1
10
37
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf
227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a
PDF Text
Text
PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya.
Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període
més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El
poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble
hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut
d'Autonomia
ha
permès
que
el
país
tirés
endavant.
A
diferència
d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés
sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat
per
la voluntat
de
tots de viure en pau
i llibertat
i d'assolir
progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat.
En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els
sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper
cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la
transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en
iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en
els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a
Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació
histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que
el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions,
el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries.
Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de
restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep
Tarradellas.
En
una
transcisió
complexa
i a voltes
confusa,
aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven
la nova democràcia amb la que havia
caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia
�historia
nacional
i
mostraven
nítidament
no
tan
sols
la
nostra
voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar
en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del
progrés.
Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en
la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa
polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per
la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica.
També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que
en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona
força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar
el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb
els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat
la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana.
Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil.
El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or-
gànica probablement
més complicat
i arriscat
viscut per cap força
política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet,
gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva
representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés
de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana.
Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu
del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva
�vinculació
societat
amb
el
catalana
socialisme
han
trobat
esperaven de l'esquerra
n'hi
ha
espanyol.
a
faltar
Sectors
importants
la posició
majoritària per denunciar
hagut, d'una política
poc
respectuosa
de
de
fermesa
la
que
els errors, quan
amb
l'autonomia
de
Catalunya per part del govern central.
Les
conseqüències
d'aquests
canvis
són
evidents.
El
nacionalisme
conservador ha assumit la representació política del catalanisme de
molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu
projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les
forces
d'esquerres
superat per
s'ha
vist
l'enfrontament
difuminat
i, políticament,
entre el nacionalisme
ha
estat
conservador
i el
centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida
política de Catalunya.
Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora,
pero no permet obtenir
resultats apreciables en l'aprofundiment
de
l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició
fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a
la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a
la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos
-sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en
part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada
més
íntimament
amb
les
percepcions
i
els
interessos
de
ladreta
espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat
havia
donat
proves
permanents
de col.laboracionisme
amb
qualsevol
aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir
els
seus
interessos.
L'expansió
d'una
mena
de
neonacionalisme
instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de
coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució.
Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la
societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp-
�tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe
conservador.
Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries
perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de
fer un salt qualitatiu endevant.
En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a
condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes
fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament
universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional
i tecnològica.
En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la
creació
no
sigui
pel
dirigisme
i el
d'ensenyament,
l'atenció
preferent
a
Universitat, a la formació professional
i tècnica
i a la millora
clientélisme.
pedagògica
En
sota
paralitzada
matèria
unes
guies
o
de
entrebancada
renovació
i
rigor
ja
no
la
depnèn
fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències,
sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació.
En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha
de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política
de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una
escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per
governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un
caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien
factors culturals i lingüístics.)
En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les
circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa
nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una
cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con-
�1
f
tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la
seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu,
corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la
societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern;
aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per
tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya .
Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que
seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat
de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els
seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també
depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència
dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per
particpar en aquest procés i condicionar-lo.
Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar
a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar
l'actual situació política catalana.
II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés.
Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria
nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és
avui a la vegada convenient i possible.
És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç
de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i
potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys
hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no
reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern
de Catalunya
i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la
�lògica
dels
interessos, moltes
vegades contraposats,
i no per
la
lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de
l'esquerra
i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la
solució més idònia.
Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de
rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva
reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i
per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que
permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència,
una
ambició i un dinamisme de més volada.
Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de
1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja
ha passat. Les crisis, grans
i petites, dels diversos
sectors de
l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya
ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven
l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen
units
i amb
testimonia
el
un marge
ressò
de maniobra
de
la
seva
cada vegada
proposta
més
ample, com
federalista.
El
ho
debat
d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest
un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats
d'aquestes forces polítiques.
Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre
elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització
general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui,
n'estem persuadits, són majoria en el nostre país.
Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials
més
dinàmics,
a
qui
avui
correspon, des
del
seu
pluralisme,
la
�possibilitat
de decidir. Homes i dones que volen participar
en la
definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i
tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de
treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la
capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si
volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives.
El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui
convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de
progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries
les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin
dinamitzar
al
voltant
del
possible; que es produeixi
seu projecte
el màxim
suport
electoral
un increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de
constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no
enquadrada
en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet
nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la
nova majoria.
Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg
i de debat amb les
forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de
progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una
iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de
condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a
conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a
participar
en
aquesta
iniciativa
guanyar aquests objetius.
- i -
i a
treballar
amb
nosaltres
per
�"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU
GOVERN"
"PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE
PROGRÉS"
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 7.00 h. tarda.
Presentació de la Declaració de la Convenció.
• A les 7.30 h.
Parlaments.
• A les 9.00 h.
Festa.
M A les 11.00 h.
Ponències "Grans eixos d'actuació del nou
govern".
• A les 12.30 h.
Debat.
• A les 2.00 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Desenvolupar el país:
innovació tecnològica, creixement econòmic i
equilibri mediambiental"..
Ponències i debat "Governar amb els
ciutadans, administrar amb rigor".
Ponències i debat "Superar les desigualtats:
solidaritat social i reequilibri territorial".
Ponències i debat "Preparar el futur, formar la
joventut".
• A les 6.00 h.
Debats.
• A les 7.30 h.
Debat sobre l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• A les 9.00 h.
Fi de la sessió.
Informació i secretaria
Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008.
Telèfon: 238 31 79.
M Convenció
Per Una M a j o r i a
Nacional i de
Progrés.
_^g
Butlleta d'inscripció
Nom i cognoms,
Adreça
Població
D.P.
Telèfons
Professió
Observacions ¡propostes
Preu d'inscripció: 500 pts.
Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta.
•
�El desembre últim, un grup de
seixanta-vuit persones de procedències
polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i
territorials, va donar a conèixer un
document, titulat "Per una majoria
¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la
necessitat i la conveniència d'una
majoriaxl'orientació progressista per
governar el nostre país, i es proposava un
procés de reflexió i mobilització que la fes
possible. Posteriorment, en el congrés
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i,
molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en
molts casos. Un diàleg que tingués com
objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així
com la mobilització del poble català per
una nova etapa de construcció nacional.
D'aquesta voluntat compartida,
n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui
lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada
amb els socialistes catalans i des d'on,
alhora, es promogui la idea d'un acord
programàtic i de govern entre les forces
d'esquerra catalanes.
En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre
altres coses:
I "Volem assenyalar la nostra
convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament
I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a
! la vegada convenient; impossible. "
I "Per fer-la possible en les eleccions
de 1.988 són necessàries les condicions
següents: que els socialistes catalans
aconsegueixin dinamitzar al voltant
del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un
increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament
entre aquestes opcions afide constituir
una majoria parlamentària i de govern;
que l'esquerra no enquadrada en els
partits es mobilitzi; que hi hagi un gran
debat nacional sobre la tasca política i de
govern que haurà de realitzar la nova
majoria".
I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces
polítiques que poden representar
aquest projecte nacional i de progrés,
en especial amb el Partit dels Socialistes
de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però
també de condicionament crític, que
serveixi per agrupar forces i que ajudi a
conformar aquesta majoria nacional
i de progrés. Us convidem a participar
en aquesta iniciativa i a treballar amb
nosaltres per guanyar aquests objectius. "
"UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ
NACIONAL"
Dissabte, dia 5 de.Març
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 10.30 h.
Acte de Presentació de la Convenció.
• A les 11.30 h.
Ponències "Una nova etapa de construcció
nacional".
• A la 1.00 h.
Debat.
• A les 2.30 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Catalunya: perspectiva
europea i internacional".
Ponències i debat "El desenvolupament
institucional".
Ponències i debat "Municipis i construcció
nacional".
Ponències i debat "Catalunya i Espanya:
democràcia i federalisme".
• A les 6.00 h.
Debats.
• Ales 7.30 h.
Presentació de l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• À les 9.00 h.
Fí de la sessió.
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
COMUNICACIÓ INTERIOR
( Copia d"arxiu )
Data: 28-04-88
Ref. : 05116/88
Senyor Xavier Roig
Cap del Gabinet de Comunicació
Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés
Resposta: S
Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la
intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la
Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha
ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora.
«";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text,
c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig.
Gràcies i cordialment,
Salvador Sarqueila
ALCALDIA
Registre de sortida
Ne
005205
�_ J * Convenció
Per Una M a j o r i a N a c i o n a l
¿S
f'; '€. r
r i
Barcelona, 26 d'abril de 1988
Benvolgut Pasqual Maragall,
T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a
la
la. sessió
¿e i a Convenció, amb
1
l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més
convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que
ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i
entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig,
Ben cordialment.
f}--^~r
Carles Navales
Comissió organitzadora
A L C A
!.. D I A
'• " ; * *..
rñSfi¿SÍL«...í:
_ 2 7 04 !968_ j
¡7o
0051 fe
Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Parlament de Catalunya
Campanyes
Acció política
Description
An account of the resource
Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf
7848df711773d57282d87a35d9f0935f
PDF Text
Text
.o
¿ft \»j//f>5- •
ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA
Abril 1988
�UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA
Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts
de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en
els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes.
Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i
l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells
anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules
estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a
una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals.
Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre
no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de
Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts
policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical
clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven
entre nosaltres.
Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el
primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha
fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent
les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi
havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament
d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en
Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint.
Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en
aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què
caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys
estaria fet?
Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més
que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les
rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració
hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la
tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma
de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres
que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes
d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca
de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur
hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia
de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el
�2
Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format,
que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als
esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat
temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que
tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el
seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats.
Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts
dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim
avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem
de tenir, a hores d'ara.
Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les
coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per
començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar
que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten.
Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i
tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a
Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una
situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser
no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del
que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres
molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per
tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els
governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica,
l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país
que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals
i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit
una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món.
I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també
es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa
l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que
torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur,
en definitiva, la Catalunya que som.
I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya
democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui
a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern
actual que tenim.
�3
Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció.
Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona.
Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo
els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i
com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que
tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima
representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que
aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya
podria esperar.
Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com
un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de
pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar
o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el
de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de
Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és
ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de
temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que
els altres nivells de govern fan.
Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un
autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i
amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar.
No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra.
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern
dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència
acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el
govern de l'Estat ?.
Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per
un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un
equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com
ell ha promès, com ara en Narcís Serra ?
Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern
personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ?
�4
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb
un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de
Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet
o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President
del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha
creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o
una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ?
S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no
dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon
Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests
noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells
noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués
oferir.
Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no
en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que
han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres
places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la
qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla.
Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és
un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert
que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de
pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No
és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i
Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya
no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de
tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests
ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?.
A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense
l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya
només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir
això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part.
Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar
a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa
diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única.
Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i
dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o
d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els
interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals.
�5
Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que
quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de
la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que
es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que
un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya.
I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar
endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a
Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa
per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat,
en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses;
millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons
de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que
faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la
Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li
el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme
barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria
haver fet i que es farà; n'estic segur.
A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui
barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també
sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar
pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes
paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert
que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori
clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots
els nivells de govern per fer front als problemes que creen la
drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la
nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més
cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins
allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però
amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això
per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern
que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu
massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el
nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran
dels nostres problemes?
Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la
Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan
es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir
desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota
Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon
ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu
�6
que l'actual pla de
arribar a dos barris
tan sols es planteja
Montgat, o d'Horta a
i la Zona Franca.
metros només preveu unes petites cues per
propers de l'Area Metropolitana, però que ni
l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a
Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc
Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P.,
i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una
part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de
la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la
totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i
que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li
va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en
la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot
just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any
1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern
de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les
cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de
la Diagonal fins a l'Aeroport.
Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan
les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern
que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no
s'hauria encetat?
Mirin: Barcelona, com deia
gran fornal de Catalunya", és la
totes les viles, pobles i ciutats
ció, a la seva cultura, a la seva
Josep Garriga i Massó, és "la
resultant de la contribució de
de Catalunya a la seva governaexpansió internacional.
Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat
Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se
d'una capital, a diferència de tantes regions europees
respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els
seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i
un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més
que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no
ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però
a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si
Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert,
Catalunya tampoc no anirà.
�7
A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi
d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació
i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans,
impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i
disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós.
Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de
serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les
escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions
en les quals hem de millorar, clarament.
Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i
cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si
no hi ha un canvi en les relacions institucionals.
Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui:
no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el
nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències
compartides i requereixen una entesa.
Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de
Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el
resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys
aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa.
En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta
entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida
voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de
tot.
La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb
el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a
Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya,
abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els
grans temes culturals del país, els grans museus, la política
musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a
Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser
estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de
suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en
el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota
la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de
la pròpia ciutat.
Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord
per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana:
metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions.
�8
Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder
Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del
ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on
s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de
dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis.
Però
temps que
d'aquests
cessàries
la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix
reclama la seva part de protagonisme en la solució
problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat.
És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant,
durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una
colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya
tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper
presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper
d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i
infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible
fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes
d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a
l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha
arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre.
Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus
actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ?
No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat
el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les
eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de
dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de
majories, tots aquests resultats estan garantits.
Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un
acord.
No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament
la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en
què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis
socials, esports i escoles Bressol.
�9
Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb
presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués
desenvolupar-se en el nostre país.
Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global
perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les
seves energies.
No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb
oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una
caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets.
Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de
virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del
futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que
la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat
de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions
que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un
Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que
ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però
que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits.
No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la
Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant,
liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de
tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les
seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius.
A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir:
forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges
i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els
afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però
aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per
conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com
arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç
pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert;
singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós
d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per
a aquells que no ens coneixen.
�10
Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que
no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses
a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes
quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de
Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara
que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de
projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots
venen del mateix lloc.
La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja,
el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes
elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però
que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella.
I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen
esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el
segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en
català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la
política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper;
la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha
adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el
Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que
segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes
d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en
període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i
altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que
se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i
en general.
Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver
moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi
moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan
bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern
i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i
responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que
ells no han triat. I hi ha coses que no van bé.
Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la
política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes
altres coses que no van com haurien d'anar.
Deixin-me que els doni alguns exemples:
�12
L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de
rehabilitació de cascs antics.
Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes
accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit
anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb
les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són
d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no
podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar.
Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió
de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses
interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal
de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i
permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per
preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges.
L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500
milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per
tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat.
Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és
crucial per recuperar el cor de Barcelona.
La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques
que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys
esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim.
Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit
de més de 10.000 milions de ptes.
Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la
resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder
utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els
viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les
policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a
l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi.
Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat
fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre
un mateix mal.
�13
Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris
portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el
nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons
de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte.
I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen,
sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una
determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el
contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior
de reclusos.
Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de
dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un
servei públic, sinó tot el contrari.
Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella
i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri.
I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè
això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no
volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però
l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar
raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer.
Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes
de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves
sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya?
Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal
de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà,
tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben
ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació
del delinqüent. Tota la resta és música celestial.
La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble
de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que
calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment
massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les
claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència
europea.
Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha
de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i
els mitjans retributius necessaris.
�11
L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat,
s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs
ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola
insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient,
que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells
específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca
de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres
reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a
Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola.
L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a
sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis
que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava
jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van
fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a
seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una
concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem
vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al
mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això.
No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat
dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs
i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres
països, simplement.
L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran
desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de
dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem
ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho
van fer. I el mateix en la República.
Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser
nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques,
que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals.
Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada
hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o
comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la
vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el
bon sentit.
�14
I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té
en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra
nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran
conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta
Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible.
I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de
Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és
el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els
ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent.
Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que
no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país
en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està
demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre
canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals
que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que
es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que
seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar
des d'una nova TV4 i no per elles mateixes?
A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que
permetran de fer-ho millor, tot això.
A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra,
Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de
Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític,
tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa
de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut
d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs
dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present,
testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense
cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una
gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense
precedents entre els escriptors progressistes.
Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de
Catalunya.
�K'Ct'yT
^
1^,}\
J*. LLf'I^IUAKI"
•4- ) ! C/
t/í/j
(vu QJU li
^^v/i
/-.faytsui.
¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f
' fer^MA ¿&
fe,
UJr"
J?)
^ u
ft-W cd.dt,u ^-^
Jj «. [U/u'
1
V
/
2).
c^^-^iL
\) i - - _ : - — + t ^ù
: ¿ *l^f ¿A,w
M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^
! >n .'v·-í
l'VM/*~
a*-K
Lf- A/.
/•'
¿•¿•Le,
V«
-'• - ' - U ^ Q
t
i
'^í-''
/I*
¡ ,
/
V
n>
;i/U
4 5"}
¿
K W ^,i¿^)^-íLJít
TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;'
L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^.
, f,JvT
\ .*
Vi-
o'
tUi
r/^l-.'Vl
/-Ó ¿¿C£ -
Cf^
�J/MA
¿U^utoiU' {câ
tjW)
i/l
l) ¿ 1
liíti^Z.
S3
C
(LiíeMJr.
lH
lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico,
\U
ÍS&MJ
UM
l
U
u 1 ^' 1
4
J
>1 ,AU-Çt^A
"il
Ut*.
¿ t /
l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA.
//w
•.ifCtM
1
^
r-f^ ai.../
J-Cttr,
�•1.
y
L·ol^
, áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^
fet")
^ ^ /
C^fJuu^^
^^^
^ > ^ 7 (XT
^.
,
,,/
ù ^
Y
r't
CíUWW^'
i^> í ^
5
^ '
�3
f
jiLÙUlV'^
/*"
/
;}..{1lfl<Ct¿K^)
:¿C iféJgêd-
¿VL
Ui
¡4^
/H*,IIW
i*
V
inte*
i'^
-l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V "
y
/
-
-
"ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^
~-
¡T"^7
ívH^i' - ^
?u ;u
"
' ^ u "' '
Atj>
UA.¡^/'
/I^VvUi 7 5 ^
/l^'
t-l·
�¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t
ls)
tó—
|-V
h ^ 4,L-
-, -j"'
,JV>A
T^CL^
\ ¿
, •
• •
1
>
V
\ ni
l·
7^7
\
i I
.
/lli]
Cc-i l U£
>¿U
tAMAdJ)
i 'iXy
/ W
fciU-4\As\H._
Aj
L
HLL,,'^
/"*-' - /-t 4
b
A
/A
iw
¿vuH 7 i p
(h cJ :h M\7 • M -**«-
&uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1
;
-
-•>
,
.v .
¿Oi't**-
a«^
"'-C/V . / V / / ¿ (
l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>'
ví
^7'^'7f tr'^'
/UlM /
�^
I
'i Li
,vv
V\Atb'y-
A
!»i^
•TTK
A.>
V
'\
. \S
<-x
$-.*>
"\xV
V ^
O
y
C
M 71'
1
fne^-Á^l *' ^-
>
•ri"
(j-ÁltrU.
•c , Uiv~f-i
W°'
. ' iM '
~>
1
ív *ï.
V
l(k k l Tl'•>''- <¿(
J
Cana ;M
„ ,, Í-MA -
iA
^
H
'
fF*z&%,
I
aJ
; & - * <**'?
" ^
•
I
v
�í
'lu ^ 4P
'¡~a~rnT
M)
/
/U/w
i' T"> ¡
• IY**
fl'-ut )
^-^-^
Sj H^ faç ¡.VCA
¿J*
^{M^^:AF
A
n Lz.
i'liA w w * ' ^
I A
h
chd^ ¿J ¿k^ K^Jû.
n
/ Ú, c^h/"*^
'^^f^'
.Ù ^
fa™
a û'^'H/
^
W ¿
/i/jVr™^ 1 ^'
ftiMi >^^/
fori
7T
X/n-.,
/ Vi.vi ' v
7
..Lifl-ufxû/e..
~
�?
IrHKO'f***
)ç\
U-
1
::
tó^^7^fl^-^i^-^-^ — —
,
¿A 7A ? a
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-12
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Campanyes
Obiols, Raimon, 1940-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Parlament de Catalunya
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/692/19911012_LV.pdf
b1cb17eeb8aff947b5fce7cfb4add858
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
12/10/1991
La Vanguardia, p.015, Opinión
Una invitación a participar
PASQUAL MARAGALL
El viernes 20 de septiembre Narcís Serra relató en el Saló de Cent la prehistoria y la historia del
proyecto de la Barcelona de hoy, movida, dijo, por los vientos más favorables de nuestra era
moderna. Sus palabras sonaban a sugerencia, a mano tendida a todos los barceloneses a
participar.
El jueves 26 de septiembre Raimon Obiols hizo una intervención en el Parlament que puede
considerarse, en palabras del director de "La Vanguardia", una invitación a Pujol. Una
invitación a colaborar, a apasionarse por la labor de gobierno y no sólo por la reivindicación y
el agravio; a reconocer los peligros del nacionalismo agresivo, del que hoy observamos
muestras evidentes; y, en definitiva, a unir la voz de Cataluña para que sea escuchada fuera de
Cataluña. Una voz que no sea un simple lamento victimista, sino una reclamación seria y
responsable formulada desde la conciencia de nuestros derechos conculcados y también de
nuestros errores en el pasado.
Pujol, que tuvo un momento brillante en la respuesta a Colom, al señalarle que su partido,
Esquerra Republicana de Catalunya, no había sido separatista ni con Companys ni con Macià,
dejó sin contestar algunas cuestiones importantes: la invitación de Obiols -salvo en el
compromiso por la convivencia-, la crítica de Obiols al nacionalismo ignorante de las minorías,
su defensa del federalismo inscrito en el artículo primero del proyecto europeo de Unión
Política. El presidente del Consell Executiu dejó sin respuesta incluso la réplica de Colom, en
el sentido de que los gestos "españolistas" de Macià y Companys habían sido anteriores a las
sucesivas decepciones del bienio negro y, por supuesto, de la Guerra Civil.
Este último punto merece una reflexión más atenta. Se pueden albergar dudas sobre el sentido
de las palabras de Pujol: "Aún no he hecho lo que hizo Companys en el Parlamento español,
cuando gritó'¡Viva España!'".
Sería bueno saber si el "aún no" de Jordi Pujol, quiere decir: "Ya lo haré en su momento", o
más bien: "A mí no me cogerán diciendo esa barbaridad". Probablemente tampoco Pujol lo
sabe.
Sería bueno ir aclarando este dilema, al menos por una razón: ¿no es verdad que la decepción
de la República hundida y la guerra -con la derrota de la Cataluña autónoma- son los elementos
determinantes de la presente acritud al referirnos a España? Es innegable que en esa acritud
reside la gran diferencia entre Pujol y Tarradellas e incluso, quizás, entre el actual nacionalismo
dominante y el viejo patriotismo de Verdaguer y Maragall, y finalmente entre el catalanismo de
Obiols y el de Pujol.
En Verdaguer y Maragall hay lamento e incluso despecho con respecto a España –el
desesperado "Adéu Espanya" que cierra la oda-, pero desde la legitimidad del hijo que habla a
la madre. Hay un sentimiento trágico, precisamente en la medida en que en él se unen el
alejamiento y la proximidad familiar, el tronco común y el inicio de un desgajamiento.
33 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
En el nacionalismo de CiU no se da este elemento trágico, sino una fría y calculada utilización
del agravio histórico, al que los inevitables pequeños -o no tan pequeños- agravios de cada día
nos refieren de nuevo, incansablemente.
Parece como si, en efecto, el desgarro total ya se hubiera producido en nuestros corazones
catalanes, como si nuestro tronco pendiera tan sólo de una debilísima rama, en realidad seca,
incapaz de soportar nueva vida, y buscara en nuevo suelo, como la zarzamora, un lugar donde
rebrotar, sola e independiente.
Y, a veces, eso que Colom proclama parece que Pujol lo oculte, aun sabiéndolo, o pareciendo
que lo sabe.
El nacionalismo de CiU sería así una calculada espera, un frío sentimiento, un "aún no", que
sólo aguarda a que se den las circunstancias del "¡por fin!" soñado, del momento de una
separación que no podemos proclamar todavía, porque ahora no sería positivo ni sensato, y
porque quizá podría engendrar entre los jóvenes un sentimiento incontrolable, próximo a la
generosa violencia que todos, desde la guerra, detestamos.
Tarradellas fue otra cosa. Su vuelta en 1977, diciendo en un Madrid todavía muy confuso que
él era "el sucesor de aquel que Franco mandó fusilar", tiene toda la grandeza de un episodio
evangélico y está en la base de su simultáneo pactismo. En Tarradellas no dejó de existir, ni por
un momento, ese hilo de profunda vinculación a Cataluña como patria, que se refleja en la
emoción de las palabras y que siempre deja abierta en el interlocutor una duda sobre las
auténticas intenciones del sujeto. Era como si esas intenciones sólo pudieran decidirse en la
intimidad, cuando la voz de la patria, calladas las demás, se dejara oír en el corazón de su
máximo representante. Intenciones por tanto no revelables, ni siquiera conocidas, tal vez, por la
propia persona. Lo mismo que en Pujol, aparentemente.
En el caso de Tarradellas, "la esfera nacional" o la ambigüedad necesaria del catalanismo con
respecto a España integraban un comportamiento que seducía, que inducía al poder central a
entrar en el juego y a arriesgar ante un contendiente de talla al que era imposible no
corresponder. Tarradellas daba al mismo tiempo muestras de saber perder si era preciso, es
decir, de dejar de ganar batallas sin acritud.
Y lo mismo, en medida creciente, sucede con Raimon Obiols. En el caso de Pujol, por contra,
la ambigüedad se ha asemejado hasta ahora a un aburrido agarrarse al tablero, a un incesante
"pasar cuentas" de cada avance y retroceso.
Desde la LO APA hasta la denominación de la "ratafia", desde la financiación de la Seguridad
Social hasta el "tono" en que el Gobierno se dirige a la Generalitat, o la duración de la estancia
del Rey o el protocolo de la visita de Gorbachev. Como si se quisiera ocultar un designio
cualitativo que nada tiene que ver con las cuentas y el protocolo y mucho con la soberanía. Y
produciendo en consecuencia un diálogo crispado, tenso, cargado de sospechas mutuas. Un
diálogo en el que curiosamente el nacionalismo de CiU es jaleado casi siempre por la derecha
madrileña de tradición más anticatalana, en la medida en que aparece más como un incordio
para el Gobierno socialista que como una auténtica amenaza, excepto cuando toda la Europa
del Este estalla y el "español del año" se convierte en peligroso secesionista.
Esta dialéctica, que sin duda tiene un público parcialmente fervoroso en Cataluña, no nos
enriquece como país. Obiols ha venido señalándolo en los últimos dos años. Quizá por eso he
podido decir que la ambigüedad de Pujol se ha asemejado "hasta ahora" a ese juego estéril.
34 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
En efecto, parece como si la presión amable de Obiols estuviera produciendo -aliada con el
trabajo sordo de Serra- un perceptible cambio en la actitud de la cúpula de CiU, sincronizado
con cambios en la cúpula del Estado.
Pujol estuvo "tarradelliano" en más de un pasaje del último pleno del Parlamento. La
afirmación de la Generalitat como "el Estado en Catalunya" y la exigencia de asumir el mando
de las fuerzas de seguridad son divisas que Tarradellas acuñó y defendió. Por otro lado, su uso
y abuso del reglamento -que le permite contestar sin límite de tiempo, ni de asunto, ni de estilo
y cansar a los diputados hasta el agotamiento- y su posterior ausencia del hemiciclo durante
todo el curso político, han hecho más en pro del desprestigio del Parlamento que todos los
artículos antiparlamentarios; aunque Pujol tenga razón al rebatir la profunda frivolidad de estos.
No hay ninguna duda, sin embargo, de que Pujol es una máquina política coherente, de gran
categoría, que merece respeto, o cuando menos curiosidad, fuera de Cataluña y de España, y
que en momentos determinados de su intervención en la Cámara brilla a gran altura, aunque
Obiols le dominara, esta vez, en todos los terrenos. Este Pujol parece dispuesto sinceramente a
escuchar. Parece a punto de abandonar viejas actitudes, como la gravedad que le censuraba
amablemente un biógrafo tan benevolente con él como fue Manuel Ibáñez Escofet.
Pienso que la gravedad de Pujol tiene que ver con su historia personal, que todos conocemos, y
que en gran parte es la nuestra.
Porque Pujol no era, precisamente, el sucesor de Companys; no procedía de un digno exilio,
sino de un interior frustrante, hecho de compromisos y sacrificios, esperanzas y cansancio,
vueltas y revueltas de un calendario que incluyó el encarcelamiento, el insulto, las iniciativas
políticas y las civiles, 40 años de convivencia con lo peor de nuestra historia presidiendo
nuestras vidas.
Este es el caldo de cultivo y de desarrollo de la acritud nacida en los años 30 y que hoy
amenaza con colorear definitivamente la evolución de las relaciones de Cataluña con España e,
indirectamente, determinar de un modo particular nuestra inserción en Europa.
Las actitudes políticas de Pujol y Obiols en este punto no son muy distintas, en el fondo. En
cambio, los talantes sí. Sí, todavía. Pujol debería aceptar la invitación de Obiols y de Serra a
colaborar con el Gobierno español, que es el mejor que Cataluña podía esperar.
Colaborar no quiere decir entregarse. Colaborar quiere decir tratar de instalar un clima parecido
a lo que los alemanes llaman confianza federal ("bundestreue"); mejor dicho, no excluir que,
mediante los esfuerzos de unos y otros, esa confianza pueda finalmente presidir las relaciones
entre las partes, singularmente las partes diferenciadas y el todo. Y que eso ocurra en el tránsito
hacia un "todo" mayor y distinto, que es Europa.
Seguramente, cuando Pujol va a Madrid a no hablar de nada en concreto, sino a establecer
conceptos comunes, se está tratando de avanzar por ese camino.
La invitación de Obiols va en ese sentido. El catalanismo "noucentista" al que se refirió como
matriz de su actitud huía siempre, dijo, de la "sabonera", del jabón, del exceso verbal; confiaba
en el trabajo bien hecho; y detestaba el victimismo como fuente de argumentación política,
tomándolo seguramente por una confesión anticipada de debilidad.
Pujol, que estuvo recientemente en Praga, puede ser consciente de hasta qué punto a Havel le
falta ese terreno común, la posibilidad de un Obiols y de un Serra a partir de los cuales
35 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
construir -o mejor reconstruir parcialmente- un lenguaje dotado del mínimo de sentimientos
comunes.
No basta la moderación. Tiene que haber un consentimiento, a veces dramático, en ocasiones
sereno, como lo hubo en Macià y en Companys, antes y después de Prats de Molió y del 6 de
octubre, como lo hubo en el Maragall de la "Oda" y el Verdaguer de la "Atlántida". No sólo
contabilidad de errores y aciertos mutuos.
Muchos catalanes, catalanistas, liberales, tolerantes, empresarios y profesionales partidarios del
consenso interior y del diálogo exterior son sensibles a esta exigencia. A ellos iba dirigida
también la invitación de Obiols.
PASQUAL MARAGALL, diputado por el PSC en el Parlament de Catalunya
36 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1154
Title
A name given to the resource
Una invitación a participar
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pujol i Soley, Jordi
Obiols i Germà, Raimon
Acció política
Parlament de Catalunya
Nacionalisme
Catalunya
Espanya
Autogovern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-10-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf
5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704
PDF Text
Text
�1
.
PER CATALUNYA
PSC
�2
INTRODUCCIÓ
El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i
que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit
amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de
l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat
per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i
les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha
volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat.
Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de
caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat.
El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes
com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot
remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a
finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter
progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que
ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador.
Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació
progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus
tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i
valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és
hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La
nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns
drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només
pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit
viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord
fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot
recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders.
La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la
manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser
considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació
política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista
des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació
deriva de la voluntat de les persones.
Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica
amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i
Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat
�3
natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i
comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit
que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la
voluntat dels individus que hi viuen.
D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que
ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha
viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la
Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de
la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment
de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte
de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya,
s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la
presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i
l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions
democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya
malmesa.
Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar
el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta
manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades
l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa,
segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït
mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres
han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació
d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la
resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives
plurals que els defineixen.
Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera
especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró,
Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i
Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del
socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la
seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats
corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar
encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que
propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre
molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català.
�4
El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el
protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre
aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació
federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació
federal com un projecte per a Espanya.
La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com
Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai,
Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests
noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més
global, popular i integradora.
Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental
durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme
com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels
interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i
d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la
dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president
Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes.
No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat
de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i
republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del
catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues
concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual
s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha
produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a
conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta
situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del
nostre autogovern.
Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del
poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les
ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no
condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions
inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble.
Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la
nostra proposta catalanista.
Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen
de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de
�5
la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen
no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els
inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i
plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com
som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no
oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres,
plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de
canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la
insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a
les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de
saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però
sabem que podem i volem fer-ho.
D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe
esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre
l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats.
Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació
del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper
rellevant i propi.
Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i
paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació.
Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat.
I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del
desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució
tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de
manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és
que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la
revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els
canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat
de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen
una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en
centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la
vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més
intensa que aquests nous instruments provoquen.
La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La
nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir
que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure.
�6
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
�7
1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN
L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de
Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir
una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre
els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica
essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a
autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició
d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els
diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les
seves institucions d'autogovern.
Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de
l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que
expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una
idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa
més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem
assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb
la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan
referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del
projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el
nostre nivell d'autogovern.
Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre
país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal
és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes
propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva
institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes,
de recomposicions i de renúncies de sobirania.
El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és
a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en
comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració
dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de
realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del
poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de
decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues
qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució
territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable
�8
l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes
polítics descentralitzats.
Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la
determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest
punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor
model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de
Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític
complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el
català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de
poder polític.
Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens
interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de
la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns
entre els països federals
Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre
ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació
que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que
l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya.
La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari,
i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context,
l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els
continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania.
Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el
denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents
quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat
per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa
que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les
formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes
bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes
programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una
unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan
referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades
dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser
exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces
catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte
a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat.
Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el
�9
catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les
formacions catalanistes en conjunt.
La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la
discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les
qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les
relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps
encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació
sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les
qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per
opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet,
però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat.
Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força
política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme.
Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU
d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als
objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp
del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit.
L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de
principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de
la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre
el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no
té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i
estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la
població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà
reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els
processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que
veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per
això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble
perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els
catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de
desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a
dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la
continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història.
La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de
sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un
conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o
menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que
aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada
�10
història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats
propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país,
ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una
perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa.
Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a
l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que
siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i
d'agregació.
�11
2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han
restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat
també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels
segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la
capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió
assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I
afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una
biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de
naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu.
Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a
algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien
formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I
el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes
paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació:
"Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir,
aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que
nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de
venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora
un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble."
En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins
als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora.
Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no
es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al
patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels
anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella,
l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà
deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret
de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat.
El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de
referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives.
D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia:
l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat",
l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom
dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir,
d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del
�12
tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la
mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les.
Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta.
Projectar la diversitat és organitzar la segregació.
Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que
coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom
de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement
de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de
ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de
considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on
vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i
la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la
Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i
integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les
diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la
construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció
de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en
aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat.
Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final
preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries
primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots
aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor
d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats.
És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials
reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del
procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A
Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està
certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística
com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua
especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes
són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar
confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat
col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català.
La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador,
d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els
catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència
política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que
molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat
�13
comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur,
valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa
significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la
reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna.
La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la
República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls
comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins
i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia,
una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser
com el gresol català va funcionar plenament.
Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als
setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser
el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les
urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i
integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present
aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia
estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita
guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble.
A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del
catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del
catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part
autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme
oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada,
a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de
passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això,
acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del
brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt
actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i
l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés
de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del
període conservador al govern de la Generalitat.
Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou
projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a
una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb
el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de
futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que
Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador.
�14
La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una
distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui
arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país.
A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó
de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en
el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La
igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció
inversora.
La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat.
Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà
sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari.
D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del
municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans
i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova
en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó
que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica.
En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en
un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat
innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i
també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu
és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet
guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest
cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els
grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini.
Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança
obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en
lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les
accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un
desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme.
�15
3. CATALANISME ÉS FEDERALISME
Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment
monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la
seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un
programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la
lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un
moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva
visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva
pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi
trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme
regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista.
A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre
projecte catalanista.
Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i
l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la
nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme.
El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra
relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més
democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les
ciutadanes.
El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat
El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un
Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la
prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella
part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega
mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns.
En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar
la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir
del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre
subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que
entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en
una única institució o en un nivell polític.
Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de
l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre
�16
l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el
resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en
un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se.
Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el
federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la
reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que
permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més
propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un
sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi
europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de
“devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta
Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es
convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del
concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania,
vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el
seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu.
El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya,
per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i
abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de
la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud
del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem
d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de
l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint
contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a
Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt
negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior.
Un pas més endavant en el pacte constitucional
Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte
constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica,
federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució
hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les
actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en
profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model
d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per
un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre,
proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model
obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que
�17
ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les
autonomies.
La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la
seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra
vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders
centrals de l’Estat.
Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte
constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de
les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels
principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència.
Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra
concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al
mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem.
Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició.
Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i
aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal
anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar
les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions.
L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció
unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors
reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o
menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible
nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament
definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre
provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar
més graus de proximitat del poder polític a les persones.
El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa
el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política.
Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de
l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i
amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics.
Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o
l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el
catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests
�18
sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya
plurinacional, democràtica, federal i europea.
El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada
punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un
compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques
d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis
establerts des de fa temps.
La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al
concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal
o confiança federal.
La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer
ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la
doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a
través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens
territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat
atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de
l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal
Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva
interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança
constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de
lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir
d’un pacte constitucional compartit i dinàmic.
Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies
S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes.
En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els
quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant:
Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les
comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències
encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern.
Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant
els serveis centrals com els perifèrics.
Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una
veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat
és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i
�19
entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera
lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de
pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya.
Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un
Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya
plurinacional.
Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva
proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència
financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos
bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general,
autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella
d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de
discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i
suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca
inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva
suficiència i igualtat en la prestació dels serveis.
Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder
territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de
cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el
poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat.
I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa
La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus
però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor
de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió
europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser
conscients que el nostre futur és Europa.
L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política,
l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la
seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació
indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de
manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat.
En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en
matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació
autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions
�20
vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la
Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es
prenguin es facin en una orientació federal.
No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta
d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho.
Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè
així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot
menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea.
Aquesta acció pot tenir tres eixos:
Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes,
subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur.
El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les
institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva
força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea
de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1
mig termini contemplarà la seva existència.
En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força
més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials,
nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui
en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea.
La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals
han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències
i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves
riqueses.
Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La
nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una
Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió
del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa.
La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des
dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics
ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i
política.
Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte
d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució
estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de
�21
l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa
d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de
desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària.
4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés
A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de
ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees
del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia
catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la
necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi
possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de
Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament
d’aquests canvis possibles.
El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent;
però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa
transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és
el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet
molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció.
Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es
decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa
sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i
les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors
d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política,
entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una
importància més rellevant, més immediata i propera.
La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la
construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans.
Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que
podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova
etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt
de partença, com a experiència concreta de participació en el món.
El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la
empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni.
El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI.
És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés
�22
Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà
noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos
de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya.
Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya
i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini
però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i
aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial
i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure.
I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític
progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del
treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la
realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la
proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat,
l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi
ambient i el territori, la solidaritat i la pau.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Eleccions
Federalisme
Catalanisme
Catalunya
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
Description
An account of the resource
Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1743/0000001382.pdf
7096b2dcdbf677621f7c75e744f23945
PDF Text
Text
VOLUNTAT
DE CANVI
Intervenció de
Pasqual Maragall
en la presentació
del document
Per Catalunya
PSCl!
Palau de la Música
9 de setembre 1998
�VOLUNTAT DE CANVI
Intervenció de Pasqual Maragall
en la presentació del document
Per Catalunya
Palau de la Música. 9 de setembre 1998
PSCl!
�Introducció
Avui hem de parlar una mica del lloc on som,
des del punt de vista del desenvolupament constitucional i estatutari, i faré unes propostes. Us
ho avanço, perquè sembla que hi ha un joc consistent en veure qui ensenya primer les cartes. Si
ens hi fixem bé, aquests que demanen que ensenyem les cartes no les ensenyen. 0, si les ensenyen, són tan diferents que no lliguen, són cartes que no lliguen.
A Convergència i Unió, per exemple, el mateix
dia, em penso, van fer públics dos documents.
Un era confederal, o confederalista, que és el document de treball adjunt a l'anomenada
Declaració de Barcelona. L'altre era una declaració de la Fundació Barcelona, en què es parlava,
més aviat, de transitar des del nacionalisme cap
11
�al catalanisme . Per tant, com veieu, hi ha un ventall amplíssim, un camp en el què tot hi és possible, ben lluny del que són les cartes definitives
i el projecte que esperem encara de
Convergència i Unió.
Haurem de parlar de
quin és el tap que
no acaba de saltar
en aquest procés de
definició franca i
oberta de
Catalunya.
D'Unió, per altra banda, podem dir que ells sí
que havien estat sem p re confederals: en els
seus estatu ts h o són. Així com el PSOE és federalista des de l'any divuit, Unió, des que va
néixer és confederal i parla de confederació.
Tanmateix, el dia que es va presentar el document de la confederació, el president d 'Unió
no hi era. No és que no hi fo s, no hi va voler
ser. Ara s'ha recuperat, ha anat a fer una visita
de sup ort a aquest document, però la seva primera reacció, el seu primer instint de prudència política, era no ser-hi, aquell dia i a aquella
hora, i sota aquell n om.
En el cas d'Esquerra Republicana, d 'altra banda, Heribert Barrera va definir, en unes declaracions molt interessants, en un diari de la ciutat, ara fa un mes aproximadament, que
Esquerra Republicana era autodeterminacionista, que Esquerra Republicana no era per definició independentista, no ho ha via estat al seu
ini ci i no ho era ara. I deia qu e, en I'autodeterminisme hi cabien l'independentisme, el federalisme, la sobirania compartida i l'autonomia
política forta.
De manera que tenim de tot menys precisions. N osaltres en donarem algunes. Haurem
de parlar de quin és el tap que no acaba de
saltar en aquest procés de definició franca i
oberta de Catalunya re specte de sí mateixa i
de l'entorn que l'envolta. Parlarem del desig
de canvi a Catalunya i de les co ses que s'han
deixat de fer com a agenda primera del que
aquest desig de canvi ha d'aconseguir portar
a la pràctica.
Probablement ens obligaran a dos anys de
posar-nos al dia; probablement el programa
immediat d'un nou govern haurà de ser el de
posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan
pendents, que havien estat previstes anys
enrere. Però aban s vull fer una invitació
molt especial.
Relectura de la Constitució
Cada generació fa la seva relectura de la constitució sota la qual viu el país. Han passat vint
anys . La Constitució, com ha dit en Narcís
Serra, no especificava ni tan sols quines eren ni
com es deien les nacionalitats i les regions que es
preveien. Potser és el moment en què tranquil-lament, serenament, definim qui és nacionalitat i
qui és regió. Alguns diuen: "Bé, alçar la tapa d'aquesta caixa de Pandora ens pot portar a una situació realment difícil" . Crec sincerament que
vint anys d'experiència en la convivència amb
aquesta formulació i amb el descabdellament del
qu e ha estat l'Estat de les autonomies, ens permet anar a la definició que ens cal, sense precipitacions. I ens cal, no perquè sí, no per nominalisme, sinó perquè tenim la impressió tots
plegats que la Constitució va ser una ambigüitat
calculada.
�Els grans politics sempre han dit que les constitucions ho havien de ser, d'ambigües; ho va dir
Napoleó: com més curtes i més confuses millor.
Perquè probablement el que fan és cobrir amb
un vel de silenci el que són els problemes que en
aquell moment no es poden resoldre. Però vint
anys després -ha passat una generació-- hem
d'estar en condicions d'especificar coses que la
Constitució deixava ambigües i una d'aquestes
coses molt especialment: l'assumpte de les nacionalitats i les regions.
Si nosaltres demanem aixo, se'ns demanarà,
amb legitimitat, que Catalunya respecti les condicions d'estabilitat del sistema, és a dir, que
Catalunya no faci el que altres nacionalitats i regions del món federal fan. A cada contesa electoral, segons els resultats, si hi ha un resultat mitjanament favorable, o que es pugui llegir com a
favorable, per les forces que són partidàries de la
secessió o la independència, plantegen l'autodeterminació i la consulta autodeterminista.
En el món de l'empresa, i en el món de la política és exactament igual, tothom ha de ser conscient de quines són les condicions d'estabilitat
del sistema en què està immers i ningú no pot ignorar que un sistema que es sotmet constantment a la pregunta "què som?" i "com està format essencialment el sistema?" és un sistema que
no funciona. Per dir-ho molt clarament: les inversions nord-americanes dels Estats Units van
de Montreal a Toronto en el moment que el capital americà, poruc com tots els capitals - i
amb això no els estic dient res que no sàpiguen- s'adona que les condicions en les quals
ha fet les inversions a mig termini poden perillar.
I no m'estic referint només a aquest tipus d'estabilitat, també a l'estabilitat dels plans que fan les
persones, les famílies, els individus i les petites
empreses. No és només una qüestió d'estabilitat
del capital financer, que ja sabem que és molt
més volàtil i molt més sensible. M'estic referint
al fet que un país no pot anar endavant si no sap
amb una mínima certesa que les coses aniran
evolucionant amb un ritme que permeti fer càlculs de futur.
Si un país no pot fer càlculs de futur, un país no
pot avançar. I això és el que Catalunya ha de ser
capaç de comprometre en el moment en què
Espanya li doni una cosa que ha estat demanant, primer calladament, després més obertament i ara quasi clamorosament: ser reconeguda, en el nivell constitucional o en les lleis
fonamentals, en la lectura o en la modificació
de la Constitució i de les lleis bàsiques, com a
nació, com a nacionalitat.
Procés de devolució
a Itàlia i Gran Bretanya
Nosaltres hem definit el que entenem per federalisme i, concretament, per federalisme fiscal i
també els components bàsics del federalisme polític. Partim de la base que les quatre coses que
ara jo proposaré han d'anar precedides d'un
punt zero en el qual es reconegui que el camí recorregut és el que s'havia de recórrer. I que ara
som en un canvi d'etapa, que no som en un moment de condemnar el que havia succeït.
El programa
immediat d'un nou
govern haurà de ser
posar a zero els
rellotges de les
coses que s'han
endarrerit, de totes
les coses que estan
pendents.
�Som en el moment de veure que el que ha via
succeït en s permet d'anar endavant. Probablement no és tot el que desitjàvem, però sí que era
el que havíem dit que faríem, si ens ho mirem
amb calma. l Europa, que ens mira amb calma,
perquè està a la distància necessària per veure les
coses fredament, així ho veu. Quan els britànics
comencen el seu procés de devolució, quan els
italians inicien el seu procés federal de revisió de
la Constitució (que ara està parat pel problema
de Berlusconi amb els jutges, però que tirarà endavant, que seguirà endavant), ho fan perquè hi
ha un altre gran Estat europeu que ha anat endavant en la devolució i aquest Estat -no ens
enganyem- és Espanya.
El preàmbul del
Tractat diu
clarament que la
Unió Europea és una
Unió dels Estats i
dels pobles en la
qual tot es farà com
més a prop dels
ciutadans millor.
És evid ent que el cas d'Espanya és el cas en el
qual els països que avui estan portant a terme
processos de devolució de caràcter federal -no
dic estrictament federalistes o nominalment federalistes- s'han inspirat. Us ho puc dir perquè
he viscut un any a un d'aquests països , que és
Itàlia. l a Itàlia, això que en diuen ells el modelo
catalana és justament el que estic dient. El modelo catalano és la Catalunya amb autonomia
política forta, molt més forta que les regions italiane s, tot i que aqueste s tenen, el Lazio, per
exemple, segurament, un pressupost més gran
que la Generalitat de Catalunya. Però no es pot
com p arar des del punt de vista de la seva personalitat política i així ho veuen els italians. Els italians, confrontats a una cri si important de fatiga
fiscal a les regions del Nord i de les regions riques, han vist en el modelo catalano, en aquesta
transició espanyola cap a la dev olució de poders
importants a regions importants relativament riques dintre del conjunt, un model a seguir.
Els britànics, de la mateixa forma, han anat a un
procés que de vegades aquí desqualifiquem com
a insuficient i de vegades per exce ssiu. Es diu
que a Escòcia no li han donat en definitiva gran
cosa, però l'altre dia vam sentir, a la televi sió i a
la ràdio, que jutges escoce sos jutjaran a La Haia,
amb lleis escoceses, uns terroristes libis. N o vull
ni pensar el que passaria a Espanya si es pogués
dir el mateix substituint escocesos per catalans.
Us ho imagineu? Quin camí no hauríem d'haver
fet o no haurem d'haver fet perquè això algun
dia passi, suposem? l no estic dient que
Catalunya sigui Escòcia. Principalment, la singularitat catalana no és la de tenir jutges propi s
o lleis pròpies que tinguin relació amb la repressió del terrorisme, per exemple. Però en tot cas
és evident que el procés que s'ha endegat al
Regne Unit és un procés d'una importància política enorme i considerabilíssima i que ha estat
obligat per la necessitat de resoldre el problema
fonamental.
Si Tony Blair i M o Mowlan no formessin part
d'un govern que primer havia fet la devolució a
Escòcia i a Gal-les , tot el procés d'Irlanda del
Nord hauria estat mancat de base i de credibilitat. l us ho torno a dir: tinc la convicció, i ho sé,
que el govern britàni c ha anat per aquest camí
perquè ha vist que un altre Estat antic d'Europa
l'havia iniciat i havia arribat fins on havia arribat.
Una altra cosa és, i aquest és el punt en què estem, que aquests països ens han passat al davant,
és a dir, que en el procés d'alguna forma de reaccionar a la supranacionalització de la política
per la via de la devolució, de retornar als ciutadans la proximitat de tots aquells serveis, aquelles competències que es poden retornar per
�compensar l'allunyament d'aquelles que s'han
d'allunyar (com la defensa, com la moneda) ens
hem quedat una mica aturats.
El principi de la proximitat
Moltes vegades es diu que com es farà la devolució de competències, com s'organitzarà, qui
decidirà, en definitiva. I el problema no és qui
decidirà sinó en virtut de què decidirà, en virtut de quins principis es decidirà què es fa a
cada nivell. I aquest principi està establert ja en
el Tractat de la Unió Europea, tot i que de forma no massa efectiva. El preàmbul del Tractat
diu clarament que la Unió Europea és una unió
dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà
com més a prop millor dels ciutadans. es a dir,
està establert que això sigui així i hem de saber
que aquest principi de la proximitat té excepcions, però que la regla és la proximitat, contra
el que va succeir a partir de la Revolució
Francesa i l'establiment de la democràcia nacional, de l'assemblea legislativa nacional com
a substitut del poder reial, que venia de dalt.
Aquest venia del poble, efectivament, però tornava al poble amb la mateixa contundència
unitària -quasi diria- que el poder reial; no
s'havia canviat la qualitat del poder en el seu
contacte de retorn als ciutadans, sí en el seu
origen, però no en el retorn. Bé, el que està
succeint a Europa ara és que, una mica forçats
per la necessitat de convèncer els ciutadans
que és possible anar a una Unió Europea, els
països, els Estats que l'impulsen, porten endavant processos de devolució.
Està canviant l'estructura i l'essència pròpia de
la democràcia. Em sembla que és evident que el
que estem veient que passa en els països europeus i passa entre nosaltres és que canvia el tipus
de democràcia, que canvia el concepte que en tenim, que som capaços d'imaginar situacions en
les quals els somnis democràtics més o menys
radicals, més o menys utòpics de finals del segle
passat, que s'han anat abandonant en aquest altre segle on la violència ha dominat i el poder de
les nacions i dels Estats s'ha fet molt més palès
que no pas els desitjos dels ciutadans, podran finalment tenir, amb una via que probablement no
havíem imaginat, un grau de realització més important del que podíem pensar fa vint anys.
Nosaltres, com a catalans, doncs, oferim lleialtat
federal. Nosaltres sabem que aquí a Catalunya
tot això anirà endavant, i que Espanya anírà endavant, si som capaços de fer joc net i de jugar
amb cartes vistes, de canviar el sistema.
Per què en díem lleialtat federal? Perquè d'alguna forma hem de marcar el pas endavant, perquè
els sistemes com els nostres es diuen federals
arreu, perquè el federalisme es va evitar en la
primera redacció constitucional sàviament per
evitar la impressió d'un retorn enrere cap a la
Primera República i cap a Pi i Margall, quan el
que estàvem fent -no ens enganyem- era establir una monarquia constitucional. Hauria estat
un retorn si més no terminològic i la preocupació per l'estabilitat era factor dominant. I perquè
molts pertanyem a partits que s'anomenen federals, amb congrés federal i comitès executius federals, que s'anomenen així, a més, després d'afirmar la sobirania del partit català com és el
Nosaltres, com a
catalans, oferim
lleialtat federal.
Sabem que aquí a
Catalunya tot això
anirà endavant i
que Espanya anirà
endavant si som
capaços de fer joc
net i de canviar el
sistema.
III
�nostre cas, no ho oblidem. I també i finalment, i
això no és el menys important, perquè la dreta
espanyola, el gran enemic del federalisme i de la
plurinacionalitat d'Espanya, ha hagut de pactar
amb el nacionalisme i ens regala l'ocasió única
de fer un pas endavant cap a la realització de les
nostres conviccions, cosa poc usual. Felicitem a
la dreta: en això sí que podem anar bé. Anem-hi!
No tenim al davant la reacció antiautonomista i
antiprogressista que va ser sempre qui va impedir que les paraules i els fets coincidissin, que els
programes dels partits i les definicions constitucionals fossin semblants, que utilitzessin la mateixa terminologia. En això tenim al davant alguns problemes que haurem de fer saltar.
se judici en el sentit propi de la paraula. Per tant
el dret a l'acritud, almenys la meva generació el
té. I tanmateix jo dic que aquesta acritud no pot
ser el nord inspirador i el tarannà i el sistema de
contacte que els catalans utilitzem amb el conjunt dels pobles d'Espanya, perquè d'aquí se'n
deriva no una solució sinó una complicació del
problema. Hem d'utilitzar la pedagogia, hem
d'utilitzar l'amistat, tot i tenir dret a l'acritud. Hi
tenim dret, però tenim també el dret i l'obligació
de superar-la per plantejar els temes importants
de la configuració d'una nova Espanya, d 'una
Espanya que no ha estat mai quallada, perquè
han passat quaranta anys de dictadura i vint anys
de democràcia des del final de la guerra. Ja és
hora de passar comptes en el bon sentit; i el balanç no és dolent. En això, ja ho he dit, som un
model europeu.
El valor de la confiança
Nosaltres ens enfrontem a la desconfiança com
a principi i al regateig com a mètode; ho ha dit
en Quim Nadal abans. Proposem justament la
confiança com a principi i, per començar, la
confiança en nosaltres mateixos, i l'amistat i la
pedagogia com a mètode, allò tan antic de la fraternitat. Una mica més de fraternitat, sense abusar, però una mica més de fraternitat i una mica
menys de paternalisme.
Tenim el dret de l'acritud. Perquè m'entengueu,
a Irlanda, l'afusellament d'ü'Sullivan, de l'últim
heroi nacional encara mort en l'enfrontament
amb Anglaterra, va ser fa més de setanta anys.
En canvi, jo vaig néixer tres mesos després de
l'afusellament d'un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sen-
El centre europeu
No puc deixar de preguntar-me, cada dia, quan
obro els diaris, de quin cantó acabaran estant els
d'Unió, si del cantó de Prodi o del cantó de
Cossiga. No sé si heu seguit aquesta vicenda,
aquesta història, que diuen els italians, i és molt
interessant. Fins ara, Unió Democràtica havia defensat Prodi contra Aznar en l'afer de l'entrada
de Berlusconi en el Partit Popular Europeu, ja ho
sabeu. I Aznar veu venir que, segons com vagin
les eleccions alemanyes, es pot quedar com el darrer cap de govern de dreta en un país gran de la
Unió Europea. I ha maldat per aconseguir que el
gran partit de la dreta italiana que és aquest partit que té un nom futbolístic -Forza Italia, es
Ens enfrontem a la
desconfiança com a
principi i al
regateig com a
mètode. Proposem
justament la
confiança com a
principi i, per
començar, Ja
confiança en
nosaltres mateixos.
�diu- entri en el Partit Popular Europeu. Això ho
ha aconseguit malgrat l'oposició de la base del
partit de Maertens, de la base del partit democristià flamenc, l'oposició d'Unió Democràtica
de Catalunya i del PNB i, evidentment, de Prodi.
Quan a UDC deien que volien contactes amb l'olivera no era perquè sí. Serà interessant veure
com els nostres democristians es situen davant de
la crisi italiana per saber també quin és realment
el seu desig de futur. Seguirem de prop aquest
afer. Aquí es decantarà el futur del centre europeu, probablement. I més encara, aquí es decidirà
també si a Europa neix un esquema nou amb
partit demòcrata i partit conservador, diguem-ho
així: amb catòlics i agnòstics a banda i banda, val
a dir sense igualació entre creences personals i
creences polítiques, o bé si roman l'esquema tradicional amb els laics contra els creients o
creients en el progrés contra creients en la tradició; o sigui, partits més ideologitzats, quasi diria,
més confessionals. Des de Catalunya seguirem
tot això amb atenció començant per la propera
reunió de Prodi amb Blair i Clinton. Us avanço
que jo sóc partidari, en política, de l'arte povera i
del minimalisme, més aviat. Ens ha sobrat un bon
tros de transcendentalisme.
Que la pau venci al terror
ACatalunya hi ha
un enorme, immens
desig de canvi.
Si hi ha una cosa transcendent, encara, en la política d'Europa és la sang innocent que es vessa
entre nosaltres, el terrorisme i la ceguesa que l'acompanya, així com la incapacitat dels polítics
per fer l'única cosa que la gent agrairia de debò:
aturar el terror sense generar-ne de nou. Però jo
estic convençut, i des de fa molt de temps, que
ens estem acostant al final de l'odi a Irlanda del
Nord. Al Regne Unit, gràcies a l'acció continuada de Major primer i de Blair ara, que ha estat
decisiu, amb la tenacitat fantàstica d'aquesta dona admirable que és Mo Mowlan i amb la intel·ligència de Hume, Trimble i Adams, gràcies a
tot això i a la inevitable caiguda de la tensió després d'anys i anys de terror, després que la sang
vessada sembli excessiva fins i tot a aquells que
l'han buscat, estem arribant finalment a la convicció que s'acosta el final de l'odi a Irlanda del
Nord. Jordi Solé Tura em deia abans d'ahir que
la solució de sobirania compartida que s'ha trobat per Irlanda del Nord és tan hàbil, que fins i
tot en el cas que el referèndum, que un eventual
referèndum de l'autodeterminació, acabés amb
una victòria dels que volen la unificació amb
Irlanda, no canviaria l'estatut real d 'Irlanda del
Nord perquè tot està previst.
Però el mé s important per nosaltres és que la
sortida dels presoners de l'IRA impulsarà defmitivament als presoners d'ETA -esperem-ho així- a pressionar sense treva la seva direcció política per sortir de la presó. S'haurà acabat un
capítol de la violència política que té arrels antiquíssimes, però sens dubte una causa pròxima
en el cinisme estúpid amb el qual el general
Franco va posar negre sobre blanc en el Butlletí
Oficial de l'Estat quan abolia els drets històrics
de les 'províncies traïdores' -ho deia el butlletí
oficial, no era un discurs ni unes declaracionsde Guipúscoa i Biscaia. Van obligar moralment
els funcionaris de la dictadura a practicar el terror oficial i la tortura, de la qual va néixer el terrorisme com a resposta.
S'ha de fer la
regionalització de
Catalunya, que és
un mandat del
Parlament no
acomplert. El
Parlament va votar
que s'havia de fer.
�Estigueu tranquils, que el dia que tot això succeeixi s'acabaran tots els ajustaments de comptes
que aquests dies estem contemplant. Alguns han
assenyalat que la justicia, impel-lida per la seva
pròpia manca de crèdit, ha esdevingut darrerament més justiciera del que mai havia estat, com
ha dit jàuregui en una interessantissima entrevista a l'ABC. Es referia no només al judici present,
sinó també als judicis Filesa, HB -amb una
sentència duríssima també- i GAL. j àuregui
respecta les sentències i garanteix que el PSOE
"no se echarà al monte". Que quedi clar.
De passada hauria de dir que les declaracions
conciliadores que s'han fet des de Catalunya serien d'agrair encara més si haguessin estat precedides l'any 1995 de la mateixa equanimitat en
el moment de decidir la retirada del suport al govern Gonzàlez, en comptes de la puntilla que va
significar el famós discurs de Molins després
d'aquell corral de la Pacheca, d'aquell desastre
d'escenari del Congrés de Madrid amb crits i
gestos malsonants, organitzat pels diputats del
Partit Popular contra Narcís Serra, un vice-president català del govern espanyol, que a més havia desactivat amb mà mestre la més perillosa de
les mines polítiques existents en el moment de la
transició i que era més grollerament atacat també, potser no en la causa de l'atac però sí en la
forma, perquè era català. No mereixia aquell
comportament per part de Convergència. I que
consti que no farem mai de la catalanitat de cap
de nosaltres una excusa per no haver de reconèixer cap dels errors que podem haver comès, que
n'hem comès.
Desig de canvi
j
j
Però ara, sincerament, mirem el futur amb esperança. A Catalunya hi ha un enorme, un immens
desig de canvi. La primera sorpresa la vaig tenir
a Roma, abans de tornar, en veure que un absent
suscitava tantes esperances. Això havia de ser
forçosament el senyal que alguna cosa anava
molt malament. Solament el clima dominant de
cansament ho podia explicar. Altrament la política, com sabem, no té entranyes i el que no hi és
no hi és comptat.
La segona i més agradable sorpresa l'he tinguda
aquí, escoltant la gent, anant allà on per la meva
feina d'alcalde de Barcelona no m'havia pogut
acostar o no massa o no prou. Ara ja sé dues coses, Catalunya endins: una, que els entenc, i
dues: que m'entenen.
He parlat amb pagesos del Bages i del Solsonès;
regants de l'Urgell i del Baix Empordà; propietaris, gent del camp de Tarragona; companys del
partit del Baix Penedès; olivaires més o menys
efimers de Vilanova, a qui hauria volgut dir i diré que més que una olivera el que convé aquí és
una bona tramuntana, que s'endugui les teranyines que hi ha penjades a l'ambient; poetes de
Banyoles i de Girona; empresaris de Barcelona; i
cada dia al carrer amb els nostres: taxistes, porters, farmacèutics, l'altre dia a La Roca amb
amics d'en Romà Planas i la gent de Caldetes;
joves i vells; passavolants; tipus entotsolats que
he trobat a la barra de la cafeteria d'algun hospital; gent que, com deia un company de Palamós,
són catalanistes perquè s'estimen Catalunya,
tant si ho fan en català com si ho fan en castellà,
Qui parla de ciència
a Catalunya? Tenim
la millor escola
d'oceanografia i
cap vaixell, el
millor físic i és a
París, el millor
cardiòleg i no volen
que torni de Nova
York.
�i que estan tips que els posin entre l'espasa i la
paret de la seva identitat, tips que els demanin el
carnet de catalanitat cada dia.
El proper govern i
les coses pendents
El nom de Catalunya s'ha fet servir per moltes
rucades; rucades de ruc, no de roc. Però també
s'han fet coses bones. No prou. Perquè hi ha
massa coses que s'han deixat de fer; us les dic
molt ràpidament, però us les dic perquè em temo que serà l'ordre del dia del proper govern
durant els dos primers anys. Coses que s'han
deixat de fer:
- Les rieres, els eixos, els recs i els canals i preses
d'aigua. I totes aquestes coses tenen noms, no
són un genèric: és Maresme, és Pirineu, és
Urgell, és Garrigues i és Rialb.
Les empreses de la
Generalitat perden
diners, totes menys
una: Catalana
d'Iniciatives,
gestionada per en
Francesc Raventós.
Els hem d'ensenyar
fins i tot a ser bons
empresaris!
11
- L'aeroport, el port, el desviament del riu
Llobregat, la neteja del Besòs. La pota sud ha trigat més a fer-se que tot el sistema de potes i de
rondes: en tres anys o quatre vam fer trenta
quilòmetres i hem trigat sis anys per fer la pota,
la famosa pota que ningú no volia fer. I us haig
de dir que el desviament del riu està aprovat i
dotat financerament amb quatre mil milions de
l'època des de l'any 1986, si no recordo malament. (En Tejedor i jo ho vam explicar aquell
any a la Plaça de Catalunya d'El Prat i no ens
van treure a cops de peu).
- Metro, metro i metro. Els Ferrocarrils Catalans
els han pintat de blanc i en diuen metro, però no
cola. Tramvies, metro lleuger, monorails: ni s'han provat, quan a totes les ciutats europees on
anem en velem.
- Un projecte per al Maresme sense el dogal del
tren de la costa.
- L'ampliació de la Fira de Barcelona, el Palau de
Congressos... en Joan Clos hi està lluitant.
- El pla d'hotels es va fer, sí, però tots sabem
malgré qui.
- La reconstrucció del Liceu també, però ja sabem amb quins diners, que tampoc eren del grat
de segons qui.
- El segon Congrés de Municipis i la unificació
de les dues federacions o associacions de municipis: aquest és un tema cabdal, o dos temes
cabdals; són dos temes diferents que de vegades es confonen, són dos temes diferents que
tanmateix es fan servir l'un per l'altre quan es
vol evitar el congrés, amb l'excusa que amb el
congrés es buscarà una unificació, que tot el
poble català agrairia, però que el partit dominant, el partit oficial, considera un perill. Ho
considera un perill perquè la seva tàctica ha estat la divisió a Catalunya, no deixar que hi hagués res que fos molt important davant del govern: no als municipis, no a l'àrea
Metropolitana, no a les comarques fortes que
no siguin purament el contrapès de les capitals
-que eren normalment més progressistes-,
tot ben apanyat, tot ben equilibrat perquè res
Si no s'arrisca no es
guanya. Catalunya
podria estar
arriscant poc.
�El govern que tenim
segurament és una
de le pitjors
empreses de
Catalunya i la moral
de treball hi és molt
baixa.
n o es bellugui. Aquesta és una mica la impressió que dóna l'organització territorial del país.
(G ir on a- Salt- Sa rr ià
Banyoles-Girona) .
- S'ha de fer la regionalització de Catalunya,
que és un mandat del Parlament no ac omplert.
El Parlament va votar qu e s'havia de fer . És cert
que es va votar juntament amb la prop osta de
la creació d 'una provín cia única i es va votar
per aix ò probablement perquè se sabia que la
província única era impracticable i aleshores
també ho era la regionalització. N o és purament una ass ignatura p endent des del punt de
vista formal, ho és de s del punt de vista de la
bona marxa de Catalunya. es que si no hi han
sub jectes i protagonistes a Catalunya que tinguin cos, que tinguin força ... no farem res. I les
regions el tindran. Imagineu-vos set regions on
hi ha , a més de les quatre actu als, les dues de la
província de Barcelona amb la regió metropolitana i la Catalunya C entral, que han de vertebrar Vic i Manresa , M anresa i Vic amb
Igualada, i que estan d 'acord a ver tebrar.
Imagineu-vos també que el Pirineu esdevé una
regió de planificació i l'Ebre també. No pot ser
que Catalunya segueixi vivint sense que el
Pirineu existeixi: des d'un punt de vista administratiu no hi és. I l'Ebre tamp oc . Són noms
forts de la història de C atalunya i de la problemàtica de Catalunya qu e es necessit en per
gov ern ar. N o és purament un compliment del
desig d 'un Parl ament cat alà un dia d eterminat
en què això es va votar. És una necessitat que
no s'ha entès, perquè l'únic que s' ha vist és la
necessitat de concentrar.
- El desenclavament d'Olot, que encara no
està resolt.
- El desenvolupament de les àrees metropolitane s del camp de Tarragona i de l'àrea de Girona
eventualment
l'eix
- La Carta Municipal de Barcelona. Quan jo
. vaig marxar ja la vam aprovar i per unanimitat.
Quin problema hi ha via per que la Generalitat li
donés el vist-i-plau? La C arta Municipal, que
ara vin drà, perquè en Clo s ho està aconseguint,
però quinze any s després d 'haver-se començat.
- La conversió de les comarques en entitats àgils.
- La solució del problema del futur de les diputacions.
- L'autèntic debat educatiu i cultural qu e s'està
produint a tot Europa i als Estats Units, quan
aquí encara ens neguem a veure el mé s elemental i és que les escoles subvencionades no poden
defugir obrir-se a les m inories ètniques, com
pretén el conseller d'Ensenyament en aquest
moment.
- El cam p català i el seu futur. M 'he trobat amb
la sorpresa que el camp no tenia interlocució,
que no hi han idees sobre això al govern; no hi
són ; les tenen ells, els del camp, però no el govern. No se sap que se'ls hagi fet una oferta o
que hi hagi hagut un gran debat en el Parlament
o allà on sigui sobre què s'ha de fer en el camp
en vistes de la PAC i de l'Agenda 2000 de la
Unió Europea.
- L'urbanisme encara en mans d'una sola perso-
�na , perfectament respectable però anacromcament encarregada de tot a imatge i semblança de
tot el sistema, que és sempre el mateix. La degradació urbanística de la costa, que aquest senyor no ha pogut impedir i que Raimon Obiols
sem pre rec orda.
El que he dit és que
el català no ens ha
d'importar només a
nosaltres. És un
patrimoni comú,
una riquesa de tots.
Ho ha de ser.
- La ciència. Qui parla de la ciència a Catalunya?
Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell ---com deia l'altre dia Ramon Margalef-; el
millor fisic, i és a Parí s; el millor cardiòleg, i no
volen que torni: és a N ova York, i ha fet una proposta per tornar i aquí a Catalunya li han dit: no,
no tornis. No pot ser.
- Les autopistes i la seva reversió, les infrastructures cabdals de Catalunya, l'aeroport en mans
d'AENA encara. Són els enginyers aeronàutics,
molt respectables, però que no en saben de vendre , no són bons comerciants. AENA és una societat estatal que ha derivat d'una direcció general, i a més corporativa, dominada per un cos
general molt respectable, però que el que no sap
és vendre ni atendre el client, per dir-ho d'alguna manera.
El govern català
no sap fer d'empresari
- Les empreses de la Generalitat perden diners
totes, segons la premsa de la setmana passada.
Totes excepte una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós, a qui he vist en
aquest acte , i presidida a mitges per en Clos, en
forma rotativa amb el conseller d'Indústria. Els
hem d 'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris!
L'única empresa en la que van bé, que ha guanyat quatre-cents milions aquest any passat, gràcies al cable, per cert, que també va ser una idea
de l'Ajuntament de Barcelona -permeteu-me la
immodèstia-, l'única empresa que va realment
bé és la que porta en Raventós. Bé, hi va haver
una empresa de capital risc de la Generalitat
que nosaltres -deixeu-m'ho dir, ara sí que ja es
pot dir, no?- vam haver d'englobar, vam haver
d 'assumir perquè tenia pèrdues, i la no stra, que
es deia Iniciatives S.A. tenia guanys. l entr e les
pèrdues d'una i els guanys de l'altra vam fer la
pau i vam tirar endavant una empresa que avui
està guanyant diners perquè la porten els mateixos que portaven Iniciatives.
El deute de la Generalitat
- L'acumulació de deute que ens deixen, que
potser és el més important: dos bilions, amb una
disminució de les inversions possibles, quan a
l'Ajuntament de Barcelona i a l'alcalde Clos l'acusen de fer ma ssa obres. l si no en fes cap? Què
dirien? Què diria l'oposició? Què no diria? Del
que havien costat els Jocs Olímpics, que allò era
una filfa, que va ser una foguerada, que no hi havia res al darrere, que no hi havia capacitat, que
Barcelona havia fet una gran festa però que ara
no la podia pagar. Sí, sí, Barcelona no només la
pot pagar, sinó que, a més a més, es pot permetre el luxe de fer-ne una altre, de preparar-ne
una altra i mentrestant de fer tot el que està fent.
Hem passat molta gana d'inversions en aquests
�sis anys, perquè l'èxit del 92 -ara estic parlant
no dels Jocs, sinó de les inversions i de les transformacions de la ciutat-, ens l'han fet pagar. Ha
costat.
Recordo que el dia després dels Jocs ja vam demanar óhi havia presents en Pep Borrell, ministre d'Obres Públiques, i els representants de la
Generalitató que es constituís un organisme
semblant al holding olímpic, que vam fer servir
per fer les rondes i les instal·lacions, per atacar el
tema del delta del Llobregat: no es va fer. No hi
ha hagut comissari, ni comissionat, ni conseller
delegat, ni manager, més enllà d'un Secretari
d'Estat, un director general, un conseller, que
treien el seu temps a partir de mil coses diferents. I així hem anat: desviament del riu, pota
sud, aeroport, port, son encara, a les beceroles.
Continuem amb els assumptes pendents:
- La reforma de l'Administració Pública, la finestreta única. Amb els programes de qualitat.
- La justícia ràpida.
- La reforma de l'Administració Pública és potser el més cridaner. Que la Generalitat no l'hagi
feta ni se n'hagi preocupat en cap moment és
sorprenent.
- La cultura viva i lliure, no la normalització només o la nacionalització, només... En la indústria
del llibre en castellà som els primers productors
en el món i no ho sembla.
Dit això, com ha dit abans en Quim Nadal, a
Catalunya es viu bé, llevat de la gent que s'ho
passa malament, que encara és molta, massa, i
que té un tractament patèticament paternalista i
clientelista. Hi ha un grup de gent que ha millorat i que té expectatives. El que passa és que es
pot viure bé, fins i tot millorar amb la millora eu. ropea dels últims anys i tanmateix anar perdent
peu, relativament.
Si no s'arrisca no es guanya. I Catalunya podria
estar arriscant poc, fusionant poc les seves empreses o bé no construint teixit veritablement resistent de les petites, com està passant a regions
com el Veneto, la regió de Lille o de Lió, o de
Cambridge.
Escola i cultura
El govern que tenim, segurament, és una de les
pitjors empreses de Catalunya. La moral de treball hi és baixa. En el camp de l'educació, per
exemple, és baixíssima, malgrat els esforços de
persones de qualitat, que n'hi ha, massa amades,
i presoneres del paradigma una mica carrincló
que va eixir del cisma de Pujol i els seus respecte del mainstream, el corrent principal, de l'escola activa catalana. Estic parlant de fa molts anys.
Hem de canviar tot això .
No pot ser que les esperances generades per
l'Assemblea de Catalunya, pel Congrés de
Cultura Catalana, la tradició pedagògica dels patronats municipals i de Rosa Sensat, el rnunicipalisme republicà i l'antifranquisme, i tota la riquesa de les aportacions dels municipis catalans
en aquests anys, la tradició de la Universitat
El nacionalisme
genèric, oficial, ha
estat necessari
però ha deixat de
ser útil per
Catalunya. El
catalanisme passa
a primer pla.
�Autònoma, els intercanvis positiu s amb les reformes pr ogressistes arreu d'Esp anya en els darrers vint anys, la revifalla literària dels anys 60 i
l'influx d'escriptors llatin oamericans , l'immens
interès que susciten avui la p oesia, la dansa i el
teatre, l'èxit dels cantants catalans arreu, i l'empenta de les televisions i ràdios locals no pot ser ,
dic, que totes aquestes aportacions no tinguin on
des embocar, on anar a parar, que tot això acabi
en discussions fratricides sobre la llengua i en
anatemes creuats entre uns i altre s.
És hora d'agrair els
serveis prestats.
Hem de donar les
gràcies a qui ha fet
serveis al país però
que segurament ja
no en pot donar
més. Donem les
gràcies però també
és el moment de no
amagar les
insuficiències, que
són notòries i que
són conegudes per
bé que poc
ventilades.
S'ha d'acabar amb el vegetar de l'escola pública
catalana i la pràctica desaparició de l'escola municipal dels patronats d'estil anglosaxó. Resoldre
la lenta burocratització de la TV catalana que
sap, una mica com la ciutat de Roma, que mai
serà el que havia estat al principi. Hem d 'acabar
les picabaralles teatrals mancades d 'autèntic dra matisme i les adjudicacions interessades de freqüències per mantenir les coses com estan, sem pre utilitzant el nom de Catalunya per mantenir
el domini d'una determinada concepció de l'art,
de la creació, de la cultura i de l'e scola que ni tan
sols té representants de gran mèrit i va sobrada
d'apologiste s i d'inquisidors.
A veure, quan oferirem als p oble s d'Espanya
col -laboraci ó en l'elaboració d'una història comuna? Què hauria fet en Vicens-Vives si hagués
sobreviscut? Quan tindrem un llibre de text igual
a Almeria i aquí perquè ells sàpiguen què és
l'Onze de Setembre? Per què ens estranya que
quan nosaltres parlem de l'Onze de Setembre i
del Rafel de Casanova s'exclamin, de desconèixer-ho i fins i tot d'ignorar-ho? No ens ha d'estranyar: no ho hem explicat mai ; hem reivindi-
cat, en tot cas, que nosaltres tinguéssim la possibilitat d'estudiar a cas a nostra la història de
Catalunya. Per ò, exp licar-h o fora? Quan ho hem
ofert, això? També podríem esperar que fos
l'Estat qui ens ho digués, és veritat, però llavor s
estaríem negant tota la nostra teoria, que és la
d'autogovern. Som no saltres qui hem de començar. .. I és l'Estat qui ha de dir sí o no . L'hem
de convèncer. Els hem de convèn cer. No sem pre
estan en contra d'això. Desconeixen.
El català, patrimoni de tot l'Estat
L'altre dia, quan vaig dir que el català havia de
ser patrimoni cooficial de l'Estat, que és una riquesa de l'Estat espanyol, i no una càrrega, quan
deia que el català és una riquesa de l'Estat espanyol, que l'hauria de protegir, uns quants van
interpretar que havia dit que a Almeria s'havia
d'ensenyar el català forç osament i amb van venir
a protestar.
I els vaig dir: no, estigueu tranquils. El que he dit
és que el català no ens ha d'importar només a
no saltres. És un patrimoni comú, una riquesa de
tots. Ho ha de ser.
Personalment valoro totes les expressions culturals que ens han vingut de fora però que ja són
nostres, perquè algunes són nostres: no és només
que aquí el flamenco sigui important i sigui importat, no. Es que aquí hi ha flamenco autòcton,
molt important, des del Peret fins a la Mayte
Marrin, fins a la Ginesa Ortega. Penseu en Mayte
cantant amb Tete M ontoliu o en la rumba catala-
Ho hem de fer per
Catalunva, no per
un partit. Aquest és
en sentit de l'acte
d'avui i del
document que s'ha
presentat.
�na del Gato Pérez. Tot això, que nosaltres sabem
fer i que no hem reconegut prou, hem d'aconseguir que Espanya ho sàpiga i ho reconegui, que
reconegui que Catalunya és una protagonista
molt creativa, molt important d'Espanya.
Catalunya protagonista
M ireu, la vida és canvi. El que sí que no saltres
hem de garantir és quines ser an les lleis d'evolució del procés a través del qu al nosaltres volem
més autoritat i aqu estes lleis són la lleialtat federal, la prudència i la cautela pel qu e fa als terminis i al clima que es vagi creant i, al mateix
temps, la capacitat de Catalunya de jugar un paper protagonista, n o passiu, en la configuració
de l'Estat espanyol, de la nova Espanya, de
l'Espanya plural, de l'Espanya de les nacionalitats i les regions. No hauria de ser Catalunya, per
m oltes raons, qui prengués la iniciativa d'una
pedagogia mútua entr e les Esp anye s? N o ens
adonem que fent això -que ho farem, en cinc o
deu anys, perquè això no es p ot fer en dos
an ys- estarem p osant les bases d 'una cultura
política estable o d'un imaginari col-lectiu compartit, que ara mateix ens manca cruelment
quan volem ser entesos i entendre? No ens ad onem que alh ora est em establint la certesa d'una
autèntica integració del s ciutadans de
Catalunya, vells o nous, vells i nous, en una cultura catalana m oderna i curiosa dels seus diversos components tant com gelosa de la seva autonomia? Què ens diuen els propis i mé s afalagats
prota goni stes de la mé s influ ent de les cultures,
que és la cultura tele visiva? Què ens diuen Àn-
gels Barceló, des de Madrid, o Andreu
Buenafuente, aquest a qui no van deixar anar a
Roma perquè li van prohibir que hi anés? Què
diuen? Que la Catalunya oficial no els interessa i
que vivim massa tancats. Ho diuen ells.
Apliquem-nos aquesta reflexió.
El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme, que és el nacionalisme específic del s
catalans, i per tant més genuí, passa a primer pla.
I en això estic d'acord amb alguns dels textos
que abans hem comentat. El catalanisme és un
determinat tipus de nacionalisme. N o és qualsevol nacionalisme. Tots els nacionalismes per definició de nacionalisme són diferents, són d'una
nació. Hem de dir que en el nacionalisme el lloc
de la nació i el país i el sentiments i la raó és diferent en cada cas .
I en el cas de Catalunya, en el cas del catalanisme, podem dir: el catalanisme és un determinat
tipus de nacionalisme molt diferent d'altres que
troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en
l'obertura, en l'afirmació i la generositat, que ens
són necessàries per ser qui som i per ser tan feliços com podem arribar a ser, en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme.
Catalunya no es realitzarà si no és protagonitzant, amb d'altres però protagonitzant, la transformació d'Espanya en un autèntic Estat de diverses nacionalitats i regions, com a fragment
respectat i útil d'una Europa dels pobles. Els sectors més desperts del nacionalisme oficial se n'han adonat, però ja és un xic tard. Es un xic tard
no per a ells, però sí per canviar el tarannà del
conjunt del catalanisme oficial.
Faig una invitació a
tots els que tenen
alguna cosa a dir, a
tots els qui vulguin
canviar la direcció
de Catalunya per
fer-la més lliure,
més rica i més
justa.
�Gràcies pels serveis prestats
Els hem d'ajudar, però: els cridem a establir un
diàleg franc, que serà profitós per tots. S'ha abusat excessivament del recurs al nominalisme i al
carisma dellider no per solucionar sinó de vegades per amagar els problemes sota la catifa de la
conformitat. Es hora d'agrair els serveis prestats.
Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al
país, però que segurament ja no en pot donar
més. Donem les gràcies, però també és el moment de no amagar les falles i les insuficiències,
que són notòries i que són conegudes per bé que
poc ventilades.
Ho hem de fer per Catalunya, no per un partit.
Aquest és el sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat, que cal prendre no com
un punt d'arribada sinó justament com un punt
de partida, com una invitació. Una invitació a
tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui
vulguin canviar la direcció de Catalunya per ferla més lliure, més rica i més justa.
Vinga, eixoriviu-vos, que tot això va molt de
debò.
Visca Catalunya!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Voluntat de canvi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document "Per Catalunya: ara, un nou federalisme" la proposta del PSC.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf
7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840
PDF Text
Text
"9
I I
99
MAR
1 1 : v.-,
j.
A V
Ciutadans pel canvi
Maragatfl
Ciutadans
ser á l'eler.aó
ae 'asa·Jí'. Marigaü
s la Presidència
ce U Geneialitat
8 de novembre de 1999
Declaracions de Pasqual Maragall
"Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP"
- Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol.
Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en
aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si
només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i
forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que
tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de
£alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern
possible avui és un govern de continuïtat.
- La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i
canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes.
- Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha
pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de
l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC.
- Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de
consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no
neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la
principal força de la continuïtat.
Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos
08007 Sarce'.ora
T
ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33
Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42
e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr,
.v.v,7.C3nv-.c"ü
�Ciutadans pel canvi
Maragalfl
Ciutadans
per a IV.ecdc
de 3asquai Md'aga«
a '.a Presidència
dt la Generalitat
- L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria
suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però /
no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat.
I
- En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble
de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una
oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada.
Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a
fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem.
Per tant, les nostres prioritats són:
"El Parlament centre neuràlgic de la política catalana".
- Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el
centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els
parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del
seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la
seva efectivitat.
D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de
trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer
gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana.
1.- Regulació audiovisual
- Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre
de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic
sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació
públics i privats a Catalunya.
CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s
ÛS007 Barcelona
Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23
Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42
e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T
�(19 1)
99
>IAK 1 1 : 2 7
FAX
lá¡004
Ciutadans pel canvi
Maragall 1
Ciutadans
per a l'elecció
de Pasa-Jai Maraga'.l
a la Presidència
cíe la Generalita;
- Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a
altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament
neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents.
2. - Educació, cultural i territori
- En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció
parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat.
L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió
amb la societat.
- Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I
en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura,
que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un
centenar de figures de la cultura catalana.
- L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització
pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals.
3 - Senat Federal i la proposta catalana
- Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política,
començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per
aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques
catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid.
4 - Reforma política
J& &?4 ¿SftiWc" aS
- La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de
Y M-jt
combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més
J
"L .
convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament
p , \ >f C
petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics
^ '[J//A
estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els
QMM'íh1 Jf
/¡XfM, x a
U ~ ¿WM-C^
Cens».', de Cert 323 BS'XOS
03007 Barcelona
Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B
fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42
�09 11 99
MAR 1 1 : 2 8 FAX
lá¡005
Ciutadans pel canvi
Maragalll
Ciutadans
per a l'elecció
de Fasqcal MaragaU
a U Presidència
de ia Generalitat
candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites
circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara
visualització de la connexió territori/Parlament.
- Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la
legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt
important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència
de la Generalitat.
5.- Propostes econòmiques
0
\
- Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació
i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i
mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana
espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta
de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus
i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també
vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders
monopolístics.
Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc
del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels
partits que fumen el bloc de la majoria.
Corneli ce Cent, 323 ba'xcs
08007 Barcebna
Tel. 93 215 «
31 - 93 2?2 ?.í 3?
Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-?
e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i
it-i
�UH 11 9 9
MAK 1 1 : 2 9
FAA.
''
Í
i
I
J
Ciutadans pel canvi
V
- Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de
l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a
Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la
modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit
d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho
farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de
Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar
'
aquest procés d'obertura: el PSC.
i
Autonomia del PSC i dependència de CiU
- Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia
de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja
consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i
de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les
necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen
per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una
aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució
però mai no ha estat desarrollat.
- Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme
català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la
ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte
als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les
paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma,
insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat
a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys
necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol.
Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter
"decisiu" en resultarà afablit.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-08
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 87
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf
2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d
PDF Text
Text
PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Discurs al Parlament de Catalunya
Pasqual Maragall
1
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Presentació
En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en
Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat
d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el
passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya.
Fundació Rafael Campalans
2
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup
Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi.
El Sr. Maragall i Mira
Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors
diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari
en aquest debat d’investidura.
Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del
discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals.
Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un
discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels
catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit
d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu
voler i el que realment s’aconsegueix.
No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en
funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut
trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna
cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i
independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només
una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres
d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor,
que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes
eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han
reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans?
El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les
propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem
que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que
encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit
també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i
respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens
correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens
demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords
necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin
oportú.
L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació.
En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el
Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha
passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any,
s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i
sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans.
El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de
funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en
el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per
obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem
escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius.
3
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre,
l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació
dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats
consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del
Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a
mínim, normal.
Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels
mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha
de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes
noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació
privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la
concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem
que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre
perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la
celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre
d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció.
Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans
reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat
d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que
no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones
que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre
escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons
amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus
consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit.
Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic
discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en
què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves
demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es
requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i
a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord
s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per
buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre
autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca
imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de
nivell en l’autogovern. La referència a Madrid.
Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels
catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem
tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni
amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb
més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió
sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un
canvi de Govern.
Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de
decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però
afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que
actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos:
«Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya
autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els
eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de
vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de
4
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta
catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu.
Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del
Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple
desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony
Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat
d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella
creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de
residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una
herència liberal.
Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme,
perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat
amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet,
històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El
dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del
Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi
d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–:
és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El
catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un
procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en
primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció
social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat
d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola
concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els
problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya,
que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i,
concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria,
de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha
d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema.
En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella
aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a
l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força
punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que
sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les
dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no
diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial.
Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt
difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis
mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar
mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin.
Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat.
Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per
part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària
obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És
possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les
seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya
electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos
concrets.
Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar
l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen
5
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de
l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de
l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És
des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar.
És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i
l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment.
No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els
grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat
d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de
la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i
emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest
camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit.
Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la
gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana
d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de
gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig
sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això
s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han
estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles
i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a
ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els
grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem.
En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència
efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt
d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis.
En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats
europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els
permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials:
l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques
de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon
Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla
mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls
municipalista al nostre país.
El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la
descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la
paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir
posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una
administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta
manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions
públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien
l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració
perifèrica de la Generalitat.
Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de
l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot
Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació
d’iniciatives locals.
Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris,
diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de
6
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva
força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a
dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les
comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de
Ponent i l’Alt Pirineu.
El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i
les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de
la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem
als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho
aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent
Catalunya de banda a banda.
Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i
industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la
inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es
perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets,
l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva?
Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones
i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem
sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones
paraules en aquesta matèria.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la
informació.
Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de
producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc –
arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil,
massa complicat.
Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i
sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les
universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures,
perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes
de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació
de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de
Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres
i ferroviàries interiors.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a
l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la
seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva
significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que
reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple
espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha
estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial.
En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem.
7
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els
interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els
pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes
eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la
tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una
sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no
podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament
no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost.
La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts
àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa
que ahir se’ns prometien per al mes de juny.
La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els
partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes
d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de
l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del
desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer
un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament;
podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són
raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el
d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés,
respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en
l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se
a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat.
En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern
de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista
de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de
finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de
la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal?
Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit
per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la
recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre
els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a
Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques
catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se
a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i
idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de
veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor
eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica
clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs,
que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant
resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins
perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat.
Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem
junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a
una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en
aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es
vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant,
no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda
catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest
Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels
alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona
proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt
8
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del
nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de
llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert.
Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple
més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina
unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat,
teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs.
Aquest és el camí a seguir.
Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat
fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels
rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en
el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del
règim comú i del règim foral.
Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són
els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%:
60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi
arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis.
Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es
demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa
endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees
metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i
possible.
Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions
parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant
amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria
nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana»,
per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem
junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de
pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat –
i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de
ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre
finançament autonòmic.
Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per
començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les
mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es
pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de
contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats
autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha
resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un
senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la
seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles
matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de
Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam.
No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi
faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest
9
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui
en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra.
La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari,
així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari.
No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut
actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit
com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest
Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal
de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals.
Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs
decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres
forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la
demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he
presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de
Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a
desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces
polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau,
d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del
Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra.
En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i
candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència,
fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que
se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè
deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és
justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria
l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal.
Som un país normal, deixem-lo fer.
Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora
innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i
la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès
entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Debats
Investidura
President de la Generalitat de Catalunya
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Model social
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf
1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef
PDF Text
Text
Diseurs de Pasqual Maragall
XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99
Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració
del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per
a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a
la projecció del futur.
Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una
legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i
seguiran ressonant les expectatives de canvi de la
majoria de la nostra ciutadania.
Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta
nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina
projecció futura li poden atribuir?
Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17
d'octubre, les forces que proposaven una ampliació
o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de
100000* vots més que les que no la proposaven.
Per a la majoria d'aquests votants, això no
significava un rebuig del que aquest Estatut ha
comportat per a la vida del país i de la seva gent en
les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat
<*~
—
-—-
molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és
i
�una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per
la dinàmica de la història accelerada d'aquest final
de segle.
Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut
hagi envellit prematurament: és la història la que ha
corregut més de pressa del que era previsible. I
l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És
el millor elogi que en podem fer.
D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements
nous a considerar. El més important d'ells ha estat
l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i
d'altres documents, com ara- la Carta Europea de
l'Autonomia local del Consell d'Europa.
Aquests documents són llei vigent a Espanya i per
tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en
les seves sentències. En ells es consagra una
renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre
eís diversos nivells de govern, i es consagra també
una indisimulada preferència per la proximitat en la
gestió dels afers públics.
El principi de subsidiarietat vol que el complement
del procés d'unió i integració sigui el de devolució i
acostament dels poders: la devolució és la penyora
que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny
quan no cal.
2
�És en aquest marc de principis que Catalunya
aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de
llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles
d'Espanya i d'Europa.
En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no
s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli
jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com
la Constitució.
Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem
après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats
W T à formació gradual de l'Europa unida i de la
nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a
interpretar amb una altra llum els textos legals.
Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos.
D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però
aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o
jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta
necessita explicitar les claus de la nova interpretació,
que és absolutament legítima i necessària desprès de
tot el que ha passat.
Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els
més grans ho poden valorar millor que els més
joves.
3
�Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més
joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment
passes endavant. Entorn de ja meitat de les
I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni
\ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys
tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis
fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si
volem saber quina cara hi posen els ciutadans.
Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els
faríem diferents. Però es evident que no ens podem
arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si
per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i
d'autonomia, fem-nos-hi forts.
El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els
jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord
amb els temps que vivim i les modificacions
puntuals que convinguin a aquesta interpretació.
M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on
l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la
» Constitució havien de ser una llista exhaustiva,
circumstanciada i prolixa de totes aquelles
competències que aquell Estat omnipotent perdria en
benefici de les autonomies i de la societat.
4
�Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó
20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara
Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix
resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir
quines són les coses que es quedaria l'Estat, les
poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les
moltes que deixaria anar i les circumstàncies i
condicions en què les deixaria. Això és el que s'està
fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona
part de la Constitució italiana.
Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat
el vell principi de que la societat és primer que
FEstat, primer que les administmdons_públiques.
Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari
respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i
en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la
substitueix.
Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un
bon gerent però que ha de ser un bon garant, una
bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si
cal, dels drets de la societat i dels individus enfront
dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata
tendència dels mercats i els grups socials al
monopoli i a la dominació.
El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu
preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada
5
�cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels
ciutadans millor.
I després en l'articulat afegeix que en virtut del
mateix principi, en tots aquells temes que no siguin
comunitaris la Unió només farà allò que els estats no
puguin fer millor.
Aquesta és una visió reductiva però interessant.
Reductiva en el sentit de que es limita a la relació
entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es
refereix genèricament a totes les relacions entre
governs i entre governs i ciutadans.
Però interessant perquè ens obre la via del que
haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat,
Generalitat i poders locals. ~
Tot això comportarà tres conseqüències:
—En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el
contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi
intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de
principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia
amb el nou moment que vivim.
—En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de
desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o
"substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries,
% * -
—
—
6
•
•
—
-
—
~
�especialment jeja matèrie&_d' organització del territori
uJeTàdministració pública catalana.
"
—Finalment, hem d'estar preparats a respondre de
les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja
configuració de l'Estat, en particular pel que es
refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels
territoris i a la formació de la voluntat política
éstâtâTdavant de tercers.
La diferència entre l'esperit amb que es van redactar
els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les
finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es
va utilitzar ja han estat aconseguides.
Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la
seva falta d'actualització seria un obstacle al
progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de
garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la
llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per
evitar que es converteixi en un fre per al nostre
progrés natural.
El món es fa mes complicat i alhora mes senzill.
Més complicat perquè progressivament anem
renunciant a la comoditat d'una organització política
amb un sol concepte central, la sobirania. I més
senzill perquè les distorsions produïdes per aquest
simplisme conceptual que ha dominat fins ara són
7
�tan importants que la seva flexibilització serà com
un alliberament.
Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de
participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges
de l'autogovern en direcció, no a un passat que no
pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant
nostre?
En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj.
sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a
Construir amb aquells que han mostrat la seva
disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi
podrem trobar tots.
Hem de contemplar també aquest tema a partir de
l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot
incidir aquesta situació en el procés que pretenem
engegar?
En aquest moment la sucursalitzacio més important
es produeix indirectament a través de la
impossibilitat de fer a Catalunya governs amb
majoria suficient sense aliances que limiten la seva
llibertat de moviments. I també pel fet que_el
nacionalisme català, que es accidentalista en matèria
de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva
capacitat de construir un marc polític català en la
necessitat que els partits centrals puguin tenir del
8
�recolzament nacionalista per formar majories de
govern a Madrid.
Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i
ha empobrit considerablement el panorama polític.
Però aquest escenari s'acaba.
El futur de Catalunya en llibertat consisteix també
en la participació activa de Catalunya en la nova
etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i
estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica
Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de
pobles diferents que es respecten i s'estimulen.
D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir,
diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa
en la construcció constant de la confiança, en ej.
diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional
d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera
peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan,
el Senat federal, on es formulen els compromisos i
els objectius compartits imprescindibles.
Poc a poc hem anat convencent a la força política
que ha estat l'eix i la columna vertebral de la
modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada
d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un
plantejament federal.
9
�Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única
solució a les seves legítimes aspiracions és un marc
de caràcter federal, amb el nom que sigui.
Això es el que nosaltres interpretem que els catalans
desitgen.
Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no
és factible pensar en un acord a Madrid que no
tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes
catalans hem demanat als nostres companys
espanyols que siguin conscients que nosaltres no
avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en
el sentit que des del nostre punt de vista convé als
interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que
tothom en tregui les conseqüències oportunes.
S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació
de la política catalana als problemes de la
governabilitat espanyola: els dos temes estan
relacionats.
Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si
Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que
li arriben Catalunya anirà malament per força,
perquè li mancarà motivació per a superar-se, li
mancarà auto-exigència - com ja ha passat en
diverses etapes de la nostra història.
10
�Aquest nou plantejament de les relacions
Catalunya/Espanya requereix temps, constància i
acords. Però requereix sobretot una Catalunya
autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions
socials, culturals i polítiques.
Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en
si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una
eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país.
En això vaig totalment d'acord amb el
M.H.President del Parlament i li reitero la meva
disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la
Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i
políticament dialogant que uns i altres hem imaginat
possible.
Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho.
Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa
per a que no es pugui parlar de tot això.
Els moments alhora dramàtics i expectants en que
celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre
Estatut ens mouen a pensar amb prudència però
també amb gran convicció que estem a prop
d'encetar la millor vintena de la nostra història
contemporània.
H
�Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que
vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci
valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les
renovades responsabilitats que li escauen.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-12-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Commemoracions
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 293
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2767/19991214_DiariSessions_DebatAudiovisual_PM.pdf
631078ea4efd208fb57113a585e64c4a
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 5
Primer període
Dimarts, 14 de desembre de 1999
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 4.1
Í
N
D
E
X
Manifestació de condol
per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres
Debat general
sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06)
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
2
S
U
M
A
R
I
La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts.
1. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres
El president anuncia la mort de l’exdiputat i exconseller de Treball Sr. Joan Codina i
Torres. Tot seguit, la cambra serva un minut de silenci.
3
2. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06)
(punt únic de l’ordre del dia)
Exposició: conseller de la Presidència
3
La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda
i cinc minuts.
Intervenció del G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi: Sr. Maragall i Mira.
Resposta: conseller de la Presidència.
Rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC).
Contrarèplica: conseller de la Presidència.
Segona rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC).
Intervenció del G. P. Popular: Sr. Fernández Deu.
Resposta: conseller de la Presidència.
Rèplica: Sr. Fernández Deu (P).
Contrarèplica: conseller de la Presidència.
Segona rèplica: Sr. Fernández Deu (P).
Intervenció del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Bargalló Valls.
Resposta: conseller de la Presidència.
Rèplica: Sr. Bargalló Valls (ERC).
Intervenció del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Verds: Sra. Comas d’Argemir i
Cendra.
Resposta: conseller de la Presidència.
Rèplica: Sra. Comas d’Argemir i Cendra (IC-V).
Contrarèplica: conseller de la Presidència.
Intervenció del G. P. de Convergència i Unió: Sr. Codina i Castillo.
La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts.
SUMARI
17
21
22
23
24
24
28
30
32
32
32
36
38
39
43
45
47
47
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 4.1
La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat
de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida
per l’oficiala major i el lletrat Sr. de Alfonso i Pinazo.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat dels consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres
Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Treball, les conselleres de Justícia i de Benestar Social, i
els consellers de Medi Ambient i d’Interior.
ORDRE DEL DIA
– Punt únic: debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Tram. 255-00001/06. Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Grup
Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i
Grup Parlamentari Popular. Substanciació.
El president
S’obre la sessió.
Manifestació de condol per la mort de
l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres
Les senyores i els senyors diputats probablement saben
que s’ha mort recentment un antic diputat d’aquest
Parlament, exconseller de Treball de la Generalitat, el
senyor Joan Codina i Torres. Els prego que fem un
minut de silenci en la seva memòria.
(La cambra serva un minut de silenci.)
Moltes gràcies.
Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/
06)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és el debat general sobre els mitjans audiovisuals
de Catalunya. Té la paraula el conseller de la Presidència, l’honorable senyor Xavier Trias.
El conseller de la Presidència (Sr. Xavier Trias i Vidal
de Llobatera)
Molt honorable president, il·lustres senyores i senyors
diputats, iniciem aquesta sisena legislatura del Parlament de Catalunya, després del Ple del passat dia 1 i de
l’acte de commemoració del vintè aniversari de l’Estatut d’autonomia, amb aquest debat general sobre els
mitjans audiovisuals, un debat que, més enllà de l’oportunitat política que ha mogut els grups parlamentaris
promotors d’aquest, és un reflex de l’interès ciutadà,
social i polític, que existeix no solament a casa nostra,
sinó també a la resta de l’Estat i dels països del nostre
entorn al voltant del paper dels mitjans de comunicació,
dels audiovisuals, de les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació en general.
SESSIÓ NÚM. 4.1
I, per tant, tenint en compte la complexitat i la pluralitat dels factors i els mitjans que, al nostre entendre, són
subjectes del present debat, crec que no respondríem a
les expectatives creades en tant que representants del
poble de Catalunya si avui i demà ens limitéssim a debatre i a arribar a acords sobre aspectes molt concrets
i singulars que, tot i ser importants en si mateixos, han
de ser considerats en la seva justa mesura. Em refereixo, per exemple, a qüestions susceptibles de rellevants
titulars mediàtics i de notòria confrontació política,
com ara el sistema d’elecció de determinats responsables dels organismes d’administració i de gestió dels
mitjans de comunicació públics.
En aquest cas, entenc que estaríem defraudant les expectatives que s’han generat alhora que defugint la
nostra responsabilitat política, que en aquest supòsit
interpreto que se situa en la demostració de les nostres
capacitats de diàleg i de formulació de propostes globals de futur, des de la coherència, la generositat política i la recerca dels màxims acords a què els respectius
grups parlamentaris som capaços d’arribar en benefici
del país en el seu conjunt.
Vagi, doncs, per endavant, l’expressió de la voluntat
política del Govern de la Generalitat i del grup parlamentari que li dóna suport d’arribar al màxim consens.
Dic això, també, per ajudar a evitar malentesos si plantegem obertament des de l’inici del debat la necessitat
d’abordar el conjunt de l’univers dels mitjans
audiovisuals.
Tot i que entenc que algú podria estar interessat a defensar posicionaments i propostes dirigides a analitzar
la situació dels audiovisuals a casa nostra de manera
parcial, en el sentit d’excloure del debat determinades
realitats, mitjans o sectors, també crec que és de justícia intentar, si més no, una anàlisi general dels mitjans
audiovisuals en sentit ampli, és a dir, tant els de naturalesa pública com privada, amb l’objectiu últim d’arribar a propostes de reformulació de l’actual marc normatiu relatiu als audiovisuals a Catalunya, i també a
l’Estat.
També és cert que, amb motiu del debat d’avui, la força i la capacitat d’influència dels mitjans de comunicació sobre l’opinió pública s’ha constatat de nou en
aquestes darreres setmanes. Des del mateix anunci de
la sol·licitud de convocatòria d’aquest debat general, no
ha passat dia sense que els mateixos mitjans de comunicació i les diferents instàncies polítiques s’hagin fet
ressò de la necessitat de modificar la regulació dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, amb una
especial incidència sobre la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió. I crec que això és positiu sempre que
els mateixos mitjans apostin per fer-se ressò del conjunt
del debat, evitant tant com sigui possible el reduccionisme o la simplificació de les propostes que es puguin
arribar a donar a conèixer.
En aquest sentit, des de la constatació que són diverses
les causes que motiven els canvis que es proposen, cal
dir que el nou marc legal a nivell de la Unió Europea,
la mateixa evolució tecnològica de les telecomunicacions i la innovació que es produeix de manera constant,
també, en l’àmbit dels mètodes de gestió de les organit-
Punt 1
2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
4
zacions, són factors prou rellevants en si mateixos que
justifiquen el replantejament de determinades normes
i regulacions.
No es pot oblidar, tampoc, que, atesa la transcendència
de rol dels mitjans de comunicació sobre la societat, es
fa cada dia més necessari comptar amb la màxima participació i coresponsabilització dels agents socials i dels
usuaris i consumidors en el disseny i control dels continguts que s’ofereixen i de les eines de gestió amb què
es doten els mateixos mitjans de naturalesa pública.
Però seríem injustos si no valoréssim la importància del
camí recorregut a tot arreu –però, especialment, a
Catalunya– en el camp dels mitjans de comunicació,
aquests darrers vint anys, i, d’una manera més que rellevant, en el dels mitjans en català. El balanç d’aquest
període és força positiu si tenim en compte la situació
de partida. També és veritat que, com en tots els ordres
de progrés de Catalunya i de l’Estat, la feina feta és el
resultat del treball de tothom: de les institucions públiques de tots els colors polítics, dels professionals de la
informació, de les empreses de comunicació, dels usuaris. Tot i que, durant aquests vint anys, han estat diverses i molt importants les normes legals aprovades tant
pel Parlament de Catalunya com per les Corts Generals
en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, creiem que reptes
del present immediat i del futur ens obliguen a abordar
un nou marc normatiu general.
Aquesta asseveració es justifica plenament si tenim en
compte que la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut
de Ràdio i Televisió Espanyola, després de quasi vint
anys d’existència, ha demostrat nombroses limitacions,
tant en l’ordre tècnic com en el que crec que més ens
afecta: en el del vessant de la norma bàsica en la seva
integritat, circumstància que deixa un reduït marge
d’acció al legislador català.
Permetin-me, a continuació, fer un breu balanç de la
feina feta durant aquest període en l’àmbit de la política
dels mitjans de comunicació i dels audiovisuals en general. Les iniciatives del Govern de la Generalitat i del
Grup parlamentari que li dóna suport han estat, des dels
inicis de l’actuació dels governs de Convergència i
Unió, encaminades a dotar Catalunya de la situació de
normalitat en tots els ordres que, com a país, li corresponen. Aquesta activitat també s’ha desenvolupat en el
camp dels mitjans de comunicació i de les telecomunicacions, en la mesura que la Generalitat ha tingut marge
de maniobra, i, més recentment, en el camp de la societat de la informació.
Punt 2
El primer any de funcionament del Govern de Convergència i Unió es va aprovar el Decret 175/80, pel qual
es regulava la concessió d’emissores de radiodifusió
institucional i privades en ones mètriques amb modulació de freqüència. Aquest Decret, que va tenir desplegaments posteriors, va ser recorregut davant del Tribunal Constitucional pel Govern de l’Estat, el qual posava en dubte la capacitat normativa de la Generalitat
de Catalunya en el camp de la ràdio. Afortunadament,
el Tribunal Constitucional va reconèixer clarament
aquesta competència a favor de la Generalitat. Aquesta sentència, que no ha estat l’única, va marcar en positiu la resta del desplegament legislatiu que les Corts
PLE DEL PARLAMENT
Generals, a impuls dels diferents governs espanyols,
han anat fent des d’aleshores ençà. No obstant això,
com tindrem ocasió d’analitzar posteriorment, cal constatar que les lleis que han anat aprovant les Corts Generals han procurat, d’una forma o d’una altra, limitar
en la mesura que els ha estat possible el camp d’acció
del Govern de Catalunya.
Una altra fita molt significativa de l’actuació en matèria de mitjans de comunicació socials desplegada a
Catalunya fou l’aprovació de la Llei 10/1983, de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, fet que va suposar una aportació essencial en el
procés de normalització en el camp de mitjans de comunicació. Normalització en el camp de la comunicació social vol dir diverses coses. En primer lloc, significa l’existència de mitjans de comunicació propis en
tots els camps, des de la premsa fins a la ràdio i la televisió i, més recentment, els que es difonen per les
noves tecnologies: cable i Internet. També vol dir que
aquests mitjans de comunicació emprin, ni que sigui de
forma més o menys majoritària, la llengua pròpia de
Catalunya. En tercer lloc, el procés de normalització
comporta l’existència d’una veritable pluralitat d’ofertes, a fi a i efecte que els ciutadans de Catalunya puguin
escollir el mitjà de comunicació que volen llegir, que
volen escoltar o que volen veure en funció de la diversitat d’ofertes, siguin aquestes de l’ordre de continguts,
de les qualitats o de les sensibilitats diverses que es
manifesten al si de la societat catalana. I finalment, també vol dir normalització en aquest camp el fet que els
mitjans de comunicació analitzin les notícies, els successos, transmetin les opinions a partir dels punts de
vista de la societat catalana, a partir de la idiosincràsia
dels catalans, a partir de la percepció de com afecta
aquest o aquell succés a altres catalans. És a dir, la normalització en el sector dels mitjans de comunicació
social comporta l’existència d’un veritable espai comunicatiu català.
L’aparició de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i, conseqüentment, la posada en marxa de TV3 i
de Catalunya Ràdio i, posteriorment, de Canal 33 i d’altres ofertes radiofòniques de la Corporació va suposar
un salt qualitatiu d’una magnitud molt elevada, ja que
permetia que els catalans poguessin accedir a una televisió no solament en la seva llengua, sinó també feta i
pensada des de Catalunya. I, en el camp de la ràdio,
significava l’aparició de mitjans de comunicació també d’alta professionalitat i que venien a reforçar d’una
manera molt accentuada els intents anteriors més o
menys reeixits d’una ràdio en català, entre els quals no
voldria oblidar el que va suposar en el seu dia la creació de Ràdio 4.
Crec, per tant, que aquesta ha estat una fita de primer
ordre en el camí del nostre govern. Una iniciativa de la
qual el Govern de la Generalitat se sent més que orgullós i que respon a la prioritat de defensar, potenciar i
projectar la nostra identitat com a país, des de requeriments de professionalitat i de qualitat. D’aquesta manera, estarem d’acord que l’impuls que pot procedir d’un
govern en matèria de mitjans de comunicació té dos
vessants. El primer és la creació de mitjans institucionals, que crec que a les societats modernes occidentals
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
5
aquesta creació es cenyeix, gairebé en exclusiva, al
món de la ràdio i de la televisió, i incloc en aquest camp
els diversos suports de difusió que la tecnologia
audiovisual permet. El segon vessant és el d’impulsar
el sorgiment en el sector privat d’ofertes suficients, tant
pel que fa a la diversitat com a l’especialitat, que completin l’acció dels mitjans institucionals quan aquests
existeixen. Això que acabo d’afirmar no vol dir en cap
cas que pressuposi una situació de subordinació d’uns
mitjans respecte als altres, sinó ans al contrari, una situació que suposa una oferta plural i diversa, a fi i efecte que els ciutadans puguin elegir lliurement.
M’acabo de referir al que ha fet el Govern en el camp
dels mitjans de comunicació institucionals. Però el
Govern també ha pretès, amb diversa fortuna, que des
de la societat civil, que des de les empreses de comunicació existents a Catalunya, sorgissin ofertes de tot
ordre que permetessin parlar d’un espai comunicatiu
català, consolidat, plural i atractiu. En aquesta línia
voldria destacar el suport que des del Govern s’ha donat a la premsa escrita, tant la diària com la d’altra periodicitat, tant la d’abast nacional català com la d’abast
comarcal i local, i també que ha posat aquelles peces
que li pertoquen per tal que existissin ofertes radiofòniques genuïnament catalanes, a partir, òbviament, de
l’escrupolós respecte a les lleis generals i d’acord amb
les propostes que lliurement han pogut fer al llarg
d’aquests dinou anys les empreses que han tingut interès, en un moment o altre, per crear i gestionar emissores de ràdio.
Abans m’he referit als problemes competencials amb
què ens hem trobat en diferents ocasions en el camp de
la ràdio i difusió, i, en aquest sentit, crec que és
especialment rellevant la sentència de 2 de novembre
d’enguany, del Tribunal Suprem, per la qual desestima
la pretensió del Govern de l’Estat de qüestionar la capacitat reglamentària en l’àmbit de la radiodifusió de la
Generalitat. El Govern socialista, l’any 1991, va recórrer contra el nostre Decret 80/1989, de regulació del
servei de radiodifusió sonora, per entendre que la Generalitat no disposava de capacitat reglamentària ni inspectora ni sancionadora en la major part de les qüestions que afecten les emissores de freqüència modulada.
Com poden observar, la consolidació de la recuperació
de les competències en aquesta matèria no ha estat fàcil ni curta.
Voldria remarcar que no he pogut fer un esment específic del camp de la televisió de gestió privada, i no ho
he pogut fer perquè la Llei de televisió privada, aprovada per les Corts Generals durant el Govern socialista, i les modificacions que han pogut introduir posteriorment les mateixes Corts Generals durant el Govern
del Partit Popular no han permès fins ara l’existència
d’una televisió privada d’àmbit autonòmic, afavorint
d’aquesta manera exclusivament –jo m’atreviria a dir
«voluntàriament de forma exclusiva»– ofertes del que
s’anomena a les lleis –i permetin-me dir-ho en castellà–
de televisiones de ámbito nacional.
Quan hem procurat donar suport, impulsar, ajudar
l’aparició d’un marc televisiu català, que fins ara només
ha estat possible en el que s’anomenen «les televisions
locals», la inactivitat dels successius governs espanyols
SESSIÓ NÚM. 4.1
ha aconseguit que també en aquest camp de la televisió
local els esforços de la Generalitat topessin amb inconvenients de tot ordre. Aquests inconvenients tenen el
seu origen en la mateixa redacció de la Llei de televisions locals, millorada substancialment gràcies a les
esmenes del Grup Parlamentari Català, i en la inactivitat dels governs espanyols en el seu desplegament.
Aquesta inactivitat ha estat la causa de la no-aprovació
fins a la data del corresponent Pla tècnic nacional, que
ha d’establir les freqüències que s’han assignar a les
televisions locals. I és per això que aquesta important
oferta comunicativa de proximitat, que està destinada a
tenir un paper molt remarcable a Catalunya, no ha pogut avançar en el seu procés de consolidació, d’extensió i de professionalització.
Per demostrar l’estat de la situació en aquest àmbit de
la televisió local, vull recordar-los que l’any 1996 la
Generalitat va aprovar un decret que regulava el règim
jurídic d’aquestes televisions i va obrir el corresponent
concurs públic d’atorgament de concessions. Doncs,
bé, el Govern de l’Estat no solament va impugnar un
article del Decret, sinó que també ha aconseguit paralitzar el concurs obert per la Generalitat perquè, com els
he dit, no ha procedit a planificar les freqüències que
se’ls havia assignat.
No voldria acabar la repassada del que ha estat l’activitat del Govern de la Generalitat en aquest període
sense fer un esment de la Llei 8/1996, de regulació de
la programació audiovisual distribuïda per cable. També en aquest camp el Govern va impulsar l’aprovació
d’aquesta Llei, que establia diversos criteris relatius a
l’audiovisual distribuït per cable i que pretenia que,
quan els ciutadans de Catalunya tinguessin accés a
aquestes noves ofertes, poguessin també rebre, a través
d’aquest nou mitjà de difusió, una programació diversa i que contingués productes fets i pensats al nostre
país. Aquesta Llei, no obstant, contenia una altra aportació absolutament innovadora i pionera en el conjunt
de l’Estat; em refereixo, òbviament, a la creació del
Consell de l’Audiovisual de Catalunya, al qual em tornaré a referir posteriorment.
Pel que fa al camp de telecomunicacions, molt sintèticament, voldria recordar-los quina ha estat l’actuació
del Govern en les passades legislatures. L’any 1982
varen ser transferides a la Generalitat les competències sobre instal·lacions d’antenes col·lectives en edificis
i televisió amb circuit tancat. En aquest camp, a partir
d’aquell moment, el Govern va procedir a actuar de la
mateixa manera que havia estat la tònica general en el
conjunt de l’Estat. Però, conscient de la rellevància
social i econòmica que anava prenent aquest sector,
l’any 1995 va aprovar un decret pel qual s’establia un
registre d’instal·ladors que representa, permetin-m’ho
dir sense falsa modèstia, una nova mostra d’anticipació
respecte a l’activitat de les altres administracions públiques de l’Estat espanyol. La Generalitat va voler,
d’acord amb els representants d’aquest sector, introduir
elements suficients per tal d’estimular la professionalitat de les empreses que actuaven en aquest sector de
les instal·lacions d’antenes en edificis. Dos anys abans,
el 1993, el Govern va impulsar l’aprovació d’una llei
que creava el Centre de Telecomunicacions de la Gene-
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
6
ralitat de Catalunya. Aquestes dues iniciatives normatives he de recordar que s’emmarquen en un terreny
molt limitat per a la Generalitat. En aquest sentit, cal
recordar que la Constitució espanyola estableix que
l’àmbit de les telecomunicacions és competència exclusiva de l’Estat. Sense discutir el contingut d’aquest precepte constitucional, sí que vull remarcar que difícilment el Govern podia plegar-se de braços davant d’un
sector industrial professional i, en definitiva, econòmic,
que anava adquirint una importància cabdal en els països occidentals i que avui dia ningú no discuteix que
està cridat a ser un dels principals, si no el principal
sector econòmic d’Europa i de la resta de països desenvolupats.
La creació del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat va suposar dotar el país d’un ens que, permetin-me dir-ho amb orgull, s’ha consolidat com un punt
de referència obligada quan a Espanya es parla de telecomunicacions. Aquest organisme públic ha estat bàsic
per a la modernització dels serveis de telecomunicacions de les administracions catalanes, i en els seus sis
anys d’existència ha executat importants projectes a un
cost per a la Generalitat molt més baix dels que s’haurien aconseguit amb un mercat bàsicament monopolista. Entre aquests projectes, cal destacar la modernització de les xarxes de ràdio i televisió autonòmiques; la
implantació de la xarxa de comunicacions mòbils per
a la Policia Autonòmica; la creació de la xarxa corporativa de veu i dades de la Generalitat; la instal·lació de
més de tres-centes infraestructures de telecomunicacions a tot el territori, que han facilitat la implantació dels
nous operadors de telefonia fixa i mòbil; l’execució de
la xarxa de comunicacions mòbils per a altres serveis
de la Generalitat, com ara els bombers, els agents forestals, sanitat, carretera, Junta d’Aigües...; la introducció
a Catalunya de la televisió i la ràdio digital terrestre,
etcètera. Així mateix, i a partir de l’aprovació de la Llei
del cable, es va procedir a l’establiment de tres demarcacions a Catalunya, amb què es garantia la viabilitat
econòmica dels projectes i s’aconseguia que la implantació de noves xarxes de telecomunicacions fos una
eina d’equilibri territorial. Cal remarcar que aquesta
fita, la Llei del cable, es va aconseguir malgrat l’oposició frontal inicial del Partit Socialista.
En aquest mateix capítol, cal remarcar la creació del
Consorci Localret, amb una col·laboració estreta i fructífera de tots els ajuntaments catalans, així com la realització dels concursos per a l’adjudicació dels serveis
de telefonia fixa, mòbil i dades de la Generalitat. En
darrer terme cal tenir present que, en el context de la
liberalització completa a l’Estat de la telefonia fixa, es
va procedir a la privatització d’aquesta activitat del
Centre de Telecomunicacions amb l’objectiu de potenciar els operadors amb seu a Catalunya, millorar l’oferta de telecomunicacions, millorar la qualitat i els cost
dels serveis i potenciar la indústria del país.
Punt 2
L’acció del Govern, en aquest camp de les telecomunicacions i de les noves tecnologies associades, té una
última referència a la creació, l’any 1998, del Comissionat per a la Societat de la Informació. Comissionat
que, en aquest brevíssim període de temps, ha tingut
ocasió de demostrar la importància atorgada pel Go-
PLE DEL PARLAMENT
vern a aquest canvi, no només tecnològic, sinó fins i tot
social, que s’està produint ja amb força a tot el món.
També es mostra aquest capteniment en la qualitat de
les iniciatives preses pel Comissionat en allò que fa
referència a preparar el conjunt de Catalunya per a l’accés a això que s’anomena la societat de la informació.
No només a nivell de l’Administració pública, a nivell
dels serveis essencials –com són l’ensenyament i la
sanitat–, sinó també pel que fa al conjunt de l’activitat
econòmica i social de Catalunya, a fi i efecte de poderlo situar en l’avançada d’aquest canvi tecnològic, i ferho d’una forma cohesionada, tant pel que fa a l’aspecte social com pel que fa a l’aspecte territorial. Actitud
aquesta que es deriva del que ha estat un dels principis
inspiradors de l’acció del Govern durant totes aquestes
legislatures, i que no és altre que el de preservar la cohesió social i l’equilibri territorial de Catalunya.
A tall d’exemple, i pel que fa a l’activitat del Comissionat per a la Societat de la Informació, cal destacar
l’execució de més de cinquanta projectes, en els quals
sobresurten el Pla estratègic per a la societat de la informació i la realització del Pla estratègic sobre la indústria audiovisual, presentat el passat mes de març.
Abans m’he referit a la importància estratègica de la
creació i el desenvolupament de la Corporació de Ràdio i Televisió, com a eina pública al servei del país. I
és precisament per la transcendència que cal atorgar-li
que es mereix un tractament especial en aquesta meva
primera intervenció en aquest debat.
Un dels principis inspiradors de la programació de la
Corporació, motor i raó de ser de la Llei que va crearla, va ser la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Amb la posada en funcionament de la Corporació, es produeix el que el sociolingüista Francesc
Vallverdú denomina «una revolució cultural a petita
escala», que trasbalsa, en el pla de les idees i dels comportaments, nombroses pautes socioculturals dins la
societat catalana.
A tall d’exemple els he de dir que cada setmana el 85%
de la població de Catalunya veu o escolta un dels programes de les emissores de la Corporació. Gràcies a
l’impacte dels mitjans audiovisuals, la cultura catalana
ha entrat en un dinamisme nou, malgrat que el seu efecte multiplicador és desigual, com es veu en l’hegemonia del castellà en les altres televisions, en la premsa
escrita, en el cinema o en el vídeo. No obstant això, la
missió de normalització lingüística i de cohesió social
de la Corporació és tan vigent ara com ho era el 1983.
Si bé als anys vuitanta calia crear una ràdio i una televisió fortes i de penetració social ràpida, ara, en l’era de
la informació, cal refermar aquesta voluntat normalitzadora, en els mitjans convencionals o generalistes, de
ser presents amb entitat pròpia i en català dins d’Internet, el satèl·lit i el cable.
Tot i la competència aferrissada en la ràdio i la consolidació de les televisions privades, Catalunya Ràdio i
TV3 han aconseguit mantenir-se com a líders d’audiència. I és caricaturesc i frívol que, per desqualificar
aquestes dades, s’atribueixi el liderat de TV3 al fenomen futbol o Barça, quan en el terreny de la informació i de l’entreteniment, sigui el dia que sigui, i en l’hoSESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
7
rari que sigui, els èxits són tan significatius i de repercussió tan gran.
Encara que sembli anecdòtic, em referiré a un cas adient per a les dates nadalenques i de canvi d’any que
s’acosten. Televisió de Catalunya va ser la televisió més
vista quan es van emetre l’any passat les campanades
de fi d’any; va desplaçar Televisió Espanyola, i, diguem-ne, l’emblemàtica Puerta del Sol. Però són tantes les poblacions que demanen la retransmissió de les
campanades, que l’elecció, aparentment rutinària, s’ha
convertit en un autèntic problema de la direcció de Televisió de Catalunya. Aquesta repercussió, que augmenta el prestigi dels nostres mitjans, és extrapolable a
qualsevol altre aspecte de l’actualitat, l’entreteniment o
la cultura del país. Si no, aquí tenim l’èxit tan recent de
l’última Marató sobre els trasplantaments, d’abansd’ahir, a la qual s’aboca la gent més que davant de qualsevol altra iniciativa semblant. Per moltes raons: perquè
és una iniciativa que senten seva, i perquè rere d’una
situació com aquesta, hi ha una gran professionalitat i
un treball no improvisat.
No és estrany trobar-se els titulars dels diaris amb notícies com aquestes: «TV3 concentra l’atenció dels catalans en la nit electoral», «El temps bat el rècord d’audiència de l’any, per la nevada», «Televisió de Catalunya, líder del prime time a Catalunya», «Dos milions
de telespectadors veuen la final de Copa d’Europa per
Televisió de Catalunya», «Malalts de tele guanya, per
primera vegada, Médico de familia»... A falta de saber
com acabarà l’any, amb les dades de les setmanes que
manquen, tot apunta que Televisió de Catalunya serà
líder d’audiència per tercer any consecutiu. Però, per
exemple, l’any passat, un de cada dos dels cinquanta
programes més vistos a Catalunya va ser emès per TV3.
I pel que fa a franges horàries, Televisió de Catalunya
va liderar les de 7:30 a 10:30 del matí; al migdia, de 14
a 17:30, i la del prime time, de 20:30 a 23:30.
Respecte a les altres televisions autonòmiques, TV3
continua al capdavant de totes, amb una tendència a
augmentar les distàncies. L’any passat va acabar amb
tres punts d’avantatge sobre la seva immediata seguidora, Telemadrid, que va tenir una quota de pantalla del
20,6%. Vam aconseguir 4 punts per davant del Canal
Sur, i 5,3 de Canal 9, i amb diferències més àmplies
respecte a les televisions gallega i basca.
Aquest posicionament de liderat és perfectament
extrapolable a la ràdio. Amb paraules del president de
la Generalitat, que es remunten al 1983: «Catalunya
Ràdio no ha de ser una ràdio més, sinó la ràdio institucional de Catalunya, que ha d’arribar absolutament a
tothom, a tots els ciutadans de Catalunya, per molt allunyats que visquin del centre emissor.» Cobertura, programació de qualitat, servei públic i audiència han estat fonamentals perquè Catalunya Ràdio hagi assolit la
posició de liderat indiscutible que ostenta des de fa
anys. Concretament, i segons dades de l’Estudi General de Mitjans, Catalunya Ràdio va aconseguir ser líder
d’audiència per primera vegada l’any 1989, i des del
1994 ho és de manera ininterrompuda.
Un dels principis inspiradors de la programació de les
emissores de la Corporació, que proclama la Llei, és
SESSIÓ NÚM. 4.1
l’objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions, així com el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic. Aquest punt, que ens parla de conceptes profundament democràtics, situa, en ocasions, els
nostres mitjans públics en el centre de la polèmica, i
fins i tot el debat polític, com ho ha estat darrerament.
Aquest és un fet generalitzat en l’àmbit dels mitjans
públics del nostre entorn, i difícil de contrarestar, ja que
sembla que formi part de les rutines mediàtiques i polítiques.
Certament, ni la prestigiosa BBC, en un context de
bipartidisme gairebé pur, ni qualsevol altre mitjà públic
europeu, es lliura del debat permanent respecte a
aquests principis i com garantir-los. Un debat que té
una presència continuada, però que –reconeguem-ho–
és més virulent i exacerbat quan s’acosten processos
electorals. Tan virulent i exacerbat que arriba a deformar la realitat, una realitat certament millorable –com
tot–, però realitat al cap i a la fi.
La feina que s’ha fet i que s’està fent en els mitjans
públics es basa en uns fonaments molt sòlids. El primer
és el de la professionalitat. Aquest criteri, aplicat des del
començament, d’aplegar els millors professionals, al
marge de les seves ideologies, ha donat uns fruits que
salten a la vista: el liderat, la qualitat, la influència, la
innovació, la mentalitat oberta, el ser imitats, l’exportació de talent, l’estabilitat. En fi, tot aquest cúmul de
valors no s’aconsegueix des del sectarisme, ni des de la
intromissió externa sobre l’activitat professional, ni des
de la manipulació, ni des de comissariats polítics. El
temps de l’autarquia i del monopoli fa anys que ha
quedat enrere. Per sort, hi ha moltes opcions per informar-se, molts mitjans de comunicació generalistes i
especialitzats que competeixen amb la ràdio i la televisió públiques de Catalunya.
En aquest sentit, doncs, des d’aquest punt de vista, no
es pot atribuir als oients o als telespectadors de les
emissores de la Corporació ni passivitat ni falta de
maduresa per la seva fidelitat, gràcies a la qual aquestes emissores se situen al capdavant de les audiències.
El públic és molt més que l’aritmètica de les audiències, molt més que l’audiometria, igual que el sufragi
universal és molt més que la suma de vots. Aquesta
realitat ens porta a recordar el president americà
Abraham Lincoln, quan deia que no es pot enganyar
tothom durant tot el temps.
Per situar-nos a prop en el temps, dos estudis d’opinió
recents refermen la bona salut pluralista de TV3. El
mes de maig, a punt de començar la campanya de les
eleccions municipals, La Vanguardia publicava una
enquesta de l’Institut Opina, en la qual es comprovava
que, per a la majoria de catalans, votants de qualsevol
opció de les representades en aquest Parlament, TV3
està considerada la televisió pública més plural de
Catalunya. El mateix succeïa el passat mes de setembre, a punt de començar l’última campanya electoral,
quan el PSOE va presentar un informe intitulat «La
manipulación informativa en Televisión Española». Les
dades del seguiment sobre l’aparició de líders i forces
polítiques a les televisions públiques de l’Estat, que
efectua l’empresa Sofres, indiquen que Televisió de
Catalunya, en els seus informatius, ofereix una infor-
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
8
mació plural i en consonància amb la representativitat
parlamentària.
Per no remuntar-nos excessivament en el temps, un
estudi d’Eco Consulting sobre programes informatius,
publicat el mes de juliol de l’any passat, conclou que
els aspectes en els quals TV3 sobresurt més de la competència és en la credibilitat, la fiabilitat i la claredat
amb què s’exposen les notícies. TV3 és també on
menys proporció de telespectadors, tant habituals com
no, aprecien l’existència del que l’estudi denomina
«molta tendenciositat», un 18%, davant del 41% a TV1
i un 26% a Antena 3.
Com una garantia més de respecte al pluralisme, l’objectivitat i altres valors de la feina periodística, com són
els del codi deontològic, Televisió de Catalunya i
Catalunya Ràdio són els únics mitjans públics de
Catalunya que s’han dotat d’un estatut professional –i
avui dia sembla que alguna altra emissora, de les que
s’afanyen a endreçar la casa, tingui algun projecte sobre la taula en aquest mateix sentit. La potenciació de
la cultura i de totes les seves manifestacions és un altre
principi de la Llei 1983, que ens diu que ha d’inspirar
la programació dels nostres mitjans públics.
Des de la ràdio i la televisió s’ha tingut sempre una
especial sensibilitat a donar una visió globalitzadora i
no exclusivista de la nostra cultura. El resultat ha estat
una programació variada, que aporta continguts més
divulgatius als espais de màxima audiència de TV3, de
Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació, i continguts més especialitzats al Canal 33, Catalunya Música
i Catalunya Cultura, l’única emissora de ràdio del país
–i ho podem dir amb molt d’orgull– que dedica íntegrament tota la seva programació a la cultura.
El paper de la Corporació com a motor de la indústria
audiovisual és una realitat objectiva. Si Catalunya Ràdio ha estat impulsora de la nostra indústria discogràfica catalana, amb el reconeixement explícit del sector,
Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que
li pertoca jugar respecte a l’audiovisual a Catalunya, i
particularment en el sector cinematogràfic, amb una
situació de feblesa industrial. Conseqüència d’aquesta
voluntat són els convenis periòdics signats amb les
associacions de productors, en els quals es regulen i es
fixen les normes d’actuació en diferents aspectes, com
la compra de drets d’antena, la realització de TV movies i sèries a través de productores independents, la compra de passis, la precompra sobre projectes, etcètera.
L’objectiu d’aquestes polítiques és l’enfortiment del
sector, consolidant i garantint les inversions, prioritzant
el component industrial sobre el lingüístic, potenciant
les seccions encaminades a l’execució de l’obra per
sobre de les estructures materials, intensificant els processos de creació i de promoció i treballant per crear un
mercat més ampli que permeti l’aparició de nous valors.
Punt 2
Dins els diversos compromisos concrets es poden assenyalar diferents fins, com, per exemple, que Televisió
de Catalunya ha estat la primera televisió de l’Estat a
produir regularment TV movies, que ha estat la primera
a establir compres automàtiques de tots els llargmetratges catalans i, en tercer lloc, que Televisió de
PLE DEL PARLAMENT
Catalunya ha estat la primera a incentivar la
comercialitat de les pel·lícules, amb increments en funcions dels rendiments de taquilla, o a incorporar les
empreses privades que han fet la producció executiva
de les TV movies, en el rendiment comercial de les
obres, amb un 33% a partir del tercer any.
El passat mes d’abril la revista Tiempo dedicava un
ampli reportatge al fenomen del teatre català. Un dels
titulars deia: «Nous rostres gràcies a la televisió.» I en
el text, que «part de l’èxit de les obres de teatre que
s’estrenen resideix en el boom de les sèries dramàtiques
que realitza Televisió de Catalunya. A través de Televisió de Catalunya molts actors s’han fet populars.»
Aquestes dades no han de fer oblidar un altre fenomen
de gran transcendència en el món de la comunicació al
nostre país i que parteix de l’èxit de la nostra ràdio i de
la nostra televisió: l’aportació de nous talents al mercat.
Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya s’han caracteritzat per descobrir i potenciar els seus professionals.
Es pot dir, a la vista del que està succeint, que l’efecte
de renovació permanent funciona. Una nova generació
de professionals, formats a casa, ha anat prenent el relleu d’altres que han marxat a altres mitjans i empreses
de comunicació.
En els darrers cinc anys la Corporació ha afrontat amb
el consens del Consell d’Administració, també, el repte
de les noves tecnologies i de la societat de la informació amb els següents objectius: aconseguir la presència
de la llengua i la cultura catalana en les noves tecnologies –Internet, televisió digital per satèl·lit, cable–;
aconseguir que els nous sistemes de distribució siguin
un nou motor per a la indústria audiovisual independent
del nostre país, i facilitar l’accés del conjunt de la societat catalana a la societat de la informació.
Per aconseguir aquests objectius, i d’acord amb el Consell d’Administració, va dissenyar una estratègia que en
el dia d’avui es concreta en el següent: el setembre de
1995 Televisió de Catalunya va iniciar, per primer cop,
les seves emissions per satèl·lit amb cobertura europea.
El febrer-març del 96 Televisió de Catalunya va aconseguir els drets audiovisuals dels clubs catalans de primera i segona divisió –Barcelona, Espanyol i Lleida–
fins a l’any 2003. El futbol es va considerar i es considera un gran motor en el creixement de les plataformes
digitals per satèl·lit i en el futur del cable i de la televisió digital terrestre.
Televisió de Catalunya va tenir un paper actiu al servei
dels objectius fixats i en el que es va anomenar «la
guerra del futbol», i amb posterioritat tothom ha reconegut el seu paper determinant en l’acord que es va
anomenar com «pacto de Nochebuena», que es va signar el 24 de desembre del 96 amb Sogecable i GMAF,
que va donar lloc a l’empresa Audiovisual Sport, que
gestiona els drets de la lliga de futbol professional espanyola i que ha permès l’explotació pacífica d’aquests
drets. Audiovisual Sport està actualment participada en
un 40% per Gest Esport, l’empresa propietat de
Sogecable, 40% per GMAF, propietat de Telefònica
Media, i 20% per Televisió de Catalunya Multimèdia,
societat propietat de Televisió de Catalunya. Respecte
a la llengua podem parlar que en aquests moments, pel
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
9
fet de ser dues plataformes, l’opció catalana hi és present en més de trenta hores de programació.
Finalment i indirectament lligats als acords audiovisuals, la Corporació va entrar a formar part, el setembre del 97, en l’accionariat i el Consell d’Administració de Via Digital, plataforma de televisió digital per
satèl·lit. L’entrada a Via Digital ha permès que més d’un
25% dels canals que ofereix la plataforma siguin produïts o empaquetats a Catalunya.
La societat Media Park, centre de producció i de confluència a Multimèdia, constituïda l’octubre del 96 i
participada per la Corporació, per Iberdrola, Philips i
Antena 3, és proveïdora de vuit canals temàtics per Via
Digital, així com per a la totalitat de cables i operadors
espanyols. En aquests moments, Media Park, amb els
seus vuit canals, és el primer productor de canals temàtics a Espanya, amb 1.500 hores de producció pròpia,
500 hores produïdes per la mateixa Media Park i 1.000
hores de producció delegada a empreses del sector, sent
les hores d’emissió de 75.000 per satèl·lit i 30.000 per
cable. Els productors de cinema català tenen una finestra permanent als canals de cinema de Media Park de
setanta-cinc pel·lícules l’any, i el 25% de la programació emesa pels canals de Media Park hi tenen l’opció
lingüística catalana.
Finalment la Corporació ha potenciat la presència de la
ràdio i la televisió a Internet, amb la creació, l’abril del
96, dels canals Televisió de Catalunya On-line i
Catalunya Ràdio On-line. Això ha permès 1,5 milions
d’accessos i interaccions amb la ràdio i Televisió de
Catalunya de mitjana mensuals. Per altra banda, Catalunya Ràdio On-line s’ha transformat en una real
Catalunya Ràdio internacional, que facilita tant la ràdio
en directe com la ràdio a la carta des de qualsevol punt
del planeta i es reben més de 400.000 visitants per any.
El panorama radiofònic a Catalunya ha canviat moltíssim en els darrers vint anys. Només cal recordar que la
regularització de la situació de ràdios amb freqüència
modulada, que es produí per Ordre del Govern de l’Estat l’any 82, va establir el panorama radiofònic català,
pel que fa a la ràdio comercial, en setze emissores.
Actualment, en tenim noranta-cinc, és a dir, al llarg
d’aquests vint anys la Generalitat ha atorgat setanta-nou
emissores de freqüència modulada.
Ningú pot discutir que el conjunt de l’oferta radiofònica
que representen aquestes emissores de ràdio escampades per tota la geografia de Catalunya configuren un
marc absolutament plural. Tant pel que fa a les fórmules radiofòniques emprades per cadascuna d’elles, que
van des de la ràdio convencional a la ràdio fórmula
musical, més avantguardista, passant per ràdios locals,
dedicades a continguts de proximitat, com pel que fa als
diferents corrents d’opinió que aquestes emissores ofereixen.
La incidència de la Llei de normalització lingüística,
primer, i la Llei de política lingüística, posteriorment,
ha suposat un avenç qualitatiu molt considerable pel
que fa a l’ús de la llengua catalana a les emissores comercials de casa nostra. Així, mentre abans del darrer
concurs d’enguany, les emissores que empraven el català habitualment tan sols representaven el 38% del
SESSIÓ NÚM. 4.1
conjunt d’emissores comercials, ara, després del concurs, sense comptar les sis emissores que resten per
adjudicar, les emissores que utilitzen el català al llarg
de tota la seva programació representen el 54%
d’aquestes, a les quals podem afegir aquelles emissores
que fan un ús del català superior al 50% del seu temps
diari, que sumades representen quasi el 16% del total.
Estem parlant, per tant, d’un 70% d’emissores comercials que fan ús constant de la llengua catalana durant la
seva programació diària.
També s’ha produït un increment molt notori de l’oferta d’emissores municipals. Si bé en el 79 existien tan
sols tres emissores municipals, actualment n’hi han
dues-centes tres. Més de la meitat d’aquest conjunt
d’emissores utilitzen el català durant tota la seva jornada diària, i de les que no ho fan, la immensa majoria
l’utilitza, en un percentatge significativament superior
al 50% del temps diari d’emissió.
Si a les anteriors dades hi afegim el que ha fet el conjunt d’emissores que integren l’oferta radiofònica de la
Corporació Catalana de Radio i Televisió, la comparació entre l’oferta de ràdio que hi havia l’any 80 amb el
panorama radiofònic de l’any 99 és absolutament positiu. Avui Catalunya gaudeix d’una oferta molt extensa, molt plural, altament qualificada i que permet triar
al radiooient entre una gran diversitat de fórmules radiofòniques, com abans s’ha assenyalat.
Després de la resolució parcial del concurs concessional obert per la Generalitat a finals de l’any passat i
resolt enguany, es van aixecar veus posant en dubte els
criteris que s’havien emprat per resoldre aquest concurs. Jo mateix vaig tenir l’ocasió d’explicar en aquesta
cambra quines havien estat les regles del joc que va
regir aquest concurs. Aquestes regles del joc, recordemho, es deriven directament de les lleis vigents de l’Estat espanyol, les quals han estat respectades escrupolosament. Això no obstant, vull recordar que el sistema
concessional utilitzat a l’Estat espanyol per totes les
administracions competents en la matèria, és a dir, a
l’Estat i a les comunitats autònomes, es deriva de la
previsió legal que considera la ràdio i la televisió com
un servei públic essencial de titularitat de l’Estat.
En conseqüència, l’atorgament de títol d’habilitació per
prestar aquest servei públic a través de la gestió privada, el que s’anomena gestió indirecta, passa necessàriament per la via de la concessió administrativa que s’articula a través d’un contracte administratiu de prestació
de serveis.
Per les implicacions de tota mena que tenen aquest tipus de concessió és cert que normalment solen despertar algun tipus de polèmica, i això ha estat, d’una manera o d’una altra, present a la majoria dels concursos
concessionals que s’han produït en el conjunt de l’Estat, sense distinció del Govern que en cada cas li corresponia efectuar aquesta tasca. És cert que el model utilitzat a l’Estat espanyol presenta diferències respecte a
l’emprat en altres països occidentals. En general, però,
les diferències són de tècnica jurídica i les més profundes es deriven de la diferent concepció de la relació
entre el poder públic i l’empresa titular de l’emissora.
En aquest sentit, és molt diferent considerar que la rà-
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
10
dio i la televisió són un servei públic que considerar
que és una activitat econòmica lliurement realitzable
per qualsevol persona o empresa.
No podria acabar aquesta repassada a la situació actual del panorama de la radiodifusió de Catalunya sense
fer un esment de les ràdios comunitàries, també conegudes com ràdios associatives o culturals o educatives.
Catalunya, com en tantes i tantes altres coses, també té
una important presència d’aquest tipus d’oferta radiofònica, per bé que no s’ha pogut desenvolupar en tota
la seva extensió i amplitud, atès que una vegada més els
successius governs espanyols no han mostrat el més
mínim interès per aprovar la normativa bàsica reguladora d’aquest tipus de barems.
Els he de recordar, senyores i senyors diputats, que el
Govern de Convergència i Unió ha reiterat fins a l’esgotament, davant els diferents executius espanyols, la
conveniència de regular aquesta activitat, que nosaltres
creiem altament interessant, no només per les aportacions que representen a l’oferta radiofònica de cada contrada, sinó també pel que aporten d’escola de futurs
professionals de la ràdio i de l’alternativa al lleure i a
l’entreteniment de tants i tants joves de casa nostra. El
Govern de Catalunya no renuncia a impulsar la regulació d’aquestes emissores, a fi i efecte de dotar-les d’un
marc jurídic estable i possibilitar-lo en la seva feina, la
seva consolidació i permetre que en puguin sorgir de
noves a partir de les propostes que generin els col·lectius que estiguin interessats a crear i desenvolupar
aquest tipus de ràdio.
Ja els he comentat abans, senyores i senyors diputats,
quin era i és el capteniment del Govern de la Generalitat pel que fa a les televisions locals. Només voldria
afegir, ara, que a Catalunya existeixen actualment un
centenar llarg de televisions locals, algunes gestionades
per ajuntaments i altres per empreses privades, que segueixen sense poder gaudir d’una empara total a nivell
legal per la manca d’activitat de l’actual Govern de
l’Estat i també de l’anterior. El Govern de la Generalitat
té plantejat un recurs contenciós administratiu contra el
Govern de l’Estat a fi i efecte d’aconseguir que, finalment, es planifiquin les freqüències que cal atorgar a
aquestes televisions i poder tancar d’aquesta manera el
procés concessional obert pel Govern de la Generalitat
l’any 1996.
Al llarg del meu discurs he fet referència, una i altra
vegada, a les freqüències, a l’aspecte radioelèctric i a la
seva planificació. Aquesta competència està reservada,
actualment, al Govern de l’Estat en virtut del mandat
contingut a l’article 149.1 de la Constitució, quan defineix les competències exclusives de l’Estat, entre les
quals inclou el règim general de comunicacions, les
telecomunicacions, els cables aeris, submarins i la radiocomunicació.
Punt 2
La facultat de planificar l’ús de l’aspecte radioelèctric,
tot i reconèixer que en part ve dirigida per l’acord de la
Unió Internacional de la Telecomunicació, pel que fa a
l’ús de les grans bandes d’aquest espectre, és una facultat que incideix d’una manera determinant en l’oferta
de mitjans de comunicació que utilitzen les ones hertzianes.
PLE DEL PARLAMENT
No vull posar en qüestió la bondat o la conveniència de
la reserva constitucional que acabo de citar, però tampoc vull passar per alt que l’ús d’aquesta competència
per part del Govern de l’Estat pot revestir diverses fórmules: des de l’actual, utilitzada àmpliament durant
totes les legislatures de mandat del Partit Socialista i
també durant l’actual legislatura el Govern del Partit
Popular, fins a un model que comptés amb la participació de les comunitats autònomes, més d’acord amb
l’estat de les autonomies, i que, en definitiva, respectaria d’una manera més intensa les competències de les
comunitats autònomes en matèria de comunicació social; fins a, fins i tot, fórmules més innovadores, que
també tenen referència en la legislació comparada d’altres països occidentals, que podrien consistir a l’atribució d’aquesta facultat a un organisme com la Comissió
del Mercat de Telecomunicacions.
És cert que aquesta tasca de gestió de l’espectre radioelèctric comporta necessàriament ser altament respectuós amb les decisions i realitats que prenen els països
amb els quals l’Estat espanyol té confrontació d’espais
radioelèctrics, i que, per tant, és necessari que el Govern de l’Estat, ja sigui directament o per mitjà d’un
organisme adscrit a aquest govern, intervingui d’una
manera o altra en la gestió d’aquest espectre, independentment del que pogués dir la carta magna.
Però aquesta constatació no comporta necessàriament
que la gestió de l’espectre radioelèctric pugui efectuarse discrecionalment. No és admissible que a hores d’ara
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no tingui
plenament legalitzades tot el conjunt de freqüències
que utilitza per donar servei, segons el mandat d’aquest
Parlament, a tot el territori de Catalunya, tant pel que fa
a la ràdio com pel que fa a la televisió; res justifica tècnicament aquesta anòmala situació. Tampoc és de rebut
que el govern d’una comunitat autònoma s’adreci al
ministeri de torn bo i sol·licitant la planificació d’una
nova freqüència per atendre necessitats detectades o
instades per altres administracions públiques o per altres ens socials, i la resposta que s’obtingui és que en
aquell moment no té previst cap tasca de planificació,
o alguna cosa per l’estil. Perquè per aquest camí el que
s’està produint és, una vegada més, una laminació de
les competències de les comunitats autònomes en matèria de mitjans de comunicació social difosos per ones
hertzianes.
En els propers anys, el mercat audiovisual continuarà
experimentant unes transformacions molt profundes
que en la seva major part no seran sinó la profundització d’aquelles que es poden observar en el present.
Les tendències predominants seran principalment dues.
D’una banda, el continu creixement de la demanda
degut a la multiplicació dels canals televisius a conseqüència de la digitalització i de la irrupció d’una
Internet amb major ample de banda i, per tant, capaç de
transportar imatges en moviment. I de l’altra, la segmentació del mercat en funció de l’impacte de dues
forces de creixent importància: l’aparició de canals que
permeten l’explotació de productes adreçats a mercats
cada cop més minoritaris –minisales de cine, canals
temàtics a les televisions digitals, Internet– i la globalització del mercat de certs productes de masses –pel·líSESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
11
cules de gran pressupost i espectacles esportius, principalment.
Si atenem la clàssica divisió dels audiovisuals en cinema i televisió i hi afegim el nou suport que representa
Internet, es poden fer les següents previsions. Pel que
fa al cinema, la tendència dominant és l’encariment del
producte, que requereix pressupostos creixents no sols
pel que fa a la producció, sinó també a la promoció,
que, a la seva vegada, exigeix públics massius i, per
tant, internacionals. També disminuirà el pes de les escoles nacionals de cinema perquè els mercats domèstics
són incapaços de rendibilitzar aquestes inversions. En
aquest sector, cada cop perdrà més sentit la nacionalitat del producte, que serà finançat en un punt del planeta, decidit en un altre i rodat en un tercer.
Per a la potenciació d’aquest sector a Catalunya és imprescindible la consolidació d’empreses potents, organitzades amb criteris empresarials i integrades verticalment –producció, distribució, exhibició. Aquestes empreses haurien de trobar al seu voltant escoles de cinematografia que emfatitzin més la gestió empresarial de
la producció, canals de finançament adients a la seva
producció –com el que acaba d’implantar la Generalitat
a través de l’Institut Català d’Economia i Finances–, estimular o importar talent, particularment en direcció i
guionatge.
Per altra banda, aquest sector coexistirà amb el cinema
d’autor, de baix pressupost i adreçat a mercats molt
minoritaris, principalment de caràcter local. Per a la
supervivència d’aquest sector a Catalunya, el factor
clau és l’existència d’empreses de distribució capaces
de comercialitzar aquests productes internacionalment,
ja que les productores per si soles no són capaces de
fer-ho.
Pel que fa a la televisió, també en aquest segment, ens
trobem la dicotomia entre productes pensats per a mercats internacionals, com els d’animació, i els locals,
com algunes sitcom. L’explosió dels canals de televisió
donarà cada cop més oportunitats per a la producció de
canals adreçats a públics especialitzats. Catalunya disposa en aquest sector d’una capacitat demostrada per
l’èxit de productes de Televisió de Catalunya, encara
que aquests productes no s’exporten prou, i per la importància del sector de l’animació, que és molt exportador. Té, en canvi, el gran inconvenient de no tenir la
seu de cap televisió adreçada a un públic més ampli que
el català.
Les claus per a la potenciació d’aquest sector seran
principalment quatre: millorar la formació, particularment pel que fa a la gestió de l’empresa audiovisual;
millorar la capacitat tecnològica del país en matèria
d’animació; externalitzar part de la producció de Televisió de Catalunya, de tal manera que els productors
siguin cada cop més empreses privades, les quals amb
tota probabilitat buscaran la rendibilització dels seus
productes a través de la seva comercialització arreu del
mercat de parla castellana; assentar a Catalunya canals
de televisió adreçats a àrees de parla castellana.
I en darrer terme, pel que fa a Internet, encara no disposem d’elements suficients per preveure l’evolució
d’aquest sector, però tot sembla indicar que acabarà
SESSIÓ NÚM. 4.1
sent molt important. Pel que fa a assentar les bases per
al seu desenvolupament a Catalunya, creiem que el més
important serà potenciar la penetració a Internet entre
la població catalana, principalment a través de l’escola, i potenciar el nivell tecnològic català a través de la
creació i consolidació de centres de desenvolupament
tecnològic al voltant d’Internet.
Per afrontar aquests reptes de futur, caldrà actuar decididament i des de la màxima col·laboració entre les
administracions públiques i el sector privat. També caldrà abordar alguns canvis des del punt de vista legislatiu de la gestió i també des del punt de vista del control
dels mitjans, tant públics com privats.
Abans, per referir-me a aquests plantejaments del futur
pel que fa a la normativa legal, voldria insistir en alguns
aspectes de la indústria visual que crec que condicionen
precisament les mesures que esmentaré posteriorment.
El sector de l’audiovisual –com els he dit– és un sector
de gran importància estratègica per dos motius: per
raons econòmiques i per raons culturals. Des del punt
de vista econòmic, el sector audiovisual representa una
potencialitat de creixement extraordinària; en el conjunt
dels països occidentals, abasta una alta taxa de creixement del 10 % anual que supera la de qualsevol altre
sector, fora dels de la informàtica i de les telecomunicacions. D’altra banda, totes les prediccions sobre el
sector són extraordinàriament optimistes degut a
l’enorme demanda de productes audiovisuals que els
canvis tecnològics, en especial la digitalització, estan
provocant.
Des del punt de vista cultural ens interessa disposar
d’un sector audiovisual potent perquè els audiovisuals
són avui el principal canal de creació i de divulgació
dels referents culturals d’un país. En el nostre cas, el fet
diferencial de la identitat i la cultura catalanes reclama
una acció política decidida per tal de garantir el seu
enfortiment i la seva projecció.
Així mateix, el sector audiovisual ha de poder aprofitar l’alta creativitat demostrada pels professionals catalans en altres sectors de la cultura. Per tant, interessa
molt potenciar l’audiovisual, però tenint en compte tres
qüestions prèvies. En primer lloc, cal tenir present que
no solament cal potenciar la projecció i, per tant, la
producció de pel·lícules en català, sinó que també cal
que es facin moltes pel·lícules a Catalunya que tinguin
el reconeixement de la crítica i amb èxit de públic. En
aquest sentit, és bo recordar, per exemple, que la Resolució de 25 de febrer del 1998 del Departament de
Cultura establia la concessió d’ajuts a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius
o sèries de ficció i animació en català per un import de
450 milions de pessetes. En segon lloc, cal tenir present
que cal continuar disposant d’instruments de suport per
al sector de l’audiovisual, però des de la perspectiva
que les previsions de rendibilitat futura han de permetre que aquest sector pugui desenvolupar-se fins i tot
millor que la majoria de sectors industrials tradicionals.
I en tercer lloc, l’audiovisual interessa també per la seva
incidència cultural, encara que seria enganyós considerar-lo globalment com a indústria cultural atenent a
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
12
determinats continguts, que jo qualificaria de poc culturals, d’alguns programes de televisió.
Des d’aquesta perspectiva, es pot analitzar l’evolució
del sector de l’audiovisual català en funció de tres etapes viscudes. La primera, fins a la creació de la Corporació l’any 83; una segona, que va del 84 fins a la digitalització que ha començat els anys 96-97, i una tercera, a partir de la digitalització fins a la data d’avui.
L’àmplia diversificació de l’oferta ha promogut un fort
desenvolupament de l’audiovisual fet des de Catalunya:
de les 3.065 hores d’emissió l’any 85 s’ha passat a
11.397 l’any 95, sumant TV3 i Canal 33, fins a arribar
a les 40.027 hores el passat 98, incloses les dels canals
per satèl·lit i les dels canals temàtics. I quant a hores de
producció pròpia, en aquests quatre darrers anys, s’ha
passat de 6.155 hores l’any 95 a 14.297 l’any 98.
En definitiva, Televisió de Catalunya va invertir l’any
97 un total de 672 milions en productores privades de
Catalunya, i el 98 s’ha arribat a un total de 1.088 milions també amb la mateixa destinació. Els quinze anys
de trajectòria de Televisió de Catalunya han permès
també adquirir un especial know how, i, a més de servir els interessos de l’operador públic, han ajudat a
molts dels seus professionals a completar un aprenentatge que ha servit perquè alguns d’ells decidissin assumir personalment el risc de muntar-se un negoci
audiovisual des de l’àmbit privat.
Per tot això, no es pot jutjar la realitat audiovisual
d’aquesta segona etapa a Catalunya per l’escassa difusió del cinema català, sinó que cal tenir en compte, a
més, altres referents que n’han fet una etapa d’especial rellevància. I és que durant aquesta etapa hem assistit
al naixement de productores dedicades a programes de
flux i de ficció a les televisions; hem comprovat la clara
consolidació d’una reconeguda indústria de l’animació
i de la postproducció, com també de la distribució i de
l’exhibició. Així mateix, hem detectat un entorn d’escoles de formació que, juntament amb la creativitat, tan
present en altres expressions com el teatre, la literatura i la música, anuncien un futur prometedor.
I ja ens trobem en la tercera i nova etapa sorgida de la
digitalització i del trencament dels monopolis, una etapa que col·loca tots els països tecnològicament preparats en un mateix punt de sortida, però, en canvi, des
d’ara, exigeix a cadascun d’ells una determinada capacitat per mantenir-se al front de la nova cursa i no perdre posicions. Per tant, no hi ha res que impedeixi
Catalunya excel·lir en aquest sector. I per afrontar
aquest futur el Govern de la Generalitat ha treballat,
treballa i té projectes de futur, que es consoliden d’una
manera especial amb la creació, el mes de maig del 98
–com els he dit abans–, del Comissionat per a Societat
de la Informació. En aquest sentit, cal recordar que,
segons el Decret de creació del Comissionat esmentat,
se li atribueix la promoció del sector de la indústria
audiovisual a Catalunya, alhora que es crea la Comissió de la Promoció del Sector Audiovisual, encarregada de proposar la realització d’actuacions de la Generalitat en aquest àmbit.
Punt 2
És evident que una de les directes conseqüències de la
societat de la informació serà la major demanda de pro-
PLE DEL PARLAMENT
ductes audiovisuals. En aquest sentit, no només cal tenir en compte les possibilitats que obren les noves tecnologies, com la digitalització, en multiplicar el nombre de canals de televisió possibles i fer-los interactius,
i, a més, el procés de liberalització que impulsa la Unió
Europea i al qual el Govern de la Generalitat ha donat
un decidit suport, sinó que també s’albiren canvis pel
que fa als hàbits de consum dels ciutadans durant el seu
temps d’oci. Si a aquesta tendència –que ningú nega–
hi afegim la imminent revolució que suposarà la convergència entre l’actual sector audiovisual i el de les
telecomunicacions i la informàtica, cal preveure, aleshores, que a Europa es produirà un augment encara
més destacat en el mercat dels productes audiovisuals.
Aquesta visió de l’immediat futur de l’audiovisual, que
ara ningú, absolutament ningú, discuteix, va ser intuïda amb claredat al si del Govern de la Generalitat des
de l’any 91, i la seva darrera aportació és el recent document elaborat pel Comissionat per a la Societat de la
Informació amb el títol El sector audiovisual a Catalunya: una nova etapa, un document que va ser aprovat per la Comissió de Promoció del Sector Audiovisual establert en el si del Comissionat, creat a instàncies dels departaments de la Presidència i d’Indústria,
i en què participen els departaments de Cultura i d’Ensenyament, i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Catalunya es troba entre els països europeus de més alt
consum de l’oferta audiovisual, per sobre de la mitjana espanyola. I, pel que fa a la seva producció, Catalunya està protagonitzant en aquests darrers anys, en
aquests anys, un vigorós desenvolupament, de manera
que pot afirmar-se sense cap mena de dubte que, des
del punt de vista quantitatiu, es troba en el millor moment de la seva història. Catalunya acull avui dia les
empreses més importants de l’Estat en productes d’entreteniment de la televisió i en animació, i les més avançades en serveis de postproducció, i també algunes de
les més importants pel que fa a la distribució i exhibició de pel·lícules i a l’empaquetat de canals temàtics de
televisió. El sector privat de l’audiovisual de Catalunya
va facturar, el passat 98, entorn dels 59.000 milions de
pessetes, un 19% més que l’any anterior. Dintre
d’aquesta quantitat, es van destinar 12.000 milions de
pessetes a produir obres per al cinema i la televisió. Cal,
per tant, reforçar aquesta positiva realitat amb la presència d’un entorn industrial que ajudi al desenvolupament de les iniciatives privades en els camps de la
producció, distribució i exhibició que promoguin una
oferta catalana suficient per compensar l’allau de produccions foranes tant a les sales com a les televisions.
En aquest marc, el Govern de la Generalitat ha estat
treballant en diversos projectes i actuacions de futur. El
document La indústria de l’audiovisual a Catalunya:
una nova etapa –com els deia, elaborat i publicat pel
Comissionat, amb la col·laboració dels departaments de
Cultura i d’Ensenyament i del sector privat de l’audiovisual– analitza aquest sector i arriba a dues conclusions: aconseguir una indústria audiovisual consolidada
ha de ser una estratègia prioritària per a Catalunya
–només una indústria forta podrà generar productes
culturals que reforcin la identitat del país i el projectin
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
13
cap a l’exterior– i proposa una sèrie d’accions per enfortir el teixit industrial de l’audiovisual a Catalunya a
fi d’assegurar la seva millor capacitat per produir també obres d’alt contingut cultural que ajudin a projectar
la identitat del país.
Són les següents: donar suport a les accions encaminades a implantar la televisió digital terrestre, consolidar
la televisió per cable, augmentar en la televisió la col·laboració de Catalunya amb el sector privat i desenvolupar les empreses catalanes en l’àmbit de la distribució,
exhibició i empaquetat, des del convenciment que són
els veritables motors de la producció audiovisual.
Potenciar la creació de línies de finançament específiques del sector audiovisual per part de les entitats financeres privades, que completin la iniciativa ja endegada
per l’Institut Català de Finances de la Generalitat.
Facilitar la comercialització dels productes audiovisuals a les fires internacionals, mitjançant l’elaboració
d’un catàleg susceptible de ser ofert a les televisions
digitals i altres operadors internacionals, a fi d’exportar la producció de Catalunya arreu del món, completant la tasca que està fent Catalan Films.
Potenciar la formació de capital humà amb mesures
que ajudin a reforçar la demostrada capacitat creativa
dels professionals del nostre país.
Les accions previstes per a l’assoliment d’aquests objectius són les següents.
Pel que fa a la consolidació empresarial, ajudar a la
creació de joint ventures i d’altres fórmules de col·laboració que reforcin el teixit industrial en operacions
concretes, en especial les relatives a programes d’exportació i de localització de socis financers estrangers.
Col·laborar en l’aprofitament de manera habitual de les
experiències reeixides en les indústries d’altres països,
incorporant temporalment professionals estrangers de
primera línia en la gestió i en l’elaboració de productes
fets a Catalunya que permetin contrastar les tècniques
pròpies amb les que han consolidat diverses línies de
productes en països d’indústria audiovisual consolidada.
Organitzar jornades de sensibilització a les entitats financeres privades sobre la creació de riquesa que presenta el sector audiovisual i, en conseqüència, animarles a crear àrees i línies de finançament específiques de
l’estil de les establertes en el conveni amb l’Institut
Català de Finances.
Col·laborar amb el Comissionat per a Universitats i els
corresponents centres acadèmics en l’elaboració de
plans d’estudi que doni resposta a les necessitats actuals i futures de la indústria pel que respecta a la formació de professionals especialitzats, en especial en les
àrees de gestió empresarial de les productores i en les
tècniques d’animació i de postproducció.
I, a nivell legislatiu, preparar iniciatives parlamentàries que, per una banda, augmentin les desgravacions fiscals per a les inversions dels particulars en productes
audiovisuals i, per altra, revisar aquella legislació vigent que no compleixi la finalitat de reforçar el teixit
industrial.
SESSIÓ NÚM. 4.1
I, pel que fa a l’oferta, estimular l’establiment a
Catalunya dels centres de decisions dels nous canals
d’àmbit estatal que la digitalització permetrà crear, en
especial els derivats de la televisió digital terrenal i ajudar a apropar la producció de Catalunya a tots els radicats a Madrid, que en breu disposaran de més canals.
Introduir l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual
catalana en totes les concessions que depenguin de la
decisió del Govern de Catalunya.
Incorporar als Estatuts de Televisió de Catalunya l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana,
d’acord amb l’esperit que inspira la legislació sobre
televisió sense fronteres i, en conseqüència, reflectir-ho
en el seu pressupost, dedicant el 5% de la xifra total
dels ingressos de les dues cadenes, TV3 i Canal 33, al
finançament de llargmetratges cinematogràfics i pel·lícules per a la televisió produïdes a Europa, quantitat
que oscil·la entorn dels 2.000 milions.
Pel que fa a la demanda, organitzar amb els ajuts del
Copca i del Copecc plataformes de venda de productes
audiovisuals en el mercat i fires internacionals destinats
a aquesta finalitat.
Col·laboració en l’edició de llibreries de productes
audiovisuals destinats a l’exportació i estimular la demanda de pel·lícules catalanes a Catalunya, en especial
mitjançant ajuts a les accions de promoció publicitària
convencional i a través de la implicació informativa de
les televisions.
Creiem, doncs, que Catalunya està preparada per superar amb èxit la revolució que implica i implicarà encara més en els propers anys tot el sector dels audiovisuals. I en aquest sentit creiem que les conclusions i
les propostes contingudes en aquest informe, més les
iniciatives posades en marxa per la Generalitat i pel
mateix sector privat, són una garantia perquè aquests
reptes tinguin una realitat.
Però per plantejar-nos noves fites en el camp de
l’audiovisual cal que tinguem present quin és l’actual
marge de maniobra de què disposa el Govern –el Parlament i el Govern de Catalunya– en aquest camp.
Pel que fa a la modificació de la Llei de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió, ja ho he esmentat al començament. Em sembla que cal, primerament i de forma imprescindible, una prèvia modificació de l’Estatut
de la ràdio i la televisió aprovat el 1980 a les Corts
Generals. L’article 2 d’aquesta Llei estableix de forma
clara que el seu text i les disposicions complementàries d’ordre tècnic constitueixen les normes bàsiques del
règim de servei públic de radiodifusió i televisió i seran
d’aplicació general en tot el territori estatal. Per reblar
el clau, l’apartat tercer d’aquest mateix article diu literalment: «L’organització i el control parlamentari del
tercer canal regional previst en el paràgraf anterior, així
com de la radiodifusió i televisió en el mateix àmbit
territorial, s’articularà orgànicament i funcionalment d’acord amb els criteris establerts als articles cinquè a dotzè i vint-i-sisè del present Estatut i segons la
llei de la comunitat autònoma.»
No cal que els digui, senyores i senyors diputats, que
els articles esmentats són els que regulen l’ens públic
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
14
Radiotelevisió Espanyola i que, per tant, obliguen a
copiar mimèticament l’esquema orgànic i de funcionament que l’Estatut de la ràdio i la televisió preveu per
a aquell ens públic a totes les entitats que constitueixin
les comunitats autònomes d’Espanya. És, per tant, absolutament imprescindible que es procedeixi a modificar, com a mínim, aquest article 2 de l’Estatut de la
ràdio i televisió, a fi i efecte de permetre amb tota legalitat que el Parlament de Catalunya pugui aprovar, en ús
de la seva sobirania, les normes orgàniques i de funcionament que siguin convenients per a la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió.
Nosaltres, des d’ara mateix, assumim una vegada més,
com ja hem fet reiteradament en el passat, el compromís d’impulsar aquesta modificació legislativa a les
Corts Generals. Espero que la resta de grups presents
en aquest Parlament i que tenen representació a les
Corts Generals se sumin a aquesta iniciativa i permetin
d’una vegada que aquest Parlament pugui legislar segons el seu propi criteri en allò que fa referència a l’Estatut de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
També hem de tenir present que quan ens disposem a
legislar sobre ràdio i televisió, s’ha de tenir en compte
el que ha anat dictant la Unió Europea en relació amb
aquests serveis, així com les recomanacions que sobre
el servei públic de televisió ha establert recentment.
Tothom té present les recents controvèrsies pel que fa
al servei públic de televisió i al seu finançament. Per
aquest motiu, senyores i senyors diputats, entenc que és
indefugible recollir aquestes directrius europees en el
moment de definir el model de servei públic de ràdio i
televisió que volem que tingui Catalunya en un futur
proper a fi de garantir-ne la viabilitat, no solament en
l’àmbit organitzatiu, sinó també –el que és més important– en l’àmbit econòmic.
Nosaltres ens proposem, en la propera legislatura a les
Corts Generals i tan aviat com sigui possible, modificar
l’actual Llei de televisions locals, a fi de tancar definitivament el procés de consolidació de les televisions
locals a casa nostra. Sobre aquesta Llei hi ha una unànime coincidència que cal retocar-la, ja que s’ha constatat la seva inviabilitat pràctica.
També en l’àmbit de la televisió, el Govern de la Generalitat té tot l’interès per tal que es puguin desenvolupar de forma ràpida les noves ofertes televisives que
permeten la introducció de la televisió digital terrenal,
tant en l’àmbit de l’Estat com de Catalunya. Entenem
que aquest nou marc jurídic i tecnològic ha de permetre superar d’una vegada la injusta restricció que va
suposar la Llei de televisions privades pel que fa a
l’existència de televisions d’aquest tipus d’àmbit autonòmic. Des del nostre punt de vista, el sorgiment
d’aquestes noves ofertes ha de permetre a la vegada un
impuls renovat en el món de la producció audiovisual
catalana.
Punt 2
Volem impulsar la redacció d’una nova llei de
l’audiovisual a l’Estat que, d’acord amb les previsions
de la disposició transitòria sisena i la Disposició final
tercera de la Llei 11/98, de 24 d’abril, general de telecomunicacions, que sigui efectiva i que en aquest moment, fins al moment actual, el Govern no ha fet el seu
PLE DEL PARLAMENT
desenvolupament. Òbviament, pretenem que la nova
llei respecti la capacitat normativa i d’execució a les
comunitats autònomes, a fi i efecte de poder debatre en
aquest Parlament una proposta de llei de l’audiovisual
a Catalunya adaptada a les necessitats i interessos del
nostre país i pensada, entre altres coses, per afavorir la
consolidació de l’espai comunicatiu català i el desenvolupament de la indústria audiovisual.
El nostre Govern i la coalició que li dóna suport es proposen, durant aquesta legislatura, recolzar decididament les emissores municipals a fi i efecte que puguin
retrobar el sentit primigeni que inspirà la seva creació,
és a dir, els seus mitjans de comunicació de proximitat,
oberts a la participació de la societat de cada municipi,
i això vol dir que les entitats cíviques, culturals, científiques, sindicals, empresarials, veïnals, polítiques,
juvenils i de tot ordre en els seus continguts de programació facin èmfasi absolut en la informació local, en el
contacte amb la realitat ciutadana, en la dinamització
cultural de la ciutat o poble i, també –per què no?– en
la formació dels seus ciutadans i ciutadanes. També
entenem que aquestes emissores tenen un important
paper d’escola de formació de futurs professionals
d’aquest mitjà de comunicació social.
Nosaltres pensem que aquestes emissores són una eina
magnífica de participació democràtica en la vida pública d’una localitat. Paral·lelament, creiem que s’ha d’impulsar, d’una vegada per totes, que els plenaris dels
respectius ajuntaments assumeixin el paper de control
democràtic d’aquests mitjans de comunicació local,
d’acord amb el que la Llei estableix i amb el que la lògica d’una societat democràtica reclama, i crear, si cal,
òrgans específics sorgits d’aquests plens. Entenem que
cal fer un esforç decidit en aquesta línia que acabo d’assenyalar, a fi i efecte que aquestes emissores no perdin,
com ha estat succeint en els darrers temps, el seu sentit profund de mitjà de comunicació de proximitat, de
mitjà de servei a la comunitat local a què van adreçats.
Durant aquesta legislatura tindrem ocasió d’impulsar la
implantació de la nova ràdio digital terrenal que, al
contrari del que s’ha previst per a la televisió, no està
cridada a substituir les actuals ofertes d’ona mitjana i
de freqüència modulada, per la qual cosa ens permetrà
enfortir i diversificar encara més el teixit informatiu
radiofònic de Catalunya. Amb aquesta innovadora oferta, Catalunya consolidarà la seva posició de lideratge en
l’aplicació de les noves tecnologies, com a mínim en el
sector de la difusió, tal com ho havia estat en el període de l’experimentació.
Per acabar aquesta primera intervenció en nom del
Govern, a l’espera de tenir oportunitat de donar resposta a les intervencions dels diferents diputats o diputades
que prenguin la paraula en nom dels grups parlamentaris durant la sessió de la tarda, voldria, com abans
m’he referit, fer alguns plantejaments de futur, especialment a nivell legislatiu català, que valorem com a
imprescindibles per avançar en els camins i objectius
que he anat desgranant fins ara.
En primer lloc, i pel que fa a l’àmbit d’actuació del
Principat, i, per tant, d’aquest Parlament i del Govern
de la Generalitat, entenem que cal plantejar tres nous
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
15
marcs legislatius que superin les actuals regulacions
que afecten l’audiovisual. En primer lloc proposem
l’elaboració i l’aprovació d’una nova llei de l’audiovisual, que incorpori entre altres qüestions la regulació
del règim jurídic de les ràdios i televisions de Catalunya, tant públiques com privades, i tant les d’àmbit
autonòmic com les televisions locals i associatives, els
mecanismes de suport a la producció cinematogràfica,
l’audiovisual distribuït per taula, la regulació del suport
a l’audiovisual pel parc de les televisions catalanes i
l’impuls de l’ús del català, d’acord amb les tradicions
de la Llei de política lingüística.
»Continuar sent un element constitutiu de cohesió i
d’integració social i de promoció de la convivència,
sense deixar de tenir present que els mitjans ajuden a
configurar un país, ja que un país també és un imaginari
compartit, i els mitjans ajuden a crear espais de comunicació, amb els quals la gent s’hi identifica. Actualment els mitjans ocupen un lloc preponderant en la
cultura popular i en la narrativa comuna, amb una funció exemplar i especular ja que creen referents admesos per tothom i tenen la funció de connectar i articular els individus i els grups que viuen o han de viure a
l’interior de la societat catalana.
En segon lloc, entenem que la nova conjuntura del sector, la normativa comunitària europea, la de l’ens tecnològic i la mateixa evolució de la Corporació fan imprescindible la modificació de la Llei de creació la
Corporació, en la línia dels treballs iniciats durant la
passada legislatura per part de la Comissió d’Estudi
sobre la Modificació de la Llei 1983. No obstant això,
no podem perdre de vista, hi insisteixo, les dificultats
derivades del fet que l’Estatut de ràdio i televisió espanyola tingui la consideració de legislació bàsica.
Aquesta circumstància, tal com m’he referit durant la
meva intervenció, limita extraordinàriament la nostra
capacitat d’actuació fins a l’extrem que d’un informe
encarregat al senyor Marc Carrillo, catedràtic de dret
constitucional, es desprèn la quasi nul·la capacitat de
modificar la regulació de l’organització de la Corporació, si no és en la línia de les previsions de l’esmentat
Estatut.
»Continuar el camí que fa possible la promoció de la
tolerància, la solidaritat i el respecte per les minories,
amb totes les seves possibles expressions i pluralitat pel
que fa als canals de difusió i el seu àmbit: local, autonòmic, estatal, europeu.
Aquestes consideracions ens porten inequívocament a
la necessitat de plantejar l’abordatge de la modificació,
com he dit abans, prèvia, de la normativa estatal. I en
aquest mateix sentit proposem que també s’abordi la
modificació de l’anomenada Llei de tercers canals,
amb el propòsit que la Generalitat passi a ser la titular
del canal autonòmic, circumstància que entra dins
d’una estricta lògica política.
El nou marc normatiu, la nova Llei de la Corporació,
hauria de vetllar, alhora, per mantenir un conjunt de
valors i de principis que defineixen el servei públic que
presten les televisions públiques. En concret, crec que
Televisió de Catalunya té el deure de potenciar unes
determinades funcions i plantejaments generals, en la
línia –i que agraeixo que m’hagi sigut enviada– de les
defensades per l’Associació de Directors de Realització d’Audiovisual de Catalunya. Aquestes són –i les cito
textualment, perquè m’han agradat especialment–: «Continuar reflectint com a televisió pública els valors democràtics, els drets humans i la solidaritat com a elements fonamentals.
»Continuar fent un paper de primer ordre en la consolidació i la difusió de la llengua i de la cultura catalanes, amb el màxim nivell de qualitat lingüística.
»Continuar posant l’accent en la seva funció informativa i cultural, enfortint-la, potenciant-la i actualitzantla, sense aprimar-la ni desnaturalitzar-la, perquè arribi
millor a tothom, és a dir, perquè sigui d’accés universal i esdevingui més eficient en la consecució de la seva
missió.
SESSIÓ NÚM. 4.1
»Vetllar com a servei públic per la qualitat de tots els
programes, amb respecte per la llengua, les persones,
les institucions, les tradicions, les minories racials i
culturals, la joventut, sense caure en etiquetatges que
impedeixen la integració social de col·lectius marginals.
»Fer compatible en els seus programes d’entreteniment
la qualitat i l’audiència.»
Per donar resposta a les transformacions dels propers
anys és necessari un nou model de finançament de les
televisions públiques a nivell de l’Estat, que tingui en
compte la seva realitat plurinacional. Entenem, per la
seva transcendència i per la necessitat de definir un
model clar i viable de futur, que el finançament de la
televisió de la Corporació, en la mateixa mesura que la
d’altres empreses públiques d’aquest sector, ha d’incorporar alguns criteris, com ara l’establiment de contractes-programa i plans d’inversió d’una durada no inferior als cinc anys i la confecció de plans de reducció del
deute.
En aquest sentit, i atesa la finalització de la vigència del
contracte-programa aprovat pel Govern l’any 93, i per
tal d’assegurar l’equilibri i la suficiència financera de la
Corporació i les seves empreses filials, caldrà procedir
a la realització d’un nou contracte-programa que fixi
les relacions econòmiques per al període 2000-2005,
que reflectirà la projecció de les aportacions per part de
la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, creiem
que serà convenient procedir a l’elaboració d’un nou
contracte marc entre la Generalitat i la Corporació.
Tot això són iniciatives que amb d’altres que s’aportin
a aquest debat han de contribuir a resoldre les tensions
econòmiques que provoca l’actual règim de ràdio i televisió, amb un sistema mixt de finançament, i encarar
el futur dels nostres mitjans públics, no solament amb
la certesa de la seva utilitat i la seva legitimitat, sinó
també de la seva viabilitat.
Per altra banda, la nova estructura orgànica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de respondre
a criteris que, sense menystenir l’adequat control i la
convenient participació social, garanteixin una correcta
gestió empresarial de l’entitat. En aquest sentit, entenem que el Consell d’Administració hauria de ser un
òrgan de composició reduïda, altament professional, i
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
16
que tingués com a missió principal la gestió econòmica i l’alta direcció del conjunt d’empreses que integren
la Corporació. Es tractaria, doncs, d’un consell d’administració entès en el sentit que té aquesta figura en el
dret mercantil.
Paral·lelament caldria que existís un consell general de
ràdio i televisió de Catalunya, d’àmplia representació,
integrat per persones designades per aquest Parlament,
pel Govern, per les entitats socials, acadèmiques, culturals, sindicals i patronals més representatives de
Catalunya. Aquest Consell General hauria de tenir com
a missió principal concretar les finalitats del servei públic, que són la ràdio i la televisió institucionals, garantir un adequat pluralisme, independència informativa i,
en definitiva, exercir el control intern a la Corporació.
Finalment, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya li
pertocaria el control extern de les activitats de la Corporació, bàsicament en allò referent als continguts, a la
publicitat, al respecte a les persones i als diversos
col·lectius socials.
Aquest nou marc normatiu hauria d’incorporar, així
mateix i entre altres previsions, una nova organització
interna quant a estructura de gestió, la regulació de la
seva participació en altres empreses del sector, i la relació de les seves empreses filials amb el sector privat,
així com la possibilitat d’una externalització selectiva
de serveis en la línia de les tendències comunament
acceptades al conjunt de les administracions i empreses
públiques del nostre entorn. Així mateix, i prèvia modificació de l’actual normativa bàsica de l’Estat, caldria
plantejar el nou rol de la Corporació que hauria de desenvolupar a la Unió Europea de Radiodifusió... Sóc una
mica llarg, eh?, però... (Remor de veus.)
Punt 2
Des del nostre punt de vista, cal valorar positivament
l’experiència recollida per aquest organisme durant la
seva recent existència. Al llarg d’aquests tres anys
d’existència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya,
aquest ha estat capaç de fer-se un lloc en el panorama
audiovisual de Catalunya, bo i actuant com a referent
en múltiples i diverses qüestions sobre els continguts de
mitjans de comunicació audiovisuals. A tall d’exemple,
cal citar les seves propostes en la línia de consensuar
pactes d’autoregulació del sector i les iniciatives a favor dels membres d’edat respecte a la programació de
televisió.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va ser concebut per la Llei de creació com un òrgan plural, divers,
representatiu dels diversos sectors que es trobaven a
Catalunya en el món dels mitjans de comunicació
audiovisual. Si la designació dels seus membres ha estat més o menys encertada, no és una qüestió que calgui atribuir al mateix Consell ni a les previsions de la
Llei que el regulen, només podem atribuir-ho a la voluntat de les entitats o de les organitzacions que els han
proposat.
També s’ha suggerit des de diverses instàncies que el
mandat dels membres del Consell de l’Audiovisual
havia de ser més llarg que una legislatura. Respecte a
això, només cal constatar que les legislatures del Parlament de Catalunya tenen una durada de quatre anys, i
que, si llegim l’article 11 de la Llei que crea el Consell
de l’Audiovisual de Catalunya, es preveu que el mandat dels membres del Consell serà de cinc anys, és a dir,
superior al d’una legislatura parlamentària.
Tal com he avançat en referir-me al Consell de
l’Audiovisual de Catalunya, entenem que del debat
d’avui i de demà haurà de sortir un compromís
d’aquesta cambra, al més consensuat possible, que instés el Govern a presentar per a la seva aprovació un nou
text legal que regulés aquest organisme, per tal de situar-lo en la línia dels organismes homòlegs més avançats
dels països del nostre entorn, sense oblidar, però, que el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha estat el fruit
de la voluntat política del Govern de la Generalitat i
pioner a nivell de l’Estat.
El programa electoral de Convergència i Unió per a les
eleccions al Parlament de Catalunya, recentment celebrades, incloïa, ja, la modificació de la Llei de creació
del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Estem, per
tant, legitimats per fer una proposta i per tirar-la endavant, com pensem fer en aquesta legislatura. I, en tot
cas, estic segur que aquesta voluntat política es concretarà en la negociació i posterior aprovació de les consegüents resolucions subsegüents al present debat. En
conseqüència amb aquest capteniment polític, caldrà
afrontar l’elaboració d’una llei pròpia, específica, que
reguli la naturalesa d’aquest Consell, bo i dotant-lo de
personalitat jurídica pròpia, reconeixent-li autonomia
orgànica, funcional i financera.
En aquest sentit, cal recordar i tots vostès saben, senyores i senyors diputats, que aquest Consell de l’Audiovisual –que podrem valorar d’una manera o d’una altra– era i segueix sent en l’actualitat l’únic exemple
d’òrgan de control del món audiovisual que existeix a
l’Estat espanyol. Ningú, cap govern, cap força política
de la resta de l’Estat, ha estat capaç o ha volgut impulsar la creació d’un òrgan similar. Convergència i Unió
va voler amb aquesta iniciativa acostar Catalunya a la
realitat de la majoria de països de la Unió Europea, i
ara, transcorreguts alguns anys de la seva creació, som
capaços de valorar-ne l’experiència i tenim elements
suficients i experiència bastant com per proposar un
nou pas endavant que torni a situar Catalunya en aquest
camp al capdavant de les experiències en el conjunt de
l’Estat.
La nostra proposta comportarà l’aprofundiment de les
competències del Consell de l’Audiovisual, en el sentit que el seu àmbit d’actuació comprengui totes les
formes de radiodifusió sonora i televisiva, i d’emissions
de productes audiovisuals, independentment de la seva
forma de gestió, o de la tecnologia utilitzada, que efectuïn els operadors que siguin de titularitat de les administracions públiques de Catalunya o que hagin obtingut la concessió o la llicència de la Generalitat de
Catalunya, o que també efectuïn emissions específiques
per al territori de Catalunya. També voldríem explorar
la possibilitat que, si en el futur s’introdueix algun tipus
de funcions similars, pel que fa al contingut audiovisual, difoses a través d’Internet, aquest Consell estigués en condicions d’assumir, també, aquesta nova funció.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
17
Tenim la voluntat política, doncs, de concebre el nou
Consell de l’Audiovisual de Catalunya com un ens altament professionalitzat i prestigiat, compost per personal de reconegut prestigi professional, i en la línia ja
apuntada per l’actual Llei de regulació, consolidant una
fórmula de nomenament mixt, en sintonia amb les opcions dels països més avançats d’aquest àmbit, i, per
tant, allunyant-nos del que és la fórmula de nomenament de la majoria dels consells d’audiovisuals dels
altres països del món occidental, que, com els he esmentat al començament del meu discurs, són nomenats
pels respectius governs.
La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc
minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts.
Presideix el president del Parlament, acompanyat de
tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat Sr. Muro i Bas.
Al banc del Govern seuen els consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de
Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres
Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, d’Indústria, Comerç i Turisme i la consellera de
Benestar Social.
El president
També entenem que el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya ha d’intervenir amb informes preceptius en
els processos concessionals de freqüències que faci el
Govern, a fi de garantir el respecte a la pluralitat d’informació i evitar d’aquesta manera la concentració de
mitjans en poques mans; en definitiva, procurar evitar
que es produeixin abusos derivats de posicions dominants i de manca de competència en el sector. Creiem
necessari introduir-hi un règim d’incompatibilitats, que
en garanteixi la independència i, alhora, un tractament
de les causes de cessament dels seus membres que
compleixi aquesta mateixa finalitat. No voldria deixar
d’esmentar el nostre convenciment que, per tal que
aquest òrgan pugui complir plenament les funcions a
les quals està destinat, ha de tenir la capacitat
sancionadora oportuna.
Per acabar, crec sincerament que ens hem de sentir orgullosos, orgullosos del camí que hem fet entre tots.
Lluny de valoracions catastrofistes o poc constructives,
i també lluny de cofoismes i de balanços triomfalistes,
podem afirmar que estem en bona disposició per anar
superant els escenaris que es dibuixen; no podem oblidar que Catalunya és una nació sense Estat, i que, als
problemes de manca de suficient autogovern, s’hi sumen els propis de les característiques d’aquest sector
que, com hem dit, transcendeixen les fronteres estatals
i el converteixen en un dels principals exponents de
l’anomenada «globalització».
Hem d’avançar, doncs, entre tots –i jo els ofereixo el
màxim consens–, per tal que Catalunya consolidi la
seva posició actual i progressi en aquells aspectes que,
per diverses raons ja exposades, són susceptibles de
millora. Catalunya mai, mai ha renunciat a liderar el
progrés, i ara, de la mà del seu Govern i de la mà de
totes les institucions i de la del sector audiovisual català, ha de fer realitat l’aspiració i l’ambició de formar
part del grup de països capdavanters en l’era de la societat de la informació.
Moltes gràcies, president; moltes gràcies, senyores i
senyors diputats.
El president
Moltes gràcies, honorable senyor conseller.
La sessió es reprendrà aquesta tarda a les quatre.
Se suspèn la sessió.
SESSIÓ NÚM. 4.1
Es reprèn la sessió.
Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups. L’ordre d’intervenció serà de major a menor.
Té la paraula, pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, l’il·lustre senyor Pasqual Maragall i Mira.
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president del Parlament, honorables companys i companyes, aquest matí hem escoltat el Govern, llàstima que no hem escoltat el president
del Govern. Això és una mostra més que el Govern,
aquest debat, no el volia. M’he quedat parat ara en sortir, el migdia, perquè he sentit a la ràdio que el Govern
havia decidit, no sé si avui mateix, fer una nova llei. No
sé si ho he entès bé, però m’ha semblat entendre a la
ràdio que el Consell Executiu aquest migdia havia acordat –aquest migdia, o aquest dematí, no sé quan exactament..., aquest migdia– una nova llei. En tot cas, jo
crec que testimonia una vegada més que aquest Govern
no té una clara noció del que el Parlament significa.
El Govern no volia aquest debat. De fet, el Govern ha
vingut al debat forçat per l’acord de quatre grups parlamentaris i, després d’escoltar el Govern, aquest matí,
entenc, perfectament, per què no es volia el debat. No
es volia, probablement, perquè el Govern no és capaç
de sortir d’un discurs cofoi i autocomplaent: «Tot ho
fem bé, tot va bé, si no va bé és perquè no ens deixen...». En definitiva, doncs, «hem fet el que hem pogut», és una mica la filosofia política d’aquest país
d’ençà d’una colla d’anys.
S’ha volgut parlar de tot sense donar respostes concretes ben bé a res. I això és el que jo crec que pot frustrar
el debat: parlar molt i no resoldre res. Això, nosaltres,
com vostès comprendran, no ho podem permetre.
Com es pot tenir respecte a l’opinió pública, com es pot
regular correctament el paper dels mitjans públics i dels
privats d’informació i de comunicació si no es té respecte al Parlament? El Parlament és una cosa que és
clar..., almenys al Parlament et poden cridar i et poden
criticar i et poden dir alguna cosa. L’opinió pública, no.
Més enllà de les enquestes.
Jo crec que avui hem pogut constatar, aquest matí, la
permanència de la vella cançó: «Si no fem més, si no
ho fem millor és perquè no ens deixen; a Madrid no ens
deixen. Si no podem canviar la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió no és perquè no ho vulguem, sinó pel
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
18
que estableix l’article segon de l’Estatut de la ràdio i la
televisió espanyola.» Au, va!, no fugim d’estudi. No
fugim d’estudi. Volem canviar, sí o no? Estem disposats
a arribar a acords? Sí o no? Estan disposats a acordar
una nova llei del Consell de l’Audiovisual? Sí o no? Pel
que he sentit a la ràdio, sembla que sí. Estan disposats
a parlar seriosament del deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Estan disposats a
acordar amb el conjunt de grups d’aquesta cambra un
procediment que asseguri un ampli consens en el nomenament del director o directora de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no?
Ja he dit que el Govern no volia aquest debat. Només
cal veure com el seu president no el vol protagonitzar.
No només no el vol protagonitzar, sinó que, a més, no
el vol sentir aquesta tarda, tret que vingui ara. Tant se
val! S’equivoca. He expressat diverses vegades el màxim respecte, el respecte que tinc envers el conseller
Trias. De fet, les possibilitats d’acord sobre moltes
qüestions són superiors quan en Trias s’hi posa. I com
que aquest és un tema important potser és millor que
sigui ell qui s’hi hagi posat, francament. Però avui el
conseller Trias és un conseller que, com a conseller, té
data que caducitat. Aquest és el seu darrer debat en
aquesta legislatura que tot just comença. Les garanties
que ell ens pugui donar són garanties, doncs, fugisseres. El seu destí és un altre. Sembla reblar-se el clau de
la vella màxima: «els millors, com més lluny millor».
Però el fet que el president Pujol no hagi volgut protagonitzar el debat, ni sentir-lo, no vol dir que no li atorgui cap importància. Ha estat ell mateix, a través dels
mitjans de comunicació, i no en seu parlamentària, qui
ha fixat una posició rotunda i esclaridora: «la responsabilitat sobre els mitjans de comunicació públics de la
Generalitat és meva» –diu–, «i només meva». President, us equivoqueu.
L’enorme transcendència del paper dels mitjans de comunicació públics, i també dels privats, fa del tot impossible que la responsabilitat sobre aquests recaigui
només sobre una persona, ni tan sols sobre un govern,
ni sobre un partit. Fóra un error, un error greu i perillós.
Perquè estem davant d’un dels temes que conformen
les regles del joc més importants de la política. La qualitat de la democràcia depèn, en bona mesura, del paper
que hi juguin els mitjans de comunicació. Els públics,
neutrals; els privats, independents. Els públics han de
ser neutrals, han de ser del públic, i no de ningú; els
privats han de ser independents, no han de ser pas interferits. Així és com els volem.
Punt 2
Però com poden ser neutrals els mitjans de comunicació públics si els seus responsables només responen, a
la pràctica, davant del Govern que els ha nomenat?
Com poden ser independents els mitjans de comunicació privats –sí, els privats– si quan volen estendre el seu
negoci a altres àmbits de la comunicació depenen de la
discrecionalitat del Govern que atorga llicències i freqüències? No ens enganyem! No hi ha cap mitjà important avui que pugui sobreviure si no és amb un plantejament multimèdia. No és així? Per tant, aquell que no
pugui entrar en un sector dels media, no pot ser media,
ni en un altre sector. Hi ha de ser una mica en tots. Això
no ho ignora ningú. La gent del carrer ho sap.
PLE DEL PARLAMENT
La qualitat, doncs, de la nostra democràcia, important
com és, no és l’única qüestió que depèn dels mitjans de
comunicació. També en depenen altres coses. En depenen l’impuls de la nostra llengua, l’impuls de la nostra
cultura, el foment de les indústries culturals, l’empenta del sistema educatiu, la qualitat de l’oci dels nostres
conciutadans i la nostra presència en les avançades tecnologies de la informació i de la comunicació. Tot això
està molt en funció del paper que hi juguin els mitjans
de comunicació públics i privats.
La necessitat del debat no ha estat, doncs, solament
subratllada per nosaltres i per altres grups de la cambra.
A tots els països europeus s’ha produït o s’està produint
aquest debat. Però no cal sortir de casa nostra per afirmar la necessitat i la urgència del debat sobre els mitjans de comunicació, només cal referir-se als diferents
posicionaments públics de sectors professionals sobre
aquesta qüestió. S’hi han pronunciat els sindicats, els
comitès d’empresa, els comitès professionals i el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Si tenim, a més, un d’aquests posicionaments, ben recents, signat per professionals tan destacats com Enric
Bastardas i Josep Gifreu, Victòria Camps i Miquel de
Moragas, Llorenç Gomis i Salvador Cardús, Josep
Maria Martí, Santiago Ramentol i Imma Tubella. El
primer paràgraf d’aquest manifest diu literalment:
«L’actual model de gestió i control de la ràdio i la televisió públiques al nostre país travessa una greu crisi. La
total dependència dels mitjans públics respecte dels
governs de torn i la creixent instrumentalització partidista dels continguts ha creat una dinàmica que atempta
contra el pluralisme informatiu i dificulta la tasca dels
professionals del periodisme que hi treballen.» Tanco la
citació.
D’això no n’ha parlat, el conseller Trias, malgrat l’extensió del seu discurs. Tampoc no ens ha explicat per
què hi ha manifestacions davant de les principals emissores de titularitat pública. Potser això aniria en contra
del cofoisme exhibit impúdicament. Ens trobem,
doncs, davant d’un debat –conclusió– necessari i urgent; un debat que vol claredat i consens. Claredat, primer, i consens, després. I la claredat exigeix fer, en
primer lloc, un balanç de la situació actual, posant especial èmfasi en els dèficits que arrosseguem, els dèficits i les virtuts.
Comencem per les virtuts, perquè les mancances que
constatem, ben evidents, no ens han de fer perdre de
vista que, en conjunt, el balanç d’aquests anys en matèria de comunicació és raonablement bo. En els darrers
quinze anys els canvis han estat molt notables i, en el
seu conjunt, prou positius.
En primer lloc –en primer lloc perquè el marc constitucional ha permès una cosa tan important com és la
llibertat d’expressió–, llibertat, tant pel que fa a la transmissió de les idees com a la creació de mitjans. D’altra
banda, l’expansió de mitjans públics ha estat molt notable.
I així avui gaudim d’uns mitjans públics de la Generalitat i d’uns mitjans públics del món local importants.
Així mateix s’ha expandit de manera molt saludable
l’oferta en mans dels grups privats. Tal vegada, els mitSESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
19
jans privats catalans haurien de guanyar, efectivament,
una major independència –com deia abans– aconseguint que els poders públics renunciïn a interferir-los i
donant més responsabilitat, potser, si volen, als professionals que hi treballin; és la seva lliure decisió.
Tot això ha permès un avenç notable pel que fa al pluralisme i també –tot i les dificultats que hem trobat– per
l’ús públic del català. En aquest balanç positiu hi han
tingut un paper clau els professionals dels mitjans. Ha
estat en bona part gràcies a la seva capacitat d’innovació i, en definitiva, a la seva professionalitat que els
avenços s’han pogut consolidar.
Els avenços no s’han restringit als grans mitjans nacionals, sinó que ha renascut amb força arreu de
Catalunya un teixit vigorós de comunicació local fet
d’una multitud de ràdios, de petites televisions, de butlletins, de revistes i de diaris que configuren, tot i la
manca de suport, un enorme potencial, un gran potencial.
Com expliquem, doncs, o com ens podem explicar,
doncs, en aquestes condicions que, malgrat aquests
avenços innegables hi hagi avui una preocupació tan
general sobre la situació de la comunicació? Com podem explicar que un exponent significadíssim del món
de la comunicació afirmés ahir mateix que mai, de la fi
del franquisme ençà, hi havia hagut una inquietud tan
gran entre els professionals? Al nostre entendre aquesta
situació es deu a la presència de tres grans dèficits, tres
grans mancances que responen, en molt bona part, a
deficiències en l’acció del Govern català.
En primer lloc: manca encara pluralisme. I ha mancat
sobretot voluntat de potenciar-lo. Massa sovint hem
vist com els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han estat sotmesos a pressions i manipulacions. Vostès han volgut posar-los, de vegades, no al
servei del país, sinó al servei d’interessos de partit.
D’això, molts dels grups de la cambra en poden donar
testimoni. Els estalvio els detalls, d’altra banda coneguts per tots. Em sembla més útil obrir un nou capítol
en què puguin fer-se sentir totes les veus, un capítol en
què els mitjans públics catalans esdevinguin veritablement plurals i neutrals. I això requereix consens i sobretot voluntat política.
Acabem ja amb la propaganda més o menys inconscient, més o menys culpable, i establim unes noves regles
del joc clares i equitatives. Acabem amb el partidisme
que sortia en alguna de les pancartes que he vist, en els
diaris d’avui, fotografiades.
En segon lloc: problemes de finançament. En efecte, al
costat de les mancances de pluralitat hi ha un greu problema econòmic que afecta la mateixa viabilitat dels
mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Escoltin bé: el deute consolidat de l’any 97 era, si no
m’erro, de 57.026 milions de pessetes; l’any 98 en reconeixien ja uns 80.013 milions. Ningú s’acaba d’atrevir ara a dir amb seguretat on som en matèria de deute. Superarem enguany els 100.000 milions? Digui’nsho, si és que pot, senyor Trias –perquè el senyor Mas
tampoc hi és, a més. Digui’ns si és veritat, com han
afirmat diverses fonts, que Televisió de Catalunya és
l’única televisió pública d’Espanya que segueix fent
SESSIÓ NÚM. 4.1
créixer el seu nivell d’endeutament. Digui’ns –i sap que
ho pregunto a contracor, senyor Trias– si és veritat que
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es troba a
les portes de la fallida econòmica. Digui’ns com es
poden justificar els 13.000 milions de pessetes de pèrdua en el pressupost d’explotació de 1998. Per què arriba tard la proposta de nou contracte programa, que
era la responsabilitat d’un conseller que ara tampoc no
hi és i que jo crec que va ser la primera víctima d’aquest
debat –els ho dic francament–, víctima preventivament?
En tercer lloc, falta un marc jurídic més estable per als
mitjans locals. La gran riquesa que representa el teixit
de comunicació local a què em referia abans, més
amunt, no ha trobat el necessari suport per part del
Govern. Han estat massa temorosos de la pluralitat,
també en aquest camp, fins a tal punt que no s’han preocupat de garantir l’accés de tots els ciutadans a una
informació plural, que han permès que en territoris de
Catalunya –en alguns territoris de Catalunya– no sigui
possible rebre el senyal de totes les televisions i ràdios;
i, si no, que els ho preguntin al Pallars o al Ripollès.
Sí, hi ha moltes i moltes emissores –és veritat–, però
totes amb el mateix parte, que dèiem abans; totes amb
el mateix parte. I això no és pluralitat. Els mitjans públics locals no tenen encara un marc jurídic prou sòlid,
amb la manca d’aplicació de les lleis de televisions locals i amb el retard injustificat de l’adjudicació de les
concessions de les televisions locals. L’excés de dependència dels mitjans locals respecte dels governs municipals no és de cap manera –de cap manera– comparable a la realitat que vostès han creat en la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió. I, en tot cas, no els pot
servir –no ens pot servir– de coartada per tal de mantenir l’estat de coses que tants critiquem. Més aviat el
que haurien de fer és seguir el camí que ja han emprès
diversos municipis per tal de garantir i potenciar la pluralitat en els seus mitjans.
Bé, doncs, en resum, aquesta és una situació insostenible, no s’adiu amb la funció de servei que els mitjans
públics han de complir, ni amb la sensibilitat democràtica del nostre poble, ni tampoc amb la necessitat
d’adaptar-nos als canvis tecnològics. Ens trobem en un
context que ha canviat molt. En aquests darrers deu
anys el món audiovisual català, i l’espanyol, i l’europeu, s’han transformat completament. Hem passat
d’una situació de monopoli del sector públic a un model mixt públic i privat, d’un model relativament limitat a un model que ha esclatat per la seva potència, per
la seva influència i per la seva presència en el conjunt
de la societat.
En aquesta situació de canvi tecnològic accelerat, vostès no han fet altra cosa que tractar de cavalcar en el
tigre, renunciant a portar la iniciativa. I això els ha fet
perdre un tren darrere l’altre. Ara, el servei públic i els
mitjans públics han de trobar una nova lògica que els
justifiqui, que els doni sentit, que permeti explicar, que
permeti justificar el seu finançament públic. I per això
ens cal resoldre els dèficits que hem anunciat i conferir una nova legitimitat als mitjans públics. Per on ha de
passar, aquesta nova legitimitat? Per què volem un nou
marc de l’audiovisual? Perquè volem uns mitjans pú-
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
20
blics neutrals i plurals. Perquè volem que els mitjans
públics ajudin a enfortir la nostra democràcia i la cohesió de la societat. Perquè volem un model audiovisual
català equilibrat, competitiu i no dependent exclusivament del mercat. Perquè els canvis tecnològics ens obliguen a tenir un model amb capacitat d’adaptació i d’innovació. Per tot això, oferim un acord a tots els grups
de la cambra, per tal de definir el nou marc de
l’audiovisual a Catalunya; un marc que al nostre entendre hauria de basar-se en les deu propostes següents.
Primer. Modificar, per aprovar-la abans del proper mes
de març –i el timing és molt important en aquesta discussió: hem de donar senyals que alguna cosa canvia i
que canvia ja–, l’actual Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal de convertir-lo, com en altres països europeus, en l’única autoritat reguladora de
l’espai audiovisual; un Consell administrativament autònom i amb capacitat sancionadora que ha de poder
actuar amb plena independència i efectivitat jurídica,
com succeeix en altres països.
Segon. Posar sota l’autoritat del Consell l’atorgament
de les freqüències i llicències de ràdio i televisió a les
emissores privades, que sigui el Consell Català de
l’Audiovisual qui pugui atorgar freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades. I hauríem de veure si no hauria de ser també aquest Consell
qui atorgués les llicències de les emissores locals.
Tercer. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Fer una nova llei que reguli
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i que ha de
tenir com a objectiu l’adequació dels mitjans públics als
nous requeriments tecnològics, com s’ha dit aquest
dematí; una llei que garanteixi major transparència i
neutralitat, que doti de majors atribucions el Consell
d’Administració i que defineixi un marc estable per als
serveis de comunicació local –també per als serveis de
comunicació local. Entre les atribucions del Consell
d’Administració ha de figurar de manera destacada el
nomenament del director general de la Corporació per
una majoria qualificada. Ens sembla que aquesta és una
–potser la millor– de les vies que es poden pensar per
garantir el que la majoria dels grups d’aquesta cambra
desitgen.
Quart. Instar el Govern per tal que, mentre aquesta llei
no estigui aprovada, el nomenament del director general de la Corporació sigui acordat amb la participació
de tots els grups de la cambra.
Punt 2
Cinquè. Garantir que els organismes rectors dels mitjans públics estiguin integrats per experts i gestors acreditats. La composició del Consell de l’Audiovisual de
Catalunya haurà de ser, igualment, equilibrada i els
seus components s’hauran de sotmetre a una avaluació
–avaluació de la seva idoneïtat– per part de la Comissió de Control Parlamentari. Crec que aquest control
d’idoneïtat s’hauria de fer també, evidentment, amb el
director de la Corporació i amb el seu equip. No es tracta només de nomenar una persona: es tracta de nomenar una persona amb un programa i un equip. I independentment del sistema que finalment decidim per al
nomenament, crec que aquestes persones han d’estar
sotmeses democràticament a l’escrutini d’aquesta cambra; aquestes persones i el seu programa.
PLE DEL PARLAMENT
Sisè. Acordar un marc de finançament estable per al
mitjans de la Corporació Catalana; un marc basat en un
contracte programa que permeti, en primer lloc, eixugar el deute, i defineixi les fonts de finançament i les
obligacions de la Corporació pel que fa al servei públic
en el període 2000-2005, és a dir, el que no ha fet el
senyor Vilajoana, fins ara.
Setè. Ampliar les tasques de la Comissió de Control
Parlamentari de la Corporació a tots els àmbits
audiovisuals, tot incloent, així mateix, els nous serveis
de comunicació i de telecomunicació: cable, Internet,
televisió digital terrestre, etcètera. Aquestes tasques han
d’incloure també el fet de vetllar per la qualitat dels
serveis i pels drets dels usuaris de la xarxa, amb la consecució, per exemple, de la tarifa plana d’accés a
Internet.
Vuitè. Impulsar el desenvolupament de la indústria
audiovisual de Catalunya a través de les oportunes
mesures de foment i mitjançant la constitució d’una
entitat de caràcter consorcial que agrupi administracions i empreses, primer les administracions i les empreses concernides.
Novè. Defensar el paper de Sant Cugat com a centre de
producció audiovisual, tot radicant-hi la producció de
la segona cadena de la televisió estatal. En aquest sentit, caldrà impulsar un nou paper del Consell Assessor
de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya, modificant,
si cal, la llei que en regula el funcionament. El fet que
nosaltres diguem que no volem que tot quedi suspès en
funció del que passi amb les lleis de Madrid, perquè
pensem que moltes coses més de les que s’han fet es
poden fer amb aquelles lleis, no vol dir que nosaltres no
estiguem d’acord a canviar-les, «al tanto!», que quedi
clar.
Novè. Defensar el paper de Sant Cugat... I per cert, el
senyor Carrillo, el senyor Marc Carrillo, el que va dir
en el seu dictamen és que la millor manera de procedir,
des del punt de vista de l’ordre jurídic, seria començar
per les lleis de Madrid i seguir per les d’aquí. Però mai
no va dir –pel que jo he llegit– que no fos possible començar a canviar des d’aquí. D’això, tothom se n’adona en aquest país, menys el Govern, sembla ser.
Desè. Aprofitar les potencialitats derivades del modèlic acord impulsat pels ajuntaments catalans que donà
lloc a Localred per aconseguir que el sistema de comunicació per cable de banda ampla arribi amb la major
simultaneïtat possible a tot el territori de Catalunya, tot
evitant nous episodis de marginació i desequilibri territorial. Em consta que per aquesta via s’ha avançat.
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, avui són molts els ciutadans i els sectors professionals que tenen els ulls posats en aquesta cambra
i que esperen d’aquest debat i de les seves conclusions
un senyal inequívoc de canvi; un canvi que faci dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya uns mitjans efectivament neutrals, i no instruments al servei de
qui mana. Un canvi que faci dels mitjans de comunicació privats uns mitjans efectivament independents i
conscients de la importància pública del servei que
presten. Som en un punt de no-retorn: la solució no
admet demora. Esperem que, de les nostres propostes
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
21
i de les que puguin aportar els altres grups de la cambra, en surti el senyal que els ciutadans esperen.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
El president
Moltes gràcies, il·lustre senyor diputat. Té la paraula
l’honorable conseller senyor Xavier Trias.
El conseller de la Presidència
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, és veritat que no ho escolta, el president, no?
Jo crec que té lògica, no?, és a dir, el conseller de la
Presidència sóc jo. És veritat –i té raó vostè– que amb
data de caducitat. Sí, sí, és cert. Em presentaré a les
eleccions a nivell de l’Estat i, per tant, dintre d’un
temps dimitiré el meu càrrec. Però la veritat és que he
estat fent la tasca, i, essent ara el responsable del Departament de Presidència, durant quatre anys, m’hauria
sabut molt de greu perdre’m aquest debat. Li ho dic de
debò. Semblava lògic que fos, a més, el conseller de la
Presidència, que està aquests anys al capdavant del
Departament de Presidència, qui donés la cara i qui
donés les explicacions. Per tant, no ens amaguem de
ningú, no ens amaguem de re; expliquem, expliquem el
que hem fet, expliquem el que farem, sense cofoismes... No sé com explicar que, en explicar les coses que s’han fet, en estar orgullosos d’això que vostè
diu –que s’han fet coses raonablement bé–, doncs, això,
jo crec que és un motiu d’orgull per a tots nosaltres, de
satisfacció, i això no vol dir que no hi pugui haver crítiques, que no es puguin millorar coses i que no es pugui avançar en segons quins aspectes, no?
La veritat és que jo li he d’agrair que, vostè, quan es
refereix a mi, sempre té paraules molt correctes. Jo li
agrairia, més que mai, que les fes en contraposició,
perquè això crea una situació que jo crec que no és
positiva, i, sincerament, crec que no va bé a ningú, no?
(Remor de veus.)
Jo crec, sincerament, que el debat que hem plantejat
avui no és un debat... Vostè diu: «Escolti: els hem forçat, no?» No hauria elegit aquest moment; no hauria
elegit aquest moment, no? La veritat és que, si hagués
tingut la possibilitat de donar l’opinió, hauria dit que
aquest debat sobre els mitjans de comunicació, sobre
l’audiovisual a Catalunya, és millor fer-lo fora d’una
situació electoral o fora d’una situació preelectoral.
Però hi insisteixo: jo crec que és un debat que, com
haurà vist, doncs, no fa por; jo crec que podem fer una
explicació llarga; podem explicar, certament, quines
són les situacions i per què hem pres unes decisions fins
ara, i per què, la veritat, estem davant d’una situació
nova i d’una situació que exigeix, per part de tothom,
noves respostes.
Aquesta és una veritat, i és una veritat perquè estem
davant d’una autèntica revolució dels mitjans de comunicació, no? I estem davant d’una gran evolució de la
societat de la informació; no em canso d’explicar-ho a
tots els indrets, i nosaltres, Catalunya, crec que té l’obligació d’apostar –i d’apostar amb força– envers aquesta societat de la informació, no?
SESSIÓ NÚM. 4.1
Per tant, escolti’m: jo crec, sincerament, que nosaltres
tenim el deure –tots– d’afrontar aquesta nova situació
amb força i amb la convicció que és evident que l’experiència d’aquests darrers anys ens pot fer fer un salt
endavant. També és cert –i vostè ho ha dit– que estem
davant d’una situació en què, a nivell dels professionals
dels mitjans de comunicació, hi ha inquietuds. Hi ha
inquietuds, i hi ha situacions complexes, no? A mi no
em treuen del cap..., jo sempre utilitzo termes sanitaris,
no?; sóc un metge, vostès saben que m’agrada la sanitat, i el que passa, el que passa en els mitjans de comunicació no és molt diferent del que passa en els hospitals –no és molt diferent, eh? S’hi sumen diferents
coses i diferents situacions, no? Una explosió, un creixement espectacular d’un mitjà, o d’un sistema, i què
passa amb això? Els professionals se senten inquiets, se
senten incòmodes, perquè es troben en una situació
nova, no? Una situació en què jo m’he trobat, com a
metge, i és que el meu jefe tenia deu anys més que jo;
el meu jefe tenia deu anys més que jo, i em podia haver
passat tota la vida en un hospital essent adjunt, perquè
la funció pública comporta això: crea aquestes dificultats, aquests problemes, i això genera tensions que se
sumen a les tensions lògiques que vostè diu de voler
influir en un mitjà o en un altre per part dels polítics,
no?
Quan vostè diu: «Escolti’m: vostès intenten influenciar
a nivell dels mitjans de comunicació?», senyor
Maragall, em deixa preocupat. Vostè sap perfectament
que vostè intenta influir en els mitjans de comunicació
–i ho sap. I escolti’m: jo crec que, entre tots, no?, hem
de fer un esforç de mentalització, que no és veritat que
no intentarem influir de cap manera en els mitjans de
comunicació; el que hem de fer és donar les garanties
i forçar els mecanismes que permetin que aquesta influència sigui una influència contrastada, i que siguem
capaços de posar en evidència aquestes situacions i siguem capaços de posar autèntics mecanismes de control.
Fixi’s vostè que, quan nosaltres diem que han de canviar moltes coses –i canviarem coses–, vostè acaba dient: «Escolti’m: hem de posar un nou consell d’administració, hem de fer això, hem de fer allò.» Vostè sap
quin és el problema? El problema és que la gent que
posem en els consells d’administració no són persones
posades independentment. Jo li’n podria posar un conjunt, d’exemples i de situacions que passen aquí, a
Catalunya, no? Per tant, escolti’m: fem el compromís
de fer les coses ben fetes entre tots, començant per nosaltres –començant per nosaltres–, perquè, si som capaços de crear un consell d’administració de debò, si som
capaços de canviar aquestes coses, les coses aniran
endavant.
I ho hem de fer, escolti’m, des de la sinceritat i des de
la veritat d’aquests temes, no? Perquè el que no és
de rebut és defensar unes coses a Andalusia diferents de
les que es defensen a Madrid i diferents de les que es
defensen aquí. Jo ja entenc que vostè diu: «Escolti: a
mi, això, com si plou a la teulada d’un altre...» He, he...
Escolti’m, és divertit, però jo, sincerament, crec que li
plou –i bastant– i que ha de vigilar que no tingui goteres, perquè, realment, quan un pren la decisió de de-
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
22
nunciar segons quines manipulacions i s’atreveix a dir
que hi ha manipulacions en els mitjans de comunicació
públics dependents de la Generalitat, escolti’m, s’ha
d’estar molt segur de no tenir la teulada de vidre, no?
Aquest debat és un debat que no es produeix només a
Catalunya; vostè ha dit una cosa que és veritat, no?
Aquest debat no es produeix només a Catalunya; aquest
és un debat que es produeix a nivell de tot Europa, no?
Tots els països, totes les administracions, tots els parlaments, intenten veure de quina manera es legisla, la
manera d’assegurar aquesta independència dels mitjans
de comunicació. I és evident que, dintre de tot això,
doncs, escolti’m, hi ha moviments, hi ha... I escolti’m:
nosaltres, el que sí que hem ofert –i avui, aquest matí,
ho hem ofert de totes totes– és el consens.
Em sembla que, la meva intervenció d’avui, no podrà
dir que no sigui una intervenció dirigida a buscar el
consens dels diferents grups de la cambra. Vostè, al
començament de la seva intervenció, feia una explicació i deia: «Escolta: però què feu, que avui sortiu dient
que es farà una llei sobre el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya?» No avui: ahir es va reunir el Govern, i vam
admetre a tràmit en aquest Parlament –va admetre a
tràmit– una llei que proposa el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i, per tant, això té una
gran lògica, i nosaltres, aquest, és un paper que fem de
totes totes: això no és una cosa que ens hàgim tret de la
màniga avui. Hi ha un grup parlamentari que ha presentat això, eh?, i, per tant, nosaltres hi estem d’acord, i
estem d’acord que vagi endavant, i estem d’acord a
buscar fórmules de consens perquè, al cap i a la fi, el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya sigui un ens
independent, un ens jurídicament independent, i que, a
més, tingui un finançament a part, de manera que pugui tenir la seva màxima llibertat. (Remor de veus.)
Vostè em diu: «El finançament...» Vostè sap perfectament per què ha passat el que ha passat i per què hi ha
l’endeutament a la Televisió catalana, no?, com sap
vostè perfectament per què la Televisió espanyola està
endeutada. Ho sap perfectament, perquè vostè pertany
a un partit que va optar per aquesta situació, de dir:
«Escolta’m: què hem de fer per complir els criteris de
Maastricht?» Doncs una cosa que es va fer va ser dir:
«Escolta’m: deixem les televisions, deixem que es facin avals, o que es faci aquest sistema, i això ens permet
un cert coixí...» Evidentment, aquest no és un sistema
bo; és evident que això exigeix un nou sistema de finançament; és evident que això exigeix un contracte
programa a cinc anys; és evident que exigeix una solució a l’endeutament, però també li dic una cosa: això
exigeix que nosaltres busquem una solució al finançament de TV3, de la Corporació, que ha d’anar lligat al
sistema de finançament que es doni a tot l’Estat espanyol.
Punt 2
Vostè proposa deu punts; amb la majoria d’aquests
punts, hi estic completament d’acord, i el que sí que li
puc assegurar, de totes totes, és que nosaltres farem un
esforç, no?, i farem un esforç de consens, i farem un esforç, malgrat les dificultats legislatives, i farem un
esforç perquè el proper director general de la Corporació també neixi –malgrat que el nomeni el president del
Govern– del màxim consens possible, no? Aquesta és
PLE DEL PARLAMENT
la via que prenem, aquest és el camí que jo crec que és
important que siguem capaços de prendre entre tots,
sense demagògies, sense voler-nos tirar els plats pel cap
els uns als altres... Vostè diu: «Escolti’m, els ens locals,
no sé què, jo li podria explicar...» Jo li podria explicar
moltes coses dels ens locals, no? Li podria explicar
molt de les televisions, de les ràdios locals, però, escolti’m, jo crec, jo crec que un debat com aquest no consisteix que ens tirem els retrets, sinó que busquem solucions de futur, i això és el que jo avui els ofereixo:
solucions de futur, que no seran fàcils, que seran complexes, però li asseguro que les fem absolutament convençuts que la nova situació que es crearà a Catalunya
i a Europa, que la nova situació que crea aquesta revolució tecnològica que és la societat de la informació
requereix aquest esforç entre tots.
Ha de ser un esforç sincer, basat en la confiança mútua
i basat en la confiança que, quan diguem una cosa per
a uns, també la diguem per als altres.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula
l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Agraeixo la seva intervenció, tant pel to com per l’actitud, que sé que no és senzill de mantenir. Jo he estat
president d’un govern local, durant una colla d’anys, i
sé, en fi, com, de vegades, dol que a un el critiquin des
de l’oposició, i un veu, o un pensa, que no ho ha fet tan
malament com diuen des de l’oposició, i un voldria
poder contestar, de vegades, amb la mateixa passió amb
què l’oposició fàcilment arriba a les seves formulacions, i no pot, d’alguna forma; sobretot, quan un és alcalde, perquè, aleshores, a sobre de president del Govern, és president del plenari, d’alguna forma; és el
moderador del plenari, no? De manera que jo li agraeixo molt de debò el que ha dit i com ho ha dit.
Vostè diu que no hauria elegit aquest moment; jo crec,
francament, senyor Trias, que vostè s’equivoca, en
això: les regles del joc són les regles del joc, i el joc no
es pot fer bé si les regles no són clares, i no n’estan, de
clares –no ho estan del tot. La gent, la gran majoria, jo
diria, dels catalans, i la gent que es mou en aquests
mitjans i en el món de la política i dels mitjans de comunicació, ho té clar: que les regles no estan prou clares, que el camp de joc no està prou net, i que s’ha de
netejar. Després podrem jugar –millor o pitjor–, però el
camp ha d’estar net, i les regles han de ser evidents, no?
Era el moment, és el moment, després d’unes eleccions? Es podria reflectir en un debat, després de les
eleccions, el ressentiment, les angúnies, en fi, les petites ferides personals? No, no s’hi reflecteixen; jo ja els
ho dic: jo tinc la impressió que els mitjans de comunicació no han influït en el resultat de les eleccions que
hem tingut, tot i que alguns, possiblement, ho volien,
però no hi han influït, i estigui segur que aquest és el
meu convenciment absolut. És a dir, no vinc aquí a dir:
«Ha passat alguna cosa...» No, no, estem parlant del
futur; comença un nou període, han passat vint anys
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
23
d’un govern, entrem en un segle nou i en un cicle nou;
fem-ho bé; deixem clar què fa el Parlament, què són
mitjans de comunicació públics neutrals, què són mitjans privats lliures, independents, que tenen els seus
criteris, que no se senten interferits ni per la concessió
de freqüències ni per cap altra qüestió. Per tant, bon
moment, senyor Trias; jo crec que bon moment.
«Els hospitals s’assemblen a les televisions i als mitjans?» Segur! El dolent seria que l’hospital al qual s’assemblés la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fos
l’Hospital General de Catalunya. Ja m’entén: això seria horrible. Però vostès no ens contesten sobre aquesta qüestió. Ens diuen: «A Madrid també en tenen, de
dèficit.» D’acord, però aquí hem de governar el nostre
i hauríem de demostrar que el dèficit que tenim, en fi,
està ben trobat; que, en fi, es té perquè s’ha fet una colla
de coses que no es podien fer d’una altra manera.
Vostès volen influir, vostès també... Deixem-ho córrer,
deixem-ho córrer perquè amb això no convencerem
ningú, avorrirem tothom, i, aquest matí, una mica, senyor conseller, ens hem avorrit –una mica.
Vostè té exemples? Home, jo, sí; per fer-ho una mica
més distret, jo sí que tinc exemples. Vostè diu: «Vostè
no pot demostrar...» Sí que ho puc demostrar, perquè
vinc del ram que vinc –de la política– i, per tant, he tingut experiències, i vostè dirà: «Doncs no són tan
greus». D’acord, no són greus. Diu: «Són divertides?»
Doncs sí, són divertides, però són, i demostren l’existència d’un món que jo imagino que deu ser així per a
tothom, no només per a mi.
Jo vaig a Sarajevo l’any 95 i el corresponsal de la Corporació Catalana –una anècdota que no té més transcendència, eh?, però, en fi...–, de Catalunya Ràdio, que
està a Zagreb –no està a Sarajevo–, em pregunta, perquè se n’assabenta, si ha d’anar a Sarajevo, i li diuen:
«No», i no hi va, i, l’últim dia, abans, quan ja és tard per
anar-hi –al final hi va arribar, pobre home, però amb
dificultats i tard–, li diuen: «Vagi-hi corrents, que també
hi va el senyor Miquel Roca i Junyent.» El senyor m’ho
diu, ho diu, ho explica... S’ha llegit en aquesta cambra,
em penso, en una ocasió anterior; de manera que no
estic explicant res que no sigui conegut.
Aquest estiu passat; pregó de Puigcerdà: «Convergència i Unió està en contra que l’alcalde» –que és d’Esquerra Republicana, per cert– «hagi convidat Pasqual
Maragall a fer el pregó de l’estiu, de la Festa Major de
la Vella del Llac.» I, és clar, amb això el que fa és, encara, crear més enrenou; el pregó es converteix en un
acte públic de masses –massivament seguit–, i es converteix en notícia, i, al migdia, el Telenotícies dóna la
notícia d’aquest pregó, i, com que el cap d’aquell informatiu estava de vacances aquell dia, el senyor que està
fent la comesa, o la senyora –no sé si era senyor o senyora–, ho posa com a segon lloc en el Telenotícies
d’aquell dia i rep una «bronca» descomunal davant de
tota la plantilla –o pràcticament– per part del director
d’informatius.
D’aquestes –que són «tonteries»; vostè em dirà que ho
són–, n’arriben cada dia, de manera que un té la impressió que, quan diu que hi ha partidisme en els mitjans no s’ho està inventant.
SESSIÓ NÚM. 4.1
«Consens»? A vostè, li ha passat això? Senyor Trias, a
vostè, li ha passat això, o alguna cosa semblant, en fi,
a Barcelona Televisió, a la COM, en alguna ràdio local...? Li ha passat, en fi, que li facin aquest tipus de
cosetes? No? Doncs, fantàstic, si no li ha passat, perquè
senyal que les coses van bé. (Rialles.)
«Consens»? Vostè –i ara anem al més important–, el
pitjor jo crec que seria que les coses no quedessin clares, perquè, amb tanta expectació com aquest debat ha
suscitat, seria molt dolent que, d’aquí, no en sortís alguna cosa clara. Jo li he proposat deu coses en les quals
vostè diu que, en general, està d’acord, i, aleshores, fa
un matís sobre el nomenament del president de la
Corporació. Diu: «Farem un esforç perquè el nomenament d’aquesta persona es faci amb les màximes condicions de consens.»
Posem-ho una mica més clar. Nosaltres hem dit una
fórmula –n’hi ha d’altres de possibles–, nosaltres hem
dit que el Consell d’Administració de la Corporació
Catalana sigui elegit –aquest, sí– per dos terços –que ja
ho és, no?– de la cambra i sigui el que anomeni, com
succeeix en d’altres països, el director general de la
Corporació i el seu equip –i el seu programa. I vostè em
diu: «Bé, el màxim que li puc dir és que farem l’esforç
perquè això es produeixi amb el màxim de consens.»
Doncs jo faig un esforç, també, i li dic, li pregunto el
següent. Vostè estaria d’acord amb una formulació –per
anar una mica més enllà d’allà on vostè ha arribat– que
digués: «El president de la Generalitat no nomenarà
una persona que no tingui el consens del Parlament»?
Fixi’s que és ben senzill... Vostè estaria d’acord a dir
avui, aquí, fins allà on vostè es pot comprometre –i
esperem que, evidentment, comprometi, com l’està
comprometent, tot el Consell Executiu i, per tant, el seu
president–: «El president no nomenarà una persona que
no tingui el consens del Parlament.»? Estaria vostè
d’acord que aquest nomenament es produís immediatament després de la renovació del Consell d’Administració que l’ha de controlar –renovació que jo espero
que es produirà en la sessió ordinària del dia 21 i 22
d’aquest mes–? Contesti aquestes preguntes, perquè,
aleshores, sense haver resolt el problema, perquè aquesta formulació no és cap mètode –és un principi–, tindrem
un principi per resoldre’l.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller...
El conseller de la Presidència
No, des de l’escó, i només perquè, escolti’m, vostè ha
posat tot un conjunt d’exemples, eh?, que escolti’m...
Jo no pensava contestar, però, escolti’m: vostè s’imagina algun cop que nosaltres féssim aquest anunci i aquí
hi hagués, en lloc de BTV, la Corporació Catalana, i
que a la Televisió catalana hi hagués la foto del senyor
Pujol? (Remor de veus.) El senyor Clos, no?
Home, jo, sincerament, crec que hauríem de deixar
exemples d’aquest tipus. A vostè, ja li ho he dit, que hi
ha cops que es té el sostre de vidre, i, llavors, el que
hem de fer és buscar aquestes fórmules de consens,
no?, i el que sí que li puc assegurar és que el president
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
24
nomenarà el director de la Corporació buscant el consens dels grups d’aquest Parlament.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller.
Té la paraula el diputat senyor Pasqual Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Home, la veritat és que no, senyor Trias, que no, que
no, que no anem bé, que no és suficient. No, no anem
bé, no anem bé; no.
Miri: hem de fer, tots, un esforç perquè... Vostè diu:
«Farem un esforç: el president mirarà de posar-se
d’acord.» No, escolteu: nosaltres defensem el que defensem, es faran diverses propostes diferents a la cambra, aquesta tarda –m’imagino–, i alguna d’elles haurà de sortir; res de res no pot quedar perquè, escolti: els
criticaran a vostès i a nosaltres, a tots, quan sortim a
fora; ens diran: «Però, què heu fet? Tant de discutir i tot
queda igual.» No pot quedar igual, i la seva fórmula
encara deixa massa dubtes sobre si quedarà igual o no.
De manera que jo li dic: pel que fa al Consell d’Administració, que vostè i jo estem d’acord –n’estic segur–
que ha de tenir un paper més important i que ha de ser
més d’administració... Estic d’acord amb el que vostè
ha dit que no sempre els seus membres han sigut, potser..., no han respost a la configuració que haurien de
tenir per ser un consell d’administració que administrés; fa més de control polític... Això ja ho farem aquí,
a la Comissió de Control –estic d’acord amb vostè.
Però si ha de manar, ha de poder, és clar, manar en el
sentit de determinar coses. La més important, quina és?
Nomenar el director? Potser no sigui la més important;
en tot cas, és la més emblemàtica i la que jo crec, no
essent tan categòrica com que sigui el Parlament el qui
nomeni, que ja entenc que té..., en fi, ja li he dit que jo
tinc una certa experiència de govern, i sé el que és que
et diguin: «No, no; això no ho decidiràs tu, ho decidirà el Ple, ho decidirà el Parlament.» Jo entenc que un
governant, sobretot si hi està acostumat, digui: «Això
és una renúncia que em fa quedar com amb menys força davant del poble, i no ho puc fer, fins i tot per la idea
que jo en tinc, del que el poble és i ha de ser, no?, pel
bé de Catalunya, diríem.» Doncs us equivocaríeu, en
això.
En aquest moment, el que Catalunya ha de fer –i n’estem convençuts, jo crec, la majoria dels membres
d’aquesta cambra– és enfilar el camí europeu i el camí
europeu és que no pot ser que una persona governi, que
tingui una personalitat extraordinària... És una bona
notícia per al país; de vegades, incòmode per a alguns,
per a l’oposició, sobretot, però és bona notícia; el que
és una mala notícia és que ell nomeni els senyors que
li han de fer la crònica de la seva personalitat, i el comentari. Això no pot ser, això ha de canviar. Hem de ser
un país europeu de debò, i el president ha de renunciar a aquesta prerrogativa que té.
Punt 2
Si vostè em diu: «Farà els possibles.» Bé, aquesta és
una cambra..., la democràcia és, també, un principi de
desconfiança raonable, i la desconfiança es manté. Per
PLE DEL PARLAMENT
tant, mirin de fer un pas més. En tindrà ocasió, perquè,
per altra banda, hi haurà altres intervencions, m’imagino, en la mateixa línia, i a veure si el seu pensament va
evolucionant una mica més en la línia que convé a tots.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Ricard Fernández Deu.
El Sr. Fernández Deu
Molt honorable senyor president del Parlament de
Catalunya, il·lustres senyores diputades, il·lustres senyors diputats, permetin-me, abans que cap altra cosa,
l’expansió personal d’expressar davant la cambra una
doble emoció: la que suposa adreçar-me per primera
vegada al Ple del Parlament des de la tribuna d’aquest
hemicicle i la de fer-ho a propòsit d’un argument que
ha estat l’eix vertebrador de tota la meva vida professional. Aquesta és, també, la raó que em porta a reiterar als membres del Grup Parlamentari Popular el reconeixement a què m’obliga l’honor que suposa la confiança que han dipositat en mi.
Senyor conseller, hem seguit, he seguit amb molta atenció la seva intervenció d’aquest matí; potser –si em
permet una crítica constructiva–, més abocada al terreny de les telecomunicacions que no pas al terreny de
l’audiovisual, quan del que, segons el meu punt de vista, es tractava era de reflectir la situació per la qual travessa aquest sector a Catalunya i tractar de cercar una
solució als problemes que a hores d’ara té plantejats,
que són molts i molt importants.
I he vist un cert cofoisme en alguns moments de la seva
intervenció, quan posava, per exemple, el fet que la
transmissió de les campanades de Televisió de
Catalunya havia passat per damunt de les campanades
de la Puerta del Sol. Jo li diria, senyor conseller, que
això, en certa mesura, potser ens ajuda a entendre l’actitud, la idea o el tarannà, o la sensibilitat de vostès a
l’hora d’analitzar el paper de la televisió pública de
Catalunya, més exactament, de la dependent de la Generalitat de Catalunya. No és tan important passar per
damunt de les campanades de la Porta del Sol com que
les campanes sonin bé. I jo crec que és això el que ens
hem d’aplicar.
I el que avui ens porta aquí és tractar de construir entre tots plegats un marc raonable, modern, democràtic
i de progrés que vingui a garantir l’existència i el desenvolupament del sector públic de la ràdio i la televisió
els propers anys. Però ja els dic, d’antuvi, que des del
meu modest punt de vista, aquest debat no pot ser una
altra cosa –i, si ho aconseguíssim, ja fóra important–
que la primera pedra d’un procés que vingui a garantir
el correcte funcionament, l’eficàcia i, àdhuc, la pervivència de les nostres emissores públiques.
I això ho hem de fer entre tots; absolutament entre tots;
no hi caben exclusions, raó per la qual apel·lo no només
al bon criteri que, sens dubte, ens anima a tots els qui
estem aquí, sinó també a un exercici d’imaginació i,
sobretot, de generositat, un exercici que ens permeti
debatre sobre continguts reals, superant la retòrica de la
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
25
confrontació. Per tant, crec amb tota franquesa que ens
haurem de prestar a cedir, tots plegats –tots plegats.
Creguin-me si els dic que, sense un projecte susceptible de ser assumit per la totalitat de les forces polítiques
representades en aquest Parlament, la ràdio i la televisió públiques no tenen garantit el seu futur. Ja sé que les
dificultats són molt nombroses –ja ho sé. Vostè, senyor
conseller, aquest matí, s’ha referit a la Llei 4/80, del 10
de gener, en el sentit d’atribuir-li un paper de llei de
bases, que, des del meu modest punt de vista, no té i
que, per tant, resulta impossible o resultava impossible
la producció de qualsevol mena de reforma.
Miri: les interpretacions a propòsit de textos jurídics
són moltes i molt diverses, però aquí hem fet, moltes
vegades, exercicis d’imaginació. Recordi, per exemple,
com es va posar en marxa el Canal 33 de Televisió de
Catalunya –només li recordo això. Però sé també que,
de la mateixa manera que Catalunya ha estat capdavantera en la posada en marxa del sector audiovisual a
Espanya –ara fa 75 anys que es va produir el llançament al món del primer missatge radioelèctric, justament des de la ciutat de Barcelona–, ara ens pertoca
elaborar un marc legal per donar resposta a tota aquesta
complexitat de què li parlava.
És evident que el model que tenim no resol els problemes que actualment se’ns plantegen. A setze anys vista de la Llei 10/83, de 30 de maig, de creació de la
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens trobem
un escenari totalment diferent, senyor conseller –molt
més complex.
Les noves tecnologies, per exemple, la digitalització,
que en certa mesura vindran a resoldre molts problemes, és veritat, però, que, d’altra banda, ens proposen
un repte al qual hem de fer front pel que significa la
reordenació, la redistribució de l’espai radioelèctric, on
les recents disposicions hagudes en matèria de televisió sense fronteres, les dificultats de finançament,
etcètera, s’han d’abordar, s’han d’afrontar decididament. Això sense oblidar que també des de llavors altres operadors institucionals s’han afegit al concert
públic de les comunicacions; estic parlant, per exemple,
de COMRàdio, estic parlant de Barcelona Televisió, o
estic referint-me a qualsevol emissora municipal.
El que ens correspon ara, doncs, és donar a tot plegat
una solució constructiva. I en aquest sentit, ja els anuncio que el nostre Grup ha resolt proposar la creació
d’una ponència conjunta capaç de produir, dins el termini d’un any, la Llei de l’audiovisual de Catalunya, on
s’haurà de definir clarament el concepte de ràdio i de
televisió públiques que volem, així com tot el que d’això se’n deriva.
El conseller aquest matí parlava del règim jurídic. Jo
diria que també hem de decidir què és el que fem amb
el nous suports; si les televisions públiques han de participar dels mecanismes de la televisió de pagament, de
la televisió sota comanda, del pay per view, de la seva
presència en les plataformes digitals. Tot això, crec que
ho haurem de definir.
I, naturalment, també, i com s’ha dit aquí, crec que és
fora de qualsevol dubte que la televisió pública, a
SESSIÓ NÚM. 4.1
Catalunya, ha d’actuar de dinamitzadora, de locomotora del sector industrial, que, d’altra banda, ja apunta, en
determinats aspectes, clarament bé.
Aquesta Llei a què em referia, a més, i sobretot, haurà
de garantir la neutralitat que justifica l’existència dels
mitjans públics de comunicació, cosa que només resulta possible des de la transparència en la gestió i la pluralitat, atributs que, units a la qualitat dels continguts,
n’han de constituir els eixos vertebradors. I també, en
aquest sentit, els anuncio que el Grup Parlamentari
Popular presentarà demà diverses propostes de resolució, perquè sembla evident que, sigui quina sigui l’Administració que tingui atribuïda la gestió d’una ràdio o
d’una televisió públiques, s’ha d’acostumar a retre
comptes i a sotmetre’s a un control rigorós i eficient, a
donar una resposta solvent als qui són els seus propietaris que, tractant-se dels mitjans públics, no crec que
sigui necessari dir que resulten ser els ciutadans de
Catalunya, legítimament representats per tots els qui
compartim aquesta cambra.
Ningú no pot creure –i actuar molt menys encara, des
del meu punt de vista– que, a partir del moment en què
se li atribueix l’administració d’una ràdio o d’una televisió públiques, pot fer amb ella el que li plagui. I, dissortadament, aquesta és una pràctica molt habitual. Ens
uns casos és cert més que no pas en uns altres, però
habitual. Ara els en donaré una mostra.
El dia 29 de novembre, senyor conseller, va produir-se
el nomenament del director general cessant de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a conseller
de Cultura. Això va donar lloc que es designés un director general suplent, cosa que es va fer mitjançant una
resolució seva, utilitzant la via de la Llei d’organització,
procediment i règim jurídic de l’Administració de la
Generalitat. El Consell d’Administració, per tant, no
només no va ser consultat sinó que ni tan sols va ser
convocat; ni per rebre la notificació formal del cessament de l’anterior director general, ni per obtenir la de
la designació del seu suplent, amb clara conculcació,
des del meu punt de vista, de l’esperit de l’article cinquè de la Llei de creació. Aquest, senyor conseller, és
només un exemple, el més recent; se’n podrien afegir
molts més.
Vostè em dirà, potser, que el procediment s’ajusta a
dret. D’acord, no discutirem aquest tema; a mi em sembla que no, però és igual. Del que no en tinc cap dubte
és del menysteniment de què és objecte, de manera sistemàtica, el Consell d’Administració i del fet de considerar-lo com una simple unitat de l’Administració.
Aquesta actitud, més enllà de les consideracions procedimentals que pertoquin, el que ve a reflectir clarament és una determinada sensibilitat: la de considerar
els mitjans públics un patrimoni exclusiu del Govern.
I ja no li parlo de la presència d’uns o d’altres en els
espais informatius, ni de l’orientació dels programes, ni
tan sols per confegir els continguts; li parlo de quelcom
tan simple com la necessitat de tenir present que la ràdio i la televisió públiques són cosa de tots i que, per
tant, és des de la pluralitat que es reflecteix en el Parlament que s’han de decidir les qüestions capitals que
afecten el seu funcionament.
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
26
Nosaltres hi posem molt èmfasi, en això de la pluralitat, perquè creiem que Catalunya, que el nostre país ho
és, de plural, i, per tant, en tot s’hi ha de notar, en tot
s’hi ha de veure. Però que passin aquestes coses, senyor
conseller, no és culpa només del Govern, no es preocupi; crec, amb tota franquesa, que per part de les forces
polítiques, de totes les forces polítiques, hi ha hagut un
interès més aviat minso per conèixer l’autèntica problemàtica dels mitjans públics, dedicats com estem quasi
exclusivament a controlar el temps de les nostres intervencions davant del micròfon i de la càmera.
La major part dels polítics s’obsessionen cronometrant
els temps de les seves aparicions, comparant-les amb
les dels altres líders. I així és com, instal·lats en aquesta mena de competició iconogràfica, els arbres no ens
deixen veure el bosc. I el que passa és que el bosc existeix. Ben sovint és en els programes d’entreteniment i
de ficció on es pot trobar, senyor conseller, l’autèntica
intencionalitat, la càrrega ideològica que perverteix la
finalitat amb què aquests mitjans foren concebuts: els
estereotips dels personatges, una determinada manera
de parlar o de vestir, un to foteta quan es parla de determinades coses o de certes persones, fins i tot el públic assistent... El públic assistent –fixi’s quina cosa
més senzilla!–, el públic assistent pot condicionar –i de
fet ho fa– l’opinió dels espectadors.
Hem de fer els esforços necessaris per tal d’introduir en
els mitjans de titularitat pública criteris de proporcionalitat, però no només pel que fa a les aparicions dels
polítics. I ho dic perquè, també en aquest sentit, assistim a un cert desgavell. No es poden, per exemple, esmerçar els recursos públics a produir continguts que no
responen a res que tingui a veure amb la finalitat que
justifica la seva existència. Només a tall de reflexió em
permetré fer-los avinents alguns exemples propers,
d’altra banda, en el temps. L’altre dia veia, pel Canal
33, un partit de rugbi entre el Perpinyà i el Narbona, i
em preguntava el sentit que pot tenir transmetre des de
França, amb tot el que això suposa, la competició d’un
esport que, tot plegat, no arriba a tenir a Catalunya ni
mig miler de llicències. És que, potser, del que es tracta
és d’eixamplar l’abast de la cobertura? No ho sé ben
bé. Però mentre això passava a Televisió de Catalunya,
Barcelona Televisió ens obsequiava amb el monòleg
d’un peculiar actor o comentarista –no sé ben bé, exactament, el que era– que considerava, així com sona, la
conveniència d’escanyar la seva mare. Per dir-ho tot,
això passava –com dic– a Barcelona Televisió, just després d’emetre’s una pel·lícula a la qual la mateixa cadena atribuïa la qualificació d’«ics», suposo que per indicar que es tractava de sexe explícit, com, efectivament,
així era. En conclusió, és aquesta la missió que tenen
encomanada les televisions públiques?
Punt 2
On tampoc es deixa veure massa el respecte exigit pels
mitjans públics és en el que en podríem dir la línia editorial subjacent en alguns d’ells, la línia editorial subjacent. Veuran què vull dir amb això. M’apresso a manifestar, senyor conseller, que moltes vegades em consta que això no és fruit de cap consigna, de consigna
explícita, vull dir, però aquesta consigna es percep,
existeix, flota en l’ambient.
PLE DEL PARLAMENT
Em permetré fer només algunes preguntes. És acceptable la desqualificació sistemàtica d’un dirigent polític?
És de rebut que cada vegada que es parla d’un determinat personatge es faci per escarnir-lo o per ridiculitzarlo? És una mostra de rigor escoltar en l’informatiu
d’una ràdio o d’una televisió públiques «els reis de
l’Estat espanyol» per referir-se als reis d’Espanya? O
«plou a tot l’Estat», per dir que està plovent en el conjunt de la geografia espanyola? Jo quan sento això
m’imagino el despatx del president del Congrés dels
Diputats, o el del president del Tribunal de Comptes, o,
fins i tot, el del president de la Generalitat –que també
és Estat–, mullant-se, plovent allà a bots i a barrals. És
evident que, a més d’estar dient una barbaritat, el que
s’intenta és utilitzar la teràpia de què parlava per tal
que les coses, més que no pas com són, acabin sent
el que interessa que siguin; ja saben que les coses presentades com a reals acaben sent reals, amb les seves
conseqüències.
I que no se’ns digui que són fets aïllats o que es tracta
d’un error, perquè mai he sentit dir, per exemple, «la
reina de l’Estat britànic» o que «plou a l’Estat francès»,
no ho he sentit dir mai. A què cal, doncs, atribuir aquestes coses? Sens dubte, a un cert ambient, més o menys
tolerat, potser, fins i tot, en alguns casos, estimulat, però
reconeixeran amb mi que no, precisament, nodrit de
rigor. I aquesta és la raó per la qual molts ens venim
queixant des de fa temps, però els que es queixen sobretot són els professionals dels mitjans, de moltes
altres coses, tips de veure’s injustament obligats a treballar sota sospita, sense tenir, en la major part dels supòsits, cap mena de culpa. Molts s’han pronunciat en
aquest sentit, hem llegit comunicats a bastament difosos, no?
Per això, en les propostes de resolució que demà presentarà el nostre Grup hem volgut incloure un reconeixement explícit a la seva tasca. I abans que qualsevol
pugui pensar que es tracta d’un afalagament interessat
o, tractant-se d’aquest modest diputat que els parla,
d’un cert gremialisme, vull dir que ningú no pot posar
en dubte que és gràcies, entre altres coses, als professionals dels mitjans de comunicació que s’ha remogut
la consciència política en el sentit d’endegar la reflexió
pública que significa un debat d’aquesta naturalesa. Un
cop més s’ha de valorar que el paper dels professionals
hagi estat el de criticar, no pas el d’aplaudir, perquè
aquesta és la seva missió i, sens dubte, també la seva
obligació.
Abans deia que se’ns fa necessari canviar les regles del
joc perquè les que tenim, que varen ser produïdes durant la transició, ja no serveixen. I és que la transició ja
s’ha acabat, i també es fa necessari que tots plegats en
adonem que cal afrontar la realitat des d’una altra perspectiva, sense el menysteniment de ningú i amb amplitud de mires, perquè això, en alguns casos, encara no és
així.
Quan reclamem –i nosaltres, el nostre Grup, ho fem–
una ràdio i una televisió públiques de qualitat, què és el
que estem demanant? Doncs, uns continguts que procurin complaure la majoria, al temps que suposin una
aportació positiva al patrimoni intel·lectual dels espectadors, molt especialment d’aquells que integren el que
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
27
anomenem públic infantil i juvenil, que reflecteixin
valors de tolerància, de rebuig de la xenofòbia i del
sexisme, que difonguin arguments d’integració de les
minories ètniques marginades. I m’afanyo a dir que
això no està renyit amb els índexs d’audiència, perquè
espais d’un alt interès informatiu, debats participatius
que s’han esvaït en el temps... Quan fa que no assistim
a un debat com aquells que es produïen fa alguns
temps? I un bon gruix de produccions divulgatives han
assolit, per exemple, a Televisió de Catalunya, extraordinaris nivells d’acceptació. En conseqüència, el Grup
Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució encaminades a garantir l’acompliment
dels criteris esmentats.
La Llei de l’audiovisual, per tant, des de la nostra perspectiva, haurà d’abordar el disseny de tots aquests
mecanismes i, per tal de garantir la neutralitat i el respecte a la veritat que han d’informar els continguts, per
tal d’assegurar el rigor i la qualitat dels mitjans públics,
es fa necessari que els dotem d’un òrgan capaç d’exercir des de la independència la necessària supervisió del
sector en el seu conjunt. I aquest organisme ha de ser,
un cop dotat de les competències necessàries, sorgides
de la seva reforma, el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya. Aquest Consell haurà de reflectir la variada
composició social i professional del nostre país, i afegir, a les competències que li varen ser atribuïdes en el
moment de la seva creació, aquelles altres que li permetin exercir amb plenitud i garantia la supervisió i el
control dels mitjans de comunicació públics, i en determinats aspectes també dels privats.
Així, doncs, produirem una proposta de resolució al
respecte que faci possible l’inici immediat dels treballs
legislatius d’una ponència conjunta que hauran de concloure, en el pitjor dels supòsits, abans de sis mesos. I
malgrat que sigui, en aquesta ponència conjunta que
proposem, on s’haurà de parlar a bastament d’aquesta
qüestió, vagi per endavant la nostra voluntat, la nostra
voluntat d’atribuir al Consell Audiovisual de Catalunya
competències suficients en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric, és a dir, l’atribució de les llicències i
de les freqüències, i capacitat sancionadora en els temes
que li corresponguin, per tal de poder fer complir la llei.
Com els deia, serà al llarg de l’elaboració del text corresponent que haurem de fer avinents els diversos punts
de vista. Algú, per tant, podria pensar que potser ens
estem excedint manifestant-nos a propòsit d’aspectes
concrets, però nosaltres, al contrari, pensem que això es
fa necessari, que, al marge del lliure criteri que ha de
presidir els treballs de la ponència, políticament resulta del tot convenient fixar determinats punts amb la finalitat de donar resposta a la inquietud, m’atreviria a dir
l’enorme inquietud, que existeix en el sector.
I per cert, senyor conseller, en aquest punt voldria dirli que l’atorgament de llicències creiem que no s’hauria de produir només a través d’un criteri presidit per la
normalització lingüística. Les ones també tenen la seva
democràcia, i la democràcia de les ones exigeix una
possibilitat d’accedir als mitjans des de les preferències de cadascú, sobretot quan es tracta de mitjans acreditats, si més no, per la seva llarga història. Però, tornant al fil del que li deia, i pel que fa a la Corporació
SESSIÓ NÚM. 4.1
Catalana de Ràdio i Televisió, principal tributària del
nostre interès atesa la importància de la seva influència
social i cultural, dels seus pressupostos, dels recursos
humans de què disposa i, sobretot, de la complexitat de
la seva gestió, que correspon a la Generalitat, entenem
que s’ha procedir d’immediat a la revisió de la Llei
10/83, de 30 de maig, de la creació d’aquest ens públic.
I per tant, proposem que es resolgui elaborar, també a
través d’una ponència conjunta, un nou text legal capaç
de donar resposta, abans de sis mesos igualment, als
reptes que tenim plantejats i que en tot cas atribueixi al
Consell d’Administració un paper determinant en la
gestió de l’ens i de les seves empreses filials.
Igualment, entenem que de forma immediata s’ha de
procedir a la renovació de la totalitat d’aquest Consell,
respecte del qual la proposta que farem, en tràmit de
ponència, i que ja manifestem ara, és que els seus membres siguin elegits per majoria absoluta del Parlament.
Respecte del paper que, al nostre entendre, hem
d’atribuir a aquest Consell d’Administració, voldria
subratllar –hi insisteixo– la necessitat de fer d’aquest
organisme un autèntic òrgan de gestió, a l’estil del que
passa amb qualsevol societat mercantil, i que tal vegada es podria exercir conjuntament amb el director general des d’una comissió delegada. No tindríem pas cap
inconvenient tampoc, senyor conseller, que la fórmula
que pogués adoptar-se fos la que vostè proposava
aquest matí: un consell més reduït, dotat de competències executives i després, diguem-ne, un consell general de la ràdio i la televisió de Catalunya, més ampli i
amb representativitat diversa. No hi haurà problema en
aquest sentit perquè qualsevol fórmula que vingui a
reflectir la pluralitat serà una fórmula a la qual nosaltres ens afegirem; qualsevol, naturalment, des de la
perspectiva del que estic dient, com no podria ser d’una
altra manera, és clar.
Hi ha aspectes, com per exemple el del finançament,
tant de la Corporació com de les seves empreses filials,
las solucions dels quals tampoc, senyor conseller, admeten demora. A 31 de desembre de 1998 el deute consolidat arriba ja als 80.000 milions de pessetes; vostès
mateixos ho reconeixen. No em detindré ara en els detalls de la gestió duta a terme, però crec no errar si dic
que la fórmula de l’aval no és el millor camí ni per a
finançar la ràdio i la televisió públiques ni per a treureles de la situació per la qual travessen. Per cert, senyor
conseller, permeti’m que li faci una petita correcció. No
sé si la voluntat d’arribar a Maastricht en les degudes
condicions de l’anterior Govern espanyol, el Govern
del Partit Socialista, va dur a produir un nou sistema de
finançament des de tots els punts de vista ineficaç, com
s’ha pogut revelar de forma manifesta i palesa, en tot
cas, el que sí que també és segur és que la decisió de
renunciar a la subvenció fou duta a terme l’any 1982
per un director general que, a més de creure només en
una televisió antropològica, pel que feia a Catalunya,
considerava, com un afegitó, que de la publicitat se’n
podia viure, i això quan tothom donava per cantat que
la televisió privada era una cosa que estava a punt d’arribar; en fi.
Ja he parlat del motor industrial que ha de consistir o
que ha de constituir la televisió pública de Catalunya.
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
28
I voldria dir que, respecte a la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió, i pel que fa a aquest aspecte diguemne –per utilitzar una frase que ja ha estat dita– emblemàtic, el del nomenament del director general, el nostre Grup Parlamentari treballarà en aquesta ponència
conjunta amb la voluntat que el nomenament del director general de la Corporació passi pel fet que el Parlament assumeixi un paper rellevant. Hi han moltes fórmules, moltíssimes –moltíssimes. Nosaltres el que volem és que el Parlament tingui un paper rellevant, que
quedi clar que les coses no poden seguir com fins ara,
que s’ha d’atribuir, com dic, protagonisme al Parlament
i que hem d’estar oberts a totes les propostes i triar-ne
la millor –triar-ne la millor. No podem per menys que
creure que la democràcia, la participació i la pluralitat,
les veuen, els ciutadans, reflectides molt més que en
l’acció de qualsevol govern, dit sigui això amb tots els
respectes a tots els governs, en l’actitud que es desenvolupa en el Parlament. I per tant cal enfortir-lo, el Parlament, i la millor manera de fer-ho és atribuint a la
cambra un paper decisiu en els assumptes que, com
aquest, són, des del nostre punt de vista, fonamentals.
Permeti’m dir-li, però, senyor conseller, que, malgrat
que és obvi que encara no disposem d’aquest instrument legal –vostè també ho ha apuntat fa un moment,
per tant, crec que aquí hi haurà plena coincidència–,
fóra bo –jo accepto aquest oferiment seu, doncs, amb
satisfacció– que, en efecte, abans de procedir-se, abans
–hi insisteixo– que aquesta llei sigui aprovada, la designació del nou director general –cosa que m’imagino
que haurà de tenir lloc ben aviat– es faci un cop adequades consultes amb els diversos grups polítics representats a la cambra, perquè, en la pràctica, puguem estar en disposició de dir que tenim, si més no, un director general de consens.
Aquesta recomanació, però, no és només per a vostè,
perquè creiem que s’ha de fer extensiva a les corporacions locals de què depenen els mitjans públics de ràdio i televisió municipals, igualment tributaris del control que garanteixi la seva pluralitat, com esperem que
vingui a reflectir, en efecte, la Llei de l’audiovisual a
què em referia en un altre moment del meu discurs,
estic pensant, per exemple, en les emissores de ràdio i
televisió municipals, en Barcelona Televisió, en
COMRàdio, etcètera; com comprendran, atenent a l’interès respecte a la pluralitat, no podem establir diferències entre uns i altres. Temps tindrem, però, per discutir a bastament i constructiva totes aquestes qüestions.
No voldria acabar, però, sense fer un breu esment, encara que només fos, al tema de la societat de la informació manifestant a la cambra la voluntat –i així ho
recollirà demà una de les nostres propostes de resolució– que, abans de finalitzar la present legislatura, es
garanteixi l’accés de tot el territori de Catalunya a la
xarxa de banda ampla que permeti la integració de tota
la població en les noves tecnologies i en la societat de
la informació.
Punt 2
Em permetré dir per acabar, senyor president, que
aquest debat no només ha suscitat una extraordinària
expectació en el conjunt de la societat, sinó que era
esperat pels professionals del sector amb autèntic interès, cosa que des d’aquí voldria agrair, i l’esperaven
PLE DEL PARLAMENT
amb interès amb la confiança de trobar en ell un signe
inequívoc que les coses milloraran, que milloraran per
a ells i per al conjunt de la societat, perquè el tema de
què estem parlant ens afecta a tots. Només, en conseqüència, un desig per acabar: tant de bo que d’aquí a
uns quants mesos tots els qui de nosaltres esperaven
una resposta en consonància amb els seus anhels puguin dir que en nosaltres l’han trobat.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor
conseller de la Presidència.
El conseller de la Presidència
Molt honorable president, senyores i senyors diputats,
senyor diputat, és veritat que aquest matí els he pegat
una petita pallissa –això ho reconec–; ha sigut un discurs llarg i jo, sincerament, crec que no estava basat en
el cofoisme, però, sincerament, em semblava que o
parlava de tot o després vostès em dirien que no havia
tocat els temes a bastament, no? Vostè diu: «Home,
vostè ha parlat molt més de les telecomunicacions que
no pas de l’audiovisual.» Bé, és la seva visió. Jo crec
que he parlat de tot; ho he fet llarg expressament per
parlar de tot –per parlar de tot. I per tant, escolti, jo,
sincerament, crec que aquesta era la meva obligació
perquè –hi insisteixo– la meva opinió és que el tema
dels audiovisuals, de les telecomunicacions, de la revolució aquesta de la societat de la informació és un tema
d’una gran importància de cara al nostre futur.
Jo li he dit que el naixement de la televisió, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió responia, entre
altres coses, a un intent de normalitzar el país. I bé, és
veritat que l’important és com sonen les campanes,
però escolti, a mi em sonen molt millor –o em sonaran
molt millor– les de Montserrat, aquest any, que no pas
les de la Puerta del Sol; segur: és un problema de sensibilitat. Vostè em diu: «Escolti, és la seva sensibilitat.»
És cert; és un problema de la meva sensibilitat i l’hi
reconec: sóc un enamorat del meu país, sóc un enamorat de Catalunya. Això no vol dir que estiguem contra
ningú; sincerament, sóc dels que no creuen que sigui un
problema d’estar contra l’altre, però sí que és evident
que ens sentim orgullosos del nostre país i de les nostres tradicions, i el fet del final d’any és evident que és
un fet que colpeix.
Agraeixo que vostè plantegi els temes amb el to que ho
ha fet. Vostè diu: «Escolti, hem de prendre decisions
encara que sigui sense variar les lleis estatals.» Bé, ho
farem –ho farem–, prendrem decisions sense variar les
lleis estatals; les lleis estatals no ens impediran crear
una llei de l’audiovisual, no ens impediran crear una
nova llei de la Corporació, no ens impediran crear una
llei del Consorci de l’Audiovisual de Catalunya, però
llavors li demano que no ens ho porti al Constitucional;
sincerament, l’hi demano de tot cor perquè ho podria
portar i, a sobre, guanyaria –i, a sobre, guanyaria. Per
tant... Home, aquesta és la veritat. Vostè diu: «Posemhi imaginació.» Bé, escolti, és la imaginació que jo els
demanaria; jo li demanaria que fossin imaginatius,
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
29
doncs, en el moment d’interpretar la Llei de seleccions
esportives catalanes i s’estalviaria el recurs del Constitucional, per exemple, no?
Escolti, jo crec, sincerament, que hem de canviar
aquesta llei i aquest article d’aquesta llei. El que sí que
és cert és que jo crec que no és raó, el canvi d’aquest
article d’aquesta llei, per paralitzar-ho tot. Per tant, jo
sóc dels que creuen que ens hem de posar a fer feina,
a treballar per a fer els canvis adients, per a legislar,
però, evidentment, això també ens exigirà un esforç a
nivell de l’Estat, de canviar l’article 2 de la Llei.
Estic d’acord que fem una ponència per fer la Llei de
l’audiovisual de Catalunya. És important que aquesta
llei sigui el màxim consensuada possible. Jo crec que
és una de les lleis més importants que podem fer i és
una llei que, a més, jo crec que tindrà una importància
gran si nosaltres som capaços de consensuar-la. Evidentment, no la lligo a cap llei a nivell de l’Estat, però
sí que és evident, també, que seria bo ser capaços de fer
una llei a nivell de l’Estat que ens permetés tenir les
competències que nosaltres necessitem per desenvolupar aquest sector de l’audiovisual a nivell de Catalunya.
Necessitem uns mitjans públics transparents, capaços
de retre comptes, capaços de tenir control, i aquest és
un punt molt important, no? Nosaltres necessitem, de
totes totes, separar els mecanismes de control dels de
gestió. Aquesta és una obsessió de barrejar aquests temes, i això fa que les coses no funcionin, i ho explicaré amb un altre exemple, i un exemple que, a més, és
nascut del consens, però que jo he viscut; també és sanitari: al seu dia vàrem fer aquí una llei, no?, la Llei del
Servei Català de la Salut, i vam crear un consell d’administració molt participatiu, extraordinàriament participatiu, que jo crec que ha anat bé, i ha sigut positiu, i
ha sigut un punt de trobada i d’acords amb molts partits, no? Però vostè sap el que em passava...? Jo no sé
què li passa ara al conseller Rius –no?–, però sap el que
em passava a mi quan jo era conseller de Sanitat i presidia aquest Consell del Servei Català de la Salut, en el
qual hi ha sindicats, ajuntaments, hi ha una mica de tot?
Doncs el que em passava és que, quan arribava el moment de votar els pressupostos, hi havia tot un conjunt
de persones que em deien: «Escolta’m, nosaltres ens
abstindrem o votarem sempre negatiu, perquè comprendràs que, el que no et donarem, és la coartada de
tenir aprovat aquest pressupost a nivell del Parlament i
que després no et puguem criticar en el Parlament.»
Aquest és un error, aquesta no és una bona manera perquè funcioni un consell d’administració. Hem de fer un
esforç de trobar punts de trobada, punts de discussió,
punts on es pugui arribar amb aquest cert grau de complicitat que es pot aconseguir entre partits, encara que
tinguin ideologies diferents, però al mateix temps hem
de saber impulsar aquests consells d’administració, de
gestió, que facin que les coses funcionin i que cada un
tingui la seva responsabilitat, i responsabilitats ben assumides a nivell de gestió.
Vostè em fa una crítica que li admeto. Diu: «Escolti,
vostè ha nomenat un director suplent, no?» És veritat,
he nomenat un director suplent. Em semblava que la
Corporació no podia estar sense director general. El
tràmit de director suplent és un tràmit absolutament
SESSIÓ NÚM. 4.1
mecànic, i, escolti’m, jo crec que això és un desastre, si
nosaltres hem de consensuar el director suplent per uns
dies, fins que es nomeni el nou director general. Sincerament, el nomenament d’un director suplent, que ja
em va arribar una música que tothom estava revoltat, el
fet de nomenar un director suplent és un tràmit absolutament puntual, perquè en el que consisteix és a nomenar un nou director general; el que no podem tenir és un
director suplent mesos i mesos, que aquest és un costum que hi ha llocs que s’ha arribat a fer, de posar suplents mesos i mesos... Escolti’m, no crec que sigui una
cosa efectiva. Això seria un gran desastre, i lamento si
algú s’ho ha pres, això, com un menysteniment, perquè,
en absolut, la voluntat era de tenir un menysteniment,
sinó buscar una solució administrativa, puntual, a una
situació també puntual que passa ara.
És veritat que, en la majoria de casos, la gent es basa
més en els minutatges que no pas en l’autèntica pluralitat, no? I això és trist. Home, vostè ha dit una cosa, de
tota manera, que em permetrà dir-li que em deixa sorprès, eh? Que el públic assistent hàgim de valorar la
quota, a veure quants n’entraran d’un color o d’un altre, o tal, això és impossible, escolti’m, això és impossible. El públic assistent als programes, doncs, hi va qui
vol, hi entra qui vol, i estan amb l’actitud que volen,
no? Sí que vostè acaba fent una explicació que és veritat, i aquesta veritat és un gran problema de sensibilitat: vostè no entén per què el Canal 33 fa un partit de
rugbi a Perpinyà. Lamento que no ho entengui, lamento
que no ho entengui... És un problema de sensibilitat
profunda, i jo ho entenc perfectament: a nosaltres ens
agrada veure un partit de rugbi de la Catalunya Nord,
no? Jo, escolti’m, crec que és un problema absolutament de sensibilitats i, per tant, escolti’m, nosaltres
estem encantats de la vida que es doni, això.
Sí que vostè diu: «Escolti’m...», hi han expressions o hi
han maneres de parlar que a vostè el sorprenen, i diu:
«Escolti’m, que no són prou correctes, i normalment
parlen d’”Estat espanyol”, en lloc d’”Espanya”...» Jo
sóc dels que diu molt «Estat espanyol», i escolti, no ho
faig per molestar i no ho faig per, quan dic això, donar
la sensació que plou dintre de cap institució. A mi em
resulta més fàcil dir «Estat espanyol» que «Regne d’Espanya», per raons òbvies, de pronunciació i de dificultat
de la meva llengua... (Rialles.) Tota televisió, evidentment, ha de defensar uns valors, no? I jo crec que és
important, i crec que és important que nosaltres defensem uns valors, i aquest és un paper important que jo
crec que ha de tenir el Consell de l’Audiovisual, i que
n’ha de tenir una vigilància especial, perquè no ha de
defensar els seus valors o els meus, sinó que són uns
valors diferents, de respecte a tothom –de respecte a
tothom.
Jo ja he dit que hi ha una proposició d’Esquerra Republicana sobre el Consell de l’Audiovisual, que va endavant i, per tant, nosaltres estem disposats a discutir-la i
a aprofundir en aquest tema, no? I creiem, sincerament,
que el Consell de l’Audiovisual ha de tenir capacitat
sancionadora –hi estem completament d’acord–, però,
escolti, jo, en el que no estic d’acord –i li ho dic sincerament, i me n’hauran de convèncer molt– és que el
Consell Audiovisual hagi d’adjudicar les freqüències,
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
30
eh? Ho he dit repetides vegades; per tant, no... Jo crec
que ha de fer informes preceptius, però no acabo d’entendre que el Consell de l’Audiovisual hagi de donar
les freqüències, molt més, encara –i em costa d’entendre–, si això no es fa a nivell de l’Estat. I que vostè ho
proposi em deixa bastant sorprès, perquè no sé que a
nivell de l’Estat s’estigui fent aquest plantejament.
És veritat que l’adjudicació de freqüències no s’ha de
fer només per la normalització lingüística, seria un gran
disbarat, no? Quan es fa un concurs hi han unes bases,
hi ha un reglament, i la gent s’ha d’ajustar a això, i el
que és evident és que hi ha cops que, la gent, aquests
concursos –i entenc que és per falta de costum–, jo, sincerament, crec que se’ls prenen a broma. Diu: «Escolta’m, ens faran una renovació automàtica», i un concurs
és un concurs, i està sotmès a una normativa i a unes
maneres i a unes formes, no? Escolti’m, el que no es
pot fer mai és que, si un senyor té una puntuació de 90
i un altre la té de 45, donar-ho al de 45. Per tant, escolti’m, jo crec que un concurs és un concurs... Una altra
cosa diferent és quan s’han de fer aquests concursos,
quant de temps ha de ser el temps d’adjudicació que es
fa, quan s’han de fer les renovacions i com funciona tot
això, no? Perquè és veritat que, segons com és faci
això..., i això és cert, i és un fet que ens ha de fer reflexionar a tots, i hem de veure com ho fem, i això jo crec
que és una reflexió que hem de fer a nivell de l’Estat,
hem de veure que, evidentment, un Govern no tingui un
poder discrecional que, sincerament, crec que de cap de
les maneres ha de tenir.
Nosaltres hem de fer una nova Llei de la Corporació, hi
estic d’acord; estic d’acord que es busquin fórmules de
fer-la conjuntament, i de fer, si és necessària, una ponència conjunta, però també estic d’acord que, durant
aquest temps, el que s’ha de fer és una renovació immediata del Consell d’Administració, i jo demano –hi insisteixo– a tots els grups de la cambra, i el nostre espero
que donem exemple especialment, que la renovació la
fem ben feta, que la fem ben feta, no?, i que fem una
renovació d’una manera clara i amb la màxima independència de les persones i la màxima professionalitat
possible, tenint clar que un consell d’administració és
un consell d’administració, i que, a més, és un òrgan
que separa el control de la gestió. El control és evident
–ja ho he repetit diferents vegades– que el pot fer el
Consell Assessor de l’Audiovisual, i al control, a més,
jo, sincerament, crec que hi hauria d’haver una estructura, que és aquest Consell de Ràdio i Televisió de
Catalunya, que jo crec que podria ser un òrgan representatiu que permetés aquestes maneres de control.
Punt 2
Vostè critica el finançament... És cert, no?, hi ha un
problema de finançament. No, no, hi ha un problema de
finançament: un problema gros de finançament, i el
tenim nosaltres i el tenim totes les televisions públiques, no? I, escolti’m, no l’hem solucionat, ni nosaltres,
ni l’ha solucionat l’Estat central, no? I no dono la culpa al PP, és una culpa que tenim conjuntament tots. La
veritat és que, es vulgui o no, agradi o no, el que s’ha
buscat és una fórmula en tots els governs, que és aquesta fórmula d’avals que, evidentment, té un joc per un
temps, però no pot continuar endavant, no? Per tant, és
evident que nosaltres hem de donar una solució de fi-
PLE DEL PARLAMENT
nançament, que és una solució de finançament que s’ha
de donar globalment, però que, evidentment, a part de
la solució de finançament global que es doni, i de quina és la participació pública, i de quina és la participació de publicitat en aquest finançament, el que és evident és que s’ha de fer un contracte programa deixant
clar quins són els diners que gastarem nosaltres en la
nostra televisió pública.
Vostè diu: «El Parlament, que faci un paper rellevant»;
bé, el pot tenir, escolti’m, però vostè fixi’s en la quantitat de controls que té: si hi ha una Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió, en aquest
Parlament! Aquesta Comissió ja existeix, no? El Consell d’Administració es nomena amb una aquiescència
important dels grups de la cambra, no? És a dir, jo crec
que el que no es pot fer és segons què, més controls
dels normals. Però, evidentment, de totes totes, el que
sí que he dit i el que repeteixo és que nosaltres el que
procurarem, avui, demà i els propers dies, de buscar la
màxima col·laboració i el màxim consens amb tots els
grups.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat...
El Sr. Fernández Deu
Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, senyor conseller, vejam, jo també sóc un enamorat del meu país, eh?, i vostè diu que la ràdio i la
televisió públiques han nascut amb la voluntat de normalitzar, de normalitzar Catalunya. Bé, em sembla molt
bé; si, d’això, no en tenim cap dubte, i a més hi estarem
d’acord, amb tota franquesa li ho dic. El que passa és
que, això –jo entenc– res té a veure amb aquesta –diguem-ne– actitud escadussera i minimalista de reduir a
una consideració entre les campanades d’allà o allà on
sigui, sinó que, del que es tracta, és d’abordar els temes
amb un cert grau de realisme, si més no, superior del
que veiem per part del Govern.
Vostè diu –sé que en el millor sentit de la paraula, però
ho diu–: «Farem lleis sense variar les lleis de l’Estat.»
Escolti, jo, el que li volia dir, senyor conseller, és que
hem de fer un exercici d’imaginació, i moltes vegades
vostès els han fet, aquests exercicis d’imaginació. N’he
citat un; n’hi han més. Vol dir que quan hi ha voluntat
política, que quan hi ha interès, que quan existeix realment el desig de donar solució a un problema, les fórmules es troben, perquè existeixen, i, escolti, si per tal
d’aconseguir allò que tots els membres de la cambra o
que tots els grups de la cambra considerem el millor per
a la radiotelevisió pública del nostre país, fa falta
produir algun tipus de modificació, doncs, endeguem el
procediment necessari per tal d’aconseguir allò que ens
permeti produir-nos en el sentit que resulti convenient.
Però, en tot cas, ja ho veurem en la ponència; no ens
neguem a re, siguem imaginatius!
El Consell Audiovisual de Catalunya, escolti, des del
meu punt de vista, jo crec que un consell audiovisual
sense competències en matèria d’ordenació de l’espai
radioelèctric i sense capacitat sancionadora –amb tota
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
31
franquesa, eh?–, vull dir, no serveix de massa cosa. I
vostè em dirà: «Per què? És que hi ha desconfiança?»
Doncs, no necessàriament hi ha d’haver desconfiança,
però el que hi ha és la necessitat d’atribuir a un organisme independent el fet d’afrontar aquest tipus de cosa,
perquè, si no, ens trobarem en circumstàncies com les
que ja hem tingut oportunitat de viure molt recentment,
fa ben poc temps. I és en aquest sentit que es produïa
la meva reflexió a propòsit d’aquest tema, i per això
deia que hem de fer propostes raonables i viables. I
això ho aplico a tot: la viabilitat és molt important, estic d’acord amb vostè, senyor conseller, molt important.
De res ens serviria fer lleis que poguessin resultar molt
altisonants si, al cap i a la fi, això no ens servís ni per
al que és més mínim. Imaginem-nos produir plantejaments en base a majories qualificadíssimes, que probablement –dic en un supòsit teòric, de forma exclusiva–
aconseguissin el suport suficient per tirar endavant,
però després, a l’hora de materialitzar-ho, això no seria possible. Per tant, estem d’acord: hem de buscar
criteris raonables, però també viables.
Escolti, pel que fa al tema del director suplent, a veure, no entrarem ara en una discussió a propòsit del procediment emprat, però, amb tota franquesa també,
senyor conseller, què costava convocar el Consell
d’Administració per dir-li-ho? Què costava? És a això
al que em refereixo també, llevat que existeix un fet suplementàriament important, i és que l’article cinquè de
la Llei de creació de l’ens públic diu que el Consell
d’Administració coneixerà la separació, el cessament
del director general quan es produeixi, per decisió del
Govern, i al mateix temps serà escoltat abans que es
procedeixi a qualsevol designació. Bé és cert també que
es refereix a la d’un nou director general, no parla de
suplència, però en fi... I tampoc passava res, perquè si
comptem des del dia en què el senyor Vilajoana va deixar de ser director general i el dia en què vostès, amb
tota probabilitat, produiran el nou nomenament, veurà
com alguns viatges del director general eren més llargs
que no pas aquest termini i la televisió pública de
Catalunya no es va enfonsar per això.
Vostè em deia allò del públic assistent. Escolti, escolti, li parlo seriosament, senyor Trias, i sé que vostè em
diu això que el públic assistent no té importància, perquè vostè –i no té per què saber-ho– ha viscut una formació intel·lectual i acadèmica que no té res a veure
amb tot això, però el que li dic no és cap fotesa, és molt
important. Vostè ha de saber que el públic no s’hi presenta espontàniament, a la televisió. El públic és, per
dir-ho d’alguna manera, sotmès a allò que en diuen «el
banderín de enganche», per entendre’ns; és a dir, hi ha
unes empreses que els convoquen, que els inviten, que
els donen un obsequi, els hi fan anar, i els criteris que
s’han de seguir per a aquest públic es tenen molt presents, i, a més, es produeixen, es donen. No dic quins,
però es donen.
Sí, sí, d’acord, el Consell de la Corporació s’ha de renovar immediatament, immediatament, i ha de ser un
consell de gestió, un consell capaç de treballar en el
sentit no només de donar la seva opinió, sinó de comprometre’s en la gestió del dia a dia. Per tant, en això no
hi ha cap diferència substancial. Probablement no m’he
SESSIÓ NÚM. 4.1
sabut expressar suficientment bé, però el que jo volia
venir a dir és exactament això: el Consell d’Administració ha d’anar per aquí. I també en tràmit de ponència jo crec que trobarem –i em fa l’efecte que amb no
massa dificultat– fórmules igualment raonables en
aquest sentit.
El tema del finançament, miri, jo, la fórmula que considero més viable dins d’aquest ampli ventall que suposa dir «finançament mixt: publicitat-subvenció», mai
aval, eh?, mai aval –abans ja hem comentat per què, i
també hi estem d’acord, però mai aval–, finançament
mixt, la fórmula del contracte programa és la millor. La
fórmula del contracte programa produeix, a més, senyor conseller, una extraordinària estabilitat. Ara mateix, fa una setmana, he assistit al Fòrum Internacional
de la Televisió i he estat parlant amb els companys de
la BBC, i els companys de la BBC tenen clarament establert en el temps fins d’aquí a sis anys tot el que faran, i això és gràcies al contracte programa.
I existeixen fórmules alternatives, és clar que n’existeixen! Ja les coneixem, ja les vivim o ja les patim, per dirho d’alguna manera, però no ho vénen a garantir de
debò. Intentem acostar-nos a aquesta fórmula.
I, després, em permeto dir-li que ens hem d’acostumar
a inventar recursos. I ho dic amb tota intenció, perquè
en aquests moments vostè sap que Televisió de Catalunya, que és una televisió petita –és una televisió petita– té una importància extraordinària en el conjunt del
món, molt important, i això és degut segurament al fet
que Televisió de Catalunya fa les coses ben fetes, que
també s’ha de dir que hi ha coses molt positives a Televisió de Catalunya, però aquí no venim a fer els Jocs
Florals, venim a criticar allò que no està bé.
Però a més d’aquestes coses que poden, diguem-ne,
justificar el fet que tingui un determinat prestigi, el que
té és una arma estratègica, que són els drets del Futbol
Club Barcelona. I el Futbol Club Barcelona, perquè ho
sàpiga tothom, és el producte de televisió més car del
món, el més car del món, i aquí incloc tots els altres
productes, tots: de cinema, de tota mena, que n’hi ha
alguns que déu n’hi do, i del que vostè vulgui.
Per tant, ara disposem d’una arma –com deia– estratègica molt important. Tal vegada, això no ho podrem
mantenir en el temps molts anys, per una raó: perquè
les despeses a què han de fer front, no el Barça, sinó
tots els clubs del món, són creixents, i són creixents en
funció –perquè això és un peix que es mossega la cua–
també del nombre d’espectadors de què disposen
aquells qui estan en condicions de pagar quantitats astronòmiques per aquests drets, cosa que tinc la sensació que nosaltres no estarem en disposició de fer. Per
tant, també, senyor conseller: imaginació a l’hora d’inventar nous recursos.
I, per acabar, no volia dir que hàgim d’establir més
controls dels normals; en tot cas, el que hem de fer és
establir-los millor.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller...
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
32
El conseller de la Presidència
Sí, només una cosa, una mica de distensió, eh? Quan
vostè parla del públic assistent i diu: «escolti, Trias,
vostè...» No, no, jo ja sé de què va, això del públic assistent. Miri, em va passar un cop que vaig anar a TV3,
en un programa, quan era conseller de Sanitat, i a la
primera fila tot eren persones que anaven de color negre. Vostè es pot imaginar per què anaven totes de negre, no? Va ser un programa d’aquests catastròfics. Per
tant, sí que passa, això. Però és que és lògic que el públic que vagi a un programa sigui el públic que estigui
interessat en aquell programa, i, per tant, jo crec que
això és d’una lògica absoluta.
Gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat...
El Sr. Fernández Deu
Ara no el sabré fer anar, jo, aquest aparell... Senyor
conseller, no, sense ànim de polemitzar, i només a propòsit d’aquest exclusiu punt a què vostè feia referència.
Vostè sap, per exemple, que d’un determinat gènere de
molt èxit a totes les televisions del món, que són les
comèdies de situació, a la intervenció dels actors que
vénen a desenvolupar el contingut d’un guió prèviament escrit, s’hi afegeixen sons característics de
somriures, de músiques, etcètera. Això mai es fa com a
producte de la casualitat; això es fa perquè a través
d’aquestes manifestacions que, aparentment, són espontànies, i que no ho són, que són interessades i preconcebudes, es pot arribar a influir en la gent de manera
molt més eficaç.
Això és, senyor conseller, al que em referia.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup d’Esquerra
Republicana, té la paraula l’il·lustre diputat senyor
Josep Bargalló.
El Sr. Bargalló Valls
Senyor president, senyores i senyors diputats, senyors
consellers, senyora consellera, pel Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana, aquest debat ha de ser el punt
d’inflexió en la política de comunicació de Catalunya,
i especialment el punt de partida d’un disseny modern,
nacional i professional del sistema de ràdio i televisió
a partir de l’impuls i la definició del que és el servei
públic audiovisual.
Punt 2
I això és el que pretenem: definir el servei de ràdio i
televisió, i establir els plantejaments fonamentals de
refermament del sistema públic. Sens dubte que, en
aquest context, l’elecció d’òrgans directius i d’òrgans
de regulació i control és un component important, però
no l’únic ni el més cabdal. Perquè, de què ens servirà
un procés transparent i plural si mantenim un model
públic de ràdio i televisió anacrònic i poc professionalitzat?
PLE DEL PARLAMENT
Ens interessa, doncs, començar pel model, per una concepció global del servei i per l’anàlisi d’un sistema que
no deixi de banda cap dels seus elements. Sens dubte,
també, que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
és una peça clau d’aquest sistema, però no l’única.
No podem ni volem deixar de banda els serveis de
Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, les televisions i
les ràdios locals o supralocals, l’Agència Efe, i tampoc
podem deixar de banda el passat, tot i que volem centrar-nos en el futur. El present, que no ens convenç, ve
definit per uns mitjans públics que a hores d’ara no
conformen un sistema de ràdio i televisió públic; conformen més aviat un sistema oficial.
Aquest matí vostè ho deia, amb paraules del president
Pujol, que deia que Catalunya Ràdio era la ràdio institucional de Catalunya. Doncs, no volem un servei institucional de ràdio i televisió: volem un servei públic.
En aquest present, els errors de la classe política governant han estat continus i diversos. Les institucions que
tenen i han tingut ràdios i televisions han actuat sovint
més com a amos que com a dipositaris d’una titularitat
pública i garants de la seva utilitat social, cultural i nacional. Fins i tot quan aquest Parlament va dotar
Catalunya de la primera autoritat audiovisual independent –Consell de l’Audiovisual– ho va fer sense la
valentia que calia, donant-li algunes atribucions però
denegant-n’hi d’altres d’entre les que defineixen una
veritable autoritat independent.
No volem parlar del passat, però, en tot cas, en aquest
moment en farem un esment per deixar clars aquests
errors, aquest sistema que no ens agrada. Si repassem
els noms dels dotze membres del CAC trobem mostres
d’aquests errors: dels membres nomenats pel Govern hi
ha dos diputats d’aquesta cambra; dels designats pel
Parlament, un productor audiovisual en actiu; dels nomenats per la Federació de Municipis de Catalunya hi
ha un regidor que és president d’una empresa pública
que gestiona una televisió i un membre de la direcció
política d’un partit, i, finalment, dels designats per l’Associació Catalana de Municipis, una directora de programes d’una ràdio municipal. Aquests no són els perfils d’una autoritat audiovisual independent dels poders
polítics i econòmics. No ho diem només perquè en
aquest cas –com en els altres– nosaltres tenim les mans
netes, sinó que ho diem des del més ferm convenciment
moral. Nosaltres també ens vam equivocar, nosaltres
també ens vàrem equivocar quan vàrem acceptar una
llei que permet aquestes compatibilitats injustificables.
Quina regulació independent es pot exercir des
d’aquesta perspectiva? Quina caracterització professional tenen reconeguts i coneguts càrrecs que hi ha hagut i hi ha a TV3, a Televisió Espanyola a Sant Cugat,
a la COM, a l’Agència Efe, si no la de ser corretja de
transmissió? Interferències damunt la tasca dels professionals que sovint han vist constreta i menystinguda
aquesta tasca a causa d’aquestes interferències.
Tenim un model, doncs, que no és professional, que no
pot afrontar amb garanties el futur. Hem de canviar
aquest model. I per fer-ho cal la construcció d’un marc
legislatiu nou, i cal fer-ho des d’una clara concepció
d’on estem, d’on volem anar i de quin és el context
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
33
nacional i internacional en què ens movem. I no ens
equivoquem, però; aquest no és un debat entre polítics
i periodistes, ni tan sols és un debat entre polítics i professionals dels mitjans audiovisuals, que és un concepte
molt més ampli i molt més real que el de periodistes, no
és un debat en aquest sentit: és un debat per a la ciutadania catalana espectadora i radiooient, és un debat,
abans que res, sobre els drets d’aquesta ciutadania.
La constitució d’una comunitat cultural en una col·lectivitat de telespectadors i radiooients, per seguir els
conceptes formulats pel professor Joan Manel Tresserras, és el resultat d’un llarg procés històric. La complexitat d’aquest procés i els seus costos materials i
d’adaptació ens autoritzen a parlar de la condició telespectadora de les cultures contemporànies com d’un
patrimoni comunitari. Aquest patrimoni comunitari ha
de ser protegit i administrat per les institucions públiques, i, des d’aquest punt de vista, el marc legal en què
ens movem no tan sols és insuficient per a garantir el
desenvolupament d’aquest patrimoni, començant per la
Llei de l’estatut de ràdio i televisió, per la Llei dels tercers canals o la de les televisions locals, sinó que, de
vegades, constitueix un flagrant malbaratament
d’aquest patrimoni, com s’esdevé amb la llei reguladora de les televisions privades, constrenyidora, a més, de
les facultats i competències d’aquest Parlament.
La televisió i els altres mitjans contenen entre les seves
funcions el necessari desenvolupament d’uns serveis
públics que han de garantir l’accés de la població a la
informació i a la participació cultural. És la satisfacció
d’aquestes funcions de servei públic, la principal font
de legitimació de l’existència de mitjans públics i de
l’establiment d’inversions i de subvencions també públiques. La televisió i la ràdio públiques, en una xarxa
que ha d’integrar tant els mitjans locals com els nacionals, són el principal instrument de qualsevol política de comunicació que ha de contemplar també el
paper dels altres mitjans privats i mixtos, conjuntament
amb les xarxes i serveis de telecomunicacions i allò que
s’anomena les indústries culturals. Aquesta política de
comunicació que reclamem, clara i decidida, ha de contenir objectius precisos en camps com l’expressió de les
minories culturals, l’ús de mitjans públics des del sistema escolar o l’establiment de programes nacionals. El
professor Miquel de Moragas, en el seu llibre Els serveis públics de comunicació, parla de diverses funcions
d’aquests serveis públics: la democràtica, la política, la
cultural, l’educativa, la identitària, la social, l’econòmica, la moralitzadora i l’estratègica; és a dir, una definició que ja supera la tradicional tríada de formar, informar i entretenir.
Estem en condicions, com a país i com a societat, de
defensar el millor model audiovisual europeu per a
Catalunya, un model de progrés i professional, universal i català, amb l’explícita renúncia a qualsevol caracterització de control polititzat i amb una ferma aposta
per la professionalitat i la no-dependència governamental en consonància, per exemple, amb el conegut Informe Tongue del Parlament europeu, de cultura, educació
i mitjans de comunicació.
En definitiva, hem d’establir un sistema de ràdio i televisió que accentuï la concepció de servei públic, s’obri
SESSIÓ NÚM. 4.1
a la pluralitat social, formuli un clara definició de l’espai comunicacional nacional i de difusió de valors ètics
i democràtics, integri les noves tecnologies, esdevingui
motor de la indústria audiovisual i tingui una organització àgil i democràtica, amb un finançament proporcional i transparent, i l’estructuració professional adient. I això no és cap plantejament radical; això, en el
fons, és el mateix que diu el protocol sobre el sistema
de radiodifusió pública inclòs al Tractat d’Amsterdam
–i que esdevé, a partir d’aquí, part component del tractat constitutiu de la Unió Europea– quan assenyala que
el sistema de radiodifusió pública està directament relacionat amb les necessitats democràtiques, socials i
culturals de cada societat, així com amb la necessitat de
protegir el pluralisme en els mitjans de comunicació.
Doncs bé, aquest plantejament de servei públic ens
aboca a la necessitat d’un marc legislatiu que el pugui
encabir. La Llei 10/83, de creació de la Corporació,
mimètica de la Llei 4/80 espanyola, de l’estatut de ràdio i televisió, és un marc legislatiu que hem de superar ràpidament, no només pel fet que ja des del seu inici
consagrava mesures de governamentalització del servei
públic, sinó perquè d’aleshores ençà han succeït moltes coses: les noves tecnologies, l’aparició de les privades, la consolidació d’una xarxa de televisió local, les
diverses directives europees.
L’informe del grup d’alt nivell de política audiovisual,
presidit pel comissari Marcelino Oreja, i la consegüent
resolució del Consell de Ministres insisteixen en l’honestedat del servei públic, en l’obligació de la seva definició per cada estat membre i per cada territori interestatal que en tingui competències. Aquest mateix Ple
va coincidir en aquesta necessitat en la passada legislatura en crear per unanimitat la Comissió d’Estudi de
Modificació de la Llei de Creació de la Corporació. És
per tot això que el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana també proposa la immediata creació i posada en
marxa d’una ponència conjunta que redacti, en un termini inicial de sis mesos, el que nosaltres anomenaríem la llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de
Catalunya, per tal que posteriorment passi els tràmits
parlamentaris reglamentaris.
Cal una reforma a fons de la Corporació i cal trencar els
lligams jurídics que obliguen a assimilar les organitzacions de Radiotelevisió Espanyola i les anomenades
televisions autonòmiques. Catalunya necessita un sistema propi. Ens cal un nou sistema de televisió pública, ens cal un nou sistema de ràdio pública. Cal ampliar
l’àmbit de la Corporació i fer-hi cabre les noves tecnologies, la indústria cultural, l’audiovisual, l’espai comunicatiu nacional.
Arribats a aquest punt hem de plantejar la necessitar de
fer una aposta política i econòmica decidida per a reforçar la centralitat de Barcelona en l’estratègia de les indústries culturals i de projecció identitària; centralitat
respecte a l’Europa d’estats i nacions de baixa demografia i de llengües que es veuen subordinades als grans
mercats i a la gran indústria audiovisual; centralitat,
també, respecte a un món culturalment tan ric i atractiu com la Mediterrània. Això, des de Catalunya, només
es pot fer partint de la indústria de la cultura, partint del
sistema públic de ràdio i televisió, tenint la Corporació
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
34
com a eix d’aquest sistema, fent actuar la Corporació
com a pivot estimulador d’un sector públic, privat i
mixt, articulant al seu voltant subsectors vinculats –informàtica, subtitulat i traducció automàtica, DVD, doblatge, efectes digitals– i procurant atraure l’establiment d’un conglomerat que, des de Barcelona, connecti
i coordini coproduccions, intercanviï continguts, participi en cessió de formats, en la comercialització i l’adquisició sindicada de programes en condicions més
favorables en el mercat global, en l’adaptació de programes per a certes discapacitats. Un cert lideratge selectiu en el camp de les indústries audiovisuals respecte
a les cultures europees mediterrànies de mercat limitat,
la seves cadenes i els altres mitjans seria una bona garantia de futur per a la nostra cultura i una porta d’accés immillorable a la societat del coneixement, i trencaria una dinàmica de poca participació en programes
europeus com els de producció audiovisual o recerca.
Tot això vol dir, també, dotar de més autonomia els
professionals a l’hora d’establir criteris de programació, en el marc de les previsions i els objectius dels
necessaris contractes programa.
I fem un incís, que hauria de ser innecessari, però del
qual volem deixar constància perquè ningú vulgui fer
demagògia amb la nostra intervenció: el nostre reconeixement de la tasca d’aquests professionals que han desenvolupat Catalunya Radio i Televisió de Catalunya en
uns alts nivells de qualitat. Però aquí estem parlant
d’una altra cosa, estem parlant de model, de gestió, de
continguts, de definició de servei públic. Apostem, en
conseqüència, per una llei de la ràdio, la televisió i
l’audiovisual de Catalunya fonamentada en l’àmbit
competencial que ens aporta l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, l’article 9.1, que centra la facultat organitzativa de les pròpies institucions de la Generalitat, i
l’article 16, que fa referència a les competències en
comunicació, i en les diverses directives i resolucions
europees.
Pel que fa a la possibilitat competencial de fonamentar
el nostre sistema a través de l’Estatut d’autonomia, hi
ha –en som conscients– discrepàncies. El nostre convenciment de poder fer-ho es basa en el convenciment
jurídic que les lleis bàsiques estatals no poden arribar
a marcar l’autoorganització dels organismes públics
d’altres institucions. I com a mostra evident, posem per
cas la reforma legislativa aprovada al País Basc en
aquesta matèria. El concepte de legislació bàsica de la
Llei 4/80 no abraça el que és, simplement, un aspecte
relatiu a la potestat autoorganitzativa de l’ens públic. El
contingut bàsic de la norma afecta la garantia dels principis inspiradors de les activitats en matèria de radiodifusió i televisió, però no el mecanisme de designació
del director general o el nombre i el sistema d’elecció
dels membres del Consell d’Administració. Una altra
lectura constitueix una expansió exorbitant del concepte de legislació bàsica; no utilitzin el concepte de legislació bàsica com a excusa d’una manca de voluntat
política.
Punt 2
Un reconegut especialista, el professor Josep Gifreu, en
la seva compareixença davant la comissió que estudiava
la modificació de la llei, apuntava els següents eixos del
que hauria de ser el model de servei públic en la
PLE DEL PARLAMENT
Catalunya del segle XXI. Primer, creació d’un holding
públic potent, canviant el model administratiu actual
per un d’industrial. Segon, el servei públic plenament
civil, independent. Tercer, el control per objectius de les
filials. Quart, la creació d’un grup multimèdia, amb
programació de qualitat i per a grans audiències. Cinquè, finançament ajustat a objectius, amb publicitat limitada. Sisè, el motor de la indústria audiovisual i
multimèdia. I setè, les sinergies de l’espai català i europeu.
En aquesta estructuració d’aquest sistema públic amb
aquestes funcions, amb les quals coincidim, per nosaltres cal definir diversos àmbits competencials. Primer,
el Parlament, que ha de tenir la responsabilitat de nomenar els òrgans i els càrrecs del Consell Audiovisual
i de la Corporació Catalana, així com d’establir mesures de control a través d’una comissió específica més
àgil i amb més atribucions que les actuals. En segon
lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’autoritat audiovisual independent, garant deontològica, garant del control de continguts i amb capacitat sancionadora sobre tot el sistema, públic i privat, i amb la
responsabilitat d’atorgament de les llicències i les freqüències de radiodifusió. En tot cas, emplaço les senyores i els senyors diputats a resseguir la Proposició de llei
ja presentada pel Grup d’Esquerra Republicana on, a
més a més, es marquen les condicions d’incompatibilitat, pel que fa a l’exercici professional audiovisual i
l’ostentació de càrrecs electes o de designació i de càrrecs orgànics en partits, pel que fa als seus membres. I
en tercer lloc, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb capacitat executiva, industrial i professional.
I, finalment, en aquest sistema públic i en la seva estructuració, també hi caben la funció de les altres ràdios
i televisions i de les administracions que en són titulars.
La Corporació s’hauria d’organitzar, doncs, com un
holding empresarial. El director general hauria de ser
nomenat pel Parlament, per dos terços, si més no en una
primera volta. El Consell d’Administració, amb competències referents a la gestió, hauria de continuar sent
nomenat també pel Parlament. Els seus integrants haurien de complir les mateixes incompatibilitats professionals i polítiques que exigim en la nostra Proposició
per als membres del Consell de l’Audiovisual. Cada
component d’aquesta estructura –Catalunya Ràdio i
Televisió de Catalunya, els altres serveis públics que
ofereix la Corporació, la gestió de participacions en
empreses privades o mixtes– hauria de tenir, per nosaltres, un consell professional amb funcions tècniques,
laborals i professionals específiques integrat per representants dels professionals i dels diversos sectors socials. Seria convenient que el mandat de tots aquests òrgans no coincidís, primer, entre ells i, segon, amb el del
Parlament.
El finançament de la Corporació, d’acord amb les directrius europees, ha de ser mixt, estable i fixat a través
d’un contracte programa d’àmplia periodicitat. Aquest
finançament s’ha de fonamentar en les aportacions
públiques d’Europa, amb els seus programes audiovisuals, de l’Estat –de l’Estat: si tots, encara, i totes, en
aquest moment, en formem part, doncs, tenim dret,
també, que les televisions públiques del nostre país en
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
35
rebin subvencions– i de la Generalitat, i, en segon lloc,
pels ingressos directes.
La nova llei també ha de plantejar la connexió dels professionals i els centres de Ràdiotelevisió Espanyola a
Catalunya amb aquest sistema públic. Perquè, per
exemple, és racional plantejar-se que el servei públic de
ràdio i televisió sigui un motor del rellançament de les
indústries audiovisuals a Catalunya, deixant de banda
la gran quantitat de professionals i les instal·lacions de
Sant Cugat? I, fent esment del rellançament de les indústries audiovisuals, hem de preveure, també, la connexió del sistema de ràdio i televisió amb el futur Institut Català per a les Indústries Culturals, la creació del
qual s’ha anunciat per a aquesta legislatura.
Vostè, conseller Trias, aquest matí ha afirmat que «Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li
toca jugar respecte a l’audiovisual de Catalunya i, particularment, respecte al sector cinematogràfic. La directiva europea de la televisió sense fronteres recomana
que les televisions emetin el 51% de producció europea
i, d’aquest 51%, un mínim d’un 10 d’una producció
local independent.» Doncs bé: TV3 està a un 2,8 i, el
Canal 33, a un 5,6; de llarg, la televisió de l’Estat que
menys cas fa a aquestes recomanacions. Al costat d’això hi ha el paper de Televisió Espanyola, que també se
subvenciona, com he dit, amb les nostres aportacions,
on la marginació a què ha estat sotmesa la indústria
catalana és absoluta. Cal negociar amb Televisió Espanyola i les cadenes privades una participació proporcional de la indústria audiovisual catalana.
Pel que fa a la ràdio i les televisions d’institucions locals, la llei hauria de preveure processos d’elecció democràtica de control plural, a banda de refermar les
competències reguladores i sancionadores del CAC,
damunt de tots els mitjans a Catalunya; també
d’aquests.
Hem de subratllar la funció nacional, precisament, dels
mitjans públics. El sistema català de ràdio i televisió ha
de ser també l’eix bàsic i fonamental de l’espai comunicatiu nacional. La llengua i la cultura són fonaments
identitaris dels espais comunicatius, i l’aportació corresponent i pròpia a la complexa estructuració de l’espai europeu. En aquest sentit i sense oblidar que allò
que nacionalitza un espai comunicatiu no són els
posicionaments partidistes, sinó les regles del joc, no
podem deixar de lamentar que aquesta ha estat una de
les possibilitats més inexplorades per Televisió de
Catalunya, que només ha recordat la potencialitat del
seu espai a l’hora de plantejar potencialitats del seu
marcat publicitari. En les documentacions oficials de la
Corporació, en l’únic moment on apareixen els països
catalans és a l’hora de vendre la publicitat. Per al diner,
sí; per als interessos de la nostra comunitat lingüística
cultural –climatologia a banda–, no tant.
Així ens equivocaríem, també, si situéssim l’Agència
Efe fora d’aquest debat. També ens cal una agència
informativa i de comunicació en aquesta estructuració
del sistema de ràdio i televisió i audiovisual que estem
dissenyant. Els recursos humans i materials d’Efe a
Catalunya, mitjançant un procés de traspàs, han de ser
l’embrió, al costat d’iniciatives semblants que han sorSESSIÓ NÚM. 4.1
git des del món local, d’una agència catalana de comunicació, amb serveis per a la premsa escrita, els mitjans
audiovisuals i les noves tecnologies. I ho hem de fer
ara, més que mai, que sobre Efe plana el fantasma de la
privatització, amb decisions i actuacions diligents que
han provocat que els seus treballadors de Catalunya es
trobin avui –precisament, avui– en vaga. Això ens recorda la problemàtica professional i laboral de molts
dels actuals mitjans, en absència d’estatuts de redacció
en la gran majoria dels casos; amb precarietat laboral,
com és el cas, també, dels fotoperiodistes, i amb la utilització inadequada dels estudiants en pràctiques.
Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta legislativa;
la deixem damunt la taula amb voluntat de consens i
oberts a qualsevol proposta millor.
Com ens recordava el professor Miqueló Tresserras, en
la seva compareixença davant l’esmentada Comissió
parlamentària, en cap moment d’aquest procés hem
d’oblidar que la ràdio i la televisió configuren el país,
construeixen l’imaginari col·lectiu que defineix i entrelliga la societat, una nació, en aquest tombant de segle.
La televisió articula el país, fa civilitat, fa laïcitat –en el
sentit republicà francès i humanista del terme «laïcitat»–, a la vegada que és un mitjà universalitzador, i la
civilitat obliga al pluralisme. De fet, per a ser-los sincers, nosaltres preferiríem, més que parlar de pluralisme, que sempre té adjunta la semblança d’estar parlant
només de pluralisme polític, preferiríem parlar de reflex de la diversitat i de la riquesa de la nostra societat.
Les rèmores predemocràtiques que subsisteixen en
bona part del sistema públic de ràdio i televisió en l’Estat també van tenir, han tingut i tenen la seva incidència en aquest model que encara patim al nostre país:
l’habitud del control partidista i la manca de transparència en la gestió econòmica i en la contractació de
serveis aliens. El model socioconvergent de repartiment
institucional sense fórmules de participació ciutadana,
ni en un ni en l’altre cas, també ha tingut el seu reflex
en els mitjans públics dependents de les respectives
institucions, en els quals la primacia de l’administrativisme i la politització dels càrrecs per damunt de la
professionalitat hi ha estat evident.
Volem creure, des d’Esquerra Republicana de Catalunya, que el principi de consens existent en la necessitat de formular un nou marc legislatiu és, també, un
consens per a superar aquest dèficit. Enfoquem, doncs,
ara, amb el poc temps que em resta, el darrer interrogant d’aquest debat. Si l’actual Llei no ens agrada i
estem d’acord a fer en un període de temps suficient
una nova llei, com gestionem aquesta transició a la qual
ens veiem abocats? Com es fa la gestió d’aquesta transició en la qual ja som? En primer lloc, és urgent la reforma del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè cal la garantia que en aquest procés hi hagi un òrgan deontològic que vetlli per la seva netedat. Cal, a
més a més, que aquest Consell de l’Audiovisual també
existeixi per la seva funció –existeixi reforçat– de suport en aquesta recerca del nou model. El nostre Grup
–ja s’ha dit aquí– té una proposició de llei presentada,
a la qual el Govern de la Generalitat, en la seva reunió
d’ahir, va mostrar la seva no-oposició a la tramitació
parlamentària. En el proper ple la posarem a la presa de
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
36
consideració dels grups parlamentaris perquè, a partir
del proper Ple mateix, que és el dia 22 d’aquest mes, ja
puguin iniciar-se els treballs pertinents per a la seva
discussió i la seva aprovació; esperem que abans del
mes de març, desitgem que abans del mes de març.
Hem de renovar el Consell d’Administració ara mateix,
en el proper Ple ordinari, també, i comprometre’ns tots
–tots– els grups parlamentaris a presentar candidats i
candidates que tinguin el perfil que nosaltres hem definit per a membres del Consell de l’Audiovisual, professional no partidista, no institucional. I hem de posarnos d’acord en un sistema de nomenament del director
general provisional, fins a l’aprovació de la nova llei,
que ens complagui. L’actual Llei diu que l’ha de nomenar el Govern –no podem fer-ho d’una altra manera
perquè és l’actual Llei–; l’actual llei no impedeix trobar mecanismes previs a aquest nomenament oficial pel
Govern. Nosaltres proposem mecanismes parlamentaris de majoria qualificada. No trobaríem malament altres mecanismes públics, transparents, als quals, previ
el nomenament del Govern, hi hagués un consens ampli. No ens agrada parlar de consens entre grups parlamentaris. Ens agrada parlar d’un consens per escrit, en
un organisme públic, preferentment parlamentari. No
ens oposaríem a la proposta del Consell d’Administració, però no acceptem converses entre grups parlamentaris que no estiguin fetes a la llum pública i que no tinguin el seu referent en les corresponents actes.
El president
Senyor diputat...
El Sr. Bargalló Valls
Moltes gràcies, senyor president, per la seva gràcia en
concedir-me més temps del marcat.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor
conseller de la Presidència.
El conseller de la Presidència
Molt honorable president, senyores i senyors diputats,
vostè pren la partida del que es necessita en fer un sistema de l’audiovisual a nivell de Catalunya, amb un
disseny nacional i professional. Hi estem completament
d’acord, i vostè fa un especial èmfasi en el sistema públic. Hem de ser capaços que coexisteixi un sistema
públic i un sistema privat. Crec, sincerament, que és
necessari un sistema públic en el nostre país, no? I ho
crec sincerament i, a més, sóc dels que creuen que el
sistema públic pot col·laborar d’una manera estreta, en
competència dintre d’un mercat, amb el sistema privat,
i ser capaços de marcar aquelles regles que limitin
quins són els papers que ha de tenir cada un dels dos
sistemes: el públic i el privat; com es coordinen i com
poden funcionar.
Punt 2
Vostè diu: «S’ha de fer un model, s’ha de tenir una
concepció global i s’ha de tenir una concepció global
d’un model de ràdio i televisió, a nivell del nostre país,
que respongui a la idiosincràsia, a la manera de ser, del
PLE DEL PARLAMENT
nostre país i a la nostra realitat nacional.» Vostè fa una
distinció que, des del punt de vista de discurs, està bé
–és separar el sistema públic en el sistema institucional–, però, sincerament, no sé si es pot separar una cosa
de l’altra, no? Sí que és veritat que vostè diu: «Escolti: no hi ha d’haver amos.» És cert. I és cert que, a més,
en aquest sistema públic o en el funcionament d’aquest
nostre sistema públic, durant aquests anys s’han comès
errors i s’han comès experiències que ens permeten
corregir-les. Vostè ho deia d’una manera molt clara.
Vostè diu: «Escolti’m: nosaltres hem creat una eina,
una eina molt important, i hem estat els primers a crear-la, que és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.»
I és cert que la composició i el nomenament de les persones que formen aquest Consell de l’Audiovisual de
Catalunya és equivocada. És cert. És una experiència
que hem vist, és una experiència en què tots estem
d’una manera o d’una altra involucrats. És veritat que
nosaltres, probablement..., no per les persones que
componen aquest Consell, sinó per la manera, l’acció,
o la filosofia en què es va fer l’acció, és equivocada. I,
sobretot, és equivocada si nosaltres volem donar-li la
força que li volem donar, al Consell de l’Audiovisual
de Catalunya, no? Hem de fer una aposta clara, hem de
fer una aposta clara envers aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Per tant, escolti’m: estem completament d’acord que es
treballi en la línia de creació d’aquest Consell de
l’Audiovisual de Catalunya, amb uns paràmetres diferents, amb uns aspectes en què el punt de diferència
que tenim i que veig que tenim amb la majoria és en un
aspecte que jo crec que és especialment important, que
és el fet que, aquest Consell de l’Audiovisual, el que ha
de tenir és capacitat de control, capacitat sancionadora
per a totes les televisions, ràdios o altres entitats que
intervenen en el món de l’audiovisual, i el que és molt
més discutible és si aquest Consell de l’Audiovisual ha
de donar les freqüències o si aquest Consell de l’Audiovisual les ha d’informar, amb un model transparent –és
evident–, amb un model absolutament transparent, que
permeti de totes totes que les coses es facin amb una
claredat meridiana.
Jo sóc dels que creuen, sincerament, que les adjudicacions de freqüències es fan d’una manera clara i transparent. Entenc que altres poden opinar el contrari. Però,
escolti’m: jo sempre he dit –i ho he dit a l’últim concurs– que es pot venir a veure exactament, les puntuacions, com es van donar, per veure si estem o no
d’acord amb això.
Nosaltres hem de marcar unes línies, uns objectius, per
a la ràdio i la televisió de Catalunya, del servei públic,
i amb els que vostè ha orientat hi estic completament
d’acord, no? I això exigeix, evidentment, fer un marc
legislatiu, i estem d’acord amb aquesta ponència de
redacció de la Llei de l’audiovisual de Catalunya. Crec
que és important, com també és important, de totes totes, que siguem capaços de fer funcionar i d’impulsar
aquest Institut Català de les Indústries Culturals que ha
de posar-nos en una situació de lideratge en l’audiovisual.
Jo ho deia en la meva intervenció aquest matí: no és
veritat que nosaltres no puguem tenir, malgrat ser un
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
37
país petit, una capacitat de lideratge; hem d’apostar per
ser líders en el tema de l’audiovisual i, evidentment,
aquesta creació d’aquest Institut Català de les Indústries
Culturals pot ser una eina bàsica per a aquest lideratge;
un lideratge que, evidentment, s’ha de basar en les nostres indústries, però una tasca que s’ha de basar, també,
en els nostres professionals.
Per aconseguir segons quins canvis, i per aconseguir
canvis de la Corporació, tothom em diu: «escolti’m, no
hi ha excusa que hi hagi una legislació bàsica». En discrepo absolutament, però també dic que no servirà
d’excusa; també dic molt clar que no servirà d’excusa.
Però haurem de canviar aquest article, no? Vostè diu:
«escolti’m, no hi ha dret que segons quines lleis hagin
sigut capaces de fer uns plantejaments que, a través de
la normativa bàsica, envaeixen competències que han
de ser nostres de totes totes», no? I en això vostè té tota
la raó: és evident que no es pot legislar i que no es pot
dir que una cosa que és merament organitzativa és una
cosa bàsica. Però el que és evident és que en aquest
moment l’article 2 és bàsic. Per tant, l’hem de canviar,
no? És allò que dèiem, i hi insistim, i ho repetim diferents vegades, que hi ha lleis que s’han de canviar perquè realment tinguin resposta en el nostre Estatut i en
la nostra capacitat d’autogovern.
Vostè diu: «escolti’m, hi hem de posar la imaginació, i
hem de buscar les escletxes que ha utilitzat el País Basc,
el Govern basc...» No és una escletxa, és l’Estatut; no
és una escletxa, eh?, ho té més fumut, si ho vol, més
fumut, no?, però no és una escletxa, no. Perquè, fixi’s
vostè: l’article 16 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix: «En el marc de les normes bàsiques de
l’Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament
legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la Llei que reguli l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió.» Segon:
«Li pertoca...», etcètera, etcètera. En canvi, l’article 19
de l’Estatut d’autonomia del País Basc estableix:
«Corresponde al País Vasco el desarrollo legislativo de
las normas básicas del Estado en materia de medios de
comunicación social, respetando en todo caso lo que
dispone el artículo 20.» Tercer: «De acuerdo con lo
dispuesto en el párrafo primero de este artículo, el País
Vasco podrá regular, crear y mantener su propia
televisión, radio y prensa, y, en general, todos los
medios de comunicación social para el cumplimiento
de sus fines.»
es porti d’una manera absolutament empresarial i, a
més, que es porti amb la màxima transparència, i que
estigui lligat a unes regles del joc i a uns objectius molt
clars, no? Per a això es necessita un consell d’administració fort, i escolti, per a això es necessita ser capaços
que aquest consell d’administració siguin persones
d’una alta qualificació, perquè s’hauran de prendre
decisions, decisions no fàcils, decisions complexes,
amb un sistema globalitzat, ja que estem en una carrera tecnològica espectacular, i s’han de prendre decisions importants d’un dia a l’altre, no? I hem de ser capaços de prendre-les i de decidir, no? És clar, escolti,
nosaltres necessitem fer aquesta llei de la Corporació,
una llei clara, una llei que sigui capaç de donar aquelles eines necessàries perquè nosaltres puguem gestionar adequadament aquest motor que ha de ser aquest
holding, un motor per a la indústria i per a la cultura
catalanes.
S’ha de buscar un nou sistema de finançament –vostè
ho ha dit–, un sistema de finançament mixt, que és veritat que ha de rebre fons d’Europa, de l’Estat, de la
Generalitat, ingressos directes. I hem de ser capaços de
marcar en quina proporció ha d’anar tot això. I, evidentment, el que no té lògica és que l’Estat estigui finançant, o que acabi finançant, o doni solució als
problemes de Televisió Espanyola, i que no es doni solució als problemes de finançament que tenen les televisions i, en el nostre cas, la Televisió i la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió.
Sí que és cert que s’han de buscar fórmules d’entesa, de
col·laboració i d’aliances amb altres televisions; amb les
televisions locals, la Corporació ha de buscar fórmules
de col·laboració, però també nosaltres hem de buscar
fórmules de col·laboració amb altres televisions autonòmiques, i hem de buscar fórmules de col·laboració, evidentment, amb Televisió Espanyola de Sant Cugat. No
té sentit que tinguem centres de producció tan grans
com aquests i que no arribem a punts d’acord per fer
segons quines coses conjuntament, i buscar solucions
conjuntes. Això sempre és difícil, és complex, però
estem en un món que, si volem que les empreses funcionin, vagin endavant i siguin competitives, és un món
on cada dia més hi ha les aliances, i hem d’aprendre,
també, que les administracions públiques han de ser
capaces de buscar aliances per potenciar-se unes amb
les altres.
Malauradament, hi ha una diferència important entre
l’Estatut del País Basc i el nostre i, per tant, tenim una
deficiència en aquest aspecte, una deficiència important, una deficiència que, amb una relectura o amb una
lectura diferent de l’Estatut, podria estar compensada.
El que és evident és que aquesta deficiència, si es fa una
legislació bàsica tan exhaustiva com la que s’ha produït
en l’Estatut bàsic de ràdio i televisió, ens crea una dificultat, i una dificultat que, per superar-la, he dit abans
que espero la màxima col·laboració de tots els grups de
la cambra per poder plantejar aquests temes a nivell de
l’Estat.
Necessitem una agència informativa catalana, i no és
necessari que la creem nosaltres, ja està creada, no? I
nosaltres el que hem de fer és potenciar-la, donar-li el
màxim ajut possible, perquè aquest també és un altre
motiu de normalització. Jo crec que és normal que un
país tingui la seva pròpia agència informativa. I moltes
coses no té sentit que les creï una administració si altres
administracions o altres entitats, d’una manera clara i
d’una manera competent, són capaces de crear-les.
Nosaltres el que hem de fer és donar suport perquè
neixin aquestes iniciatives, i ajudar-les. I estic completament d’acord que, a més de la pluralitat, nosaltres
hem de tenir un gran respecte envers la diversitat.
Vostè fa una explicació, que jo hi estic completament
d’acord, que la ràdio i la televisió de Catalunya han de
ser un holding, un holding amb diferents empreses, que
Escolti’m, sí que és cert que tindrem un problema. Podem estar d’acord que ja s’ha de crear una llei del Consell de l’Audiovisual, que tirarem endavant; és veritat
SESSIÓ NÚM. 4.1
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
38
que hem de crear una llei de la Corporació; hem de crear una llei de la ràdio i la televisió i de l’audiovisual a
Catalunya, i tenim un problema de com gestionem la
transició. És cert. Escolti’m, com es gestiona la transició? Doncs, jo crec que de dues maneres, i de dues
maneres molt clares. Primer, creant un nou consell
d’administració a la Corporació, i, com deia vostè, posant-nos d’acord en quin tipus de persones i quin plantejament fem amb les persones que posem davant; buscant fórmules d’acord per a la nominació, per part del
Govern i del president, del director de la Corporació;
però hi ha una altra cosa, encara, més, que hem de fer:
nosaltres, com vostè deia, necessitem que el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya funcioni, i funcioni plenament. I, per tant, el que hauríem de fer és una cosa, i
aquesta cosa és complexa; hauríem de demanar que, si
us plau, tots els membres dimitissin.
Jo crec que nosaltres hauríem de fer que, el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya, les persones que el formen, que probablement són persones que hi estan posades, i que com vostè explicava abans, probablement,
no són les persones més adients per als càrrecs que ostenten, doncs, el que hem de fer és demanar-los que, si
us plau, dimiteixin. I fem un altre cop la composició de
l’audiovisual, amb persones més independents, amb
persones que comencin a respondre, ja, al perfil que
han de tenir les persones que componguin el futur Consell de l’Audiovisual, i escolti’m, així començarem a
caminar a l’espera que tinguem la llei feta i que les
coses puguin funcionar.
Jo crec que, aquest tipus de processos, la demostració
que tots estem d’acord que les coses funcionen es demostra caminant, no?, i aquest seria un mecanisme o
una manera perquè les coses funcionessin o perquè les
coses anessin endavant. Aquest és el tipus de consens
a què jo crec que tots nosaltres hauríem d’arribar, perquè les coses vagin endavant.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, honorable senyor conseller. L’il·lustre
senyor diputat té la paraula.
El Sr. Bargalló Valls
Gràcies, senyor president. A veure, així, per clarificar
alguns dels conceptes que han anat sortint en el nostre
debat... Primer, quan nosaltres parlàvem que havíem de
distingir entre el sistema institucional de ràdio i televisió i el sistema públic, no fèiem referència al fet que
ambdós existeixin a la vegada, subsisteixin a la vegada,
sinó que en aquest país –producte dels errors que hi ha
hagut en la legislació estatal, i producte, fins i tot, dels
errors de la transició política, etcètera, etcètera– es va
construir un sistema públic de mitjans d’informació des
de la concepció de sistema al servei de les institucions
o de sistema que formava part de les institucions.
Punt 2
Nosaltres el que diem és que les ràdios i les televisions
públiques, de titularitat o de gestió d’institucions públiques, no han de ser concebudes com un element
d’aquesta institució, com un òrgan d’aquesta institució,
sinó com un servei públic que ofereixen les institucions
PLE DEL PARLAMENT
per obligació conceptual, cultural, nacional, etcètera,
etcètera, i que, per tant, en cap moment es pugui entendre una utilització governamental d’aquests serveis. És
aquesta concepció distinta dels mitjans de comunicació
com a servei públic o com a servei institucional. Nosaltres diem: la tradició històrica de diverses administracions, per diversos motius, ens ha portat a un sistema
més institucional, més oficial que altra cosa; fem el salt,
atrevim-nos, fem el salt, i anem al sistema públic. És
això el que li volia dir.
En segon lloc, la discussió sobre la legislació bàsica, jo,
senyor conseller, no la voldria fer amb vostè, perquè jo
no sóc jurista, vostè tampoc ho és –segurament que en
té molt més coneixement que jo, de lleis–, però en tot
cas, sí que aquest migdia, després de dinar amb professionals de la matèria, jo volia qüestionar-los que
m’anessin donant la seva opinió, i n’hi ha hagut un que
m’ha dit: «depèn de quin catedràtic et dirà que és impossible; un altre et dirà que és totalment possible, i el
tercer et dirà que, segons com, ho podràs fer i, segons
com, no». Vista, per tant, diguem-ne, l’objectivitat de la
ciència jurídica, em sembla que, d’escletxes, n’hi ha
pertot arreu, si les volem utilitzar. I, d’acord, si, a més
a més, les forces catalanes tenen damunt dels grups
parlamentaris del Congrés de Diputats la influència
suficient com per modificar la llei bàsica espanyola en
el seu article 2, perfecte; si no, no ens quedem aquí,
aturats en aquesta paret; la saltem, la girem, fins i tot
–i em perdonaran–, si convé la dinamitem, des del punt
de vista pacífic i democràtic que ens caracteritza, però,
si convé, la dinamitem.
Després, també té raó que topem, aquí, amb el nostre
Estatut d’autonomia; també té raó. I celebro que ens
hagi donat una nova argumentació per a l’exigència
d’Esquerra Republicana sobre la necessària, urgent i
ineludible reforma d’aquest Estatut, perquè habitualment, quan fem aquest discurs –que no només ens el
creiem, sinó que és cert–, en aquest cas l’oblidàvem, i
afegirem la contundència de la seva argumentació en el
fet que, al llindar del segle XXI, amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació el nostre Estatut, en aquest camp, tampoc ens va bé.
La gestió de la transició. Nosaltres estem contents, de
moment, d’aquest debat; contents del consens, diguemne, d’on volem anar a parar. Sembla que tots estiguem
d’acord a on volem anar a parar. Ens preocupa quina
transició; ens preocupa quan tardarem a anar a parar
aquí –quan tardarem–, què succeirà mentre no hi arribem. I li insisteixo que en aquest camí d’anar-hi anant
amb la màxima pressa possible hi ha dos condicionants
per nosaltres bàsics: primer, realment, el Consell de
l’audiovisual. I si no dimiteixen tots i totes, els seus
representants –i a mi em consta que una gran majoria
té ganes, moltes ganes de dimitir, per tant, els farem un
favor si els ho demanem–..., però si no dimiteixen la
nostra previsió és que tampoc hauríem de tardar massa a tenir el nou Consell audiovisual –no hauríem de
tardar massa.
I el segon és un fet, que jo he dit abans que no era cabdal, que estic convençut que no és el més important,
però, miri, estem parlant de mitjans de comunicació, i
és un fet que serà sí cabdal per com sortirà reflectit en
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
39
la societat aquest debat, que és si el Govern es tanca, es
bloqueja a dir: «nomenem nosaltres, perquè ho diu la
Llei, però no establim cap mecanisme previ definit, clar
i democràtic», hi haurà un resultat, i si trobem entre tots
aquell mecanisme clar, hi haurà un altre resultat. No em
satisfà aquest plantejament, perquè per mi el resultat bo
ha estat, o haurà estat o serà, l’acord en el servei públic,
l’acord en el model, l’acord amb la comunitat independent, però vostès saben, tots sabem, que això també està
damunt la taula i que això també ho hem de solucionar,
i ho hem de solucionar –ho he dit abans–, ho podem
solucionar.
Estic convençut que si en una actuació democràtica i de
consens tots cedim el que podem cedir sense anar més
enllà d’on volem anar, podem arribar a un acord tots
–tots. Quan dic «tots» vull dir els grups parlamentaris.
Hi havia grups, aquí, que una setmana enrere estàvem
capficats en votació en el Ple del Parlament per dos terços; avui ja li ho hem dit: «La votació en el Ple del
Parlament per dos terços, en una altra instància parlamentària o» –hi ha grups que li ho han dit– «en el mateix Consell d’Administració.» Doncs, si ens movem
tots que es mogui també el Govern en aquest sentit,
perquè, si no es mou, nosaltres creiem que perdrà el
Govern, però perdrem, fins i tot, la transició, la credibilitat de la transició. I pensin, senyores i senyors diputats, una cosa: aquesta és la primera transició de la
Catalunya del 2000; la Catalunya del 2000 tindrà moltes transicions; aquesta és la primera; fem-la bé, comencem a fer aquesta transició que s’espera, i fem-la
bé.
I em permetrà, senyor president, que doni una informació per al bon coneixement de les senyores i els senyors
diputats. La Federació Catalana de Rugbi té 1.989 llicències, de les quals 1.745 són masculines, 244 són
femenines; són 26 clubs, els federats, implantats en deu
comarques del Principat de Catalunya, i la Federació
Catalana de Rugbi és fundadora de la Federació Internacional de Rugbi. (Remor de veus.)
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
El president
Moltes gràcies. Pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la il·lustre diputada senyora Dolors
Comas d’Argemir.
La Sra. Comas d’Argemir i Cendra
Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors
diputats, som conscients que aquest debat propiciat per
quatre grups de la cambra es fa enmig d’un profund
malestar per la situació dels mitjans de comunicació,
sobretot dels mitjans de comunicació públics, i respon
també a una inquietud respecte al conjunt de l’espai
català de comunicació i del seu futur.
El malestar és evident malgrat que el Govern, senyor
conseller, continua dient que tot va bé, que la televisió
i la ràdio públiques van bé i que Catalunya va bé –bé,
això em sembla que no ho ha dit, però vaja, forma part
d’una mateixa lògica o d’un mateix discurs.
SESSIÓ NÚM. 4.1
Aquest debat no és gens artificial. El malestar no ha
estat inventat ni és oportunisme polític d’una oposició
queixosa i només interessada per incrementar les seves
quotes de presència en els mitjans. No és així. El malestar està en la mateixa professió periodística, que ha
fet un clam molt clar i manifest respecte a la necessitat
de despartiditzar els mitjans de comunicació públics i
de posar-los al servei de la societat i no sols d’un partit, de convertir-los, doncs, en un veritable servei públic.
Així ho han expressat aquests dies el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, l’Associació de
Directors i Realitzadors Professionals, els comitès professionals i comitès d’empresa de totes les ràdios i televisions públiques, els fotoperiodistes, diversos representants municipalistes, així com experts en comunicació i personalitats rellevants del món cultural i universitari.
Alguna cosa no va bé – alguna cosa no va bé. Vostès
han aconseguit violentar tota una professió, perquè, a
més, el clam que fan ara no és nou, ni molt menys.
L’any 95 ja hi era aquest malestar –ja hi era–, però vostès es van tapar les orelles, no en van voler fer cas i ara,
naturalment, la bola de neu s’ha fet més gran.
«Estem en situació d’emergència», així m’ho deia fa
pocs dies un periodista tot expressant el sentir d’ell i de
molts altres professionals pel fet de trobar-se al límit
del que poden aguantar: per dignitat professional, per
les repercussions laborals que tot això implica, per la
voluntat –gens arbitrària, per cert– de voler estar al servei del públic i no de grups polítics o econòmics.
Quina ha estat fins ara la resposta del Govern? No veure res, no sentir res, seguir fent la seva com si res no
passés i prenent, fins i tot, actituds d’autèntica provocació. Va ser una provocació nomenar Jordi Vilajoana
director de la Corporació l’any 95, quan aquesta persona era justament el paradigma del partidisme pur i dur
portat a la direcció dels mitjans públics catalans. Continua essent avui una provocació el fet de pagar-li els
serveis prestats amb una Conselleria de Cultura, quan
el país necessita, senyor conseller, una autèntica política cultural, no un conseller de propaganda governamental. I ha estat una nova provocació i una decisió de
dubtós encert, com a mínim pel mecanisme seguit en el
nomenament, la decisió de resoldre Lluís Oliva com a
suplent, sense ni tan sols l’opinió del Consell d’Administració i sense aplicar el que la Llei 10/83 preveu, que
és que sigui nomenat per l’Executiu. El de Lluís Oliva
ha estat un nomenament fantasma i per la porta petita.
És així que volen continuar?
Una de les conseqüències d’aquest debat hauria de ser
que els mitjans de comunicació institucionals deixin de
ser una corretja de transmissió del partit que governa.
Cal introduir els criteris de qualitat, rigor professional
i pluralisme en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública, en tots: en la Televisió i Ràdio de
Catalunya, però també en la COMRàdio, en Barcelona
Televisió, en les cent vuitanta-set emissores de ràdio
municipals, en les televisions locals, en tots els mitjans
públics. I no oblidem que la democràcia, el pluralisme
i la professionalitat han d’estar presents també en els
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
40
mitjans de titularitat privada, perquè l’espai comunicacional és públic per definició i ningú es pot sostreure
dels criteris bàsics que han de guiar la labor periodística. Si en els mitjans públics cal canviar la forma de
nomenar la direcció i els òrgans de gestió, en tots els
mitjans, en tots, cal assegurar la implantació dels estatuts de redacció i dels consells de redacció.
El fet que el Govern nomeni els màxims responsables
dels mitjans de comunicació de titularitat pública perverteix tot el sistema. La persona que ha estat nomenada per dirigir tal o qual televisió o ràdio difícilment
mantindrà una posició d’independència en situacions
on el principi de veracitat i neutralitat informativa col·lideixi amb el principi de lleialtat cap al superior. I això
mateix contamina tot l’organigrama i els criteris de
selecció professional, perquè aquesta mateixa persona
procurarà rodejar-se de gent fidel, i aquest criteri, el de
la legalitat política, passa a prevaler per sobre del de la
competència professional. I això és greu; és greu perquè afecta el dret a la informació i afecta la professió
periodística.
Tot això es fa molt evident en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Malgrat disposar
d’uns excel·lents professionals –i ho vull subratllar,
perquè no és a ells a qui estem qüestionant–, l’excessiu
intervencionisme del Govern ha donat lloc al fet que hi
predominin els criteris partidistes en el seu organigrama, en els mecanismes de promoció professional i en
la selecció dels continguts informatius.
Hi ha manipulació informativa, diguem-ho sense embuts: hi ha manipulació informativa. M’atreveixo a dirho, perquè n’estic segura. Es pot demostrar, per exemple, amb l’omnipresent presència de Jordi Pujol a la
televisió, que pràcticament només li falta sortir per fer
d’home del temps, com ens deia Manolo Vázquez
Montalbán, en detriment de la presència d’altres polítics, perquè no sols és rellevant el que surt, sinó també
el que no surt.
És del tot lògic que hi surti el president, és clar que sí,
amb la màxima rellevància, a més, però el que ja no és
lògic és que a altres polítics se’ls faci aparèixer poc,
molt menys del que els correspondria pel que representen en la societat. Com tampoc no surten mai els sectors
discrepants respecte a una determinada política del
Govern perquè els afecti directament. Només cal repassar els informatius sobre els incendis de l’any 98. On
eren els afectats? I els ensenyants de secundària? Se’ls
dóna oportunitat perquè expliquin, ells, amb la seva
visió, com està funcionant el sistema educatiu? No apareix la crítica. Això incomodaria el conseller corresponent, faltaria més. I és així que Catalunya esdevé en els
informatius com una mena de Disneylàndia on tothom
viu feliç, i si la cosa no funciona prou bé, ja tenim el
gran pare protector, el nostre president, que ens ho arregla tot. Manipulació pura.
Punt 2
I, és clar, una altra conseqüència d’això és el baix nivell
cultural de la programació, que busca sobretot l’entreteniment: futbol i futbol, i més futbol; l’absència d’espais de debat cultural, social, científic i, per què no dirho, polític; el fet que a les tertúlies sempre es convidi la
mateixa gent; la uniformització, en definitiva, de l’ex-
PLE DEL PARLAMENT
pressió informativa i, per tant, la manca de reflex dels
mitjans, del pluralisme existent en la societat.
Vostè esmentava aquest matí la importància de tenir
una emissora com Catalunya Cultura, i en té, però el
que no ha dit és que Catalunya gasta menys de la meitat que les altres comunitats autònomes en cultura, i
això ja és ben significatiu.
El partidisme ha portat a l’autoritarisme i a l’arbitrarietat amb fets tan rellevants com la concessió o la
cancel·lació de llicències de radiodifusió. Encara podem
recordar, perquè és ben recent, el cas de la COPE o els
intents per eliminar COMRàdio. Altres, però, han tingut un tractament ben diferent. La gent amiga o propera
a Convergència i Unió té les coses més fàcils, sigui en
la concessió de llicències, sigui en poder gaudir de patrocini públic per a les seves empreses privades. El
clientelisme és tan exacerbat que resulta fins i tot un
insult. Vostès fan un ús abusiu, un mal ús del poder respecte als mitjans de comunicació que de cap manera
poden actuar amb independència i pluralisme. I això no
és bo, ni és correcte, ni es pot perllongar per més temps.
Aquesta classe d’actuacions mereixen la desaprovació
de la societat catalana.
Els mitjans de comunicació públics han de ser del país
i no del Govern, han de ser de la societat i no d’un partit. I aquesta afirmació val per tots, pels que depenen
directament de la Generalitat i pels de titularitat local.
Però, lògicament, és la Corporació qui ha de tenir el
màxim protagonisme en aquest debat, perquè ha estat
la seva situació la que l’ha generat, perquè el volum de
pressupost i l’escala de l’àmbit d’influència són incomparables respecte a altres mitjans i perquè no podem
permetre de cap manera aquesta degradació progressiva
que s’hi està produint; la deslegitimació de la ràdio i
televisió públiques només serveix per legitimar els projectes privatitzadors i no volem ni pensar que això estigui en el pensament de cap grup polític.
Ens referirem, doncs, bàsicament, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però cal que prenguem
abans una perspectiva més general i fem una reflexió
global sobre la situació dels mitjans de comunicació a
Catalunya. I és en aquest punt on hem d’expressar, ara
sí, la nostra inquietud, no sols malestar, i amb ella la
necessitat d’emprendre actuacions decidides per fer-hi
front.
Què tenim avui? Una desregulació del sector que no es
contradiu, sinó que pel contrari dóna lloc a una intervenció política de marcat caire partidista –ja hi he insistit–; l’absència d’una autoritat de l’audiovisual independent; la dificultat de discernir les diferències entre
la televisió pública i la privada –i si no hi ha diferències, què justifica el manteniment d’una televisió pública?–; un fortíssim endeutament de la Corporació agreujat, precisament, en els darrers anys sota la direcció del
senyor Vilajoana; la feblesa del sector públic, amb dificultats de competir, cosa que s’agreuja amb les noves
tecnologies de la comunicació i la informació; la
desregulació total dels mitjans de comunicació públics
locals; el retrocés constant de la indústria cultural de
l’audiovisual; l’allunyament dels objectius per a la normalització lingüística i cultural, i finalment, un bosc
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
41
legislatiu amb grans buits i mancances que dificulta la
revisió del sector.
Tot això no és poc. De fet, cal avançar molt per arribar
al que nosaltres creiem que seria òptim, cal contribuir
a crear l’espai comunicacional català i en català que
vertebri els mitjans de comunicació locals, que defineixi de forma clara el paper dels mitjans públics en relació als privats, que tingui en compte les grans tendències que s’estan adoptant a Europa, que s’adapti als
canvis tecnològics en el sector de les telecomunicacions i que tingui un paper estimulador de la cultura i de
la indústria de l’audiovisual.
És importantíssim, substancial, abordar totes aquestes
qüestions des d’una visió global. Tinguem present
l’enorme importància que tenen avui els mitjans de
comunicació en la configuració de les nostres societats
degut a la seva gran capacitat d’influència. Les democràcies modernes s’enfronten avui, de fet, a tres grans
problemes bàsics: el poder dels grups financers, que es
fan amos del món; l’avenç de les desigualtats i de la
pobresa i, per tant, la necessitat d’una major justícia
social, i unes noves tecnologies de la informació i les
comunicacions que estan configurant noves formes de
poder, influència i desigualtats. D’aquí que no estem
parlant de res anecdòtic ni secundari, sinó d’un sector
molt substancial, tremendament important i decisiu. I
en aquest context és necessària una televisió pública;
evidentment que ho és perquè hi ha aspectes que si es
deixen a l’arbitri del mercat mai podran assegurar-se: la
satisfacció de necessitats d’interès general, la neutralitat
informativa, l’accés de grups socials i polítics significatius, l’èmfasi en la transmissió dels valors democràtics, els drets humans, la solidaritat i el respecte a les
minories, així mateix com el fet de donar prioritat a la
qualitat de la programació. La legitimitat del sector
públic audiovisual ha estat ratificat per tots els països de
la Unió Europea en forma de diferents resolucions, informes i declaracions, i en cas de Catalunya, s’hi afegeix, a més, la importància de primer ordre que tenen
els mitjans de comunicació públics en la consolidació
i difusió de la llengua i cultura catalanes.
visual i de les telecomunicacions a Catalunya. No es
refugiïn, si us plau, per endarrerir sine die el que és una
necessitat peremptòria, en allò que cal revisar prèviament la llei estatal. Aquesta cambra ha de legislar, ha
de fer ús de la seva sobirania, i ja ens trobarem el conflicte de competències, si ens el trobem. Miri, quan es
va voler impulsar Canal 33 es va fer, i llavors es va incórrer en alegalitat. Senyor conseller, de veritat que ens
limita, la llei de base? On situa, vostè, la Constitució i
l’Estatut d’autonomia? No serà que l’autèntica llei de
base limitadora d’aquest Parlament és Convergència i
Unió?
Anem a més propostes. En primer lloc, el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya, que, per cert, es va crear
–recordo–, va ser una proposta nostra que Convergència i Unió va entendre que era interessant de tirar endavant, ha de deixar de dependre del Govern com succeeix ara i ha de ser un organisme independent, amb
personalitat jurídica pròpia, pressupost propi i plena autonomia orgànica i funcional per a ser justament la màxima autoritat en la regulació i supervisió dels mitjans
de comunicació. I proposem denominar-lo Consell de
l’Audiovisual i les Comunicacions de Catalunya, per
deixar obert el seu àmbit d’aplicació a totes les possibilitats que la tecnologia actual permet en la comunicació, entre elles, les derivades, per exemple, de l’ús i
difusió de la Internet, i que en algun moment caldrà
afrontar. Els membres d’aquesta màxima autoritat haurien de ser experts en comunicació de reconegut prestigi, ser escollits pel Parlament, sense poder ser renovats, però tampoc sense poder ser revocats del seu càrrec en el període que l’exerceixin.
Tot plegat obliga a redefinir el servei públic de la ràdio
i televisió catalanes i obliga a configurar un nou marc
organitzatiu institucional que reculli les necessitats de
la nova composició de l’espai de la informació i les
comunicacions a Catalunya. Ens cal un model alternatiu que asseguri la independència, el pluralisme i la viabilitat del sector públic de les comunicacions; ens cal
una autoritat reguladora de l’espai audiovisual, independent, amb competències i recursos propis, i ens cal
donar un impuls decisiu a l’espai català de comunicació. I per fer això, no ens serveix el marc legal –altra
vegada, justament, el marc legal.
Pel que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Com a mitjans públics, han de ser exemplars en el compliment dels seus deures, han d’estar a l’alçada dels
grans reptes del sector audiovisual, s’ha d’assegurar la
seva viabilitat econòmica, i cal que funcionin amb criteris de democràcia i pluralisme. Això implica redefinir
el seu contingut i paper com a servei públic, i com es
reflecteix això en la programació. I cal vetllar per la
qualitat. Hem de poder oferir una qualitat superior a la
dels productes estrictament comercials que avui dominen el mercat. Cal introduir, també, pluralisme en els
continguts. No entenc, per exemple, per què no es fan
entrevistes als líders dels grups polítics i, en canvi, les
cadenes privades sí que en fan; per què no es fan debats
polítics; per què els mitjans públics no són un reflex
fidel del treball de les institucions i no sols de la
«bronca» política. Tot això, cal revisar-ho, i introduir
també el pluralisme cultural i social; es dóna massa
sovint una imatge de Catalunya uniformitzadora; cal
assegurar l’accés de diferents grups socials perquè puguin expressar la seva visió de les coses.
No n’hi ha prou a modificar la Llei 10/1983, de creació de la Corporació, ni la llei 8/96, de regulació de la
programació audiovisual distribuïda per cable, o altres
lleis i decrets; Catalunya necessita un sistema legal propi i diferenciat que reguli, en el seu conjunt, l’espai
català de comunicació fent ús de les competències i del
grau de sobirania que atorga l’article 16, justament, de
l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i, malgrat la seves
limitacions, cal elaborar una llei general de l’audio-
Pel que fa a les transformacions tecnològiques imminents. Com abordarà Televisió catalana el pas al sistema digital? Quins continguts, per als diferents canals
possibles? Tots en obert? S’introduirà el pagar per veure –deixem de dir allò, si us plau, del pay per view, que
tenim suficient vocabulari–? S’introduiran canals temàtics o tot serà generalista? Tot això s’ha de definir. Entenem que el pas al món de la comunicació digital s’ha
de fer a partir de la idea de servei públic, que cal garan-
SESSIÓ NÚM. 4.1
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
42
tir l’existència de canals temàtics d’interès social i que
és indefugible que, almenys, algun d’ells, s’orienti específicament a satisfer les demandes de les minories
culturals presents avui a Catalunya.
El finançament. El finançament no és un tema menor
perquè un finançament estable i suficient és una premissa indispensable per a la independència dels mitjans
i la seva viabilitat com a servei públic. Si democratitzem les estructures organitzatives però ofeguem la
Corporació econòmicament, no s’aconsegueix, de fet,
la seva independència. I no podem seguir com ara, en
aquest terreny. L’endeutament de la Corporació és brutal. D’acord amb la liquidació del pressupost del 98, el
deute global, el consolidat més el deute a curt termini,
és de 93.000 milions de pessetes. Per cert, aquesta és la
memòria, és l’informe anual de la Corporació; en ella,
hi consta la liquidació del pressupost que és el que he
pogut consultar; està publicada. El Consell d’Administració encara no ha aprovat la liquidació del pressupost;
un petit detall de com vostès funcionen i quin respecte tenen pel Consell d’Administració.
Molt probablement, aquesta xifra que he indicat abans,
si fos actualitzada a 31 de novembre d’enguany, seria
molt superior i sobrepassaria el 100.000 milions de
pessetes. El dèficit respecte a l’any anterior s’ha incrementat, doncs, en 23.000 milions de pessetes. És una
progressió del tot insostenible. Cal posar en marxa un
pla de sanejament de forma immediata i cal, sobretot,
resoldre, en previsió de futur, aquesta qüestió. El finançament ha de ser estable i suficient –hi insisteixo–, i el
que s’aporta a través dels pressupostos ha de sufragar
les activitats definides com a servei públic, i, per això,
l’instrument més útil és el del contracte programa que
pot ser de caràcter plurianual i que té l’avantatge d’obligar a especificar compromisos i objectius i, per tant,
d’estar subjecte al seguiment i control parlamentari.
Totes aquestes qüestions no es poden abordar amb l’actual esquema organitzatiu de la Corporació; uns mitjans
governamentals deficitaris, qüestionats fins i tot pels
seus mateixos professionals i que malbaraten recursos
públics per afavorir el partit governant no poden plantejar-se seriosament cap d’aquests reptes.
Vostè, senyor conseller, ens ha presentat la proposta
d’una nova estructura orgànica de la Corporació amb
un consell d’administració reduït i un consell general
més ampli. Aquest és, de fet, el model alemany. Allà, al
consell social li diuen consell de la televisió, té setanta-set membres i és d’una gran diversitat i pluralitat.
Volen anar per aquí? D’acord, hi han diverses opcions
possibles, anem-hi, però amb totes les conseqüències:
nomenament del director general, que, en aquest cas, el
fa aquest consell tan plural. Quines competències?
Quin finançament? De tot això, que és tan substancial,
vostè no n’ha dit res i, evidentment, és importantíssim
per definir el model.
Punt 2
Nosaltres entenem que és imprescindible reformar l’actual estructura organitzativa, canviar el sistema de nomenament de la direcció mitjançant concurs públic que
garanteixi capacitat de gestió i professionalitat, donar
més competències al Consell d’Administració perquè
pugui ser un veritable organisme de gestió, revisar el
PLE DEL PARLAMENT
paper del Consell Assessor –actualment ben poc operatiu–, crear la figura del síndic del telespectador i del
radiooient per atendre les queixes i demandes de la
societat, democratitzar la Corporació, despartiditzar-la
i fer que tingui un funcionament i una administració
general d’empresa, que això és, en definitiva, una empresa pública que, com a tal, ha de tenir capacitat de
gestió i la responsabilitat davant del Parlament d’aquesta gestió.
És clar, tot això requereix canviar la legislació, però
mentrestant cal seguir funcionant i fer-ho ja amb
aquests criteris perquè hi ha coses que no poden esperar. Cal abordar primer, i de manera urgent, el nomenament del Consell d’Administració i del director general, i despartiditzar-los ja des d’ara. Proposem que es
faci un Ple extraordinari per resoldre aquestes qüestions
i que els consellers, nomenats pel Parlament, tinguin un
perfil d’independència i prestigi professional, cosa que,
per cert, i ho dic amb tota legitimitat, nosaltres hem fet
i altres grups, no. I cal nomenar un nou director general. Aquí s’ha parlat de consens. A mi m’agradaria saber què vol dir aquest consens. S’hauria de quantificar
per majoria absoluta de la cambra? Per dos terços? Per
més d’un grup? Per tres? Per cinc? Nosaltres entenem
que aquest director general no pot ser d’altra manera
que el que preveu la llei, però proposem que aquest
nomenament recaigui en la persona que el Parlament
aprovi per majoria qualificada de dos terços, després
que el president del Parlament consulti els diversos sectors afectats. Si busquem el consens, fem-ho ara i habilitem els instruments per procedir a modificar després
tot el que cal.
Un altre aspecte essencial que cal abordar –i és l’últim
apartat de la meva intervenció– és l’impuls de l’espai
català de comunicació, i això té diferents vessants.
Enunciaré, només enunciaré, pràcticament, els aspectes principals.
El primer, i més elemental, es refereix a la situació laboral dels treballadors i treballadores –ara estem de nou
en el context general i no sols en els mitjans de comunicació públics– i a la negociació dels conflictes. Cal
prendre mesures per a garantir unes condicions laborals
dignes, perquè ara no ho són per a un bon nombre de
treballadors. La precarietat laboral està molt generalitzada, amb utilització abusiva de becaris, situacions
d’il·legalitat contractual i baixos salaris. Més d’un 40%
de periodistes –més d’un 40%– no tenen cap mena de
relació laboral amb els mitjans amb què treballen. Avui
mateix, els fotoperiodistes han manifestat la seva protesta en aquesta cambra, i avui mateix, també, els treballadors de l’Agència Efe estan en vaga. Cal que ens
dotem d’una legislació similar a la dels països de democràcia consolidada que protegeixi les condicions laborals i professionals dels informadors i informadores.
Un segon factor que destacaré és la necessitat de regulació del sector de les ràdios i televisions locals, i la
necessitat d’establir unes bases mínimes de coordinació, especialment amb les televisions. Al nostre país no
hi ha espai per competir tantes televisions públiques,
per això cal una voluntat de diàleg, d’aprofitament i
enriquiment mutu entre les empreses de la Generalitat
i les del món local.
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
43
Un tercer aspecte: les televisions de titularitat estatal.
Cal vetllar per al manteniment i la potenciació de Ràdio 4 i la programació en català de Televisió Espanyola. I cal arribar a acords amb l’ens públic Ràdiotelevisió
Espanyola per federalitzar els dos organismes i fer no
solament un millor aprofitament dels locals, sinó també dels arxius, que és un element molt important.
La qüestió lingüística. Llegiré un fragment de l’informe que, l’any 98, el Consell Audiovisual va publicar.
Diu així: «Les disposicions de la Llei de política lingüística no s’han desenvolupat en el cas de la televisió,
on el predomini del castellà continua essent evident.
Només els canals de la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió utilitzen el català com a llengua única, mentre que en les cadenes d’àmbit estatal la presència del
català es limita a algunes desconnexions. Així, des de
Televisió Espanyola, a Sant Cugat, al llarg de 1998
s’han emès 1.340 hores de programació en català; 507,
a TV1, i 833, a la 2. Mentre que a les televisions privades l’ús del català es redueix als quinze minuts diaris,
de 8 a 8,15 del matí, de l’informatiu de Tele 5. La situació de les plataformes digitals tampoc és molt favorable el català.» No cal que jo afegeixi res a aquest informe tan contundent. Cal desenvolupar senzillament el
que la Llei de política lingüística preveu.
I per anar més enllà, la màxima conquesta de TV3 és
«fer el país més petit del que és, malgrat ensenyar un
territori més gran en el mapa meteorològic». Aquestes
paraules no són meves, són d’Albert Boadella, però em
serviran, em vénen bé per mostrar la poca empenta que
ha tingut el Govern per potenciar l’espai comunicacional en els territoris de parla catalana. No té sentit
avui en dia plantejar la limitació de zones i, tot partint
del diàleg i respecte mutus, cal establir acords amb el
Govern balear i amb el del País Valencià; instem
el Govern que ho faci. Segur que el Govern balear vol
normalitzar la relació i no s’entén que no hi hagi hagut
iniciatives per fer ja algun conveni de col·laboració.
Em referiré, finalment, en aquest apartat, a la indústria
de l’audiovisual, que ha estat esmentada tantes vegades
i amb una visió diferent a la del conseller. M’alegra, per
cert –m’alegra–, que s’anunciïn mesures de cara a
aquest sector.
Tenim en el país sectors creatius i de talent que no han
rebut el suport necessari per mantenir el seu pes específic en el panorama català, en l’espanyol i en l’europeu. La indústria de producció independent de l’audiovisual està en constant retrocés i avui té el perill, fins i
tot, d’esdevenir un sector merament testimonial de producció. I això és ben absurd, justament en el context
actual en què s’han multiplicat les hores de programació televisiva i s’ha incrementat molt el consum domèstic en productes audiovisuals.
Resulta que tenim una televisió que dóna l’esquena a la
indústria de producció audiovisual independent. La televisió catalana és la televisió pública d’Europa amb
menys hores –amb menys hores– d’emissió de producció independent. D’acord amb un estudi encarregat per
l’Associació Catalana de Productors, TV3 només destina un 2,8% de les hores d’emissió a la producció independent, i el Canal 33, un 5,3%. Aquests percentatSESSIÓ NÚM. 4.1
ges estan molt lluny del 10% que recomana la directiva europea de televisió sense fronteres. Fixem-nos-hi:
només arribar a aquest percentatge i fer que Televisió
Espanyola –que nosaltres també paguem, per cert–
s’avingui a emetre la part proporcional que li pertocaria a Catalunya en el conjunt estatal, ja significaria un
avenç notable. Ja es comprèn que això no suposa que
el sector públic disminueixi la producció pròpia, sinó
que s’impliqui amb el sector independent i sigui un
veritable motor per al seu desenvolupament.
A més, cal desenvolupar línies d’acció des dels departaments d’Indústria i de Cultura, amb ajuts a la producció, millora a la distribució i difusió, i impuls de la formació de professionals. Dues petites qüestions més i
ja...
El president
Senyora diputada, se li ha acabat el temps. Hauria
d’acabar ben aviat.
La Sra. Comas d’Argemir i Cendra
Doncs, sí. Caldria que el Govern donés explicacions
sobre la concessió d’ajuts, avals, préstecs i publicitat a
determinats mitjans de comunicació. Amb quins criteris?
I, finalment, caldria també que el Govern complís les
mocions aprovades pel Parlament en relació amb els
audiovisuals.
I ara sí, per acabar, penso que aquest debat hauria de
servir per a alguna cosa. Cal arribar al màxim consens
per democratitzar els mitjans de comunicació públics i
que el seu funcionament tingui caràcter exemplaritzant
per a la resta de mitjans.
Nosaltres plantegem que les reformes siguin de fons i
de cara al futur. Mirin, estem disposats a negociar, tenim un model, propostes clares i concretes, volem
consensuar-lo perquè puguem construir entre tots un
model de futur que serveixi per al país. I això té sentit.
Mantenir-se en actituds sectàries, senyor Trias, els pot
servir a vostès per conservar momentàniament la seva
parcel·la de poder, però no és útil per a Catalunya. No
deixem que el debat es quedi sols en paraules; cal passar als fets i cal fer-ho ara i, si ho fem, aquest debat
haurà tingut els seus fruits i podrem felicitar-nos d’haver donat un pas endavant ben important.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller de
la Presidència.
El conseller de la Presidència
Molt honorable president, senyores i senyors diputats,
senyora diputada, vostè em diu que hi ha profund malestar, una inquietud, i és cert que hi ha malestar, és
cert... Jo també he rebut la informació de tots aquests
grups, a nivell de periodistes, de persones que treballen
a diferents mitjans de comunicació, tant de l’Administració nostra com de l’Administració local. Escolti, de
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
44
tots, absolutament de tots. I em sorprèn sobretot la seva
primera part de la intervenció perquè sembla que vostè estigui en un món diferent. I el seu Grup col·labora i
participa, a nivell d’administracions locals, en mitjans
que tampoc n’estan contents, els seus treballadors.
L’altre dia jo vaig rebre uns treballadors i em deien:
«Escolti, els seus mitjans –i es referia als que depenien de l’Administració pública catalana– no van prou
bé.» Però em deia d’una manera molt clara també que:
«Escolti, de totes maneres, tenim clar que els altres són
bastant pitjors...» (Remor de veus.) Això és així. Li ho
dic sincerament. I, per tant, escolti, sincerament... (Remor de veus.)
No, no cauré en aquest plantejament, no caure en
aquest plantejament perquè m’he plantejat des d’aquest
matí que intentaria anar pel camí d’un debat constructiu, d’un debat de consens i li he de dir sincerament,
senyora diputada, que probablement la seva intervenció
ha estat, amb tota la legitimitat, però la que ha buscat
menys consens. És així i jo no cauré ara a intervenir i
a fer una explicació sobre aquest mitjà, sobre aquell,
sobre el d’aquí, sobre el d’allà. No, no ho faré...
Nosaltres, el que és evident i la reflexió que ens hem de
fer tots és si tots els mitjans estan funcionant com haurien de funcionar i quins canvis s’han de produir. I el
que és evident és que s’han de fer canvis profunds, canvis de funcionament, canvis lligats a aquestes transformacions que es donen i que es continuaran donant en
el nostre sistema audiovisual a nivell de Catalunya, a
nivell de l’Estat i a nivell d’Europa.
Vostè ha dit «perversió del sistema», vostè ha parlat de
«manipulació periodística». No estic d’acord en absolut amb el que vostè planteja, vostè parla de criteris
partidistes. Vostè no deu escoltar ni Catalunya Ràdio, ni
deu escoltar les tertúlies, ni deu veure..., i li podria donar llistats sencers de persones que participen en aquestes tertúlies, de tota classe i de tots colors.
També he entès –el que passa és que ho he entès de
passada, perquè era en un moment en què vostè deia
tantes coses... Em sembla que ha dit que això possiblement encobriria projectes privatitzadors que, sincerament, no conec en absolut.
Punt 2
La seva inquietud és la qualitat, la independència i el
pluralisme, i en aquest punt nosaltres coincidim. Jo crec
que és evident que nosaltres hem de ser capaços, com
vostè deia, de crear un sistema propi. Vostè deia, escoltin, han de crear una llei de l’audiovisual, i deia: «Escolti’m, no es refugiï en possibles situacions de les lleis
a nivell de l’Estat.» I jo dic, escolti’m, no em refugio en
això; des del començament he dit que nosaltres la farem, la llei, des del començament ho he dit. Una altra
cosa és que jo digui..., i l’hi puc ensenyar l’informe del
senyor Marc Carrillo que diu quin és l’àmbit competencial en què ens movem i les dificultats i les limitacions que tenim, i la importància que tindria la modificació d’aquest marc legal a nivell de l’Estat espanyol.
Però això és així. Però malgrat això jo dic que nosaltres
farem aquesta Llei. I, per tant, no ens refugiarem en
això per retardar fer aquesta Llei, i nosaltres la tirarem
endavant.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè fa un plantejament en què també estic d’acord,
que és que vostè diu que s’hauria de fer un consell de
l’audiovisual i de comunicacions de Catalunya. Em
sembla encertada la proposta. Ja he dit abans que no sé
el grau d’intervenció que podrem tenir sobre aquests
mitjans, però crec que incidir i estudiar treballar en
aquesta línia és especialment important, i és evident
que aquest Consell de l’Audiovisual i de Comunicacions hauria d’estar format per persones expertes, professionals reconeguts. La Corporació ha de ser exemplar
i ha de ser capaç de redefinir els seus continguts, i hem
de ser capaços de fer una corporació que doni qualitat.
I és evident que s’han de buscar fórmules en què hi
hagi pluralisme, i és evident que hi ha d’haver plantejaments perquè es pugui donar lloc a debats polítics –i
jo crec que n’hi ha, però se’n poden intensificar, i
aquest és un tema que fins i tot es pot modificar.
Aquesta ha de ser una línia d’actuació, que jo crec que
no ha de ser ni una línia d’actuació que marqui el Parlament, sinó que ha de ser una línia d’acció que marqui
el mateix Consell d’Administració.
Sí que haurem de definir què és el servei públic, fins on
arriba el servei públic i quin abast té aquest servei públic a nivell dels mitjans audiovisuals. I en això vostè
té la raó. Hi hauran plantejaments; hi hauran d’haver
uns serveis bàsics; uns serveis bàsics que, evidentment,
han de ser absolutament gratuïts per a la població, i
evidentment haurem de discutir si una televisió pública ha de fer serveis o ha de donar serveis de pagament.
Jo sincerament crec que una televisió pública no té
gaire sentit que doni serveis de pagament; probablement els serveis de pagament els han de donar altres
televisions privades.
Sí que una televisió pública pot col·laborar i donar aliances amb les televisions privades, a fi i efecte de
disminuir el seus costos i buscar plantejaments que facin que la seva estructura sigui una estructura més eficient.
Vostè parla de canals temàtics, és evident que aquest és
un tema que s’ha de plantejar i s’ha de plantejar també
des d’un punt de vista de servei i econòmic.
Vostè em parla del finançament; parla d’unes xifres
d’endeutament de 93.000 milions de pessetes. Vostè té
la informació absolutament correcta i vostè planteja la
necessitat absoluta –que jo comparteixo– que hi hagi
un pla de sanejament, amb un finançament estable, i
que la via adient per fer aquest finançament estable
seria un contracte programa; un contracte programa
que ha de tenir un conjunt de punts.
Primer, ha de ser un contracte programa que sigui en un
temps, en un període de temps. Jo crec que l’adient és
fer-lo a cinc anys, del 2000 al 2005. I crec que aquest
contracte marc ha de regular un conjunt d’apartats; ha
d’atendre els interessos derivats de les operacions financeres aprovades en els diferents pressupostos de la
Generalitat; ha d’atendre les amortitzacions de capital
que hauran de suportar la Corporació i les empreses
filials, derivades dels diferents endeutaments autoritzats
pel Govern de la Generalitat; ha de preveure, en funció
del model de televisió i ràdio nacionals de Catalunya,
d’acord amb les normatives europees, el futur de la teSESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
45
levisió pública, el finançament necessari que correspongui com a servei públic a la societat civil catalana;
ha de potenciar mesures correctores que facilitin optimitzar la gestió dels actius, tenint com a objectiu la
contenció de l’endeutament; ha de crear la infraestructura financera necessària, d’acord amb el Pla
d’amortitzacions de capital de l’endeutament, perquè,
a deu anys, l’impacte sigui la reducció d’aquest; ha de
contemplar un pla que haurà d’incloure el sistema de
finançament, per part de la Corporació i les empreses
filials, pel que fa a la publicitat, venda de productes i
altres programes; ha de fer la valoració de l’aportació
necessària, com a prestació, al servei públic de televisió i ràdio a Catalunya pel Govern de la Generalitat; ha
de continuar la tasca, ja iniciada, que té, com a objectiu, un major control de gestió dels recursos existents a
les organitzacions, com a eina de l’analítica i altres productes, amb la finalitat de contenir la despesa, i s’ha de
dotar de recursos necessaris perquè es consolidi la nostra presència en el món mediàtic i de comunicació; en
el sector actual i futur, s’haurà de disposar d’uns mitjans que puguin competir amb la resta: digitalització,
adaptació a les noves tecnologies, nous processos informàtics, interactivitat, televisió i ràdio a la carta, i altres.
Bé, jo crec que aquest és un plantejament que jo crec
que hem de ser capaços de tirar endavant, hem de ser
capaços de crear aquesta nova situació d’aquest contracte programa, i aplicar-lo d’una manera que sigui, a
més, com vostè deia, seguible i, per tant, que tingui la
màxima transparència. Hi ha d’haver un nou esquema
organitzatiu –és cert–; l’hem plantejat, l’hem proposat.
Creiem que és necessari que es creï una nova llei de la
Corporació, i és evident que nosaltres hem de ser capaços, durant el temps en què es consensua aquesta Llei,
hem de ser capaços, nosaltres, de totes totes, de tirar
endavant una solució intermèdia durant aquest temps,
no?
Vostè parla d’una nova figura, que és el síndic del televident, o del radiooient. Jo, sincerament, crec que, nosaltres, el que hem de fer, si de cas, és que la sindicatura tingui una eina –ella–, no?, perquè, anar creant
noves sindicatures, no crec que sigui positiu; jo crec
que, això, evidentment, hauria de ser, si de cas, una
secció dintre la mateixa Sindicatura de Greuges actual,
a fi i efecte que nosaltres no diversifiquem les estructures, que tenen un cost molt alt, poca eficiència i, probablement, no té una utilitat pràctica, si es fa aquest tipus
de coses, no?
Nosaltres, és veritat que hem de fomentar un espai català de comunicació i hem de ser capaços de fer que en
aquest espai català de comunicació la situació laboral
de la gent sigui correcta. Vostè em diu que els
fotoperiodistes estan en vaga, l’Agència Efe està en
vaga –m’han donat els papers en el moment de l’entrada... Crec que hem de fer un esforç entre tots, però, sincerament, aquest és un tema que, les empreses en les
quals s’està fent vaga i que tenen aquestes situacions de
precarietat, potser que facin un pensament, s’ho plantegin, perquè, fins i tot, algunes d’aquestes empreses,
després, normalment, tenen plantejaments progressistes i avançats, i haurien de plantejar-se si això respon a
SESSIÓ NÚM. 4.1
aquesta situació o no respon a aquesta situació, el tractament que donen als seus treballadors, no?
Nosaltres col·laborem amb el Govern Balear; hi col·laborem, i hi col·laborem de fa temps, i, encara dissabte,
jo vaig tenir la satisfacció d’estar aquí amb el senyor
Antich, president del Govern Balear, intentant parlar i
buscant fórmules de possible col·laboració amb la Marató de TV3. Jo crec que hi haurà una col·laboració estreta amb el Govern Balear, amb altres governs, a nivell
dels Països Catalans, i jo crec, sincerament, que nosaltres serem capaços de trobar unes bones fórmules de
coordinació i de col·laboració des del respecte mutu i
des d’una col·laboració estreta entre tots nosaltres.
Vostè em diu: «Escolti’m: consens, què vol dir consens?» Home, consens vol dir diàleg, no? Consens vol
dir diàleg, no?; consens no vol dir posar-se d’acord en
tot; vol dir diàleg, ser capaços de contrastar punts de
vista i veure si, des de la nostra diferència, som capaços de buscar aquells intersticis que fan possible el fet
d’arribar a acords entre tots nosaltres.
La veritat, jo li asseguro que nosaltres buscarem, amb
el nomenament del director de la Corporació, el màxim
consens possible amb tots els grups de la cambra. Buscarem fórmules, buscarem mètodes, no? Potser no els
que els agradarien a vostès, no?, però segur que buscarem fórmules per trobar aquest consens i aquesta col·laboració entre tots nosaltres, perquè sí que és cert que
crec que és un moment important, i crec que és un
moment important no només per la inquietud que hi ha
en els mitjans de comunicació –que hi és–, no perquè
això sigui culpa, com vostè ha dit, d’un partit, sinó perquè jo crec que tenim l’obligació, tots, de donar resposta a aquesta nova situació que vindrà, que és una situació que no em canso d’explicar que és una situació
d’un canvi profund de les estructures, dels mitjans
audiovisuals, a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat
espanyol, a nivell d’Europa, i nosaltres hem de ser capaços de donar-hi resposta.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula la
il·lustre senyora diputada.
La Sra. Comas d’Argemir i Cendra
Gràcies. Senyor conseller, no confongui la crítica amb
no voler el consens. He sigut crítica –ho he sigut–, però,
precisament, no perquè estigui en un món diferent.
Com pot parlar que són determinats grups els que estan
descontents, quan és tot el Col·legi de Periodistes, quan
és el Sindicat de Periodistes? És la professió periodística en ple; aquests són «determinats grups», que vostè desqualifica d’aquesta manera? Quins mitjans? Vostè
ha al·ludit... Doncs, no li ho puc contestar, perquè diu
que hi ha mitjans que estan pitjor que els que depenen
de la Generalitat... Com que no hi he al·ludit... En tot
cas, jo he parlat de reformes a tots els mitjans públics,
però, quina casualitat!, vostès només han parlat de la
Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament, quan s’ha
plantejat, justament, aquest debat; fins ara no havien
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
46
plantejat cap queixa. I, per cert, en aquestes institucions, reformes ja s’han posat en marxa.
No em negarà, senyor conseller –per allò de buscar el
consens–, que el nostre Grup ha estat fent fins ara contribucions positives en aquest terreny. Abans, li he recordat que l’actual Consell de l’Audiovisual, amb totes
les seves insuficiències, va ser una proposta del nostre
Grup. L’Estatut de redacció, que existeix fa només dos
anys, a proposta nostra, es va poder implantar malgrat
l’opinió del senyor Lluís Oliva, i, si es va tirar endavant,
va ser gràcies a una part del Consell d’Administració,
i no precisament pels nomenats per Convergència i
Unió. I torno a recordar que, precisament, nosaltres
som els únics que, de cara al Consell d’Administració,
hem proposat persones amb perfil d’independència i no
partidista, justament.
Em diu..., em nega de nou que no hi ha manipulació.
Miri, no són coses objectives. Vostè, en el discurs inicial, ha expressat que la gent està satisfeta dels mitjans,
que hi ha un elevat índex d’audiència, però, evidentment, al costat d’aquestes coses n’hi ha unes altres. Al
costat d’aquestes dades, li’n donaré d’altres d’objectives, perquè, vostè, del que parlat és de qüestions subjectives –el grau de satisfacció és una qüestió subjectiva. Miri: el mes d’agost, Convergència i Unió va
acumular el 62% de les informacions dels telenotícies
de TV3; al PSC li van dedicar un 16%; a Esquerra Republicana, un 8%, i a Iniciativa - Verds i al PP, el 7%.
Precisament entenc que no és de rebut que una sola
candidatura superi amb escreix més de la meitat del
temps total que es dedica, a Televisió 3, a parlar de les
qüestions en què intervenen polítics d’aquest país.
Podríem parlar, també, d’altres coses amb relació a la
manipulació informativa. Justament el Sindicat de Periodistes ha denunciat recentment que: «quan el dissabte dia 11 de desembre es va obrir el Telenotícies Vespre
amb la resposta destacada del president Pujol a l’allau
de crítiques contra el pacte PP - Convergència i Unió
sobre la Llei d’estrangeria» –estic llegint un comunicat
del Sindicat de Periodistes–, «amb un vídeo apologètic
basat en un fax sense capçalera enviat des de la Conselleria de Presidència i que començava amb la frase
“S’hauria de destacar...”, fax que no van rebre els altres
mitjans de comunicació, excepte els de la Corporació...» A la millor, a vostè, aquests grups no li mereixen
crèdit; a mi sí que me’n mereixen, però li posaré un
altre exemple.
En aquest cas és una publicació de Lluís Prenafeta,
L’ombra del poder. Explica una altra situació. Diu: «Va
haver-hi un moment dur: TV3 va emetre un 30 minuts
incendiari sobre el Pla de residus, on es venia a dir que
les instal·lacions que volia construir la Generalitat per
tractar-los a la Conca de Barberà eren pura dinamita
contra la salut dels habitants de la comarca. Vaig ser
testimoni de la conversa més dura que he sentit en la
meva vida per telèfon, entre el president de la Generalitat i el de la Corporació de Ràdio i Televisió. Pujol li
va dir el que li havia de dir.» Passo coses, eh?
Punt 2
Diu: «No puc pas imaginar-me com allò va anar a parar a mans d’una becària, que va dedicar tot un 30 minuts a advertir sobre el gravíssim perill potencial que
PLE DEL PARLAMENT
implicava el sistema, amb insercions d’ecologistes
alertadíssims i excitadíssims. No entenc pas com, en
una qüestió tan delicada, ningú no es va mirar el programa abans de l’emissió.» Censura. «Quan el programa es va emetre, els resultats van ser fulminants. Jaume
Ferrús va oferir a Josep Maria Ràfols –que havia estrenat el càrrec feia poc– una altra destinació més
tranquil·la, és a dir, allò de «destituir pujant cap amunt
–a Washington, em sembla–, però ell va preferir deixarho córrer i va deixar la casa.» Escolti’m: el senyor
Prenafeta, suposo que té més solvència; no és d’Iniciativa, no és dels Socialistes; deu tenir més solvència...
O no en té; a la millor, no en té, de solvència... (Remor
de veus.) A la millor no en té. D’acord, a la millor no en
té...
Per tant, miri: sí, hi ha manipulació informativa, hi ha
manipulació informativa i, per tant, doncs, pensem que
no és anecdòtic això, en què tant hem insistit, de
«despartiditzar» els mitjans de comunicació, i això,
precisament, pel que fa referència al nomenament del
seu director o directora, té una importància fonamental;
per tant, no és un element anecdòtic, no és un element
gens anecdòtic.
Pel que fa referència a la legislació a què abans s’ha
referit, vostès s’autoqualifiquen de nacionalistes, però
s’autolimiten, per cert, quan els interessa. Abans ja he
comentat la creació de Canal 33; ara podríem afegir les
seleccions esportives catalanes. Ens diu que l’Estatut de
ràdio i televisió ens condiciona. És veritat, ens condiciona, però intentava demostrar que podria ser que no
ens condicionés. I ara ens diu que vol canviar l’article
2 d’aquesta Llei, però, miri: quan han tingut oportunitat de fer-ho, no l’han canviat.
Ara, fa cosa d’un mes, al mes d’octubre, Convergència
i Unió va votar en contra de la modificació, justament,
d’aquest Estatut de ràdio i televisió espanyola, que ens
condiciona, a partir d’una proposta d’Izquierda Unida
- Iniciativa per Catalunya, on es regulava, justament,
l’elecció parlamentària del director. I el senyor Burballa
i Campabadal va argumentar que aquest no era un tema
nuclear. Per vostès, efectivament, no és un tema nuclear, però, per a molta altra gent, sí. L’Estatut ens limita
perquè és una llei bàsica; aquesta llei bàsica no marca
el que, genèricament, defineixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, perquè hi estan per
sobre. Què ens proposem, en definitiva? Legislem en
funció de la capacitat que ens atorguen la Constitució
i l’Estatut d’autonomia. El Govern estatal, per cert, no
ha fet cap recurs contra el Govern basc, quan ells han
reformat la seva constitució, malgrat que sí que és cert
–com vostè deia– que els límits que imposa el seu Estatut són una mica –una mica– menors.
Finalment, per no allargar-me, torno a insistir que
aquest debat ha de servir per a alguna cosa. Vostè s’ha
referit, ara, a les qüestions de finançament, al fet que cal
fer contracte programa –crec que això és positiu. S’ha
expressat en aquesta cambra un ampli acord per reformar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i és positiu que s’emprengui aquesta reforma l’abans possible,
ens trobarà en qualsevol moment per emprendre totes
aquestes mesures i reformes necessàries amb la màxima eficàcia, i perquè realment pugui haver-hi una auSESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
47
toritat independent que reguli tot l’audiovisual de
Catalunya, però –li ho pregunto una vegada més, senyor conseller– i ara, què? Estem parlant d’un futur,
d’un futur proper, naturalment, però li demanaria quins
compromisos està disposat a contreure ara mateix; no
n’hi ha prou que digui «consens, consens, consens»; li
demano, en concret, què farem ara?
El president
Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller.
El conseller de la Presidència
Només, des de l’escó, perquè com que la diputada fa
unes interpretacions del que dic que, com a mínim, són
inexactes, per deixar, en qualsevol cas, absolutament
clar que jo en cap cas he desqualificat els professionals
dels mitjans de comunicació.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Passem ara al torn de
Convergència i Unió, i té la paraula l’il·lustre senyor
diputat Francesc Codina.
El Sr. Codina i Castillo
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
ja a la recta final d’aquesta primera jornada de debat,
em toca, en nom de Convergència i Unió, posicionar
quin és el nostre pensament i el que serà demà la presa en consideració, les nostres propostes i les que, eventualment, puguem pactar amb algun altre grup.
Voldria tranquil·litzar, d’entrada, la senyora Comas
quan diu: «Voldria que aquest debat servís per a alguna cosa.» Senyores i senyors diputats, estiguin absolutament convençuts que aquest debat ja ha servit per a
alguna cosa. Aquest debat servirà per a alguna cosa,
sobretot perquè avui no ens hem allunyat tant del que
hem anat discutint durant anys, o sobretot, i especialment en els darrers temps, la gent que hem tingut
una actitud més dedicada al món de l’audiovisual en
general. I diré per què.
Avui fem aquest debat, i és un debat molt important, hi
hauran resolucions que ens permetran prendre posicions clares per part de cadascú. Però insisteixo que
aquest no és un debat que neix avui; aquest és un debat
que ja fa temps que s’està tenint en aquesta cambra. I
m’agradaria, encara que sigui molt breument, fer un
petit comentari recordatori de tot plegat com ha anat
per arribar on som, per dir què és el que volem. On hem
arribat i per què hem arribat fins aquí? Insisteixo, si em
permeten, un lleuger record de la història.
En el Senat espanyol el Grup Popular presenta la conveniència de crear una comissió d’estudi de continguts
televisius en un moment en què la televisió se la coneixia, molt i molt, amb el qualificatiu de «telebasura».
Era un moment molt crític i que, a través del Senat, es
decideix fer una comissió que estudiï els continguts
televisius. Aquella Comissió, que va ser –repeteixo–
creada a instàncies del Grup Popular i amb el suport de
tots els grups de la cambra, va donar com a fruit, per
l’ordenació que tocava en aquell moment de les difeSESSIÓ NÚM. 4.1
rents presidències, la senyora Victòria Camps, senadora
independent a les llistes del Grup Socialista. I durant
molt de temps, durant molt de temps vam estar treballant per intentar trobar quin era del desllorigador que
permetés donar resposta a la societat de què era el que
preocupava en aquell moment, sobretot en el món televisiu i en el conjunt de l’audiovisual.
Aquella Comissió va acabar les seves tasques i es va
demanar que hi hagués una pròrroga, perquè després
d’unes jornades en el mateix Senat, de debat, on van
participar experts de fora i al marge del que en podríem dir la classe política exclusivament i on, per exemple, un català que va participar va ser el professor Marc
Carrillo. Després d’aquelles jornades es va arribar a la
conclusió de demanar que es creés una autoritat
audiovisual com hi havia ja en alguns països d’Europa.
Això era el novembre del 85. El Senat pren aquell
acord... (Remor de veus.) Perdoneu, del 95 –el 85 era
molt jove, jo encara no estava aquí. El novembre del 95
es pren aquell acord. Les dues forces majoritàries del
Senat –no cal dir a nivell de l’Estat–, socialistes i populars, tenien la possibilitat de començar a treballar amb
aquell mandat que acabava de fer el Senat. A hores
d’ara, a les Corts Generals encara no tenen cap tipus
d’acord per crear un consell d’audiovisual. Si la informació que tinc no és errada, hi ha cinc proposicions de
llei de tots els grups incapaços de posar-se d’acord en
el que ha de ser un consell audiovisual a nivell de l’Estat espanyol.
Què va passar a Catalunya? Exactament al cap de cinc
mesos, aquesta cambra aprovava una llei en què, en el
seu article onzè, creàvem el Consell de l’Audiovisual
de Catalunya. Aquí, a Catalunya, ho vam fer en cinc
mesos, l’aprovació; vol dir que prèviament hi havia
hagut la presentació, senyora Comas, d’un projecte de
llei del Govern que va ser pactat, consensuat, especialment amb Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana, i amb el concurs una mica més tardà del Grup
Socialista, i que, exclusivament en un article, el Grup
Popular s’hi va abstenir. La resta va ser una llei aprovada per unanimitat. Repeteixo: cinc mesos després. A
l’Estat, després de cinc anys, no hi ha manera que s’entenguin. Per tant, vocació del que volem que siguin els
mitjans audiovisuals a Catalunya, nosaltres, el Parlament –i modestament, Convergència i Unió– vam plantejar-ho fa molts anys i així està funcionant.
Què més? En aquesta mateixa cambra, i més enllà del
que han estat els debats pressupostaris, també una moció que vam pactar en aquell moment, casualment
també amb Iniciativa per Catalunya i amb Esquerra Republicana –aquesta només va ser a tres bandes–, ens
comprometíem a modificar la Llei que crea el Consell
de l’Audiovisual. Per tant, sensibilitat, tota; vocació i
demostració política, tota.
Què més vam fer? Una compareixença del conseller de
la Presidència, el conseller Trias, a la Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió. Ell diu, davant del debat que es produïa: «Si el Parlament ho creu
oportú, creï’s una comissió que estudiï la possibilitat de
modificar la Llei de creació de la Corporació Catalana.» Els grups, òbviament, ho vam acceptar, vam proposar-ho, vam tirar-ho endavant, i aquella Comissió
Punt 2
PLE DEL PARLAMENT
�14 de desembre de 1999
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 5
48
s’ha estat reunint, pràcticament acabant els seus treballs, fins quatre dies abans de la convocatòria d’eleccions, cosa que va fer que, per aquesta raó, no es poguessin obtenir les conclusions d’aquella Comissió, que
havia estat amb vocació de modificació de la Llei de la
Corporació, però que més enllà d’això es veia, es palpava –i em guardaran de mentir qualsevol dels membres que formava part d’aquella Comissió de qualsevol
dels grups d’aquesta cambra– que va anar molt més
enllà del que havia de ser la pretesa modificació de la
Llei de la Corporació. Aquest Parlament ja estava sensibilitzat per això, ja fèiem aquesta feina.
I ve la campanya electoral, i dintre de la campanya
electoral –la precampanya, més aviat– algú descobreix
que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual a
Catalunya. Ja hi era, i a partir d’aquí es dóna una marxa –i permeti’m l’expressió– sobre el tema de l’audiovisual, l’autoritat única. Hi va ficar mà tothom, partits
polítics, el mateix CAC; tothom ha anat inflant una
necessitat que, en un moment determinat –hi insisteixo– com és l’electoral, té una certa explicació que prengui un volum diferent del que seria el dia a dia. I acabem la campanya electoral, i què passa? Doncs, passen
dues coses més: Esquerra Republicana presenta una
proposició de llei per modificar la Llei del CAC; Iniciativa per Catalunya presenta una proposició de llei per
modificar la Llei de la Corporació.
Tot això, que no ens estranya res a ningú. I que els discursos d’avui han sigut molt simètrics, molt, i en algun
cas gairebé mimètics, no és fruit de la casualitat; és fruit
del debat de molt de temps de totes les forces polítiques
que hem estat interessades en aquesta qüestió. Això no
és cap novetat, això d’avui no és cap novetat. És la concreció d’un estat d’ànim, d’una preocupació que –hi
insisteixo– ha vingut des de fa molt de temps.
La Proposició de llei d’Esquerra Republicana, ja ho
hem dit pel dret i pel revés, estem disposats no només
a votar la presa en consideració, sinó que ja dic també
públicament que al cent per cent no hi estem d’acord,
però estem molt a prop del conjunt de la seva proposta. La Proposició de llei d’Iniciativa per Catalunya, que
ara han retirat, era la translació mimètica del que en
aquest moment ja està passant: elecció del director general, escoltat el Consell d’Administració de la Corporació. Com que això és el que ja diu la Llei i és el que
es feia, suposo que per aquesta raó, molt intel·ligentment, Iniciativa per Catalunya fa la seva retirada.
Punt 2
Escolti, aquesta és la situació. Això és al que hem arribat fins ara –això és al que hem arribat fins ara. I ara
què volem més? També ho hem dit, i també és molt
igual del que han dit tots vostès: volem modificar la
Llei de la Corporació, que ens permeti d’una forma
immediata elegir els seus membres del Consell d’Administració amb les característiques que vostès han
apuntat –que el conseller Trias ha dit que sí i que nosaltres, òbviament, perquè forma part del mateix discurs,
també hi estem d’acord–, amb unes competències segurament més àmplies, però molt més de gestió del que és
una empresa pública, i un CAC, una autoritat única en
l’audiovisual, diguem-li CAC o diguem-li com vulguem, però que, en definitiva, permeti fer tot allò que
s’aparti del que és la gestió del dia a dia, que és el que
PLE DEL PARLAMENT
ha de fer el Consell d’Administració, és a dir, diguem,
amb totes les cometes que vulguin, la «policia»; és a
dir, el control, el poder sancionar... En tot això estem
d’acord, ara, abans i quan en parlàvem fa molt de
temps.
Què més? L’elecció immediata dels membres del Consell d’Administració en el proper Ple –ja s’ha dit–; hi
estem absolutament d’acord. I què queda? Què queda
en aquest moment? L’única qüestió que queda pendent
quina és? Bé, és el nomenament del director general,
que al llarg d’aquesta sessió d’avui i al llarg d’aquests
dies que n’hem anat parlant en els passadissos i que
hem intentat trobar fórmules que ens poguessin acostar, hem anat acostant.
Però què ens podem trobar? I a continuació portaré
també la nostra idea de què és el que hem de fer. El
CAC, la Llei del CAC la podem modificar com
vulguem i quan vulguem, diríem, perquè les competències que li vulguem donar són exclusives, que emanen
del nostre propi Estatut i, per tant, no tindrem problemes. La podem fer tan aviat com vulguin; si es tracta de
fixar temps també el podríem fixar, i no tenim cap inconvenient que en molt poques setmanes, en molt pocs
mesos això pugui ser.
Què passa amb la Llei de modificació de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió? Passa el que s’ha dit: que
hi ha un component important que emana de la Llei
marc, i jo els ofereixo les següents possibilitats. Per una
banda, tot allò que des del Parlament de Catalunya siguem capaços –siguem capaços, no: això, és segur que
ho serem–..., sinó que ens permeti el marc estatutari
poder modificar des d’aquí, fem-ho des d’aquí. El que
no ens permeti, aquelles coses que després de discutir
a veure fins on arribem, que no ens permeti, jo dic que,
també, amb consens de tota la cambra, presentem proposicions de llei a Madrid per modificar aquell reguitzell de lleis –que no és una, només– que ens permetin,
després, poder desenvolupar aquells criteris que tots
plegats hem anat demostrant al llarg del dia d’avui com
a elements aclaridors del que ha de ser el marc audiovisual a Catalunya.
I retorno a la qüestió del director general. Seria un error que avui, com a final d’aquest debat, ens tanquéssim –convençuts, si fos el cas– que exclusivament i el
més important és el nomenament del director general.
I això ja s’ha dit, ja hi han aproximacions i algú en els
passadissos em deia, em confessava –i més d’un grup
polític–, em deia: «Home, és que és veritat que l’important, el més important no és el nomenament del director general. El més important és la Llei que doni poder
al CAC per fer el que ha de fer, la Llei que reguli la
Corporació de la forma que ha de fer-ho, però» –deia–
«donaria credibilitat que prenguéssim una mesura
d’aquestes característiques. Si fem això donarà credibilitat per a tot allò que després ha d’anar venint.»
Nosaltres ens ho prenem molt seriosament i volem que
hi hagi moltíssima, moltíssima claredat en la nostra
exposició i anar en la línia de compromís que agafem
amb la modificació de les lleis.
I acabo dient públicament a la cambra que una manera de creure, de donar fe, que la gent de Convergència
SESSIÓ NÚM. 4.1
�Sèrie P - Núm. 5
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
14 de desembre de 1999
49
i Unió estem compromesos amb aquest futur és que jo,
que sóc membre del Consell de l’Audiovisual de
Catalunya, en aquest moment presento la meva dimissió i formalment demà, de forma escrita, ho faré, però
avui, en la solemnitat d’aquesta cambra, en la solemnitat d’aquest debat, presento la meva dimissió. Això,
senyores i senyors diputats, va de debò.
Moltíssimes gràcies.
El president
comunicació als grups parlamentaris de les propostes
admeses es farà a les 10. El termini per a presentar les
propostes transaccionals serà a dos quarts d’una. La
comunicació als grups parlamentaris de les propostes
admeses es farà a la una del migdia. Comunicació a la
Mesa de les propostes de resolució que els grups parlamentaris sol·liciten que es votin separadament, a les
dues del migdia. La sessió del debat i la votació de les
propostes es reprendrà a dos quarts de cinc de la tarda.
Deu minuts abans, especialment per als nous diputats,
que encara no han tingut la pràctica de poder votar...
(Remor de veus.) No, no ho considerin una..., és que
realment es necessita una certa pràctica. I, en consideració als nous diputats, hi haurà a la disposició d’ells,
aquí, una sessió d’entrenament. (Rialles.)
Moltes gràcies, senyor diputat. Acabat el debat, aquesta
Presidència fa avinent que, per tal de donar compliment
a l’article 124 del Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la
següent.
Fins demà a la tarda, es suspèn la sessió.
Prego a les senyores diputades i als senyors diputats un
minut més d’atenció. El termini per a presentar les propostes de resolució serà demà al matí de 8.30 a 9.30. La
La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts.
Punt 2
SESSIÓ NÚM. 4.1
PLE DEL PARLAMENT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall al Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Transcripció al Diari de Sessions.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-12-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Mitjans de comunicació
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya
Description
An account of the resource
Diari de sessions que recull les intervencions dels diputats, entre ells Pasqual Maragall com a cap de la oposició i líder del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de sessions del Parlament de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 88
Discursos i conferències