunya com una pèrdua irreparable de patrimoni natural. Aquesta simplificació amaga, com és natural, multitud de matisos; creiem, tanmateix, que aquest posicionament simbòlic de partida és, encara avui, un repte pendent de superar. 15 Sobre aquesta qüestió i, en general, de la visió metropolitana de Maragall vegeu el treball de Mariona Tomàs, 2017 Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Fundació Catalunya Europa. 1 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4.1 d) El medi ambient com a dilema “En un context caracteritzat per la ràpida evolució dels valors i per la crisi de sistemes ideològics, les temences i els projectes associats als dilemes ambientals s’han situat al centre del debat polític i ciutadà”. (Catalunya Segle XXI, 1999) Aquestes afirmacions recullen un corrent de pensament que reclama l’adopció de la “qüestió ambiental” com un element clau que s’hauria d’integrar de manera transversal en totes les polítiques públiques. En aquest sentit pren especial rellevància la qüestió d’accés i disponibilitat de recursos naturals destinats al desenvolupament econòmic. Aigua, sòl i energia són els principals vectors per al desenvolupament humà. Tanmateix es pateix d’una manca de coneixement sobre aquestes matèries que fa difícil estructurar una resposta adequada a les necessitats futures i el seu necessari equilibri. La primera determinació d’una nova política de recursos naturals a Catalunya haurà de partir, doncs, de la realització d’un inventari comprensiu i fiable dels recursos existents, renovables i no renovables. A partir d’aquí caldrà posar les bases d’una gestió encaminada a cobrir quatre objectius: Disponibilitat de recursos en tot el territori, racionalitzar els consums, restauració i gestió dels recursos bàsics sota control públic i bastir una política d’espais protegits moderna, àgil i adequadament dotada. (Catalunya Segle XXI, 1999) Aquest posicionament es basa, com és habitual, en un coneixement científic cada cop més extens16 i incisiu, si bé topa, i això forma part de la problemàtica, amb “un elevat nivell de desconfiança envers els poders públics en aquests temes” derivat en bona mesura dels “missatges contradictoris que s’emeten des de les administracions, a la instrumentalització per part de les forces polítiques i a l’existència d’un moviment ecologista poc cohesionat i, en ocasions, poc solvent”. (Catalunya Segle XXI, 1999) Veiem, un cop més, com la problemàtica no es planteja exclusivament en termes sectorials o especialitzats, sinó que l’afronta a partir de les evidències científiques, la capacitat de resposta de l’administració i l’anàlisi dels diferents agents que hi estan vinculats. Creiem oportú en aquest apartat fer esment a la visió de Maragall dels recursos naturals en relació al desenvolupament urbà Podemos habernos equivocado, las ciudades pueden no haber respetado su entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. (Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 186) 16 En les seves memòries Maragall cita converses amb l’ecòleg Ramon Margalef de les quals va extreure coneixements que posteriorment aplicaria a les seves anàlisis. |19 �i la capacitat de la regulació de preus en la seva gestió. Per Maragall (...) els preus dels carburants -i per extensió de les energies i els recursos naturals- haurien d’integrar les externalitats negatives que la mobilitat –i altres usos- generen en les àrees metropolitanes. La mateixa posició partidària d’integrar les despeses i les inversions ambientals en els preus hauria d’aplicar-se al subministrament de l’aigua. (Nel·lo, 2017 pàg. 183-184) Trobem doncs la visió reguladora de l’administració per la via dels preus d’un fenomen complex, l’escassedat dels recursos naturals, el sòl inclòs, i les externalitats negatives dels consums. Una visió, però, que s’ha de treballar a totes les escales i on cada nivell administratiu n’ha de ser responsable. És així com, en el programa electoral de 1999 es plantejava la qüestió ambiental des de la corresponsabilitat. La Generalitat ha de dissenyar el model territorial general, mediambientalment sostenible, però la seva aplicació ha d’anar a càrrec del món local, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibilitat, els usos del sòl no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema territorial. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) I no només entre les administracions, En l’acció del Govern sobre el medi ambient, és del tot imprescindible la col·laboració ciutadana i dels sectors econòmics per promoure un canvi d’actituds individuals i col·lectives. Tan sols amb la corresponsabilitat social farem possible la nostra proposta d’elaborar l’Agenda 21 Local per a Catalunya. Només així la política ambiental del Govern podrà generar ocupació, riquesa i sostenibilitat en sectors tan importants com el turisme i el lleure o l’atracció d’inversions de qualitat cap al país. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem, per concloure, en tots aquests fragments la concepció de diverses problemàtiques territorials a partir d’una matriu comuna derivada de la noció de segregació. Recordem: “Dintre del socialisme no hi ha llibertat per multiplicar les diferències econòmiques i socials” (Maragall citat per Nel·lo, 2017). Només a partir de l’evidència empírica de com les dinàmiques urbanes i territorials sense un control efectiu per part de les administracions tendeixen a una segmentació social i a una segregació espacial de la societat es podrà construir una alternativa. Aquesta alternativa, com veurem més endavant ha de contemplar el concepte d’integració territorial com a palanca de canvi de les problemàtiques aquí presentades. 4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a instrument? Aquest apartat dedicat a l’establiment d’un determinat model d’interacció en el disseny i articulació de les polítiques públiques ens permet fer aflorar una doble faceta de Pasqual Maragall i, per extensió, dels seus equips: La capacitat d’innovar en la definició de polítiques públiques i la capacitat d’estructurar un nou marc de treball, una organització inèdita i uns mecanismes de decisió que justament farien possible una agenda de canvi. Una de les idees articuladores de l’agenda del canvi proposada per Pasqual Maragall insistia en la necessitat de no només canviar allò que es feia sinó, també, de 2 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �fer-ho d’una manera diferent. (Brugué, 2017 pàg. 294) El mateix Govern alternatiu estableix en sí mateix, doncs, una particular dimensió d’estil. El fet de disposar d’una estructura de govern, amb uns mecanismes de decisió formals i un sistema de seguiment genera una capacitat de resposta i proposta mai observades amb anterioritat al Parlament. (Vallès, 2008) Una capacitat de resposta que cristal·litza, encara no passats dos anys de legislatura, en una moció de censura. Raimon Obiols havia practicat durant les legislatures anteriors una dura política d’oposició, però sempre dintre d’unes coordenades mentals que consistien a pensar que la democràcia era un artefacte acabat d’estrenar i no calia forçar-lo. El respecte mutu impedia anar fins al final, mentre que en política l’obligació és dramatitzar per tal de fer arribar els missatges als ciutadans... La moció de censura em va permetre exposar l’octubre de 2001 el programa polític que ja havia defensat a la campanya electoral de 1999, però ara amb l’experiència afegida dels dos últims anys de govern alternatiu a l’ombra que havia format PSCCiutadans pel Canvi a partir de setembre del 2000 amb els seus diputats electes distribuïts per especialitzacions i dedicats al seguiment de l’obra de govern i a la formulació de propostes alternatives més eficaces. Aquelles propostes havien estat debatudes en conferències nacionals i sectorials convocades arreu de Catalunya per les forces mobilitzades pel PSC-Ciutadans pel Canvi. (Maragall, 2008 pàg. 255) Tal i com anunciàvem a la introducció, no volem centrar la nostra atenció en “l’estil de Maragall” en la seva acció parlamentària sinó en la capacitat d’aquest de traslladar una determinada visió d’estil en el disseny de les polítiques territorials. I és a tal efecte que creiem que la noció de “pacte” és un element transversal en la definició de les seves polítiques que determina efectivament un model d’interacció determinat. Noció de “Pacte” en la gestió del territori “Catalunya ha estat sotmesa als mateixos fenòmens i transformacions que d’altres països desenvolupats, però ha estat mancada d’una reflexió estratègica que permetés bastir un pla d’actuació. També ha faltat un procés obert de diàleg entre els actors que cristal·litzés en un “pacte territorial” –urbà, rural, mediambiental- que establís unes bases de consens per a l’ús del territori i dels recursos naturals i per redefinir unes estructures de govern del territori més properes a l’ús real que en fem els ciutadans. (Catalunya Segle XXI, 1999) El pacte entès com a resultat de diàleg entre els actors per redefinir estructures de govern del territori. Aquesta noció de pacte no es planteja, doncs, com un “acord” entre els agents polítics d’un determinat àmbit de competència que busca una solució de comprimís entre posicionaments de partida. Maragall entén la noció de pacte, aplicada a les polítiques territorials, com un mecanisme de codecisió en base a unes problemàtiques mútuament compartides que aporti la justa escala d’acció entre diferents àmbits de govern. És per aquest motiu que les diferents escales de l’administració, els diferents nivells de govern, han d’interactuar per tal d’assegurar una participació efectiva en la implementació dels projectes. |21 �“Els pactes, en darrer terme, no eren una acció puntual amb resultats clars i observables a curt termini. Eren estratègies i compromisos de transformació a mitjà i llarg termini. Aquest era el seu valor (...) un estil caracteritzat per voler posar la mirada lluny i per, alhora, voler-ho fer de manera coral”. (Brugué, 2017) Veiem, a continuació com aquesta noció de Pacte imbueix cada una de les polítiques territorials aquí analitzades. 4.2 a) URBAN autonòmic El Parlament de Catalunya acaba de debatre una proposta de creació d’un Fons de Foment de Barris i Àrees urbanes que requereixen d’atenció especial. Un fons concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els municipis per a la rehabilitació, precisament, d’operacions de rehabilitació integral d’un mínim de 40 barris d’arreu de Catalunya en projectes ideats i desenvolupats pels ajuntaments i la Generalitat i amb la participació dels veïns: construir ciutat. (Nel·lo, 2001) Aquest fragment de l’article Barris: construïm ciutat, publicat per Oriol Nel·lo al diari Avui, el maig de 2001, i recollit en les seves Lletres de batalla, mostra una de les claus del què va ser posteriorment una de les iniciatives dels governs de la Generalitat més àmpliament celebrades17. Ja ens hem referit anteriorment a la preocupació de Pasqual Maragall pels barris, per la necessitat de dedicar tots els esforços disponibles per evitar la fractura social de base urbana i territorial. Sense entrar en el contingut substantiu d’aquesta “política de barris” volem il·lustrar com, des del primer moment, aquesta política fuig del convencionalisme de ser dissenyada, finançada i aplicada des d’un sol àmbit competencial. Maragall i el seu equip creuen en la construcció col·lectiva, a diferents escales, en el co-finançament, en el seguiment conjunt i en una avaluació que permeti una rendició de comptes també compartida. No és baladí contemplar com efectivament la resposta instrumental a la preocupació nuclear de Maragall pels barris estigui en bona mesura inspirada en la Unió Europea. La mirada sempre atenta d’allò que passa fora es tradueix en una resposta local adaptada, i si es vol millorada. No en va en les primeres referències al projecte de barris en el marc del Govern alternatiu es parlava de l’URBAN català o de l’URBAN autonòmic. El mecanisme de la Llei de Barris funciona, com és sabut, d’una forma molt simple, inspirada, en bona mesura, en el programa URBAN de la Unió Europea. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Més enllà del co-lideratge que es planteja amb aquesta proposta, una altra de les seves claus és la de fer evident que la proposta no s’encaminava a identificar les àrees urbanes més vulnerables i dedicar-li els recursos necessaris, sinó que els recursos es destinarien a aquelles àrees que presentessin un projecte de millora. Finançar projectes, no problemes, amb aquestes paraules il·lustrava Oriol Nel·lo, 17 De fet, en la part final del text citat es planteja la necessitat d’un pacte parlamentari que no es va produir, com va ser habitual, per un vot de diferència derivat de l’acord entre els grups de CiU i del PP. Anys més tard, a la llum del reconeixement del que fou la Llei de Barris, alguns exponents de CiU van reconèixer l’equivocació de no haver arribat a un acord en aquella legislatura. Paradoxalment, aquest mateix grup polític fou qui deixà sense efectes la Llei de Barris a partir de l’any 2011 un cop “recuperaren” el Govern de la Generalitat. 2 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �l’any 2009, un dels aprenentatges de l’aplicació de la Llei de Barris. Les actuacions seran proposades, dissenyades i executades pels ajuntaments concernits. La Generalitat, mitjançant un concurs, determinarà cada any, d’entre els projectes presentats pels ajuntaments, aquells que consideri prioritaris, procedirà a cofinançar-los i efectuarà el seguiment de la seva execució. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem, doncs, com aquesta política s’estableix des d’una perspectiva facilitadora i no pas executiva, que proposa el pacte com a garantia front a l’actuació unilateral18. 4.2 b) Llei d’urbanisme19, equilibri i l’autonomia local Oriol Nel·lo ens presenta la concepció de l’urbanisme segons Pasqual Maragall com un instrument de reparació, de restauració social, i alhora En la concepció de Pasqual Maragall, doncs, el Pla, les normes, la fiscalitat o els serveis públics, més que no pas mecanismes reguladors absoluts, han de ser un «codi social» limitador de les desigualtats i la prepotència dels diners; un codi «mòbil i convencional, incert», però del tot necessari. (Nel·lo, 2017 pàg. 172) Maragall, bon coneixedor dels mecanismes de generació de plusvàlues derivades de l’acció urbanística i alhora experimentat gestor de transformacions urbanes, observa des de l’oposició la limitada acció del Govern en matèria urbanística. Els responsables urbanístics van esdevenir, desgraciadament, poc després controladors desbordats pel detall de milers d’actuacions que no podien abastar, petits clons del model Pujol de Govern omniscient i puntillista, memorístic i finalment impotent, davant la vitalitat i la complexitat dels fets i del país. (Diari de sessions del Parlament de Catalunya Serie P, 48, 28 de març de 2001) Veiem en aquesta intervenció una denúncia del contrast entre el control del detall, abassegador en moltes ocasions, per part del govern sobre les actuacions locals en matèria urbanística, en oberta oposició a la renúncia a assumir la responsabilitat d’ordenar i planificar les dinàmiques territorials. Així ho expressa, amb més vehemència, en la moció de censura: Deixin-me dir dos mots de l’urbanisme. Mentre vostès estaven entretinguts amb el tema de les matrícules –que no van resoldre-, el Govern del PP ens arrabassava a cop de Decret les competències en matèria urbanística. Un Decret considerat inconstitucional pel Consell Consultiu i que vostès no van recórrer al Tribunal Constitucional. Ara es vol arreglar amb una Llei d’Urbanisme que ha costat dos anys 18 Respecte a la Llei de Barris s’han publicat nombrosos treballs des d’òptiques molt diferents –Polítiques públiques innovadores: Brugué 2011; Participació ciutadana: Martí 2009; Millora organitzativa de l’administració: Báguena, 2009 i tants altres. Tanmateix, per obtenir una visió global de balanç de la llei de barris és especialment rellevant el volum publicat l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya, Llei de Barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social. 19 Recordem que l’any 2002 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002 d’urbanisme que fou modificada i ampliada l’any 2004 i desenvolupada amb el corresponent reglament l’any 2006. |23 �i que, un cop feta, el mateix grup del Govern, CiU, hi ha presentat tantes esmenes com articles té el projecte. Un projecte que envaeix claríssimament competències municipals. (No han estat capaços de defensar les competències de la Generalitat i ara volen les dels altres). (Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001. Arxiu Pasqual Maragall) Ja en el programa electoral es plantejava la qüestió en aquest sentit. Retornar la competència urbanística d’aprovació de planejament derivat als municipis d’una certa entitat. Revisar totes les competències que han estat tretes des de l’àmbit local a l’autonòmic, sense que s’hagi guanyat en eficiència ni millorat en qualitat. - Transformar les actuals Comissions d’Urbanisme, que hauran de canviar el seu caràcter “fiscalitzador” i convertir-se en uns organismes de coordinació administrativa i de salvaguarda dels objectius de l’ordenació territorial. - Revisar en profunditat la legislació urbanística catalana, amb la intenció de reorientar el planejament general urbanístic, agilitar la seva gestió, flexibilitzar la programació i posar-la en relació amb la programació de les inversions locals. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Ara bé, el debat al voltant de la llei d’Urbanisme en el marc del Govern alternatiu no només es va centrar en la qüestió competencial dels governs locals sinó que es va plantejar com l’oportunitat perduda per disposar d’un marc competencial prou ampli i prou flexible com per abordar de manera efectiva les problemàtiques de fons que havien de ser resoltes mitjançant mecanismes de correcció i redistribució. Segregació urbana, accés a l’habitatge, mobilitat, consum de sòl, pèrdua de patrimoni i malbaratament dels recursos naturals eren assumptes que si bé requerien de polítiques específiques, no podien ser obviats per la llei d’Urbanisme. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’urbanisme. (...) Tanmateix, ara, a l’hora de fer balanç, cal preguntar-se: És aquest l’instrument que Catalunya necessita per al desenvolupament dels seus pobles i ciutats i per a la preservació dels seus paisatges? Per desgràcia, la resposta només pot ser una: no. La llei, poruga i poc innovadora, no acaba d’oferir, tot i les millores aconseguides, les eines necessàries per fer front als grans reptes que avui planteja la transformació del territori català. Quins són aquests reptes? L’habitatge, els barris, la mobilitat i el medi ambient... ... Al costat d’aquestes qüestions, cal assenyalar que el repartiment de competències i funcions entre les diverses administracions previst en la llei tampoc és satisfactori. Aquests temes poden semblar menys rellevants. Però l’urbanisme no s’administrarà bé fins que tothom comprengui que és un camp on les competències han de ser necessàriament compartides entre el govern de la Generalitat i l’Administració local. (Nel·lo, 2003 pàg. 33-35) Creiem necessari, en aquest apartat, posar de manifest la importància que aquesta qüestió va adoptar al llarg de la legislatura, segurament molta més que no pas el tractament que li n’hem donat en aquest paper. El fet de tractar-se d’una norma fonamental per a la planificació i la gestió del territo2 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ri i que va conèixer un procés de negociació i debat parlamentari extensíssim en el que, per raons òbvies, el Govern alternatiu no podia disposar de la iniciativa, que corresponia al grup de Govern, fa variar l’esquema constructiu de polítiques públiques que hem emprat en aquest paper. Tanmateix sí que podem posar de manifest la capacitat del Govern alternatiu de modificar substancialment el text original i introduir, si més no en els documents provisionals, temàtiques que no quedaren recollides en el text definitiu però que sí varen suposar un inici del que posteriorment varen ser iniciatives dels Governs d’esquerres. Qüestions com la regulació de la rehabilitació de les àrees urbanes, l’habitatge de protecció pública, el paisatge, la mobilitat o la protecció dels espais lliures20, van anar bastint un corpus que posteriorment prengué ràpidament caràcter normatiu a partir de la pròpia modificació de la Llei d’Urbanisme l’any 2004, o de Lleis com la de Paisatge, de la mobilitat, els plans territorials, o el Pacte Nacional per l’Habitatge. Veiem, doncs, com també en una matèria sensible pel que fa a la distribució de rendes i a la configuració territorial dels pobles, les ciutats i el territori, la noció de pacte mitjançant l’exercici compartit de les competències urbanístiques hi és plenament integrada. I creiem especialment rellevant com aquesta noció de pacte s’alimenta d’una visió àmplia, innovadora i carregada d’arguments que sobrepassen els marcs cognitius tradicionals per fer justament de l’exercici de pacte, un exercici de construcció i no pas de renúncies21. 4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració El punt 5è del programa electoral de la coalició PSC-CpC a les eleccions autonòmiques s’obre amb el capítol «Els territoris22 protagonistes del seu futur». La ja per se evident al·lusió a la participació dels diferents àmbits de govern es desplega, entre d’altres, a partir de les propostes següents: - Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i Alt Pirineu. - Proposar que aquestes regions siguin l’àmbit de descentralització del Govern i que es configurin com unes administracions locals: els consells regionals. - Els consells regionals assumiran les competències i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competències autonòmiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). - Elaborar un conjunt de Plans territorials regionals que identificaran el conjunt d’espais no urbanitzables. - Dissenyar polítiques per al manteniment i la millora dels espais “lliures” del territori: programes d’ajuda a les activitats primàries creadores de paisatge, etc. - Elaborar un programa de viabilitat per als petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a la funció residencial vinculada als sistemes 20 Recordem que la tramitació de la Llei d’Urbanisme es va produir mentre era vigent a tota Espanya el Decret de liberalització del sòl de 23 de juny del 2000, aprovat pel govern d’Aznar. 21 Si bé el text definitivament aprovat l’any 2002 va ser molt limitat i no responia plenament a les expectatives generades pel Govern alternatiu, que van ser degudament recuperades en la legislatura posterior, també amb l’aprovació de normes amb un ampli suport parlamentari. 22 L’ús del plural per parlar dels territoris denota una visió àmplia i diversa per definir els diferents subjectes polítics que operen sobre el territori sense una identificació clara amb un àmbit administratiu concret. Aquesta idea de subjectivar els territoris des de la seva diversitat xoca, avui, amb l’abús del concepte “el territori”, en mode singular, especialment present en els mitjans de comunicació, però malauradament incorporat en el llenguatge polític i fins i tot tècnic, per referir-se, a qualsevol escala, a tot allò que no és el “centre de decisió”. |25 �urbans pròxims, mitjançant la millora de les comunicacions i de l’equipament. - Estimular la participació ciutadana en els plans d’ordenació territorial. (Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall) Amb aquestes i altres mesures, la coalició assumia un dels reptes ja plantejats en la convenció cívica Catalunya Segle XXI en la que es plantejava que El problema de la construcció ordenada de la ciutat a Catalunya apareix, doncs, com un problema eminentment polític i la seva solució ha de ser per tant sobre tot política: és a dir, requereix construir per a cada una de les ciutats catalanes, i per al territori català en el seu conjunt, un sistema equilibrat de govern que permeti recuperar la capacitat d’ordenar el territori en benefici dels ciutadans. (Catalunya Segle XXI, 1999) Subjecte i objecte d’ordenació són, doncs, elements inseparables. És així com al llarg de la legislatura, la qüestió del planejament territorial adopta una doble connotació. D’una banda s’estableixen les bases conceptuals del que s’anomenaren «les tres C» - Compacitat, complexitat, cohesió - d’allò que posteriorment, ja en el govern, foren els criteris de planejament territorial23 com a element substantiu dels plans territorials parcials i de l’altra s’estableix el relat de la necessària subjectivació d’aquesta política en uns àmbits territorials per al planejament territorial. És així com el «Conseller alternatiu» de política territorial, Oriol Nel·lo, ho expressa l’any 2001: En el camp de la política territorial cal, doncs, de manera imperiosa un canvi de rumb, un cop de timó. Catalunya necessita una nova visió del territori. Una política alternativa que entengui que el territori ha de ser alhora recurs econòmic, element de redistribució social, àmbit per a la relació entre la societat i la natura i espai de representativitat. Recurs, redistribució, relació i representativitat. Quatre «erres». Quatre objectius. (Nel·lo, 2003 pàg. 22) Era evident que per governar les dinàmiques territorials calien nous instruments i nous àmbits de govern amb els quals construir les estratègies comunes i col·lectives per tal de fer viables a llarg termini les polítiques territorials del Govern alternatiu. Aquesta assumpció de l’estil relacional i de pacte que imbueix l’acció de Maragall queda expressada de manera diàfana amb les següents paraules La nostra filosofia territorial consisteix a dotar els territoris de Catalunya de projectes propis, de discutir amb ells tant com calgui els seus propis projectes, i el casament d’aquests projectes amb el conjunt de Catalunya. No en trauríem res, que hi hagués purament un pla fet des d’aquí. S’ha de fer un pla des d’aquí, Catalunya ha de dir la seva, però ells han de tenir la seva estratègia, perquè si no el pla no servirà de res. Ha d’haver-hi uns subjectes socials, uns protagonistes que tirin endavant un projecte a cada un dels territoris de Catalunya. (Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 28 març 2001, sÈrie P 48) 23 Vegeu el document de Juli Esteban. Planejament Territorial, Criteris. Publicat per la Generalitat de Catalunya. 2004. 2 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4.2 d) Visió ambiental integradora Barris, ciutat, urbanisme i ordenació territorial són àmbits en els que la noció de pacte estableix el marc estratègic necessari per al disseny i implementació de polítiques redistributives. Ara bé, és potser en l’àmbit ambiental on aquesta visió integradora d’agents i discursos adopta una connotació, si cap, més evident. Així, l’any 1999 la convenció cívica Catalunya S. XXI establia quatre principis organitzatius bàsics per la política ambiental: - Adoptar una normativa clara tendint a responsabilitzar els diversos agents en la mesura que els correspon, tant pel que fa als privats (productors, prestadors de serveis i consumidors), com a públics (legislatiu, executiu i judicial). - Adequar, racionalitzar i estructurar l’acció ambiental de les administracions públiques tot intensificant i coordinant les relacions entre departaments i nivells administratius. - Establir una relació dels objectius mediambientals atenent la seva importància real, al seu cost econòmic i a la seva viabilitat tècnica. - Concertar l’aplicació de les polítiques amb els agents socials: en matèria de polítiques ambientals cal un acord social ampli perquè l’obligat intervencionisme dels poders públics revesteixi el caràcter d’un contracte o d’un pacte social solidari. (Catalunya Segle XXI, 1999) Tal i com avançàvem al capítol anterior, les polítiques ambientals havien estat, potser, l’àmbit en el que Maragall havia desenvolupat un corpus normatiu menys elaborat en comparació amb les dinàmiques urbanes i el planejament urbanístic i territorial. Aquest fet, si és que l’assumim com a cert, no difereix del context espanyol o europeu puix que no és fins la dècada dels 90’s que les polítiques ambientals, o si més no la seva reivindicació o fins i tot el mateix concepte de sostenibilitat, cobren singularitat i una certa centralitat en els discursos predominants. És així com el Govern alternatiu assumeix els mandats de la Cimera de Rio de 1992 i la Carta d’Aalborg de 1994 com a referents en les seves propostes en matèria ambiental. Tot reconeixent la creixent preocupació pels vectors ambientals, el Govern alternatiu desestima la via sectorial per imposar «marcs restrictius» al desenvolupament econòmic i social del país. L’estratègia ambiental se sustenta sobre la integració entre les polítiques territorials i econòmiques de criteris de sostenibilitat. Cal una nova concepció en l’ordenació territorial i urbanística que trenqui la visió sectorial de la problemàtica ambiental i introdueixi a tots els nivells d’escala del planejament (territorial, regional, local, parcial) les consideracions ambientals -també les d’ordre paisatgístic- com a punt de partida bàsic. (Catalunya Segle XXI, 1999) És aquesta via integradora la que fa possibles projectes, entre d’altres, com l’Agenda 21, el Pacte de l’aigua o el Pla de gestió i protecció integral del litoral. Tots tres projectes comparteixen la noció de pacte, d’acord, entre diferents nivells administratius i entre els diversos agents, públics i privats que intervenen en el territori. |27 �Així, l’Agenda 21 catalana es fonamenta en: reorientar el desenvolupament que duu a terme la Generalitat de l’Agenda 21 catalana i la seva relació amb les iniciatives municipals, per aconseguir col·laboració i no competència, sinèrgies i no estratègies de jerarquia, per tal d’integrar totes les “agendes” que, coincidint en el mateix territori, afronten els mateixos problemes, es regeixen pels mateixos principis i persegueixen l’objectiu comú del desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, les Agendes 21 han de buscar el que es podria nomenar una òptima qualitat ambiental als municipis mentre l’Agenda 21 Catalunya ha de fixar la seva atenció en les estratègies generals per actuar des de la Generalitat amb la plena complicitat del món local. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) En matèria de planificació i gestió dels recursos hídrics, no és necessari recórrer a un gran transvasament del riu Ebre ja que hi altres solucions molt més viables i factibles a través, principalment, d’una millor gestió dels propis recursos de Catalunya, l’ampliació del ministransvasament de Tarragona i l’aplicació de les noves tecnologies. És el que anomenen el Pacte Català de l’Aigua, que vam presentar el 19 d’octubre de 2000 a l’embassament de la Llosa del Cavall. L’aplicació d’aquestes mesures permetrien disposar de forma immediata de més de 215 Hm3/anuals addicionals per assegurar el subministrament a la regió de Barcelona durant els propers 20-30 anys. Per tant, en el marc del calendari fixat pel Pla Hidrològic Nacional (8-10 anys) i probablement abans i a través bàsicament dels recursos que aquesta llei destina a Catalunya (que s’aproparà als 400.000 milions de pessetes), proposem diverses mesures alternatives per tal de garantir les reserves d’aigua necessàries a les conques internes i, solucionar, paral·lelament problemes de qualitat i quantitat que es produeixen en altres punts de Catalunya. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) En matèria de gestió del litoral creiem d’especial interès recuperar algunes de les conclusions de l’aplicació, ja en el Govern de la Generalitat, del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquest pla, hereu del projecte esmentat de gestió i protecció integral del litoral proposat pel Govern alternatiu24, fou una de les apostes més ambicioses d’ordenació física d’un àmbit territorial, la franja costanera de tot el territori català, sotmesa a la més forta pressió urbanitzadora. Les característiques del litoral català, les seves potencialitats pel que fa al desenvolupament econòmic i la seva preservació com un àmbit d’especial valor estratègic, natural i paisatgístic només fou possible gràcies a l’acord madurat entre els agents econòmics i socials i els poders públics locals. Mostra d’aquest acord és la poca incidència de recursos i contenciosos que hagué de suportar una actuació tan ambiciosa en comparació amb altres instruments de planejament25. 24 Si bé el Pla de gestió i protecció integral del litoral es va elaborar des de l’àmbit de Medi Ambient del Govern alternatiu, amb contingut no només urbanístic sinó vinculat a la gestió de la dinàmica litoral terrestre i marina, la dinàmica parlamentària de la VI legislatura i, més tard, les condicions del pacte de formació del Govern Catalanista i d’Esquerres féu que el Pla derivés en la seva elaboració i implementació efectiva en un instrument urbanístic. Un instrument, això sí, innovador en molts aspectes i que obrí una manera de concebre els instruments urbanístics des d’una perspectiva i amb un abast plenament renovats. Així ho expressen els articles de Llort (2006) i Nel·lo (2006) en el monogràfic dedicat als Plans Directors Urbanístics de la revista Espais, editada pel DPTOP. Val la pena esmentar aquí l’interès que el PDUSC com a instrument innovador va despertar entre els cercles tècnicopolítics de realitats ben diverses com l’andalusa, la gallega, o la sarda, on es van replicar instruments d’ordenació litoral molt similars seguint els paràmetres bàsics del PDUSC. 25 Sobre l’escassa litigiositat del PDUSC i la ressolució favorable a l’administració de la Generalitat de gairebé tots els contenciosos es pot veure la Tesi doctoral de Josep M Aguirre (Aguirre, 2015). 2 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Del elevado grado de consenso con el que contó el Plan -PDUSC-1- desde su inicio da cuenta el hecho de que en el periodo de información pública se recogieran 452 alegaciones, a razón de menos de 1 alegación por kilómetro de costa o poco más de 6 alegaciones por municipio... La litigiosidad posterior a la aprobación de los planes ha sido también muy escasa. Frente al PDUSC-1 se presentaron 186 recursos mientras que para el PDUSC-2 fueron 92. (Nel·lo, 2012 pàg. 132) Aquest fet dóna fe de la potència que la noció d’acord i de pacte, un model d’interacció ben evident, pot tenir en matèria de política territorial, justament en un període en que els anomenats conflictes territorials emergien arreu del territori26. En qualsevol cas, l’oposició d’esquerres no va permetre que l’últim mandat de Pujol fins les autonòmiques de 2003 fos un temps completament perdut. Davant d’un govern de simple supervivència de l’interès propi, vam anar forjant el clima concret de l’alternativa. (Maragall, 2008 pàg. 257) Amb aquestes paraules es fa palès el tarannà constructiu de l’acció parlamentària a l’oposició. Com hem vist, l’estil de Pasqual Maragall es manifesta en la recerca de pactes, fonamentalment entre les esquerres, per tal de bastir el que posteriorment fou el Govern Catalanista d’Esquerres, però també des d’una posició constructiva amb un Govern immobilista amb qui, malgrat la manca d’iniciativa política, va acabar establint uns acords amb una gran càrrega normativa com és la Llei d’Urbanisme de 2002. 4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública La dimensió substantiva és aquella en la que es defineixen els continguts efectius de les polítiques públiques. Tot seguit farem esment de manera forçosament breu i esquemàtica d’alguns trets específics d’algunes polítiques territorials impulsades pel Govern alternatiu. Tanmateix ja podem avançar que, un cop més, les propostes del Govern alternatiu, hereves de la complexitat de l’acció de Maragall responien com molt bé diu Brugué al fil que relligava la mirada àmplia i dispersa de Maragall. Un fil invisible que ens permet observar i comprendre el quadre on es representava la seva agenda de canvi. Un quadre impressionista, amb pinzellades que semblaven tenir vida pròpia però que no ens impedeixen veure’n el conjunt. (Brugué, 2017 pàg. 273) Aquest fil invisible ens portarà segons la mirada a indrets potser no massa coincidents, tot i que podem estar d’acord en concebre les polítiques de Maragall com integradores. La integralitat és el concepte clau que millor descriu les polítiques, en aquest cas territorials, de Pasqual Maragall al cap del Govern alternatiu. La integralitat com a resposta activa i militant front al problema de la segregació urbana i territorial. La integralitat com a resultat lògic d’un treball d’aliances i de pactes entre agents 26 Vegeu, entre d’altres, els treballs de Nel·lo, (2003) Aquí, No! Els conflictes territorials a Catalunya, Cabañas, Jordi i Mercadé, (2012) Planejament territorial i debat social ; López, Navarro i Báguena (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials o els volums de la SCOT Anuari territorial de Catalunya. |29 �de diferent ordre. La integralitat, en definitiva, com a mecanisme per trencar dinàmiques sectorials d’una administració gripada. Vegem a continuació alguns dels projectes que van ser recollits en el balanç del Govern alternatiu, l’estiu de 2003, ara ja definint una agenda del canvi que s’intuïa inevitable27. 4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció El projecte recollit en el document de balanç amb el nom de «Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN» és potser el projecte on es manifesta de forma més evident aquell triangle clàssic en Maragall conformat entre ciutat, economia i societat. I es manifesta en diferents esferes del projecte. En els seus objectius estratègics: Tenen com a principal objectiu possibilitar intervencions integrades en barris els quals –per la concentració de la problemàtica social, econòmica i urbanística- no poden ser millorats amb intervencions exclusivament sectorials. Barris on cal aplicar polítiques que no només donin oportunitats a cada ciutadà individual –per trobar feina, per rebre ajudes, per millorar el seu habitatge- sinó que s’adrecin també a la comunitat tota sencera. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem com l’objectiu principal incorpora manifestament el concepte d’integració en funció de les problemàtiques a les que es vol fer front i en funció dels destinataris: «no només cada ciutadà individual... sinó la comunitat sencera». En els seus objectius operatius s’identifiquen els grans àmbits d’intervenció, tot superant el clàssic capteniment sectorial de les polítiques públiques de rehabilitació urbana. El projecte de barris assumeix, doncs, la necessitat d’actuar no només coordinadament, sinó de manera necessàriament integrada en els àmbits següents: l Rehabilitació de l’habitatge, dels espais públics i de les comunicacions. l Millorar les dotacions d’equipaments i serveis. l Assolir l’augment de l’activitat econòmica i el nivell de benestar de la població. Així mateix, pel que fa a les àrees on es preveu intervenir, el projecte mostra un coneixement profund del les dinàmiques que han generat processos de segregació: Les àrees urbanes elegibles als efectes de les accions de rehabilitació integrada seran aquelles àrees urbanes que pateixin o hagin patit: a) processos d’involució urbanística, com ara la progressiva degradació dels habitatges, la persistència dels dèficits d’equipament o la insuficiència de la urbanitza27 Per elaborar aquest apartat ens hem centrat en la producció del Govern alternatiu. Bona part de les propostes elaborades al llarg de la VI legislatura van ser efectivament assumides i desenvolupades pel Govern de la Generalitat al llarg de la VII i VIII legislatures. Tanmateix, els condicionants del pacte van fer variar, en alguns casos de manera substancial, les propostes plantejades pel Govern alternatiu. En la selecció de casos que hem escollit per il·lustrar la substantivació de les polítiques territorials trobem iniciatives desenvolupades i ampliades en l’exercici efectiu del Govern com foren la Llei de barris o la política de paisatge, iniciatives d’aplicació parcial, com el cas del Projecte de gestió i protecció integral del litoral que esdevingué el Pla director urbanístic del sistema costaner, o la proposta de descentralització administrativa, recollida a l’Estatut de Catalunya de 2006 però no desplegada pels governs successius. 3 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ció o de la qualitat de l’entorn físic. b) problemàtica demogràfica causada per l’envelliment, la manca de renovació dels residents o simplement la pèrdua excessiva de població, o, pel contrari, el seu creixement massa accelerat. c) la presència característica de problemes econòmics (atur, manca d’activitat, escassetat de serveis) o socials (delinqüència, violència, drogoaddicció). Així, front a polítiques de rehabilitació centrades en determinades morfologies urbanes el projecte de barris identifica les diverses tipologies urbanes en les que es manifesta de manera diferenciada el procés de segregació: Àrees elegibles: l l l l Àrees velles corresponents als cascs antics de les ciutats grans o mitjanes. Àrees suburbanes extensions produïdes a partir de petits eixamplaments projectats o mitjançant la simple prolongació de carrers. Polígons d’habitatges construïts a partir dels anys cinquanta a les perifèries de les ciutats petites i mitjanes. Àrees d’urbanització marginal l’origen de les quals es troba en un procés de parcel·lació il·legal que permetia l’autoconstrucció. Finalment, on efectivament es manifesta de manera més evident el caràcter integrador de la Proposta de suport a barris amb projecte és en la diversitat de camps en els que s’alinearan les accions. Les accions incloses en els programes estaran encaminades a dotar les àrees concernides d’una qualitat urbana i unes condicions socials equiparables, com a mínim, a les de la mitjana catalana. Les accions hauran de partir, així mateix, d’una voluntat d’integrar les mesures urbanístiques i les mesures de caire social i econòmic, que han de ser enteses com a parts inseparables d’un mateix procés de millora que mantingui i incrementi la cohesió social al mateix temps que millora l’entorn. Així, les accions proposades hauran de referir-se a alguns dels camps següents: l Creació de nous espais lliures i oberts d’ús col·lectiu. l Foment de la mobilitat sostenible. l Rehabilitació del parc d’habitatges. l Reforma urbana. l Execució Planejament General. l Actuacions de reequilibri urbà. |31 �l Habitatge per a ús dels joves. l Programes per adaptar serveis i equipaments generals. l Integració del fenomen de la immigració o nova ciutadania. l Fer efectiva la participació ciutadana. l Promoció i impuls de les activitats econòmiques. l Programes d’inserció laboral. l Programes de seguretat ciutadana. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Mesures urbanístiques, mesures socials i mesures econòmiques que han de ser enteses com a part inseparable d’un procés. El repte plantejat és ambiciós si partim del reconeixement d’un marc administratiu, el de la Generalitat, excessivament sectorialitzat i poc procliu al treball transversal. Tanmateix, una de les virtuts del projecte és la seva inspiració en uns marcs administratius desvinculats de les casuístiques locals. Recordem la inspiració en el projecte URBAN de la Unió Europea. En aquest sentit, el disseny de la política de regeneració urbana es fonamenta en una nova manera de fer que no es preocupa de les estructures departamentals ni del repartiment sectorial entre administracions. El projecte de barris del Govern alternatiu no només va fer possible una nova manera de treballar la integralitat en una política pública sinó que la seva execució efectiva, ja en la següent legislatura, va generar dinàmiques de treball transversal en el marc del govern de la Generalitat inèdites fins aleshores28. 4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral La gestió del litoral és un àmbit d’extrema complexitat degut a les pròpies dinàmiques naturals, mòbils a curt i llarg termini, a les fortes pressions, sobretot urbanitzadores i d’ús intensiu pel turisme, i a un difícil encaix institucional amb encavalcaments de competències entre diferents àmbits sectorials i nivells administratius. Aquesta complexitat s’ha manifestat al llarg del temps en una utilització excessiva i abusiva del recurs litoral per a uns usos cada cop més incompatibles amb la preservació dels valors naturals, culturals, patrimonials i econòmics del litoral. Front a aquesta dificultat el Govern alternatiu va assumir la necessitat d’una gestió integral a partir del Pla de gestió i protecció integral del litoral. Per tant, s’imposa adoptar una nova visió, global, integral i flexible, del litoral, tant la part emergida com la submergida (ja que el sistema litoral, des del punt de vista ecològic i ambiental, és molt més ampli i complex que els límits marcats per la Llei de Costes), i que defugi de les tradicionals solucions urgents que s’han dut a terme amb criteris locals i que han contribuït a alterar les condicions d’equilibri. En definitiva, un nou concepte de protecció del litoral. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) 28 Vegeu treballs de Báguena, 2009 Brugué, 2011 i el volum Llei de barris, una aposta col·lectiva, op cit. 3 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Veiem, doncs, com davant de problemes complexos, el concepte d’integralitat adquireix de nou un marcat sentit operatiu, substantiu, en la definició d’una política amb vocació redreçadora d’unes dinàmiques perverses. Tal com hem vist en la proposta de suport als barris amb projecte, en aquest cas la mirada exterior ajuda a superar les fronteres i les resistències pròpies d’un marc viciat i poc reactiu. S’assumeix amb aquest pla un mandat provinent de la Unió Europea. Aquesta proposta recull les darreres recomanacions que han elaborat aquest mes de juliol29 el Consell i el Parlament Europeu davant el que consideren greus amenaces i danys irreversibles al litoral per la forta pressió que viuen les nostres costes. Els objectius del Pla es manifesten de la següent manera: l l l l l Nou concepte de protecció del litoral. Disposar d’un Pla del Litoral. Avaluació de l’estat actual. Determinació de diferents zones on aplicar mesures correctores i en altres zones de protecció. Per l’estudi, considerar tot allò que afecta al litoral i la costa (qualitat dels rius, dinàmica litoral, estat dels fons, pesqueres...). Aplicació rigorosa de la legislació existent. Gestió integrada i coordinada amb totes les administracions de tots els aspectes que afecten al litoral, també el que fa referència a l’ordenament urbanístic i als usos del sol. Un nou programa per la vigilància ambiental de les platges. Monitorització de la qualitat sanitària de les aigües de bany. Vigilància de l’estat de les sorres. Monitorització ambiental de les aigües. Veiem doncs l’ambició dipositada en un pla que proposa textualment la renovació del concepte de protecció. Aquesta renovació ha d’estar sustentada a partir de l’aprofundiment en el coneixement de les dinàmiques litorals com a espai natural i com a recurs econòmic, per l’acompliment estricte de la legislació vigent, per la coordinació i col·laboració institucional i, important, per una monitorització de les accions i del seu resultat. Els mecanismes, les accions necessàries per assolir els objectius passen per unes accions recollides en dos grans àmbits: 1) La primera de les activitats que cal realitzar és la redacció d’un Pla Integral del Litoral. 2) Impulsar les mesures necessàries en l’ordenament urbanístic, de tal manera que el Pla fixarà, en coordinació amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques que s’hauran d’incorporar en els nous plans urbanístics i en la revisió del planejament dels municipis costes per tal de garantir actuacions respectuoses 29 El text recollit en la documentació del Govern alternatiu no ve datat ni cita el document concret i per tant no es pot identificar amb precisió la font exacta d’aquestes recomanacions. |33 �amb el litoral. Així mateix, s’establiran les mesures cautelars i les eines legals necessàries per assolir el compliment d’aquestes normes d’ordenament. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Tal i com fèiem en l’apartat anterior, aprofitem el coneixement dels esdeveniments posteriors per posar de manifest com d’aquest ambiciós pla només es va desenvolupar efectivament una de les línies d’acció aquí plantejades. Les mesures de caràcter urbanístic recollides en el Pla van ser desplegades en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Tot i que potser ens excedim del marc auto-imposat per aquest treball, que no es planteja com un exercici d’avaluació de l’obra de Govern de la VII legislatura, val la pena esmentar que si bé aquest pla del litoral no va ser executat en la seva integritat, els resultats obtinguts en matèria urbanística no només han estat fonamentals per la preservació física dels pocs espais oberts del maltret litoral català, sinó que va generar un especial interès acadèmic i disciplinar essent objecte de recerques acadèmiques i, sobretot, va ser aplaudit des de la perspectiva disciplinar de l’urbanisme i l’ordenació del territori assentant un precedent que posteriorment ha estat reproduït en altres territoris de l’Estat espanyol i de la Unió Europea30. 4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques L’any 2000 es va signar a Florència el primer tractat internacional específicament dedicat al paisatge, el Conveni Europeu del Paisatge (CEP), resultat del grup de treball creat el 1994 en el marc del Congrés de Poders Locals i regionals del Consell d’Europa i fruit de la creixent inquietud pel concepte i la diversitat d’enfocaments. L’objectiu general del CEP era, i continua sent, encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques i mesures a diferents escales per protegir, gestionar i planificar els paisatges arreu d’Europa, amb la finalitat de conservar-ne la qualitat i fer que la resta d’actors socials prenguin part en les decisions públiques que hi estan relacionades. El CEP va representar un pas decisiu en favor de la creació del dret al paisatge, com a part substantiva del dret a una vida digna i al benestar de les poblacions. Es plasmava així, la preocupació per assolir un desenvolupament sostenible tenint en compte el rol que pot jugar-hi el paisatge en l’esfera cultural, ecològica, social i econòmica, i la seva contribució en la creació de les identitats locals. Territori, economia i societat, assumits ara des d’una visió innovadora que integra uns valors inherents al territori fins ara inexplorats des de la perspectiva del disseny i gestió de polítiques públiques. Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses fonts i tradicions acadèmiques tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus cultural. Doncs bé, Catalunya va esdevenir una regió pionera en l’aplicació del CEP. Només dos mesos després de la seva aprovació, al desembre de l’any 2000, el parlament català es va adherir al CEP, essent la primera assemblea legislativa a Europa en fer-ho. Aquest fet, promogut especialment pel grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi tot i que formalment presentat per tots els grups amb representació a la cambra, va suposar l’obertura d’un procés en el marc del Govern alternatiu que va 30 Per una extensa bibliografia sobre el PDUSC vegeu l’entrada al Blog d’Oriol Nel·lo: Treballs acadèmics sobre el PDUSC. 3 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �acabar amb la proposició de Llei del paisatge de Catalunya, rebutjada pels vots de CiU i PP contra els vots favorables de la resta de forces polítiques. Tornant a la qüestió de la integralitat, en la defensa de la proposta de Llei el Conseller alternatiu de política territorial deia: Nosaltres partim d’una concepció integradora del paisatge, segons la qual l’entorn que mereix atenció i gestió no és només aquell que nosaltres considerem particularment pintoresc o conegut, sinó tot el territori: dels paisatges naturals als urbans, dels rurals als periurbans o als agraris; tant els paisatges singulars com els quotidians o els degradats. ... La Llei no pretén regular de forma omnicomprensiva tots els elements que influeixen en la producció i en la transformació del paisatge. Les legislacions sectorials –la urbanística, la industrial, l’agrària– hi tindran molt a dir. L’objecte de la Llei és més aviat proveir un marc de referència per a aquestes legislacions, dotar el Govern de la Generalitat d’instruments i de finançament específic per intervenir-hi. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Sèrie P - Núm. 101. 30 d’octubre de 2002 Veiem, doncs, com aquesta proposta de Llei, aquest projecte propi del Govern alternatiu assumeix el seu caràcter integral a partir de l’abast territorial de tot Catalunya, sense excloure cap àmbit territorial, per tant, tot és paisatge. Paral·lelament es renuncia a establir una normativa pròpia de la gestió del paisatge com si fos un filtre sectorial a afegir a la normativa ambiental, urbanística, industrial, agrària, etc. Aquesta proposta de llei es planteja com un marc per dotar d’instruments i de finançament una política que haurà de ser integrada per altres normatives sectorials. Vet aquí com la integralitat es proposa en termes de transversalitat administrativa. Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses fonts i tradicions intel·lectuals tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus acadèmics tot penetrant en el camp de la política pública, malgrat resistències molt notables31. 4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre “A la vida política no s’ha d’esperar mai que les coses es produeixin per elles mateixes. Cal maldar per què es produeixin, aquesta és la meva moral de l’actuació” . (Maragall citat per Brugué, 2017) 31 Una anècdota significativa és que la iniciativa per a la llei del Paisatge es va presentar a Palafrugell. Va ser l’endemà de la primera i més greu crisi del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, per un debat sobre l’eix de Bracons, en el que es van confrontar bona part dels diputats de CpC i destacats membres del PSC, precisament per una qüestió de caràcter territorial i paisatgístic. Pel que fa al caràcter innovador de la política de paisatge de la Generalitat en les legislatures VIIa i VIIIa vegeu el treball de Brugué (2012). Respecte a una mirada en primera persona de les polítiques de paisatge a Catalunya vegeu els dos discursos d’acceptació com a membres de l’Institut d’Estudis Catalans d’Oriol Nel·lo (2010) i de Joan Nogué (2017). |35 �Aquest darrer apartat dedicat a la dimensió operativa de les polítiques hauria de quedar exclòs, stricto sensu, del nostre treball. Entenem que la dimensió operativa de les polítiques aquí presentades va tenir lloc en la legislatura posterior a l’aquí treballada en què el Govern de la Generalitat fou presidit per Pasqual Maragall. Com hem dit, el nostre àmbit d’interès és la formació d’un veritable corpus territorial en les polítiques públiques del Govern alternatiu i per tant l’escenari de gestió efectiu en va quedar exclòs. Tanmateix, creiem d’interès fer esment als projectes alternatius com a avantsala del que fou l’acció efectiva del Govern de Maragall. Els mecanismes a partir dels quals el Govern alternatiu va configurar una bateria de propostes legislatives, projectes i iniciatives mereix, al nostre entendre, ser esmentat en aquest treball. No voldríem, per economia i per no desviar massa el lector del contingut d’aquest Paper, reproduir allò que el professor Vallès ja ha narrat de forma molt detallada en el volum “Una agenda imperfecta: Amb Maragall i el projecte de canvi”. En aquest volum es descriu amb detall la formació de la Convenció cívica Catalunya S.XXI, la plataforma política Ciutadans pel Canvi, es descriuen els moment relatius a les conteses electorals de 1999 i 2003 des d’una perspectiva personal del propi Vallès i, també es relata la formació, estructura i funcionament del Govern alternatiu. Creiem d’especial interès per aquest paper centrar-nos en un element que potser no ha quedat prou recollit en els treballs fins ara editats al respecte i és l’estructura dels projectes del Govern alternatiu. Entenem que és un element d’interès ja que, al nostre entendre, l’estructura segons la qual es formulaven els projectes marcava una especial coincidència amb el nostre esquema d’anàlisi de les polítiques públiques. Vegem, a continuació una reproducció d’una “fitxa tipus” de projecte, en aquest cas destinada a configurar el discurs de la moció de censura de l’any 2001. INDEX TIPUS DELS PROJECTES ALTERNATIUS. 9 de Juliol 2001 1. Antecedents (2 pàg.) 1.1 diagnòstic de la situació. 1.2 actuació de la Generalitat o d’altres Administracions. 1.3 legislació aplicable. 1.4 propostes del programa PSC-CpC. 1.5 compromisos no assolits o incompliments del Govern de la Generalitat. 2. Descripció sintètica del programa (1 pàg.) Breu descripció del programa que enunciï el seu propòsit, les fases, els sectors afectats, terminis, etc. 3. Desenvolupament del programa (4-5 pàg.) 3.1 Objectius a assolir: enunciació dels 3 o 4 objectius bàsics que es pretén assolir amb el programa que es proposa. 3 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �3.2 Mesures i accions a aplicar per a l’obtenció dels objectius. 3.3 Calendari d’aplicació. Aquest apartat pot plantejar-se per cadascun dels sectors en que es divideix el programa 4. Resultats esperats de les accions (1 pàg.) Descripció dels beneficis o resultats esperats de les accions: assoliment d’objectius, indicadors de millora etc. Comparació amb el programa de PSC-CpC. 5. Finançament (1 pàg.) Quantificació del cost de les accions. Valoració del cost incorporat en el Pressupost actual de la Generalitat i increments nets que es proposen. Valoració d’ingressos possibles, si s’escau. 6. Mesures legals associades (1 pàg.) Descripció del desplegament normatiu que requeriria el programa. Procediments per implantar-lo o acollir-se, si s’escau. Utilitzeu, si us plau, pàgines noves per a cadascun dels 6 apartats. Presenteu-ho en tipus de lletra Times New Roman 12 amb interlineat d’un espai i mig. (Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall) Veiem amb aquesta fitxa tipus una manera de plantejar les accions del Govern alternatiu des d’una perspectiva especialment àmplia, en la que cada diputat responsable o “conseller alternatiu” ha d’assumir una tasca complexa d’establir no només unes prioritats polítiques o unes reaccions a iniciatives d’altres grups sinó una proposta íntegra de política efectiva tenint en compte els elements pressupostaris i normatius derivats. Tal com diu Brugué A la lànguida i tradicional manera de funcionar dels grups de l’oposició, en un parlament també ensopit i desactivat, l’empenta de Pasqual Maragall va servir per generar unes dinàmiques de treball que van permetre sistematitzar els temes i articular projectes que serien recuperats en l’etapa de govern. Els continguts d’aquests projectes van ser rellevants, com ho il·lustra l’exemple de la Llei de Barris, potser el cas més conegut i reconegut. (Brugué, 2017 pàg. 282) I jo afegiria: i la Llei d’urbanisme, i la de paisatge, i els plans territorials i directors urbanístics, i les lleis de mobilitat, carreteres, els pactes nacionals de l’energia, de l’aigua, i tantes altres iniciatives de govern. Com diem, l’àmbit d’aquest paper no pretén mesurar en quin grau el Pacte per a un Govern catalanista i d’esquerres de finals de 2003 recull en major o menor mesura la producció del Govern alternatiu. El que sí considerem oportú és destacar que la visió del fet urbà i territorial àmplia i complexa pròpia de Pasqual Maragall va donar a les polítiques territorials un impuls inèdit en la història democràtica a Catalunya. |37 �5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra la “divisió” territorial E n aquest darrer apartat volem analitzar la manera que té Pasqual Maragall d’entendre i d’interpretar el concepte d’escala i com planteja la necessària resposta de l’administració a unes dinàmiques que, com hem vist, difícilment s’assimilen des d’àmbits administratius rígids. “Més enllà dels problemes inherents a la gestió urbana i territorial, emana un problema greu de governança de dinàmiques que no disposen d’agents adequats a la seva escala mentre el govern de la Generalitat no hi disposi el mitjans necessaris per al seu control”. (Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001. Arxiu Pasqual Maragall) Gestió, governança, dinàmiques, agents, escala, instruments; en poques paraules Pasqual Maragall conjuga una equació de difícil solució, amb diverses incògnites i amb un element afegit que complica la seva solució com és el temps. Ja hem vist com Maragall, en el moment en què assumeix la seva funció en la política autonòmica, té pressa. És conscient del moment de canvi necessari que viu Catalunya i de la necessitat de renovar el govern i els seus instruments per tal de gestionar unes dinàmiques que escapen cada cop més al control de l’administració, ja sigui per manca de mitjans i instruments adaptats, com per manca de lideratges a les adequades escales. Si bé en aquest treball fins ara ens hem centrat en l’anàlisi d’algunes de les polítiques territorials, no podem tancar un exercici com el que ens ocupa sense fer referència a un tema que va ser fonamental en l’acció parlamentària i que va capitalitzar bona part del debat polític general en aquella legislatura: el model d’organització territorial. Aquesta qüestió, tan antiga com irresolta, fa aflorar en la sisena legislatura un debat de fons que intentarem exposar en les següents línies. Escala i organització territorial van, com veurem, íntimament lligats en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall. Tanmateix no ens podem permetre la llicència d’entendre que una i altra qüestions dibuixen uns paral·lelismes de fàcil deducció. No es tracta d’entendre les diferents escales des del local fins al global a partir de cercles concèntrics que han de ser governats des de sengles àmbits administratius de manera jeràrquica, de cap manera. El territori s’interpreta en Pasqual Maragall com una superposició de xarxes, de relacions físiques i de fluxos en la que els nodes esdevenen els agents clau i els eixos són els vectors de desenvolupament i equilibri, mentre que els poders públics han de ser prou hàbils i flexibles com per abrogar-se uns lideratges individuals i col·lectius en l’entramat polític tot superant, sovint, les cotilles i les fronteres dels límits administratius i competencials establerts sota designis i raonaments totalment caducats. I aquesta formulació és vàlida tant des dels àmbits més menuts, els propis municipis, com a escala europea. Com diu Oriol Nel·lo la concepció del territori de Maragall, deutora més del concepte de xarxa, que no pas de la geometria euclidiana, relativitza el concepte clàssic d’escala i li atorga una altra dimensió. (Nel·lo, 2017) Heus aquí un exemple més de la complexitat del pensament de Maragall i del repte de copsar la seva 3 8 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �capacitat propositiva. Per tal de fer-ho dividirem aquest apartat en dos blocs tot analitzant primerament algunes aportacions de Maragall que ens permetran entendre millor la seva concepció d’escala no només pel que fa a les dinàmiques territorials, sinó a la mateixa identitat territorial, per passar seguidament a observar com aquesta reflexió es converteix en propostes de modificació del model organitzatiu de l’administració catalana sobre el territori. 5.1 Escala, territori i xarxa Es tracta, com ara explicaré, de fer raure en allò més petit, més proper, en allò que no és l’envoltant superior que ens cobreix, sinó la més petita part interior que ens conté, la substància del nostre arrelament a l’espècia i a l’entorn, i de fer-ho amb un ànim de transcendir allò més petit per anar a trobar, a partir d’aquest punt, sentiments de pertinença successivament més amples. (Maragall, 1993) En aquest passatge del text “La teoria de l’Empordà” escrit l’estiu de 1993 i publicat al Diari de Girona, en què Maragall exposava la seva particular visió del concepte de pàtria tot al·ludint a un text del seu avi Joan, l’autor ens planteja la necessitat de reconèixer en la proximitat els elements configuradors d’una determinada identitat i sentiments de pertinença, sense perjudici, més aviat amb la consigna, que aquesta es pugui expressar a escales “successivament més amples”. Aquest esquema denota la reclamació de Maragall de no limitar la potencial capacitat representativa dels diferents nivells administratius sigui quin sigui el “continent polític”; Barcelona pot representar Catalunya com Salt ho pot fer d’Europa32. És a dir, a mesura que la història va fent possible dues coses: (1) L’obvietat de la nostra pertinença als continents més amples. (2) La capacitat dels contenidors xics de ser coneguts i representar els més grans. Són aquests més xics els que passen a ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva conclusió. (Maragall, 1993) Aquesta capacitat dels “xics” per representar-se a si mateixos i també als “grans”, combinada amb el reconeixement d’unes dinàmiques territorials que s’esdevenen de manera desigual en el territori teixint connexions entre espais físicament distants acaba derivant necessàriament en el reconeixement de la Xarxa com àmbit espacial de referència. El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios separados. Las carreteras se ven, las fronteras no. Las fronteras son las zonas oscuras del mapa. (Maragall, 2003, citat a Nel·lo, pàg. 207) La concepció del territori, de l’espai configurat a partir de les xarxes és una línia de treball tradicionalment analitzada des de la geografia i que permet identificar els nodes i els fluxos a partir dels quals s’articulen les relacions econòmiques, socials, de poder, etc. A partir d’aquesta visió analítica, que Maragall assumeix com a pròpia també en la seva faceta acadèmica, cal d’una banda dotar de legitimitat 32 D’aquí emana, per exemple, l’impuls del Comitè de Municipis i Regions d’Europa, presidit per Maragall entre els anys 1991 i 1997. |39 �dels agents públics que hi intervenen33, i de l’altra establir un marc organitzatiu modern i eficient per permetre que aquesta representativitat sigui efectiva. Per Maragall no tenia sentit entendre el món com un conjunt de contenidors de grandàries diverses... Catalunya, per tant, s’entenia simultàniament com una xarxa de ciutats i com el node d’una xarxa més àmplia de regions que explicava altres realitats territorials com l’espanyola o l’europea. (Brugué, 2017 pàg. 254-255) És a partir d’aquesta necessària translació de l’evidència científica de la xarxa al reconeixement d’uns àmbits adequats d’expressió del poder polític en què s’emmarca la proposta d’establir un nou encaix entre l’escala del fenomen territorial i model d’organització administrativa, intensament debatut al llarg de la VI legislatura. Mirant de simplificar, segurament amb excés, allà on els geògrafs veuen l’expressió d’una escala, Maragall hi veu un projecte i un subjecte polític. 5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables Com dèiem, en la VI legislatura el pes del debat al voltant del model d’organització territorial de Catalunya va ser protagonista. I ho va ser en quant el grup liderat per Pasqual Maragall creia necessari superar el marc establert l’any 1987 per les lleis d’organització territorial, basades en una planta comarcal rígida i en la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona. La reforma pretenia encarar el futur amb un nou mapa administratiu que respongués amb eficàcia als reptes derivats de les dinàmiques territorials i, a la vegada, donés cabuda a possibles aliances institucionals, fonamentalment locals34. No es tractava només de reformar el model organitzatiu de la Generalitat al territori, sinó que calia organitzar el territori mateix per tal de superar les pròpies ineficiències i incentivar l’emergència d’agents institucionals actius amb capacitat de liderar projectes propis. Un cop més, la reflexió al voltant del model d’organització territorial bevia de la tradició acadèmica35, i, donada la càrrega política de la qüestió, es va plantejar des d’una proposta integradora amb la participació no només dels grups parlamentaris, sinó del govern de la Generalitat mateix. És així com a l’abril de 2000 fou nomenada la “Comissió d’experts” liderada pel jurista Miquel Roca, amb la participació d’acadèmics i tècnics de les administracions36. La comissió va enllestir els seus treballs en menys d’un any i l’informe va ser lliurat al Parlament de Catalunya a inicis de 2001. Les seves propostes es podien englobar en tres grans blocs: La conveniència de fusionar o agrupar conjunts de municipis menors de 1.000 habitants, la reforma de la representació política dels municipis en els Consells comarcals així com el seu règim competencial, i, finalment, la substitució de la planta provincial per una nova divisió formada per sis37 “vegueries” que actuarien alhora com un àmbit local supramunicipal i com a àmbit de descentralització de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’Informe va generar una enorme expectativa no només política, sinó també acadèmica 33 Vegeu el treball de Marc Pradel (2016), Catalunya, xarxa de ciutats. Fundació Catalunya Europa. 34 Una explicació de la dinàmica parlamentària de la VI i VII legislatures al voltant del model d’organització territorial es pot consultar a O. Nel·lo, 2008. “ L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a J. Tort, V. Paül i J. Maluquer. L’organització del territori, un repte per al segle XXI? Galerada, Fundació Universitat Catalana d’Estiu. 35 Dos bons exemples, relativament recents, de compendi de les tradicions acadèmiques al voltant de la qüestió són la publicació abans citada de Tort, Paül i Maluquer (2008), i el volum monogràfic Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, Monogràfic sobre organització territorial. 75è Aniversari de la SCG. 2009. 36 Podeu consultar el document íntegre de la comissió a: http://www.governslocals.cat/web/.content/Article/documentacio/2-organitzacio-governs-locals/informe_OTC.pdf 37 Respecte la Vegueria de Ponent es reconeixia una realitat específica per l’Alt Pirineu i l’Aran, obrint així la porta a una setena Vegueria superant així el marc dels sis àmbits de planificació territorial establerts pel Pla Territorial General de Catalunya de l’any 1995. 4 0 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �per plantejar-se de forma rigorosa una possible reforma en profunditat de l’organització territorial, una reforma tantes vegades debatuda com poc assolida fins aleshores38. Aquesta expectació va fer saltar, però, els ressorts de resistència de les forces polítiques conservadores, arrelades territorialment en els petits municipis per aconseguir finalment desactivar la potència reformista de l’informe i el necessari pacte entre les forces polítiques. Descartat el pacte per part del Govern Pujol, hauria de ser el Govern Maragall de la següent legislatura qui assumís bona part dels preceptes de l’informe (fonamentalment la divisió veguerial, no així la reforma de la planta municipal) per recollir-los en l’Estatut de Catalunya de 2006. Tanmateix, al llarg de la sisena legislatura es van aconseguir avenços significatius en el reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àmbit per a la planificació territorial, una major representativitat dels alcaldes als consells comarcals i la creació de la figura de la “comunitat de municipis” com un àmbit de cooperació entre els ens locals no necessàriament subjecte a la institucionalització d’un nou ens amb personalitat jurídica pròpia. Aquestes tres fites, menudes en comparació amb les expectatives generades per l’informe Roca, ens apel·len directament a les qüestions d’escala comentades més amunt. El reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com un àmbit per a la planificació territorial i la creació, l’any 2002 de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran esdevenen el reconeixement d’una realitat territorial pròpia desproveïda fins aleshores d’un agent, d’una capacitat institucional per poder interactuar amb veu pròpia en els debats sobre el model territorial i econòmic d’una part fonamental pel país, especialment colpida per dinàmiques demogràfiques i econòmiques desfavorables. En segon lloc, la reforma dels consells comarcals39 va significar d’una banda ajustar la representació política dels Consells a la majoria de vots obtinguts per les forces polítiques a les eleccions locals i de l’altra la constitució d’un consell d’alcaldes com a òrgan de representació de tots els municipis, per “xics” que aquests siguin. Finalment, i aquí és on la visió de Maragall queda potser més ben reflectida, les comunitats de municipis obren un camp de participació, cooperació i acció conjunta, en xarxa i no a partir de nous ens jurídics, per a tots aquells àmbits i matèries en que voluntàriament els municipis hi vulguin participar. Algunes de les incògnites d’aquella equació comencen a deixar de ser-ho. L’equació, però encara no va quedar resolta en la sisena legislatura, ni ho és avui dia. 38 Especialment vehement és l’article del professor de geografia de la UAB Enric Mendizàbal “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble”, a op. cit. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68. 39 Vegeu l’article Báguena, J. 2004 “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A i Esteban, J (Dirs) 2004, Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori. |41 �6. Nota final A rribats a aquest punt del treball, hom podrà jutjar si el risc assumit en voler “modelitzar” l’acció política de Pasqual Maragall en matèria territorial ha estat excessiu o al contrari, tal i com esperem, haurà permès observar des d’una òptica original una trajectòria que difícilment es pot contemplar des de la linealitat. Com no podria ser d’una altra manera, plantejar un apartat de conclusió en relació a tot el que aquí s’ha exposat és una tasca difícil. D’una banda, resumir allò dit acabaria no només amb la paciència del lector sinó amb la substància del contingut presentats que ja al llarg del treball ha estat sotmès a una simplificació excessiva. Evidentment, el nostre trajecte no ha fet més que navegar per la superfície sense la voluntat d’aprofundir en cada una de les polítiques seleccionades, però sí que creiem que aquest viatge ens ha permès entendre la necessitat d’una estratègia a llarg termini, a molt llarg termini per tal d’orientar adequadament un projecte de país, un rumb que s’ha de mantenir malgrat els oratges i que està sustentat per un coneixement profund de la naturalesa del medi en el que es mou i de la consciència de les capacitats de la nau, sigui aquesta xica, menuda o gran. Tornant al territori, i assumint de nou un alt risc per la voluntat de simplificar, podem establir un marc de pensament i acció en Pasqual Maragall basat en la contínua innovació, com un cercle de Deming, aplicat a les polítiques territorials. Aquesta voluntat d’abstracció no ens ha de desviar-nos del reconeixement efectiu de la tasca duta a terme al llarg de la sisena legislatura. Una de les evidències més compartides quan s’analitza el govern catalanista i d’esquerres de la setena i vuitena legislatures és la capacitat propositiva només arribar a la institució. Llei de barris, PDUSC, Llei de paisatge, modificació de la llei d’urbanisme, programa de planejament territorial... i tantes altres iniciatives en matèria ambiental i d’infraestructures van ser possibles gràcies al grau de maduresa assolit en bona mesura al llarg de la legislatura anterior, però, sobretot, per nodrir-se d’un corrent de pensament, de reflexió i de treball acadèmic de fons. I més enllà de les polítiques sectorials, el pas de Maragall del govern de Barcelona al de Catalunya no representa, ens sembla, per a ell, un salt d’escala jeràrquic, sinó el reconeixement que les dinàmiques territorials i socials han integrat ciutat i territori, de tal manera que no és possible avançar en un àmbit sense actuar en l’altre. L’Estatut de 2006 havia de respondre a les necessitats de Catalunya de renovar les seves bases institucionals i polítiques, però no només de Catalunya com a conjunt, sinó dels seus municipis i de les seves dinàmiques en particular, com havia de significar, també, un avenç per una Espanya federal, i una Europa més integrada. Amb tot això, fent un exercici d’arriscada honestedat acadèmica, podem abordar aquella qüestió que es plantejava a l’inici del treball en que ens demanàvem de quina manera la construcció de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes. Doncs bé, creiem que més que resoldre l’enigma, la nostra aproximació ha mirat de concretar i sistematitzar qüestions complexes, i tal vegada abstractes, no només pel seu contingut sinó també per la persona que les ha protagonitzat. Aquells conceptes clau -segregació, pacte, integració i triangulació- poden subjectivar les diferents dimensions de la política de Maragall en matèria territorial, i en certa mesura es poden correlacionar amb aquells punts cardinals -problema, escala, instrument i govern- que permeten orientar l’acció política de Pasqual Maragall. Seríem molt obtusos si de l’experiència dels governs de Maragall, alternatiu o insti4 2 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �tucional, en volguéssim extreure receptes aplicables i/o replicables a mode de manual (ara en diuen tutorial) sense parar atenció a tots aquells elements de context i de trajectòria que van permetre una renovació i un impuls inèdit de les polítiques territorials del país. El que sí podem afirmar, defensar, reivindicar, i també enyorar, és l’extraordinària capacitat per integrar un coneixement profund de la ciutat, del territori i de les seves dinàmiques amb una voluntat tan clara com compromesa de servei públic. |43 �Bibliografia Aguirre, J.M. (2009) El règim jurídic del litoral català. Tesi Doctoral. Universitat de Girona Báguena, J. (2004) “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A. i Esteban, J. (Dirs) 2004, Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori Báguena, J. (2009) Integralitat i transversalitat. Elements de gestió en les polítiques de regeneració urbana. La Llei de barris de Catalunya, Memòria de mestratge. Escola d’Administració Pública de Catalunya Ballart, X. i Noferini, A. (2015) Pasqual Maragall. Lideratge i gestió estratègica, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Brugué, J. (Dir.) (2012) Els motors de la innovació a l’administració pública. Treballs de recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Brugué, J. (2017) “Les polítiques públiques i la ciutadania” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Brugué, J. i Gomà, R. (coords.) (1998) Gobiernos locales y políticas públicas : bienestar social, promoción económica y territorio, Barcelona, Ariel Cabañas, N., Jordi, M. i Mercadé, M. (2012) “Planejament territorial i debat social” a Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Castañer, M. Cabañas, N. i Jordi, M. (2011) “L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya”. Documents d’Anàlisi Geogràfica. 2012, vol. 58/2 Catalunya Segle XXI (1999). La democràcia dels ciutadans, Convenció Cívica Catalana per la renovació de la cultura política 1997-1998, Barcelona, Fundació Cívica Catalana / Edicions 62 Claret, J. (coord.)(2017) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Comissió d’experts creada per acord del govern del 3 d’abril del 2000, a instància dels diferents grups parlamentaris (2000) Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, Barcelona. Multicopiat Delgado, M. (Ed.)(1997) Ciutat i immigració, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats Diversos autors (1999) Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya. Manifest Diversos autors (2003) “Estratègies territorials a les regions catalanes”. Revista Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm. 39, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Diversos Autors (2003-2015) Anuari territorial de Catalunya, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans Diversos autors (2009) “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans 4 4 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Esteban, J. (2004) Planejament territorial. Criteris, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Fuster-Sobrepere, J. (2017) “La política és la gent” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana García Espuche, A. i Rueda, S. (Eds) (1999) La ciutat sostenible, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Col. Urbanitats Grup Parlamentari PSC-CpC (1999-2003). Documentació del Govern Alternatiu, Arxiu Pasqual Maragall Herrero, M. (2004) “Acord per un govern catalanista d’esquerra. Temes territorials i ambientals” a Tarroja, E. I Esteban, J. (Dirs) Anuari territorial de Catalunya, 2003 Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans Llort, J. (2006) “El segon Pla director urbanístic del sistema costaner: una intervenció als sòls urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya López, J. Navarro, I. i Báguena, J. (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials a partir de la base de dades de l’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2015) Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans Maragall, P. (1993) “La Teoria de l’Empordà”. Diari de Girona, 5 de setembre de 1993 Maragall, P. (1999) Debat d’investidura, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. 16 de novembre de 1999. Sèrie P - Núm. 3 Maragall, P. (2001) Discurs de la Moció de censura al President Pujol, Arxiu Pasqual Maragall Maragall, P. (2002) Els Orígens del futur, Barcelona, Editorial Planeta Maragall, P . (2008) Oda inacabada, Memòries, Barcelona, La Magrana Martí-Costa, M. i Parés, M. (Coords.) (2009) Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral?, Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Mendizàbal, E. (2009) “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble” “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans Monclús, F.J. (Ed.) (1998) La Ciudad dispersa. Suburbanización y nuevas periferias, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats Nel·lo, O. (2001) Ciutat de ciutats: Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries Nel·lo, O. (Ed.) (2003) Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries Nel·lo, O. (2003) Lletres de Batalla. Política i territori a Catalunya, Barcelona, Pagès Editors Nel·lo, O. (2006) “Els plans directors urbanístics de Catalunya: una nova generació de plans”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya Nel·lo, O. (2008) “L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a Tort, J. Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu Nel·lo, O. (Dir.) (2009) Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya |45 �Nel·lo, O. (2010) De la conservació a la gestió del paisatge. Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 16 de juny de 2010, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans Nel·lo, O. (2012) Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, València, Tirant lo Blanc Nel·lo, O. (2017) “La ciutat de Pasqual Maragall” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana Nel·lo, O., Recio, A., Solsona, M., Subirats, M. (1998) Transformació de la societat metropolitana, la. Una lectura de l’Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió metropolitana de Barcelona (1985-1995), Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Nogué, J. (2017) El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 2 de febrer de 2017, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi (1999) Programa electoral PSC-CpC. Arxiu Pasqual Maragall Pradel, M. (2016) Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influencia en la governança de Catalunya, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Ribas Piera, M. (1995) Nicolau Rubió i Tudurí i el planejament regional, Barcelona, Edicions Altafulla Tomàs, M. (2017) Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana, Barcelona, Fundació Catalunya Europa Tort, J., Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu Vallès, J.M. (2008) Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Barcelona, Edicions 62 Vergés, R. (Ed.) (1998) El precio de la vivienda y la formación del hogar, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats 4 6 | f u n da c i ó Ca t al u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El territori en l'acció política de Pasqual Maragall: Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Báguena Latorre, Josep A. Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Territoris Parlament de Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Govern alternatiu Acció política Abstract A summary of the resource. "El territori en l'acció política de Pasqual Maragall" és un working paper que té la vocació d'aprofundir en el territori com a objecte de política pública en el marc de la política i l'acció de Pasqual Maragall durant l'època de l'anomenat "Govern Alternatiu", entre 1999 i 2003. Aquest working paper pretén modelitzar una acció de (no) govern que es produeix des del Parlament i que Maragall aconsegueix fer evolucionar a partir d'una estructura mai assajada de govern alternatiu que neix amb un doble objectiu, fer oposició i alhora fer govern. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Número 6 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf 94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08 PDF Text Text Working paper n.4 Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Eloi Serrano Robles Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra Javier San Julián Arrupe Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona Febrer 2017 1 �Abstract E l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias económicas de su época académica. 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Sumario 1. INTRODUCCIÓN 2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre fisiocracia y marxismo 3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional 4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y economía urbana 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa 4 6 9 12 12 15 17 19 5. REFLEXIONES FINALES 20 6. BIBLIOGRAFÍA 21 3 �1. Introducción E s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma, con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia del pensamiento económico. El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital, pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de 1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90. 2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96. 3. Mauri y Uría (1998), 83. 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979. Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos. Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo, representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción –no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud. Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema, un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión. 4. Maragall (2008), 96. 5 �2. La memoria de máster de la New School: continuidad entre fisiocracia y marxismo E l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo, ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value, Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de Economía con el título Quesnay y la economía política clásica. El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8. Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9. Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas, pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall 5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la New School. Maragall (1973), 1. 6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores. 7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo Samuelson (1982), 45-46. 8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8. 9. Roncaglia (2006), 601-602. 10. Maragall (1976), 41-42. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11. Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo” (el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía. Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14. En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas. Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17. 11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía marxista y keynesiana. 12. Maragall (1973), i. 13. Maragall (1976), 44. 14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema. 15. Maragall (1976), 49. 16. Maragall (1976), 55. 17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54. 7 �Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18. Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas. Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada (si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante (Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo. 18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre las demás. 19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �3. Un análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional E l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner) y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas – critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de Europa después de la Primera Guerra Mundial21. A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero, 20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1. 21. Maragall (1974b), 1-3. 22. Maragall (1974b), 14. 9 �falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23. Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc. Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con diferente sistema económico24. En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema Stolper-Samuelson de comercio internacional. Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio como una teoría de aplicación más general que la ricardiana. 23. Maragall (1974b), 31-42. 24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario. 25. Maragall (1975), 5. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible de ingreso27. No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas – como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28. 26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011). 27. Maragall (1975), 5. 28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall (1975), 5. 1 1 �4. La tesis doctoral de Maragall: pensamiento económico y economía urbana E n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía, con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo. 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith, Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas) reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial (alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana. El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al trabajo. Véase Wingo (1972). 30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único (fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34. Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto. Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a través de El capital. 31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no absoluta. 32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19. 33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría un cierto interés. 34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión. 35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés). Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo. 36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica de “confusa”. Maragall (1978), 451-452. 37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973). 38. Maragall (1978), 45. 1 3 �Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad. Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40. Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general (crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos, dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41. Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una 39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962). 40. Maragall (1978), 50-55. 41. Maragall (1978), 62-66. 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42. Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43. 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas. Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano, define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los 42. Maragall (1978), 67-77. 43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona. 44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo, Daunton (2001). 45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana. 46. Maragall (1978), 121-124. 1 5 �clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall (1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48. Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro, ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de 47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125. 48. Maragall (1978), 130-135. 49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142. 50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149. 51. Maragall (1978), 151-165. 52. Maragall (1978), 166. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las ciudades en EEUU53. 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini (1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario, dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo, y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55. Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano. Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias). Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un 53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo, y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la renta del suelo. Maragall (1978), 166-184. 54. Maragall (1978), 199. 55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas. Maragall (1978), 202-204. 1 7 �recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de posición56. El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en 1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de 1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo. El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59. Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición. Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas, 56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216. 57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo neoclásico. 58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara. 59. Maragall (1979), 156-162. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers (1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61. 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972), aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá afectado63. 60. Maragall (1978), 227-231. 61. Maragall (1978), 233-237. 62. Maragall (1978), 240-249. 63. Maragall (1978), 250-251. 1 9 �5. Reflexiones finales L a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico, corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud, que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…), que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad, donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica: En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974 exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su franqueza en la defensa de sus posiciones65. La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente, incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días. 64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67. 65. Maragall (1975), 172. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �6. Bibliografía ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP. BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann. DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914. Cambridge, Cambridge UP. DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría económica. México, Siglo XXI. GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90. LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”. Información comercial española, mayo, pp. 76-78. MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social Research, New York. MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International Economics Association. MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional. Inédito. MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito. MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía, v. 4, n. 9, pp. 41-66. MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed. Labor, t.3, p. 247. MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la Universitat Autònoma de Barcelona. MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163. MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC. MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana. 2 1 �MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona, Edicions 62. MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma, Harvard University Press. MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge, Cambridge University Press. NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau. RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. & Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP. RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza. SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London, Macmillan, pp. 45-78. SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin. SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress. SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press. SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri. WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Serrano Robles, Eloi San Julián Arrupe, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Economia Universitats Nova York Model social Description An account of the resource Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca