1
10
153
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2848/20240120_ElPunt_MemoriaTripartit.pdf
253f7d4cbf193190c6c721eab9de99d1
PDF Text
Text
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre
DISSABTE · 20 de gener del 2024. Any XLIX. Núm. 16694 - AVUI / Any XLVI. Núm. 15564 - EL PUNT · 1,70 €
IL·LUSTRACIÓ: MIGUEL FONTELA
Any fratricida
Gemma Aguilera
Plana 6
El dimoni ‘Camacuc’
Ricard Chulià
Plana 8
Reportatge de Pere Bosch i Cuenca. Planes 24 a 28
Plana 12
Plana 14
Plana 9
L’ESPORTIU
Lloret, ciutat referent del
‘sexili’ als anys setanta
El govern de
Sánchez es fica
en un batibull
amb el jutge del
cas Tsunami
Els ajuntaments
del Maresme,
cridats a fer
servir l’aigua
regenerada
El Barça jugarà els
quarts de copa al
camp de l’Athletic i
el Girona, al del
Mallorca
Hi van emigrar persones LGTBIQ+ d’arreu de
l’Estat pel gran nombre de locals i la llibertat
�24
| Reportatge |
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Memòria del tripartit
a El govern de coalició entre el PSC,
a Alguns dels protagonistes
ERC i ICV va capgirar, fa vint anys, el
panorama polític del país
d’aquella experiència valoren el seu
llegat a la Catalunya actual
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
E
l 14 de desembre del 2003,
els tres representants dels
principals partits d’esquerra, Pasqual Maragall (PSC),
Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i
Joan Saura (ICV), van rubricar un
acord que va posar punt final a
vint-i-tres anys de governs presidits per Jordi Pujol. Les eleccions
que s’havien celebrat un mes enrere havien provocat un retrocés dels
dos principals partits polítics, CiU i
el PSC, i, al mateix temps, un salt
espectacular d’ERC, que, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va passar
de 271.000 vots a 544.000 i de 12
escons a 23. Els republicans, a més
a més, van tenir la clau de la governabilitat. Durant setmanes, es van
multiplicar les reunions i es van fer
tota mena de vaticinis. De fet, fins
pocs dies abans d’aquell 14 de febrer totes les possibilitats semblaven obertes, des d’un acord entre
CiU i ERC fins a un “tripartit de
CiU, el PSC i ERC”, tal com defensava Jordi Pujol, el president sortint.
Al final, però, els republicans
van optar per provocar un canvi
de rumb. L’acord es va signar en
un espai històric, el Saló del Tinell, a l’antic palau comtal de Barcelona. Tot i que l’acte va tenir un
caràcter extremament auster,
tothom era conscient de la transcendència d’aquell moment, que
posava punt final a vint anys de
governs convergents i obria una
nova etapa política a Catalunya.
En la seva intervenció, el qui pocs
dies després es convertiria en el
127è president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, va recordar que
“per primera vegada en cent anys”
les esquerres arribaven al govern
de Catalunya “en un període tranquil” i va evocar la figura del president Lluís Companys. Maragall
també va remarcar que havien hagut de passar 25 anys perquè “Ca-
talunya es retrobi sencera, perquè
reconegui la seva diversitat com
una riquesa”, una referència als
governs monocolors de CiU.
L’acord va desfermar una reacció furibunda dels antics inquilins
de la Generalitat. La sensació entre les files convergents va expressar-la d’una manera ben gràfica la
dona del president de la Generalitat sortint, Marta Ferrusola, quan
va exclamar: “Sento com si m’haguessin entrat a robar a casa.” La
rebuda del nou govern tampoc va
ser excessivament favorable entre
alguns mitjans de comunicació, ni
tampoc entre els partits polítics
espanyols. Feia mesos que Espanya es trobava en una permanent
precampanya per decidir el relleu
de José María Aznar, qui havia liderat una segona legislatura marcada per la “renacionalització”
d’Espanya i la crispació.
Un Dragon Khan
El nou govern tampoc va ajudar a
El nom de la
cosa
Els seus impulsors van
batejar-lo amb el distintiu de “catalanista i
d’esquerres”. Es tractava d’un intent de
marcar distàncies
amb els governs anteriors, que s’havien
qualificat com a “nacionalistes”. Un dels
protagonistes, el socialista Antoni Castells, argumentava:
“No pot ser que aquell
sigui el govern nacionalista i aquest sigui el
govern d’esquerres.
Nosaltres hem de ser
les dues coses, catalanista i d’esquerres.”En
l’etiqueta s’hi sentien
còmodes els altres
partits, ERC i ICV. Malgrat tot, en el debat
polític les denominacions serveixen per
simplificar i caricaturitzar les coses. I, tot i
que el mateix Jordi Pujol havia defensat un
“tripartit”de CiU, el
PSC i ERC, el govern va
acabar sent conegut
popularment com “el
tripartit”, una denominació que va anar prenent un component
clarament negatiu.
apaivagar els ànims. Mesos després, el conseller de Governació,
Joan Carretero, utilitzaria una
metàfora que faria fortuna. Es referiria a un Dragon Khan en què
viurà permanentment instal·lat el
govern. El primer sobresalt va arribar ben aviat, sense ni tan sols
deixar temps als nous consellers
perquè prenguessin la mida als
seus despatxos. El 26 de gener,
quan tot just feia un mes que s’havia constituït el govern, el diari
monàrquic ABC feia saltar la crisi
amb una portada que, en poques
hores, recorreria els despatxos governamentals i les seus dels partits: “Carod enllesteix un pacte
amb ETA perquè no atempti a Catalunya. La banda no assassinaria
al Principat a canvi de cobertura
política per a l’esquerra radical
abertzale.” La notícia, que apareixia just un mes abans de l’inici de
la campanya per a les eleccions al
Congrés, va provocar un terratrèmol a Espanya, i també a Catalunya. En un primer moment, Maragall no va reaccionar amb excessiva contundència; però l’endemà
es va emetre un comunicat des de
la seu del PSOE en què es qualificava la reunió de Carod com “una
deslleialtat intolerable” i es reclamava que el conseller en cap assumís “les seves responsabilitats polítiques i se li accepti la dimissió
presentada”. Maragall, finalment,
va acceptar l’ordre de Zapatero.
En un primer moment, Carod-
�| Reportatge | 25
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Rovira es va mantenir com a conseller en funcions, si bé va acabar
deixant el càrrec per presentar-se
a les eleccions espanyoles. El conseller en cap va haver de superar,
dies després, el mal tràngol de
comparèixer davant la diputació
permanent del Parlament, on va
rebre les fuetejades de l’oposició.
Un dels més virulents va ser el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i
Lleida, qui va deixar anar: “Gràcies a la seva actitud hi ha una crisi profunda en el govern de la Generalitat, gràcies a la seva actitud
hi ha un debilitament de l’autoritat del president, gràcies a la seva
actitud [...] estem espanyolitzant
la vida política, estem basquitzant
la vida política catalana.” Tampoc
es va quedar enrere el líder dels
populars catalans, Josep Piqué,
qui va acusar Carod-Rovira d’haver aconseguit “que el nom de Catalunya i el nom del govern de Catalunya estigui més associat al terrorisme i a ETA que mai”.
Aquell episodi va situar el nou
govern a la unitat de cures intensives dies després d’haver estat
concebut, però no va comportar
un desgast electoral (com a mínim immediat) per als tres partits
que el formaven. Més aviat al contrari. El principal protagonista
d’aquell afer batejat com a “cas
Carod”, que es va presentar com a
cap de cartell d’ERC, va aconseguir uns resultats històrics, i, en
————————————————————————————————————————————
Poc després de signar
l’acord, Pasqual Maragall
va afirmar: “Catalunya es
retroba sencera”
————————————————————————————————————————————
conjunt, els tres partits (el PSC,
ERC i ICV) van sumar un 61% dels
vots i 31 dels 41 escons que hi havia en joc i 12 dels senadors. Aquella primera crisi no va rebre,
doncs, un càstig de l’electorat, però va representar un punt d’inflexió en el govern, que va néixer
amb un problema congènit i una
llufa d’inestabilitat de la qual no es
va desempallegar.
L’alternança necessària
En tot cas, el govern liderat per
Pasqual Maragall va obrir una etapa nova en la política catalana, un
punt i a part que alguns dels seus
protagonistes qualifiquen de “necessari”. El republicà Josep Bargalló, que en aquell moment ja acumulava una llarga experiència
com a parlamentari, afirma que
l’aposta que va fer ERC per un
pacte d’esquerres era “necessària
per regenerar la política catalana,
especialment per tirar endavant
un govern catalanista i d’esquerres que regirés el país després de
l’immobilisme que havia suposat
la darrera etapa del pujolisme”.
Per a Montserrat Tura, que havia
estat alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987 i el 2003 va assumir la conselleria d’Interior,
aquell acord va significar “el final
de la Catalunya dual que sempre
havia intentat fer creure el pujolisme [...]. L’acord del Tinell era
l’explicitació que l’avenç nacional
Les frases
————————————————————————————————————————————
“L’acord era l’explicitació que
l’avenç nacional era
indestriable del progrés social,
era el triomf del patriotisme
dels serveis socials”
Montserrat Tura
CONSELLERA D’INTERIOR (2003-2006)
era compatible, indestriable del
progrés social”. Dolors Camats,
que el 2003 s’estrenava com a diputada al Parlament per ICV, parla d’un “fet necessari per higiene
democràtica”.
Fins i tot Josep Rull, que el
2003 va encetar la seva tercera legislatura com a diputat de CiU i es
va trobar, per primera vegada, a
l’oposició, destaca que aquell govern va “fer possible l’alternança
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern fet més a
la contra que no com a
projecte comú”
Toni Castellà
DIPUTAT D’UDC (2003-2006)
La primera crisi va esclatar
quan els nous consellers
encara no havien pres la
mida als seus despatxos
————————————————————————————————————————————
política, imprescindible en qualsevol sistema democràtic. Es va poder assajar un govern d’esquerres
amarat dels valors del catalanisme”. I, pel que fa a la valoració general dels governs de Pasqual Maragall, destaca: “En molts aspectes, el corrent central de país
quant a polítiques públiques es va
mantenir vigent respecte de l’etapa anterior. Bàsicament perquè
aquell catalanisme compartit era
Un inici convuls
El 20 de desembre del
2003, després de
prendre possessió,
Pasqual Maragall surt
a saludar la gent que
s’ha aplegat a la plaça
de Sant Jaume. Al balcó del Palau treu el cap
el secretari general del
PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui
dies abans, en un míting al Palau Sant Jordi, s’havia deixat anar:
“Donaré suport a la reforma de l’Estatut que
surti del Parlament.”
L’inici del mandat és
convuls, amb tensions
a l’hora de delimitar
les competències de
les conselleries i de
nomenar alguns càrrecs. Però l’episodi que
desferma la primera
crisi de magnitud és la
publicació d’una trobada a Perpinyà entre
el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dirigents d’ETA.
extraordinàriament transversal i
preeminent. En aquell període la
Generalitat va continuar essent
una institució nuclear del país i
mai no va caure en la irrellevància, al contrari, tal com malauradament està succeint avui.” Toni
Castellà, que en aquell moment
formava part de la mateixa coalició que Rull (tot i que com a representant d’Unió Democràtica),
conserva un record molt menys
optimista d’aquell moment i recorda “la frustració de guanyar
unes eleccions i no governar”. Tot
i això, també valora: “Això ens situava en la normalització d’un sistema parlamentari.” Castellà destaca “la poca cultura de coalició de
les forces d’esquerres” i creu que
el govern entre el PSC, ERC i ICV
“va ser [...] fet més a la contra que
no com a projecte comú”. Tot i això, reconeix que el pas del temps
li ha permès matisar la seva anàlisi: “Malgrat la percepció de caos
permanent que segueixo tenint,
va ser bo que hi hagués una alternança després de 23 anys d’un
mateix govern.” Ni que fos, segons
afegeix, per “demostrar, entre altres coses, que les solucions plan-
�|
26 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
tejades per l’alternativa d’esquerres portades a la pràctica en un
govern van fracassar”.
Un nou estil de governar
Els que van participar en aquell
primer govern valoren la nova forma de fer política, malgrat les dificultats de conjuminar els programes i les sensibilitats de tres partits diferents. El republicà Josep
Bargalló, que va començar com a
conseller d’Educació i seixantacinc dies després va haver d’assumir el càrrec de conseller primer,
sosté que “va ser un govern menys
presidencialista i més coral que
els anteriors”. I això no només
perquè estava format per una coalició entre tres formacions totalment independents, sinó també
“pel tarannà del president Maragall, que ja no era necessàriament
el del PSC”.
La valoració d’aquells que es
van haver de situar a l’oposició resulta menys positiva. Antoni Castellà, que en aquells moments
afrontava la seva segona legislatura com a diputat d’Unió Democràtica, destaca que l’element més
negatiu d’aquell període va ser “la
incapacitat de construir un projecte comú”, la qual cosa “va comportar, a la pràctica, l’existència
de tres governs en un”.
L’acció de govern
Aquest soroll permanent i els esforços esmerçats en el debat estatutari han fet que l’acció de go————————————————————————————————————————————
La llei de barris, aprovada
el 4 de juny del 2004, és un
dels principals llegats del
govern de Maragall
————————————————————————————————————————————
vern quedés, ja aleshores i encara
avui, en un segon pla. Josep Bargalló, que va viure el període del
2003 al 2006 des d’una talaia privilegiada, destaca: “Va haver-hi
projectes pioners i cabdals com la
llei de barris o el Pacte Nacional
per l’Educació que ens enllaçaven
amb unes maneres de fer política
social, territorial i municipalista
plenament innovadores.” Per la
seva banda, Antoni Castells, que
va assumir la cartera d’Economia
i Finances, posa èmfasi en els
avenços econòmics i pressupostaris i destaca “l’acord estratègic per
la qualitat de l’ocupació, la internacionalització i la competitivitat
de l’economia, i les mesures de reforma pressupostària en la línia
d’una millora de la transparència i
la pressupostació per objectius”.
Les seves companyes de gabinet
Marina Geli i Montserrat Tura posen èmfasi en els avenços en els
seus respectius àmbits de responsabilitat. L’exconsellera d’Interior
destaca que, tot i els vint-i-tres
anys d’autogovern presidit per
Jordi Pujol, les competències de
seguretat “estaven en unes condicions lamentables”. Dolors Camats, que va donar suport al govern des del seu escó al Parlament, destaca que “es va donar un
canvi a moltes polítiques públiques obsoletes o privatitzadores
Les frases
————————————————————————————————————————————
“Les discrepàncies, les crisis,
curiosament, varen ser més en
l’àmbit nacional i la lleialtat
que en les polítiques
sectorials”
Marina Geli i Fàbrega
CONSELLERA DE SALUT (2003-2010)
(transvasament de l’Ebre, mitjans
de comunicació o educació) i se’n
van inaugurar d’altres (com habitatge o medi ambient)”.
La llei que destaquen bona part
dels protagonistes és la de barris,
aprovada pocs mesos després de
la constitució del nou govern. Fins
i tot Josep Rull, que el 2003 era diputat a l’oposició i tretze anys després va acabar assumint la conselleria de Territori i Sostenibilitat,
la defineix com “una expressió
————————————————————————————————————————————
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Va ser un govern menys
presidencialista i més coral
que els anteriors”
Josep Bargalló i Valls
CONSELLER D’EDUCACIÓ I CONSELLER PRIMER
(2003-2006)
En la legislatura del 2003
al 2006 es va encetar la
reforma de l’Estatut, que es
va acabar frustrant el 2010
————————————————————————————————————————————
tangible i operativa de cohesió territorial i social”. Contràriament,
remarca que en “l’àmbit de medi
ambient es va produir un excés
d’ideologització que va arraconar i
conflictivitzar unes polítiques
–tot allò vinculat a la sostenibilitat– fonamentals per a l’impuls
d’un país modern i avançat”. A
més a més, Rull coincideix amb
Toni Castellà (amb qui compartia
Els camins de
l’Estatut
El 12 de novembre del
2004, el president Maragall va convocar els
líders de tots els partits a una cimera a Miravet que es va convertir en el punt de
sortida per impulsar
un nou Estatut. Aquell
dia començava un camí llarg i costerut que
acabaria tenint una fita històrica: el 30 de
setembre de l’any següent, quan el Parlament va aprovar el text
amb els vots de 120
dels 135 diputats. Només va votar-hi en
contra el Partit Popular. El text, retallat, es
va aprovar al Congrés i
al Senat el 30 de març
del 2006. L’anunci
d’ERC de demanar el
vot negatiu en el referèndum del 18 de juny
va precipitar la destitució dels consellers
republicans.
la tasca d’oposició) a l’hora de destacar l’Estatut com a llegat més
positiu d’aquell govern.
Tot i això, els dos excompanys
de grup parlamentari també destaquen algunes herències negatives del govern de Pasqual Maragall, entre les quals hi ha “l’endeutament desbocat i d’unes finances
públiques esventrades” com a pitjor herència dels governs catalanistes i d’esquerres; però hi afegeixen dos elements genèrics: “la
percepció d’un govern en tensió i
conflicte interns constants, i un
afany intens de revenja –que es va
anar matisant progressivament–
respecte dels 23 anys del president Pujol”. En el que fa referència als aspectes negatius, Castellà
remarca “un nefast nivell d’endeutament desbocat, posant en risc
els principals serveis públics”.
De l’Estatut al procés
El fil conductor del procés encetat
en la legislatura del 2003 al 2006,
quan es va obrir el meló de l’Estatut i el procés independentista
que s’iniciaria alguns anys després arran de la sentència del Tribunal Constitucional, resulta in-
�| Reportatge | 27
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
que aquella experiència és “irrepetible”. I també posa èmfasi en els
canvis que s’han produït als partits: “No existeix Convergència i
Junts és un actor més plural ideològicament. La CUP és un partit
que pluralitza més l’esquerra i l’espai independentista. El PSC i Junts
tenen més confluències en moltes
polítiques sectorials.” Antoni Castells destaca que “seria desitjable,
no sé si possible”. I ho defensa perquè “en el terreny de l’acció de govern el país necessita polítiques
progressistes al servei de la integració i el benestar social, la igualtat, la prosperitat i un creixement
econòmic sòlid i sostenible”. En
qualsevol cas, es mostra convençut
de la necessitat que “hi hagi un
projecte nacional compartit en relació amb l’autogovern de Catalunya”, matisant: “Projecte que, al
meu entendre, avui dia, no és ni la
independència –i menys tirant pel
dret– ni continuar amb tot igual,
com si aquí no hagués passat res.”
Montserrat Tura, qui havia estat
consellera d’Interior del govern de
Pasqual Maragall i actualment es
manté allunyada de la política institucional, fa una reflexió molt més
genèrica, sense apuntar a cap partit: “Avui la política viu més de fòbies que d’ideologies, més d’angoi-
evitable. Antoni Castells, que actualment es troba allunyat de la
primera línia política, fa una anàlisi de llarga durada i destaca que
“el projecte fracassat d’Estatut va
constituir [...] l’esgotament d’un
cicle de catalanisme polític que comença al tombant del segle XIX al
segle XX i dura més de cent vint
anys”. I posa èmfasi en les ferides
generades en l’àmbit del catalanisme: “La incapacitat de trobar la
resposta política adequada va conduir a la fragmentació del catalanisme polític i, posteriorment, a
una crisi de la qual no es pot dir
que el país n’hagi sortit especialment triomfant.”
La seva companya de gabinet
Marina Geli, que va entrar en la
política amb Joaquim Nadal i que
actualment milita a Junts per Catalunya, creu que “clarament el
procés és fill del fracàs i cansament de la societat catalana de
l’Estatut”. I fixa la mirada en el
2003: “Pasqual Maragall i nosaltres teníem clar que era la darrera
oportunitat. O reforma de la Constitució que permetés una relació
bilateral entre Catalunya i Espanya i un alt nivell d’autogovern i
agència tributària catalana que
era impossible que liderés el
PSOE i consens al Congrés o Estatut amb fort autogovern o la desafecció creixia. Aquella etapa va
ser la base del canvi a l’indepen-
————————————————————————————————————————————
Bona part dels
protagonistes del 2003
consideren que un pacte
com aquell és “irrepetible”
————————————————————————————————————————————
Els qui el 2003 eren a
l’oposició destaquen
“l’endeutament desbocat”
com a factor negatiu
————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————
dentisme de molts catalans. Jo entre ells. El federalisme asimètric
era una utopia i el dret a decidir va
anar entrant dins el PSC, militants i votants. Per forçar l’Estat
espanyol o bé escollir ser un estat
propi.” Toni Castellà, amb qui
comparteix militància en aquests
moments, també destaca que el
procés estatutari va permetre
“constatar des del catalanisme
històric del PSC que la proposta
d’un encaix respectuós de Catalunya en el marc de la pretensió
d’un estat plurinacional era [...]
impossible”. Aquest fet “va comportar començar a situar la proposta d’independència a la centralitat del catalanisme”. El republicà
Josep Bargalló també comparteix
aquesta anàlisi i afegeix que “sense tot el que va significar la redacció de l’Estatut –que sense aquell
govern no s’hauria iniciat al Parlament–, la seva aprovació a Catalunya, la seva primera retallada a les
Corts i la definitiva al Tribunal
Constitucional, tot plegat hauria
anat, si més no, més lent i a alguns sectors els hauria costat
molt més sumar-s’hi. Hauria anat
diferent, segur”. La seva antiga
companya de govern Montserrat
Tura, contràriament, reconeix
que “bo li agraden les ucronies” i
destaca que “la tramitació del nou
Estatut va influir, però menys del
que s’explica”. Per la seva banda,
Dolors Camats té molt clar que
“sense govern d’esquerres no hi
Les frases
————————————————————————————————————————————
“El PSC d’avui no té res a
veure amb aquell de l’acord
del Tinell, profundament
catalanista i amb una robusta
consciència nacional”
Josep Rull i Andreu
DIPUTAT DE CIU (2003-2006)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Només cal aritmètica i
voluntat política perquè un
pacte com aquell es
repeteixi”
Dolors Camats i Luis
DIPUTADA D’ICV (2003-2006)
hauria hagut canvis a nivell nacional”.
Una experiència irrepetible
Ha plogut molt des d’aquell 14 de
desembre del 2003. I l’escenari polític ha canviat de dalt a baix, amb
la irrupció dels moviments socials
derivats del 15-M i el procés independentista, que han sacsejat de
dalt a baix el sistema polític català.
Tot i que en els darrers mesos s’estan recosint les ferides creades
amb el PSC arran de l’aplicació del
155, hi ha qui creu que una experiència com la del tripartit, formada pels mateixos partits o els seus
hereus, seria difícilment reproduïble.
Per al republicà Josep Bargalló,
un govern de coalició com aquell és
“irrepetible”. I ho argumenta, sobretot, per l’evolució que han seguit els dos socis d’ERC: “El PSC
d’ara no té res a veure amb el
d’aquell moment. Socialment, de
manera discutible, i nacionalment,
gens a veure [...]. I el que podia ser
Iniciativa no ho són els comuns.”
Marina Geli, que en aquell moment
militava al PSC i ara ho fa a Junts
per Catalunya, també considera
Del forat del
Carmel al 3%
El 23 de febrer del
2005, els ànims entre
el govern i l’oposició
estaven encesos per
l’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barri del Carmel.
El conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, apuntava a la gestió dels governs de CiU
i al sistema de contractació de l’obra pública, que qualificava
de “pervers”. Però ni
tan sols els socis
d’ERC i ICV es mostraven satisfets per les
explicacions. El cap de
l’oposició, Artur Mas,
va reptar Pasqual Maragall a donar explicacions sobre les acusacions contra el govern
anterior. Prenent el
micròfon, el president
desferma la tempesta:
“Vostès tenen un problema, que es diu 3%.”
xes que de projectes sòlids, i més
de ressentiments que de coneixements. Avui és un altre temps, i encara que les sigles fossin les mateixes, les persones no ho serien.” Tot
i això, destaca que “no veu les condicions però sí les necessitats”. En
tot cas, defensa que l’experiència
del govern de Maragall és, vint anys
després, plenament vigent: “Ara no
sorprendria tant un govern de tres
partits, llavors els poderosos adversaris d’un govern d’esquerres ho
van explicar com un desori”. Per la
seva banda, Dolors Camats, que actualment es troba al capdavant de
la Fundació Catalunya Europa, ho
té molt clar: “Només cal aritmètica
i voluntat política.”
Els que el 14 de desembre del
2003 es van haver de situar a l’oposició consideren que un acord com
el que es va signar al Saló del Tinell
seria no només “irrepetible” sinó
també “una mala notícia”, en paraules de Josep Rull. L’exdiputat
ho argumenta des de dues perspectives: “D’una banda, perquè
suposaria la certificació definitiva
de la ruptura de la unitat independentista. I, de l’altra, perquè el
PSC d’avui no té res a veure amb
el del Pacte del Tinell, profundament catalanista i amb una robusta consciència nacional.” Castellà, per la seva banda, destaca
que l’1 d’octubre del 2017 va significar “un abans i un després de
la nostra història”, i hi afegeix:
“En coherència amb el que vàrem
impulsar, no tindria cap sentit reeditar un govern compartit amb
forces unionistes.”
�|
28 Reportatge
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 20 DE GENER DEL 2024
Josep M. Muñoz Lloret Historiador i editor del llibre ‘Maragall i el govern de la Generalitat’
“No hi havia qui reivindiqués
el govern de Maragall”
a La Fundació Catalunya Europa i l’editorial
a El llibre ressegueix l’acció de govern
RBA publiquen ‘Maragall i el govern de la
Generalitat: les polítiques del canvi’
durant el període del 2003 al 2006, els seus
antecedents i la petja que ha deixat
Pere Bosch i Cuenca
BANYOLES
N
o és el darrer llibre publicat sobre el govern
de Pasqual Maragall,
però sí el que intenta
fer una anàlisi més sistemàtica
d’aquella experiència. En el volum, editat per RBA Llibres i la
Fundació Catalunya Europa, hi
ha escrits de Gemma Ubasart,
professora de ciència política a
la UdG i actualment consellera
de Justícia, Drets i Memòria;
Joan Vicente, professor de geografia humana a la mateixa universitat; Júlia Miralles, professora associada de ciència política de la UAB, i Carles Rivera,
economista. L’editor és l’historiador Josep M. Muñoz, que ha
estat, fins a la seva jubilació recent, director de la revista i editorial L’Avenç, amb qui conversem.
En el prefaci del llibre, Josep M.
Vallès explica que s’ha escrit
poc sobre el govern de Maragall
quan, en realitat, es va tractar
d’un període molt intens. A què
és degut això?
D’en Pasqual Maragall n’ha quedat una imatge, que el llibre matisa, que va ser un molt bon alcalde de Barcelona i un president de la Generalitat no tan
bo, amb un mandat força accidentat i amb molt soroll, i també amb molta hostilitat mediàtica i política. Fins i tot entre els
mateixos correligionaris de Ma-
Hem vist després que aquest és
un condicionant important. Ho
hem vist a Catalunya, on Junts
va marxar del govern, i també a
Espanya, amb els problemes que
té el govern de Pedro Sánchez.
El llibre se centra en l’acció de
govern i els seus fonaments
ideològics. Quins aspectes destacaria?
Una primera qüestió tindria a
veure amb l’alternança en el govern de la Generalitat. Alguns
van parlar, d’una manera potser exagerada, de règim pujolista, però sí que hi havia una sensació d’immobilitat. El que hi ha
el 2003 no és un simple canvi de
govern, sinó una proposta de
governar d’una manera diferent, amb més transparència i
més participació de la ciutadania. El segon aspecte, que desmenteix un tòpic bastant asso-
❝
Fins i tot entre els
correligionaris de
Maragall hi ha hagut
una tendència a no
reivindicar-ne el llegat
Josep M. Muñoz és historiador i ha estat fins fa ben poc director de la revista i editorial ‘L’Avenç’ ■ ORIOL DURAN
ragall hi ha hagut una tendència a girar full i a no reivindicarne el llegat. En conjunt, no hi
havia qui el reivindiqués. Hi ha,
però, un llibre important, que
és el de Josep M. Vallès (Una
agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Edicions 62, 2008), que ja en dona
una visió molt precisa i ponderada. La Fundació Catalunya
Europa ja va publicar un primer
llibre, titulat Pasqual Maragall.
Pensament i acció (La Magrana, 2017), molt centrat en la seva etapa d’alcalde. Faltava resseguir aquest període breu però
intens de la presidència, que calia revisar i també reivindicar,
sense amagar els aspectes en
què no va reeixir.
Vint anys després, encara pesen les visions simplificadores?
Els esdeveniments posteriors
que ha viscut el país han empe-
titit aquell Dragon Khan de què
parlava el conseller Joan Carretero. És veritat, i en Josep M.
Vallès ho destaca en el prefaci
del llibre, que era el primer govern de coalició. En els anteriors de CiU hi havia una federació electoral, amb mecanismes de coordinació i consens
previs. El fet d’estar format per
tres partits, cadascun amb la
seva agenda i les seves ambicions, complicava les coses.
ciat a Maragall, és que aquest
no és un govern improvisat. Del
1999 al 2003 es prepara un pla
de govern, amb casos molt emblemàtics com el conegut com a
“llibre vermell” elaborat per experts en economia. Per tant, és
un govern que arriba amb unes
idees clares. El tercer aspecte és
l’acció de govern, amb lleis emblemàtiques com la de barris,
que facilita la transformació
d’uns centres urbans molt degradats. I després hi ha la gran
qüestió de l’Estatut, que Pujol
no havia volgut abordar; en canvi, Maragall té l’ambició de canviar el tauler territorial i la relació entre Catalunya i Espanya.
No es tracta d’una qüestió tàctica, sinó d’una voluntat real i
àmpliament compartida de la
societat catalana.
Entre el combat i la reflexió
La literatura política té una llarga
tradició a Catalunya, on els llibres
s’han convertit, fins a l’eclosió de
les xarxes socials, en una arma llancívola de primer ordre. El cas del
govern liderat per Pasqual Maragall
n’és un bon exemple. Durant els primers anys trobem llibres clarament
combatius com els que signa el periodista Vicenç Villatoro, qui l’octubre del 2004 defensava que amb el
govern de Maragall “en el mapa polític català s’ha abolit o s’ha suspès
l’eix nacional” (Catalunya després
del tripartit, Columna, 2004). El periodista de Terrassa va tornar a la
càrrega el 2007 amb L’Engany. El
segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres,
2007). Un altre periodista, Iu Forn,
ressegueix la reacció que va provocar el govern en la política espanyola a El tripartit vist des de Madrit
(Roca Editorial, 2004).
En els darrers anys han aparegut
volums de testimonis directes, com
el d’Antoni Batista, qui ha recuperat
els seus dietaris al Departament de
Presidència per oferir Al Palau, a
l’hivern, un llibre amb un subtítol
ben il·lustrador: Del final de l’autonomia i el principi del sobiranisme
(Base, 2017). Xavier Muñoz, qui va
participar en la fundació de Ciutadans pel Canvi i va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques
del Departament de Justícia, també
ens recorda com va sentir La seducció del canvi (Base, 2022). També cal destacar el testimoni de Jordi
Mercader, un dels col·laboradors
més estrets del president, a Mil dies
amb Pasqual Maragall (La Magrana,
2008). Amb una visió més distant,
però alhora molt dinàmica, cal destacar la crònica del periodista Pere
Cullell, “Ja som aquí”. Històries del
tripartit (Edicions 62, 2005).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Memòria del tripartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bosch i Cuenca, Pere
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-01-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Carod-Rovira, Josep Lluís
Saura, Joan
Esquerra (Ciències polítiques)
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Article publicat en motiu dels 20 anys de la signatura de l'acord i formació del govern presidit per Pasqual Maragall. Inclou una entrevista a Josep Maria Muñoz com a editor del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat".
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt Avui
Rights
Information about rights held in and over the resource
El Punt Avui
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2846/IMG_4869.jpg
8358b0c4e460753313976b15e693afda
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els amics de sempre
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
ca 1960
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N
Subject
The topic of the resource
Amistat
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Description
An account of the resource
A casa dels Rubert, amb els germans Joan Ignasi, Lluís, Maria (a la falda de Pasqual Maragall), Xavier i Guim. Drets a dalt Conxa Aguirre i Guerau Ruiz Pena. A la imatge s'estaven preparant per concursar al programa <em>Un millón para el mejor</em>.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa familiar dels Rubert (Barcelona).
Rights
Information about rights held in and over the resource
Família Maragall Garrigosa.
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2845/Maragall_GovernGene_4.jpg
f26ec9534a138944421c7c1868a6b7eb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Miralles-de-Imperial, Júlia
Rivera, Carles
Ubasart, Gemma
Vicente, Joan
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Josep Maria (editor)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2021
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Generalitat de Catalunya
Gestió pública
Tripartit
Govern alternatiu
Acció política
Economia
Model social
Autogovern
Balanç
Estatut
Description
An account of the resource
480 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, és una de les figures polítiques més destacades de la història contemporània del país. El seu pas per la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006 va quedar associat a l’accidentada peripècia que va rodejar la gènesi de l’Estatut de 2006 i als efectes que va provocar. Aquest fet ha impedit ressaltar el conjunt de l’obra del govern de la Generalitat quan Maragall el va presidir. ¿Quina importància ha tingut aquella acció política? ¿Ha estat un parèntesi insignificant en la història recent de Catalunya? O, per contra, ¿ha representat la posada en marxa de polítiques innovadores que s’han projectat més enllà d’aquells anys de govern?
Per poder contestar aquests interrogants, els autors del llibre examinen les polítiques institucionals, econòmiques, socials i territorials que el “govern del canvi” encapçalat per Maragall va dissenyar i aplicar, descrivint els seus objectius i els seus efectes, tant immediats com a més llarg termini. D’aquesta manera, remarquen encerts i limitacions de l’acció desenvolupada des de la Generalitat pel govern de Pasqual Maragall, una figura que ha sabut identificar els grans reptes col·lectius plantejats a Catalunya, Espanya i Europa en el trànsit del segle xx al xxi i ha intentat donar-hi una resposta.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788491875840
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en paper o ebook: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586</a>
Relation
A related resource
Els materials complementaris usats al llibre es recullen en aquest recurs: <a href="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm">https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2842/Presa_possesio_MHP_JB.JPG
8e09d8cd0ad436ad1d5a46f55e8795c1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital, jpeg
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
1424 kb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall al balcó del Palau de la Generalitat el dia de la presa de possessió com a president.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
Type
The nature or genre of the resource
Fotografia
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Investidura
Palau de la Generalitat
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2835/maragall_lluna.jpg
fde3a1cc9879ce2d812980e2d30f21b6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
110 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Fundació Catalunya Europa
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Mañé, Josep M.
Català, Francesca
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i la Lluna
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Barcelona
Catalunya
Description
An account of the resource
Documental sobre la trajectòria política de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
SINOPSI:
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.
Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.
Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf
0ee04d42e8044081e40d92bac2544936
PDF Text
Text
FROM :
r i
FfiX NO.
Apr. 14 1999 10:41PM
When I arrived in New York on September 7, 1971, I
rfealized that, for the first time in my life, the city I had come
to was exactly as I had imagined it. New York was as natural
as a mountain range you have seen a thousand times in
pictures or in dreams.
]! hesitate to say that the New School for Social Research
was exactly as I had expected, but it came close. My first
Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate
Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a
result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that
the necessary distance between two people was much
greater than it is in the Mediterranean culture, where people
are supposed to show friendliness by touching each other
while chatting or even when walking in the crowded streets.
[I came to this realization when I found that I had pursued
the admissions officer across the entire 40 meters of the
lobby, as I kept advancing to establish the right distance for
conversation and she kept retreating for the same reason.]
1
P2
�FROM :
FAX NO. :
Apr. 14 1999 10:41PM
Now New York has lost a part of its skyline and its soul is
wounded. Yet the spirit of New York has come, even more
than before, to be the mirror of the spirit of the world, which
is also wounded—not by nature but by men's actions and by
men's failure to act.
Steve Hymer, my first professor of Political Economy,
explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi
had discovered: that primitive societies had been destroyed
by the market rather than by weapons, and that if trade was
Raturai, the market was not.
Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural
poverty or urban poverty and we all said "urban." He said:
^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least
you can steal." (A strange lesson for someone who would
later become a mayor.)
2
P3
�.FROM :.
FAX NO. :
A whole new perspective was being opened to me, at the
Same time that I was discovering in real New York life that
markets matter and that kids know from the time they are
ten that interest rates exist. Both things are true: greed is
true, and so is the possibility of going beyond it.
but the really new thing I discovered was exchange. Mainly
exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't
intervene very much in debate, and people would think: "He
knows more than the rest." Here they would think: "This guy
doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You
have to give and take."
^ will never be grateful enough for what I learned here. You
taught me what social and economic life is all about. That it
is founded on exchange and has laws that must be
respected. Material laws and moral laws.
3
�FROM :.
FAX NO. :
Apr. 14 1999 10:42PM P5
Please do not forget your origins. Do not forget you were the
haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as
America had been the destination/refuge/shelter of the
population surpluses that crowded Europe in the 19th
Century.
Please do not forget your future, which is to be one of the
¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st
Century, without which the world will have no future at all.
4
�From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly
CHÎËF OF'DËPT'SflS
Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM
Fax':646-6ÏÒ-8659
Police Department
Page 1 of 1
May 21" 2002 Ï7':'02
P.'Òl
«^¡ET*
1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497
RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner
MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information
PRESS RELEASE
NO. 2002-043
Tuesday, May 21,2002
STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY
ON TERROR THREAT
"The New York City Police Department has received information from the FBI about general
threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the
appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to
comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations."
###
CRIME STOPPERS SÏÏ3K
httpV/www. nyc. gov/nypd
Mm.miRur.mM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-05-22
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Universitats
Nova York
New School for Social Research
Biografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf
e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415
PDF Text
Text
Mil dies
de Govern
2004
2006
�2
Secretaria de Comunicació
Departament de la Presidència
Generalitat de Catalunya
Aquest document és una síntesi
de les principals actuacions del Govern
de Catalunya durant la VII legislatura i respon
als continguts del “Balanç del Pla de Govern”
(Barcelona, estiu del 2006)
Barcelona, 31 d’agost de 2006
Podeu trobar aquest document
i tota la informació referent
al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça
www.gencat.cat/acciodegovern
�3
Mil dies de Govern
2004 - 2006
I. Autogovern i qualitat democràtica
1. Política de millora de l’autogovern
2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors
3. Justícia
5
10
13
II. Impuls de l’economia
4. Política econòmica i internacionalització
5. Política industrial
6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral
7. Comerç, turisme i consum
8. Tecnologies de la informació i de la comunicació
9. Recerca i innovació
10. Agricultura i pesca
19
25
28
32
36
40
42
III. Una nació socialment avançada
11. Educació
12. Salut
13. Serveis socials
14. Polítiques de dones
15. Immigració
16. Cultura
17. Impuls de l’ús social del català
18. Seguretat i emergències
45
52
57
64
65
67
71
75
IV. Política territorial i ambiental
19. Habitatge
20. Medi ambient
21. Energia
22. Planificació territorial
23.Transport públic i infraestructures
V. El nou Estatut
81
85
89
91
94
103
�4
�Mil dies de Govern
5
I. Autogovern i qualitat
democràtica
1
Política de millora de l’autogovern
• El Govern ha doblat els recursos per als municipis
• S’han aprovat 49 lleis del Parlament
• S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
• El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans
de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC
• S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació
de la memòria històrica i foment de la pau
Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una
part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de
l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut.
Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes
per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura
de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més
de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran.
A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers
públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular
(ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys
l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de
fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat
també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública,
conjuntament amb totes les administracions implicades.
Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies
L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de
49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la
corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris,
la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments
comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació
audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009,
la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració
pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials.
La Llei d’iniciativa legislativa
popular és una de les més
avançades d’Europa i fomenta
la participació dels joves que
encara no poden votar
El Llibre Blanc de la Funció Pública
revela que a Catalunya
la ciutadania confia en els
empleats públics
�6
Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa,
amb més de 50 propostes a les administracions públiques
El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe
amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de
recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de
les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones
de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i
presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al
2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament
d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i
la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques
Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i
l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia
en relació als objectius de les mesures implantades.
Més rigor i transparència amb la regulació
de les incompatibilitats dels alts càrrecs
La nova Llei d’incompatibilitats
regula un àmbit fins ara dispers
i poc rigorós
El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar
per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció.
En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats
dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la
dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència
en l’exercici de funcions dels càrrecs públics.
Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat
Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat
el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de
Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la
Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema
polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el
debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un
estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política
i un sondeig sobre immigració.
El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis
Inversió món local
Increment
2003
124.785.691
2004
140.722.945
2005
177.543.578
Total:
2006
251.100.000
+101,22%
A través de la nova línia d’ajuts
als petits municipis s’han destinat
6.392.000 euros a un total
de 469 localitats, que han rebut
cadascuna una mitjana
de 13.629 euros
L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres
i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb
els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros
per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix,
la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat
un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros
(90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells
comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació
per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb
problemes de precarietat financera.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
Inversió món local 2004-2005-2006
Alt Pirineu i Aran
PUOSC
2004: 5.082.019 €
2005: 7.995.454 €
2006: 10.263.802 €
Fons cooperació local
2004: 5.224.937 €
2005: 6.341.021 €
2006: 7.727.700 €
Cooperació petits municipis
2005: 622.246 €
Lleida
PUOSC
2004: 10.463.593 €
2005: 12.009.658 €
2006: 15.977.652 €
Fons cooperació local
2004: 8.056.117 €
2005: 9.706.043 €
2006: 12.087.765 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.524. 962 €
Terres de l’Ebre
PUOSC
2004: 4.893.195 €
2005: 6.180.306 €
2006: 8.530.398 €
Fons cooperació local
2004: 3.974.719 €
2005: 5.181.396 €
2006: 6.292.037 €
Cooperació petits municipis
2005: 438.519 €
7
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques
Catalunya Central
PUOSC
2004: 15.173.800 €
2005: 15.812.856 €
2006: 17.994.141 €
Fons cooperació local
2004: 8.389.048 €
2005: 10.974.533 €
2006: 14.002.315 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.156.452 €
Camp de Tarragona
PUOSC
2004: 9.995.621 €
2005: 11.660.986 €
2006: 15.143.558 €
Fons cooperació local
2004: 8.223.360 €
2005: 10.521.294 €
2006: 13.156.972 €
Cooperació petits municipis
2005: 922.829 €
Girona
PUOSC
2004: 16.360.467 €
2005: 20.318.472 €
2006: 25.171.712 €
Fons cooperació local
2004: 11.224.408 €
2005: 14.691.713 €
2006: 18.728.967 €
Cooperació petits municipis
2005: 1.420.696 €
Barcelona
PUOSC
2004: 19.506.831 €
2005: 27.424.317 €
2006: 33.773.728 €
Fons cooperació local
2004: 26.001.020 €
2005: 34.972.190 €
2006: 43.259.729 €
Cooperació petits municipis
2005: 306.278 €
Pioners en la independència dels mitjans de comunicació
públics i la transparència dels ajuts
El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de
dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la
desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació
audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques
catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric
català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de
reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la
independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
(CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un
augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i
fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més,
el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de
la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del
2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada
La Llei de comunicació
audiovisual reforça les
competències del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya
en la concessió de llicències
de ràdio i televisió
�8
Des del 2005, el Govern
de Catalunya atorga totes
les subvencions als mitjans
de comunicació de titularitat
privada per concurs públic
i transparent. El 2006, aquestes
subvencions sumen un total
de 16,36 milions d’euros
s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través
de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros
el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en
català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies
el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de
mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla
catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat
ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a
partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans
de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal.
Font: Departament de la Presidència
Les noves televisions locals de titularitat privada
Canal Taronja Osona
Canal Català
El 9 TV
Canal Nord
Empordà Televisió
Televisió Sense Fronteres
Lleida TV Digital
Pirineus TV
TV Puigcerdà
Lleida TV Digital
Aran TV
Vall d’Aran
Televisió de Manresa
Canal Taronja
Canal Català
Pallars Sobirà
Alta
Ribagorça
Lleida TV Digital
Canal Català
Televisió de
Girona
Televisió del Ripollès
Olot Televisió
Cerdanya
Alt Urgell
Garrotxa
Pallars Jussà
Canal Català
TV Igualada
Canal Taronja Anoia
Solsonès
Lleida TV Digital
Canal Català
Lleida TV
Osona
Gironès
Baix
Empordà
Selva
Segarra
Bages
Vallès
Oriental
Pla
d’Urgell
Segrià
Anoia
Urgell
Garrigues
Conca de
Barberà Alt
Camp
Baix
Camp
Barcelonès
Baix
Llobregat
CAT 4 TV
Canal Català
UrBe TV
Canal Català
25 TV
Localia
Canal Català
Canal Reus TV
Canal Català
Tortosa Televisió
La Veu de l’Ebre
Canal Català
Televisió de Mataró
Canal Català
Garraf
Tarragonès
Ribera
d’Ebre
Baix Ebre
Alt
Penedès
Baix
Penedès
Canal Català
Canal Nord
EPI TV
Vallès
Occidental
Maresme
Priorat
Montsià
Pla de
l’Estany
Berguedà
Noguera
Terra Alta
Alt
Empordà
Ripollès
Canal Català
CAT 4 TV
Teletaxi TV
Canal Català
Localia
Teletaxi TV
Uniprex TV
Canal Català
Localia
Canal Català
Mola TV
Televisió de Sant Cugat
TV 20
Teletaxi TV
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
9
El Govern aposta per una implantació capdavantera
de la TDT a Catalunya
A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la
resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la
implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar
les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el
cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar
fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de
Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació.
El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències
locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de
canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats
(veure el mapa adjunt) i 37 de municipals.
Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través
del Memorial Democràtic
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic,
que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de
la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins
ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i
desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als
deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb
dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més,
el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera.
Catalunya, referent internacional en matèria de pau
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una
política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a
l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a
la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les
entitats i moviments socials, entre d’altres.
El Memorial Democràtic
i el Museu de l’Exili fomenten
la recuperació de la memòria
històrica de la Guerra Civil
i la dictadura franquista
�10
2
Defensa dels interessos de Catalunya
i relacions exteriors
• S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu
estratègic de primer ordre
• L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites
històriques
• L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba
al 0,36% dels tributs propis
L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea
ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les
decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels
interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de
la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir
deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys.
Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
L’Euroregió té més de 13,2 milions
d’habitants, un 17% de la població
total de França i Espanya
A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió
Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els
objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional
entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement
mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de
13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears.
Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB
és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona
un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del
conjunt francoespanyol).
En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els
principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures
d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques
comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals
projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat
especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures
de transport i connectivitat estratègiques.
D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera
de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb
el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior
cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i
les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set
reunions paral·leles.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
11
TGV
Ports i aeroports
Bordeus
Tarbes
Tolosa
Montpeller
Bilbao
Tolosa
Montpeller
Perpinyà
Perpinyà
Girona
Saragossa
Barcelona
Tarragona
Palma de Mallorca
Aeroports
Ports internacionals
Lleida
Saragossa
Tarragona
Figueres
Girona
Barcelona
En funcionament
València
Obres en execució
Estudi informatiu
Ús oficial del català a les institucions europees i participació
de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea
L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions
europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la
creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant
d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord
subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els
ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i
ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del
Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen
un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això,
el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució.
A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004
la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees
(CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de
les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió
Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors,
una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les
comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del
Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca;
Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir
la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i
Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005.
Mapa de l’Euroregió
Des d’octubre de 2005, la llengua
catalana ja es pot utilitzar de
manera oficial a la Unió Europea
Impuls a la transferència de competències pendents
i a la desconflictivització amb l’Estat
El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia
quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres
reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de
la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de
conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat
i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la
Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions
per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de
comunicació audiovisual de Catalunya.
S’han celebrat tres reunions
plenàries de la Comissió Mixta
Estat-Generalitat i s’han aprovat
16 noves transferències
�12
Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona
La Carta Municipal de Barcelona
ja ha estat aprovada al Congrés
Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist
aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències.
La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la
qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés
i el Senat.
El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis
a la cooperació al desenvolupament, un 105% més
que el mandat anterior
El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros,
xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany,
una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment
d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen
a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7%
dels tributs propis en un horitzó proper.
Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU
a escala mundial
Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè
ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la
Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el
Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest
acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona,
que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta
oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia
mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només
amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals.
Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
EUR 1986-2006
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya
Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
0
1986
La Campanya del Mil·leni
de les Nacions Unides ha obert
una oficina a Barcelona
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
13
3
Justícia
• En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions
en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior
• Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538
l’any 2006
Nou
model d’oficina judicial
•
• El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons
i l’equilibra territorialment
• Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social
i laboral
El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de
l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu
funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se
del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de
justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès
realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic
de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics.
Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració
d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya,
amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda
d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers
anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia
juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat
les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït
els terminis de pagament.
Actuacions d’assistència jurídica
gratuïta (acumulat anual)
Font: Departament de Justícia
350.000
300.000
250.000
200.000
292.665
308.927
247.923
150.000
100.000
50.000
0
2003
2004
2005
La justícia, més a prop del ciutadà
Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió
amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà
dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència
en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per
manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o
contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic,
i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que
aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona.
Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada
al teixit urbà
En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació,
el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període.
El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de
la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis
El Govern destinarà 520 milions
d’euros fins al 2010 per
a la renovació dels jutjats
de 36 partits judicials que donen
servei al 87% de la població
de Catalunya
�14
El primer semestre del 2007
es lliuraran els primers edificis
construïts de la Ciutat
de la Justícia
judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial,
millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos
mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic
i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn
la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de
252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers
edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en
funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya
i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet.
Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010
Font: Departament de Justícia
Nous edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
26
221.186
209.398.923
Ciutat de la Justícia
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
1
232.368
220.000.000
Ampliacions i rehabilitacions
edificis judicials
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
12
93.811
55.472.086
Total
Actuacions
Superfície m2
Inversió €
Ciutat de la Justícia
39
547.365
Nous edificis judicials
Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials
484.871.009
Més òrgans judicials, més jutges i més especialització
per a una justícia més àgil
Catalunya deixarà de situar-se
a la cua del rànquing de la UE
en la ràtio de jutges per habitants
Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració
de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir
les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants,
Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing
UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000
habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen
un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit,
al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període
2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats
especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves
places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia.
�Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica
15
Renovació completa del parc informàtic de l’Administració
de justícia
La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic,
passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de
justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies
i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a
impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del
servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat
jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting
per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han
incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet
específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia.
Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris,
amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció
La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos
elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets
(la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any
1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500
interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat
el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista
total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa
i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona.
En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es
construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP
Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha
previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous.
El Pla d’equipaments penitenciaris
solucionarà el dèficit de places
a les presons catalanes després
de molts anys sense noves
construccions
La política penitenciària i la justícia juvenil
La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a
mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha
elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació
i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats
per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat
i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les
oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb
organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades
constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar.
En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït
entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el
nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat
la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha
endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament
amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat
aplicades als joves infractors.
S’han augmentat les places
de justícia juvenil i s’ha elaborat
el Pla director de justícia juvenil
2004-2007 per tal de donar una
orientació estratègica a l’actuació
en aquesta matèria
�16
Programes de tractament individualitzat, formació
i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris
Mitjanes dels primers semestres
Font: Departament de Justícia
2004
7.000 2003
6.000
5.000 5.678,65
4.000 Programes
6.714,835
Programes
2005
7.129,5
Programes
3.000
2.000
1.000
0
Impuls del Dret civil català i reforma de les professions
titulades
La reforma del Codi Civil català ha
quedat enllestida en més del 80%
El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis
professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals.
Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que
millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de
propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres
II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més
del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten
l’adopció per part de parelles homosexuals.
Es creen nou centres educatius dins les presons
com a aposta per a la reinserció social i laboral
Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació
per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents,
s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona,
Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre
Camins.
�Mil dies de Govern
17
�18
�Mil dies de Govern
19
II. Impuls de l’economia
4
Política econòmica
i internacionalització
• L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys
• El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos:
menys dèficit en cada pressupost i menys deute global
• Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social
i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre
els ciutadans
• L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials
i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per
millorar la competitivitat de l’economia catalana
• S’ha impulsat l’obra social de les caixes
L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el
lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha
consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement
del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt
des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres
el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del
sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre
els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%).
Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha
contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la
millora registrada per les exportacions.
A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs
de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006.
La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a
la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació
els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%).
La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%).
% Comparativa creixement economia catalana
Font: Departament d’Economia i Finances
4
3,5
Espanya
3
2,5
Catalunya
2
1,5
1
Zona Euro
0,5
0
2001
2002
2003
2004
2005
Durant el primer trimestre
de 2006 l’economia catalana
ha consolidat l’etapa expansiva
iniciada a finals de 2003
�20
Pressupost de la Generalitat: més despesa social,
més inversió i millora de la gestió
Les polítiques socials representen
el 50% de la despesa en
els pressupostos del 2006
El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el
2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri
territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota
la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a
polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost
de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total.
L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics.
La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment
en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents
s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003
a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de
la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels
comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de
l’exercici del 8,4% el 2006.
D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i
l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració
del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels
pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent,
eficaç i eficient.
Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya
Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya
2004
2005
2006
22.471 M€
26.501 M€
29.689,5 M€
Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€)
Àrees de despesa
Font: Departament d’Economia i Finances
Import
Funcionament de les institucions i Administració general
%
2.037,3
6,9
16.896,6
56,9
Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...)
5.294,3
17,8
Foment i regulació dels sectors productius
1.447,7
4,9
Suport financer als ens locals
2.798,5
9,4
Altres (fons de contingència i deute públic)
1.215,2
4,1
29.689,5
100,0
Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social
Total (M€)
Important disminució del dèficit
El dèficit públic s’haurà reduït
un 50% en tan sols tres anys
A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances
de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla
de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat
negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de
1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari
el 2008.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
21
L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604
del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat
de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més
costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant
de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5.
Reducció del dèficit
Font: Departament d’Economia i Finances
Dèficit (SEC 95)
2003 (liq)
2004 (liq)
2005 (pr)
2006 (es)
-1.264
-821
-650
-525
Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació
a Catalunya
El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació
que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes
mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la
nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a
l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental
estadístic.
Millora del finançament de la sanitat
En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el
debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la
despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que
va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a
aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al
finançament de la despesa sanitària.
Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i
els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia
catalana
L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès
en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials,
de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i
la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen
en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la
formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el
foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social.
En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de
les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura
era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar
aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el
2006 se n’hi destinen 1.590 milions.
En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a
terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de
Ja s’han complert el 66% de les
previsions de l’Acord estratègic
i s’hi han invertit més
de 2.600 milions d’euros
�22
la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i.
També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre
de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció
turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions
laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de
l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la
Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral
i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal.
L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers
cinc anys
Les exportacions catalanes han
augmentat un 9% en el primer
trimestre del 2006 i un 13% fins
l’abril
Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat
exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al
primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo
està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar
una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a
la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament
superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004,
un 21% de saldo positiu.
D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior
a l’actual (43 punts).
Exportacions de productes industrials (variació interanual en %)
Font: Idescat
30
25
17,8%
20
15
10
5
0
-5
-10
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos)
Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària
20
Exportacions
15
Importacions
10
5
0
-5
M
02
J
S
D
M
03
J
S
D
M
04
J
S
D
M
05
J
S
D
M
06
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
23
Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana
2005-2008
Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat
es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els
objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de
25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses
i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total.
En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa
de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació
d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes
en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop
d’un 45% les vendes a l’exterior.
L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de
600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la
tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha
fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions
d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006.
Els programes d’iniciació
a l’exportació del COPCA han
contribuït a incrementar prop
d’un 45% les vendes a l’exterior
Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors
Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de
tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors
d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions.
Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre
els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un
80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà
un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen
els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents.
Preparació de la reforma de l’Administració Tributària
de Catalunya i nou portal e-tributs
El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per
a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou
model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar
al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el
portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals
relatius als impostos gestionats per la Generalitat.
El 80% dels afectats per l’impost
sobre successions i donacions
quedarà exempt de pagar-lo
�24
Nou impuls de l’Institut Català de Finances
El Pla estratègic de l’ICF
el converteix en un instrument
al servei del creixement
i la competitivitat de les empreses
catalanes
El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances
(ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes.
L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de
culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la
ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què
el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les
actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat
la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament
de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els
fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats
que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món
empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se,
l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la
L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament
de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar
l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments
que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les
matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre
d’altres.
Millor coordinació entre el Govern i l’acció social
de les caixes i reforma de la Llei de caixes
La nova Llei de caixes introdueix
canvis normatius per adaptar
i modernitzar el model català
de caixes d’estalvi
Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes
d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per
al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març
de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear
una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres
àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les
caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials
públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei
de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el
model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra
social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials
en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros.
Promoció de projectes d’interès general
En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la
Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com
la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2.
Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat
Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest
procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major
eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a
Barcelona com a d’altres ciutats.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
25
5
Política industrial
• Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes
• Increment dels centres de recerca i innovació industrial
• Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros
d’inversió al sector
El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de
la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model,
les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser
competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos
laborals directes.
Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a
l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha
estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte
de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de
l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al
sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia
impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros.
La inversió industrial a Catalunya
es recupera al llarg dels anys 2004
i 2005 amb creixements superiors
al 5% anual
Foment de la innovació i de la transferència tecnològica
El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per
a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això,
ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament
de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la
innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006.
Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els
nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar
el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals.
A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer
té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts
d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport,
permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa
en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en
l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades,
com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de
noves empreses.
També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres
tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la
Les ajudes a la recerca,
desenvolupament i innovació
sumen més de 100 milions
�26
Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de
la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada,
a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya.
Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
Nou Observatori de Prospectiva Industrial
A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument
per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes
productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans
citats.
Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure
inversors
L’Agència Catalana d’Inversions
ha gestionat, fins ara, 138
projectes i n’ha implementat
32 d’inversió empresarial, amb
una inversió global de 158 milions
d’euros, la creació de 1.509 nous
llocs de treball i el manteniment
de 2.124 més
El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la
finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya,
tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través
del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les
inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica.
Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis,
Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento.
Innovació empresarial
Els plans d’innovació del Bages,
d’Osona i de Terrassa s’han fet
en base al nou model
de dinamització de sistemes
productius locals
Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut
a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al
territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes
productius locals”.
A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat
diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i
el Pla d’innovació de Terrassa.
Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen
s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial
de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar
línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han
portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants.
Recuperació de la indústria catalana
Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions
i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del
Govern.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió
directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17%
del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5%
d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió,
respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la
inversió industrial.
Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal
destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc
anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre
del 2006 és el més alt dels darrers dos anys.
El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha
millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement
interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001.
Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres
indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial,
amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant
el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement
per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat
un 3,5% durant el primer trimestre de 2006.
Una llei per regular la seguretat industrial
Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial
a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial
com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta
matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials.
27
La inversió directa estrangera
a Catalunya va arribar
als 2.567 milions durant el 2005,
un 17% del total rebut a Espanya
�28
6
Ocupació. Lluita contra l’atur
i la precarietat laboral
• La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius
europeus del 2010
• La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola
• S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat
un cert repunt l’any 2006
• El Govern ha fomentat la formació professional, amb
la col·laboració dels empresaris i els sindicats
Taxa d’atur estimada
Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT)
12.0
11.5
11,6%
10.5
CAT
11,3%
11.0
ESP
UE
9,6%
10.0
10,3%
9.5
9,33%
7,6%
9
9%
8.5
9,1%
8,53%
9%
8
7,5
7,12%
7
7%
6,47%
6.5
juliol 2006
gener 2006
juliol 2005
gener 2005
juliol 2004
gener 2004
juliol 2003
gener 2003
6
juliol 2002
S’han assolit els objectius fixats
per la Unió Europea per al 2010
en taxes d’ocupació, tant per
al conjunt de la població com
per a les dones
El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a
2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%,
és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret
3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a
l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys
(70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat
de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones,
la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%).
El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se
situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea.
Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball,
que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa
a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment
superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs
de treball creats.
La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està
gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de
set punts per sota de la taxa espanyola (34%).
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
29
La plena ocupació, objectiu estratègic
Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però
que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana
són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en
el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera
prioritat.
Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida
El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en
103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17%
interanual.
Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució
positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de
l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest
mateix període.
Les contractacions indefinides
augmenten prop d’un 24%
Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria
El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació
de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix
l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més
desfavorables i costos salarials inferiors.
La indústria també veu com creix
l’ocupació tot i estar immersa en
un context d’ajust estructural
Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya
Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització
de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per
a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la
nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu
que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació
específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris).
Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més
de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers
consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la
ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el
Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats
per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional.
L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes,
centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei
més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes
de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006.
Nous centres integrals de formació
Font: Departament de Treball i Indústria
Nom del centre
Àmbits d’actuació
CIFO de Sant Feliu de Llobregat
Automoció
CIFO de Tarragona
Química
Centre Integral Lacetània (Manresa)
Electricitat, electrònica, automoció, obra civil
i mecànica
Centre Integral Garrotxa (Olot)
Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil,
tèxtil, agrari, sanitari
Els primers quatre centres
integrats de formació
professional etan ubicats al Baix
Llobregat (sector automòbil), a
Tarragona (sector químic), a Olot
i a Manresa.
�30
Cap a una ocupació de qualitat
El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les
polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població.
Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques
inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització
d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua
a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros.
L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28%
des de l’any 2000
L’any 2005 l’índex de sinistralitat
laboral va arribar al valor mínim
des de l’any 2000
S’ha posat en marxa una iniciativa,
pionera a tot l’Estat, que
consisteix en l’enviament
de gairebé 5.000 comunicacions
a les empreses
L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre
d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada
100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una
reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex
se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als
accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003.
Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en
l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que
pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció
de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral
durant l’any 2005.
Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10.500
9.500
Catalunya
Barcelona
Lleida
Espanya
Girona
Tarragona
2005
interanual
2005-2006
8.500
7.500
6.500
5.500
4.500
2002
2003
2004
Total d’accidents mortals
Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006)
10
5
0
2002
2003
2004
2005
interanual
2005-2006
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
31
El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta
amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de
les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat
i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la
millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta
d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels
accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball.
Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació
de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació
del funcionariat
En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la
conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la
conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar.
El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà
llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar
el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal
de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol.
La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i
també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals,
amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís
de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de
reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen
mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran
sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència
per a la mobilitat laboral.
La nova normativa de conciliació
de vida laboral i familiar equipara
la filiació biològica amb
les adopcions i acolliments,
així com el matrimoni amb
les parelles de fet
�32
7
Comerç, turisme i consum
• Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un
nou model comercial català
• Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà
la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació
previstes fins el 2009
• Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat,
la sostenibilitat i l’equilibri territorial
• Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana
de Consum
L’activitat normativa del Govern
s’ha centrat en preservar el model
comercial català
L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el
model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels
diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important
del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana.
Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima
comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà
caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament,
estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo
entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de
respostes de percepció positiva del sector.
%
Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci
(saldo respostes positives - negatives)
Font: IDESCAT (2006)
40
35
30
25
20
15
10
5
0
T1/2004
T2/2004
T3/2004
T4/2004
T1/2005
T2/2005
T3/2005
T4/2005
Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només
un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és
dolenta.
Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament
dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les
condicions de competència entre els diferents formats comercials.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
33
La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar
i dinamitzar el model comercial català
El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que
impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte,
per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè
combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense
haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial
d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència
comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2
i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors
i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors.
El Pla d’equipaments comercials
preveu un creixement comercial
total de 395.000 m2
Nova Llei d’horaris comercials
El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un
màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies
festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no
estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció
és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei.
La nova normativa d’horaris fixa
que la majoria dels comerços
puguin obrir un màxim de
72 hores setmanals i 8 dies festius
Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la
a primer nivell europeu
L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar
l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia
catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat
l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant
aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de
62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla
estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon
recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la
Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions
d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de
treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de
Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa
firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i
recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i
Manresa.
Turisme, sector estratègic de l’economia catalana
El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa
un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en
el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre
de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment
després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002
a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%).
La despesa realitzada pels
estrangers a Catalunya el 2004
va ser de 8.770 milions d’euros
(un 15,5% més que el 2003).
La despesa turística de l’any
2005 va arribar als 9.378 milions
d’euros
�34
Turistes estrangers (en milers)
Font: IDESCAT, elaboració pròpia
Milers de pernoctacions dels
turistes estrangers a Catalunya
2001
91.034
14.500
2002
104.329
14.000
2003
99.304
13.500
2004
111.354
13.000
2005
114.652
12.500
12.000
11.500
2002
2003
2004
2005
El primer instrument en matèria de turisme:
un pla estratègic que posa les bases per a un nou model
El nou model turístic català marca
les directrius cap a una oferta de
qualitat, competitiva i sostenible
L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per
als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de
qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el
món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística,
durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa
Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment
del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del
Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà,
el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del
Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany,
el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les
Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de
Tossa de Mar.
El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com
a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya
La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu
al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó
també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que
substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les
funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i
serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions
turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística.
Remodelació de la política de promoció turística
Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en
marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de
la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i
seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país
internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que
ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una
oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
35
Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació
de l’Agència Catalana del Consum
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en
definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors
i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor.
En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum
el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i
l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions
inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de
1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant
a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005.
Arran de l’actuació de l’ACC s’han
retirat més d’un milió d’articles
de consum defectuosos. Aquesta
tasca ha estat possible gràcies
a les més de 38.000 inspeccions
que s’han realitzat
�36
8
Tecnologies de la informació
i de la comunicació
• Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions
a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret
Enfortiment
de la Xarxa de Telecentres de Catalunya
•
• Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb
un nou gencat.cat
• Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge
i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius
El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un
nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns
anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme,
l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot
en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de
qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar
en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests
reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten
i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts
i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any
2008.
En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en
l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents.
Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les
xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn.
% llars Equipament TIC a la llar
Evolució 2000-2005
Font: Fobsic/Idescat
100
Telèfon mòbil
Internet
90
Banda ampla
Ordinador
80
70
44,8%
65,2%
69%
45,7%
48,5%
48,5%
48,3%
28%
29,9%
31,6%
40
27,1%
30
20
78,4%
51,6%
33,1%
18,5%
10
4,9%
7,7%
desembre 2002
50
58,3%
73,1%
64,2%
maig 2002
60
10,6%
82,2%
55,1%
34,6%
79,7%
82,69%
54,7%
56,5%
40,4%
40,9%
24,7%
13,4%
17,8%
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
maig 2003
novembre 2001
abril 2001
0
abril 2000
Un 40,9% de les llars catalanes
tenen accés a Internet
i, d’aquestes, més de la meitat
hi accedeixen en banda ampla
(any 2005)
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
37
El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions
a tot el territori i facilitar la competència
Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció
del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball.
En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense
discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord
amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà
d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya
a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció
d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern
en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns
quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només
en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat
d’operadors d’altres serveis en el territori.
El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població
de 916.111 persones
El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que
preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament
més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona
el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant
durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins
ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i
l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població
d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les
demarcacions restants de Catalunya.
En aquest moment 970 nuclis
de població ja disposen de Banda
Ampla Rural
La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres
d’accés a Internet
Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament
la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb
la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació,
materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en
l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer
i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou
biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb
una inversió de gairebé mig milió d’euros.
Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació
i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món
local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros.
Al 2005 es van incorporar
a la Xarxa de Telecentres 29 punts
ubicats a les biblioteques
de la ciutat de Barcelona
Nombre de telecentres
Evolució 2003-2006
600
400
200
0
290
297
2003
2004
476
503
2005
2006
�38
Font: Departament d’Educació i Universitats
Telecentres i projectes de formació en TIC
Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya
Alta
Ribagorça
2 1
2.617.995 €
Pallars Sobirà
3 1
Pallars Jussà
2 1
Solsonès
4 1
Cerdanya
2 3
Garrotxa Pla de
l’Estany
7 4
4 3
Berguedà
11 7
Pla
d’Urgell
Urgell
6 1
6
Terra Alta
4 1
Anoia
10 2
Gironès
26 9
Osona
16 4
Baix
Empordà
12 4
Selva
18 4
Bages
19 9
Segarra
3 1
Alt
Empordà
12 13
Ripollès
7 3
Noguera
6 6
Vallès
Occidental
34 11
Alt
Penedès
Baix
Alt
10 4
Llobregat
Camp Baix
7 2
37 7
4 3 Penedès
Priorat
Garraf
10 1
Baix
3
5 3
Camp Tarragonès
Ribera
15 2
17
d’Ebre
5 1
Garrigues
6 1
995.250 €
Total
Alt Urgell
5 1
Segrià
20 7
1.622.745 €
Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya
Vall d’Aran
2 1
Conca de
Barberà
Vallès
Oriental
21 1
Maresme
16 5
Barcelonès
53 21
Baix Ebre
8 1
Montsià
8 3
Número de telecentres amb inversions el 2005
Ajuts a projectes de formació en TIC
Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat,
amb continguts i serveis més accessibles
El gencat.cat té més de 200.000
visites diàries i el 012 ha
augmentat el volum de trucades
rebudes des del 2004 en un 24%
(increment entre primer
semestre de 2004 i primer
semestre de 2006)
El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats
d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda,
en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a
la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis
tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la
Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a
la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm
Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies.
El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei
d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el
cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
39
Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil
Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema
de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen
dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració
amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien
servei (35.900 habitants de 10 poblacions).
Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures
de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers
quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern.
Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis
informàtics i de telecomunicacions
En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per
primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis
informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és
un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de
gran impacte en el sector.
La convocatòria de concursos per
adjudicar els contractes
als proveïdors de tecnologies de
la informació i de la comunicació
ha representat un estalvi del 25%
respecte l’any 2003
Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula
el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla
a tots els espais
El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit
de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses
actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els
centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs
següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i
dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no
en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta
inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb
tecnologies fixes com sense fils.
Impuls a la implantació del programari lliure
La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar
el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un
campus virtual basat en programari lliure.
El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament,
amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil.
Amb una inversió de 54 milions
d’euros, s’instal·laran xarxes locals
a l’interior dels centres educatius
�40
9
Recerca i innovació
• El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la
inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros
en quatre anys
• Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc
de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia
• Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país
com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum
Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació
fins el 2008
El Govern té el propòsit de superar
el 2% del PIB d’inversió en recerca
l’any 2007
El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu
d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que
configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la
recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació
a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern
ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal
d’assolir aquest objectiu.
De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp.
El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia
dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de
suport a la innovació.
Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres
de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat.
Evolució de la despesa en R+D
Font: Departament d’Economia i Finances
% Despesa R+D
sobre el PIB
2000
2001
2002
2003
2004
1,09%
1,04%
1,19%
1,28%
1,34%
Creació del projecte de la BioRegió
La BioRegió converteix Catalunya
en un important pol en el camp
de la recerca en biomedicina
i biotecnologia
Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de
Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca
pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar
endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una
plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de
cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius
de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema
de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat
del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia
s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i
la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha
integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
41
Font: Departament de Salut
Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió
IRTA – Centre de Tecnologia
de la Carn (Monells)
U
H
Parc Agroalimentari De Lleida
U
Consorci Sanitari Parc Taulí
PRBB
IMAS/IMIM
H
Hospital de Lleida Arnau de Vilanova
Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp
U Rovira i Virgili
Hospital Sant Joan
de Reus
H
U
U de Barcelona
Parc Científic de Barcelona
H
Hospital de Tarragona Joan XXIII
H
Hospital de Tortosa
Verge de la Cinta
Hospital de Girona
Dr. Josep Trueta
U
U Politècnica
de Catalunya
U Pompeu Fabra
H
U de Lleida
U de Girona
U
H U
U Autònoma de Barcelona
Biocampus
Hospital de Badalona
H Germans Trias i Pujol
H
H
U
H
H
Hospital Vall d’Hebron
Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau
Hospital Clínic i Provincial/
Hospital St Joan de Déu
Hospital de Bellvitge
Prínceps d’Espanya
Medicina
Blomed/Blotec
Agroalimentació
Creació de nous centres tecnològics i infraestructures
de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum
El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està
instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa
només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest.
Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el
Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de
Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a
Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat
científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres
tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora
de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a
Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut).
El Mare Nostrum és un conjunt
d’ordinadors connectats en xarxa
que poden processar 40 bilions
d’operacions per segon
�42
10
Agricultura i pesca
• Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera
general, es triplica la inversió en regadius
• Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes
Globals d’Explotació
• Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts
• El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural,
món urbà i administracions públiques
El Govern s’ha compromès
a aplicar les conclusions
del Congrés del Món Rural,
que demana un increment
de la inversió en
desenvolupament rural
El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica,
amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del
preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita
de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest
sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de
pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una
intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també
l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del
desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el
món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada
al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política
pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà
de supervisar-ne l’aplicació.
Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra
agrícola més important de Catalunya en el darrer segle
Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000
agricultors de Lleida
El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal
Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels
darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i
econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la
Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu
és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer
tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos
i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb
aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de
Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat
General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans
que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg.
�Mil dies de Govern Impuls de l’economia
43
S’ha triplicat la inversió en regadius
A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de
regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers
55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta
aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona
regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la
Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp.
Nova política d’ajuts i simplificació del sistema
de pagament
La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el
DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies
d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006
s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries.
Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació
de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va
iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu
del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent,
de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests
ajuts.
Un total de 12.322 sol·licitants
rebran els ajuts per l’encariment
del preu del gasoil
En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació
pilot del Contracte Global d’Explotació
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una
reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els
pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació
d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10%
els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català.
D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari
–6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat
a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de
Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al
medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i
treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural,
l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector.
Explotacions ramaderes més modernes
El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les
explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser
verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts.
El Contracte Global d’Explotació
s’ha començat a implantar, com
a experiència pilot, al Pla
de l’Estany, la Conca de Barberà,
l’Alt Urgell i el Berguedà
�44
�Mil dies de Govern
45
III. Una nació socialment
avançada
11
Educació
• Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional
de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió
de 1.200 milions d’euros
• Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008
• Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts
• Es creen 4.500 noves places de Formació Professional
• 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007
i es convoquen 7.205 places
• El finançament universitari creix fins a superar la mitjana
de 6.000 euros per alumne
Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat
a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de
població escolar, incrementar de forma molt important les construccions
escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants,
incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear
les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la
implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el
principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida,
és el Pacte Nacional de l’Educació.
Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i
20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de
març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la
totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats,
mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha
de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació.
L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió
de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures
acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir
del curs vinent a l’escola pública.
% Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Font: Departament d’Educació i Universitats
17
16,5%
15
14,5%
13
11
12,3%
9
7
8,5%
5
2001-2002
7,3%
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
El pressupost en educació ha
augmentat un 15% en el període
2004-2006, mentre que en les
legislatures anteriors ho havia fet
en un 8% de mitjana
El Pacte Nacional de l’Educació,
que ha de fixar les bases
per a la Llei catalana de l’educació,
és una de les principals fites
de la legislatura
�46
Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars
en dos anys i mig
En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població
escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat
ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i
reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions
d’euros.
El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se
sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal
de construccions escolars 2004-2007.
Font: Departament d’Educació i Universitats
Noves construccions escolars que entren en funcionament
Alt
Empordà
Ripollès
••
•
Pla de
l’Estany
Pallars Jussà
•
•
Gironès
••
Berguedà
•
Osona
•
Selva
Segarra
Bages
•
Segrià
••
Vallès
Oriental
Baix
Empordà
••
••••••
•••••
•••••
••••
Urgell
••••••
••••••
Maresme
•••
•
••••••
••••••
•••• Barcelonès••••••
Alt
Penedès
Baix
Alt
••••
•• Llobregat
Camp
Baix
•••••
• Penedès Garraf •••
Priorat
Baix
• Camp Tarragonès••••• ••••••
•• ••
Anoia
Vallès
Occidental
Baix Ebre
•
Noves construccions escolars del curs 2004-2005
Noves construccions escolars del curs 2005-2006
Noves construccions escolars del curs 2006-2007
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
47
5.276 docents més a les escoles i instituts catalans
El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007)
5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests,
2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van
incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment
no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents
permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació
educativa i introduir nous perfils professionals als centres.
Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205
noves places de mestres i professors a l’escola pública
D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places
del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari,
156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de
professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de
4.736 noves places i per al 2008 de 4.904.
D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les
condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té
un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009.
Places convocades
Font: Departament d’Educació i Universitats
5.000
4.500
4.736
4.904
4.000
3.500
3.680
3.000
2.500
2.575
2.000
1.500
1.000
500
0
612
2002
950
460
2003
2004
2005
2006
2007*
2008*
* Previsió de places que es convocaran
% Personal interí sobre la plantilla
Font: Departament d’Educació i Universitats
21
19,7%
18,2%
19
17
15,4%
15
12,1%
13
11
9
10,2%
10,8%
8%
7
2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09
La convocatòria de places docents
respon a la voluntat de reducció
de l’interinatge a l’escola pública
�48
Més transparència en el procés de matriculació
Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència
en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons
públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats
educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització
(12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu.
30.000 noves places de llars d’infants
L’acord entre el Govern i entitats
municipalistes duplicarà
el nombre de places a les escoles
bressol públiques
El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació
de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta
manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per
dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran
als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment
a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern
aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública
nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per
plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants.
Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació
de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un
79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya
2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652.
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
49
Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008
Font: Departament d’Educació i Universitats
menys del 15%
entre el 15% i el 20%
entre el 20% i el 25%
entre el 25% i el 30%
més del 30%
Programes d’innovació educativa
2005-2006
1.230 centres docents inicien programes d’innovació
educativa aquest curs 2006-2007
Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que
inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema
i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes
abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat
de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions
d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de
llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs
2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748.
20
100
28
114
18
90
El programa de reutilització de llibres de text suposarà
un estalvi d’un 85% per fill o filla
El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005
la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs
vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000
alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de
2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700
euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa
un estalvi d’un 85%.
286
45
47
Biblioteques escolars i gust per la lectura
(Punt Edu)
Coeducació i igualtat de gènere
Educació per a la ciutadania
Educació en comunicació audiovisual
Educació ambiental
Convivència i mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
Altres
�50
521 centres educatius s’han acollit
al programa de reutilització
de llibres de text, que ja beneficia
més de 113.000 alumnes
Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text
Font: Departament d’Educació i Universitats
Curs 2003-04
Curs 2004-05
Curs 2005-06
Curs 2006-07
Centres
0
0
521
896
Alumnes
0
0
113.000
200.000
Pressupost
0
0
2,3 M€
4 M€
4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació
Professional
El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el
territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics
aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va
iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i
millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals
s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic.
Més finançament per a les universitats
La Generalitat finança les
universitats per valor
de 6.000 euros per alumne
El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un
11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern
ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de
l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els
centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per
incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el
territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han
atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions
públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006.
El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació
de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula
universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de
65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per
primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC,
que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal
docent universitaris per comprar un ordinador portàtil.
26 noves escoles oficials d’idiomes
Les places del programa
ORATOR d’estades lingüístiques
a França, Gran Bretanya
o Alemanya s’han duplicat
Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles
oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot
Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre
de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran
Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de
primària i secundària.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
51
116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu
del territori
Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a
menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més
de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin
un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment,
134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport
a l’escola.
Xarxa bàsica d’obres subvencionades
Font: Consell Català de l’Esport
PAV
PCO
SAL
CAM
ATL
POL
Xarxa bàsica obres subvencionades
Xarxa bàsica
Unitats
Pressupost
Subvenció
69
96.356.106
44.080.000
PCO – Piscines cobertes
46
93.530.296
39.184.900
SAL – Sales esportives
25
7.032.641
2.674.900
CAM – Camps poliesportius
9
6.332.865
2.204.400
ATL – Camps d’atletisme
3
4.951.450
2.475.600
PAV – Pavellons
POL – Pistes poliesportives
Total actuacions
16
2.597.650
1.381.400
168
210.801.008
92.001.200
�52
12
Salut
• Increment substancial del finançament de la sanitat amb
634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat
i 877 milions d’euros de recursos addicionals
• Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012
i més professionals
• Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte
el 2003
• L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública
és del 28,7%
• Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006
El pressupost de la Generalitat
destinat a sanitat ha crescut
un 42% des de l’any 2003.
L’import aprovat per l’any 2006
és de 7.949 milions d’euros,
mentre que a l’any 2003 era
de 5.595,71 milions d’euros
Euros Despesa per càpita
Font: Departament de Salut
1.200
1.100
El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a
Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou
acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el
Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures
valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions
d’euros de recursos addicionals disponibles.
Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment
dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen
7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte
l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa
per càpita.
1.000
Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució
territorial de les actuacions
900
800
0
2003
2004
2005
2006
El Departament de Salut preveu
la creació de 17 nous centres
de salut mental i 17 centres
sociosanitaris a tot Catalunya
El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius
estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries,
amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals,
5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental)
i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients
i sostenibles.
En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha
iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan
Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat
un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat
i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou
l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per
ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents.
En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012,
545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta
–199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals)
i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
53
M€ Un major finançament d’equipaments de salut.
Pressupost de capital per al finançament d’inversions
Font: Departament de Salut
250
229,7%*
225
200
175
150
125
138,9%
100
119,3%
101,8%
75 92,2%
77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8%
50
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
146,0%
2005
2006
* Previsió
178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP
Lleida
2003: 23 CAP
i 190 CL
2004-10: 8 CAP
i 1 CL
Terres
de l’Ebre
2003: 24 CAP
i 52 CL
2004-10:
5 CAP i 9 CL
Catalunya central
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Girona
2003: 46 CAP
i 183 CL
2004-10: 14 CAP
i 14 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de
Tarragona
2003: 33 CAP
i 126 CL
2004-10: 9 CAP
i 9 CL
CAP: centres d’atenció primària
CL: consultoris locals
A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les
urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per
arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la
població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament
que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o
l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències.
Els centres d’urgència d’atenció
primària i els hospitals
de proximitat són nous
instruments per agilitzar i millorar
l’atenció sanitària
�54
14 hospitals nous fins l’any 2012
Font: Departament de Salut
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà)
Hospital d’Olot
Hospital de Santa Caterina (Salt)
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona)
Hospital d’Igualada
Hospital de Mollet
Hospital de l’Esperit Sant
(Santa Coloma de Gramenet)
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Hospital de Rubí-Sant Cugat
Hospital de Sant Boi
Hospital del Vendrell
Hospital de Sant Pau
(Barcelona)
Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Hospital de Reus
Acabat
En obres
No iniciat
Nou
De substitució
Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics
L’objectiu del Programa
de Diagnòstic Ràpid és que
no es tardi més de 30 dies
entre la sospita de càncer i l’inici
del tractament
Mesos Temps mig d’espera
Font: Departament de Salut
El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de
2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i
que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà
passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament.
Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des
de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama,
28 dies, i pulmó, 35 dies.
Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera
per a operacions no greus és de 4,5 mesos
5,8
5,6
5,4
5,2
5
4,8
4,6
4,4
juny 2006
juny 2005
juny 2004
desembre 2003
4,2
Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era
de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable
en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions
no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és
més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de
genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat
és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un
temps d’espera màxim de 90 dies.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
55
Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA)
Font: Departament de Salut
Activitat
Llista d’espera
Desembre 2003
Juny 2006
141.520
80.396
Diferència 2003-2006
-61.124 (-43%)
66.567
58.028
-8.539 (-12,8%)
Temps de resolució
5,64
4,33
-1,31 (-23,2%)
Població Catalunya
6.807.498
7.196.168
388.670 (+5,7%)
97,8
80,6
-17,2 (-1,7,2%)
Taxes x 10.000 hb.
La població usuària de la
sanitat catalana ha passat
a ser de 7.196.168 persones
el desembre de 2005, mentre
que l’any 2004 era
de 6.926.191 usuaris
Desenvolupament de centres de referència a Catalunya
El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a
Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen
la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de
Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental,
el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació
en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer
(UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca
de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en
Atenció Primària.
Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública
En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut
conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció
i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura
Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la
població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris
(com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”,
SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat
respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un
creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006.
Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en
l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició
gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han
posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de
caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme,
el sedentarisme i l’obesitat.
Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària
S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la
Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre
i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i
l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui
vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes
1.500 mostres, cap de positiva.
El pressupost destinat a salut
pública s’ha doblat entre els anys
2003 i 2006
�56
Posada en marxa experimental de la recepta electrònica
Les noves tecnologies
de la informació s’han incorporat
a l’atenció primària amb la
recepta electrònica, la història
clínica electrònica i la
telemedicina
Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal
d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al
voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història
clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu
d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels
centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals
de 2003 només en tenien nou.
Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les
emergències, el transport sanitari i la rehabilitació
El pressupost destinat a transport
sanitari s’ha incrementat en un
113% fins arribar als 175,8 milions
Evolució del pressupost
de rehabilitació
Font: Departament de Salut
% increment
resp. 2004
euros
Ambulatòria
16,9
23.836.159
Domiciliària
125,4
18.510.593
Logopèdia
203,8
4.542.894
56,6
46.889.646
Total
El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar
el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a
partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català.
I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del
no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut
en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del
transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats
a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement
del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies
l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions).
També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada.
Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària
i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària
a malalts neuromusculars amb discapacitat greu.
Increment del pressupost dedicat a transport sanitari
Total
Import concurs
2000 TSU+TSNU
Import concursos
2005 TSU+TSNU
33M€
175,8 M€
* TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent
Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic
Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des
d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval
del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns
600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
57
13
Serveis socials
• Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda
mínima pels més desafavorits
• Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien
• Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals
i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment
• Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483
• 100.000 persones vídues es beneficien dels complements
a les seves pensions
• El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció
a les persones amb dependència
Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos
suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina
que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos
inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de
208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita
contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular
les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta
a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que
reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un
dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa.
D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya
havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte
obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels
punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa
social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al
Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003
fins a finals de 2006.
% Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat
al Departament de Benestar i Família a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
6
5
4
3
2
3,35
4,89
5
2004
2005
5,37
3,74
1
0
2002
2003
2006
Amb la Llei de prestacions
els col·lectius més desafavorits
milloraran les seves rendes
El Govern ha complert
el compromís de destinar més
del 4% del pressupost
de la Generalitat a polítiques
de serveis socials
�58
Augment dels complements de pensions per a les persones
vídues amb rendes baixes
Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la
Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar
un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de
300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va
incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels
complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya.
166 nous equipaments per a gent gran, persones
amb discapacitat i amb malaltia mental
La planificació de les noves
infraestructures resol
el desequilibri en la distribució
de serveis socials
Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya
per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut
mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció
de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la
iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint
en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia
per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials.
Residències per a gent gran - Places per any
Font: Departament de Benestar i Família
2003
2004
2005
2006
Pròpia
2.043
2.043
2.087
2.087
Gestió
2.074
2.074
2.474
2.706
727
704
690
690
8.879
9.332
10.500
12.000
13.723
14.153
15.751
17.483
Concert
Col·laboració
Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial
de la gent gran
Aquest 2006 s’arribarà a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una
plaça pública en una residència,
pis tutelat o centre de dia
Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un
model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així,
en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003,
fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra
de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o
centre de dia.
Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera
vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques,
el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones
en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
59
Font: Departament de Benestar i Família
Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005
Alt
Empordà
Ripollès
•
•
Pla de
l’Estany
••
Gironès
•••••
Berguedà
•
Osona
••
Selva
Segrià
•••••
•••
•
••
••
Garrigues
Terra Alta
Anoia
Urgell
Ribera
d’Ebre
••••
Alt
Penedès
Conca
Barberà
•
••
•••• ••••••
••••
••
Baix
Camp
•
Baix
Penedès
Tarragonès
Vallès
Occidental
•
•••
Bages
•••••
Baix
Empordà
Vallès
Oriental
•••••
••••••••
Barcelonès
Baix
•••••••••
Llobregat
••••
••••
••••
••••
Baix Ebre
•••
Gent gran
Discapacitats
Dones maltractades
Montsià
••••
Infants
Immigrants
Altres
L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu
càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han
augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el
Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del
programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003.
Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies
amb infants menors de sis anys
S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les
ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal
per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada
cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial
a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals.
Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més
L’any 2005 el Govern va destinar
124 milions d’euros a les
prestacions econòmiques
del programa Viure en Família
per a les persones amb
dependència, el triple del que
s’hi va destinar el 2003
�60
El 2006, 296.000 famílies
catalanes ja s’han beneficiat
dels ajuts
de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423
euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada
infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys.
A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a
les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o
acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins.
Import en euros a l’any per tipus de prestació
Font: Departament de Benestar i Família
Prestació
2003
2004
2005
2006
0-3
525
550
575
600
Nombroses
600
625
650
700
625
650
700
Monoparentals
Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec
Nombre de famílies beneficiàries
Font: Departament de Benestar i Família
300.000
296.000
250.000
247.188
200.000
150.000
222.950
100.000
50.000
0
260.633
1.378
1999
28.106
38.269
2000
2001
111.502
2002
2003
2004
2005
2006
Legalització de les adopcions per part de les parelles
homosexuals
El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de
valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les
heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares
o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de
la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els
drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles
heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment
no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una
relació de parella homosexual.
Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals
i transsexuals
La Generalitat ha dissenyat,
per primer cop, polítiques
específiques per a les persones
homosexuals i transsexuals
El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per
tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera
vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de
la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions
en la igualtat, la llibertat i el benestar.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
61
Atenció social a 88.000 persones amb dependència
permanent
88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les
Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb
necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència
(un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys.
Prevalença de les persones amb dependència
Font: Departament de Benestar i Família
> 65 anys
< 65 anys
Total
Lleu
Moderada
Severa
Total
74.000
70.000
66.000
210.000 (20,3%)
55.000
37.000
30.000
122.000
129.000
(29%)
107.000
(32%)
96.000
(39%)
332.000
65-69 anys
18,9%
80-84 anys
41,91%
>85 anys
56,85%
140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària
fins el 2008
Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de
més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat
de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat
actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als
ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials
i altres programes del Departament de Benestar i Família.
Evolució de la inversió
en atenció primària
Font: Departament de Benestar
i Família
2005
31.723.181 euros
2006
33.779.010 euros
2007
35.970.512 euros
2008
38.306.757 euros
Total
139.779.460 euros
Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals
i més serveis socials especialitzats
El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent
gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les
persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin
organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats
de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn
social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials
especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran
amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència
d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes
pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes
264 places concertades en residències per a discapacitats.
Els serveis socials, més a prop
de la gent gran dels entorns rurals
�62
Evolució del nombre de famílies
acollidores i infants acollits
Font: Departament de Benestar i
Família
2004
2005
Increment
Famílies
380
420
10%
Infants
538
589
9%
Campanya de promoció de l’acolliment familiar
per a 217 infants
El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per
promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció
General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%.
Nous serveis i equipaments per a la infància en risc
i les dones víctimes de violència
Dos nous centres especialitzats
per a dones víctimes
de la violència domèstica
Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa
d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i
s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus
i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al
Tarragonès.
Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un
lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica
que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen
al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o
divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als
infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que
necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats,
són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus
fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi
un a cada regió.
Cap a una millora en la inserció sociolaboral
Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació
i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana
del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració
al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els
possibilitin la integració social i laboral.
Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció
sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a
tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats.
Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat.
El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social
d’aquest col·lectiu
Combatre les mancances
educatives, laborals
i econòmiques del poble gitano
és el principal objectiu del pla
El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a
principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano,
que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano.
D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat
entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius.
Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat
espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
63
Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei
d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén
uns 65 nens romanesos.
Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc
en el primer nivell d’atenció
El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge
dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del
Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els
maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i
un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar
resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar,
des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a
l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció
de menors.
Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les
administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu.
En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre
totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments
i la resposta protectora al menor.
Els Equips de Valoració
i el Registre Unificat
de Maltractaments Infantils
són dues de les accions
per millorar la detecció de casos
de maltractaments infantils
Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió
en polítiques per a joves
El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de
l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la
formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural.
A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut.
La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc
del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha
destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes
actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla
nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre,
cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000.
Ajudes per a l’emancipació dels joves
Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per
a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres
amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge,
la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre
18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau
superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial.
El Pla Nacional de Joventut
té dues línies prioritàries:
l’emancipació i la participació
�64
14
Polítiques de dones
• 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció
i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007
• Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones
El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques
de dones
El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya
2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera
transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats
de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota
Font: Departament de Benestar i Família
l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen.
Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció
integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent,
suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins
del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones
2005-2007.
Entrada en funcionament dels dos primers jutjats
de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància
de gènere
Salt, al Gironès, acull el primer
centre especialitzat per
a les dones víctimes de violència
de gènere
El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb
dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous
equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la
violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre
d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència,
un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de
Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià.
També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a
Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori,
en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar.
Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves
i adolescents
El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra
les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través
de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una
àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat
una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han
format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per
promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant
comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta
dels conflictes.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
65
15
Immigració
• El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes
de tots els departaments per integrar els immigrants
• Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis
• Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles
70 programes d’integració al Pla de ciutadania
i immigració
El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el
2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per
integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la
primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a
l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les
obligacions.
El Pla de ciutadania i immigració
ha incrementat el 2006 el seu
pressupost en prop d’un 40%
% població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya
Font: Departament de Benestar i Família
12
10
8
6
8,98
9,5
10
10,3
octubre 04
desembre 04
febrer 04
juny 05
10,5
11,29
4
2
0
setembre 05 desembre 05
Augment dels ajuts als ajuntaments per programes
d’acollida i integració
En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia
d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració,
als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa
un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts
signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la
cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats
molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de
16.376.868 euros per a aquest any.
Increment substancial dels
recursos adreçats al món local en
matèria d’acollida i integració
�66
El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera
per fomentar la integració
Un total de 1.051 centres
educatius públics i privats
concertats disposaran d’una aula
d’acollida el curs 2006-2007
Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007
amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs.
Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social,
són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals,
lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat
global de tot l’alumnat del centre.
També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa
pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en
una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té
al seu entorn més pròxim.
Aules d’acollida
Font: Departament d’Educació
i Universitats
Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007
Font: Departament d’Educació i Universitats
Serveis territorials
Curs
2003-04
Curs
2004-05
Curs
2005-06
Curs
2006-07
0
649
936
1.051
Curs 2005-06
Increment curs 2006-07
Total
Barcelona ciutat
158
11
169
Barcelona comarques
269
37
306
Baix Llobregat-Anoia
89
8
97
Vallès Occidental
83
15
98
142
Girona
129
13
Lleida
79
16
95
Tarragona
89
11
100
Terres de l’Ebre
40
4
44
936
115
1.051
Total
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
67
16
Cultura
• Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura
• Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals
com les de Frankfurt i Guadalajara
• Increment espectacular dels equipaments culturals a través
d’una nova xarxa que abasta tot el territori
• Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors
• Els papers de Salamanca retornen a Catalunya
L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era
doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de
la Generalitat.
També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell
de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg
procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a
un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest
nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la
política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la
Generalitat.
Evolució del pressupost
del Departament de Cultura,
2003-2006
Font: Departament de Cultura
Pressupost
Increment
(respecte 2003)
2003
173.038.515 €
2004
194.865.000 €
13%
2005
239.838.922 €
40%
2006
275.366.000 €
60%
Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara
i Frankfurt
La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a
Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la
convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb
una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals.
Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial.
El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de
l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre
65 candidatures.
Pla d’equipaments culturals 2005-2007
El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros
entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una
xarxa d’equipaments de forma equilibrada.
Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són:
a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals)
amb una inversió de 49 milions d’euros.
b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros.
c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros.
d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros.
El govern invertirà fins 2007
127,3 milions d’euros perquè
tot el país tingui una xarxa
d’equipaments culturals
equilibrada
�68
Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori
Font: Departament de Cultura
2000-2003
2004-2007
14,7 M€
36,0 M€
Biblioteques
És prevista la construcció
de 77 noves biblioteques
públiques i millorar-ne 19 més
Arxius
6,0 M€
37 M€
Teatres-Auditoris
2,4 M€
24,7 M€
Espais d’art
0,3 M€
2,5 M€
Centres culturals polivalents
0,0 M€
21,8 M€
Centres associatius
3,0 M€
5,3 M€
26,4 M€
127,3 M€
Totals
Més biblioteques públiques
L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha
aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions
Font: Departament de Cultura
Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005
Pallars Jussà
•
Baix Empordà
•
Segarra
•
Segrià
•
Bages
•
Vallès Oriental
Vallès
Occidental
••
•••••
••••
••••
Maresme
•••••
Barcelonès
Baix Llobregat
Priorat
•
Baix Ebre
•
Biblioteques inaugurades
Biblioteques en ampliació o construcció
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
69
d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en
funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un
millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha
concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona,
durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i
ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la
ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França.
A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de
Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per
contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la
Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària.
Nou finançament a les empreses culturals
El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut
Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres
(Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central
Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses
culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits
sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a
disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals,
préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir
la subvenció de les despeses financeres.
El Crèdit Cultura és un paquet
de mesures per facilitar l’accés de
les empreses culturals a un millor
finançament
Ajuts a la creativitat i pensament contemporani
L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el
pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers
dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de
les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents
del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca
i també a agrupacions, fundacions i orquestres.
Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut
d’Estudis Catalans
El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions
d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia
nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya.
Preservació de la producció digital catalana
El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya
(Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner
a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda
a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de
766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot,
pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva.
El nou contracte-programa signat
pel Govern i l’IEC convertirà
aquest organisme en l’acadèmia
nacional catalana
�70
Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació
del patrimoni cultural
97 edificis d’alt valor patrimonial
es beneficiaran de la signatura
de convenis amb les diòcesis
La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona,
Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a
Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals
de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les
diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions
d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra
meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats.
A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes
a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i
de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de
l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003.
Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els
governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet
de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de
Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts
que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius
de Catalunya.
Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya
La reclamació per part
de la Generalitat dels papers
que les tropes franquistes
van espoliar ha permès
el seu retorn a Catalunya
Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar
a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de
2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja
de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”,
que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei
que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat
de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran
de la seva reclamació per part de la Generalitat.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
71
17
Impuls de l’ús social del català
• El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català
• Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per
a la població immigrada
• Creació de la Casa de les Llengües
Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció
de política lingüística
Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen
mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta
llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració,
les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials,
i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros.
El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol
fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen
els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida,
Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que
pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana
i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de
cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa
i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de
Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el
2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona
t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de
l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la
Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar
un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques.
Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits
Font: Secretaria de Política Lingüística
Àmbit privat i empresarial
700
600
500
Administracions públiques
638
429
300
327
200
233
100
0
0
Denúncies
8
303
Queixes
Consultes
• Catalanoparlants:
78%
• No catalanoparlants habituals:
68%
• Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59%
94
83
Estudi de l’impacte de la campanya
“Dóna corda al català”
Font: Secretaria de Política Lingüística
Valoració positiva per origen de les persones
enquestades:
Altres
400
El programa “Voluntaris
per la Llengua” va registrar el
2005 un 30% més d’inscrits
3
9
Altres
7
�72
22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població
adulta immigrada
Els cursos de català arribaran
a 50.000 alumnes estrangers
aquest 2006
Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22
plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la
població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua
catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis,
116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans
objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català
arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon
semestre ja hi ha 35.000 inscrits.
Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006
Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística
Total: 22 plans i 128 convenis en 116
ajuntaments i 12 consells comarcals
municipis amb conveni marc
consells comarcals amb conveni marc
Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
4.000
Cursos
3.500
Alumnes
75.455
3.000
61.694
3.235
2.500
2.000
1.500
46.652
90.000
78.000
3.436
2.698
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
2.096
30.000
1.000
20.000
500
10.000
0
0
2001-2002
2004-2005
Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
73
Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL
Font: Secretaria de Política Lingüística
70
Catalunya
60
Resta de l’Estat
50
Estrangers
40
30
20
10
0
2001-2002
2004-2005
Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006
Impuls a la normalització del català a l’Administració
de justícia
S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català
davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera
Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el
nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació
personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris.
La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte
a la diversitat lingüística
El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa
de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la
Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà
el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa
de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius
coincidents.
El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana
de 350 pel·lícules cada any
La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels
films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament
a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de
DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets
d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions
d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006
i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya.
Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades
Font: Secretaria de Política Lingüística
30
25
20
15
22
25
20
22
10
5
0
2002
2003
2004
2005
Increment d’un 36% dels
llargmetratges exhibits en català
�74
Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió
en català, i més fons per a la premsa en català
La quota de mercat dels mitjans
en llengua catalana es manté més
o menys estable, tret de la ràdio,
que ha millorat notablement
L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys
enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit,
s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa
digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació
audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total
de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons
destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien
mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment
considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006.
A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua
catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas
de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha
millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en
el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any
2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de
Mitjans dels anys 2001 i 2006).
En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000,
els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals
dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005,
en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la
Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament
en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al
24,9% el 2005 (dades de Sofres AM).
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
75
18
Seguretat i emergències
• Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment
del nombre de comissaries, efectius i material
• Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves
mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina
• Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats
Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei
a més de quatre milions de persones
Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta
legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat.
Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al
76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any
2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament
les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles.
L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita
històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions
d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a
Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots
els mitjans necessaris.
Dotació i formació de més de
4.500 nous mossos d’esquadra,
25 comissaries noves o en
construcció i 2.080 nous vehicles
% de Desplegament dels Mossos d’Esquadra
població Font: Departament d’Interior
coberta
60
64,5
50
41,4
40
30
39,69
20
10 17,48
0
1999
17,48
2000
23,48
2001
28,81
2002
2003
2004
2005
A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies
el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una
nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per
al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries.
També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de
l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el
2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat
té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet
de Llobregat.
Abans del 2007, els Mossos
d’Esquadra prestaran servei
al Vallès Occidental, part
del Baix Llobregat i Reus
�76
Desplegament dels Mossos
d’Esquadra
Territori desplegament: 74,9 %
Població coberta: 64,5%
Any 2006
Any 2007
Indicadors i recursos del desplegament
Concepte
des. 04
des. 06
Increment
Territori
71,90%
76,90%
7%
Població
39,90%
78,90%
98%
8.283
11.792
42%
58
84
45%
132.193
304.875
131%
Inversió
16M€
121M€
656%
Vehicles
1.782
2.818
58%
327,7M€
583,2 M€
78%
Efectius
Comissaries
m2 construïts
Pressupost anual DGSC
Any 2008
Actualment els Mossos
d’Esquadra compten amb
11.792 agents i al 2008 passaran
a ser 15.296
Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat
de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara
l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de
Catalunya.
Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que
a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296.
Servei coordinat i de proximitat amb les persones
La xarxa RESCAT, en ple procés
d’implantació, integra totes les
xarxes d’emergències per facilitar
la resposta
Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es
coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i
emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius
(Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals,
ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període
2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la
arreu de Catalunya.
La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries
de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació
amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció
a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable
amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en
matèria de seguretat i informar-los adequadament.
A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou
model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments
d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet
als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència
de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que
ho requereixi.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
77
El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre
de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003
La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat
una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té
per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit
respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres
catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006
s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del
mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu
i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya.
Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral
contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla
contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més
sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents.
Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines.
Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats
la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb
víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%.
Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya
Font: Departament d’Interior
En els trams controlats per radar,
la velocitat mitjana s’ha reduït en
10 km/h, i el nombre d’accidents
amb víctimes mortals i ferits greus
ha disminuït un 32%
Reducció de la velocitat mitjana
en els trams controlats
Font: Departament d’Interior
Velocitat mitjana anterior
96,5 km/h
Velocitat mitjana posterior
86,5 Km/h
Reducció aconseguida
10 Km/h
Velocitats mitjanes
Font: Departament d’Interior
98
96
800
94
700
92
600
90
335
500
-15%
400
300
302
88
284
86
-6%
84
312
200
269
100
-1%
-14%
0
2003
2004
82
265
-27%
2005
193
2004
2006
Morts segon semestre
Morts primer semestre
El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix
gairebé un 74% des de l’any 2003
En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un
gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte
M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil
170
171,67 M€
160
150
140
148,37 M€
120
127,62 M€
100
80
60 83,33 M
86,25 M€
93,06 M€
2002
2003
40
20
0
2001
2004
2005
80
2006
febrer
2005
juny
2005
novembre
2005
�78
Cinc nous parcs de bombers
i previsió de 64 obres noves,
d’ampliació o millora
l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina
aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs
de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros.
A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de
vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys.
Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota
de vehicles.
Obres d’emergències previstes per regions
Font: Departament d’Interior
Regió
d’emergències
Noves
edificacions
Reformes i
ampliacions
Obres de
millora
Total
Girona
2
1
14
15
Lleida i Vall d’Aran
1
2
4
4
Metropolitana Nord
1
4
3
7
Metropolitana Sud
1
4
2
6
Tarragona
-
2
4
6
Terres de l’Ebre
-
2
1
3
Altres*
3
1
-
3
Total
9
20
35
64
* Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers
Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia
de Font: Departament d’Interior
mitjana
20
2003
2004
18
2005
2006
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Autoescales
Autobombes
Furgons
Auxiliars i altres
Millor prevenció dels incendis
Reducció del 79% d’hectàrees
cremades als boscos malgrat
l’adversitat climatològica
i l’increment del 23% d’incendis
forestals
El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu
nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de
bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que
el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de
2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials
per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació
en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades,
malgrat l’adversitat climatològica.
�Mil dies de Govern Una nació socialment avançada
79
Increment del control i regulació dels jocs i apostes,
loteries, espectacles i locals d’oci
S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i
espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès
doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han
signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment
públics d’oci.
Augment del 76,5% de les
actuacions de control en matèria
de joc i espectacles
Actuacions de control
en matèria de espectacles
Font: Departament d’Interior
2003
1.339
2005
5.216
M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma
de Jocs i Espectacles) per a polítiques
socials
Font: Departament d’Interior
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2003
2004
2005
2006
�80
�Mil dies de Govern
81
IV. Política territorial
i ambiental
19
Habitatge
• Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges
• Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides
• Fort increment de la construcció d’habitatge protegit
• Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel
L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions
dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era
un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del
Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat
del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes
del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment
del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de
barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern
en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de
l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans
dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç
realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen
efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència.
El Govern ha encarat les polítiques
d’habitatge com un dels principals
reptes de l’actualitat
La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge
protegit
El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en
aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord
amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial.
El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en
fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i
fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits
fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en
el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions
d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als
144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de
plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl.
Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat
i Borses Joves
Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines
Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar
la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques
d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en
2004
Habitatges iniciats
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
6.390
2005
6.932
2006
8.000 (previsió)
Total
21.322
Dels 42.000 habitatges protegits
previstos a l’Acord del Tinell,
a hores d’ara ja se n’han
compromès 34.483, un 82%
�82
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
Oficines d’habitatge i lloguer jove
C.C. Vall d’Aran
•
C.C. Pallars Sobirà
•
•
C.C. Alta
Ribagorça
•
•
La Seu d’Urgell
••
•
Tremp
C.C. Cerdanya
•
C.C. Ripollès
C.C. Alt Urgell
•
•
•
C.C. Osona
•
•
•
••
•
•
•
C.C. Sergià
C.C. Pla d’Urgell
Lleida
•
•
•
•
C.C. Terra Alta
•
•
•
Sant Feliu
de Guixols
Girona
•
Arbúcies
Lloret de Mar
•
C.C. Alt Penedès
•
• • ••
C.C. Conca de Barberà
Vilafranca del Penedès
•
C.C. Baix
C.C. Garraf
Penedès
C.C. Tarragonès
Vendrell
C.C. Baix Camp
Vila-seca Tarragona
C.C. Priorat
C.C. Ribera
d’Ebre
•
•
C.C. Anoia
Mollerussa
•
C.C. Baix
Empordà
•
Tàrrega
••
C.C. Garrigues
•
••
•••
Manresa
Cervera
•
C.C. Pla de l’Estany
•
•••
C.C. Selva
Mancomunitat
la Plana
C.C. Bages
C.C. Segarra
Figueres
C.C. Gironès
Manlleu
Balaguer
C.C. Urgell
Olot
••
•
•
C.C. Berguedà
Solsona
C.C. Noguera
•
••• •
C.C. Garrotxa
•
C.C. Solsonès
C.C. Pallars Jussà
•
C.C. Alt Empordà
Reus
•
••
••
Cambrils
Valls
•
•••• ••
•
C.C. Baix Ebre
•••
Tortosa
•
•••
Amposta
C.C. Montsià
Oficina d’Habitatge
Lloguer jove
Borsa d’habitatge de lloguer social
En funcionament
Properament
••
C.C. Vallès Oriental
•••
Sabadell
••
Olesa de Montserrat
•••
Cerdanyola
del Vallès
•
C.C. Baix Llobregat
•
•
•
•
••
St. Adrià
de Besòs
L’Hospitalet
de Llobregat
El Prat de Llobregat
• ••
Badalona
•• •
••• •
•••
••
Santa Coloma
de Gramenet
Barcelona
Cornellà de Llobregat
Castelldefels
El Masnou
••
C.C. Barcelonès
•
•••
Mataró
Vilassar de Mar
Sant Cugat
Sant Boi
••
C.C. Maresme
Premià de Dalt
Rubí
••
Granollers
Mollet del Vallès
Terrassa
•
••
•
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
83
marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines
locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en
funcionament a la ciutat de Barcelona.
A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial
dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006
s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant
aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit
entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006.
Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista
al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells
que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat.
Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges.
Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut.
Les 28 Borses Joves d’Habitatge
que hi ha en funcionament han
tramitat 1.831 contractes
L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000
habitatges
El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals
seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament
o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el
sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla.
Ajuts al lloguer d’habitatges
Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar
les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies,
amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006
es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord
amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a
7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a
donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu
en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels
ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà
de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant
dels 170 euros mensuals.
Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006)
Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut
Centre
Ajuts aprovats el 2005
Nous ajuts aprovats
Total d’ajuts
i renovats el 2006
el 2006
2006
334
402
736
Parc públic
251
908
1.159
Xarxa de lloguer social
1.252
4.516
5.768
Xarxa de lloguer jove
316
1.220
1.536
Total
2.153
7.046
9.199
Majors de 65 anys
(pròrroga forçosa)
El Pla de sòl ja ha alliberat sòl
per a la construcció de 15.000
habitatges protegits
Edat dels beneficiaris d’ajuts
al lloguer
Font: Departament de Medi
Ambient i Habitatge
Fins a 35 anys
30,3%
De 36 a 49 anys
22,7%
De 50 a 64 anys
18,2%
De 65 anys i més
28,8%
Compliment del 92% del
compromís del Tinell de donar
ajuts a 10.000 famílies, en només
dos anys
�84
Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació
En només dos anys ja s’han
superat les xifres d’ajuts
a la rehabilitació d’habitatges
previstes per a tota la legislatura
Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge
ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total
de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís
adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys,
la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions
d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de
legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que
aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un
130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar
extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros
del període 2002-2005.
Projecte de llei de l’habitatge
Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera
vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius
necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint
el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels
compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant
a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació.
Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté
el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera
legislatura.
La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge
La nova normativa d’urbanisme
potencia la disponibilitat de sòl
per a habitatge protegit
La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals
inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat
de sòl per a habitatge protegit.
Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel
El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per
finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats
pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006,
s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava
10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda,
el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena
d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte
ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al
costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres.
A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de
Rehabilitació Integral.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
85
20
Medi ambient
• Aprovació de la Llei del paisatge
• El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament
els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana
• Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30%
del territori
• Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa
la recollida selectiva
• Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA
que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures
de tot el cicle de l’aigua
• Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat
PHN
Millora de la preservació del paisatge i del litoral
El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge
que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni,
i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director
urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat,
situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden
preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament.
El Pla director del sistema
costaner protegeix
24.150 hectàrees
de la costa catalana
La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori
de Catalunya
Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat
la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la
qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els
diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra
Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de
territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera
comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió
dels espais de la xarxa.
Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural
que ja ocupen el 21% del territori
L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN),
el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació
definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten
40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori.
Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes
Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja
de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell,
espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural
S’ha creat el Consorci per a la
Protecció i la Gestió dels Espais
Naturals del Delta del Llobregat
�86
d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a
una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural
del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378
hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a
tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de
Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta
Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia
d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci
per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per
gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta.
A punt les obres alternatives al PHN
Les actuacions alternatives al PHN
permetran garantir l’abastament
d’aigua a tot Catalunya
Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic
nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos
convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres
alternatives al transvasament de l’Ebre:
• Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a
les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la
Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages.
• Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM)
i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al
transvasament de l’Ebre, que preveu:
- Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament
de l’Ebre.
- L’ampliació de la dessaladora de la Tordera.
• Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya
per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que
milloren l’abastament al Camp de Tarragona.
Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la
qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres
per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir
l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat.
Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb
l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un
seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora
del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha
estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió
Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de
433,26 milions d’euros.
Aigües més netes: 600 noves depuradores
En dos anys s’ha incrementat
en més d’un 10% el nombre
d’estacions depuradores
a Catalunya
El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins
el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de
Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros.
El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua
potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les
xarxes de sanejament.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
87
Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys
de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües
residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un
tram del riu Llobregat.
A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores
d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols
dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions
depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als
100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006.
Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres
anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany
del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany.
El Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals recull 1.785
actuacions amb una inversió
de 876,8 milions d’euros
Per primera vegada, el Govern aprova
un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua
El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la
gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics
necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua.
Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un
sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els
ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades.
Pla ambiciós per reduir els residus municipals
El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol
assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels
residus siguin reciclats.
En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de
tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la
inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros.
Kg/hab Generació de residus municipals per càpita
/dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
1,7
1,66
1,65
1,61
1,6
1,55
1,5
1,64
1,54
1,57
1,52
1,45
2000
2001
2002
2003
2004
2005
L’ACA desenvoluparà a partir
del conveni un sistema de gestió
sostenible de cicle de l’aigua
�88
La generació de residus
municipals per càpita es redueix
per primer cop des de l’any 2000
i augmenta el percentatge
de recollida selectiva
Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any
2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte
del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que
la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau
disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el
2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament.
% Recollida selectiva de residus municipals
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC
35
30
28,93
25,43
25
22,74
20
19,77
16,85
15
13,96
10
5
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
89
21
Energia
• Aprovació del Pla de l’energia
• Inauguració del Parc Eòlic de Rubió
• Forta aposta per l’increment de les energies alternatives
• Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys
interrupcions
El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les
energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos,
el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació
pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015.
El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la
millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una
posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat
d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim
impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de
3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de
la meitat.
Temps d’Interrupcions Elèctriques
Programades i Imprevistes
Font: Companyies elèctriques
Elaboració Pròpia (2006)
Any
TIEPI imprevist
2002
3,01
2003
2,48
2004
1,4
2005
1.3
2006
1,6
El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies
renovables i la qualitat del subministrament
El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius
destaquen els següents:
• Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual.
Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció
anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE.
• Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les
829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949
el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària.
• Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i
ambiental.
Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia
Font: Departament de Treball i Indústria
Inversions totals
Projectes d’energies renovables
5.139,9 M€
Projectes d’eficiència energètica
4.320,0 M€
Soterrament i trasllat de línies elèctriques
300,0 M€
Electrificació rural i gasificació de noves zones
195,7 M€
Total
9.955,6 M€
El 60% de l’increment
de la producció d’electricitat
a Catalunya fins el 2015 provindrà
de noves instal·lacions de qualitat
�90
• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener-
gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima
qualitat.
Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu
de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions
econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de
la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any
2003 al 34,8% el 2015.
Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya
S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis
nous projectes de parcs eòlics
que produiran energia equivalent
al consum de 850.000 famílies
Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys,
el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes
cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i
el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de
49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya.
A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de
Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies.
Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que
ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a
Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb
autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs
eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana,
Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats.
Pla d’acció 2006
Mesures
Pressupost
Estalvi i eficiència energètica
Capítol
52
48.853.388 €
Energies renovables
22
5.614.000 €
3
15.100.000 €
Execució d’infraestructures energètiques
Accions transversals
Total
63
3.038.000 €
140
72.605.389 €
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
91
22
Planificació territorial
• La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social
i per la preservació del territori
• Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran,
Empordà, comarques centrals, Ponent...
• La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una
inversió de 600 milions d’euros
• S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó
verd per a la regió metropolitana
El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del
desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de
1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per
al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans
territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava
aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya.
Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació
urbanística
Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans
iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els
Plans territorials i directors Font:
Pla territorial
de l’Alt Pirineu
i Aran
Dept. de Política Territorial i Obres Públiques
Pla director
del Ripollès
Pla director de la Garrotxa
Pla territorial de les
comarques centrals
Pla director de
l’Empordà
Pla territorial de
les comarques
gironines
Pla territorial de
Ponent
Pla territorial
del Camp de
Tarragona
Pla director de l’Alt Penedès
Treballs previs
Avantprojecte
Aprovació inicial
Aprovació definitiva
El Govern ha finalitzat o té
en tràmit 6 plans territorials,
4 plans directors territorials
i 14 plans directors
urbanístics
�92
Les polítiques del Govern
han atenuat el creixement de
la urbanització a Catalunya
plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat
inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que
concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les
quals incideixen.
Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació
definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental,
que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament
i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor
paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un
conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors
urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan
en redacció fins a deu plans més.
També és especialment important l’aprovació del Pla director de les
estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar
les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la
seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo
compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor
de 71,4 milions d’euros.
La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge
i la preservació del territori
La nova normativa urbanística
promociona la reserva de sòl
per habitatge protegit,
la participació ciutadana
i la vigilància mediambiental
La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per
a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder
desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també
s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de
2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest
reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la
regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental
d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a
la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial
i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial
i renovació urbana.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
93
La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris
en procés de degradació
A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers
i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció
directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per
a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de
serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per
això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes
d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció
sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i
facilitar la integració dels nouvinguts.
Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb
ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir
de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca
(l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer
(la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de
Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i
la muralla de Tarragona.
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Ajudicacions de la Llei de barris
Solsona (nucli antic)
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Olot (nucli històric)
Girona (Sta. Eugènia
Berga (nucli antic)
-Can Gibert del Pla)
Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Salt (Salt Setanta)
Vic (barris sud)
Cardona (nucli antic)
Balaguer (centre històric)
Manresa (nucli antic)
Canovelles (barriada nova)
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí)
Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)
Martorell
(Vila vella)
Lleida (nucli antic, la Mariola)
Valls (barri antic)
Vilanova i la G. (nucli antic)
Reus (barri del Carme)
Tarragona (Camp Clar)
Cambrils (nucli antic)
Tortosa (nucli antic)
Les tres primeres convocatòries
de la Llei de barris han adjudicat
prop de 600 milions d’euros
a 46 barris, escollits segons uns
barems públics i objectius.
Això representa haver assolit
l’objectiu que es va marcar la Llei
de barris per a tota la legislatura
Granollers (Congost)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
Mataró (Cerdanyola)
Montcada i Reixac (la Ribera)
Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
Badalona (Serra d’en Mena)
Barcelona (Torre Baró-Ciutat
Meridiana, Trinitat Vella,
Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec)
L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Cases, Collblanc-Torrassa)
Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
El Prat de Ll. (St. Cosme)
St. Boi de Ll. (Casablanca)
St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Sabadell (Parc Riu Ripoll)
Rubí (el Pinar)
Adjudicacions 2006
Adjudicacions 2005
Adjudicacions 2004
�94
23
Transport públic i infraestructures
• El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb
ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels
propers 20 anys
• Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més
de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya
• Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona,
Lleida i Girona
• Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal
i la línia orbital metropolitana
• Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC
L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix
la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya
en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una
visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el
seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya.
Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures
catalanes en un horitzó de 20 anys
El PITC suposarà una inversió
en transports de 37.115 milions
d’euros fins l’any 2026
Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de
forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla
d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats
actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària
catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb
800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la
destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous
km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de
les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions
d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total,
es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres.
Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model
de transport
La nova Llei ferroviària regula
i promou el sector ferroviari català
per primera vegada i de forma
global
En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que
haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers
anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya,
el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre
país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa
catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del
mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el
suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial
per a l’agilització dels processos constructius.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
95
Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers)
Font: ATM, FGC, TMB i RENFE
600.000
550.000
500.000
450.000
400.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Propostes d’actuacions ferroviàries
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Alta velocitat
Altres linies
Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional
El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa
la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures
principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de
creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada,
Manresa, Vic i Girona.
L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat,
de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament.
El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova
línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró.
Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic.
L’Eix unirà amb 233 km
de recorregut les ciutats de Lleida,
Cervera, Mollerussa, Tàrrega,
Igualada, Manresa, Vic i Girona
�96
Eix Ferroviari Transversal
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic
Girona (aeroport)
Manresa
Mollerussa Cervera
Lleida
Tàrrega
Igualada
Martorell
Inversions estratègiques en la xarxa del metro
i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Pel que fa al servei de tramvia,
inaugurat el 2004, el nombre
d’usuaris d’aquest servei ja ha
superat les expectatives
de l’empresa concessionària
Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou
model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies.
Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més
llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs
de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de
perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la
reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que
esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell.
Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal
d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda.
Un transport públic més ben finançat i amb una millor
oferta de serveis
La inversió en el transport
metropolità ha augmentat
un 26% en el contracte-programa
del 2005-2006
L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la
resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba
als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte
l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del
74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies.
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
97
Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de
l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona
han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil
per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat.
Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana
de Barcelona
Font: ATM
900
850
886,7
800
750
755,5
800,0
837,1
868,2
2003
2004
700
650
2001
2002
2005
Actuacions específiques per accedir als municipis
i als polígons industrials
A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport
públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells.
Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona,
per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies,
passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials
–amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i
5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla
estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa
de 1.200 km de carrils-bici interurbans.
Una xarxa de carreteres més segura i eficient
La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per
aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de
conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar
la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de
projectes de millora a les carreteres, com ara els següents:
• Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja
d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a
l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres).
• Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera
Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea.
Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals
de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la
xarxa local a la Diputació de Barcelona.
També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi
substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que
construccions anteriors.
Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són
del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme
és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi
paulatinament el dèficit en la matèria.
El Departament de Política
Territorial ha signat un conveni
amb el Ministeri de Foment que
compromet l’actuació de l’Estat en
matèria de carreteres a Catalunya
pels propers set anys, per un valor
de més de 3.800 milions d’euros,
que sumats a les obres ja previstes
pel Govern assoliran la xifra de
7.345 milions d’euros en aquest
període
�98
Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat
Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques
•44
•55
•29
•30
•34
•28
•26
•32
•53
•27
•31
•52
•33
•41
•4
•9
•47
•45
•9
•8
•39
•2
•43
•25
•1
•37
•60
•36
•15
•14
•13
•13
•36
•58
•52
•53
•24
•12
•11
•54
•42
•3
•18
•27
•56
•29 •43
•6
•47
•46
•5
•6
•45
•44
•7
•5
•22
•23
•50 •20
•25
•22
•24
•23
•14
•21
•12
•20
•4 •26
•16
•42 •19
•18
•15
•40
•57
•11
•39
•34
•10
•41
•17
•38
•57
•17
•35
•43
•32 •37
•59
•38
•2
•19
•1
•7
•54
•49
•37
•37
•3
•48
•28
•48 •10 •51
•49 •55 •6
•30
•8
•40
•37
•56
•51
•50
•31
•33
•16
•35
•21
Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO)
Actuacions del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques (PTOP)
Actuacions MIFO - Tram
1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló
2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar
3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca
(Alfarràs)
4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2
i l’autopista A-7 a Castellbisbal
5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva
6 A-2 Girona-Frontera amb França
7 A-22 Lleida-La Cerdera
8 A-22 La Cerdera- Variant
d’Almacelles
9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit
Lleida/Osca
10 A-26 Figueres-Besalú
11 A-27 Tarragona-El Morell
12 A-27 El Morell-Variant de Valls
13 A-27 Variant de Valls
14 A-27 Variant de Valls-Montblanc
15 A-27 Montblanc-Lleida
16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant
17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès
18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera
19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal.
Plataformes reservades per al transport
públic
20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat
21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls
22 B-40 Viladecavalls-Terrassa
23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental
24 T-11 Reordenació accessos
Aeroport de Reus-Tarragona
25 N-II Millora de la N-II al Maresme
26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra
27 N-152 Ribes de Freser-La Molina
28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa.
Variant de traçat
29 N-230 Tram: L.P. Osca
(el Pont de Suert)- Túnel de Viella
30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell
31 N-260 Adrall-Canturri
32 N-260 Variant de Gerri de la Sal
33 N-260 Variant de la Pobla de Segur
34 N-260 Xerallo – Pont de Suert
35 N-340 Variant de l’Aldea
36 N-420 Variant de Riudecols
37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre
38 N-420 Variant de Gandesa
39 Connexió Ronda litoral-Autopista
C-32
40 Vial d’accés per a camions al Port
de Barcelona
41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea
terminal de l’aeroport
42 Carreteres de l’entorn del Baix
Llobregat-Millora d’accessibilitat
43 Pont sobre el riu Ter. Connexió
de la variant de Girona amb N-IIa
44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils
45 A-2 Sils-Caldes de Malavella
46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport
47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva
(Girona Sud)
48 A-26 Besalú-Argelaguer
49 A-26 Argelaguer-Montagut
50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant
51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp
52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils
53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca
54 A-7 2o Cinturó de Tarragona
55 N-230 Túnel de Viella
56 N-260 Colera-Portbou
57 N-340 Variant de Vallirana
58 N-420 Variant de Falset
59 N-420 Coll del Moro
60 LL-11 Lleida-Els Alamús
Actuacions PTOP - Tram
1 C-25. Tram: Cervera -Manresa
2 C-25. Tram: Manresa-Vic
3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II)
4 C-16. Tram: Berga-Bagà
5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell
6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació
7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou
8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú
9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll
10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles
11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca
del Penedès
12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa
13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover
14 B-500. Tram: Badalona-Mollet
del Vallès
15 C-15. Variant de Vilafranca
16 C-15. Vilafranca-Font-rubí
17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix
18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa
19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior)
20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1
21 Nova carretera d’Amposta
a Freginals
22 Soterrament ronda nord
de Granollers
23 Ronda oest de Sabadell
24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1
25 Variant sud de Lleida.
26 Millores de la C-17 a Montcada
i Reixac i Barcelona
27 Nou accés a Sant Vicenç
de Castellet
28 C-260. Desdoblament Castelló
d’Empúries- Empúriabrava
29 Acondicionament de Girona
a Santa Coloma de Farners
30 C-31, C-252 Acondicionament
de Verges a Torroella. Fase 1
31 T-330, T-333, N-230b.
Acondicionament Horta de S. J. - C-12
(Xerta)
32 Acondicionament i variants
de Batea al límit amb Aragó
33 T-331 Acondicionament
d’ Ulldecona a Vinallop
34 C-51. Acondicionament de Valls
al Vendrell
35 C-14. Acondicionament
de Ciutadilla a Tàrrega
36 C-14. Acondicionament de Solivella
a Belltall. Fase 2
37 C-14 Variants pendents d’executar.
Fase1
38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó
39 C-53 y C-26. Variants pendents
d’executar. Fase 1
40 C-63 Variant d’Olot
41 C-63 Variant de les Preses
42 C-63 Variants pendents d’executar.
Fase1
43 C-233. Variants i acondicionaments
pendents d’executar. Fase 1
44 C-28 Acondicionament i variants
pendents d’executar
45 C-12 Acondicionament d’Àger
a la C-13
46 Altres actuacions
d’acondicionament i millora general
de la xarxa viària que depèn de
la Generalitat
47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga
48 C-37 Nova carretera de Torelló
a la Vall d’en Bas
49 Nova carretera de l’Eix Transversal
a Olost
50 Ronda nord de Granollers. Fase 2
51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries
52 GI-502, GI-503 Acondicionament
de la N-II a Darnius
53 GI-503 Acondicionament
de Darnius a Maçanet de Cabrenys
54 C-63. Variant de Sant Esteve
d’en Bas
55 C-66 Variant de Besalú
56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls
57 C-31 Acondicionament
de la travessia de Segur de Calafell
�Mil dies de Govern Política territorial i ambiental
Eixos a executar
1
99
Pla d’autovies
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Vic-Ripoll
2
Maçanet de la Selva-Platja d’Aro
3
Vilanova i Geltrú-Manresa
4
Reus-Alcover
5
Eix Transversal
6
Berga-Bagà
7
Eixos de l’Ebre
8
Eix Barcelonès-Vallès
9
Palamós-Palafrugell
Berga
6 Ripoll
10
C-58 Ripollet-Meridiana
B-23 Molins de Rei-Diagonal
La Bisbal
d’Empordà
Vic
Carril bus
11
1
Cervera
Lleida
7
Móra
d’Ebre
Manresa
5
9
2
Sabadell
Igualada 3
8
10
Vilafranca
11
del Penedès
Barcelona
Sant Feliu
de Llobregat
4
Falset Reus
Tarragona
Vilanova
i la Geltrú
Tortosa
Amposta
Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics
L’evolució del moviment
de mercaderies al Port
de Barcelona ha passat de
29.805 milers de tones el 2000
a 43.837 milers de tones el 2005
El 2005 l’aeroport del Prat de
Llobregat va tenir un trànsit de
gairebé 27 milions de passatgers
i de 90.000 tones de mercaderies.
Girona, per la seva banda, ja ha
superat els 3 milions de passatgers
i Reus els 1,3 milions
El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després
del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és
que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini;
d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres
que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar
tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i
comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de
la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions
d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya
també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per
a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública.
Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi
profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers
del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports
com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de
la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels
principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar
que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies
a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat
amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat),
perquè es faci en els terminis previstos.
�100
S’han iniciat les expropiacions
de terrenys per a la construcció de
l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport
compta amb una inversió prevista
de 42,5 milions d’euros
Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire
(Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava.
També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages,
les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de
noves infraestructures per a un futur proper.
Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que
els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de
Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de
les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres
concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a
Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls
definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès.
�Mil dies de Govern
Política territorial i ambiental
101
�102
�Mil dies de Govern
103
V. El nou Estatut
Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar
l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos
treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania,
el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria
la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text,
aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels
vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans
i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha
entrat en vigor.
Més de 100.000 persones van participar en la campanya
de l’Estatut
Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de
la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als
ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació
sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que
van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets
lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de
Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat
diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des
del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya
a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya.
Els temes que els ciutadans
plantejaven més sovint eren
els drets lingüístics i socials,
l’autodeterminació i el nou
finançament
Més competències per a Catalunya
El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul,
i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un
deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que
han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets
històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la
mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix
a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la
competència exclusiva de la normalització lingüística.
L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i
la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de
la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves
competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen
la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les
actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el
dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi,
la vegueria i la comarca.
En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del
fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el
marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat.
El Govern de Catalunya exercirà
a partir d’ara cinquanta noves
competències
�104
Nou sistema de finançament
És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha
estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit,
després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en
profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap
a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat
de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç
als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal
en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys,
al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys
amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de
l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva
entrada en vigor.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mil dies de Govern 2004 - 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Balanç
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf
ddc086d1a5394ecdda42134937333a74
PDF Text
Text
8
PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982
El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles
Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.
Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.
Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest
"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8
Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar
oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.
Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la
impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava
(Passa a la pàg. següent)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-11
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcalde
Biografia
Família
Description
An account of the resource
Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2828/EnricJuliana.jpg
ade10d6987209cc4969d6c57b1070ff9
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
1:03:26h
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Juliana i Ricart
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Juliana, Enric
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Catalunya
Espanya
Política
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Enric Juliana i Ricart (Badalona, 1957), periodista i assagista.
Ha treballat en diversos mitjans de comunicació de premsa escrita, inicialment a Tele/Express, El Món o als informatius de TVE i a El País (1988-1991).
El 1991 entra a La Vanguardia, on ha estat redactor en cap d'informació local de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992 i entre 1997 i 2000 corresponsal del Diari a Itàlia.
Actualment és director adjunt de La Vanguardia i cap de la delegació del diari a Madrid.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/460111769" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/460111769">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Juliana</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Enric Juliana del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall