3
10
40
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf
24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
18/11/2000 (3132144) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15
Juan Tomás de Salas, uno de los pocos
PASQUAL MARAGALL
Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en
un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta.
El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja,
Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel
Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio
preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó
siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces
ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes.
Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal;
iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente,
en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa
de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y
enlazar política y economía en un mismo medio.
Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos
sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la
primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la
frialdad del rigor legal democrático.
Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con
voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo
de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que
exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo.
Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al
terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que
tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa
dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la
construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona.
59
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1099
Title
A name given to the resource
Juan Tomás de Salas, uno de los pocos
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Necrologies
FLP
Salas, Juan Tomás de
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf
197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb
PDF Text
Text
Es hora de tomar la palabra
Pasqual Maragall i Mira
El País 23/11/2000
La primera reacción es el silencio.
Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar.
Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible.
Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón.
Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata,
tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar
a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que
sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos...
La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien,
por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de
pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De
explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para
mañana.
Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero.
Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo,
generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que
nos habrían de permitir edificar la paz.
Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar
lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así
todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de
nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir,
estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los
nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que
practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos.
Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para
pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos.
Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De
multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no
querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia.
Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón
sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar.
Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito,
exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España.
Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre
todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest.
Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara
a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para
todos y distinto para cada uno.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1380
Title
A name given to the resource
Es hora de tomar la palabra
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
País Basc
Lluch, Ernest, 1937-2000
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf
27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/03/2001
La Vanguardia, p.044, Cultura
Constructivo y crítico. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a
ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial
manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo
han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las
personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales.
¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede
ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin
esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo
puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de
construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho
más redonda y más ejemplar.
Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo.
148 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1220
Title
A name given to the resource
Constructivo y crítico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001
Arquitectura
Urbanisme
Barcelona
Necrologies
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-03-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1672/0000000574.pdf
9a84a492fa922fa5a354fff397551eca
PDF Text
Text
Records vius (A Antònia Macià)
Article de Pasqual Maragall a l'Avui (9-9-2001)
Records vius
Pasqual Maragall
President del PSC
No em considero la persona amb més títols per glossar la vida de la senyora Tarradellas. Fa uns dies la veia
sofrint amb la coneguda cara de lluitadora, ja quasi sense celles, però amb tot determinada a seguir respirant.
En qualsevol moment podia tornar a obrir els ulls i omplir l´escena amb la força incontestable de la mirada, per
no dir res de la veu, la veu imperativa i dreta a l´objectiu com una sageta. No sé si la seva aura provenia en
part de Josep Tarradellas, segur que sí; en tot cas l´aura i l´encant de Tarradellas eren més entenedors
coneixent Antònia Macià. S´havien acabat assemblant, almenys en el to de la veu i també en els continguts. Un
dinar a casa seva era una festa en cert sentit perfecta. S´anaven rellevant en el manteniment de la tensió de la
conversa sense cap mena de programació prèvia. Es renyaven per persona interposada. "En Josep és incapaç
de fer tal i tal". "Les dones sempre han de dir el que no haurien de dir". Etcètera. El dinar era sempre de gran
qualitat i el xampany, evidentment, francès. No sé si l´Ortínez hi tenia a veure, en això. És tot un món que
se´n va. I a uns quants ens ha deixat la penyora de representar-lo sense el seu ajut. Menys mal que no ens
faltaran ni el seu fill Josep, ni en Bricall, ni la Montserrat Catalán, que han estat uns marmessors vocacionals i
generosos no sols amb els pares Tarradellas sinó amb nosaltres. Mentre escric això l´Antònia Macià encara
batega a 88 pulsacions per minut. La boca es va obrint, les mans tremolen una mica sense força, la respiració
pesa cada cop més. Vet aquí el moment irrepetible en què el món deixarà de tenir entre els vius una persona
que no havia nascut per morir. Un es pregunta de què serveix aquesta companyia final que no pot canviar res i
que no serà recordada per qui la rep. Crec que és la companyia pura, la pura amistat, gratuïta, l´autèntica i
respectuosa reivindicació del misteri en què consistim els humans, davant ningú. Me n´adono que l´Antonieta i
jo ens estimàvem molt. Intuïtivament, indubtablement. La Diana hi ha tingut a veure; forma part del comptat
nombre de persones, entre les quals no em compto, que diuen exactament el que volen dir, com la senyora
Antònia Macià, i que no diuen res debades, fins i tot quan exageren ostensiblement. Tots quatre vam passar
bons moments, i més encara amb els amics comuns que he citat.
Com deia el meu pare, aquestes vibracions positives floten en l´aire sense límit en el temps. També queda per
sempre la imatge no fotografiada, em penso, del rei d´Espanya parlant amb la senyora Macià una bona estona
pràcticament agenollat. Ella seia a la cadira de rodes. Va ser el dia de la Fundació Tarradellas de Poblet, primer
al monestir i en acabar al Palauet Albéniz. La conversa no s´acabava mai i la veu imperativa seguia
interpel·lant i parlant entre interjeccions. I ara és com si la sentís. No crec que desaparegui mai del tot.
10/9/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Records vius: a Antònia Macià
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1371
Subject
The topic of the resource
Necrologies
Macià, Antònia
Tarradellas, Josep, 1899-1988
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1673/0000000572.pdf
2235c7cd99a9687f1d8017186d1b8097
PDF Text
Text
"Un home de veritat" A Antoni Santiburcio
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (12-7-2001)
Se ha dicho de él todo o casi todo, se ha contado casi todo de una vida como la de Antoni, de su familia, de
cómo vivió antes y durante la enfermedad, de cómo no cambió por dentro mientras iba cambiando su aspecto.
Cambiando menos para su familia y sus compañeros del día a día, claro, que los que le íbamos viendo de tanto
en tanto comprobábamos con mayor brutalidad las dos cosas: el ataque implacable de la enfermedad y la
eficacia de su resistencia. Para darse cuenta a distancia de todo ello, sin embargo, había por lo menos que
haberle conocido antes con cierta intensidad, saber de esta persona singular y clásica al mismo tiempo.
Yo le conocí y traté bastante, durante bastantes años. Nunca tuve la impresión de conocerle del todo, ésta es la
verdad. Pero no tuve duda alguna sobre lo siguiente: era un hombre de verdad, en el sentido cabal del término.
Tenía una idea clara de lo que quería y de cómo podía conseguirlo. Y lo conseguía. No recuerdo haberle oído
que algún objetivo fuese imposible o se le resistiera. Probablemente la dificultad le estimulaba. Sin embargo no
era jactancioso. Era discreto. Era directo. No era un gran orador, pero decía precisamente lo que quería decir.
Poco antes de morir, notó que le faltaba algo, y lo dijo. Tenía razón como casi siempre.
Lo digo a sabiendas --muchos amigos lo saben-- de que no siempre coincidí con sus razones. Eso no era lo más
importante. Nuestra visión de lo que había que hacer era básicamente la misma. Y lo hicimos. Barcelona
cambió. Cambió ella. Nosotros la comprendimos y la ayudamos. La intuimos. Yo había conocido y trabajado
durante largos años con personas de su misma extracción, de su mismo perfil, de barrios cómo el suyo. Eran
otros tiempos. Ahora no tocaba soñar y conspirar: tocaba actuar. Y actuamos.
Pero tocaba también convencer, explicarse, seducir. En Chipiona, en un mitin de la campaña de Carmen
Romero para ser diputada en el Congreso, recuerdo que sedujo a todos, y en concreto a Carmen. El era el
joven andaluz que había triunfado en Barcelona. Eso en Andalucía es un triunfo importante. Pero donde había
convencido aún más era en Barcelona: en los barrios y en la prensa de base, no en los grandes titulares. Ahí se
produjo una interesante asociación de intereses entre un sector de la base política y de la base periodística, y
también, conflictivamente, pero de hecho, categóricamente, con una buena parte de la base del movimiento
ciudadano en los barrios.
Ahí, Santiburcio jugó un papel decisivo. Fue mal entendido por un sector de la política y de los medios, que se
empeñó en verle, a él y a lo que representaba, como la intromisión de un advenedizo que agitaba las aguas
aparentemente tranquilas de un país y de una ciudad donde los códigos de conducta y las alianzas posibles
estaban férreamente controladas según unos modelos hijos de la transición de los años 70. Un cierto
catalanismo y una cierta izquierda, y una cierta prensa, marcaban la pauta que no se permitía transgredir.
Santiburcio, no nos engañemos, era en cierto modo un extraño en ese contexto. Su estilo chocaba. Su Fòrum
Nord de Nou Barris parecía quijotesco. Su actitud sonaba a populista, y a individualista y excesivamente
pragmática a la vez.
Su éxito casi póstumo no hace más que revalorizar su esfuerzo por superar esas circunstancias adversas. Habrá
que historiar todo esto porque de otro modo no se entenderá del todo lo que ha pasado estos años en
Barcelona.
La Barcelona rutilante, que salió rejuvenecida y admirada por propios y extraños de la larga aventura que lleva
el nombre de los Juegos Olímpicos, en realidad se fraguó, no sin conflictos, en los barrios y los distritos,
negándose a admitir que las islas de excelencia y los grandes equipamientos lo fueran todo Esa Barcelona es un
modelo con claroscuros, sin duda, pero es el auténtico modelo Barcelona. Y surgió de una alianza o complicidad
que va desde Samaranch a Santiburcio, en torno a un proyecto universal y en cierto modo globalizador , y sin
embargo con profundas raíces populares.
Catalunya le debe mucho, casi tanto o más que al proyecto nacionalista, dotado de razones evidentes y
políticamente bien ejecutadas, pero lastrado también por serias limitaciones, limitaciones que el modelo
Barcelona hizo saltar por los aires. Afortunadamente. El proyecto del 2004 es un serio intento de proseguir por
ese camino que unos y otros fuimos construyendo, como se decía antes, dialécticamente.
Queda sólo por admitir que esas contradicciones se vivieron no sólo en el amplio campo de la ciudad y del país,
sino también en el interior del socialismo catalán. Todos los partidos socialistas han tenido y tienen dificultades
en las grandes ciudades, sea en Londres o en Madrid, en París --hasta hace poco, y aún está por ver la solidez
de su éxito-- o en Viena. Nosotros, con Santi, optamos por el modelo de partido de Viena, de sólido prestigio
desde 1918 en la Barcelona de los urbanistas y por supuesto de los socialistas. Pero ello no nos libró de los
males que afligen a los partidos de ciudades donde, por su tamaño y su papel nacional, lo que se discute son
las ideas globales y no sólo las locales. Dónde el localismo y la identidad no son la muletilla o la pócima mágica
que resuelve todos los quebraderos de cabeza de los políticos. O si lo son ha de ser abarcando a un público
mucho más amplio que el tradicional público de votantes socialistas.
Y ahí está el problema. La dualidad partido de votantes-ayuntamiento de ciudadanos se hace entonces
evidente. Casi diría que se refuerzan mutuamente: como más tiende el gobierno municipal a ampliar su
espectro, más tiende el partido a afirmar los valores esenciales. La filosofía de eficiencia y flexibilidad del
gobierno municipal, que tiende a reducir los núcleos de decisión central y a dar amplia autonomía al sistema
periférico, se compensa con un partido de amplias ejecutivas y consejos de federación y fuerte control de las
agrupaciones. El conflicto estaba servido. Pero no fue más allá de algunos rasguños y algunas salidas de tono
de unos y otros, luego magnificadas, con cierta lógica, por unos medios que comienzan en realidad en el propio
interior del partido y la institución. Los auténticos medios productores de noticias son las bases de los dos
�sistemas. A quien se llama los medios son, en realidad, los medios formales de los medios reales ; las opiniones
y los creadores de opinión son actores del grupo que luego se siente objeto y no sujeto de la noticia.
Pero Santiburcio tiene tanto o tan poco que ver con esto como yo mismo. Fuimos piezas de un conjunto. Me
considero su amigo, en cierto sentido uno de sus mejores amigos. Y muchas veces debimos defender posiciones
contrarias. Qué lujo de amistades y qué gusto tener esas contrariedades, aunque nos hicieran sufrir, y a
algunos, mucho.
12/7/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un home de veritat: a Antoni Santiburcio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1372
Subject
The topic of the resource
Santiburcio, Antoni
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Barcelona
Acció política
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-12-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1664/0000000589.pdf
e197f1f2592ae95d2242e0cf24758a32
PDF Text
Text
Víctor Alba, l'irreductible
Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui
Víctor Alba va tornar a Catalunya després d'un llarg exili per França, Mèxic i els Estats Units. Se n'havia
anat el 1945, després de sis anys a les presons franquistes (1939-1945). Era un revolucionari dels anys
trenta, polígraf empedreït, periodista nat, autor d'un centenar llarg de llibres.
El recordo molt especialment en aquella seva intervenció a la inauguració de la plaça George Orwell de
Barcelona. Ja gran, ulleres de cul de got, barba i cabells espessos, gest enèrgic i conviccions robustes.
Havia estat amic personal d'Albert Camus, amb el qual havia traduït al francès el Cant espiritual de Joan
Maragall i amb qui havia col·laborat a Combat. Amb Camus compartia un mateix esperit de revolta
contra l'estalinisme, cosa que per a molts era en aquell temps una autèntica heretgia. Algú ha dit que
sempre va caure del costat dels perdedors i és cert: va ser traïdor per als estalinistes i comunista per als
franquistes. En realitat era un esperit llibertari, en el sentit genèric de la paraula, amb un compromís
irreductible al servei de la llibertat i de la justícia, sempre contra les ortodòxies que, ahir com avui,
tracten de fer-nos passar bou per bèstia grossa.
Maleïa el seu segle XX, el segle dels més monstruosos totalitarismes, però també el segle de les gran
esperances. Ell no les havia perdudes. I és que els totalitarismes no havien pogut amb ell. Era perdedor
de guerres, però sempre en peu de guerra. Mai no havia transigit. El coratge de gent com ell s'erigeix, al
llarg d'aquest segle terrible, com un motiu d'esperança per si mateix. Al costat dels horrors, de les
derrotes, de les grans decepcions, resulta un motiu d'esperança en la condició humana, en la seva
capacitat crítica, en la seva capacitat de revolta contra la corrupció de l'ideal.
Estic parlant molt especialment dels homes i dones del Bloc Obrer i Camperol de Joaquim Maurín i del
Partit Obrer d'Unificació Marxista, que sorgiria de la fusió del Bloc i de l'Esquerra Comunista d'Andreu
Nin. Més enllà de les seves opcions tàctiques i del judici que avui aquestes ens puguin merèixer, cal
convenir que la seva actitud intransigent davant el dictat estalinista va ser altament meritòria i
clarament pionera. Mai no van renunciar a pensar per si mateixos. I van haver de suportar
l'estigmatització, la persecució i la mort.
Fins fa poc no s'ha produït, entre nosaltres, la plena reparació que se'ls devia, a part el testimoni
universal que n'havia deixat George Orwell en el seu Homenatge a Catalunya. Hi ha tingut un paper
desencadenant l'esplèndida Operació Nikolai, produïda per TV3 i realitzada per Dolors Genovès. Vindria
després Tierra y Libertad de Ken Loach. Amb la caiguda del Mur, queien també vells tòpics i es restablien
algunes veritats imprescindibles.
La generacions dels seixanta i els setanta vam trobar sintonies diverses amb l'herència del Bloc i del
Poum, sobretot pel que fa al seu antiautoritarisme de soca-rel. Havien desenvolupat una visió fortament
crítica del poder i no els agradava la jerarquia que s'ho creia massa.
S'explica una anècdota reveladora, relativa a la visita d'Andreu Nin, secretari general, a la divisió del
Poum al front d'Aragó. Van fer-li creure que els franquistes eren a tocar en una determinada direcció i
van convidar-lo a apropar-s'hi, ajupit primer, reptant i arrossegant-se per terra després, fins que van
arribar, amb greus dificultats, a l'indret on altres companys els esperaven amb una paella per dinar.
Eren així: no admetien cap excés en el culte a la jerarquia, tampoc a la pròpia, naturalment. Es comprèn
que fossin l'enemic a batre per Stalin: tenia raó.
És sabut que el Moviment Socialista de Catalunya, l'any 1945, va sorgir per l'acord d'una conferència del
Poum a l'exili. Vet aquí la culminació d'una llarga transició ideològica: de l'eufòria de la revolució russa i
del moviment comunista internacional, a la dissidència i la denúncia contra l'estalinisme; i, d'aquesta, al
socialisme democràtic. Va ser una transició encapçalada per Josep Rovira, a la qual se sumarien alguns
dels vells efectius de la Unió Socialista de Catalunya, al voltant de Manuel Serra i Moret. Posteriorment,
l'any 1976, un altre sector del Poum, al voltant d'Enrich Adroher Gironella -l'animador del contubernio de
Munic i un dels fundadors del Moviment Europeu- s'incorporarien també al darrer tram del procés
d'unitat socialista.
Aquest ha estat un dels privilegis del socialisme català, des de la postguerra fins avui: poder gaudir de la
coneixença, la companyonia i l'irreductible coratge dels vells militants del Poum, alguns dels quals són
avui un patrimoni central del PSC: Ramon Fernández Jurado, Josep Vidal (Pep Jai), Manuel Alberich i un
llarg etcètera.
Víctor Alba, de nom legal Pere Pagès i Elies, no es va incorporar mai al PSC. Potser perquè el veia un
partit que es disposava a guanyar algunes batalles. Ja li semblava bé que guanyéssim, però ell ja hi
veia, ben segur, el perills que la victòria comportava i preferia restar al marge. El seu record i la seva
herència crítica ens ha de ser una bona medecina.
�Pasqual Maragall. President del PSC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Víctor Alba, l'irreductible
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alba, Víctor, 1916-2003
Partits Polítics
Socialisme
Necrologies
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1354
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/861/0000001561.pdf
e573482e5e3508f4bebcb00389cc98c2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
19/10/2003 (5187122) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Cultura, pág. 43
DESAPARECE EL ICONO INTELECTUAL DE LA ESPAÑA DEMOCRÁTICA
Fiel a un compromiso político
PASQUAL MARAGALL
Me sobresalta la noticia de la muerte de Manuel Vázquez Montalbán antes de leer en
un diario de Barcelona el artículo que me dedica. Prefiero no leerlo aún. Iba a ser el
penúltimo acto de un diálogo sostenido, aunque ni mucho menos continuo, a lo largo
de los años. Manolo faltará a la cita que teníamos concertada en la casa barcelonesa
de EL PAÍS el próximo martes para seguir coincidiendo y discrepando -más lo primero
que lo segundo-, esta vez delante del público.
Pienso que la generosidad parca del hombre crítico vale más que el halago fanfarrón.
Pero la generosidad de Manolo era un regalo raro, un metal precioso. Confieso que
conversar con Manolo, pudiendo ser apasionante, para mí no ha sido siempre fácil.
Una persona que no habla si no es estrictamente necesario no es una persona
cómoda. Manolo no ha sido exactamente así, pero ha sido hombre de silencios
sabiamente administrados.
Manolo ha formado parte del paisaje colectivo de Barcelona, de Cataluña y de España,
que se ha ido haciendo con el acicate de su mirada crítica, irónica, pero nunca
agnóstica: arriesgada. La Barcelona de hoy -la Barcelona que ha socializado el mar,
según sus palabras- no existiría sin su crónica. O no la veríamos igual. Del mismo
modo, la educación sentimental de la izquierda española está teñida del recuerdo de la
crónica que empezó a trenzar Manolo en la revista Triunfo, con la obsesión de
reconstruir la razón democrática.
Fue fiel durante toda su vida a su compromiso político, con una difícil mezcla de
confianza ciega en las personas que encarnaban lo mejor de la utopía del comunismo
y una distancia crítica que le permitió reconocer que se trataba de una utopía
mortalmente herida.
¿Cuesta imaginar la Cataluña de mañana sin la presencia de Manolo? En realidad
estará presente. Porque su interrogación lúcida la hemos aprendido. Porque nos
vamos a estar preguntando todo el tiempo qué hubiera dicho Manolo. Lo que nunca
sabremos son los giros que hubiera podido dar a sus interrogantes. Y nos duele en el
alma quedar con esa duda.
Manolo, te debemos algo más que la nostalgia de la revolución que no fue. Te
debemos el haber levantado sin frases huecas la utopía posible de la Cataluña del
pueblo y la España plural. ¡No te fallaremos!
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
96
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1114
Title
A name given to the resource
Fiel a un compromiso político
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
Amb motiu de la mort de Manuel Vázquez Montalbán.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Necrologies
Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003
Barcelona
Acció política
Periodisme
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-10-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf
4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 13
P O L Í T I C A
MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004
ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN
Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat
VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la
playa de Sant Salvador, en agosto de 1996
ROSER VILALLONGA / ARCHIVO
DAVID AIROB / ARCHIVO
EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente
PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert
del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999
Catalunya está de luto
PASQUAL MARAGALL
L
a muerte de Joan Reventós es un
momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro
que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat
con todo su legado histórico incorporado. En
junio de 1977, Reventós decidió la suerte de
Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas.
Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo,
quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un
gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se
concretó en los diferentes procesos políticos
que Joan Reventós impulsó siempre con la
voluntad de sumar y de integrar: la unidad
antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo
catalán y la colaboración de las fuerzas de
progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados.
Joan Reventós hoy hubiese visto nacer
otra gobernación de Catalunya, la que a él le
gustaba, basada en la convicción de que el
pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos
que la nación les otorga hoy no solamente en
función del pasado.
Es difícil que un pueblo se atreva a seguir
este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los
pueblos que se atreven a eso acaban siendo
auténticamente naciones.
Joan Reventós era de los que querían una
Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha
de tener de punto de partida, sino también
de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente
y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo.
Ahora estamos iniciando lo que Reventós
quería, la Catalunya gobernada desde una
idea de progreso, de justicia y de igualdad.
Joan Reventós ha resistido más de dos años
hasta ver el inicio del proyecto político que
habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace
veinte años fuimos capaces de formular el
proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del
autogobierno, ahora empieza la hora de un
nuevo proyecto colectivo que nos permita
dar un paso adelante y que esté a la altura de
un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.”
Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una
lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia
personal, la de su capacidad para conjugar la
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente
de la Generalitat
firmeza de sus principios con un espíritu
siempre abierto al diálogo y a los nuevos
planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de
la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también
un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c
ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO
Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000
Viejo amigo, hombre fiel
JORDI PUJOL
C
uando en el inicio de la legislatura
1995-1999, de una manera que me
sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no
a Joan Rigol, que era el candidato de CiU,
me enfadé mucho. Mucho. Pero también di-
je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto
es que el president sea Reventós. Porque se
merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él
mismo.
Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su
esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos
sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido
siempre un sentido muy fuerte de la familia.
Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de
mi parte”.
Esto son anécdotas, pero explican el tipo
de relación que tuve con él, desde que en el
año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de
la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en
DIVERGIMOS CON
frecuencia, pero siempre
nos respetamos y siempre
supimos que teníamos
muchas cosas en común
PEDRO MADUEÑO
LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura
acudieron ayer al tanatorio de Les Corts
PEDRO MADUEÑO
COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran
aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista
las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la
palabra.
Después Reventós decidió pasar al campo
más propiamente político. Y más adelante,
ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero
siempre nos respetamos y siempre supimos
que había entre nosotros muchas cosas en
común.
Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos
años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y
dije una cosa negativa de Reventós y que era
una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”.
Por cierto, que aquello me marcó positivamente.
Y en sentido inverso, recuerdo que en un
momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas
–con fuerte contenido de agresión contra mi
persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero
no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido
el político que menos se me ha dirigido como
“president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo
agradezco.)
Como decía, las anécdotas también sirven
para definir a un personaje. Para definir a un
hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe
respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de
vista político e ideológico. Permítanme que
yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c
JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente
de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1349
Title
A name given to the resource
Catalunya está de luto. Joan Reventós
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol)..
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Acció política
Català
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf
097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33
DIMECRES
14 DE GENER DEL 2004
18 Política
el Periódico
Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions
Pàgines 16 a 18 LLL
CATALUNYA ESTÀ DE DOL
Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica
ARXIU / EFE
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
TRIBUNA
La mort de Joan Reventós és un
moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem
perdut, i de reconeixement del
seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de
Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres.
No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat
històric incorporat. El juny del
1977, Reventós va decidir la sort
de Catalunya optant per reclamar,
quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que
va ser cabdal per al retrobament
de Catalunya amb la seva història
democràtica. Tarradellas va optar
sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava.
Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política
unitària que es va concretar en els
diferents processos polítics que
Reventós va impulsar sempre
amb la voluntat de sumar i inte-
drets guanyats, una ciutadania
creixent i un projecte respectat
entès per tothom.
Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de
justícia i d’igualtat. Reventós ha
resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte
polític que hauria imaginat i que
es resumia així, en paraules seves:
«De la mateixa manera que fa 20
anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar
les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un
nou projecte col . lectiu que ens
permeti fer un nou salt endavant i
que estigui a l’alçada d’un poble
que vol sentir-se plenament hereu
del seu futur».
Avui hauria vist néixer
un altre Govern, el
que a ell li agradava
33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979.
grar: la unitat antifranquista que va
culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces
de progrés en els primers passos de
la democràcia i de l’autogovern recuperats.
Reventós avui hauria vist néixer
un altre Govern de Catalunya, el
que a ell li agradava, basat en la
convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament
quan els ciutadans la fan seva; i ho
fan sobre la base dels drets que la
nació els atorga avui, no solament
en funció del passat.
És difícil que un poble s’atreveixi
a seguir aquest camí, abandonar el
paraigua de la història i llançar-se
al camí ample i de vegades ignot i
difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben
sent autènticament pobles i autènticament nacions.
Reventós era dels que volien
una Catalunya i un poble català
que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és
el punt de partida, sinó també d’un
objectiu final compartit, d’uns
Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de
la política hi ha la lliçó humana,
molt més profunda i colpidora, la
de la seva solidesa moral, la seva
modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels
seus principis amb un esperit
obert sempre al diàleg i a nous
plantejaments. És el Reventós de
qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu
pare, amb què m’apel.lava a ser
digne de la seva herència. En
aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser,
d’ara endavant, també un fidel
servidor del llegat de Joan Reventós. H
TRIBUNA
TRIBUNA
UN COMPANY EN QUI
LES GRANS VICTÒRIES
COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR
RAIMON OBIOLS
EXPRIMER
SECRETARI DEL PSC
Quan Joan Reventós era un jove estudiant,
a finals dels anys 40, va fer una doble aposta
vital que ha mantingut tenaçment al llarg
de tota una vida: confiar en les paraules, les
idees i els projectes de la política; i confiar
en els altres i dedicar-se a treballar amb ells
per a uns objectius col.lectius.
Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista,
diria que això l’havia de dur directament al
fracàs. En canvi, si repassem els objectius
inicials del jove Reventós, en la tenebrosa
època del franquisme victoriós, veurem que
han estat assolits i que, en aquesta victòria,
Reventós hi jugà un paper de primer rengle
i, en alguns casos, decisiu.
Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i
l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es
proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata-
lunya; Reventós, especialment, fou un dels
artífexs principals del procés que portà fins
a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà
–contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat
de Catalunya i el retorn del vell president
exiliat: essent Reventós el cap de la força
més aclaparadorament votada el 15-J de
1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la
Generalitat, en l’episodi més bell i més pur
de tota la transició.
Reventós somià també amb un Govern
d’esquerres i un president socialista; ho ha
pogut veure abans de morir. Si considerem,
com ho féu Reventós al llarg de tota la seva
vida, que l’èxit en política no es mesura en
termes de poder personal sinó en termes
d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran
guanyador.
Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig
segle d’activitat incessant l’ha fet un home
complet, amb un sentit gairebé religiós del
respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle
XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan
Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H
JOSEP MARIA TRIGINER
EXDIRIGENT
DE LA FEDERACIÓ
CATALANA DEL PSOE
A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de
conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia,
respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb
la detenció de la Comissió Executiva del
PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el
propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions
formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure
la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre.
Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que
s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és
que en Joan era una persona que, més enllà
de les diferències, sabia escoltar i raonar amb
els arguments dels seus adversaris.
Després de la ruptura formal de relacions
amb el PSOE, com a conseqüència de la cons-
titució de la Federació de Partits Socialistes,
Reventós va ser capaç de seguir dialogant
amb la FSC-PSOE a través de reunions que
van permetre formalitzar la unificació dels
socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única
persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia
aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç
de situar-se en les raons i en la sensibilitat del
seu interlocutor. Sense aquesta confiança
personal, s’haurien necessitat uns quants
anys més per poder plantejar la unitat dels
socialistes a Catalunya.
Queden enrere les diferències polítiques i
aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En
Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es
feia fort en la defensa de les seves conviccions
democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic
ens sentim orgullosos d’haver comptat amb
la seva amistat. Els que l’han conegut com a
polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que
va ser una d’aquelles persones que va saber
posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista.
Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya està de dol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1686/0000000658.pdf
81c15b81860e89fd5606d939088768d0
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Margalef
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1344
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Margalef, Ramon, 1919-2004
Ecologia
Medi ambient
Necrologies
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-06-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles