1
10
17
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1037/19860725d_00144.pdf
6ddae8ead54e63de04a82291295373c6
PDF Text
Text
CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA4
PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO.
SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO
VASCO.
(23 de julio de 1986)
�EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y
SEÑORES:
NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" CULMINA
HOY SU ANDADURA, ANTES DE LAS VACACIONES DE VERANO, CON
LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D.
JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO.
NACIDO EN EUJR RIA (VIZCAYA) EL 10 DE JUNIO DE 1941, EL
SEÑOR ARDANZA ES LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD
DE DEUSTO. FUE ELEGIDO ALCALDE DE MONDRAGON EN LAS PRIMERAS
ELECCIONES MUNICIPALES DEMOCRATICAS EN ABRIL DE 1979, Y
EN 1983 DESIGNADO DIPUTADO GENERAL POR GUIPUZCOA, HASTA
EL 25 DE ENERO DE 1985 EN QUE ES ELEGIDO LEHENDAKARI DEL
GOBIERNO VASCO.
AUNQUE EL NUMERO DE HABITANTES NACIDOS EN EL PAIS VASCO
DENTRO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, ES
DE UNOS 0.500, VD. SABE, SEÑOR PRESIDENTE, QUE MUCHOS
CIUDADANOS DE CATALUNYA -Y ESPECIALMENTE DE NUESTRA AREA
METROPOLITANA- AL IGUAL QUE HA SUCEDIDO EN EL PAIS VASCO,
PROCEDEN DE OTRAS AUTONOMIAS, Y SE INSTALARON ENTRE NOSOTROS
POR MOTIVOS DE TRABAJO.
�2.
EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES CONCRETAMENTE, SON MAS
DE 1.300.000 LAS PERSONAS NO NACIDAS EN CATALUNYA, ENTRE
ELLAS ESAS 10.000 A LAS QUE ME REFERIA HACE UN MOMENTO,
NACIDAS EN EL PAIS VASCO. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE,
QUE CONTAMOS CON TODAS ELLAS PARA EL PROYECTO DE FUTURO
DE BARCELONA, Y POR EXTENSION DE CATALUNYA.
TAMBIEN QUEREMOS QUE CONOZCA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE
CICLO DE CONFERENCIAS QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE ENRIQUECIDO CON SU PRESENCIA E INTERVENCION, Y POR EL QUE YA HAN
PASADO 14 PRESIDENTES AUTONOMICOS, ESTA DEMOSTRANDO FEHACIENTEMENTE QUE BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA
TODA, ACTUALIZA SU SOLIDARIDAD, SU CURIOSIDAD Y SU INTERES
ANTE LOS PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS DIFERENTES
GOBIERNOS AUTONOMICOS DE NUESTRO PAIS. EN ESTE CASO, CON
EL MAXIMO RESPETO, CON LA MAXIMA CORDIALIDAD, DADO QUE
SE TRATA DE UNA AUTONOMIA HISTORICA COMO LA NUESTRA.
ME PERMITIRA QUE CONTEXTUE, MINIMAMENTE, SU CONFERENCIA
CON UNOS DATOS DE REFERENCIA SOBRE EL PAIS VASCO. CON UNA
EXTENSION DE ALGO MAS DE 7.200 KM2., EUZKADI TIENE UNA
POBLACION DE APROXIMADAMENTE 2.171.000 HABITANTES, SU RENTA
PER
CAPITA 585,794 PTAS., SITUA AL PAIS VASCO EN CUARTO
�3.
LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS, SEGUN
SIEMPRE DATOS DE LA PUBLICACION "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA
1983", DEL BANCO DE BILBAO.
CON LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS,
QUE HA IDO ADQUIRIENDO UN CONTENIDO CADA VEZ MAS FIRME
A LO LARGO DE LA DURACION DE ESTE CICLO. DESDE ESA MISMA
SOLIDARIDAD, QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE REAFIRMADA CON
SU PRESENCIA EN ESTE SALONDE CIENTO:
EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL
GOBIERNO VASCO, TIENE VD. LA PALABRA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3943
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Sr. J.A. Ardanza, President del Govern Basc, dins el Cicle Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografies
Espanya plural
Història
Model social
País Basc
Ardanza, José Antonio
Autonomia
Catalunya
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/752/20000227_LV.pdf
b8604df306f4095de3e2573655915fda
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
27/02/2000
La Vanguardia, p.033, Opinión
EUSKADI MAÑANA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Pocos momentos después de conocer la noticia del asesinato de Fernando Buesa, una diputada
catalana me confesó que sus sentimientos en aquel instante eran más personales que políticos.
"Hoy siento odio -dijo- porque una persona ha sido privada de la vida por mano humana. Dejo
para mañana el desprecio y la pena." Pero nosotros no podemos sentir odio, aunque sea
momentáneo, porque ese es el sentimiento que anima a los que matan y en ningún caso nos
podemos igualar a ellos.
Sentimos pena y desprecio. Pena por Fernando y sus próximos, y desprecio no sólo por los que
lo mataron, sino por los que no saben impedirlo, por nosotros mismos, en definitiva. Hoy
miramos al suelo porque no podemos mirarnos unos a otros sin sentir una enorme vergüenza.
Hasta aquí, los sentimientos. Pero todos sabemos que podemos llegar a una mejor comprensión
de la situación actual si tenemos en cuenta los antecedentes de la historia. Releía estos días el
mensaje que el lehendakari en el exilio, José Antonio Aguirre, envió al pueblo vasco con
motivo de la Navidad de 1947. En aquel mensaje, Aguirre pedía a la juventud de Euskadi, con
palabras muy fundamentadas, que se rebelara contra el olvido de la realidad del pueblo vasco,
aunque añadía que si fuera necesario habría que "reaccionar violentamente si queremos contar
el día de mañana con un pueblo civilmente digno".
Aguirre hoy pediría lo mismo en cuanto a luchar por los derechos vascos, pero condenaría la
violencia. Estoy seguro. En 1947 todavía no hacía diez años de la abolición por decreto de
Franco de los fueros de "las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa". Esta abolición fue
la causa de gran parte de lo que ha pasado. Se sembró el odio, y ahí está.
Las organizaciones clandestinas demócratas, partidarias de la no violencia para acabar con el
régimen de Franco, no siempre condenaron, sino a veces todo lo contrario, los atentados de
ETA durante la dictadura.
Hay que tener en cuenta los antecedentes, pero, precisamente por esos antecedentes, hoy sólo
podemos levantar la vista del suelo para mirar al mañana. El mañana guarda la solución que
puede nacer hoy de nuestra vergüenza y de nuestra pena.
Y mirando al mañana, les decimos hoy a los nacionalistas vascos que dibujen, como hizo el
miércoles pasado el portavoz del Gobierno vasco, Josu Jon Imaz, un objetivo que pueda ser
compartido por la gran mayoría del pueblo de Euskadi en el horizonte de quince años. Y que lo
hagan dialogando con todas las fuerzas democráticas. Que este objetivo, tal como él dijo,
excluye la separación o secesión, si bien puede necesitar reformas en los términos previstos por
la Constitución. (Todos deseamos que llegue el día en que la Constitución española sea
refrendada también por la mayoría del pueblo vasco.)
Y, por último, pedimos a los nacionalistas que se sumen a la propuesta de Fernando Buesa del
pasado 18 de febrero en el Parlamento vasco. La propuesta de Fernando de hace tan sólo una
semana ponía énfasis en la necesidad de perseguir con diligencia y eficacia a los autores de las
acciones violentas. Fue aprobada. El PNV se quedó en minoría. Es el momento de rectificar si
la muerte brutal de Buesa tiene el mismo significado para todos. Quien estuviera en los
139 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
funerales de Vitoria con todas las consecuencias no puede dejar de votar la proposición no de
ley que precedió a la muerte de quien la propuso.
Volviendo al principio. Empecemos hoy para llegar al mañana. Si nos ponemos a trabajar
ahora, dentro de dos años podremos tener soluciones. Soluciones no sólo para Euskadi:
soluciones para todos. Hace más de 20 años de la Constitución. Una generación. Es el tiempo
justo. Los que votamos la Constitución ya no somos la mitad del cuerpo electoral porque los
que hoy son más jóvenes no pudieron pronunciarse. Nos toca preparar el futuro con la nueva
generación que ya está aquí. Sólo así avanzaremos.
PASQUAL MARAGALL , presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi
140 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1215
Title
A name given to the resource
Euskadi mañana
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Buesa Blanco, Fernando
ETA
País Basc
Espanya
Terrorisme
Acció política
Constitució
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-02-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/753/20000510_LV.pdf
91b18d571f86f5ab5ca16c435d1c1186
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
10/05/2000
La Vanguardia, p.029, Opinión
PAIS VASCO, UN PROCESO PROPIO
Autor: PASQUAL MARAGALL
Desde Cataluña queremos hacer llegar nuestra solidaridad con los ciudadanos vascos que
sufren la intolerancia (criminal) de aquellos que quieren imponer con sangre el respeto a la
libertad de Euskadi. La libertad de los vascos merece el respeto de todos los españoles. España
debe hallar -como la Gran Bretaña está encontrando para Irlanda del Norte- el espacio para la
autonomía de los vascos.
Pero los vascos deben hallar primero la vía para su propia reconciliación. El Gobierno español,
que ha sido votado por la mayoría absoluta de los españoles y por una minoría muy importante
de los vascos, tiene la responsabilidad indeclinable de acompañar este proceso propio de los
ciudadanos de Euskadi.
No basta con presionar desde Madrid para que se produzca una rápida renovación del
Parlamento vasco y una eventual variación de sus mayorías y de su Gobierno. Son los
gobiernos actuales, español y vasco, quienes deben actuar. EH ya ha demostrado que puede
ayudar a recomponer la actual mayoría. Pero al precio de manchar esta mayoría con la sospecha
de su tibieza en la represión de la violencia "de baja intensidad". Y en la medida en que esa
"violencia menor" es la antesala de la violencia que asesina, la mayoría que no puede impedir la
primera deviene a los ojos de los ciudadanos cómplice de la segunda.
La muerte brutal de Jorge Díez y Fernando Buesa, a los pocos días de la moción de Fernando
contra la "kale borroka", es un paradigma de la situación actual. La muerte del periodista López
de la Calle es una prueba de que hay oídos vascos que tienen horror a la palabra. A la palabra
del ex vicelehendakari que condenaba la violencia en la calle y a la del periodista antifascista
que la fustigaba desde los medios.
¿Es casual la coincidencia del crimen de Andoain con el acuerdo en Irlanda del Norte sobre
eliminación de las armas del IRA (no devolución, pero sí eliminación bajo control
internacional)? ¿Quiere ETA cortar de raíz la posibilidad de verse arrastrada a un proceso
irreversible hacia la paz, similar al de Irlanda del Norte? ¿Hacia un camino que existe y que no
pasa ya por Estella?
Da lo mismo. Seguramente es imposible e inútil situarse "ahora" en la confección de hipótesis
sobre el porqué y el cómo de los caminos de ETA. Ya sabemos cuál ha sido su recorrido:
condicionar con la tregua el nacimiento de una experiencia de un nuevo escenario de
autodeterminación (Estella); iniciar la ruptura de la tregua con un ataque a las fuerzas armadas
españolas para proseguir con una presión brutal en la calle sobre los ediles populares y luego
sobre los socialistas, para evitar la aproximación PNV-PSE, y finalmente asesinar a Fernando
Buesa y a Jorge Díez, algo que necesitaba una preparación anterior al fin de la tregua. Buesa y
Díez eran exponentes de las instituciones vascas y de las fuerzas vascas de seguridad. Es decir,
eran garantes de que la violencia callejera no tuviese las cosas fáciles. El "basta ya" expresaba
poco antes la reacción libertaria de ciudadanos que se rebelaban contra la violencia y contra el
silencio en torno a ella. Y Otegi hablaba de "gusanada" para congraciarse, para hacer un guiño
de complicidad, a los que rompiendo la tregua en realidad estaban dinamitando Estella.
141 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Ahora han tratado de nuevo de asesinar a la palabra que hiere sus oídos ignorantes de la
democracia. Pocos días antes el absurdo espaldarazo de ETA a Mayor Oreja ("tenía razón, la
tregua era una trampa") nos ponía sobre la pista: ETA busca desesperadamente una
interlocución directa con el Gobierno español, superado Estella, que nunca les debe haber
gustado del todo. El Gobierno español no debe eludir ese enfrentamiento. No debe inmiscuirse
en los procesos electorales vascos. No es su misión. Debe, como Major y Blair después,
encontrar soluciones. Demostrar que quiere algo más importante que un triunfo electoral en
Euskadi -que es algo que no entra en sus funciones, ni siquiera como estrategia para mejor
negociar-.
A mis compañeros del Partido Socialista de Euskadi me une la amistad y admiración de
muchos años. Estuve con ellos cuando el entierro de Casas, cuando el ataque al alcalde de
Rentería, cuando el secuestro de Iglesias (días esperanzadores aquellos), cuando el entierro de
Ordóñez, en Madrid cuando el asesinato de Tomás y Valiente, y la última vez cuando el
entierro de Fernando Buesa en Vitoria.
No pude estar en el entierro de Fernando Múgica, pero no puedo quitarme de la cabeza las
palabras del asesino a su hijo ("no me mires que te mato") ni las de tantos simpatizantes del
terrorismo a sus adversarios ("recuerdos a Poto"): son un resumen crudo y esperpéntico del
odio en que ha terminado una causa que, aunque brutal, comenzó pareciéndonos justa allá por
años 60 y 70, cuando mataron al torturador Melitón Manzanas, cuando los juicios de Burgos,
cuando la ejecución de Txiqui en Cerdanyola -a cuyo entierro también asistí-.
Hoy no puedo sustraerme a la obligación de estar con mis compañeros socialistas, con mis
conciudadanos demócratas del PNV y del PP y con todos los informadores libres.
A mis compañeros del PSE les pido que presionen al PNV, sí, pero desde la oferta de una salida
a su aislamiento político parlamentario.
Al Gobierno vasco hay que instarle a que haya suya la moción de Buesa contra la violencia
callejera y a que tenga el coraje de quitar a los ertzainas los pasamontañas, símbolo del temor a
una violencia que amenaza a todos.
Y al Gobierno del PP, y concretamente a Rajoy, hay que pedirle que inicie el largo camino que
comenzó Major y que prosiguió Blair, primero con John Hume y Mo Mowlan, y finalmente
con Mandelson, y por supuesto con Gerry Adams y Trimble, y aún con Ahern y Mitchell. Son
muchos los protagonistas y muchos los pasos que hay que dar y mucho el coraje que hay que
demostrar para construir un camino a la paz en medio del odio, la ignorancia y la santa
indignación.
PASQUAL MARAGALL, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi
142 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1216
Title
A name given to the resource
País Vasco, un proceso propio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
ETA
Espanya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-05-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf
20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3
PDF Text
Text
P A Ï S O S CATALANS
EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000
o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL.
23
President del PSC
Reflexions d'un estiu especialment tràgic
El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost
passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA
D
es de la calma sempre una mica
inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser
fins i tot enfadosa. Polítics que parlen
de tot i cada dia però que no afegeixen
elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies
estivals, que sempre acaben per arribar.
Ara veurem les semanasgrandes basqiies.
Pot ser que es confirmi el diagnòstic
de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de
viure generalitzada que és sorda a unes
morts que no s'entenen i que provoquen
més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions
efectives. O pot ser que visquem dies
dramàtics.
El drama basc és que la frontera
entre la kale borroka ('lluita al carrer')
i el terrorisme s'està esborrant. El PNB
volia integrar els''de la kale borroka a
canvi,de la treva i ha acabat passant
a l'inrevés: el terrorisme està integrant
la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han
sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons
perquè hi van creure massa. Ara hauran
de pactar tant si volen com si no perquè
tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit,
no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet
que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional
deté ETA (la policia francesa ha fet més
detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la
violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis.
Què en podem dir des de Catalunya?
Poc. Potser una reflexió a distància, si
distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió
arrelada en el passat però projectada
cap al futur.
Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter
Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que
viu a l'Alemanya Oriental en el moment
de la caiguda del mur, sense cap simpatia
pel partit comunista. Però quan els seus
fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA
perquè no és un estat de dret, protesta:
«Què vol dir que un estat no és de dret
? A l'interior d'aquest món de privacions
hem viscut una dictadura còmoda.»
Aquí a Espanya vam matar-nos més
de mig milió de persones (i prop de
100.000 més després del 1939) per obtenir
una pau plena de privacions, però còmoda
per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà
quefinsi tot hauríem de fer un monument
a Franco per haver creat la classe mitjana
espanyola).
Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts
en plena pau per a res— quasi tant com
centenars de morts a la guerra per alguna
cosa en què creien o en què creien molts
dels seus amics. òÉs també ara la sang
el preu d'una pau futiua? òQuina altra
sang compensa?
No hi haurà guerra perquè el món
ha canviat i perquè ho tenim prohibit
Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23
garantit a dues bandes per l'obligatorietat
de reunir les tres quartes parts dels vots
del Parlament basc: un escenari que no
pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una
aventura llarga, però s'ha de trobar el
desllorigador que permeti començar-la
com més aviat millor. Des de Catalunya
no podem fer més que desitjar-ho.
Es podria dir: ÒNO és millor que
Catalunya calli, com prudentment ha fet
Pujol fins ara, puntuant tan sols des de
l'exterior alguns aspectes, que formulats
amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades?
Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi
en l'exercici col·lectiu i interminable de
definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies
a Tarradelles i Pujol, i als socialistes
catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat
en tot cas de manca de confiança en
aquest pes de Catalunya i per tant s'ha
»ÍM*
exercitat poc en l'art de convèncer.
Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE.
Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar
sobre la taula. Si més no perquè un dels
des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que
ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo,
episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en
amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt
si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la
una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi
ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament.
fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem.
El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en
En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de
nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense
de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història
La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar
i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts
com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació
viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del
lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present.
secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne.
culpable i còmode.
timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als
Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata.
contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria.
inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com
Solament hi afegiria dues coses. La
instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien
mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se.
una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història
Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP
i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes,
començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc.
odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també
que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit
dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern
de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor
compartit. Un odi nou.
tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en
la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser
en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant.
útil una ajuda exterior, com la de John
que la Constitució podia permetre en
En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau
termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent
els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda
que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reflexions d'un estiu especialment tràgic
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-12
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
ETA
País Basc
Terrorisme
Acció política
Espanya
Description
An account of the resource
Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 22
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/778/20001123_LV.pdf
0c4cd3f1c02b0b7077e479eab265a621
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/11/2000
La Vanguardia, p.017, Política
La pasión de la palabra. TRIBUNA
Autor: PASQUAL MARAGALL
He perdido a Ernest Lluch. Como miles y miles de ciudadanos de Cataluña -y de Euskadi y del
resto de España-, he perdido a un compañero, a un maestro y amigo querido. Un hombre que
sabía, mejor que nadie, que la riqueza intelectual, la fuerza moral, el progreso y evolución de
las sociedades se logra a través del contraste. Lluch deseaba que no pensaras como él para
poder discutir su verdad con la tuya. Pero eso sí, deseaba que discurrieras, que defendieras tus
ideas con toda la fuerza de tus argumentos. Fue un hombre obsesionado en razonar y en
convencer. Y ha caído vencido por la sinrazón de los terroristas.
El asesinato de Ernest Lluch, como el de todas las víctimas de la crueldad terrorista, me ha
llenado de profunda tristeza. Pero esta vez he sentido también, he de decirlo, un dolor más
cercano, más duro. Ernest fue amigo y compañero con quien compartí la enorme aventura de
contribuir primero a hacer posible la democracia y después a que diera sus frutos.
Como socialista de primera hora, como catalanista, como ministro del primer gobierno de
Felipe González, y como amigo del País Vasco, Ernest Lluch mostró siempre tres cualidades
excepcionales que le convierten en símbolo mismo de los valores que el terrorismo detesta:
inteligencia, tolerancia y proximidad a la gente.
Ernest fue un hombre de estudio. Catedrático de Economía, investigador y autor de una amplia
y admirada obra. Impartió su última clase horas antes de ser asesinado. Desde muy joven
destacó por su inteligencia y la profundidad de su pensamiento, fruto de muchas horas de
lectura y de investigación.
Fue también un hombre tolerante, con una tolerancia fruto de la curiosidad y la amistad.
Euskadi, tierra a la que amaba profundamente, le preocupó siempre. Nos ha dejado el
testimonio de su anhelo de paz y concordia entre vascos en numerosos escritos y artículos.
Creyó siempre en la necesaria unidad de los demócratas y en la España plural, que entendía
como la capacidad de los distintos pueblos que la formamos para sentirnos libres y unidos,
conviviendo y cooperando al mismo tiempo desde el respeto mutuo.
Y Ernest fue también un hombre popular, en el mejor sentido de la palabra. Lejos del
intelectual que se encierra en su torre de marfil, él fue capaz de compartir, con una humanidad
apasionada, los sentimientos de la inmensa mayoría, en el deporte, las opiniones y las
esperanzas y por ello es hoy llorado por muchas personas que le sentían cercano aún sin
conocerle.
Empezaba y acababa siempre sus opiniones en positivo. Después de su, ahora último, veraneo
en Donostia, leíamos en "La Vanguardia" a un Lluch eternamente enamorado de esa ciudad.
Tanto, que relataba aquella especial experiencia veraniega en tercera persona, como si el rubor
producido por su confesión fuera excesivo. Encontraremos a faltar su magisterio cotidiano, en
las aulas, en la prensa o la radio. Su vacío será difícil de cubrir. Este es un momento de tristeza,
pero no debe ser un momento de resignación. Los demócratas tenemos el deber de la esperanza
y de poner luz allí donde otros sólo desean poner tinieblas.
145 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Debemos reclamar una unidad sin fisuras, ni dobles lenguajes, sin otra exclusión que la de los
que deseen excluirse. Y aun así, debemos insistir para que se sumen al que debe ser el objetivo
único: conseguir la paz y la concordia civil en el País Vasco.
Nuestro segundo objetivo ha de ser la España plural, la misma que anhelaba Ernest. La España
que se sabe diversa y se respeta a sí misma tal como es haciendo posible la convivencia.
Ese será nuestro mejor homenaje.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
146 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1379
Title
A name given to the resource
La pasión de la palabra
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20001123_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
País Basc
Lluch, Ernest, 1937-2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf
197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb
PDF Text
Text
Es hora de tomar la palabra
Pasqual Maragall i Mira
El País 23/11/2000
La primera reacción es el silencio.
Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar.
Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible.
Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón.
Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata,
tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar
a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que
sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos...
La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien,
por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de
pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De
explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para
mañana.
Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero.
Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo,
generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que
nos habrían de permitir edificar la paz.
Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar
lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así
todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de
nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir,
estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los
nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que
practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos.
Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para
pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos.
Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De
multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no
querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia.
Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón
sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar.
Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito,
exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España.
Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre
todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest.
Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara
a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para
todos y distinto para cada uno.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1380
Title
A name given to the resource
Es hora de tomar la palabra
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
País Basc
Lluch, Ernest, 1937-2000
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf
3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306
PDF Text
Text
FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL
Avui, 17/12/00
alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas
Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch
Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria
Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic
AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar
amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar
Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira?
P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que
es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí.
AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la
mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE.
P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el
PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de
temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de
Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara.
AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient.
P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns
esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez
Zapatero...
AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida
aquest desplegament?
P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària.
AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE?
P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la
Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes.
AVUI En això coincideix plenament amb el PP.
P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels
partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat.
AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte?
P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la
gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi.
AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de
Vitòria?
P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha
intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans.
�AVUI Però el PP té una posició molt tancada...
P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar.
AVUI És molt optimista.
P.M. És un detall important, per això li donem suport.
AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat?
P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi
una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la
impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt
de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a
veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha
de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la
llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran
de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès
propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des
de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va
fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve
de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc.
AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB...
P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com
aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de
desbloquejar primer amb el PP.
AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents.
P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament
que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Espanya
Constitució
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-02-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf
6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
29/04/2001
La Vanguardia, p.029, Opinión
¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL
De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado
públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna
conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de
Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces,
tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio
es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente,
sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que
maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre
Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”.
Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón
sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la
parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los
constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la
inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre
vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la
cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos.
España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que
España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que
haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya
tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de
los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla.
Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y
gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se
apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar.
En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución,
estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución
y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX
formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de
las desigualdades.
Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y
plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra
ansiedad.
Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más
probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que
matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin
decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad
estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto
de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo.
149 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en
que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque
menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo
valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del
marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el
enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo
español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es
el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no
sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados,
impotencia.
Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas,
aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que
estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo
gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español,
responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su
destino y responsable ante su pueblo y ante la historia.
Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora
estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién
gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar
a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos
quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y,
por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC
150 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1375
Title
A name given to the resource
¡ Coraje, Nicolàs !
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20010429_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Recalde, José Ramón, 1930-2016
Redondo, Nicolás
País Basc
Terrorisme
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf
2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2
PDF Text
Text
Entrevista a l'Avui
"El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se
com està"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern"
"La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està"
A. Sáez / D. González / C. Palomar
BARCELONA
AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb
Esquerra o satisfer el PSOE?
P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà.
AVUI I com acabarà?
P.M. Portarà el seu temps.
AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V?
P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem
que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme
d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos.
AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives
per aconseguir més autogovern que promou CiU...
P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP.
AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE...
P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE.
Això és un fet.
AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i
ha començat a negociar amb altres forces?
P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se
segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts
anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir
tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur.
AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs?
P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però
en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada
del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps.
A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar
passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions
actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres
catalanes i que el PSC lidera no es perdi.
AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes...
P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al
andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar.
AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic?
P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció
que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable
d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa
passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem.
Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo
crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en
aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint
en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc.
Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar,
però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com
un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està.
AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El
que no s´entén és que això també ho faci el PSC...
P.M. I per què no?
AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per
què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que
s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin?
P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i
prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista
que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri
partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan.
AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya.
�P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i
municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè
diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el
fons no tenim la sensació d´haver perdut.
PERFIL
Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara
un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només
cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no
incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC
i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el
document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten
consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de
CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part
de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del
Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la
retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE.
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern"
"Els socialistes podem arribar
a acords amb
qui sigui al Parlament"
"CiU té la consigna de copiar tot el
que surti a la nostra web"
Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit.
Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho
fem molt a gust.
AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible
configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes?
P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses
diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la
tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona.
AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord...
P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts
tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts
en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé.
AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb
Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya?
P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i
a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb
Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és
que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja
no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que
interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que
siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc
més al dia.
AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...?
P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat.
AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura?
P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no
n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple.
Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques
concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que
l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i
econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que
demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim
experiència al govern. És fantàstic!
AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el
pròxim?
P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar
tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa.
AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura?
�P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet
històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de
censura de José Luis Rodríguez Zapatero?
AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora
buscar amb els populars acords en el Parlament català?
P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de
marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota
manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que
mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es
té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats
a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió
de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener
passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de
governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura,
condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança.
AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma?
P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de
consciència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
González, David
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Constitució
Espanya
Autonomia
Descentralització administrativa
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/858/0000000577.pdf
1fa2c4bee5f5be1b53ad12cb47499c54
PDF Text
Text
Orio
Article de Pasqual Maragall a El Pais (30-3-2002)
Orio
PASQUAL MARAGALL
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Matan con la calculadora de los votos en la otra mano.
Estamos ante el terror entendido como medio de influir en la pequeña política, en las votaciones de los
congresos de partido, no ya, como en marzo del 2000, como medio de influir en las elecciones generales.
Entonces, la ruptura de la tregua y el asesinato de Buesa crearon el escenario perfecto para la victoria rotunda
del más abiertamente indignado de los partidos, el PP. No por cierto el más eficaz, desgraciadamente, como se
ha visto después. Pero no voy por donde algunos pueden pensar: hasta ahora todos los Gobiernos han sido
incapaces de acabar con el terror.
Ahora se trata de un terror minorista, detallista, peor, porque mata igual o más, por menos, por conseguir
efectos menores.
En Italia también: allí matan al asesor del ministro de Trabajo unos días antes de la manifestación en contra de
la nueva ley laboral.
De repente los presuntos manifestantes se ven cogidos entre dos fuegos, dos potentes fuegos: el del Gobierno,
el fuego democráticamente nacido de unas elecciones; y el fuego terrorista, que combate desde fuera del
sistema la ley que los manifestantes denuncian pacíficamente y a cara descubierta en la calle. El Gobierno lo
tiene fácil: acusa a los manifestantes del asesinato. (Algún manifestante se puede poner la capucha y encender
una puerta o romper una luna, o diez o cien. Pero lo importante es si las fuerzas públicas y los servicios de
orden de los manifestantes trabajan coordinadamente. Basta para ello que haya confianza mutua y
profesionalidad. Lo que hubo en Barcelona el 16 de marzo tras la cumbre de la Unión Europea. Subrayo 'tras' y
no digo 'durante' porque bien se cuidaron las ONG's y las policías de que la manifestación cambiara de hora y
de lugar para que su desarrollo no coincidiera con el del Consejo Europeo. (A que no lo sabía Vd., querido
lector: bien se cuidó Aznar de ocultarlo en sus declaraciones previas a la cumbre).
En Italia, como en España, el terror (por favor, no sigan hablando de Eta con mayúsculas: esa propaganda vale
millones), trata de impedir que la democracia resuelva los problemas dentro de un orden, del orden
democrático. El terror está enamorado de su indignación más que interesado en la causa de su indignación.
¿Qué haría el terrorista si aquellos a quienes pretende redimir se declaran de acuerdo con aquellos a quien
pretende derrotar?
De ahí dos cosas: 1) que el terrorista tenga terror a ese acuerdo y haga todo lo posible por evitarlo; 2) que
dirija sus tiros no sólo contra las fuerzas del orden democrático (eso sólo al principio), sino contra los
responsables políticos que pueden y deben pelearse democráticamente y acordar cosas democráticamente:
para incitarlos a optar por lo primero, por pelearse y dividirse.
Y una tercera derivada: el refinamiento extremo del terror consiste en intervenir en los debates internos de un
partido, asesinando a sus afiliados, para decantarle (por indignación) contra el acuerdo entre los demócratas y
a favor de la división de los demócratas.
Escribí estas notas en Donostia antes del funeral de Juan Priede, el día previo al Congreso que se quería torcer
y dos días antes de la manifestación del Circo Máximo en Roma. El Congreso salió como se preveía desde antes
de la tanda de asesinatos e intentos de asesinato. La manifestación resultó mucho más concurrida de lo
previsto antes del asesinato del asesor del ministro italiano de Trabajo.
El fervor vasco del funeral de Orio fue impresionante. Impresionante en sus cánticos potentes, en el silencio y
dolor solitario de la familia, en las palabras del obispo Uriarte y en el enojo soterrado de algunos de los que las
escuchaban echando en falta un punto de indignación, pero sobre todo en la presencia unida de unos y otros.
Los partidos y la gente están demostrando tanto o más tino que los Gobiernos. En Roma la manifestación fue
no sólo contra la ley laboral, fue también contra el terror, como el Congreso socialista en el Kursaal de San
Sebastián no fue sólo para elegir una dirección, fue también para decidir cómo acabar con el terror.
La unidad de los demócratas es la única arma ganadora frente al terror. Métanselo en la cabeza los que quieren
arrogarse la representación del pueblo indignado en base a las urnas. La indignación eficaz es incompatible con
la parcelación o el monopolio de los sentimientos.
El Gobierno vasco, el español y el italiano tienen que demostrar que están a la altura del pueblo.
Los pueblos de Europa ¿qué quieren?
A mi entender quieren competir pacíficamente entre sí y eliminar las causas de las guerras que los enfrentaron,
�ampliando la Unión hacia el Este (y aún no han entendido, pero intuyen que la próxima guerra, con el formato
que sea, vendrá del Sur y del Mediterráneo); quieren competir económicamente con los EE UU sin perder la
cohesión social ni los valores culturales europeos; y quieren para todo ello una Europa fuerte y, al mismo
tiempo, una Europa próxima, subsidiaria, inteligible.
Una España lanzada en esa línea estará en mejores condiciones de superar el amargo precio que estamos
pagando por la pervivencia de los fantasmas del pasado.
Los fantasmas del pasado luchan entre sí. Los que mataron a Carrero Blanco son los asesinos de Juan Priede,
un hombre bueno, obrero, ya mayor, que cantaba la Internacional una semana antes de morir, ante la tumba
de Elespe, otro compañero 'ajusticiado'. Alguno de los presentes alzaba el puño. No recuerdo si el Txiqui,
ejecutado en Barcelona en 1974 en cumplimiento de una sentencia de Franco, murió con el puño en alto, pero
es perfectamente posible.
Desde Catalunya sólo pido una cosa: que los representantes de la generación que hizo la transición se decidan
a dictar, con la sabiduría que da la memoria vivida, un mensaje certero al pueblo y a los actuales gobernantes
de España y de Euskadi.
Necesitamos su autoridad para confirmar lo que a algunos parece evidencia: que el ciclo del terror se ha
cerrado sobre sí mismo. Y que el Estado de las autonomías, el Estado y las Autonomías, están en condiciones
de pedir sacrificios a los ciudadanos, sacrificios terribles como el que se respiraba en la iglesia y en las calles de
Orio. Pero que están también en condiciones, con la ayuda europea, por supuesto, y con la norteamericana si
hace falta, de imponer la paz. De hacerlo con esa ayuda, pero sobre todo sacando el Estado y las autonomías
de sus propias entrañas, de su propia imaginación, de su propia capacidad de sacrificio como Gobiernos, la
energía suficiente para dibujar el escenario y las etapas del camino hacia la paz.
Eso es lo que hicieron John Major y Neil Kinnock en 1993. Lo que hizo John Hume desde entonces hasta el
Viernes Santo de 1998, bendito día, hace ahora cuatro años.
Y que conste que todavía hoy en Derry (Irlanda del Norte), donde la policía británica es más bien escasa, los
amigos del Ira (con minúscula) imponen la rough justice, la justicia sucia, el tiro a la rodilla, para castigar por
su cuenta a los presuntos malhechores comunes.
Lo que significa que si hoy se impusiera la tranquilidad en Euskadi aún deberíamos esperar unos años hasta el
reinado completo de la paz.
No hay tiempo que perder.
Los autores de la Constitución y los Estatutos lo hicieron todo bien -lo que no significa que hoy no deban
perfeccionarse-. Acábese ya con la canción de que cualquier cambio sea un premio al terror. La falta de
cambios es un premio a la desidia política. Especialmente porque el Pacto por las libertades y contra el
terrorismo prevé cambios del marco institucional posibles en un marco de paz y democracia. Y eso se está
olvidando por pereza y por comodidad.
Los constituyentes lo hicieron todo bien; sin embargo, dejaron un cabo suelto. Un solo fantasma del pasado,
uno solo, pervive. Pero él solo se basta para hacernos perder décadas. Y el mundo no nos espera.
2/4/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1106
Title
A name given to the resource
Orio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Acció política
ETA
País Basc
Espanya
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-03-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles