1
10
32
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg
af12276b04fb15d381a97666a21c26a1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
España ¿cabemos todos?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Fernández García, Tomás
Laborda, Juan José
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Espanya
Divisions administratives i polítiques
Nacionalisme
Federalisme
Catalunya
Description
An account of the resource
Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Madrid
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Alianza
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf
f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3
PDF Text
Text
o
i4
HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A
EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE
CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL.
EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ,
PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU
CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN
EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA
NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA
SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES
COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN .
EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS
AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE
PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES
CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL
CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA.
1
�ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE
RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE
COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL.
NORD-SUD
ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA.
¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA?
A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL
FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT
LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6
EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT
UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6.
EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN
ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA
DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO,
QUE
.he
�ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA
DE CATALUNYA, DE BARCELONA.
BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA ,
ÉS
LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA
àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE
ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD.
NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES,
PER& ABASTA,
A MÉS
DE CATALUNYA, BONA PART DEL
MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE,
TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA
COSTA BLAVA.
LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT
ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI
D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb
PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER
ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA
ESDEVÉ CRUCIAL.
�BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I
ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA
CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA
EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE
DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA
CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE
CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP
A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA
ZONA.
ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA
BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT
UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS.
L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE
DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA
PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ
SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS
�CONCRETES DE CARA AL FUTUR.
EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE
DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI
QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA
AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA.
AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A
MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES
AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA
DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS.
NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER,
LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA.
A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA
SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE
LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR
DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS.
VAM ACOR-
DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER
�TRIMESTRE DEL 1985.
AQUESTA SEGONA REUNIÓ
S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA
AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN
ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB
ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS
DIARIS.
ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER
MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA
BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY
FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ.
L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA
FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT
DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL
SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN
REGIÓ TRANSPIRINENCA.
�TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU,
PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS
INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA.
ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN
CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN
ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA
DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE
TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES
NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL
LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA.
SISTEMA DE CIUTATS
CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS
BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI
TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA
I LA SEVA BREA.
�A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS
QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS,
38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I
50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000
I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG
MILIÓ D'HABITANTS.
LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB
S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM
AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA
BÉ,
SI ES EFICIENT,
POT EQUILIBRAR EL
TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE
QUE BARCELONA FUNCIONI.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
�IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA
EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA
LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR,
PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER
LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL
PO A ITàLIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA
FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA
AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA.
AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA
INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA
ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES
IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
9
�FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
AREA METROPOLITANA
TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà
DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA
METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI
EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA.
AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA-
�LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL
CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN
AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ
TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN
IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS
EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA
D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA
ACCEPTACIÓ UNàNIM.
CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER.
I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN
INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE
S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA
DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA.
�AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME
BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT
HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA.
HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO
PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A
CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA
RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS
FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN
SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO-
NENTS ESTAN INTERRELACIONATS.
PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL
CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES
PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC
DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL
�METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC
D'ACTUACI6 URBANÍSTICA.
EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN
D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT
A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS
URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS
AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES.
TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE
AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS
AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR
DESGASTAT.
MUNTANYA L MAR
VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES
ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd.
�LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA
VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT
GEOGRBFICA.
SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I
OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE
L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT
TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL
REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS
TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL
QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES
PEL MASSÍS.
EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA
RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA,
DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU
�QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE
REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS
ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O
D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT
AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT.
AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA
CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER
PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA
BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL
PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>.
LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA
PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS
D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL
�TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA.
DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN
CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE
SER BARRERA
A
FER DE NEXE, LA REHABILITACIó
DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT
RECONSTRUIRè LA
CONNEXI6
RESTA DEL TERRITORI,
ENTRE LA CAPITAL I LA
A TRAVÉS DE
LA COSTA DE
LLEVANT.
AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR
L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA
ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS
AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA
VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL,
CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS
AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER
QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA-
�RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT
ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER
COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR
PRIVAT.
LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS
ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB
FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA
QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS
FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS
ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT"
POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS.
CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER
FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA
DEL DEMà.
�ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6
I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE
PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS.
AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ
PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI
ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA
DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL
QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS
SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO
POT PERMETRE.
SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA
LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC
QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE
SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA
EL PROFESSOR GARCIA DURáN.
�ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE
AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA
PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES
DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL
DE LA DESPESA PÚBLICA.
L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR&
ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS.
NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR
AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb
TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES
DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL.
�JJOO
HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA
MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE
TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA
EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA?
L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA
SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT
SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA
M'HE REFERIT ABANS.
EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN
SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE
PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS
INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE
ÉS REALISTA A LLARG TERMINI.
CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT
�A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES
MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE,
D'ALTRA
BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES.
ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES
DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT
DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ
URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS,
LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N
NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS.
ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR
L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA
QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS.
ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM
CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA
21
�DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN
DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA
CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA.
EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS
MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS
L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6.
HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES
PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA
ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA
COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS,
PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT
QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE
LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA
PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA
PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE.
�EMPRESES
JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES,
HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT
AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ
NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA
ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE
CARáCTER PRIVAT.
RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA
OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA
PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA
ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6
EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER
L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL.
�AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6
QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR
RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR
UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL.
EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER
ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES
RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS
AJUNTAMENTS
I LA GENERALITAT COMENÇAR& A
TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS.
PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA
SANITAT I L'ENSENYAMENT.
�EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT
PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6
DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE,
PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA
GESTI6.
EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT
DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES
OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES
DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6
POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS
AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR
PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA).
�DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN
INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA
S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA
MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ.
LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA
UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA
GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA
DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE
10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS
DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA
PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN
LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE
BARCELONA.
TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL
BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT.
ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL
�MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE
S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I
QUE,
PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT
QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS.
COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER
UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA
ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES
COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL
FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES
DE DIVERSOS ANGLES.
TOT AIXÒ
HA
DE SER UN MOTIU DE REFLE-
XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE
ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA
�BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA
FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL
L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE
L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS
EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6
REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA
ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A
ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS.
PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES
TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE
LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM
D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN
PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE
L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA
EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA.
I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS.
�PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ
A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA
ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA,
EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS.
CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A
RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS
NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL
GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE
TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES
RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS.
QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN
PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER
AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA
MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL
LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
�HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE
LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR
EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA
D'ALTRES.
EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE
COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA
DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA,
SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA
GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS.
L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA
GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR,
INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR
OBJECTIUS QUALITATIUS.
SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES
SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU-
�RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA
LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN.
ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE
COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA .
A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS
COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN.
NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM
A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA.
PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA
RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT
DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA
�ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS
COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS
ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT
PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA
DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA
DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN
L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL
65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA
CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS
DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG
EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN
ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI.
HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE
LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU
ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL
�D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES
DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE
BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA
MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL
TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA
RESTA DE CATALUNYA.
COMARCALISME
VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA
QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE
MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA
CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE
PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA
COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE
CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS
DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN
�CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI
PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA
IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ
AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA
IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA.
ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI
FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT
COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES.
I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà
I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI
LA PAGESIA.
PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS
D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT
COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA
URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN
CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE
RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...)
�DIVISIÓ TERRITORIAL
ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A
L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA
D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
EN COMPTES D'ES-
TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL.
TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT
QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS
ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR
QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT
VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS
POBLES
I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES
COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT
COL.LECTIVA
DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A
FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES
CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT,
AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL
�FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB
RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES
PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL
ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS.
LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE
DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES
REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR
AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE
NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER
EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES
QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS.
CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR
DE PUNT DE PARTIDA.
LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE
�LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE
FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I
C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A
MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR
COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT,
DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb
TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES
DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE
L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT.
EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS.
HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE
EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I
EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE
LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN
ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU
DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR
�A
OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON
AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR.
LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN
MÉS,
ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA
NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES,
MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT,
NO SABEM
ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE
S'HAN DE PRENDRE DECICIONS.
ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES
REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN
MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ.
ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I
OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN
DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS
�ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA
LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER
UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS.
AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA
PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL
FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà
MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR
EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES,
DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME.
DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN
FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO
QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS
OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS.
PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS
SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS.
�CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL
QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I
GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR
UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES.
A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA
UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN
SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN.
PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE
BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL
SUPORT DELS AJUNTAMENT.
�ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS
PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS.
AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL
PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE
HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I
ADMINISTRACIONS.
VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT
D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN
SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN
L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE
MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A
LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS.
DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI-
�TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A
PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A
ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI
ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA
DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE
DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL
PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT
CONSTANT D'ALGUNES
DECISIONS
URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT
UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES
BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS
CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE
UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO
AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN
QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS
RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU
�AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA
O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE
PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I
QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA
DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS.
COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA
PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A
TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS
PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS
QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN.
MOLTES GRdCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya demà: una perspectiva local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Ciutats
Identitat col·lectiva
Nacionalisme
Administració local
Model social
Administració pública
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-04-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf
8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913
PDF Text
Text
���������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Anagrama
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1761/1999_proleg_delaidentitatalaindependencia_XRdV_PM.pdf
2816dae8c00d23d9fff9f11611821430
PDF Text
Text
Pròleg
Pr imera edició: març de 1999
© Xavier Rubert de Ventós, 1999.
© del pròleg: Pasqual M aragall i Mira, 1999.
Coberta: Enri c J ardí
© d'aquesta edició:
Editorial Empúries, SA,
Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona
www.empur ies.com
correu@grup62.com
Imp rès a Novagràfik, S.L., Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona
Dip òsit legal: B. 10.141-1999
ISBN: 84-7596-649-7
Són rigorosament prohibides, sense l 'atttori tza cio escrit"
dels tit ulars del «copyright», sota les sancions establertes
per la llei, la reproducció total oparcial d'aquesta obra
per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia
i el tractament informàtic, i la distribuciód'exemplars
mitjançant llogue1' opr éstecpúblics.
Conec Xavier Rubert i sé per què ha escrit aquest llibre,
encara que no és l'únic que podia haver escrit. Té a veure amb
la seva educació, un seu retorn amb l'edat a l'origen, una èticapersonal intransigent amb la claudicaciódavant els llocs comuns i davant la mandra moral, així com davant la beatificacióde tot el que éspel simple fet que existeix i la incapacitat
de p ensar allò que encara no existeix però que pot existir i és
millor. Contra la beatificació de les pròpies limitacions. Contra la por a la v uln erabilitat - vulnerable és v en erable,
sembla dir- i el blindatge consegüent a les petites certituds
estrictament defensives, que esdevenen aleshores edificis opressors, morals immorals, falses veritats.
Xavier Rubert ha patit la política, i li interessa sobretot en
aquesta m esura. Altrament li interessen la gen ètica i la clonació, amb llurs dilemes morals incorporats, m és que no pas el
[ederalismefiscal o eljudici de Clinton, i encara potser aquest
sí que li interessa pel' allò que té de possible objecte d'una sociologia i una ètica del desenganyo de la disfuncionalitat de la
política. (Encara estem esperant, molts, la pàgina de Xavier
Rubert sobre aquestjudici i el seu significat.)
�8
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Com diu el meu germà, «el més fumut de la política és
que hi ha coses més interessants i que la gent se n 'ha adonat.»
Sócdels que creuen que la corrupció només apareix en l'escena
política (encara que existeixi més o menys sempre, tot i que no
en grau superioral de la immoralitat en la societat civil) quan
la política deixa de ser interessant. Només uns quants creuen
que val la pena mirar de tirar un pont entre la política i la
moral que no sigui el delsjutjats de guàrdia o elssermons habituals sobre la matèria. Xavier Rubert és un d'ells.
Aquest llibreapassionat i apassionant podria tenir diversos
títols: de l'aventura de pensar pel seu compte o de la similitud
entre la històriapersonali l'edificació d'una ètica. Xavier Ruben esdivorcia del seu passati fa de la seva experiència personal el punt de partida d'una teoria i d'una proposta. Res no és
sobrer en aquest llibredes d'aquesta òptica. Tercersubtítolpossible: de la recuperació, iUació i sutura de lesfilosofies pensades
i escrites; de les pròpies lectures de la mítica grega, la ciutat
aristotèlica, el dret territorial romà, l'universalisme catòlic, el
racionalisme modem, el darwinisme, Freud i Marx; lectura
que reconeix Kant com l'únic incontaminat pel perill de reduir-ho tot a una sola escala (<<l'únic que va donar-nos una visió coherent i unitària de l'home sense menystenir mai la pluralitat i mútua conflictivitatde cada una de les esferes que ens
constitueixen»).
Tractaré de resumir a continuació l'inici del discurs de
Xavier Rubert, inici sense el qualles conclusions no tindrien la
[orça contundent que tenen al final d'un relat rodó i acabat.
L 'home té una feblesa natural (no té U11Jes) i una dificultat adquirida (es complica la vida amb tècniques cada cop més
complexes). Ambdues coses ensfan incompetents, aprenents i
dependents més temps que altres espècies, ensfan progressivament addictes a la dependència. La cultura esdevéaixí un art
del retardament. La cultura fixa unespautes: «una memòria,
una llengua i uns déus (. ..) pels quals la gent ha estat sovint
disposada a matar i a morir»
Pelslliberals això ésun mal, pels comunitaristesmés aviat
un bé. Per Rubenles dues coses a l'hora. És el que defineix la
natura humana: la passió per la identitat i l'addicció a la dependència. Són només els animals que estimen aquells que
manifesten un instint d'agl-essió que va mes enllà de les seves
estrictes necessitats.
La tendència solidària i l'agressiva són dues cares d'una
mateixa moneda. La identificació amb «els nostres» és la responsable de les actituds més sublims i de les més miserables.
Identitat i pertinença semblen atributs de la natura humana
i, més enllà, de la natura en gene1'al. Però l'instint gregari és
recuperat per l'home, amb la irrupció de la raó, a través del
mite d'un origen o un destí compartit, que compensaria els
desperfectes ocasionats per una raó bàsicament insolidària
(homo homine lupus o horno ecanamicus), però que en
crea de nous, nous inconvenients (la Guerra Justa, la Santa
Indignació, etc.)
De[orma semblant a la colonització de l'instint per la raó,
la ciutat s'independitza del seu entorn i creix i se serveix d'ell
en comptes de servir-lo, i la informacio acaba manufacturant
esdevenimentsper assegurar la regular producció de notícies:
és el càncer com a metàjora d'aquell creixement incontrolat
d'una part del sistema que acaba fagocitant-lo tot sencer.
Aquest ésel destí de l'home, la tendència a l'afirmació metastàtica dels propisprincipis en detriment dels dels altres i en
9
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la ind ependència
contra de la «dependència de» i la «v ulnerabilitat a» les seves
exigències. No és sensat ignorar-ho. Solament podem civilitzar-ne les conseqüències. Aquest ritomel-lo estarà present al
final de l'argument de Rubert.
La nostra singularitat és, doncs, resultat de la nostra pertinença a un col-lectiu o més exactament a una sèrie d'identitats:familiar, racial, ciutadana, sexual ogremial. Per tant, si
la nostra individualitat no és més que una barreja -i-conflictiua, no idillica com en Havel- de pertinences a col-lectius, si
el rebuig o l'acceptació a què estem sotmesos deriven d'aquestes, no és legítim suposar que només hi ha drets individuals i
que no n 'bi han de collectius. ¿No és cert que una persona és
més rebutjada si a més de dona és negra, pobra i immigrada?
¿No ésproporcional el rebuig al nombre de pertinences percebudes com a negatives?
El mal no serà, doncs, la nacionalitat o identitat collectiva, sinó les sobiranies territorials que es permeten de negarles, com explica també Yebudi Menuhin en la seva Assemblea
de les cultures -si bé Menubin utilitza indistintament territorialisme i nacionalisme.
Rubert creu haver trobat aquí la clau explicativa del pel'què de la reacció dels estats occidentals en el cas de Iugoslàvia:
acceptar la independència d'una província iugoslava podria
ser un mal precedent per altres estats que tenen les seves «províncies problemàtiques».
(Els casos d'Eslovènia, Estònia o Eslovàquia, pensojo, foren diferents. Aquí hi haurien, segons l'argument de Rubert,
interessos particulars d'estats occidentals particulars) encara
que en el darrer cas hi ha hagut la mà sàvia de Havel i Dubceck, que en Xavier no reconeix for the sake of the argu-
ment: tots dos eren partidaris d'una compatibilitat de les ciutadanies xeca i eslovaca que no casa amb la conflictivitat intrínseca que ell suposa sempre existent. Però potserjustament
per això, penso) perquè ni Dubceck ni Havel eren nacionalistes, tot i no entendre 's entre ells, la separació va ser civilitzada, com Rubert voldria - i potser en elfutur serà parcialment
reversible: no m 'estranyaria.)
Per morir de gana n 'hi ha p1'OU amb què siguis africà,
però perquè et neguin l'existència com a poble cal que siguis
nacional d'una nació-sense-estat. Aleshores et poden exterminar. Així conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme
dels drets individuals invocats, per exemple, per Sauater o
Vargas Llosa.
Es tracta de recon èixer la interdependència entre drets individuals i drets collectius, com Rawls reconeix en certa forma. Un cop, comentant una frase de Pujol en un article publicat en la revista del ministeri espanyol d'afers estrangers,
en el sentit que les nacions existiran sempre però el nacionalisme no -solament mentre determinades nacions no siguin reconegudes-, frase que a mi em va sobtar perquè molts anys
abans jo havia escrit) a Refent Barcelona, que el catalanisme tenia futur però el nacionalisme no, Rubertja em va tirar
en cara que també les dones volen poder prescindir del feminisme: serà senyal que la discriminació ha desaparegut. D 'acord. Et pourtant. Aquestes morals de circumstàncies solien
ser molt criticades) quan jo era petit) pels qui se situaven en el
comunitarisme nacionalista.
Afortunadament Xavier Rubert deixa ben clar que «la
ideologia comunitarista insisteix en el fet que les entitats
collectiues són subjectes dotats de personalitat i de drets (..)
\0
11
�13
Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
però la vertadera justificació d'aquestes entitats és la inversa:
el fet que els subjectes som entitats collectiues i que la nostra
llibertat no és més que eljoc que sabem establir entre tot allò
que ens fa al llarg del nostre període de latència i tot allò en
què participem en el no menys llarg període de convivència
entre distints codis, principis i conviccions».
No al comunitarisme pur, doncs, i sía la polisèmia dels individus, cada un mirall d'una colla de comunitats o identitats
distintes -em sembla entendre, i crec compartir. Però -diu
Rubert-Ia idea d'una identitat individual confegida per les
diuerses empremtes i codis comunitaris (econòmic, familiar,
professional o nacional) xoca amb el concepte d'identitat que
ens ve de la polis grega, la moral cristiana i la revolució libeml, la darrera de les quals dona un vernís laic o protestant a
les dues anteriors.
AquíXavier Rubert reitera l'argument del seu llibre anterior (Nacionalisrnos) i ressegueix tota la història de la
impostura o sublimació per la qual neix l'Estat modern fins a
convertir-se en paisatge natural que ja ni veiem: des del qual
mirem. M'estalvio de resseguir aquest itinerari càustic, divertit, esplèndid. El lector hi disfrutarà.
Salto al punt on la senyora que compra el cartró de llet
s'indigna perquè les instruccions són en català, però que quan
la dependenta li diu que allò es portuguès, reacciona de la següent manera: «Ah, entonces vale!»
Metàfora aquesta d'una Castella que ha passat de quatre
a sis segles reconquerint Espanya i després conquerint Amèricafins a l'extrem obtús de confondre nació amb estat. Res que
no sigui estat és entès per ella com a nació -com li passa a la
senyom del cartró de llet.
Tant per tant, independitzem-nos-en i entendran que
som una nació, per fi. Ironia mortífera. Tremendament efectiva per aconseguir el que jo vull aconseguir i Xavier Rubert
ja dóna per impossible: convèncer Espanya de la seva miopia.
Com quan, amb encara més crueltat, havent citat en un
article aquell collaborador de El País que confessa que se sentiria privat de la seva identitat personal com a espanyol en el
cas d'una independència catalana, Rubert p1~egunta, pudorós:
«¿Tanto me necesitas, corazón loco?»
Sens dubte som conscients que Espanya necessita de Catalunya almenys tant com Catalunya necessita d'Espanya -essent aquesta necessitat, diu Rubert, decreixent en una Europa
sense aranzels interiors i amb moneda i aviat exèrcit propi
(¿en què queda l'equació tradicional dels burgesos catalans de
fa 100 anys: fidelitat al govern a canvi de mercat protegit i
policia contra els aldarulls, val a dir proteccióal quadratí'),
Em permeto interpretar, a partir d'aquí, a la llum de la
lectura de Catalunya: de la identitat a la independència de
Xavier Rubert, la situació actual i l'impacte possible del llibre.
Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d'un lloc en el món obert, proposta de
geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia, que tot just fa tres anys va viure la seva primera alternança no traumàtica en tot el segle, i encara amb dosanys més
(fins al darrer Congrés del PP) de persecució del vençut pel
lleuçerament vencedor, convençut aquest que sense destrucció
de l'adversari, amb només victòria electoral, no hi ha autèntica victòria.
Catalanisme vol dir avui aprofitar aquest moment únic
per plantejar cruament les coses, vint anys després de la Cons-
12
�14
15
Catalunya , de la identitat a la independència
D e la identitat a la independèn cia
titució, i demostrar que només des de la real autonomia de decisionsse'ns pot demanar solidaritat i amistat.
Aquest és el sentit del catalanisme de Xavier Rubert, que
jo comparteixo, tot i que discrepo d'alguna de les conseqüències
que ell en treu, perquè aquest catalanisme no és per a mi ben
bé un nacionalisme més, com ell sembla admetre, sinó un nacionalisme determinat, que convé anomenar pel seu nom:
catalanisme, que no es realitzarà més que en la perfeccio del
seu objectiu específic, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne, modèlic, de futur. Això és el que
Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El
«modelo catalana» dels italians. «El Barcelona model» dels
anglesos -tant se val el nom.
Catalanisme és per ells sobretot guanyar la llibertat en
la unió, com volen elsfederalistes, més que no pas en la separació.
El gest europeu és un gest d 'unió i diferenciació, no de separació ni d'homogeneïtat. Diferenciació de les cultures i personalitat de les ciutats. Proximitat amb lleialtat a l'interès general. Aquest és e! meu catalanisme. ¿És també el de Rubert?
En tot cas, ho admeto, per arribar al meu final s'ha de
passar pe! seu camí. La independència que ell proposa, la independència per recrear una interdependència mai abjurada,
i no una sobirania ja inexistent (¿per sort, per desgràcia?) en
un món on ja no hi ha sobirans, és e! camí racional i el company indefugible.
Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic
del seu adoersari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i l'alleujament de l'estat -així, en minúscula- a la
seva reconstruccióen les escales apropiades, que serien diverses
per a cadafunció. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara, el federalisme homogeneïtzador, que no buscaria unir llibertats sinó
embolcallar-les amb una cotilla elegant.
Aquest llibre és la millor resposta a la intenció dels debats
-que en Xavier bateja sense embuts de «ventrilòquia política»- que van néixer pels volts del post-olimpisme. Que em
perdoni la paradoxa.
En efecte, es tractava, dèiem aleshores, de pensar des de
Catalunya. De considerar-la com una àgora més que com un
temple (tot i que, diria ara, despr és de llegir el « Cataluny a»
d'en Xauier, una àgora no exempta de figures, d'estatuària
representativa del demos català). Com un punt de partida
més que no pas un punt d 'arribada . Per pensar e! món des
d'aquí, més que no pas des d'un punt d'arribada. Per pensar
el món des d'aquí, més que no pas des d'un punt virtual
-inexistent- com ha estat el casquasi sempre que s'ha intentat. Perfer la contribució catalana a un nou universalisme a
l'alçada d'uns nous requeriments, i per tant contribucio modesta, datada en el temps i en l'espai, confessióde part, partí
pris reconegut per part dels catalans en la discussió del que
hagi de ser discutit. Renúncia pamada i curosa al progressisme de la Illustracio que tot ho v eia clar -massa clar, massa
llum- i al progressisme del XIX, que ens feia esclaus d'un
futur tan esplendorós com ineluctable, i per tant no lliurement
escollit, més aviat fàbrica de nous sacerdots. Però també renúncia al passadisme romàntic de la Renaixença excepte en
allò estrictament indispensable per ser algú en el diàleg entre
les nacions; no perquè Jafre el Pilós o Roger de Flor (o el John
�Catalunya , de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
Wallace de Walter Scott) siguin herois catalans (o escocesos)
menys importants que els corresponentscastellans (o anglesos),
sinó perquè nosaltres (i els escocesos) sabem dels abusos de la
historiografia al servei de l'assimilació i la uniformització més
o menys forçada dels ciutadans. Xavier Rubert no cau en cap
d'aquests paranys -ni en l'unioersalisme futurista i ingenu,
pensat des d'enlloc, ni en la història com a fonament únic de
la raó. D 'aquí que la seva sigui la millor contribució, crec, al
debat obert després del 92. Ni tan solsestà exempta, per bé que
quasi no es nota, i això és un altre mèrit, dels efluvis sentimentals que condemna, sense els quals tanmateix cap p7'OpOSta no té interès.
Hi ha una passió al darrere de la construcciód'en Xavier,
tot i que sotmesa a la prova àcida de la consistència en termes
dels interessos materials actuants i de les lliçons de la història
del pensament; per bé que minimalista.
M'atreveixo a proposar a tot defensor d'altra cosa que la
que Rubertformula , a tot nacionalista o sobiranista pur, sigui
de la nació espanyola sigui de la catalana (sigui Savater o
Cardús), a tot federalista, que passin opassem la prova de refutar Rubert... si poden, ...si podem.
La seva fónnula d 'independència per a una autèntica interdependència, racional, i històrica i ideològicament robusta,
és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable.
Ens convida a p1'ovar, a mi i a d'altres com jo, que l'interès i la capacitat d'entesa de catalans i espanyols tenen un
punt de confluència oirtual r-sen el doble sentit d'òptima i a
l'hora possible-; i convida els sobiranistes a provar, no solament que tal punt no existeix, contra el que alguns creiem,
sinó que tampoc no éspossible una sobirania flonja, com la que
dibuixa Rubert, en la qual la sobredeterminació català = del
Barça = CiU = teleespectador de TV3 = anticastellà sigui culturalment combatuda, políticament incorrecta.
I no s'hi val a assenyalar que hi ha «periquitos» catalanistes, només faltaria. No: es tracta d'establir un codi de
moral politica en què l'altra cadena d'equivalències, la fàcil, sigui col-lacada en off-side, tinguda per reduccionista i
empobridora, i denunciada quan esdevé anna política .
Xauier Rubert ha anat de la seva identitat a la seva independència. D'alguna manera crec que ha tornat així a una
identitat primigènia, a reconciliar-se amb el seu origen, Empúries i el Mas Ventós d'Olot i la Serra Cauellera. Ho ha fet
travessant uns paisatges que es tornen seductors, rics en detalls
i en descobertes felices, racons de la història i la filosofia oblidats o inconnexes, que ell va recosint amb una erudició no e1'Udita, permeteu-me l'expressió; més aviat apassionant, pedagògica, divertent, esbiaixada per la intenció sostinguda de
l 'argument, que mai deixa de ser arriscat.
Xavier Rubert de Ventós va ser capaç de descriure amb
una retina super impressionable el gest de la meva mare, al
qualjo estava tan acostumat que no el podia identificar: una
mena de vergony a opudor o bé oferta de companyonia, i no un
perdó no demanat. Un gust absolut per l'intercanvi intelligent d 'idees i sentiments. També a mi m 'agradaria haver
descobert en Xavier un gest que li éspropi: la indignació educada davant el domini de les idees que pertanyen a un passat o
un present que encara ens atenalla, no pel que tenen de passat
aquestes idees, no per situar-nos nosaltres amb el vent de la
història a popa, cosa que a Xavier Rubert més aviat no li interessa, sinó per primar la iniciativa personal, el risc volunta-
16
17
�Catalunya, de la identitat a la independència
De la identitat a la independència
ri, la independència sensible, la individualitat oberta, un «nosaltres» que (com ell diu) no és un «no als altres» sinó una
precondicio de l'existència d'intercanvis interessants entre nosaltres i els altres i un reconeixement de la intrínseca ambivalència de la nostra adscripció al grup, als diversos grups que
conformen la nostra individualitat percebuda.
Alguns lectorspoden pensar que no he captat allò més original del missatge de Xavier Rubert. Potser ell mateix i tot.
La proximitat, de vegades, té aquestes coses. I arriba un moment a la vida que un en realitat només està realment interessat en els llibres dels amics. Podria ser que això fos perjudicial per entendre'ls de la mateixa manera que un lector
normal. Ja en parlarem.
Freguem-nos les mans esperant les reaccions que «De la
identitat a la independència» ha de P1'ovocar. Segons quines
siguin aquestes reaccions a Catalunya es confirmaran uns o
altres pronòstics, quasi diria unes o altres tesis. Però el mateix
espodria dir, i encara més, de les que puguin haver-hi a Madrid el dia que espubliqui en castellà.
Per això és un llibre arriscat. Arriscat per l'autor i arriscat per nosaltres, lectors partisans, ara entusiastes, ara contrariats, i pe7' tant beUigerants en un matx del qual no trigarem a saber els resultats.
Queda sempre elfet que mai s'havia dit tan clar que som
bonsper a l'odi perquè ho som per a l'estimació -que tots dos,
amor i odi, deriven de la mateixa genètica i de la mateixa cultura. Que el nacionalisme esdeo émetàstasi quan es converteix
en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat, miop pel' la diferència i inútil pel pluralisme. Que elfederalisme i totes les polítiques basades en la confiança (lafamosa
bundestreue o confiança federal) ho tenen cru. Que l'evolució de l'home i la de la societat són ontològicament això: illu-
18
19
sions excessives i unidireccionals... I que més val acceptar-ho,
prendre-s'ho amb calma (take it easy, com deien a casa els
meus pares) i administrar-ne els efectes.
Amb tanta honestedat per davant, però, em vénen ganes
de preguntar: ¿ què fa un autor com aquest en una política
com aquesta? Doncs bé, no hi fa cap nosa sinó ben al contrari.
Llegiu, llegiu.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pròleg del llibre "Catalunya , de la identitat a la independència" de Xavier Rubert de Ventós
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Catalunya
Independència
Federalisme
Espanya
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Empúries
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Pròleg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1666/0000000586.pdf
d0f6f79376a1b8940dbe041bc66ba610
PDF Text
Text
"Comença un any carregat de promeses"
Article de Pasqual Maragall, publicat al Diari AVUI
Voldria colpir avui les consciències per convèncer la majoria dels catalans que res no ens està vedat. Que
l´únic que hauria d´estar prohibit per la nostra moral nacional –no per la llei– són els dos pecats següents:
el pecat de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho, i la presumpció, també pecaminosa,
que segons quines coses no les aconseguirem mai pel mateix fet, pel fet de ser catalans.
Els catalans farem el que vulguem fer, arribarem allà on vulguem arribar. I si no hi arribem, en serem
finalment els únics culpables.
En el món progressivament sense fronteres valem el que som. El que som capaços de fer i de vendre. I el
que som capaços de produir per ser consumit, depèn de quants som, a on som, a quina distància-temps
dels altres, i amb quin nivell de coneixements comptem.
Eventualment depèn també, i de vegades molt, com és el cas de Catalunya avui, de la capacitatde generar
complicitats, d´innovar, d´arriscar i de fer-ho a un cost raonable: en això precisament consisteix la bona
governació, en la creació d´un clima favorable a l´existència de tots aquests processos. Les externalitats
de què parlen els economistes, és a dir, allò que és extern al mercat, però que influeix en els costos
(l´existència o la manca de bons serveis públics, de seguretat, etc.), ha de funcionar bé perquè la societat i
la producció vagin tan bé com poden anar.
Tornem, doncs, a Catalunya. Catalunya és més a prop de més gent, de més ciutats, de més consumidors,
de més inversors, de més capitals, de més universitats, de més museus, etc. que qualsevol altra regió del
sud d´Europa, llevat de la Llombardia, que és ella mateixa centreeuropea en bona mesura.
Tenim més població a 500/1.000 quilòmetres de distància que la majoria d´aquestes altres regions, per
exemple, Madrid, Andalusia o Euskadi. Barcelona és mes a prop de París, de Berlín, de Roma i d´Alger,
per exemple, que les capitals d´aquestes altres comunitats autònomes. I les altres ciutats importants de la
resta del món que estan més a prop de les comunitats citades, perexemple, Nova York, Buenos Aires, São
Paulo o Johannesburg, són tan lluny que les diferències de distància esdevenen insignificants.
La distància-temps, però, no donaria els mateixos resultats. I el pitjor és que aquesta és la distància que
compta. Els resultats aquí depenen dels quilòmetres, però també de la xarxa de comunicacions. I en això
anem malament. No tenim encara tren d´alta velocitat, deu anysdesprès de la posada en marxa de la
primera línia espanyola, ni està previst el corredor mediterrani Almeria-València- Barcelona-Marsella, ni
l´eix de l´Ebre i la connexió Barcelona-Bilbao; no hi haprevisió d´un hub o intercanviador aeri
transoceànic al Prat, el pas de l´alta velocitat per l´aeroport està assegurada tot just des de fa uns dies, etc.
El que és més xocant: el mercat interior català no està ben relligat, ni en les connexions radials des de
Barcelona ni, menys encara, en les transversals i diagonals (Lleida-Girona és insuficient; l´eix pirinenc,
inexistent; l´eix de l´Ebre i la seva perllongació cap a Osca i Navarra, incomplet; l´eix del Llobregat,
mancat de desdoblament de Vic en amunt; l´eix diagonal Manresa-Igualada-Vilafranca- Vilanova,
lamentable), etc. Les connexions ferroviàries Barcelona-Manresa- Lleida i Barcelona-Igualada-Lleida, o
estan abandonant-se o ni s´han plantejat; la connexió entre el futur aeroport ampliat de la Seu-Andorra i
Puigcerdà està per dissenyar, etc.
La nova xarxa ferroviària que caldrà en els propers 20 anys s´està dissenyant ara. La vam anunciar amb
Joan Clos fa tres mesos. Inclou l´eix transversal ferroviari, sense el qual les línies de la costa es
col·lapsaran, perquè no hi caben les tres funcions: mercaderies, regional i alta velocitat.
Adam Smith va demostrar fa més de 200 anys que el creixement de la riquesa i la bona salut d´un país
depenien de dues coses: l´ampliació del mercat exterior i l´aprofundiment de l´interior. ACatalunya no
tenim estratègies dirigides a cap de les dues finalitats, almenys des del punt de vista de les comunicacions.
Referent al mercat interior, l´èxit formidable de l´Eix Transversal l´ha dut al col·lapse i a una alta
accidentalitat. Ni tan sols s´ha sabut gestionar l´excés de camionatge internacional en aquesta via.
�Certament, l´èxit de l´Eix no ha servit per entendre la necessitat i els beneficis que es derivarien de la
construcció dels altres eixos esmentats.
Necessitem un canvi de veritat. En les xarxes de transport, però també en les altres: fibra òptica, telefonia
en general, electricitat i gas natural.
L´opció ADSL en telefonia i Internet no és a l´alçada de les expectatives que va generar l´acord entre la
Generalitat i els ajuntaments (Localret) fa ja tres o quatre anys. La venda de les tres infraestructures de la
Generalitat, el Centre d´Informàtica als alemanys, el Centre de telecomunicacions als francesos i el
Centre de Comunicacions dels Mossos a Tradia ha impedit tenir a Catalunya el que tenen els bascos amb
l´empresa Euskaltel: un segon operador en telecomunicacions. Estem en règim d´estricte monopoli
elèctric, com demostra la qualitat dels serveis, i Gas Natural no ha començat a competir amb centrals gaselectricitat, si bé la seva xarxa s´ha estès considerablement.
Val a dir que el grup d´infraestructures i serveis de la Caixa de Barcelona –actualment La Caixa– s´ha
col·locat al capdavant de les empreses del sector a Espanya, especialment gràcies a Autopistes i a la
recuperació de la majoria relativa d´accions a Gas Natural –que s´havia creat amb la base de Catalana de
Gas, però amb posició dominant de Repsol.
Per això s´entén encara menys l´interès del govern convergent a desestabilitzar la cúpula de La Caixa. El
mateix podríem dir de Caixa de Catalunya.
Aigua: s´han fet passes endavant, com l´aprovació del canal Segarra- Garrigues i la finalització del pantà
de la Llosa de Cavall. El canal està per fer, però la decisió és important. Ara s´ha de veure en quines
condicions es distribuirà l´aigua i amb quines exigències respecte de la modalitat de reg. I quines
produccions tindran protecció.
Els dos errors més grans dels darrers 20 anys han estat la decisió sobre el transvasament de l´Ebre i la
pèrdua de potabilitat de l´aigua a prop d´un centenar de municipis. La cultura de l´aigua que ha prevalgut
no és ni moderna ni clàssica, és simplement antiquada. Ara hi ha quitracta de tapar el nyap de l´Ebre amb
un altre nyap: la portada d´aigües del Roine.
No em vull estendre més enllà d´aquestes consideracions sobre l´estat de les infraestructures.
Catalunya es rellançarà amb objectius polítics, econòmics socials i culturals que ens manquen des del
1992. Respondrem al repte legítim de Madrid. Legítim com a repte local, entre ciutats. Incomprensible en
canvi com a política d´Estat.
L´òptim espanyol no és l´esquema radial, no és comunicar bé el centre amb cada una de les capitals de
província oblidant els eixos transversals o longitudinals entre ciutats i àrees urbanesaltrament més
carregats de demandes de mobilitat. L´esquema radial respon a la divisió provincial de 1833. No té res a
veure amb les demandes reals, que són inversament proporcionals a la distància i directament
proporcionals a la població o la riquesa dels nuclis urbans.
Serveixin aquestes consideracions per a concloure que a Catalunya no serà difícil fer-ho millor que fins
ara. Superar la síndrome de la fuga de cervells i empreses cap a altres llocs no serà fàcil,però és factible.
Un bon programa d´infraestructures és el primer que necessitem. Donarà l´autèntica mesura de l´ambició
catalana en el moment del canvi de segle i quan tothom comprènque les comunicacions són cabdals per a
ser algú en el món.
Serveixi també el que s´ha dit fins aquí per convèncer qui correspongui que Catalunya vol i necessita una
Espanya diferent, menys simplista, més intel·ligent de les seves pròpies possibilitats en tant que unió de
pobles i xarxa d´àrees poblades.
En una Espanya així Catalunya pot dibuixar el seu projecte. En una altra, no.
L´error del nacionalisme català ha estat de pensar que Catalunya podia millorar les seves posicions
simplement reivindicant allò que se´ns deu i amenaçant de no formar majories aEspanya si les condicions
�electorals del conjunt espanyol ens ho permeten (i si no, mala sort). Sense impulsar un projecte espanyol
distint. Essent indiferents a les distintes concepcions d´Espanya que es puguin tenir en el centre de l´Estat
o que es puguin anar construintentre tots.
Els resultats ja els veiem. Del 1975 al 2000, la regió central ha acumulat quasi tanta població com
Catalunya i ha crescut més que nosaltres. Ha acumulat empreses i centres de decisió privats. Nosaltres
també hem crescut, en població i en riquesa, però no tant. La densitat de l´àrea central està sobrepassant la
nostra.
Sobretot del 1992 cap aquí, quan millors eren les condicions per al rellançament català a les envistes al
segle XXI, el nostre ritme de millora, tot i l´impacte formidable dels Jocs Olímpics a Catalunya, no ha
igualat el de moltes altres comunitats espanyoles.
Em queda per esmentar el darrer del requeriments per a créixer, que és el cabal de coneixements a l´abast
de la població. Solament esmentaré el percentatge d´estudiants d´altres comunitats en els primers cursos
de les universitats i centrals i catalanes: 18 per cent al centre, 8 per cent a Catalunya. I això significa, a la
llarga, notes de tall o qualitat de l´alumnat inferior aquí que allí. En definitiva significa condicions
d´inferioritat en la docència i la recerca, en un dels més importants subsistemes de creació i difusió del
coneixement, si no el més important, com és la universitat.
No hi ha res perdut, però ens hem d´espolsar la son, la son produïda potser per la nostra més alta qualitat
de vida, pels afalacs que provenen de tots els horitzons, pel respecte que l´autonomia catalana i la qualitat
de les nostres ciutats han obtingut sens dubte, i ben lluny d´aquí, en els darrers 20-25 anys.
Menys gemecs i més iniciatives. Aquesta és la consigna. Més intervencionisme de Catalunya a Espanya i
a Europa. Empreses més competitives i més grans en alguns sectors clau. Més capital de risc. Una
veritable obsessió per atraure talents, tal com s´està fent, per exemple, per part de les escoles de negocis
catalanes i en el programa dirigit per Salvador Barberà en el marc deldepartament que dirigeix Andreu
Mas Colell.
Però per damunt de tot, acabar amb les dues manies catalanes que en aquests 25 anys d´autonomia no
hem aconseguit eradicar: el nosaltres sols i el què hi farem, la petulància i la resignació.
Acabo aquestes línies a Brasília, on vaig assistir a una jornada probablement molt indicativa del que
passarà arreu del món. Països amb prou dimensió, decidits a ajuntar-se amb d´altres per anar endavant,
conscients que el seu futur depèn sobretot d´ells mateixos i de la seva capacitat de sintonia amb els veïns
per plantar cara a les influències llunyanes, per potents que siguin. Països decidits a fer front a les
injustícies.
Aquesta és la fórmula.? ?
Pasqual Maragall. President del PSC
12/1/2003
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Comença un any carregat de promeses
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Infraestructures
Transports
Nacionalisme
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1359
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf
3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a
PDF Text
Text
CULTURA
LA VANGUARDIA
A
Y ARTE.6
MARTES, 28ENERO1992
casá meya
,
Aquestes notes pertanyen
al discurs d’acceptació del
doctorat “honoris causa”
per la Universitat Lehigh de
Bethlehem, Pennsylvania,
el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragail les ha traduYt
al cata1t a partir de la versió
anglesa publicada a “The New
York Review” el 5 de desembre
.
.
-
.
Avui, aquest principi cíyic és presentat de
vegadescom si fos oposat al principi d’afilia
ció
nacional, i es dóna a entendre que ignora o
suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al
contrari, jo estic a favor del principi cívic per
qué represénta la millor manera per tal que els
individuses realitzin i realitzin la seva identi
tat en tots els cercles de casa seva i perqué
frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu
ral i no solament d’alguns dels seus aspectes.
Establir un Estat sobre qualsevol altre princi
pi que el del civisme —perexemple el principi
de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig
nificaria fer más important que els altres ñn
aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria
com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1
aixó quasi mai no condueix a res de bo. La
major part de les guerres i revolucions, per
exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat
VÁCLAVHÁVEL
.
-
-
categoria “casa” pertany al que els
filósofs moderns anomenen el “món
natural” (. ..). Per a tothom la própia
casa és una experiéncia existencial
básica. El que una persona percep com a casa
seva (en el sentit filosófic del terme) es pot
comparar a un conjunt de cercles concntrics
amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi
tació on visc un temps, la cambra a la qual
m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així,
amb el meu invisible llençol. Recordo que fins
i tot la meVa cella a la presó era en un sentit
casa meya, i que em sentia molt fumut si em
requerien de sobte que canviés a una altra cel
la. La nova era exactament igual que l’ante
rior, o potser millor, peró sempre l’experi
mentava com una cosa aliena i poc amistosa.
Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i
em costava un temps deixar d’enyorar la cella
anterior i sentir-me un altre cop a casa.
Casa meya és la casa on visc, el poble o
ciutat on vaig néixer, on he passat la major
part del temps. Casa meya és la meya famí
ha, el món dels meus amics, el medi social i in
teFlectual en el qual visc, la meya professió, la
meya empresa, el meu lloc de treball. Casa
meya és també, per descomptat, el país on
visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i
intellectual del meu país expressat en l’idio
ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera
txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó
rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca,
l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie
de casa meya. Casa meya és doncs la meya
“txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig
cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la
coma própia, essent com és una part tan subs
tancial de mi mateix com ho és, per exemple,
lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa
meya—. Casa meya és, naturalment, no sols
la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova
queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya
europeitat i —finalment—aquest planeta i la
seva actual civilització i, amb tota probabali
tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa
meya és també la meya educació, la meya
criança, els meus costums i el medi social on
Establir un Estat sóbrequalsevol
altre principi que el del civisme
—perexempie el principide la
ideologia, la nacionalitato la
religió—ens reduiriacom a poble
[a
—
basat en la ciutadania, que respecti la gent en
tots els aspectes del seu món natural, será un
Estat bésicament pacffic i hum.
Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne
gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi
tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que,
en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten
suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu
rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del
tipus que s’estit estabhint gradualment en els
estats democrtics moderns, és justament el
tipus de societat que deixa espai a la gent en
tot l’espectre del que determina la seva natu
ralesa, en tots aquells nivelis del món natural
que constitueixen la seva identitat.
Una societat civil basada en la universalitat
deis drets humans és el qué millor ens permet
realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent.
membres de la nostra nació, sinó membres de
ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra
regió, de la nostra església, del nostre collegi
visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos
indiscutiblernent será també casa meya.
humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio
Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie
humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat.
tat ens tracta principalment com a membres
No té sentit negar o excloure per força cap as
de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a
pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica
sers humans singulars, amb una individuali
tat que troba la seva expressió més primária,
no hauria de ser considerat menys important
o inferior. Són tots part del nostre món natu
Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre
ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el
ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon.
de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap
La sobirania de la comunitatla regió, la na
tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior
sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a
els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí
ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica.
ticament en la sobirania cíyica..
PARACREAR
OAMPLIAR
SU
NEGOCIO
TENEMOS
UNA
FRANQUICIA
N°1
1
Escala i mitjó;1]
—
ENLOS
ESTANCOS . Invertir una escala és, sens
CONESTE
DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho
és, en general, segonsels catecis
USTED
PUEDE
PONER mes de la .modernitat artística,
qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS
EN
jecte quotidiá feta amb el propó
—
—
-
Un prodúcto líder en los Estados
—inidos,
desarrollado con tecnología
NASA, para la restauraáión de aparatos
sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.),
elementos de cocina,etc., SIN OBRAS.
Formación para la utilizaciónpráctica del producto
y de su sistemade aplicación.
Concedemos zonas en exclusiva y apoyo
permanente para el desarrollode su negocio.
-
sit d’aconseguir alguna mena
d’ambigüitat semántica a través
LA VANGUARDIA;0]
de la introducció d’algun ele-
-
fltO9
Capacidad de inversión (variable
-egún
zonas) ambicióny dedicaciónpara
atender un importantey ampliomercado.
Si leinteresa,
escnbanos
incluyendo
suteléfono
y experiencia
a
FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID.
FORA D’HORA
Sy
-
Y DEMAS
PRENSA
NACIONAL
AHORA
DESDE:
ment literari, metafóric o polisé
mic. Reproduir, a gran escala, un
mitjó o. qualseyol altre objecte
d’ús comú és, en canvi, segons
aquests mateixos catecismes, un
gest de mitificació d’alló triyial
típicament
postmodern. Dit
d’una altra manera: l”Homenat
ge a Maciá” segueix les petjades
de Duchamp, mentre que el
“Mitjó” projectat per al Palau
Nacional segueix els passos del
moviment inaugural de l’art
postmodem, el pop-art.
L’escultura de la plaça Catalu
nya confirma, en definitiva, una
obyietat que sol ser camuflada
pels crítics, que Josep Maria Su-
VIC,MANLLEU,
CARDEDEU,GRANOLLERS,
LLIÇÁ
DEVALL,CALDES
DE
MONTBUI
infórmese:
Tels:(93)4140279-4146561
ALQUILER
TV
VIDEO — CAMARAS
PROYECTORES
RETROPROYECTORES
—
TELEVISOR, Gran de Gracia, 7
Tel. 217-53-47
-
.
birachs, a pesar de les seves vel
leYtats verbals postmodernistes,
és el principal exemple nacional
deis carrerons sense sortida, deis
laberints de la puerihitat, a qué
condueix l’art modern. El projec
te de mitjó confirma, en canvi, el
que feia sospitar l’anáIisi de l’o
bra pictórica receñt del seu autor,
cada cop més caracteritzada per
trets .proverbialment postmo
derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós
i conservador o l’ús d’un doble
codi que combina les técniques
modernes (trebahl matéric,,..)
contrastant amb el pastitx tradi
cionalista (referéncies a l’estética
oriental). Confirma, per dir-ho
rápid, que, per bé que Antoni Tá
pies s’entesti a oficiar literária
ment com a summe sacerdot de
la modernitat, s’ha convertit en
el mihlor, el més decoratiu i el
més genuí deis nostres artistes
postmoderns.
JOSEP MARIA RUIZ SIMON
.4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A casa meva
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Europa
Ciutadania
Nacionalisme
Model social
Filosofia
Description
An account of the resource
Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió
anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-01-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf
5527447a85f6f5cb838d81296c3be266
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sanchis, Vicent
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Europa
Constitució
Immigració
Model social
Acció política
Catalunya
Economia
Nacionalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf
5168c605ef584676091064734e08704b
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gispert, Emili
Espada, Ferran
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Nacionalisme
Economia
Turisme
Model social
Acció política
Diada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf
8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4
PDF Text
Text
E
N T R E V I S T A
a PASQUAL MARAGALL
JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL
NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN
AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS
Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en
la Transició. Com valora aquell període?
La Transició va ser impulsada pel
PSC i pel PSUC bàsicament, que van
ser els dos partits més votats el
1977. Eren els partits més arrelats
en els moviments polítics del final
del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels
barris, etc. En aquells moviments el
nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat
d’una segona Transició i jo penso
que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut.
L’elaboració de l’Estatut es va fer en un
clima de consens entre les diferents
formacions catalanes democràtiques.
Quan es va trencar aquell consens?
El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda
simbolitzat en el moment en què
CDC va trencar la capçalera de l’11
de setembre. Aquell dia, abans de la
manifestació, el Guti, en Raventós i
en Roca es van reunir en un bar de
la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués
capçalera unitària, i mai més no n’hi
ha hagut. És el moment en què Pujol
estableix la teoria segons la qual hi
havia hagut una traïció del PSC.
Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC
se’n va anar desmarcant. En els seus
orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns
intel·lectuals clarament adscrits a la
tradició catalanista, com Raventós,
Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones
d’aquest perfil.
41
El PSC d’avui continua essent un
partit catalanista. Hi ha gent que
parla amb to crític dels “Montilles”,
però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i
�E
N T R E V I S T A
nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de
situar bé.
En quins aspectes no n’hi ha prou amb
el que tenim?
Si ara escrivíssim la Constitució i
l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc
partidari d’afegir a l’Estatut un codi
interpretatiu, que li doni una visió
més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi
en la proximitat: l’autonomia dels
pobles, de la societat i dels poders
propers ha de ser la norma, i les
matèries reservades a l’estat han de
ser l’excepció. Per això el que caldria
és posar-se d’acord sobre quines han
de ser aquestes excepcions, que són
necessàries perquè la proximitat no
és bona sempre. En moneda, control
de fronteres i defensa, no ho és.
Cal tocar també la Constitució?
ningú no l’ha desmentit. És possible
que algun comportament del PSC
està fent ara en una situació que ho
és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el
El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al
trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no.
l’11 de setembre.
propiciés que CiU hagi actuat com
ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El
1982 CiU va plantar la bandera del
“nosaltres sols”, que ha durat més
de vint anys. Avui, en la crisi basca
que vivim, Pujol és exquisidament
delicat amb els equilibris de l’Estat,
però als anys 1981-82, al moment de
la LOHPA, etc., també hi havia una
situació crítica. El 1982 Pujol ens va
estigmatitzar per ser curosos en una
situació delicada, que és el que ell
Fa cent anys el catalanisme es va
proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme?
El somni catalanista de fa cent
anys en certa manera s’ha complert,
perquè per primera vegada des que
es va formular aquell projecte hem
tingut vint anys d’autonomia. Però
no n’hi ha prou amb el que hem
aconseguit, i amb això no faig un
plantejament només reivindicatiu si-
42
La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per
passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat
que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la
Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè
encara no s’havia entrat a la UE i les
comunitats autònomes encara no
s’havien constituït. Per tant, caldria
introduir a la Constitució la filosofia
dels tractats de la UE i la regulació
bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes.
Persones pròximes a vostè, com Oriol
Bohigas o Rubert de Ventós, consideren
que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània,
Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic
pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països?
Els estats que entren ara a la UE
són els que van desaparèixer el 1871
�E
o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la
cadira dos segles abans ho tenim més
complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut
que volem. Europa farà, ella mateixa,
una evolució. Quan es va negociar el
Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic
que Luxemburg tingués veu i vot a la
UE i ells no, i això va donar lloc a la
creació del Comitè de Regions, que
almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per
tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió
per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels
populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda.
N T R E V I S T A
Catalunya té prou instruments polítics
per afrontar la globalització?
corrent de la història, que tendeix a
simplificar les estructures.
La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures
lunya, perquè la globalització fa amb
globals és el que el du a plantejar una
els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó?
ció ha acabat amb moltes empreses
industrials, per falta de dimensió, i
Respon a dos factors. Per un
ha provocat la seva integració en
cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats
mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi
Els estats que entren ara a la UE són els que
ha un procés de concentració.
Madrid és una ciutat global
van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els
perquè té l’estat, té un pes
qui vam perdre la cadira dos segles abans ho
demogràfic, està ubicada al
tenim més complicat.
centre de la península, etc.;
s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més
tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el
greus perquè nosaltres no només no
País Basc, Astúries, etc., on es fa una
tenim veu pròpia a Europa sinó que,
interpretació d’Espanya diferent. A
a més, a Espanya ja no tenim el pes
València aquesta opció encara no és
que teníem. En certa manera, quan
majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra
tre cantó, efectivament, és una res-
43
�E
posta de Catalunya a la globalització.
Si no tens 10-15 milions d’habitants,
no pots tenir un aeroport potent i,
sense aeroport, ja et poden donar
veu a Europa que no arribaràs a ser
allò que voldries. En aquest procés
de concentració, per a fer un país i
una metròpoli potents cal definir un
espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió
determinada, no tindrem mai allò
que considerem que ens correspon
políticament, perquè no hi haurà la
base necessària per a sustentar-ho.
Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo-
N T R E V I S T A
na”; és una opció de llarg termini. I
és més efectiva.
Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol.
Ara manen tres nacionalismes i,
encara que no ho sembli, s’aguanten
mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència
d’un adversari. La situació dramàtica
del País Basc ha creat un espai polític
per al nacionalisme espanyol. I,
històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els
furs de les “províncies traïdores”.
Aquí hi ha l’origen del conflicte, que
es confirma quan el 1948 Aguirre,
des de l’exili, va enviar una
En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país
país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava
així, es perdria la identitat del
pai més gran del que som estrictament.
País Basc, i fent una crida a la
44
joventut basca a reaccionar, “si cal,
violentament”, diu textualment la
carta, que jo vaig llegir fa uns anys a
l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot
escrit: la provocació de Franco i la
resposta del nacionalisme basc.
El context de la carta d’Aguirre era la
desesperança que va causar el fet que
Franco no caigués en acabar la Guerra
Mundial.
Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em
vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un
moment en què hi havia un conflicte
entre Espanya i els Estats Units sobre
la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els
recels espanyols. Com a alcalde, li
vaig explicar que els ciutadans de
Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual
que van arribar a Itàlia, perquè a Ità-
�E
lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir
de la mà de Franco.
Com veu la situació actual d’Euskadi?
Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es
pot trobar un desllorigador, crec
que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per
sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és
difícil que la corona intervingui. Els
únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la
generació constituent: Pujol, Roca,
Fraga, Carrillo, Suárez, González,
etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud
de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en
què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir
que Catalunya pugui tenir el que li
correspon, crec que Catalunya s’ha
d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot
negar que una opinió sospesada de
la classe política d’aquell moment
tindria un impacte.
N T R E V I S T A
el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants
(ara mateix, Barcelona, Madrid i
València, i, progressivament, Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser
la mateixa arreu. I quart, aplicar el
principi de pagar per renda i rebre
per població.
CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant.
L’Homs diu que el nou sistema
és millor perquè els impostos dels
catalans es quedaran a Catalunya,
però ben mirat potser era millor el
sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels
serveis, i cada cinc anys es revisava
aquest cost. Ara el que l’Estat dóna
Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de
cultura, promoure habitatge públic, etc.
D’on sortiran els diners?
D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem
enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema
de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per
habitant dels règims foral i comú
s’han d’igualar; és insostenible que el
finançament per habitant del País
Basc superi en més del 50 % el de
Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini
de vint anys. Segon, el repartiment
de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser
el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i
45
són uns impostos, i no es garanteix
que es cobreixi el cost dels serveis.
El resultat és molt dolent perquè els
impostos que ens han donat són els
indirectes, que abans pujaven més
que la renda, però ara pugen menys.
Per tant, si bé és cert que des d’un
punt de vista acadèmic i també des
del punt de vista de l’autonomia el
nou sistema és millor, el fet és que
s’han equivocat a l’hora de definir
quins i quants impostos s’havien de
traspassar: el resultat pràctic és un
desastre.
Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor.
Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de
Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte,
CiU, per una banda, ha acceptat un
�E
N T R E V I S T A
Els rendiments per habitant dels règims foral i
comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi
en més del 50 % el de Catalunya.
finançament insuficient i, per l’altra,
va acceptar l’exigència del PP de no
plantejar la reforma de l’Estatut en
aquesta legislatura. (Però el que més
em va sobtar en el debat de política
general de l’octubre passat va ser el
suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no
tractar la reforma de l’Estatut fins la
propera legislatura).
Quan va ser alcalde va tenir problemes
amb el seu partit, fins i tot es va dir que
aquests problemes van causar la seva
renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la
presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions?
Em vaig retirar en el moment en
què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi
pogués haver al partit, encara que
és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en
què el partit de Barcelona havia
pres la decisió d’ampliar l’Executiva
a 30 membres, decisió a la qual jo
vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un
canvi important, que és que ara sóc
el president del partit. La relació
entre el partit i jo i entre Ciutadans
pel Canvi i el partit és més madura.
CpC ha firmat un conveni amb el
PSC, sense supeditar-s’hi, que ha
aclarit aquestes relacions. Tenim la
convicció que la fórmula clàssica
dels partits polítics necessita una
renovació. Ara tots els partits
intenten crear un moviment extern
afí, per tal de mobilitzar voluntats
de persones que volen col·laborar
sense fer-se militants.
Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc.
Creu que aquesta imatge el
pot perjudicar en les eleccions?
Em perjudicaria si no hagués
governat Barcelona durant
quinze anys. Aquest és l’últim
recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten
per la desqualificació personal. Però
aquests recursos no serveixen quan,
com és el meu cas, s’apliquen a una
persona coneguda de tothom. Ara
bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell
dues vegades, i Roca.
Quines aliances es planteja el PSC per
governar la Generalitat?
Nosaltres mirarem de guanyar
amb una diferència important.
Si el PSC pogués governar sol tindria
més poder del que mai ha tingut Pujol,
ja que podria dominar la Generalitat i
l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors.
Barcelona, i el PP manifesta que és
inacceptable que el PSC governi
Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits,
quan governen, es tornen partits de
govern.
Una altra possibilitat és la coalició
PSC-CiU. Un escenari amb Maragall
president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta
fórmula?
Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat
de condicionar el Govern estatal,
perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin
les eleccions generals, les eleccions
catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva
estratègia i confessi d’una vegada
que l’esquerra espanyola i la dreta
espanyola no són el mateix. Perquè
si accepten això se’ls enfonsa la seva
construcció ideològica, que, des de
1982, s’ha basat en el discurs que
tots els partits espanyols són iguals
pel que fa a la qüestió nacional. Però
la història demostra tot el contrari i
CiU, finalment, ho haurà d’acceptar.
Estic convençut que finalment es
produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar-
Jo sempre he dit que la meva
presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller
primer. I aquesta estructura la farem
seriosament, amb una llei, no com
s’ha fet ara. El president ha de ser-ho
de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà
ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què
presenti l’interès general.
participaran el nacionalisme i el federalisme.
Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar
alguns elements de programa del PSC?
Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria
més complicada del que ha resultat,
per exemple, a l’Ajuntament de
46
celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això
potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no
donar-lo per descomptat. Però tot
això només és una especulació.
�E
N T R E V I S T A
En els sectors més catalanistes hi ha
una certa recança davant la possibilitat
que la Generalitat sigui governada per
un partit lligat a una formació estatal.
Què els diria?
El primer que els puc dir és que
jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els
nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi
ha de vàries classes i, segon, perquè
actualment el PP determina des de
Madrid el que es vota al Parlament
de Catalunya, i els nostres estatuts
deixen molt clar que el PSOE mai no
determinarà el que el PSC voti a Catalunya.
Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què
en pensa?
És una vergonya que la gent que
va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els
seus barris, les seves escoles, etc.
tornen a ser miserables. Hi ha qui
diu que ells, que van ser immigrants,
haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament,
que no vulguin sentir-se immigrants
per segona vegada.
A Pedralbes no hi ha conflicte perquè
no hi viu cap immigrant.
Exacte. El que no es pot fer és
titllar de racistes els qui viuen en els
barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més
desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a
què s’hi concentri la immigració. I cal
dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació.
Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència?
La DS italiana ha publicat una
carta a Le Monde i a La Repubblica,
firmada per d’Alema i Amato, és a
dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que
cal crear una formació reformista a
nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a
Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els
Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato
diuen que ara l’esquerra ha de fer el
mateix però al revés, és a dir, ha
d’integrar dins el reformisme els que
van sortir perjudicats per aquella
gran coalició de dretes.
Els liberals?
No, els demòcrata-cristians. Ells
sostenen que aquest moviment de
Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de
centre-esquerra.
47
Fa prop de 25 anys de l’aprovació de
l’Estatut. Com somia la Catalunya del
2025?
Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que
ho pensin. Us contestaria amb una
altra pregunta: ara fa 25 anys, on
pensàveu que podíem arribar en
aquest període? Contestant aquesta
pregunta es contesta l’altra. Jo crec
que hi ha hagut un ritme positiu;
que, després de 1714, a la història
de Catalunya mai no hi havia hagut
25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic,
autonomia, etc., però també penso
que ara és el moment de fer un pas
endavant. No sé on haurem arribat
el 2025, però si recuperem el ritme
inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any
2025 estarem molt bé, fins i tot en
l’àmbit europeu.
Raimon Carrasco
i Miquel Sellarès
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans
Source
A related resource from which the described resource is derived
Debat nacionalista
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Carrasco, Raimon
Sellarès, Miquel
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Nacionalisme
Acció política
Oposició
Territoris
Catalunya
Constitució
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf
f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001)
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
La Vanguardia
03/09/2001
ALFREDO ABIÁN
Barcelona
Titulares
OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘
Estos critican mucho, pero no los
echan y son incapaces de hacerlo’
"
PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque
dice que eso ya lo hace Mas?"
Pedro Madueño
NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de
pragmatismo de vía estrecha"
GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad"
MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver
quiénes la votan"
Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo
cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la
apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los
comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su
largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada,
quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero
Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español.
-Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética
parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999.
-Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver
pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política
nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral
política.
-Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La
oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo.
-Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que
desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha
expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la
financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma
respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras,
pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya
mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación,
tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino
la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos.
-Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido
a Esquerra e Iniciativa.
-No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para
ganarlas numéricamente.
-Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente.
-No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política
general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese
debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es
algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política
del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol
sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será
�contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un
gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido
hasta ahora.
-Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en
falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura.
-Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también
es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de
hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las
elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No
me parece muy congruente.
-¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus
correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista.
-Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche
en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes
que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas,
aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías
Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo
catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al
nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del
catalanismo tolerante.
-Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias
del nacionalismo catalán.
-No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con
quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos
en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso.
-Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta.
-Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si
se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU
ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa
les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho
una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las
iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP:
dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un
gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo
mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho
para afrontar el siglo XXI.
-Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer
interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar.
-Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia
del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de
unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar
con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que
ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre
mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del
nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya
propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea
por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados.
Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la
figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su
legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del
pujolismo. ¿En qué quedamos?
-Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la
estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en
Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que
no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas
ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España
está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es
intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya
no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España.
�-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años.
-No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve.
-Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de
España.
-Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el
Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no
entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema,
sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo
contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña
es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca
en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no
lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo
contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los
catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos
mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy
nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se
reconozca a sí misma como lo que en realidad es.
-Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política
de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de
debilidad de los nacionalistas?
-Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez
que no me considero abuelo aunque tengo un nieto.
-Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva
de hacer política, incluso un estilo personalista.
-Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma
hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una
generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de
su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había
nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida.
-Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna.
-Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando
yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue
con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más
allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista,
católico...
-O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma
moneda.
-Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España
todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC".
Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas
de ayuda familiar, tal y como usted propuso.
-Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las
mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la
tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas
las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven
no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo
seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada
niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede
aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres
años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es
lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos.
-¿Por ejemplo?
-Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo
que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura
tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando
a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que
tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen
�moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias
civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en
Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y
a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abián, Alfredo
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Moció de censura
Oposició
Pujol, Jordi, 1930-
Catalanisme
Nacionalisme
Acció política
Convergència i Unió
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes