2
10
37
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1749/0000001387.pdf
b8a07c5a4c4baad3a0cae8d6841dee57
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 65
Cinquè període
Dimecres, 17 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, primera reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06) (p. 3)
→
��Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.1
La sessió s’obre a les deu del matí i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat Sr. Pitarch.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira
com a candidat a la presidència. Tram. 205-00001/06.
Sr. Joaquim Nadal i Farreras, juntament amb 48 altres
diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi. Debat i votació de la moció de censura.
El president
S’obre la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és debat i votació de la Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat senyor Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència,
el text de la qual ha estat repartit en el dossier.
Aquest debat es regirà per la normativa establerta a
l’article 121 del Reglament, i té la paraula per presentar la Moció l’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal i
Farreras.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Moltes gràcies, senyor president. Senyores diputades i
senyors diputats, compareixo en nom de cinquanta diputats i diputades d’aquesta cambra per presentar la
Moció de censura al Consell Executiu de la Generalitat i al president de la Generalitat, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley, i per presentar com a candidat
a la Presidència de la Generalitat l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall i Mira.
Ho fem tots els diputats i diputades signants, en un acte
de rigor i exigència democràtics; ho fem en escrupolós
compliment de les previsions estatutàries i reglamentàries, d’acord amb les previsions del capítol 2 de la Llei
del Parlament, del president i del Consell Executiu, que
en el seu article 85 diu: «El Consell Executiu respon
políticament davant el Parlament de forma solidària. La
responsabilitat del Govern és exigible per mitjà de la
Moció de censura i de la qüestió de confiança.»
I l’article 86 precisa que la delegació temporal de funcions executives, en un conseller o més d’un –els que
siguin–, no eximeix el president de la Generalitat de la
responsabilitat política davant el Parlament.
Ho fem en reivindicació i afirmació del catalanisme,
d’un catalanisme obert, plural i no excloent; ho fem
contra el monopoli del catalanisme; ho fem per no conSESSIÓ NÚM. 42.1
tinuar com fins ara, per trencar les inèrcies, per trencar
l’atonia i l’ensopiment, per desfer-nos, tots plegats, de
la teranyina de la passivitat i el conformisme; ho fem
per patriotisme –una paraula que ningú no té en exclusiva–; ho fem per fer sentir la nostra veu.
Des del debat de política general s’han produït dues
demostracions clares de la necessitat i oportunitat
d’aquesta Moció de censura. Primer, el conseller Mas,
posant preu al debat, en un acte d’imprudència política advertint que Pasqual Maragall ho pagaria molt car.
Darrere de Mas, diverses veus han repetit les mateixes
desqualificacions –tallades pel mateix patró– de les
consignes partidàries.
Segur que podríem replicar dient, simplement: Mas,
més; ho pagarà més car. Però ni aquest és el fil, ni això
és el que s’espera de nosaltres. Hi ha ple d’arguments
polítics a favor d’aquesta Moció de censura que explicarem, però durant nou mesos, vostès han fet un itinerari que va –i ho segueixen demostrant en aquest moment– de l’escepticisme cínic a la incredulitat, i de la
incredulitat a una voluntat de descrèdit. I, en canvi,
avui, la distància que separa l’estabilitat parlamentària
que diuen que tenen del ridícul és molt curta; de fet, han
substituït l’estabilitat per una altra cosa menys freqüent
i menys valorada en democràcia: el malabarisme,
l’equilibrisme. Aquesta és una segona raó recent de
pocs dies que avala la Moció de censura.
En totes les comissions celebrades la darrera setmana,
en aquest Parlament, vostès han practicat el funambulisme; han votat amb uns i altres, a favor i en contra,
d’acord i en desacord amb el seu ideari i el seu programa polític; han fet de l’oportunisme, doctrina; de la
continuïtat a qualsevol preu, dogma; de l’ambigüitat
permanent, pauta de conducta. S’han fet els reis del sí
però no, del no però sí; de l’aixeta que raja i de la sequera més eixuta; d’aquí «sí» –votar que sí aquí– i allà
«no», al Congrés dels Diputats; o d’allà «sí» i aquí «no»;
del no ens estimen, però els necessitem; han substituït
la política per l’aquí te pillo, aquí te mato. (Remor de
veus.)
Els ciutadans que ens observen han de saber que censurem els mals del Govern amb un objectiu molt clar,
que aquests mals, els mals del Govern no contaminin el
país; que Catalunya no es vegi arrossegada a rodolar
pel pendent que vostès han iniciat.
Anem als arguments. Una moció de censura anunciada fa mesos i que es presenta a l’equador de la legislatura, per raons de molt de pes. Quines són aquestes
raons? Permetin-me que reprodueixi la proposta de resolució de reprovació al Consell Executiu de la Generalitat, presentada i votada conjuntament pel nostre
Grup amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya - Verds. Aquella proposta de resolució deia: «El Parlament de Catalunya constata les
carències de la gestió del Govern de Convergència i
Unió en matèries essencials per garantir el benestar
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i la comú
aspiració de justícia social. L’incompliment per part
del Govern de moltes de les resolucions aprovades per
la cambra en el darrer debat sobre orientació política
general. El manteniment d’un acord polític entre Convergència i Unió i el Partit Popular que resulta lesiu per
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
4
a l’autogovern de Catalunya i les aspiracions nacionals
del poble català. És per això –deia la resolució– que el
Parlament de Catalunya reprova la gestió del Consell
Executiu de la Generalitat.»
Tres motius de pes: gestió deficient, incompliment
d’acords parlamentaris, manteniment d’un acord polític lesiu per a l’autogovern. Tres motius defensats per
tres forces polítiques que ja el 1999 van recollir més
suport ciutadà que els partits que donen suport al Govern. Tres partits que, segons totes les enquestes, tenen
avui un suport encara més gran que el que van obtenir
llavors. Som molts els que diem –i no sols des de les
files de l’oposició– que així no es pot seguir; molts dels
que previsiblement no votaran la Moció també ho saben.
Aquesta Moció es presenta per donar resposta a moltes
preguntes que ens formulen i que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya es formulen. Hi ha moltes inquietuds, hi ha molts interrogants, hi ha dèficits i mancances. Sectors de la societat catalana troben a faltar
ambició, d’altres troben a faltar diàleg i consens; uns
altres desaproven la tàctica sistemàtica de tensar sempre la corda institucional, cap amunt o cap avall.
Hi ha qui espera més generositat i visió de conjunt en
les polítiques socials, més fets que paraules en les polítiques de suport a la família; d’altres troben a faltar
compromís i projectes culturals, idees i pressupost en
l’àmbit de la cultura.
El món de l’educació espera, decebut, un revulsiu: estímuls, intensius, voluntat efectiva de fer de l’educació
una prioritat. Els territoris i el paisatge esperen una cura
que no reben i que no tenen, una intervenció inexistent
d’adequació i protecció combinades.
Els pobles, les ciutats, els col·lectius assisteixen al desgavell d’un final d’etapa ja sense respostes a les grans
qüestions de futur. Un futur incert que neguiteja molta
gent, una incertesa que neix de la mateixa indefinició
del Govern, d’una política de pedaços, de trossos, de
fragments, de miques. Aquí, avui, ja no és veritat que
de mica en mica s’omple la pica; aquí, ara, vessa la pica
de la paciència.
Davant d’aquestes constatacions, hi ha diverses opcions. Una, fer com si res: no passa res, el país va bé, tirem endavant. Una altra opció –també legítima, però
amb poc futur– és la d’oferir a l’actual Govern un canvi de majoria per assegurar l’estabilitat. Per què diem
«amb poc futur»? Perquè Convergència i Unió no vol
canviar de majoria, no dic que no pot, dic que no vol. Ho
va dir el president Pujol, el novembre de 1999; ho va
tornar a dir, amb més males maneres, l’octubre del
2000, i ho ha tornat a dir el conseller de Presidència fa
tres o quatre dies. I ho ha advertit Josep Antoni Duran
i Lleida, tampoc no fa gaires dies. I entre tots s’han fet
un nus.
Independentment de les mostres cada cop més
teatralitzades d’incomoditat política, les coincidències
de fons entre Convergència i Unió i el PP són molt
grans: el vot a les investidures de Jordi Pujol i José
María Aznar; el seu model socioeconòmic compartit; la
reforma laboral; la Llei d’estrangeria; els pressupostos
de l’Estat de 2001 i de 2002; els pressupostos de la
PLE DEL PARLAMENT
Generalitat del 2000 al 2001, i... aneu a saber!; el Pla
hidrològic nacional; el nou sistema de finançament
autonòmic; els casos «Treball» i «Turisme», on tots
eviten tota assumpció de responsabilitat política; les
lleis d’estabilitat pressupostària, pel que fa a limitar
l’autonomia dels ajuntaments; la Llei d’universitats,
que agrada al conseller i no agrada ni al sector ni als
rectors. Tan feliç està Convergència i Unió de la seva
relació, que ni tan sols ha formulat una sola pregunta al
president del Govern central en el Congrés dels Diputats; ni una!
El Partit Popular de Catalunya pregunta, cada vegada
que toca, sempre, al president Pujol en les sessions de
control; Convergència no pregunta mai al president
Aznar. Per què? No tenen res a dir. Ni tan sols han preguntat res a la ministra d’Educació i Cultura, ni per la
reforma de les universitats, ni per la Llei d’humanitats,
ni per res de res.
Com els deia, malgrat alguna mostra d’incomoditat,
feta més de cara a la galeria que no pas per altres motius, Convergència ha triat aliats i no pensa canviar
d’estratègia fins al moment que decideixi que vol acabar la legislatura o que els seus socis ho vulguin –o tots
dos posant-se d’acord per fer-ho. Aquest, de totes maneres, no és avui el tema ni l’argument principal d’aquesta Moció; és, això sí, una dada fixa en el paisatge; en
l’horitzó plana aquesta foto fixa.
Canvi de majoria, no sembla possible. Si la convocatòria d’eleccions anticipades està en mans del president
de la Generalitat, només queda una opció: la Moció de
censura.
La presentació d’aquesta Moció de censura, que recull
part dels arguments de les altres solucions proposades.
S’ha dit que era només una maniobra mediàtica: teatre,
vodevil, opereta, en la nomenclatura d’Artur Mas. Quin
menyspreu per als mecanismes parlamentaris, d’acord
amb els articles de la Llei que he llegit!
Recordin que els parlo en nom de la força política més
votada a Catalunya, la primera força política a Catalunya i la tercera de l’Estat. Vam anunciar la nostra intenció el mes de gener, en funció de com anessin les coses
amb un nou govern, que encara ha estat pitjor que l’anterior i que manté una crisi oberta que es tancarà en
funció dels acords de federació. Per això hem dit –ho
diem i continuarem dient– que l’«any Mas» ha estat
pitjor que l’«any Pujol».
Per això presentem ara aquesta Moció, precisament
després del recent debat d’orientació política general
que va posar de manifest l’esgotament d’un projecte,
les deficiències d’una gestió i el manteniment d’un mal
acord. Com els he dit, nosaltres no confiem en cap canvi per part del Govern i de l’actual majoria que el sustenta, no perquè no pugui, sinó perquè no vol.
Amb cinquanta diputats a la cambra podíem resignarnos tan sols a denunciar aquesta situació de retrocés
sense presentar una alternativa? Això és el que farà avui
el candidat que els proposem.
Pasqual Maragall presentarà el programa que proposa
a la cambra i, a través d’ella, als ciutadans i ciutadanes
de Catalunya. La meva intervenció ha d’insistir encara
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
5
més en els motius de la presentació de la Moció: motius que ja es van posar de manifest en el passat debat
d’orientació política general i que Pasqual Maragall va
formular; raons que el Govern va ser incapaç de contradir, en el terreny de la gestió, del compliment dels
acords, de la coherència i de l’ambició polítiques.
Recordin aquesta música que ja els deu sonar del debat
de política general: podem, realment, estar satisfets
davant de la imprevisió i manca de control amb la pesta
porcina i la sanitat ramadera, en general? Podem estar
satisfets de l’oferta de places de residències geriàtriques
o de l’escàs suport a l’habitatge social o de les insuficiències de la política de suport a les famílies? Hi ha un
sol sector cultural que se senti satisfet de la política
desenvolupada pel Govern? S’han preguntat mai per
què el perfil de la política cultural és el més pla de tot
el Govern quan és en el qual es juguen més clarament
tots els elements identitaris en què vostès tenen tanta
insistència?
A part de les mancances del nou sistema de finançament, podem estar satisfets dels nostres nivells de dèficit i de deute? Hem renunciat per sempre més a millorar la formació professional? Com es pot suportar ser
l’última comunitat autònoma en despesa educativa per
capita? Què em diuen de la desmotivació profunda de
la funció pública catalana? Saben –ho saben, i tant si ho
saben!– que en la preparació d’un llibre –d’encàrrec–
sobre el vint-i-cinquè aniversari de Convergència Democràtica de Catalunya, vint-i-cinc de trenta-vuit exconsellers enquestats diuen que «durant els anys vuitanta a Catalunya es va perdre l’oportunitat de fer una
administració pública catalana moderna i eficient»?
Podem estar satisfets de la tasca de la Conselleria d’Indústria davant els greus problemes de subministrament
elèctric que han patit diversos territoris i sectors de vital importància econòmica?
Podem estar satisfets quan veiem que el control sobre
manifestacions públiques que es desenvolupen a Barcelona es porta telefònicament des de Madrid? Podem
estar satisfets davant d’un model de substitució policial
que fa que mentre una policia ja marxa l’altra no acaba d’arribar mai del tot? Podem estar satisfets davant
les greus mancances pel que fa a l’atenció als menors
al carrer? O de l’escassa eficàcia per reduir la lentitud
dels procediments judicials?
Podem estar satisfets de la manca de consens en el procés d’elaboració del mapa d’energia eòlica? O en la
manca d’atenció i de pressupost als parcs naturals?
Podem estar satisfets dels retards crònics en matèria
d’infraestructures? Podem estar satisfets de la política
en matèria d’immigració? Podem estar satisfets del
procés de reducció de les llistes d’espera de la sanitat
pública? Podem estar satisfets del funcionament del
Servei Català d’Ocupació?
La seva gestió, senyores i senyors diputats, membres
del Govern, no és bona. I mai no hem escoltat la més
mínima autocrítica. Ha calgut aquesta Moció de censura o les sessions de control perquè se sentin veus discrepants amb la política i l’acció del Govern de Catalunya.
No hem escoltat, tampoc, la més mínima autocrítica
quan han aparegut irregularitats o casos de corrupció.
SESSIÓ NÚM. 42.1
Hem vist dimissions de consellers, condemnes d’alts
responsables de l’Institut Català de Finances, intents
–fallits– de crear empreses periodístiques, empara
d’empresaris model poc modèlics, o promoció de jutges poc desitjables al Consell General del Poder Judicial. Però no hem sentit mai –mai– la reflexió a
posteriori sobre els errors comesos, la voluntat de no
repetir-los, la humilitat de qui, sabent que s’ha equivocat –almenys de tant en tant–, renuncia a donar lliçons
als altres i manifesta un propòsit d’esmena.
I incompliments, molts incompliments. Els recordaré
només incompliments d’acords presos pel Parlament en
el debat d’orientació política general de l’any passat
–i em sap greu que hagi sortit el conseller Pomés, perquè això va per ell.
Què se n’ha fet, del compromís d’instituir el Consell de
Seguretat de Catalunya, ara que la seguretat preocupa
tant i, episodi darrere episodi, ens trobem amb una mala
gestió de la seguretat a Catalunya? Què se n’ha fet, del
compromís d’adoptar en el termini de sis mesos un pla
de millora del funcionament de l’Administració de Justícia, ara que amb l’Administració de Justícia passen les
coses que passen?
Què se n’ha fet, de la titularitat dels aeroports catalans
i dels aeroports d’interès general a Catalunya? I del seu
traspàs? I del model de gestió compartida amb ajuntaments i entitats socioeconòmiques, ara que ens hem
quedat sense vols transcontinentals? Què se n’ha fet,
per reduir la mortalitat per accidents de trànsit que
s’havia de redactar en el termini d’un any, ara que hem
viscut un cap de setmana, el del pont del Pilar, més
dramàtic que mai? Què se n’ha fet, del procés de desplegament territorial d’un servei d’urgències domiciliàries derivat del Pla de salut mental de Catalunya?
Què se n’ha fet, del Pacte local per a la nova ciutadania? Els recordo literalment el compromís: «Impulsar
un pacte local per a la nova ciutadania amb la participació de totes les administracions i els agents socials,
per garantir els recursos i les competències necessàries a totes les administracions catalanes a fi que puguin
aplicar polítiques efectives de rebuda i integració d’immigrants en matèria d’habitatge, ensenyament i assistència social, econòmica, laboral, cívica i cultural.»
Què se n’ha fet, de tot això?
Què se n’ha fet, del compromís de finalitzar de manera urgent la reforma de l’atenció primària, especialment
a la ciutat de Barcelona? Què se n’ha fet, del compromís d’impulsar una política de medicaments genèrics?
Truqui i pregunti, senyor conseller de Sanitat, a veure
si li contesten i tenim la resposta aquí a l’hemicicle. Per
què no propulsen els medicaments genèrics? On són els
plans de formació conjunts entre els professors dels dos
cicles d’educació infantil? On és el Pla 2001-2004 per
a la reindustrialització cultural i el foment de la creació? Està esperant, potser, un nou conseller, senyor
Vilajoana? Què se n’ha fet, del compromís de resoldre
el greu problema del dèficit acumulat que tenen la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les seves empreses filials? On és el contracte programa?
Què se n’ha fet, del compromís de reforçar i prestigiar el model de formació professional a Catalunya? Per
no parlar de la precarietat d’un govern sotmès als canPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
6
vis d’humor dels socis de la coalició. Quan serà la remodelació més anunciada que aquesta Moció de censura? Quan serà la remodelació anunciada? Fins quan
Catalunya veurà com el seu Govern és moneda de canvi
entre els partits de la coalició? Per què les conselleries
sembla que canvien de mà en el mercat en què Convergència i Unió s’ha convertit?
Sobren raons per presentar aquesta Moció de censura,
no només pels errors comesos, les mancances o les
omissions, sinó per la manca d’autocrítica i l’absència
total i absoluta de propòsit d’esmena. I també per les
renúncies: les renúncies de principi, les renúncies a
posar per davant de qualsevol altra consideració la defensa del país.
Vostès han volgut comprar temps a qualsevol preu.
Necessitaven temps per consolidar un candidat i a guanyar temps han subordinat qualsevol altre objectiu. Van
deixar de ser decisius a Madrid, i no els importa que
cada dia Catalunya sigui menys decisiva. Només volen
aguantar dies, setmanes, mesos al poder per seguir
malbaratant cabals públics en campanyes propagandístiques milionàries –30 milions un cap de setmana, diuen–, per seguir patrimonialitzant la institució i l’administració.
No cal que s’esverin, no facin escarafalls. La nostra llista, tots els nostres interrogants no omplen ni mitja pàgina de les seves campanyes publicitàries, però vostès
anuncien les engrunes d’una política i nosaltres plantejarem avui una nova política.
Perduda l’autoritat moral, volen excusar-se en preteses
causes de força major. Diuen: «Pactem perquè no ens
queda cap altre remei.» És fals, és mentida; una cosa és
que el Govern català hagi de dialogar, de negociar i
d’entendre’s amb el Govern de l’Estat, sigui el que sigui; i l’altra, supeditar els interessos nacionals a purs
interessos partidistes, que és el que han fet de forma
descarada en els darrers dos anys.
Els ho van dir, des de les files del Partit Popular, en el
debat de fa quinze dies: «En sis hores de discurs, ni un
minut per reconèixer la realitat, la realitat del seu pacte.» Però, precisament, potser el que es buscava era
amagar la realitat de cada dia, de cada setmana, de
cada mes, negant l’evidència en un discurs de sis hores. Negant el pacte que va fer Jordi Pujol, president,
el pacte per guanyar temps per intentar fer d’Artur
Mas un candidat creïble, un pacte no imposat, un pacte
volgut.
Hem sentit dir tantes vegades –i ho hem dit nosaltres,
també– que tenim un govern que no governa, que l’expressió podria perdre el seu impacte preocupant. Però
no per repetida la frase és menys certa i menys inquietant: tenim un govern que no governa. I sis hores de
discursos de Jordi Pujol no ens van pas convèncer del
contrari, malgrat que ell ho intentés.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra
el fet que porta, com a mínim, dos anys instal·lat en la
provisionalitat permanent i en la frivolitat institucional.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per articular una majoria
estable entorn d’un programa ambiciós de govern. Una
PLE DEL PARLAMENT
cosa és un pacte de conveniències, més o menys confessat; una altra és articular una majoria estable entorn
d’un programa ambiciós de govern. I ho podien haver
fet –han tingut i segueixen tenint algunes ofertes de
sectors polítics ben diferents d’aquesta cambra–, però
no ho han sabut fer, els ha mancat energia, il·lusió i visió de futur. El Govern de Convergència i Unió prefereix sobreviure amb acords tàctics que articular una
majoria sòlida de govern que pugui liderar el país. És
una altra manera d’entendre la inestabilitat.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per negociar amb l’Estat
l’aprofundiment de l’autogovern i el finançament de la
Generalitat. Jordi Pujol s’ha entestat, tradicionalment,
en una estratègia: negociació en solitari, canviar autonomia per suport al Govern de l’Estat, que no porta
enlloc. Ja no va donar gran cosa a l’anterior legislatura, i ara simplement no aporta res de res.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per dissenyar les infraestructures i els serveis que necessita el desenvolupament
harmònic i la competitivitat de Catalunya.
La llista de dèficits d’infraestructures és inacabable –dèficits o retards, és igual–: l’ampliació de l’aeroport, la
connexió del tren d’alta velocitat, el desdoblament de
l’Eix Transversal, el peatge de les autopistes, la manca
d’atenció a l’educació pública, cosa que compromet la
qualificació imprescindible dels nostres joves per poder
construir una societat més justa i competitiva.
Que aquest és un govern que no governa ho demostra,
també, la seva incapacitat per resoldre conflictes socials i per defensar el nostre territori. Que davant del clamor popular un conseller s’hagi de protegir darrere
d’una pubilla o una munió de mossos d’esquadra hagi de
prendre un poble de les Gavarres és, sigui quina sigui
la consideració dels fets, que les coses no s’han fet bé.
Governar no vol dir tenir la força d’imposar decisions,
per inconvenients o impopulars que aquestes siguin.
D’un govern democràtic també s’espera que sàpiga
evitar i resoldre els conflictes socials i, darrerament,
sembla que aquest Govern només serveix per atiar-los.
Que aquest és un govern que no governa, ho demostra
també la seva incapacitat per liderar processos de reforma institucional i atendre, d’aquesta manera, dèficits
tradicionals cada vegada més injustificables. Catalunya
és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia, i segueix aplicant la legislació espanyola
en base a les previsions transitòries de l’Estatut –fa més
de vint anys. Durant llargs mesos hem assistit –i seguim
assistint– a la inoperància de la Sindicatura de Comptes, sense que el Govern hagi estat capaç de promoure
o acceptar dels altres grups de la cambra una reforma
imprescindible que asseguri l’eficàcia en el funcionament d’una institució decisiva per a la transparència i
l’eficiència en la gestió del recursos públics. La llista
d’exemples i arguments que demostren la seva incapacitat per governar, per impulsar i liderar la Catalunya
del segle XXI podria ser lamentablement molt més llarga. I estic segur que tots vostès la coneixen, com també la coneix la gent i la societat catalana. No hi insistiré més.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
7
La nostra obligació és prendre les iniciatives polítiques
que estan al nostre abast per denunciar la seva incompetència i per plantejar i visualitzar, davant d’aquest
Parlament i de la societat catalana, una alternativa viable i un projecte, i una capacitat de lideratge social i
polític que vostès no tenen, que han anat perdent.
Per això, presentem aquesta Moció de censura. Volem,
en definitiva, amb aquesta Moció de censura, retornar
a la política els seus significat i concepció més plens i
autèntics. No és una qüestió de detall, és una qüestió de
conjunt. No és qüestió de dramatitzar allà on vostès
frivolitzen, és una qüestió de moral i credibilitat públiques; és una qüestió d’estil, de formes –és no adonarse que han perdut les formes, com ara el conseller
Vilajoana–, de confiança cívica i de lleialtat i col·laboració institucionals. (Remor de veus.) Que quedi
clar per a tothom –que quedi per clar per a tothom–:
estem davant d’un problema que té la seva arrel a Convergència i Unió i en el Govern, no té la seva arrel a
Catalunya.
Pasqual Maragall, amb experiència de govern contrastada, amb vocació europeista fora de dubte, amb capacitat de liderar projectes i engrescar la comunitat, disposat a escoltar, formularà avui el seu compromís pel
futur de Catalunya. L’any 1919 Francesc Layret deia en
el manifest als electors del districte de Sabadell: «L’autonomia de Catalunya no ha de ser una senyera que
s’aixequi o s’arraconi a mesura de les conveniències
polítiques i partidistes. No ha de demostrar-se l’amor a
l’autonomia solament amb paraules sinó també amb
actes que converteixin en realitats els arguments que
retòricament es formulen.» Pasqual Maragall prendrà
avui la paraula per proposar-nos passar als fets, per
deixar la retòrica de banda i omplir d’arguments...
El president
Senyor diputat, s’està passant amb escreix.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Acabo; tinc dues ratlles.
Des de la confiança i l’optimisme que han caracteritzat
sempre la societat catalana, ara proposem l’ambició per
no quedar-nos parats, per evitar que els problemes
d’uns quants esdevinguin problemes de tots. Nosaltres
tenim l’obligació d’actuar, subratllant aquestes limitacions i oferint la nostra alternativa, que és el que fem
avui. Per molts adjectius que hi posi Artur Mas, per
moltes desqualificacions, res no alterarà el sentit profund d’aquesta Moció i de la nostra candidatura –estic
acabant, senyor president.
El president
Hauria d’acabar aviat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
No és ni un vodevil, ni una opereta, ni focs d’artifici, ni
una traveta, ni una provocació, ni una flamarada, ni un
aperitiu; és, d’acord amb l’article 85 de la Llei del Parlament, una exigència de responsabilitat política. Ho
fem per responsabilitat i dignitat democràtiques. La
moció de censura és legítima sempre, es guanyi o es
perdi, però situa el debat al Parlament en aquest terreny
que preveu la Llei: el de la responsabilitat. Siguin responsables dels seus actes.
Aquest és un debat per al futur del país, un debat d’un
programa i un candidat: el debat de l’alternativa. Catalunya mereix més; Catalunya mereix un bon govern, un
govern que ara no té; Catalunya mereix un projecte, un
projecte que ara no té: el govern i el projecte que els
explicarà el candidat que els proposem, l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall i Mira; un govern que faci
de l’educació una prioritat radical, que no regategi les
infraestructures... (remor de veus), que asseguri la cohesió social, que aprofiti totes les oportunitats, que promogui l’ús i l’accés universal a les noves tecnologies,
que revitalitzi la cultura, que promogui el debat i el
diàleg, que escolti, que no es tanqui, que sàpiga rectificar, que faciliti la relació de Catalunya amb Espanya
i amb Europa, que faciliti el consens institucional i el
diàleg polític a Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.1
El president
Gràcies.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
...per deixar la retòrica de banda i omplir d’arguments
l’esperança de l’alternativa. Hi ha, en aquesta Moció,
l’anunci de molts actes per a un futur millor.
Gràcies, senyor president, per la seva generositat; gràcies, senyors consellers i senyores conselleres, per la
seva variable atenció; gràcies, senyores i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
En representació del Govern, té la paraula l’honorable
senyora Núria de Gispert.
(Pausa.)
Pot començar, senyora consellera. (Remor de veus.)
Silenci, si us plau.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals (Sra. Núria de Gispert i Català)
Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, membres del Govern, president... Per
cert, un president i un govern que ara fa vint-i-un anys
que governa, que segons la darrera i l’única Moció de
censura presentada en aquests vint-i-un anys, a part
d’aquesta..., ja utilitzava un discurs molt semblant al
que avui ha utilitzat el senyor Nadal, adduïa que hi
havia un govern minoritari, sense il·lusió, sense projecte. I, tanmateix, hem governat vint-i-un anys, i, al país,
li ha anat prou bé.
Intervinc en nom del Govern de la Generalitat –intervinc en nom del Govern de la Generalitat– en resposta a la presentació de la Moció de censura que acaba de
fer el diputat senyor Nadal. I ho faig per rebutjar i rePLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
8
batre amb tota contundència els plantejaments, els arguments i les insinuacions que la fonamenten.
tre el Govern de la Generalitat i la societat catalana que
justifiquin el recurs a una mesura tan extrema.
Presentar una moció de censura entra dins de la normalitat del joc democràtic, de la vida parlamentària. Precisament, en els darrers dies, diversos mitjans de comunicació catalans han publicat articles i comentaris sobre
aquesta figura i la seva utilització recent en la nostra
vida democràtica. Ara bé, des del Govern de Catalunya,
podem discrepar i discrepem sobre el bon ús que es faci
concretament ara d’aquest mecanisme parlamentari.
Abans, però, d’entrar en continguts, permetin-me que
els faci avinent una qüestió que no podem deixar de
banda: la moció és un instrument de garantia democràtica molt seriós, atès que permet canviar un govern sense recórrer a les urnes, i, malgrat això, tenim la sensació que se n’ha pretès banalitzar la transcendència. En
aquest sentit, no es pot afirmar –nosaltres, si més no, no
ho faríem sota cap circumstància ni concepte– que potser fóra convenient presentar una moció de censura
cada any. Dir això és una frivolitat. Tampoc és de rebut
muntar el xou mediàtic d’aquests darrers dies i utilitzarlo en benefici propi i partidista, com si es tractés d’una
campanya electoral, d’una moció preelectoral. No és
aquest el clima que ha de presidir una moció de censura
constructiva, perquè això és el que vostès diuen, no?
–això és el que diuen.
En aquest cas –i creiem interpretar el sentit majoritari
de la població catalana–, hem de destacar que ens trobem davant una moció de censura oportunista i innecessària, però no pas irrellevant pel tarannà que denota, i, sobretot, supèrflua i fruit del caprici; és la digna
culminació d’un procés llarg d’anuncis de cara a la
galeria, de debats buits i d’ocasions perdudes en el qual
ha caigut el PSC, i que lamentem per l’estil que ha utilitzat, especialment aquests darrers dies –estil, per cert,
molt i molt allunyat del que reclama als polítics la societat catalana.
Tal com estableix el Reglament d’aquest Parlament en
el seu article 120, la moció de censura és un mecanisme de control reglamentat amb l’objectiu d’exigir la
responsabilitat política del president de la Generalitat i
del Consell Executiu. Pel que fa a les seves finalitats, i
segons els manuals de ciència política actuals, el mecanisme de la moció de censura pot expressar el trencament del vincle de confiança entre el Parlament i el
Govern o el divorci entre el Govern i la societat catalana, tot i que, de vegades, malgrat que sigui previsible
un resultat desfavorable pels promotors de la moció, es
plantegi com a forma extraordinària de control parlamentari que permeti provocar un debat de gran ressonància sobre un assumpte políticament molt rellevant.
Davant les tesis catastrofistes acabades de desenvolupar
pel senyor Nadal, davant aquesta Catalunya negra que
ens volgut presentar, ja hem presentat moltes altres
vegades, i ho vull fer ara també, la Catalunya real, amb
els seus reptes i les seves il·lusions, amb els seus problemes i les seves solucions.
Vull, en aquest sentit, referir-me a la Catalunya quotidiana, viscuda per tots i totes nosaltres, a la Catalunya
que avança i que, sense caure en el cofoisme, progressa nacionalment i socialment; a la Catalunya que es
manifesta entre desinteressada i perplexa davant una
moció censura anunciada durant tants mesos, una moció de censura que res no pot fer per donar resposta als
seus dubtes i a les seves inquietuds legítimes sobre la
greu conjuntura internacional i sobre com ens afectarà
a tots nosaltres; a la Catalunya que, en definitiva, es
preocupa i s’ocupa per la seguretat ciutadana, pel suport a les famílies, per com integrar positivament la
immigració, per l’educació, per la salut, és a dir, per tot
allò que vam parlar en el debat de política general –per
tot allò–, per tot allò que vostès no van escoltar –no
anava per vostès.
El gruix de la meva intervenció, en conseqüència, anirà adreçat en la línia de constatar dues grans evidències: que no hi ha trencament institucional ni divorci enPLE DEL PARLAMENT
Entrant en matèria, vull destacar, en primer lloc, que en
cap cas es pot dir que hi hagi una ruptura entre aquesta cambra i el Govern; menys encara si tenim en compte que acabem de finalitzar un debat de política general en el qual s’han aprovat totes les resolucions que el
Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha proposat,
i s’ha fet amb el suport de diferents grups parlamentaris. No podem parlar en cap cas de ruptura, sinó, al
contrari, d’estabilitat i de normalitat parlamentària. És
en aquest punt que només vull recordar que, en aquests
dos anys darrers, el 90% de les lleis aprovades per
aquest Parlament –el 90%–, ho han estat amb el suport
de tres o més dels seus grups, i han estat 28 les lleis
impulsades des del Govern. També és important recordar que, de les 963 proposicions no de llei presentades
des de l’inici d’aquesta sisena legislatura, el 85% han
estat aprovades per unanimitat. Per tant, el Govern governa, senyor Nadal –el Govern governa–, i ho fa amb
normalitat parlamentària; no és pot parlar de trencament del vincle de confiança entre el Govern i el Parlament catalans.
(Pausa.)
No resulta acceptable remetre’s a l’altra possibilitat
expressada anteriorment, és a dir que la Moció de censura, tot i sabent els seus promotors que no prosperarà,
serveixi per endegar un gran debat sobre un assumpte
de política rellevant. Tenint en compte que no fa ni
quinze dies estàvem immersos en el debat de política
general, realment és necessària una moció de censura
que comporti un altre gran debat? Quin debat pot ser
més rellevant que el de política general, on, a més de
passar revista a l’acció del Govern, hi ha un espai per
a la discussió sobre el model de país, sobre el projecte
de la Catalunya de futur que volem bastir?
El debat de política general és també l’oportunitat perquè la ciutadania, gràcies al seu ressò mediàtic, se senti
més partícip de la vida política i parlamentària. I què
ha pogut observar la ciutadania? Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han pogut apreciar com el Grup de
Convergència i Unió, des d’una posició constructiva i
dialogant, consensuava resolucions sobre temes que
els afecten i els preocupen com la salut, l’ensenyament, la immigració, la família, la seguretat ciutadana,
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
9
l’autogovern o la presència de Catalunya en les institucions comunitàries. I ho feia amb el Grup Popular i
amb el Grup d’Esquerra Republicana, mentre que el
Grup Socialista, esclau de la seva dinàmica, mirava cap
a una altra banda com si el debat no anés amb ells, amb
el seu afany de desgastar i no contribuir a la governabilitat del país.
Vostès, signants de la Moció, han menyspreat aquest
debat. Ho van posar en evidència, precisament, en el
posicionament de les votacions: van retirar les seves
propostes de contingut propositiu, van mantenir les resolucions de reprovació cap al Govern i es van abstenir
en totes les resolucions de caràcter constructiu.
És per això que vull afirmar que el Grup Parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi ha fet i està fent un ús
pervers dels mecanismes parlamentaris i els està utilitzant per als seus propis interessos.
Sincerament, crec que el senyor Maragall i el seu Grup
no han assimilat encara els resultats del 17 d’octubre de
1999. No han sabut reaccionar davant el resultat de les
urnes, d’acord amb les normes que tots havíem acceptat. Vostès van perdre. No han acceptat el joc democràtic. Despertin d’aquell malson.
I és per això que s’han dedicat a viure enganyats, a
muntar operacions d’estètica –vostès sí que les munten,
des de fa nou mesos les estan muntant– que fan perdre
la confiança en la forma de fer política i que l’allunyen
de la ciutadania. Van crear un clima de confusió l’endemà de les eleccions fent creure que havien guanyat,
i havien perdut. Han constituït un govern a l’ombra i,
ara, presenten aquesta Moció de censura. Tot això fa
molt més mal a la credibilitat del sistema democràtic
que al Govern. Vostès haurien de ser més prudents i
més responsables.
Una de les seves reaccions, la darrera cronològicament
de les que constitueixen el gran espot electoral en què
han convertit la seva acció opositora, ha estat d’anunciar durant més de vuit mesos la Moció que es debat
avui. És coherent aquesta llarga espera amb la suposada
situació de desgovern que han denunciat? Si tan greu
era la situació de paràlisi de l’acció del Govern de Catalunya, per què ha «castigat» el senyor Maragall el
poble de Catalunya amb vuit mesos més de Govern
nacionalista?, o és que passen els criteris d’estricta
oportunitat partidista per davant dels interessos generals de Catalunya?
Hem defensat, fins ara, que la Moció de censura presentada no s’ajusta a la lògica parlamentària, i això ja
és per si prou greu. Ara bé, la Moció de censura tampoc
no s’ajusta –i aquest és l’aspecte essencial– a la lògica
social: no existeix un trencament entre Govern i societat, no hi ha necessitat de canvi polític. No hi ha un
clam popular en aquest sentit, senyor Nadal, no n’hi ha,
no el sentim, no el veiem. No hi ha un creixent deteriorament de la situació política, com vostès diuen, que
justifiqui una mesura legítima, però extraordinària, com
la moció de censura.
Les enquestes oficialment encarregades pel Govern
durant aquests vint-i-un anys –vint-i-un anys, eh?, del
80 al 2001– posen de manifest l’alta valoració que els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya han fet i fan de la
SESSIÓ NÚM. 42.1
seva gestió i del seu president, valoració que sempre
–sempre– s’ha mantingut entre un sis i un set; sempre,
durant els vint-i-un anys. Aquell Govern «minoritari»,
«sense il·lusió», «sense projecte», el mateix que vostès
diuen avui: vint-i-un anys, entre un sis i un set.
Hi insisteixo, senyor Nadal, senyor Maragall, no hi ha
cap necessitat social de canvi polític. Els ciutadans de
Catalunya estan satisfets del seu Govern.
Ja tenim un «govern que entén i atén els problemes dels
ciutadans», els entén i els atén. Preguntin, per exemple,
als veïns dels barris barcelonins de Canyelles, de
Valldaura o de Mundet, on recentment hem construït
les noves estacions de metro. Per cert, aquelles en què
vostès abans d’ahir repartien octavilles. Vostès reparteixen octavilles, nosaltres construïm el metro. (Rialles.)
O preguntin a les famílies dels nois o noies minusvàlids
que tindran aviat a Sant Adrià, Torredembarra, Amposta
i a Lleida, centres ocupacionals. Preguntin a les famílies si estan satisfets amb la gestió del Govern. O als
veïns de Sant Feliu de Llobregat, que d’aquí a pocs dies
assistiran a la inauguració d’una nova residència per a
la gent gran. O a la comarca de l’Alt Empordà, que
coneix els projectes industrials del Govern, que comportaran la creació de més de cinc-cents llocs de treball
en aquella zona. O als beneficiats pels nous projectes
de regadiu de Segarra, Garrigues o de la Terra Alta.
I mirin, perdonin, aquí –aquí– deixin que expliqui una
vivència personal, i ho dic de veritat. Miri, jo vaig néixer a Barcelona però la meva mare era de la Terra Alta.
Allà, a la Terra Alta, quan hi vaig diuen: «Aquesta és
mig nostra», i ho diuen així, perquè jo, em sento molt
de la Terra Alta, d’aquelles Terres de l’Ebre que vostès
diuen que no ens en preocupem. Jo he sentit durant
molts anys –molts anys– a casa meva: «Quan arribarà
el regadiu a la Terra Alta?» I el meu pare deia a la meva
mare: «Mira, no es pot fer tot. No arribarà mai, perquè
Batea és de secà.» I, escolti, el 2002 el tindran, el regadiu arribarà.
Per tant, aquest Govern governa. Aquest Govern entén
el que vol la gent. Aquest Govern governa, senyor
Maragall –no rigui, senyor Maragall–, governa. Vostè
està a l’oposició; vostè –desperti’s– està a l’oposició.
(Rialles.)
Això és un govern que compleix els seus compromisos
i que té com a únic objectiu treballar pels interessos dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i el que és més
important: el Govern ha actuat i actua amb la concurrència d’altres administracions i dels diferents sectors
de la societat civil. I en podria posar molts exemples,
molts. Allò que en diuen vostès «trencament institucional, trencament social», no, no; connexió amb la societat, acords amb les administracions. És un exemple
que jo he viscut durant molts anys, gràcies a la iniciativa del Govern i la tossuderia del Govern, clar; perquè,
no per la de l’Ajuntament de Barcelona, i vostè era un
dels seus protagonistes.
I què ha acabat ara? L’acord sobre la substitució de les
presons de Barcelona ha costat, eh? Ara, això es necessitava i no publicitat, propaganda: «Només traurem una
presó, la de la Trinitat» –no sé per què– «no les tres
presons.» Al final ha arribat l’acord: les tres. Ens ha
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
10
costat molt, però aquest és un exemple d’actuació conjunta, malgrat que costi molt, a vegades, aquesta actuació conjunta, no per part nostra.
l’any 96 amb el PP, i els seus efectes es veuran en el
pressupost del 2002. El mateix conseller en cap així ho
ha anunciat.
O amb la societat civil. Miri, fa dos dies aquí, en el
Parlament, en seu parlamentària amb el president del
Parlament, amb el conseller de Sanitat es constituïa un
acte molt senzill, molt senzill en les formes, molt emotiu en el fons. Es constituïa una federació d’entitats
d’arreu de Catalunya per lluitar contra el càncer. Va
venir gent de tot arreu. Va venir gent de Riudoms, de
Reus, d’Amposta, de la Terra Alta, de Figueres, de la
Jonquera, de Vic. Vaig parlar amb molta gent, molta.
Molts havien estat afectats pel càncer i lluitaven junts
i amb el suport del Govern i d’aquesta institució, per
lluitar contra una malaltia que segons el conseller de
Sanitat diu cada any, per exemple, l’any 2001, vint-ivuit mil persones la patiran. I això és molt greu. Això
sí que toca la gent i les famílies, i això sí que és connectar amb la societat i no altres coses; això és connectar
amb la societat.
I respecte a l’autogovern, el president ja ho va dir en el
debat de política general: «El Govern català tornarà a
reclamar al Govern de Madrid una negociació a fons
sobre l’aplicació de l’Estatut i la Constitució que faci
possible una substancial millora del nostre autogovern.»
A més de preveure i de dissenyar el futur –i ho hem
fet–, governar significa també i, sobretot, gestionar el
present i ser-ne responsables davant del poble de Catalunya. I governar també vol dir arriscar-se i, de vegades,
fins i tot, prendre decisions impopulars si aquestes són
necessàries per al país i pensant sempre en el bé comú.
Governar no és només flors i violes. Governar és estar
al peu del canó, que és el que fem nosaltres, per això
vostès estan a l’oposició.
Senyor Nadal, i també vostè, senyor Maragall, sembla
estrany que persones acostumades a governar com vostès caiguin en el parany d’aquells que s’ho miren permanentment des de l’oposició, atiant demagògicament
conflictes socials i territorials i, també, veient problemes i desgovern, allà, on no n’hi han. Ni es pot fer tot,
ni es pot fer tot alhora, vostès ho saben prou bé.
No estem aturats, sinó que hi ha iniciativa. I em remeto al debat de política general i a l’acció de govern explicitada. A tall d’exemple, i pel que fa a l’àmbit legislatiu, en el que portem de legislatura aquest Parlament
ha aprovat trenta-sis lleis, de les quals vint-i-vuit han
estat a iniciativa del Govern de la Generalitat. Entre
d’altres, han estat aprovades lleis com la d’equipaments
comercials, la d’acolliment de les persones grans o la
de mediació familiar. Lleis de qualitat, pioneres a l’Estat i que donen resposta a les necessitats de la gent.
Actualment es troben en tramitació vint-i-dos projectes
de llei del Govern. L’últim –només faré esment de l’últim projecte– és un projecte que preocupa la nostra
gent, els nostres conciutadans, és la del soroll. Aquesta preocupa, i el Govern pensa, pensa en el que preocupa la gent, i aquí tenim un projecte de llei.
Ho repeteixo: el Govern governa amb iniciativa i responsabilitat i, a més, compleix els seus compromisos.
Els dos elements principals del nostre programa electoral i, també, d’aquesta legislatura eren la revisió del
finançament per obtenir més recursos per a Catalunya
i la millora del nostre autogovern. El finançament ha
tingut una millora substancial respecte al sistema vigent
fins ara. Tenim, en tot cas, un finançament que és molt
i molt millor que el pactat amb el PSOE l’any 93 i el de
PLE DEL PARLAMENT
Malauradament, però, la millora de l’autogovern no
depèn exclusivament d’aquest Parlament ni de les forces d’estricta obediència catalana. Això no és nou: podem recordar l’època negra de la majoria absoluta del
PSOE, amb destacats socialistes catalans al Govern de
l’Estat, durant la qual van ser aprovades lleis com ara
la Llei orgànica del poder judicial, la de règim local, la
de funció pública i moltes altres, exemples clars d’involució autonòmica, totes elles van limitar directament
les nostres competències estatutàries. I ara, com si el
tema no anés amb vostès o amb els seus cosins germans
de Madrid, parlen d’una justícia més autonòmica, d’un
consell territorial de la justícia, aplaudeixen les tesis del
president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I com s’ho faran, si van ser precisament vostès els
principals responsables de la involució autonòmica dels
anys vuitanta, les seqüeles de la qual encara estem patint?
Mirin, en matèria de justícia, encara avui no hem recuperat el que teníem d’acord amb l’Estatut. I tot això,
gràcies a aquella Llei del 85, de la qual vostès van ser
responsables. Jo demano una mica de memòria històrica sobre això.
En l’àmbit de la justícia, els guanyo pels anys que porto
treballant en la justícia, i, realment, la memòria històrica els falla. Estem molt per sota del que l’Estatut ens
donava, molt per sota, i vostès ara parlen de tot lo que
farien. Escolti, si tot lo que farien estem fent-ho nosaltres com podem, però, gràcies –gràcies– a la Llei del
85. Hi estaven vostès, el que passa és que vostès estan
i no estan. Estan aquí, estan allà, no els escolten, no els
senten, no parlen, no defensen, no defensen Catalunya.
(Remor de veus.)
Mirin, senyors diputats signants de la Moció, malgrat
que la relació de forces no ajuda gaire, hem aconseguit
més autogovern en els darrers anys del que vam obtenir amb el PSOE. Mentre continuïn lligats de mans i
peus, mentre siguin un partit dependent continuaran en
l’oposició, perquè mai podran defensar els interessos
dels ciutadans de Catalunya com nosaltres; mai podran
dir, d’una manera creïble: «Catalunya primer» o «a
Catalunya, primer les persones».
Deia, a l’inici de la meva intervenció, que aquesta
Moció de censura, tal com ha estat anunciada i plantejada, no és irrellevant. És, al contrari, simptomàtica
d’un estil de fer política gens positiu i al qual lamentablement ens tenen acostumats, més que no pas al Govern, deixa en evidència, precisament, a una oposició
que vol presentar-se com alternativa, entre d’altres raons, perquè es tracta d’una moció amb uns arguments
gastats, poc innovadors i gens mobilitzadors.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
11
Potser en aquestes circumstàncies són els del PSC Ciutadans pel Canvi els que s’ho han de fer mirar, perquè conscients que no hi ha trencament entre el Govern
i el Parlament, conscients internament que no hi ha necessitat social de canvi polític a Catalunya, el PSC intenta crear-la a corre-cuita, prefabricar-la a qualsevol
preu. Per això parla de la Moció de censura durant més
de vuit mesos, demana recentment als dirigents territorials que mobilitzin el Partit, reparteix fulletons a la sortida del metro –aquells que nosaltres construïm, se’n
recorden, eh?– carregats, els fulletons, d’una agressivitat pròpia de campanyes electorals amb mal estil, amb
crispació. Hi insisteixo: no és aquest el clima que ha de
presidir una moció de censura constructiva.
I ja en la recta final de la meva intervenció, la vull il·lustrar amb una cita d’una destacada personalitat del món
associatiu català i que, malauradament, ens va deixar fa
uns dies. Ell va deixar escrit que «la història és com un
gran mural d’autor col·lectiu.» Hi ha molt de cert en
aquesta afirmació. En efecte, a tothom pertoca garantir que el nostre futur nacional es dibuixi, no solament
amb traços ferms i perdurables, sinó, també, amb els
colors, variats i fecunds, del progrés, de la solidaritat i
de la pau. I val a dir que és important per a un país tenir un govern que governi, però també ho és tenir una
oposició que desenvolupi la seva funció adientment.
Vostès, signants de la Moció de censura, tanquen l’argumentació de la seva Moció tot afirmant que ara és el
moment d’un canvi tranquil i raonable. Per tot el que he
pogut dir i pels arguments que la manca de temps
m’han impedit desenvolupar, creiem que ara més que
mai el poble de Catalunya demana que continuï un
govern tranquil i raonable, com el que hi ha actualment;
un govern que compleix els seus compromisos amb les
persones, que actua en col·laboració amb les altres administracions i amb els diferents sectors de la societat
civil; un govern que té una il·lusió renovada, que té un
projecte de país i que arriba al conjunt dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya. El poble de Catalunya vol un
govern que treballi amb responsabilitat, que pensi en
les necessitats de la gent, que aporti seguretat i tranquil·litat i que, en un món convuls com el que vivim en
aquests dies, aporti dosis d’optimisme.
La nit del 17 d’octubre de 1999, Convergència i Unió
va revalidar la confiança del poble de Catalunya per
sisena vegada consecutiva. Avui, vint-i-un anys després
de la nostra primera victòria, podem afirmar amb convenciment que el nostre és un govern que governa amb
empenta i responsabilitat, amb seny i amb il·lusió, i que
pensa, per damunt de tot, en el present i en el futur de
Catalunya.
Moltes gràcies, senyores i senyors diputats, president...
(Aplaudiments.)
El president
A vostè, senyora consellera. Té la paraula per exposar
el programa polític, l’il·lustre diputat senyor Pasqual
Maragall i Mira.
(Pausa llarga.)
SESSIÓ NÚM. 42.1
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president del Parlament, honorables senyores i senyors diputats, m’adreço avui a la
cambra, i a través de la cambra –a través de vostès, representants de la sobirania popular– a tots els ciutadans
i a les ciutadanes de Catalunya, perquè crec arribada
l’hora de canviar de prioritats, de canviar de majoria i
de canviar de govern.
El conte de fades que ens acaba d’explicar la senyora
Gispert, la qual respecto molt, no m’ha fet canviar
d’opinió.
Una anàlisi objectiva d’aquesta legislatura, ara que estem en el seu pas de l’equador, mostra ben clarament
fins a quin punt l’estricta continuïtat del projecte de la
majoria i de l’equip que avui governa Catalunya no és
positiu per al país. El darrer debat d’orientació de política general, justament, ho va posar de manifest. El
nostre és un país –ho creiem– que no es pot permetre
el luxe de tenir un govern que sols vol guanyar temps
per consolidar la seva posició o per consolidar un candidat.
Per això presento, avui, aquesta Moció de censura en
seu parlamentària, nou mesos després d’haver-ho avisat i esperant que en aquests nou mesos es demostrés
exactament el contrari del que s’ha demostrat. En el
moment en què el senyor Pujol va canviar de govern, va
fer el canvi radical –de vegades n’hem dit, no cop d’estat, però sí cop de govern, d’aquell canvi, amb un trasbals considerable–, vam dir que aquell govern no aniria bé. Ens semblava que no aniria bé. I vam demanar
al president Pujol que presentés –perquè no era només
un nou govern, era també una nova manera de governar, francament innovadora respecte de l’Estatut i de la
Llei 3/82, que és la Llei del Parlament– una moció de
confiança que revalidés la confiança que el Parlament
li havia donat en el moment de la investidura, i va dir
que no, que ell no considerava que això fos necessari,
que el canvi no era pas tan important. En fi, no ho va dir
amb aquestes paraules, perquè el canvi ho era d’important, i ell mateix ho ha remarcat; però, en tot cas, ens va
emplaçar a fer una moció de censura, van ser paraules
seves.
Nosaltres vam admetre aquest guant, però vam dir: «No
la farem ara, s’ha de demostrar que, com ho creiem,
aquest Govern no anirà.» Aquest Govern no ha anat,
senyor president –aquest Govern no ha anat. L’any
2001 està sent un dels pitjors anys de la governació
democràtica i autonòmica d’aquest país. Així ho pensen gran part dels sectors que segueixen la política
d’aquest país, i és per això que nosaltres, avui, fent ús,
efectivament, del dret que la Llei ens dóna i amb tota
serietat, amb tot rigor, sense cap «tonteria», sense cap...
–no sé com ho han qualificat vostès, de mil maneres
diferents, però sempre frívoles o sempre frivolitzants–,
sense cap frivolitat presentem la nostra alternativa. El
poble de Catalunya té dret a conèixer una altra sortida
a la situació del país.
Per què cal l’alternativa? Permetin-me que evoqui preguntes que m’han anat fent al llarg d’aquests dos darrers anys sectors ben diversos de la societat catalana.
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
12
Pregunten els empresaris: «Podem seguir endavant amb
un govern que no fa ni ajuda prou a fer, mentre tot està
canviant, mentre Madrid creix i el món entra en un
període d’incertesa?»
«Podrem aguantar» –em preguntes molts alcaldes– «el
repte de la immigració que ens toca als ajuntaments
d’engolir i de resoldre en primer terme, si el Govern de
la Generalitat no s’adona de les múltiples necessitats
que tenim ni tampoc ens delega atribucions i mitjans en
matèria d’habitatge, d’educació i de seguretat? Que ens
podria ajudar a fer front al problema que tenim.»
«Podrem seguir aguantant...?» –em pregunten els pagesos i els ramaders que estan collats entre les exigències de Brussel·les, les exigències sanitàries i la fortíssima
competència. «Podrem seguir aguantant si el Govern
no ens dóna un bon guiatge tècnic, si no ens proposa
vies alternatives a la difícil conjuntura present?» Ja
queden menys de quaranta mil masies a Catalunya,
cada any se’n perden mil més.
«Podrem seguir sent pagesos» –diuen– «si en tants
anys encara el Govern no ha dissenyat un projecte de
política rural integrada, que integri en un tot la producció agropecuària, el medi ambient –com ho fa, a la
Unió Europea, la Comissió–, el paisatge, el turisme
rural, la producció i la vida civil de la gent del camp?»
Preguntes semblants m’han fet els mestres i professors,
de vegades desanimats o desincentivats. No es tracta
que nosaltres els desanimem més. Es tracta que prenguem
nota del desànim de molts d’ells, de l’ànim fantàstic i
heroic, de vegades, de la majoria, i que els donem sortida a tots dos; uns professors que són essencials per al
manteniment de l’esperit cívic, de l’empenta intel·lectual i del desenvolupament tècnic del país. «Quan tindrem al nostre costat» –ens diuen– «un govern que ens
defensi i que ens doni mitjans, que ens retorni l’orgull
de ser mestres i professors?»
També fan inquietants preguntes els representants dels
barris de Barcelona, de Cornellà, de Santa Coloma, de
Cerdanyola o de Terrassa i, fins i tot, de Girona, de Lleida
o de Tarragona, la majoria dels quals són néts dels andalusos o extremenys vinguts aquí els anys seixanta, els
néts dels que van contribuir a aixecar la demografia i
l’economia catalana tan decisivament en aquells anys.
Perquè els fills d’aquells obrers compromesos en les
files del PSUC, de la UGT, de Comissions, d’USO o del
PCC, els fills d’aquells obrers, van alimentar l’Assemblea de Catalunya i van impulsar els combats més decisius contra el franquisme. O no és així?
I aquests em diuen: «Quan serem cridats a protagonitzar la vida política i institucional catalana? Quan es
començarà a produir, de veritat, la trena institucional
entre els catalans de diverses procedències? Quan la
catalanitat deixarà de ser una clau màgica que uns administren i els altres només poden acatar o ignorar?
Fins quan, des del nacionalisme institucionalitzat, se
seguirà parlant de catalans bons i de catalans suspectes? Quan deixarà de parlar el president de la Generalitat de vot català i vot anticatalà, a Catalunya? Quan
deixarà de parlar d’això? Quin és el vot anticatalà a
Catalunya?»
PLE DEL PARLAMENT
També em parlen amb desencís a les comarques del que
es va anomenar equivocadament «Catalunya catalana».
Hi ha molts ciutadans en aquests territoris, com al Delta
de l’Ebre, fa uns mesos, a Llagostera, fa pocs dies, que
ens pregunten: «Què se n’ha fet, de les buides apel·lacions que el Govern feia a la Catalunya comarcal?»
Molts ciutadans d’aquestes comarques estan més que
ofesos, estan indignats, en aquests moments, pel que
comencen a percebre com una estafa. En teoria, l’autonomia catalana va ser impulsada per tots plegats per
reivindicar uns drets històrics, per defensar una llengua
perseguida, per restaurar la dignitat nacional de Catalunya; sí, tot això, sí, però també per acostar el poder
als ciutadans.
Ara molts d’aquests ciutadans s’adonen fins a quin punt
estan lluny del govern que els hauria d’acompanyar. És
un govern que té al·lèrgia a les vegueries i als territoris
de Catalunya, senyora de Gispert: a les Terres de l’Ebre,
a l’alt Pirineu, a la Catalunya central, al Camp de Tarragona, a les comarques gironines, a les terres de Ponent. És un govern que, amb totes les excepcions que
calgui fer, acostuma a delegar en els territoris, no pas
governants, sinó més aviats comissaris, càrrecs polítics,
sense capacitat de decisió, però amb molta capacitat
d’intervenció; càrrecs que fiquen el nas a tot arreu,
políticament parlant, amb tot el respecte, per controlar
molt i per ajudar poc.
Durant molts anys la retòrica comarcalista ha servit de
cortina protectora del Govern, però darrerament també
en aquests territoris s’ha evidenciat la falta de nord, la
pèrdua de referents, la pelada defensa d’interessos corporatius, privats, no generals. I, també, en aquestes
zones em pregunten: «Fins quan durarà aquest Govern
o aquest desgovern?»
I molts intel·lectuals, escriptors o periodistes es pregunten: «Fins quan seguirem donant voltes a l’entorn de la
ferida de la identitat?» No comença a ser hora, després
d’uns anys d’afirmació nacional, que, des de Catalunya, des de la nostra més alta Institució es faci una proposta clara a Espanya? Una proposta que combini, a
parts iguals, generositat i exigència, lleialtat i reclamació, simpatia i demanda. Una proposta de lleialtat de
doble recorregut, d’anada i tornada, que busqui obtenir
no el mercadeig, no el tracte malagradós o antipàtic, no
el pacte espuri, sinó la col·laboració de tots els espanyols a les necessitats catalanes, l’afecte pels nostres
signes culturals, la defensa del nostre patrimoni lingüístic i l’afavoriment de la nostra dinàmica econòmica,
com ara ha succeït gràcies a l’Entesa Catalana al Senat
i al senador català Alberto Fernández Díaz, en matèria
d’ensenyament de les llengües pròpies de les nacionalitats històriques. S’ha aconseguit. Es pot aconseguir.
Molts dels ciutadans que se m’acosten per parlar em
pregunten: «Quan trobarem una fórmula política entre
Catalunya i Espanya que busqui la cordialitat, la col·laboració i el respecte?»
Durant molts anys, el Govern de la Generalitat de Convergència i Unió ha tret petroli polític d’aquesta confusió entre la seva part i el tot català; però avui dia, en un
moment de tanta confusió mundial, amb tantes coses
com tenim per fer, amb la immigració portant tants
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
13
canvis, tantes esperances i també tantes dificultats, amb
una economia que exigeix, més que mai, el màxim nivell tècnic i una màxima preparació, en aquests moments crucials de principi de segle, el país no pot desgastar-se més amb plets que l’empetiteixen, que l’irriten, que el divideixen, que el porten a un cul de sac.
Molts ciutadans plens d’energia, plens d’il·lusió, de
projectes, pregunten: «Quant de temps més seguirem
confonent la part amb el tot? Quant de temps més haurem de perdre abans de reprendre el camí dels afanys
positius, del consens que ens agrupi a tots els catalans
en les coses bàsiques?»
És per totes aquestes raons que presento aquesta Moció
de censura, senyores i senyors diputats.
Per exigència de molts ciutadans tips de la inèrcia menor i estrictament supervivent que ens governa, amb ganes de veure créixer una Catalunya més ufana, amb
l’esperança de donar veu als catalans que reclamen un
canvi democràtic, amb l’entusiasme del qui voldria arrencar el motor, d’una vegada, per donar sortida a
l’energia de tants ciutadans i ciutadanes, l’energia, precisament, que ens cal per fer front a l’empantanegada
situació actual; l’empenta il·lusionada que ens cal per
afrontar el present mundial tan incert.
Però no pot haver-hi empenta perquè l’únic que vol
aquest Govern és guanyar temps. És públic i notori que
la consigna del Partit Popular de Catalunya és consolidar la figura del futur candidat de Convergència. Ho
hem llegit, ho hem sentit, i ens ho creiem: es tracta d’un
pacte legítim, ben legítim, el que han fet Partit Popular
i Convergència i Unió. No entraré pas a discutir-lo.
Altres vegades he dit que és estrany, perquè alia dues
forces d’accent nacionalista oposat; no és corrent, diguem-ho així. Però no en parlaré, ara; només en discuteixo les conseqüències.
aquest gran estadista, aquest gran actor–, acabi per fer
caure la coalició que governa Catalunya des de fa gairebé vint-i-dos anys.
Crec que tenim, que tinc l’obligació de visualitzar no
una altra Catalunya, perquè només n’hi ha una, però sí
la governació catalana que proposem des de posicions
progressistes. És per això que sóc aquí, i no per censurar una política que se censura moltes vegades sola,
sinó per proposar el meu projecte, perquè Catalunya el
conegui.
El que vull és convèncer. Les mocions de censura es
fan, la seva majoria, perquè els ciutadans sàpiguen el
que diuen uns i altres fora de període electoral i en
moments de crisi –això sí–, en moments de crisi aguda o larvada, com la que vivim. No cal un desastre nacional per a parlar de crisi; n’hi ha prou amb la constatació general que el país va però el Govern no tant. Que
el país va malgrat el Govern i que, si seguim així, arribarà el moment en què no anirà ni el Govern ni el país.
I en aquell moment la gent ja no contestarà que sí a la
pregunta: «Vostè està d’acord amb el Govern?» Només
faltaria que la gent de Catalunya no estiguéssim
d’acord amb el Govern autònom de Catalunya, que és
el primer que tenim durant vint anys després de segles!
Només faltaria que els catalans haguessin de contestar
que no al seu Govern! Aquí hi ha una confusió important.
La meva alternativa, la meva alternativa per a Catalunya
consta de quatre línies de treball. Perquè el debat d’avui
i demà no sigui balder ni inútil, perquè sigui profitós
com espero i interessant i respectuós amb les persones
i les institucions com desitjo, ha de ser un debat clar i
concret. I ho seré.
Proposo als ciutadans i ciutadanes de Catalunya quatre
grans línies de treball.
Els membres del Govern que promovien pactes el primer any de la legislatura –l’audiovisual, l’organització
territorial...– ja no hi són, en aquest Govern, i han tornat els vells esquemes excloents en aquestes dues matèries en aquest segon any, en els nou mesos famosos
en què s’ha forjat el descontent.
La primera, un govern que defensi els interessos i les
ambicions legítimes dels catalans i les catalanes a Espanya i a Europa.
És evident que es fan coses; però només es governa el
dia a dia, sense el tremp i la volada que exigiria –jo
crec– el moment històric. Sense l’energia que el país
reclama. Es gestiona el pressupost; es governa amb
una inequívoca sensació de lenta decadència perquè
això s’acaba; es governa en clau interna perquè Convergència i Unió pugui guanyar temps, perquè pugui
dissenyar un recanvi, per trampejar la fragilitat parlamentària. Vet aquí –jo crec– una concepció menor de
la política; vet aquí un testimoni d’una certa endogàmia, d’una endogàmia que irrita els ciutadans.
La tercera, una societat cohesionada i segura.
La segona, un progrés econòmic cert basat en l’educació i el treball.
I, la quarta, un govern proper i eficaç.
Aprofito, doncs, l’ocasió que em brinda la llei per exposar el meu projecte: que els ciutadans sàpiguen que
hi ha una alternativa.
Entrem a la primera línia: traslladar les aspiracions i les
aportacions catalanes a Espanya i a Europa i defensar
els nostres interessos. La meva proposta parteix d’una
premissa bàsica: el compromís catalanista de defensa
de la nostra identitat i el desenvolupament del nostre
autogovern. Afirmem el catalanisme com a valor unificador i no divisor, al mateix temps que neguem que
ningú tingui la capacitat d’atorgar certificats de catalanisme i encara menys de catalanitat. El catalanisme és
conscient que la fortalesa de Catalunya depèn en gran
mesura de la nostra capacitat d’expressar criteris comuns i de fixar-nos objectius compartits.
Sé que les matemàtiques parlamentàries són les que
són, mes jo sé que el poble català, ara mateix, no em
perdonaria una cosa: el silenci resignat. I no entra en els
meus costums polítics la comoditat, ja em coneixeu, la
del que espera que el temps acabi per fer –el temps,
La idea que la identitat que defensem i pretenem defensar és una identitat inclusiva és una idea pròpiament
catalana. Una identitat inclusiva i integradora per definició. Jo no crec en un nacionalisme que defensi la diferència fora de casa i la negui a dins de casa. Encara
SESSIÓ NÚM. 42.1
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
14
que estem parlant de dos tipus de diferències diferents,
estem parlant, aquí, d’una identitat nacional, i a fora, de
coses diferents. Però jo no crec en un nacionalisme que
sigui respectuós de la diferència aquí respecte de fora
i no aquí respecte d’aquí. Hem d’exigir a Espanya el
reconeixement de la pluralitat dels pobles que la integren, pluralitat que està recollida en la Constitució, i
aquesta demanda ha d’anar acompanyada també pel
respecte de la nostra diversitat com a poble; un sol poble, una sola identitat catalana amb accents diversos i
llengües diferents, i llibertats individuals escrupolosament respectades –llengües maternes diferents, o llengües pròpies o familiars diferents, i llibertats individuals escrupolosament respectades.
Un altre tret nuclear del catalanisme que volem practicar és el de la suma d’esforços entre totes les institucions. Volem aprofitar i impulsar a fons el potencial dels
ajuntaments de Catalunya, la confiança en els territoris.
Necessitem la sinergia institucional de la Generalitat i
dels ajuntaments per a una gestió de les polítiques públiques eficient i pròxima als ciutadans. En aquest sentit, volem practicar de veritat el que Jordi Pujol afirmava emfàticament en el seu primer discurs d’investidura l’any 80, fa més de vint anys, quan deia –i cito–:
«Moltes competències atribuïdes a la Generalitat hauran de ser redistribuïdes o hauran de ser assumides en
un fort procés de descentralització pels òrgans locals i
comarcals.» Fi de la cita. Paraules que hauríem volgut
profètiques i que han resultat inútilment oblidades i, a
voltes, trepitjades.
El nou catalanisme ha de ser capaç, també, d’impulsar
una transformació d’Espanya, no sols en un sentit de
modernització, sinó també de profund respecte a la seva
plurinacionalitat i plurilingüisme. Som diferents però
volem anar junts. Per això defenso una intervenció sense complexos a Espanya; una intervenció de Catalunya
a Espanya sense complexos. Tenim un model d’Espanya plural i un projecte polític federal; necessitem una
relació amistosa i franca amb tota Espanya que permeti
un mutu reconeixement i la definició compartida d’objectius comuns amb els pobles que la formen, tal com
diu la Constitució, que parla dels pobles d’Espanya. No
només del «pueblo español, fuente de soberanía»; parla
dels pobles d’Espanya. Som conscients de la dificultat
d’aquest plantejament, però també estic convençut que
sols des d’aquesta perspectiva podem construir un marc
favorable a les nostres aspiracions nacionals.
Finalment, però no en darrer terme, el nou catalanisme
parteix d’un compromís de retorn de responsabilitats a
la societat. Som devolucionistes, com diuen els politòlegs; necessitem desvetllar totes les energies i tota la
potencialitat creativa dels homes i les dones de Catalunya, sense tuteles innecessàries, sense proteccionisme
i sense traves burocràtiques.
Totes aquestes apostes no són simples opcions en funció d’una determinada convicció ideològica; creiem
que són alguna cosa més, són les condicions necessàries perquè Catalunya pugui seguir essent ella mateixa
en el marc de la globalització. No hi arribarem si no és
atiant –diria– i demanant i aconseguint la contribució
de tothom, totes les iniciatives individuals i comunitàPLE DEL PARLAMENT
ries, de grups, de persones que estan disposades a treballar per una Catalunya present a Europa i amb força.
Els catalans i les catalanes volen avui, de forma àmpliament majoritària, una Catalunya oberta, una Catalunya
disposada a compartir oportunitats, esforços i compromisos amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i del
món. Aquesta majoria no vol una Catalunya tancada,
esquerpa i a la defensiva. Jo em comprometo a convertir en obra col·lectiva l’ambició que batega en el poble
català, l’ambició de fer-se més i més present en l’escenari espanyol, en l’europeu i en el mundial.
I ara hi entro; deixin-me que comenci dient, respecte als
escenaris exteriors, com veig el paper de Catalunya en
el món actual. Els fets de les darreres setmanes han
confirmat de manera més brutal que mai que cap persona, cap país no pot situar-se al marge del que passa
a la resta del món. No és que no puguem, és que hi
som, dintre del món, d’una forma impossible d’evitar,
que no es pot matisar: som un sol món. No en podem
quedar al marge; no hi ha un món polític, però hi ha un
món social, hi ha un món econòmic, hi ha un món de
la violència, hi ha un món del terrorisme. Justament, el
que falta és el món polític. No hi ha un estat mundial;
hi ha les Nacions Unides pobres, que encara no estan
podent fer tot el que haurien de fer. I nosaltres, crec, des
de Catalunya, president, hem de reclamar que totes les
accions que es prenguin ara en nom de la lluita antiterrorista siguin amb una finalitat concreta, siguin amb la
finalitat de portar els responsables davant de la justícia,
no davant de la venjança, davant de la justícia. I, aquesta justícia, sí que serà, efectivament, una justícia internacional, perquè internacional és el fenomen en el qual
ha nascut aquesta violència terrorista.
Bé, els fets demostren que no podem eludir la nostra
responsabilitat en aquesta matèria, per petita que sigui.
Tothom hi ha de ser; no podem quedar al marge, ni que
volguéssim, del que passa a Bagdad o a Manhattan, a
Wall Street, o a les muntanyes de l’Atles del Marroc.
Catalunya hi ha de ser present perquè la seva presència,
tal com som, tractant-se del país que som, no es mesurarà en termes de producte interior o de capacitat militar. La nostra contribució es mesurarà per la capacitat
d’establir ponts, d’estimular el debat internacional i de
participar-hi des de posicions de solidaritat activa amb
els més desprotegits, amb els més vulnerables, amb els
més exposats a les conseqüències negatives del darwinisme econòmic, polític i social que s’està imposant.
Els països més forts ens diuen, interessadament, que
això és llei de vida, i nosaltres diem que això és llei de
mort per a una majoria important; que aquesta situació
no és vida per a una majoria important dels homes i
dones del nostre planeta.
Nosaltres estem per assolir els objectius internacionals
que es van formular l’any 2000, i per altres també, però
vull dir que n’hi ha tres que són enormement importants: Tribunal Penal Internacional, que encara no està
constituït perquè encara no està ratificat pel nombre
suficient de països i que els Estats Units han dit que no
reconeixen i que mai no deixaran que cap ciutadà del
seu país sigui jutjat per aquest Tribunal –si estan en
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
15
condicions d’impedir-ho, evidentment. Tribunal Penal
Internacional: ja l’hauríem de tenir i otro gallo nos
cantara, també, en aquesta matèria, si ara poguéssim
tirar mà d’aquest Tribunal Penal Internacional que encara no és efectiu.
fa quinze dies... (Rialles.) Sí, sí, ara, ara. Fa quinze dies
al Parlament espanyol sobre la presència de les comunitats autònomes als consells europeus de ministres,
proposta que va perdre perquè els seus aliats en aquesta
cambra van votar que no, i tenen majoria en aquella.
Hi ha dos tribunals penals internacionals, però són dos
tribunals penals ad hoc, per a crims a Ruanda i per a
crims a l’ex-Iugoslàvia. I ara voldríem veure que, efectivament, al costat d’aquests tribunals, se’n crea un altre per jutjar els crims del terrorisme que es produeix en
nom de l’Islam, i seria enormement legitimador per a la
justícia internacional que el mateix tribunal que està
jutjant Milosevic, que ell mateix es considera un croat
de la causa, defensa d’Occident, d’Europa i del Cristianisme davant de l’Islam i dels turcs, seria enormement
legitimador per a la justícia internacional que aquest
mateix tribunal o un tribunal com aquest, al costat
d’aquest, jutgés els terroristes de l’11 de setembre.
El govern que us proposo reforçarà la presència catalana a Europa reivindicant el paper que li correspon, quan
es tracta de formular la voluntat política de l’Estat i de
traslladar-la a les instàncies de la Unió, o del Consell
d’Europa. Però també vol intensificar la presència catalana directa en el debat encetat sobre la reforma de les
institucions de la Unió Europea. Insisteixo en aquestes
iniciatives, perquè la nostra Europa, l’Europa de la proximitat, és la que és construeix des de baix cap a dalt,
la que té en compte comunitats locals i comunitats nacionals, la que opta per donar la paraula als ciutadans
i ciutadanes en tot allò que afecta el seu benestar, la
seva cultura i la seva seguretat.
Per facilitar una presència internacional efectiva, el
nostre Govern es proposarà l’assoliment, en quatre
anys, d’una quota del 0,7% dels pressupostos corrents
dedicada a les accions de cooperació internacional.
El nostre catalanisme –he dit– és un catalanisme obert
a Espanya i a tots els seus pobles. Més de dues dècades
de Constitució i d’Estatut ja ens permeten fer una valoració del que han significat per a la nostra experiència col·lectiva. En primer lloc, cal deixar clar que mai en
la història contemporània del país, ni tan sols durant la
Generalitat republicana, hem comptat amb un espai
d’autogovern tan ampli com el que s’ha definit des de
la Constitució del 78 i des de l’Estatut del 79. És un fet
que hem de reconèixer i hem de valorar, perquè sense
aquest reconeixement i aquesta valoració, sense aquesta
perspectiva històrica, no encertarem les passes que cal
donar d’ara endavant. Però també hem de reconèixer
immediatament que després d’aquest vint anys, Catalunya es veu capaç i es veu legitimada per reforçar i ampliar l’àmbit del seu autogovern: no des d’una perspectiva d’autoprotecció i a la defensiva, sinó des de la confiança que els interessos de Catalunya són molt millor
servits i protegits si ens esforcem amb la resta de forces progressistes i aliades per traslladar al terreny de les
institucions i de les normes la realitat de l’Espanya plural, de l’Espanya plurinacional.
La millor tradició del catalanisme és i ha estat sempre
europeista. A nosaltres, ho hem dit molts cops, ens agrada l’Europa pròxima: no l’Europa llunyana. L’Europa
pròxima vol dir l’Europa de la subsidiarietat, de la proximitat. En altres termes: l’Europa de dinàmica
federalitzant, on cada poble té la voluntat de posar en
comú la decisió sobre els problemes i sobre les qüestions de base continental, en un autèntic projecte compartit, però on cada poble alhora té la capacitat de prendre decisions pròpies en matèries que pot resoldre per
ell mateix.
No se m’escapa en absolut la tasca, perquè la conec,
que Jordi Pujol ha fet en favor d’un rol creixent de les
regions fortes d’Europa en el si de la Unió, però també haig de dir que el paper de Catalunya en el Comitè
de les Regions de la Unió Europea, que vaig tenir l’honor d’encapçalar durant els quatre primers anys –dos
com a vicepresident i dos més com a president–, no és
el que hauria d’haver estat. Hauria pogut ser més forta
la presència de Catalunya en aquest Comitè.
Proposo que Catalunya estigui molt atenta al treball del
Comitè de les Regions de la Unió Europea durant la
presidència espanyola. I en aquest context creiem necessari que la Generalitat organitzi més endavant la
segona cimera de regions i ciutats d’Europa sobre el
model de la Primera Cimera d’Amsterdam de l’any
1997, que va ser un gran èxit.
No entenc com Catalunya, governada al llarg de vinti-un anys per una coalició que s’autoanomenava decisiva a Madrid, no ha aconseguit un estatus ni de lluny
similar al de les regions belgues durant la presidència
europea. Molts consells de ministres de la Unió que
s’estan reunint ara a Bèlgica, en aquest semestre, són
presidits –no és que hi assisteixin– per ministres regionals en representació de l’Estat. Ho subratllo: en representació de l’Estat.
Sé que em diran que el PSOE no va atendre aquests
requeriments el passat. Bé, jo em comprometo a garantir que el PSOE farà honor al seu vot, cosa que ja va fer
SESSIÓ NÚM. 42.1
El nostre catalanisme és federal. El federalisme és la
combinació de dues idees potents: unió i llibertat. Unió
feta en llibertat. Solidaritat nascuda de la lliure voluntat de tots els actors. Això és el que nosaltres i altres
forces progressistes espanyoles volem per a Catalunya
i per a tot Espanya: volem una relació de confiança i
lleialtat amb els altres pobles i comunitats espanyoles,
una relació que es construeix dia a dia fent propostes
per a tots i no instal·lant-se en la queixa permanent.
Com podem avançar en aquesta direcció? Hi ha valors
i idees a difondre en aquest sentit, hi ha pràctiques a
promoure, hi ha reformes legals a proposar.
En primer lloc, hi ha valors i idees a difondre sense els
quals les pràctiques i les lleis perden sentit. La cultura
de la pluralitat nacional ha de ser present en el sistema
educatiu i en el sistema de comunicació, com una riquesa a defensar per part de l’Estat. És una riquesa de
l’Estat, la pluralitat. No és una amenaça. No és un
barullo, com diuen de vegades a Madrid. No és una
amenaça permanent sobre la unitat sagrada del poble
d’Espanya. És el poble d’Espanya que és plural. Som
castellans, som gallecs, som catalans, però volem anar
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
16
junts. És aquesta voluntat d’anar junts el que ens uneix
i no el punt de partida: no ens enganyem. No som tots
tallats del mateix patró ni volem un govern que ens
uniformitzi. Nosaltres el que volem és ser nosaltres
mateixos i anar junts amb els altres. Anar junts. I quines són les eines bàsiques perquè la cultura de la diversitat nacional arreli i arreli entre els joves, doncs el reconeixement estatal de les llengües espanyoles en els
usos simbòlics, escrits i orals; l’accés a l’aprenentatge
d’aquestes llengües en totes les comunitats espanyoles,
com hem comentat; l’elaboració de la història comuna
dels pobles d’Espanya, no la història única d’Espanya
que ens van ensenyar als de la nostra generació, ni les
disset diferents històries d’Espanya que ara s’expliquen
a cada autonomia, no: la història comuna dels pobles
d’Espanya. O la lliure circulació d’estudiants entre totes les universitats de l’Estat.
En segon lloc, les pràctiques institucionals a promoure. Proposem la formació d’un sol grup català al Senat,
prefigurant la cambra com autèntica cambra federal de
representació territorial. Impulsarem, evidentment, la
celebració del debat anual al Senat sobre l’Estat de les
autonomies, que el govern del PP escamoteja, amb el
silenci de Convergència i Unió. Promourem la presència activa dels governs autonòmics i dels seus presidents en la corresponent comissió del Senat i en el plenari, quan toca en el debat. Reforçarem la col·laboració
cultural, social i econòmica entre les comunitats de
l’antiga Corona d’Aragó per damunt de les configuracions partidistes dels seus governs.
I ens proposem iniciar les reformes legals que l’experiència d’aquests anys ens demostra com a imprescindibles a tots els nivells i a tots els àmbits que sigui necessari. No ens ha de fer por aquesta tasca de revisió
legislativa. Això és un exercici inexcusable de totes les
societats que volen que les seves lleis no siguin un obstacle per al desplegament de les seves energies col·lectives.
Ens correspondrà promoure també la revisió del sistema de finançament autonòmic i local, d’acord amb els
criteris i principis que hem anunciat tantes vegades i
que exposàvem recentment en el Ple extraordinari de
principis de setembre. No hi ha bones notícies en
aquesta matèria, senyor Homs. L’evolució dels impostos en els darrers semestres no indiquen que aquest sistema sigui millor que l’anterior, però ja hi haurà ocasió
de discutir-ho. Penso que haurem d’arribar a alguna
determinació en la interpretació del que ha sigut aquest
acord per mirar-lo d’aplicar d’una forma diferent de
com està previst, però hi haurà ocasió de fer-ho, demà,
en tot cas, si hi ha debat sobre aquest tema.
Finalment, ens correspondrà plantejar la reforma de la
Constitució quan comprovem que les seves previsions
no s’adiuen amb les necessitats d’una societat que
sempre avança més de pressa que les seves normes
legals. Hi ha punts de reforma incontrovertibles. No els
discuteix ningú. Per exemple, la reforma del Senat:
article 69.1 contra 69.2. Hi ha dos articles de la Constitució que no s’adiuen, senyor conseller de Justícia.
Això és de general acceptació i, per tant, se n’ha de
modificar un. Però és que n’hi ha d’inevitables, si es fa
de la Constitució la lectura oberta que un text d’aquesta mena requereix. Per exemple: la participació de les
comunitats autònomes en les altres institucions de
l’Estat.
Algú dirà: les constitucions es debiliten quan es toquen.
No és cert. Les constitucions més estables han estat
sovint reformades. I altres diran: és un assumpte que
hem de deixar córrer perquè la conjuntura política és
desfavorable a la reforma. Tampoc és cert. No ho hem
de deixar córrer. Al contrari, hem d’insistir a crear l’estat d’opinió que afavoreixi el canvi de conjuntura: no
sempre refugiar-nos en la conjuntura per no canviar-la.
No arribarà mai la bona conjuntura. La renúncia a
aquest esforç, l’immobilisme, no és innocu. Reforça
justament la situació que diem, almenys de paraula, que
volem canviar.
Ens correspondrà revisar l’Estatut, incorporant-hi com
s’ha proposat des de moltes instàncies i com ha fet el
president del Parlament una carta autonòmica de drets
i deures, que a nosaltres ens agradaria anomenar de
drets, deures i principis. És la manera que els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya identifiquin l’acció de la
Generalitat com a defensora no d’essències intangibles,
sinó de les legítimes aspiracions de les persones i dels
grups que integren la nostra nació en el marc de la filosofia política europea posterior a la Constitució i a
l’Estatut.
En tot cas, vull prendre el compromís de cercar el més
ampli suport de les forces polítiques representades en
aquest Parlament per desenvolupar aquestes propostes
de revisió o de reforma. No volem repetir els errors de
la minoria majoritària de Convergència i Unió, que ha
cregut que treballant en solitari obtindria millors resultats que treballant concertadament amb els altres grups.
Aquesta autosuficiència ha donat els resultats que coneixem, l’estancament i en darrer terme la subordinació a les exigències del nacionalisme espanyol.
Jo prenc el compromís de treballar sense descans per
aconseguir el suport de Partit Socialista Obrer Espanyol al text de projecte de modificació de l’Estatut de
Catalunya a preparar des d’ara, que compti amb l’acceptació de la majoria qualificada que es requereix en
aquesta cambra. I ho torno a repetir: prenc el compromís de treballar sense descans per aconseguir el suport
del Partit Socialista Obrer Espanyol al text de projecte que nosaltres aprovem aquí. Posem-nos-hi ara, per
tenir-lo enllestit abans d’acabar la legislatura. Impulsem de veritat la feina de la Comissió per a l’Aprofundiment de l’Autogovern.
La segona línia del programa que els proposo és garantir el nostre futur econòmic en el treball i l’educació,
com a principals prioritats. Efectivament, Catalunya
necessita en aquest camp un revulsiu. El poder polític,
el món empresarial, el conjunt de la societat, estan disposats –jo crec– a fer de la societat de la informació i
del coneixement una part important, central, de la seva
estratègia. Catalunya ha de tenir i té la voluntat de continuar sent el motor econòmic d’Espanya. Vol ser el
motor econòmic en els sectors més avançats tecnològicament, però amb això no n’hi ha prou. Ha de tenir
l’ambició de ser motor i a la vegada centre de decisió.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
17
Parlo tot seguit de la política de suport a les empreses.
Tots sabem la importància que té disposar de la seu de
grans empreses i dels òrgans reguladors. Són un factor
d’arrossegament important i és per aquesta raó que ens
proposem impulsar una major descentralització de les
seus d’aquestes entitats i en concret tractar de situar,
que es situï a Catalunya la seu d’un òrgan regulador
com la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.
Els projectes de les noves tecnologies presenten un risc,
però també obren enormes oportunitats. Els països que
tinguin mercats i institucions financeres disposats a
arriscar són també els que més possibilitats tindran de
guanyar, i no estem molt avançats en aquest camp.
La política industrial del Govern de Catalunya en els
propers anys hauria de promoure polítiques justament
de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos que
suporta el teixit productiu. En aquest sentit, s’ha parlat
–i nosaltres hi estem a favor– de la creació d’un òrgan
autonòmic de defensa de la competència, que vetlli pel
compliment a Catalunya de les condicions de la competència. Se’m dirà: És que el problema és la dimensió
de les empreses a nivell europeu. No, no, a Catalunya
hi poden haver..., a tots els nivells, als més petits dels
nivells, hi poden haver pràctiques monopolístiques, i és
important que Catalunya tingui el seu propi òrgan autonòmic de defensa de la competència.
El Govern actual, per exemple, no ha sabut definir i
aplicar un model energètic per a Catalunya que respongui a les necessitats de les empreses, del territori i
de la població en general. La manca de qualitat en el
subministrament elèctric està perjudicant el país amb
contínues incidències que afecten moltes comarques
de Catalunya. La indústria catalana ha fet un gran esforç d’adaptació a les noves condicions de la competència internacional, sobretot a partir de la incorporació continuada d’innovacions tecnològiques al procés
productiu.
No obstant, s’observen encara certes febleses estructurals sobre les quals l’actuació de la Generalitat hauria
de concentrar més esforços, especialment a recolzar les
inversions en I+D, d’investigació i desenvolupament,
de les empreses i crear mecanismes de finançament de
capital risc en les seves diverses formes per fomentar la
innovació, les noves empreses i la consolidació de projectes en fase inicial.
Ja ho he dit: el dèficit de capital risc a Catalunya és
notori. Estalviem molt i arrisquem poc. Una de les nostres prioritats serà l’impuls d’una xarxa d’empreses de
capital risc per invertir en nous projectes. De vegades,
penso si no serà justament la qualitat de vida, l’elevat
nivell de qualitat de vida, el que fa que el cost d’oportunitat d’arriscar sigui més alt: hi perds més, t’hi jugues
més a Catalunya, si perds la posició que tens i estàs
dintre dels sectors socials que efectivament gaudeixen
d’una qualitat de vida molt important.
Desplegarem un altre tipus de relacions amb els agents
econòmics i financers i entre les administracions públiques que faci possible superar aquestes deficiències.
Recuperarem la capacitat propositiva i de concertació,
i els casos del Cidem i, abans, del CARIC i EPLICSA
SESSIÓ NÚM. 42.1
ens semblen exemples que això no es té, que hi ha una
escassa visió estratègica de l’actual Administració i
una excessiva voluntat intervencionista i, moltes vegades, clientelar.
L’Institut Català de Finances no ha estat l’instrument
financer de suport amb estratègia econòmica i s’ha utilitzat sovint o s’han utilitzat els seus migrats recursos
–el seu passiu és menor que el de la més petita de les
caixes catalanes– com una eina per encobrir dèficits,
substituir subvencions i aplicar polítiques incentivadores discutibles i poc eficaces. L’altre dia, l’alcalde
d’una ciutat del Bages, que no diré quina és, de les que
van patir les inundacions de fa un any, em va dir: «Ens
hem gastat, pel cap baix, 25 milions, amb les inundacions. Qui ha pagat? Doncs, d’aquests 25, en vénen 19
de la Diputació, 6 de l’Ajuntament i, ara, un any després, ha arribat un talonet de l’Institut Català de Finances de 110.000 pessetes», pessetes que s’havien d’integrar en el pressupost d’aquest any o no sé què n’havien de fer. Molt bé, ja els portaré el rebut demà, ja els
portaré el rebut.
Presentarem una nova llei –això no és una mentida, és
una cosa que m’han explicat i que em crec del cert,
perquè jo, els alcaldes, me’ls crec–, presentarem una
nova llei de l’Institut Català de Finances per potenciarlo –i perdonin: de l’Institut Català de Finances, se’n
podria parlar molt més en el sentit que ha sigut el que
ha permès que molts ajuntaments facin coses que no
haurien d’haver fet ells, sinó la Generalitat; la Generalitat no té els diners, i ho fa l’ajuntament amb un crèdit
de l’Institut Català de Finances, moltes vegades. No
sabem si aquesta és la funció més important de l’Institut –l’ha fet. Jo els puc explicar que la Biblioteca
d’Igualada, per exemple, o el CAP de Mataró, que finalment ha sigut pagat per la Generalitat, al moment
que es van començar, estaven finançats amb crèdits de
l’Institut, que, naturalment, per les estretors financeres
que es viuen, de vegades, es veia obligat a avançar uns
diners.
Jo ho entenc perfectament, jo sóc de l’ofici! He estat en
un ajuntament, he governat un ajuntament i sé el que és
la dificultat d’arreplegar els quartos que necessites per
fer les inversions. Doncs, bé, moltes vegades l’Institut
els deia, a les entitats: «Vostès tenen la competència per
fer-ho? –No la tenim, és de la Generalitat. Ho volen fer
vostès? Facin-ho. Nosaltres no els podem pagar, els
podem acreditar». Els donaven un crèdit i, en el millor
dels casos, els deien: «No ens tornin els interessos i les
amortitzacions», amb la qual cosa es trobava una bona
solució, però jo li explicaré, al conseller Homs, no una,
deu o dotze maneres que tenen els ajuntaments de fer
coses per compte de la Generalitat –que la Generalitat
no pot fer–, de pagar-les ells i, tanmateix, de tenir algun
tipus de tracte amable per part de la Generalitat. Jo crec
que aquestes coses no són dolentes en si, són indicatives que el país tira més, que hi ha una demanda de crèdit i d’inversió públiques molt més important que la que
es reconeix oficialment i que la Generalitat, ella mateixa, no pot entomar. Jo crec que hi ha d’haver un acord,
que més que anar al cas a cas d’aquesta situació de
Manresa o de la de Mataró o de la d’Igualada, el que hi
hauria d’haver és una política més transparent en
aquestes matèries, perquè parlant la gent s’entén. NosPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
18
altres presentarem una nova llei de l’Institut per potenciar el seu paper d’articulació de la política econòmica,
evidentment.
És evident que molts projectes industrials i tecnològics
presenten un problema de dimensió a Catalunya.
S’hauria d’esperonar, en aquest sentit, la col·laboració,
les unions, les fusions. Tots ho fem i tots fracassem una
mica. En aquest país, hi ha una tendència a mantenir la
mida reduïda de les empreses, o mitjana, i a considerar
que les fusions tenen més costos que no pas beneficis.
N’hem parlat –segur que el president de la Generalitat
ho ha fet i el conseller d’Indústria– amb sectors importants del país, que, confrontats davant de la –potser ingènua– intuïció política dels polítics que, si anessin
junts, anirien millor, ens diuen: «Bé, si anéssim junts en
aquest sector –el que sigui–, doncs, si ara som el 64 de
la llista europea, passaríem a ser el 48. No hi guanyaríem gaire i, a sobre, si estem investigant una molècula, per exemple, els americans ens la traurien, perquè
diuen que, si som el 48, ja comencem a ser una mica
més perillosos. De les cent molècules que investiguem,
els americans ens diran: “Vostè ja té un lloc en el
rànquing, que m’espanta, i, per tant, l’hi trec”». Bé, és
un tipus d’argumentació que hem de saber que existeix,
però que no ens ha de portar, crec, a la pura passivitat.
No tinc la solució màgica: només dic que la Generalitat s’hi ha de posar, no en el sentit de substituir sinó en
el sentit d’encoratjar. Així mateix, promourem nosaltres
una veritable internacionalització de les nostres empreses, on, el Copca, creiem que pot ajudar més, sobretot
en una cosa que no fa prou, des del nostre punt de vista, que no és solament exportar o incrementar la capacitat exportadora sinó presència directa a l’exterior. Ja
sé que ho ha començat a fer, però encara poc. El Copca
hauria d’estar més, jo crec, ajudant. Ens ho han dit sectors amb els quals hem parlat: «El Copca no ens ajuda
prou a instal·lar-nos fora». I, moltes vegades, el que s’ha
de fer per vendre –i ho sabem perfectament– és estar
fora i exportar capital abans d’exportar mercaderies. Es
va parlar molt del període de la pesseta alta, i jo pensava: aquesta pesseta alta ens està perjudicant molt per
exportar avui i beneficiant molt per exportar demà, el
dia que, amb actius a fora, amb xarxes a fora, puguem
realment vendre, no? Doncs, això és el que el Copca, jo
crec, en una situació totalment diferent de la del temps
Solchaga, hauria de fer en aquest moment.
En matèria de turisme, plantegem dues línies d’actuació prioritàries. En primer lloc, el turisme és el 10 o el
12% de l’economia catalana. Jo crec que hem de pensar –i ja s’hi ha pensat– en una marca turística de qualitat, que incorpori les possibilitats diverses que ofereix
Catalunya. Crec, també, de debò, que hauríem de pensar a situar el turisme a un nivell, si no de conselleria,
de secretaria general, com a mínim. El 10% –vostè ho
diu– o l’11 –em diuen a mi alguns–, o potser una mica
més, s’ho val. És un sector molt important de l’economia catalana i ha sigut moltes vegades considerat com
el que els estudiants en deien «una maria», una complementària. No és una complementària: en aquest moment és un pilar i és un pilar importantíssim. Ara ja
sabem que produir i exportar no vol dir produir mercaderies que es puguin tocar; exportar serveis i produir
serveis és tant o més important.
PLE DEL PARLAMENT
Donarem suport, el necessari suport al comerç tradicional en el centre de les nostres ciutats. Nosaltres no
pensem que se’ls hagi de passar la mà per l’esquena
dient-los: «Vostès són els bons, etcètera». No; el que
s’ha de fer en el centre de les ciutats –i ho estan fent a
Vic i ho estan fent a la carretera de Sants, i ho estan fent
als eixos del carrer de Sant Andreu, de Barnacentre, a
Sant Gervasi, etcètera, i a moltes ciutats de Catalunya–
és tractar d’ajuntar aquests comerços en eixos urbans,
tractar d’oferir serveis de postvenda, d’aparcament,
altres serveis que les grans superfícies ofereixen i que
ells, un per un, no poden oferir. Ja sabem –perdonin,
però això és molt important–, ja sabem que les targetes
de crèdit que alguns d’aquests eixos comercials de petits comerciants han tractat de viabilitzar no funcionen.
No funcionen, en part, pel cost, perquè nosaltres sabem
que les targetes de crèdit estan carregant el 2% mensual
per descoberts. Ara, multipliquin 2 per 12, perquè, si no
m’equivoco, són dotze mesos l’any, i és el 24%, i el
primer que em diuen els comerciants, quan em vénen
a veure, de Barnacentre, de la Rambla, de la carretera
de Sants, del carrer Gran de Sant Andreu, del Gran de
Gràcia, etcètera, és aquest problema: tenen una enorme
dificultat de poder competir en aquesta matèria.
Però el funcionament de l’economia està lligat, també
–i l’economia catalana–, a un factor cada cop més estratègic, que és l’existència d’un sistema universitari i
de recerca que pugui comptar-se entre els millors d’Europa. En tenim la tradició, en tenim les ganes, en tenim,
segurament, els elements conceptuals i no hi som. Hi
som, en alguns aspectes; en uns altres, no. Jo avui volia felicitar el conseller del DURSI –aquests noms tan
estranys que ens muntem, no?–, el conseller d’Universitats, per les seves iniciatives en el camp de la recerca
biomèdica. He esmorzat amb una mala notícia: que
això s’havia parat momentàniament. Espero que anirà
endavant, perquè el tema de la biomedicina i la recerca en aquest camp és enormement important i conec el
professor Messeguer i el que tot això podria representar per a nosaltres.
Les universitats prenen un protagonisme decisiu en el
marc d’una societat del coneixement. Per això, podem
considerar-les com un sector en expansió, proveïdor de
serveis de formació, d’innovació i de recerca. I perdonin, però hem de considerar les universitats, també,
com un sector exportador, com un sector d’exportació
de serveis, com un sector de què depenen el progrés i
el benestar general de la nostra societat. Paradoxalment, en el moment present, les universitats públiques
de Catalunya poden sentir-se amenaçades –ho estan!–
en la seva autonomia i en el seu finançament.
Quin paper li correspon, doncs, a un govern sensible a
aquestes preocupacions? És obligació del nostre Govern ajudar a definir les seves estratègies en coherència
amb les necessitats del moment. Toca, doncs, al nostre
Govern treballar en la posada en marxa d’un sistema de
finançament universitari suficient, objectiu i transparent, i es demana, sobretot, sempre, que estigui basat en
mesures objectives, és a dir que sigui comparable, que
hi hagi una competència –virtual, si vostès volen– entre les universitats perquè puguin saber per què tenen
els diners o no els tenen. Finalment, el nostre Govern
ha d’implantar una política de beques i crèdits-salari
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
19
que permeti la igualtat d’oportunitats a la gent del país
i, al mateix temps –i això és decisiu, senyor conseller;
n’hem parlat–, obrir les nostres universitats a professors
i estudiants de la resta d’Espanya, d’Europa i del món:
unes universitats que no poden situar-se en el mapa
mundial no serien, ja, universitats, quan, com s’ha dit
moltes vegades, les noves tecnologies han creat un
campus virtual global que ja no té en compte fronteres
de cap mena.
Estem a la cua d’Europa en esforç investigador i cal
rectificar. En matèria de recerca no s’han fet els esforços necessaris. Mai no ha estat tan clara la necessitat de
prioritzar-la pels recursos que s’hi destinen: s’han mantingut estancats al voltant de l’1% del producte interior brut en el darrer decenni, molt per sota del que és
norma en els països amb els quals ens comparem. No
podem esperar més i més en matèria de recerca: s’hauria d’establir –i m’imagino que deu ser complicat, però
s’ha de fer– una incorporació dels centres del CSIC, del
Consell Superior d’Investigacions Científiques de l’Estat, a una política conjunta que aprofiti el potencial que
aquests centres representen, que estableixi una col·laboració amb les universitats i incrementi el potencial de
transferència de tecnologia al sistema productiu i obri
la possibilitat de crear nous centres d’excel·lència. En
un termini de quatre anys, ens situaríem en una despesa, en l’horitzó desitjat, en R+D, en recerca i desenvolupament, de l’ordre del 2,3% del producte interior
brut. És possible, però cal prioritzar en polítiques i xifres, no només de paraula, els pressupostos dedicats a
recerca. I cal dur a terme una política concertada amb
el sector privat, amb les universitats, amb les escoles de
negocis i amb tots els centres públics que actuen a Catalunya.
Què ha passat amb el Pla estratègic per la Societat de la
Informació? Contenia força mesures per avançar en
diversos camps, des de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació fins a la sanitat i l’ensenyament, o la mateixa activitat de l’Administració: el president ens en va parlar, ens en parla sovint,
en les seves compareixences anyals, sobre aquest tema.
Avui, després de trenta mesos del Pla, el Govern no ha
impulsat la major part de les actuacions previstes. Jo
em comprometo a impulsar-lo. De les infraestructures,
requisit indispensable de la competitivitat de la nostra
economia, podem estar-ne satisfets? No! No podem
sentir-nos-en satisfets. La dotació de capital públic a
Catalunya és del 85% de la mitjana espanyola i, en infraestructura de transport, ens trobem a la meitat de
l’estoc de capital de les principals regions europees.
Mirin: la viabilitat i la prosperitat de Catalunya depenen, bàsicament –molt essencialment–, de dues coses:
les connexions internacionals i les connexions interiors.
La creació del mercat, en definitiva, és un problema de
connexions i de xarxes, dintre i fora. El mercat es pot
ampliar dins de Catalunya; no cal anar fora, de vegades.
L’Eix Transversal ha sigut un gran creador de mercat.
Per què? Perquè hi ha connexions entre Girona i Manresa, que abans no hi eren, i entre Manresa i Lleida, i
entre Lleida i Girona, que abans no es produïen. Hi ha
anuncis, hi ha vendes, hi ha contractes que es donen
més enllà. Doncs, això és el que no hem fet prou. Catalunya és un mercat interior encara per profunditzar.
SESSIÓ NÚM. 42.1
És un mercat difícil, des del punt de vista geogràfic; és
rebregat, Catalunya! Hi ha poques planes: la plana de
l’Empordà, la plana de Vic, la plana de l’Urgell, i poca
cosa més, i el delta de l’Ebre. Però aquesta dificultat
s’ha de vèncer i no s’ha fet prou. Sí: hem fet alguns
eixos! –s’ha fet un eix!
Com en tantes coses, aquest Govern, veient-se amb
pocs quartos i poques possibilitats d’actuar, en comptes de fer sistemes nous, ha fet una cosa bona en cada
en cada sistema perquè no es pugui dir que no ho sabem fer. Una província que funcioni bé en desplegament de la policial, un eix transversal, una universitat
fantàstica, però no el sistema universitari nou, no el sistema d’eixos transversals, no les quatre províncies. Ara
en tenim dos, però, al camp de Tarragona, fins a l’any
2007 no hi haurà mossos d’esquadra! I ells van veient
com la policia nacional se’n va. Ho sap, senyor conseller? Perdó: estava mirant el conseller de Sanitat; tots
són metges, eh? (rialles) –el conseller de Governació.
Doncs, és clar, de cada cosa, una de bé! Una cosa molt
important en matèria de cultura, una cosa molt important en matèria de carreteres –una, eh? Molt important
però que no acaba de funcionar bé, que s’ha de desdoblar immediatament. Jo crec que això és un noucentisme mancat, senyor president. El Noucentisme es va
preocupar de fer les coses bé, però les feia totes. El
Noucentisme va fer sistemes de biblioteques, sistemes
d’escoles, sistemes, tot i que, en aquell moment, evidentment, els recursos, probablement, eren molt inferiors.
Bé, nosaltres –i vaig al tema, jo crec, crucial de l’estratègia econòmica– no som, en realitat, 6 milions sinó,
segons com ho mirem, 4 milions –els metropolitans–
més 2, els de la resta de Catalunya. Els quatre primers
connectats i encara no prou, perquè falten comunicacions metropolitanes suficients, i 2 milions més desconnectats entre si, amb eixos, com el Transversal i el de
l’Ebre, sense desdoblar o sense acabar del tot, o a mig
fer, com el Pirinenc –a mig fer és molt dir, de l’Eix Pirinenc–, o pendents de començar, com l’Eix diagonal
Manresa - Igualada - Vilafranca. No és cert: aquest està
ja començat, però va avançant quatre quilòmetres, quatre quilòmetres, cada any.
Amb els vials d’accés al Pirineu que s’estronquen en
arribar a l’Eix Transversal; sense prou transport públic
de viatgers; amb insuficiències a la cobertura de la telefonia mòbil; sense xarxa de cable de banda ampla
potent, amb ADSL, però per Telefónica, no per la xarxa de cable que aquí el president ens va anunciar que
tindríem per al mes de març de l’any 2001 –que després
es va retardar al desembre i que ara sabem que ha sigut
substituït per un altre sistema, més barat, més ràpid,
segurament; sí, sí, més barat i més ràpid, però molt
menys potent i molt menys eficaç–, amb territoris oblidats, no cal dir, com l’Ebre, els Pirineus i bona part de
la Catalunya central, una situació, jo crec, socialment
injusta i econòmicament perjudicial.
D’altra banda, s’ha de fer front a la creixent i mal solucionada mobilitat dins la regió metropolitana de Barcelona, que abasta una àrea d’influència que s’estén a
Vic, Manresa, Blanes i el Vendrell. Per citar una xifra
comparativa, la inversió en transport públic a la regió
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
20
metropolitana de Barcelona ha estat en mitjana, els
darrers deu anys, un 38% de la inversió feta a Madrid.
En fi, no ens quedem a la regió metropolitana i anem
més enllà.
Cal ser ambiciós, pensar en la perspectiva de l’àrea
europea de 15 milions d’habitants que té per centre
Barcelona, perquè, si no tenim aquesta àrea de mercat
gran, no serem capaços de finançar els grans equipaments que volem tenir: l’òpera que volem tenir, l’aeroport transoceànic que volem tenir, els espectacles de
gran qualitat. Tot això és molt car i això no es finança...;
moltes vegades, alguns d’aquests serveis no es financen
amb un mercat de 6 milions, fins i tot ben connectat.
Nosaltres hem de fer per manera que els 15 milions
d’habitants que ens envolten..., i està previst així.
L’AVE va fins a Montpeller, va fins a Toulouse, ha
d’anar a València –ha d’anar a València–, no a Palma de
Mallorca, per descomptat, perquè aquests estan molt
ben connectats pel pont aeri diari, i a Saragossa hi va.
Això són 15 milions d’habitants. És el que es necessita a Europa quan no s’està al centre d’Europa per tenir
la talla mínima per poder tenir aquestes coses que volem tenir. Si un està a Berna, està a Viena, està a Lucerna, o no diguem a Estrasburg, o a Luxemburg, doncs,
pot tenir qualsevol cosa perquè tot hi passa: estan al
mig d’Europa. Nosaltres estem en una situació intermèdia: no en l’extrema perifèria; sí en aquesta situació
intermèdia en què hem d’aglutinar una regió europea
important perquè les coses que volem tenir les puguem
pagar i les puguem tenir.
Moltes d’aquestes coses no les tindrem si no és amb
consorcis publicoprivats. Jo he parlat, de vegades, una
mica provocativament –després em diuen que massa–,
que l’aeroport s’hauria de privatitzar. Per què ho dic?
Ho dic perquè el senyor Cascos, que pertany al Partit
Popular, té l’obsessió que Espanya només té mercat per
a un sol aeroport transoceànic, cosa que desmenteix la
mateixa existència a Itàlia, per exemple, de dos aeroports o tres, perquè a Milà hi ha Malpensa i Linate.
Però, d’aeroports transoceànics, a Itàlia n’hi ha dos.
Itàlia és una mica més llarga, d’acord, i té una mica més
d’habitants, però no hi ha cap raó de mercat que impedeixi que a Barcelona hi hagi un aeroport transoceànic.
El que passa és que s’estan fabricant –i després ho demostraré, i, si no puc avui, demà–, s’estan fabricant les
condicions de finançament, d’inversions, a Catalunya i
a Madrid, que faran impossible que Barcelona sigui un
hub transoceànic, un centre de redistribució de vols, i
aquí ens la juguem. No és un tema de més diners o
menys, ni tan sols de poder o diners: és un tema d’estratègia.
El món en què vivim és un món de xarxes i en aquestes xarxes s’hi és o no s’hi és. S’hi és amb un node central o s’hi és amb un node perifèric, i nosaltres tendim
a ser un node perifèric, que podríem no ser. En el moment en què..., fixin-se, en el moment en què Marsella
i Gènova s’estan unint, amb alta velocitat; en el moment en què Marsella i Lille s’han unit amb alta velocitat; en el moment en què Lió i Torí estan construint
alta velocitat, nosaltres amb prou feines arribem...
L’any 2004, no travessarem la frontera. Aquí ens han
PLE DEL PARLAMENT
traït els números: havíem dit l’any 2004 i no serà. O
sigui, l’any 2004 no comptem que Toulouse i Montpellier estiguin connectats amb alta velocitat amb Barcelona, perquè no ho estaran. Sembla ser: és el que llegeixo, no? Doncs, bé, amb aquestes coses no ens hi
juguem poc. No és poc el que ens hi juguem.
I, per favor, prenguin atenció amb el tema de la connexió entre l’AVE i l’aeroport perquè és bàsica. Aquesta
connexió és absolutament bàsica per tot el que estem
dient. I el dibuix que se n’ha fet... Saben que s’ha aprovat tots els temes d’entrada a Barcelona, el que és l’àrea
metropolitana de Barcelona, però no sé si afortunadament o desafortunadament, o malauradament, ha quedat a part el tema de l’aeroport. L’aeroport..., l’entrada
a l’aeroport és un bunyol, és un autèntic bunyol. És un
autèntic bunyol que hem de pagar nosaltres, a més,
perquè ens hi vam comprometre i em sembla bé. Jo
hauria fet el mateix, però no aquest bunyol, però no
aquest bunyol, perquè amb aquest bunyol no aconseguim res del que volíem.
Perquè l’AVE sigui el subministrador de públic de l’aeroport, que és el que estem buscant, ha de passar per
l’aeroport: no hi ha d’anar i tornar. No pot fer una giragonsa. No, no, ha de ser la gent que ve de València,
la gent que ve de Figueres i la gent que ve de Montpellier i la gent que ve de Saragossa, que es trobin amb
una parada a l’aeroport perquè, aleshores, no aniran a
Madrid, o no aniran a Marsella, o no aniran a París.
Vindran aquí, que ho tindran més a prop. I això no s’ha
vist. Moltes vegades l’AVE s’ha vist més en l’inici de
la seva projecció com una...; en fi, seguint la nostra
vena poètica, de marxar cap al nord, cap a Europa: París, Frankfurt, Berlín. No és això, l’AVE. Anar a París
amb l’AVE pot ser molt distret però no és rendible. El
que és rendible és quatre-cents - cinc-cents quilòmetres.
És per això que el volem: per nuclear la regió de 15
milions d’habitants. I per poder sortir, o deixar sortir la
gent d’aquesta regió, cap a Amèrica Llatina, cap a Nova
York o cap al Japó –no; «quin cacau», no. Això és exactament el que nosaltres hem de fer si volem ser alguna
cosa més del que som i és evident que els catalans ho
volen. Vostès potser no, però els catalans, sí.
Bé, doncs, en això hi haurà d’haver capital públic. En
això hi haurà d’haver capital públic, però hi haurà d’haver també capital privat. Jo considero que és absolutament necessari que hi hagi una intervenció de capital
privat. Em consta que hi ha operadors privats que estarien molt interessats a participar en aquest tipus d’infraestructura.
Nosaltres, senyor president, necessitem l’arc mediterrani per dues raons. La potenciació de l’arc mediterrani.
Per raons polítiques i per raons econòmiques. Volem un
model d’infraestructures a Espanya que acabi amb la
radialitat i que potenciï eixos longitudinals i transversals, com, precisament, l’eix mediterrani. Catalunya i
València han d’enfortir les seves relacions econòmiques, infraestructurals i culturals. No és acceptable un
model de doble xarxa d’alta velocitat per a viatgers,
AVE i TAV –o «tren de velocidad alta»–, ni és acceptable el canvi d’eixos per a mercaderies i viatgers a
Perafort.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
21
Mentre el triangle Madrid - Barcelona - València estigui constituït per braços desequilibrats, no anirem bé.
Aquí hi ha una qüestió de confiança, justament, i hi ha
una qüestió d’acord amb el conjunt de la política espanyola que és absolutament bàsic. Nosaltres podem
guanyar políticament, competències, estar a Europa;
podem guanyar, fins i tot, més diners, si el sistema de
finançament millora, però continuaríem tenint una Espanya que no és la que volem si no està dibuixada de
la forma que hauria de ser –o que a nosaltres ens sembla que hauria de ser– bona per a Espanya i per a nosaltres. Espanya està concebuda, en aquest moment,
com un sistema radial: Espanya és un conjunt de punts
al voltant de Madrid que s’han de connectar com més
aviat millor amb Madrid, cosa que jo no nego. És un
sistema eficaç, però molt senzillet. És un sistema fàcil
d’optimitzar, però, clar, que no optimitza molt, per dirho d’alguna manera. Un sistema amb dos centres és
més complicat, és més car, però un sistema amb dos
centres és molt més òptim. Permetin-me l’expressió.
És a dir, l’altre és subòptim, com diuen els tècnics. És
molt millor un sistema amb dos centres. És una mica
més car, però és tant més rendible i tant més productiu, que, segurament, s’ho paga.
I, bé, la concepció que tenim, en aquest moment, d’Espanya és, des del punt de vista ideològic, centralista, i
des del punt de vista geofísic, radiocèntrica. I, es vol,
per exemple, que el tren d’alta velocitat que va a Lisboa
i a Oporto no vagi al mig –com volen els portuguesos,
que voldrien que fos una te, que petés al mig entre Lisboa i Oporto–, sinó que es vol que baixi des de Madrid
a les províncies del sud, per arribar a Lisboa i, després,
si els portuguesos volen fer-lo dur fins a Oporto, que el
portin.
Bé, tot això els pot semblar poc important i és molt
important, senyor president. En aquestes decisions ens
juguem molt, des del punt de vista de país, des del punt
de vista econòmic, des del punt de vista cultural i des
del punt de vista ideològic: des de tots. S’és o no s’és,
si es té un lloc i un lloc sòlid en la xarxa de ciutats. Jo
ja sé que el president de la Generalitat, en aquest matèria, ens ha dit més d’un cop –ens ho va dir aquí, fa un
any–, que un país amb ciutats fortes és un país feble, si
jo no el vaig entendre malament.
Clar, fa uns anys parlava –sí que ho va dir–, fa uns anys
parlava de Barcelona com de la force de frappe de Catalunya. Això està molt lluny. Ara ja ni force de frappe
de Catalunya, ni Girona és la Florència catalana, ni
Lleida és la que ha de tenir una carta municipal perquè
la Paeria va tenir carta de població l’any 1100, etcètera.
Tot això es va oblidant. Per què? En el fons no és que
s’oblidi: és que no es vol, perquè es pensa que l’important és defensar la Nació, amb majúscula, i no la nació,
amb minúscula, que és la que està formada per ciutats
i xarxes que viuen i que funcionen o no funcionen. I
una Nació, amb majúscula i sense xarxes, no és una
nació. A això és al que anava. Ens juguem molt amb els
temes dels quals vostès fan –sembla– una mica de broma. No són temes de broma: són temes enormement
importants.
Haig de dir que el president de la Generalitat –i això em
costarà haver-me de saltar un plec de pàgines i tots ho
SESSIÓ NÚM. 42.1
agrairan– una vegada em va dir per carta..., perquè hem
parlat..., no es pensin: hem parlat poques vegades ell i
jo, llargament, durant aquests vint anys, llargament i en
profunditat molt poc. Però algunes cartes ens hem enviat. I, concretament, jo vaig rebre una carta el 13 de
gener de l’any 1987 que em deia: «Maragall...» o «Alcalde, dissolem l’àrea metropolitana.» Raons, dues: les
dues negatives, dos «nos». Un «no» a la Catalunya hanseàtica –deia textualment–, que és un concepte dels
segles XVI XVII que torna i torna i torna en el discurs
del nostre president actual; i l’altra era: no a la fragmentació de Catalunya.
Bé, senyor president, jo estic d’acord –i és de les coses
que admiro de la seva obra– que ha sabut sacrificar elements secundaris en un moment en què el que calia...,
en una fase en què el que calia era triar, i fer les coses
importants, i anar per la majúscula, i defensar la bandera. Però això, senyor president, fa temps que s’ha acabat. Aquest període fa temps que s’ha acabat. Ara estem
en el període en el qual si aquesta ena majúscula,
aquesta nació, no té una xarxa potent, no té ciutats respectades; no té, fins i tot, una filosofia política de subsidiarietat, de proximitat, de devolució de poders a la
societat civil i al sector local..., com vostè va prometre
també l’any 80 en el seu discurs, que havia de tornar
tantes coses als ajuntaments.
Ho va sacrificar inicialment crec que justificadament. A
partir de fa..., això els historiadors ho diran... Ens podem barallar si fa deu anys que s’equivoca, o si en fa
dos o quatre. Per descomptat, aquest any ha sigut el
pitjor, en aquest sentit també. Perquè s’han aliat en
aquest envelliment de determinat tipus d’arguments...,
no de la seva persona –que el veig absolutament capaç
de seguir governant durant molts anys des del punt de
vista físic, gràcies a déu, com es diu–, doncs, des del
punt de vista polític, vostè sí que ha quedat encallat.
Aquests arguments valien. No és que no siguin veritat,
però ja no són els més importants. I no són els més
importants per al que vostè volia. I el que li estem dient avui és: «No venim aquí a fer una moció contra,
venim a fer una moció a favor, a favor de Catalunya, a
favor d’anar amb més empenta, amb més il·lusió, amb
més idees, amb un sentit una mica més realista de la
vida, també, ni massa optimista ni massa negatiu: no,
sinó simplement realista.»
Necessitem un arc mediterrani com el pa que mengem.
Això ho va dir el Banc Mundial l’any 60 i gràcies a
això tenim l’autopista: de peatge, però la tenim. I gràcies a això, també, hauríem de tenir el tren d’alta velocitat des de València i des de Múrcia, probablement,
fins a la Jonquera. Perquè pensin que per aquesta via
surt el 40% de les exportacions espanyoles, el 40%. No
per la via del tren. Comptant València i Catalunya, sense Múrcia, és el 42% de l’exportació espanyola.
I en el mapa del Govern del PP de Madrid, aquesta
Espanya no existeix, ni mentalment, ni pràcticament, ni
en el pressupost. Queda endarrerida en aquestes consignes una mica simplistes del que ha de ser una connexió
amb el centre, que és important, evidentment, i, amb la
globalització, més perquè Madrid ha esdevingut una
ciutat global que ens ha afavorit. És una ciutat global
que ens convé tenir a prop. Jo prefereixo una ciutat gloPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
22
bal a prop que no pas a l’altra banda del mar. Ara, és
clar, que no em facin, justament per tenir-la a prop,
pagar un preu, en fi, que no sigui considerat i que sigui,
en definitiva, perjudicial, perquè, si no, sí que al final
preferiré São Paulo o Buenos Aires a Madrid, com a
capital llatinoamericana, des del punt de vista econòmic, no? Un arc mediterrani és absolutament important
i serà una prioritat del nostre govern.
Senyores i senyors diputats, nosaltres, des del punt de
vista econòmic, hem d’incorporar la inversió tendencial
que estem vivint en matèria d’inversions i anar a la
viabilització d’un nou endeutament important que esperem que la nova llei d’estabilitat pressupostària no
ens esguerri.
Perquè, és clar, a nosaltres el que ens està passant ara
en matèria econòmica és que, si volem fer aquestes inversions que diem que volem fer, necessitem diners. Sí,
necessitem diners (rialles); sí, necessitem diners, i amb
els diners que els han donat... No n’hi ha ni per començar, perquè el primer que els han fet...
Vostès, ara fa cinc anys els van dir en el Majestic: «Mirin, els donem l’IRPF i ens quedem la capacitat normativa.» Estic exagerant una mica o simplificant, però
bàsicament els donem un impost important, en fi, ja els
havien donat una part, però li’n donem una mica més,
i vostès van tornar contents a casa; li van dir a la dona:
«–Escolta, ens hem firat; oh, ens han donat l’IRPF!» I
aleshores... (Remor de veus.)
Perdó, però és que en el cas del president podia ser així
perfectament, i aleshores... (Rialles.) I, aleshores, quan
van arribar a casa, van posar la ràdio..., van posar la
ràdio i van sentir que deien: «En virtud de la capacidad
normativa de que dispone el Estado español, rebajamos
el tipo del IRPF.» Però llavors van dir: «Escolta: en
arribar a casa, ja t’havies adonat, com deia en Tarradellas, en sortir de Madrid: “Cuando llegas a Barajas,
ja t’adones que t’han pres el pèl”.» Doncs, molt bé;
aquí igual. El mateix dia ja t’han dit que et donen una
cosa i que després te l’estan traient.
I ara els han dit una altra cosa: «Miren, nos sabe muy
mal lo de hace cinco años, les quitamos la capacidad
normativa; pues ahora se la damos: les damos impuestos, capacidad normativa, hagan lo que quieran.» I arribes a casa i dius: «Bé, aquesta vegada...», li ho dius a
la família: «Aquesta vegada anem bé, perquè el que ens
havien tret l’altra vegada, aquesta vegada ens ho han
donat.» I poses la ràdio i diuen: «Utilicen la capacidad
normativa para subir los impuestos porque el crédito
queda prohibido.» Escoltin, cada vegada ens fan el
mateix...
una excepció. Això, el públic no ho entendrà, però mirin, perquè ho entenguin. (Remor de veus.) El sistema
antic..., el sistema antic ens donava una quantitat; el
sistema nou ens dóna el que en diuen una restricció
inicial de 40 a 50.000 milions més. Ens dóna diners
per avançat, diguéssim, i després ens donen una llibertat de posar uns impostos i de bellugar-los més que
abans i, per tant, el conseller es passarà el dia dient que
ara podem viure amb els impostos catalans. Tot això és
veritat.
Però resulta que els impostos que ens han donat, que
són els que havien pujat menys en els anys anteriors,
ara comencen a baixar. Per què? Perquè són els impostos sobre el consum i els indirectes, i com sabem, no per
la crisi de l’11 de setembre, sinó per la crisi que ja venia d’abans –i això, a l’estiu, ho devia saber el senyor
Giménez-Reyna, que és el que negociava amb vostès,
precisament; doncs, ho devien saber... El cas és que el
consum baixa i els impostos sobre el consum i els impostos indirectes baixen, i aleshores es poden trobar
–que és el que nosaltres hem calculat– que, d’aquí a dos
anys, aquests 40.000 milions de més que els van donar
al principi s’hauran convertit en 20.
En aquest moment és el nostre càlcul, també és el càlcul d’algunes altres autonomies que em consta que estan preocupades pel que està passant. Està passant que
el que ens havien dit que era tan bo, resulta que no és
tan bo, i hi ha una certa sorpresa en veure les xifres que
hi ha en el pressupost espanyol, en el projecte de pressupost de l’Estat espanyol, perquè les xifres no quadren
amb el que és el nou model i ens sembla que s’assemblen més a les de l’antic. En fi, o que no són ben bé les
que havien de sortir d’aplicar el model. Si ens donen els
diners, santo y bueno, no els ho discutirem, però em
penso que no serà pel nou model, perquè els impostos
indirectes no estan pujant, estan baixant, i aquests són
els que ens han donat.
En tot cas, ja li demostraré i ja els demostraré que tot
això que jo estic dient es pot pagar. Nosaltres tenim,
com a gran prioritat, dintre del tema econòmic –i ho
hem posat dintre del tema econòmic– l’educació; l’educació i el treball. És la riquesa que tenim, no som un
país estil de grans riqueses naturals, però aquesta sí que
la tenim. I quines són les obligacions del Govern en el
terreny educatiu?
És clar, això, a Europa, té pocs precedents; us ben asseguro que aquesta actitud del govern del PP, d’aquí te
lo doy y aquí te lo quito, té pocs precedents, i aleshores el que passa és que serà molt difícil que aquestes
coses que els estem criticant que no fan es puguin fer,
però es poden fer, es poden fer...
La principal obligació del Govern és restablir –creiem–
la confiança, rellançar un projecte educatiu col·lectiu i
liderar l’esforç de tots. En definitiva, oferir perspectives de futur. Hem consolidat avenços jo crec fonamentals, com la constitucionalització del dret a l’educació,
la competència plena de la Generalitat en matèria educativa, o l’extensió de l’ensenyament gratuït o obligatori fins als setze anys, la normalització del català a través de l’escola, la xarxa de centres públics i privats
concertats finançats amb fons públics, o un sistema de
participació de la comunitat educativa en la gestió dels
centres i del sistema educatiu.
Al final us diré que tot el que jo diré aquí es pot pagar,
es pot pagar. (Remor de veus.) L’únic que passa és que
us hauré de dir, lamentablement, que segurament ho
hauríem pagat millor amb el sistema antic que amb el
sistema nou, però, en fi, això és una... (Rialles.) Amb
Però avui assistim a una mena de fatiga, com si es dubtés del sentit de l’esforç realitzat i de l’orientació seguida. S’expressen dubtes sobre la qualitat de la nostra
educació, i més en concret sobre la idoneïtat de la reforma educativa i de la seva aplicació.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
23
L’escola pública és posada en qüestió quan està enfrontada a reptes que semblen superar-la. Es recela de l’escola privada concertada en creure’s que no aporta tot el
que cal a l’esforç comú. Sectors importants del professorat manifesten el seu malestar i el seu desconcert.
Aquest any s’ha pogut començar el curs molt millor
que l’any passat, i us felicito, en el sentit que tots els
nanos tenien lloc. Ara..., Sí, tenien lloc, l’altre any, no...
El que passa és que n’hi ha deu mil en barracots i hi ha
qui diu que no són deu, sinó que són vint, en fi, això ja
ens ho explicarà la consellera.
Però el que sí que li asseguro és que els professors, de
contents, no n’estan, perquè aquesta eficàcia que s’ha
tingut amb l’habilitació dels llocs per al dia que tocava ha estat moltes vegades en perjudici de les demandes de trasllat –no sé si justificades o no; m’imagino
que unes sí i unes altres no tant– dels professors. Sé
que hi ha desconcert i que hi ha malestar. No sabem
massa com hem d’afrontar noves situacions com l’escolarització dels fills de la nova immigració. El món de
l’escola i el món del treball segueixen sense estar ben
connectats i sense construir els ponts que facilitin l’intercanvi. En definitiva, estem davant d’una crisi de
confiança en el sistema educatiu, de vegades difícil
d’objectivar i que requereix un liderat polític i social
per superar-la, que vostès –jo crec– no estan en condicions d’exercir.
Quins són els nostres objectius? Doncs un sistema educatiu que proporcioni educació bàsica com a persones
i com a ciutadans per a tothom, que prepari de forma
exigent per a l’educació universitària de manera que no
es malmeti cap talent. I això significa que en acabar
l’ensenyament obligatori tots els alumnes han d’haver
adquirit el domini del català i el castellà, i la capacitat
de comunicar-se en una tercera llengua, i han d’haver
adquirit valors, coneixements, habilitats i destreses que
són absolutament necessaris en aquesta línia.
Nosaltres ens proposem treballar per tenir unes escoles
públiques dignes, que vol dir amb personalitat pròpia,
amb recursos i ben gestionades, que retin comptes;
connectades amb xarxa, arrelades en la comunitat local,
obertes a acollir altres funcions i a actuar com a centres
d’irradiació formativa i cultural. Ras i curt: escoles
públiques singularitzades per un projecte propi, amb
una àmplia autonomia de gestió i responsables davant
de les famílies i la comunitat local.
I ens proposem treballar perquè anem en això tots a
l’una: escola pública i escola privada. Per això proposem un gran pacte escolar –de pública i privada, dic–,
perquè s’integri plenament l’oferta privada concertada
en la planificació i programació escolars de cada territori, perquè totes les escoles atenguin tots els alumnes
sense discriminació de cap mena, perquè la gestió educativa i econòmica del centre sigui transparent, a la
vegada que els mòduls econòmics dels concerts educatius siguin suficients per assegurar la gratuïtat.
Tinc l’experiència d’haver-me trobat amb col·lectius de
dirigents escolars, directors d’escoles i d’instituts –no
sé per què en diem CEIP i IES, perquè la gent, en fi, la
gent que no hi té els nanos no sap què vol dir–, són
escoles i instituts, no?, potser que els hi canviem el nom
i els hi deixem el que tenien... (Rialles.)
SESSIÓ NÚM. 42.1
En tot cas, jo m’he trobat amb directors d’instituts de la
privada i de la pública en determinades ciutats mitjanes
de Catalunya –o no tant mitjanes–, que quasi no es coneixien. I em va estranyar, és a dir, hi ha realment una
fossa entre tots dos, i hi ha una mica la sensació a la
pública que estan pagant..., que estan pagant els plats
trencats, o els costos, més ben dit, de la privada i que,
per tant, si no els va bé és per culpa de l’altre, i hi ha la
sensació –hi ha aquesta sensació, que jo combato, amb
la qual jo estic enfrontat–, i hi ha la sensació a la privada que són millors perquè..., perquè són millors, i els
altres són pitjors perquè són pitjors!, cosa que tampoc
és veritat i que jo combato; no és que siguin ni millors
ni pitjors, és que en aquest moment li hem encarregat
a la pública que faci totes les funcions difícils d’aquesta
societat, moltes més de les que feia l’escola fa trenta, o
quaranta o cinquanta anys, perquè ara han d’integrar,
han d’ensenyar idiomes, han d’ensenyar tecnologies,
han d’enfrontar-se els professors amb uns sistemes de
valors que estan absolutament...
En canvi, com sempre ha passat, però més, i en aquest
moment demanar-li a l’escola tot això és el mateix que
dir: «La societat no ho resol, el Govern tampoc, però
vostès s’apanyin.» I en aquest sentit, com que l’escola
privada pot esmunyir-se –i perdonin l’expressió– d’algunes de les obligacions més difícils, més costoses... És
clar, si hi ha llibertat de dret d’admissió, això s’ha de
modular, no?, segur que s’ha de modular, perquè, si no,
ens podem trobar que, els costos, els paguin tots uns i
els beneficis els rebin tots uns altres. I ens podem trobar que els nanos de l’Institut de Bonavista, de Tarragona, que és esplèndid, i que té una línia des de pàrvuls
fins al final fantàstica, se’n vagin al centre de Tarragona perquè resulta que allà va millor. O ens podem trobar que nanos de Cornellà vagin a «escuela de pago en
Barcelona», o a Esplugues o a prop de Los Tres Molinos –m’ho va dir una senyora–, «porque en la escuela
donde estaba se estaba maleando». I, ara, a la privada,
està traient deus.
Això no pot ser! Si tenim un país en el qual un nano
que s’està espatllant a la pública treu deus a la privada,
aquest país no va. No aquell poble..., en fi, hi ha algú
que va molt malament? Hi ha alguna cosa que s’ha de
canviar, perquè hem de donar a l’escola pública no més
recursos que a la privada, ni menys recursos, li hem de
donar la moral que li falta i li hem de donar la convicció que és, efectivament, en fi, la locomotora del sistema educatiu, però hem de dir a la privada que estigui
amb la pública i a la pública que estigui amb la privada, també. Que es deixi de romanços de si són diferents
o no són diferents... No són tan diferents; estan vivint,
també, de recursos públics i, per tant, se’ls pot exigir.
En fi, perdonin l’excursió, però aquest és un tema absolutament fonamental, és una de les coses que no van
en aquest país i que, en aquest moment, estan tenint
conseqüències no només en el món educatiu en si mateix, sinó en el conjunt de la societat.
En el camp del treball els vull parlar només de dues
coses que em preocupen enormement; una és les noves
regulacions que prepara el Govern del Partit Popular
sobre la contractació col·lectiva. Estem davant d’un projecte que amenaça la supervivència de les centrals sinPLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
24
dicals autonòmiques. És a dir, el que entenem per UGT
de Catalunya, Comissions de Catalunya, la CONC, que
va néixer fa tants i tants anys, l’any, em penso que va
ser l’any 66 o 67, si no recordo malament. Doncs, bé,
això desapareixerà, perquè el Govern del PP, que té
idees acadèmiques –jo no dic que siguin idees que estan fetes per fer mal; no, estan fetes per anar bé, però
s’equivoquen, perquè el que fan és nacionalitzar la negociació col·lectiva sectorial.
S’han acabat els convenis de sector a nivell de Catalunya o a nivell provincial; mantenen els d’empresa –que
a mi em sembla bé–, amb un cert grau d’autonomia,
perquè, en fi, quan hi ha crisi i quan t’has de basquejar
com a empresa per poder tirar endavant, moltes vegades no pots pagar el sou del conveni provincial, no?
Però, els sindicalistes, de totes maneres, em diuen que
aquests sous del conveni provincial ni són tan alts, ni
són tan d’aplicació. És a dir que ja amb el sistema actual hi ha una mica de jurisprudència que permet que
les empreses individuals s’adaptin als convenis provincials, no?
Això s’ha vist com una típica combinació del que seria
centralisme amb el que és liberalisme, que és ben estrany, però en fi, n’hi ha... Mrs. Thatcher era una mica
una definició d’això: mano dura, és a dir, un govern
molt dur, molt centralista, molt intervencionista, i, al
mateix temps, ultralliberal en l’economia. Doncs, jo
crec que en aquest cas el PP està portant les coses cap
a aquest territori i, evidentment, les centrals sindicals es
queixaran, perquè és un..., és un torpede a la línia de
flotació de les centrals sindicals territorials i, concretament, de les catalanes.
I, en segon lloc, el tema del treball a temps parcial.
Nosaltres hem estat predicant, durant temps, i temps,
i temps que havíem d’anar al model holandès i al
temps parcial en comptes del contracte temporal. I
hem aplaudit quan el conseller d’Agricultura, que aleshores era alcalde de Mollerussa, va presentar al secretari general de la UGT, un industrial de Mollerussa
molt espavilat que es diu Pujol –Pretensats Pujol–, i
van aconseguir muntar un sistema de tres torns, amb
una entrada de 150 o 170 persones a treballar quatre
hores cada dia, amb un sou de 70.000 pessetes i escaig.
Això és el que s’havia de fer, efectivament. Val a dir
que qui ho va fer, qui va proposar-ho, va ser el secretari general de l’UGT, qui va proposar que fossin tres
torns en comptes d’un torn i mig, que és el que volia
l’empresari inicialment, que eren vuit hores més quatre la mateixa gent. I ell va dir: «No, no; per què vostè no fa tres torns?» Ho van fer amb una fórmula que
es diu «trabajo fijo discontinuo», que en aquell moment va servir per a això. Va ser innovador i positiu.
Però, bé, què ha passat? El Govern del PP ara està
redefinint el treball temporal. Abans, el treball temporal era el 70% de l’horari, com a màxim –tu eres un
treballador a temps parcial, quan estaves treballant fins
al 70%, però no més enllà–, i és que ara han decidit
que treball parcial és tot el que hi ha una hora per sota
de la jornada normal, amb la qual cosa tot és treball
parcial, i amb la qual cosa el que s’està fent és
fragilitzar el treball, convertir el treball fix –el nou treball fix– en treball parcial molt menys cobert pels convenis, molt menys defensat.
PLE DEL PARLAMENT
I els sindicats també en aquest tema reaccionen: m’expliquen que tots aquests tipus de temes de flexibilitat
–vostès ho deuen saber– són solubles, tenen solucions
en el camp del còmput anual d’hores, en el camp
d’étalement des vacances, que diuen els francesos, de
l’allargament de les vacances a tres mesos. És a dir, la
SEAT ha tingut una baixada de les vendes del 10%
aquest any. Ha tingut una baixada del 10% del personal? No. Què fa la SEAT? La SEAT té als estius vacances durant tres mesos, les concentren a juliol i setembre tot el que poden, perquè la gent se’n va a l’agost,
i cobreixen amb nous contractes d’estudiants. Quan hi
ha hagut una baixada tan important de l’activitat i de
la demanda els que han patit són els estudiants que ja
no hi han anat, no els han agafat. I els treballadors fixos han pogut muntar-se les vacances de forma que la
companyia pogués continuar, i no hi ha hagut disminució de plantilla havent-hi una disminució de la producció
del 10%.
Per tant, no és que això es pugui aplicar a tots els casos,
però jo demanaria que tots plegats aquí, a Catalunya, la
política del treball, la dissenyéssim tenint en compte
que les normes generals per molt que els llibres liberals
diguin que són bones moltes vegades no ho són.
Són les dues coses que els volia dir en matèria de treball.
Nosaltres som partidaris de reduir progressivament la
jornada a l’equivalent de trenta-cinc hores. No dic «a
trenta-cinc hores», dic «a l’equivalent de trenta-cinc
hores setmanals en còmput anual», que és el que estava
dient abans. En som absolutament partidaris i hi treballarem. Sobre aquest tema hi va haver molta litúrgia i
molt fonamentalisme al principi, a favor i en contra, i ara
jo crec que hi ha maneres més entenimentades d’abordar-lo.
I ens agradaria, finalment, que els serveis d’ocupació
poguessin posar en marxa programes sobre demanda,
diguéssim, programes de compromís individual per a
l’accés al treball, per a tots aquells aturats de més de sis
mesos, per a millorar la seva ocupabilitat.
Del treball de les dones. Ha fet un gran salt endavant.
Estem a nivell europeu en taxes d’activitat entre vinti-cinc i quaranta-cinc anys; passant de quaranta-cinc
anys, no, són les generacions a les quals costarà, ja,
entrar en aquesta nova dinàmica, fins i tot, familiar.
Però entre vint-i-cinc i quaranta-cinc anys la taxa d’activitat de les dones a Catalunya –no a Espanya, a Catalunya sí– és la taxa europea.
El que no tenim és la taxa d’ocupació, és a dir, aquesta activitat en el fons és una mica fula, perquè hi ha
unes taxes d’atur més elevades del que és la mitjana i,
per tant, el que estem trobant són dones que volen treballar però que moltes vegades no troben la feina.
Per tant, tenim un problema de les edats superiors que
s’ha de tractar segurament, fins i tot, més enllà del Departament de Treball. És un problema que té a veure
amb serveis socials, amb integració social, etcètera. I
tenim un problema que és més dur i que comentaré de
seguida quan parli de la societat cohesionada i segura.
(Pausa.) I passo a parlar d’ella, del tercer eix, que és
molt important.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
25
És clar, la família que hem concebut és una en la qual
hi havia una persona que treballava, una altra que s’estava a casa i tenia criatures i es cuidava dels avis, de tant
en tant, així com els avis dels néts. Per tant, ni guarderies ni doble feina, ni necessitat possiblement de tenirne perquè la demanda i els models socials eren els que
eren. I tenim la impressió que el Govern de Convergència s’ha quedat una mica ancorat en aquesta imatge de
família que ja no existeix? Que existeix però molt poc.
Ara, una família per menys d’un sou i mig no pot viure. Ara, el 50% de les llars a Barcelona estan ocupades
per tres persones o menys: una, dues o tres persones.
Per tant, la família estàndard no és la família més corrent. La família estàndard de dos pares, dos fills i un avi
o una àvia, això, no és el que és nombrós. I sabem que
les famílies no poden anar endavant si no és amb aquest
sou i mig com a mínim, amb dos sous normalment.
I aleshores estem veient que les dones hi van, efectivament, a mesura que hi ha hagut treball a temps parcial
i que hi ha hagut algun altre tipus de facilitats; no precisament de guarderies, que els puc parlar, fins i tot, per
experiència pròpia que és molt complicat –no de fills
sinó de néts, en aquest cas–, que és molt, molt complicat i car. Una guarderia pública aquí, a Barcelona, en el
nivell alt de renda són 48.600 pessetes si et quedes a
dinar... La pública! Sí, la que està subvencionada. De
manera que què està passant? Les dones es poden plantejar d’anar a treballar i ho fan, però difícilment tindran
un fill, i si en tenen un difícilment en tindran dos, quasi
impossible, perquè l’experiència que passen és tan absolutament difícil d’organitzar que moltes de vegades
es decideixen per quedar-se aquí.
I, mirin, nosaltres hem fet un càlcul. El sistema de pensions funciona bé, evidentment, amb famílies de dos
fills, perquè els dos fills paguen els dos pares; amb famílies de tres fills, molt millor. Els alemanys estan fent
estudis que diuen que el tercer fill –ja ho estan fent; no
estudis, estan fent polítiques, i els francesos–, el tercer
fill –del qual sempre havia parlat el nostre president
intuïtivament, perquè, d’intuïcions, en té– és el que s’ha
de subvencionar més, perquè aquest és una addició neta
de riquesa per al sistema social, per a la societat. Fins
i tot, en aquest sentit –compte! en aquest sentit– els
immigrants són també un gran negoci per a la societat,
des del punt de vista del finançament de la Seguretat
Social, diguem-ho tot.
Però, escoltin, no va. Aquest sistema no va i en aquest
moment nosaltres no estem tenint la taxa de natalitat
que hauríem de tenir. Estem vivint l’eufòria dels tres
anys o quatre anys del baby boom de finals dels seixanta, setanta. Les cohorts de joves que arriben ara a l’edat
de tenir criatures són molt nodrides, però després ve
una inversió de la piràmide. Ja els aviso que la piràmide després no és aixís, sinó que és aixàs, i, per tant, això
s’està començant a notar, ja... Perdó, ja sé que és un
tema que, a vostès, pot no interessar-los. Jo crec que és
un tema molt important; és, potser, el tema més important de tots, el de com fem front a la variació dels hàbits demogràfics i socials i als efectes que això té sobre
el treball i sobre la capacitat del país de progressar.
Perquè, mirin, un país que no té joves no és, no pot ser
un país innovador. La innovació es basa en què hi hagi
SESSIÓ NÚM. 42.1
gent innovadora, però l’existència de gent innovadora
depèn de dues coses: de l’enginy i de l’edat. La gent
jove és la que transmet i multiplica les innovacions.
Nosaltres hem dit abans que en política industrial –i en
tots els papers que m’han donat per preparar aquest
discurs– es diu mil vegades: la innovació, la tecnologia,
la recerca, la necessitat d’innovar, etcètera, però, quines
són les condicions materials de la innovació? Les condicions materials, evidentment, són els recursos, el capital risc –ja ho hem dit–, però és també un país que
estigui demogràficament, quasi diria físicament, en
condicions i amb ganes d’innovar. I un país que no té
joves no innova, no innovarà.
Necessitem un país més jove. Sabem que l’envelliment
és una riquesa i que l’envelliment ha sigut una conquesta de la societat, però necessitem un país efectivament
més jove, un país amb més capacitat d’innovació i un
país amb més capacitat per a les famílies, justament,
que tenen una mida més gran.
Com es pot aconseguir això? Nosaltres proposem una
mesura molt concreta que vull que vostès analitzin.
Nosaltres pensem que s’ha de fer un cop de puny amb
força sobre la taula, perquè, d’aquestes polítiques, de
vegades, n’hi ha moltes, però molt esmicolades i no
sumen, no sumen des del punt de vista dels diferents
col·lectius als quals van adreçades. Que convé fer un
gest com a país i com a govern en el sentit de dir: «Nosaltres, realment, estem molt preocupats per això i estem
disposats a fer un esforç com a govern i com a país
perquè això canviï.» Ja sabem que és un tema sagrat i
reconsagrat, i complicat, però hem de fer l’esforç.
Nosaltres hem calculat què costaria d’aplicar, hem estat assessorats per un dels assessors de la presidència
europea de Bèlgica, en aquests sis mesos, que viu aquí,
que és professor d’universitat aquí i, evidentment, hem
discutit amb els consellers alternatius i amb els nostres... (Remor de veus.) Evident, evident... Vostès no en
tenen d’alternatius, només tenen... (Remor de veus.).
Doncs, molt bé, han arribat a la conclusió que possiblement estaríem en condicions de fer una política de suport a la infància i la joventut decidida, una política
d’escoles bressol més decidida que la que estem fent,
per descomptat, però també una política d’incentius
econòmics.
Hem discutit molt sobre això, perquè hi ha qui diu: «No
pot ser que et trobis una família que digui: “Vinga, tinguem un ‘crio’, que comprarem un cotxe.”» I la gent
s’escandalitza molt.
No és tant per escandalitzar-se. Del que es tracta és que
arribi a la consciència de la gent la importància que té
per a la societat aquest tema. Nosaltres proposem que
de zero a divuit anys d’una forma progressiva –començant de zero a sis, després estenent-ho successivament
fins als zero - divuit– totes les criatures i joves tinguin
una subvenció de la Generalitat de Catalunya de l’ordre
de cinquanta euros per mes, dels zero als divuit anys.
Això, el primer any serà molt barat, perquè començarem per les primeres edats, però d’aquí a uns anys arribarà a ser una quantitat considerable: podrem arribar
a tenir un cost total, sense comptar que hi puguin haver
després eliminació d’algunes deduccions, però pot ser
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
26
un cost de l’ordre de 100.000 milions de pessetes l’any,
o 110.000 milions de pessetes l’any, la qual cosa vol dir
un 4%, entre el 4 i el 5% del pressupost de la Generalitat.
cia lligat a l’atenció a domicili. El cost total d’aquests
dos programes, més alguns de complementaris, és de
2.700 milions de pessetes, el primer any, amb un cost
al quart any de 8.500 milions.
No hi anirem l’any que ve? No. Hi anirem dintre de
quatre anys? Segurament més tard. Hem de començarho a fer? Sí. Hem de començar-ho a fer per les primeres edats? Seguríssim.
L’objectiu tercer és una assistència sanitària de major
qualitat i més humanitzada. Proposem un esforç addicional per reduir la durada del temps d’espera dels
malalts per ser intervinguts i per augmentar la durada
del temps de les visites mèdiques als centres d’assistència primària. Moltes vegades, se’m diu: «Amb les llistes d’espera anem millor, hauríem d’anar millor en totes, però, en general, anem millor; el problema és el
tracte» –em diuen de vegades –, «el tracte, la proximitat, la qualitat del servei, sobretot». La gent si ha de
baixar de Figueres a Barcelona per operar-se del cor,
doncs, diuen: si és per una cosa tan gran i tot això,
doncs, potser sí, però té uns costos importants, té uns
costos molt importants, perquè no és només la persona
que s’opera, és la família que ha de baixar o que s’han
d’allotjar, etcètera. Això passa; hi ha una recança sobre
això.
Podem fer alguna cosa més perquè aquesta proposta
sigui convincent? Podem, perquè hem estudiat la possibilitat que aquesta mesura en comptes d’estendre’s
durant divuit anys, a decisió de la família, es pugui capitalitzar en tres, de manera que es pugui triar o bé els
cinquanta euros –penso que són 8.000 pessetes cada
mes durant divuit anys– o bé concentrar-ho tot en tres
anys, de forma que els anys que són més difícils, quan
es té una criatura, doncs, es tingui una aportació realment més important. I hem arribat, pràcticament, a
constatar que si capitalitzem en tres anys podem tenir
una aportació de 40.000 pessetes per criatura i més, que
és, evidentment, com els he dit abans el cost d’una plaça de guarderia.
Senyor president, voldria anar acabant perquè, a mi, em
cansa molt quan he d’aguantar dues hores i mitja, com
vam aguantar fa quinze dies, i entenc que, a vostès, els
passa exactament el mateix, però no vull acabar sense
dir uns compromisos que vull prendre davant de la
cambra i que han de servir, jo crec, per concentrar la
discussió de demà i dels dies i mesos que vindran sobre propostes concretes.
Són disset compromisos concrets, que enumeraré i definiré desenvolupant un xic més, només, tres d’ells –un
d’ells ja ho fet–, que considero més expressius del conjunt de la proposta que els estic presentant.
Primer, suport a les famílies. És bàsicament el que els
acabo d’explicar. El cost inicial són 38.000 milions, en
el primer any. Hauria d’anar acompanyat de mesures
perquè tots els infants de quatre mesos a tres anys poguessin accedir a places d’escola-bressol públiques de
titularitat municipal, la qual cosa té un cost per a la
Generalitat el primer any de 3.600 milions, si el que
pretenem és crear 30.000 noves places en cinc anys,
sumades a les 12.000 que ja tenim, amb una dotació de
600.000 pessetes que es finançarien per terços, entre
Generalitat, Ajuntament i famílies, no només de Barcelona.
El servei d’ajut a domicili per a persones grans amb
dependència, que completaria aquesta política, serviria
per atendre unes 50.000 persones el quart any, és a dir,
una cobertura del 4% de la població major de seixanta-cinc anys fins a arribar al 8% progressivament. La
subvenció mitjana seria de 160.000 any i persona, i el
finançament, per part de la Generalitat, de 2.500 milions de pessetes el primer any –tot això, ho tindran per
escrit– fins a arribar als 8.000 milions el quart any. I
l’ajut –en aquest cas, sí– es modularia en funció de la
renda de l’individu.
El segon projecte és «Envellir a casa amb ajut». L’objectiu és augmentar la cobertura del Servei d’Atenció a
domicili, de les actuals 55,4 hores a 255 hores anuals,
i universalitzar en quatre anys el servei de teleassistènPLE DEL PARLAMENT
Però em diuen que la queixa més gran és respecte a la
proximitat, també, en el sentit de la qualitat del tracte,
del temps que s’hi dedica i, per això –precisament, en
l’assistència primària, em vull referir–, reconeixem que
s’ha fet una feina important en matèria de centres d’assistència primària –menys a Barcelona, menys a Barcelona que en el conjunt de Catalunya–, que s’ha fet una
feina important.
El quart objectiu és la creació dels pactes territorials de
l’ocupació, en la línia que he defensat quan discutia la
nova política del PP de convencions col·lectives. Jo proposo impulsar la negociació d’acords territorials per a
l’ocupació entre els agents socials al territori i les institucions locals o comarcals, acords que haurien de
garantir l’estreta vinculació entre escola, empreses i
territori, així com definir els compromisos concrets de
cada part en la creació d’ocupació, en la millora de la
qualitat de l’ocupació i en la disminució de la sinistralitat laboral.
La cinquena mesura és la devolució de competències
educatives al món local, tan predicada. Proposo transferir la gestió de l’educació infantil i primària i,
opcionalment, la secundària als ajuntaments –ajuntaments i comarques, s’entén–; en fi, mancomunitats
d’ajuntaments petits que no puguin per ells mateixos
fer front a aquest servei, perquè ja ara no el tenen, reservant per al Departament d’Ensenyament les funcions
directives del sistema educatiu: regulació, ordenació,
planificació i, finalment, l’avaluació, finançament, inspecció i polítiques compensatòries.
Sisè objectiu: model universitari obert i descentralitzat.
Proposo fer costat a les universitats catalanes en la seva
oposició al Projecte de llei d’universitats del Govern de
l’Estat. Així mateix proposo la redacció urgent de la
Llei d’universitats de Catalunya –text articulat que definirà un model global i transparent, com he dit, de finançament–, la reforma dels consells socials, que està,
precisament, en joc per la Llei del PP, les relacions de
les universitats presencials amb la UOC i la política de
professorat.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
27
Davant la caiguda del nombre d’estudiants universitaris, proposem treballar en diverses direccions i, concretament, la d’avançar més ràpidament en la línia del districte obert. N’he parlat amb el conseller –ell ho sap–:
sóc partidari de fer la política que altres comunitats
autònomes i, concretament, la comunitat presidida pel
senyor Ruiz Gallardón estan fent, que és preguntar quin
és el mínim de noves places que s’han de posar en districte obert –si és el 20%, nosaltres fem el 60%. A
Madrid, en aquest moment, tenen 285.000 estudiants
universitaris; nosaltres en tenim un 215.000. D’aquests
285.000, n’hi ha 45.000, aproximadament, de primera
entrada, que entren cada any. Doncs, molt bé: el 60%
d’aquests 45.000, que són 29.000/30.000, seran places
ofertes a tot Espanya –districte obert.
Això, què vol dir, senyor conseller? Vol dir que les notes de tall seran més altes; vol dir que, els estudiants
d’altres autonomies del voltant, és possible que –lentament, primer; els primers anys no serà molt escandalós,
seguidament serà més perceptible– vagin a estudiar a
aquelles universitats, i pot voler dir que un dia nosaltres
hi hàgim d’anar, que els nostres fills o els nostres nets
diguin: «No, no; jo vull anar a una universitat que tingui una nota de tall alta; en fi, que tingui un nivell altíssim, no només de professorat, sinó d’alumnat», i es
pot produir una mena de darwinisme considerable,
també, en la selecció universitària.
Nosaltres, això, no podem no combatre-ho en el bon
sentit de la paraula; no podem no enfrontar-ho. Hem
d’anar més enllà, i, a més, tenim la pega que molts estudiants de fora no vénen perquè pensen que això del
català és impossible d’assumir. I nosaltres ens diem,
amb el conseller:«Però si els que vénen aquí són els que
estan més contents!» Però és que la pregunta és una
altra, és: «I per què no en vénen més?», perquè, si en
vinguessin més, encara n’hi hauria més de contents i
faríem més propaganda.
No en tenim prou amb els estudiants de fora que venen
aquí, ni per començar! Més ara que la piràmide s’ha
invertit i hi ha baixades del 20 i del 30% en algunes
facultats universitàries, i estem condemnant les universitats perifèriques de Catalunya. Nosaltres –he de confessar que, algunes vegades, ho hem criticat– vàrem
dir: «Hi ha hagut una esquitxada d’universitats».
Doncs, molt bé: ara les defenso, i defenso que aquestes
universitats... Sí, sí; ara les defenso, i tant que sí! Si a
Finlàndia tenen quaranta –em penso que són– escoles
tècniques –en fi, això són universitats, que és més–,
nosaltres podem tenir les que tenim. I no fem demagògia, perquè sabem que n’hi ha que estan en grans dificultats –en grans dificultats–, i, possiblement, haurien
de treballar una mica més consorciadament. L’Eix, precisament, pot servir per fer un consorci universitari
potent, en el qual hi hagi una certa especialització. En
fi, ja veurem si l’alcalde de Girona i l’alcalde de Lleida
es posen d’acord en això; no necessàriament han d’estar-hi, d’acord. Defensaran a capa i espasa que la seva
universitat és la més important i l’única, però, en tot
cas, hem de reaccionar davant d’aquesta situació, perquè, si no, el resultat serà que, en baixar la matrícula,
Barcelona absorbirà una part important dels estudiants
que abans havien volgut venir i que, no podent trobar
plaça a Barcelona, havien anat al Vallès o més enllà.
SESSIÓ NÚM. 42.1
Això s’ha d’enfrontar, i s’ha d’enfrontar sobre una sola
via de solució, que és molt clara: hem de portar estudiants de fora, hem de portar estudiants de tot Espanya,
hem de portar estudiants de Llatinoamèrica, hem de fer
que en vinguin més i hem d’explicar que el català no és
un problema, sinó que és una solució i que és fàcil, que
és un idioma romànic, i hem de donar facilitats al primer curs per al bilingüisme –al primer curs. És l’únic
que demano, però, això, sí, perquè hi ha gent que, quan
acaba el primer curs i, fins i tot, abans ja estan satisfets
de poder-ho fer en català, perquè l’entenen, però s’han
passat sis mesos de calvari i, sobretot –sí, sí, sí: s’han
passat sis mesos difícils i, sobretot, els sis mesos anteriors a venir, com que no en sabien res, els van decidir
a no venir... I això és el que no pot ser; han de venir més
estudiants d’Espanya, més d’Amèrica Llatina, més de
França; hem de donar més suport als Erasmus, amb
complements per part de la Generalitat –això és important. En Erasmus, ja no som els primers, em temo –en
Erasmus–, però, en tot cas, com el pa que mengem,
necessitem un públic universitari de qualitat i ampli. Si
no, hem perdut una de les grans línies d’exportació i de
progrés econòmic i cultural d’aquest país.
Quant a les infraestructures per al segle XXI, els en diré
només els números ja directament, des del punt de vista
financer, perquè els n’he parlat una mica abans, quan
hem parlat d’estratègies i de logística, i de l’AVE i les
connexions. Catalunya, en aquest moment, el valor de
l’estoc de les infraestructures de transport és el 14% del
producte interior brut; la mitjana europea és el 28%, i,
les regions europees amb les quals ens comparem, el
18%. L’equiparació del nivell d’infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament requerirà una inversió total –i no estic parlant d’inversió pública, sinó
d’inversió total, pública i privada–, els propers deu
anys, de 7,5 bilions de pessetes, de les quals 4,7 bilions
correspondran a la inversió pública i 2,8 a participació
del sector privat. Els 4,7 bilions d’inversió pública es
distribueixen en 2,75 de l’Administració de l’Estat,
1,78 de la Generalitat, que és molt, i la resta de l’Administració local. El conjunt de la inversió es distribuirà de
la següent manera. El 42% per a millora de connexions
i competitivitat: aeroports, telecomunicacions, R+D,
ferrocarril d’alta velocitat i ports; el 13% per a un nou
model de mobilitat sostenible: transport públic, metro,
rodalies i transport lleuger, i el 19% per a la gestió sostenible del territori: infraestructures mediambientals i
operació litoral Besòs. El 26% restant per a la vertebració territorial de Barcelona amb les altres àrees
metropolitanes de Catalunya.
Això significa que Catalunya ha d’incrementar en un
punt percentual l’esforç inversor en infraestructures
econòmiques amb relació al PIB, que és molt; reconec
que és molt, però aquest esforç s’ha de fer i es pot fer.
El Pla estratègic de Catalunya. S’ha fet el Pla estratègic
de Barcelona; ha anat bé, ha sigut una experiència positiva, però li ha faltat el recolzament del Govern de la
Generalitat. No és que no hi hagi estat; no, no dic que
hi hagi estat en contra; no hi ha estat en contra, hi ha
estat present. Jo hi era amb el senyor Macià Alavedra
i ara hi deu ser vostè, senyors Homs. No sé si hi va molt
sovint, però no tinc la impressió que la Generalitat estigui prou implicada en aquest Pla. En tot cas, el que sí
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
28
que hem de fer –segur– és un Pla estratègic de Catalunya. Hem fet l’experiència del de Barcelona, ha sigut
una bona escola, ha sigut una bona manera de rodar,
una eina important per al país, però ara l’hauríem
d’ampliar al conjunt de Catalunya.
Els grans projectes del país, per la seva dimensió, el seu
caràcter estratègic, han de ser impulsats des del necessari acord entre totes les administracions, el sector privat i la comunitat acadèmica i científica en el marc d’un
Pla estratègic de Catalunya.
Nou. Comerç i turisme, indústries punteres. Catalunya
té una indústria puntera que encara pot créixer, si s’actua amb intel·ligència –i els parlo del turisme–; li donarem el nivell mínim que he dit abans dintre del Govern
de la Generalitat.
Un altre sector econòmic que és, alhora, factor de
dinamització urbana i nus del teixit social és el comerç,
i, en això, proposo el suport absolut als eixos comercials en els centres de les ciutats, prosseguir amb els esforços de modernització del comerç, fer del comerç
urbà una prioritat en polítiques de foment i modernització sense renunciar als ingressos derivats de l’impost
per a les grans superfícies, impugnat pel Govern del PP,
i retornar als ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial.
Punt deu, compromís número deu: proposo, en cultura, duplicar el pressupost de Cultura; no és tan difícil,
no és tan difícil. Afortunadament, és molt fàcil perquè
el pressupost és tan baix que multiplicar-los per dos no
és un gran esforç. Aquest increment, relativament substancial, de recursos es destinarà al foment de les indústries culturals i a la implementació d’un pla d’infraestructures culturals territorials. Tenim la impressió que
s’ha avançat –i molt– en les grans infraestructures nacionals de teatre, d’òpera, d’art clàssic, d’art contemporani, etcètera –i d’arxius i biblioteques–, però, en canvi, la xarxa territorial d’instal·lacions culturals no té el
nivell que hauria de tenir. El cost global del programa
a deu anys és de 118.000 milions de pessetes finançades al 50% entre la Generalitat i Administració local.
Onze: tecnologies de la informació i la comunicació,
les TIC, com diu sempre el president de la Generalitat
i que la gent es deu pensar que és que tenim un tic (rialles), i no. Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació. A les ciutats mitjanes de Catalunya proposo el desplegament efectiu de la xarxa de
comunicacions amb banda ampla a tot el territori, vetllant per a un equilibri territorial i social en les zones
que en són deficitàries.
Dotze: barris segurs i escoles dignes. Bé, això és realment decisiu, no? Si nosaltres seguim parlant dels temes de la immigració, dels temes de la inseguretat, dels
temes de la pèrdua de possibilitats d’integrar, d’identitats ben compartides, de capacitat d’assumir la diversitat... Tot això, de què depèn? És purament un tema de
valors? És un tema de valors que, afortunadament, com
a tals s’estan imposant. La gent ho diu, se’n parla cada
vegada més: els valors són importants. Però si després
no hi ha valors i no es poden realitzar, podem tenir-los
tots molt ben ordenats i, tanmateix, no estar solucionant
els problemes que hi ha al davant.
PLE DEL PARLAMENT
Barris segurs, barris tranquils, com diu Manuela de
Madre. Barris tranquils i escoles dignes..., és el més
important que podem fer en aquest país perquè la integració vagi endavant.
Jo demanaria als polítics catalans que no parlem tant i
tant de la immigració, que no parlem tant i tant de les
nostres sensacions personals sobre aquesta, que no reaccionem tant davant d’expressions que poden ser desafortunades d’uns o altres, o de persones que demanen
que se’ls parli en l’idioma que no és el català; que no
ens hi fiquem tant, en això. El que hem de fer és garantir que aquells que estan pagant el cost de la integració
tinguin manera de sortir-se’n, i, els que l’estan pagant,
saben qui són? Els antics immigrants. A mi em fa molta
gràcia, perquè, quan parlo amb ells, els antics immigrants, que ara no en volen sentir parlar, d’immigració,
diuen: «Nosaltres no som immigrants; somos españoles, somos catalanes», eh? No en volen sentir parlar,
d’immigració. Els immigrants, ara, són els nous, els
que vénen de fora. I, bé, aquests antics immigrants són
els que ho estan pagant, i és un sarcasme social –un
sarcasme social– que els que ja van pagar una vegada
el cost de la immigració –ells– i els que van trobar uns
barris que eren una misèria i que els van convertir amb
el seu esforç i l’esforç, després, dels ajuntaments democràtics i de la política de l’habitatge en barris dignes,
ara hagin de veure a la seva tercera edat com aquell
barri torna enrere i torna a passar el mateix que va passar quan ells van arribar, amb uns altres, però aquesta
arribada dels altres els provoca, a ells, un increment de
la inseguretat, del soroll, de les dificultats..., ja no tenen
edat, a més, per entomar un canvi com el que representa
l’entrada d’un 10, un 15 o un 20% de persones d’una
altra raça, d’una altra ètnia, d’una altra religió, etcètera.
En fi, aquest drama, aquest sarcasme, no el podem admetre com a país. I nosaltres ens hi hem d’abocar. Per
tant, jo jutjaré la qualitat dels polítics amb els quals
parlo d’aquesta qüestió per la mesura en la qual siguin
capaços de posar sobre la taula els diners, l’enginy i les
mesures polítiques que calen per tenir barris segurs i
tranquils i escoles dignes. Hi ha molta gent que pateix,
que canvia de barri precisament, que canvia de lloc,
perquè és l’escola la que no integra, o perquè l’escola
està sotmesa a unes demandes d’integració superiors a
la seva capacitat d’integrar.
Per tant, torno a repetir, aquesta és la nostra prioritat,
nosaltres hi destinarem molts recursos. Tenim el programa Urban, que preveu que quaranta barris –que
quaranta barris– de tot Catalunya tinguin una ajuda
especial per millorar les seves estructures físiques, l’habitatge i els equipaments, i en particular les escoles.
Això representarà una inversió de 62.500 milions de
pessetes durant un quadrienni –ho tenim mesurat, sabem quins barris són, sabem el que s’ha de fer.
Tretze: comandament únic de les forces de seguretat.
Senyor conseller, proposo l’atribució a la Generalitat,
a través de la delegació específica que correspongui,
del comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, llevat de les funcions
estrictament reservades, com la vigilància de fronteres
o la lluita antiterrorista. Té problemes legals? Sí, però
té sortides legals.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
29
I n’hi ha dues. N’hi ha una que és evident, perquè ja
s’ha produït: molts ajuntaments de Catalunya, sobretot
ajuntaments d’esquerres: han assumit personal de la
Guàrdia Civil de Trànsit que normalment hauria hagut
de marxar; hauria hagut de marxar perquè es va deixar
un «cupo», concretament en el cas de Girona, del 13%,
i, en el cas de la província de Barcelona, del 15 –del 15.
(Algú diu: «A tot arreu, el 15.») Doncs, escolti, pitjor
per a vostè, perquè resulta que estan traient el 85%...
–deien el 30, al principi, a Girona; el que sí que sé és
que a Barcelona és el 15. Vostè em diu: «A tot arreu, el
15». Doncs, molt bé: el 85% han marxat, els han dit:
«Escolti, torni a casa seva.»
I aquesta gent són gent que tenen els nois a l’escola,
que estan casats aquí, amb dones d’aquí, que no volen
marxar i que marxen... –d’aquí no volen marxar. Estan
contents de tornar a Múrcia, Extremadura, Castella?
Què diuen de Catalunya quan arriben? Una: en relació
amb el que estàvem parlant abans. I dues: no podrien
fer-ho d’una altra manera? No es podria fer per manera que –com fan els ajuntaments en molts casos– també els Mossos d’Esquadra assumissin una part d’aquest
personal? No podrien dir a aquesta gent que estan amb
l’ai al cor de si marxen o no: «facin el favor de quedarse, perquè ja els entomem»? No es podria accelerar el
període fins a l’any 2007? Hem d’esperar al 2007, al
Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre –o al Camp
de Tarragona, en tot cas–, perquè hi hagi desplegament
dels Mossos, quan ja sabem que els altres cossos saben
que hauran de marxar i, per tant, ja no vénen? Per què
han de venir? Per passar un parell d’anys aquí, si saben
que després han de marxar? Si és lògic. Ja sé que les
lleis s’han de complir, però ja sé també –i vostè sap, tots
sabem– que el sentit comú és més fort que totes les lleis
i que aquesta situació actual no n’és, de sentit comú, i
l’hem de poder arreglar.
Hi ha una altra solució, que és anar a l’article 150.2
–al president de la Generalitat, li agrada molt i, al professor Argullol, també– i fer-lo servir d’una vegada; a
més de per escriure llibres, per practicar-lo. Per què no
fem servir l’article 150.2 perquè ens donin aquest tipus
de competències que algunes... (veus de fons), que algunes autonomies han fet servir –em diuen–, no en
grans quantitats, però que han fet servir?
Catorze: lleis institucionals bàsiques. Proposo l’aprovació o revisió de les següents lleis, i les dic –no les he
portat ara aquí per no portar més papers, però ja els les
ensenyaré i les passaré al seu dia per registre, quan el
Govern alternatiu hi doni el vistiplau absolut. (Remor
de veus.)
Proposo l’aprovació o revisió de les següents lleis: Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei electoral de Catalunya, que s’havia d’haver aprovat fa vint anys... (veus
de fons), fa vint –vint–, perquè la disposició transitòria
que ens regeix en l’atribució dels escons diu que ha de
durar quinze dies, la vigència d’aquella distribució de
la població..., i ha durat no quinze anys, no, vint-i-un;
reforma de la Llei 3/82 del Parlament, el President i el
Consell Executiu; Llei reguladora de la iniciativa legislativa popular; lleis d’organització territorial –si no, per
què hem perdut tot l’any passat?–; lleis reguladores
dels organismes consultius de la Generalitat, amb espeSESSIÓ NÚM. 42.1
cial menció de la Sindicatura de Comptes, i Llei del
Consell Audiovisual de Catalunya.
Objectius? Els podem desgranar, si volen, en el debat
de demà.
Quinze: els quatre federalismes i la Carta de Barcelona. Nosaltres entenem que hi han quatre línies en les
quals la proposta federal ha d’avançar i avançarà. La
primera és la línia política: reconeixement explícit de
les nacionalitats històriques; la Constitució, quan es va
fer, va mencionar el concepte, però no les nacionalitats,
perquè no hi eren. Crec que abans ho hem dit: ha d’haver-hi un reconeixement explícit; no té sentit que vint
anys després les paraules «Catalunya», «Euskadi»,
«Galícia» no surtin en la Constitució –perquè no hi
surten.
I hi ha una altra paraula que el president del Tribunal
Constitucional ha manifestat recentment que tampoc hi
surt i que no té sentit que no hi surti, que és la paraula
«Europa». Per què? Perquè no hi érem; l’entrada a
Europa és de l’any 86. I hem firmat uns tractats que són
lleis, i aquestes lleis són molt més avançades que les
nostres, si més no, per raó de temps, perquè són més
modernes... Principis de proximitat, d’economia legislativa, de subsidiarietat, etcètera; tots aquests principis,
que són presents a les lleis que ja ens obliguen, no estan a la Constitució, no estan a l’Estatut. Els hi hem de
posar.
Senat federal, compost per representants acordats per
governs i parlaments autonòmics.
Presència directa de les nacionalitats històriques en les
institucions europees assumint o compartint la representació del conjunt de l’Estat en les matèries en què
tenen reconeguda competència. Em consta que el president de la Generalitat ha estat treballant fort en això,
perquè en la Cimera de Regions de..., deu ser de Liège,
potser, presidida pel senyor Van Cauwenbergh, que
abans n’havia sigut l’alcalde, i va ser membre, també,
del Comitè de les Regions, ha convocat una cimera de
regions amb capacitat legislativa, citant com a precedent la reunió que el president Pujol havia convocat
aquí a Barcelona.
Segon punt, federalisme fiscal, descentralització de la
despesa pública: 40, 30, 30; l’Estat ha de ser menys que
la suma dels municipis i les autonomies. És a dir, el
territori ha de tenir el 60% de la despesa, per mitjana,
a Espanya si volem que el sistema federal sigui alguna
cosa més que un principi eteri; que això tingui una traducció econòmica de proximitat, també, en les decisions que costa diners de prendre, perquè, si no, estem
parlant d’un federalisme buit i no és la nostra intenció.
I els avanço que, si a Espanya ha de ser una mitjana del
40, 30, 30, havent-hi com hi han a Catalunya més competències que en altres autonomies i havent-hi com hi
han a Catalunya ajuntaments grans que gasten molt,
molt més per habitant que la mitjana dels ajuntaments
d’altres autonomies, és possible que arribar a aquesta
mitjana a Espanya vulgui dir, a Catalunya, una mitjana
diferent, amb la qual cosa a Catalunya seria: 30, 35, 35,
probablement. Si diem això a Madrid, s’espantaran
tant, senyor Fernández Díaz, que no sé si dir-ho, però
cau pel seu propi pes, que ha de ser així: si a Espanya
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
30
és el 40, 30, 30, tenint més competències, Catalunya
–l’autonomia–, i més, els ajuntaments, probablement a
nosaltres ens en tocarà una mica més, perquè aquest
federalisme fiscal sigui efectiu.
Inversió bàsica de l’Estat per habitant en les grans àrees
metropolitanes que segueixi un criteri bàsic d’igualtat.
Hi han tres àrees metropolitanes de més d’un milió
–València, Barcelona i Madrid– i unes altres que hi aspiren per la via de l’agregació de municipis –Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao–, i bé, els conec bé, perquè,
el grup de set, el vaig crear jo fa una colla d’anys, i està
funcionant i funciona bé i volen tenir –volen tenir–,
evidentment, com més inversions millor. Bé, l’Estat es
pot passar de tenir un criteri d’equitat no només en el
Fons de compensació, sinó en les inversions directes de
l’Estat, senyor conseller? És que les inversions directes
de l’Estat no són inversions? El finançament autonòmic, quina part és del total del finançament? És una
part, només una part. I les inversions directes de l’Estat, que estem veient aquests dies que és tres vegades
més alta en l’aeroport de Madrid que en el de Barcelona? Tenim un finançament autonòmic fantàstic, tenint
el triple d’inversió en l’aeroport de Madrid que en el de
Barcelona i tenint de renunciar a ser el hub, el centre
d’una regió de 15 milions d’habitants?
En fi, posem-ho tot sobre la taula –posem-ho tot sobre
la taula– i sobretot amb transparència. Que no ens digui el senyor Rato: «No, les balances fiscals no es poden publicar perquè aleshores la gent es baralla». No,
no, la gent no es baralla, la gent es baralla justament
quan no les té, les balances fiscals. A Alemanya les tenen i les publiquen cada any, i, com que les publiquen
cada any, han deixat de ser interessants, per dir-ho d’alguna forma. Home, hi ha baralles, sí que n’hi ha, però
no la baralla, no el barullo, no hi és el barullo, hi ha
transparència, i la transparència és l’aliat millor per
acabar amb els barullos que hi puguin haver en el cap
d’alguns polítics més que no pas en la realitat.
Inversió bàsica de l’Estat per habitant? Igual. I, en definitiva, pagar per renda i rebre per població. Es pot
matisar això? Es pot matisar, evidentment. Convergència i Unió ha dit de vegades: «Compte!, perquè els serveis que estem donant són elàstics a la renda, creixen
més que la renda.» Si tens un 10% de renda més, no
tens una despesa total del 10% més en sanitat, per
exemple. La gent, com més diners, més sanitat vol relativament. Bé, d’això, en discutirem. Fins i tot podríem discutir sobre la possibilitat de veure si, acceptant
que s’ha de pagar per renda i rebre per població, és a dir
que s’ha de pagar el 19% i rebre el 16 o el 15, que és
el que estem demanant, no seria, en el cas de la inversió de l’Estat, que no figura dintre del finançament autonòmic estricte..., sí que hauríem de tendir a una proporcionalitat amb el PIB; almenys la inversió, que té
més a veure amb la capacitat de créixer de la riquesa i
de creixement, etcètera..., es tingués en compte la variable «riquesa» o «creixement de la riquesa» més que
no pas la població.
I, finalment, la gestió compartida de l’Agència Tributària, perquè la gestió compartida de l’Agència Tributària ens pot estalviar d’anar a un enfrontament molt gran
amb el tema del concert. Jo estic d’acord amb els amics
PLE DEL PARLAMENT
d’Esquerra Republicana que el concert és la solució,
però ells haurien d’estar d’acord amb mi que és una
solució no fàcilment practicable i que, per tant, com a
quasi tot en la vida, ens hi hem d’anar acostant. Ens hi
podem acostar? Sí. Ens hi podem acostar perquè
l’Agència compartida, l’Agència Tributària compartida –o federal, digueu-ne com vulgueu–, amb diners a
compte, progressivament, acaba sent, en definitiva, un
sistema molt similar al sistema de la quota i del concert.
Ho torno a dir: l’Agència Tributària compartida, si hi
ha entregues a compte, que es calculen en funció, a
última hora, del que l’Estat igualment s’haurà de quedar, perquè són els serveis que l’Estat fa a Catalunya
–que és el que es fa quan es calcula la quota en el concert basc–, ens acostaria progressivament al sistema de
concert sense haver d’obrir el meló –i la guerra– de si
nosaltres tenim drets històrics, de si el Pacte de Bergara
va ser allà i no va ser aquí, etcètera, etcètera. No ens
querellem pels noms, barallem-nos per les coses. Això
és el que nosaltres estem plantejant.
Federalisme cultural: ple reconeixement de la pluralitat cultural –ho he dit–; ús de les quatre llengües de
l’Estat com a riquesa; reconeixement, per part de Catalunya, de la riquesa que és el castellà... Igual com demano a l’Estat que defensi el català, home!, nosaltres
hem de dir que defensem el castellà, perquè el castellà
és la manera que tenim d’anar pel món, la millor de les
maneres. Hi han molts països que no ho tenen això, ni
els holandesos, que han de parlar en anglès, ni tants
altres. Els francesos, amb més dificultats que nosaltres,
que ja és dir, perquè el francès va arribar a ser una llengua universal. I jo sóc partidari –i jo sóc partidari–,
senyora consellera, de la tercera llengua, però, a més,
ja que nosaltres, amb França, hi tenim tants deutes
–històrics, democràtics, culturals, de tota mena–, nosaltres hauríem de fer per manera que tots aquells nanos
que ara van a classe d’anglès perquè toca i que ja el
saben –i el saben perquè els seus pares els han dut a
l’acadèmia– puguin fer, com a tercera llengua, no l’anglès, sinó el francès. És un gest que hauríem de fer, que
ens aniria bé entre altres raons per una cosa molt clara:
bona part dels immigrants actuals –bona part dels immigrants actuals–, amb els quals ens hem d’entendre
d’una forma o altra, tenen com a segona llengua el francès i, per tant, aquest gest s’hauria de fer.
Federalisme judicial: atribuir al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació. Jo vaig creure, en la primera lectura del Pacte de
Justícia de Madrid, que s’havia aconseguit. No s’ha
aconseguit. No s’ha aconseguit perquè hi ha una limitació: perquè es diu, contextualment, que és cassació, el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última
instància, sempre que es tracti de sentències en aplicació de lleis aprovades per les institucions autonòmiques
catalanes. Però això ja ho fem. No, no, del que es tracta
és d’una altra cosa que és bàsica i important i, en fi,
molt decisiva pel que pugui passar també en altres
àmbits. Què és? És la subsidiarietat judicial. El Tribunal Suprem ha de ser subsidiari i no ha d’actuar. Sempre que el Tribunal d’aquí pugui cassar sentències, en
última instància, que les cassi. Al ciutadà, però, se li ha
de reconèixer el dret individual a no estar d’acord amb
la sentència en el marc d’un estat que té altres tribunals
SESSIÓ NÚM. 42.1
�Sèrie P - Núm. 65
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
17 d’octubre de 2001
31
de cassació autonòmics que poden sentenciar a favor
d’un ciutadà que aquí mateix, per exemple, ha perdut la
causa.
Si jo he perdut una causa aquí i un gallec l’ha guanyat
en el seu Tribunal Superior de Justícia. Jo vaig al Tribunal Suprem espanyol i li dic: «Digui’m qui té raó: el
Tribunal Superior de Catalunya o el de Galícia?» I
aquest recurs, en última instància, que es denomina
recurs d’unificació de doctrina, existeix però no es fa
servir perquè, totes les cassacions, les fa el Tribunal
Suprem i, per tant, no serveix de res. Les cassacions
s’han de fer aquí i, al Suprem, s’hi ha d’anar només,
només, en unificació de doctrina.
I hem de desencallar la Carta municipal de Barcelona,
que està aturada pel Govern del PP al Congrés dels
Diputats. Aquí es va aprovar..., aquí es va aprovar la
Carta de Barcelona pel que es refereix a la llei autonòmica, a les competències que tenim atribuïdes aquí, i en
canvi, a Madrid, es va parar. Molt bé, jo crec que nosaltres hem de prendre la iniciativa de tornar a enviar la
Carta –estudiem-ho– a les Corts espanyoles, amb iniciativa legislativa des d’aquí.
I podem fer una altra cosa més: hi ha un esborrany de
l’anterior legislatura, del secretari d’Estat, Francisco
Camps, valencià, que ara ja no és secretari d’Estat, però
que va fer una llei de grans ciutats perquè, sempre que
arriba la Carta municipal de Barcelona a Madrid, diuen:
«Bueno, pero esto, ¿por qué es sólo para Barcelona?»
I els ho has d’explicar. Els governs van passant i van
canviant, i tu els ho vas explicant, i sempre en vénen de
nous que no ho saben. A la Llei de bases de règim local, a l’Estatut, a tot arreu, es recull –a la Llei de finances locals– que Barcelona té una legislació especial
com l’ha tingut, fins i tot, en el franquisme! La Carta
municipal va ser una cosa que va sobreviure al franquisme. Molt bé. Doncs, se’ls hi diu i aleshores contesten: «Sí, pero ¿por qué las demás ciudades de España
no? Las grandes...» I, aleshores, jo sempre els dic:
«¿Que también la quieren tener? ¡Pues, venga, todos!»
Primer, que es faci la Carta municipal, perquè està previst,
però després que s’estengui, o si volen fer-ho simultàniament, tramitem-ho simultàniament. Una vegada
això em va costar –quan tenia el senyor Mas d’oposició a l’Ajuntament, que ho feia molt bé, per cert; feia
molt bé d’oposició, vull dir. (Rialles.) Doncs em va
costar quatre anys de Carta municipal, perquè, quan ja
teníem la Carta municipal coll avall... Aquí, aquí, que
no arribava aquí, encara, no?, perquè Convergència i
Unió no l’aprovava allà, a l’Ajuntament. Volíem tenir
una majoria absoluta. No sé si el senyor Homs també hi
era... Sí que hi era. Doncs, molt bé, la vam portar a votació i es van agafar a l’excusa que jo havia dit a Madrid que sí a una llei de grans ciutats espanyoles, per
dir: «Ah!, doncs, ara no votem la Carta.» I Convergència i Unió va retardar quatre anys la Carta municipal de
Barcelona, la seva arribada aquí, amb l’excusa que jo
estava negociant a esquenes d’ells, que no era a esquenes perquè era ben sabut per tothom, a través del G-7,
que també hi havia d’haver una llei de grans ciutats
espanyoles.
Bé, ara ens hi tornarem a trobar, i el que vull que sàpiga aquesta cambra i el públic català és que aquesta veSESSIÓ NÚM. 42.1
gada no ens enredaran. Hi ha d’haver la Carta, i si pot
haver-hi carta i llei de grans ciutats, millor. Perquè mirin, saben què hi ha a la Carta municipal entre altres
coses? La justícia local. I saben quina és la solució dels
problemes que tenim al carrer? Dic «dels problemes
que tenim al carrer», no dic «dels grans problemes».
Dic dels problemes de cada dia. La justícia local, perquè no n’hi ha d’altra. (Remor de veus.) No n’hi ha
d’altra, de solució dels problemes de la petita delinqüència: del furt, de l’estrebada, del triler. No n’hi ha
d’altra. Fer que la policia federal, que n’hauríem de dir,
persegueixi els trilers és una monstruositat jurídica i
política; fer que la policia nacional es dediqui a vigilar
en els racons dels barris si hi ha problemes de delinqüència menor és una barbaritat, és un sense sentit.
Com ho fan els països? Què fa a Nova York, el senyor
Giuliani? Doncs té quaranta mil policies, però quins
policies són? Tots locals, perquè els altres són l’FBI i el
servei d’immigració, que aquests no porten uniforme i
no els veus. I on van aquests policies? De qui són policies judicials? De la justícia local. Quants jutges hi ha
a Nova York, locals? Seixanta. Vaig organitzar un seminari a Nova York, el vam anar a veure, i els alcaldes llatinoamericans li van preguntar: «–Com s’ho ha fet,
vostè, per arreglar Nova York?; –Oh! És que jo sóc fiscal, jo sóc dur, broken window.» Ell té la teoria que s’ha
de fer una reacció ràpida davant del crim i que, quan hi
ha un vagó de metro pintat, s’ha de treure i posar-ne un
altre de nou... I al final li van preguntar: «–Però, escolti,
quants policies té?; –Quaranta mil.» Que tampoc són
tants! Quaranta mil és la proporció. No, no... El senyor
Pomés ho sap. «–I què fan aquests?; –I què fan? Els
porten al jutge.» «– I quants jutges hi ha?; –Seixanta.»
«I qui els nomena?; –Jo.» No era ell, no era ell que els
nomenava, era una sanció que la ciutat donava a un sistema d’accés via carrera judicial, com s’ha de fer, però
amb una sanció del poder local, que diu a la seva policia: «–Tu ets policia judicial d’aquest jutge, d’aquesta
justícia local.»
Sapigueu que si no és per aquesta via no acabarem la
petita delinqüència a les ciutats de Catalunya, no l’acabarem, no hi ha solució. Per descomptat que hi ha un
problema addicional que haurem d’enfocar i que s’està enfocant, que és el tema de la multireincidència. El
conseller de Justícia ho sap ben bé; els fiscals i els jutges ens estan tractant de convèncer que no utilitzem
aquesta expressió. Per què? Perquè la multireincidència, que és el més escandalós..., perquè per què estan
desmoralitzats de vegades els policies municipals i els
habitants dels barris nostres? Home, perquè veuen venir el mateix lladre al mateix lloc a la mateixa hora i no
veuen que hi hagi una reacció..., o no poden comprovar que hi hagi una reacció real, no? Què estem demanant? Condemnar la multireincidència, però la teoria
jurídica diu que això no és possible perquè, en teoria,
el sistema penitenciari ha de netejar..., ha de deixar
aquell que ha complert la pena, tant si és al carrer com
si és a la presó..., l’ha de deixar exactament igual com
estava abans, sense cap mena de..., més que els antecedents, però sense cap mena de sospita respecte a ell. Per
tant, no es pot considerar que aquest que ja ha incidit
una vegada i torna a incidir en el delicte hagi de tenir
un agreujant.
PLE DEL PARLAMENT
�17 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 65
32
Molt bé, però, davant d’això, senyor conseller, nosaltres estem proposant –i vostè ho sap i no som nosaltres
sols, evidentment– la figura de l’habitualitat, que seria
una nova figura del Codi penal, en el qual viure permanentment amb càrrec al furt i al robatori fos vist no com
una reincidència en un furt antic, sinó com una nova
forma de delinquir, perquè és una vida organitzada per
fer-ho. I em consta que per aquesta via hi ha més possibilitats d’arribar a acords que no pas per les que havíem tractat d’arribar-hi fins ara.
I acabo, reforma de la Constitució, ho he dit. (Remor de
veus.) Proposa impulsar la reforma de la Constitució
espanyola per modificar el Senat en el sentit de convertir-lo en la cambra de representació territorial.
I, disset i últim: marc financer i factibilitat –ho discutirem amb més detall tot el temps que calgui. La viabilitat financera de les polítiques i propostes contingudes en el programa que els acabo de presentar vénen
garantides per la generació de recursos que el nou govern obtindrà i que es distribueixen de la següent manera: la diferència entre ingressos consolidats no financers de la Generalitat i les despeses corrents, limitades
aquestes últimes a un creixement real tendencial de
l’1,5%, proporcionen un marge addicional per al període de 2002-2006 d’1,37 bilions de pessetes, sense
assumir nou endeutament. Considerant un escenari
amb nou endeutament però amb manteniment de la
relació deute / producte interior brut, els recursos disponibles serien d’1,9 bilions de pessetes.
D’acord amb els criteris de finançament proposats pels
socialistes, d’anivellament del finançament de Catalunya amb la resta de les comunitats autònomes de règim
comú, i la progressiva convergència a llarg termini amb
les de règim floral com he dit, els recursos addicionals
serien de 322.000 milions de pessetes. Incorporant la
inversió tendencial actual de la Generalitat al marge de
recursos addicionals que generen en cinc anys seria de
3,35 bilions, sense nou endeutament i 3,90 bilions,
mantenint els nivells d’endeutament respecte del producte interior brut. Això garanteix la viabilitat financera
de les polítiques que comporten major despesa corrent
i els nous projectes d’inversió que proposo en aquest
programa.
Acabo. Els quatre eixos que he desenvolupat i els vint
o els disset compromisos que he detallat poden resumir-se en un de sol: governar Catalunya d’una altra
manera, caracteritzada... –aviat–, caracteritzada pel respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat.
L’autoritat del Govern de la Generalitat s’ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a la seva societat civil, al Parlament,
als territoris, i al poder local, a tot això. Nosaltres començarem justament per aquí, confiant més en els ciu-
PLE DEL PARLAMENT
tadans i ciutadanes d’aquest país, liderant d’una manera
diferent, escoltant i després actuant, i, sobretot, escoltant la gent i convidant la gent a actuar amb nosaltres.
Estic per la unió dels catalans entorn d’un projecte basat en la confiança i apuntant el futur. Unió de Govern,
societat, economia, escola i universitat entorn d’un pla
estratègic de Catalunya; unió dels territoris de Catalunya des de la veu pròpia de cada un d’ells; unió dels
catalans amb denominació i dels catalans sobrevinguts,
un sol poble, amb accents diferents, però un sol poble;
unió de Generalitat i ajuntaments, president i alcaldes,
aquesta serà la fórmula de l’èxit a Catalunya. Confiança
en nosaltres mateixos; autoexigència, sí, però no
autocomplaença; visió de futur, projecte, risc calculat,
ambició. Arrel, sí, però branques fortes; unió i llibertat,
una Catalunya sense classes diferents de catalans, simplement amb individus, i pobles i ciutats que es respecten i que són respectats. Una Espanya plural i viva, més
projectes compartits des de l’autonomia i des de la diferència; ens entendrem millor d’aquesta forma.
Estic convençut que la continuïtat de l’actual esquema
de Govern no serveix als interessos del país, que no
serveix per afrontar el futur, que no serveix per oferir
nous i més ambiciosos objectius al poble de Catalunya,
i crec que això ho comparteixen, fins i tot, alguns diputats i diputades dels qui votaran en contra d’aquesta
moció. (Remor de veus.) Aquells que diuen en privat
«així, no podem seguir»; els que s’incomoden pel fet
d’haver posat la clau del Govern de Catalunya en mans
del Partit Popular.
Estic també convençut que el nou estil i el nou programa de Govern que he dibuixat són els que més convenen a la Catalunya del segle XXI i per això, siguin
quins siguin, els vots de tots i cadascun de vostès, em
permeto de demanar-los que facin tot el possible per tal
que aquests objectius nacionals puguin ser assolits com
més aviat millor.
Per acabar vull dir-los que també estic convençut que
si la cambra no dóna suport a aquest programa demà
passat, sí que ho faran els catalans i les catalanes quan
siguin cridats a les urnes.
Moltes gràcies, senyor president; senyores i senyors
diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor diputat.
La sessió es reprendrà demà, a les deu del matí.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a dos quarts de dues del migdia i
dos minuts.
SESSIÓ NÚM. 42.1
�DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 66
Cinquè període
Dijous, 18 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, segona reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la
presidència (tram. 205-00001/06) (continuació) (pàg. 3)
(Dos fascicles)
Fascicle primer
��Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.2
La sessió, suspesa ahir, es reprèn a les deu del matí i
nou minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Santaló i Burrull.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
(continuació)
Demana la paraula l’honorable conseller senyor Artur
Mas, que la té.
El conseller en cap (Sr. Artur Mas i Gavarró)
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, senyor Maragall, replico, en nom del Govern,
la intervenció que vostè va fer ahir. I voldria començar
dient-li que..., fent-li una confessió, i és que jo tenia
previst començar aquesta intervenció jutjant –li he de
dir que negativament– el procés que vostè ha portat
amb aquesta Moció de censura, però no ho faré. No ho
faré perquè vostè ahir va presentar una sèrie de propostes, va fer, sobretot, una sèrie de reflexions, i a mi em
fa la impressió que, fins i tot per a la bona finalitat, per
al bon fi que del que ha de ser aquest debat i per l’interès que això pugui despertar entre la gent, crec que és
millor que jo em centri, no amb tot –perquè serà impossible–, però sí en algunes de les coses que vostè va dir
i, per cert, en algunes de les coses que vostè no va dir,
que també són importants.
De tota manera, deixi’m que jo li expressi, en nom del
Govern, una primera conclusió a què nosaltres vàrem
arribar. I, és que tot i que l’esforç que vostè va fer, perquè s’ha de reconèixer que nou mesos de feina, suposo que envoltat de molta gent que li donava papers –
com vostè mateix va reconèixer–, suposo que això,
doncs, havia de produir, per dir-ho així, una alternativa que realment fos esclatant, això és el que, més o
menys, durant aquests nou mesos flotava, per dir-ho
així, surava una mica en l’ambient, que podia ser
d’aquesta manera. I, en canvi, jo, sincerament, i no li
dic per raons estrictament partidistes, crec que comparteixo una mica l’ànim general –no diré de tota la cambra, perquè potser seria excessiu, però sí de molta
gent...(remor de veus) Si encara no he dit res, no, no,
esperin, home, encara no he dit res, a la millor anava a
dir una cosa que els hauria agradat...! (Rialles.) No, li
anava a dir que, sincerament, vostè, senyor Maragall,
no té alternativa. (Remor de veus.) Vostè no té alternativa, i li ho demostrarem.
Vostè no té alternativa, i li ho demostrarem, i l’hauria
de tenir, no només perquè està a l’oposició, i l’oposició,
a més a més de controlar el Govern ha de tenir una alSESSIÓ NÚM. 42.2
ternativa, sinó que, a més a més, hauria de ser una alternativa que, realment, despertés algun tipus de connivència, algun tipus de complicitat, algun tipus –fins i
tot, si m’ho permet– de passió. I, la veritat, la veritat,
escoltant-lo ahir –jo ho vaig fer amb moltíssima atenció, vaig prendre moltes notes–, escoltant-lo ahir, la
sensació que jo tenia –i crec que molta altra gent, sincerament– és que no hi havia alternativa. Vostè, per dirho gràficament, ahir no se’n va sortir; no se’n va sortir.
Atenció!, no perquè deixés de fer unes reflexions –que
tenien algunes d’elles un cert interès que, evidentment,
era així–, sinó perquè vostè havia creat una expectativa tan gran de l’alternativa que, al final, aquella alternativa se’ns va esmunyir entre els dits. Aquesta és la
impressió que jo, personalment, i el Govern ens vàrem
emportar de la seva intervenció d’ahir.
Deixi’m dir-li –a més a més d’aquesta constatació que,
realment, no hi ha alternativa– que això es veu des de
molts punts de vista. Per exemple, es veu des del punt
de vista del contingut –després m’hi referiré–, però,
abans d’entrar en el contingut hi ha una altra òptica que
també li volia comentar i és la del to; la del to que vostè
va emprar ahir. Un to, per altra banda, doncs, que suposo que volia ser didàctic, volia ser planer, però a vostè
se li va escapar una cosa que ara jo voldria recordar.
En un moment determinat vostè va dir: «Sóc conscient
que els puc avorrir», va dir això. Bé, no estàvem per
avorrir-nos, senyor Maragall, nosaltres; nosaltres estàvem atents al que vostè deia. Vostè presentava la seva
alternativa, vostè presentava la seva alternativa per a
Catalunya i tenia por d’avorrir la gent. I això no és un
bon símptoma, des del punt de vista del to.
Però, jo crec que encara li va passar una cosa pitjor,
molt pitjor que no pas aquest dubte de si avorria o no
avorria la gent, i és que em temo molt que vostè es va
avorrir a si mateix. (Remor de veus.) Em temo molt que
va ser així, sí, sí, i, a més a més, no només m’ho temo
sinó que se li va notar. Vostè ahir transpirava, senyor
Maragall, avorriment, i se li notava, se li notava i molt.
Li va faltar passió, i li va faltar energia, i li va faltar
convicció: tot això li va faltar.
Vostè va venir aquí, ens va fer una conferència, per altra banda, una conferència en un to acadèmic que –hi
insisteixo–, en alguns temes concrets tenia un interès,
i li ho he de reconèixer clarament, però que a l’hora de
traslladar en el que era no només aquesta cambra sinó
el poble de Catalunya, al qual vostè havia apel·lat que
seguís aquest debat a través dels mitjans de comunicació, li va faltar convicció, li va faltar passió; allà no hi
havia passió. I jo li dic, li dic això perquè jo a vostè l’he
conegut en altres circumstàncies, jo he vist un altre
Maragall, he vist un altre Maragall que no era el Maragall d’ahir. L’he conegut en circumstàncies més apassionades, quan vostè realment vivia amb aquesta passió el que feia. I, avui, se li nota molt que no ho viu amb
la mateixa passió. Se li nota, segurament vostè no n’és
conscient del tot, però els altres –i sobretot la gent que
l’hem conegut més en altres moments de la seva trajectòria política– això ho notem, i ho notem molt.
El Maragall d’ahir, evidentment, no era el Maragall
d’aquells temps, apassionat, sinó que era un MaraPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
4
gall que s’avorria a si mateix parlant de Catalunya, i
d’altres coses, perquè va parlar de moltes altres coses
a part de Catalunya –com després li explicaré. Però era,
hi insisteixo, un Maragall que s’avorria.
I, pensi una cosa, vostè s’avorria en un moment molt
delicat perquè, de fet, vostè tenia ahir la gran oportunitat –de fet, l’havia construïda vostè mateix–, tenia la
gran oportunitat de transmetre un projecte vital, un projecte de vitalitat, d’il·lusió per a Catalunya. I, sincerament, senyor Maragall, no li ho dic jo només, em sembla
que surava en l’ambient que això no va ser d’aquesta
manera.
Entrem ara ja en el contingut, en els temes de fons. En
aquests temes de fons hi ha coses que vostè no va dir –que
ara n’hi recordaré algunes– i algunes altres que va dir
–que intentaré matisar. En aquests temes de fons hi han
temes sectorials i, després, hi han temes més generals.
Primer, em referiré als més sectorials.
Vostè, senyor Maragall, ahir va tenir oblits molt greus, no
sé si se’n va adonar, però va tenir oblits molt greus. Dit
d’una altra manera, es va oblidar de molta gent d’aquest
país. Ens va dedicar una part molt important del seu
discurs i, per altra banda, interessant, a parlar, per
exemple, del Tribunal Internacional i de la necessitat,
que podem compartir –jo mateix ho he expressat en
declaracions públiques després que ho digués vostè–,
de la necessitat, que podem compartir, que, finalment,
la gent que comet actes terroristes siguin portats davant
de la justícia internacional. Cap inconvenient, jo mateix
comparteixo aquesta idea que vostè va expressar.
Però, potser va destinar tant temps a això –que, per altra banda, és molt interessant– que, al final, tot i que no
tenia limitació de temps, es va oblidar de gent molt
important del nostre país, molt important. Per exemple,
vostè va parlar de la necessitat que tinguem joves de
cara al futur, i ho va lligar a la innovació. Això és cert,
vostè ho va dir això, però jo li faig una pregunta que
m’agradaria que em contestés quan torni a replicar –si
aquesta és al seva intenció–: I els joves, d’avui, senyor
Maragall? D’aquests no en va parlar. Vostè va dir: «Necessitem joves de cara al futur», molt bé. Va vincular
aquests joves de cara al futur a la innovació, molt bé.
Però, i els joves d’avui, senyor Maragall? Aquests... No,
no, escolti’m, és que és molt gros, això, és molt gros.
(Remor de veus.) Els joves d’avui, els joves d’avui no
van merèixer, els joves d’avui no van merèixer ni trenta
segons de la seva atenció; ni trenta segons. I vostè va fer
un discurs de dues hores i mitja i va parlar de coses
molt importants, li ho he reconegut, però, els joves
d’avui no van merèixer ni trenta segons de la seva atenció, en un moment en què el senyor Maragall ens presentava l’alternativa per governar Catalunya.
Vostè sap que a Catalunya hi ha un milió i mig de joves,
en aquest moment? Vostè sap que Catalunya no havia
tingut mai, en tota la seva història, un volum de gent
jove tan important? I vostè sap, per cert, quan va parlar –que d’això sí que en va parlar, que després m’hi
referiré– de formació, aquest milió i mig de joves
d’avui és la generació de joves, de tota la nostra història, més ben formada, globalment considerada? Segurament no un per un, però sí tots ells, tots en conjunt.
PLE DEL PARLAMENT
Mai havíem tingut tanta gent jove i tan ben formada. I,
vostè, d’això, que és una realitat magnífica del país que,
com vostè va dir molt bé, és un factor d’innovació importantíssim, que és un factor de futur bàsic de cara a
les coses que hem de fer, vostè es presenta aquí, a la
cambra, a parlar de futur –perquè presenta una alternativa– i s’oblida del milió i mig de joves d’aquest país.
Va dir en algun moment, vaig observar que a vostè el
venia a veure tothom, últimament; vaig veure que el
venia a veure absolutament tothom –probablement perquè vostè ara ja, com que preparava la Moció de censura, durant molt temps, no tenia temps d’anar a veure als altres. (Rialles). Però, si hagués anat a veure..., sí,
pot passar, pot passar, jo sé que ha estat un treball molt
dens. Però, si ha parlat amb els joves durant aquests
darrers vuit o nou o deu mesos, amb els joves d’avui,
amb aquest milió i mig de joves que hi han al nostre
país, estic segur que li haurien parlat de coses com, per
exemple, la següent. Li haurien parlat de la necessitat
que ells tenen de tenir estabilitat a la feina. De la mateixa manera que avui, quan es transmet un missatge a
aquesta gent jove, se’ls ha de dir, perquè és així, que a
diferència del que passava fa quaranta anys enrere, que
una persona podia tenir una feina per a tota la vida, avui
és molt difícil tenir una feina per a tota la vida, molt
difícil.
I, que la condició que s’ha de seguir sempre, com a
nord de la seva actuació –i aquí nosaltres hi hem d’ajudar– és que aquesta gent jove que avui s’està formant,
i s’està formant bé, globalment, no abandonin mai la
seva formació, perquè és la millor garantia que de cara
al futur puguin conservar una feina o una altra. D’això
parla la gent jove en aquest moment.
Quan jo em veig amb la gent jove, em parlen d’una altra cosa. Em diuen que estan cansats de ser notícia en
els mitjans de comunicació només pel tema de les drogues i pels accidents de trànsit. Volen ser notícia en els
mitjans de comunicació per altres coses. Per exemple,
per tota la seva acció de voluntariat, que també és molt
important entre la nostra joventut. Parlen d’això, de
veure quins camins podem trobar, quines vies podem
trobar perquè finalment la notorietat de la gent jove del
nostre país s’expressi per camins moltes vegades més
positius que no pas negatius.
Parlen d’això i em parlen de l’habitatge. Vostè, senyor
Maragall, entre els seus oblits, no va fer ni una referència al tema de l’habitatge. Com es pot presentar, una
persona..., com pot presentar, una persona, una alternativa per governar el país i oblidar-se del tema de l’habitatge. Sí, sí, escolti’m. Repassin... (Remor de veus.)
Escoltin, jo només els puc dir una cosa... No em facin
culpable, a mi, ara pel que estic dient dels oblits del senyor Maragall, repassin l’acta de la intervenció del
senyor Maragall d’ahir, no hi ha ni una sola referència
al tema de l’habitatge, i, per suposat, no hi ha ni una
sola idea –ni una sola–, ni una sola proposta. I especialment lligada a la gent jove, tampoc. Una gent jove
que, quan em veig, jo, amb ells, lògicament em parlen
d’habitatge, i em parlen d’habitatge de lloguer, per
exemple, d’aquests 1.800 habitatges de lloguer que en
aquests moments està promovent la Generalitat de Catalunya a municipis com Barcelona, Castellar del VaSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
5
llès, Cornellà de Llobregat, Manresa, Reus, Salt, Vic, la
Seu d’Urgell i d’altres. A mi em parlen d’això.
De la mateixa manera que nosaltres expliquem al país
–el president de la Generalitat ho va explicar ara fa
quinze dies– que nosaltres com a Govern –en el debat
de política general, ho va explicar– tenim un programa
per promoure en els propers quatre anys 190.000 habitatges, per promoure sòl residencial que signifiqui
190.000 habitatges, 40.000 dels quals seran de promoció pública. A nosaltres ens parlen d’això. I vostè, de tot
això, se’n va oblidar.
Va parlar de la immigració d’una manera que li confessaré que a mi em va sorprendre molt. D’entrada li diré
una cosa que encara em va sobtar més, no?, i que em va
preocupar, fins i tot. Vostè va venir a dir: «Una d’aquesta gent que em vénen a veure són els fills» –vostè va
dir– «dels immigrants dels anys seixanta que no es veuen cridats, per dir-ho així, al que és l’actualitat del país
i el seu projecte de futur.»
Jo no ho comparteixo en absolut, senyor Maragall, això
no és veritat –això no és veritat. I vostè ho sap. Els fills
dels immigrants –si se’ls pot dir d’aquesta manera, que
jo no els en diria així– dels anys seixanta avui comparteixen el present i tenen ganes de treballar en el futur
del nostre país, i ho fan, i ho fan en el camp de la política, ho fan en el camp de la universitat; hi ha catedràtics, hi ha professors d’universitat que són d’aquesta
gent que vostè descrivia ahir, hi ha periodistes, hi ha alts
càrrecs de l’Administració, hi ha empresaris, hi ha
empresaris molt importants a Catalunya que pertanyen
a aquesta generació que vostè ha dit. Aquesta gent, no
estan compartint el present del nostre país? Aquesta
gent, no són protagonistes del seu futur? És clar que hi
són cridats, el que passa és que potser –potser– a vostè
li passa una cosa: que quan parla amb alguna d’aquesta gent, sobretot parla amb militants del Partit Socialista... (Remor de veus.) Sí. I els militants del Partit Socialista pot ser que diguin: «Escolta, nosaltres no estem
a la Generalitat.» Home!, això ja ho sabem, però això
no vol dir que tots, això no vol dir que tota aquesta gent
estiguin fora del que és el present i el futur d’aquest
país, ni molt menys –ni molt menys–, senyor Maragall.
Bé, a banda d’això, vostè va fer algunes altres reflexions que no comentaré, en el tema d’immigració, per no
entrar en polèmica amb vostè en un tema tan delicat i
que, de fet, no vol soroll. Em refereixo, en aquest cas,
a una altra immigració, a la immigració més present en
aquests moments, a l’autèntica immigració d’ara.
Però sí que li he de dir una cosa: vostè compartirà amb
mi –n’estic segur, sé que ho comparteix– que el tema
de la immigració és, si no el més gran –que jo crec que
sí–, un dels dos o tres reptes més importants que té
Catalunya de cara a aquests propers deu anys. Per tant,
la pregunta que jo li faig, senyor Maragall, és la següent: com pot ser que una persona que presenta una
alternativa de Govern per governar Catalunya en el futur no digui pràcticament res de què faria des del punt
de vista de les polítiques d’immigració, per part del
Govern de Catalunya, que té moltes competències per
fer això, almenys des del punt de vista de la integració
de la immigració. (Remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.2
Escoltin, el senyor Maragall... Jo els insisteixo una vegada més: no m’acusin, a mi, de les mancances que
ahir va posar en evidència el senyor Maragall; jo simplement –simplement– em dedico, diguem-ne, a reflectir-les.
Vostè va dir una cosa, en aquest sentit –va dir una cosa–,
va dir: «S’han de transferir competències als ajuntaments.» Va dir això. Però escoltin, amb això, en el cas
que vostè realment ho pensés a fons –que suposo que
sí, per això ho va dir–, amb això, no n’hi ha prou –amb
això, no n’hi ha prou. El Govern de la Generalitat té un
programa interdepartamental d’immigració –que, per
cert, jo presentaré en el Parlament de Catalunya, una
vegada ja aprovat pel Govern aquest proper dia 24,
aquest proper dia 24 d’octubre– que té 133 programes
d’actuació –133–, alguns d’ells tan importants com, per
exemple: plans comarcals d’integració dels immigrants,
amb 240 ajuntaments que hi estan col·laborant; reagrupament familiar; acollida a l’escola de l’alumnat nouvingut; formació d’adults per a persones estrangeres a
Catalunya... –l’any 99 vàrem tenir, a les escoles de formació d’adults, en els indrets de formació d’adults,
3.840 alumnes; l’any 2000 vàrem tenir-ne una mica
més de 8.000; per tant, evidentment que aquest és un
programa important de cara al món de la immigració.
O, per exemple, aquest programa que tenim ara –que va
comentar també el president en la seva intervenció–
d’obrir, per part de la Generalitat de Catalunya, una
sèrie d’oficines a l’estranger per assessorar i per informar i per orientar millor els immigrants que després
han de venir a treballar i a viure a casa nostra.
Tot això –tot això–, i molts altres, fins a 133, són programes que el Govern té –i que s’han explicat, i que
explicarem en el Parlament amb tot detall, aquesta propera setmana– en l’àmbit de la immigració i en allò que
la Generalitat de Catalunya pot fer, que és molt, a més
a més d’entendre’s amb els ajuntaments –que, per cert,
senyor Maragall, ens hi entenem molt més del que vostè va dir, i després també li’n posaré alguns exemples
importants–, però aquest –aquest– ho és –aquest ho és–,
d’important.
Jo vaig viure aquest mes d’agost els problemes que hi
va haver inicialment a la plaça de Catalunya i després
en altres indrets de Barcelona. Jo ho vaig viure, jo estava aquí. I vaig estar en contacte amb el senyor Clos
cada dia. I la consellera Gispert hi va intervenir molt
activament, i la consellera Rigau també, i el conseller
Pomés. El Govern estava al costat de l’Ajuntament de
Barcelona –al costat de l’Ajuntament de Barcelona–
per intentar, diguem-ne, ajudar-lo a resoldre una situació que evidentment era complexa. Va estar al costat
de l’Ajuntament de Barcelona, com tantes i tantes altres
vegades hi ha estat.
Per tant, senyor Maragall, la pregunta és: com pot ser
que, en dues hores i mitja de discurs, vostè només digués, com a alternativa de govern, des de la Generalitat de Catalunya, només digués que s’havien de transferir competències als ajuntaments i prou? Això és una
alternativa? Jo crec que no, sincerament.
També es va oblidar d’una altra cosa molt important,
respecte a la immigració, que nosaltres sap que reclaPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
6
mem constantment i que tenim una comissió creada en
aquest sentit: que és que no hem de demanar cap competència de l’Estat en matèria d’immigració? Que és
que no hem de fer cas de les referències, de les recomanacions que fa la Unió Europea, que diu que aquelles
administracions que tenen competències per integrar
els immigrants també han de tenir competències en tot
el que és el procés de regularització i tot és el procés
d’orientació d’aquests immigrants cap al país de destí?
De tot això, tampoc en va dir res, absolutament res.
Li he dit que s’havia oblidat de moltes coses. Per exemple, ens va dir que, a vostè, el venien a veure els pagesos i que li explicaven ara no recordo exactament què,
va explicar una cosa. (Remor de veus.) Sí, però hi va
destinar això. El senyor Maragall, ahir, als pagesos, als
ramaders, als pescadors d’aquest país, hi va destinar
això; ens va explicar, amb una frase, no recordo exactament què –segurament vostès ho recordaran millor.
Però, a més a més d’explicar-nos això, la pregunta que
jo li faig és: quan vostè va presentar la seva alternativa,
com pot ser –com pot ser– que no dediqués ni una sola
línia als pagesos, als ramaders i als pescadors, que, segons vostè, tenen tants i tants problemes? Com pot ser?
Com pot ser? Això sí que no s’explica, perquè ara imagini’s vostè, tot el món pagès de casa nostra, el que va
estar atent o el que ha seguit després a través dels mitjans de comunicació el que vostè va comentar ahir,
quina sensació poden tenir? Què els ofereix vostè?
Ahir va demostrar una cosa: que vostè no té res a oferir-los, perquè, si no, ho hauria dit –si no, ho hauria dit–
aquí, era la seva oportunitat, no tenia limitació de
temps, i nosaltres no fèiem cara d’avorrits, crec jo. Per
tant, vostè tenia, insisteixo, una gran oportunitat per
parlar de sectors molt importants de la nostra societat.
Vostè pot tenir la temptació, en la rèplica, de convertir
aquest debat en una acusació contra no se què fa el
Govern. Això ja va passar fa quinze dies en el debat de
política general. Li recordo que, avui, el que fa aquesta cambra és jutjar la seva proposta d’alternativa, avui
jutgem la seva proposta d’alternativa. No pugi aquí a
criticar no sé què del Govern, expliqui’ns –perquè ahir
no ho va fer, i el dia de fer-ho era ahir, no avui; el dia
de fer-ho era ahir, no avui–, vostè, quin programa realment té de cara al món de la pagesia, i després el contrastarem.
Jo li he de dir, per exemple –i ja li ho dic d’entrada,
perquè jo sí que en vull parlar–, que, de cara al món
pagès de Catalunya, nosaltres tenim en marxa un programa de desenvolupament rural que significa, en set
anys, invertir 156.000 milions de pessetes; que aquest
programa, el PDR, incorpora, incorporava 9.000 milions de pessetes de cara a la incorporació de joves al
camp català, i que, aquests 9.000 milions de pessetes,
els hem hagut d’incrementar fins a 12.000 perquè
aquest programa té demanda, per tant, hi ha gent jove,
a la pagesia de Catalunya, que es vol incorporar a l’activitat agrària. I li diré que nosaltres tenim en marxa un
programa de 17.000 milions de pessetes adreçat al món
de la pesca, per renovar flotes, per fer llotges i per ajudar a la comercialització dels productes pesquers.
I els regadius, senyor Maragall? Nosaltres, quan fem la
llista dels nostres regadius, quan parlem del Xerta PLE DEL PARLAMENT
Sénia, de la Terra Alta, del Segarra - Garrigues... (Remor de veus.) Vostès aleshores..., vostès sempre s’exclamen, no?, sempre es posen a riure. Del Segrià sud,
de les Garrigues sud, fem aquesta llista..., insisteixo:
vostès es posen a riure; no riguin tant perquè s’ho va
carregar el senyor Borrell, això del Segarra - Garrigues.
(Algú diu: «Vinga, va, home, ja n’hi ha prou, eh?» Pausa.) L’any 94. No, destinem trenta segons a això perquè
veig que vostès hi tenen un especial interès. (Remor de
veus.) L’any 94 –l’any 94 governaven vostès–, Borrell
–entre cometes–: «El Segarra - Garrigues creará agravios comparativos.» (Remor de veus.) Era ministre
d’Obres Públiques, depenia d’ell. No era, no era..., vaja, no era, era del PSOE, però a més a més era del Partit Socialista de Catalunya, per tant, era –encara ho és–
estrictament de vostès. (Remor de veus.) Borrell: «El
Segarra - Garrigues creará agravios comparativos.» Jo
no sé qui l’ha defensat, el Segarra - Garrigues –no ho
sé–, el que sé molt bé és que vostès no el van defensar,
quan podien, i nosaltres sí, perquè vàrem insistir una
vegada i altra vegada... –per cert, amb el suport en
aquell moment d’altres formacions polítiques, per
exemple, d’Izquierda Unida i del Partit Popular. Es va
fer en contra de la voluntat, es va declarar d’interès
general en contra de la voluntat del Govern socialista de
l’època, amb un ministre del Partit Socialista de Catalunya com a responsable d’aquelles obres d’inversió.
Per tant, quan nosaltres parlem d’aquesta llista de regadius, li preguntem, senyor Maragall, si un tema com els
regadius, que és un tema fonamental de cara a la modernització del nostre sector agrari, que és un tema que
aixeca expectatives molt importants a moltes comarques de Catalunya, com pot ser que vostè aquí no digués res? Com pot ser? I va passar això: vostè no va dir
absolutament res, tampoc, en aquest sentit.
Un altre tema que va causar una sorpresa li diré que infinita va ser que vostè no parlés tampoc de sostenibilitat.
Jo, senyor Ribó, no sé com s’ho farà per votar a favor
de l’alternativa del senyor Maragall. Ja ens ho explicarà. Perquè, vostès, que són Iniciativa per Catalunya Els Verds... (Veus de fons.) Sí, sí... «Verds?» (Veus de
fons.) Molt bé, Verds; d’acord, Iniciativa per Catalunya Verds.
Verds, com pot ser que vostès votin a favor d’una moció de censura, d’una alternativa que no parla de sostenibilitat quan presenta una alternativa de dues hores i
mitja davant d’aquesta cambra sense limitació de
temps? Com pot ser? Això suposo que vostès ho canviaran tot, no? Però vostès demà o avui, quan sigui, han
de votar a favor o no d’una alternativa que es va presentar ahir en aquesta cambra. Vostès votaran això i jo els
pregunto i ja em contestaran en el seu moment: com
s’ho faran per votar que sí?
Perquè realment no hi va haver, com han dit a través
dels mitjans de comunicació... Jo, simplement –simplement– transmeto el que en aquest cas he llegit. Em puc
equivocar –em puc equivocar–, de tota manera, aquesta
reacció airada m’agrada; m’agrada –m’agrada– perquè
vol dir que vostès han reflexionat. (Remor de veus.)
Sostenibilitat...
No va parlar de coses tan fonamentals com aquells subministraments que al final limiten o fan possible la
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
7
competitivitat d’un país: res d’aigua, res d’energia –res
de gas, concretament–, res d’energies renovables, ni
una paraula, ni una sola paraula, res d’Agenda 21.
Vostè sap que, a més a més, per mandat d’aquest Parlament el Govern de la Generalitat ha de presentar l’any
2002, abans de la propera cimera de Rio, ha de presentar la seva Agenda 21. Ni una sola referència, ni una,
absolutament ni una. Ni una referència a alguna mesura
per lluitar contra la contaminació ambiental. El nostre
Govern fa tot just uns pocs dies, com li va recordar la
consellera de Governació, va enviar a aquesta cambra
un projecte de llei per lluitar contra l’excés de soroll a
molts indrets de Catalunya i a moltes de les seves ciutats. De tot això, senyor Maragall, vostè no en va dir
absolutament re de re.
Algú ha dit –he llegit també amb molta sorpresa– que
vostè ahir va fer un discurs, va fer una intervenció amb
un fort contingut social. Doncs, escolti’m, no sé com
defensarà això, sincerament. Perquè, com és pot fer un
discurs de fort accent social sense ni esmentar les persones que tenen discapacitats en el nostre país? L’última estadística disponible ens diu que a Catalunya hi
han aproximadament unes 245.000 persones –245.000
persones– amb un grau del trenta-tres o superior de
discapacitat. Tota aquesta gent, que són gent, senyor
Maragall –i vostè ho sap molt bé–, gent especialment
vulnerable, tota aquesta gent no mereixen ni trenta segons de la seva atenció quan vostè presenta l’alternativa. Això és un programa social?
Va parlar de la família –després m’hi referiré–, per cert,
en la línia que nosaltres entenem que és correcta, però,
i els discapacitats? Són molta gent i –hi insisteixo– són
gent vulnerable. Són gent que no ho té tan fàcil com els
altres. Aquests no mereixen ni trenta segons d’atenció, per part d’una persona que està presentant un programa de futur per Catalunya?
I la pobresa i l’exclusió, tampoc no existeixen en el seu
programa? Ni una referència a la rendes mínimes d’inserció, ni una sola referència, com si aquesta part de la
societat no existís. I existeix, senyor Maragall, evidentment, amb molts problemes, amb molts problemes i,
per tant, res no és fàcil de resoldre en aquest sentit; res
no és fàcil.
I nosaltres podem reconèixer les limitacions de la nostra actuació, les podem reconèixer, i podem ser, fins i
tot, autocrítics en algun sentit i podem recollir idees
dels altres, tot el que vulgui –tot el que vulgui–, però el
que no és admissible, senyor Maragall, i li ho dic amb
tota fermesa, és que quan vostè es presenta davant del
poble de Catalunya i li parla de futur, quan vostè presenta una alternativa de govern –això és el que vostè
ens va presentar ahir–, que vostè no se’n recordi de la
pobresa i de l’exclusió, això no és presentable, això no
és acceptable.
I a aquestes forces d’esquerra que vostès moltes vegades diuen que són progressistes jo els pregunto ara: és
progressista fer això? És progressista donar suport a
una moció de censura que s’oblida d’això? És presentable quedar-se simplement indiferent davant d’un programa de govern que s’oblida d’això? Jo crec que no.
Jo no sé si vostès diran: «No. És que ho teníem previst,
SESSIÓ NÚM. 42.2
però...», no sé què; no sé si diran això. Però, escoltin,
el que val, el que val és el que vostès van dir aquí, en
aquesta tribuna, això és el que val, i eren vostès qui
presentaven la proposta, no nosaltres. Nosaltres la vam
presentar fa quinze dies i la presentem cada any, i la
sotmetem a la seva consideració. Eren vostès que presentaven la proposta.
A on estava tot això? On estaven els minuts llargs que
havia de significar l’atenció de tot això? No hi era. I
alguns diuen: «Això era una proposta de fort contingut
social.» Que s’ho mirin bé, que s’ho mirin bé perquè hi
haurà molta gent d’aquest país que no pot estar d’acord
amb això, que no hi pot estar absolutament d’acord.
Per suposat, ni una sola referència a la violència domèstica; ni una, ni una. Totes les dones que avui estan
assetjades al nostre país, com a conseqüència de la violència domèstica, ni trenta segons; això tampoc existeix. I vostè –li he de reconèixer, ho de fer públicament–, vostè té gent molt sensibilitzada en aquest sentit.
La té, la gent sensibilitzada. Té gent que, a més a més,
doncs, treballa en aquest camp i que ens ho han demostrat moltes vegades, i que ens donen opinions apreciables. Per tant, vostè ho havia d’haver posat i no ho va
posar.
Bé, li he fet aquestes referències, no per violentar-lo,
sinó simplement perquè vostè entengui que nosaltres
no acceptem el programa que vostè va presentar ahir
amb l’etiqueta de social. Si tot això simplement quedava oblidat, tot això quedava en el calaix, tot això no
existia, nosaltres de cap manera podem acceptar que
això sigui un programa de contingut social, tot i que,
evidentment, alguna cosa en la línia social lògicament
tenia, després m’hi referiré.
Una altra cosa que li volia comentar, que suposo que en
aquest cas és purament un oblit, però un oblit diguemne involuntari, vostè va parlar –hi insisteixo–, molt de
temes que afecten el món: va parlar de terrorisme, va
parlar de pau, va parlar de justícia. Bé, no va fer ni una
referència al Fòrum 2004, ni una. (Veus de fons.) No,
escolti’m això, alguns podrien dir: «Ahir no estava, diguem-ne, alt de reflexos el senyor Maragall, ni en va
parlar.» Perquè a més a més, com vostè sap, el Fòrum
està travessant un moment, està travessant un moment
complex, i, per tant, era un moment, parlant de futur –això és el 2004–, era un moment que vostè tenia una
oportunitat de fer-hi una referència. De tota manera –hi
insisteixo–, essent aquest el cas, suposo que va ser un
oblit involuntari.
Bé, deixem aquelles coses, per altra banda, algunes
d’elles gravíssimes, que vostè ahir no va dir quan presentava una proposta, una proposta de govern, i anem
a algunes que sí que va dir, a algunes que va citar, i que
jo hi voldria fer alguns comentaris, que necessàriament
han de ser molt de passada per no allargar tampoc excessivament la sessió.
Per exemple, vostè es va referir al tema de cooperació
amb el Tercer Món. Deixi’m dir-li que, com en altres
coses –com en altres coses–, aquí va fer una proposta
que no és viable des del punt de vista econòmic. I si
vostè creu que és viable ens ha de dir exactament, no
amb una frase genèrica al final, com després li comenPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
8
taré; no, ens ho ha de dir –i ara tindrà una oportunitat,
d’aquí a pocs dies, quan presentem el pressupost de
l’any 2002–, ens ha de dir d’on traurà els diners per
cobrir aquesta proposta. Perquè, escolti, vostè fa una
proposta de cooperació amb el Tercer Món, que és molt
gran econòmicament parlant i que, sincerament, jo li he
de dir que no està al nostre abast. Fixi’s en una cosa, li
posaré un detall per exemplificar bé això. El govern
basc, que té un model de finançament bastant millor
que el nostre, i fins fa poc molt millor que el nostre, no
pot destinar, amb gran model de finançament, no pot
destinar el volum que vostè demana de recursos a Catalunya, no pot, està destinant molt menys. Per tant,
això és inviable tal com vostè ho ha presentat, no? És
utòpic. Això suposo que queda molt bé, algú potser
s’ho pot arribar a creure, però això és inviable.
Jo li avanço el que nosaltres volem fer. Quan presentem
el projecte de pressupostos en aquesta cambra, nosaltres proposarem –i esperem que algú, doncs, ens doni
suport en aquest sentit–, nosaltres proposarem doblar
–doblar–, multiplicar per dos el pressupost, el que va
destinat concretament a ajuts del Tercer Món. I això,
multiplicar per dos, pujar el 100%, evidentment, és un
esforç molt considerable. Esforç que jo espero –esforç
que jo espero– que servirà també per poder, diguem-ne,
enllestir els treballs de la Llei de cooperació que s’està debatent en aquest Parlament.
Política familiar. D’això sí que en va parlar –d’això sí
que en va parlar–, i jo, senyor Maragall, li he de dir en
aquest sentit: «Benvingut, benvinguts a casa.» (Rialles.)
Sí: benvinguts a casa, perquè fa molts anys... (Remor de
veus.) Esperin, esperin un moment, nosaltres, ens hem
esperat molts anys –són dos segons el que vull dir–,
nosaltres, ens hem estat esperant molts anys que vostès
truquessin aquesta porta. Perquè quan nosaltres trucàvem la porta que deia «política familiar» ens la tancaven. No s’obria la porta. Quan nosaltres, any rere any,
Convergència i Unió anava a Madrid i feia els seus
plantejaments de política familiar, quan vostès deien
que allò no era massa progressista, ens tancaven la porta. I ens tancaven la porta a nosaltres i se la tancaven
vostès mateixos, com ara s’està demostrant. Però la
tancaven perquè no hi creien, simplement perquè no hi
creien. Evidentment, tothom, tothom pot rectificar i, a
més a més, doncs, bé, si avui vostès volen parlar de la
família en els termes que ho fan, nosaltres, com diríem
col·loquialment, encantats de la vida. Benvinguts a casa,
parlem-ne tot el que vostès vulguin i parlem-ne a fons.
Tindrem una oportunitat que no hem de desaprofitar.
No per fer-ho tot de cop, que no podrem perquè, com
vostè va dir –amb això estic d’acord– la política familiar és cara. La política familiar no són quatre duros, ni
dos euros. La política familiar val molts diners i, per
tant, s’han de sacrificar altres prioritats per poder fer
una política familiar important. I no es poden sacrificar
competències directes que té la Generalitat, aquestes no
es poden sacrificar perquè, aquestes, les hem de complir. Per tant, han de sortir diners, a més a més, d’allò
que no teníem per poder destinar a la política familiar.
Vostè, implícitament, va fer un altre reconeixement –vaja, no implícitament, explícitament– que l’honra, que l’honora, quan, de fet, adreçant-se al president Pujol, li va dir:
PLE DEL PARLAMENT
«Vostè va tenir» –li va faltar dir «fa molt temps»– «una
intuïció en el tema del número de fills per família.»
Això, ho va reconèixer i és una demostració seva que,
en el fons, quan jo els dic benvinguts a casa, tinc raó, i
vostès ho saben. De tota manera, no jutgem tant la història en aquest moment, que és la que és, sinó el moment present i sobretot els anys de futur. I en aquest
sentit, li insisteixo, tindrem amb el projecte de pressupostos de l’any 2002 una oportunitat de parlar de polítiques adreçades a la família.
Jo mateix, abans de l’estiu, vaig proposar –i així ho
farem– que totes aquelles famílies que en aquest moment per decisió del Govern de la Generalitat, d’acord
amb els pressupostos pactats en el seu moment, reben
62.500 pessetes quan tenen uns determinats límits d’ingressos, que són 3 milions i mig de pessetes bruts a
l’any, que aquest límit d’ingressos passi a 6 milions de
pessetes. Això ho proposarem.
En el debat de política general, concretament, el Grup
Popular va fer la proposta que nosaltres vàrem dir que
sí, que ho faríem, que ho incorporaríem, d’incrementar
aquestes 62.500 fins a 80.000 pessetes, això també.
Però, a més a més –però, a més a més–, el nostre Govern en aquest moment està preparant altres mesures,
que també proposarem i que esperem que algú ens donarà suport, que aniran directament en la línia d’un
major suport a la família. No només aquelles famílies
que tinguin nens o nois i noies fins a divuit anys, sinó
també aquelles famílies que tinguin gent gran –cosa
que, per cert, ja estem fent– i gent amb discapacitats a
casa seva. A tot aquest tipus de famílies adreçarem instruments més potents de suport.
I, a més a més, abans probablement d’arribar als divuit
anys, a més a més, volem primar especialment el que
són les famílies nombroses. Volem fer això. I com que
tot això, com vostè molt bé va dir, ha de ser progressiu,
tot això ha de ser progressiu, ho anirem fent a mesura
que el nou sistema de finançament ens vagi donant els
recursos de futur que esperem.
Per cert, parlant de la família, no tot són diners, hi ha altres coses. Per exemple, el Govern de la Generalitat està
promovent, a través d’un equip de sociòlegs de molt
reconegut prestigi en el país, està promovent un estudi
a fons en la línia del que estan fent, per exemple, països com Alemanya o com França, on aquest debat que
li vaig a dir és molt viu; estem promovent un estudi
sobre la compatibilització dels horaris, la compatibilitat entre la vida laboral i la vida familiar, cosa que, evidentment afecta, i molt, les parelles que treballen, com
vostè deia –en aquest cas sí que hi va fer una referència–, que treballen els dos.
En aquest sentit va fer, quan parlava de família, una
referència al tema de les guarderies, de les llars d’infants. Nosaltres, senyor Maragall, ho estem fent. Ens
passa una cosa, que quan vostè presenta la proposta,
moltes de les coses que vostè diu, o les estem fent o fem
més, com després li diré, del que vostè mateix proposa, cosa que vol dir que vostè probablement no coneix
a fons l’acció del govern, perquè si la conegués no proposaria menys del que nosaltres estem fent.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
9
En aquest tema de les guarderies, senyor Maragall, que
vostè sap que ho estem fent, ho estem fent, a més a més,
amb tot tipus d’ajuntaments, també amb el de Barcelona, no només amb el de Barcelona, però també amb el
de Barcelona. Li dic, perquè si tant, tant interès vostè té
a fer una política de llars d’infants, és bastant curiós,
bastant curiós, per no dir fins a cert punt inexplicable,
que en el seu moment, quan vàrem llançar aquest programa, ens trobéssim amb una certa obstaculització per
part del Partit Socialista. Vostès van arribar a recomanar, públicament, que els ajuntaments governats pel
Partit Socialista de Catalunya no s’hi afegissin, ho van
dir. El que passa és que els ajuntaments governats pel
Partit Socialista, com els governats per altres formacions polítiques, quan tenen responsabilitats de govern
han de fer front a aquestes responsabilitats de Govern,
no poden fer només partidisme, han de complir amb les
seves obligacions.
I la primera obligació d’un govern és atendre les necessitats de la gent, i com a conseqüència d’això, aquests
alcaldes del Partit Socialista no van complir la seva instrucció, feliçment per a ells i per a la seva gent, i van
signar, profusament, convenis per fer guarderies en els
seus municipis. El de Barcelona, també, i molt en primera línia, i per les informacions que jo tinc, a més a
més, àmpliament satisfet, suposo que també com alguns altres.
Un altre tema que vostè va comentar, el tema de la gent
gran. D’això sí que en va parlar; va proposar envellir a
casa; ajudar a envellir a casa. Nosaltres en diem d’una
altra manera que ens sembla més interessant, nosaltres
parlem de viure en família, parlem d’això, però, en definitiva, el concepte ve a ser el mateix. Aquest és un
d’aquells exemples, senyor Maragall, en què vostè presenta una alternativa i nosaltres resulta que no només ja
ho estem fent, sinó que fem més del que vostè proposa. Fem més del que vostè proposa, cosa que he d’imaginar que vol dir que vostè desconeix el que estem fent,
perquè si ho conegués no proposaria menys del que
fem nosaltres, segur. Agafin-se el programa electoral
del Partit Socialista de Catalunya –no recordo quina
pàgina– i mirin quantes places de gent gran vostès proposaven per a aquests quatre anys: 2.500; nosaltres
7.000, i les estem fent. Nosaltres 7.000 i les estem fent!
Per tant...
Després ens parlen d’ajuts a domicili, i, si no recordo
malament, diuen: «En el primer any hi destinarem
2.700 milions de pessetes.» Nosaltres, l’any 2001, per
a ajuts a domicili per cuidar persones grans amb dependència, hi destinem 3.700 milions, mil més dels que
vostès proposen i, a més a més, ens proposem d’incrementar-ho també, de cara als pressupostos de l’any
2002.
Per tant, escolti, tot aquest tema de la gent gran, si fem
més del que vostès demanen; fem més del que vostès
proposen, no tot el que caldria, no fem tot el que caldria
i lògicament hem de seguir fent més de cara al futur,
però fem més del que vostès mateixos proposen.
Un altre tema molt important que sí que vostè va tocar,
el tema de les tecnologies de la informació i de la comunicació, de les TIC. Vostès, en aquest tema, senyor
SESSIÓ NÚM. 42.2
Maragall –i jo li demano que canviïn d’estratègia–, li
ho demano de tot cor, vostès transmeten una imatge
negativa al país. La transmeten, constantment, i s’equivoquen. S’equivoquen, perquè Catalunya està fent un
esforç molt gran d’adequació i de modernització des
del punt de vista de les tecnologies de la informació i
de la comunicació. Vostè, ahir, venia aquí i ens parlava
d’aquesta tecnologia que en diuen l’ADSL, ens en parlava com si això fos una cosa de via estreta, com si això
fos una cosa d’estar per casa. No, senyor Maragall, no
s’equivoqui, això no és una cosa de via estreta, no és el
súmmum del súmmum, però en aquest moment, a l’any
2001, un país que està equipat per a l’ADSL com el
nostre, que en aquest moment –octubre de l’any 2001–
té el 93% de la seva població amb possibilitat de cobertura a través d’aquesta tecnologia, és un país que està
ben preparat, és un país que està molt ben preparat,
molt ben preparat. I les xifres són aquestes: 93% de la
població catalana coberta avui a través de l’ADSL.
Però és que aquí no s’acaba tot, aquí no s’acaba tot.
Vostè sap que en aquest moment –o ho hauria de saber–,
que en aquest moment el Govern de la Generalitat està
fent dos grans concursos per connectar, a través de les
TIC, a través d’aquestes tecnologies de la informació i
de la comunicació, tota la seva xarxa sanitària i tota la
seva xarxa educativa, i això vol dir arribar a racons del
país que no s’hi arribaria si el Govern de la Generalitat
no hagués pres aquesta iniciativa. Vol dir això. Vol dir
que, a més a més d’arribar a molta població, volem arribar també a molts llocs on hi ha poca població, però
que també, lògicament, han d’estar connectats a través
de la banda ampla. Això s’està fent a Catalunya, i vostès no poden dir que estem a la cua de no sé què. No ho
poden dir.
Evidentment, estem per darrere d’alguns països d’Europa, que són molt capdavanters, això és veritat, però
estem molt per davant o igual que altres països d’Europa que també són molt importants. I això ho estem fent,
ho estem, a més a més, fent tots plegats. Per exemple,
li posaré un cas claríssim que ho estem fent tots plegats
–exemple també evident d’aquesta permanent col·laboració entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments
del país–: l’Administració oberta de Catalunya. Vostè,
això ho coneix bé. L’objectiu de convertir la Generalitat de Catalunya, a través de les noves tecnologies de la
informació i de la comunicació, en una administració, diguem-ne, de gran modernitat, d’aprofitar a fons aquestes tecnologies des del punt de vista del funcionament
de l’Administració, que vol dir des del punt de vista de
l’eficàcia de la relació amb els seus ciutadans.
Doncs, escolti’m, això ho estem fent a Catalunya. Ho
estem fent tot això, i ho estem fent amb Localret, i vam
tenir molt interès a fer-ho amb Localret. Això ho vull
explicar, perquè a vegades es vol sembrar aquesta ombra de dubte de si la Generalitat de Catalunya dóna l’esquena o no als ajuntaments. Aquest és un projecte que,
d’una forma o d’una altra, jo ajudo també a dirigir conjuntament amb el conseller Mas-Colell. Escolti, nosaltres ens vam esperar uns quants mesos, a la Generalitat de Catalunya, a tirar endavant aquest projecte de
l’Administració oberta de Catalunya, per esperar que el
món local s’hi pogués incorporar.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
10
Per què? Per què? Sí, és veritat, vostè ho sap, senyor
Maragall, vostè ho sap, vostè ho sap... No negui l’evidència, si és un mèrit de tots, home, és un mèrit de tots,
si li ho estic dient així! Però per què em nega aquesta
evidència? És un mèrit de tots, no ens estem posant cap
medalla nosaltres. Li estic fent una reflexió sobre el
país, li estic dient, no facin propaganda negativa d’una
cosa que a Catalunya va bé, perquè donar una imatge
del país que no estem preparats des d’un punt de vista
tecnològic, és una imatge pessimista fora de la realitat.
Vostè, en una part del seu discurs ens va dir: «Escolteu,
jo no vull semblar ni massa optimista, ni massa pessimista, vull ser realista.» Oi que va dir això? Ho va dir
vostè. Jo li demano que en aquest tema de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació sigui
simplement realista, que sigui objectiu i que s’adoni
que a les administracions públiques d’aquest país, la
Generalitat de Catalunya i el món local estem col·laborant i som la primera comunitat de tot l’Estat que ho
està fent, per fer un projecte exemplar de modernització de l’administració pública. Això no ho hem de valorar? Això ens situa al davant de tot. Per què hem de
negar l’evidència? Per què l’hem de negar?
Per cert, en aquest àmbit de les noves tecnologies tenim
un altre exemple, que nosaltres citem moltes vegades i
que jo avui no vull oblidar de cap manera, vinculat també a aquest àmbit de les tecnologies de la informació i
de la comunicació, que és la Universitat Oberta de Catalunya. Escolti, exemple al món, no a Espanya, no a
Europa, al món, exemple al món. Aquest és un gran
actiu que té el país, i això està dintre d’aquest camp de
les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. No ho hem de valorar, això? No ho hem de posar en el nostre actiu? No pretenem ser tampoc els millors en tot això, ja sabem que no ho serem, però escolti, tot allò de bo que tenim ho hem de defensar i ho hem
de posar com a exemple, i ho hem d’oferir als altres,
cosa que, per cert, Catalunya fa d’una manera molt
habitual.
En aquest camp de les TIC, senyor Maragall, tenim...,
podem fer un bon balanç i tenim unes bones perspectives. No tot funciona al cent per cent bé, evidentment,
però tenim un bon balanç, podem fer un bon balanç i
tenim unes bones perspectives.
Un exemple de realitat. A Catalunya s’estan instal·lant,
cada vegada més –això m’ho explicava el conseller Subirà fa uns dies–, cada vegada més, centres de disseny
en el món de l’automoció. Aquestes empreses –moltes
vegades estrangeres– que inverteixen a casa nostra, no
podrien invertir, aquestes concretament, si no trobessin
un país ben preparat des del punt de vista de les tecnologies de la comunicació, i ho fan, ho fan, vénen aquí,
prova que, realment, aquest bon terreny i aquesta bona
base ells la troben.
Un altre tema que vostè va comentar, que jo no puc
deixar de passada, és concretament el tema de la recerca, el desenvolupament, i jo hi afegeixo una altra cosa
–que vostè no sé si va dir o no, no ho recordo bé, ho va
dir vinculat al tema dels joves–, que és la innovació.
Recerca, desenvolupament i innovació –ja he dit que no
em recordava i per tant, aquí no estic formulant cap
PLE DEL PARLAMENT
crítica explícita. Nosaltres, senyor Maragall, en aquest
camp tenim un programa ambiciós. Tenim un programa ambiciós, però una vegada més, realista; ambiciós,
però també realista, tocant de peus a terra. Vostè ens
deia: «Passarem la despesa en R+D sobre el PIB fins al
2,3%.» Escolti’m, amb això no es pot fer, vaja, no es
pot fer, no es pot fer a menys que vostè no sacrifiqui
moltes, i moltes, i moltes altres coses, i aleshores ens
hauria de dir què pensa sacrificar, no?
Nosaltres tenim un projecte a quatre anys, al 2004, que
és passar de l’1, l’1 que tenim en aquest moment, a
l’1,4, i al 2010 fins al 2%; 2% de R+D sobre el PIB.
Creiem que és un objectiu, per altra banda, molt ambiciós, no és qualsevol cosa i, lògicament, això requerirà esforços econòmics importants.
Estem fent, com vostè sap –es va referir a un d’ells–, tot
un munt de centres de referència en matèria de recerca.
Per cert, vàrem aprovar fa un parell d’anys enrere una
sèrie de beneficis fiscals a les Corts espanyoles, el Govern del Partit Popular i el Grup de Convergència i
Unió van aprovar rebaixes fiscals en el tema del R+D,
concretament per fer les empreses, i vostès hi van votar en contra d’allò. Ho dic perquè, és clar, és molt
important que tothom inverteixi en R+D, l’Administració pública, els governs i les empreses. Quan resulta
que promovem uns beneficis fiscals per poder estalviar impostos en aquelles empreses que inverteixin en
R+D, vostès, en aquella ocasió, hi van votar en contra.
En aquest moment, senyor Maragall, a Catalunya hi ha
quaranta-dos centres d’innovació, quaranta-dos. I les
exportacions d’alt contingut tecnològic que incorporen
innovació de Catalunya representen el 41,5% de les
espanyoles. Per què no parlem d’aquestes realitats?
Moltes vegades, ens anem posant cendra a sobre de la
teulada, a sobre del cap, amb aquesta comparació,
moltes vegades també malaltissa, amb Madrid, i en
canvi, tot allò que tenim de positiu, que és molt, i que
és molt important, perquè són vectors de la nostra activitat diària, que tenen molt de pes, tot això, moltes
vegades, ho oblidem.
Jo ara li dono una dada molt interessant: 41,5% de les
exportacions d’alt valor en contingut tecnològic de tot
l’Estat, catalanes. Aquesta és una dada absolutament
positiva.
Vostè va parlar, en aquest cas sí, amb molta profusió, de
les infraestructures. Ens va parlar del TGV, formulant
aquella ombra de dubte: el tindrem el 2004, el 2005...,
deixant l’interrogant. Escolti, i molt abans que l’hauríem tingut, el TGV!, molt abans! No? (Remor de veus.)
Com? Qui? No, no en Borrell, no només en Borrell. Si
només fos en Borrell ja hi hauríem estat acostumats.
(Remor de veus.) No, és que va ser allò un procés. Tots
hi van passar per allà: tots els ministres d’Obres Públiques del Partit Socialista. Tots s’hi van negar: tots, tots,
tots, fins al punt que vostès, i per això no el tenim encara –i per això no el tenim encara–, van decidir que
l’havien de fer entre Sevilla i Madrid, que és una opció –atenció– legítima. És una opció legítima, és una
opció de govern; però, home!, si la història és aquesta
i la coneix tothom, per què cada vegada que vostès intervenen es posen a la gola del llop? Jo no ho entenc.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
11
Per què ens van recordant una i altra vegada que tenim algun dubte sobre el tema del TGV..., que, per
cert, ara està plenament en marxa. El TGV s’està
construint a Catalunya, s’està construint, s’està arribant a acords pràcticament amb tothom. Els alcaldes
del Baix Llobregat van anar, ara fa pocs dies, a Madrid
a signar el conveni amb el Ministeri i amb el Govern de
la Generalitat per passar el TGV per algunes poblacions
del Baix Llobregat, que incloïen, per cert, aquell bunyol
que vostè diu de l’aeroport. Això també ho han signat.
(Remor de veus.) Sí, home, també hi ha una referència
allà. (Remor de veus.) Bé, ja en parlarem després.
El president
Prego silenci, si us plau, i deixem la qüestió del bunyol
aparcada. Gràcies. (Rialles.)
El conseller en cap
Moltes gràcies, senyor president. Jo els demano una
cosa. Mirin, el TGV, en la història del Partit Socialista,
és el següent. Primer, Barcelona - frontera i, per tant,
connexió internacional: no és necessari, no serà rendible, tindrà problemes d’inversió, tindrà problemes de
no sé què... Aquesta és la història.
La nostra història en aquest tema del TGV és la següent. Ho dic perquè quedin clares les coses una vegada més. La nostra història és, quan ningú en parlava,
estudi: 3.000 milions de pessetes gastats en aquell
moment per fer aquell estudi. Quan ningú en seguia
parlant: reserva de la traça urbanística. I tot això ens
anaven dient que no. I van començar el Sevilla – Madrid. I nosaltres vàrem seguir insistint una i altra vegada, posant-hi diners, fent reserves urbanístiques i posant
les coses a punt perquè algun dia, ara, feliçment, poguéssim tenir el TGV.
Vostè després, parlant d’algunes d’aquestes infraestructures... Bé, no va parlar dels ports. Li recordo que en
aquest moment s’està fent una inversió... jo m’atreviria
a dir gegantina, concretament en el port de Barcelona,
que doblarà la seva capacitat en els propers sis - set
anys. Doblarà la seva capacitat. S’està invertint fortament també en el port de Tarragona. I aquests dos ports
junts, evidentment avui, són un gran trumfo, per dir-ho
així, des del punt de vista de les nostres infraestructures i des del punt de vista del nostre comerç internacional.
Tema de l’aeroport. Bé, escolti, ara es farà. Les obres
començaran –cal suposar ja definitivament– aquest any
2002. Vostè sempre posa l’exemple de Madrid, però,
una vegada més es posa a la gola del llop, perquè, escolti, l’aeroport de Madrid, no només hi inverteix o no
només l’amplia el Govern del PP, que també, sinó que
ho feien vostès. No, escolti’m, jo els faig una pregunta: si tenim el sistema aeroportuari que tenim a Espanya
que vostès critiquen tant, si el tenim, per què és? Podia
decidir la Generalitat de Catalunya en una cosa que no
té competència directa? O havia de decidir el Govern
espanyol? Havia de decidir el Govern espanyol, perquè
no el varen canviar vostès si tan malament el troben?
Saben per què no el varen canviar? Perquè vostès en
aquest tema de la xarxa aeroportuària tenen exactament
SESSIÓ NÚM. 42.2
la mateixa concepció que el Partit Popular, la mateixa.
No és un problema... Sí, senyor Maragall. Sí, senyor
Maragall, sí. Vostè potser no. Sí, home, és clar, nosaltres tampoc, senyor Maragall, nosaltres tampoc, però el
seu partit... El seu partit, vull dir el que pren les decisions en últim terme. Escolti, les coses són com són.
(Remor de veus.)
Quan vostès podien decidir canviar la xarxa aeroportuària del model de gestió no ho van fer. I per què no ho
van fer? Perquè no se’n van recordar? No pot ser, perquè van tenir tretze anys. No pot ser. Per tant, segur que
és perquè no hi creien. No, si vostès creien en l’efecte
radial: tot a Madrid i, després, com vostè diu alguna
vegada, la perifèria, la perifèria. I a la perifèria... (Remor de veus.) Sí, i a la perifèria hi és Barcelona i hi és
Catalunya també. En aquesta perifèria imaginada des
de Madrid també hi ha Barcelona i també hi ha Catalunya i el seu aeroport i el TGV. Tot això era perifèria. No
n’és, de perifèria, atenció. Nosaltres som espai central.
S’ha acabat aquesta comparació també malaltissa, tot
en termes de l’Estat espanyol. Nosaltres avui a Europa
som espai central. Som espai central. Del sud d’Europa. I ho podem ser més.
Ara, des de Madrid no se’ns veu així. Evident. Però no
ara: ni ara ni abans –ni ara ni abans. Per tant, escolti,
d’acord, vostè fa una reflexió, vostè fa unes propostes...
Benvingut a casa una altra vegada, benvingut a casa,
però de tota manera em sembla que no tenen precisament el millor full de serveis –en podríem dir des
d’aquest punt de vista– per concretament fer propostes
en aquest sentit.
Com que vostè veig que es mira el rellotge i...(Remor
de veus.) Li volia parlar de les inversions. Vostè ahir va
fer una proposta d’inversions, una proposta que ens va
dir: «Invertirem, les administracions públiques, en els
propers deu anys...» Va dir: «Jo proposo que inverteixin 4,6 o 4,7 bilions de pessetes.» Va dir això, no?
Doncs bé, jo li voldria fer notar el següent. Si vol després en parlem. La proposta que vostè va fer ahir és una
proposta que significa menys del que s’ha fet en els
últims deu anys, que ja és fort, i menys del que es farà
en els propers deu anys, menys. Vostè concretament va
dir que l’Estat havia d’invertir en deu anys –la part de
l’Estat – 2 bilions 750.000 milions de pessetes. Dividit
per deu, 275.000 milions de pessetes. Aquest any 2001
l’Estat a Catalunya invertirà 332.000 milions de pessetes, bastant més del que vostè proposa per als propers
deu anys.
Però és que encara és pitjor! A la Generalitat de Catalunya, vostè li assigna 178.000 milions de pessetes
d’inversió cada any a partir d’ara, per cobrir el bilió
780.000, en deu anys, i resulta que en aquest moment
estem invertint a la ratlla dels 200.000 milions de pessetes, en xifres homogènies amb les seves.
Per tant, senyor Maragall, vostè ens presenta aquí un
programa i ens diu que hem de fer menys del que ja
estem fent ara en matèria d’infraestructura, que és on,
per cert, vostè dedica una part important del seu treball?
Educació i treball, molt breument. Vostè va dir, senyor
Maragall, «necessitem escoles públiques dignes», va
dir «volem escoles públiques dignes». I jo li dic, senyor
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
12
Maragall, que ja les tenim. Tenim escoles públiques
dignes. No totes les hem acabades. Això és veritat, no
totes estan acabades, però, escolti, això li passa a tothom que governa. No es pensin que és patrimoni del
Govern de la Generalitat. Vostès tenen en les seves files molta gent del món local i ho saben molt bé. Ho
saben molt bé, que quan es governa no es pot fer tot de
cop, i menys quan hi ha un programa tan ambiciós en
el món educatiu, que, per cert, porta la seva etiqueta, i
que, per tant, nosaltres... La seva etiqueta i la nostra,
perquè nosaltres també vàrem votar a favor de la
LOGSE, però vostès, quan governaven, en aquesta ocasió sí, varen prendre una iniciativa legislativa en el món
educatiu que es va dir la LOGSE, que té alguns interrogants, però que és el que estem aplicant a Catalunya.
I, per tant, un nivell alt d’ambició en el món educatiu
també el varen posar vostès. I nosaltres l’estem complint més que ningú, o tant com el que més.
Per tant, quan tu situes el llistó molt, molt alt, potser
que quan saltes acabis fregant el llistó i no l’acabis de
passar, però per què? Perquè l’has situat molt alt. Si el
situes a un pam de terra, és molt fàcil de passar. Passes
a l’any següent. Però, quan el llistó el poses molt alt, no
el passes a la primera vegada. Necessites alguns intents
per acabar-lo de passar, però l’estem fregant, l’estem
fregant. I, per tant, el passarem, i el passarem per sobre,
que és del que es tracta. Jo li demano que no doni
aquest exemple de «necessitem escoles públiques dignes» com si no les tinguéssim.
Ens va posar un exemple que a mi em va saber molt
greu. Va ser l’exemple d’aquella persona que vostè es
va trobar –em sembla que va dir– a Cornellà i que li va
dir que a l’escola pública no se n’havia sortit i que, en
canvi, a l’escola privada anava molt bé. Bé, això, posat
com un exemple i generalitzat. És a dir, el perill d’això és, senyor Maragall, que es podria confondre això
amb una generalització del sistema, perquè la resultant
del que vostè va dir és: «L’escola pública a Catalunya
no funciona i l’escola privada, sí. L’escola pública no
dóna oportunitats i la privada, sí.» Jo crec que això,
senyor Maragall, és molt greu. No es poden plantejar
les coses d’aquesta manera, encara que en alguna escola pública del nostre país hi hagin alguns problemes
especials. No es poden plantejar les coses d’aquesta
manera.
Jo només li diré una cosa. Mitjana de les proves d’accés a la universitat, per tant, de totes les escoles del país,
no d’un cas d’una persona, no d’una persona, de totes
les escoles del país. Mitjana dels centres públics: 5,74.
Mitjana dels centres concertats: 5,95. Pràcticament el
mateix. Aprovats en els centres públics: 88%. Aprovats
en els centres concertats: 90%. Per tant, escolti’m, en el
moment de la veritat, en el moment de l’objectivitat, no
es poden –insisteixo– presentar les coses així.
Una molt breu referència al tema dels mestres. Vostè va
dir: «Els mestres necessiten un major reconeixement
social.» D’acord, jo hi estic d’acord, i ho defensem. És
exactament així. Els mestres, sobre les espatlles dels
quals s’ha carregat una part molt important no només de
la feina educativa, sinó també del contingut social de la
LOGSE, que és molt alt..., els mestres evidentment
necessiten un major reconeixement social.
PLE DEL PARLAMENT
Jo els proposo, en aquest sentit, una reflexió. Nosaltres,
per exemple, el president i jo, l’altre dia vàrem despatxar els pressupostos de la Generalitat amb el conseller
d’Economia i li vàrem demanar que el nou model de
finançament, que significa més diners, tingui també
alguna traducció en el camp de les retribucions educatives. I hem de veure exactament com ho fem amb els
grups que ens donin suport en aquesta tramitació pressupostària. Però la nostra intenció és aquesta. Això també és un reconeixement. Això també és un reconeixement lògicament de la funció dels mestres.
Però, senyor Maragall, no és l’únic reconeixement. No
és l’únic, perquè la feina del mestre és una feina que té,
com vostè sap molt bé, una component vocacional molt
important. I, per tant, no només és un problema de diners. No només és un problema de diners: també és un
problema de discurs de tots nosaltres. Aquesta no és
una feina només del Govern de la Generalitat: és una
feina de tots. Tothom hi ha d’ajudar en aquest sentit. I
deixi’m dir-li una cosa molt concreta: no és la millor
manera d’ajudar a aquest reconeixement dels mestres
que vostè digui que per aprendre idiomes al final les
famílies han de portar els fills a les acadèmies. No és la
millor forma de reconèixer la tasca dels mestres, perquè
això vol dir que hi ha molts mestres a l’escola pública
i a l’escola concertada que ensenyen idiomes i que, lògicament, poden sentir-se especialment ferits per una
afirmació com aquesta que, per altra banda, en molts
casos pot ser injusta.
Hi havia algunes coses més del que vostè va dir. M’ho
estalvio, perquè es faria molt llarga la meva intervenció
i vull acabar també fent alguna reflexió en altres coses.
Simplement dir-li que seguim sent els primers en el
programa Erasmus. Vostè demanava això. En el curs
99-2000 seguim sent els primers. Segon, que tota la
seva proposta en el camp del turisme és crear una secretaria general. Que en el tema del comerç..., ara no m’hi
esmerçaré, però que m’agradaria poder tenir també un
debat amb vostè en aquest sentit.
I dos temes més. Tres temes més molt breus. Primer,
seguretat. Vostè parla del model i ens diu: «S’ha de fer un
model de comandament únic a les forces de seguretat.»
Aquest Parlament, més d’una vegada, ha votat un model de substitució, i nosaltres estem aplicant el programa de substitució aprovat per aquest Parlament més
d’una vegada. Per tant, no ens estem inventant res, estem fent allò que el Parlament de Catalunya ha decidit
com a model de seguretat a Catalunya. Després, si vol
insistir en aquesta línia, li recordaré quina era la posició del Govern socialista quan es va plantejar aquest
tema del comandament únic de les forces de seguretat.
Segon: vostè, ahir, va fer referències meves a l’època de
l’Ajuntament. Se’n recorda? Jo sóc dels que recordo
coses, també, d’aquella època. I en dos temes concrets
que vostè va dir, li’n vull recordar dues. Primer, en el
tema de la seguretat. Home, escolti, si les discussions
que teníem en aquella època allà, vostè i jo, eren que
vostès reduïen els recursos de la Guàrdia Urbana. Vostè
ens va posar l’exemple de Nova York i ens va repetir
dues o tres vegades quaranta mil policies dient: «Són
molts, i això és el que es necessita». I vostè reduïa la
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
13
plantilla de la Guàrdia Urbana; però, a més a més, la
reduïa significativament. Per tant, vostè, en aquest cas
vostè, aquest cas no s’atribueix a ningú més, vostè, amb
responsabilitats de govern, no va apostar pel que està
dient; va apostar pel model contrari, que era reduir
aquelles plantilles. I en el tema de cultura vostè ens va
dir: «Doblarem el pressupost de Cultura».
Home, jo també recordo una altra cosa, senyor Maragall, de l’època de l’Ajuntament: vostè tenia un regidor
de Cultura –per altra banda, molt important– que era
l’Oriol Bohigas. Per què va dimitir, l’Oriol Bohigas?
Per què se’n va anar a mig mandat? Per què el va abandonar, a vostè, quan vostè era alcalde? Sap per què? Ho
va dir ell: perquè vostè no li donava diners; no doblar,
no; molt menys que doblar; no n’hi donava. O no n’hi
donava prou. Escolti: però forma part de la història;
forma part de la història i dels exemples, i del tarannà, i del tarannà. Això passava. I ara ve el senyor Maragall, des de l’oposició, i ens diu: «S’ha de doblar el
pressupost de Cultura». Bé, escolti’m, però, quan vostè
tenia responsabilitats de govern, no ho feia, això; feia
coses molt diferents, no?, que fins i tot ocasionaven la
marxa d’algun regidor molt notable, com el senyor
Oriol Bohigas.
Bé, escolti’m, deixem-ho estar. Aquesta ha estat una
repassada, per altra banda, bastant exhaustiva; una repassada bastant exhaustiva de moltes coses que vostè
va dir. Jo, aquesta repassada, senyor Maragall, l’hi hauria pogut fer d’una altra manera; l’hi hauria pogut fer,
simplement, entregant-li el discurs que en aquesta mateixa tribuna va fer fa quinze dies el president de la
Generalitat. Només amb allò es contestaven moltes de
les coses que vostè no ha dit, que no hi ha fet referència, que se n’ha oblidat; o moltes de les coses que vostè
ha dit i que, nosaltres, o ja estem fent o fem millor i fem
més. Això es contestava en aquell discurs. Allò era un
programa de govern, senyor Maragall; un programa
d’un govern que governa, que governa el dia a dia.
Vostè ahir ho va dir despectivament: «Aquest és un
govern que governa el dia a dia.» És clar que sí, és clar
que sí: un govern ha de governar el dia a dia i, a més a
més, té visió a llarg termini, com moltes de les coses
que li he dit i que va dir el president en aquell moment
ho testimonien, i molt diferent, per cert, del programa
que vostè ens va presentar ahir. I després ens va dir:
«Aquest país va bé –ja ens ho han dit moltes vegades–,
malgrat el Govern de la Generalitat.» Com més vagin
insistint en aquesta idea, menys gent se’ls creurà, menys
gent se’ls creurà. Perquè això, que és un recurs dialèctic, que és una frase que queda molt bé, la gent no la
comparteix; la gent saben que, si el país va bé, en part
–més petita o més gran; això ja ho jutjarà cadascú-, en
part és perquè hi ha un Govern que s’ocupa de les coses de les quals s’ha d’ocupar.
Ens va dir una cosa molt grossa, senyor Maragall –no
sé si se’n va adonar. Ens va dir: «Home, és clar que, el
Govern de la Generalitat, el puntuen bé; simplement,
perquè no existia i ara existeix». Ens va dir això. I, aleshores, jo li faig una pregunta que m’agradaria que ens
contestés: si la gent el jutja bé –i vostè ho va reconèixer–, per què ens ha presentat una moció de censura?
(Remor de veus.) Senyor Maragall, són paraules seves;
SESSIÓ NÚM. 42.2
jo no me les he inventades. Vostè va dir... No, si, escolti’m, el senyor Maragall va dir exactament allò que
diuen les enquestes –va dir allò que diuen les enquestes–, però va dir: «La gent el valora bé, però, escolti’m, jo presento una moció de censura». Home, no,
perquè llavors vol dir que vostè no connecta amb la
gent; vol dir que vostè no connecta amb el judici i les
aspiracions de la gent, no?
Ahir –hi insisteixo una vegada més, senyor Maragall–,
es va veure que no hi ha una alternativa ni coherent ni
sòlida –no hi ha alternativa coherent ni sòlida–, i això,
bé, en el moment en què vostè tenia una gran oportunitat, com a mínim, fa pensar.
Un parell de paraules sobre el tema del finançament,
que m’agradaria especialment poder debatre amb vostè, quan vostè repliqui aquesta intervenció. On està,
senyor Maragall, la seva alternativa de finançament?
Una persona es presenta aquí per ser candidat; se’l votarà en aquest sentit; ens explica moltes coses: algunes
d’aquestes, les quantifica; d’altres, no, i, aleshores, la
pregunta que jo li faig és: quina és la seva proposta de
finançament? Perquè ahir no la vam sentir –ahir no la
vam sentir. Només vam sentir una cosa, que ja hem
sentit moltes vegades: que paguem per renda i cobrem
per població. Home, això no és una alternativa de finançament.
Nosaltres hem hagut de suportar moltes bufetades durant molts anys, hem hagut de situar el tema del finançament molt en primera línia, hem hagut d’arriscar
molt perquè al final poguéssim tenir un sistema de finançament que comenci a pagar la pena. Molt, hi hem
hagut de posar; molt risc polític, molt entusiasme, posar-ho en primera línia, molta capacitat negociadora,
molta influència en alguns casos, molt rebuig en d’altres, moltes campanyes en contra... Ho hem hagut de
fer, tot això, per arribar on estem. I vostè es despatxa
amb un discurs d’alternativa sense explicar-nos un
model de finançament per a Catalunya, que s’ha d’entendre que vostè ha de tenir perquè, a més a més, diu
que el que tenim ara és molt dolent.
És a dir, fixin-se en la paradoxa: vostè diu que el que tenim és dolent; ve aquí i no ens explica res sobre el que
ha de ser de nou. Com s’aguanta, això? Escolti: el finançament és la base estructural de qualsevol sistema
de govern. Què vol fer vostè sense una proposta de finançament? Com ens ho creurem, tot això que vostè
ens diu, algunes vegades? Jo li demano que no torni a
dir que no hem obtingut més diners –no ho tornin a dir.
No tornin a dir que no hem obtingut més diners, primer,
perquè d’aquí a poques setmanes, la realitat els desmentirà i els deixarà en evidència –primer. Nosaltres
tindrem un pressupost, l’any 2002, que tindrà un increment important, de l’entorn del 10%. D’on es pensa que
el traurem? De l’aire del cel? El traurem del nou model de finançament, en molt bona mesura –del nou
model de finançament (remor de veus i pausa). No ho
tornin a dir perquè no és veritat, i, a més a més, els ha
passat una cosa que els hauria de fer reflexionar, que és
que, per primera vegada des de fa molts anys –i després
m’hi referiré molt breument–, hem aconseguit un model de finançament pactat per tothom: pel Partit Socialista, pel Partit Popular i per Convergència i Unió.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
14
Això, senyor Maragall, amb visió històrica, és una gran
victòria. No la menyspreï, no la menystingui –és una
gran victòria. Després m’hi referiré.
Vostè també ens va proposar –en aquest cas, molt solemnement– la reforma de l’Estatut i, fins i tot, de la
Constitució. Ens va dir que treballaria fins al cansament, em sembla –va dir això–, per proposar al PSOE
que ho acceptés. Ja, explicat així, fa una sensació de
molta dependència –no sé si vostè se n’adona. «Treballaré molt, treballaré molt, molt, molt, molt per veure si
puc arribar a convèncer el PSOE.» (Rialles.)Home,
molt bé, molt bé. Ara, jo li proposo –com que parlem
de l’Estatut i de l’autogovern de Catalunya, no hi podem fer broma–, jo li proposo un mètode més senzill,
que segur que el deixarà més descansat –no haurà de
fatigar-se tant–, que és el que nosaltres proposem aprofitant el marc constitucional i estatutari, que permet fer
un salt de l’autogovern, importantíssim, segons com es
faci –importantísssim–, i no ho diem nosaltres, ho diu
gent amb molt criteri i amb molt aval acadèmic i amb
molta experiència, citada, també, per vostè.
Això, jo li proposo que ho voti el PSOE; convencin el
PSOE que ens accepti això. Segur que es cansarà molt
menys perquè és molt més fàcil, és molt més realista, en
la línia, aquella, que deia vostè. Nosaltres no ens tanquem a una reforma de l’Estatut en el futur. No ens hi
tanquem, no ens hi hem tancat mai. L’únic que li demanem, senyor Maragall, és, de cara al poble de Catalunya, que és el que tots volem servir..., només li demano una cosa: plantegem les coses d’una forma que no
porti Catalunya pel camí de la frustració, sinó que el
porti pel camí de l’esperança. Potser vostè, amb aquesta
reforma de l’Estatut, pot tenir la sensació que tindrà,
per dir-ho així, un crèdit catalanista més gran; pot passar això, pot passar que vostè ho plantegi per això. Però
no fa falta, en aquest sentit –no fa falta. Simplement, el
que hem de veure és quin és el camí millor, entre tots
plegats, per intentar que el nostre autogovern tingui un
sostre molt més alt. I n’hi ha un, de camí possible, que
és aquest que li deia. I aquest mereix ser escoltat per
part de les forces polítiques espanyoles, del PP i del
PSOE.
El PP fins ara ens ha dit que no. Ho tornarem a intentar. El president ho va dir: ho tornarem a intentar una
vegada més. Estem a la meitat de la legislatura; ho podem i ho volem tornar a intentar. Però ja els demanem,
des d’ara, també, el seu suport. Jo li demano això: vostè
vagi al Comitè Federal del PSOE, vegi’s amb el senyor
Rodríguez Zapatero, amb la gent que hi entén i porti’ns
l’aval a la fórmula que nosaltres hem plantejat. Significa un pas molt important de més autogovern. És possible; no fa falta canviar textos estatutaris i constitucionals, que vostè sap molt bé que porten per un camí
d’una gran dificultat –d’una gran dificultat: Per què no
fem això? Per què no ens ajuda a aconseguir-ho? Serà
molt més creïble, tot plegat, perquè jo li podria dir –no
hi vull insistir massa-, jo li podria dir: «Escolti’m, senyor Maragall, com pot ser que vostè ens plantegi una
reforma de l’Estatut, si el seu partit, el Partit Socialista de Catalunya, no és capaç d’aconseguir un grup parlamentari propi a Madrid? Com pot ser? (Remor de
veus.)
PLE DEL PARLAMENT
No, escolti’m: és que les coses són així –les coses són
així. Canviar l’Estatut és molt difícil, molt més difícil
que tenir un grup parlamentari propi a Madrid; vostès
no han aconseguit ni això. L’havien tingut, després el
van deixar de tenir. Com vol, vostè, això, aconseguirho? En canvi, hi ha camins més fàcils que porten a un
objectiu més o menys similar. Jo li demano que ens
ajudi en aquest sentit.
Les relacions entre Catalunya i Espanya. Vostè en va
parlar molt, ahir. Ara li diré una cosa que tampoc li
agradarà, però jo l’hi he de dir, que és que vostè, ahir,
va fer una intervenció que feia més la sensació o tant la
sensació d’un candidat al Govern espanyol. Sí, sí, sí,
perquè va parlar tant i tant i tant d’Espanya –sí: tant i
tant d’Espanya– que al final, doncs, tenies un cert dubte
d’on estàvem, no?, exactament. Jo li posaré un exemple, un exemple que em sembla que és bastant gràfic.
Vostè ens va parlar de la concòrdia espanyola –ens va
parlar d’això–; ens va parlar de la necessitat d’entendre’ns, de la necessitat de comprendre’ns, de la necessitat de respectar-nos. En tot això, hi estic totalment
d’acord –hi estic totalment d’acord.
Ara, quan repliqui, jo li demano només una cosa: si
això és així, si això ha de ser així, quina millor oportunitat hi ha per aconseguir aquesta fita que posar-se
d’acord amb els diners? Quina millor oportunitat hi ha?
Vostè sap perfectament –perquè ha estat alcalde durant
molts anys i s’ha hagut de barallar per obtenir diners–,
vostè sap perfectament que, quan es tracta de diners a
repartir entre les comunitats autònomes, és quan més
problemes i quan més bufetades –en sentit figurat– hi
ha, perquè és molt complicat posar-se d’acord amb els
diners –molt complicat. És, com s’ha demostrat en la
història, un gran punt de discòrdia entre les comunitats
autònomes. Perquè, quan pactàvem les coses amb vostès, s’hi oposava el PP, i, quan les pactàvem amb el PP,
s’hi oposaven vostès. Gran punt de discòrdia; no per
voluntat nostra, però sí per voluntat seva de confrontació partidista, no? Resulta que aquesta vegada ens posem tots d’acord.
I el PSOE finalment s’hi suma, finalment; va ser a l’últim moment, i per la decisió que ja coneixem de qui va
ser. No va ser la seva, precisament; va ser la d’altra gent
que tenen un pes important; però vostè es va trobar en
aquest escenari, i aleshores jo em vaig preguntar,
aquells dies: «Com reaccionarà el senyor Maragall?»
Vostè tenia dues opcions: tenia l’opció que va escollir
–que era l’equivocada–, de posar-s’hi en contra simplement perquè nosaltres havíem tingut un cert èxit, simplement per això; però tenia una altra opció; l’opció era
afegir-s’hi, i ho tenia molt fàcil, aquesta vegada, perquè
el seu partit s’hi havia afegit. Quina millor ocasió per
afegir-se a un acord de finançament que és –no ho oblidem– un acord de concòrdia entre això que vostè en diu
els pobles d’Espanya? Quin millor escenari per fer una
pedagogia de la concòrdia, de l’apropament, de la comprensió, del respecte, quin millor escenari?
Jo em vaig preguntar: «El senyor Maragall, quin camí
escollirà?» Perquè vostè tenia aquesta altra oportunitat,
i vostè va escollir el camí d’aquell que dóna cops des de
l’oposició, no va escollir el camí d’allò que en podríem
dir un estadista de veritat; i la tenia, aquesta oportuniSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
15
tat, la tenia millor que mai; no ho va fer, no ho va escollir, per tant, en el moment de la veritat, en el moment
dels fets, en el moment de les grans oportunitats que no
es presenten cada dia; vostè podia fer un gran acte de
pedagogia sobre la concòrdia entre això que vostè en
diu els pobles d’Espanya; i no ho va fer, –no ho va fer,
no ho va fer–, i suposo que avui ens explicarà una mica
el perquè.
Una altra part de la seva acusació contra nosaltres són
els pactes que vostè diu amb el Partit Popular. Això,
sembla que vostès aquí han trobat una espècie de mina
d’or i vostès aquí s’hi aboquen d’una forma i s’esplaien d’una forma absolutament impressionant. Va arribar
a dir el següent: «El senyor Fernández Díaz ha decidit
que s’ha de recolzar al senyor Mas perquè sigui president», i aleshores em va venir a la memòria una cosa
que tampoc és tan antiga –fa un parell d’anys–, que era
quan públicament, públicament –no «suposo que...»,
públicament– el senyor Vidal-Quadras, no del Partit
Popular, del punt més extrem del Partit Popular, aquell
que vostè deu rebutjar més de tots, li donava públicament suport a vostè com a president de la Generalitat.
És a dir, el senyor Fernández Díaz se suposa perquè no
sé qui li ha explicat que no sé que diu del senyor Mas,
però el senyor Vidal Quadras públicament, notòriament, davant de tot el país va dir: «Escolteu, s’ha de
votar al senyor Maragall», i segurament hi va haver una
part d’aquell espectre sociològic que el va votar a vostè.
Sap per què el votava aquella gent, senyor Maragall? El
votaven perquè tenien l’esperança que vostè limités
l’autogovern de Catalunya. (Forta remor de veus.) Sí,
sí, sí, senyor Maragall, el votaven per això. Segur que
vostè...
El president
Prego silenci, si us plau. (Persisteix la remor de veus.)
Silenci, senyors diputats i senyores diputades. (Pausa.)
Pot continuar.
El conseller en cap
Segur que vostè no deu estar satisfet d’aquests tipus de
suport, però no ho va manifestar; ja li van anar bé. Ho
dic perquè això de pactar amb el PP, tot això té uns límits, i els límits que té és que nosaltres també hi tenim
algunes coses a dir i a recordar, i a partir d’ara no callarem en aquest sentit, a partir d’ara no estarem en silenci, a partir d’ara els ho recordarem cada dia si vostès
insisteixen en aquesta línia. I també els dic una altra
cosa: és molt pobre argument d’oposició i d’alternativa que la gran part de la seva crítica sigui que nosaltres
pactem amb un partit que va tenir majoria absoluta a
Espanya en democràcia, que vol dir que una gran part
dels espanyols els varen preferir a ells abans que a vostès. I si les regles del joc democràtic porten al fet que
les coses són així, i nosaltres no ens les inventem, nosaltres tenim l’obligació, com sempre hem fet, d’intentar entendre’ns amb el Govern espanyol que hi hagi; sí,
sí, tenim aquesta obligació. I després hem de fer una
altra consideració, senyor Maragall: portem més de
vint-i-cinc anys de democràcia. Vostè no creu que ha
arribat el moment que ja ningú sigui considerat en
aquest Estat, en el conjunt de l’Estat, una mena de poSESSIÓ NÚM. 42.2
ble elegit amb el qual es pot pactar i uns altres amb els
quals és impossible pactar?
Vostès trobaven magnífic que nosaltres pactéssim amb
un govern del Partit Socialista, que, per cert, tenia
moltes vies d’aigua obertes, però que tenia objectius
importants de cara al futur que nosaltres respectàvem
per l’interès de Catalunya i per l’interès de tota Espanya; nosaltres els vàrem ajudar a vostès, en condicions
–i vostès ho saben– molt difícils, molt difícils per moltes coses que ara no vull recordar –vostès ho saben,
això–; ajudar-los a vostès en aquelles circumstàncies era
bo, vostès ho consideraven així, allò era bo; i en canvi
pactar amb el Govern del Partit Popular per obtenir un
millor sistema de finançament és dolent? O pactar amb
el Partit Popular perquè la policia de trànsit al final siguin els Mossos d’Esquadra és dolent? O pactar amb el
Partit Popular que els ports de Barcelona i Tarragona
siguin gestionats per la Generalitat és dolent? O suprimir
els governadors civils és dolent? O transferir l’Inem, que
vostès ens havien negat sempre a Catalunya, és dolent?
Tot això, és dolent? Jo els demano que aquest tema dels
pactes entre els uns i els altres els entenguem des d’un
punt de vista de l’estricte joc democràtic.
Si el que vostès volen dir a través d’això és que com a
conseqüència de qualsevol pacte a nivell espanyol, sigui amb el PP o sigui amb el PSOE, nosaltres hem d’estar molt vigilants per defensar l’autonomia de Catalunya, no es preocupi: nosaltres hi serem, hi som i hi hem
estat; ho podem dir jo diria més que ningú o tant com
el que més. Per aquí no es preocupin, això els podria
preocupar, d’acord, però aquí no cal que es preocupin,
nosaltres estem per defensar l’autonomia de Catalunya
fins a l’últim extrem, arriscant el que calgui arriscar; el
president Pujol ho deia amb paraules molt gràfiques:
l’estabilitat no és un bé suprem; tampoc ho és per a mi,
senyor Maragall, l’estabilitat no és un bé suprem. El
que és un bé suprem, si ho podem dir d’aquesta manera, és la defensa de Catalunya, de la seva autonomia i
de la seva gent, això sí. I nosaltres farem tot allò que
sapiguem i tot allò que puguem per actuar en aquest
sentit, tot; per tant, no es preocupin des d’aquest punt
de vista; aquest és un flanc que ja està cobert, amb una
majoria absoluta a Madrid, com hi va haver en les altres èpoques, i per tant, amb el perill que s’imposin
determinades coses i amb el recurs, moltes vegades,
d’haver de portar les coses al Tribunal Constitucional
per defensar-se i potser guanyar a la llarga. Jo els demano que tota aquesta reflexió sobre els pactes i els diàlegs amb uns i altres la convertim simplement, senyor
Maragall, en una reflexió de futur; no pot ser que sempre estiguem instal·lats en els mateixos clixés i en les
mateixes etiquetes.
Vostè ens va dir una cosa –i és la penúltima cosa que li
volia dir–, vostè ens va dir una cosa que a mi em va ferir especialment; vostè ens va dir que havíem de deixar
de patrimonialitzar el vot catalanista, ens va dir això:
«S’ha acabat la patrimonialització del vot catalanista i
del catalanisme en general», ens van dir això; precisament em volia referir a això. Jo li demano simplement
una cosa, si la reflexió és aquesta, li demano una cosa:
no ens facin culpables dels seus errors; no busquin en
aquest sentit l’enemic exterior, no el busquin; nosaltres
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
16
no som culpables que això hagi passat; no ens facin
culpables dels seus errors acumulats, perquè no en som.
Nosaltres hem fet la feina que hem cregut que havíem
de fer i, com tothom, hem aspirat a tenir la màxima
representació possible i el màxim suport possible de la
gent; com tothom, vostès també ho intenten sempre, i
és legítim que sigui així, però nosaltres no som culpables d’aquesta patrimonialització. Són errors seus i vostès se’ls han de resoldre.
Jo ara ho tindria molt fàcil, però no ho faré; ho tindria
molt fàcil, agafar el que van ser onze anys de majoria
absoluta del PSOE –no ho faré, senyor Nadal, no cal
que es preocupi–; no ho faré, però només els faig una
reflexió sobre aquells onze anys, només una: durant
bastant temps d’aquells onze anys, amb majoria absoluta del PSOE, l’element decisiu d’aquella majoria absoluta eren vostès, els diputats del Partit Socialista de
Catalunya a Madrid eren l’element decisiu d’aquella
majoria absoluta; nosaltres van ser l’element decisiu a
partir del 93, i ho vàrem ser a partir del 96, i ho hem
deixat de ser ara una altra vegada; nosaltres tornem a
estar exactament igual que estàvem quan vostès tenien
majoria absoluta, tenim una majoria absoluta enfront de
nosaltres a Madrid, en aquest cas del Partit Popular.
Però vostès formaven part de la majoria absoluta, vostès en formaven part, molts anys, i quan dic «vostès» no
vull dir el Partit Socialista en general: vostès, el Partit
Socialista de Catalunya, eren l’element decisiu de les
majories absolutes del PSOE. I aleshores la pregunta
és: si això era així –que és indubtable que ho era–, per
què vostès aleshores no van fer una autèntica política a
favor de Catalunya? Què els ho impedia? Els impedíem nosaltres fer-ho? Vostès saben que nosaltres hauríem
estat al seu costat, per qualsevol cosa que vostès haguessin plantejat a favor de l’autonomia de Catalunya.
No tinc temps de fer una reflexió que m’hauria agradat
fer: en aquells anys vuitanta es va decidir l’amplada de
la carretera que havia de significar l’autonomia de Catalunya; eren anys molt decisius perquè s’estava desplegant l’Estatut; s’estava mirant quina amplada tindria la
nostra autonomia, si seria més ampla o si seria més estreta. Reflexionin vostès quina amplada li van donar a
l’autonomia catalana quan vostès ho tenien tot a favor,
tenien totes les cartes a sobre la taula per poder decidir;
no hi havia res que els impedís allò, res. No ens facin
culpables dels seus errors, senyor Maragall, que no són
culpa nostra; en tot cas, reflexionin vostès –jo sé que
vostè l’altre dia ja ho va començar a fer– per què les
coses han estat d’aquesta manera.
Per cert, avui ens trobem encara parlant dels pactes
amb el Partit Popular, que molts d’ells es justifiquen, la
seva gent els justifica per això que vostès en diuen el
80%. El 80%, com deia el senyor Caldera fa un mes en
unes declaracions públiques, és la suma de vostès i del
Partit Popular, i aquests pactes –deia el senyor Caldera, no ho diem nosaltres–, aquests pactes justifiquen fer
determinats acords molts dels quals o alguns dels quals
no van precisament a favor de l’autonomia catalana.
Dic això perquè quan parlem d’aquestes coses val la
pena tenir una certa memòria ben fresca.
Bé, la part final de la meva intervenció, l’hi volia centrar en el següent: vostès, jo crec sincerament que no
PLE DEL PARLAMENT
han canviat de forma de ser i de forma de fer. Vostès...,
o vostè, d’una forma o d’una altra, ahir ens proposava
un canvi; vostè es va presentar aquí per posposar un
canvi.
Però aleshores la pregunta que nosaltres li fem és: vostès, des d’aquesta òptica de ser un partit que pot decidir
més lliurement, més autònomament, en què han canviat? Aquesta pregunta els l’hem de fer: quina garantia
ens donen vostès avui que realment el Partit Socialista
de Catalunya, des de l’òptica del país, de Catalunya, de
la Generalitat de Catalunya, té un grau d’autonomia i
d’independència superior. Vostès diran el que vulguin
(remor de veus), però, escoltin, és que és molt important saber-ho; és molt important saber-ho perquè el senyor Maragall, ahir, es va presentar a aquesta tribuna
per presentar un programa d’alternativa que acabarà
amb una votació per ser o no –espero que no– president
de la Generalitat. Per tant, no només jo, altra gent –ahir
vaig sentir altres opinions en aquest sentit– ens preguntem fins a quin punt vostès, aquest trajecte que es proposen, el poden fer, el poden fer, realment, amb l’autonomia que cal per poder governar un país com Catalunya
i per poder governar la seva gent.
A vegades, vostè em recorda, senyor Maragall, aquell
patró d’embarcació que té l’embarcació amb amarradors al moll, que engega els motors, que accelera, fa
molt soroll, molt soroll, molta escuma. Alguns badocs
que passen per allà s’hi aturen un moment a veure com
salpa aquella embarcació. Passen uns minuts, segueix
fent molt soroll, l’embarcació es queda quieta i la gent
se’n va, i el patró es queda sol. Això sí, ha fet una gran
sorollada, però té uns amarradors molt grans, molt
grans. (Remor de veus.)
Jo, senyor Maragall, ja que ens proposem..., ja que ens
proposem fer canvis, ja que ens proposem fer canvis,
jo, senyor Maragall, li dic que..., li dic que llevi «amarres». Vostè pot fer un canvi: llevi «amarres». Aquest canvi el pot fer. Aquest depèn, fonamentalment, de vostès.
Llevi «amarres». Nosaltres volem tractar amb el president del Partit Socialista de Catalunya i amb el Partit
Socialista de Catalunya, però també volem saber, quan
parlem d’aquestes coses, fins a quin punt això que hem
de tractar és alguna cosa que després, realment, ens en
podrem fiar. Volem això. Els posaré un exemple molt
breu. Quan es va pactar i quan es va acordar el model
de finançament, amb qui ho vàrem haver de fer? Vàrem
anar a trucar la porta del PSOE, vàrem anar a tocar la
porta del PSOE. No vàrem poder trucar només a la porta del Partit Socialista de Catalunya: vàrem anar a trucar a la porta del PSOE perquè finalment és on ens
havíem d’entendre.
Jo crec, senyor Maragall, per acabar definitivament,
que... Bé, escoltin, no s’escandalitzin, perquè porto
bastant menys estona que el senyor Maragall ahir. (Remors de veus.) No, bastant menys, bastant menys. Sí, sí.
El president
Prego silenci. Prego al senyor conseller...
El conseller en cap
No es preocupin que ara s’acaba definitivament.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
17
El president
...que acabi...
El conseller en cap
Miri... (Remor de veus.)
El president
Ah! Perdó. Deixin-me acabar la frase, que pugui acabar tranquil·lament, perquè té tot el temps que li correspon. (Remor de veus.) Pot continuar, senyor...
El conseller en cap
Moltes gràcies, senyor president.
Jo crec, senyor Maragall, que vostè amb la Moció de
censura s’ha equivocat. Crec que s’ha equivocat. Li ho
dic sincerament. I s’ha equivocat no només perquè
ahir... podríem dir allò col·loquialment que no se’n va
sortir, no només per això, que també, sinó per una altra cosa, perquè vostè amb la Moció de censura jo crec
que ha escollit el camí equivocat. Jo crec que vostè ha
escollit el camí de la confrontació i no el camí de l’entesa. I jo li proposo un altre camí, que sé que és un camí
que no és possible en els propers mesos. Ja ho sé. Que
probablement hauran de passar els anys que queden
d’aquesta legislatura. Però jo no li proposo el camí que
vostè ha escollit de la confrontació. Nosaltres els proposem el camí de l’entesa. Perquè... Sí, sí, els proposem
aquest camí.
En la propera legislatura, en la propera legislatura,
l’any 2004, farà un quart de segle que es va aprovar
l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En algun moment
hem comentat abans que en aquests darrers vint anys
Catalunya no havia tingut mai tant durant tant temps, i
això, evidentment, ho hem d’apreciar. Però també hem
de saber una altra cosa: que Catalunya aspira a estar
entre els millors. Allò que fa vint-i-cinc anys, només
vint-i-cinc anys, amb perspectiva històrica, podria semblar una bona utopia avui és una sòlida expectativa.
Catalunya sap molt bé que el futur no és un regal, sinó
que és una conquesta, que cada pam que guanya de terreny significa un gran esforç, una gran voluntat d’anar
endavant i un afany de superació permanent. Catalunya, aquesta Catalunya que li descric, ha après, des de
fa molt temps, que, si vol progressar en molts àmbits de
la seva vida col·lectiva, el camí li vindrà de pujada i no
de baixada, i que cal dosificar l’esforç per no quedarse sense aire a mitja escalada. Però també sap que si
segueix bregant, si continua pedalant amb convicció,
un dia o un altre creuarà la meta.
Aquesta Catalunya, senyor Maragall, vol ser respectada
com el que és: una nació. I no vol ser servida i governada per gent que la tinguin... I vol ser servida –perdó–
i governada per gent que la tinguin com a veritable prioritat i no com a moneda de canvi. No vol ser inventada
cada dia a cop d’efecte mediàtic, sinó descoberta. Demana simplement que se la serveixi sense fer jocs de
mans, sense renúncies, sense dependències que ofeguin
el seu futur i sense tuteles que li amputin la seva esperança. Aquesta Catalunya real, de carn i ossos, de persones concretes que no volen perdre el seu patrimoni
col·lectiu ni la seva identitat; aquesta Catalunya tolerant
SESSIÓ NÚM. 42.2
i treballadora, oberta i sensible, que ho és, dinàmica i
emprenedora; aquesta Catalunya, senyor Maragall, té
un gran futur. Un futur que pilotem nosaltres, des de
Convergència i Unió, un futur, però, en el que hi cap
molta gent i en el que tots, sense excepció, simplement
amb l’excepció d’aquell que es vulgui autoexcloure, hi
podem posar el nostre modest gra de sorra.
Si això ha de ser així, que jo ho crec fermament, jo li
dic que tot i que en els propers temps... –evidentment,
vostè ha elegit aquest camí de la confrontació, que no
és el que jo crec que vostè hauria d’haver elegit: hauria d’haver tingut una mica més de paciència–, malgrat
tot, en els propers anys, en plural, a Catalunya vindran
temps de major entesa, i nosaltres treballarem fermament perquè això sigui així.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Un segon, em demana la paraula el senyor Ribó, per...?
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, per una al·lusió directíssima a la meva
persona i al nostre Grup, segons l’article 65.1. No li ho
puc demanar per contradiccions, perquè em fa l’al·lusió
abans que haguem obert la boca en aquesta tribuna.
El president
A veure, primer, durant aquest debat, jo seré molt restrictiu en la interpretació sobre al·lusions i sobre contradiccions, tal com ja he compartit amb els portaveus.
Segon, jo no he vist cap al·lusió a la seva persona, sí al
seu Grup, però no a la conducta del diputat que es refereix aquí, i que, per altra part, em toca interpretar a
mi. Jo crec, senyor Ribó, que no correspondria, però és
la primera vegada i, per delicadesa, té un minut.
El Sr. Ribó i Massó
Gràcies, per la seva generositat, president. Senyor Mas,
vostè està amoïnat per la nostra coherència en el vot
sobre el tema de la sostenibilitat i jo estic amoïnat per
la seva coherència en l’acció de govern sobre la sostenibilitat.
El president
Perdó, senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
S’ha de tenir...
El president
S’ha d’atendre a l’al·lusió a què ha sigut fet vostè.
El Sr. Ribó i Massó
L’al·lusió, senyor president, i m’estic menjant el minut,
era sobre sostenibilitat i la coherència, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
18
El president
Del seu Grup.
El Sr. Ribó i Massó
Del meu Grup, sí.
El president
Però del Grup...
El Sr. Ribó i Massó
I estic debatent amb el senyor Mas en aquesta al·lusió.
Senyor Mas, s’ha de tenir molta barra, estant en un govern... (Remors de veus.)
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
...estant en un govern...
El president
Senyor diputat, li prego que de debò se centri exclusivament en l’al·lusió a la seva persona o a la de vostè
com a diputat, no al seu Grup.
El Sr. Ribó i Massó
Senyor president, se m’ha al·ludit sobre la sostenibilitat,
i avui a Catalunya, i avui a Catalunya, hi ha trenta-set
pobles que no poden beure l’aigua de l’aixeta perquè
està contaminada i alguna cosa té a veure en la responsabilitat d’això l’actual Govern.
El president
Senyor diputat, senyor diputat! Prego al senyor diputat
que ara ja deixi la paraula en aquest moment perquè
continuarem el debat. Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, el senyor Mas ens acaba de dir que... Perdó, la
meva veu està molt agafada avui, però anirà millorant.
Ens ha dit que l’estabilitat no és el tema que preocupa
al president i a ell mateix. Si és cert que l’estabilitat no
és la seva gran preocupació, no entenc, senyor Mas, per
què una moció de censura és tan mal vista per vostès.
No entenc perquè, tampoc, consideren que tot això que
estem fent ara, que és un debat molt seriós, és un vodevil. No entenc perquè la senyora Gispert va parlar ahir
d’una forma enormement crítica d’aquest debat que
estàvem fent, que estàvem fent aquí. No entenc perquè
si l’estabilitat és..., no és el seu valor més important,
vostès temen aquest debat.
Senyor Mas, jo voldria parlar, efectivament, de molts
dels temes que vostè ha tocat. No sé si és absolutament
correcta des del punt de vista formal, parlamentàriament, la seva intervenció. Crec que la sessió d’avui és
PLE DEL PARLAMENT
una sessió perquè la Moció de censura i la Moció d’alternativa sigui considerada pels grups, i que el Govern
i el candidat es pronunciïn sobre les opinions dels
grups. No ha estat així. Ha estat trastocat l’ordre de les
intervencions. Vostè ha intervingut al principi. No sé
fins a quin punt és correcte. Hi ha hagut algun precedent, senyor president del Parlament. Ho sé. Concretament no aquí a Catalunya. No es va donar aquesta situació en la Moció del senyor Benet. Es va donar en la
Moció de Felipe González a Madrid. El senyor Suárez
va intervenir com vostè ho ha fet, però vostè no és el
senyor Suárez. Sap per què? Primer perquè no es diu
Suárez, però en segon lloc perquè vostè no és el president del Govern.
Per tant, el que estem fent avui és una... (Aplaudiments.) Perdó, perdó, calma. És un debat al qual jo
m’avinc, és un debat al qual jo m’avinc, però que miraria, en fi, de substanciar en aquells punts més elementals i més concrets que vostè ha citat d’una forma
relativament ràpida per donar opció als grups que
efectivament puguin intervenir i dir les seves opinions
sobre el que ahir es va presentar.
Vostè ha parlat de passió, però en fi això són ja temes
molt personals. La passió jo la tinc, i la tinc tant que de
vegades fins i tot m’enfilo en un tema i segurament el
porto una mica més enllà del que la raó i la lògica parlamentària permetrien. I és veritat que això fa que alguns temes a vegades quedin en el tinter, perquè n’hi
han de tant importants que un té recança de deixar-los
i pensa que hi ha d’insistir. Jo crec que vaig insistir en
els temes més importants. No sectorials, sinó els temes
més importants del país, els temes més importants globals, els que afecten a tothom. I evidentment que hi ha
molts sectors que jo no vaig tocar, com vostè, que avui
ha fet una mica de Maragall bis sense haver-ho de fer,
probablement, no ha tocat la sanitat, per exemple, o de
la cultura ha parlat avui del Bohigas, però no de la cultura pràcticament.
De manera que la passió, senyor Mas, jo la tinc i me’n
sobra. A vostè no li... En fi, jo crec que no li abelleix
aquesta virtut, encara que altres les té. Vostè, per dir-ho
d’alguna forma, va néixer pentinat, és a dir, no l’he
vist... (rialles), no l’he vist... –i perdoni l’al·lusió–, no
l’he vist mai despentinat. No vol dir que ser apassionat
vulgui dir despentinar-se, però de tant en tant... Ja veig
que ara li fan una mica de pressió: li estan canviant el
look.
Bé. (Rialles.) De passió, en tenim tots. De passió, en tenim tots i tots l’aboquem en la defensa..., tots l’aboquem en la defensa d’uns valors, d’uns interessos i
d’uns objectius que segurament compartim en alguna
mesura. El que sí que no li vull deixar passar és... –de
totes les coses que ha dit i de les quals discrepo, de la
majoria d’elles– vostès han fet una història a la seva
mida i ara refer-la costarà una mica. En aquest país hem
de parlar de futur, però... –més de futur del que vostè
parla, segurament, i jo ho vaig fer ahir–, però és evident
que arribarà un moment en el començament d’aquest
futur en què haurem de revisar el passat, però no revisar-lo en funció del present per fer una racionalització
favorable del que havia passat diferent de la que s’ha fet
fins ara. En fi, algunes de les interpretacions que vosSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
19
tè ha fet de la nostra història, evidentment, s’hauran de
revisar. És a dir, són saviesa convencional aquí. Hi ha
uns bons, hi ha uns dolents. Vostès representen els bons.
Tot el que és de Madrid és dolent, tant si és de PP com
si és de PSOE; PP i PSOE són el mateix. La Constitució no es menciona perquè, en definitiva, hauríem de
reconèixer que la van fer una aliança dels nacionalistes
democràtics i les esquerres del país, que, per altra banda, són els que havien portat la lluita antifranquista i,
per tant, era lògic.
Tot això s’oblida i es passa a aquell moment que el president Pujol va batejar com «l’inici de la veritat», que
és l’any 1980, en el qual, finalment, els nacionalistes
arriben a governar. I, a partir d’aquí, no hi ha altre catalanisme que el nacionalisme del partit de Jordi Pujol
i tota la resta són enemics de Catalunya. Aquesta és...,
en fi, aquesta és la història que jo, afortunadament,
havia vist que anava desapareixent, però que veig que, a
les acaballes d’aquest Govern, torna a última hora –potser és el cant del cigne–, torna a aparèixer a última
hora.
Mirin, parlaré d’algunes de les coses que vostè m’ha
dit, perquè no les té ben endreçades. Sobre la cultura,
l’Ajuntament de Barcelona inverteix entre el 3, el 4 i el
5%, segons els anys, del seu pressupost. Com totes les
ciutats, efectivament. Vostès inverteixen l’1,16, que són
els que tenen l’1,16%, que són... (Remor de veus.)
El president
Prego silenci, si us plau.
El Sr. Maragall i Mira
...vostès, que tenen la competència exclusiva, vull recordar –a part que el senyor Vilajoana tingui raó sempre d’estar a punt de contestar, perquè se li adrecen
moltes crítiques i, per tant, ho entenc–, vull recordar
que la competència... –calli un moment, per favor, perquè, si no, no puc parlar jo–, vull recordar-li que qui té
la competència exclusiva en matèria de cultura és la
Generalitat de Catalunya. Dit això, i que les proporcions són les que són, nosaltres doblarem el pressupost,
efectivament.
Sobre el tema del medi ambient, que ha citat al principi. És clar, vostès no poden parlar gaire de medi ambient, oi? I no poden parlar gaire de medi ambient perquè
la gran agressió al medi ambient que s’està produint a
Catalunya –secular, diria– és la que s’està produint en
aquest moment entorn del Pla hidrològic nacional, que
vostès van rebutjar en aquesta cambra i vostès van votar a favor a Madrid. Si enviar 1.100 hectòmetres cúbics
l’any cap al sud no és una agressió al nostre ambient, si
dessecar el Delta o bé després recuperar-lo amb unes
inversions multimilionàries de 600.000 milions que no
s’haurien de fer, perquè el riu ja ho fa i de franc, no és
una agressió al medi ambient, si no és una vulneració
de l’esperit de Rio i de les successives conferències que
hi ha hagut en matèria de medi ambient i de totes les
agendes 21 que hi ha i que diu que vostès volen fer, ja
em diran el què és. Per tant, en fi, m’estalvio d’entrar
massa en aquest tema.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Sobre el tema de l’aeroport, diuen que el PSOE ja va
començar a fer l’aeroport de Madrid. I és veritat, va
començar a dibuixar un segon aeroport de Madrid, amb
preocupació, per la meva banda, en aquell moment, no
perquè no cregui que Madrid hagi de tenir un altre aeroport, sinó perquè crec fermament que hi ha un esquema diferent i superior i millor, que és el que nosaltres
hem de recolzar, que és que hi ha d’haver un gran aeroport a Madrid, segurament més gran que el que hi ha
–això dóna per a més–, però hi ha d’haver un gran aeroport al Prat. I el país dóna de si, per a això, i el mercat dóna per a això. Això és el que jo li demano al senyor Cascos i li prego que vostè, a través del senyor
Rajoy, amb el qual té tan bona relació darrerament, li
faci arribar que, si ell creu que el mercat no dóna per a
més, per a més d’un aeroport transoceànic a Espanya,
que deixi que el mercat decideixi, que no sigui el senyor Cascos qui decideixi per nosaltres i pel mercat si
sí o si no hi ha aquesta possibilitat i, per tant, que deixi que les institucions financeres potents de Catalunya,
que ja hi estan disposades, entrin en consorcis publicoprivats per gestionar una infraestructura que, en aquest
moment, és rendible, s’autofinança i encara té perequació per enviar diners a la resta de l’Estat i finançar altres aeroports.
El PSOE va començar a fer l’aeroport de Madrid nou,
sí, però el PSOE va fer coses que el PP no ha fet. Per
exemple, els Jocs Olímpics amb nosaltres. I en el moment en què la Generalitat va dir que no volia estar en
el holding olímpic –i ho entenc, perquè tampoc era que
anessin sobrats de diners–, s’havien d’invertir 200.000
milions en infraestructures. Vam arribar a un acord amb
Solchaga de partir-nos aquestes inversions per tres,
Estat, Generalitat, Ajuntament; Solchaga va dir que sí,
la Generalitat va dir que no. Vaig haver de tornar a Madrid a veure el senyor Solchaga per anar a mitges i vam
anar a mitges i, per tant, en el holding olímpic, ells hi
van participar exactament amb el 50,1%. Presidint el
senyor Santiago Roldán, que va fer, una aportació esplèndida al que va ser la transformació de Barcelona en
infraestructures bàsiques. Això, en el període de cinc
anys que portem de PP, no ho hem vist, aquesta passió
d’un govern de Madrid per fer una cosa molt important
a Catalunya i abocar-hi diners i considerar-se absolutament, doncs, protagonista d’aquest esforç; senyors de
Convergència i Unió, no hem vist que vostès hagin
aconseguit que el PP, en fi, s’embarqui en aventures
positives a Catalunya amb la mateixa il·lusió.
Vostè ha parlat de discapacitats i ha parlat de menors,
i jo no sé vostè el que visita o no visita o què coneix o
no coneix. Jo li diré que vaig estar a Sitges, en l’assemblea d’entitats que tracten amb els temes de discapacitats. No vaig veure un gran entusiasme per la política de
la Generalitat. Això és tot el que vull dir, perquè tampoc no vull instrumentalitzar opinions d’altres. La senyora Marina Geli i la senyora Pilar Malla li’n poden
parlar amb més detalls, no? Però, clar, elles no podran
parlar; vostè sí, però elles no, perquè aquest és un debat molt curiós. A l’any 2001 –a l’any 2001... Sí, és un
debat amb tres presidents: un president, un candidat a
president i un altre senyor que no ho és, però que, en fi,
també intervé dos hores si cal. Vejam, jo crec que és bo.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
20
En fi, jo ja vaig dir una vegada –i la senyora de Gispert
m’ho ha retret– que a la millor seria bo que cada any
féssim un debat d’aquests. No vaig dir que poséssim
una moció de censura, però em referia que és bo que,
a més a més del debat de política general, en el qual el
president va parlar sis hores i els altres en van parlar
mitja, més un quart, més deu minuts, doncs, n’hi hagi
un altre en el qual el Govern faci d’oposició, com és el
cas avui, i que aleshores el públic de Catalunya, tot plegat, es pugui fer un cabal més correcte del que són les
propostes. Però, en fi, ella es va enfadar molt perquè jo
vaig dir que això seria molt bo cada any i diu: «Això és
una falta de respecte al Parlament.»
Home, no, no és una falta de respecte, és considerar que
aquest Parlament pot arribar a ser molt més del que és
–amb tot el respecte pel que ha sigut, que ha sigut
molt–, perquè pot arribar a ser comprès i entès i sentit
pel poble de Catalunya, en fi, amb molta més propietat
i amb molta més proximitat. Això serà! I sap el senyor
president del Parlament –sap el senyor president del
Parlament– que jo he demanat que aquest Parlament es
reuneixi, alguna vegada –una vegada l’any, que no fa
dany–, doncs, en alguna capital comarcal; que anéssim
a Tortosa per debatre, precisament, l’organització territorial de Catalunya; que anéssim a Puigcerdà per discutir de les polítiques de muntanya i de les polítiques
del Pirineu, i crec que, amb això, hi guanyaríem molt,
nosaltres, i ells també, no?
Però, en fi, estem en el debat que estem i, contestant el
tema de la preocupació social i per la infància i els discapacitats, jo li haig de dir que, amb la senyora Pilar
Malla, només a l’any 2001, hem visitat el Centre d’Infants del Raval, el Centre Marianao de Sant Boi, el
Centre Arrels, el Centre Català de Solidaritat, Sant Joan
de Déu, el Centre de Transeünts i el Centre de Malalts
de Sida, la Comunitat Terapèutica de Can Puig, que ja
coneixia, el Centre Sintra del Raval, el Centre d’Immigrants de Teresa Losada, que es diu Bayt Al Taqafa, i el
Centre Ibn Batuta, que porta l’amic Mohamed Chaib.
No és que ens falti informació, d’això, el que ens falta
és la possibilitat de posar-la en pràctica en un govern,
que és el que volem fer i el que ens porta avui aquí.
Hem vingut per això.
Sobre el TGV Madrid-Sevilla o Barcelona-Madrid. A
l’any que això es discutia –l’any 91, en fi, una mica
abans, segurament a finals dels vuitanta–, nosaltres vam
dir sempre que estàvem a favor del Madrid-Sevilla i sabíem que això no era popular. Vam atendre l’argument
de Felipe González que deia: «Si no es fa Madrid-Barcelona ara, es farà algun dia, i si no es fa el MadridSevilla, és possible que trigui segles.» Sí, poden riure,
però era un argument que tenia la seva solta i, per altra
banda, nosaltres vam seguir el criteri de l’alcalde de
Montpeller quan va estar aquí, a Barcelona, l’any 86,
que és l’any en què Espanya entrava al Mercat Comú i
els francesos ens tombaven els camions a la frontera, i
ell va venir aquí per dir: «Je suis pour..., jo estic a favor
de l’entrada d’Espanya al Mercat Comú» –va dir– «i hi
estic a favor perquè jo no vull que Montpeller sigui un
cul de sac: jo vull que nosaltres siguem un terrain de
passage» –va dir ell. I jo crec que nosaltres hem de fer
el mateix. Nosaltres estem interessats que tota la penínPLE DEL PARLAMENT
sula Ibèrica fins a Gibraltar sigui potent, sigui rica, es
desenvolupi i estigui ben comunicada.
Si això ha de trigar molts anys i es pot fer fer una drecera, jo penso que ha sigut bo, que serà molt bo que
això, efectivament, continuï amb el Madrid-Barcelonafrontera. Llàstima que no pugui ser l’any 2004. Era un
compromís important i, psicològicament, a nosaltres
ens hauria anat molt bé. Serà el 2005 que travessarem
la frontera, però, en tot cas, no repeteixo l’esquema que
ja vaig presentar ahir, l’esquema d’Espanya que nosaltres volem –que Catalunya vol– i que a Espanya li convé, que no és el del PP, que no és el de la mania radiocèntrica que tota la resta que no sigui una estrella és pur
«barullo».
No els el tornaré a repetir, però jo crec que nosaltres hi
hem jugat poc: ens vam seduir molt per la idea del TGV
com una fugida cap a Europa i podríem anar cap al
nord d’Europa, on la gent és, com deia un poeta, il·lustrada, lliure, feliç, educada, etcètera, no? I rica. I és
veritat, i aquesta és una pulsió que tenim, però nosaltres
hi hem de portar, senyor president, tota la Península
darrere, perquè, si no hi portem la Península darrere, no
hi aportarem, a Europa, allò que ells ens demanen que
aportem per deixar-nos entrar de debò en el nucli central de les decisions europees. Ja saben vostès –i perdonin l’excursió–, ja saben que a mi m’agrada que el
Mediterrani..., el Mediterrani hi ha de ser; nosaltres
hem d’aconseguir que el Mediterrani sigui la gran preocupació d’Europa a partir del 2004. Estem d’acord
amb l’Est; sabem que Europa va néixer per evitar guerres mundials i, per tant, ha de ficar dintre tots aquells
que les van provocar, però hi ha d’haver un moment en
què s’adoni que la guerra no vindrà d’allà. Ja ho vaig
dir el dia del debat de política general: pot venir d’una
altra banda, i, aquesta altra banda, nosaltres l’hem de
ficar en el quadre de les prioritats europees.
Volia parlar també un moment d’educació. No li passo
això de l’educació, això que, a l’educació, nosaltres no
ens hi hem abocat i... Miri, és la nostra preocupació,
però és que ho és ja des del 1920, com si diguéssim. Ja
la Unió Socialista de Catalunya i en Campalans i companyia ja ho deien, això, que la política era pedagogia
i que... Nosaltres creiem que Catalunya ha perdut el fil
de la gran tradició pedagògica catalana, ho creiem. L’ha
perdut, i l’hem de retrobar. No dic que l’ha perdut el
Govern, dic que Catalunya, en aquest moment, si haguéssim de ser sincers, no es considera ella mateixa
amb la tranquil·litat, en fi, amb la confiança en ella
mateixa en què estava, fins i tot, en els anys del franquisme i, per descomptat, en la República i abans. I
aquesta és una història que l’he seguit molt de prop, des
del Mont d’Or i els primers canvis de les escoles privades que, sense ser públiques, ja tenien més de pública
que les públiques, que eren escoles «nacionales», de
«maestros nacionales».
Home, el Mont d’Or i les escoles que van crear –fa molts
anys, d’això, evidentment: els anys deu–, que van crear la tradició pedagògica catalana, no podien ser públiques, perquè les públiques eren de l’Estat i, aleshores,
hi va haver aquesta substitució. Hi va haver una substitució de la societat catalana fent d’estat no essent-ho,
eh? Després ja va venir la Mancomunitat i va venir el
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
21
que va venir. Després va venir la República, però tot
això va passar, en el seu inici, per una escola privada,
va passar pel Manel Ainaud i va passar per tota la gent
que se’n va anar a Chicago a veure el John Dewey i
seguir l’escola activa, etcètera, no? Ara, què ha passat
després? Després ha passat que, efectivament, ens han
dit: «L’educació és la seva competència.» I segurament,
no ens han donat tots els diners que ens havien de donar, però nosaltres, alguns, hem seguit amb la dèria que
el bo, bo, bo, era allò que es feia a part del públic –diguem-ne–, i que les autèntiques escoles experimentals,
avançades, etcètera, eren aquelles, i, com ja vaig dir
ahir, no es tracta de fer una escola bona, que sigui el
mirall de les altres, es tracta de fer un sistema bo.
I aquest sistema bo, que nosaltres podem fer, que hem
avançat molt per fer, en aquest moment, no el tenim.
Diguem la veritat: en aquest moment, no el tenim. Els
mestres, els professors no tenen, en aquest moment, el
recolzament públic; no tenen, en aquest moment, la
moral, la seguretat de tenir el país al darrere essent veritat que ells són aquells a qui hem encarregat de fer la
cosa més difícil del món, que és entomar totes les contradiccions que es viuen en la nostra societat en el dia
d’avui, de tipus ètnic, de tipus immigratori, de tipus
econòmic, de tipus cultural, etcètera, no?
I hem de fer aquest gest, aquest gest de dir: «Nosaltres
estem al costat de vostès.» No que estiguem més a favor de la pública que de la privada: és que la pública és
nostra; és que la pública és pública, és del públic, i
nosaltres representem el públic. És que nosaltres som
els accionistes, per dir-ho així, de la pública. Vol dir que
menyspreem la privada? No, jo m’he insurgit en contra de... Una vegada, en una reunió amb directors d’instituts, quasi no es coneixien, els maristes i els jesuïtes,
que van venir –uns altres van fallar–, però aquests van
venir amb els instituts públics i, pràcticament, vaig descobrir que no s’havien parlat mai –exagerant, perquè sí
que es coneixen. No pot ser!
Nosaltres per això proposem una cimera pública-privada, amb el pare Rius i amb els representants de la pública, no només amb la Conselleria, per descomptat, on
aquests temes es discuteixin, i que no entrem més i que
no ens perdem més en la discussió de qui és el bo i qui
és el dolent: si no van junts, seran tots dos dolents.
Però diguéssim que aquí que representem la societat
tinguem una preocupació especial per la pública, perquè és la nostra en el sentit de la propietat i en el sentit que, poc o molt, ens sentim hereus d’una tradició
il·lustrada que vol que la República, en el sentit general
que el bé públic depèn enormement de l’escola.
Per últim... Per tant, no li admeto, senyor Mas, en fi,
algunes crítiques que ha fet en aquest sentit i m’agradaria acabar dient-li que això, en realitat, és un debat
d’investidura, que pot donar-se o no donar-se. En el
debat de política general el seu Govern va ser reprovat
pels representants de la majoria dels vots de Catalunya,
reprovat per Iniciativa, Esquerra i Socialistes - Ciutadans pel Canvi.
Si vostès segueixen igual, emparant-se en una minoria
de vots i en un fràgil escó de diferència en aquest Parlament per no governar i anar tirant –bé, perquè, aquest
SESSIÓ NÚM. 42.2
escó, se’ls pot canviar qualsevol dia–, i anar tirant; si
vostès insisteixen a estar a prop d’una aixeta que no raja, esperant que ragi; si segueixen negant la realitat –ja
en parlarem, dels diners, més endavant–; si segueixen
negant la realitat més evident, que és que vostès són en
aquest moment la part més gastada –més avorrida, anava a dir jo, aprofitant la paraula que vostè ha tret al
principi– i menys activa del catalanisme, la menys imaginativa, la més conservadora, la que menys valor afegeix a Catalunya, en aquest moment..., si vostès neguen
tot això i s’entesten a seguir governant amb el nacionalisme espanyol a Catalunya, no crec que la Legislatura acabi de mort natural.
Serà per una moció de censura, serà per una mala entesa dels dos nacionalismes, l’espanyol i el català; que
els bancs de la dreta, que són tots vostès, representen...,
serà pel que sigui, però dubto que les eleccions triguin
dos anys a arribar. El que vostès dos, Convergència i
PP, han pactat –no dic Convergència i el PP; dic el que
han pactat–, té molt poc a veure amb l’interès de Catalunya –i faig aquesta distinció perquè vull remarcar
que, al Partit Popular de Catalunya, jo crec, se li deu un
respecte que moltes vegades en aquesta cambra no s’ha
tingut. Per tant, dic que, respectant tothom, el pacte que
vostès dos han fet no serveix l’interès de Catalunya. Té
a veure molt més amb l’interès de la coalició Convergència i Unió , que, per cert, encara s’han de casar,
sembla ser –Convergència i Unió–, un dia d’aquests;
són els eterns promesos que mai s’acaben de casar.
Crec que és pel novembre, ara, no? (Remor de veus.)
Novembre o desembre. Quan es casin, quan es casin,
ens convidaran... (Persisteix la remor de veus.) Només
els demano que, quan es casin, abandonin la casa pairal del senyor Aznar. (Remor de veus i rialles.)
És clar, és clar: tot això que vostès fan té a veure més
amb l’interès del Govern espanyol, que és molt legítim,
que és molt legítim –però no és el mateix que l’interès
de Catalunya–, i la pretensió de vostès que l’esquerra
espanyola i la dreta espanyola són el mateix de cara a
Catalunya és inútil. Aquesta pretensió, senyor Mas,
senyor Pujol, o senyor Pujol, senyor Mas, és inútil. Ha
fet un servei al país durant un anys, que no m’atreveixo a xifrar –ja ho faran els historiadors–, però en aquest
moment és absolutament inútil i serveix, només, per a
la paralització de la política catalana. «Res no es pot fer
perquè les coses són així i ells són tots iguals i no hi ha
manera de tenir aliances bones fora de casa». Tot això
es basa en un apriorisme nacionalista que, com tots els
apriorismes, és obvi: tots són espanyols, tos dos, però
els uns van fer la Constitució amb el nacionalisme català i el socialisme català i els altres no hi eren, encara.
Fraga, sí que hi era –perdó–; és l’únic que supera Pujol en longevitat política i en contradiccions internes,
crec jo.
Les esquerres espanyoles van conduir el país a l’entrada a Europa i a la NATO (veus de fons). El Partit Socialista Obrer Espanyol va ser el primer de trencar el
malefici d’enviar el primer impost sobre la renda a Catalunya –els altres van seguir. Vostès pretenen que ara
ens va millor amb el PP, però això no s’ho creu ningú.
Ens hauria d’explicar el Partit Popular com s’ho farà
perquè les autonomies no li saltin al coll, si se li acut,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
22
al senyor Montoro, d’aplicar estrictament la fórmula
que van pactar el senyor Homs i els altres senyors que
representaven altres autonomies i el senyor Montoro,
perquè, si apliquen aquesta fórmula aquest any, l’any
que ve hi sortirem tots perdent i em penso que faran bé,
amb el pressupost de l’Estat, de fer alguna giragonsa i
augmentar la xifra.
Moltes gràcies, senyor President.
El president
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
En nom del Govern, té la paraula l’honorable conseller
senyor Artur Mas.
El conseller en cap
Sí; moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, senyor Maragall, molt breument, perquè la
resposta seva, realment, ha estat molt succinta; simplement, per fer referència a algunes coses que ha dit.
En primer lloc, deixi’m constatar, una vegada més, que
vostè no té ni respostes ni propostes, perquè, escolti’m:
se li han posat tants temes a sobre de la taula, de mancances seves, de debilitats estructurals, d’oblits molt grans,
que vostè tenia una ocasió, fins i tot, per reconèixer humilment que, simplement, se n’havia oblidat. Ha dit una
cosa pitjor, molt pitjor, que a mi encara em preocupa
més, després d’escoltar-lo per segona vegada. Ha arribat
a dir: «És que algunes coses que no he dit tampoc són les
més importants.» Ha dit això; sí, sí que ha dit això: «Algunes de les coses que no he dit no són de les més importants», i és clar, aleshores, encara em deixa més preocupat que en la seva intervenció d’ahir, perquè no sé si
recorda la llista que li he fet al començament, no?
Però li he dit que no hi podia haver programes socials si
no es parlava d’exclusió, que no hi podia haver programa social si no es parlava de la gent jove, de la d’avui;
que no hi podia haver programa social si no es parlava
de la gent amb discapacitats, i vostè surt aquí i contesta: «Home, no he pogut parlar de tot però he parlat del
més important». Segurament, és que hi ha una diferència d’òptica real, entre vostès i nosaltres, perquè, evidentment, dir que això no és el més important a mi em
sembla, sincerament, que no pot representar, qui diu
això, una alternativa de govern seriosa a Catalunya –seriosa i responsable–, i no podia deixar de dir-l’hi.
La segona cosa que li voldria dir és que, a nosaltres, sí
que ens preocupa l’estabilitat; en el que no la convertim és en el fi últim de la nostra acció política. Miri si
ens preocupa l’estabilitat que, com li he dit abans, en
moments molt complicats, els hi vàrem donar a vostès
–miri si ens preocupa. Ara, és clar que l’hi vam treure; és clar que els la vam treure. Per què els la vam
treure? Perquè les circumstàncies que vostès estaven
patint –perquè la paraula és «patint»– en aquell moment eren circumstàncies que ja no es podien aguantar
ni un dia més, i vostès ho saben i no cal que entrem en
aquest debat perquè seria un debat molt complicat per
a vostès i molt fàcil per a nosaltres, però, simplement,
amb aquest exemple, el que li volia dir és que, efectivament, l’estabilitat ens preocupa –no ara, sempre– a
Catalunya i a Espanya, amb uns i amb uns altres, amb
PLE DEL PARLAMENT
independència total, senyor Maragall; no subjectes a
una disciplina en benefici de no sé quin interès partidista, sinó en benefici dels interessos d’aquest país que es
diu Catalunya i de la seva gent. En aquest sentit, efectivament, ens preocupa.
L’altra cosa que li volia dir –també molt breument– és
que, quan vostè parla de medi ambient, es traeix a si
mateix, perquè fixi’s en una cosa: vostè no ha entès,
encara –i a aquestes alçades, doncs, ja era hora que
vostè ho hagués assimilat al cent per cent–, que això és
un debat provocat per vostè, perquè vostè presenti un
programa. El nostre, el va presentar el president Pujol,
fa quinze dies, a aquesta cambra. Vostès ens censuren
a nosaltres. Com que a Catalunya, com li va dir la senyora Gispert, la moció és constructiva, no només ens
poden censurar sinó que s’han de presentar aquí amb
un programa alternatiu, que és el que vostè va fer ahir,
o, si no, què vàrem fer ahir? Escoltar el programa alternatiu, no? Doncs, escolti’m: quan hi havia aquest programa alternatiu a sobre de la taula, aleshores, no es va
parlar –senyor Ribó, ho sento molt– de sostenibilitat, ni
de discapacitats –ni físics, ni psíquics, ni sensorials, ni de
cap mena!–, ni de l’exclusió social, ni de la pobresa, ni
de l’habitatge, ni dels joves d’avui.
D’això, no en van parlar, i era la seva proposta; no jutgi la nostra. Vostès no es van voler defensar l’altre dia
amb un joc partidista i oportunista, posats a parlar
d’aquestes coses, perquè no van voler contestar al president de la Generalitat quan ell va fer un discurs aquí
de dues hores i mitja explicant el programa de govern
i l’obra de govern, que és el que havia de fer aquest
Parlament. Vostès, aleshores, van dir: «No, escolta’m:
ja ho farem d’aquí a quinze dies, que és quan ens interessa a nosaltres. Li interessa, al país? No ho sabem;
ens és igual, però ens interessa a nosaltres. Ho farem
d’aquí a quinze dies.» Doncs, escolti’m: avui han canviat les coses; avui és vostè que està a examen, i vostè
no pot venir aquí, simplement, a dir: «Vostè no està
autoritzat a parlar de política ambiental.» És clar que
n’estic, d’autoritzat a parlar, perquè vostè es presenta
per explicar-nos un programa de govern, i no en parla,
i, si no en parla, jo l’he de jutjar, i vostè hauria de tenir,
com a mínim, la sensibilitat suficient per dir: «Miri,
escolti: no m’hi va cabre», o allò que ha dit –pitjor,
encara–: «És que no era prou important o no era de les
coses més importants».
És vostè qui està a examen, senyor Maragall, i l’examen
l’ha passat molt malament; especialment, avui; avui
l’ha passat molt malament, perquè ha vingut aquí, podia donar respostes i no les ha donades, i em temo que,
si no les ha donades, almenys, a hores d’ara, és perquè,
potser, vostè no les té.
El tema dels Jocs Olímpics: «Barcelona assenta el seu
futur. La cascada de primeres pedres que està a punt
d’arribar suposa una transformació deu vegades més
gran que la dels Jocs Olímpics.» És un article signat pel
senyor Clos el 8 de juliol de l’any 2001, és a dir, ara
mateix. Quina història ens està explicant, senyor Maragall, de la productivitat dels nostres pactes amb el Partit
Popular? Vostè té..., vostè s’atreveix a pujar en aquesta tribuna a parlar d’infraestructures com n’ha parlat i
a dir que els nostres pactes amb el Partit Popular no han
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
23
servit per a res, que no tenen cap interès per a Catalunya, quan el senyor Clos diu: «Barcelona assenta el seu
futur. La cascada de primeres pedres –ho torno a repetir– que està a punt d’arribar suposa una transformació
deu vegades més gran que la dels Jocs Olímpics, i després diu, després diu: «És un moviment de terres deu
vegades més profund que el que es va dur a terme per
als Jocs Olímpics; no té equivalent en cap ciutat europea,
potser, amb l’excepció de Berlín.» Un moment –ara ve
la «i», senyora Figueras, que la preocuparà especialment: és cert (remor de veus) –tenia tant d’interès a
escoltar-ho que ara ho escoltarà en totes les seves paraules–, és cert que la Generalitat i l’Estat financen una
bona part d’aquestes infraestructures –aquesta és la
«i»– i, doncs, que els pactes (forta remor de veus) entre el Govern de la Generalitat...
El president
Perdó: prego a les senyores i als senyors diputats...
El conseller en cap
...Doncs, que els pactes entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat serveixen perquè, per exemple,
Barcelona tingui un nivell d’inversions públiques molt
més important que el que el senyor Maragall va aconseguir quan ell era alcalde de Barcelona –ves per on, ves
per on la utilitat! Tornem a estar en el mateix: quan ho
aconsegueix el senyor Maragall, tot és bonic, tot és florit, tot és positiu, tot és fantàstic; quan ho aconsegueixen
els altres, tot és negatiu, no serveix per a res, no té interès per a Catalunya, no té interès per a la seva gent.
Vostè creu que aquesta és una manera correcta, senyor
Maragall, d’analitzar les coses? Per cert, un afegitó:
quan, a vostè, el van ajudar a fer els Jocs Olímpics el
Govern del PSOE, i lamento molt que avui –veig que té
una fragilitat de memòria important– no hagi recordat
que, també d’una forma molt substancial, el Govern de
la Generalitat, perquè, això, vostè s’ho hauria d’apuntar
com un patrimoni propi seu i se n’oblida –i això és una
nota més de la seva visió i del seu mirall estrictament
partidista... Quan vostè diu això, s’oblida de dir que
aquell govern del PSOE que tanta confiança tenia amb
vostè i amb tots nosaltres, col·lectivament, perquè Barcelona no se n’anés massa de la ratlla –i Catalunya tampoc–, ràpidament, els va organitzar, al mateix temps, una
Expo a Sevilla i –i– una gran exposició, o una Olimpíada Cultural a Madrid –no fos cas, no fos cas que Catalunya brillés més del que calia o del que aspirava.
Nosaltres, senyor Maragall –nosaltres–, amb Unió, reforçarem els nostres mecanismes de relació. I sap per
què? Els reforçarem perquè sabem que Convergència i
Unió és el millor instrument per fer política catalanista a Catalunya. Així s’ha demostrat fins ara –no ho
diem nosaltres. I com que la nostra aspiració no és, com
vostè diu, anar passant, anar fent la videta –la nostra
aspiració apunta molt amunt, té el llistó molt alt–, nosaltres, el mecanisme principal per aconseguir aquesta
ambició per a Catalunya, aquest sostre per a Catalunya,
això, ho volem fer amb un instrument i amb un mecanisme reforçat. I això és bo, no per a Convergència i
Unió, sinó que serà bo i serà positiu per a Catalunya,
que és el nostre subjecte de preocupació.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Potser, a vostès, el que els convindria, com els he suggerit, dintre d’aquest llevar amarres, és que en lloc d’un
procés de tanta unió amb aquells que vostès estan, entressin en un procés d’una mica més de separació. Perquè potser d’aquesta manera ens podríem entendre
millor aquí i potser d’aquesta manera nosaltres podríem pensar que, realment, vostès han canviat en alguna
cosa, i que, quan vostè ens parla de canvi, realment pot
oferir algun canvi substancial a la societat catalana.
Evidentment, això no ho hem sentit.
L’última cosa que li volia dir és que vostè... Jo, la veritat és que no m’hi volia ficar, en això, no?, però vostè ho ha provocat, en el fons. Vostè diu que no sap si el
que estem fent avui entra o no exactament dintre de les
regles del joc. Sí, senyor Maragall, sí que hi entra, en
les regles del joc; si no hi entrés, en les regles del joc,
el president del Parlament no ho permetria. Entra a les
regles del joc. El que passa és que cada vegada més
tenim la sospita que vostè, les regles del joc, no se les
acaba de creure. I, si se les creu, se li nota massa que en
té dubtes. Ho sento però és així. Insisteixo: jo no he
provocat aquesta discussió, l’ha provocada el senyor
Maragall. I no voler acceptar les regles del joc, per
exemple, significa voler confondre sempre i permanentment el paper del Govern i de l’oposició.
Les regles del joc, senyor Maragall, diuen que nosaltres
estem al Govern i vostès a l’oposició. Això és el que
diuen les regles del joc –això és el que diuen les regles
del joc–, i això no es pot canviar, això és així, i s’han
d’acceptar aquestes regles, i a més a més s’ha de notar
que s’accepten aquestes regles del joc. I aleshores, vostè, el que no pot fer –el que vostè no pot fer– és intentar confondre l’opinió pública, perquè això és un
menyspreu a la gent; vostè no pot confondre l’opinió
pública dient: «Aquest Govern, el van reprovar la gent
que havien obtingut la majoria a les últimes eleccions.»
No, senyor Maragall, les regles del joc d’aquest país,
que tots hem de respectar per conrear la nostra cultura
democràtica col·lectiva i per apostar democràticament
cap al futur, diuen que, vostès, les eleccions del 99, les
varen perdre. I, per tant, el que ens va reprovar, en
aquest Parlament, no va ser una majoria, senyor Maragall, no confongui ni enganyi la gent; qui va intentar
reprovar en el debat de política general el Govern va ser
una minoria, que va perdre. Ho ha d’explicar així: qui
va intentar reprovar –intentar reprovar– el Govern va
ser una minoria que va perdre en aquest afany de reprovació. Va ser exactament això. Jo li demano que procuri
explicar a la gent les coses tal com són i no simplement
com vostè desitjaria que fossin.
I, ja que ha sortit el tema, tot i que no sé quin interès
devia tenir, deixi’m dir-li, senyor Maragall, que: vol dir
que no és molt pobre d’argument, ficar-se amb el meu
pentinat?
(Aplaudiments.)
El president
No sap la sort que té, senyor conseller, que s’hi puguin
posar, amb el seu pentinat. (Rialles i forts aplaudiments.)
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
24
El conseller en cap
Segur que deu tenir arguments millors... (Aplaudiments.)
El president
ment, pel debat d’investidura, sinó el que pensen els
grups parlamentaris que ara són els que parlaran.
Moltes gràcies.
(Remor de veus.)
Té la paraula el candidat, senyor Pasqual Maragall.
El president
(Pausa. Rialles i forta remor de veus.)
Moltes gràcies, senyor Maragall. (Pausa.) Ara, pel Grup
Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Rafael Ribó.
El president
Prego que en un debat de Moció de censura no es doni
promiscuïtat excessiva, perquè aleshores podem perdre
el nord.
(Remor de veus.)
Esperi’s un segon, senyor diputat, prego silenci, si us
plau. (Pausa.) Pot començar, senyor diputat.
Té la paraula, senyor Maragall.
El Sr. Ribó i Massó
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyores i senyors diputats, li he fet a
mans, li he fet a mans, al conseller en cap de la Generalitat de Catalunya el meu compromís per Catalunya,
que és el discurs que vaig fer ahir, tot sencer i polit,
perquè vegi que hi ha tot el que hi ha d’haver. I tenia la
recança d’haver-hi deixat alguna nota meva i per això
ho he anat a comprovar.
Bé, nosaltres hem parlat dels Jocs Olímpics justament
perquè ens semblava que era important d’assenyalar
que hi havien diferències entre el que es va produir fa
un temps i el que s’està produint ara, referent a les relacions entre el Govern de l’Estat i els interessos de
Catalunya. El senyor Clos, que està avui aquí present,
a més, va dir –i va dir molt bé– que la inversió que es
mobilitzarà entorn del 2004 serà molt més gran que la
que es va mobilitzar entorn dels Jocs Olímpics. El que
passa és que del que no estic tan segur –el «del que ja
no estic tan segur» no ho ha dit ell, però ho dic jo– és
que la participació de la Generalitat en aquestes inversions el 2004 sigui tan important com hauria de ser.
Això és l’única... Deixem-ho aquí; vostès en el moment
en què convingui –en el moment en què convingui– es
comprometen fermament a fer totes les inversions que
hagin de fer i ho diuen públicament, i sortirem de dubtes sobre aquesta qüestió –sortirem de dubtes.
Senyor Mas, la veritat és que una persona com vostè,
que ha dit que..., i com la senyora Gispert, també, que
han dit que tot això era un vodevil, que tot això és una
funció en la qual l’únic que es vol és el lluïment personal, etcètera, que no té cap interès des del punt de vista dels interessos de Catalunya, que això són ganes de
fer publicitat. No entenc com vostè té el coratge, aleshores, de venir aquí a fer el discurs que ha fet, de la llargària que l’ha fet, no sent, com no és, president del
Govern –i respecto totalment el criteri del president del
Parlament respecte de l’oportunitat o no de la seva intervenció aquí en aquest moment.
Però, cregui’m, el meu interès avui està a sentir els grups
parlamentaris, saber exactament què és el que han de
dir respecte de la proposta que se’ls va fer. Efectivament, aquest és un debat en el qual nosaltres hem presentat un programa i volem saber no el que en pensa el
Govern, que en bona mesura ja ho sabíem, efectivaPLE DEL PARLAMENT
Moltes gràcies, senyor president. Senyor candidat, nosaltres coincidim amb la diagnosi que s’ha expressat
abans de la proposta programa, tenim diferències en
l’estratègia i en el programa, i ho explicaré, també, a
través de les aportacions que faria el nostre Grup Parlamentari a aquest debat.
Coincidim en la diagnosi com hem coincidit els tres
grups parlamentaris de l’esquerra de la cambra els darrers dos anys. El Grup d’Esquerra Republicana, el seu
i el nostre portem moltes vegades..., votant resolucions
i fent propostes que coincideixen amb aquella diagnosi. En concret, ho hem expressat amb paraules textuals
de tots nosaltres. El mateix Carod-Rovira, en nom d’Esquerra Republicana, li deia a Jordi Pujol en un debat de
política general, de l’any 2000: «La societat catalana va
molt bé, qui no van bé són vostès, que tenen una mala
gestió.» Sectors molt importants de l’opinió pública
catalana coincideixen en aquesta diagnosi, no només
els que es mobilitzen –com el cas de l’Ebre, les Gavarres o els mestres o la salut mental–, ciutadans, sectors
amb els seus corresponents interessos. I en podria explicar moltes, d’anècdotes, com la de fa dos dies, quan
un alt dirigent de la banca catalana em deia: «Fa falta
aire fresc a la Generalitat de Catalunya.»
Hi han motius a balquena per al canvi, per a la nova
etapa. L’actual situació política fa una olor d’estancament, d’exhauriment, i, a més, és molt humà: són massa
anys, de tota una institució, de tot un equip, de tota una
forma de fer; que fins i tot des de dins del mateix equip
hi ha una percepció d’això: Duran i Lleida al paranimf
va tenir frases molt concretes que calia replantejar-se i
revisar a fons el que era la seva proposta política.
Els resultats del 99 ho varen expressar, quan va parlar
a la ciutadania. Va anar pels pèls, sí que va anar pels
pèls, però amb vot popular, no. Amb vot popular –i
aquí, senyor Maragall, li ho torno a recordar–, l’opció
més votada es deia Partit Socialista de Catalunya - Ciutadans pel Canvi - Iniciativa per Catalunya - Verds. Si
vostè li treu aquest sumando final, l’opció més votada
hauria estat Convergència i Unió. L’any 99 també els
resultats eren d’aquesta percepció. I, de la majoria, els
dic molt «carinyosament» que espero que estiguin molt
agraïts a Izquierda Unida i als que varen provocar, en
el nostre cas concret, una divisió que va restar alguns
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
25
diputats perquè ara hi hagués unes altres persones assegudes en aquest banc de Govern.
Però hi han motius molt profunds per parlar que cal
obrir una nova etapa: el doble joc que vostès fan sobre
l’autogovern constantment; promeses electorals o propostes solemnes de Jordi Pujol candidat al debat d’investidura sobre l’autogovern que estan per complir;
l’intercanvi partidista constant d’aquest tema amb qui
governi, sigui qui sigui, a Madrid. La consellera Núria
de Gispert va citar les lleis del PSOE antiautonòmiques.
I va citar la Llei de bases de règim local, la de forces i
cossos de seguretat de l’Estat, etcètera. Totes elles, senyora Gispert, van ser elaborades per la coalició del
Govern del PSOE amb el Grup Parlamentari de Convergència i Unió. I li diré, concret, fins i tot amb persones: Eduardo Martín Toval, en nom del Grup del PSOE,
i Miquel Roca i Junyent, en nom del Grup de Convergència i Unió. Moltes d’elles, varen ser dutes al Consell
Consultiu per part d’aquesta cambra, el Consell Consultiu va dir que eren inconstitucionals i vostès, en
aquesta cambra, van impedir amb el seu vot que hi recorreguéssim.
O sigui, ja n’hi ha prou, d’aquest doble joc. Com varen
practicar fa molt poc amb Esquerra Republicana al darrer debat de política general. Les resolucions abrandades contra la Llei d’estabilitat financera, pressupostària,
i l’endemà vota a Madrid –l’endemà, eh?– a favor
d’una sèrie d’articles, entre els quals els que ataquen
l’autonomia financera dels ajuntaments de Catalunya.
No és una coincidència casual, no és un acord de conveniència, és una clara coincidència social, són dues
opcions complementàries, especialment des dels resultats de les darreres eleccions generals. Ara –ara–, senyor Pujol, potser en aquest situació li ve un moment
de petit marge d’acció amb el cas Gescartera, si és que
–com es poden ensumar els analistes polítics– acaben
votant una vegada més per tapar les vergonyes del que
pugui ser la corrupció en el Govern Popular.
La diagnosi és aclaparadora quant a l’obra de Govern
i la necessitat d’un canvi. He començat per raons humanes, fins i tot. Ho és en temes d’administració. Com és
possible que encara ningú s’adoni que són opcions nacionalistes com Convergència i Unió Democràtica, que,
amb nosaltres, lluitaven contra el centralisme de Madrid a la clandestinitat, qui ha instaurat a Catalunya un
nou centralisme que es diu Barcelona, desconfiant de la
distribució territorial del poder? Ho han fet vostès. Tenen noranta-dos serveis, sobre cada cent que té la Generalitat de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, amb
una macrocefàlia d’Administració com la que varen
heretar, amb una administració que té sectors importants de clientelisme i amb casos de corrupteles que no
han reconegut ni combatut mai, malgrat, de vegades,
fins i tot, evidències judicials.
Són aclaparadores les raons en el tema territorial. El
territori, per vostès, és un bé que, malgrat que és, en les
seves agressions, irreversible, està a mercè de les opcions econòmiques. Ho han demostrat ara fa molt poc a
les Gavarres; en podríem parlar a bastament, si tingués
temps, senyor Mas, amb el tema de l’aigua, amb l’energia, amb l’aposta per una determinada mobilitat privada..., i la senyora Núria de Gispert em cita el cas de la
SESSIÓ NÚM. 42.2
Terra Alta, quan tot just desembre vinent s’acabaran les
obres d’una primera fase d’un regadiu que té set fases,
sense xarxa elèctrica, encara, per fer-ho funcionar i que
poden trigar anys per rebre un reg de suport, un reg de
pagament en aquella comarca tan pretèrita. Podria allargar-me extensament sobre motius que emanen de les
polítiques que vostès tenen de cara a les persones.
Agafo el cas més espectacular i clamorós: les mancances
en els temes de benestar social. Per vostès, les polítiques
socials són sempre residuals; per exemple, hi dediquen
tan sols el 3% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Ho diu el Síndic de Gregues any rere any. Aquest
Govern no té polítiques socials adequades per als problemes de Catalunya. El cost de les polítiques socials, el fan
recaure a les famílies i, molt en concret, sobre les dones
i també als ajuntaments, els quals els neguen diner públic
per dur a terme aquelles funcions.
Un claríssim cas és de les polítiques de cara a les persones dependents. Senyor Mas, recordi que el Govern
del qual vostè forma part només atén l’1,7 de persones
en situació de dependència a tot Catalunya. Recordi
que el que sí que fan és un discurs absolutament ideologista conservador: «La família –ho diu Jordi Pujol,
textualment, sobre la família– és el que serà qui salvi
l’estat de benestar.» Una família vista amb ulls carques,
sociològicament inexistent –perquè això ha variat absolutament a Catalunya– i mancada de polítiques de
suport econòmic. Això, sí: hi ha la dona: que no treballi, que es quedi a casa, que tingui cura dels petits perquè no fan escoles bressol, senyor Mas, i que tingui
cura dels grans. Aquesta és la seva concepció –un altre
motiu per coincidir.
El tema de l’ensenyament és aclaparador. Ha tingut vostè, en parlar amb el candidat, l’atreviment de tocar el
tema de les escoles bressol. Sap –i això no ho pot amagar, perquè són estadístiques molt transparents– que de
tots els nens i nenes escolaritzats en escoles bressol
només el 8% –només el 8%– està en escoles bressol de
la Generalitat. Hi ha ajuntaments, com el de Sant Feliu
de Llobregat, governat per Iniciativa per Catalunya Verds, que atén el 100% de la demanda. Però podria
parlar-li dels sous dels mestres, dels barracons, etcètera, etcètera, eh?
I, per últim, li podria parlar de raons que afecten allò
que vostè ha llegit per boca d’un altre, un altre que seria bo que pugés a la tribuna a parlar –no vostè, que llegeix els textos del senyor Pujol–, quan ha parlat solemnement, al final, de Catalunya. Ha de saber, en primer
lloc, que aquesta Moció de censura no s’adreça a vostè, senyor Mas. Si llegeix el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i veu el títol de la Moció de censura,
diu: «Moció de censura al President de la Generalitat»,
que, fins ara, el tenim entre bambolines i, fins i tot,
passant-li papers, com aquest text tan solemne que està
llegint sobre la gran Catalunya que s’ha de salvar.
Miri: també sobre això hi ha motius. Tants anys parlant
tan solemnement de la identitat i tenen el pressupost de
Cultura més baix de comunitats autònomes homologables amb la nostra o d’unitats subestatals, com pot ser
el Quebec o altres de similars que siguin homologables
amb la nostra, i en aquest mateix camp d’identitat caPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
26
talana, els haurien de pujar els colors a la cara quan
parlen de temes tan senzills com Països Catalans.
Per tant, senyor candidat, nosaltres coincidim, com ho
fa Esquerra Republicana, com ho fa el seu partit i com
ho fan tants sectors socials de Catalunya, en la diagnosi
del que està passant políticament. Per això, vàrem votar, fa molt poc, dos, tres grups plegats, una moció de
reprovació a l’actual Govern. Coincidint que cal una
nova etapa, no coincidim amb les estratègies que caldria emprendre per obrir-la. Nosaltres vàrem parlar que
caldria convocar eleccions. Evidentment, això depèn,
és una competència que té el president de la Generalitat. Al poc temps d’haver llançat la proposta d’Iniciativa per Catalunya - Verds, s’hi va afegir Esquerra Republicana, que va dir que també veuria amb bons ulls,
segons en quines condicions, la convocatòria d’eleccions i vostès mateixos també ho varen considerar públicament. Vostès, fa nou mesos, van anunciar una moció
de censura com un instrument per a aquesta nova etapa. I, poc després, Esquerra Republicana –crec que el
mateix Josep-Lluís Carod-Rovira– va anunciar que ells
també farien la seva pròpia moció de censura. Per tant,
també considerant aquesta possibilitat. Li faltaven, evidentment, dos diputats, que algú hauria d’afegir-li, perquè hi poguessin arribar.
I, per últim, tenim la tercera proposta, que és un pacte
nacional com el que ens va proposar Esquerra Republicana en el darrer debat de política general. Analitzem
aquestes tres propostes per veure si serveixen per superar l’actual situació i obrir aquesta nova etapa. El pacte nacional és una proposta molt seriosa. Fa molts anys
que diversos grups parlamentaris fan propostes pràcticament idèntiques. Nosaltres parlàvem d’un acord nacional sobre l’autogovern. Calia fa molts anys i segurament cal i continua sent necessari. La pregunta, molt
senzilla, a fer-se és: per què no s’ha produït fins avui
amb vint-i-un anys de Govern de Convergència i Unió,
de presidència de Jordi Pujol, un pacte similar?
Per què no ha estat el mateix Jordi Pujol –que ho hauria d’haver fet– qui hagués proposat, amb una visió
transversal des d’una transició plural, un pacte similar?
Per què Jordi Pujol, coneixent la solidesa de dirigents
polítics que provenen de la transició, com Josep-Lluís
Carod-Rovira, quan estava a l’Assemblea de Catalunya,
o com Pasqual Maragall, quan estava al Moviment de
Funcionaris Democràtics, o un servidor, amb tota humilitat? Per què, coneixent aquesta solidesa, ha estat
incapaç –o no ha volgut–, en vint-i-un anys, de fer una
proposta similar? Ara, no s’hi val; no és creïble. És que,
a més, no és factible; sona a cortina de fum, sona a coixí partidista per ajudar Convergència i Unió, encara que
sigui legítim, també, per ajudar els interessos de partit
d’Esquerra Republicana. Recordin –recordin– l’any 80,
quan van investir Jordi Pujol president de la Generalitat amb els vots d’Esquerra Republicana i amb els vots
de Martín Villa, que estava en aquesta banda de l’hemicicle; i que els van prometre que els reformarien l’Estatut a la primera Legislatura.
Recordin el que deia el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira al debat de l’any 2000 –any 2000, eh?, 4 d’octubre
del 2000. D’aquí a un any, senyor president, quan no
hagi sortit bé la negociació del sistema de finançament,
PLE DEL PARLAMENT
quan l’ofensiva anticatalana i antiinteressos econòmics
de Catalunya reprengui amb força, aleshores, no ens
vingui a trucar a la porta; aleshores, no ens diguin: «Ei,
que hi ha algú?», perquè no hi serem; nosaltres ja estarem pensant a treballar per saltar la paret. Perdoni perquè, segurament, no li he donat l’èmfasi que li va donar vostè però són les seves paraules. No creem un nou
miratge nacionalista, no mobilitzem brunetes mediàtiques per fer veure que aquest és el tema que avui té
plantejat el país. El dilema principal del país no és Catalunya - Espanya; el dilema principal és obrir una nova
etapa amb una opció progressista i plural, o continuar
amb l’opció conservadora –no pas plural. Com es pot
pretendre, ara, pactar amb qui depèn del PP? Com es
pot pretendre pactar, ara, amb qui té les responsabilitats
de vint-i-un anys de govern i amb aquella diagnosi anterior? Com es pot pretendre obrir una nova etapa amb
els mateixos que governen de sempre?
Hi ha una segona proposta, que és la que estem discutint aquests dies –ahir, avui–: una moció de censura. La
moció de censura –ho vull recordar no pas per deformació professional– al nostre ordenament jurídic és
constructiva, no més ho és que a la República Federal
Alemanya, a l’Estat espanyol i a les comunitats autònomes que ho varen copiar. Però vull recordar que, l’any
80, a la primera Legislatura, quan vàrem redactar la
Llei del Parlament, del President del Consell Executiu,
vàrem pactar l’equilibri –ningú tenia majoria absoluta–
que hi hauria moció de censura constructiva però que
el president de la Generalitat no tindria la facultat de
dissoldre el Parlament. Una forma clara del seu tarannà de govern és que aquest pacte se’n va anar en orris,
el van esmicolar, quan van aconseguir la primera majoria absoluta, per convocatòria d’urgència, en setantadues hores; per por que vingués de Banca Catalana, es
va introduir en les lleis de Catalunya la facultat de dissolució a mans del president. És un estil de governar.
Aquell pacte institucional se’n va anar –perdonin– a fer
punyetes per conveniències partidistes.
La moció de censura serveix sempre per iniciar alternatives. Això, ho saben perfectament. És el cas de Josep
Benet, de Felipe González, de Beiras a Galícia, d’algun
candidat de Convergència i Unió que ha dit aquests dies
que s’ho està plantejant per fer-ho al seu propi ajuntament, i, l’any 82, en vam veure un en aquest cambra, i
el PSC aleshores va dir que hi havia motius per presentar-la, però que no considerava que era oportú votar-la,
i Esquerra Republicana va votar en contra, malgrat els
flagrants incompliments que feia el Govern de Catalunya, com el que he cita de reforma de l’Estatut.
Avui, el candidat que encapçala aquesta Moció de censura, Pasqual Maragall, ha exposat un programa de
partit. Perdó: ahir, el candidat va exposar un programa
de partit, del PSC - Ciutadans pel Canvi. Una proposta, un programa, un bon programa de govern, del partit més important de les esquerres amb un candidat clar,
el que està més assenyalat a l’opinió pública per substituir Jordi Pujol, però és un programa de partit, senyor
Maragall, i un programa de partit –fins i tot, també, per
definició: partit polític: polític és el tot, partit és una
part–, un programa de partit sempre és una part, és parcial i, per tant, és incomplet. Per tant, no pot satisfer
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
27
totes les expectatives de canvi o d’obertura d’una nova
etapa. Hi ha expectatives –ho he dit al principi– al país
i, entre les esquerres, per a una nova etapa, però no les
pot satisfer.
Primer, per error de procediment: no ha fet cap negociació d’aquest programa abans de portar-lo a aquesta
cambra amb possibles partners, altres grups que hi
poguessin participar. No s’ha fet cap consulta ni treball
previ, i hauria estat molt més potent impulsar-ho en
forma més plural. Jo els reclamo més respecte pel pluralisme. Primer, per matemàtica electoral: ningú pot
esperar al 2003 a arribar a la majoria absoluta; segon:
l’hi reclamo, perquè ja l’any 99, com ja li he dit, l’opció més votada era plural; tercer: perquè hi hauria més
impuls i més força, i quart: perquè, fins i tot havent fet
les coses amb temps –nou mesos– ben fetes, a la millor,
la votació d’avui o de demà –no sé quan serà– hauria
estat, encara, més nombrosa. Són tres sumands diferents com els que governem la ciutat de Barcelona, de
fa molts anys –Esquerra Republicana s’hi ha afegit fa
poc, però també hi és–: Esquerra, PSC i Iniciativa per
Catalunya - Verds, i hi ha molts més sumands encara de
forces polítiques i socials que volen obrir aquesta nova
etapa.
Jo ho dic a totes les esquerres en general: l’aplicació de
les nostres polítiques, la de cadascun de nosaltres, no
serà possible si no hi ha un canvi a Catalunya, i el canvi,
a Catalunya, no serà possible sense la presència plural
de forces d’esquerra –també i amb un paper important
d’Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds a la nova majoria, des de la diferència, sense dispersió, com ha fet sempre la dreta! Com és que encara
no ens hem assabentat que ho ha fet sempre molt bé:
barallar-se i, en les coses de les garrofes, saber estar ben
junts, a l’hora de votar en coincidència social; si no, no
hi hauria canvi; si no, no seria possible fer avançar
aquelles polítiques.
Per això, jo, ara, amb orgull, vaig a aportar el que nosaltres creiem que cal per a aquesta nova etapa i per a
aquest canvi en nom del meu Grup Parlamentari i de la
meva formació política, constatant, en primer lloc, una
primera diferència en el camí a emprendre per a aquesta situació: nosaltres som partidaris de convocar eleccions, de donar vot, veu a la ciutadania perquè expressi
si és veritat, o no és veritat, que hem arribat al final
d’una etapa. I jo li demano, senyor candidat, el seu
compromís que, si guanyés la Moció de censura, convocaria eleccions, tant per motius que, per guanyar-la,
només seria factible si hi hagués canvis de vot com per
motiu de respecte a l’opinió pública, o com per protagonisme de la ciutadania. Nosaltres estem disposats a
votar favorablement aquesta Moció si es compromet
amb aquella convocatòria, perquè suposo que entén,
tothom, que, per nosaltres, entre un govern conservador
i una majoria plural d’esquerres, no hi ha color –està
molt clar–; suposo que s’entén que estem disposats a
conformar una majoria plural, i, per això, subratllem
des de la pluralitat les nostres aportacions programàtiques.
L’hi faré, senyor candidat, en tres apartats, en cada un
dels quals, evidentment, hi haurà de llegir la nostra
crítica. Primer, a les insuficiències que avui hi ha en
SESSIÓ NÚM. 42.2
aquests apartats a Catalunya i, després, al que potser...,
al que no està per molts motius en la seva pròpia proposta programàtica. Nosaltres apostaríem i apostem per
un programa de govern amb un model econòmic de
sostenibilitat avançat en el terreny social i radicalment
democràtic en els usos polítics. Miri: un model econòmic basat en la sostenibilitat per a Catalunya mereixeria, com vostè ha tingut –per respecte a vostès i, fins i
tot, a tota l’opinió pública– una bona estona per ser
explicat, i vaig a ser extremament telegràfic.
Podria començar per una bateria de propostes socioeconòmiques, com és un pacte social per a la innovació
tecnològica, o com és el programa de govern per reduir
dràsticament la sinistralitat laboral, o com és l’accent
de govern per a més i millor treball, fent d’aquesta acció, el combat a la precarietat, l’acció prioritària del
Govern. Qui vulgui governar Catalunya de forma progressista ha d’apostar per treball qualificat i ben remunerat. Però em cenyiré –no només perquè m’ho hagi
demanat el senyor Mas fa molt poc, sinó perquè crec
que encara és més específic–, em cenyiré a la dimensió
de sostenibilitat.
Apostem per un govern que presenti d’immediat en
aquesta cambra un debat, un informe per fer un debat,
sobre l’estat ecològic de la nació, amb el seu corresponent pla de sostenibilitat. Es fa a les democràcies més
avançades del món, ja fa molts anys que es fa. Un govern que tracti d’immediat –com deia abans– el territori
com a part de les llibertats nacionals de Catalunya,
aquesta Catalunya que tant s’estimen i que s’està malmetent en sectors molt importants; que plantegi una
política de planificació territorial, fins i tot per desplaçar el creixement de la població del litoral cap a les
comarques interiors, vinculant-lo a les noves infraestructures, la macrociutat compensada, com hi ha a les
zones més avançades del món; per un govern que desenvolupi el Pla de parcs naturals i doti el Pla d’espais
d’interès natural; que impulsi una nova cultura d’aigua
que no depèn del Roine o de l’Ebre, sinó que depèn de
començar per educar la població que l’aigua és un bé
escàs i cal gestionar-ne la demanda; per un govern que
vagi a un pla energètic, complint que l’any 2010 reduïm el 15% les emissions de CO2 a Catalunya, o que vagi
amb les energies renovables fins a arribar al 24% el
2010, com diu la nova directiva europea, i que es plantegi seriosament, com ha fet el govern Schröder, el tancament de les centrals nuclears; un govern que faci de
la política de residus una aposta pel reciclatge, no per
la incineració, una aposta per la reducció, per la minimització, començant pels envasos als comerços, com es
fa a les cultures més avançades.
Que faci una aposta pel transport públic de les persones
i mercaderies, amb un bon pla de ferrocarril, amb un
consorci per al transport col·lectiu públic a Catalunya.
Un govern que rescati els peatges, i vostès han conegut,
perquè ho hem distribuït en aquesta cambra, un pla
absolutament rigorós, que permet, amb un rescat de la
concessió i la nova concessió, reduir els beneficis al
15% –que no està malament uns beneficis del 15% en
les èpoques actuals– sense peatges a les entrades de les
àrees metropolitanes de Catalunya, no només la de Barcelona, i reducció, amb aquestes mesures, d’un 40% del
preu dels altres peatges.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
28
Amb un govern que implanti una ecotaxa, una taxa
sobre pernoctacions, amb caràcter finalista, per actuacions mediambientals i que redistribueixi la seva recaptació un 50% a la Generalitat i un 50% als ajuntaments.
Un programa inequívocament avançat en el terreny
social, i, en primer lloc, una de les mesures que està en
la punta de llança de les accions més progressistes arreu del món: la renda bàsica universal. Un govern que
garanteixi, no per a determinades rendes, senyor candidat, sinó una renda bàsica universal, i no m’estenc perquè és un programa prou conegut tant per vostès com
pel mateix Govern actual de Catalunya.
Un govern que faci un pla nacional d’habitatges de lloguer. Va ser el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que no té un caire partidista, senyor Mas, que
fa molt poc va denunciar el Govern de Catalunya pel
seu oblit absolut pels habitatges de lloguer per a joves,
i qualsevol política d’habitatges del futur govern de
majoria plural ha de començar per un pla nacional
d’habitatges de lloguer.
Amb un govern que faci dels serveis públics no quelcom per anar privatitzant, sinó quelcom per anar garantint la igualtat. Els dono l’exemple d’ensenyament, senyor candidat: un compromís pel 6% del PIB com a
inversió en ensenyament no universitari a Catalunya,
com fa la resta de països de la Unió Europea. Això permetria dignificar sous –són 22.000 milions de pessetes–, sous dels mestres; permetria una decidida aposta
per la formació professional, invertint l’actual relació,
que és absolutament deficitària, i permetria abordar un
pacte, però un pacte social per a educació, començant
per auditories i per una revisió seriosa dels concerts, suprimint aquells que són sobrers on pot haver-hi oferta
pública i, evidentment, anar, en primeríssim terme, a
aquells que couen a la pell quan són concerts per a escoles d’elit, on encara avui, senyors del Govern, es
margina la llengua catalana.
Un programa que faci dels drets socials una qüestió de
garantia per a tota la ciutadania, començant per la dependència, i podem coincidir amb moltes de les propostes que hi ha en el seu propi discurs pel que fa a
aquesta qüestió sobre la gent gran, sobre la gent oblidada, hi afegiríem els drets dels infants i hi afegiríem
les polítiques per als discapacitats. I un govern que, en
aquest apartat d’igualtat social, faci una aposta decidida
per la igualtat genèrica. Avui, a Catalunya, encara les
dones tenen una mitjana salarial del 75% del que és la
mitjana salarial dels homes. He dit abans que avui a
Catalunya –i són paraules del mateix president actual–
recau l’estat del benestar amb el fet que la dona es quedi a casa. Per què no una llei electoral de Catalunya
que, com la francesa, garanteixi que el 50% dels llocs
a sortir siguin de cadascun dels sexes? Per què no mesures que facin de la política de conciliació entre la vida
laboral i familiar una qüestió de dones i d’homes? Per
què no reducció d’horaris per maternitat o paternitat
tant en dones com en homes? Per què no un govern...,
i cal un govern que faci de l’atac a la violència domèstica una qüestió elemental i bàsica.
I per últim, un govern de radicalitat democràtica als
usos polítics. I permeti’m aquí una incursió a la crisi
PLE DEL PARLAMENT
mundial: hi ha por al carrer per temes de guerra, d’efectes econòmics, d’acomiadaments, de llibertats i seguretat, de racisme a la pell. Nosaltres apostem per un govern compromès amb la pau, amb la cooperació i amb
la solidaritat. Un Govern que digui no a la guerra com
a instrument per a solucionar un conflicte, no a la
demonització de l’islam, sí a la justícia internacional, sí
a les mesures per combatre els desequilibris.
Senyores i senyors diputats, a les Torres Bessones hi va
morir el fill d’un bon amic meu, però el mateix dia van
morir, segons la FAO, 35.615 nanos per fam en el món,
i no hi va haver cap campanya mediàtica, no hi varen
haver manifestacions de solidaritat, no hi varen haver
minuts de silenci, cap missatge del Papa, les borses
anaven prou bé, no es va mobilitzar cap exèrcit. Hi ha
moltes hipòtesis sobre la identitat dels criminals, algunes d’elles ens toquen de ben a prop, com a societat
desenvolupada. Un govern que compleixi amb l’aportació del 0,7% –del 0,7%, fa vergonya dir-ho– del producte interior brut per a cooperació al desenvolupament, i l’actual Govern a Catalunya no arriba ni al 0,2.
Un Govern que faci una autèntica llei de cooperació,
com demanen les ONG, no com la que avui està aturada en aquesta cambra. Una aplicació pressupostària i
dotació de la Llei del foment de la pau.
Un govern que tingui en compte els drets i deures de
les persones immigrades. Per què no el dret de vot a les
persones que portin tres anys de residència a casa nostra, com ja està en moltes democràcies avançades? Per
què no el dret de ser elegit als cinc anys de residència
a casa nostra? Per què no polítiques selectives sobre
l’habitatge, sobre la inserció social per a aquestes qüestions?
Un govern que construeixi una administració transparent, eficaç i que impulsi la participació. Un govern que
primer haurà d’agafar l’escombra per netejar alguns
racons de la mateixa Administració de la Generalitat de
corruptela, de corporativismes. Un govern que haurà
d’anar a obrir la participació cívica, començant pel que
és la informació i les propostes de cara a les mesures
que s’han de fer servir per governar el país. Un govern
que descentralitzi la mateixa Generalitat. En aquest
apartat, nosaltres hi posaríem les propostes de reforma
de l’autogovern.
Senyor candidat, li ho diré amb una frase d’un clàssic.
És Taine a Les origines de la France contemporaine,
que diu que les constitucions són com un vestit. De
Gaulle s’ho va agafar molt seriosament, això, a la cinquena república, i hi ha qui ha dit «carinyosament» que
Jordi Pujol també s’ho va agafar molt seriosament, amb
vint-i-un anys.
Un altre motiu per començar a reformar aquest vestit:
nosaltres estem treballant amb Esquerra Republicana i
amb vostès un document sobre l’autogovern, molt seriós, i crec que serà un exemple de com es pot obrir una
nova etapa. Un document al qual, tant de bo, s’hi afegís la força de Convergència i Unió. Segur que no s’hi
afegirà, ja ens ho ha dit mantes vegades, el mateix PP.
Bé, seríem quatre sobre cinc, tindríem la força política.
«Madrid», «no tenim la correlació de forces»... Per què
no parlem a la ciutadania? Per què no busquem el suSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
29
port de la gent? O és que sempre ho hem de portar a la
taula de negociació i d’intercanvi partidista, per veure
quan em convé o quan no em convé, segons els meus
beneficis socials?
bancs seríem nosaltres i no aquests senyors. (Remor de
veus.) Van ser trenta o quaranta mil vots que es van
perdre perquè no van arribar al percentatge aquest a
què s’ha d’arribar perquè es puguin tenir escons.
I una Catalunya, per últim, que s’integri plenament a la
Unió europea amb presència institucional, i aquest govern ho ha d’impulsar, amb la convenció per reformar
els tractats, amb el que és el fòrum de societat civil que
el mateix president del Consell Europeu d’ara, el belga, ho ha agafat de les seves mans. I quan vingui la
presidència espanyola, ho exigim. Catalunya ha de serhi present i, sobretot, no podem mancar a la cita del
2004 a Berlín, quan es vagi a la reforma dels tractats.
I aquest govern de la nova etapa, d’això n’ha de fer un
accent principalíssim.
Senyor Ribó, amb la força política que vostè representa
(persisteix la remor de veus), perdonin, vam perdre la
Guerra Civil, encara que ens discutíem sobre algunes
qüestions. Junts vàrem lluitar contra la dictadura, encara que ens discutíem també sobre algunes qüestions.
Junts vàrem treballar per la Constitució i l’Estatut, que
han garantit no sols la democràcia, sinó l’establiment
d’un autogovern català sòlid, com mai en la història del
nostre poble, encara que ens discutíem sobre algunes
qüestions. Junts vàrem treballar per fer arribar la democràcia als ajuntaments i en governem plegats una bona
colla, encara que ens discutim, de vegades, sobre algunes qüestions. I sense necessitat d’amagar algunes diferències, és molt més el que ens uneix que allò que ens
separa. Hem demostrat que som capaços de treballar
plegats en benefici de la majoria, i sabrem seguir-ho
fent en el futur.
El president
Senyor diputat...
El Sr. Ribó i Massó
Acabo, senyores i senyors diputats. Estem en un debat
legítimament de partits, sabem la votació, és prou coneguda, però torno al principi: si coincidim en la diagnosi, independentment de l’encert o no de la Moció de
censura, tenim dos anys per construir l’alternativa, tenim dos anys per anar des de la dispersió a la conjunció, tenim dos anys per no confondre l’adversari, tenim
dos anys per fer una bona priorització de les opcions
que espera el poble de Catalunya, aquell que diu prou
i que no espera a veure qui arriba primer a la cursa entre nosaltres, sinó que espera que fem visual, real i creïble que allò que s’està acabant, malgrat totes les operacions de maquillatge, tingui una bona substitució, ja
que ni ells mateixos, i sobretot el principal responsable,
que encara no ha parlat en aquest debat, ha estat capaç
de fer una reflexió col·lectiva sobre com es fa una transició. Nosaltres hi estem molt disposats, començant per
l’engrescament de la gent que pugui haver comprès les
nostres argumentacions en aquest debat.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre candidat senyor Pasqual Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyors diputats; senyor Ribó, permeti’m que, abans d’entrar a contestar-li algunes de les
qüestions que ha plantejat en la seva intervenció, faci
algun comentari previ.
Senyor Ribó, amb la força política que vostè representa, amb Iniciativa per Catalunya - Verds, ens uneixen
moltes coses, i no només el fet d’haver anat junts en les
darreres eleccions en tres de les quatre circumscripcions catalanes, tema sobre el qual vull dir-li que, efectivament, és gràcies a aquesta conjunció que es va donar el fet que nosaltres plegats vam ser la força més
votada, però també li vull recordar que si vostès no
haguessin deixat anar Esquerra Unida i Alternativa, la
seva esquerra, avui qui estaríem asseguts en aquests
SESSIÓ NÚM. 42.2
Vull aprofitar també per retre homenatge al que vostès
històricament han representat. Reconeixement que massa sovint s’oblida. Encara que el Govern de la Generalitat ha tingut algun gest positiu en aquest sentit i jo li
agraeixo, de vostès es poden criticar les coses que es
vulguin, però vostès no han fallat mai ni al país ni a les
seves classes populars, ni en els temps més difícils ni en
els d’avui. Del PSUC vàrem aprendre, jo personalment
i tots nosaltres, moltes coses, un cert gust pel treball
unitari, per la capacitat de sumar esforços si el repte ho
requeria. En fi, hem après molt i em pregunto si hauríem tirat endavant les tesis de l’Assemblea de Catalunya
sense el PSUC de Gutiérrez Díaz i Gregorio López Raimundo, evidentment, també sense Raimon Obiols o
Joan Reventós o sense Miquel Sellarès.
També hem apreciat la voluntat permanent que han tingut vostès de fer arrelar el catalanisme en els sectors
populars, els formats per la gent nascuda aquí i per la
gent vinguda d’arreu. Podríem parlar d’unitat civil del
poble català sense la tasca de tanta i tanta gent d’esquerres en els anys seixanta, setanta i vuitanta, en aquells
anys en què anar al carrer Alí Bei, al monument –que
no hi era– de Rafael de Casanova representava, sobretot, sentir parlar de l’11 de Setembre amb accent andalús –ho recordo perfectament– i córrer, evidentment,
perquè hi havia la policia? Hi havia més gent parlant
català amb accent andalús o castellà amb accent andalús, a vegades, que no pas amb l’accent més nostrat.
Nosaltres penso que no hauríem pogut fer res de tot
això, del que hem arribat a ser, sense parlar de la tasca
dels sindicats catalans, sense parlar de les Comissions
Obreres de José Luis López Bulla –la CONC, famosa
ja des de l’any 67, 68– i el Joan Coscubiela, o sense la
UGT de Pepe Alvarez. Podríem parlar de tot això si
l’esquerra no hagués convençut sobre la necessitat de
tenir una única xarxa escolar? Sense la feina de Marta
Mata i de Pepe González en aquest mateix hemicicle?
Li dic això perquè em comprometo que aquesta dimensió de la nostra història no sols no sigui negada, sinó
que sigui adequadament reconeguda.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
30
Senyor Ribó, comptem amb el que vostè representa,
amb les seves idees i amb la seva gent, per construir el
govern de progrés que Catalunya avui necessita. I sabem recollir amb la seva col·laboració directa la sensibilitat social i la preocupació mediambiental que vostè expressava. Sí, al plenari de l’estat ecològic del país,
evidentment; sí, a saber com tenim el mapa d’inundabilitat; sí, a saber quins són els indicadors de contaminació per territoris; sí, a com està avançant la reforestació espontània, i perdent-se per la via dels incendis.
Això cada any ho hauríem de fer i espero que es farà.
Des del punt de vista social hauríem de desenvolupar
conjuntament temes molt rellevants: el pla de suport a
la família, el pla d’universalització de l’atenció domiciliària, el pla d’atenció a la vellesa, les polítiques de
conciliació de la vida laboral i familiar, que fins ara han
fallat i que ara són absolutament crucials, les accions
positives per la igualtat d’oportunitats entre gèneres,
l’acció de prevenció i eradicació de la violència contra
les dones, el pla de lluita contra la pobresa i exclusió
social, la millora de la sanitat primària i hospitalària,
donant importància –la importància que es mereixen–
a temes com la salut mental, als disminuïts, la sida o als
malalts terminals.
Des del punt de vista mediambiental voldria assenyalar algunes prioritats. Per descomptat, i en primer lloc,
l’ús racional de l’aigua, que és la companya bessona
del que ha de ser una postura diferent sobre el Pla hidrològic nacional, interconnectant totes les xarxes per
tal de permetre derivar aigua entre zones deficitàries i
excedentàries en funció de la climatologia, al temps
que s’actua sobre les fugues i en la millora de la qualitat. Recuperació dels aqüífers sobreexplotats i contaminats, protecció integral del litoral per tal d’acabar
amb la seva degradació, temperament del consum de
sòl i de la destrucció del paisatge.
I aquí m’agradaria afegir «soterrament de les línies
elèctriques d’alta tensió». Estem molt endarrerits en això. En Raimon Obiols sempre em diu: «A Holanda, on
tenen un pam de terra i tota la resta és aigua, ja està
enterrat tot, i aquí tot són línies aèries.» N’he parlat
amb les companyies, també, i em diuen: «No, no, a
Holanda és el 50% i aquí és el 30% el que tenim enterrat, per tant, ja estem molt avançats.» Però les últimes
xifres que estem veient no coincideixen. Si agafem totes les tensions –l’alta, la mitjana i la baixa– per descomptat que no estem, sembla ser, en el 30%, i amb
l’alta tensió hi ha molt de camp per córrer. És evident
que hi ha molta conducció dintre de ciutats, però és
evident també, com diu Raimon Obiols, que el paisatge és una de les qualitats naturals que tenim i, per tant,
s’ha de protegir, encara que sigui de vegades amb inversions fortes.
Entenem que, quan les elèctriques estaven amb els problemes que estaven de capitalització i d’inici de la competència, això era impossible, però algun dia haurà
d’arribar, senyor conseller, senyores i senyors diputats,
que aquest tema del paisatge passi a ser una prioritat del
Govern de Catalunya.
Nosaltres, senyor Ribó, també creiem que cal avançar
cap a una democràcia més viva i més participativa, com
vostè ha dit. Nosaltres hem començat a parlar amb les
PLE DEL PARLAMENT
organitzacions no governamentals per mirar de portar
en un període de dos anys sobre la taula d’aquesta cambra els temes fonamentals de l’any 2000: el Tribunal
Penal Internacional, l’abolició de la pena de mort i la
reducció o absorció del deute dels països més endeutats; com també creiem que tots els temes sectorials del
comerç just, de la banca ètica, etcètera, s’hauran d’anar
enfocant.
En tot cas, creiem que és important que les institucions
catalanes tinguin una proximitat amb les organitzacions
no governamentals en els temes que realment aquestes
poden ajudar a resoldre, si, i només si –em penso que
aquesta condició se’ls ha d’exigir–, són capaces de traçar una línia molt clara entre aquestes organitzacions
pacífiques i el que són organitzacions violentes, que simplement aprofiten els temes per a l’aldarull i per al soroll.
En aquest punt estem. Hem estat reunits amb totes...,
amb una bona colla, hi havia potser dotze o catorze
organitzacions no governamentals d’aquest país. Hem
demanat al president del Parlament que tingui a bé acollir aquesta trobada, perquè sigui el mateix Parlament
qui desenvolupi aquest treball conjunt, amb organitzacions no governamentals de cara a temes que, en el
futur, ens seran molt i molt importants.
Em demana, senyor Ribó, què faria si aquesta Moció de
censura tirés endavant. Si això succeís voldria dir que
les condicions estan madures per promoure un canvi de
majoria que sols es podria produir a través d’unes eleccions anticipades. Per tant, estem d’acord.
Vostè ha assenyalat una cosa molt interessant i que la
gent ha oblidat, que és el paral·lelisme que hi havia en
un primer moment entre el sistema de Moció de censura i la capacitat de dissolució. Vull assenyalar-li, tanmateix, que entenc perfectament que això era un equilibri
que es va trencar, però també li haig de dir que pensanthi –hi he pensat molt durant aquests nou mesos, en
aquesta Moció de censura, i en general en el sistema de
censura del Govern, és a dir, de responsabilitat política del Govern, que és del que es tracta–, i crec que amb
una situació en la qual es pugui donar, com casualment
en aquest moment històric es podria donar, que un sol
diputat decidís el canvi de majoria d’un país, probablement seria necessari que el que en aquell moment fos
investit..., perquè ja saben que en acabar la Moció de
censura, si això es produeix, la investidura és immediata: no hi ha debat d’investidura, el mocionant passa a
ser president de la Generalitat. Però, què pot fer el president de la Generalitat amb una majoria que està depenent de l’actitud d’una persona que el dia abans ha canviat d’opinió, suposem?
Segurament no pot fer gran cosa i, per tant, és evident
que el que haurem de fer, si això arribés a passar, que
no crec que passi, perquè a més ni jo demanaré a ningú de Convergència i Unió que traeixi el seu compromís de partit, considero que aquest és un valor que aquí
s’ha consagrat i s’ha respectat i que és bo que se segueixi respectant, però, si això s’arribés a produir, evidentment l’única solució seria la dissolució, dissolució al
dia següent, dissolució al cap d’unes setmanes, al cap
d’uns mesos, amb quina transició?, perquè, de tota
manera govern se n’hauria de fer –govern se n’hauria
de fer–; d’això, ja en parlaríem.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
31
Vostè ha parlat, també, de temes de reducció d’horaris. Vostè ha parlat..., sap que anem bastant d’acord en
això, però vull que quedi clar, perquè no sé si s’han
entès bé algunes de les coses que vaig dir ahir en aquesta matèria, i és concretament que nosaltres estem a favor de les trenta-cinc hores setmanals en còmput anual, o sigui, no estem dient que s’hagin de fer trenta-cinc
hores cada setmana, sinó que el còmput anual de cinquanta-dues setmanes sigui l’equivalent a la suma de
cinquanta-dues vegades trenta-dues hores, menys les
setmanes de vacances. Que no és exactament el mateix,
perquè això permet una flexibilitat tant als empresaris
com als treballadors que és molt interessant.
Per últim, sobre el canvi de la Constitució, vostè ha
esmentat el tema de l’article... És l’article 152.1? (Pausa.) Em penso que és el tema preferit del president de
la Generalitat i del professor Enric Argullol. (Veus de
fons.) 151.2, perdó.(Veus de fons.) El senyor Nadal no
ho sabia, doncs, el senyor Nadal de Tarragona no ho
sabia. 150.2, aleshores, aquest punt, el que voldríem és
que alguna vegada se’n deixés de parlar i que s’utilitzés, i vostès ara tenen les aliances que s’han de tenir
perquè això es pugui plantejar, de manera que sense
canviar la Constitució, que és el que diuen sempre vostès: «No canviem la Constitució perquè no es podrà.»
Però és que tampoc es pot fer res amb l’article 150.2.
Aleshores, per què serveix no canviar la Constitució, si
tampoc es pot utilitzar l’article 152.1. (Veus de fons.)
Ui!, s’utilitza... S’hauria d’utilitzar, d’acord amb el professor Argullol, per a una tirallonga de lleis, en fi, de
lleis i de canvis que si s’arribessin a obtenir jo els felicitaria. No ho han aconseguit.
De manera que aquesta mena de moderació que han
tingut o de pessimisme ontològic, com si diguéssim,
sobre la Constitució espanyola no els ha servit de res i
no ens ha servit de res. I li dic al senyor Ribó que, efectivament, aquesta és una possibilitat, però tant de bo
que s’hagués pogut utilitzar.
Sobre la Llei d’estabilitat pressupostària, ja n’hem parlat i en seguirem parlant, perquè, com vostè pot comprendre, ja vaig explicar ahir aquesta situació que es
produeix cada cinc anys, quan ens diuen que «ara ens
donaran» i el dia següent quan arribem a casa ens diuen
que «no ens ho han donat», és a dir, que ens ho han
donat, però que allò que ens han donat no era exactament el que ens creiem, doncs, és una situació recorrent, que jo espero..., que ben aviat es tornarà a produir,
evidentment, ben aviat es tornarà a produir que haurem
d’explicar al poble de Catalunya que allò que ens havien dit que ens donaven, doncs, no pot ser i, aleshores,
haurem de tirar, en fi, haurem de tirar el carro contra els
bous o contra aquells que han preconitzat un sistema
que no s’aguanta i que no dóna de si tot allò que s’havia promès que donaria.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, a vostè, senyor candidat. Té la paraula, per
catorze minuts trenta-dos..., és a dir, per quinze minuts,
el senyor diputat.
SESSIÓ NÚM. 42.2
El Sr. Ribó i Massó
Gràcies, senyor president. Senyor Maragall, al començament em pensava que hi havia una part que no havia
escoltat, perquè ara amb tot «carinyo», i no és praxi
meva ni del meu Grup, jo estic convençut que el que
vaig a dir ara no és praxi nostra, estic segur que el Govern de Catalunya cada any li deu enviar una panera a
Julio Anguita en agraïment al que va passar el 99;
l’Anguita ho va aconseguir, no? Jo crec que és una
bona lliçó, i creguin que és una bona lliçó perquè, com
he dit abans, rarament –rarament– la dreta entra en espirals ideologistes que els facin ignorar el moll de l’os
on està el seu interès social. I aquí és on jo crec que hi
ha el gran engany, en el sentit metafòric, polític, en
l’actual pacte de Convergència i Unió amb el PP.
Quan l’alcalde de les Gavarres va fer el que va fer en el
tema de FECSA, podem veure la pel·lícula a través de
la ironització que tots vàrem fer –jo el primer– sobre els
Mossos d’Esquadra, el setè de cavalleria, etcètera, realment impressionant, però era una pel·lícula molt més
profunda. El PP i Convergència i Unió coincideixen
que les companyies elèctriques han de rebre 1 bilió –amb
«b» de Barcelona–, 300.000 milions de pessetes per
adaptar-se a la competència; digui-li al del colmado o
al de la petita indústria o al professional liberal o al
pagès que li donaran diners per adaptar-se a la competència, i miri la factura de la llum: 1 bilió, 300.000 milions. Hi van coincidir i això passa desapercebut. «Catalunya per damunt de tot», «La unidad de España!»
són dos nacionalismes contradictoris, però tenen una
fermíssima coincidència, si més no.
No parlo de les formacions polítiques, fins i tot; parlo
de les accions de govern i de les votacions pressupostàries, que és quan es retraten els governs perquè és
quan es decideix on van els diners públics. Una gran
coincidència.
Jo li vull dir, senyor Maragall, que anirem junts tant com
calgui, com hem anat junts; vostè ha recordat una història i jo em voldria cenyir, fins i tot, només a la darrera
història, que és de les darreres eleccions fins ara.
Esquerra Republicana..., de vegades han votat Esquerra
Republicana amb nosaltres, sense vostès –i també li ho
vull recordar. I forma part del pluralisme de l’esquerra. Amb Esquerra Republicana i amb vostès, com han
anat? Perquè som ben conscients i estem molt serens,
perquè som diferents. I a vostè és al primer que li interessa que siguem diferents, perquè si no fóssim diferents
i si no poguéssim conrear legítimament i democràticament aquelles aportacions ideològiques i programàtiques
de cada un dels angles i ens deixéssim dividir com ens
va passar – responsabilitat meva més que de ningú– al
99, estem afavorint això, la continuïtat de la diagnosi!
Li agraeixo tots els seus reconeixements. Nosaltres som
petits avui per avui; som com aquell petit dragonet que
està a la paret, simpàtic, eh?, que no..., que de vegades
no es veu però fa tota la seva funció. Fins i tot li ho dic
en sentit ecològic, que tant de bo anéssim a la biodiversitat i a tot el que significa, també, una cultura al respecte.
M’interessa per la pluralitat, m’interessa perquè la nova
etapa també és una nova etapa de la pluralitat. Mirin,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
32
senyor Maragall i senyor Pujol, el senyor Pujol és un
dirigent polític de l’alçada d’un campanar; és un dels
dirigents polítics més importants que ha tingut mai
Catalunya... (Remor de veus.)
El president
El senyor president ja està a la disposició. Ja pot continuar...
El Sr. Ribó i Massó
No sé per què diuen «ai, ai ai!», perquè els puc dir que
amb l’única persona –i suposo que no s’ofendrà– amb
la qual jo he dinat a soles, mano a mano, de tots els
grups dirigents i polítics de Catalunya, es diu Jordi
Pujol i Soley. I, per tant, és una cosa que jo, humanament, mai he entès aquell polític o aquella dona que fa
política que confon la crítica amb la relació personal,
perquè ja podem plegar en democràcia. Ara va, sí. Segurament, per aquest factor d’enorme pes polític i pel
seu tarannà, ell no ha acceptat mai el pluralisme: no
l’ha acceptat ni en la seva coalició –i lamento que no sigui ara, aquí, el president d’Unió Democràtica, del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, eh?–, ni
a la seva coalició. O sigui, un dels defectes –tots en tenim, de defectes; suposo que m’admetran que es pot ser
un gran dirigent polític i tenir defectes–, un dels defectes és no haver cregut mai en la força de la suma de la
diversitat i la pluralitat.
Jo recordo quan parlava amb ell fins i tot a l’Assemblea
de Catalunya –i d’això fa molts anys–, quan jo no pertanyia a cap partit polític i quan ell estava creant Convergència Democràtica... –n’hi ha molts que em diuen:
malament vas fer de no seguir-lo, i jo ho tinc claríssim,
cada opció és de cadascú–, però aleshores, ja aleshores,
ell –no pas tot el seu partit, i del seu partit n’hi ha molts
que han d’agrair l’escola de l’Assemblea de Catalunya–,
ja aleshores no hi creia, en aquestes coses. No hi ha
cregut mai, ell, que la llengua de Catalunya, que és
patrimoni de tots menys dels que s’hi volen excloure,
té més bons padrins si hi som tots. O no ha cregut mai
que, en comptes de demanar temps a l’hora de negociar
el finançament autonòmic –el senyor Mas demanant
400.000 mil milions i el senyor Homs picant-li la boca
perquè callés i demanant temps– hi havia quelcom que
es deixaven pel camí que es deia Pacte fiscal català.
I, per tant, en aquest sentit, senyor Maragall, una nova
etapa també vol dir que qui governi tingui molt arrelat
el sentit plural. D’aquí la nostra crítica, transparent.
Haurien tingut més força en aquesta Moció si aquests
nou mesos precedents haguessin conreat molt més el
pluralisme.
Miri, nosaltres ens ratifiquem en els tres apartats de les
aportacions que hem volgut portar en aquest debat: el
de la pau, amb tot el sentit noble del que significa la
cultura de la pau; nosaltres hem combatut com qui més
–no vull anar a cap medalla– el terrorisme, fins i tot en
les èpoques més difícils, però també voldríem veure la
justícia internacional per als responsables dels atemptats de l’11 de setembre i –oh, casualitats de la història–
per als responsables dels assassinats, a milers, a Xile,
l’11 de setembre del 73, es diguin Henry Kissinger o es
PLE DEL PARLAMENT
diguin Pinochet. És que si es parla de justícia internacional, se’n parla amb totes les seves conseqüències, no
se’n parla només com quelcom que es pot posar per
tapar els bombardejos sobre Afganistan, que aquests –i
ho veurem com en la Guerra del Golf– generen altres
coses, segurament, molt pitjors de les que diuen que
volen evitar!
Ens ratifiquem en allò dels drets socials universals, però
permeti’m que m’aturi en una cosa que, segurament,
per raons del temps, no he pogut fer abans i que ara
m’hi podré esplaiar una miqueta: el tercer apartat sobre
l’Administració.
Senyor Maragall, si hi ha una majoria d’esquerres –com
hi haurà– ha de garantir un posicionament moral i polític, amb canvis significatius en la forma d’actuar el
món de la política a les administracions. En primer lloc,
la transparència: per què les diputades i els diputats
d’aquesta cambra no poden conèixer amb transparència en què es gasten els diners públics del govern de
Catalunya? Per què han de passar pels sedassos i filtres
d’una sèrie de previsions reglamentàries, que acaben en
una resposta que pot tenir una línia –això són batalles
procedimentals–, però la qüestió és que els que estem
nomenats per controlar com es fa la despesa del diner
públic a Catalunya, no hi podem arribar! No és moralitzar l’Administració comprometre’s a donar transparència als comptes públics! I no estic parlant ara de
corrupció, estic parlant, fins i tot, d’errors, de mals usos
d’aquells diners, o d’encerts, o de previsions. I passa,
aquesta Administració passa perquè l’interès de la majoria, allò que se’n diu l’interès públic, primi sobre el
benefici privat. I no tinc temps de repetir –i em diran
que torno a un altre debat i no amb el candidat– els
exemples en què no ha estat així. Passa per obrir la
democràcia als ciutadans, fins i tot aquesta casa.
Hem fet un bon camí aquesta legislatura, i ens queda
molt per recórrer si no volem arribar a ser un òrgan
obsolet i anacrònic, quan la representació amb setmanes o mesos de retard pot quedar molt endarrerida sobre el fet instantani que passa al carrer, o substituïda –com
diria Sartori– perquè veuen els ciutadans l’escenari, que
ja no és aquesta cambra sinó la televisió. Una participació cívica a fons.
Per exemple, senyor Maragall, no pot ser que una iniciativa legislativa popular que entra contra la incineració surti a favor de la incineració. Això ha passat en
aquesta cambra, i això no pot tornar a passar. Hem de
preveure els mecanismes democràtics, que si algú posa
en marxa la iniciativa legislativa a favor d’un programa,
després, si es vol, es rebutja, per això som aquí elegits
per la població, però el que no pot ser és que la capgirem. I queda molt camí a recórrer, sense passar per cap
congelador de lleis per reformar seriosament mecanismes com el que acabo de citar, o com el que he citat
abans, que és un referèndum per fer de debò valer les
posicions de participació ciutadana. I ens queda molt
camí a recórrer en un funció pública que no sigui partidista.
L’actual president de la Generalitat es recordarà quan
va crear i va encarregar una comissió que es deia de
desburocratització, que va desburocratitzar tan poc que
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
33
va acabar per desaparèixer. O sigui, som conscients que
al segle XXI ens cal una reforma seriosa de l’Administració.
Acabo amb la reflexió que vostè ha fet sobre la Moció
de censura. No es pot governar en cap institució amb
vots trànsfugues; és un compromís que vàrem adquirir
tots, si més no, solemnement, amb una signatura, amb
un pacte a nivell d’Estat, a Madrid, a les Corts Generals. És un compromís que està pendent en una dimensió molt concreta, que és la municipal: que venci una
proposició de llei que vam fer nosaltres, que va ser acceptada per unanimitat i que està pendent de la seva
revisió en Comissió Primera i potser al Consell Consultiu. Però més enllà dels procediments, està clar que ningú
hauria de governar amb el suport d’aquell o d’aquella
que, havent estat elegit amb un color, canvia de color.
Seria una forma que la gent no digués: tots són iguals,
van al tripijoc..., això que diuen al carrer!
Nosaltres, per això creiem i acceptem i agraïm l’explicitació que caldria, en el cas que aquesta Moció triomfés, convocar la ciutadania. I no ho relacionaria amb el
mecanisme de dissolució, senyor Maragall. A la Segona
República, l’Estatut Interior del 33 –que va ser l’Estatut que va desenvolupar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la cosa homònima al que és avui la Llei del
Parlament, del President del Consell Executiu– preveia
que el mateix Parlament, per majoria, decidís la dissolució. D’això se’n diu, en termes de dret constitucional,
l’harakiri parlamentari.
Hi ha molts equilibris, però jo el que he volgut subratllar –també producte d’aquell tarannà que jo critico de
Jordi Pujol– que quan hi ha un acord solemne de tots
els grups, no pots esperar la primera majoria absoluta
per trencar-lo, quan és l’acord sobre un pilar fonamental de l’edifici institucional de Catalunya.
Nosaltres, senyor Maragall, votarem favorablement la
seva Moció, mantindrem les nostres propostes, i com
també creiem intuir –sense ser Epaminondes– els resultats, esperem que tenim dos anys per aprofitar-los de
cara a l’alternativa.
Gràcies president.
El president
A vostè, senyor diputat. L’il·lustre candidat té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor Ribó, bé, a la seva intervenció
hi ha elements que donarien per a reflexions molt profundes i molt llargues –no és el cas de fer-les, segurament– sobre la història de l’evolució de la nostra legislació bàsica i els compromisos que l’han anat canviant.
En tot cas, primer de tot, jo vull agrair-li el seu posicionament favorable; el considero, des del punt de vista
de la intenció d’aquesta Moció –que no és altra que la
d’aportar al poble de Catalunya la possibilitat de veure quines alternatives té–, enormement positiva. Hauria
estat, jo crec, en un moment d’una percepció generalitzada de, si més no, una situació d’impasse o de, en fi,
d’interrogants considerables en aquest país, hauria estat, segurament, molt trist que el Grup que s’hagués
SESSIÓ NÚM. 42.2
atrevit, com ens hem atrevit, a plantejar aquesta situació davant la cambra i l’opinió pública no estigués
acompanyat de cap altre, que després hi hagués abstencions i que hi hagués compromisos de caràcter parlamentari que impedissin una visualització de la importància, en fi, d’aquesta reflexió a Catalunya.
Penso que els ciutadans de Catalunya ens agrairan que
hàgim tingut aquest debat, i ho dic, en fi, el debat tot,
no només el que nosaltres hem dit, sinó tot el que hem
anat sentint i tot el que encara queda per sentir. Per tant,
jo li agraeixo que sigui, de moment, el primer Grup que
manifesta –i possiblement l’únic, encara que m’agradaria que no fos així– la seva adhesió a la iniciativa i, per
tant, a la Moció, i als seus resultats. Ja li he explicat
com jo crec que sabrem administrar en el cas que el
resultat es produeixi positivament.
En tot cas, sobre els temes que vostè ha esmentat referents a la qualitat de la nostra política, també li haig de
dir, sobre la pluralitat de l’esquerra, que nosaltres governem junts, com sap molt bé, a l’Ajuntament de Barcelona, a plena satisfacció. És un govern moderat, és un
govern estable, és un govern d’esquerra que jo diria que
és més prudent que molts governs de dreta, que ha estat
reconegut així reiteradament per la població de Barcelona, en retornar-li la seva confiança; i recordo també
que aquest govern va començar per un pacte de progrés.
Aquest Pacte de Progrés va reunir quatre partits: el
Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista
Unificat de Catalunya, Convergència i Unió i Esquerra Republicana; i, al cap d’un parell d’anys –i ara els
diré perquè ho explico, això–, al cap d’un parell d’anys
Convergència i Unió va marxar, d’aquell Pacte de Progrés, cosa que a nosaltres ens va sorprendre perquè fins
i tot recordo que va ser com un, en fi, com un llampec
en cel blau... No hi havia..., no es veia cap motiu. Va
tornar de Madrid el tinent d’alcalde, que aleshores era
l’Antoni Comas, que havia substituït en Josep Maria Cullell, que havia marxat, ja, a ser conseller en aquella
època, perquè li haig de recordar, al senyor Mas, que ha
tingut predecessors. Van haver-hi dos consellers en cap
durant un temps: un es deia Cullell i l’altre Macià
Alavedra. I també dóna la casualitat que els van anomenar just abans d’unes eleccions que havien de venir i en
les quals el senyor Cullell havia d’ésser candidat contra
Maragall, en aquest cas a l’Ajuntament de Barcelona.
Però oblidem..., però oblidem aquesta..., diguem,
aquest camí una mica tortuós a través del qual el senyor
Pujol llença els seus candidats creant vicepresidències
i anem al que volia dir. Convergència i Unió va trencar
el pacte i recordo que el senyor Comas va tornar de
Madrid d’una negociació que hi havien tingut el senyor
Serra, que era l’alcalde, i ell mateix dient que l’alcalde
havia traït els interessos de la ciutat. En fi, començava
un tipus d’argumentació que durant vint anys després
hem hagut d’aguantar i que ara ja no aguantem. No
l’havia traït, evidentment, i la prova ha estat en els fets
dels vint anys que han anat transcorrent. Barcelona no
ha estat traïda. Barcelona ha estat ben servida, però es
va instal·lar en el conjunt..., en la imatgeria política catalana aquesta idea que hi havia uns que defensaven
Catalunya i uns altres que no, amb uns resultats que
coneixem: primer de majories absolutes i lentament
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
34
d’un decandiment que, de fet, és una desaparició lenta
d’aquell capital que van acumular en els primers anys.
Doncs molt bé, jo crec que..., jo crec que Pujol una altra vegada –li ho reconec– tenia raó en una cosa. I és
que era bo per a Catalunya, segurament, que hi hagués
una divisió en el sentit d’enfrontament, de pluralitat,
d’existència d’aquesta pluralitat que vostè, senyor Ribó, reclama dintre de l’esquerra..., jo crec que era bo
que a Catalunya hi hagués un nacionalisme, un socialisme, un socialisme més esquerrà, excomunisme, o
que hi hagués un partit d’esquerra republicana amb la
tradició que portava al darrere, i que hi hagués confrontació. Crec que això va ser bo, i l’únic que discuteixo
és que això, que en un moment determinat va tenir sentit i va animar la política catalana, per dir-ho d’alguna
forma, va crear contrast i va crear democràcia, que això
es pugui allargar en el temps en el sentit d’impossibilitar canvis, en el sentit d’identificar una part i un partit d’aquest univers democràtic catalanista amb el catalanisme.
Això és el que jo crec que ha sigut un joc de mans que
la mateixa intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira
l’altre dia posava de relleu d’alguna forma. S’ha acabat el període de la història de Catalunya en el qual
Convergència i Unió i el catalanisme són el mateix.
No són el mateix, i ara menys que mai per raons una
mica circumstancials de les seves necessitats partidàries d’aguantar durant un parell d’anys encara més, de
llançar un candidat i de tenir la seguretat que en
aquesta cambra a última hora un vot de més sempre el
tindran. Però el catalanisme vostès ja no ho són: vostès són una part del catalanisme, i en aquest moment
la menys activa, la menys interessant i la menys útil
per Catalunya. El que necessita Catalunya és justament obrir el futur i no viure del passat. I contesto al
senyor Ribó, i contesto al senyor Ribó que, com ell ha
dit molt bé, la governació de Catalunya és el que més
ha de canviar, probablement un estil de govern també.
Fa vint-i-cinc anys que celebràvem a Sant Boi el primer Onze de Setembre en semillibertat. Contenia un
gran capital de confiança en les futures institucions
públiques que el poble català volia recuperar després
de quaranta anys de dictadura.
Podem afirmar que hem satisfet plenament aquelles
expectatives? Sense caure en derrotismes que jo tampoc considero justificats, hem de reconèixer que el balanç presenta punts foscos i hem de reconèixer que no
podem resignar-nos a acceptar-los com un fatalisme
inexorable. En això estic amb vostè. Hi ha alguna cosa
més a fer. Hi ha una tasca de renovació democràtica i
de formes de fer política que no podem defugir. Com a
Govern contribuirem a reforçar aquell esperit de participació cívica que trobem a faltar i que trobem a faltar
en la manca de participació electoral, per començar,
d’una part substantiva o substancial de la nostra població, en la manca d’interès per l’acció de les institucions,
en la manca –que de vegades són una mica llunyanes
del poble i que jo crec que hem d’acostar– d’interès o
d’atractiu dels nostres partits per a una bona part de la
ciutadania. Tot això, referents o indicadors que les coses no van bé del tot, i esforços se n’estan fent i se n’estan fent també en aquesta casa positivament.
PLE DEL PARLAMENT
Però sense esperar miracles o transformacions sobtades
d’aquest estat d’ànim col·lectiu, no podem dimitir de
prendre iniciatives per modificar-lo en un sentit més
positiu i per recuperar una relació de més confiança
entre ciutadans, institucions i la classe política. Proposo
en aquest sentit algunes iniciatives que vaig esmentar
molt ràpidament ahir mateix. Una llei electoral catalana, que està manada per l’Estatut, que no és que la puguem fer: és que no podem no fer-la, perquè la disposició transitòria per la qual ens estem regint..., es va
acabar la seva vigència quinze dies després de l’aprovació de l’Estatut. Una llei electoral catalana que asseguri l’igual valor de tots els votants, el valor igual de
tots els vots, que és el que diu l’Estatut; que garanteixi la proporcionalitat, que és el que diu l’Estatut. I no
la tenim aquí. Si no, no estaríem aixís, estaríem aixàs.
Que doni més intervenció als electors en la presentació
i selecció de candidats i que garanteixi la correcta representació de les aspiracions territorials, dels territoris.
Vostès saben... (Remor de veus.) Sí, aquesta, però vostès saben que hi ha sistemes en el món que permeten la
proporcionalitat i la representació dels territoris. Alemanya en té un i Holanda en té un altre. Triïn, dels dos
el que més els agradi, però el que no podem és seguir
incomplint l’Estatut de Catalunya. El seu catalanisme
també falla per aquí. Senyors del Govern i senyor president, falla perquè no han complert totalment l’Estatut, no només en el seu esperit, moltes vegades, sinó en
aquest cas tampoc en la seva lletra.
Una altra iniciativa que s’ha de perseguir i que s’està
perseguint, també, des del Parlament: la limitació i la
transparència de les fonts de finançament dels partits a
partir del recent acord pres per les forces polítiques
catalanes, la limitació legal dels mandats, de la possibilitat de reelecció del president de la Generalitat com
a referent i exemple per a la renovació dels càrrecs executius, una regulació més oberta de la participació ciutadana en l’activitat parlamentària, tant en l’activitat
legislativa com en l’activitat de control del Govern, i, en
definitiva, iniciatives que ens permetin avançar en la
recuperació de la confiança ciutadana, en les institucions representatives del nostre autogovern, aquelles institucions que només eren un projecte, una aspiració i
que van fer sortir al passeig de Gràcia de Barcelona, ara
aviat farà vint-i-cinc anys, un milió de catalans.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre diputat
per cinc minuts.
El Sr. Ribó i Massó
Senyor candidat, jo em felicito de tot el to i el desenvolupament d’aquest debat des d’ahir. Crec que és un bon
exercici de pluralisme, d’aquell que vostè ha citat que
vostès i nosaltres, i també amb Esquerra exercim a altres institucions. Jo insisteixo en què és molt important
que coincidim en la diagnosi. Som a la tardor: els colors, les olors de tardor. També som a la tardor d’una
determinada majoria. La crítica se sent de molts angles
de Catalunya: «ja n’hi ha prou», «aire fresc», «cal suSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
35
perar-ho». Nosaltres ho hem expressat amb moltes coincidències parlamentàries, i demanaria tant a Esquerra com al Partit Socialista que no es deixessin dur al
parany del catastrofisme, que ens diguin que som catastròfics. Tot ho critiquen: són catastròfics. Miri, crítica
vol dir criteri.
El problema més important que ha tingut mai aquest
Govern que avui hi ha a la Generalitat de Catalunya va
ser el problema dels residus industrials. Van apedregar
l’helicòpter del president de la Generalitat. Van mig
segrestar un conseller. Era un problema enorme. Saben
qui va treure les castanyes del foc amb una proposició
de llei sobre residus industrials en aquesta cambra, a la
qual es van agafar com un ferro roent aquests que diuen
que som tan catastrofistes? El nostre Grup Parlamentari. Li podria dir el mateix sobre ordenació sanitària i
moltes altres qüestions. Ara poden fer molts «ohs» però
en aquell moment anaven una mica escarrinyadets i els
«ohs» no es sentien (rialles), perquè no és cap broma
que apedreguin un helicòpter, no és cap broma. (Remor
de veus.) Sí, no faré servir el terme del senyor Camps,
però és això, no?
Avui, molta gent fa servir aquesta crítica i la fa des de
la diversitat, des de la diversitat de propostes. Senyor
Maragall, nosaltres hi ha temes com el del territori que,
per exemple, estem en desacord entre vostès i nosaltres
en com haurien de ser determinades infraestructures. Ja
ho discutirem. Hi ha un sol apartat... –i ara celebro que
hi hagi el senyor Duran aquí–, hi ha un sol apartat que
no hauria de ser mai objecte de fraccionament partidista, el que els americans en diuen els nonpartisan issues,
que vol dir els temes no partidistes: la llengua, l’autogovern, el finançament. El senyor Homs es pot disfressar de Superman i fer tots els exhibicionismes que
vulgui del que ha negociat, però en aquesta mateixa
coherència política, potser hauria tingut molta més força si solemnement com a Govern de Catalunya hagués
fet del finançament un nonpartisan issue, com va proposar el president de la Generalitat en el seu discurs
d’investidura i va recollir l’aleshores conseller d’Economia, ara conseller de Presidència.
Nosaltres sobre aquests temes voldríem fer marca de
fàbrica, amb propostes primer aquí, buscant el consens
majoritari. Si un s’exclou, el consens continua essent
consens, però el que no pot ser és no anar a cercar la
força dels representants de Catalunya quan es parla de
temes tan importants com els que he esmentat. I això no
ho ha fet pràcticament mai l’actual majoria de Govern.
És un altre motiu per a una nova etapa. Catalunya és
molt diversa, però molt. I la diversitat està dintre de tots
els grups parlamentaris, creuant-se. No pot ser que la
seva expressió de govern sigui partidistament –no dels
partits, però sí en propostes– monocolor amb exclusions en temes tan importants com el que he citat.
Miri, en aquest moment al Parlament de Catalunya
s’està discutint un tema com és el de la participació de
Catalunya en la Unió Europea. Coincidim amb el Parlament Balear. Els puc dir per experiència política personal que molts presidents de comunitats autònomes de
tots els colors, inclosos els del PP, coincideixen que
això s’ha de resoldre. I hi ha un tancament absolutament cabut per part del Govern del senyor Aznar. NoSESSIÓ NÚM. 42.2
més es vencerà –evidentment, mentre tinguin majoria
absoluta– si hi ha la força del pluralisme i del consens
per fer-ho avançar. I no és una batalla partidista: és jugar-nos quelcom tan important com que Catalunya
compti, sigui algú, a l’escenari polític més important
que s’està dibuixant, proper a nosaltres, que es diu Unió
Europea.
I això, fins ara, el nostre actual Govern és incapaç d’encapçalar-ho. Per això, jo l’animo, senyor candidat, que,
superant errors com els que jo li he assenyalat sobre
aquest tema, ben aviat puguem treballar encara amb
més sentit plural.
Gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat.
Se suspèn la sessió fins a les quatre d’aquesta tarda.
La sessió se suspèn a les dues del migdia i nou minuts
i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i pel lletrat Sr. Vintró i Castells.
Al banc del Govern seuen el conseller en cap, la consellera de Governació i Relacions Institucionals, el conseller
d’Economia i Finances, la consellera d’Ensenyament,
els consellers de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social,
de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca, de Treball, de Justícia, la consellera
de Benestar Social i els consellers de Medi Ambient, d’Interior, i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
El president
Es reprèn la sessió.
Té la paraula, pel Grup d’Esquerra Republicana de
Catalunya, l’il·lustre diputat senyor Josep-Lluís CarodRovira.
El Sr. Carod-Rovira
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
senyor Maragall, una moció de censura, tota moció de
censura, ha de ser presa sempre amb seriositat, amb
atenció i amb respecte. Nosaltres, doncs, no som avui
aquí per frivolitzar ni ridiculitzar ni desqualificar ningú, com potser algú voldria. Avui som aquí –ho hem
fet, avui i ahir– per escoltar-lo, a vostè, senyor Maragall, per debatre amb vostè el model de país i el model
de societat que tenim dret a construir.
Aquesta Moció té tota la legalitat de ser un instrument
previst en el Reglament. És, doncs, no un procediment
excèntric, sinó normal, propi de la cultura dels països
democràtics; però, a més a més, aquesta Moció té tota
la legitimitat que correspon a un grup parlamentari amb
cinquanta escons, i això mereix respecte. Legalitat i
legitimitat, doncs, l’emparen.
Després de quinze dies del debat de política general,
aquesta Moció té la virtut de tornar a situar el Parlament
de Catalunya al bell mig de la política catalana i, tant de
bo, de l’opinió pública d’aquest país. I això és positiu.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
36
Vostè, senyor Maragall, representa un partit fonamental per a la vertebració civil d’aquest país. I jo vull fer,
aquí, un reconeixement explícit a la tasca que duen a
terme tants alcaldes i alguna alcaldessa del seu partit a
l’entorn metropolità. Una tasca decisiva per assegurar
la convivència civil, social i l’articulació nacional de
tants i tantes nous catalans vinguts dels llocs més diversos d’Espanya, i sort n’hem tingut d’aquests alcaldes!
Deixi’m que digui aquí, precisament, que en els darrers
anys, un dels articles més destacats, millors, més útils,
més constructius, que s’ha escrit sobre l’ús normal de
la llengua catalana a la societat nostra va ser l’article
que va escriure l’alcaldessa Manuela de Madre.
Però aquesta Moció... –com que ara veig que no hi és,
després ja li ho diran–, però aquesta Moció té també,
senyor Maragall, el seu propi pes específic, el personal
de vostè a la política catalana. Vostè ha estat un gran alcalde de Barcelona, ha impulsat la modernització de la
ciutat, ha obert la capital al mar i al món, ha estat artífex dels Jocs Olímpics, i vam poder internacionalitzar
el coneixement de Barcelona i, de retruc, de Catalunya,
evidentment, amb el complement dels anuncis de la
Generalitat, dient on era Barcelona i anunciant que
Barcelona era a Catalunya, i amb el que en podríem dir
«els escamots pacífics del Freedom for Catalonia». És
a dir, desconnectats, tothom va fer el seu paper. Imaginin si haguéssim anat connectats! (Rialles.)
Vostè va dur, senyor Maragall, il·lusió, orgull i sensació
de triomf a una ciutat. Tots el recordem amb aquell
abric llarg saltant a les fonts de Montjuïc. Quedava bé,
tan bé, que al cap de poques setmanes jo me’n vaig
comprar un de semblant. (Rialles.)
És per tot això, senyor Maragall, que ahir el vam escoltar amb atenció malgrat la durada del discurs. Miri, està
bé que vulgui imitar Jordi Pujol –jo també procuro ferho-, però no copiem les coses dolentes, si us plau. Dues
hores i mitja de Pujol, més dues hores i mitja de Maragall, només en quinze dies. En un discurs sense mitja
part, però amb una mica de No-Do. Són massa hores
per a qualsevol mortal, per més parlamentari que sigui
el mortal en qüestió. Si hi afegim, a més a més, avui,
dues hores de més, de més..., de «Mas», doncs, vostè
mateix; cent cinquanta minuts donen per a molt. I vostè
ha fet afirmacions interessants que són tota una novetat en boca seva, en boca del seu partit, algunes de les
quals ja fa anys que nosaltres diem des d’Esquerra Republicana.
Ha parlat de reformar el marc institucional, de millorar
l’Estatut i de posar-lo al dia perquè han passat coses decisives en aquests vint anys: l’entrada a Europa, la revolució tecnològica, la immigració. Modificar la Constitució: sincerament, si hem de tocar la Constitució,
només per tocar el Senat, més val que ho deixem córrer, perquè encara acabarem prenent mal, com no sigui
que passem directament a suprimir el Senat, perquè, pel
servei que fa ara seria exactament igual.
Ha reconegut, com sempre hem dit nosaltres, que el
concert és el millor sistema de finançament, malgrat les
dificultats en la seva aplicació. Ha reivindicat, com ja
les tenia la Generalitat Republicana, les competències,
el comandament únic de les forces de seguretat, sense
PLE DEL PARLAMENT
límit de competències. O per què, no? Per què no, també, l’antiterrorisme? O es mana, o no es mana. I aquest
país porta massa anys en l’ambigüitat. Ha remarcat la
importància decisiva per al nostre futur de tenir un eix
mediterrani ben travat en tots els sentits: infraestructures, xarxa ferroviària, comunicacions, relacions culturals... Ha parlat d’un tribunal de cassació, com en l’època republicana. Aquestes són per Esquerra algunes de
les consideracions que més mereixen ser escoltades i
dutes a la pràctica. Benvingut, doncs, al club dels que
tenim més ambició per Catalunya, i en reclamem un
nou impuls de cara al futur.
Però, així, amb confiança, entre vostè i jo, ja ho saben
a Madrid, això? Ja saben al carrer Ferraz, aquest projecte de novetat política que presenta, vostè, per a Catalunya? Què en pensen els companys del Comitè Federal?
Els Ibarra, els Bono, els Chaves, els Caldera, els Vázquez..., també estan per la causa? Si diuen que sí, fantàstic, no en parlem més; però..., i si diuen que no? No
li pregunto què farà el PSOE, li demano què faran els
diputats del PSC, a Madrid, quan arribi la reforma de
l’Estatut si els del PSOE diuen que no hi donen suport.
Què votaran? Es comportaran com el tercer grup de la
cambra –com els agrada dir a vostès sovint darrerament, encara que no tinguin grup propi, diferenciat,
com sí que el tenen al Senat amb nosaltres?–, o passarà el que ha passat fins ara? Pot assegurar-nos, vostè,
que aquests diputats seran diputats de Catalunya abans
que membres del Grup Parlamentari del PSOE i que
votaran d’acord amb els compromisos, no que el PSOE,
sinó que vostè ha adquirit davant d’aquesta cambra?
Què hi defensaran, a Madrid, senyor Maragall, el catalanisme d’esquerres o el socialisme espanyol?
Josep Rovira... –sap de qui li parlo, no?, Josep Rovira,
no érem parents, no m’hauria fet res-, ara fa setantacinc anys, justament ara, aquests dies, participava en el
complot independentista a Prats de Molló. Anys després va ser un dels dirigents dels «músics», el Moviment
Socialista de Catalunya, i abans del POUM. Doncs bé,
en Rovira deia: «El catalanisme no és una tendència
política, és la interpretació d’una voluntat de reconeixement de la personalitat nacional, l’expressió d’una
necessitat de llibertat.» I confirmava: «El treballador
que a Catalunya és anticatalanista és un inconscient
reaccionari, però el treballador que a la resta de la Península és anticatalanista no fa res més que expressar
inconscientment l’imperialisme de la seva pròpia burgesia.» És bo que, sovint, l’esquerra catalana recuperi
la seva memòria.
El seu discurs ha obert portes, n’ha tancades d’altres;
algunes les ha deixades en una posició que no ens satisfà o, simplement, en alguns casos, ens ha deixat sense portes. En finançament, ja no parlem del cinquanta,
vint-i-cinc, vint-i-cinc..., ara ja estem a la fase del quaranta, trenta, trenta. Anem pel bon camí: de mica en
mica, s’omple la pica. Encara que no ens conformem
amb un finançament que només parli del pes demogràfic, del pes de la població, i no de l’esforç fiscal que fa
aquesta mateixa població, pesi menys o pesi més.
Ens fa un cert pànic, dit així en confiança, aquesta alegria universitària que fóra un suïcidi lingüístic, que
deixaria el català en inferioritat de condicions, i forçaSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
37
ria a anar a estudiar fora d’aquí molts estudiants del
país si hi havia un districte únic del tot. Si n’hi ha d’haver un, que sigui europeu; perquè, posats a abatre fronteres, siguem moderns del tot.
Parla d’immigració, i és un tema que preocupa a la
gent. Suposo que deu ser la proximitat de les eleccions
de diumenge, però quan ahir vostè parlava d’eleccions,
semblava gallec. En algun moment no sabia si pujava
les escales o si les baixava. Sembla que, a vostè, només
li hagi interessat de manera directa la penúltima immigració, i no tant l’última; almenys això era ahir. Si es
parla de la immigració, el primer que hem de fer és
reclamar competències sobre immigració per a la Generalitat; capacitat per decidir a qui, a quanta gent més,
podem assegurar unes condicions de vida digna amb els
papers en regla; més polítiques integrals; més mesures
socials, culturals, educatives. Mesures que han de fer
més fàcil la feina als ajuntaments. Nosaltres hem de
decidir quanta gent més ens convé que vingui a Catalunya. I això ho hem de decidir nosaltres, no Madrid. I,
sobretot, a veure si deixem de considerar immigrants,
ja, aquells que van arribar a Catalunya fa quaranta anys,
trenta anys o vint anys, perquè són tan catalans com els
que ja hi eren abans. (Remor de veus.)
Hem quedat bastant desconcertats amb les seves opinions en algun moment sobre l’escola pública i la privada, potser és que no ho vam saber entendre bé. Però,
francament, si la solució a tot plegat és que a l’escola
pública el que li cal és més moral, per moral ja tenim la
de l’Alcoià. A l’escola pública el que li cal és més suport a tots els nivells; no només més recursos, sinó
millor utilització d’aquests recursos, més instruments
materials, més augment de plantilla... Només de la
moral no en farem gran cosa més, perquè, si alguna
cosa han tingut, la comunitat educativa, ha estat sempre
moral.
M’ha semblat observar que en el seu programa l’impuls del català... –confio que després em rectifiquil’impuls del català com a idioma nacional comú
d’aquest país ocupa un lloc gairebé tan important com
el que ocupa i preocupa al govern actual; és a dir, aigua
en un cistell.
Expliqui’ns quines mesures de política lingüística pensa adoptar. Digui’m, podem aspirar a ser mai una llengua normal? No res de l’altre món, normaleta, una cosa
com el danès a Dinamarca, el finès a Finlàndia... Tindrem mai el català com una llengua normal de les trenta
més que hi ha en els productes bàsics de consum? Què
pensa fer el seu govern si guanyés aquesta Moció perquè el català figuri en els productes alimentaris, en els
electrodomèstics, en els productes farmacèutics? S’atrevirà vostè a fer, senyor Maragall, catalanista d’esquerra, allò que no ha fet el Govern de Convergència i Unió,
nacionalista, sinó de dreta, d’aquí cap allà?
M’interessa molt la resposta, perquè d’aquesta resposta
en depenen moltes actituds en el futur, no només avui.
I està molt bé això que siguem capaços de parlar com
a mínim tres llengües, ja ho vaig dir fa quinze dies. Em
va sorprendre, a mi, que la seva insistència en el francès, suposo que no deu ser precisament en justa correspondència a la preocupació en la república francesa pel
català a la Catalunya Nord. Està bé, em sembla bé que
SESSIÓ NÚM. 42.2
canviem cromos, però compte que els cromos no siguin
falsos, que siguin de col·lecció vàlida. D’acord, més
francès aquí, però més català allà. I això que el castellà és la nostra manera d’anar pel món..., no sé què vol
que li digui, és una de les nostres maneres d’anar pel
món, com també ho són l’anglès, el francès, l’alemany...
No podem desaprofitar de cap manera una llengua que
coneixem, que sabem, que parlem, que estimem, que
llegim, que escrivim, que parlem i que escoltem. Però,
de vegades, penso, per exemple, ara mateix, a l’Afganistan, o al Paquistan, que cau una miqueta més a prop
de l’Afganistan, em fa l’efecte que el castellà ens serveix gairebé tant com el català.
Crec que patim un cert provincianisme intel·lectual –no
parlo de vostè, parlo d’alguns sectors d’aquest país–
que fa que a alguns Catalunya els vingui petita, però
que el món se’ls acabi a Espanya. Ja ho advertia Maragall –l’avi, el poeta–, fa exactament cent quatre anys.
Deia: «El dia que Catalunya s’hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid –parèntesi: «i de la que
aquí encara es fa a la madrilenya»; tanquem parèntesi–,
la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada, i el dia que la nostra independència intel·lectual
sigui completa, lo de més serà lo de menos i Catalunya
formarà part d’Europa.» Per als estudiosos i erudits,
l’article es titulava «La independència de Catalunya»,
no per res. I encara afirmava: «Enfortint la nacionalitat, s’arriba a la mundialitat, però d’una vaga mundialitat, abstracta, mai s’ha arribat ni s’arribarà a fer-ne cap
nació.» I aquí, senyor Maragall, és on plora la criatura.
Vostè ens ha fet un discurs amb propostes interessants
–moltes!–, un discurs de possible gestió futura; en algun moment, un inventari de rutines possibles, i s’ha dit
ahir i s’ha dit avui i ho diuen alguns diaris, però sense
gaire ànima, sense emoció, sense passió. És clar, per a
rutines possibles, ja tenim les d’aquests vint anys i amb
triennis acumulats. Però, clar, que segons qui li digui a
vostè que no té passió és com comparar la passió d’Olesa amb la d’Esparreguera, que, sumades a la baixa, fan
passió de son.
El que vostè sembla que ha proposat en algun moment
no és ben bé un canvi, sinó un recanvi. Ja no es tracta
del recanvi d’una sola peça; no es tracta de recanviar
una sola peça a la Presidència de la Generalitat, si continuem anant en el mateix vehicle. No es tracta de canviar una peça; es tracta, senyor Maragall, de canviar de
vehicle. No parlo, doncs, de canvi generacional, no
parlo de posar-hi algú més jove o no tant per fer el
mateix, que tampoc seria cap meravella de canvi. Parlo de canvi polític de debò, no només de persones, no
només d’edats, esperant el dia que una nova fornada
d’homes i dones, de Barcelona o de comarques, nascuts
a Catalunya o nascuts a fora, que parlin el que vulguin
a casa seva i no necessàriament de classe alta, sinó de
classes populars i de classes mitjanes, com som la majoria, vells catalans o catalans nous, puguem dirigir el
futur d’aquest país. Ajudi’m, senyor president, «la fe
sense obres morta és.» (Rialles.) Corintis? Efesis?
El president
L’ajudaré. Jo no la buscaria en cap carta de sant Pau,
aquesta. (Rialles.) L’aniria a buscar a sant Jaume.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
38
El Sr. Carod-Rovira
Molt bé, doncs moltes gràcies. Sant Jaume: «la fe sense
obres...»
El president
Perdoni, però...
El Sr. Carod-Rovira
El senyor president em diu que no. Aquí hi ha un empat presidencial, que suposo que me’l descompta, perquè és temps mort entre presidents.
El president
Exactament el capítol segon.
El Sr. Carod-Rovira
Molt bé, moltes gràcies. Sant Jaume, capítol segon.
Després ja s’ho faran els dos de la coalició, que veig
que, en aquest tema, tampoc no ho porten gaire a l’hora. (Rialles.) Aquesta és la tragèdia d’aquest país. Aquí,
a la dreta, un president, un gran president, amb molta
fe, però, al cap del temps, en uns terrenys concrets, amb
poques obres. Molta Catalunya, molt de país, molta
nació, molta bandera, molt sentiment, molta emoció,
molta passió, però en vint-i-un anys no ha tocat ni un
sol gest de valentia real, i avui, esclaus del PP. A l’esquerra, un gran alcalde, un bon candidat, amb un important inventari d’obres anunciades, de projectes interessants, de grans intencions, però, pel que hem sentit,
amb poca fe, sense emoció, sense passió: en dues hores i mitja de discurs, ahir, l’únic instant d’emoció, de
sentiment, de passió, de ràbia que li vam trobar va ser
quan parlava, amb raó, de la necessitat de l’eix ferroviari mediterrani, que és importantíssim, i també quan
parlava de l’Espanya federal.
Però, saben què passa? Que Catalunya no és només una
xarxa de ciutats petites o mitjanes o una comunitat autònoma, una unitat administrativa, un bocí de territori,
un retall de mapa: Catalunya és una nació. I això implica –agradi o no– un sentiment. I aquest sentiment, ahir,
senyor Maragall, i avui tampoc, ens ha costat de veure.
Pel que hem sentit ahir, pel que hem sentit avui, vostè
seria, senyor Maragall, un gran president del Govern,
del Govern d’una Espanya federal. Prengui-s’ho com
un elogi: és el que és. Quin canvi, Mare de Déu, comparat amb el que patim ara! Vostè hi creu, en aquesta
Espanya, i s’esforça per arreglar-la, per fer-la d’una
altra manera, millor, més plural, més oberta, més moderna, més respectuosa amb la diversitat. Vaja, la vol fer
tan diferent que això ja no seria Espanya. Vostè s’entusiasma amb aquesta idea; jo no, francament. Crec que,
a l’hora d’Europa, aquesta és una batalla força perduda. Ja està bé que es disposi a arreglar Espanya; ens
acontentaríem que pogués arreglar una mica el PSOE
perquè fos més comprensiu en aquests temes, i si un dia
tots plegats dediquem una estoneta a arreglar-nos nosaltres, a arreglar aquest país, ja seria una sensació molt
propera a la felicitat.
Quan vam parlar vostè i jo per primer cop, fa uns anys,
en un restaurant, a Tarragona, prop del mar –suposo
PLE DEL PARLAMENT
que se’n recorda, perquè va ser un dinar molt agradable–, va sortir l’Oda a Espanya del seu avi. I li vaig dir
que una de les diferències entre vostè i jo era que –potser perquè sóc filòleg i la poesia la llegeixo més ràpid–
vostè estava encara en el primer vers de l’oda, «Escolta, Espanya», i jo ja havia acabat el poema: l’últim vers
diu «adéu, Espanya». Vostè ha estat, senyor Maragall,
un gran alcalde, però crec que ahir, ahir no va acabar de
liderar del tot, amb entusiasme, un nou projecte polític,
capaç de fer alçar aquest país de la cadira on està escarxofat vint-i-un anys després que no toqui en cap moment, capaç de fer-nos aixecar el cap amb orgull, amb
dignitat i amb valentia. Avui, conjugar fe i obres no és
fàcil: la fe per una banda, les obres per l’altra. Vostès
saben que des d’Esquerra Republicana, des de la modèstia actual d’Esquerra Republicana, farem el que calgui
perquè fe i obres, a través nostre, tinguin més còmplices
i més aliats en el futur. Si no fos pel nostre optimisme
en el futur de la societat catalana, si no fos pel nostre
convenciment que Esquerra Republicana anirà guanyant confiança en el si d’aquesta societat, avui ens
refugiaríem en el vers aquell de Bertolt Brecht: «No
m’agrada el lloc d’on vinc, no m’agrada el lloc on
vaig.» Perquè ja m’explicarà, si hem de decidir entre
una Convergència i Unió dependent del PP i un PSC
dependent del PSOE, doncs, que Déu nostre senyor ens
agafi confessats fins i tot als que som agnòstics.
No és possible una altra Catalunya? Ha de ser possible!
Volem que sigui possible! Vostè va fer un impecable
discurs de candidat demòcrata liberal, i això està molt
bé, molt bé, però jo sóc el secretari general d’un partit
d’esquerres i tinc alguns dubtes. Si els resultats electorals futurs –futurs: d’aquí a dos anys– li són favorables,
amb qui pensa governar, si això depèn de vostè? Amb
els altres partits d’esquerres, del qual tant ha parlat
avui? O, vista la insinuació que li ha fet el senyor Mas
aquest matí, amb Convergència i Unió? Contempla
aquesta possibilitat d’un futur govern Partit Socialista
- Convergència i Unió –Ciutadans pel Canvi, no sé ben
bé com quedaria això: ja no m’hi poso– a la pròxima
legislatura, o ho descarta del tot? Fóra bo de saber-ho,
més que res per saber de quin mal hem de morir. Quines mesures adoptarà per augmentar l’habitatge social?
Aquest matí n’hem parlat: els exclosos, la gent que no
arriba a final de mes o bé hi arriba amb l’aigua al coll,
la violència de gènere, la Catalunya de muntanya...
Com ho farem perquè cada vegada hi hagi més dones
que treballin? Per equiparar home i dona en el món del
treball i no només en el salari? Per fer més fàcil la vida
en família i l’accés a una casa digna? Per no continuar
castigant la maternitat en el món laboral de forma encoberta? Per combatre l’assetjament sexual? Quines
mesures per a aquestes mestresses de casa que es passen mitja vida cuidant els fills i, quan els fills ja són
grans, es passen l’altra mitja vida cuidant els pares i, a
elles, no les cuida ningú? Celebrem les seves referències a política familiar; justament, l’únic text de llei que
hi ha en aquest Parlament sobre la família és nostre.
Perquè els d’esquerres també en tenim, de família, com
a mínim nosaltres.
I la veritat, més que diners –més que diners–, subvencions directes, el que fa falta són altres mesures indirectes: llibres de text gratuïts, més possibilitats de llars
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
39
d’infants, més accés a un habitatge en condicions de
dignitat. Aquest Govern del qual vostè parla, senyor
Maragall, augmentarà l’oferta pública en escoles, en sanitat, en autopistes? Què en farem dels peatges? Continuaran esquilant-nos tota la vida? Modificarà la Llei
de caixes perquè inverteixen més a Catalunya, ajudin
les pimes –les empreses petites i mitjanes–, equilibrin
el territori, modernitzin el país, tinguin obres socials del
mateix nom? O faran com ha fet durant vint-i-un anys
Convergència i Unió, o sigui, res? Entrarà a fons en la
xarxa d’interessos pel que fa al negoci, al gran negoci
de la nostra dependència? Canviarà les bases d’aquest
model social que només beneficia una minoria i carrega
els neulers a la butxaca de la majoria? S’oposarà al Pla
hidrològic nacional i als grans interessos econòmics
que envolten aquesta obra faraònica amb totes les
conseqüències? Serà conseqüent a l’hora d’impulsar un
creixement econòmic sostenible i un respecte pel medi
ambient com a patrimoni a transmetre als nostres fills i
filles? Condemnarà el transfuguisme municipal que acata les ordres de les empreses que tenen el monopoli de
l’energia elèctrica i que presten uns serveis tan pèssims
que el mateix senyor Pujol júnior diu que es tracta d’empreses inútils? Com ho farà per tornar a engrescar el funcionariat de la Generalitat absolutament desmobilitzat en
un projecte de país i de servei realment útil?
Això seria fer política d’esquerres i nacional alhora,
catalanista i social al mateix temps, una política a favor
de l’Estat del benestar a Catalunya, que, diguem-ho
ràpid, vol dir Estat i benestar de Catalunya. Capacitat
de decidir a favor de la majoria sense passar per Madrid, però també sense passar per la xarxa d’interessos
catalaníssims que talla el bacallà a casa nostra i que ens
esquila tant com els altres, duguin el cognom il·lustre
que duguin. Necessitem un espai social propi, on pensions, salaris, beques, prestacions socials s’adeqüin al
que costa viure aquí. I encara, senyor Maragall, el seu
discurs d’ahir era un discurs una mica massa barceloninocèntric, i vostè es presenta com a candidat a president d’un país, no com a president d’una ciutat o d’una
àrea metropolitana. Compte amb la radialitat madrilenya, perquè hi ha coses que s’encomanen: més enllà del
Besòs, més enllà del Llobregat, hi ha vida, i vida intel·ligent. (Rialles.)
Però en els discursos d’aquest matí i en els discursos
d’ahir hem trobat tota la visceralitat i tota l’esterilitat de
la Catalunya dual que s’ha anat construint durant aquests
vint-i-un anys. Aquest país no pot ser una partida de
tennis, un dissabte a la tarda, al club de sempre. Aquest
país és una cursa de fons, on correm tots i de franc, i
vestit cadascú com vol; i això vol dir que no s’hi val a
intentar substituir la Catalunya dels convergents per
posar-hi la Catalunya dels socialistes. Doncs, miri, nosaltres no volem ni l’una ni l’altra: nosaltres en volem
una altra on hi capiguem absolutament tots. Fins i tot
els del PP, fixi’s. Una Catalunya dual, que no es basi
més en l’enfrontament, en la negació i en el rebuig. Votar els uns perquè no guanyin els altres, aquesta no és
una actitud constructiva. Construir una doble xarxa de
país, pagada per tothom, on la gent acaba percebent
que, per una banda, hi ha els Mossos d’Esquadra, que
són dels uns, la Guàrdia Urbana i els policies locals,
que són d’uns altres, i ahir ens semblava que la GuàrSESSIÓ NÚM. 42.2
dia Civil i tot. Els uns una emissora de ràdio, els altres
l’altra; els uns una tele i els altres l’altra; els uns una
associació de municipis, els altres l’altra; els uns el Teatre Nacional i els altres el Teatre Lliure. I els que volem
un teatre nacional lliure, com ens ho hem de fer?
La batalla partidista entre administracions dels uns i
dels altres, en vint-i-un anys, ha estat nefasta per a
aquest país. La contraposició entre municipalisme i
Generalitat, on tots dos bàndols tenen responsabilitats,
ha estat nefasta per a aquest país. Però hi ha hagut encara una cosa pitjor: vostès tenen, senyor Maragall,
senyor president Pujol, vostès tenen la corresponsabilitat, en vint-i-un anys, d’haver fet una operació realment greu, que és fer el divorci històric entre la noció
de país i la noció de progrés, entre catalanisme i esquerra, entre nacionalitat i modernitat, entre identitat i universalitat. Perquè han caigut en la trampa; vostès han
caigut en la trampa de confondre durant vint-i-un anys
pujolisme amb catalanisme i, en comptes de criticar la
política de Convergència i Unió, per ser una política –al
seu entendre o no– conservadora, de dretes, liberal, no
sé què més, durant anys, han caigut en el parany de
criticar-la per catalanista. Com es poden queixar després que s’han quedat la bandera? No és que se l’hagin
quedat; no és que els l’hagin pres en un descuit un diumenge tot passejant: és que els l’han regalada! La bandera aquesta d’aquí darrere –la bona, la del mig– és de
tots; no és més d’aquí que d’allí: és la bandera de tots!
I aquesta bandera, si d’alguna cosa ha de servir aquest
debat, és perquè aquesta bandera torni a ser de tots a
partir d’avui, més intensament que mai.
I vostès estan plenament legitimats per governar i vostè
està plenament legitimat per aspirar a fer-ho en algun
moment. No oblidem en cap moment que, a Catalunya,
a les urnes, no hi ha només dretes i esquerres. Jo no dic
que hi hagi només Espanya o Catalunya, però no entendrà res del mapa electoral i polític qui entengui que a
Catalunya la gent només funciona votant dreta o votant
esquerra; la gent quan vota..., quan votem també votem
alguna cosa més. I vostès al llarg d’aquests temps han
anat coincidint, amb una política molt similar en aspectes bàsics, en una falsa polarització –en una falsa polarització–; tantes i tantes mesures al llarg d’aquests vinti-un anys, que les han compartides.
Vostè, també, i s’ha dit en algun moment... Sap què, de
tot el d’ahir..., el que m’hi va faltar? I li ho dic sincerament, perquè hauria augmentat de manera considerable
la seva credibilitat: ni mitja paraula d’autocrítica pels
catorze anys de govern socialista. Jo no dic que vostè
surti a dir que aquells catorze anys van ser una meravella, però, home, alguna cosa malament segur que la van
fer –nosaltres també la fem; tothom fa coses mal fetes.
I el llistat de lleis involucionistes en el terreny autonòmic, de recursos d’inconstitucionalitat –vint-i-tres lleis
en pocs anys– o d’inversió pública baixa a Catalunya...,
no li costaria gens de reconèixer públicament..., o li
demano ara: quina consideració li mereixen a vostè,
aquests tres aspectes, durant aquests anys? És que si no
acceptem això, aleshores és que estem fent aquí davant
un joc de mans tots plegats.
De la seva intervenció hi ha moltes coses que ens suggereixen portes obertes per al futur. Ja acabo. Però deiPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
40
xi’m-li apuntar tres coses positives. Vostè ha parlat
d’una convivència plural, distinta a l’Estat espanyol. En
tot el que sigui –per part nostra– sumar esforços perquè
avanci un model respectuós amb la diversitat, es podrà
comptar amb Esquerra Republicana de Catalunya. Tant
de bo que això sigui possible: un estat plurilingüe, pluricultural, plurinacional. Però, sense ser pessimista,
vostè sap molt bé que, des de Pi i Margall a Maragall,
les úniques propostes reals de concebre l’Estat espanyol de manera diferent sempre han sortit d’aquí –sempre han sortit d’aquí–; és a dir, això del federalisme, de
debò, més enllà dels que s’ho puguin creure aquí, fora
d’aquí, qui s’ho creu? És a dir, amb qui ens hem de
federar nosaltres? O, a l’inrevés, hi ha algú que es
vulgui federar amb nosaltres de debò?
Segon suport: fer pinya per estrènyer els llaços en temes d’interès comú amb el País Valencià, amb les Illes
Balears i amb Aragó. El dia que al Saló de Cent es va
donar el premi Jaume I a Eliseu Climent vostè va dir
allò de «som 10 milions». I ahir em van desorientar
perquè va dir que érem quatre més dos i al final ja em
feia un petit embolic. Si som 10 milions, en alguns aspectes, fem que les institucions hi juguin..., com a mínim, ja que no ha estat possible en el terreny polític, sí
com a comunitat lingüística i com a mercat cultural.
Però sobretot, sobretot... (S’encén el llum que indica
que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) I amb això
acabo, perquè suposo que això vol dir que he d’acabar..., o encara no? (Pausa.) Sí...
lunya, i que estem segurs –i tothom sap– que ningú la
podrà construir sol, necessita molts més braços, necessita moltes més aportacions que no pas les d’un sol
partit. Hauríem de sortir d’aquí avui amb alguns, si no
compromisos, sí amb algunes actituds –si se’m permet–
fins i tot morals distintes...
El president
Senyor diputat, vagi, al més aviat possible, acabant.
El Sr. Carod-Rovira
...unes actituds morals distintes que impliquin –i ho
faig, senyor president– l’autèntica concepció nacional
del país, que vol dir que no pertany ni a cap classe social, ni a cap partit; la concepció del catalanisme com
el terreny comú –de joc– de les formacions polítiques
d’aquest partit. I com deien aquells diputats i... –anava
a dir «diputades»; diputades no, perquè no n’hi havia–,
com deien aquells diputats catalans del Parlament de
Catalunya, tant d’Esquerra Republicana com de la Unió
Socialista de Catalunya, en els anys d’exili, «no posem
cap límit al futur que lliurement aquesta societat es
vulgui donar».
Vostè tenia tot el dret del món a presentar aquesta Moció de censura; nosaltres, l’obligació d’escoltar-lo, i ara
vostè, la deferència de contestar-me.
Gràcies, senyor president.
El president
El president
Sí, senyor diputat.
Gràcies a vostè, senyor diputat. (Pausa.) Per altra part,
estic en condicions de confirmar-li que el que li he dit
era cert. (Rialles.) És...
El Sr. Carod-Rovira
Sobretot –sobretot– fem tots la màxima pinya possible
per incorporar plenament aquesta penúltima onada
d’immigració, sense ambigüitats, i d’incorporar-la al
projecte nacional català no com a subalterns, sinó com
a protagonistes actius. Durant quant de temps els que
van venir fa quaranta anys seran considerats encara
immigrants? I els fills dels immigrants no catalans que
van venir fa quaranta anys, també seran immigrants tota
la vida? Catalunya no és cosa d’ells, també? Catalunya
és cosa de tots i hem d’acceptar –i ho dic des de la plataforma d’un partit independentista, sobiranista– una
Catalunya amb identitats nacionals compartides. De la
mateixa manera que, amb nosaltres, hi ha molta gent
que no se sent espanyola i no vol que ningú l’obligui a
ser-ne, hem d’admetre com el més normal del món que
hi hagi gent que se senti espanyola i gent que se senti
alhora espanyola i catalana, i si fem una societat per a
tothom hi ha de cabre tothom.
Em sento molt més a prop dels castellanoparlants que
van venir fa temps i que, en moments de dificultat,
quan plegaven de treballar, aprenien català i s’esforçaven per utilitzar-lo en tots els àmbits, que no pas
d’aquella gent amb cognoms catalaníssims que fan un
menyspreu reiterat de la llengua, perquè, podent incorporar el català al circuit de les empreses que tenen, el
menystenen totalment i absolutament.
La Catalunya que nosaltres volem, la Catalunya que
volem construir des d’Esquerra Republicana de CataPLE DEL PARLAMENT
El Sr. Carod-Rovira
Senyor president, alabat sigui Déu. (Rialles.)
El president
He intentat complaure la seva petició d’ajuda.
(El president dóna la paraula al Sr. Maragall i Mira.)
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, no sóc tan versat en l’Evangeli ni en
les Cartes de sant Pau... (Veus de fons.) No, no, de sant
Pau –de sant Pau–, que són les més importants. Les de
sant Jaume...
El president
Els adverteixo que la Carta de sant Jaume és una carta,
des del punt de vista social, molt progressista; els la
recomano. (Rialles.)
El Sr. Maragall i Mira
De moment, ho deixarem córrer, senyor president, i
anirem no tant per l’erudició bíblica com pel que ens
reuneix aquí. En reuneix aquí, efectivament, la discussió sobre una mica el passat, molt el present i encara
més el futur d’aquest país.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
41
I acabem de sentir un gran discurs. I, a mi, no sempre
m’han agradat els discursos d’en Josep-Lluís CarodRovira –no sempre m’han agradat–, perquè, per les
raons que sigui, n’ha tingut de més..., sempre és brillant, des del punt de vista formal, però hi ha vegades
que jo em penso que aquesta passió, que, a ell, li sobra
i que, a mi, li asseguro que no em falta, encara que estigui constipat..., sigui un posat. De vegades la seva
passió és tan permanent i tan constant i tan contínua
que un arriba a pensar si és que..., que no està sempre
en el mateix nivell de passió, la qual cosa, senyor Carod, és absolutament impossible de suportar.
Avui m’ha semblat que parlava, efectivament, amb una
passió mesurada, com sempre, però també des del fons
de les seves conviccions. I jo li haig de dir que vostè ha
parlat de Josep Rovira, i vostè m’ha fet moltes mencions històriques. Pràcticament en totes elles jo coincideixo no només en la interpretació que vostè en fa, sinó
fins i tot en la passió –si em permet– o la simpatia, si
més no, més modestament, amb què ens podem referir
a aquests noms, no?
Josep Rovira va ser el que va crear..., no només va estar a Prats de Molló sinó que després va estar..., va crear
el Front de la Llibertat, l’any 45, i va ser l’iniciador, en
bona mesura, del que és el Moviment Socialista de
Catalunya, com vostè ha dit. La seva dona encara viu,
la Maria Manonellas, la trobarà al carrer Nicaragua
sempre que vulgui.
Jo penso, de vegades, quan ens parlen del catalanisme
i de qui és el català i qui és..., en fi, qui és més català o
qui és més catalanista, penso que aquesta gent es mereixen una reparació, es mereixen que, abans de morir,
algú els digui: «Vosaltres ho sou.» I ja sé que el president Pujol, de vegades, ho ha fet, però –com li ho diria?– no és ja una qüestió del president o, en fi, o d’una
persona que els ho digui, és una situació que hauria de
canviar, perquè ells sentissin que realment el seu catalanisme ha triomfat en el que té de catalanisme de tots, no
en el que té de catalanisme socialista, suposem.
Moltes d’aquests persones em deien, m’han dit sovint:
«Hem viscut per veure la democràcia, hem viscut per
tenir l’autonomia i hem viscut per veure una victòria
socialista a les eleccions» –com deia la Carme Carol
una vegada, la dona del Francesc Ramos, que el president de la Generalitat coneixia bé–, «però ens falta la
Generalitat socialista.» Jo sempre els dic: «No, no, la
Generalitat socialista no: la Generalitat de Catalunya.»
Però els falta una Generalitat de Catalunya que tingui
un accent que –per molt que vostè digui, senyor Carod,
que és el mateix en una banda i en una altra– és un altre accent del que ara té.
Vostè m’ha preguntat una sèrie de coses que jo li vull
contestar. No vull anar pel meu cantó, sinó que vull
contestar-lo, a vostè. M’ha parlat del Senat i ha dit –ja
ho pensava que ho diria–: «si només és per canviar el
Senat, no val la pena». Home, sí que val la pena; potser per vostè no, perquè vostè pensa –com ha dit, després, citant Joan Maragall– que està al final de l’Oda i
que jo estic al principi, i, per tant: «Adéu, Espanya...»,
no m’interessa res. I s’equivoca, en això, perquè en
moltes de les seves altres intervencions posteriors a
aquesta citació s’ha traït. Vostè està interessat per EspaSESSIÓ NÚM. 42.2
nya –i tant, que ho està! Primer, pels seus ancestres,
probablement com la majoria dels que som aquí en alguna mesura, però també pel futur. Vostè sap que no hi
ha una Catalunya..., vostè sap que no hi haurà una Catalunya lliure sense una Espanya diferent. I aquesta
Espanya diferent no ens hem de preguntar si mai existirà, dependrà, efectivament, del fet que les idees que
surten d’aquí –com vostè ha dit–, perquè sempre o quasi sempre han sortit d’aquí, triomfin.
Però aquestes idees sempre han tingut un ressò. Per
exemple: vostè parla de l’any 1904 o de l’any 1901 i jo
parlaria de l’any 1907 i de l’intercanvi de cartes entre
Maragall i Unamuno, perquè Maragall va fer un article,
aleshores..., després d’haver dit «adéu, Espanya» va dir
«visca Espanya», no? I vostè ho sabrà bé, i el president
Pujol encara més, perquè alguna vegada, fins i tot, potser n’hem parlat i tot.
I, quan va escriure aquest article del «visca Espanya!, i
nosaltres serem els autèntics espanyols, i ells no saben el
que és l’autèntica Espanya, i nosaltres la farem...» –que
ara podríem considerar que era una ingenuïtat, perquè,
efectivament, no va ser real–, va tenir una resposta. I la
resposta era de Miguel de Unamuno que li deia –li deia–, de Madrid estant –em penso–, o de Salamanca,
deia: «Maragall, no l’entendran, no cal que s’hi escarrassi» –diu– «perquè quan vostè..., cuando usted dice
“Visca Espanya!”, ¿sabe qué entienden? El otro día un
compatriota mío, en la estación de Bilbao, gritó “Gora
Euskadi!” y aquí en Madrid tradujeron “Muera España!”» –perquè havien entès «¡Muera España!». «No lo
entenderán nunca; piensan...» –en fi, deia coses molt
dures, no?– «piensan con aquello que sirve para otras
cosas en el cuerpo humano» –deia ell– «no piensan con
el cerebro.» Això ho deia Unamuno, però la veritat és
–la veritat és– que aquest diàleg de l’any 1904, de l’any
1907... –que evidentment era un moment de gran florida del catalanisme: va ser l’any del pressupost de
cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que, com tothom
sap, era un pressupost d’educació, i va ser l’any de la
Solidaritat i tantes coses més, no?
Però hi ha gent a Espanya que ens escolta. I tenim
l’obligació de parlar-hi. I no és el mateix, senyor Carod-Rovira, el senyor Zapatero que el senyor Aznar, en
aquest sentit, i, si no, vostè, per què em va demanar una
entrevista amb el senyor Zapatero i, que jo sàpiga, no
l’ha demanat amb el senyor Aznar? –o potser sí, potser
sí. Però a mi em va demanar una entrevista amb el senyor Zapatero i em penso que li va concedir. Per què?
Home, perquè vostè sap que, en bona mesura, la Catalunya lliure que volem –i deixi’m utilitzar «lliure» en
una accepció modesta, si vostè vol–, la Catalunya lliure
que nosaltres volem és compatible i és necessària i va
necessàriament lligada amb una Espanya lliure i amb
una Espanya plural i amb una Espanya viva, no l’Espanya de la por, l’Espanya del barullo. Que el barullo és
justament en el cervell dels que veuen, en el barullo, la
por que existeixi una Espanya plural en la qual ells no
tindrien missió, perquè la seva missió és mantenir-la
unida i tancada; Espanya, mantenir-la sempre diferenciada i en el fons dividida, i sempre sota les regnes d’algú que l’hagi de dominar perquè és..., en fi, perquè és
un país que en el fons el que fa sempre és acabar-se
barallant.
Fascicle segon
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
42
El Senat, el necessitem, senyor Carod, i el necessitem
per expressar políticament la pluralitat espanyola. La
Constitució ho diu; després ho impedeix, perquè el fa
elegir per províncies. I nosaltres necessitem un senat
com els alemanys, en què el Govern i el Parlament de
cada un dels Länder són representats en el Senat, i,
com vostè sap, el Senat és presidit, à tour de rôle, un
darrere l’altre, pels presidents de cada un dels Länder
alemanys. Aquí hauríem de fer el mateix. Aquí el president Pujol hauria sigut ja... –ara no ho podrà ser,
probablement, perquè no es torna a presentar a les
eleccions–, però hauria sigut president del Senat. I
vostè em dirà: «De què hauria servit que el president
Pujol fos president del Senat?» Home, sí que hauria
servit, no ens enganyem: és que l’avenç del català, per
exemple, i tantes altres coses que hem de fer en la línia
de predicar que Catalunya no és difícil, no és esquerpa, no és estranya, no és complicada, que Catalunya
no és Finlàndia ni Lituània, sinó que és, precisament,
un país amb un idioma llatí, proper, que s’aprèn fàcilment, és que tot això no avançaria si nosaltres tinguéssim l’oportunitat de participar d’una forma més viva
i amb més protagonisme en unes institucions que, per
ser federals, no deixarien de ser espanyoles, però serien diferents, serien d’aquesta Espanya diferent de
què abans parlàvem.
Vostè ha parlat del concert. Ja li vaig dir el que jo pensava, i jo crec que el País Basc té la seva història, nosaltres tenim la nostra, que ells tenen els seus antecedents, l’abrazo de Vergara, i el Pacte fiscal, i una sèrie
de coses que vénen del segle XIX i d’abans, que nosaltres no tenim. En tenim unes altres, segurament diferents i millors, en uns altres aspectes, però aquesta no.
Per tant, entestar-se a entrar per la via basca en el que
hauria de ser un millor finançament des del punt de
vista de la disposició de fons líquids mentre es van cobrant els impostos, em sembla una via tancada, i, en
canvi, la via de l’Agència Tributària, que li vaig exposar jo ahir, amb entregues a compte, amb lliuraments a
compte dels impostos que s’han d’anar cobrant, em
sembla a mi que seria, efectivament, una aproximació
molt gran al concert.
Vostè sap –i ho sap de sobres, perquè ho hem explicat
tantes vegades que ja, en fi, no ho hauria de repetir–
que entre els quatre punts del federalisme fiscal nosaltres hi posem, en el primer lloc, efectivament, el 40-3030, que ja vaig dir ahir que a Catalunya, probablement,
hauria de ser 30-35-35, perquè tenim més competències aquí. Però el segon és igualar el règim foral al règim
comú quant a resultats, no quant al mètode, que és una
baralla impossible, però sí quant a resultats. Quant trigarem? Doncs, vam fer números i vam comptar que
potser trigaríem vint anys. És a dir que nosaltres creixem aproximadament el 5% anual acumulatiu; aquest
any creixerem més, pel que sembla –si es compleix el
pressupost del senyor Montoro, que no hi crec, però
bé...–; aquest any hauríem de créixer més, però, si nosaltres creixem el 5% anual i ells creixen l’1,5 o l’1,8 –és
el que estaven creixent fa uns anys–, aleshores ens
ajuntaríem o ens aniríem ajuntant encara que això trigaria bastant temps. Però jo penso que això l’important
és posar-s’hi, saber que estem en el camí, perquè aquest
camí després s’escurça de mil maneres diferents.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè ha parlat de l’eix mediterrani; és una obsessió
que compartim. Vostè ha parlat de la Corona d’Aragó,
és una altra obsessió que compartim; tenim aliats, el
Govern de la Generalitat de Catalunya sembla no saberho, té aquí al costat un president que es diu Marcel·lí
Iglesias, que és català de parla, de Bonansa, de la Franja; i té a l’altra banda i té a les Balears un president que
es diu Francesc Antich, exalcalde d’Algaida, catalanista
i que ha fet de la defensa de la llengua catalana, una, i
de la defensa de la qualitat del paisatge a les Illes Balears, el nucli del seu programa polític. I així li va: el
volen descavalcar; el nostre amic Mates, expresident i
que vol tornar a ser-hi com sigui, dedica més estona
pràcticament a anar a viatjar a Balears que a ocupar-se,
jo crec, dels temes de què s’hauria d’ocupar.
Doncs, bé, nosaltres, aquesta amistat amb aragonesos,
amb balears i amb valencians, jo penso que la podem
anar convertint, efectivament, en alguna cosa més que
una amistat. Una construcció política que, evidentment,
la Constitució no afavoreix perquè algun tipus d’inconvenient hi posa a la federació entre comunitats, però a la
pràctica els convenis no estan prohibits, i segurament,
per la via dels fets, es pot avançar bastant. Si algun dia
ens topem, senyor Carod, amb el fet que la Constitució
ens hi posa límits, aquí sí que haurem de dir que la Constitució s’ha de canviar en aquell punt, perquè contra la
naturalesa i contra les coses naturals és molt difícil de
posar-s’hi i no hi han lleis que prevalguin.
Vostè m’ha dit que el Tribunal de Cassació li sembla
fantàstic, i després m’ha dit que, bé, que eren coses
innovadores i que no les coneixia..., això l’hi vaig dir el
setembre de 1998 a la platja del Remei de Tarragona,
quan vam estar dinant, concretament –no es diu..., del
Miracle, perdó, de Tarragona, que és al costat d’on viu–,
vam estar dinant i jo li vaig portar un paper que no havia vist ningú –que no havia vist ningú–, que es deia
Carta autonòmica catalana, i en la qual nosaltres parlàvem dels quatre federalismes, i una de les coses que
demanàvem era que, en matèria judicial, el Tribunal de
Cassació vingués a Catalunya i que només quedés per
al Tribunal Suprem el recurs d’unificació de doctrina.
A Ferraz, vostè diu: «El senyor Vázquez» –el senyor
Vázquez no està al Comitè Federal, afortunadament–,
«el senyor Ibarra, el senyor Bono, etcètera.» No; «afortunadament» ho dic perquè no hi estic d’acord, amb ell,
no hi estic gens d’acord i és notori, de manera que no
em costa res de dir-ho. El senyor Bono sí que hi és,
però vostè sap que va perdre les eleccions al Congrés,
i el senyor Ibarra hi és, però el senyor Ibarra és el senyor Ibarra i jo li tinc molta simpatia, per altra banda,
encara que moltes vegades no estem d’acord. Però fiqui’s al cap, senyor Carod, i li dic amb tot l’afecte, que
la línia de conducta del Partit Socialista Obrer Espanyol
ja la va deixar ben clara José Luís Rodríguez Zapatero,
fa molt poc, quan va dir: «El dret..., no el dret, l’obligació constitucional i estatutària dels presidents autonòmics és defensar les seves autonomies primer de tot,
que han sigut elegits per a això.»
Després, aquí dintre del partit, en el Congrés, a la Comissió d’Executiva Federal, al Comitè Federal, ja discutirem
si sí o no arribem a tenir un model únic d’aquells temes
en els quals cada u ha defensat el seu interès. Però sàSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
43
piga que primer de tot és això, i ell sap perfectament
que encara que ell no ho hagués dit –i l’hi dic també, en
fi, en confidència, quasi– jo ho defensaria. Però dóna la
casualitat –i no és casualitat– que el Partit Socialista
Obrer Espanyol, que ha tingut la tradició que ha tingut,
avui està regit no només per una persona, sinó per unes
idees i una experiència i una cultura política que inclou
el federalisme real, el pràctic, el de l’amistat, el de l’obertura i el del respecte. I, per tant –i, per tant–, per aquest
carreró Catalunya té una possibilitat que abans no tenia;
no dic abans perquè el PSOE era diferent, sinó perquè
històricament les hem passat de tots colors, i això és
evident, i ara hi ha una possibilitat important d’avançar.
Nosaltres no acusem CiU de tenir contactes amb el
Govern de Madrid. És a dir, no acusem el Govern de
Catalunya –perdó– de tenir contactes amb el Govern de
Madrid, que els ha de tenir, ni tan sols CiU de tenir
contactes amb el Partit Popular. Nosaltres el que diem
és que moltes vegades aquests contactes no estan fets
en nom de l’interès de Catalunya, sinó a la pràctica, en
nom d’un interès partidari; és aquest el problema. I ho
dic per tancar el tema de Ferraz i no Ferraz: s’han de
tenir contactes a Madrid, per descomptat que sí, el que
passa és que s’han de tenir, jo crec, deixant ben clar
quin és el nostre interès.
Immigració. No li accepto que vostè digui que nosaltres
no hem lluitat a favor dels immigrants de la immigració anterior. Per l’amor de Déu, ara sí que puc citar Déu
aquí... (Remor de veus.) Bé, potser és que no l’he entès
bé, però m’ha semblat que vostè deia que no hi havia
hagut, en fi, una consideració suficient per part nostra.
I amb l’escola pública, tampoc. Vostè diu: «Només predica la moral»; no, no, jo predico la moral i els quartos
–perdó–, la moral i els... –ho dic, perdó, perquè després
això se sent per tot arreu–, la moral i els quartos i tot el
que calgui. Jo m’he passat dos anys durant la campanya
electoral i, després, en el primer any de mandat, doncs,
corrent Catalunya escola per escola, quasi. No, escola
per escola, no; d’escola en escola, no? Com d’oca en
oca, doncs, d’institut en institut. I la veritat és que la
moral els cal, però també els calen els diners, però la
moral molt, deixi-m’ho dir. Molt perquè, fins i tot amb
els diners que hi han es podria fer millor, i no perquè ho
facin malament, sinó perquè no tenen la sensació –i no
tenim la sensació, ningú– que Catalunya hagi trobat la
filosofia educativa que correspon al moment en què
vivim i que estigui a l’alçada de la seva tradició pedagògica clàssica.
Vostè ha parlat de l’idioma, i quin impuls donarem a
l’idioma, i quina política lingüística farem. Jo sóc un
convençut que el català té un capítol pendent, que és el
que la gent sàpiga que el català no és llunyà, que no és
difícil. És a dir, quan nosaltres diem: «És que nosaltres
sabem que el català no és tan diferent del castellà i que,
per tant, si vinguessin aquí ens entendrien de seguida»,
em comparo amb un empresari... Vostè em dirà: «Això
és molt..., en fi, això és molt materialista i és molt poc
patriòtic.» No, no, però jo em comparo amb un empresari que tingués dificultat a vendre el seu producte. Què
hauria de fer? Publicitat, explicar-se a última hora. Ja
ens hem explicat prou, en aquest sentit; hem dit prou,
una mica, per arreu que el català no és com el finès o
SESSIÓ NÚM. 42.2
com el lituà, sinó que és un idioma que s’aprèn molt
fàcilment, que en tres mesos els nois que vénen aquí
–ja ho vaig dir ahir–, doncs, l’aprenen quan estan a la
universitat i que, per tant, no hi ha dificultat. Hem fet
prou propaganda del català, per dir-ho així? No aquí,
no: fora d’aquí. Hem anat amb una actitud més que
defensiva, ofensiva? D’acord que hem publicat anuncis
al Times dient: «Where is Barcelona? In Catalonia, of
course», però això dubto que..., bé, va tenir la seva utilitat, probablement, en aquell moment, però potser s’hauria de fer més. En fi, deixem-m’ho aquí.
Potser aquest tipus de coses, l’exposició que finalment
s’ha fet, al cap de vint anys. Jo sempre li he demanat al
president Pujol que corri més per les Espanyes i que
s’expliqui, perquè quan s’explica l’entenen. I quan va
a Lepe triomfa –perdoni, però és veritat, és veritat–,
(rialles) i quan va al Senat, també, i va fer un discurs
magnífic al Senat. Després, no ho entenc, no s’ha posat mai en la cosa de demanar que torni a haver-hi la
sessió del Senat; per això el Senat és important, senyor
Carod. Jo crec que el català l’hem d’explicar també
actuant, d’alguna forma, parlant el català al Senat, evidentment, i practicant més la nostra pròpia autoconfiança en la nostra llengua. Serà una llengua normal?
Sí, serà una llengua normal. El que passa és que no hi
ha cap llengua normal en el sentit que no n’hi ha cap
que sigui exactament igual que cap altra llengua, cap.
Vostè em parla del flamenc a Flandes; la situació del
seu idioma, doncs, és absolutament diferent: l’anglès hi
juga un paper que aquí no juga; aquí en juga un altre
d’important. En fi, no hi ha dos idiomes que tinguin el
mateix estatut, la mateixa situació i, per tant, normal no
sé ben bé què vol dir. No serà l’espanyol, no serà l’anglès, no sé si serà el francès, perquè el francès, evidentment, està passant dificultats.
I, parlant de francès, per què parlo jo del francès?
Home, jo quan vaig parlar de francès va ser quan vaig
anar a veure la ministra francesa de Cultura, en aquell
moment, Catherine Trautmann, perquè li vaig dir: «Nosaltres, si vostès fan un gest a Catalunya Nord, nosaltres
el podem fer molt fàcilment a Catalunya, perquè nosaltres amb vostès hi tenim un deute històric. Per a nosaltres, vostès, França és el país de la llibertat durant molts
anys: quan hem hagut de llegir, quan hem hagut de veure
cine i quan hem hagut de discutir de política, hem hagut
d’anar, d’alguna forma, a beure de les fonts franceses.
França és per a nosaltres una referència positiva, i el francès també. Per tant, facin el favor, facin el favor de fer
aquest gest amb el català a la Catalunya Nord, perquè
nosaltres el farem amb el francès, perquè ens ve de gust,
perquè és un deute que tenim amb vostès.» I d’altra banda, i molt important, és el segon idioma de la majoria
dels immigrants o una bona part dels immigrants que
tenim a casa i, per tant, no és balder, no és absolutament
inútil que el francès sigui conegut. Potser més de la meitat dels immigrants recents que tenim de fora, extracomunitaris, tenen per segona llengua el francès. I és per
això que ahir en vaig parlar.
No vull parlar més de Joan Maragall, perquè semblaria
que estem massa en família, però li recomano que llegeixi, respecte als temes que vostè ha tractat citant-lo a
ell, L’Empordà, un article que té, dirigit als empordaPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
44
nesos i que els explica què és ser empordanès, què és
ser català, què és ser europeu, què és ser espanyol. O
sigui, penso que és molt interessant perquè ell diu que
la part és el tot i és un article que a mi, particularment,
doncs, m’ha impressionat molt i m’ha inspirat, però jo
crec que ha inspirat també molts altres catalans i, segurament, amb més propietat que a mi mateix, que totes
aquestes coses les puc veure, segurament amb una mica
pro domo, una mica amb un esperit familiar que no
seria fàcil de fer compartir per tothom.
Senyor Carod, no es tracta de canviar de vehicle, no es
tracta exactament de canviar de vehicle: es tracta que
tots els que hi hem de pujar, en el vehicle que sigui, ho
tinguem clar. O si vol, diguem-ho d’una altra forma:
canviem de vehicle, d’acord. Un altre, en fi, una altra
construcció política. Vostè hi pujarà? Clar, això és el
que jo voldria saber, si vostès ho tenen clar. A mi em
sembla bé que vostès juguin en aquesta mena de món
que està entre, en fi, entre el bé i el mal, entre el sí i el
no, entre el blanc i el negre i sempre tenen la raó de tot,
i els altres expressen les limitacions i vostès la completud i la generalitat. Home, ja estic d’acord que en
algunes coses vostè té el dret a fer-ho, però sempre,
sempre, sempre, no. No és..., vostè, in medio est veritas, però vostè no sempre està in medio, m’entén què
vull dir? Tinc la impressió que, de vegades, exagera una
mica aquest paper paternal sobre tots nosaltres, sobre
tots els altres, que per la seva edat no li correspon, per
altra banda, encara que vostè també ja la comença a
tenir, una mica d’edat. (Rialles.) I a més, va ser, si no
recordo malament, director general o delegat de Cultura..., no: delegat de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Per tant, vostè sap perfectament –diguem-ho així– que hem de canviar de vehicle, però
que, clar, abans de canviar-lo i abans de comprar-lo,
quasi jo diria, hem de saber entre quants el comprarem,
aquest vehicle. Per utilitzar una mica el tipus d’exemples que vostè posa.
Miri, de comarques i de Barcelona, vostè diu que jo he
fet un discurs barceloní. Jo soc barceloní i, per tant, he
estat alcalde de Barcelona durant quinze anys i, per
tant, difícilment se’m treurà l’accent, per entendre’ns.
Però, sap què passa? M’ho he pres molt seriosament, la
meva feina me l’he presa molt seriosament, i des que
vaig tornar de Roma l’any 98 no he fet res més que
voltar per Catalunya, a part d’estar moltes hores aquí,
perquè s’hi havia d’estar, evidentment; però, a part
d’això, bàsicament no he estat a Barcelona, he estat,
bàsicament, per tot arreu. I sap quina impressió n’he
tret? Que de les comarques se’n parla molt, però que es
fa poc; una.
I dos –i és més referit al que vostè deia que no s’adopta al punt de vista de les comarques–: jo he trobat, per
exemple, entre els empresaris, he trobat més empresaris innovadors fora de Barcelona que a Barcelona. Jo
quan he trobat els Pujol, de Mollerussa –que sempre
surt, pobre!–, o el Ros Roca o els Terradelles, de l’espetec de Vic, eh?, o els Alsina, o els Pont..., en fi, aniríem seguint. Trobo que aquests senyors són probablement més innovadors del que és l’empresari mitjà de
Barcelona, per entendre’ns –m’ho sembla. És més,
quan vaig anar a un dels cercles empresarials barceloPLE DEL PARLAMENT
nins i els vaig dir: «Per què no convoqueu aquesta gent
que us parlin d’empresa?» Els va semblar que allò no
era important, que allò no era..., en fi, no els han convidat, i ells tampoc gosen. Sí que van a veure al president de la Generalitat, per descomptat, perquè, a més,
hi tenen confiança; però, venir a Barcelona a explicarse davant del públic empresarial..., primer, no els conviden, i, després, ells segurament no gosen ni creuen que
sigui important. I no només a nivell d’empresaris, també a nivell de pagesos, que ho són, d’empresaris, i cada
vegada més, i ho reivindiquen que ho són, eh?
I ja que jo pensava parlar d’agricultura quan vostè intervingués, però veig que no n’ha parlat, igual com amb
altres matèries, doncs, he hagut..., de medi ambient, he
hagut d’aprofitar la intervenció del senyor Ribó perquè
ja estava una mica previst així, però tots preveiem que
vostè parlaria d’agricultura i no n’ha parlat... (rialles),
o molt poc.
Aleshores, sí que els vull dir –sí que els ho vull dir– que
jo crec que hi ha hagut un canvi de tònica en agricultura
en aquest país, perquè el nou conseller és altrament més
dialogant que el conseller anterior. I això li dóna un
crèdit que efectivament l’anterior no tenia, encara que
li haig de dir, senyor Grau, que ser més creïble i més
dialogant que l’anterior conseller d’Agricultura no era
enormement difícil, no era... (Rialles.) És el que havia
aconseguit unes cotes d’incapacitat per al diàleg probablement no superades per cap altre conseller. En tot cas,
sàpiga que nosaltres veiem positivament les seves relacions amb la Unió de Pagesos i, en general, amb les
organitzacions agràries. Creiem que el Pla de desenvolupament rural és interessant per les seves xifres i és
interessant per la forma com s’ha anat desenvolupant.
Però pensem, també, que s’ha de fer una aposta més
forta a una sèrie de temes que el nostre conseller alternatiu, Ramon Vilalta, sempre hi insisteix: un són els
temes de qualitat, que vostè coneix bé. (Remor de veus.)
Un són els temes..., tots dos han sigut alcaldes de Mollerussa parlant-ho bé... (Veus de fons.) Ah, no. Ell no,
ell no..., perdó. (Remor de veus.) Regidor, regidor!,
regidor, sí!. Bé, molt bé. No, d’això se n’ha de preocupar, perquè com que vostè va marxar, ara, la pròxima
alcaldessa de Mollerussa serà la Teresa Ginestà, i, si no,
ja ho veurà. (Rialles i veus de fons.) Però, en tot cas, en
tot cas... (Remor de veus.) Això ho diu vostè...
El president
La campanya municipal, deixin-la per quan toqui, eh?
(Rialles.)
El Sr. Maragall i Mira
Bé. Crec que, francament, hauríem de ser una mica més
ambiciosos en el tema del cofinançament. És a dir, em
diuen, la Unió de Pagesos, que seria interessant intentar arribar l’any 2003 a la revisió de l’Agenda agrària
2000-2006 amb una possibilitat de pujar les quotes de
partida del que són els recursos que ens arribaran per
aquesta via, no?
Perquè, què va passar? Va passar que nosaltres no teníem calés, i com que no teníem calés, encara en vam
perdre més, curiosament; perquè per tenir 40.000 miSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
45
lions de, per exemple, indemnitzacions compensatòries d’alta muntanya –que és un dels programes agraris
que hi havia en marxa– vam arribar a poder tenir
40.000 milions i no els vam tenir perquè no teníem els
7.000 milions per al cofinançament i els vam perdre.
Això va ser dolent en aquell moment, però ha sigut
encara més dolent ara, en el moment de fer l’Agenda.
Perquè, què ha fet el comissari Fishler? Ha agafat el
que hi havia. Ha agafat els quartos que rebíem i, efectivament, a partir d’aquí ha anat indexant cap amunt els
quartos que podia enviar. I nosaltres hem partit d’una
quota molt baixa perquè durant uns anys aquests diners
no els vam tenir.
Aleshores, què diu la Unió? La Unió està dient... (Veus
de fons.) Perdó...? (Veus de fons.) És que el senyor Vilalta em dóna lliçons, també, sempre que pot... Què diu
la Unió de Pagesos? Diu que el que hauríem de fer ara
–el que hauríem de fer ara– és pujar el cofinançament,
anar una mica més enllà en els programes cofinançats
sobre la base d’aportacions extres de la Generalitat
durant uns anys, i també aportacions de fons privats, de
manera que el punt de partida dels programes en el
moment en què arribi la revisió sigui més alt i nosaltres
puguem pressionar la Unió perquè, efectivament, ens
posi en una categoria més alta quant a les quantitats.
Em sembla que això és absolutament important.
I, finalment, si hi ha... –referit a forestal i al bosc–, si
tornen a haver-hi incendis, que n’hi hauran –i n’hi han
hagut aquest estiu bastants, també, encara que no ho
sembli–, per favor, no tornin a fer el que van fer l’altra
vegada. Per exemple, quan es va cremar el Bages, vostès van donar les ajudes a través dels compradors de
fusta. I vostès les haurien de donar –o les haurem de
donar nosaltres en el seu moment–, no a través dels
compradors (rialles), dels rematadors, que en diuen,
que són els que van comprant camp per camp, i de les
serradores, que són els que compren els rematadors,
sinó que s’han de comprar als propietaris forestals, que
són els que venen. Perquè vostès han donat crèdit als
compradors i no als venedors, i els que estan arruïnats
són els venedors, que són als que se’ls ha cremat el
bosc. I què els passa? Ve el rematador i diu: «Escolti,
això que s’ha cremat –això que s’ha cremat– li ho compro demà a tal preu.» I el pobre propietari diu: «Home!
És un preu molt baix.» Diu: «Doncs, ja tornaré l’any
que ve.» I l’any que ve, en fi, amb el dessecament que
es produeix en un any la fusta perd valor, perd pes i
perd valor. De manera que si mai més hi tornen a haver
incendis, que n’hi hauran, per favor, canviïn de xip i
enfoquin el finançament cap als propietaris forestals i
no pas cap als compradors.
Vostè al final, després de parlar llargament, senyor
Carod, doncs, de temes que es referien a Catalunya i a
Espanya i a la nostra manera de ser i com haurien de
governar-nos, etcètera, ha citat una tirallonga de temes
que ara a mi em serà impossible de contestar, però que
estic disposat a contestar-li sempre que vulgui, fins i tot,
si els vol repetir ara els tornaré, en la contrarèplica, a
tocar, no? Ha parlat d’habitatge, de família, d’autopistes, de peatges, de Llei de caixes, del gran negoci –no
sé ben bé a què es referia–, del PHN... En tots aquests
temes la nostra postura és bastant coneguda, però si ho
torna a demanar, doncs, jo li ho explicaré, eh?
SESSIÓ NÚM. 42.2
Per acabar, nosaltres, de vostès, esperem quasi tant o
més del que vostès esperen de nosaltres. Però per això
s’han de definir. I li ho dic amb tota cordialitat: jo entenc perfectament les consideracions de caràcter politicoelectoral, d’espais, d’on és que un s’ha d’adreçar per
tenir més vots en les properes eleccions, però hi ha
moments, senyor Carod –no són moments de caixa o
faixa, perquè això tampoc és tant així, mai, però–, hi ha
moments a la vida que els principis han d’estar per sobre de les conveniències i del càlcul electoral i, en fi...,
de les conveniències a curt termini.
De debò, vostè ha explicat millor que ningú en quin
punt es troba Catalunya avui: es troba en una cruïlla,
però volem saber vostè quin cantó agafarà.
(Aplaudiments perllongats.)
El president
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, per trenta-dos minuts.
El Sr. Carod-Rovira
S’ha deixat les ulleres, senyor Maragall..., ja les recuperarà. (Remor de veus.) D’aquesta segona intervenció
seva, m’han semblat particularment interessants les
seves propostes a l’entorn de la problemàtica de la pesca a Catalunya. (Rialles.)
Efectivament, la pesca. La flota pesquera catalana, senyor Maragall, necessita des de fa temps una renovació
important –necessita una renovació important. Perquè...
i és lògic que vostè n’hagi parlat perquè essent de Barcelona que tenen la mar a prop, és lògic que vostè parli de la pesca, com jo que vinc de poble, de què hem de
parlar els de poble, si no és d’agricultura, no? (Rialles.)
Doncs bé, la flota pesquera catalana necessita una renovació important –important–, i, a més a més, s’ha
d’anar en compte perquè en el seu moment la Unió Europea va facilitar, va animar els pescadors catalans –total sis mil famílies que s’hi dediquen, els va animar– a
embarcar-se en la compra de noves barques, de nous
bastiments, i després les coses no sempre han anat bé i
algunes d’aquestes famílies avui tenen veritables dificultats per retornar els crèdits on es van embarcar per
comprar aquestes embarcacions, com d’altra banda
vostè sap perfectament.
També és interessant la segona línia de reflexió que
vostè ha apuntat quan deia: «Compte, perquè hauríem
d’incrementar les mesures de control de tot el peix que
arriba al nostre mercat» –els de Cambrils som així–
«perquè part d’aquest peix no sempre se’n pot certificar amb precisió l’origen. Cal veure, doncs, si aquest
peix continua passant el que passava en plena guerra de
l’ex-Iugoslàvia quan molt peix amb l’etiqueta en italià,
en realitat era peix croat. És clar que per l’accent així
indirecte ben bé no es notava, no?, però no sempre tenia, aquest peix, el millor nivell de control higiènic, de
control sanitari i de control alimentari.
I, també, acord en la tercera línia de reflexió que vostè ha
apuntat quan deia: «Hem d’assegurar-nos que hi ha noves generacions de catalans que es volen dedicar a la
pesca i, per tant, a aquestes noves generacions els hem
de facilitar la millor formació professional possible.»
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
46
Sap què passa, senyor Maragall? Que em penso que...,
o és que nosaltres ens expliquem malament, que també és possible, o aquí hi ha algú que no acaba d’entendre les coses. I quan dic «algú» vull dir, per exemple,
vostè mateix i, per exemple, l’altre dia, el senyor Mas,
que deia: «Segons què voti Esquerra Republicana de
Catalunya, doncs ha d’anar cap aquí o ha d’anar cap
allà..., allò, nois a veure si feu bondat, no?» Nosaltres
no som Mas...overs de ningú, nosaltres som un partit
polític in-de-pen-dent, senyor Maragall, senyor Pujol i
companyia. I els partits independents voten el que els
dóna la republicana gana. I nosaltres no tenim la més
mínima obligació ni de votar-li a favor de la seva Moció de censura, ni devem res a ningú com perquè ens
forci tant que l’hàgim de votar en contra.
Nosaltres, sap què farem? El que voldrem, el que més
ens convindrà a cada moment, perquè hi ha una cosa
que s’ha acabat a la política catalana: la política catalana ja no és cosa de dos que es barallen o que fan veure
que es barallen i que al final resulta que es posen
d’acord en temes essencials, perquè algunes d’aquelles
lleis que dèiem abans de quan l’etapa involucionista del
PSOE en matèria econòmica... Escolti, algunes d’aquelles lleis les van votar aquí i les van votar aquí. Per tant,
nosaltres farem el que voldrem, i no tenim cap obligació.
Què vol dir decantar-nos? Vostè no m’ha contestat cap
on es decantarà vostè. Em pot precisar, vostè, quan el
Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel
Canvi –i ciutadanes suposo que també– posarà fi a la
seva equidistància entre l’Esquerra Republicana i Convergència i Unió? Quan posarà fi a aquesta equidistància? Està vostè en condicions d’assegurar-me, senyor
Pasqual Maragall i Mira –que l’altre dia em va dir el
Joan Francesc que es veu que són parents de lluny–,
senyor Pasqual Maragall, està vostè en condicions d’assegurar-me que la pròxima legislatura... –és que li ho he
preguntat abans i deu ser una de les coses que li he dit
que se li ha oblidat–, que la pròxima legislatura vostè
continuarà defensant, segons els resultats, un acord de
govern amb aquests partits que s’asseuen ara aquí, i
que, per tant, no proposarà una altra fórmula? Que no
dic que no la pugui proposar. Està perfectament legitimat per proposar el que vulgui democràticament. Però,
a veure si ens aclarim: es pot definir vostè? És vostè qui
es presenta avui, aquí, a candidat de president de la
Generalitat; jo no –ho rectifico–, jo encara no.
Vostè s’ha de definir. Vostè ha sortit aquí a fer una proposta de país, a fer una proposta de com organitzar
aquest país, de què ha de convertir, en realitat, el Govern que vostè es fia de presidir. I vostè ha de dir amb
qui espera fer aquest govern. Per què som nosaltres els
que ens hem de definir? O és que no ens definim prou?
Per què continuar pensant la política catalana només
com un joc a dos? Si és avorridíssim un joc a dos! Si
abans, quan he dit el d’Olesa i Esparreguera, ho he dit
per la banda baixa, no pel bé que ho fan, pel molt bé
que ho fan, a Olesa i Esparreguera, ho he dit per la banda baixa. Això és el que avorreix el país. El país vol una
altra cosa, perquè, és clar, segons quin vehicle, doncs,
potser hi sortirem guanyant anant a peu. Miri, jo vaig
parlar, efectivament, amb el senyor Zapatero. Va ser
una conversa molt, molt agradable. Recordo que el priPLE DEL PARLAMENT
mer que em va dir és: «Tu eres independentista pero
suave, )verdad?» I jo li vaig dir, sense cantar: «Suave,
que me estás matando.» (Rialles.) Perquè sap una cosa?
Mentre, per una banda, vostè fa un discurs federal impecable que se’l creu, perquè a més a vostè se li nota
que se’l creu de debò, per altra banda, trobem un Zapatero que està entre el discurs federal que fa vostè i el
pacte antinacionalista, antiterrorista –que ho anuncien
en castellà– que signen amb el Partit Popular. De quin
partit Socialista parlem? Del Partit Socialista del senyor
Odón Elorza y Aguiguren o del Partit Socialista del
senyor Redondo Terreros? No, no és el mateix, no. La
sigles són les mateixes, el que defensen no és el mateix.
No és igual defensar el dret a l’autodeterminació que
estar-hi en contra, com no és igual anar a peu que anar
en coet espacial. A veure si ens entenem: de quin Partit Socialista parlem? De quin federalisme parlem? Què
és el que volem realment federat? Vostè sap molt bé
–vostè sap molt bé– que ni Esquerra Republicana de
Catalunya ni jo no ens desentenem d’Espanya. Com
ens hem de desentendre d’Espanya si la tenim aquí al
costat, si molts en venim familiarment? Avui ningú, en
un món comunicat, es pot desentendre de ningú, absolutament ningú es pot desentendre de ningú. En un món
globalitzat, qualsevol cosa que passa immediatament
ens afecta, no només les nostres consciències, sinó les
nostres butxaques. Ningú es desentén d’Espanya.
Ara, en aquest Senat que volem fer, perquè serveixi,
tindrem les distintes comunitats nacionals, com els
Länder alemanys, dret a veto? Ho tindrem això? Podrem anar allà directament des d’aquest Parlament a
portar les nostres proposicions de llei perquè tinguin
vigència en el conjunt de l’Estat? En els organismes
que són comuns –diuen que són comuns– a l’Estat, des
del Banc d’Espanya –mentre duri–, el Tribunal Constitucional, Radio Televisió Espanyola..., en aquests
llocs continuarem barallant-nos per si hi ha una quota
de partit que al final es disfressarà amb quota nacional?
És que això ja ha de venir establert per llei. Com podem
passar-nos vint anys més agafant el telèfon, trucant al
col·lega de torn a Madrid –i fixi’s una cosa, senyor
Maragall–, col·lega de torn que avui és el PP, que ahir
era el PSOE i que demà tornarà a ser el PSOE? I els que
avui són comprensius, diuen, amb nosaltres, demà ens
recordaran el dolents que eren quan manaven. És això
que ens hem de demanar. Hi haurà un plurilingüisme
real en aquests organismes que són comuns? Quan tindrem en aquest país un ministre o una ministra de Cultura tan culte que, com a mínim, sigui capaç de parlar
dues de les quatre llengües oficials de tot l’Estat? Quan
ho tindrem això? (Remor de veus.) No estic dient quan
tindrem un ministre català, els catalans som plurilingües. No és d’aquí que parlo, no és d’aquí que parlo.
(Persisteix la remor de veus.) Estic dient, senyora Figueras i cia., que vol dir companyia, quan tindrem un
ministre castellanoparlant tan culte, plural, sensible i federal que serà capaç de parlar alguna llengua més enllà
de la seva? Els d’aquí ja en sabem, els europeus som així.
(Remor de veus.) Els d’aquí sempre hem parlat idiomes.
És d’això que els parlo, i no d’una altra cosa.
Quan hagi passat aquesta etapa, quan de manera progressiva hagi passat l’etapa del Partit Popular, en aquest
país i en aquest Estat, haurem de fer un pensament. I
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
47
quin pensament haurem de fer? Haurem de demanarnos si tot allò del que vam ser capaços al final de la
primera transició estem ara en condicions de tornar-ho
a impulsar amb més garanties i amb uns nous horitzons, que ja no poden ser els mateixos de fa vint-i-cinc
anys, perquè ja estem a la Unió Europea, i amb més
possibilitats d’èxit. És a dir, és possible una convivència igualitària en drets i en deures de la diversitat de
pobles, llengües i cultures de l’Estat espanyol? És això
el que ens ha d’interessar. I no tant el discurs aquí. Vostè ha de fer el discurs perquè el sentim, però nosaltres
ja n’estem de convençuts. És allà que s’ha de fer el discurs. I l’ha de fer vostè, i l’ha de fer Convergència i Unió,
i l’hem de fer tots nosaltres, perquè al llarg d’aquests
anys de democràcia, vint-i-quatre anys de sistema democràtic a l’Estat espanyol, quan no hi havia majoria
absoluta, els diputats que donaven la majoria absoluta
eren els diputats de Convergència i Unió, els diputats
del PSC o, com ara, els diputats del PPC. Per tant, sempre, quan no hi ha hagut majoria absoluta, han estat
diputats de Catalunya i diputades els que han donat
aquesta majoria absoluta. I un es pregunta de vegades:
a canvi de què? O si aquesta cessió de majoria absoluta ha estat realment beneficiosa.
Pocs mesos abans de l’any 31, de l’abril del 31, hi va
haver el que se’n va dir el Pacte de Sant Sebastià. No
estic pas reclamant la reedició d’un pacte d’aquelles
característiques, però sí que és bo que en recordem l’esperit, d’aquell pacte. En què va consistir? En el fet que
diferents partits de diferents comunitats nacionals de
l’Estat, d’acord amb polítics espanyols de partits d’esquerres progressistes, van pactar un escenari polític
diferent que fos respectuós amb aquesta diversitat. Jo
crec que quan hagin passat aquests anys de govern del
Partit Popular, no serà de més, perquè si no, no se
m’acut cap altra sortida, que posem les bases d’una
segona transició política, una segona transició política
en la qual siguem capaços de descriminalitzar de manera absoluta el que són afirmacions normals per la
gent normal, és a dir, valors que pertanyien al nostre
patrimoni cultural i polític. Per exemple: el valor democràtic de l’autodeterminació. Jo no sabria dir-ho amb
paraules millors que les que deia el document fundacional del PSC -congrés- quan deia que es tractava d’un
dret «inalienable» i «imprescriptible». Doncs això.
Quan deixarà de fer por la reivindicació serena i
tranquil·la del dret dels pobles a escollir a cada moment
amb llibertat el seu present i el seu futur? Qui té por
d’això? Ningú que sigui demòcrata no pot tenir por
d’això. Per això és important que ho recordem aquí. Ho
deia, a més a més, un socialista destacat, Serra i Moret,
quan afirmava: «Pertoca als catalans de no deixar-se
malmenar ni prendre l’esperit de ciutadania, el dret
d’autodeterminació, reconegut avui com un principi
universal de civilització i de suficiència humana.» I
concloïa: «Els catalans...», i les catalanes –això ho afegeixo jo– «diran si volen una Catalunya amb estatut
d’autonomia, si la volen independent de tot i de tothom,
si la volen confederada amb altres nacions peninsulars
o si la volen formant part dels Estats Units d’Europa, on
a nosaltres ens abelliria de veure-la.» Quan diem això,
quan afirmem això, com li sona això, senyor Maragall?
Li sona que això forma part del que en podríem dir el
SESSIÓ NÚM. 42.2
seu «patrimoni polític»? Forma part de la seva cultura
política? Se sent proper vostè a aquests plantejaments?
Crec que hem expressat amb claredat al llarg del debat
la voluntat d’Esquerra Republicana de Catalunya de no
ser subsidiària absolutament de ningú. Però si ens posem a tocar aquesta Constitució espanyola, que no sigui només pel Senat. Miri, si jo fos federal –que no és
el cas, en tot cas, federalista europeu, sí– estaria enormement preocupat perquè l’única vegada que en tota la
Constitució espanyola surt la paraula «federalisme» o
«federació» és justament per prohibir-la. Doncs, diguin-ho, això, si ho saben, perquè segur que se l’han
llegida moltes vegades. Diguin-ho. Que l’article 145 de
la Constitució espanyola va directament contra la nostra línia de flotació, contra la capacitat de retrobament
i col·laboració entre Catalunya, el País Valencià i les
Illes Balears. El senyor Ruiz Gallardón es permet de
potenciar un òrgan comú de la Comunitat Autònoma de
Madrid amb les dues Castelles i no passa res, i aquí,
amb vint-i-un anys, amb prou feines, i ara tot just, hem
començat a fer coses amb el govern de les Illes Balears.
Jo, senyor Maragall, voldria entendre que aquesta
Moció de censura, tal com ha estat presentada, ha de ser
entesa com el darrer episodi, com el darrer gest, com la
darrera etapa, de la cultura política de la transició. En
certa manera, és com una nova cessió de la vella política de sempre. I en alguns dels discursos que venien
d’aquí –i que venien d’aquí– això es notava més. És a
dir, semblava com si fos una mena de ball de bastons on
ningú volia reconèixer les coses positives dels altres.
Miri, jo no em poso al mig d’enlloc. El que sí que queda clar és que Esquerra Republicana de Catalunya si en
algun lloc està al mig, és al mig del catalanisme democràtic. Aquí sí que estem exactament al mig. Cadascú
deu saber qui són les seves fronteres i amb qui fa frontera. Però nosaltres, en aquest punt, sí que estem situats al mig. No pretenem tenir la raó, n’hem comesos
molts d’errors, lògic en un partit que és el partit degà de
la política catalana, que té setanta anys d’història. Hem
tingut dies gloriosos, hores adverses i episodis que més
val que els passem per alt o de puntetes, però hi som.
I no només hi som, sinó que hi serem cada vegada més.
I creiem que és estèril, inútil, injust, per a la societat
catalana que tota la política catalana s’acabi reduint a
dos pols que s’alimenten de la confrontació. Perquè
això l’únic que fa és afeblir-nos i, en el fons, donar una
imatge poc madura i poc nacional del país com a tal.
Vostè sap molt bé que nosaltres, que Esquerra Republicana de Catalunya, no votarem favorablement la seva
Moció. Allò que deia un diari: la moció de censura de
Maragall és la moció de censura de Pujol presentada
per Maragall com a candidat alternatiu. No hi votarem
a favor.
Això no vol dir que no votar-hi a favor impliqui que
votem a favor del Govern. Ja hi hauria algú que li faria
il·lusió interpretar-ho així. Però la realitat és que votar a
favor de, en una moció d’aquestes característiques –que
ha estat descrita, amb més o menys fortuna, per altres
oradors– implica necessàriament també votar en contra,
en contra de. I és justament aquest estil, aquesta manera, aquesta cultura, aquest escenari polític, el que nosPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
48
altres volem superar. És veritat que compartim bona
part del diagnòstic de la malaltia –encara que al Grup
Parlamentari no hi tinguem cap metge. El que no compartim és la recepta, no compartim la recepta. És evident que tenim una Generalitat, des de fa sis anys, que
està condicionada pel Partit Popular. És evident que hi
ha un cansament de model. Massa temps el mateix partit i la mateixa gent als mateixos llocs no acostuma a ser
mai bo, tot i que hi ha altra gent i altres partits que també fa molts anys que hi són, en àmbits de poder polític
i en àmbits de poder econòmic. És veritat que la gestió
és manifestament millorable o, com deia aquell, «que
ens falten competències i que sovint ens sobren incompetències.» Però li deia que votar a favor de seria en
aquest cas votar en contra de, i això és donar continuïtat a aquesta Catalunya dual, reduccionista, incompleta, que no és la nostra Catalunya. És fer una política
frustrant de sempre per no canviar res. Perquè, quin
sentit té presentar una moció de censura a un president
que plega, a un home que se’n va? Vindrà a la votació
amb un resultat més que anunciat i, quan s’hagi acabat,
Catalunya estarà igual, amb un govern de la Generalitat exactament igual, condicionat pel Partit Popular. A
aquest nivell, cap canvi, doncs.
Sap quin seria el canvi de debò? Ara que tothom ha
escoltat el seu programa de govern, ara que tothom sap
que vostè és un bon candidat, que ha estat un gran alcalde, que és un dels polítics en cartell més destacats
que té aquest país, el canvi de debò seria que vostè retirés la Moció de censura i no la sotmetés a votació, que
no anés a perdre una votació, que guanyés en credibilitat, en generositat i en patriotisme. Sigui valent i eviti la votació. Estengui la mà cap a tots els altres partits
catalanistes i gestionem tots junts els dos anys que ens
queden. Vam fer-ho els dos primers anys de la transició
amb el Pacte de progrés als ajuntaments.
Vostè deia ahir literalment: «Hem d’afrontar el futur
mundial tan incert.» Doncs, bé, en temps difícils, en
temps de crisi internacional els països fan pinya per
sobre de les diferències, i avui a Europa els països
adopten polítiques més nacionals que mai. A més a
més, fóra bo que ens acostuméssim a treballar en col·laboració partits diferents, perquè així serà el proper govern de Catalunya: un govern de partits diferents, plural, i Esquerra aspira a ser-hi com a garantia d’una
Generalitat nacional i progressista.
Aquesta és l’única estratègia per canviar consciències.
Jo em pregunto, per què, senyor Maragall? Per què,
senyor Pujol? Per què no pot ser allò que la gent veu
clar i veu bé. Per què no ens podem posar d’acord en
temes bàsics els dos anys que queden? Per què no preparem junts la segona transició els mateixos que vam
començar la primera?
Mentre uns i altres, mentre vostès es neguen a entendre’s, diuen: «No, perquè, és clar, si presenten una moció de censura vol dir que no es volen entendre amb
nosaltres.» I des d’aquí ens diuen: «No, perquè, clar,
com que ja pacten amb el PP no en volen saber res.»
Mentre es neguen a entendre’s, aquesta falsa bipolarització cada vegada més ens decanta cap a la dreta i cap
a l’Espanya més uniformista. O no és contradictori reclamar un front autonomista, un front en defensa de
PLE DEL PARLAMENT
l’autonomia política amb una moció de censura? Si
vostè acceptés un pacte nacional d’estabilitat com el
que vam proposar, sap què passaria? Que tindria un
impacte colossal aquí, i aquí és on es quedarien sense
els arguments excloents en què ara s’atrinxeren i que
són el pretext per no fer un acord entre tots els partits
catalanistes. Vostè s’imagina quin escenari?, que digués: «D’acord, retiro la Moció de censura i aquests
dos anys que queden ens arremanguem tots plegats i,
som-hi!, que continuï governant aquest Govern, però
amb un consens bàsic per part de tots.» Això obtindria
una enorme simpatia entre la majoria de catalans.
Si ho fa, tindrà la nostra complicitat, tindrà la nostra
col·laboració. I cregui’m, potser ara no li ho semblarà,
però seria la millor inversió de futur que vostè podria
fer, la millor inversió de futur que el Pasqual Maragall
candidat a presidir aquest país podria fer.
Si vostè manté la votació, senyor Maragall, malgrat les
coincidències en molts aspectes, com hem dit, no li
votarem a favor. Vostè no va ser, quan es va presentar,
el nostre candidat a president de Catalunya, el seu programa no era ni és exactament el nostre programa, el
seu govern a l’ombra, el considerem tan nostre com
l’altre Govern que massa sovint pren el sol.
Nosaltres no votarem «no». Nosaltres ens abstindrem.
Algú pot dir: «Ja ho sabíem.» I per què? Doncs, perquè
sí, perquè volem. Si vostè hagués volgut el nostre vot
favorable fa deu mesos, n’hauríem començat a parlar,
hauríem parlat del calendari, del contingut del programa, de cada detall del debat d’avui. Però no ha estat
així, i nosaltres el que no podem és acudir a una reunió
quaranta-vuit hores abans i donar-nos per satisfets.
Miri, al gener d’enguany, al Parlament de Galícia el
primer partit de l’oposició BNG, partit nacionalista i
d’esquerres, primer partit de l’oposició, va presentar
una moció de censura contra el president de Galícia,
exministre de Franco. El Partit Socialista, segon partit
d’esquerres del Parlament gallec –no sé si em va seguint el fil– es va abstenir tot defensant el caràcter diferenciat del seu projecte polític, deia: «Som un altre
projecte, som un altre partit, ens abstenim.» I Esquerda de Galicia, el tercer partit d’esquerres, abans vinculat a Izquierda Unida –suposo que em continua seguint– també es va abstenir pel mateix motiu.
Ara, vostès, el primer partit de l’oposició, partit d’esquerres, presenta una moció de censura contra Jordi
Pujol, president de Catalunya, demòcrata, catalanista,
empresonat per la dictadura, i Esquerra, segon partit
d’esquerres de la cambra, també s’abstindrà, perquè el
nostre és un tercer espai polític diferent del Socialista
i del Convergent, com ho era el seu a Galícia.
I aquí, a Catalunya, per què? M’ho he escrit molt bé i,
per tant, li ho llegeixo: «La nostra estimació és que
aquesta Moció se situa fora del context de viabilitat. La
seva presentació com a candidat a president no surt
d’una voluntat explicitada per diferents grups parlamentaris que poden constituir una majoria en aquesta
cambra. Com a projecte polític, aquesta Moció no és
una alternativa, tant des de la perspectiva de l’aritmètica parlamentària, com també per les motivacions que
la impulsen. Les iniciatives polítiques, a tots nivells, i
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
49
més quan són d’ampli abast, les decidim nosaltres mateixos, fixant els objectius, escollint el moment, l’abast
i, això sí, fent el treball necessari perquè prosperi. El
seguidisme no forma part de la nostra pràctica política,
les nostres no són visions limitades a interessos de partit, són posicions adreçades a construir una majoria
estable a Catalunya que eviti el desgast, el desprestigi
de les nostres institucions, que redreci la penosa situació a què ens ha portat el Govern de Convergència i
Unió, mitjançant la fixació d’un conjunt d’objectius
concretats en un ventall de realitzacions a complir en la
resta de la legislatura. Realitzacions que serveixin i que
recullin les aspiracions de la majoria del poble, per assolir la màxima identificació de tot el poble de Catalunya amb l’autonomia, la qual cosa voldrà dir que hem
recuperat i enfortit els nostres nivells de consciència.
»Senyores i senyors diputats, he fixat en termes que
crec que són clars la nostra posició política. Amb el que
acabo de dir, queda justificada la posició d’abstenció
davant la Moció de censura que avui debatem.
»Joan Raventós, 30 de setembre de 1982.
»Josep-Lluís Carod-Rovira, octubre de 2001.»
Gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’il·lustre
candidat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor Carod, vostè ha parlat de la necessitat de formar
un govern en què tindrien entrada totes les forces polítiques de llarga tradició democràtica i catalanista. Això
és el que va dir, almenys l’altre dia, en el pacte d’estabilitat. Està bé, si no és ni govern, aleshores no sé de
què estem parlant. Si el que estem parlant és de deixarho tot igual amb un canvi de majoria, que és el que ara
entenc que vostè estava proposant, pitjor que pitjor,
perquè aleshores encara estem més lluny, vostè i jo, del
que jo em pensava.
Jo no li he demanat a vostè, nosaltres no hem demanat,
Socialistes - Ciutadans pel Canvi no demanem a vostè,
no li hem vingut a demanar el vot explícitament. El
demanem, evidentment, a tothom, però no l’hi hem
vingut a demanar explícitament, sinó a saber exactament si vostès volen o no un pacte de progrés en el futur, presidit per l’esquerra. Això és el que nosaltres
voldríem saber.
Si en aquest pacte de progrés hi ha de ser o no hi ha de
ser Convergència i Unió, Convergència i Unió ho haurà
de decidir. Jo li he explicat el que va passar a l’Ajuntament de Barcelona i ho podríem repetir exactament
igual aquí.
Què va passar? Va passar que van guanyar les eleccions
els Socialistes i l’esquerra. Va passar que Convergència
i Unió, en aquell moment, va creure que havia d’estar en
aquest bloc catalanista, i va passar que amb això va durar dos anys, perquè al cap de dos anys se’n va sortir.
Per tant, torno a dir: nosaltres no li venim a demanar
avui el vot sobre la qüestió de la censura. Nosaltres
SESSIÓ NÚM. 42.2
volem saber si vostès volen governar en un pacte de
progrés decidit per l’esquerra o no, i si es conformarien que Convergència i Unió decideixi si en aquest cas
ells estaran o no estaran en aquesta majoria.
Una de dues: vostè o no vol l’alternativa, perquè el que
vol en el fons és no haver-se de pronunciar en aquest
moment sobre el futur, cosa que entendria des del punt
de vista electoral, però que no admeto des del punt de
vista dels principis, o no sé pas a què hem vingut.
Senyor Carod, i li ho dic amb tota la solemnitat, la proposta de pacte d’estabilitat parlamentària que vostè va
formular la setmana passada incloïa Convergència i
Unió, IC - Verds, Esquerra Republicana i PSC. Oi que
això vol dir una clara majoria de progrés? Sí o no? Haig
de donar per suposat, com seria natural, que vostè
donaria suport per a presidir aquest pacte, demà mateix,
segons vostè deia fa dues setmanes, al candidat del grup
majoritari del bloc de progrés, és a dir, a un president
socialista? Sí o no? Això és el que nosaltres volem saber.
Un govern d’aquestes característiques hauria d’estar
presidit per la força majoritària de les esquerres, entre
altres raons i entre altres coses, perquè respondria a una
majoria parlamentària de centreesquerra i suposaria un
veritable canvi, el canvi que tanta i tanta gent ens està
reclamant a tots. Nosaltres no creiem com vostè, si és
que l’he entès bé, que el moment polític actual sigui
d’apuntalar el Govern que hi ha. No ho creiem. Ni ens
tranquil·litza el fet que vostè faci servir per argumentar
aquesta seva posició que tot allò altre és difícil, que tot
allò altre és impossible.
Miri, els principis compten –li ho torno a dir– i les actituds també. Evidentment que tot és possible, però
nosaltres el que volem que quedi clar és: si podem o no
comptar amb vostès, o avui o quan calgui –o quan calgui–, per formar un bloc alternatiu de govern en aquest
país, amb Convergència i Unió o sense Convergència i
Unió.
Nosaltres, repeteixo, no creiem que sigui el moment
polític per apuntalar el Govern que tenim, ni tampoc el
d’esperar tranquil·lament que caigui, especulant que
s’endurà més runes de l’enderroc; no. Nosaltres creiem
que ha arribat el moment de mostrar als catalans i les
catalanes que hi ha una alternativa millor, perquè, en
efecte, això no pot continuar així. Perquè, en efecte, no
es pot deixar la clau del Govern de Catalunya a mans del
Partit Popular, amb tot el respecte pel Partit Popular.
Per què no hauria de governar Catalunya una majoria
com la que governa tants ajuntaments, començant pel
de Barcelona? Jo em proposo de formar un govern
d’aquestes característiques, i vull comprometre’m públicament i davant dels amics d’Esquerra Republicana
a discutir sobre el programa que vosaltres vàreu dipositar a la Sindicatura de Greuges, abans de les darreres
eleccions.
A veure, parlem de coses serioses. Parlem, com crec
haver parlat en el meu discurs d’ahir, d’una Catalunya
pròspera, justa i lliure; parlem d’un país just socialment, amb salut i formació i la família protegida; parlem d’un país productiu, competitiu i amb treball per a
tothom; parlem d’un país culte, segur i ben administrat;
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
50
parlem d’un país amb recursos suficients, ben gestionats i un sistema financer al seu servei; parlem d’un
país lliure, democràtic, que compti al món i que sigui
solidari i respectuós amb la diferència. Aquests eren els
sis objectius formulats per Esquerra Republicana de
Catalunya; ara podria dir «firmat: Josep-Lluís CarodRovira», com vostè ha fet abans amb Joan Reventós.
Aquests eren els sis objectius que vostès van formular;
és que no són els que nosaltres estem presentant?
Parlem de com articular aquests sis objectius en un programa de govern; fem-ho junts. A la gent de l’Ebre no
podem ja dir-los només que rebutgem el Pla hidrològic
nacional; hem de proposar una alternativa, i l’hem de
proposar des del Govern. A la gent del món educatiu no
podem dir-los només que aquest Govern no resoldrà els
problemes de l’escola; ja ho saben; hem de proposar
una alternativa i hem de practicar-la. A la gent de Llagostera, perquè falti un vot, vostè dirà «no votem això»,
això que va dir que volia; a la gent de Llagostera no
podem dir-los només que la posició d’aquest Govern
sobre el conflicte amb FECSA no ha estat equànime;
hem de proposar una alternativa i hem de votar a favor
que aquesta alternativa governi. A la gent del món de la
cultura, la d’avantguarda i la tradicional, no podem dirlos només que aquest Govern és més llast que estímul,
que oblida sovint que la cultura és també la nostra force
de frappe, que cal encara posar recursos per impulsar
la normalització lingüística o que cal reforçar l’aprenentatge de la llengua pròpia a l’escola, tenint present
l’arribada de nens procedents de la immigració; no n’hi
ha prou amb la queixa; hem de proposar una alternativa. I podríem anar seguint. Convergència i Unió no està
ja en condicions de canviar de política, senyor Carod;
és més: no és que no pugui, és que no vol, és que no vol
canviar de política; per això cal canviar de política. Fem
un pas en la línia de construir el que vàrem votar en
finalitzar el debat d’orientació de política general, que
vam votar-ho junts l’any passat, i aquest any hi vam
tornar, d’alguna forma.
Primer: la reforma de l’Estatut –l’hi recordo– i, si s’escau, la revisió del text constitucional. A la llum de l’experiència d’aquests darrers vint anys, a la llum de la
necessitat d’un reconeixement efectiu del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat espanyol, i de la voluntat d’incorporar en l’ordenament jurídic el que es desprèn del Tractat de la Unió Europea
i de la Carta europea de l’autonomia local. Fa tres anys
que en vam parlar, vostè i jo, d’això, senyor Carod.
Dos: un nou sistema de finançament autonòmic que superi les insuficiències del sistema vigent i que, en el marc
d’una revisió global del sistema financer públic –insisteixo: en el marc d’una revisió global–, incloent-hi
les hisendes locals, l’acosti gradualment al nivell de
recursos del sistema foral.
Tres: les reformes legals necessàries per aprofundir
l’autogovern en la línia que actualment ja gaudeixen
diversos estats federals. Reforma del Senat per tal de
convertir-lo, efectivament, en cambra de representació
territorial; l’adequació de l’Administració de justícia a
la realitat autonòmica de l’Estat; la capacitat de les comunitats autònomes de ser presents en els organismes
europeus en la línia del que disposa el Tractat de la
PLE DEL PARLAMENT
Unió Europea en el seu article 203. Aquesta capacitat
s’hauria d’estendre a altres organismes internacionals,
com ara la UNESCO.
Quatre: una nova organització territorial de Catalunya,
que aquest Govern ens està endarrerint.
Cinquè: la redacció d’una llei electoral catalana, que
aquest Govern durant vint anys ha estat escamotejant.
Sisè: el desenvolupament d’una política sobre integració
social i cultural de la immigració en el marc d’aquell
pacte que havíem de fer i que el president Pujol es va
comprometre a comandar.
Setè: la configuració d’un espai social i laboral català,
que està amenaçat per la Llei de convenis col·lectius o
la proposta de convenció col·lectiva a nivell sectorial
estatal. Volen nacionalitzar, el Partit Popular vol nacionalitzar els convenis col·lectius sectorials; això seria la
mort de la configuració d’un espai social i laboral català que vostès i nosaltres vam votar aquí fa un any.
Vuit: la millora dels serveis públics, sanitat, ensenyament, serveis socials.
Nou: un programa per a la modernització i la incorporació de Catalunya a la nova economia i a la societat de
la informació que eviti la possible fractura social i territorial.
I deu: el foment del transport públic i la mobilitat sostenible, eliminant les discriminacions que a Catalunya
hi ha en el finançament i la gestió de les infraestructures per tal de garantir el progrés del país.
Per la nostra banda, senyor Carod, estem convençuts
que els catalans i les catalanes volen un govern de progrés, com més aviat millor. Estem convençuts que el
tindran, que a nosaltres ens correspondrà encapçalar-lo
i que Esquerra hi haurà de ser.
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Demana la paraula, senyor...? Té la paraula l’il·lustre diputat senyor JosepLluís Carod-Rovira per cinc minuts.
El Sr. Carod-Rovira
Senyor Maragall, vostè ha fet avui un pas endavant, jo
crec que molt important en la política catalana. Jo, en
aquells moments, l’any 80, no hi era –no hi era políticament a primera fila, vull dir–, i sempre he sentit a dir
que un dels grans errors del Partit Socialista va ser no
incorporar-se en aquell moment a un govern tripartit a
Catalunya. No sé si això és així o no, el cert és que han
passat vint-i-un anys i el Partit Socialista no ha governat Catalunya. Avui s’ha explicitat d’una manera molt
clara, molt concreta la voluntat de vostè al cap davant
del seu partit, de voler convertir Catalunya en la seva
primera prioritat. Jo crec que hi ha elements simbòlics
que tenen una enorme càrrega política; no és menor el
fet que vostès hagin modificat les sigles estèticament,
i tampoc ho és que el Partit Popular hagi passat a dirse Partit Popular de Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
51
A algú pot semblar que això és pura estètica; jo crec
que no ho és; de vegades l’estètica ve empesa, ve determinada per una realitat social, civil, nacional imparable, i això és el que hem vist avui. Vostè finalment ha
reconegut –perquè l’hi he preguntat dues vegades– que
en aquest horitzó democràtic i de progrés hi ha uns
agents possibles, i vostè no ha descartat Convergència
i Unió d’aquests agents possibles, com jo no vaig descartar aquesta coalició quan vaig plantejar aquest pacte nacional d’estabilitat. Jo no parlava d’un pacte de
govern. És clar, vostè em diu: «És que el que voleu és
apuntalar un partit.» Tan difícil és d’entendre que hi ha
algú que vulgui apuntalar un país? Tant costa d’arribar
a entendre que en un moment de transició de tota una
etapa política a una altra etapa política, que si és incert
a nivell mundial més ho serà per a nosaltres, cal més
que mai fer gestos de generositat política, de sacrifici
polític, a benefici col·lectiu i no a benefici d’unes sigles? Tant costa això?
És clar, vostè diu, què faríem? Aquest pacte a quatre,
donar suport a un govern, a un govern que, segons les
nostres posicions, hauria d’aplicar la política que pactéssim per als dos anys que queden; perquè, si no fem
això, sap què passarà? Que quan sigui que votem aquesta
Moció de censura, tindrem el mateix escenari que tenim ara, i vostè creu que serà millor per a Catalunya
que els dos pròxims anys el senyor Pujol, els seus consellers i conselleres vagin i vinguin de Madrid, condicionats pel Partit Popular a cada moment, limitada la
seva acció política i sovint reduïda la mateixa dignitat
d’aquest mateix país en determinades posicions per
polítiques adoptades des de Madrid? Això considera
vostè que és millor? No m’ho crec; sap vostè molt bé
que no és millor una Generalitat condicionada pel PP
que no pas una Generalitat que governi, que condueixi els dos anys que queden a partir d’un acord bàsic.
Que sabem que és difícil, naturalment que és difícil, tot
és difícil. També és difícil que prosperi la seva Moció
de censura d’avui. Però si no s’intenta, res no s’aconsegueix.
Vostè ha dit que hi havia uns agents possibles per a
aquest acord de cara al futur, i vostè parlava directament d’acord de Govern. Nosaltres estem convençuts
que hi serem en aquest Govern que deia vostè. M’ha
agradat més quan ho plantejava abans, que deia: «Si és
un pacte i un govern presidit per l’esquerra...» Home,
si és presidit per l’esquerra segur que hi serem, però
quan deia: «Podem comptar amb vostès?», podem
comptar amb vostè, senyor Maragall, nosaltres, la bona
gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, per, en un
govern progressista a Catalunya que faci política en
clau nacional, fer quadrar per exemple determinades
entitats d’estalvi, fer quadrar per exemple determinats
grups monopolístics del sector de l’energia elèctrica,
fer quadrar determinades empreses que fan negoci amb
l’esforç i el treball dels catalans i les catalanes? Podem
comptar amb vostè per fer això? Podem comptar amb
vostè per avançar cap allò que vulgui democràticament
la majoria de Catalunya sense cap límit, vulgui el que
vulgui el poble de Catalunya? No hi ha hagut només a
Catalunya al llarg d’aquests anys sucursalisme polític;
hi ha hagut també molt sucursalisme econòmic disfressat d’altres meravelles.
SESSIÓ NÚM. 42.2
Esquerra Republicana de Catalunya estarà on ha estat
sempre al llarg de setanta anys, al servei de Catalunya,
al servei de la llibertat i al servei de la gent.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular té la
paraula l’excel·lentíssim senyor Alberto Fernández
Díaz.
El Sr. Fernández Díaz
Senyor president, senyores i senyors diputats, molt
honorable president, honorable conseller, senyor candidat, bé, la veritat és que si li avanço el sentit del vot
del Grup Parlamentari Popular a la seva Moció de censura, probablement no desvetllaré cap sorpresa. Sí, senyor Pasqual Maragall, sap que el Grup Parlamentari
Popular no li podem votar a favor de la seva Moció, el
Partit Popular votarem en contra de la seva proposta,
però permeti que li avanci la raó certa de per què el
Grup Parlamentari Popular votarem en contra de la seva
Moció de censura.
Hi han hagut moltes interpretacions al llarg dels últims
dies, als passadissos polítics, als mitjans de comunicació,
de quines podrien ser les raons per les quals el Partit
Popular podria votar en contra de la Moció de censura
que vostè presenta. Però li diré l’única –i subratllo
l’única– que és certa –l’única que és certa–, que no és
una altra, perquè el projecte que vostè representa no
coincideix amb els plantejaments del Partit Popular.
Nosaltres votarem en contra de la seva Moció perquè
tenim un altre projecte polític, per cap altra raó. Jo no
li vull dir que el nostre projecte, el que representa el
Partit Popular sigui millor o, evidentment, no li diré que
és pitjor que el seu, cadascú tenim la nostra legitimitat
a defensar els nostres projectes, però no tingui el menor dubte que, en qualsevol cas, avui, en aquesta sessió
parlamentària, l’única raó per la qual el Partit Popular
expressem aquest vot contrari és, precisament, en la
defensa del projecte polític del Partit Popular de Catalunya. No hi ha cap altra raó més per no votar la seva
Moció.
També és ben cert, senyor candidat, que vostè no ha
pogut justificar la raó de la presentació d’aquesta Moció. No ha pogut justificar al llarg de les seves diverses
i llargues intervencions, no tan sols la possibilitat d’impulsar un canvi de Govern, sinó també que a Catalunya
hi hagi, en aquests moments, una greu situació d’incertesa política, una greu crisi institucional que aconsellin
un canvi de Govern de Catalunya. Ben al contrari, jo
diria, senyor candidat, que si hi ha una crisi en aquest
moment és precisament una crisi internacional, una
crisi internacional que potser hauria aconsellat que
vostè, com a mínim, ajornés la presentació d’aquesta
Moció de censura. Estem davant de temps d’incerteses,
de preocupació; tots encara tenim present, i sobretot la
nostra societat, aquell dimarts negre de l’11 de setembre. Potser, en aquests moments, la societat catalana, el
que ens demana a tots plegats són esforços de responsabilitat i esforços de complicitat a l’hora d’afrontar el
nostre futur. Però, en qualsevol cas, vostè ha optat per
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
52
mantenir aquesta Moció de censura, absolutament legítima, no ho qüestionaré pas, però li he de dir, amb tot
el respecte i la consideració que es mereix, que vostè,
quan li deien que era la gota malaia, doncs, precisament, ser la gota malaia no és això, senyor Maragall.
referència en el darrer debat, evidentment amb altres
connotacions, de la nebulosa del president de la Generalitat. S’ha contagiat, potser, dels mateixos vicis que
vostè diu ara que cal criticar, però que, evidentment, cal
superar d’aquell que vostè tant ha criticat i critica.
Aquí s’ha equivocat. Ser la gota malaia no és presentar
una moció de censura ara per traslladar la percepció
que hi ha una situació permanent de construcció d’una
alternativa al Govern de la Generalitat des d’una vessant d’esquerres. Perquè si tot està tan malament, si el
Govern de Catalunya no governa, com vostè diu, si tot
està tan negre, per què no han presentat aquesta Moció
des del primer moment que la van anunciar, fa nou
mesos? Per què un any de retard d’aquesta Moció de
censura, que vostè entén que era inexcusable la seva
presentació? Em pot dir que vostè necessitava presentar aquesta Moció de censura per presentar la seva alternativa al Govern de la Generalitat. Doncs jo em pregunto, senyor Maragall, si vostè necessitava presentar
ahir i avui la seva alternativa, què ha fet fins ara, en
aquests dos primers anys de legislatura? Continua encara de vacances, ara catalanes, abans romanes? Necessitava aquesta Moció de censura per donar satisfacció
a un grup parlamentari concret d’aquesta cambra únicament per proposar que el que convé són eleccions?
Per dir a aquest hemicicle i al poble de Catalunya que
calen eleccions tampoc calia, senyor candidat, presentar aquesta Moció de censura.
Jo crec sincerament, senyor Maragall, que entre el president del Govern de la Generalitat i vostè hi han moltes coincidències, moltes, sobretot a l’hora de mirar el
passat i a l’hora d’afrontar el futur. Potser necessiten de
corts i seguicis, de cultes a la personalitat. No és casualitat, i ho dic des d’una forma col·loquial i amb tot el
respecte, que a un l’anomenin el virrei i a l’altre, el
príncep. Jo crec que, en el fons, diuen que defensen dos
formes distintes d’entendre Catalunya i la nostra societat, però, a l’hora de la veritat, no deixa de ser una
mateixa prolongació d’una mateixa forma de ser.
I, per tant, des del Grup Parlamentari Popular, des del
rebuig a la seva presentació per diverses raons que després explicitaré, sí que li puc ben assegurar que no hi
haurà un abans i un després en el panorama polític català d’aquesta Moció de censura. Tot seguirà igual, hi
haurà un punt i seguit. Probablement serà l’anècdota,
l’anècdota d’aquesta sisena legislatura, però, en qualsevol cas, creiem sincerament que no aconseguirà
aquest objectiu que vostè perseguia o que almenys així,
ahir, ens va anunciar. I no ho serà perquè aquesta Moció que ens ha presentat no és ni creïble ni convincent,
perquè creiem sincerament que vostè s’autocensura a
l’hora de presentar en la forma i per les raons i amb els
arguments que vostè ha explicitat en aquestes dues ja
llargues sessions parlamentàries. Perquè creiem sincerament, des del Grup Parlamentari Popular, que la seva
Moció de censura és un punt i seguit a l’hora de no
assumir la seva derrota, de continuar mantenint vives
inèrcies electorals a Catalunya. Vostès, el Grup Parlamentari Socialista, des de les darreres eleccions catalanes han mantingut sempre el mateix nord i sempre el
mateix error: aquesta obsessió electoral. Estan demostrant més obsessió electoral que no pas ambició catalana. Fins i tot, estan pagant el preu de la contradicció de
mantenir actituds erràtiques: varen començar demanant, en aquesta legislatura, qüestions de confiança;
després van anunciar mocions de censura; ara, quan
arriba aquest moment, el que ens demana i el que ens
sol·licita és que es convoquin eleccions. I, a l’hora de la
veritat, el que està demostrant aquesta actitud erràtica
de vostès és que ni poden ser govern a Catalunya ni
saben exercir el seu paper d’oposició. Potser perquè
vostès s’han contagiat de la mateixa foscor del seu govern a l’ombra, potser perquè vostè s’ha contagiat de la
boira que el president del Govern de la Generalitat feia
PLE DEL PARLAMENT
Però, en qualsevol cas, senyor Maragall, nosaltres no
podem compartir el que vostè ahir anomenava un «nou
estil», un nou estil de governar Catalunya, entre altres
raons, perquè vostè i jo ens coneixem, i molt: hem
compartit responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona, i la veritat és que li hauria de dir que em preocuparia
molt que vostè traslladés a aquest hemicicle i al Govern
de la Generalitat de Catalunya el seu estil de governar
la ciutat de Barcelona, on, per cert, encara puc recordar
que mentre vostè n’era l’alcalde, l’oposició mai vàrem
poder votar ni una sola proposta de resolució ni una
moció, perquè vostè sempre entenia que no teníem
aquest dret. I per tant, evidentment, aquell estil que
vostè va impregnar i va traslladar a aquell govern municipal de la ciutat de Barcelona, doncs, és evident que
tingui una certa preocupació a l’hora que vostè el pugui traslladar, amb el permís, evidentment, del president del Parlament, a aquesta cambra.
I és evident, també, senyor Maragall, que al Partit Popular de Catalunya no qüestionem la presentació de la
Moció de censura. Jo he sentit, al llarg d’aquests dies,
molts qualificatius a la seva Moció. Nosaltres, evidentment, no els compartirem. Crec sincerament que la seva
Moció és absolutament legítima, però si ha demostrat
una cosa és que vostè portava dos anys fent un discurs
recurrent i parlant d’una majoria parlamentària caracteritzada pel guarisme 68. Parlava sempre d’aquesta
feblesa del Govern de la Generalitat de Catalunya emparada en una exigua majoria d’un vot. I avui, quan
aquesta Moció de censura finalitzi, podrem comprovar
que aquells que criticaven que es governava Catalunya
des d’una exigua majoria d’un vot resulta que ells estan encara més lluny d’una majoria de govern a Catalunya, perquè estan a tretze diputats d’aconseguir-ho.
Però jo li diré que hi ha diverses qüestions que podem
avançar. Al Partit Popular de Catalunya sempre hem
defensat afrontar el debat polític, en aquesta cambra
i en el conjunt de Catalunya, amb aportacions útils, no
pas amb controvèrsies o polèmiques estèrils. I ho volem fer, també, en aquesta sessió parlamentària, i per
això lamentem que aquesta obsessió electoral que
abans esmentava, que el Grup Socialista ha patit i ha
defensat aquests dos primers anys de legislatura catalana, ha barrat, i tant de bo que no continuï així en el
temps, la possibilitat d’arribar a grans acords en aquest
hemicicle.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
53
Vàrem començar aquesta legislatura, l’octubre de l’any
99 o el novembre de l’any 99, amb una gran oportunitat per davant, i era que feia molts anys –molts anys–
que a Catalunya i a Espanya no teníem la gran oportunitat d’estar més de tres anys, tres anys i mig, sense cap
tipus de convocatòria electoral. Teníem la gran oportunitat, al llarg de més de tres anys, de poder intentar
aconseguir un seguit d’acords entre totes les formacions polítiques catalanes per avançar en aquelles qüestions, o almenys en algunes qüestions, cabdals per al
futur de Catalunya. I, malauradament, aquesta obsessió
electoral ho ha impedit fins ara. Però encara hi som a
temps, senyor Maragall, i per això jo li demano que
deixi enrere aquestes inèrcies electorals, allò de fer-ho
tot en funció únicament d’interessos de partit o en funció d’aconseguir una projecció mediàtica per a unes
eleccions que vostè sap perfectament, com jo, que hi ha
la intenció d’esgotar la legislatura, perquè Catalunya
necessita estabilitat per continuar aquest progrés econòmic i aquesta millora del benestar social.
Encara tenim, per tant, senyor Maragall, dos anys per
davant sense cap tipus d’eleccions, o, com a mínim, de
catalanes. Anem a aprofitar-ho. Deixi enrere aquesta
estratègia que vostè ha posat de manifest, en aquests
dos primers anys de legislatura, d’arraconar el Govern
de la Generalitat al guarisme 68. Vostè ha estat més
preocupat a poder justificar un discurs des del Grup
Socialista contra el Govern de la Generalitat de Catalunya en base al guarisme 68 que no pas de fer avançar
de debò Catalunya en aquests últims mesos. Vostè ha
estat més interessat a buscar esquerdes en el marc de
relacions entre el Partit Popular i Convergència i Unió
que no pas a aconseguir uns consens mínims que permetin avançar i progressar la nostra societat. Probablement, perquè vostè sap com ningú que l’any 99, a les
darreres eleccions catalanes, vostè va tocar el cel, però
també va tocar el sostre. I ara, el que li demanem des
del Partit Popular és que toqui de peus a terra.
Tenim dos anys per davant. És molt de temps, podem
fer moltes aportacions útils, podem fer realitat un consens de mínims que faci realitat no pas el guarisme 123,
que a algun grup parlamentari d’aquesta cambra li
agradarà excitar, sinó per fer realitat el guarisme 135.
Hem aconseguit el guarisme 135 en algunes ocasions:
declaracions sobre la lluita contra el terrorisme, el finançament dels partits, sobre la immigració. Jo el convido a
deixar enrere aquesta obsessió electoral i apostar per ser
capaços d’assolir consensos mínims en qüestions cabdals, i vostè i jo podem arribar-hi en algunes qüestions.
I ho sap perfectament, perquè vàrem aconseguir alguns
avanços molt importants, també, a l’Ajuntament de
Barcelona, i perquè vàrem fer realitat uns estils que en
aquelles qüestions que eren cabdals per al futur de la
ciutat de Barcelona vàrem demostrar que Barcelona era
una ciutat, també, quan tots ens posàvem el vestit de
feina..., aconseguir grans consensos. Podem treballar
junts, tots els grups parlamentaris, amb la mira, amb la
fita, del guarisme 135 –no pas marcadors de golejades
futbolístiques de 4 a 1, sinó en el marcador, en qualsevol cas, del 5 a 0–, en la garantia de la prestació de serveis públics essencials: la sanitat, l’educació, la gent
gran; intentar assolir un consens mínim en aquelles
qüestions que haurem de regular els propers mesos, i
SESSIÓ NÚM. 42.2
que, com a mínim, haurien d’establir la base d’una definició dels serveis públics a Catalunya al marge de resultats electorals en properes eleccions. I ho podem
aconseguir.
Vostè sap perfectament que podem avançar, i molt, almenys des del Partit Popular, a l’hora de definir un nou
model organitzatiu de Catalunya i de descentralització
de la Generalitat. Vostè ha parlat de la Llei d’ordenació
territorial, unes lleis d’ordenació territorial que varen
ser aprovades des d’una majoria absoluta que ja no
existeix. Parlem-ne, d’aquestes qüestions. Parlem d’enfortir el protagonisme de les administracions locals;
parlem de descentralitzar, la descentralització, que, probablement, és una de les fites més importants que haurem d’afrontar els propers mesos; parlem també de fer
realitat el pluralisme d’aquesta cambra; parlem, senyor
candidat, de reformar el Reglament d’aquest Parlament
de Catalunya, i posem-nos-hi seriosament. Si som capaços de deixar enrere –hi insisteixo– aquestes controvèrsies, de fer discursos per esquerdar el marc de majories que fins ara han garantit l’estabilitat del Govern de
Catalunya els últims cinc anys o per justificar estratègies de partit amb el guarisme 68, estic ben segur –ben
segur– que podrem avançar –probablement no tot el
que vostè desitjaria, però, evidentment, vostè ha de
comprendre que nosaltres defensem, també, el nostre
projecte–, podrem avançar els propers mesos i fins al
final de la legislatura.
Li he de recordar que el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol ho hem fet –ho hem fet–, i tenim
moltes i importants diferències, però hem avançat, també, en algunes qüestions, des del diàleg: el pacte per la
justícia; el pacte per les llibertats i contra el terrorisme;
l’acord al voltant del finançament autonòmic, que a
vostè no li agrada; amb els sindicats, o almenys amb
algun, el més important d’ells, sobre les pensions. Al
Partit Popular, des del Govern d’Espanya, hem impulsat grans diàlegs i grans acords, i, evidentment, Catalunya no pot ser una excepció en aquesta dinàmica i en
aquest tarannà. Però, això sí, també li demanem que no
tingui por a arribar a pactes també amb el Partit Popular en aquesta cambra, que no tingui cap tipus de reserva, perquè hi han moltes qüestions en què podem avançar, amb el Partit Popular i amb el conjunt de la resta de
formacions parlamentàries. Perquè, a diferència d’altres, i ho vull subratllar, nosaltres no volem construir
una Catalunya des de l’exclusió, sinó, ben al contrari,
des de l’addició.
Per això jo també li demano, senyor Maragall, que
aquí, a Catalunya, defensi també els pactes d’Estat,
aquests pactes que abans anomenava jo, que havien signat el Partit Popular i el PSOE. Defensi també els pactes d’Estat a Catalunya, defensi’ls sense complexos i,
com a mínim, sense contradiccions. Per què vostè és
tan reticent a defensar un pacte antiterrorista que, al seu
moment, varen signar el PP i el PSOE? Defensi’l també aquí, a Catalunya. Perquè sap vostè que aquest pacte
no és pas un pacte contra el nacionalisme, com alguns
volen dir, sinó és, precisament, un pacte per defensar la
llibertat i la democràcia. Per què no li agraden pactes
que són acords d’Estat, com el del finançament autonòmic, i defensa vostè aquí unes posicions que vostès
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
54
saben que únicament tenen una justificació partidista?
Que, fins i tot, jo li podria dir que, a vegades, tinc la
impressió que vostè aquí, a Catalunya, està més a prop
de la defensa de determinats plantejaments nacionalistes, o si parléssim –abans s’ha comentat– del País Basc,
que està més a prop de defensar plantejaments del Partit
Nacionalista Basc que no pas de defensar els seus companys socialistes bascos, amb Nicolás Redondo al capdavant.
A vegades, vostès han introduït unes derives i unes argumentacions per mi molt equivocades i, fins i tot, molt
perilloses, i, evidentment, injustificades des d’una vessant socialista. Vostè deu recordar com poc abans de les
eleccions catalanes vostè parlava, fins i tot, del referent
irlandès. Va fer campanya amb John Hume, el president
del Partit Socialdemòcrata Laborista irlandès. Segur
que ja no em tornarà a parlar del referent irlandès, ni
em tornarà a visitar Catalunya i a fer reunions el senyor
John Hume, perquè vostè sap que aquells que anomenaven, com a solució de futur del terrorisme, la via irlandesa, també des de Catalunya i també des de les files socialistes, evidentment, ara no tenen arguments per
poder defensar-lo amb coherència.
Però, bé, jo li deia que el Partit Popular, el Grup Parlamentari Popular, rebutjaríem la seva Moció perquè tenim el nostre projecte polític, però també li dic que el
rebutjaríem perquè el seu projecte és ple d’inconsistències i de contradiccions; ple d’inconsistències i de contradiccions, probablement, perquè avui ha quedat constatat que el seu govern a l’ombra, cada cop més, serà
una ombra de govern. Que el seu govern té moltes ombres –massa– i que en aquest moment, i cada cop més,
la societat catalana el que reclama d’aquells que aspiren a governar Catalunya és claredat, confiança i idees
clares. I permeti que li digui que vostè les idees clares
no les té. Jo no dic que no tingui idees, el que dic és
que, les idees clares, no les té.
Vostè molt sovint aquests dos dies, mirant els escons
del Partit Popular, parlava d’allò que en diem des del
Partit Popular «el barullo del PSOE», i ho repetia, vostè. Jo li he de dir que hi ha un barullo del PSOE i que
hi ha un xivarri del PSC. Jo vull que m’expliqui o li
demano que m’expliqui –perquè vostè és qui ens diu
que vol presidir el Govern de la Generalitat– quines
seran de debò les seves propostes de Govern, no les
seves com a Pasqual Maragall, com a candidat: les del
Grup Socialista, les del Partit Socialista, les del Partit
Socialista-Ciutadans pel Canvi, les del Partit Socialista-Ciutadans pel Canvi més Iniciativa per Catalunya,
més Iniciativa per Catalunya i els Verds i, fins i tot, amb
Esquerra Republicana. Que ens digui de quina forma
els catalans podem saber ben bé, donant suport a Pasqual Maragall com a president del Govern de la Generalitat, quin Pasqual Maragall i quines propostes faria
vostè realitat des del Govern de la Generalitat, perquè
jo em temo que fins i tot vostès ni això saben.
Saben, això sí, que han de conciliar les propostes ara
amb l’esquerra. I és molt fàcil articular una posició i un
bloc d’esquerres a la contra d’un govern de la Generalitat. És molt fàcil, sense concretar, però és molt difícil
amb un mínim de rigor.
PLE DEL PARLAMENT
I li posaré alguns exemples. Quina serà la seva política d’immigració, senyor Maragall? La que generen alguns dels seus socis a l’ombra, que demanen complicitat als sense papers, que fins i tot els amaguen aquelles
persones que de forma il·legal estan al nostre país a la
seva seu, aquesta serà la seva política d’immigració?
Vostè, com a president del Govern de la Generalitat,
quina defensa farà de la lluita contra el terrorisme internacional després del dimarts negre de l’11 de setembre? Vostè defensarà i donarà suport a l’actuació del
Govern d’Espanya, dels governs de la Unió Europea,
de la comunitat internacional, o donarà suport, també,
a tot allò que diuen els seus socis a l’ombra que estan
en contra de l’actitud que estan mantenint, des de la
fermesa contra el terrorisme internacional i contra el
totalitarisme, aquests governs? Quina serà la seva actitud? Quin serà, també, el seu model de societat i quina
compatibilitat vostè vol articular entre l’Administració
del sector públic i el sector privat? Quina és la seva
complicitat?
Vostè ha pactat amb Iniciativa per Catalunya, ha ofert
a Esquerra Republicana un acord on es compatibilitzi
el que és públic amb el que és privat. Vostè ha parlat
d’un pacte escolar. Des del Partit Popular no tenim cap
dubte: nosaltres creiem i defensem un sistema d’ensenyament dual, perquè considerem que ambdós sectors
–el sector privat i el públic– presten un mateix servei a
la societat catalana en matèria d’ensenyament i, per
tant, no hi ha confrontació. Perquè els mals i els dèficits de l’ensenyament públic no estan en l’existència
d’un ensenyament privat, sinó ben al contrari: el concertat també és una garantia per adreçar més recursos
a les necessitats del sector públic.
I vostè parlava d’un pacte escolar, una compatibilitat
entre el sector públic i privat a l’ensenyament. Podríem
ampliar-ho a altres sectors: a la sanitat, a la cultura, a
nivell de l’Estat, probablement, a les pensions i a tants
i tants altres sectors econòmics i socials. Això, també,
ho ha parlat amb els seus socis a l’ombra, a aquells que
defensen l’intervencionisme i la tutela per sobre de
qualsevol altra consideració i qualsevol altra prioritat en
el Govern de la Generalitat?
Quin és el seu model, per exemple, de televisió? Vostè
parlava de privatitzar Televisió Espanyola. Suposem,
també, que ho traslladaria aquí a Catalunya. Hi estan
d’acord, també, els seus socis a l’ombra? Fins i tot algun membre del seu govern a l’ombra –fa pocs dies que
és alcalde i no hi és en aquests moments– ha privatitzat
un servei públic de transport en una capital catalana
molt important. Vostè també privatitzaria el transport
públic a Catalunya? També ho faria?
Jo li demano, senyor Maragall, li demano coherència.
Li demano idees clares. Li demano que sigui conscient
que, amb aquells que vol pactar o fins i tot amb aquells
que pacti, ens digui clarament quins són els continguts.
Avui acabem d’escoltar tot els seus oferiments a Esquerra Republicana. Bé, fa uns dies tots varen poder llegir als
mitjans de comunicació com el Grup Socialista deia
que no calia traslladar –vostè mateix–, que no calia
traslladar el model de finançament autonòmic al Senat,
i, en canvi, el Grup d’Esquerra Republicana diu que sí
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
55
que cal traslladar-lo al Senat. I, en canvi, tots dos comparteixen grup parlamentari al Senat. En què quedem?
Els senadors catalans de l’Entesa, què faran al Senat?
Portaran el model de finançament autonòmic al Senat? Sí o no? Quan el portin, tindran el mateix sentit de
vot? Sí o no? I el que és més important: donaran les mateixes argumentacions per defensar un o altre model de
finançament? Sí o no, senyor Maragall?
Perquè aquí, fins i tot, podem riure les gràcies, quan
alguns parlen amb un determinat to sobre el Partit Popular –jo hi entraré després, perquè jo crec que una
cosa és fer bromes en determinats moments i altra cosa
és fer bromes en qüestions que són especialment sensibles per a la convivència de Catalunya–, però, en
qualsevol cas, senyor Maragall, jo sí que li demano que
vostè conciliï primer amb l’esquerra el que vol fer si
algun dia és escollit president del Govern de la Generalitat, que primer conciliï abans de presentar aquesta
oferta i, després, que presenti aquesta Moció de censura. Perquè, aquestes propostes, no tan sols les ha de
conciliar amb l’esquerra: les ha de conciliar amb el
Partit Socialista Obrer Espanyol. Ho ha de conciliar
perquè, clar, vostè cada dia que passa fa el «més difícil todavía» en la política catalana; fins i tot ha patit una
crisi el govern a l’ombra, quan dos membres del seu
govern a l’ombra varen trencar la disciplina de vot del
Grup Socialista i els va multar. Ja és difícil això de patir una crisi a l’ombra. No sé si algun dia convocarà o
demanarà la convocatòria d’eleccions també a l’ombra.
Però, en qualsevol cas, vostè, que li agrada el «més difícil todavía», senyor Maragall, des d’una òptica d’aquells
que no ens considerem nacionalistes ho va aconseguir
al darrer debat de política general. Fixi’s vostè el que va
arribar a dir. Es van produir uns acords entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana en clau nacionalista,
que, evidentment, des del Partit Popular no podem compartir –cadascú tenim, i jo no ho qüestiono pas, la nostra legitimitat per a fer qualsevol plantejament–, però
vostès, el Grup Socialista va sortir a aquest faristol a dir
que el Grup Socialista no podia donar suport a aquells
acords de Convergència i Unió i Esquerra Republicana,
que havien signat en clau nacionalista, perquè la formació republicana havia rebaixat el seu sostre reivindicatiu.
Amb la qual cosa, vostè ha aconseguit el més difícil: i és
que no vagi més enllà que la mateixa Convergència i
Unió, molt sovint, a l’hora de fer determinats plantejaments, sinó que, ara, fins i tot, en aquest Parlament de
Catalunya i de forma molt recent, vostè ha anat més enllà que la mateixa Esquerra Republicana.
Pot ser que formi part d’allò que vostè, poc abans de la
campanya electoral, en una entrevista parlava de la fraternitat dels nacionalistes, i, en aquest sentit, vostè, a
vegades –a vegades–, quan no incorre en actituds erràtiques, com a mínim –com a mínim– incorre en algunes qüestions que s’allunyen d’una visió de Catalunya
que mantenim aquells que no ens sentim nacionalistes.
I per això, senyor Maragall, no ens ha d’estranyar que,
quan ve el senyor Zapatero –habitualment ve únicament
en ocasió de la festa de la rosa–, eludeixi de parlar de
Catalunya, que eludeixi de parlar de Catalunya quan
ve el senyor Zapatero. No pot parlar de Catalunya i no
pot parlar de Catalunya, primer, perquè no acostuma a
SESSIÓ NÚM. 42.2
parlar mai de res el senyor Zapatero, eh?, i, en segon
terme, perquè vostè..., perquè, si no, s’hauria de pronunciar sobre les seves propostes. S’hauria de pronunciar si està d’acord o no sobre la necessitat de reformar la
Constitució i l’Estatut que vostè proposa. S’hauria de
pronunciar sobre si dóna suport o no al desenvolupament
de l’article 152, que vostè avui hi ha tornat a insistir,
però no ens ha detallat les competències que voldrien
incloure en aquest desenvolupament de la Constitució
des d’un article 152, o s’hauria de pronunciar sobre si
està d’acord amb propostes –que, per cert, encara no he
sentit al llarg d’aquest debat si està d’acord amb vostè–,
quan demana, senyor candidat, la supressió de l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
Tot això vostè ho ha demanat: reformes de la Constitució, supressió de l’Administració de l’Estat, aplicació
de l’article 152. Jo l’únic que li demano és que no hem
d’esperar que ens digui vostè –com va fer ahir, que
vostè es comprometia solemnement a dir-li al senyor
Rodríguez Zapatero– de traslladar-li al senyor Rodríguez Zapatero les seves propostes i d’aconseguir el seu
compromís de ser acceptades. Si no ho ha fet fins ara,
a què està esperant? Fa molt temps que estem escoltant
en aquest hemicicle que vostè vol reformar la Constitució o que vol suprimir l’Administració de l’Estat o
que vol canviar l’Estatut. Si fins ara no ha dit res al senyor Zapatero, quan començarà a dir-li alguna cosa?
Jo li demano, senyor Maragall, que tingui un major rigor, una serietat i una coherència a l’hora de presentar
aquesta alternativa. Que conciliï abans de presentar les
seves mocions de censura quines són les seves propostes, diàfanes, sense ombres, amb l’esquerra i amb el
PSOE. Que presideixi un grup parlamentari on els Ciutadans pel Canvi no tinguin complexos de ser del PSC,
i els dels PSC de ser militants del Partit Socialista Obrer
Espanyol. Que no impulsi un govern de la Generalitat
de Catalunya que..., creiem que l’últim que necessitaria la nostra societat és una Generalitat presidida per
una sopa de lletres d’ideologia i de sigles, amb una
barreja de set partits i de vostè mateix, d’un còctel d’esquerres i de nacionalisme. Perquè ja fa molt de temps
que vostè ha deixat de ser una opció que pretenia ser
transversal per escorar-se definitivament cap a l’esquerra i cap al nacionalisme.
I és que vostè apel·la un canvi, quan en realitat el que
s’està proposant és una veritable alternativa en fals.
Vostè apel·la el progrés i, en realitat, vostè el que representa és el retrocés, el retrocés d’aquells que pretenen
traslladar ara a Catalunya les fórmules que ja van fracassar amb un govern d’Espanya presidit pel Partit
Socialista Obrer Espanyol.
I per això, senyor Pasqual Maragall, entre altres raons
–i potser tindré temps en una segona intervenció, si
vostè ho considera adient, perquè vostè és el que marca la pauta d’aquest debat–, per tot això i perquè el
Partit Popular de Catalunya defensem un projecte alternatiu, el seu, el votarem en contra.
Però sí que li vull dir, senyor Maragall, que el Partit
Popular defensem un projecte integrador, un projecte
plural que no té cap tipus de complex per defensar una
Catalunya de futur que compatibilitzi sentiments, llengües i cultures, que defensa de debò el pluralisme...,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
56
que, per cert, senyor candidat, vostè, a l’hora de presentar la Moció, el seu Grup Parlamentari, en el seu escrit
no hi havia ni una sola línia que parlés de pluralisme,
ni una sola línia. Ni tan sols les referències al pluralisme, que sí que va fer de forma verbal a la sessió d’ahir,
han estat capaços de mantenir en el debat que han mantingut amb el president del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.
Ni una sola línia de pluralisme, ni una sola línia a l’hora
d’articular aquesta nova forma d’entendre un sentit
social que ha de prioritzar el Govern de la Generalitat
de Catalunya.
Nosaltres és evident que no podem compartir la seva missió. Nosaltres considerem que Catalunya fa molt de temps
que ha deixat de ser cosa de dos, d’aquella Catalunya en
què, en aquestes dues primeres dècades d’autogovern,
s’ha produït un perfecte repartiment de poders i de papers
entre el Partit Socialista i Convergència i Unió.
Avancem en un nou mil·lenni i en una nova Catalunya,
una nova Catalunya on s’ha posat, ja, fi a aquest duopoli català i on cada cop més la pluralitat de la nostra
societat estarà cada cop més reflectida a l’hora de prendre decisions de futur.
I sí que li demano una cosa, i estic ben segur que, probablement, aquí, l’escoltarà amb un major interès. Miri,
per fi –per fi– amb una Constitució hem posat fi a allò
que havien anomenat sempre «les dues espanyes». I
ara, precisament, que hem aconseguit posar fi a aquella història dolenta, negra de les dues espanyes, alguns
–alguns– volen començar a construir la Catalunya del
nou mil·lenni des de les dues catalunyes.
Vostè té una gran oportunitat per fer-ho. Jo conec el seu
tarannà, jo sé que vostè no està per aquesta línia. Jo sé
que vostè no pot compartir aquells discursos d’aquells
que des d’aquest faristol dibuixen línies divisòries sobre bons catalans i catalans dolents, que reparteixen
carnets de catalanitat en funció de les coincidències
polítiques. Jo sé que, vostè, no és aquest el seu tarannà.
Per això jo li demano que, quan faci oferiments a
aquells que aposten per dibuixar línies divisòries en
aquest hemicicle, no continuï vostè en aquests mateixos
plantejaments. Perquè comencen aquests grups dibuixant línies divisòries en aquest Parlament de Catalunya
i acaben aixecant murs en la societat catalana, demostrant que, en el fons, per molt que ho vulguin amagar,
representen la visió més excloent del nacionalisme.
Nosaltres, des del Partit Popular, no volem línies divisòries en aquest Parlament, i jo estic ben segur que aquelles persones que aspiren a presidir el Govern de la Generalitat de Catalunya –i també estic segur que, algun
dia, aquells que presideixen el Govern de la Generalitat
de Catalunya– no permetran que, en aquest hemicicle, hi
hagi catalans de primera o catalans de segona; bons catalans o catalans dolents, línies divisòries que parteixen
aquest hemicicle quan tots tenim la nostra legitimitat i
també el nostre orgull de defensar una Catalunya
convivencial, una Catalunya que forçosament ha de ser
de tots, i una Catalunya on tenim cabuda tots.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
PLE DEL PARLAMENT
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. L’il·lustre candidat, senyor Maragall, té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor diputat, senyor Albert Fernández –Albert, he dit!–, vostè ha parlat de crisi internacional, ha parlat de si estem trobant la millor manera de
contribuir a la millora de la vida política en un moment
de crisi internacional; ha parlat de les motivacions
d’aquesta Moció; ha preguntat si tot seguiria igual, o,
més aviat, ha afirmat que tot seguiria igual. En fi, ha
parlat de la coincidència de punt de vista entre Convergència i els socialistes en molts aspectes, del virrei i del
príncep. Ha qualificat la Moció de censura...
Miri, jo li haig de dir que l’objectiu fonamental d’aquesta
Moció de censura, amb tots els respectes, jo crec que
l’hem aconseguit. L’objectiu era posar de relleu, davant
del poble de Catalunya, que, efectivament, hi ha una
alternativa, que hi ha un bloc de vots important que
representen, efectivament, molts vots populars a favor
d’aquesta alternativa, que hi ha un bloc en contra. I jo
li ben asseguro que hi ha una cosa que és certa en el
futur i és que el primer bloc tirarà endavant i creixerà,
i que el segon petarà: abans de les eleccions –estic segur, en fi, és general pronòstic–, el bloc de 68 –en fi, el
número sagrat que vostè deia de 68– deixarà d’existir,
en fi, per les conveniències electorals de cadascun
d’ells, dels que el formen.
Jo crec que aquí hem vingut a parlar, per això, més que
de números i de guarismes, i de qui vota i qui no vota,
i quines són les matemàtiques i les aritmètiques electorals... Si jo hagués pensat en això no hauria presentat la
Moció de censura fa nou mesos, i li diré perquè la vaig
presentar fa nou mesos i perquè fa nou mesos que no
l’hem activat.
La vam presentar fa nou mesos perquè va haver-hi un
canvi de govern, i m’he cansat d’explicar-ho. I el govern que va néixer fa nou mesos, com era lògic, era nou
i, a aquest govern, se li havia de donar la confiança de
demostrar si sí o no responia a unes expectatives de
millora, que nosaltres, ja des del primer moment, no
vam creure que existien. I, efectivament, els nou mesos
ens han demostrat que teníem raó. Però, al govern nou
se li havia de donar un període de gràcia, o no?
Era un govern nou que deixava de banda figures importants de la política catalana i convergent, o de Convergència i Unió; era un govern que naixia clarament de la
forma que va néixer, en fi, amb un cert obscurantisme,
amb les innovacions que va introduir des del punt de
vista de la conducció del propi govern, no només les
persones que el formaven, sinó la manera de formar-se,
la distribució de feines entre el conseller en cap i el president, el president i el conseller en cap –que encara no
tenim clares, perquè no sabem mai qui presideix. Jo no
sé si vostè ho sap, però jo no! Qui presideix els consells?
Vostè m’ha dit: «Per què ha trigat nou mesos?». Home,
hem trigat nou mesos per respecte, també!
A mi, aquests nou mesos no m’han servit per preparar
l’alternativa! Ja la teníem preparada, l’alternativa! Han
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
57
servit perquè el país pogués comprovar si sí o no aquella intuïció inicial, que per aquí no anàvem enlloc, era
raonable o no. I era raonable! I vostès, estic segur que,
en el fons, estan convençuts d’això, perquè vostès, aquí,
hi juguen un paper important, però no decisiu des del
punt de vista governamental: tenen un paper decisiu des
del punt de vista parlamentari. En aquest Parlament tira
endavant al que vostès diuen que sí, al que vostès diuen
que no, no tira endavant: quan vostès diuen: «Aquesta
Moció de l’esquerra, d’IC, d’Esquerra o de Socialistes
m’agrada», aleshores, Convergència, ràpidament, retira
la seva posició i van darrere la seva, perquè no volen
quedar en solitari. I això, ho sap tothom que està més
o menys a prop d’aquest Parlament, però vostès no tenen cap influència en la forma de governar. La té el
Partit Popular? Sí, però a Madrid, a nivell d’Espanya,
diguem, no vostès.
Jo, a vostès, el que els demano és una mica més de personalitat, precisament, en aquest sentit; una mica més
d’autonomia i que siguin capaços de formular la política catalana del Partit Popular que faci honor a la «C»
que han posat a les seves sigles –que jo penso que l’han
posada molt bé, que han fet molt bé de posar-la, no?;
algú ho ha posat en dubte i jo crec que no...
Vull dir-li que li agraeixo la seva intervenció i les seves
crítiques: no esperava menys de vostè, com tampoc no
espero els vots del seu Grup. Sóc conscient de la distància de les nostres posicions polítiques. Vostès pensen
que l’autogovern de Catalunya està bé com està; nosaltres creiem que no; tinc la sospita que, en la seva intimitat, possiblement hi estan d’acord, però afirmen que
ja estan satisfets de com està. Vostès pensen que l’economia que tenim, bàsicament economia de mercat, resol tots els problemes; nosaltres creiem que no. Vostès
s’estimen més un senyor que es diu Aznar que un senyor que es diu Zapatero; nosaltres, no. Vostès s’estimen més el senyor Berlusconi que Blair, Jospin o
Schröder; nosaltres, no. I el conec, el senyor Berlusconi, però no me l’estimo. Però jo respecto la seva força
política. No sé el senyor Pujol, perquè ara no hi és, però
li ho hauríem de preguntar, per què forma part.. en fi,
formen part, amb el senyor Duran Lleida, més ben dit,
perquè Convergència no hi és...! Parlant de «barullos»,
Convergència, a Europa, no hi és! En el Grup Popular..., però el senyor Duran Lleida, sí. I que jo sàpiga, en
el moment en què va entrar Berlusconi, ja que en parlem, doncs, van tenir el dubte de si sortir o no del Grup,
però, finalment, hi han tornat i, a més, hi han tornat
acceptant les posicions dels tories britànics que diuen
que el Grup Popular Europeu ja no està pel federalisme
europeu, que va ser l’inici de tot, l’inici de tot del temps
de Schuman i del temps de Spaak i dels socialdemòcrates europeus, que van llançar Europa. Aleshores, tots
eren federals!
Tornem a això nostre. Jo respecto la seva força política i el que representa. Com a president de la Generalitat, jo, això, no ho oblidaria mai i no ho oblidaré mai,
perquè crec en una Catalunya plural i perquè crec que
la presidència de la Generalitat té un doble rol, que fins
ara no s’ha sabut escatir..., en fi, aclarir. Un rol polític
de Govern, en el qual les diferències polítiques pesen –i
molt!–, però també un rol institucional.
SESSIÓ NÚM. 42.2
El president de la Generalitat ho és –ho ha de ser– de
tots els catalans, i no només directament de tots els catalans, sinó també de tots els partits catalans –per dirho d’alguna forma– i també de tots els governs catalans
del nivell que siguin, nivell local inclòs. Jo això mai no
ho oblidaré, li ho ben asseguro.
Deixi’m que li digui també que no sols el respecto a
vostè i el que representa: vostè representa la força política d’Espanya que governa amb majoria absoluta. A
vegades he dit públicament –i no ho dic ara per quedar
bé amb vostè– que també ha sigut afortunat que hi hagués una victòria per majoria absoluta de la dreta conservadora espanyola, perquè mai més ningú ens pugui
dir... Això és afortunat: tothom és constitucionalista; no
hi ha ningú a Espanya, pràcticament, llevat d’ETA i els
terroristes que digui: «No som constitucionalistes.»
Vull dir, ni Esquerra Republicana deixa de ser constitucionalista, m’imagino. Tots estem d’acord que es pot
canviar –m’imagino que vostès també: ho diu el Pacte
antiterrorista–, tots estem d’acord que es pot canviar la
Constitució, però seguint els articles de la Constitució
com s’ha de canviar. I això és enormement positiu. És
a dir, que a Espanya no hi hagi cap col·lectiu important
social i polític que pugui dir: «estem fora del sistema
constitucional» és enormement important. Jo crec que
això es va produir per unes circumstàncies una mica
escadusseres i que van coincidir en el temps, que va ser
l’esclat de nou del terrorisme després de la treva i l’esclat de El Ejido, crec que allò va crear una psicologia
a Espanya que va donar lloc a una reacció popular que
va ser favorable al Partit Popular. Però, dit això, això té
unes conseqüències, des del meu punt vista, positives,
mirat fredament.
Ara bé, deixi’m que els digui també que, d’alguna forma, això, a vostès, no els capacita tampoc per anar dient a tothom el que ha de fer. Vostès, per descomptat,
han de governar a Madrid. Vostès, aquí, tenen el vot
decisiu en el Parlament. Jo els demano que vostès pensin de debò que el rol que vostès tenen aquí podria ser
més ben aprofitat per a Catalunya, en tinc la convicció!
Jordi Pujol, com va dir la senyora Nadal en el debat de
política general, no va trobar un minut, en un discurs de
sis hores, per dir el que jo he dit abans que passin cinc
minuts, o deu minuts, o quinze minuts del meu diàleg
amb vostè. Jo no posaré mai en dubte la seva catalanitat ni deixaré que altres ho facin; li he de dir que m’agradaria que el Partit Popular, com abans he iniciat a dir,
tingui més veu pròpia, que sigui més ambiciós i més
autònom i que, d’aquesta forma, sens dubte, serà més
respectat. Sabem que vostè farà tots els possibles perquè jo no arribi al Govern, tant és així que fins i tot arribaria a recolzar el senyor Artur Mas, com va dir el
senyor Rajoy.
Jo vull intentar treballar, en alguns temes, amb vostès.
En primer lloc, perquè crec en el diàleg i en el respecte com a actitud democràtica i en el respecte als electors i electores que vostè representa. Jo no crec que, a
Catalunya, hi hagi un vot anticatalà –ja ho he dit abans.
En segon lloc, perquè és molt possible... No n’hi ha
cap! Tots els vots catalans són vots catalans, no són vots
anticatalans, pensin el que pensin, diguin el que diguin.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
58
En segon lloc, perquè és molt possible que, quan canviï el govern de Catalunya, encara hi hagi un govern del
Partit Popular a Espanya, molt possible. No cal que li
digui que jo intentaré que el govern d’Espanya canviï
també com més aviat millor!, però sempre he defensat
que, governi qui governi la Generalitat, ha de dialogar
i acordar coses amb el govern de l’Estat, governi qui
governi.
Vostès, en aquest moment, estan en un lloc de privilegi per ajudar en aquesta relació. Tant és així que vull
començar per agrair-li els seus bons oficis per tal que
fos... –començar, no, perquè ja li vaig dir ahir mateix–,
que fos aprovada la proposta de l’Entesa Catalana de
Progrés al Senat per fer que el català, l’euskera i el gallec siguin assignatures optatives a tot Espanya, però
voldria aprofundir amb vostè algunes qüestions que em
semblen fonamentals en el moment present.
Senyor Fernández Díaz, ens hauria d’ajudar a modificar substancialment les lleis d’estabilitat pressupostària.
Sí, ja sé que, per començar, potser estic demanant massa, però pensi un moment en el que li dic: no sols en la
limitació que suposen a l’autogovern de les comunitats
autònomes i a l’autonomia local dels ajuntaments, que
ja serien qüestions prou importants com per replantejar
aquestes lleis, pensi també en l’actual moment de crisi internacional i els seus efectes sobre una economia
que ja presentava elements de recessió. Jo sóc contrari
al dogma del dèficit zero i tothom ho està deixant de ser
en aquests dies, però és que, en moments així, el dèficit zero és suïcida per a qualsevol país.
Deixi’m que li plantegi també una altra cosa: vostè i jo
discrepem sobre el nou sistema de finançament autonòmic; vostè pensa que és fabulós i que ho resol tot i per
sempre, i jo no. Jo crec que és un sistema estable i que,
per tant, és per sempre, i justament perquè és estable i
per sempre és dolent! Si fos un sistema que es pogués
canviar d’aquí dos, tres anys... Que és canviarà! Es canviarà quan hi hagi una altra majoria, però està pensat
per ser estable. «Es canviarà!» –diu el senyor conseller.
Menys mal que ho diu ell també! És clar que és canviarà! Però nosaltres ho vam dir des del primer dia: el dia
que es va aprovar, vam dir: «el canviarem!» Nosaltres
–vull dir el senyor Zapatero i jo, vam dir..., i el senyor
Sevilla– vam dir: «El canviarem! Quan nosaltres governem, en farem un de diferent!».
Però jo no vull parlar-li d’això: ja ho farem quan arribi
la revisió del sistema, si és que arriba, que jo crec que
l’hem de fer arribar. Vostè sap que el nou sistema no
contempla un element, que jo considero cabdal: el compromís del repartiment territorial de les inversions de
l’Estat. En els pressupostos generals de l’Estat de l’any
2000, la mitjana d’inversió directa de l’Estat per habitant
és de 148 euros –multipliqui per 166 i són les pessetes.
A Catalunya, ens correspondran 50,7 euros! I ja sé que
em dirà que l’AVE i les altres inversions ferroviàries
queden fora, perquè aquestes –oh!, perquè aquestes són
inversions productores d’ingressos i, per tant, són inversions que finalment paguem, que s’autofinancen! L’aeroport és exactament igual, el port és exactament igual!
I ja els vaig dir que, a més, algunes d’aquestes entitats
encara tenen diners per finançar, per la via de la perequació, infraestructures de la resta d’Espanya. Per tant, no
PLE DEL PARLAMENT
les podem considerar com a inversions de l’Estat pures
i dures, en el sentit de desinteressades! Ja tenen el seu
pagament! S’han de finançar, això sí, però, a última hora,
els crèdits els pagarà l’usuari.
En allò que és inversió directa, directa –que per això jo
insisteixo amb el senyor Homs, que no em fa cas, que
hi ha de ser en els pactes de finançament autonòmic o
públic en general–, en allò que és inversió directa de
l’Estat, la mitjana d’inversió directa de l’Estat per habitant és de 148 euros, i a Catalunya és de 50! No és
menys cert que la desproporció és important –i jo li dic
que, si jo fos president de la Generalitat, el cridaria per
intentar treballar junts per corregir això.
Com que tenim constància que, en aquest moment, hi
ha dificultat perquè el pressupost de l’Estat reculli amb
fidelitat els acords als quals es va arribar, perquè si
s’apliquessin –bé, ja m’explicaran vostès que no– «en
puritat», el que hi hauria són més diners que el que ara
hi ha en l’avantprojecte de pressupost. Jo no sé per quin
fi, per quin joc de mans, el senyor Montoro ha col·locat
en els pressupostos de l’Estat de l’any 2002 unes xifres
per repartir entre les autonomies que s’adiuen més amb
el que ell va prometre que no pas amb el que, efectivament, surt del model.
El model està en baixa, sap per què? Perquè el model
està basat en els impostos indirectes i el consum està
baixant. I com que el consum no està pujant tot el que
s’esperava, resultarà que la restricció inicial que diuen
vostès amb aquell llenguatge tan esotèric que ens va
donar de quaranta o cinquanta mil milions de pessetes
d’aquí a dos anys seran vint. I com que d’aquí a dos anys
seran vint, si tot seguís igual, si tot seguís igual –no vol
dir que el consum hagi de baixar sempre–, d’aquí a
quatre anys serien menys de vint, és a dir, el que es va
donar inicialment a cada una de les autonomies. I li
comunico, senyor Albert Fernández Díaz, que totes les
autonomies estan inquietes. El senyor Homs ja veig que
no, però totes les autonomies estan inquietes per això:
les autonomies socialistes i les que no ho són. I estan
esperant, que, efectivament, el senyor Montoro faci
honor a la paraula, no del que va dir en el model, sinó
a la paraula del que ha dit en el projecte de pressupost
que és més elevat.
Per tant, el sistema l’haurem de canviar i jo ara tampoc
li demano, en fi, que em digui en això que tinc raó, que
ja tot arribarà. Estic segur que en el moment convenient podrem fer la revisió que el país demana. De moment, sols aprofito el debat per demanar-li que consideri si com a president del Partit Popular de Catalunya
no hauria d’intentar d’ajudar en aquesta situació.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies a vostè, senyor candidat. Té la paraula l’il·lustre
diputat senyor Alberto Fernández Díaz. Per quinze
minuts.
El Sr. Fernández Díaz
Moltes gràcies, senyor president. Senyor candidat, vostè feia una referència a l’inici de la seva intervenció, de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
59
la seva rèplica, en què dubtava si finalitzaríem aquesta
legislatura amb el guarisme 68, si continuaríem amb
aquest guarisme els propers mesos. Bé, jo crec que no
és cap secret: el guarisme 68 es mantindrà. D’una forma o una altra es mantindrà. Amb unes formacions
polítiques o amb altres es mantindrà. Jo l’únic que li
puc dir... que aquesta legislatura s’ha iniciat amb un 68
protagonitzat pel Partit Popular de Catalunya amb una
aposta sincera del Grup Parlamentari Popular de Catalunya que manté..., perquè nosaltres no actuem en funció d’interessos conjunturals o d’estratègies de curta
volada, sinó que apostem per l’estabilitat per convicció
i perquè, com abans li comentava, creiem que es el
millor per consolidar el progrés social de Catalunya,
però el que està clar és que amb un 68 o per un 68, per
una de les dues raons, aquesta legislatura vindrà marcada pel seu final.
Però ja que li agraden tant els guarismes, que jo abans
he esmentat... Li he demanat un consens mínim en algunes qüestions cabdals i parlava dels 135. Hem parlat
del guarisme 67 que fins avui semblava que formava
part d’un projecte d’esquerres sense cap tipus d’esquerda. Hem parlat, també, en la primera intervenció,
d’aquest guarisme 123 i de les línies divisòries que a
alguns equivocadament els agradaria dibuixar.
Permeti’m, senyor Maragall, que a més d’afegir el guarisme 68 fem un nou guarisme: el 62. Jo li proposo el
guarisme 62, senyor Maragall. Li proposo un acord
coherent entre el Partit Popular i el Partit Socialista per
defensar qüestions centrals i importants també per al
futur de Catalunya. I li faig aquesta referència al guarisme 62 des d’una reflexió, una reflexió sincera, una
reflexió personal que molt sovint, mentre estava llargues hores assegut al meu escó, em venia al cap. Jo
m’he preguntat en aquests dos anys que porto de diputat en aquest Parlament de Catalunya, per què mai, ni
una sola vegada, el guarisme 62, és a dir, la coincidència entre el partit Popular i el Partit Socialista ha sigut
una realitat en el marcador de l’expressió d’aquest hemicicle. Jo em pregunto per què mai hi ha hagut aquest
guarisme 62 en aquest Parlament de Catalunya. Recordem que hi ha hagut 67, 68, 123, 135, però el 62 mai.
Alguna cosa ha de passar, sobretot perquè a vegades
s’han plantejat, s’han defensat i s’han votat qüestions
en les quals el Partit Popular de Catalunya ens hem
quedat en solitari en aquesta cambra catalana, quan a la
societat catalana hi ha més catalans que donen suport a
plantejaments concrets del Partit Popular a l’hora d’entendre la societat catalana i una forma d’articular i d’entendre Catalunya en un projecte compartit amb la resta d’Espanya del que representen els vots del Partit
Popular. I si això és així, alguna cosa falla en aquest
Parlament de Catalunya perquè aquest guarisme 62 no
es produeixi i únicament hi hagin els dotze vots del
Grup Parlamentari Popular.
S’ha parlat, i molt, en aquesta sessió de la pluralitat de
Catalunya. S’ha parlat i molt de la pluralitat que tots
plegats representem en aquest hemicicle. Jo crec que és
important, també, començar a reflexionar sobre per què
no hi han determinades pluralitats de guarismes. Jo
estic segur que amb aquest guarisme 62 hi haurien
molts socialistes catalans que defensen un model pluSESSIÓ NÚM. 42.2
ral per a Catalunya i que defensen un projecte sense
complexos i sense trampes, des de Catalunya amb la
resta d’Espanya, que s’hi sentirien identificats.
Jo crec, sincerament, senyor Maragall, que molt sovint
el Partit Popular ha defensat en aquesta cambra aquests
socialistes catalans que creuen també en un projecte
amb la resta d’Espanya i que vostès, per moltes raons,
no ho han fet. I per això jo li proposo una cosa tan senzilla com fer realitat, de tant en tant... No li dic sempre,
no li dic moltes vegades. Li dic almenys, en alguna
ocasió, hauria de ser lògic que el guarisme 62 fos una
realitat, per constatar i defensar la vigència de la Constitució i de l’Estatut, per exemple; per rebutjar l’autodeterminació que ha sigut apel·lada, aquest dret, que ja
els avanço que, evidentment, el Partit Popular de Catalunya no compartim, entre altres raons perquè creiem
que Catalunya s’autodetermina elecció rere elecció
quan els catalans es pronuncien a les urnes.
Els catalans i Catalunya ja ens autodeterminem i el que
no podem acceptar com dret, que és el de l’autodeterminació, un principi que les Nacions Unides consideren per als països en vies de descolonització i jo estic
convençut, senyor Maragall, que vostè comparteix amb
mi que Catalunya no és colònia de ningú ni Espanya és
la seva metròpoli. I per tant, com jo estic segur que el
Partit Socialista hauria de coincidir que el dret d’autodeterminació no és aplicable a Catalunya, doncs, a vegades em sorprèn que el Grup Socialista mai hagi rebutjat el dret a l’autodeterminació en aquesta cambra
catalana. Fins i tot ha anat més enllà. Ja no n’hi ha prou
que el Partit Socialista no hagi dit que no al dret a l’autodeterminació que propugnen formacions nacionalistes. Ha anat més enllà.
Les últimes setmanes podem comprovar com en nombroses administracions locals, en molts ajuntaments i
consells comarcals de Catalunya, el Partit Socialista
està votant a favor de l’autodeterminació, i això, senyor
Maragall, crec sincerament que és una contradicció. Jo
no gosaré dir-li del Partit Socialista perquè, evidentment, jo no sóc el seu president, però sí que és una contradicció amb tots aquells socialistes, que són molts a
Catalunya, que també es senten orgullosament espanyols d’una Espanya democràtica, d’una Espanya
constitucional, d’una Espanya plural.
I jo li demano, també, en aquesta referència al guarisme 62, que apostem de debò pel pluralisme. En alguna ocasió, vostès i nosaltres, podríem coincidir en
aquest Parlament de Catalunya a l’hora de defensar el
pluralisme social i lingüístic de Catalunya. No li dic
que coincideixi amb tots els plantejaments que en matèria lingüística faci el Partit Popular, però en alguns,
com a mínim, jo crec que vostès, sincerament, haurien
de coincidir. Tampoc ho han fet. Probablement perquè
estan més preocupats pel què diran que no pas pel què
pensen i jo crec, sincerament, que aquest debat..., i jo
intento fer almenys unes reflexions des de la utilitat en
el futur, crec que ens hauríem de plantejar la necessitat
de fer realitat, també, la defensa d’un pluralisme social
i lingüístic que reconegui que la catalana és una societat tan oberta com diversa, que s’ha forjat en generacions de catalans amb arrels, però també en generacions ja
de catalans amb cognoms d’altres parts d’Espanya.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
60
I ho dic perquè sé que vostè ho pensa, també, això. I el
que li critico no és que vostè no ho pensi, sinó que no
ho defensi, que no ho digui clarament o que a vegades
faci un ullet per intentar justificar un titular a uns sectors socials que li puguin donar suport, però que després no ho defensi amb fermesa i amb coherència en
aquest Parlament de Catalunya.
I li demano, també, que tingui la valentia, si és que ho
pensa, de reconèixer, per exemple, que aquesta Administració de l’Estat que vostè vol suprimir és també una
Administració catalana, en tant que presta serveis a la
societat catalana. Jo crec, sincerament, senyor Maragall, senyor candidat, que aquesta proposta del guarisme català és vàlida per a aquells socialistes, populars i
catalans que, com deia abans, creuen en aquesta Espanya democràtica, constitucional i plural.
Vostè m’ha fet referència perquè l’ajudi en algunes qüestions concretes. Jo crec que ajudar-lo és precisament no
fer-li cas –i ho matisaré–, no fer-li cas en aquells tres
punts concrets que vostè m’ha esmentat: Llei d’estabilitat, finançament i les inversions de l’Estat.
Lleis d’estabilitat. Jo no el puc ajudar perquè, si l’ajudés a vostè, sincerament, crec que estaria perjudicant
Catalunya. La Llei d’estabilitat significa aplicar el que
són les noves regles derivades de la nostra incorporació
a la Unió Europea i dels futurs reptes de modernització
d’aquest país. I per això, precisament, som conscients
que el dèficit ha sigut el gran entrebanc del creixement
econòmic de la nostra societat; que el dèficit, precisament, el que ha fet, a la pràctica, amb l’excepció de situacions molt concretes, ha sigut distreure recursos que
finalment no han pogut ser adreçats a altres polítiques
prioritàries com les polítiques socials. I perquè crec
sincerament que la Llei d’estabilitat el que pretén és
mantenir la garantia de progrés i creixement econòmic,
que, precisament, des d’un control pressupostari i des
d’una austeritat en la despesa, garanteix la consecució
dels fins que en principi tots perseguim.
Vostè em parlava d’una altra qüestió, el finançament
autonòmic. Tampoc li puc fer cas, senyor Maragall, perquè crec sincerament que el nou model de finançament
autonòmic pactat... El Partit Popular amb Convergència
i Unió, cert, però també amb el Partit Socialista Obrer
Espanyol en totes aquelles comunitats autònomes on el
Partit Socialista té responsabilitat de govern, han donat
suport a aquest acord de finançament. Vostè, molt sovint,
per furgar en les ferides polítiques, molt sovint, diu que
el Partit Popular hem enganyat el president de la Generalitat, el president Jordi Pujol. Senyor Maragall, nosaltres tenim moltes capacitats d’engany potser, però jo
no em veig capaç, ni el Partit Popular tampoc, d’enganyar alhora el senyor Chaves, el senyor Ibarra, el senyor Pujol... Potser vostè s’enganya a si mateix i no vol
reconèixer que Catalunya ha aconseguit fa poques setmanes el millor acord de finançament i el major avenç
de l’autogovern de la nostra història més recent. I per
això, jo no el puc ajudar, senyor Pasqual Maragall.
I després, m’ha demanat un tercer ajut, que és el de les
inversions de l’Estat. Bé, jo crec que l’estem ajudant,
més que a vostè a Catalunya, des del moment que el
govern del Partit Popular està aconseguint i està impulPLE DEL PARLAMENT
sant i està aplicant a Catalunya més inversions, no tan
sols que mai, sinó fins i tot del que vostè va demanar
ahir en la presentació del seu programa de govern. Més
inversions que mai. Mai Catalunya havia aconseguit el
sostre inversor que està aconseguint amb els pressupostos de l’Estat, any rere any, en els últims cinc exercicis.
L’any 2002, l’any 2002, Catalunya veurà com s’inverteixen més de 330.000 milions de pessetes des de l’Administració de l’Estat, una quantia molt superior a la
xifra que vostè s’havia fixat amb l’ambiciós horitzó
dels propers deu anys. Una xifra molt superior a qualsevol etapa presidida o protagonitzada per un govern
del Partit Socialista a Espanya. Molt superior, senyor
Maragall, a aquella etapa caracteritzada pel Jocs Olímpics. I vostè ho sap, vostè ho sap, que hi ha més inversió
que mai i, el que és més important, aquesta inversió, a
més de generar noves oportunitats de futur per a Catalunya, el que està aconseguint, és compensar molts dels
errors i dels dèficits d’inversions de l’etapa socialista.
Li hem de recordar, per exemple, que l’AVE serà una
realitat l’any 2004 i, a la frontera, el 2005. Vostè ahir
criticava el retard d’un any. Bé, doncs, a qui hem de
criticar pel retard de dotze anys de l’arribada de l’alta
velocitat a Barcelona amb relació a Sevilla?
Per què ara podem parlar de la tercera pista de l’aeroport i de tots els projectes per millorar les nostres estructures aeroportuàries quan vostès –i vostè en aquell
moment era alcalde i, el senyor Acebillo, el seu principal assessor...? Vostè sap que, quan vostè era alcalde, la
tercera pista de l’aeroport, la situen a l’horitzó del
2002. I això no serà una realitat, entre altres raons perquè hi ha un Partit Popular que governa i perquè el senyor Acebillo, malauradament per al senyor Clos, li
influeix encara a nivell de Barcelona, però no a l’Estat
a l’hora d’afrontar les seves inversions.
I, per exemple, vostè que em demanava que l’ajudi en
les inversions, hem ajudat i molt, el Partit Popular de
Catalunya, a l’hora de fer realitat l’arribada de l’AVE
de la forma en què arriba a la ciutat de Barcelona. Perquè vostè ho sap, segur que els alcaldes socialistes de
l’àrea metropolitana, i molt en concret els alcaldes del
Prat, de Cornellà, de Sant Boi, de l’Hospitalet, l’hauran
informat i li hauran donat trasllat dels acords entre el
Ministeri de Foment i el Govern del Partit Popular, i els
ajuntaments governats pel Partit Socialista, per fer realitat l’alta velocitat. I, fent realitat aquesta arribada d’alta
velocitat, transformar, també, els seus nuclis urbans.
I li hauran explicat que l’Ajuntament de Barcelona, amb
l’alcalde socialista, senyor Clos, al capdavant, no volia
l’entrada de l’alta velocitat per l’Hospitalet i fer realitat, per tant, en aquestes ciutats de l’àrea metropolitana el soterrament de les línies. Volien entrar-hi pel morro, però, afortunadament, no li hem fet cas, senyor
Maragall, i hem fet entrar l’alta velocitat per allà on
corresponia, que era per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pels nuclis urbans, garantint el soterrament de
la via i la millora.
I podríem continuar, podríem parlar, aquest Govern del
Partit Popular, que ha fet realitat els seus incompliments. Vostè se’n recorda, quan era alcalde de Barcelona, que sempre deia, abans dels Jocs, que era impresSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
61
cindible finalitzar la pota sud? Doncs, la pota sud no es
va finalitzar l’any 92, es va finalitzar amb un govern del
Partit Popular; el mateix amb l’autovia del Baix Llobregat; el mateix a l’hora de redimensionar les rondes,
aquelles rondes que vostè deia que no havien de ser una
via interurbana, que havia de ser un carrer més de la
ciutat, i ara hem de patir les conseqüències de les seves
mancances, amb dos i tres carrils que necessiten la seva
ampliació, i que també està fent realitat el Govern del
Partit Popular.
I ha parlat de les inversions, les del Pla Hidrològic
Nacional. Nosaltres no amaguem aquest debat, potser,
a vostès, no els interessa aprofundir-hi, no ho han fet al
llarg d’aquest debat, perquè vostès recorden el que demanava el senyor Borrell: 1.800 hectòmetres cúbics
d’aquell Pacte de l’aigua, que vostès han signat en
aquest Parlament de Catalunya no fa més d’un any, on
parlaven que hi havia quatre referències a transvasaments. De quina aigua parlàvem de transvasar en
aquest Pacte de l’aigua que hem signat amb el PP i amb
Convergència i Unió, el Partit Socialista?
Jo crec, senyor Maragall, que vostè sap perfectament
que el Partit Popular estem ajudant Catalunya. I, ajudant Catalunya amb el flux inversors, estem ajudant,
també, aquells ajuntaments, fins i tot els que presideixen vostès. I el seu portaveu, el senyor Nadal, també li
podria dir moltes coses de les inversions de l’Estat al
pas per la ciutat de Girona, que estic segur que està
molt més satisfet del que vostè ha expressat.
En qualsevol cas, senyor alcal... (rialles), senyor candidat... –se m’escapava allò d’alcalde–, han sigut dotze
anys, entre els dotze anys que he compartit amb vostè
anomenant-lo alcalde, comprendran que, de vegades, se
m’escapi..., que en una hora i mitja li digui candidat.
Però també, també, a vegades, a un el traeix el subconscient perquè li he de dir, senyor candidat –li ho he de
dir–, que vostè al llarg de la intervenció d’ahir i d’avui,
de vegades, em donava la impressió que continuava
escoltant no pas a un alcalde, sinó a un barceloní. I jo
crec que tots plegats hem de ser conscients que ens hem
de canviar el xip i hem de ser conscients que Catalunya
va molt més enllà que Barcelona, i que no podem
substituir un centralisme de Madrid, no pas per un centralisme de Barcelona, sinó per un centralisme de la
plaça de Sant Jaume.
Jo estic segur, també, que en aquesta línia vostè coincidirà amb mi, i, en qualsevol cas, disculpi aquest lapsus que he mantingut.
El president
Moltes gràcies, senyor... (Veus de fons.) Demana la
paraula...? (Pausa.) Senyor Homs, demanava la paraula...? (Veus de fons.) És igual, és que l’han demanada a
l’hora. (Remor de veus i rialles.) Sí, és igual... Té la
paraula, senyor candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Sí. És curiós que es donin coincidències com les que
s’acaben de donar entre el senyor Fernández Díaz i el
senyor Carod, perquè els dos m’han criticat pel mateix: per barceloní. Dic, home..., jo sóc molt orgulloSESSIÓ NÚM. 42.2
sament barceloní, però em penso que ja he donat prou
raons per les quals no se m’ha de considerar un
barceloní, políticament parlant, esbiaixat a favor de
Barcelona i en contra de Catalunya. No és aquest el
meu problema, de debò.
Senyor Fernández Díaz, el dia que vostès facin, des del
Govern de l’Estat, la meitat del que va fer el Govern socialista durant els anys que van del 1986 al 1992, començarem a parlar d’inversions –i estic parlant d’inversions,
no productores d’ingressos, estic parlant d’inversions
pures i dures, de les inversions que no tenen retorn.
Miri, començo pel final: el bunyol del Prat és un bunyol.
És a dir, aquest pas que han acabat fent, o que diuen que
volen fer –jo espero que encara tingui solució– de l’AVE
des de, pràcticament, de Sants fins a l’aeroport i tornada, per dir-ho així –encara que dóna un giravolt–, això no
és el que necessitem. I la veritat és que vostè ha contraposat Hospitalet amb Barcelona ara, per dir que si no
s’hagués fet el que s’ha fet, no s’hauria pogut ensorrar la
línia fèrria de l’Hospitalet. Això és mentida. (Remor de
veus.) Perdoni, això és mentida. S’hauria pogut fer perfectament una línia arribant pel Morrot i entrant directament des de l’aeroport fins a la plaça de Sants, venint des
de Tarragona o des de Vilafranca, i, en canvi, ensorrar les
línies de l’Hospitalet.
És evident que l’Hospitalet va aprofitar el fet que les
línies passessin per allà per demanar l’ensorrament.
Això és cert. I és evident que seria més car fer les dues
coses que no pas una de sola. Però jo li dic que aquest
estalvi que fem, aquest estalvi que es fa no havent de
soterrar les línies de l’Hospitalet, a part de l’AVE, ens
costarà molts milions i milions d’euros, en el seu dia,
quan ens adonem de l’impacte que això tindrà sobre
l’ús de l’aeroport de Barcelona. Aquest és el tema.
Vostè ha parlat diverses vegades de perquè no hi han
seixanta-dos vots sovint aquí, i jo li ho podria preguntar exactament igual, a vostè. Però, en tot cas, em sembla que no hi ha cap mena de dubte que l’opció que
representem, sent respectuosa, mútuament respectuosa,
és una opció allunyada. Així com amb els altres sempre
hi han, sembla que hi han friccions o hi han «solapaments», hi han moments de dubte sobre si estem o no
estem..., en el cas del Partit Popular hi ha una actitud
que es deriva del fet de tenir plantejaments també a
nivell espanyol –tots dos–, però això no implica que
tinguem ni la mateixa ideologia, ni els mateixos continguts, ni les mateixes idees i, rarament –rarament– coincidim. Sí que hem coincidit, però no a seixanta-dos,
sinó justament a cent trenta-cinc, com vostè deia abans,
i diverses vegades, eh? Per exemple, la votació, en
aquest Parlament, de la declaració sobre el terrorisme,
va pivotar clarament sobre vostès i nosaltres i es va arribar a un acord que, en aquell moment, va ser realment
innovador a nivell de l’Estat espanyol, o no? Perquè no
es va produir en cap més autonomia, tots hauríem volgut que s’hagués produït.
I, per cert, el Pacte antiterrorista, ho vull recordar aquí,
perquè en aquesta cambra s’han sentit coses molt dures
contra aquest Pacte, hi ha un punt –per a mi molt important i és el que em va decidir a acceptar-lo clarament– en què diu que la Constitució es pot canviar. El
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
62
que passa és que s’han de seguir els tràmits que la
Constitució preveu, però diu: «Tota idea és defensable.» Diu: «Tota idea és defensable si es defensa amb
democràcia i dintre dels camins que marca la Constitució». Jo crec que era un punt molt important.
Vostè ha parlat, i abans s’ha parlat també, del senyor
Redondo, eh? I vostè ha parlat de les posicions dintre
del Partit Socialista d’Euskadi, també n’ha parlat el
senyor Carod-Rovira. Jo vull que sàpiga que jo vaig
defensar aquí un dia, amb gran xivarri de tothom, que
hi havia hagut una ofensiva nacionalista espanyola, en
les eleccions d’Euskadi, i se’m va contestar d’una forma molt agra, per part del president de la Generalitat,
que el senyor Nicolás Redondo era l’escolanet del senyor Mayor Oreja, i que el PSOE era l’escolanet del PP.
Vull que sàpiga –vull que ho sàpiga–, vostè, senyor
Fernández Díaz, i el senyor president de la Generalitat,
també, que en aquell moment, i avui, jo penso que al
senyor Redondo se l’ha de defensar tenint en compte,
sempre, sempre i en tot lloc, tenint en compte que el
Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Socialista, a
Euskadi, i el Partit Popular, d’Euskadi, estan patint el
que estan patint. I, per tant, tot el que no sigui justificar,
almenys explicar, no justificar, explicar-nos el perquè
de les seves posicions, és quasi sempre injust.
Dit això, jo estic d’acord amb les posicions del senyor
Nicolás Redondo, moltes vegades. Sobretot és ell que
ho diu públicament, no sóc pas jo que ho dic públicament, però ell sí que ho ha dit. I és més, m’ha comunicat, més d’un cop, la seva admiració pel president de la
Generalitat que, avui, ha tingut més floretes que mai en
molts anys. Doncs, hi afegeixo aquesta altra: és a dir,
vostè que el va qualificar d’escolanet ha de saber que el
senyor Redondo –em consta– està demanant una entrevista amb vostè, perquè li vol dir que està molt més
d’acord amb vostè que amb el senyor Arzalluz, com era
de preveure.
En tot cas, sàpiguen que el meu respecte per la gent que
està patint directament –i nosaltres ho hem patit i vostès
ho han patit– el que se’n diu la lacre, que és una paraula que a mi no m’agrada del terrorisme, mereixen i mereixeran sempre el meu respecte i la meva col·laboració.
Vostè ha preguntat abans, també, sobre Televisió Espanyola i si jo era partidari de privatitzar-la. La veritat és
que vaig recollir una frase del senyor Miquel Puig que
em va semblar suggerent, en el sentit que no quedava
clar –no queda clar– que estigui justificat haver de pagar quasi 100.000 milions l’any de deute, o sigui, de
dèficit, d’una corporació pública com és la Televisió
Espanyola per tenir una cadena que, a última hora, és
una cadena de programació pràcticament privada: o
sigui, que té els talk shows, i té..., en fi, té una programació pràcticament privada.
Aleshores, hi ha hagut una resposta indirecta d’un ministre del govern de Madrid dient: «Home, sí que s’ha
de fer; perquè, si no es té aquesta programació no es té
l’audiència que es necessita perquè allò que té de públic
aquella cadena tingui el públic que ha de tenir», per
entendre’ns, «allò que té de missatge oficial, de missatge de país, institucional, tingui el públic amplíssim que
hauria de tenir per ser eficaç.» Però, clar, això és una
explicació una mica..., si ha de ser així, aleshores, que
PLE DEL PARLAMENT
es posin d’acord públics i privats i que una cadena privada, gestionada privadament, tingui unes hores
d’emissió pública que es puguin llogar, per exemple. Jo
no sóc privatista per definició, però sí que penso que
moltes vegades la defensa d’allò públic, sobretot per
part de la dreta, encobreix interessos que no són exactament els que haurien de ser. No sé quins interessos.
Però, en tot cas, ho torno a dir: televisió pública, televisió TV1, eh? I de Sant Cugat jo vaig dir –ho vaig dir–
que Sant Cugat és una llàstima com s’està desaprofitant. És un gran casalot buit, amb molta... En fi, en gran
mesura el senyor Fernández Deu ho sap millor que ningú, que no està aprofitat com s’hauria d’aprofitar, i que
té uns professionals perfectament preparats per fer molt
més del que estan fent; que està produint molt en aquest
moment, també, per la primera cadena, però que hem
d’aconseguir –potser per un acord entre Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya ho hauríem d’aconseguir– que Sant Cugat estigués ple, per dir-ho així, i que
fos utilitzat en la seva totalitat. I, en canvi, estalviar-nos
quartos per la banda del que és una programació privada de TV1, que jo crec que no està justificada, des del
punt de vista del dèficit públic.
Cas de Televisió de Catalunya, tampoc, però és cert que
hi han més motius per justificar el fet que, pel fet de ser
en català, ja té en si mateixa una funció pública important. I això no ho negarà ningú.
Per altra banda, abans, vostè m’ha preguntat que per
què nosaltres parlàvem sempre de l’article 152; per a
què el volíem, l’article 152. L’article 152 el volem,
concretament, per tenir el comandament unificat de la
policia en aquell país. Perquè això es pot tenir de dues
maneres: o bé per la via pràctica que vaig suggerir ahir,
que fossin els ajuntaments i els mateixos Mossos d’Esquadra, la Policia local i els Mossos, els que assumissin tot aquell personal restant encara aquí de la Policia
Nacional i de la Guàrdia Civil i que en el temps anirà
desapareixent. Es pot arribar per la via de pactes que
això sigui..., que a la pràctica hi hagi una unificació;
però, també es podria –per la via de l’article 152– arribar a la delegació de competències en matèria d’ordre
públic que permetessin que tot això es fes no per via
d’acord amical, sinó, a més, amb una sanció legal a
nivell espanyol i des del punt de vista constitucional,
absolutament irrebatible, no?
Vostè m’ha parlat molt –al principi i, al final, una mica–
de la crisi internacional i dels temes relacionats amb la
crisi de l’11 de setembre. M’ha preguntat si jo donaria
suport al Govern, i jo li dic que sí; jo li dic absolutament
i rotundament que sí. Jo crec que el Govern ha fet el
que havia de fer. El Govern espanyol ha fet el que havia de fer en aquesta matèria. També crec que tot aquest
drama ha tingut un reflex indirectament encoratjador a
Europa, amb la creació del fiscal general europeu contra el terrorisme i contra el blanqueig de diners, contra
el tràfic d’armes, contra el tràfic de persones. I també
crec que ha tingut –i que ho pot tenir en el futur– un
reflex positiu en la lluita contra el terrorisme a Espanya.
Efectivament, les últimes notícies que estem tenint són
positives en aquest sentit, i jo vull felicitar el ministre
Rajoy pels èxits que està obtenint.
Moltes gràcies.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
63
El president
Moltes gràcies. El conseller d’Economia i Finances, té
la paraula.
(Remor de veus.)
El conseller d’Economia i Finances (Sr. Francesc
Homs i Ferret)
Disculpeu, és que és tan estret, això, que no...
El president
És que fem molts estalvis, senyor conseller, quant a
economia, aquí, al Parlament.
El conseller d’Economia i Finances
És bo –és bo– que feu molts estalvis –és bo que feu
molts estalvis.
Senyor president, senyores i senyors diputats, només
intervinc... –i no ho faig amb la intenció d’ingerir-me
en el debat polític de la Moció de censura; no tinc cap
interès a intervenir, raonar i comentar, explicar res del
que, doncs, s’ha estat analitzant més en el vessant més
polític, més general de la proposta programàtica del
candidat–, simplement, perquè vostès han pogut veure
al llarg de tota la sessió d’avui –i també a la d’ahir– que
el candidat ha dit en moltes ocasions valoracions purament, doncs, en fi, dirigides a criticar, a desvalorar el
nou acord de finançament autonòmic, no? I jo m’he
anat contenint fins a un punt, Pasqual Maragall, que li
he de dir que no hi insisteixi més, no hi insisteixi més,
és a dir, no hi insisteixi més utilitzant arguments que en
el fons només tenen una finalitat: és, en fi, confondre
l’opinió pública.
Aquestes tres brometes que ha fet en tres ocasions que
un dia nosaltres vam anar al Majestic i vam acordar,
allà, eliminar els topalls de l’IRPF, pujar del 15 al 30,
i després, a vostès, per darrere, els vam enganyar abaixant l’IRPF, no és veritat –no és veritat. (Rialles.)
Senyor Pasqual Maragall, l’any 96 –l’any 96; els seus
col·laboradors, que en prenguin nota–, la recaptació a
tot l’Estat, de l’IRPF, va ser de 5,2 bilions de pessetes.
La recaptació, aquest any, de l’IRPF és de 7,3 bilions de
pessetes –recaptació executada–, 39,3% d’increment –a
tot l’Estat–; mitjana anual: 6,6. A Catalunya, l’any 96,
IRPF recaptat –estadística, eh?, estadística–: 1 bilió
80.000 milions de pessetes. Any 2002, previsió, dintre
dels pressupostos de l’any que ve: 1 bilió 708.000 milions de pessetes; increment: 58% d’increment; anualitat: 9,4% per a Catalunya. És a dir, l’IRPF, en els últims quatre, cinc anys ha crescut un 9%. No torni a dir
més que nosaltres en el Majestic..., o que quan nosaltres pactem una reforma del finançament, per darrere
ens abaixen la recaptació de l’IRPF. No és veritat.
Després li voldria dir: no digui més que el nou acord
del finançament, l’Administració central de l’Estat l’està posant dintre del pressupost de l’any que ve de manera que ja ens estan retallant els guanys que nosaltres
hem acordat. No és veritat –no és veritat. I no, no és
veritat perquè jo ho digui capritxosament o políticament o intencionadament des d’aquesta tribuna, sinó
SESSIÓ NÚM. 42.2
perquè en la Memòria dels pressupostos ja presentats...
–i que els seus companys diputats de Madrid poden
estudiar, li poden dir que no és veritat. Per tant, li vull
dir que l’informe econòmic i financer que acompanya
els pressupostos de l’Estat diu que la previsió de l’IRPF
per a l’any que ve és un increment del 8%. No torni a
dir que baixarà la recaptació –un 8%. Diuen, el pressupostos de l’Estat ja en el Congrés, que la previsió de
recaptació d’impostos indirectes és un 7%. No torni a
dir que baixaran els impostos, no ho digui més. El
model té una virtualitat: repartir-nos les recaptacions
que paguen els catalans a Catalunya, i la previsió sempre és creixent.
Jo només voldria dir-li que aquesta insistència a desqualificar el nou acord ja no té seguidors. Vostè és
l’únic, és l’única força política que avui s’entesta a fer
veure a l’opinió pública que això és dolent, ni els parlaments de la resta de comunitats autònomes, ni els
consellers socialistes de la resta de comunitats autònomes, ni els principals responsables polítics socialistes
de la resta de l’Estat, ningú ja parla i diu que el nou
acord del finançament és dolent, ningú –ningú–, només
vostè.
Jo li vull dir que, fins i tot, fa dos dies he rebut l’informe que Comissions Obreres ha fet sobre el model de
finançament. Comissions Obreres ha fet una valoració
del nou model de finançament, i diu literalment: «A
judici de Comissions Obreres de Catalunya, el nou
model de finançament representa un avenç significatiu
de l’autonomia i la coresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes i de Catalunya.»
Però –i acabo, president– concretament, en la seva intervenció i en la seva proposta, de les disset propostes
que ha fet, vostè ha fet una última proposta, la 17, que
és: «el marc financer i» –diu– «de factibilitat».
El detall d’aquesta proposta hauria de ser la consistència de com finançar tota la seva línia d’actuació de
Govern per al futur a Catalunya. Vostè fa setze propostes, que, d’aquestes, set les valora, les quantifica, diu
quant previsiblement vostè creu que valdran, i les altres
no diu quant valdran, però en un conjunt diu que...,
aquest conjunt de despesa, 2,4 bilions, això, vostè proposa que ho pagarà per tres conceptes. Un concepte és
el marge diferencial, un altre és el nou endeutament
–benvingut sigui el criteri– i finalment el nou finançament autonòmic; nou finançament autonòmic –pàgina
70– que, quan el llegim, són cinc línies –cinc línies–, el
nou finançament autonòmic és cinc línies de redacció.
No diu res ni concreta res, però sí que diu una cosa:
que, per vostè, el nou model de finançament autonòmic
–en versió socialista, en versió Pasqual Maragall– portarà a Catalunya en els propers cinc anys 322.000 milions de pessetes –322.000 milions de pessetes. Carod,
322.000 milions de pessetes és l’oferta que fa Pasqual
Maragall a Catalunya per millorar el finançament autonòmic en cinc anys. I no ens diu amb qui, i no ens diu
de quina manera. I això que ja tenim acordat, aprovat,
tres lleis orgàniques de les Corts, i ficat en els pressupostos de l’Estat, i 770.000 milions en cinc anys, això
és dolent –això és dolent–, i 322.000 en cinc anys, això,
ha de ser bo, perquè ho diu Pasqual Maragall –ha de ser
bo. Tot un exemple d’inconsistència.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
64
Bé, president..., només dir-li: Pasqual Maragall, no insisteixi més a desqualificar i a desorientar l’opinió pública, a Catalunya, que aquest acord és dolent.
Res més. Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Per tancar aquest torn,
té la paraula l’il·lustre diputat senyor..., té la paraula l’illustre candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Sí. Senyor conseller, senyor Homs, vostè diu que
l’IRPF ha pujat tant i tant, perquè jo vaig fer aquella
broma –ja reconec que va ser una broma–, dient que
ens havien donat l’IRPF i quan havíem arribat a casa
havíem sentit per la ràdio que deien que l’abaixaven. I
efectivament això és el que ha passat, perquè, si no, si
no hagués passat, com és, senyor Homs, que tots els
anys hem viscut de la clàusula de garantia del PIB?
(Remor de veus i aplaudiments.)
Com és, senyor Homs, que les coses van anar tan malament amb l’IRPF que hem hagut de viure del fet que
hi havia una clàusula de garantia, afortunadament, que
deia: «i si el PIB creix més que l’IRPF...» Perquè, clar,
què ha passat? L’Estat ha crescut més que el PIB, i,
això, em donarà la raó: els ingressos de l’Estat, en
aquests últims cinc anys, han crescut més que el PIB, és
a dir, la pressió fiscal ha augmentat. El senyor Homs no
m’escolta, però ja els ho dic jo, a vostès: els ingressos
de l’Estat han pujat més que el PIB, més que la renda
nacional i això vol dir que la pressió fiscal ha augmentat. En els cinc anys del PP. La pressió fiscal, que és:
impostos que cobra l’Estat partit per renda nacional, ha
crescut. Per tant, en els cinc anys del PP, hi ha més pressió fiscal, no menys. Per què? Perquè han abaixat
l’IRPF, però han apujat els impostos indirectes. Qui
paga l’IRPF? Els més rics. Qui paga els indirectes? Els
més pobres. Què ha passat? Ja ho veieu: més Estat, més
Estat... (Forta remor de veus.) Sí, sí, sí, sí. Més Estat,
més pressió fiscal –més Estat. (Alguns aplaudiments.)
Perdó, perdó. I això té un contingut ideològic, també...
(remor de veus), si m’ho permeten; això té un contingut, també, ideològic: més Estat, més Estat –més pressió fiscal vol dir més Estat, més Estat– sobre el conjunt
de l’economia; l’Estat pesa més que no pas pesava
abans. Primera.
I segona: com que el PIB o renda nacional ha crescut
més que l’IRPF, vol dir que el sistema de finançament
que ens van donar ha crescut menys que la renda nacional i menys que l’Estat. És a dir que en aquests últims
cinc anys, senyor Homs, en comptes d’haver-hi devolució, hi ha hagut involució; en comptes d’haver-hi
devolució de recursos des de l’Estat cap avall, hi ha
hagut devolució de recursos des d’avall cap a l’Estat,
per tant, el contrari del que es tractava.
Tinguin en compte que això ha estat així –tinguin en
compte que això ha estat així–, i jo entenc que, un cop
això ha passat d’aquesta manera, quan els han dit: «ara
els donarem impostos indirectes», han dit: «molt bé,
PLE DEL PARLAMENT
doncs, ara ens firarem perquè, a última hora, doncs,
tenim els impostos que estan creixent». Però resulta
que la conjuntura ha canviat, senyor Homs, i no des de
l’11 de setembre, des d’abans, i, com que ha canviat, el
consum està creixent menys que la renda nacional.
Perquè, quin efecte té això? Té l’efecte que els impostos que ens han donat estan creixent, ells, ara, menys
que la renda nacional; tornem a estar igual que abans.
Hi ha la clàusula de garantia del PIB, senyor Homs, ara,
de cara al futur? Tres anys amb sanitat, només. I per a
tota la resta? S’ha acabat, senyor Homs, què ens ha fet?
–què ens ha fet? (Remor de veus.) En quin embolic ens
hem posat? Ens hem posat en un bon embolic, perquè
resulta que el sistema antic, que era dolent, tenia una
clàusula de garantia que el senyor Montoro, hàbilment,
ha aconseguit de treure, i ara se n’adona, ell mateix,
que l’ha fet tan grossa que l’ha de maquillar, l’ha fet tan
grossa que ha d’inventar-se una partida –que ja veurem
d’on surt–, en l’avantprojecte de pressupostos de l’Estat, per compensar les autonomies del greuge que tindrien amb el nou sistema perquè la gent no se n’adoni.
Miri, nosaltres hem fet els càlculs. I no jo personalment, eh?; el senyor Antoni Castells, el senyor Martí
Carnicer, gent de reconegut prestigi en aquesta matèria,
de manera que... I què han vist? Han vist exactament
això: han vist que el nou sistema, que és estable –la
qual cosa vol dir definitiu– és dolent; és a dir, que el sistema antic..., llevat de la restricció inicial, que en deien
vostès, que és els diners que els van donar el primer any
i que després van creixent correlativament... –els
50.000 milions..., vostès en diuen 80; bé, són 40 o 50
més els Mossos d’Esquadra, etcètera. Però la quantitat
inicial, que van dir: «les damos ésto de más», que no
sabia ningú d’on sortia, ni cap a on –no «a Mas», «de
más», eh?–, doncs, aquesta quantitat és la que els salva; però, aquesta quantitat, hem calculat què passarà
amb ella d’aquí a dos anys i haurà disminuït a 20.000
–ja li ho dic. Per què? Perquè els impostos que ens
donen per «disfrutar» d’ells, i que són l’única font d’increment possible, són en aquest moment –no li dic que
ho seguiran sent sempre– uns impostos que van avall.
I quant a les inversions que nosaltres fem, jo no sé
quins números vostè ha fet, però el que jo tinc és que
nosaltres estem proposant unes inversions, per a les
disset mesures, d’uns 955.000 milions de pessetes per
al conjunt del període 2002-2006. I estic dient que el
marge disponible entès com la diferència entre els ingressos no financers i les despeses corrents és de l’ordre d’1.380.000 milions.
El marge disponible, per tant, és clarament suficient; és
a dir que el que li estic dient és que tot el que nosaltres
hem proposat està per sota del que normalment s’obtindrà, tant si és amb el sistema antic com amb el sistema
nou. I jo li dic que ara el sistema antic seria millor que
el nou, però és que fins i tot amb el sistema nou, que no
és el millor, hi sortirem guanyant.
I per últim, sobre això que jo sóc l’únic que dic que el
sistema és dolent. Bé, si sóc l’únic, la història em donarà la raó, suposo. (Remor de veus.) Però és que no
sóc l’únic –és que no sóc l’únic. (Remor de veus.) Esperi, sí, li ha agradat això... És que no sóc l’únic. Miri,
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
65
vostès estan tan satisfets de la negociació del nou sistema de finançament que no s’han assabentat que el
34,6% del públic, dels ciutadans de Catalunya, creuen
que vostès han negociat malament, contra el 21,6% que
creu que ho han fet bé; fins i tot el 30% dels seus votants pensa que vostès ho han fet malament. Miri, jo no
sóc partidari de discutir de la realpolitik, que consisteix
a dir que les coses són bones si de sobte la gent diu que
són bones, no: sí o no, depèn; en tot cas, en aquest cas
la gent té raó.
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula el conseller
d’Economia.
El conseller d’Economia i Finances
Veig que hi insisteix –veig que hi insisteix. Jo crec que
tots els consellers d’Economia de totes les comunitats
autònomes l’haurien de contractar, a vostè, perquè els
assessori, eh? –els assessori. No hi ha cap conseller
d’Economia del seu partit que entengui les coses com
vostè les entén. Cap. Però li diré més: vostè insisteix
que els impostos en el futur baixaran. No és veritat.
Però no, no és veritat perquè jo li ho vulgui dir contradient-lo a vostè, és que demani a qualsevol dels seus
assessors que li passin les estadístiques dels últims vint
anys, que hem tingut crisis profundes, més profundes
de les que potser vostè intueix que poden venir, i no han
baixat mai les recaptacions fiscals, mai, mai han baixat
les recaptacions fiscals.
Jo li estic parlant d’unes previsions, a futur, que les
fonamentem en les recaptacions passades. No em torni a dir més allò de l’IRPF, perquè no és que jo ho
vulgui interpretar, és que és així en la recaptació ja certificada; en la recaptació certificada, l’IRPF dels últims
cinc anys a l’Estat i a Catalunya ha pujat, i a Catalunya
molt més que la mitjana de l’Estat. No ho torni a dir
més. No és que jo vulgui que això sigui així, és que són
les recaptacions certificades en les estadístiques de
recaptacions que avui es publiquen en les sèries públiques i oficials, i on les pot, vostè, contrastar: 38,6%
d’increment en els últims cinc anys a l’Estat, i a Catalunya, 46, és a dir, per damunt. Catalunya sempre ha
anat per damunt de la mitjana de l’Estat en recaptació
fiscal, sempre. Per això nosaltres hem volgut anar cap
a aquest nou model. Perquè aquest nou model, senyor
Maragall, és el que ens assegura que l’esforç fiscal que
es fa a Catalunya, que sempre es fa per damunt de la
mitjana de l’Estat, participar directament en la recaptació de Catalunya, sempre és més bo, sempre serà més
bo que participar en les mitjanes de recaptació de l’Estat. I això, per a Catalunya, és molt més bo que per a
Andalusia o per a Extremadura o per a qualsevol altre
comunitat autònoma. Aquest és el tema.
I vostè insisteix que en el futur baixaran les recaptacions dels impostos indirectes. No és cert –no és cert. En
el futur, en l’immediat, la recaptació de la imposició
indirecta que hi ha a l’Estat espanyol és, en el conjunt
de la Unió Europea, de les més baixes. I la necessària
SESSIÓ NÚM. 42.2
i obligada harmonització tributària que s’haurà de procedir a realitzar en els propers quatre, cinc, sis, set, vuit,
deu anys tendirà a l’harmonització de la imposició indirecta de l’Estat espanyol. Per tant, no hi haurà mai
caigudes de recaptació d’imposició indirecta a Catalunya i a l’Estat espanyol. No hi seran. Ens agradi a nosaltres o no ens agradi, això serà així. Per això té aquesta
virtualitat aquest nou acord de finançament, perquè ens
assegura que, a Catalunya, es quedin els increments
futurs de recaptació tributària que fins ara anaven sempre directament a l’Administració central de l’Estat. I
si vostè aspira a governar Catalunya hauria d’acceptar
que això és molt millor per als catalans que el que vostè
tossudament vol fer creure, que això és pitjor. I per això
nosaltres li estem dient des d’avui: no hi insisteixi, no
insisteixi a fer veure les coses que no són, i no hi insisteixi quan vostè és l’única persona que insisteix en
aquesta direcció.
Jo només li vull dir, senyor Maragall, que si vostè hagués fet un esforç de concreció d’un model molt més
elaborat, molt més treballat, molt més indicant exactament on fonamenta vostè la millora de recursos cap al
futur, potser tindríem alguna base on poder contrastar
el model que s’ha acordat amb el que vostè presenta.
Però vostè presenta un model de finançament per als
propers cinc anys en què l’única cosa que diu és: els
criteris de finançament proposats pels socialistes –que
no coneixem–, d’anivellament del finançament de Catalunya amb la resta de les comunitats autònomes de
règim comú i la progressiva convergència en cinc anys
amb les de règim foral donaran a Catalunya 322.000
milions de pessetes. Ja està. Així. No hi ha res més.
Aquesta és tota la literalitat. I jo torno a dir: per què ha
de ser més bo per a Catalunya 322.000 milions de pessetes que no un acord ja tancat que ens proporciona
770.000 en el mateix període, cinc anys? Per què? Per
què per a Catalunya ha de ser més bo?
Nosaltres no hem dit mai, senyor Maragall, que aquest
acord que hem fet és el millor acord –el millor acord–
que en el futur pot tenir Catalunya. Hem dit que aquest
és el millor que s’ha fet, mirant endarrere, de tots els
que s’han fet. I, mirant endarrere, li hem de dir, senyor
Pasqual Maragall, que el posicionament del seu partit
en les reformes de finançament autonòmiques en relació amb el que hem adoptat ara, en aquests moments,
dóna molt que desitjar. Quan vostès presentaven les
seves propostes de finançament per a les últimes revisions, presentaven unes propostes i uns plantejaments
que eren molt més inferiors dels que ara, en aquests
moments, hem acordat. Per això, en aquests moments,
li estem dient: no hi insisteixi més, no hi insisteixi més
perquè el seu comportament del passat no el legitima
per poder, avui, invalidar l’acord de finançament que
s’ha adoptat en aquests moments de cara al futur.
Només vull tancar –només vull tancar– dient-li concretament: miri, el pressupost de l’any que ve, el pressupost del 2002 de la Generalitat de Catalunya, serà el
pressupost que vostès podran discutir, que contindrà un
increment dels més importants que aquesta cambra mai
hagi pogut analitzar. I, això, vostè, no ho hauria de
menysprear, i no hauria, diguem-ne, de fer confondre
l’opinió pública: fer créixer el pressupost –com ha inPLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
66
dicat el conseller en cap– per damunt del 10%, no s’hi ha
trobat mai, aquesta cambra, sense canvi de continguts
competencials, sense alteracions diguem-ne qualitatives
per assumir noves funcions i noves competències. A
equivalents, competències i funcions, un increment com
el que tindrem l’any que ve per poder discutir en aquesta
cambra, es dóna bàsicament i exclusivament per la nova
incorporació de recursos que la Generalitat de Catalunya disposarà com a conseqüència del nou acord de
finançament.
No menyspreï, vostè, senyor Maragall, els 86.000 milions de pessetes que vindran l’any que ve a Catalunya
com a conseqüència d’aquest acord, no els menyspreï.
I no menyspreï els 770.000 que ens vindran en cinc
anys; 770.000, Pasqual Maragall, són tres vegades –tres
vegades– el pressupost d’Ensenyament –tres vegades,
eh?–; 770.000 és quasi la totalitat del pressupost de
Sanitat, tot el pressupost de la sanitat de Catalunya ens
ve en els propers cinc anys, no el menyspreï –no el
menyspreï–, i no el menyspreï quan vostè puja a aquesta tribuna a oferir un programa de govern per a cinc
anys en què ens diu que el que vostè aspira aconseguir
per a Catalunya són només 322.000 milions de pessetes. Un zero, senyor Maragall, un zero de previsió d’objectius polítics –un zero.
Moltes gràcies.
(Remor de veus i aplaudiments.)
El president
Senyores i senyors diputats, vostès saben que reglamentàriament no hi ha límit en aquest, diguem-ne..., en
les respostes i qüestionaments. Però sí que hem quedat
en un acord, i és que serien com tres, els torns d’anades
i vingudes en aquest sentit. Això, ho teníem previst més
aviat per al dematí que no per ara, però ho faig extensiu a ara i, per tant, els prego que ara entrem ja en l’últim –si ho creuen convenient– debat. (El president dóna
la paraula al Sr. Maragall i Mira.)
El Sr. Maragall i Mira
No, jo seré breu... Perquè jo haig de contestar: aleshores, si Catalunya va tan bé, senyor Homs... Jo, la veritat, senyor Pujol, és que crec que en aquest canvi de
Govern que vostè va fer al gener i que es va..., en fi, la
madre del cordero de tot el que està passant, d’alguna
forma, doncs, va tenir un encert, almenys un –va tenir
alguns errors, des del meu punt de vista, però, en fi,
algun encert també hi va haver–, i és posar un gran
advocat al front de l’economia. (Remor de veus.) Perquè, realment, salvar l’insalvable de la forma brillant en
què ho fa, a mi, m’admira. Jo, una vegada, en una reunió amb empresaris de Terrassa, amb el Cecot, abans
de les eleccions, vaig exposar el meu programa empresarial i em va dir: «Estem d’acord amb tu, absolutament, amb vostè, estem absolutament d’acord. Ara, hi
ha una cosa que ens preguntem: “Qui farà d’Homs?
Quin ens farà d’Homs?”» Jo vaig dir: «Això té una resposta molt senzilla: “L’Homs.”» (Rialles.) I aleshores
tothom ho va entendre de seguida. I jo espero que el dia
de demà l’Homs podrà seguir fent d’Homs a Madrid, i
que ens anirà a tots molt bé, però no cal que governi i
que salvi causes perdudes.
PLE DEL PARLAMENT
Miri, si Catalunya anava tan bé, per què –per què– estàvem tan malament? És a dir... –a veure si ho entenem,
això–, si el sistema era tan bo, si el sistema que hi havia abans era tan i tan bo, per què aquestes corredisses
per fer un sistema millor? Perquè vostè ens ha estat
dient que va anar fantàstic, això, i que en aquest moment estem cobrant més que mai. Vostès han previst un
increment d’1,4 punts per damunt del producte interior brut en les seves previsions aquestes dels 700.000
milions, i la veritat és que els últims cinc anys el creixement diferencial nostre, per sobre de la mitjana, ha
sigut del 0,5 –del 0,5–; són les dades que em donen els
economistes, i jo me’n fio més que de vostè. (Remor de
veus.) Molt bé.
Vostès acabaran..., vostès acabaran apujant els impostos. Alguna cosa m’ha semblat que ens estava dient ara
amb això de l’harmonització; alguna cosa m’ha semblat que estava insinuant, que, per la via d’harmonització amb els impostos europeus, els acabaran apujant.
Per què? Perquè, a més, el senyor Montoro, que els va
donar aquells diners que ara no són suficients, els ha
tret la possibilitat d’endeutar-se. I per tant, ara... (Veus
de fons.) Tampoc. Bé, doncs, aleshores tot Espanya està
equivocada i vostè té raó, perquè tota Espanya, els ajuntaments, les diputacions, les autonomies..., tothom està
esverat amb la Llei de deute zero, i vostè està tranquillíssim. De manera que vostè és un gran advocat, efectivament, perquè, si no, no m’explico com ha pogut
arribar a aquestes conclusions.
Pel que em diuen a mi, quant a l’harmonització, per
altra banda, només n’hi haurà una, que serà l’harmonització de la gasolina; tota la resta, no. En tot cas, a efectes de la clàusula de garantia del PIB en la restricció
inicial de l’any 1999, què els donaran de més a vostès
ara quan liquidin el 99? 32.000 milions, no és moco...
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Senyor Fernández Díaz..., senyor Fernández Díaz? (Remor de veus.) Sí? (Pausa.) A veure,
un minut i des de l’escó, senyor conseller.
El conseller d’Economia i Finances
Sí, ens en donaran 56.000, no 30. No inventi. És que
vostè el que passa és que inventa, i, inventant, ens diu
coses que no són veritat. (Remor de veus.) Vull creure
que és amb bona intenció, però no és veritat –no és
veritat. Com tampoc és veritat la previsió. Miri, la previsió d’increment per damunt del PIB nominal que hi
ha en els Pressupostos de l’Estat per a l’any que ve, per
impostos directes, és 2,1 i per impostos indirectes és
1,5; la mitjana és 1,4. Escolti’m, és exactament el que
hem previst, el Govern de Catalunya, per a l’any que
ve, exactament; ens vindrà de Madrid la mateixa previsió econòmica que hem fet i de la qual he informat
aquest Parlament.
I, per últim, vostè confon el criteri del dèficit zero amb
l’endeutament. Pasqual, haurem de tornar a l’època de
la universitat, i ara seré jo que t’explicaré a tu les coses,
quan tu abans eres el que me les explicaves a mi: dèficit zero és una cosa i endeutament n’és una altra...
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
67
El president
Senyor conseller...
El conseller d’Economia i Finances
...i el que diu la Llei d’estabilitat pressupostària és: «No
pots fer més endeutament si fas més dèficit, però si fas
dèficit zero pots fer l’endeutament que tu puguis suportar.» Això és el que diu.
(Alguns aplaudiments.)
El president
Parlant d’universitat... (Pausa.) Parlant d’universitat, als
que venim de lletres ens semblava que els números era
una cosa molt més sòlida i que no permetien tantes discussions, però estem canviant una mica d’idea, eh?;
potser les lletres són més..., més precises.
Té la paraula per un minut, senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Sí, la veritat és que si vostès cobraran no 30.000 i escaig, sinó 56.000 milions de la liquidació de l’any..., en
fi, de l’any 99, encara em dóna més la raó –encara em
dóna més la raó–, si l’efecte de la clàusula de salvació
aquesta que hem perdut encara és més gran.
I quant al dèficit i quant a l’opinió que vostè ha dit dels
altres consellers de tot Espanya..., tots estan que la camisa no els arriba al cos, el que passa... (Veus de fons.)
Sí, ja li ho dic jo que jo hi he parlat –jo hi he parlat. El
que passa és que ningú vol dir res. No ens enganyem.
(Veus de fons.) No, no, no, ja sabran per què, és clar, ja
sabran per què... (Remor de veus.) Per què no volen dir
res? (Veus de fons.) No, no, perquè els va bé el pressupost, no el sistema; perquè, al pressupost, han posat una
xifra que està per sobre del sistema, en fi, de l’acord
que havien arribat i, per tant, tothom calla a veure...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Maragall i Mira
...virgencita, virgencita, que quede como estoy, i a veure
si és veritat que aquests quartos arriben.
Moltes gràcies, senyor president.
(Alguns aplaudiments.)
El president
A vostè. Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Alberto
Fernández Díaz.
El Sr. Fernández Díaz
Bé. Després que ahir el Grup de Convergència i Unió,
senyor candidat, qualifiqués la seva Moció de censura
d’espot de televisió, jo li he de dir, a vostè, després de
l’intercanvi d’opinions sobre el futur de la televisió, que
vostè i jo tornem després de la publicitat, no?, tornem
després de la publicitat perquè... (Rialles i aplaudiments.) Que agraïm..., des del Grup Parlamentari PopuSESSIÓ NÚM. 42.2
lar agraïm –com no podia ser d’una altra manera– la
intervenció del conseller d’Economia perquè subscrivim absolutament tot el seu raonament i totes les seves
argumentacions. I l’únic que modestament puc afegir,
que no ha dit ell, no sé per què –jo sempre els he dit que
tenen a vegades..., el Govern pateix amnèsia selectiva.
El que no ha dit és que precisament aquest nou model
de finançament, que és el major avenç de l’autogovern
i que generarà més ingressos que mai per a Catalunya,
s’ha aconseguit, precisament, en un moment on el Grup
de Convergència i Unió no és determinant per garantir
la governabilitat d’Espanya, i que això referenda que
aquest nou model de finançament, aquests majors ingressos, aquest avenç de l’autogovern..., ho ha fet el
Partit Popular per convicció i no pas per imposició de
ningú.
I a partir d’aquí –i a partir d’aquí–, en aquests tres minuts... (Remor de veus.) La veritat –la veritat. Podrien
haver intervingut altres consellers..., el senyor Pere
Macias per parlar de les inversions, perquè li hauria fet
la mateixa argumentació.
Jo únicament, perquè són a penes cinc minuts..., probablement ja són tres d’intervenció el que em resta... El
senyor candidat ha fet dues reflexions: una al voltant
dels impostos en l’etapa del Partit Popular, que han
pujat, i recordant, també, aquell progrés que es generava, segons ell, en l’etapa el Partit Socialista; i, en segon,
una reflexió ja de caràcter polític com a cloenda del que
ha de ser aquesta intervenció del Grup Parlamentari
Popular.
Miri, senyor Maragall, en l’etapa que el Partit Socialista
tenia responsabilitats de govern a Espanya, el que passava és que el que havia de baixar –els impostos– pujava; el que havia de pujar, que era el creixement econòmic, baixava o no creixia en la forma que caldria
esperar. Els aturats, en l’etapa socialista, no baixaven,
pujaven. Els afiliats a la Seguretat Social no s’incrementaven tampoc en la forma que havia determinat.
Jo, amb això, li vull dir que al Partit Popular podem dir
amb orgull, amb satisfacció, que Catalunya ha progressat com mai amb un Govern d’Espanya amb el Partit
Popular. I això vostès no ho poden dir. Perquè de la
mateixa forma que quan Catalunya estava presidida per
un Govern de Convergència i Unió..., i continua presidint-la amb un suport del Partit Popular, amb un suport
del Partit Popular està progressant. Jo li vull dir, senyor
Pasqual Maragall, que Catalunya està progressant i
continuarà progressant amb un govern de Convergència i Unió que té el suport del Partit Popular. I això ha
sigut una realitat en els últims cinc anys, des de Catalunya i des d’un Govern d’Espanya. Que el Partit popular no estem pendents de conjuntures polítiques, no
estem pendents de si llegim als diaris si depenem molt,
una mica, massa, d’una o altra formació política: ens
fixem únicament en els resultats per a Catalunya.
I des del Partit Popular podem dir amb orgull: aquest
progrés, aquests beneficis socials derivats d’una bona
governació a Espanya i també d’una actitud responsable del Partit Popular de Catalunya a Catalunya, que
han permès aquest progrés social i econòmic de Catalunya, que han permès més benestar, més treball, més
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
68
inversions, menys impostos... També, senyor Maragall,
menys impostos, no pas com quan vostè era alcalde de
Barcelona. Vostè se’n deu recordar. Vostè va aconseguir
també un nou rècord a Barcelona. Era la ciutat... –continua sent-ho, però amb vostè es va fixar aquell sostre–,
era la ciutat més cara d’Espanya, amb els impostos més
cars d’Espanya. Era la ciutat de Barcelona, quan vostè
era alcalde. Al màxim legal teníem establerts els tipus
de l’impost d’activitats econòmiques, de l’impost de
béns immobles, de vehicles. I malauradament, encara
Barcelona..., perquè continua sent governada pels socialistes, encara manté aquesta càrrega.
Bé, senyores diputades, senyors diputats, estimat candidat i president del nostre Grup Parlamentari, ahir vaig
començar la primera intervenció de justificació d’aquesta
Moció de censura subratllant la importància i l’oportunitat, des del nostre punt de vista, d’aquest debat. Ara,
molt a punt d’acabar, però no del tot, perquè naturalment
queda el torn del Grup que dóna suport a l’actual majoria i al Govern, nosaltres estem avui més convençuts
encara que ahir que aquest era un debat oportú, que
aquest era un debat necessari, que aquest era un debat
positiu i que aportava al país la sacsejada necessària per
canviar les coses a partir d’aquesta Moció de censura.
Però, en qualsevol cas, sí que li podem dir que a Catalunya, amb el Partit Popular des del Govern d’Espanya
i des del nostre protagonisme en aquesta cambra, hem
aconseguit totes aquestes fites que eren imprescindibles
per al nostre progrés. Altres potser continuaran les properes setmanes pensant i decidint al voltant de les conjuntures, si han de tenir garantides les majories parlamentàries amb uns o amb uns altres. Nosaltres, ja li puc
dir, senyor Maragall, que no hem mantingut cap tipus
de variació en el nostre oferiment per garantir aquesta
estabilitat, però sí que... –i amb això sí que finalitzo, senyor president–, sí que demano al senyor candidat que
no s’oblidi del que per a nosaltres era una part central
de la nostra intervenció, que era l’objectiu d’aconseguir
aportacions útils en aquest debat, malgrat que hi ha
importants dosis d’estabilitat.
Estem contents, sobretot, de veure com els que, durant
nou mesos i fins ahir mateix, la desqualificaven i la trobaven inoportuna i mal plantejada, i sense justificació,
hi han entrat. Potser a desgrat, però hi han hagut d’entrar. I la veritat és que en aquest entrar-hi d’aquells que
fins ahir la desqualificaven –recordin aquells articles
que jo comentava i que parlaven de vodevil, d’opereta,
de mal plantejada, d’operació mediàtica, de mer teatre–
avui hem pogut apreciar i observar l’esforç que feien
per iniciar el seu aprenentatge per al paper que el futur
els ha d’oferir.
Hi ha hagut, senyor candidat, unes aportacions que
volem mantenir els propers mesos i fins al final de la
legislatura, amb el conjunt dels grups parlamentaris
polítics. Aconseguir el 135, aquest guarisme, en qüestions cabdals, i li reitero: reforma del Reglament, major protagonisme de les administracions locals i enfortiment del paper dels nostres ajuntaments, un consens
mínim a l’hora de definir de quina forma haurem de
prestar els serveis públics essencials, on hi hagi una
plena compatibilitat entre el sector privat i el sector
públic. Són coses i qüestions tremendament importants,
que van més enllà de qui governa Catalunya, perquè li
hem de donar estabilitat per donar, precisament, estabilitat al nostre futur. No s’oblidi, senyor Maragall,
d’aquest guarisme 135, perquè és factible, però també
li demano que no s’oblidi del guarisme 62, perquè jo
estic ben segur que molts, molts, dels socialistes catalans que defensen una Catalunya plural en una Espanya
de tots segur que també li ho agrairan fins i tot a les
urnes.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi té la paraula l’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal.
(Pausa.)
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Estàvem acabant d’aclarir una qüestió operativa i reglamentària, pactada abans i parlada amb els portaveus,
però perquè el senyor president sabés exactament com
es plantejava.
PLE DEL PARLAMENT
En la intervenció que feia aquest dematí Artur Mas,
hem apreciat l’esforç que ha fet per començar el lent
aprenentatge del paper que li tocarà de jugar en el futur. El debat ha tingut el to, la solemnitat, la solidesa i
la qualitat que calien i que volíem. Ahir el candidat ens
proposava el seu programa de Govern. Un programa
madur, elaborat, progressista, sòlid i coherent. I tots
vam assistir a una exposició detallada, extensa i didàctica. Més detallada, una mica més extensa, força més
didàctica, que la intervenció que hem escoltat aquest
dematí del representant del Govern. Sumats els temps i
sumades les coses dites, va dir moltes més coses i de més
alt interès nacional –si se’m permet l’expressió– Pasqual
Maragall que no pas Artur Mas avui aquest dematí.
Però avui hem vist com, en el diàleg amb els partits
polítics, amb Iniciativa, amb Esquerra, també amb el
Partit Popular, aquest programa que ahir ens presentava el candidat s’ha enriquit i ha adquirit perfils i contorns cada cop més precisos i més engrescadors. Ahir
vam veure el marc general, l’estructura de l’edifici, els
pilars fundacionals, els temes de caràcter més institucional. I avui hem vist –i hem anat veient com desgranava– els temes més vius, més punyents, de la vida dels
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Ahir, com avui, hem vist, cada cop més clarament, una
voluntat de canvi, una coincidència en la necessitat
d’un nou Govern, d’un nou estil, de noves formes en la
governació de Catalunya. Avui com ahir, hem vist, cada
vegada amb més claredat, la necessitat d’una renovació
que avui és urgent i imprescindible. D’una renovació,
de l’inici d’un canvi, que ja ha començat amb aquest
mateix debat, que ha vist com el Parlament entrava i
entrava a fons –i n’hem tingut diverses mostres al llarg
del dia d’avui– en temes de gran importància i transcendència política, en tots els àmbits de la vida política de Catalunya i en tots els àmbits de les capacitats i
competències del Govern de Catalunya pel que fa a la
vida, la qualitat de vida, les condicions de vida dels
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
69
Del conjunt de les qüestions abordades, m’agradaria
subratllar-ne aquelles que per al nostre Grup Parlamentari, Socialistes - Ciutadans pel Canvi, són vitals ara per
a Catalunya. Què cal, des del nostre punt de vista, de tot
el que ha proposat i presentat el nostre candidat, perquè
Catalunya tingui l’ambició que necessita?
articuli, que engresqui la ciutadania en un projecte
comú compartit que faci que la gent gaudeixi amb la
feina que fa, sàpiga que aquest és un país on serà còmode de viure i on, a més a més, la gent es podrà guanyar
la vida molt dignament, podrà continuar guanyant-s’hi
la vida molt dignament.
Primer: l’aprofundiment de l’autogovern. Allò que hem
dit diverses vegades que volíem fer –i ho hem dit amb
Esquerra Republicana de Catalunya i amb Iniciativa per
Catalunya - els Verds l’any 99 i ho tornem a dir ara en
la Comissió de l’Aprofundiment de l’Autogovern– i la
dotació dels instruments necessaris per arribar-hi. Tots
aquells canvis, totes aquelles reformes que siguin necessàries per arribar de veritat a l’aprofundiment de
l’autogovern. Competències i finançament, reforma de
l’Estatut i canvis constitucionals allà on calgui, i la necessitat, sobretot, de deixar de fer d’això, de l’aprofundiment de l’autogovern, un càlcul tàctic, i entrar en un
nou pacte constituent per als propers vint anys.
Una estratègia econòmica que, com deia el nostre candidat, en matèria d’agricultura i ramaderia, garanteixi
que no es perdrà cap fons europeu per manca de cofinançament, que, per desídia, per una visió esbiaixada
de què vol i què convé al camp català, no deixi passar
aquelles oportunitats de finançament que s’ofereixen al
camp català i que es deixen passar de puntetes.
Segon: la reforma institucional. La devolució, la proximitat, l’acord, la col·laboració institucional, la subsidiarietat ben entesa: tots, tots, peces d’un mateix edifici.
La reforma institucional que consagri que Catalunya no
es construeix des de dalt, sinó que es construeix des de
baix; que consagri que Catalunya no es construeix sense
els ajuntaments, sinó amb els ajuntaments; que consagri que els ajuntaments són, com diu l’Estatut, l’expressió territorial de la Generalitat; que atorgui a l’alcalde
la condició de representant ordinari del Govern de la
Generalitat en el terme municipal de cada poble i de
cada ciutat de Catalunya. Tots –municipis, comarques,
governs locals, vegueries, Govern de la Generalitat–,
tots, peces d’un mateix edifici.
Tercer: l’atenció al territori amb un Govern proper i
eficaç. Una Administració millor, la que no han fet, la
que els exconsellers consultats en el llibre sobre vinti-cinc anys de Convergència han explicat que no es va
fer i va ser una ocasió perduda. La vella reforma administrativa que tots els ajuntaments van haver de fer i
volien fer, quan l’any 79 van entrar als ajuntaments les
administracions democràtiques, i que en el cas de l’Administració de la Generalitat no s’ha fet. No es perdin,
senyores i senyors diputats, cap de les pàgines que en
matèria d’Administració pública dedica a aquestes
qüestions l’esmentat llibre sobre els vint-i-cinc anys de
Convergència Democràtica de Catalunya. No s’ho perdin, perquè diu de tot: origen, extracció, procedència,
pertinença política, cronologia del seu origen polític, si
primer el carnet i després la feina o primer la feina i
després el carnet. No s’ho perdin! Ja m’agradaria llegirlos-el, però els en faig mercè, perquè, si no, potser no
acabaríem. Una Administració millor, una Generalitat
descentralitzada, com no ho han fet. Poder als territoris i capacitat de decisió als territoris.
Quart: la necessitat d’una estratègia econòmica visible,
perceptible, identificable; que tots els empresaris, els
pagesos, els ramaders, els pescadors, els comerciants...,
tots els sectors de la vida econòmica i social de Catalunya puguin percebre en l’acció del Govern de Catalunya
una estratègia econòmica, un horitzó; no el llibre del
2010 –que ja ens sabem de memòria–, una estratègia
econòmica per al futur de Catalunya, que vertebri, que
SESSIÓ NÚM. 42.2
Una estratègia econòmica que prevegi, per als anys difícils que vénen, a la universitat, a la recerca, a la innovació, a l’accés a les noves tecnologies, l’ambició necessària per no perdre el tren. I, senyor conseller, conseller
Mas, Localret, d’acord. Primer, l’ou o, primer, la gallina? Es va haver d’esperar el Govern o es va haver d’esperar Localret? Localret tenia la idea i estava esperant
que el Govern digués que sí, però, en qualsevol cas,
l’ADSL és sucumbir –només l’ADSL–, sense el pacte
de Localret pel cablejat de Catalunya, i l’accés del cable a les capitals de comarca és sucumbir al monopoli
de Telefónica. Les infraestructures que calen, el respecte degut a l’entorn natural per a una política efectiva de
protecció del medi, al territori i al paisatge.
Cinquè: una política per a la cohesió social amb els
pobles i les ciutats, amb la gent, amb els ciutadans i les
ciutadanes de cada poble i de cada ciutat, amb oportunitats per als joves en el camp de l’educació, del treball
i de l’habitatge; amb polítiques per a la gent gran que
permetin envellir amb dignitat, amb polítiques contra
l’exclusió, que comentaré després un moment; amb capacitat adequada d’acollida dels immigrants, amb –cito
textualment la proposta de Pasqual Maragall– «barris
dignes i ciutats tranquil·les».
Sisè: lligar l’educació i el treball. Escoles bressol, millora de l’escola pública, dignificar i reformar la formació professional, acostar l’educació al treball i al territori, i un compromís real i a fons contra la sinistralitat
laboral.
I setè, començant el segle XXI: una política en l’àmbit de
la cultura que faci que tots els sectors culturals no es
sentin orfes i desatesos, en el terreny dels equipaments,
de la col·laboració amb les altres comunitats al nostre
àmbit lingüístic, en la política lingüística, sigui o no a
través del Consorci de Normalització Lingüística... Una
política cultural per a Catalunya que sigui més, més que
la que va fer la Mancomunitat de Catalunya i a la qual
vostès, amb la seva política cultural, no arriben a la sola
de la sabata.
Si ens ho poguéssim permetre, hauríem de dir: «Catalunya, a l’entrada del segle XXI, necessita, en l’àmbit de
la cultura, que és un factor clau en la política d’identificació del nostre marc nacional, una visió oberta, una
visió universal, l’ambició d’un nou noucentisme aplicat al segle XXI.»
Catalunya –ho saben tots vostès; alguns millor que jo–
és un país antic i petit, de pobles i ciutats antics i petits,
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
70
i una gran capital; un país molt treballat, molt fet, fet
pels segles, pel sediment cultural, social, humà, de segles i segles d’assentaments en aquest territori; un paisatge, un territori, una economia, una cultura..., en definitiva, una nació feta de moltes aportacions i moltes
sensibilitats.
Aquest país és de tots, i aquest país té un gran futur.
Entre tots, entre tots –sovint, en moments difícils–,
aquest país ha fet grans salts endavant: ni el segle XVIII,
ni el segle XIX, amb la revolució industrial, no eren el
millor moment, políticament parlant, per a Catalunya,
i, en canvi, la gent, els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya van fer en el XVIII i el XIX els grans salts endavant que van permetre que Catalunya fos, als inicis
del segle XX, l’autèntic motor del conjunt d’Espanya.
Grans canvis, grans acceleracions en un país, una nació
fent-se cada dia i canviant, amb ambició, amb esperit
innovador, amb creativitat. I aquest, ara, és un d’aquests
moments. Entre ahir i avui s’ha començat a veure el
passat i el futur: un passat passable, és clar; passablement raonable, però el passat; un passat sense retorn.
Vostès, el Govern censurat i el president censurat, tenen
tot el dret a defensar-se; s’ha de defensar d’una moció
de censura, però Catalunya no necessita un Govern
amb només instint de supervivència; és la pitjor medecina per a aquest país que s’estimen i que ens estimem
tots tant, però, en el seu cas, a hores d’ara, hi ha amores que matan.
Tots, senyora consellera, si mirem la cambra, si mirem
el públic, si mirem la tribuna, si mirem la gent que ens
escolta i està mirant si encara pot aguantar aquest debat per la televisió, o l’està escoltant per alguna emissora, tenim una Terra Alta o una altra –tots. Tots tenim
un pare, una mare, un avi, una àvia, amb arrels a una o
altra de les nostres terres. Tots, tots tenim actes –tots,
tots, tots–; tots tenim trobades aquí i fora d’aquí, contactes socials amb uns i altres, associacions contra el
càncer o associacions de tota mena –tots–, però la gent,
tota la gent són ciutadans i ciutadanes, amb drets i deures, ciutadans i ciutadanes madurs, sensibles, exigents
i crítics. Vostès, amb vint-i-un anys, però, en els últims,
més que mai, han arriscat tant que han tingut la temptació de patrimonialitzar no només el país, sinó la gent.
I, ahir, en aquell acte intimista i dolç de la seva intervenció, senyora consellera, vostè, quan ens parlava de
les senyores de l’altre dia aquí fora i dels seus contactes, i del seu pare, legítimament ens volia posar la mà
al cor i, a tots plegats, fer-nos agafar una petita esgarrifança que tots ho podem fer. Tots ho podem fer i
aquesta és la qüestió: no es pot patrimonialitzar la gent,
per extensió i en abús d’allò que ha sigut la patrimonialització, també, del país. No es pot usar ni apel·lar a la
gent en va.
Deixin-me –el temps corre prou a poc a poc perquè tingui temps per esplaiar-m’hi, malgrat que no els acabi
d’agradar–, deixin-me explicar-ho amb algun exemple.
Posin-se els cinturons, si volen, perquè entrem en una
realitat virtual. Diu l’anunci: «Obrin la porta de casa
seva, surtin contents i feliços per anar a treballar i, només obrir la porta, podran entrar directament al metro
més endreçat d’Europa.» Ahir, la consellera ens en parPLE DEL PARLAMENT
lava: nosaltres, la gent; nosaltres, allò que, a la gent, li
preocupa, li agrada, la resposta als seus problemes i a
les seves necessitats... D’acord. Estan preparats? Han
obert la porta de casa seva? Tres estacions, tres estacions; en realitat, inaugurades: tres estacions. De tres en
tres –de tres en tres–, una línia de catorze estacions, que
són les estacions que té el Via Crucis (rialles), tardarà
cinc anys a fer-se –cinc anys a fer-se.
Ah, ah! Ei!, i pagat pel mètode alemany, que en això no
ens supera ningú, que vol dir: «Avui fem i, quan acabem, ja pagarem, a terminis i durant dotze anys.» Fer
avui i pagar d’aquí a deu anys. «Ja ho faré jo i pagarà
en Maragall», diuen uns. Fer uns i pagar els altres, cosa
que és, a mesura que ha avançat el temps i, per més que
digui el conseller Homs, que ara no hi és, un mètode
que s’ha anat generalitzant.
Pasqual Maragall ahir va posar un exemple i va ser
d’una prudència exquisida. Jo no vull ser tan prudent:
les 138.534 pessetes d’un municipi del Bages per ajuts
per subvenir als aiguats de fa dos anys són, ep, ep, ep!,
amb un crèdit a dotze anys a l’euríbor 0,50! (rialles i
aplaudiments), de l’Institut Català de Finances! –de
l’Institut Català de Finances! Home, volen dir que anem
tan malament que hem de donar a un ajuntament, mitjanament arreglat, 138.534 pessetes amb un crèdit a
dotze anys i a un euríbor 0,50 i alguna comissió d’obertura? Volen dir, realment, que hem de fer això? I, és
clar, aquest cas no és l’excepció que confirma la regla!
Quants centres d’assistència primària, quants instituts
d’ensenyament secundari, quants centres d’ensenyament infantil i primari, quantes instal·lacions esportives
en aquest país s’estan finançant amb convenis amb els
ajuntaments, amb crèdits de l’Institut Català de Finances, d’aquells que «a mi em toca, jo t’ho faig, Govern;
a mi em toca per competències, jo t’ho faig»: CEIP,
IES, CAP, Pavelló Esportiu, però, com que les coses no
estan per gaires alegries, ho he de pagar amb un crèdit,
que demanes tu, que avales tu i que torno jo –principal,
interessos i amortització– amb les anualitats corresponents que ja t’aniré donant. M’agradaria que fessin la
suma, saber on som en aquesta operació i arribar a precisar si, realment, valia la pena.
Hi ha en aquest sentit una altra manera de fer les coses.
Ahir i avui s’ha debatut dos models, dues concepcions,
dues maneres de fer, dos estils, i no és veritat que hi
hagi una línia borrosa al mig que permeti la confusió:
hi ha un programa, hi ha un model, hi ha un candidat,
hi ha unes idees, i totes les apel·lacions que feia aquest
matí el conseller Mas al debat de política general ens
indiquen i ens recorden que, ben garbellat i treta tota la
palla del Catalunya 2010, les seixanta mesures i no sé
quantes coses més del debat de política general són re
de re de re.
Com hi ha una altra manera de fer en la relació i la collaboració entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments. N’he parlat un moment; ara hi torno un moment: no es pot fer política catalanista i d’afirmació
nacional a Catalunya amb recel, amb recança, amb reticència a l’hora de col·laborar amb els ajuntaments. El
model de col·laboració s’explicita a través d’un marc
legal, i el marc legal és el que defineix aquest edifici
únic d’un nacionalisme que permet construir el país de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
71
baix a dalt, no de dalt a baix. Ha de ser un marc legal
obert; ha de ser a través de la modificació de les lleis
d’organització territorial; ha de ser amb diners i pressupostos, amb fons de cooperació local –que no es
mou–, amb plans d’obres i serveis que pugin –que no
es mouen, pràcticament–, i ha de ser amb unes condicions en el marc dels acords que subscriguin amb els
ajuntaments que no continguin clàusules contra llei pel
que fa a les llicències, pel que fa als terrenys, pel que fa
als impostos locals: quin exemple...? Aquell govern que
li diu a un ajuntament: jo et donaré algun calé perquè
facis això –el que sigui–, però la llei no ho diu pas, però
m’has de fer exempt d’aquests impostos –llicència
d’obres o el que sigui. Això sí, a l’hora de la veritat, els
ajuntaments sí que han de passar per la «guixeta», però
la Generalitat no ha de passar per la «guixeta» dels
ajuntaments.
Passa, també –i ho subratllo, estem en el moment, només, dels exemples– una cosa semblant amb la pobresa, amb la lluita contra la pobresa, contra l’exclusió,
amb les polítiques a favor dels discapacitats. També,
aquí, hi ha dues maneres de fer, dues concepcions: hi ha
un plantejament propagandístic, assistencial, de simple
subvenció; la subvenció per engreixar la societat civil,
però per no fer ni deixar fer, finalment. Allò que hem
dit moltes vegades en el debat sobre els barris, les ciutats, la gent: pa per a avui i gana per a demà; una manyaga amb una mà i un desaire amb l’altra –per no dir
un bolet.
I no han actuat mai, en aquestes matèries, amb criteris
d’intervenció a fons, amb polítiques estructurals; no
han anat mai a l’arrel de les causes de les desigualtats
i de l’exclusió; només atacant aquestes arrels s’avança
en una línia en positiu que permetrà superar la pobresa, l’exclusió, les desigualtats. Podríem dir-ho amb una
consigna que els sonarà, si volen, potser una mica forta, però és la veritat: menys arrossades i més inversions.
En la política de relació entre un govern autonòmic
d’un país com Catalunya i la ciutadania: menys arrossades i més inversions; menys demagògia –si m’ho
permeten– i més política, que és el que estem discutint
avui. I deixin-me dir: la Mina –la Mina–, no pot ser
l’excepció que confirma la regla. Per això nosaltres
proposem i demanem una política específica per als
barris de les ciutats que permetin barris dignes i ciutats
tranquil·les.
Quart exemple, i vaig acabant. La immigració. Deia el
senyor Mas: «Fem moltes coses: plans comarcals i reclamem competències.» I què més? De moment, res més.
Passivitat i omissió; estudis, estudis, estudis... Potser la
setmana que ve, el dia vint-i-quatre, el Pla interdepartamental, però fins avui, com que els plans comarcals són,
escassament, de 6 a 12 milions de pessetes per comarca,
per fer un estudi previ per decidir què es farà, fins avui,
pel que fa a les polítiques d’acollida, el Govern de la
Generalitat: zero, zero, zero –el senyor Homs, no hi és,
que en allò del zero...–, zero, zero; estudis, plans, estudis i més estudis, i res més. De moment, la setmana que
ve veurem el Pla interdepartamental, però de moment,
pel que fa a la política d’immigració, de moment, res
més. Això sí: que el Govern de l’Estat ens traspassi les
competències per controlar, per donar els papers, per fer
SESSIÓ NÚM. 42.2
l’acollida, perquè això ens permetrà fer alguna cosa interessant; però, a part d’això, res més.
I acabo, senyor president, amb dues consideracions.
Mirin, aquest cap de setmana passat, aquest cap de setmana llarg del pont del Pilar, el president de la Generalitat va anar a Navars. I a Navars va veure dues coses:
una manifestació contra una planta de purins i la celebració, al costat, dels bisbes Deig i Tresserres, dels cinquanta anys de l’Escola de Formació Professional de
Navars. La realitat d’aquesta gent –tant els de l’escola
com els de la planta de purins– no és ben bé la realitat,
el capteniment, la forma de pensar d’aquell to intimista que ahir ens utilitzava la consellera, apel·lant, amb la
mà al cor, a la gent. Perquè si l’Escola de Formació
Professional de Navars és un exemple, i és un exemple
a seguir en la política de formació professional que
vostès han fet, més aviat han espatllat allò que, amb
l’esforç de tota la comunitat educativa, estava mig funcionant. I ara cal reformar la formació professional per
adequar els cicles formatius al desgavell que vostès han
introduït i donar una resposta adequada a aquesta necessària transició de la formació de l’educació al treball, a les oportunitats per a la joventut.
I la veritat és que, davant de tot això, nosaltres ens fem
forts en la idea que aquesta Moció de censura era necessària, era oportuna, serà ben vista i hi haurà un abans
i un després de la Moció de censura, passi el que passi
en la votació que farem, si no avui, demà.
Gràcies senyores diputades; senyor president. Moltes
gràcies.
El president
Demana la paraula... –esperi’s, senyor Maragall. Té la
paraula el senyor conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(Sr. Pere Macias i Arau)
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats..., la intervenció del senyor Nadal ha fet referència
a un tema que considero d’una gran importància i, d’altra banda, d’un gran relleu polític, als efectes del que
avui aquí s’ha intentat dir. Perquè, la referència que ell
fa al transport públic crec que exemplifica perfectament, tal com ho va fer la consellera ahir, el fet de la
política real, la política dels fets, la política de l’atenció
a les persones i la política, simplement, d’enraonar.
Mirin: jo, fa pocs dies, vaig ésser convidat per l’Associació de Veïns de Canyelles, en un acte que posteriorment va sortir a tots els mitjans informatius, amb una
foto, més o menys espectacular; em refereixo que, vostès saben que aquesta Associació de Veïns havia demanat la construcció del metro. I una de les fórmules per
reclamar-lo va ser, a part d’anar a la plaça de Sant Jaume, fa uns quants anys, i muntar amb cartrons una estació de metro, varen anar, també..., varen construir, a
la plaça de Karl Marx, on els semblava que s’havia de
fer l’estació del metro de Roquetes, van construir amb
maons el que més o menys podia ésser una estació de
metro. I van posar la banderola que posem –que posàvem; ara ja és, sortosament, més moderna– de l’estació
de metro del barri de Canyelles.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
72
Fa poques setmanes aquestes tres noves estacions, que,
pel que sembla aquí fan riure, i jo crec que no en fan,
de riure: el que fan és servei a la gent d’aquests barris;
jo estic realment molt estranyat, no?, perquè he vist la
il·lusió que els feia a aquesta gent, no?, i aquí veig que
per a l’únic que s’utilitza això és per fer riure, no? Bé,
doncs, aquesta gent, l’Associació de Veïns, els veïns,
dintre de les festes del barri de Canyelles, varen convidar-me, van dir: «Escolta’m, ja que heu treballat, el
Govern de la Generalitat, per fer aquestes noves estacions tan importants i tan estructurants per al nostre barri,
vine i celebra-ho.» Curiosament –curiosament–, no hi
havia massa altres autoritats convidades, sinó que van
voler convidar la meva persona, sobretot per la representació del Govern de la Generalitat, per l’esforç que
el Govern de la Generalitat havia fet per prioritzar
aquesta línia, aquestes estacions, que donen servei a les
persones, per les que, només, possiblement, donaven
servei a les muntanyes. I, per tant, aquesta invitació que
em van fer, aquesta festassa que ells van fer –em van
donar un mall i em van fer clavar el primer cop; després, posteriorment, s’hi van apuntar tots; i després, els
quatre o cinc més valents del barri varen enderrocar la
banderola, i aquesta era la foto que sortia–, aquest acte,
si vostès volen, senzill, no oficial, de la gent d’un barri, de la gent d’un barri on fins i tot potser Convergència i Unió no hi té una majoria de vots, però que van
convidar els representants del Govern de Catalunya,
avui és posada en ridícul, aquí, reiteradament.
A mi em sembla –a mi em sembla– que aquesta no és
una bona manera de voler dir: «Nosaltres som la gent
que hem de defensar la gent d’aquest barri, que hem de
presentar, que volem governar la gent d’aquest barri i,
per tant, d’aquest país.» Però, és clar, més enllà d’aquesta
broma jocosa entorn de les tres noves estacions d’aquesta línia, jo crec que aquí hi ha un gran desconeixement;
un desconeixement que, a mi, en temes d’infraestructures, m’ha preocupat al llarg de tot el debat. I em permetran –i crec que dec tenir temps, no, senyor president?...
El president
Sí, té el temps que vostè cregui convenient.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Mirin: el debat del tren de gran velocitat. Aquest és un
debat que podem allargar molt; però deixin-me dir-los
una cosa: l’any 1993 es va dissenyar, pel Govern, en
aquell moment, de l’Estat espanyol, un anomenat Plan
director de infraestructuras. Aquest Pla director d’infraestructures, document publicat pel que llavors era Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, conté tota una sèrie de decisions importants;
alguna d’elles molt decisiva.
Per exemple, aquí es parla molt del Barcelona - València i tot el corredor del Mediterrani, en alta velocitat.
Bé, doncs aquest document, a la seva plana 149 –repeteixo: a l’any 93 i fet pel Ministeri, en aquell moment,
de Transportes, Obras Públicas y Medio Ambiente–,
parlava que el tram, que curiosament anomenava «La
Encina» –vostès saben que La Encina és entre Albacete
i València–, «La Encina - Valencia - Barcelona» –era
PLE DEL PARLAMENT
així com, curiosament, anomenaven en aquest Pla
aquest tram–, deia: «elevación a 200-220 kilómetros
por hora» d’aquest tram. I fruit d’aquest Pla, efectivament, es van fer una sèrie d’inversions en la línia, que
ara en diem la línia Euromed, a 220 km/h. Per exemple,
es va fer el nou pont sobre l’Ebre, tot el tram des de
Vandellòs fins a Castelló, i es va posar, posteriorment,
en funcionament.
Bé, la decisió de fer aquesta línia a 220 per hora –200220 per hora– és una decisió presa l’any 93. Què passa? Que ara es reclama: escolti’m, és que això ha de ser
d’alta velocitat. Segurament sí, però, és clar, algú, l’any
93 –i no estem parlant del 87–, al 93 ja s’anava de
Madrid a Sevilla amb alta velocitat, de veritat. Per tant,
quan ara es reivindica, es reclama, es ve a parlar aquí
del corredor de la Mediterrània, què va passar l’any 93?
Qui demanava que això fos alta velocitat, de veritat? O
és que els 35.000 milions que va costar allò ara els hem
d’enderrocar i tornar-ho a fer per poder anar a l’alta
velocitat, de veritat?
Per tant, en tema d’infraestructures, jo crec que cal una
mica, una mica més de rigor. Rigor que, de manera
molt especial, jo vull demanar –i ara el senyor Fernández Díaz es posarà molt content– en el tema que el senyor candidat ha anomenat «el bunyol». Jo, aquí, tinc
una foto –que va sortir als diaris– on apareix el ministre de Foment, el senyor Álvarez Cascos, el senyor
Manuel Niño –que és el director general de Ferrocarrils–, el senyor Montilla, en la seva condició d’alcalde
de Cornellà, el senyor Corbacho, en la seva condició
d’alcalde d’Hospitalet; el senyor Tejedor, en la seva
condició d’alcalde del Prat de Llobregat; senyor Morlanes, com a president del Consell Comarcal del Baix
Llobregat, i jo mateix, en la meva condició de membre
del Govern de Catalunya, i resulta que vam firmar un
document. Un document del qual jo aquí no tinc la
còpia signada, però està signada absolutament per tots,
i aquest document els el llegiré; està redactat en castellà i els el llegiré. Perquè, és clar, «això és un bunyol,
això no ha estat acceptat...» Bé, això, totes aquestes
autoritats que estan aquí, varen signar, vàrem signar
conjuntament un document que descriu amb una precisió mil·limètrica i que va acompanyat d’un plànol, com
ha de ser tota la solució del tren d’alta velocitat. Però,
és clar, resulta que el candidat no se n’ha encara assabentat.
Permeti’m que llegeixi, perquè, realment, això que se’n
diu el bunyol ha estat acceptat per totes aquestes autoritats. Diu: «Las siguientes actuaciones seran objeto de
desarrollo en los proyectos que se lleven a cabo conforme a los siguientes criterios.» I comença: «Municipio
de Sant Boi», i descriu: «En el municipio del Prat, el
paso de las vías UIC» –vol dir l’ample internacional–
«significará también una remodelación de la infraestructura de ancho ibérico en el tramo comprendido entre la prolongación del eje de la avenida del Remolar y
la calle Joan Maragall», etcètera. No els canso. Perquè
vegin el detall. Segueixo. Això era l’apartat B; arribem
a l’apartat D, que, això que és qualificat com a bunyol,
diu: «El acceso al aeropuerto desde la línea principal a
la altura de los términos municipales de Sant Boi y el
Prat de Llobregat seguirá el trazado del estudio inforSESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
73
mativo elaborado por el Ministerio de Fomento para
dar acceso a las terminales actuales y futura en ancho
ibérico, en bucle completo y reincorporación a la línea
principal. El proyecto» –fixi’s com això està detalladíssim– «tendrá dos vías en ancho UIC y dos en ancho
ibérico desde las respectivas vías principales hasta la
estación de la nueva terminal entre pistas. Y será compatible con un acceso de ancho ibérico en dirección
Vilanova.» Fixin-se vostès al detall que arriba això: «A
partir de ahí, la incorporación a las respectivas vías
principales se haría en sentido levógiro en una vía de
ancho UIC y una vía de ancho ibérico a lo largo del
recinto aeroportuario.»
Bé, no els canso més. En qualsevol dels casos, això,
signat per totes aquestes autoritats, avalats, després de
mesos i mesos de treball, de consens, on, per cert, allò
que segurament i encara fa poca estona aquí ha defensat com una legítima visió personal el candidat, doncs,
ha estat substituït per un altre document –aquí no tinc
el plànol, però també el podem ensenyar, perquè forma part del document públic– en el qual totes les autoritats, totes –el senyor Montilla, el senyor Corbacho,
el senyor Morlanes, el senyor Tejedor, per descomptat, el senyor Álvarez Cascos i jo mateix– signem dient
que aquesta és la solució que institucionalment posa fi
a una cosa que havíem de saber resolta i que l’hem resolt –i que l’hem resolt. Si volen vostès, després explicaré per què potser s’ha tardat més i quins són els responsables, però em penso que de moment el que hem
de fer és estar contents perquè això s’ha resolt. Home,
escolti’m, que després de tot això resulti que es digui
que això és un bunyol i que no existeix, em penso alguna informació deu fallar per aquesta banda.
Deixi’m, de totes maneres, dir-los una altra cosa: el debat del transport públic. Fa poc més de cinc anys, l’aleshores alcalde Clos i el conseller Artur Mas, de Política
Territorial, varen signar la constitució de l’Autoritat del
Transport Metropolità. Jo crec que això –i ho situïn
vostès, si volen, en el panorama, en el moment que ho
van fer, fa cinc anys–, aquesta constitució d’aquest consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità ens vinculava a les administracions locals, l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Transports i el Govern
de la Generalitat, ens vinculava a treballar conjuntament per millorar el sistema de transports en l’àmbit
metropolità. En cinc anys, en només cinc anys, hem fet
molta i molta més feina que segurament altres. Per cert
–per cert–, que a vegades que es posa com a exemple
Madrid, senyor candidat, l’Ajuntament de Madrid no té
res a dir; els altres ajuntaments, menys: el Consorcio
Regional de Transportes és només una eina descentralitzada de la mateixa comunitat autònoma. Aquí totes
les decisions les prenem per voluntat lliurement
consorciada al 50% entre els ajuntaments i el Govern
de la Generalitat. Per tant, poca cosa se’ns pot ensenyar
en l’àmbit de la cooperació interinstitucional, en aquest
àmbit.
Què hem fet, en aquests cinc anys? Molt. No els cansaré, però entre altres coses hem fet que en aquests
moments s’estigui construint –perquè està ja signat i
quan s’ha signat ja el contracte vol dir que oficialment
ja computen els terminis– la construcció que serà la líSESSIÓ NÚM. 42.2
nia de metro més important d’Europa en aquests moments. S’ha parlat avui aquí de ciutats que estan fent
grans esforços, i s’ha posat l’exemple de Berlín, crec
que llegint un text de l’alcalde Clos. Doncs, bé, en això
passem nosaltres a davant, i això s’està fent. La línia 9
és una obra important que està ja en marxa; que, per
cert, aquest Parlament haurà d’aprovar una llei per fer
possible un organisme públic per dur a terme la construcció, i que crec que aquesta línia 9 posarà de manifest la prioritat que el Govern de la Generalitat, que la
finança al 100%, per cert, amb un valor total de 240.000
milions de pessetes, li dóna el transport públic.
Podria posar-los molts altres exemples fets de la mà de
les persones; per exemple, els barris de Ciutat Meridiana i de Can Cuiàs i de la Torre Baró. En aquests barris hi havia una demanda històrica de prolongació del
metro; el metro convencional era una mala solució,
perquè era molt aparatosa i aquests barris, que suposo
que el senyor alcalde coneix prou bé i altres senyors i
senyores diputats també –el senyor exalcalde de Barcelona–, són barris amb una orografia diferent i, per tant,
el metro, o el fas a dalt o el fas a baix; si el fas a dalt,
els de baix queden sense metro; si el fas a baix, els de
dalt queden sense metro. Bé, doncs, fruit del diàleg que
la gent del Govern de la Generalitat vàrem tenir amb els
veïns, amb totes les associacions de veïns, es va consensuar un nou sistema, el primer metro lleuger que
s’està construint ja a la ciutat de Barcelona, que amb un
cost raonable, entre el del metro convencional i el d’un
tramvia, dóna un servei excel·lent a tots aquests barris.
Aquesta és una altra de les grans obres que en aquests
moments tenim.
I en tenim moltes més. Jo, quan vaig per aquests móns
de Déu, sempre els explico, els poso una pregunta, que
també, doncs, aquesta cambra crec que ja la sap, perquè
alguna vegada, almenys els diputats fidels que segueixen les intervencions o les interpel·lacions, ja la coneixen. Jo sempre els demano si saben quina ha estat la
inversió més grossa que ha fet el Govern de la Generalitat tots aquests anys. L’Eix Transversal! No és veritat:
la inversió més grossa que ha fet el Govern de la Generalitat no és l’Eix Transversal, sinó el metro del Baix
Llobregat. Transformar allò que era un carrilet a punt
de tancar en un metro amb prestacions de metro, que
ens permet, doncs, un servei cada quatre minuts fins a
Sant Boi o, en aquests moments, cada dotze minuts fins
a Martorell, en el futur cada deu minuts. 80.000 milions s’han esmerçat fins avui en això. Quan llavors algú
fa aquelles xifres, aquell joc de mans comparant Madrid i Barcelona, resulta que a Madrid hi posen una
cosa que, evidentment, és un servei públic, que és el
ferrocarril –ells en diuen el Ferrocarril de Arganda–,
inversió privada que la computen com a metro, que no
ho és, perquè no va pràcticament en superfície, i, en
canvi, diuen: «No, no, això no s’hi val, això no és un
metro, això no és un servei públic.» Però això, que alguns diuen falsejant les informacions, quan jo vaig a
Sant Boi, la gent de Sant Boi, amb l’alcaldessa al seu
costat, diu: «Conseller, seguiu per aquí, perquè aquest
és un servei excel·lent.» I, a més a més, l’excel·lència
d’aquest servei la diuen vostès, la diuen els usuaris: en
cinc anys hem duplicat el trànsit d’aquesta línia.
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
74
Per tant, si volen, parlem-ne, de transport públic. Podem parlar tot el que vulguin. I jo crec que, a més a
més, el transport públic és un més d’aquests aspectes en
el qual el Govern de la Generalitat pot presentar un
balanç molt positiu d’actuacions, de projectes i, sobretot, de col·laboració institucional.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, senyor conseller. Senyora consellera.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals (Sra. Núria de Gispert i Català)
Molt honorable president, senyor Nadal, ahir al matí el
senyor Maragall va parlar dels aiguats només amb un
exemple, un exemple –permeti’m– ridícul i, a més a
més, sense cap consistència. Jo ara els diré exactament
el que el dia 20 d’agost es va publicar al Diari Oficial
de la Generalitat, 20 d’agost d’aquest any, que culminava el procés d’atorgament d’ajuts als ajuntaments
afectats pels aiguats de juny i octubre de l’any passat.
Miri, 193 entitats locals afectades, 641 actuacions, una
inversió de 4.647,7 milions de pessetes, i d’aquestes
inversions, l’Administració Local ha rebut un 70% per
part de la Generalitat –un 70% per part del Govern de
la Generalitat– a través d’un crèdit i a través del pressupost directe de Governació i sense interessos a càrrec
d’ells, sense cap interès; un 20% a càrrec del MAP –el
Ministeri d’Administracions Públiques–, i un 10% a
càrrec dels ajuntaments. I no dic el percentatge de la
Diputació perquè és tan ridícul que..., tinc el decret de
la Diputació de Barcelona dient que atorga per a tot
60,5 milions. Per a tot. Per tant, l’exemple que vostè
posa em sembla realment ridícul; no té en compte els
4.600 milions que s’han gastat i que en un any els han
rebut i, a més a més, l’agraïment de tots els ajuntaments
i especialment dels socialistes, i concretament en tinc
un, l’alcalde de Godall, del Montsià, amic seu –perquè
m’ho va dir, amic seu– i que ha declarat públicament
que la Generalitat ha resolt, no bé, molt bé el tema dels
aiguats. Com a mínim, una mica més d’explicació i
saber més de què estem parlant.
I una altra cosa. Miri, senyor Nadal, el Govern governa, el Govern connecta, el Govern governa des de fa
vint-i-un anys perquè connecta, i connectar significa
apropar-se als problemes de la gent. Significa construir
estacions de metro, com li deia ahir. És igual, tres, en
farem moltes més, ja ho ha dit, ja ho ha dit el conseller
Macias: farem totes les que siguin, perquè, miri, un
Govern que governa seguirà governant. Vostès continuïn repartint octavilles, que així els va. O sigui, aquest és
un exemple. Un altre, governar és connectar; connectar significa estat prop de la gent, i significa que, com
que estàs en un càrrec públic, doncs, has de connectar
també amb els problemes de la gent. I llavors els exemples que jo vaig posar els vaig posar perquè penso que
a la gent aquests exemples els van; els van perquè tothom té problemes i creu que el polític a la millor no els
té. Per tant, és en aquest sentit que vaig posar aquells
exemples, però en tinc molts més, i si vol li explico al
Vendrell, a Molins de Rei, a Tona, a Orpí... Miri, nosPLE DEL PARLAMENT
altres, com que hem après del president Pujol, ens coneixem Catalunya i la trepitgem, i ens passem els caps
de setmana trepitjant Catalunya, i això és el que fem, i
això a la gent li agrada. Això significa connectar amb
la gent, i això significa que quan arriben les eleccions
la gent ens vota. No la Moció de censura, que ja saben
des del primer dia que la perden.
Miri, vostès van perdre el 17 d’octubre de fa dos anys,
van perdre des de l’any 80, i d’això no saben com sortir-se’n. Van perdre el 80, van perdre cada quatre anys,
van perdre fa dos anys, no s’han despertat, i demà tornaran a perdre.
El president
Senyor Nadal, té vint-i-dos minuts; els té a la seva disposició.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyor president. Perdre, perdre, senyora consellera, perdre, perdre vaig perdre jo molt més que no
pas el senyor Maragall quan era candidat –esperi un
moment–, l’any 95. Però, en el mateix moment en què
jo, com a cap de llista dels socialistes, perdia les eleccions autonòmiques de l’any 95, en el mateix moment,
vostès perdien, per primera vegada en molts anys, la
majoria absoluta, que és com perdre alguna cosa força
important. I aquella nit, aquella nit, quan ens vam veure
–crec recordar– al Palau Robert, la cara del conseller
Macià Alavedra, a mi, em va justificar tota la campanya! (Rialles.) És a dir, vaig quedar francament...
(Aplaudiments.)
És a dir, que, senyora consellera... –escolti, escolti!–
(Remor de veus.) Vostè pot fer els jocs que vulgui amb
la noció de guanyar o perdre, com que la majoria dels
que som aquí estem acostumats a guanyar i a perdre,
segons les circumstàncies, sabem perfectament de què
estem parlant i no cal que ens digui vostè què hem perdut, quan ho hem perdut, de quina manera ho hem perdut i què és el que representa en cada moment.
Cada elecció té un significat i una lectura política. La
del 80 va tenir el que va tenir; la del 95 va tenir el que
va tenir, i li asseguro que la lectura política del resultat
de les eleccions autonòmiques de 1999 no es juga tant
en el terreny de guanyar o perdre les majories aquí
com, sobretot, el canvi substancial d’equilibris que va
significar en el mapa polític català en el seu conjunt. I
el resultat de l’any 99 és, naturalment, l’anunci de futurs millors resultats.
Dit això, dit això, senyora consellera, vostè pot explicar el que vulgui, explicar el que vulgui sobre els ajuts
i la política d’ajuts del Govern de la Generalitat en
matèria d’aiguats. I podríem, fins i tot, discutir si ho van
fer bé o malament.
Abans de parlar dels aiguats, havíem debatut, en aquest
Parlament, com pagaven els ajuts pels incendis, i vam
coincidir que pagaven molt tard i molt malament, fos
quina fos la quantia de l’ajut. I amb els aiguats va començar a passar una cosa força semblant fins que, donades les circumstàncies i amb ganes que no es repetís
la mateixa història que als incendis, vostès van haver de
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
75
corregir la situació, van rectificar i van començar a pagar més a temps. Però, en qualsevol cas, en qualsevol
cas, jo no parlo ara, jo no parlo ara de la proporció...
(Remor de veus i pausa.) Jo no parlo ara de la proporció entre administracions, el meu exemple és ridícul! El
meu exemple és ridícul! És clar que és ridícul!, però, és
que és ridícul pel que han fet vostès! (Rialles.) Perquè,
és clar, vamos allá, vamos allá, vamos allá (Remor de
veus.) Vamos allá, vamos allá...
El president
Comencem per l’assumpte, comencem per l’assumpte
en qüestió. Títol de l’actuació, títol de l’actuació... Ja és
mala sort també que els passi el que els passa, i ara llegiré: «Actuacions de màquina i personal en el tancament i neteja del camí de Joan Maragall i altres...» (Rialles.) «123.345 pessetes» i «Esllavissades del camí a
Monistrolet, 15.590». Total de l’aportació, «138.935»
–abans m’he equivocat!–, concretament, 835,02 euros.
I el document a través del qual l’Ajuntament en qüestió ha de prendre un acord de ple per accedir a aquest
ajut, diu el següent: «Amb data 31 de gener de 2001, es
formalitzà el Conveni entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i l’Institut Català de
Finances, per al finançament d’inversions per al restabliment de les obres i els serveis de competència municipal ocasionats pels aiguats de l’any 2000. I, en compliment de l’acord del Govern de la Generalitat de 23
de gener de 2001, per resolució de la consellera de
Governació i Relacions Institucionals, de 22 de maig de
2001, s’han atorgat, a favor de l’Ajuntament tal, ajuts
per un import de 138.935 pessetes, que es faran efectius
d’acord amb l’Ordre de 14 de febrer de 2001, mitjançant la subscripció d’un crèdit –d’un crèdit!– amb l’Institut Català de Finances, per aquesta quantitat, amb les
condicions que els he dit, etcètera, etcètera. Escolti, el
ridícul no és l’exemple, el ridícul, en això, són, absolutament, vostès! (Veus de: «Molt bé.» i aplaudiments.)
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Dit això, dit això, un comentari breu sobre la gran intervenció que ha fet el conseller Macias sobre la política de transport públic, que tampoc no desmenteix
l’únic que jo pretenia aportar en aquest petit debat de
torn de partit del meu Grup parlamentari, per dir que...,
home!, d’acord... La consellera ens havia posat l’exemple de les estacions de metro: tres!, vostè hi va anar a
fer un cop de mall..., ja en té tota la pinta! (Rialles.) Ja
en té tota la pinta! Per fer un cop de mall simbòlic, també hauríem pogut fer-lo tots plegats! I escolti: de tres en
tres, jo crec que el futur no li donarà gaires cops de mall
més, però, en qualsevol cas, per acabar la línia, aquesta, i la del Baix Llobregat, i les que siguin, en tenim per
estona! Però, dit això i anant al gra: home, és evident...
(Veus de fons i pausa.) No, quan el senyor Nadal deixi
de fer comentaris prou forts perquè jo els senti, llavors
em consideraré amb prou condicions –perdoni, senyor
president– per continuar. (Remor de veus.)
El president
No, no. Calli, si us plau, que no li toca ara. Continuï,
senyor Nadal...
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Sí; continuo, continuo... (Forta remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.2
Silenci, si us plau! Prego silenci! No..., perdoni, senyor
Nadal, com que ha estat al·ludit, quan s’acabi, podrà
demanar la paraula; no ara, perquè vostè sap que el
Reglament és el Reglament. (Remor de veus.)
Té la paraula, senyor Nadal, senyor Joaquim Nadal. Pot
continuar.
Gràcies, senyor president. Miri, senyor Macias, és evident que la política de transport públic és molt, molt,
molt important i l’hem de fer entre tots! Entre tots vol
dir entre l’Administració de l’Estat, l’Administració
autonòmica i l’Administració local, però, avui per avui
–cito un moment només l’acord que van anar a signar
al Ministeri vostè i els alcaldes del Baix Llobregat pel
que fa a la línia d’alta velocitat–, pel que jo sé i he vist,
allà on precisen els radis de gir i tot allò que vostè ens
ha llegit és en allò que ha estat, efectivament, un canvi
substancial i important per als municipis en qüestió;
mentre que el traçat de la línia de l’aeroport fila menys
prim –i en podrem parlar amb molt més detall en el
futur–, però, dit això, dit això, alguna cosa més...
El Pla de transport de viatgers del seu Departament, en
aquest moment a informació pública, senyor conseller,
no preveu l’AVE en el corredor mediterrani, i diu textualment: «canvi d’eixos a Perafort», i prou! I, per altra banda, els pressupostos de l’Estat de l’any que ve no
preveuen les partides per pagar ni el Pla director d’infraestructures de l’ATM, ni el contracte programa, de
tal manera que s’han hagut d’impulsar esmenes diverses dels pressupostos generals de l’Estat, des de diverses administracions, per deixar constància que hi ha
una gran desproporció entre les partides contemplades
i els acords exigibles en matèria de transport públic. Si
cal, ho precisarem més, però de moment deixem-ho
aquí.
I, per altra banda, vostè diu que nosaltres anem fent
malabarismes amb els números de la inversió pública a
Madrid o a Barcelona en matèria de transport públic,
però el fet és que la inversió en transport urbà a l’àrea
metropolitana de Barcelona, comparada amb la que es
fa a Madrid en pessetes per capita, des de l’any 90 fins
a l’any 2001, significa que, en la darrera dècada –tota–,
la inversió a Barcelona ha estat només el 38% de la
inversió feta a Madrid. I, concretament, 3.700 pessetes
per capita! Sí, sí, sí...
Però, anem a alguna altra cosa, anem a alguna altra
cosa! El conseller Macias ha tingut l’afany de sortir,
perquè jo he citat les tres estacions que ahir ens comentava amb gran satisfacció la consellera, però, ja que
parla, podríem parlar d’uns quants incompliments de la
Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques; li
ho esmento, ràpidament, simplement per situar-nos.
El Pla de carreteres, que va acabar la seva vigència el passat mes de juliol, té un incompliment del 30%: queden 970
quilòmetres de carreteres de la Generalitat per fer, i la inversió pendent és de 435.000 milions de pessetes.
Segon, el Govern, el Govern va trigar dotze anys a elaborar el Pla territorial general, i constatem avui, com
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
76
tots aquests dies, la nul·la voluntat actual d’elaborar
qualsevol estratègia en l’articulació del territori català.
Tercer, el Govern, durant divuit anys –quasi tants com
la Llei electoral–, ha incomplert les obligacions que es
desprenien de la necessitat de redactar els plans territorials parcials i, tot just ara, han aprovat el primer, i forçats pel conflicte de l’Ebre.
I el Pla de xoc d’habitatges és totalment insuficient per
a les necessitats del país i vostès en fan menys que d’altres administracions i, a més a més, en aquest Parlament
i en la Comissió corresponent, van votar contra la nostra proposta d’un Urban català, que hauria significat la
inversió necessària per tenir barris dignes i ciutats
tranquil·les.
Pel que fa a la línia IX del metro, aquests quaranta quilòmetres significaran més de 100.000 milions de pessetes a pagar amb el mètode alemany, és a dir, aquell
mètode que significarà que pagaran uns altres. I ara
presenten un projecte de llei que pot significar la pràctica privatització de la gestió de la xarxa ferroviària
catalana.
I acabo, senyor president, sense exhaurir el meu temps.
Jo hauria hagut de fer aquesta intervenció sobre el faristol, amb un petit autobús de cartró, amb l’anagrama
de Transports Públics de Catalunya, i un forat a sobre
que diu: «La guardiola del transport públic de Catalunya.» I quan la vaig rebre –crec que aquí al Parlament–,
vaig agafar un duro que tenia a la butxaca, el vaig posar dintre la guardiola i vaig dir: «Algun dia podràs
treure el petit autobús que t’ha enviat el senyor Enric
Ticó per explicar que, en matèria de la xarxa de transport públic per carretera de Catalunya, la gran innovació dels darrers anys ha sigut canviar el color dels autobusos de les empreses concessionàries.»
s’han pagat més de 4.000 milions. Parlen d’un exemple, un de sol de 641. És ridícul l’exemple. No és ridícula l’ajuda en situacions d’emergència. I això és el que
fa el Govern: connectar amb la gent en tots els moments i en els d’emergència.
El president
Moltes gràcies. Algú més demana la paraula? Senyor
conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
Bé, segurament l’hora fa que jo no tingui... Tinc temps
il·limitat, però per respecte a les senyores i senyors diputats crec que he de ser breu. Però em permetran que
sí que parli d’unes quantes coses.
Miri, senyor Nadal, vostè s’ha despatxat al final amb
l’autobuset del senyor Ticó amb la lleugeresa acostumada, que demostra i exemplifica perfectament tot el
que hi ha darrere la Moció de censura. Vostès treuen
aquest titular. Diuen: «L’única política del Govern de la
Generalitat és pintar els autobusos de color vermell de
darrere.» I amb això queden tan descansats. Algú agafa aquest titular i ja està. Això no és així. Això és fruit
d’un pla de millora que va preveure tota una sèrie d’actuacions i que ha fet que simplement en dos anys, del
desembre del 99 al desembre del 2001, quan entrin els
últims autobusos que aquest any han entrat en servei,
que cada més n’estan entrant en servei, resulta que haurem disminuït l’edat mitjana de la flota d’autobusos de
Catalunya d’11,4 anys a 7,3 anys, amb només dos anys.
I amb dos anys més això quedarà estabilitzat en els sis
anys, que és absolutament considerat òptim a tot arreu.
La consellera de Governació i Relacions Institucionals
Però és més –i vostè, senyor Nadal, ho sap això, com a
gironí–, jo fa tres anys, poc després d’obrir l’Eix Transversal, el primer que vam fer va ser convocar un concurs per fer-ho en transport públic. I aquest transport
públic va començar i el dia que vaig anar a inaugurar
em van dir... Van venir una colla, una associació de
persones amb dificultat de mobilitat, i em van dir: «Escolta’m, això està molt bé, però nosaltres no hi podem
anar.» «Teniu tota la raó.» Vaig cridar en Ticó: «Ticó,
què passa?» En aquell moment per a transport per carretera, no per a transport per ciutat, no hi havia encara
a l’Estat espanyol homologació d’autobusos. Bé, sortint
d’allà ens en vam anar a Arbúcies, que sap vostè que
s’hi construeixen carrosseries, i vam parlar amb la gent
d’Indústria. Al cap de mig any ja tenien..., que a més a
més això els ha donat un plus de competitivitat, els primers autobusos homologats. Estic parlant de l’any 97,
segurament 98. En aquest període de temps de zero
autobusos adaptats, perquè no n’hi havia, hem passat
avui al 25%, només en dos anys. I havent-hi hagut de
fer una feina tecnològica i burocràtica, per cert, d’homologació.
És per tornar al tema dels aiguats. Miri, 641 actuacions,
només en parlen d’una. Però vaig al problema de fons.
Solucionar els problemes de la gent, solucionar els problemes dels ciutadans, dels ajuntaments, en situacions
d’emergència no és ridícul. I a més ho hem fet en un
any, després de dos aiguats: juny i setembre. En un any
Això és la política de transport públic. No s’enganyi:
no és pintar. A mi ja em va bé que vostè expliqui que és
pintar, perquè jo explico això. I és més, el dia 31
d’aquest mes jo el convido a vostè i tots els senyors i
senyores diputades a la plaça de Catalunya de Barcelona a sortir simultàniament a la una de la nit amb el ser-
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
La senyora consellera té la paraula. Perdoni, senyora
consellera, és que abans, com que el senyor Nadal s’ha
sentit al·ludit, té la paraula.
El Sr. Nadal i Malé
Senyor president, jo comprenc clarament que després de
l’embolic mental que portava el senyor Nadal necessités
el Nadal de Tarragona per recuperar el fil. Gràcies.
El president
No hi ha de què. (Remor de veus.) Senyora consellera,
té vostè la paraula.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
77
vei de transport públic per carretera, que també el Govern de la Generalitat, d’acord amb tots els consells
comarcals de la Regió I farà. I a la nit sortiran disset
línies d’autobusos tots pintadets de vermell, tots nous
i tots adaptats, donant un servei que els ciutadans no
tenien. Això no és pintar els autobusos, no és pintar els
autobusos. I sap què passa? Que, quan la gent veu que
passa això, aleshores ens diuen: «Tu, vine a fer el cop de
mall.» Jo vaig anar a Canyelles a fer el cop de mall i no
és mèrit meu. Fa uns quants anys algú des de l’Ajuntament de Barcelona deia que s’havia de fer el metro a
Montjuïc, i alguns altres, l’Artur Mas, deien que s’havia de fer a Nou Barris. Per això em van convidar a mi.
Potser hi hauria d’haver anat l’Artur, però per això em
van convidar a mi, sap? No pintem autobusos ni clavem
cops de mall en va.
Bé, anem a Madrid. És clar, aquí grans comparacions.
Com es pensen vostès que finança una obra molt important que fa el Govern regional de Madrid?, que és el
Metrosur, que en diuen ells, que és una obra semblant
a la línia 9 més petita, que l’estan finançant, que l’estan construint ara i que té una magnitud –podríem dir–
semblant, més petita, però més semblant que la línia 9.
Doncs, exactament com ho fem nosaltres. Varen
constituir una societat, una IFC, que allà en diuen... Ara
no recordo el nom, però en qualsevol cas varen
constituir una societat pública, que té la titularitat
d’aquesta infraestructura. El mateix que farem nosaltres, però això és el que fan tots els països. No a Anglaterra, que a Anglaterra es van equivocar i van liberalitzar fins i tot la infraestructura. Per tant, nosaltres fem
això, que és el que es fa: que es fa a Berlín, que es fa a
París, que es fa a tantes altres ciutats. I això és el que les
directives europees diuen.
Quins metros hi farem passar aquí? Doncs hi farem
passar, suposo, els metros d’alguna de les molt bones
companyies que tenim de transport públic, públiques,
a casa nostra. Jo sempre ho he dit. Ho he dit a tots els
fòrums, i quan ho dic la gent dels Ferrocarrils de la
Generalitat, la gent de Renfe, la gent de Transports de
Barcelona, ho accepten. Nosaltres tenim tres excel·lents
companyies de transport públic. Bé, el més normal és
que sigui una d’aquestes companyies la que operi això.
I possiblement la que li toca més, que és la dels Transports Metropolitans de Barcelona. Ara, lligant amb això... Per cert, a Barcelona, en aquests moments, el
metro, el que anomenem com a «metro», no l’explota
només una companyia: l’exploten dues, perquè la línia
9... –vostès saben que ara hi ha cinc línies–, la línia 9
no li diem «línia 9» per caprici. Li diem «línia 9» perquè
hi ha una línia 6, una 7 i una 8 que corresponen –al seu
dia es farà el canvi, quan toqui– a les línies actualment
de metro gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat,
amb una visió d’unitat de la xarxa.
Bé, per tant, la línia 9 del metro la finançarem com es
fa a tot el món, com es fa a tot el món. Les comparacions amb Madrid a mi sempre m’han apassionat i hem
fet fer moltes estadístiques. Jo n’he fet fer una i he dit:
«Escolta, poseu-hi tot el que Madrid està a punt d’inaugurar, comparació entre el que diem la conurbació de
Barcelona que podia ser...» –no podem comparar la
ciutat de Barcelona perquè és més petita de terme que
SESSIÓ NÚM. 42.2
la de Madrid– «compareu-me conurbació de Barcelona i Madrid amb una relació entre quilòmetres de xarxa, estacions i persones.» Bé, els índexs uns a favor
d’uns i els altres a favor d’un altre: 14-16,4 en aquest
cas a favor de Madrid, 14,3-13,1 a favor de Barcelona,
a disposició de qui ho vulgui. Per tant, estem en disposició de comparar el que vostès vulguin.
Finalment, nosaltres estem fent un gran esforç inversor
i, quan vostès van fer públic fa pocs dies que quedava
un 30 % del Pla de carreteres per fer, jo vaig pensar
«això està bé», perquè, és clar, el període d’aquest Pla
de carreteres, tots vostès se’n deuen recordar que era
agafant els últims anys de la dècada dels noranta, que
han estat uns anys que no el Govern de la Generalitat,
sinó totes les administracions públiques europees han
hagut de fer una gran contracció de la seva inversió
pública per altres objectius que em sembla que tots
compartíem. Si amb això ens ha quedat un 30%, doncs,
escolti’m, està prou bé. I hem de mirar de complir-lo,
però, si aquests anys ens ha passat això, està prou bé.
I finalment una correcció, perquè, és clar, les coses no
es poden dir amb la lleugeresa que es diuen. Diu: «Vostès han aprovat l’únic pla..., el Pla territorial parcial de
les Terres de l’Ebre, fruit de l’agitació com a conseqüència del Pla hidrològic nacional.» Escolti’m, si vol
agafarem, anirem a buscar les dades d’aprovació, les
dades que per unanimitat de tots els membres, cosa que
ara... –vostè s’imagina; jo m’imagino que seria difícil–,
abans que sortís tota aquesta polèmica, el Consell de l’Institut de les Terres de l’Ebre va aprovar per unanimitat
i amb grans escarafalls de satisfacció aquest Pla territorial. Per tant, no digui que l’hem fet per això, però és
que hi ha massa dades: butlletins oficials, secretaris i
interventors, tothom que vindran a desmentir-lo. Home,
no ens diguin les coses així.
Finalment, nosaltres amb el tema del transport públic
no només actuem a la ciutat de Barcelona. Vostè i jo no
som barcelonins i, per tant, algú ens podria acusar del
contrari. Tinc aquí una llista dels nous serveis de transport de viatgers a Catalunya que s’han posat en marxa
els últims quatre anys: per autobús, per carretera... No els
cansaré més, però són tres folis. Jo crec que això no és
pintar autobusos, no és fer cops de mall a l’aire, sinó
que és comptar a donar servei als ciutadans, que ho
saben i per això ens hi conviden.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor conseller. (Aplaudiments.) L’il·lustre
candidat té la paraula.
El Sr. Maragall i Mira
Breument, senyor president. El conseller de Política
Territorial i Obres Públiques ha tocat uns temes que jo
crec que mereixen un esclariment. La comparació Madrid -Barcelona, que tots hi som aficionats –de vegades
massa i tot–, el que ens diu és que fa quinze o vint anys
el nombre de quilòmetres de metro de Barcelona i el de
Madrid era igual, pràcticament. Estaven a la ratlla en
aquell moment dels vuitanta quilòmetres, si no recordo
malament. En aquest moment nosaltres devem haver
PLE DEL PARLAMENT
�18 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 66
78
arribat als cent i ells estan als cent seixanta, o sigui ells
han doblat.
Per tant, vostè, senyor conseller..., jo respecto molt la
seva tasca. És molt al final d’aquest període i tampoc
l’hauríem d’acusar de tot. La veritat és que en aquests
últims dotze anys, quinze anys, s’ha produït realment
una diferència substancial. Vull recordar que... –vostè
ha citat el famós metro de Montjuïc–, jo vull recordar
que el senyor Barrionuevo, que aleshores era ministre
d’Obres Públiques si no recordo malament, va signar
amb el conseller Molins, que va signar ell mateix; amb
l’alcalde de Barcelona, que era jo, i amb la Mercè Sala,
que era en aquell moment vicepresidenta de l’Àrea
Metropolitana i presidenta de les companyies de transport, una aportació que crec recordar que estava entre
els nou i els dotze mil milions de pessetes per una línia
que havia de començar..., la línia 2, que s’havia d’allargar des del Poble Sec fins a dalt a Montjuïc i que havia
de continuar cap a la Zona Franca i l’aeroport, any
1990. Immediatament va sortir el senyor president i el
senyor Miquel Roca, que aleshores devia ser precandidat per a les eleccions, si no recordo malament. No, va
ser posterior. És veritat, però és que quan va ser candidat a les eleccions van sortir i van dir: «Doncs, aquests
diners els agafem i els portem a Can Cuiàs i a la Ciutat Meridiana, que és on serveix, perquè allà hi ha la
gent, allà hi ha el poble i totes aquestes coses de Montjuïc i la Zona Franca i l’aeroport són coses per a la gent
de molt nivell.» I ara avui ens assabentem..., avui, ja fa
temps que ho sabem, però avui ratificat pel conseller,
que el metro no hi va a Can Cuiàs, no hi va: hi va un
metro lleuger, que diu que faran arribar, però jo recordaré sempre aquella fotografia del senyor Roca i del
senyor Pujol assenyalant Can Cuiàs dient: «Aquí, aquí
vindrà el metro i no pas a Montjuïc.» Clar, entremig hi
ha un tema greu, que és la demagògia que vostès van
fer servir, perquè vostès van dir: «Allò era per als senyors i això és per al poble.» Primer, no han fet el metro que van dir que farien, han fet un metro lleuger,
quan el facin. I en segon lloc, van fer una cosa gravíssima, que és que una signatura que havien fet amb un
ministre del Govern espanyol i un conseller i l’alcalde
de Barcelona i la presidenta de les companyies, vostès
la van deshonorar. I vostès es van tirar enrere i van dir:
«Això està signat, però, davant d’unes eleccions», com
han fet més d’una vegada, «canviem de criteri i dediquem aquests diners a una altra cosa.» I això, senyor
president, no es pot fer.
Jo ho dic al conseller, perquè aleshores no hi era. Miri,
senyor conseller, a mi m’ha agradat el tremp de la seva
intervenció, perquè vostè ha sortit a defensar la seva
tasca. Vostès no en tenen la culpa, del que està passant.
És dalt, que no va. Vostès en pateixen les conseqüències, igual que tothom.
(Forts aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Per tancar... Sí? Té la paraula el conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Sí. Des de l’escó només dir-li una qüestió: el metro lleuger de Can Cuiàs s’està construint, pot anar-ho a veuPLE DEL PARLAMENT
re qualsevol dia. És una obra bastant aparatosa i, a la
vegada, aquest metro dóna exactament les mateixes
prestacions. Jo crec que millors, perquè permet tres
estacions en lloc de només una o dues i, per tant, acosta
tot, els veïns, més, i, per tant, això s’ha fet parlant i
convencent els veïns, i ells ho han acceptat, i, per tant,
jo crec que no és just que vostè digui que no s’està fent
un metro o un estri de transport, el seu nom és «metro
lleuger», que dóna exactament el mateix servei.
Pel que fa a la comparació que vostè diu de Madrid i
Barcelona –repeteixo–, hem d’afinar el llapis, però
adoni’s d’una cosa: les prestacions que nosaltres donem
en aquests moments, ja fins a Sant Andreu de la Barca,
aquest desembre, per la línia del metro del Baix Llobregat, són exactament les mateixes prestacions d’un metro convencional. Fem un exercici, sovint, no? A Madrid hi posem això que dic que és el «tren d’Arganda»
i aquí no hi posem alguna cosa que fa la funció de
metro i que, de fet, ho és. Si fem aquestes comparacions, les xifres s’igualen.
Però, deixi’m dir-li una altra cosa: analitzades les xifres
de viatgers amb transport públic entre Madrid i Barcelona, la gran diferència no és en el conjunt de modes
ferroviaris, tot i que Renfe a Madrid ens porta una mica
més que Barcelona, per tant, amb la resta, el que en
podríem dir metro, el metro seu d’allà, que és metro
més Ferrocarrils de la Generalitat, sinó que és amb el
transport d’autobusos, amb la qual cosa la Generalitat,
diguem-ne, hi té..., ens en sentim, també, de responsables, però hi tenim menys responsabilitat.
Per tant, les comparacions de Madrid amb Barcelona
són molt sucoses, però deixi’m dir-li també que, és clar,
vostè pot dir: «Vostè és interessat», no?, però uns senyors que es diuen Healey & Baker, que fan un estudi
sobre les ciutats europees quant a la seva qüestió competitiva per a seu d’oficines, ens situen, a nosaltres, pel
que fa al transport urbà, al número 8, entre una trentena de ciutats. A Madrid els situen en el número 14. Per
tant, en fi, em sembla que aquests senyors no estan influïts directament pel Govern de la Generalitat.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies. L’il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal té la paraula per cinc minuts.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyor president. Primer, una petita cosa dedicada a l’honorable consellera. Jo no discuteixo –no
discuteixo– tot l’ordre i els ajuts atorgats. El que discuteixo i considero una mostra de molt mala gestió, que
li proposo que corregim avui mateix prenent un acord de
paraula, és donar 138.000 pessetes a crèdit a dotze anys.
Si vol, fem una subscripció popular, recollim-les, donem-les i s’estalvien els interessos que això representa.
(Remor de veus.) És un desastre. És a dir, anar a 138.000
pessetes de crèdit és un desastre. Primera qüestió.
Segona qüestió. Senyor conseller, des de l’any 83, vostès tenien l’obligació d’elaborar els plans territorials
parcials. Des de la Llei de política territorial, i d’això fa
SESSIÓ NÚM. 42.2
�Sèrie P - Núm. 66
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
18 d’octubre de 2001
79
divuit anys. No n’han fet cap dels sis que havien de fer,
i al Pla territorial metropolità s’han gastat 2.000 milions de pessetes, com a mínim, i, de moment, no ha
donat cap resultat. I l’únic que han aprovat, que és el
pla de l’Ebre –l’únic que han aprovat–, el Govern no el
va aprovar fins aquesta primavera, després que hi haguessin hagut unes mocions aquí al Parlament, a instàncies de diversos grups de la cambra, i del nostre, exigint
l’aprovació immediata del Pla territorial parcial de les
Terres de l’Ebre, en un moment en què, tal com estaven
les coses, no tenien gaire més remei que afanyar-se i
fer-ho.
I pel que fa al transport públic, i acabo, senyor conseller, vostè és d’Olot, jo sóc de Girona, portem molta
estona, com ens deia un il·lustre diputat, parlant de
transports a l’àrea metropolitana de Barcelona, i jo no
he frivolitzat amb la història de pintar autobusos. (Remor de veus). No, no. Perquè, a veure, una cosa és pintar i l’altra és quina política hi ha al darrere de la xarxa
de transports públics de viatgers a Catalunya, si deixem
de banda les empreses públiques vinculades a l’àrea
metropolitana. I el que passa, senyor conseller, és que
el Pla de transports de viatgers preveu una perversió del
règim de concessions, i línies que vostè coneix, i que jo
SESSIÓ NÚM. 42.2
també conec, però que trobaríem també a la demarcació de Lleida i a la demarcació de Tarragona, allargant
les línies o creant filloles noves, consolidaran un model
de transport en règim de concessions sense concurs
públic per a aquestes ampliacions, i, per tant, pervertint
el sistema i consolidant no pas un règim de monopoli,
però sí pràctiques de caràcter monopolístic que altres
empreses perjudicades per aquesta ampliació de la xarxa una mica perversa hi recorreran oportunament, perquè vostès amb això atempten contra les lleis de mercat.
Gràcies, senyores diputades i senyors diputats.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. Per tal de donar compliment a l’article
121.10 del Reglament, la votació tindrà lloc demà, un
cop acabat el debat, i no abans de les onze del dematí.
La sessió es reprendrà demà a les deu del dematí.
Es suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a un quart de deu del vespre i
dotze minuts.
PLE DEL PARLAMENT
�DIARI DE SESSIONS
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Sèrie P - Número 67
Cinquè període
Divendres, 19 d’octubre de 2001
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG
Sessió plenària núm. 42, tercera i darrera reunió
Í
N
D
E
X
Moció de censura
al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira
com a candidat a la presidència (tram. 205-00001/06) (continuació) (p. 3)
��Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 42.3
La sessió suspesa ahir, es reprèn a deu del matí i onze
minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i pel lletrat Sr. Muro i Bas.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Moció de censura al president de la
Generalitat i proposta del diputat Sr.
Pasqual Maragall i Mira com a candidat
a la presidència (tram. 205-00001/06)
(continuació)
Té la paraula el candidat senyor Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Molt honorable senyor president, senyores i senyors
diputats, molt breument per demanar, amb la seva vènia, al president de la Generalitat que faci ús de la paraula en el curs de la sessió d’aquest matí, perquè, per
respecte a aquesta cambra, jo crec, i als ciutadans de
Catalunya, doncs, que aquesta Moció, tot i ser una
moció constructiva i, per tant, de presentació d’una alternativa i no anar contra ningú, és tècnicament una
moció en contra del president del Govern.
Per tant, crec que seria escamotejar una part del debat
que el president del Govern no parlés, no dic ara, dic en
el curs del debat d’aquest matí.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies a vostè, senyor candidat. Té la paraula l’honorable senyor Josep Antoni Duran i Lleida.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores diputades, senyors diputats,
senyor candidat, és evident que el debat resta encara obert
i que, per tant, més enllà dels nervis del candidat, quan ho
cregui oportú –ho reitero–, més enllà dels nervis del candidat, quan ho cregui oportú el president del Govern, si ho
creu oportú, perquè les regles de joc d’aquest debat estan
taxades en el Parlament –això no és un ajuntament en què
l’alcalde permet o no permet–, com se’ns recordava ahir
a la presentació de propostes de resolució és un debat
passat i, a partir de les regles de joc, democràticament,
prèviament establertes, el president de la Generalitat en
farà l’ús que cregui convenient.
La Moció de censura està dirigida al Govern i al president, però aquestes regles de joc preveuen que qualsevol membre del Govern pot fer ús de la paraula per, en
tot cas, explicitar les seves posicions, que d’altra banda –sigui dit de passada– ho va fer i molt bé. I la millor
prova és que vostè va dedicar-hi pocs minuts per por al
conseller en cap, en nom i representació del Govern de
la Generalitat. (Remor de veus.) (Aplaudiments.)
SESSIÓ NÚM. 42.3
La veritat és que tenia la intenció d’encetar aquest debat amb un to més cordial, però la forçada intervenció
del candidat, òbviament, m’ha obligat també... –forçada i legítima, pot ser legítima i a la vegada forçada–, la
legítima i forçada intervenció del candidat m’ha obligat a recórrer la lògica i legítima explicació, pel nostre
Grup Parlamentari, de quines són les consideracions
que pot tenir el Govern de la Generalitat.
Deia que tenia intenció, en qualsevol cas, d’expressar
un parell de qüestions preliminars. Jo tenia, senyor candidat, i tinc una incertesa i una convicció preliminar. La
incertesa és a partir d’una condició innata –deu ser de
tafaneria–, jo no tinc una finestra indiscreta però sí una
diagonal indiscreta amb el seu escó i he vist –com, d’altra banda, és habitual en qualsevol grup i en qualsevol
debat– les carpetes, que més o menys li passen preparant-li les respostes, que ve a col·locar després de la
resposta: cultura, del senyor Fernández Díaz; el medi
ambient... –d’altra banda, vostè ho va explicitar també
en la seva intervenció–, i, per tant, pujo amb la incertesa
de què és el que col·locarà en la resposta a la meva intervenció.
Em pensava que em parlaria d’agricultura i ramaderia,
pel fet de coincidir geogràficament, a banda d’amistat,
amb el conseller i conseller a l’ombra, però ja va substanciar aquest tràmit amb el senyor Carod; de pesca, en
va fer una tesi doctoral al representant d’Esquerra Republicana, i, per tant, pujo amb la incertesa de veure
què em tocarà a la rèplica.
I una convicció. Amb mi haurà de buscar altres arguments que no siguin els del pentinat. (Rialles). I per
tant, tot i que no comparteixo l’enyorança del president
del Parlament –aquí hi ha una discrepància sobre
aquestes qüestions–, espero, per tant, que tots plegats
sapiguem trobar el millor encert en el que ens resta de
debat.
El president
Espero, senyor diputat, que no hi hagi una revolta pels
calbs en aquest moment. (Rialles.)
El Sr. Duran i Lleida
No seré jo qui l’encapçali, senyor president. (Rialles.)
El proppassat dia 4 d’octubre, tot just finalitzat el debat
de política general, s’oficialitzava la presentació d’una
moció de censura al Govern de Catalunya, moció de
censura que vostès saben i s’ha reiterat al llarg d’aquest
debat que va ser anunciada nou mesos abans. Moció
legítima i que té tot el dret a presentar el candidat o el
nombre de diputades i diputats que a tal efecte han fet
ús del seu legítim dret. Aquell mateix dia, el candidat
en presentar-la públicament davant dels mitjans de comunicació demanava el vot de les esquerres i el judici
favorable dels cinquanta-sis diputats, per tant, entenc
diputades i diputats de Convergència i Unió.
Em permetrà, arran d’algunes al·lusions fetes en la seva
intervenció en utilitzar per primera vegada el nom de
Convergència i Unió, que li faci un parell de cordials
reflexions. Ahir el candidat va expressar la seva preocupació pel matrimoni de Convergència i Unió: si ens
casem o no ens casem. Una persona tan moderna i tan
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
4
progressista com vostè hauria de reconèixer la condició
de parella de fet de Convergència i Unió (rialles) i, per
tant, l’estabilitat a partir d’aquesta condició de parella
de fet que tant i tant –i tant– ha aportat positivament al
país.
Després, una qüestió més profunda, tot i que ho és també aquesta. Vostè va intentar allò, deixant a l’aire, amb
aquell to que no saps ben bé si ho diu amb serietat o
amb alguna altra finalitat, les identificacions per intentar situar-nos en un esquema d’identificació política
molt clar amb els tories britànics o amb el senyor
Berlusconi.
Miri, vull recordar-li al senyor candidat el següent. Primer, nosaltres hem votat en contra –parlo en aquest cas
d’una part de la coalició, parlaré de les dues parts–, en
contra de l’ingrés del senyor Berlusconi en el Partit
Popular europeu. Ho vàrem fer en el seu dia, també, del
Partit Popular espanyol. Fa pocs dies hem tingut l’oportunitat, i jo, personalment, de distanciar-me clarament
d’algunes afirmacions del senyor Berlusconi quan va
dir que, en tot cas, considerava superior la cultura occidental de la islàmica.
Per tant, no estem d’acord amb la presència de Berlusconi en el marc polític que, des de fa molts anys –i
qualsevol persona que amb dignitat, i vostè la té, aspiri a ser candidat de Catalunya, a presidir Catalunya, ha
de saber reconèixer, perquè no és un actiu del meu Partit sinó del nostre país–, que fa molts anys que nosaltres
des d’aquesta implicació política internacional hem
aportat molts fruits positius al nostre país.
Però el senyor Berlusconi és una persona elegida democràticament i, per tant, tot i no estar a favor de les seves
tesis, tot i votar en contra de la seva presència, no perquè
de fora vingueren de casa ens tragueren, el senyor
Berlusconi ha estat elegit democràticament pels italians.
I sé que vostè no comparteix l’opinió d’aquells que creuen que el poble s’equivoca a l’hora de votar, i, per tant,
que respecta, com jo, aquesta condició del senyor Berlusconi. Dit de passada, si el senyor Berlusconi hagués
escoltat alguns passatges, sobretot econòmics, del seu
discurs, estic convençut que hauria manifestat la seva
coincidència amb les seves propostes.
Voldria, també, expressar en nom de Convergència i Unió
les raons per les quals no només no votarem a favor de la
seva Moció de censura –vot que per ser justos, val a dir,
vostè no ens va demanar–, sinó, també, desgranar els
motius pels quals tampoc podrem emetre un judici favorable del nostre Grup, que sí que ens va demanar en presentar la Moció de censura.
Sé que no els sorprendrà que no votem a favor de la seva
singular Moció de censura. I remarco la «seva», perquè
sap que he dit sempre públicament i amb tot respecte a
vostè i, òbviament, al partit que representa, ho he dit
públicament i no tinc perquè amagar-ho aquí, que ha
estat una iniciativa sobretot particular seva i que, als
seus companys de partit, no els ha tocat altre remei que
seguir-lo en la seva aventura particular; tant com un
altre dia, no a nivell partidista, sinó a nivell institucional, va succeir amb la iniciativa del 2004, que no li ha
tocat altre remei al Partit i a la institució que seguir una
iniciativa que era personal.
PLE DEL PARLAMENT
Fins i tot, hem d’imaginar-nos que no els sorprendrà
tampoc que no mereixi, tal com ens demanava, la idea
el nostre judici favorable. Però m’agradaria deixar molt
clar que, si no compta ni amb el nostre vot ni amb el
nostre judici favorable, no és només, tot i que també,
perquè creiem que Catalunya té un govern que governa
–que governa amb notable acceptació i alta valoració de
la ciutadania, que defensa els interessos de Catalunya i
de la seva gent, millor que ningú, que governa amb il·lusió
i que representa en el projecte i assegura en el futur la vertebració nacional i la cohesió social vàlida per a més de
sis milions de ciutadans–, si no compta amb el nostre
vot ni amb el nostre judici favorable, no és només per
tot això, que ja seria suficient, és que, més enllà de
l’evidència que avui vostè sortirà derrotat o de la mateixa evidència de la victòria del Govern, ens interessa
el país, la gent que hi viu.
Estimem aquest país, i és perquè estimem aquest país
que, més enllà de respectar i valorar l’home, la persona –com valorem i respectem més enllà de reconèixerli, com li reconeixem, encerts polítics en el passat, quan
va ser alcalde de la ciutat de Barcelona, tot recordant de
passada que en alguns d’ells, el més notori en particular, vàrem ser molts els que hi vàrem contribuir–, més
enllà de no dubtar de la seva bona voluntat i, també, de
l’estimació del país, més enllà del respecte al partit i del
reconeixement de les importants contribucions que ha
fet, estem convençuts que no està en condicions de
garantir el lideratge que el país necessita.
No és per ara ni per demà passat un bon candidat a
la presidència de la Generalitat. No és el cap de govern que l’Executiu requereix. I no és, sobretot, el president que Catalunya necessita.
La seva aparent modernitat, més enllà de ser aigua passada, no és suficient per governar aquest país. Les seves constants contradiccions, la supeditació del seu
partit als interessos i estratègies del Partit Socialista
Obrer Espanyol, la vaporositat del seus plantejaments,
l’escenografia del cop d’efecte permanent, la vaguetat
i confusió dels seus plantejaments fan bo el proverbi
xinès que «l’objectiu suprem d’un viatger és ignorar
cap a on va». Tot això no serveix, senyor candidat, als
interessos del poble de Catalunya.
El nostre vot contribuirà, per tant, a la victòria del Govern
i a la derrota de la Moció de censura i del candidat. Però
repeteixo, i ja ho he dit, que és molt més important que
el nostre vot el nostre judici. No utilitzaré pas, per tant, el
temps que disposo a explicar ben bé el sentit del vot, que
també. Ni esmerçaré tampoc part d’aquest temps a recordar-li, un cop més i d’una manera inexorable, que
s’ha acomplert aquella primera llei de Murphy, que adverteix que si una cosa pot anar malament acaba anant
malament. M’interessa anar molt més enllà i remarcar
les raons per les quals al llarg d’aquests nous mesos ha
perdut també la credibilitat de convertir-se en president
de la Generalitat avui i demà. Em permetrà, per tant,
que porti unes quantes reflexions en aquesta direcció.
Hi ha qui ha escrit que la permanent confusió, per part
seva, de la realitat amb el desig –de conseqüències gravíssimes, per cert, per a un candidat i per a un governant– es troba en la gènesi de la Moció de censura
anunciada fa nou mesos. Crec que no tenen raó. En
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
5
aquest cas, la confusió de la realitat amb el desig comença
la mateixa nit de les eleccions, avui fa dos anys. En aquest
cas, la confusió de la realitat amb el desig comença quan
es posa de relleu, quaranta-vuit hores després, que encara s’insistia en què s’havien guanyat les eleccions. És la
constant imposició de la percepció personal a la realitat
del país. No ho ha dit vostè, vull que quedi molt clar;
però, en el fons, des del 17 d’octubre del 99, creu que a
qui li pertocava governar era a vostè i no al president
Pujol. I, per tant, es tracta de crear l’agitació necessària
per fer real allò que no és res més que virtual.
El que ha aconseguit no és bloquejar el Govern. El que
ha aconseguit és bloquejar l’oposició. No hi ha oposició que representi una autèntica alternativa: no hi és
amb vostè i no ha estat capaç de construir-la amb els
altres. El problema, tot i que no ho trobo un bon exemple, no és qui portarà el volant del cotxe, sinó que el
cotxe té moltes rodes punxades, i un dels principals
responsables de les rodes punxades és vostè mateix. Ha
intentat canviar el centre de la política catalana d’avui
en interès seu propi; però, al meu parer, ha fet amb això
un flac servei al seu Partit.
La sublimació d’aquesta estratègia –que passarà als
annals de la ciència, no política, sinó de la comunicació– són els anuncis d’abans-d’ahir als diaris. Sincerament, el felicito, senyor candidat, s’ha superat a vostè
mateix. Entenc la preocupació que expressaven en nom
seu alguns mitjans de comunicació amb relació a la guerra. Ho han resolt amb diligència. Que la guerra ens pot
robar titulars? Doncs, anuncis als diaris: «Som-hi, passin, senyores i senyors.» Només els faltava agafar un
megàfon i anar també al camp de l’agitació per intentar encapçalar aquesta mostra més evident d’inoportunitat d’aquesta Moció de censura. (Remor de veus.)
Vostè sap que no hi havia, per tant, motius ara fa nou
mesos i que no hi són en l’actualitat. I la millor prova
ens l’han donada –ho deien vostès mateixos– 50.000
«octavilles» pel carrer, intentant crear artificialment un
estat d’ànim que la població no té respecte el Govern de
Catalunya. Deixi’m, per tant, posar l’accent en un
exemple prou il·lustratiu que tots plegats protagonitzem.
Ho deia, dilluns, en una roda de premsa; ho repetia la
consellera de Governació en la seva intervenció, i sé
que ahir provocava, doncs, moltes gràcies –no en el
sentit expressiu d’agraïment, sinó en el sentit de burla
o quelcom semblant– la referència a una part de l’obra
del Govern de la Generalitat: «Tenim un govern que
governa i que, producte de la seva acció de govern,
construeix també noves línies de metro, també, com la
Línia 9, per exemple; o amplia les que ja existeixen,
com les tres recents noves estacions de la Línia 3. I,
tenim una oposició que, d’esquena a la realitat, reparteix en aquestes mateixes estacions octavilles dient que
el Govern no governa.» Repetint amb tècnica prou coneguda una mentida per intentar traslladar-la a l’opinió
pública i convertir-la en veritat.
Només té... (remor de veus), només té, senyor candidat,
aquesta estratègia, un punt feble: no són conscients que
vostès mateixos estan avalant el que vostès proposen i
el que a la gent preocupa, que no té res a veure una cosa
amb l’altra? Els agraeixo, per tant, que siguin tan sincers i explícits a l’hora de reconèixer que viuen d’esquena a la realitat. Quin és, sinó, l’autèntic significat de
la Moció de censura? Creu, sincerament, que la gent
pensa que no podem seguir així? Que els ciutadans diuen prou? Que hem de sortir de l’atzucac? Que és un
situació insostenible, tal com vostè explicava a la roda
de premsa del dia 4 d’octubre? I, si tot fos així, que no
ho és, ho era també ara fa nou mesos, quan va anunciar que la presentaria, i, si ho era fa nou mesos, per què
no la presentava, per coherència amb vostè mateix, i
per responsabilitat amb el país –dues condicions: coherència i responsabilitat, necessàries tot i que no suficients per governar?
Sap què ha aconseguit aquests nou mesos? Bloquejar
l’acció de Govern? No. El Govern ha anat governant,
presentant, per exemple, un modern projecte de llei
mediambiental, fa quatre dies; impulsant un pacte parlamentari sobre la societat de la informació; aprovant
un altre projecte legislatiu sobre la reforma de justícia
juvenil, fa tres, quatre setmanes; negociant un nou
acord de finançament que ha comptat, fins i tot, amb
el vistiplau del primer secretari del seu Partit; arribant, el
Govern, a un acord sobre les bases i creació d’un nou
servei d’ocupació de Catalunya, amb la UGT, amb
Comissions, amb Foment del Treball, amb Pimec-Sefes, amb la Federació de Municipis, amb l’Associació
Catalana de Municipis; permetent, ahir mateix, que la
Unió Europea, a través de la seva Comissió, adjudiqués
en el portal educatiu una distinció –alta distinció–, per
part de la Comissió Europea, com a projecte de qualitat de government. Hi havia deu projectes de l’Estat espanyol, tres d’ells de l’Ajuntament de Barcelona. El triat, en qualsevol cas, el seleccionat ha estat el Projecte
de la Conselleria d’Educació. El Govern, per tant, ha
anat governant.
SESSIÓ NÚM. 42.3
Si m’ho permet, senyor candidat, obro aquí un parèntesi per fer un retret al Govern, al nostre Govern, sí...,
al Govern de Convergència i Unió, perquè després no
diguin que no hi ha autocrítica. (Remor de veus.) El
Govern de Catalunya no pot permetre que la seva acció
de govern sigui deslleialment utilitzada i aprofitada per
altres institucions. I ahir es feia molta burla sobre el
ferrocarril, però, si l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona edita la seva revista amb portada a la Línia 9 de
metro, vol dir que no deu ser per fer tanta gràcia i que
no deu important tan poc a la gent l’obra del Govern de
la Generalitat. (Alguns aplaudiments.)
Per tant, li demano, en nom del Grup Parlamentari, al
Govern de Catalunya, al Govern de Convergència i
Unió, que expliqui amb instruments publicitaris la seva
acció de govern, més... (remor de veus) i no pateixin...
No pateixin, tenen molt terreny abans de superar les
despeses amb publicitat d’altres administracions. (Forta
remor de veus i aplaudiments.) Ho poden fer amb tranquil·litat! Només han de saber, d’antuvi, que no els estranyi que d’unes despeses en diguin pedagogia i de les
altres en diguin despesa innecessària. (Remor de veus.)
La Moció de censura, per tant, al nostre entendre i amb
tot el respecte, no és res més que una moció mediàtica,
que no suporta la mínima confrontació amb un programa de govern –i ho reitero que ahir al matí es va posar
en evidència amb la intervenció i resposta del conseller en
cap i del candidat. Em diuen els pagesos, em diuen els
comercials, em vénen a veure els empresaris, em vénen
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
6
a veure... Sabem molt bé com està al país, ja ho sabíem
abans d’acudir a aquest debat de política general, però
seguim sense saber què diu vostè. I, en canvi, enfront
d’això, una innegable acció positiva del Govern, que he
recordat abans, que s’ha recordat, àmpliament i a bastament, al llarg d’aquests dies i fa quinze dies en el
debat de política general.
Quan parlo que enfront de la realitat del Govern només
hi ha una moció de censura amb pretensions publicitàries, no ens adjudiquin la responsabilitat, a nosaltres,
d’aquesta manifestació. Diumenge, un diari, entre cometes, portava les declaracions d’un diputat socialista i deia:
«En Maragall tindrà a la seva disposició l’espai publicitari més gran de què podrà disposar des d’ara fins a les
eleccions, i, a més a més, gratis. Ha d’aprofitar-ho per
fer un gran espot.» Subratlla el mateix diputat. Per tant,
una moció de censura respectable, però amb intencions
de desgast de govern, no amb intencions de substitució
de govern, pensant en l’interès personal més que en les
institucions, i, enfront d’això, del que ha estat i el que
s’ha explicitat, per activa i per passiva, una acció de
govern, hi ha buidor, hi ha inconsistències, imprevisibilitats, ocurrències, contradiccions, això sí, i poca
cosa més.
Avui es prorroga el peatge de les autopistes. Demà es
diu que s’han de rescatar els peatges. Un dia s’afirma
que hi ha un dèficit estructural d’aigua a les conques
interiors i un altre dia es diu que és un problema purament estacional. Tan aviat es fa referència a la Cimera
de Rio, dient que no es poden transportar recursos, i al
cap de quatre dies es diu que pot plantejar-se i no es
renuncia al transvasament del Roina. Un dia es diu que
el model federal fa prescindible el Ministeri de Cultura, i al cap de quatre dies es declara que s’és partidari
que existeixi, però que no molesti. I no parlo de contradiccions de fa anys, sinó de setmanes i, a vegades, de
dies.
Per tot això, el nostre vot contribuirà a la victòria del
Govern i a la derrota de la Moció de censura. Però hi ha
altres raons, també: la primera condició per ser president de Catalunya és estar lliure de dependències orgàniques polítiques que tinguin interessos contraposats
als del poble de Catalunya –dependències orgàniques
polítiques. I vostè sap molt bé que, més enllà del reconeixement de les seves aportacions com a Partit, el seu
no és una força independent. Els seus lligams amb el
Partit Socialista Obrer Espanyol l’han condicionat,
el condicionen i el condicionaran, més encara si vostè
governés Catalunya. Vostès no hi són mai com a Partit
Socialista de Catalunya en els moments més decisius
per a Catalunya, ni alcen la seva veu fora de Catalunya
per defensar allò que ens pertoca. I, si estem com estem
és, en part, gràcies al paper del socialisme durant la
transició i a la poca capacitat d’influència del PSC enfront i davant del PSOE quan governava amb majoria
absoluta. Ni tan sols ho varen fer quan els seus diputats
eren imprescindibles per complementar la majoria,
condicionants, per tant, de la majoria del PSOE, quan
eren vostès decisius; només quan nosaltres ho vàrem
ser, quan ho va ser Convergència i Unió, varen condicionar el socialisme espanyol canviant –i no prou, quedi molt clar– la seva actitud.
PLE DEL PARLAMENT
Què han fet vostès, sinó, per millorar el finançament? Què
han fet per millorar les infraestructures? Cal tornar a recordar xifres d’inversió pública? Cal tornar a recordar
–s’ha fet al llarg d’aquest debat i també s’ha volgut ridiculitzar i és molt important– per on havia d’iniciar-se el
tren d’alta velocitat? Perquè després parlem amb tota
alegria de si aquesta obra es farà o no es farà, i sempre
es deixa en l’aire, amb aquella clàssica retòrica la responsabilitat per si de cas l’agafen els ciutadans del Govern de la Generalitat.
Què va dir el PSC quan el senyor Felipe González va
afirmar que no feien el Barcelona frontera perquè era
de rendibilitat dubtosa? Varen callar, i punt. Només hi
va haver una senyora, la senyora Mercè Sala, que va
atrevir-se a dir que era un error de planificació fer, en
primer lloc, el Madrid - Sevilla. La resposta a la senyora Sala, i no tinc cap mena d’animadversió personal al
senyor Borrell, al contrari, li tinc afecte personal... (remor de veus), sí..., la resposta a la senyora Sala... –en
Borrell és de Lleida, també, i li tinc molt d’afecte–,
la resposta a la senyora Sala, del senyor Borrell i de la
senyora Conde, fou tan contundent com el silenci del
Partit dels Socialistes de Catalunya: «Las palabras de
Mercè Sala son una gran metedura de pata.» Parlar, per
tant, després, com es feia, de si Lió, Torí, Marsella, Lilla,
pot donar la sensació de ser un gran estadista, d’ocuparse molt d’Europa, però de no saber defensar Catalunya.
Què han fet perquè els ajuntaments, que ens en parlen
sovint, tinguin finançament millor? Mirar de reüll a la
Generalitat? Fer-ne responsable la Generalitat? Sé, i és
cert, no clar –ho sé i és cert–, que els ajuntaments no
tenen prou diners, i és veritat, sí; però no mirin aquí,
mirin on hi ha la responsabilitat. No, on és que vostès
plantejaven, l’any 82, que, de guanyar les eleccions,
incrementarien la participació dels ajuntaments del 8%
que estaven els ingressos en els pressupostos generals
de l’Estat al 12% si guanyava el PSOE, i varen guanyar? En el seu programa electoral. I el resultat és que
vostès varen entrar amb un 8, el 82, i ho varen deixar
per sota del 5 quan varen deixar el Govern, i, per tant,
les responsabilitats, a Madrid. (Alguns aplaudiments.)
El senyor candidat, d’altra banda... (Remor de veus.) El
senyor candidat, d’altra banda, sap bé del que li parlo,
perquè ha estat ja gestor de l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, aquí també podem avaluar –i ahir va haver-hi alguna intervenció, per part del nostre conseller
en cap i d’algun altre portaveu que va encetar aquesta
avaluació... Va avaluar-lo com a gestor: recordar que el
rebut mitjà de l’IBI era superior a qualsevol altra ciutat de l’Estat; recordar que tenim un tipus de gravamen
superior; recordar que l’IAE era molt superior al que
estava, en tot cas, aplicant-se a la resta de l’Estat, per
no parlar d’altres tarifes. Si no fos així, per què la gent no
els veu, a vostès, com el partit que millor defensa els interessos de Catalunya? És que la gent s’equivoca? És
que la...? (Veus de fons.) No, no ho dic jo; ho diu... (veus
de fons), no. Sí, també ho dic jo, evidentment. Jo repeteixo el que diu qualsevol enquesta, fins i tot les seves, amb
relació a qui defensa millor els interessos de Catalunya,
i la resposta, malauradament per vostès i afortunadament per nosaltres, és Convergència i Unió. I vostès
s’haurien d’interrogar, i com a nacionalista demano que
ho facin, perquè ens convé un partit socialista com a
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
7
partit d’oposició que sàpiga també defensar, com fa el
Govern, els interessos de Catalunya. No és un interrogant per mi, és un interrogant per vostès.
He parlat de la dependència, i aquí entrem en una qüestió que és vital aquesta constatació. Vostè parla de federalisme asimètric un dia, federalisme sense asimetria un
altre, reforma de l’Estatut, addenda de l’Estatut, reforma
de la Constitució, que a part de crear confusió no provoquen cap credibilitat. Què aconsegueix amb aquestes
propostes? No el creuen els nostres electors. Els vol enganyar desconsiderant la seva intel·ligència i memòria?
Però tampoc ho creuen els seus electors, no ho creuen ni
els seus dirigents territorials ni el seu primer secretari, el
secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Com pot presentar-se com hereu del catalanisme polític
o garant d’una Espanya plurinacional, plurilingüística,
pluricultural, avalant l’exclusió d’uns quants partits democràtics del pacte antiterrorista? O donant suport a qui
va donar suport en la campanya electoral basca, operant
al Parlament català perquè, si es produeix de tant en
tant la votació seixanta-dos, en comptes d’una iniciativa
d’Iniciativa per Catalunya, es demani una presència
institucional, en aquell cas de Catalunya la designació
en la proposta de membres del Tribunal Constitucional?
O votant, com després veurem, perquè la importància
no és saber en quin grup parlamentari està Unió o Convergència al Parlament Europeu, sinó, què vota Unió i
Convergència i si voten plegats, i amb qui vota el PSC
al Parlament Europeu quan es tracta de qüestions referides a Catalunya?
Què va presentar el Partit Socialista en el recent debat
de «política del Estado de la Nación a Madrid», sobre
Catalunya i defensant Catalunya, que permeti avalar la
tesi d’un alt dirigent socialista català que assegura que
vostès representen el catalanisme polític, si de les vinti-cinc propostes de resolució, cap d’elles plantejava cap
qüestió que afectés Catalunya com a país o la seva gent
o els seus interessos? (Veus de fons.) Sí, fa molta gràcia, senyor Maragall, però és en el Parlament –vostè
sempre ens ho recorda– el centre de la vida política, i
és en el Parlament, i no només en declaracions, on
s’han de concretar els fets.
I, per tant, un polític seriós no pot parlar de representar el catalanisme polític, i a Catalunya, i arribar a l’hora de la veritat en el Parlament i no presentar cap resolució en defensa de Catalunya, i a sobre, doncs, quan es
pronuncia i es recorda aquesta afirmació ens fa gràcia.
Com es pot demanar noves competències, que el Tribunal Superior de Justícia ha tornat a insistir-ho al llarg
d’aquest debat, si quatre dies abans d’excloure l’anterior legislatura vostès varen votar en contra del que
demanava Convergència i Unió, que coincideix amb el
que ara vostès demanen? Com es pot demanar? Com es
pot assumir el compromís de defensar davant del PSOE
la reforma de l’Estatut amb tots aquests antecedents?
Té tanta feina, senyor Pasqual Maragall, té tanta feina
a fer, si vol convèncer el PSOE en la reforma de l’Estatut, que quan la tingui feta torni i, llavors, ens pot intentar arribar a convèncer a nosaltres. Ja no hi serà a
temps, però mentrestant torni... (Veus de fons.) Sí, ja em
pot ensenyar els diaris que vulgui. No m’ensenyin diSESSIÓ NÚM. 42.3
aris sinó vots del Partit Socialista Obrer Espanyol... (remor de veus), i quan tingui la feina feta tornin.
A un candidat, se li ha d’exigir responsabilitat, i també responsabilitat en allò que fa referència a la proposta
de la reforma de l’Estatut.
Per què dic «els vots del PSOE»? No me’n vaig a la
LOAPA o a lleis més recents. L’any 99, només l’any
99, senyor Pasqual Maragall, l’any 99, el Tribunal
Constitucional, l’any 99 només, va declarar inconstitucionals, a requeriment de recursos plantejats pel Govern de Catalunya, quatre lleis aprovades pels socialistes. Només l’any 99, quatre de les moltes lleis, només
l’any 99, van ser declarades inconstitucionals. Però
abans li deia que l’important no és declaració o el vot.
Què vota el PSOE al Parlament Europeu? Només –fixi’s– per demanar substituir «parlamentos nacionales»
per «parlamentos de estados miembros», o per demanar
la presència de les regions en el nou context de la configuració europea, els vots són claríssims: els seus, amb
el Partit Popular i el PSOE; els nostres, amb la resta de
l’arc parlamentari amb representació al Parlament europeu.
Per tant, per tot això –i s’acaba el temps de la primera
part–, nosaltres –ja ho he dit– no votarem a favor. Voldria –i espero tenir-ne oportunitat– deixar clar a l’opinió pública, al país, als ciutadans, que no ens conformem només a dir «no votarem la Moció de censura»,
que no volem fer d’oposició d’oposició malgrat que la
naturalesa del debat ens hi porti, sinó que volem que quedi clar que aquí hi ha un projecte de present que representa continuïtat i canvi a la vegada, un projecte il·lusionat,
conscient que té encara moltes responsabilitats de cara
al futur, i que és un conjunt d’homes que no té l’objectiu... (Remor de veus.) Un momentet, si us plau, que
estic parlant d’una determinada qüestió. Després, si
volen, parlem de les dones, que es deixa el senyor
Maragall. És el primer dia que demana només el vot
dels homes de Convergència i Unió. Estic dient que és
una opció política amb tres homes al seu capdavant
–el president Pujol; el conseller en cap, que serà candidat a la presidència de la Generalitat, i jo mateix– que
darrere té molts milers de dones i homes arreu del territori que sovint –i els felicito en nom de Convergència
i Unió– aguanten la provocació en el territori, moltes
vegades de part de vostès. I aquest és un projecte de
futur. (Remor de veus.)
Al llarg del debat, s’ha fet referència a Sant Jaume, a
Sant Pau i em permetrà, per tant, que faci ús de
l’Eclesiastès. I ens recorda que per tot hi ha un moment, que tot hi ha un moment i un temps per a cada
cosa sota el sol. Demà, senyor diputat, haurà passat ja
la seva oportunitat, el seu temps. No serà ben bé un
diputat ras i curt, però haurà passat la seva ocasió de ser
candidat a la presidència de la Generalitat. L’examen
no l’haurà superat. Tot tornarà a la seva normalitat: un
Govern que continuarà governant, una Administració
que continuarà treballant al servei dels ciutadans i, més
que mai, una estabilitat parlamentària que garantirà una
i altra activitats. Tots ens posarem a treballar, però algú
pot tenir la temptació de continuar pensant que va guanyar les eleccions el 99 i que el país el continua reclamant permanentment. Alguns...
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
8
El president
Senyor diputat, hauria...
El Sr. Duran i Lleida
Acabo immediatament, senyor president. Alguns també hauran viscut un dels moments de major vergonya
de la seva digna història política. Seria bo recordar,
seria bo recordar, allò que ens deia Disraeli: «No hi ha
res al món que no tingui el seu moment decisiu, i l’obra
mestra de la bona conducta és conèixer i elegir aquest
moment.»
Moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments.)
El president
Té la paraula l’il·lustre senyor candidat.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor diputat –senyor president, amb el seu permís–,
senyor diputat, si jo fos malèvol, com vostè ho és, quan
vol i com avui, li diria que segurament..., li diria que jo
puc ser candidat, com ho sóc, a la presidència de la
Generalitat, però que vostè, desgraciadament, ni candidat serà. Jo, que sigui... (Remor de veus.) Si fos malèvol, he dit «si fos malèvol». (Aplaudiments.) Que jo
sigui o no sigui... Per una vegada, deixi’m entrar en
l‘estil que vostès practiquen tan sovint. (Remor de
veus.) Si jo sóc president de la Generalitat o no depèn
dels vots dels ciutadans de Catalunya. Que vostè no
sigui candidat depèn no del seu partit, però sí de la seva
coalició, que ha decidit que no ho sigui. Vostè és una
persona brillant, com acaba de demostrar. Vaig dir al
senyor Homs que el voldria tenir per advocat. A vostè
no sé per què ben bé el voldria tenir. Possiblement per
diputat, millor a Europa que no pas aquí, potser (rialles), però en tot cas un diputat eficaç que, tanmateix,
amb la seva vehemència va moltes vegades més enllà
del que hauria d’anar.
I va més enllà del que hauria d’anar perquè ha aconseguit realment tractar... En fi ho ha intentat almenys. No
sé si ho ha aconseguit, però ha intentat i, a vegades,
eficaçment salvar coses que són absolutament insalvables. Ha arribat fins al punt d’una desqualificació personal que jo no contestaré, perquè la desqualificació
personal és l’últim recurs, i es desqualifica per ella
mateixa. I d’altra banda... (Aplaudiments.) I d’altra
banda, a mi em confirma que alguna pupa els hi hem
fet, perquè una resposta tan irada com la del senyor
Duran Lleida, a qui conec bé, només té sentit o només
s’explica si realment el que aquí s’ha discutit els ha arribat molt, molt, a fons i els ha fet mal en el bon sentit de
la paraula. Els ha fet mal en el sentit que ha tocat realment
–jo diria– la fibra política més íntima que vostès posseeixen, que tots posseïm, i els l’ha tocat en el sentit que
vostès tenen la impressió que aquí a Catalunya hi ha
algú que els està dient el que vostès a vegades han sospitat, que és que el seu Govern no respon en aquest moment
als interessos del país amb l’eficàcia amb què hauria de
respondre. Aquesta és la veritat, i veig algun diputat de la
dreta que està fent que sí amb el cap.
PLE DEL PARLAMENT
Mireu, amic Duran, vostè parla molt de victòria i de
derrota. Vostè parla, en aquest sentit, per a un petit món
d’iniciats que, a més a més, no se’l creuen. La gent ha
pogut veure en aquest debat una victòria de tots. La gent
ha pogut veure en aquest debat una victòria de la democràcia, aquí a Catalunya, i una victòria... (Aplaudiments.)
I una victòria prevista pel Reglament, d’altra banda. No
té res d’heroic aquesta victòria. Simplement s’havia
d’aplicar la llei, s’havia d’aplicar el Reglament que
existeix i deixar que donés tota la seva virtualitat. La
gent ha pogut veure un debat que és alguna cosa més
que el llistat de telèfon de les realitzacions que cada
mes d’octubre ens aporta el president de la Generalitat,
les acostumades desqualificacions del Partit Socialista
Obrer Espanyol i prou. Estem cansats i el poble de Catalunya està cansat de sentir un cop l’any un debat en
el qual el que sentim és: les realitzacions de la guia telefònica, que es poden fer amb 2 bilions coma 300.000
milions de pessetes cada any, i, a més a més, per què el
PSOE és tan dolent com el PP.
Quan, a més, sabem..., senyor Pujol, vostè sap que això
no és veritat des del punt de vista de la seva ideologia:
no ja dels interessos de Catalunya, que em sembla evident
–una altra cosa és en passat que ho justifiquen–, sinó,
fins i tot, des del punt de vista dels seus principis, que
jo respecto. Des del punt de vista dels seus principis,
vostè no té el dret de dir i el senyor Duran no té el dret
de defensar que és absolutament indiferent per a Catalunya que a Madrid governin o els uns o els altres. Sembla que és una raó de pes... –i després li ho diré amb
més detall, perquè segurament intervindrà–, és una raó
de pes tot allò que té a veure amb el fet de quina és l’actitud del poble de Catalunya respecte d’aquestes qüestions, però torno al discurs del senyor Duran.
Vostè ha parlat del senyor Berlusconi i diu que vostès
estan en minoria, o sigui que vostès dintre del Partit
Popular Europeu han votat en contra del senyor
Berlusconi i en contra de l’entrada del Partit Popular
espanyol. I aleshores el que li haig de concloure és que
vostès, que ens acusen a nosaltres d’estar en minoria,
estan en franca minoria en el seu Grup Parlamentari
europeu. És a dir, vostès deuen ser la minoria discrepant.
Però a vostès, que tant ens diuen a nosaltres que no fem
arribar els nostres desitjos a Madrid ni tan sols, ni per
descomptat a Europa, deuen pensar que no hi pintem
absolutament res, cosa que no és certa, perquè el senyor
Joan Colom hi té un paper molt important i el senyor Raimon Obiols hi té un paper molt important a Europa. I
tothom ho sap. I si vostès... El senyor Gasòliba ho sap,
per exemple. Doncs, molt bé, vostès, el que és segur és
que a Europa no fan arribar els seus criteris perquè evidentment va entrar el senyor Berlusconi, evidentment
van entrar els tories britànics i evidentment van canviar la carta fundacional del Partit Popular europeu i la
van convertir de federalista..., cosa que a vostè no li
hauria d’estranyar tant aquest mot, i no s’hauria d’entortolligar tant en si és asimètric o simètric. Jo sempre
tracto d’evitar aquestes confusions. Federalisme és federalisme. Federalisme és unió i llibertat. És anar junts
sent diferents. Tan complicat és entendre-ho, que vostès hagin d’inventar-se sempre un qualificatiu per veure
si el desdibuixen? Igual com el senyor... Jo ja entenc
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
9
que el senyor Aznar no ho entengui, perquè de matriu
no li ve segurament aquesta capacitat de comprensió,
però que vostè no ho entengui, vostè que ve del
Carrasco i Formiguera, i vostè que ve del confederalisme, que no pugui entendre ni el federalisme! A
veure!
De manera que vostès ara estan en un Partit Popular
europeu en el qual no pinten absolutament res i, per
tant, la seva influència a Europa és nul·la i l’interès que
nosaltres puguem tenir a tenir a Catalunya un govern
que a Europa no hi pinta res també és nul. També és
nul. L’interès que tenim aquí a Catalunya de tenir un
govern instal·lat a Catalunya que no té cap mena d’influència a Europa, com s’acaba de demostrar, és perfectament descriptible.
Jo, efectivament, els he demanat, senyor Duran, un judici favorable; els he demanat un judici favorable perquè estic convençut que vostès han de votar el que han
de votar, han de defensar el seu Govern, i vostè ho ha
fet amb molta eficàcia, però jo tinc l’obligació de pensar que vostès..., en fi, en el seu íntim convenciment, no
estan del tot convençuts que allò que estan fent és absolutament el millor que es pot fer per a Catalunya. Jo,
fins i tot, estaria disposat a demanar-los que fossin capaços de canviar de majoria, perquè, encara que nosaltres no hi siguem –que no hi serem–, qualsevol altra
majoria seria millor que la que hi ha.
En fi, arran d’unes propostes que hi han hagut s’ha fet
especulacions sobre això, i fins i tot en els diaris d’avui
titulen..., i evidentment que els diaris titulen el que titulen. Jo penso que és cert que hi han altres possibilitats a Catalunya, en les quals nosaltres ara, ara, ara, hi
podríem ser, però ara hi podríem ser a condició que
guanyés una moció de censura que no guanyarà –guanyarà en el sentit que vencerà, perquè convencerà, però
no guanyarà amb els números perquè aquesta situació
es produeixi, per tant, deixem d’especular.
Ara bé, vostès poden canviar. Efectivament, vostès tenen..., dotze és igual a dotze. Jo crec que vostès poden
canviar en el moment que vulguin i jo crec que, amb
això, hi sortiríem guanyant tots. I no faci la defensa
tancada del Govern tal com el tenen, perquè tal com el
tenen, senyor Duran, encara que vostè ja no hi sigui...
I, per cert, no acabo d’entendre –no acabo d’entendre–
per què vostè va marxar d’aquest Govern en el qual
estava tan còmode i que troba tan fantàstic. (Rialles i
aplaudiments.) Si no és per una raó, que tots entendríem, però que no té res a veure amb l’interès de Catalunya, té a veure amb l’interès de la seva coalició, en tot
cas, de clarificar situacions internes, però no amb el
país. Al país li anava més bé que vostè estigués de conseller que no pas que no hi sigui, perquè la prova és que
les coses que vostè va pactar –vostè no, el Govern a través de vostè– amb els altres grups de la cambra, també amb aquests d’aquí, van anar endavant, es van fer bé,
ens vam estar un any privats de tenir iniciatives, per exemple, en el camp de l’organització del territori, perquè tots
els grups vam considerar que era millor que hi hagués
una comissió d’alt nivell, presidida per una persona
que mereixés el respecte de tothom, amb components
tan significatius i tan respectats, també, com el senyor
Enric Lluch, que ens digués per on havíem d’anar, i
SESSIÓ NÚM. 42.3
després nosaltres decidíem, senzillament, però decidir
sobre la base d’una comissió de savis que fos absolutament irreprotxable des del punt de vista del rigor. Aquesta
comissió que vostè va crear, la va presidir el senyor Roca, hi havia el senyor Lluch, hi havia el senyor Franquet, hi havia una sèrie de senyors que van arribar a la
conclusió que Catalunya tenia sis vegueries i mitja.
Bé, des del moment que vostè va marxar, ha desaparegut això, perquè ha vingut un altre conseller
–consellera, en aquest cas– que ha dit que s’ho haurà de
mirar des de zero, que ha de parlar amb tothom, que ha
de recórrer el territori, parlar amb els municipis, parlar
amb aquests, amb aquells, per saber a què atenir-se. I la
veritat és que, des que vostè ha marxat, hem perdut el
temps.
Quan va canviar el Govern, senyor Duran... I vostè em
pregunta per què hem trigat nou mesos a fer-la, la Moció?
Perquè, per respecte a una possibilitat en la qual jo no
creia en absolut però que la gent podia dubtar que existís, per respecte a la possibilitat que aquest Govern, més
dolent que l’anterior, fos millor, nosaltres no ho podíem
dir el dia que va sortir el Govern... Va néixer malament,
això és evident, però amb el sol fet de néixer malament i
de no tenir la confiança de la cambra, perquè el senyor
Pujol es va negar a demanar-la, que és una altra manera
de substanciar les responsabilitats polítiques, segons l’Estatut i la Llei 3/82... No havent-se fet això, nosaltres vam
dir: «Bé, donem un coll, a aquest Govern, perquè d’aquí
a uns mesos sapiguem si sí o no és efectivament tan dolent com ens pensem que pot arribar a ser, faltant-hi les
persones que hi falten i havent-hi les que hi han.»
I, efectivament, han passat nou mesos i s’ha demostrat: ha
sigut el pitjor any de la governació de Catalunya en vinti-un anys –el pitjor; hem perdut l’Ebre, hem perdut diners, hem perdut poder, hem perdut pràcticament tot el
que ens havíem proposat que havíem de guanyar. (Forts
aplaudiments.) I vostès no se n’adonen, i, vostès, el pitjor és que no se n’adonen. I si jo haig d’alçar la veu i pràcticament imitar el senyor Duran, que no és el meu costum, o el senyor Carod, que tampoc, doncs, és perquè,
efectivament, això sí que porta una càrrega d’una certa
indignació per la nostra banda, que vostès no siguin capaços de veure que la fórmula que han adoptat no és bona
i que no tinguin la humilitat de reconèixer que hi han fórmules millors, i que no sàpiguen, senyor Duran, que tenen a la mà altres possibilitats, altres línies de Govern,
altres aliances.
Tindrien de fer una autocrítica, evidentment, haurien
de reconèixer que, en l’Ebre, s’han equivocat; hauran de
reconèixer –no ara, eh?, però d’aquí a uns mesos; no
d’aquí a uns anys, d’aquí a uns mesos– que segurament
el sistema és millorable, el sistema de finançament;
haurien de reconèixer que, amb els ajuntaments, no s’hi
han acabat de posar d’acord; haurien de reconèixer que
els ajuntaments haurien de tenir més competències, i
haurien de reconèixer, senyor Durant, el següent.
Miri, el senyor Borrell, que sempre surt en els debats,
perquè, clar, és tan brillant –és tan brillant– que quan se
li pot..., és molt brillant, el senyor Borrell, tant que realment impressiona i quan hi ha algun argument que se
li pugui demostrar que és un argument equivocat,
doncs, realment té més valor, no? I per tant, jo crec que
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
10
se’l cita una mica per això. Però miri, quan el senyor
Borrell va entrar... I li estic donant molt temps perquè
respongui, eh?, en fi, espero que ho farà d’una forma
una mica més constructiva que abans. (Alguns aplaudiments.) Quan el senyor Borrell va entrar..., quan el senyor Borrell va entrar... –perquè jo ho estic sent, de
constructiu. El senyor Borrell entra... Només estic negatiu negant les exageracions del senyor Duran; el senyor Duran ha dit que, quan els socialistes van entrar al
Govern espanyol, va baixar el finançament dels ajuntaments. Home, no –no–, perquè jo hi era, ja li ho puc
explicar i seria molt llarg i no ho faré, però només li
diré una cosa.
El senyor Borrell, quan va entrar, l’Ajuntament de Barcelona tenia un deute insà, que en dèiem, perquè venia
dels dèficits de deu anys anteriors –quan vam arribar a
l’Ajuntament–, de 100.000 milions de pessetes, de
l’any 79. I, això, el senyor Abril Martorell i... –això, ho
sap molt bé el senyor Comas, encara que ara està llegint
el diari, però ho sap perfectament, perquè hi era.
Aquests 100.000 milions es van solucionar, perquè el
senyor Abril Martorell i el senyor Serra van acordar que
la meitat d’aquest deute desapareixeria; i, això, no va
ser el senyor Borrell, va ser la UCD. Però, quan jo vaig
entrar d’alcalde em vaig trobar que encara quedaven
50.000 milions per absorbir per part..., d’aquest deute
insà. Nosaltres teníem un pressupost de 20.000 milions.
O sigui que tranquil, senyor Homs, perquè vostè està
molt millor avui que no pas nosaltres quan vam entrar
a l’Ajuntament. I jo quan entri estaré molt millor que
no pas quan vaig entrar a l’Ajuntament. O sigui: tranquils..., tothom, eh? Ho pagarà en Maragall? En Maragall ho pagarà, no tinguin por, perquè la situació de
l’Ajuntament era infinitament pitjor. (Alguns aplaudiments.)
En tot cas, què va fer en Borrell? En Borrell va fer el
següent. En Borrell ens va cridar i ens va dir: «A veure, quan deuen vostès?» i els vam dir: «–Bé, doncs, de
deute insà, ja només ens en queden 50.000 milions.
–Doncs, l’absorbim.» Què més passa? Passa que nosaltres tenim un pressupost de 20.000 milions, en cobrem..., em penso que van ser 18 –senyor Comas?– i en
vam gastar 30, suposem, el primer any, no?; o sigui, hi
havia un forat de 12. Amb els anys, quan va arribar en
Borrell, que era l’any 83, doncs ja l’havíem anat rebaixant i teníem un dèficit de 8.000 milions. I aleshores en
Borrell va dir –com que és matemàtic, és catedràtic de
matemàtiques a la Facultat d’Economia, com vostès saben, i és enginyer aeronàutic, a més, però d’aire, d’aire, no de terra– doncs, va dir: «Fem un càlcul del que
s’ha de pagar, a Barcelona, que és el que està pitjor, i en
base a aquest càlcul veiem quant haurà de pagar l’Estat, perquè Barcelona, que és la que està pitjor, enrasi,
no tingui dèficit, i tots els altres no hi perdin.» I fixi’s el
que va donar això com a resultat: va donar com a resultat que un fons de cooperació local de 140.000 milions
havia de passar a ser, per complir aquestes dues restriccions, aquestes dues equacions, de 210.000 milions, és a
dir, un increment del 50%, de 140.000 milions a 210.000
milions, 70.000 milions més, dels quals, 9.000 milions
per a l’Ajuntament de Barcelona i la resta a repartir entre tots els altres. (Remor de veus.)
PLE DEL PARLAMENT
Molt bé, això és el que va fer el senyor Borrell en matèria de finançament local. (Persisteix la remor de veus.)
El president
Prego als senyors diputats que guardin silenci.
El Sr. Maragall i Mira
Miri, fer d’alcalde no és el mateix que fer de president;
un president que no sàpiga el que és fer d’alcalde, malament. (Alguns aplaudiments.)
El 17 d’octubre del 99, senyor Duran, no pertocava governar a ningú. Senyor Duran, el 17 d’octubre no pertocava governar a ningú, sinó a aquell al qual el president
del Parlament demanaria de formar Govern i tingués
majoria. Ho va demanar al senyor Pujol, va obtenir l’ajut
del Partit Popular i l’abstenció d’Esquerra Republicana en
aquell moment, i nosaltres, a partir d’aquell moment, no
hem discutit mai la legitimitat de l’actual Govern, però sí
la seva eficàcia –però sí la seva eficàcia–, i sí, sobretot,
l’eficàcia de la seva estratègia i dels seus plantejaments de
fons. I és per això que estem discutint no només un punt
del pressupost o una globalitat del pressupost, sinó alguna
cosa més: una censura a un govern que no és útil a Catalunya.
Deixi’m que, de tant en tant, tanmateix, nosaltres recordem que els grups d’esquerra vam tenir més recolzament
electoral, fa exactament dos anys, no?, el dia 17 d’octubre va ser. Dir això no és dir que no acceptem els resultats o la legitimitat del Govern, l’acceptem, l’hem acceptat sempre, però això no ens impedeix utilitzar les lleis
que hi han per posar, davant del poble, en clar, quines són
les contradiccions d’aquest Govern i de quina forma nosaltres podríem millorar...
Vostè parla de l’AVE, de la línia 9, del Segarra - Garrigues, del metro, sempre surten les quatre mateixes coses.
L’AVE és de l’any 91; la línia 9 és de l’any 92 –i ja vaig
recordar aquí com va néixer i on van anar a parar els
12.000 milions del senyor Barrionuevo–; el Segarra Garrigues no és del 92, és de Carles III; el metro... Escolti’m, està molt bé que facin la línia 9, és el més important,
i és veritat, com ens va dir ahir el senyor Macias, que és
l’obra més important que s’està fent, però hi ha més coses a fer en el metro, a més de la línia 9 i d’altres línies.
Al metro, per exemple, una de les coses que falla... –i és
culpa de tothom, i en part em faig autocrítica amb això.
Però, per exemple, les connexions, en el metro, són funestes; són unes connexions de Tercer Món. Per anar del
Passeig de Gràcia al Passeig de Gràcia, des d’Aragó fins
a la Gran Via, en fi, no sé si l’han agafat mai vostès, però
és un passadís molt llarg. I si han d’anar des de Diagonal
a Provença, que és la mateixa estació, també. Hauríem de
fer moltes més inversions per fer el metro més amable. I
segurament hi ha altres connexions, a la Sagrera o allà on
sigui, que també són llargues. Però, totes aquestes, jo crec
que haurien de retenir la seva atenció, també.
I ara deixi’m dir-li una cosa –perquè ahir va sortir també
i avui ha tornat a sortir– amb relació als temes que jo
havia tocat o no havia tocat. Vostè s’ha referit, i el senyor
Carod, ahir, també, a la pesca. El senyor Carod va sortir
i va dir: «Com que el Maragall parla sempre de les coses
que no toquen, ara començaré a parlar de la pesca.»
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
11
Doncs, toca –toca–, la pesca toca. I com que el senyor
Duran l’ha citat, en parlarem un moment.
Mirin, aquí hi ha un senyor, aquí, en aquest Parlament, hi
ha un senyor, que està allà a dalt de tot a l’esquerra, a la
«muntanya», que en diuen –a l’«alta muntanya» quasi–,
que és en Martí Sans, que és de l’Alt Empordà, que està
preparant una llei, que ja els la portarem. I, aquesta Llei,
l’haurem d’enviar a Madrid, probablement, però és una
llei de pesca mediterrània. Per què? Saben per què? Perquè la Llei de pesca que tenim, aprovada per l’Estat espanyol, en la qual no hem pogut influir suficientment –i
ho reconeixerem tots–, és una llei atlàntica. Qui fa la Llei
de pesca espanyola? Qui la fa? Potser el senyor Sirera hi
ha contribuït, perquè veig que riu molt. Però normalment
–normalment–, la Llei de pesca –i és lògic–, a Espanya,
la fan... Qui la fan? Els pescadors del Cantàbric, o els
pescadors de Galícia, o els pescadors de l’Andalusia atlàntica també. I, per tant, la Llei de pesca que ens regeix,
a les costes de Catalunya, és una llei de pesca que no és
bona per a Catalunya, ni ho és tampoc per a València, ni
per a l’Andalusia oriental, i hauríem de fer per manera
que, des d’aquest Parlament, o bé llancéssim, dintre de les
nostres competències, que són molt menors en aquesta
matèria, una llei nostra de pesca, o bé una iniciativa parlamentària, en la qual espero que el Grup del Partit Popular de Catalunya ens ajudés, per poder complementar la
Llei de pesca espanyola amb un capítol de pesca mediterrània que fos realment el que a nosaltres ens convé.
Dit això, senyor Duran, anirem acabant. Sobre el tema
Madrid - Sevilla, jo ja l’he contestat. (Veus de fons.) Li
ho vaig dir ahir; no hi era vostè, senyor president? Ahir
en vaig parlar una estona, també, de..., en vaig parlar,
també, del Madrid - Sevilla. (Remor de veus.) És igual,
ho dic perquè potser el senyor Duran no hi era –potser
el senyor Duran no hi era– i per això no m’ha... (Veus
de fons.) No, ja pot penjar –ja pot penjar.
De l’augment dels recursos locals, ja n’he parlat; del federalisme, n’he parlat... Vostè, senyor Duran, viu una
mica de les enquestes, però les enquestes diuen que la
gent vol un govern català, encara que sigui aquest, però
que voldrien un govern català que fos capaç de resoldre una sèrie de coses que totes les enquestes diuen que
no van bé.
I, per últim, senyor Duran, sobre el senyor Zapatero, el
seu federalisme i el que representa, agafi el diari d’avui,
llegeixi’l i veurà que anem per bon camí.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies, senyor candidat. Té la paraula per vinti-dos minuts l’honorable senyor Josep Antoni Duran i
Lleida.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores diputades, senyors diputats,
senyor candidat, amic Maragall, les primeres paraules
de la seva intervenció han intentat, cosa que és un signe evident de la consistència de la seva resposta, entrar
en un tema personal. Jo no seré candidat... Sí, un tema,
SESSIÓ NÚM. 42.3
circumstància personal, no capacitat, o si perds o guanyes una moció de censura. Tal vegada hàgim oblidat
el sentit de la moció de censura. M’he deixat a l’escó,
però valdria la pena llegir textualment les paraules del
senyor Alfonso Guerra en la Moció de censura presentada per Alianza Popular enfront de... No, no perquè
siguin paraules antigues deixen de ser importants. És
perquè parla del sentit constitucional i en el nostre cas
estatutari d’una moció de censura. I per tant no els ha
d’estranyar, i no és cap desqualificació personal, que
una moció de censura que no es presenta en altre sentit... –i aquesta és la seva naturalesa constitucional–,
de rellevar el govern que està present, per una sèrie de
condicions que avalen la inacció d’aquell govern..., es
pugui parlar amb naturalitat, amb justícia i amb tranquil·litat que la moció de censura s’ha perdut. I per tant
hi ha una derrota política i hi ha una victòria. La derrota
política és per a qui la presenta i la victòria és per al
Govern a qui anava dirigida la Moció de censura.
I la circumstància personal és si jo sóc o no sóc candidat. A banda de dir-li que per arribar a la condició de
candidat seva em falten encara tres legislatures, que tinc
temps per si finalment sóc o no sóc candidat, m’interessa, puc o no puc ser candidat, li diré una cosa que és
molt més important que això. Miri, el projecte de Convergència i Unió no és un projecte personal: és una forma d’entendre Catalunya i de voler que sigui Catalunya. La nostra, sabent que n’hi ha d’altres, sabent que és
un error pensar que la veritat dels altres és purament un
error –la veritat dels altres és una veritat contrària–,
però jo tinc la que defenso i així l’expresso amb tota
naturalitat. És un projecte, és una manera d’entendre el
país i sobretot ha quedat molt clar que no és una qüestió de noms. I li asseguro que poden insistir tot el que
vulguin d’aquí a les properes eleccions i d’aquí al final
de la meva vida política sobre si sóc o no sóc candidat
a la Presidència de la Generalitat. Jo no faig política per
ser candidat a la Presidència de la Generalitat, ni... (Remor de veus.) No, no, no, no. Ni fins ara ni abans. I he
tingut la gran sort i el gran honor de tenir molta representació, que mai hauria pogut imaginar. Si fos per una
qüestió personal, jo no estaria aquí defensant amb tota
l’energia i capacitat que sigui capaç les tesis del nostre
Govern i ajudant d’aquí al dia que sigui president de la
Generalitat tot el que pugui el senyor Artur Mas. Si fos
una qüestió personal, jo no estaria aquí fent això
(aplaudiments), que ho faré tot el millor que sigui capaç d’aquí al final de les eleccions.
Jo no sóc capaç –i, si ho fóra, de veritat que li’n demano
excuses– de trobar una desqualificació personal més enllà —insisteixo— del tema lògic que en un context d’un
debat com aquest calgui incloure en les intervencions
d’un i altre. No, li asseguro que no ha fet cap pupa al
debat pel fet que hagi fet un tipus de discurs o un altre. És
un discurs que els companys saben que està fet abans de
començar aquest debat, que està escrit abans de començar aquest debat. Per tant, li asseguro que no té cap influència. Si la tingués, segurament hauria estat el discurs
d’una altra manera, no hauria calgut intentar ser tan efectiu, perquè no feia falta, però, com que està escrit abans,
doncs l’he llegit tal com està.
Ha tornat a parlar del tema europeu. És curiós perquè
quan vostès introdueixen una llicència, allò..., diguemPLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
12
ne per distensionar el debat... Ahir va ser vostè el que
va parlar de pentinats i avui m’he permès allò per entrar una mica distès parlar-ne i he vist unes cares de
«què diu ara aquest?» Però si el primer que en va parlar és vostè. Quan en parla vostè se’n pot parlar i quan
en parlo jo no se’n pot parlar. Doncs, tothom tranquillitat. Tan bo o tan dolent deu ser parlar-ne quan en parla
vostè, quan en parla el senyor Mas o quan en parli jo.
Ahir va parlar també vostè en aquest mateix to, que no
saps ben bé què vol dir, però que la deixa anar, d’en
Berlusconi. No ho va fer per casualitat. Va voler dir:
«Escolti’m, vostès estan separats.» L’interessa traslladar la sensació que és un bunyol. Ja s’ha demostrat
que no és un bunyol allò del Prat. «Intentem demostrar que Convergència i Unió és un bunyol.» I, per tant,
que la gent no hi tingui confiança i ens ubiqui en el
mateix àmbit ideològic que en Berlusconi. I parla també
dels tories britànics, que, per cert, parli de «conservadors
britànics» perquè la gent no l’entendrà. Conservadors britànics i, per tant, el senyor Berlusconi. L’important –ja li
ho he dit abans– no és en quin grup estàs. L’important
és què votes.
Jo no he volgut tractar el PSC de minoritari, ni en la
seva relació amb el Partit Socialista ni menys a Europa.
I sé que tenen excel·lents diputats, als quals conec personalment, perquè aquesta responsabilitat que em vol
adjudicar de futur de diputat al Parlament europeu ja
l’he ostentat en el passat. I per tant sé qui són el senyor
Colom i altres membres distingits del Partit dels Socialistes de Catalunya. Jo no vull posar de relleu si estan
en minoria o no ho estan. Vull posar de relleu, primera, que han estat decisius i que en aquell moment la
minoria que representen dintre el PSOE s’hauria pogut
exercir d’una manera positiva per a Catalunya i es va
exercir de manera negativa per a Catalunya: no neutral,
sinó negativa. I segona, que el vot que vostès practiquen,
que és el que conta, és el vot contra Catalunya.
Reitero: El senyor Colom és un gran diputat, però a
l’hora de votar sobre allò que vostè demanava, cosa que
és una gran contradicció, que com a candidat té l’obligació d’explicar al país, i no d’explicar-ho jo... Vostè
diu aquí: «com a candidat de la Presidència de la Generalitat que reclama en el futur la participació directa
de Catalunya en el Consell de Ministres». S’absté en el
debat de política general quan ho proposen Esquerra
Republicana –Iniciativa, m’imagino, va votar-ho– i
Convergència i Unió, perquè els proposants eren Esquerra Republicana i Convergència i Unió. I al Parlament europeu els seus diputats –no parlo de minories,
sinó els seus diputats–, allò que vostè proposa solemnement aquí dirigint-se al poble de Catalunya ho voten
en contra. (Remor de veus.) Sí, senyor, el poble de Catalunya ha de saber que el mes de maig en el debat sobre la reunió de Niça i el futur institucional europeu
–a esmenes presentades per diputats del Grup Verd i esmenes presentades per diputats del Bloc Nacionalista
Gallec demanant, primer, allò de supressió dels «parlamentos de estados miembros..., estados nacionales
por estados miembros»; segon, la presència i el reconeixement d’acord amb el principi de subsidiarietat, de què
tant li agrada parlar, en els consells de ministres i altres
institucions comunitàries, i, tercera, l’accés de les regions,
per tant entitats com la nostra, directament al Tribunal de
PLE DEL PARLAMENT
Justícia de Luxemburg– els seus diputats varen votarhi en contra juntament amb els diputats del PP i amb els
diputats del Partit Socialista Obrer Espanyol. Mes de
maig del 2001. No l’any 82 o 83. No parlo de la
LOAPA. Parlo del mes de maig del 2001: fa molt pocs
mesos. (Remor de veus.)
Ens parla també... Ah!, i després una altra qüestió, senyor Maragall, que és important i que sé que li agradarà. A veure, jo no em sento prou còmode en el Partit
Popular Europeu ni a la Internacional. No, i m’agradaria que vostès tampoc se sentissin prou còmodes, perquè
a l’hora de fer el llistat de partits en la seva Internacional
hi ha un fotimer de partits que han tingut responsabilitats
de dictadures a l’est d’Europa i a les seves mans... Sí, a la
seva Internacional, la seva Internacional, la Internacional
Socialista, hi han anat a parar tots els partits comunistes
reciclats de l’est d’Europa. Per tant, la mateixa confessió
pública que jo faig de no sentir-me còmode allà
m’agradaria que vostè la compartís també per la seva
Internacional i pel seu Grup Parlamentari en el Parlament europeu. (Aplaudiments.)
Feia referència –i ha estat un fil conductor del debat–
a la nostra relació amb el Partit Popular. A banda que jo
exhibeixo amb orgull que, més enllà del tangible que
pot presentar el Govern per compte propi, hi ha tot el
que implica la relació positiva amb el Govern de l’Estat, que en aquest cas és el PP, i que és un balanç superior a quan era el PSOE el responsable del Govern de
l’Estat –ho exhibeixo amb orgull perquè forma part
també del que nosaltres representem, aquesta voluntat
de dialogar amb el Govern de l’Estat–, m’agradaria ferli una reflexió. Vostès varen tenir alguna responsabilitat
que el PP arribés al Govern el 96. Algun dia el Partit Socialista Obrer Espanyol en lloc de presentar sempre el
PP…, ha de fer un acte de constricció i reconèixer la gravíssima responsabilitat de la victòria del PP l’any 96. La
nostra purament i simplement va ser contribuir que el
PP pogués governar el 96, però, demanat des d’en
Felipe González fins a qualsevol ciutadà de sentit
comú, aquesta és la nostra única contribució, demanada des d’en Felipe González fins a qualsevol ciutadà
espanyol amb sentit comú, que ajudéssim i votéssim
favorablement la investidura de Govern del president
Aznar. És l’única nostra responsabilitat. La de la victòria del PP del 96 no és nostra: sobretot és de vostès.
Jo no faig referències al senyor Borrell, llevat de
la del tren d’alta velocitat. Les podria fer. Podria fer la del
Pla hidrològic nacional i recordar com el 94 fa una proposta i el 96 al congrés del PSC surt el més votat. Podria
parlar d’allò que vostè també reclama des d’aquesta tribuna, que és la transferència dels aeroports. Borrell assegura que l’Estat no transferirà les competències sobre
ports i aeroports. No he fet aquestes referències. Purament he fet una referència al senyor Borrell en allò del
tren d’alta velocitat, que ja sé que se n’ha parlat al llarg
de les intervencions, però que és obvi que jo tinc dret
a tornar-ho a fer.
Diu que és important que un president hagi estat alcalde. La veritat que no em consta que el senyor Zapatero
hagi estat alcalde de León. Ho dic per no donar cap
pista a un argument electoral de l’oposició al senyor
Zapatero. Però el problema és que vostè continua fent
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
13
d’alcalde. Vostè continua tenint com a única prioritat la
ciutat de Barcelona (aplaudiments) i vostè continua
tenint en el seu cap polític... I per tant, és bo, és positiu, que hi hagi des d’aquesta perspectiva una experiència municipal que nosaltres valorem, però que en tot cas
insisteixo té els referents i els límits que té.
I acabo parlant de dues qüestions. Federalisme. Sé bé
que significa el federalisme. Per això no estic d’acord
amb les propostes que vostè formula. La tradició del
federalisme d’Unió Democràtica confederal em permet
discrepar de les seves propostes sobre federalisme i
molt més de les del senyor Zapatero, molt més. Ahir ho
recordava també el senyor Carod-Rovira: la diferència
d’unes propostes i de les altres. Em permet, per tant, la
meva tradició política discrepar de la seva proposta de
federalisme, reiterar-li que evidentment nosaltres som
federalistes a nivell europeu. Gràcies a una esmena presentada per Unió Democràtica al congrés recent de la
nostra organització política a nivell europeu, va passar
de ser per influència... –els tories, per cert, no formen
part del Partit Popular Europeu–, de fundar uns estats
units d’Europa, gràcies a una esmena nostra, va quedar
fundar una unió federal com a unió de poble lliures i ciutadans responsables. M’agradaria que en el text o textos
en plural del Partit Socialista Europeu hi hagués aquesta
expressió als pobles lliures que configuren l’Europa.
I finalment l’organització territorial. No s’ha trencat
cap consens ni el canvi de govern té res a veure amb
això. Per cert, deixi’m obrir un parèntesi al canvi de
govern. Jo vaig deixar la conselleria, senyor Maragall,
per una qüestió de gran importància, no per interessos
personals o de partit: per interessos de país. Sí, em permetran que ho expliqui. I vaig explicar-ho en aquell
moment. Ja s’ha acabat que vostès diguin que el senyor
Mas i jo perdem el temps només ocupant-nos en la successió i que ens barallem i que som els responsables
que el Govern no funcioni bé. Ara han hagut de buscar
altres raons. Ja s’ha acabat. Ja es va acabar el dia que jo
vaig deixar el Govern. Ja s’ha acabat. El que vostès
diguessin que el senyor Mas i jo només ens preocupàvem de veure qui era el candidat i que no es ocupàvem
de les nostres responsabilitats de govern ja s’ha acabat,
des del dia que vaig dimitir. Ho he explicat a l’opinió
pública. Es deu haver entès, no es deu haver entès. Es
deu haver acceptat, no es deu haver acceptat. L’opinió
pública encara espera l’explicació d’un exalcalde de
Barcelona sobre les raons per deixar la seva alcaldia.
(Aplaudiments.)
Em permetrà per acabar una referència a l’organització
territorial, que és la que m’ha permès obrir aquest parèntesi. No hem trencat cap consens. El consens està en
seu parlamentària. Hi ha una ponència oberta. El que
passa és que el consens ha de ser polític i territorial. Jo
mateix, senyor Maragall, abans de deixar la conselleria
vaig dir públicament també..., el mateix dia que el senyor Mas prenia posició com a conseller en cap, vaig
dir públicament: «Escolti’m, sobretot hem de parlar
amb la gent.» Home, hem de parlar entre altres coses
perquè alcaldes com el d’Igualada i el de Manresa, que
tots dos són del Partit Socialista, diuen coses molt diferents sobre la vegueria central. Per tant, és important
que coneguem la veu del territori. Per tant, no ha trencat el Govern el consens. La paraula i la responsabiliSESSIÓ NÚM. 42.3
tat en aquests moments és del Parlament. Per tant, el
Parlament decidirà allò que cregui convenient sobre
l’organització territorial.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies a vostè, senyor diputat. (Aplaudiments.) Senyor
Maragall.
El Sr. Maragall i Mira
Senyor president, senyor Duran, a vostè i a mi ens toca
parlar d’Europa i potser n’hem parlat un gra massa per al
que és el gust, jo crec, polític d’aquest país o la mitjana
de gust polític d’aquest país, no? Ja n’hem parlat prou, ja
ens hem entès; en part de les coses que vostè ha dit, jo hi
estic d’acord, i en les respostes que m’ha donat. Els conservadors o tories britànics, doncs, segurament, encara no
hi són, al Partit Popular europeu, però ja hi seran, perquè
com vostè sap molt bé, en el moment en què el senyor
Kohl es va retirar, abans de retirar-se, va acordar amb el
senyor Aznar que, per no quedar-se sol el senyor Aznar,
en aquell moment, com a president conservador, o lliberal conservador, de centredreta, en el Parlament europeu,
doncs, havien de fer alguna cosa perquè el Partit Popular
europeu fos més gran i tingués altres forces, no de la tradició federal, com la seva, sinó ben diferents, com el senyor Berlusconi i com els senyors conservadors britànics,
que són anti federals; no és que no sigui federals, és que
són antifederals i antieuropeus, encara que ara han elegit
un candidat nou que ja veurem per on sortirà però no és
el més pro europeu, precisament.
En tot cas, deixem un moment el tema d’Europa –és
que serà molt important, eh?–, en el qual jo crec que el
president Pujol ha fet una bona feina en un altre terreny,
que és el d’unes certes aliances que jo crec que haurem
de continuar a nivell regional i també en prestigi, a nivell d’Estat, que s’ha aconseguit, sobretot en dues zones que jo considero que seran decisives per a l’estratègia econòmica i de país que haurem de seguir, que
són el nord d’Itàlia, el sud de França, i el sud d’Alemanya, a la República Federal, i també a la zona de Lió, i
les aliances que en aquesta línia el president Pujol ha
sabut connectar fora del Parlament Europeu, en el qual
estava incòmode perquè el seu Grup no estava ben ubicat –tenen el mateix Grup el meu amic el senyor Ruteli
i el senyor Gasòliba; són molt amics, a més. Però, en fi,
no és el Grup que influeix més, el Grup Lliberal. Vostès, que no són lliberals, perquè no ho han sigut mai
–en fi, no és l’essència del seu pensament; ni molt
menys!... Doncs, està al Grup Lliberal europeu el senyor Pujol...
Jo crec que la feina que vostè ha fet i a la qual el senyor
Duran no s’ha referit perquè tampoc no li tocava en
matèria de política europea, ha sigut positiva i l’hem
d’aprofundir i l’aprofundirem, plegats, si pot ser. Hi
haurà feina per a tothom, però deixi’m dir-li, senyor
Duran, que els partits que estan al Partit Socialista Europeu i a la Internacional Socialista de l’Est d’Europa
són partits, en aquest moment, en molts casos, elegits
pel poble –en aquest moment. El cas de Polònia, d’una
forma claríssima, de manera que vostè no em parli, en
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
14
fi, de fantasmes dictatorials perquè això no respondria
a la realitat.
L’únic que li vull dir, senyor Duran, és que, si vostès
segueixen amb les aliances que tenen, l’estratègia de
país que tenen i que vostè és molt partidari de continuar, si vostès no opten per un canvi de majories i d’aliats –ja ho he dit–, que, en fi, que són possibles, no
comptaran amb nosaltres perquè, efectivament, nosaltres hem vingut aquí a explicar tota una altra cosa, que
és com governar Catalunya d’una forma diferent,
amb uns objectius diferents, amb un tarannà diferent, amb
unes prioritats distintes i amb un personal també diferent.
Per tant, desgraciadament, nosaltres ara no estem disponibles per a aquest tipus d’operació; si hi hagués hagut un
resultat positiu de la Moció de censura, amb una postura més clara d’Esquerra Republicana i alguna defecció que nosaltres mai haguéssim propiciat –els hi ben
asseguro–, què hauríem fet?, es poden preguntar, o, si
no, vostè pot preguntar: doncs, vostè, per què l’ha presentat, la Moció? O és que la Moció s’ha de presentar,
tant si es guanya com si no, diferentment de quan només es pensa en els resultats; s’ha de presentar quan es
creu que el país no té la política que es mereix i que el
Govern ha de ser censurat i substituït per un altre govern.
Què faríem? Doncs, evidentment, nosaltres hauríem
comptat amb aquest escenari –que no es produirà,
aquest migdia... Nosaltres hauríem hagut de convocar
eleccions, que és el que ens demanava el Partit Iniciativa per Catalunya, però, segurament, primer, hauríem
d’haver format govern i, aquest govern, l’hauríem format, com? –perquè, tècnicament, s’ha de formar immediatament. Doncs, hauríem fet, possiblement, un govern ciutadà i, de cara a unes eleccions, us voldria dir
que estaria en una situació, pràcticament, preelectoral
i, per tant, el que hauríem hagut de fer és, simplement,
gestionar les coses fins a les eleccions amb un govern
neutre, amb un govern de gestió de caràcter tècnic, de
personalitats ciutadanes que tinguessin el recolzament
–això, sí– de tots els partits de la cambra per poder administrar la situació excepcional que s’hauria creat, no?
Dit això, vostès, torno a dir, tenen una possibilitat de
donar un tomb a la política d’aquest país i canviar d’aliats. Jo crec que qualsevol cosa és millor que la que ara
tenim i que la Moció de censura es justifica, en bona
mesura, perquè ha posat de relleu que a Catalunya hi ha
un alternativa, alternativa de fons i radical i un curt termini que podria anar variant i que faria que les coses
anessin millorant.
Nosaltres hem de fer algun acte de contrició, diu el senyor Duran, pel que va passar l’any 96 i per la majoria
del PP. Home, nosaltres no estem dient que vostès no
parlin de Govern a Govern amb el PP: nosaltres els estem dient –i ho repeteixo per enèsima vegada– que com
a partit i aquí a Catalunya no tenen per què fer-ho i no
ho haurien de fer, que això no respon a l’interès dels
catalans i al sentiment de la majoria dels catalans. A
veure si m’entenen, amb el Govern, facin el que
vulguin. De Govern a Govern s’han de parlar i han de
convèncer, que convencen poc, convencem massa poc,
a més. Tampoc els necessiten i aquesta és la realitat
nova des del març de l’any passat, però, en tot cas, vosPLE DEL PARLAMENT
tès aquí a Catalunya no tenen per què dependre de qui
estan depenent i la gent a Catalunya ho sap i ho vol, senyor Duran.
Nosaltres hem de fer..., nosaltres tenim la culpa que
l’any 96 guanyés el PP per primera vegada i que, per
tant, ara vostès hi hagin de pactar. No, no, amb el PP, no.
Vostès han de, Govern a Govern, pactar amb el Govern.
Ara, reunions per parlar de qui serà el candidat que..., en
fi, promocionarem reunions per parlar de si el PP s’ha de
dedicar a captar el vot immigrat, perquè, clar, vostès sí
que en parlen quan parlen en privat, eh?, quan parlen en
privat sí que parlen d’immigrants i sí que parlen de vot
anticatalà, per exemple. (Aplaudiments.) Sí que en parlen, però, clar, en públic no. En públic no només hi ha...
Els immigrants són els d’ara i els d’abans eren catalans,
són catalans i són espanyols. Evidentment que ho són,
i ells són els primers de dir-ho i vostès han trigat molt
a adonar-se’n.
Però, en tot cas, nosaltres acte de contrició, senyor
Duran, no l’hem de fer perquè l’any 96, quan es va
perdre per 300.000 vots... Per començar, l’any 96..., i
això és el que vostès no acaben d’entendre, una cosa és
Espanya i una altra és Catalunya, des del punt de vista
electoral. Ara no estic fent essencialisme, no? Què va
passar l’any 96? L’any 96 va guanyar el Partit Popular
per 300.000 vots a tot Espanya, sobre molts milions de
vots. No me’n recordo quants són: 20 milions, els que
siguin..., 30. En tot cas, 300.000 vots de diferència,
però resulta que a Madrid, a la Comunitat de Madrid,
la diferència va ser de 600.000. És a dir, nosaltres ja
vam fer la feina, perquè jo dic: home, a Madrid..., si es
tragués Madrid, l’any 96 traguéssim Madrid d’Espanya, ja hauríem guanyat, l’esquerra. (Aplaudiments.)
Calma, calma, tranquils, tranquils, tranquils... (Forta
remor de veus.) Tranquils que la història no s’acaba
aquí, tranquils que la història no s’acaba aquí, la història no s’acaba aquí... (Persisteix la remor de veus.)
Mirin, estiguin tranquils. Si l’any 96, si l’any 96... Esperi’s que la història no s’acaba aquí. Si l’any 96 traiem
la Comunitat de Madrid del conjunt del vot, els socialistes haurien guanyat a la resta d’Espanya, s’entén, per
300.000 vots, però què va passar? Ara anem al més
important. Què va passar? Que aquí, a Catalunya, havia passat exactament el contrari. És a dir, només a la
província de Barcelona, només a la província de Barcelona, els socialistes havien guanyat sobre els populars
per 700.000 vots i, per tant, els socialistes havien guanyat al Partit Popular per 700.000 vots i, per tant, el
meu argument ja no era vàlid. O sigui, estiguin tranquils, que el meu argument ja no calia esbossar-lo. Però
no ens diguin..., senyor Duran, no ens digui que l’any
96 nosaltres teníem..., que tenim la culpa de tot i que
tenim la culpa dels seus pactes amb el PP: no la tenim
i, sobretot, la tenen vostès des del moment en què van
saber que el Partit Popular tenia majoria absoluta i, en
comptes de saber-se enfrontar a aquesta situació amb una
actitud d’estratègia a llarg termini, van agafar la de curt
termini de qui dies passa anys empeny. I dies passen, però
els anys no s’empenyen: estem cada vegada més en la
mateixa situació.
Per últim, vostè diu que jo parlo molt de Barcelona, i a
mucha honra. (Aplaudiments.) No sé per què no n’hem
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
15
de parlar, de Barcelona. En el món polític, a vegades es
fan uns clixés impressionants i, en fi, ens pensem que
convencem la gent a base de repetir uns clixés que la
gent se’n riu i la gent..., vostès es creuen que es pensen
de debò que el Maragall és anticomarques? Vostès es
creuen de debò que això que van fent córrer... o que una
vegada me’n recordo a Vilafranca, quan teníem el Congrés de la Federació Catalana de Municipis, van posar
Convergència i Unió del Penedès... –no sé qui hi ha
aquí del Penedès, però algú hi deu haver. Aquell,
aquell!–, doncs van posar una pancarta que deia: «Fora
els metropolitans de Vilafranca. Fora del Penedès. Ens
volen ficar dintre de l’Àrea Metropolitana.» Bé, ara
curiosament és tota la comarca de l’Alt Penedès que vol
estar dintre de la regió metropolitana, a pesar de la pancarta que van posar en aquell cas. Però, en tot cas,
aquest tipus d’arguments tan simplistes que vostès han
fet servir i els han donat rendiment durant una colla
d’anys, a partir d’ara, ja no els en donaran encara que els
defensin persones tan brillants com els senyor Duran.
I finalment, quines són els seves propostes, senyor
Duran? Perquè l’hem sentit desqualificar molt... (Remor de veus.)
El president
Silenci si us plau, silenci si us plau.
El Sr. Maragall i Mira
Bé, les seves propostes jo no les he sentit, perquè, clar,
ell ha parlat en nom de la coalició i, per tant, evidentment, havia de defensar-se de la Moció de censura però
havia de dir alguna cosa també (rialles) respecte del que
ell pensa que s’ha de fer. Havia de dir alguna cosa més.
Ell s’ha retirat de l’escenari molt modestament, dient: «Jo
no sóc el candidat. Jo ho he fet pel país. Ho he fet per
conveniències del país.» Li ho respectem. Suposem que
sigui així i que tot això ho han fet perquè no hi hagués
més enrenou dintre del seu partit respecte de qui havia
de ser candidat i que vostè, per tant, no pugui ser-ho en
les properes eleccions, cosa que molta gent lamentarà.
En tot cas, sàpiga, senyor Duran, que té tot el meu respecte, que la política catalana després d’aquest debat
haurà millorat, haurà guanyat, haurà tingut i tindrà més
referències de les que tenia abans. Sabrà exactament, a
més, a què atenir-se i que, per tant, deixem a la illustració del poble i al seu més gran coneixement del
que realment està en joc la decisió sobre qui, finalment,
haurà de governar.
Moltes gràcies. (Aplaudiments.)
El president
Moltes gràcies. En l’últim torn té la paraula l’honorable senyor Josep Anton Duran Lleida. Per cinc minuts.
El Sr. Duran i Lleida
Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor
candidat, jo he de reiterar l’argument que he expressat
en la meva primera intervenció i en les meves primeres
paraules. La discussió sobre el Govern, primera, no l’ha
de fer amb mi. Ja hem quedat que jo no era candidat.
Per tant, jo no he d’explicar cap programa de govern.
SESSIÓ NÚM. 42.3
És vostè que l’ha d’explicar i la veritat és que passa
molts minuts parlant del passat i no del futur, però, en
tot cas (rialles), en tot cas, la discussió sí: la de la pancarta, de Borrell, de no sé quantes coses. D’en Borrell
si jo en parlo..., però és que jo tinc l’obligació de parlar-ne perquè jo faig d’oposició al senyor candidat. El
candidat, no. El candidat ha de presentar al país un programa de govern i és el que no ha fet al llarg de tres
dies. Aquest és el sentit de la discussió. (Aplaudiments.)
A veure, la discussió sobre el Govern i amb el Govern,
el senyor candidat la podia haver fet ahir amb el conseller en cap. Sí, ja veig la portada amb una fotografia:
«Preciós, ha quedat molt bé. Pasqual, has quedat molt
bé en la portada del Ya.» A dintre, jo el debat el faig
sobre el que el senyor candidat ha dit aquí a l’hemicicle i el senyor candidat a l’hemicicle, per les raons que
fossin, va dir el que va dir i tots els grups parlamentaris sense excepció, tots, han posat de relleu les carències
en determinats àmbits d’aquell debat.
I amb relació a la intervenció del Govern en aquest
debat, li reitero que, si vostè volia fer el debat, va tenir
una gran oportunitat de fer-lo amb el conseller en cap.
I ja he dit abans quines són –en tot cas, és un judici, un
criteri– les raons per les quals vostè no va fer-ho. I és
perquè el conseller en cap va donar moltes voltes a les
poques propostes i va posar de relleu els dèficits que
vostè havia tingut. (Fortes rialles.) Sí, fa molta gràcia,
però aquesta és la resultant d’aquest debat.
Volia llegir, però no tinc temps i per tant ho deixo,
aquella intervenció per centrar la naturalesa d’una
Moció de censura, però deixem-ho córrer.
Torna a fer referència al tema o a l’aliança o la collaboració amb el Partit Popular. Parla del que parlem en
privat. Com que vostè no serà present i jo tampoc perquè
no sóc ni candidat, el dia que tingui el temps lliure podem fer, vostè i jo, una agència d’investigació perquè em
meravella la capacitat que té de saber les coses que passen en privat. I, per tant, jo vull invertir el poc que tinc en
la seva capacitat de saber el que passa en privat, no? Perquè en privat no sé el que parla el PP amb Convergència
i Unió ni jo. Per tant, tampoc no deu saber-ho vostè. Però,
en tot cas, a veure, senyor candidat, el 96 jo no els acuso
de la nostra relació amb el PP. Som prou responsables per
assumir-la lliurement. Jo he dit que d’entre nosaltres –deixo de banda el Partit Popular– els responsables que el
Partit Popular pogués tenir una victòria són vostès. Els
més responsables de tot són ells i el seu programa, evidentment; si no, seria per part meva no només una falta
de cortesia, sinó que seria una ignorància històrica. Un
partit que té en aquest moment més de 10 milions de
votants és obvi què té. Per tant, des d’aquesta perspectiva, jo el que li dic és que vostès hi varen contribuir; nosaltres hi vàrem contribuir en positiu, amb responsabilitat,
una responsabilitat que ens demanava tothom i, des
d’aquesta perspectiva, és el que he assenyalat.
Ara, nosaltres creiem que aquesta ha estat una relació
positiva per al país, i és una relació positiva per al país.
I el dia que aquesta relació no tingui una influència positiva per al país, que no tingui una influència beneficiosa
per a Catalunya, nosaltres, no perquè vostès ens ho diguin, nosaltres ja decidirem el que hem de fer, no per
motius partidistes, no per estratègies, no perquè ens
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
16
haguem de deslliurar de la línia d’atac polític que permanentment vostès exhibeixen, sinó perquè més enllà
del que ens interessa com a partit, que podríem prendre
una decisió potser diferent; com a país ens interessa
continuar amb aquesta col·laboració. I això, si està proper o està llunyà i quan i com o si s’ha de fer o no s’ha
de fer, ho hem de decidir nosaltres, i no perquè vostè ens
ho digui; per tant, ja pot insistir davant de l’opinió pública d’aquesta relació: és una relació, fins ara, positiva per a Catalunya. El dia que no ho sigui, nosaltres
deixarem, en tot cas, de tenir-la.
I res més, perquè em sembla que ja hi ha hagut, des
d’aquesta perspectiva prou temps. Moltes gràcies, senyor president.
El president
Molt bé. Prego a la secretària primera que faci lectura
del que se’ns demana.
La secretària primera
«Moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat senyor Pasqual Maragall i Mira com
a candidat a la presidència. Tramitació 205-00001/06.
Senyor Joaquim Nadal i Farreras, juntament amb 48
altres diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi.»
El president
Moltes gràcies, senyora secretària.
El president
Gràcies a vostè, senyor diputat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
I acabat el debat passarem, doncs, a la votació de la
Moció... (El Sr. Fernández Díaz demana per parlar.)
Demana la paraula, per...?
Senyor president, no vull fer altra cosa que evidenciar
que he demanat la lectura del text que ara sotmetrem a
votació per posar de manifest que el censurat no ha
intervingut.
El Sr. Fernández Díaz
Gràcies, senyor president.
A l’empara de l’Article 65, per contradiccions.
(Forts aplaudiments.)
El president
El president
Ha estat contradit?
Prego als serveis de la cambra que mantinguin tancades
les portes d’aquest hemicicle, totes les portes d’aquest
hemicicle.
El Sr. Fernández Díaz
Hi ha hagut diverses referències molt concretes al Partit
Popular, i únicament voldria fer una observació de deu
segons, senyor president, no són més de deu segons.
Senyor Duran Lleida, la responsabilitat que el Govern
d’Espanya sigui en aquest moment exercida pel Partit
Popular no és pas per l’actitud del PSOE, sinó per la
responsabilitat de 10 milions d’espanyols que varen
votar la nostra formació política.
El president
Senyor diputat...
El Sr. Fernández Díaz
D’acord amb l’article 80 del Reglament, la votació
pública per crida es farà per ordre alfabètic i començarà
pel diputat el nom del qual haurà sortit per sorteig. Els
membres del Consell que són diputats i la Mesa votaran al final. Per tal de clarificar la votació s’entén…
Prego a les senyores i als senyors diputats que prestin
atenció al que després hauran de fer. Per tal de clarificar la votació s’entén que els diputats que donen suport
a la Moció de censura voten «sí» i s’entén que els diputats que rebutgen la Moció de censura voten «no», i
altres serà amb «abstenció».
Prego que la senyora vicepresidenta segona tregui el
sorteig del nom que ha de sortir primer.
I li demano que sigui respectuós amb aquest principi
democràtic bàsic.
(La vicepresidenta segona treu una bola amb el número
del diputat pel qual ha de començar la votació nominal.)
El president
Ha sortit el número 3.
Se li han acabat els deu segons.
Procedim ara a cridar a votació, i prego als serveis de
la cambra... (El Sr. Joaquim Nadal i Farreras demana
per parlar.) Escolti, no han estat al·ludits, ni han estat
contradits, ni res d’això. Ah, perdó, senyor diputat.
Prego al secretari de la Mesa que procedeixi a anomenar les diputades i diputats per ordre alfabètic, que els
senyors diputats es posin dempeus en el moment en
què els correspongui definir el seu vot. Prego als senyors secretaris que facin el còmput dels resultats que
de viva veu anirà dient cada diputat.
El Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Pot començar.
Senyor president, abans de procedir a la votació, i d’acord
amb l’article 66, apartat 2, demano que sigui llegit per
algun membre de la Mesa el text de l’ordre del dia
d’aquesta sessió de Moció de censura.
Gràcies, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
La secretària primera
Senyor Jordi Ausàs i Coll: «Sí.»
Senyora Assumpta Baig i Torras: «Sí a Pasqual Maragall.» (Remor de veus.)
SESSIÓ NÚM. 42.3
�Sèrie P - Núm. 67
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
19 d’octubre de 2001
17
El president
Senyor Antoni Fernández i Teixidó: «No.»
Perdó, prego que se circumscriguin al «sí» o al «no»,
tal com he indicat abans. Prego silenci, si us plau, prego silenci.
Senyor Bernardo Fernández Martínez: «Sí.»
Senyor Joan Ferran i Serafini: «Sí.»
Senyor Francesc Ferrer i Gironès: «M’abstinc.»
La secretària primera
Senyor Joaquim Ferrer i Roca: «No.»
Senyor Miquel Barceló i Roca: «Sí.»
Senyora Carme Figueras i Siñol: «Sí.»
Senyor Josep Bargalló Valls: «M’abstinc.»
Senyora Bet Font i Montanyà: «Sí.»
Senyor Jesús Bartolomé i Carrascal: «No.»
Senyor Joan Galceran i Margarit: «Sí.»
Senyor Joan Boada i Masoliver: «Sí.»
Senyora Maria Àngela Gassó i Closa: «Sí.»
Senyor Carles Bonet i Revés: «M’abstinc.»
Senyora Marina Geli i Fàbrega: «Sí.»
Senyora Meritxell Borràs i Solé: «No.»
Senyor Frederic Gené i Ripoll: «No.»
Senyor Francesc Xavier Boya i Alós: «Sí.»
Senyor Rafael Hinojosa i Lucena: «No.»
Senyora Rosa Bruguera i Bellmunt: «No.»
Senyor Josep Huguet i Biosca: «M’abstinc.»
Senyor Manuel Bustos i Garrido: «Sí.»
Senyor Miquel Iceta i Llorens: «Sí.»
Senyor Ramon Camp i Batalla: «No.»
Senyor Francesc Iglesias i Sala: «No.»
Senyor Jaume Camps i Rovira: «No.»
Senyor Juan Manuel Jaime Ortea: «Sí.»
Senyora Marta Camps i Torrens: «Sí.»
Senyor Roberto Edgardo Labandera Ganachipi: «Sí.»
Senyor Josep Maria Carbonell i Abelló: «Sí.»
Senyor Pere Lladó i Isàbal: «No.»
Senyor Martí Carnicer i Vidal: «Sí.»
Senyor Joaquim Llena i Cortina: «Sí.»
Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira: «M’abstinc.»
Senyor Ramon Llumà i Guitart: «No.»
Senyor Joan Manuel Carrera i Pedrol: «No.»
Senyor José Luis López Bulla: «Sí.»
Senyor Eudald Casadesús i Barceló: «No.»
Senyor Agustí López i Pla: «No.»
Senyor Josep Casajuana i Pladellorens: «Sí.»
Senyor Marc López i Plana: «Sí.»
Senyor Jordi Casas i Bedós: «No.»
Senyor Rafel Luna i Vivas: «No.»
Senyor Antoni Castellà i Clavé: «No.»
Senyora Pilar Malla i Escofet: «Sí.»
Senyor Josep Clofent i Rosique: «Sí.»
Senyor Pasqual Maragall i Mira: «Sí.»
Senyora Dolors Comas d’Argemir i Cendra: «Sí.»
Senyora Núria Martínez i Barderi: «No.»
Senyor Antoni Comas i Baldellou: «No.»
El secretari segon
Senyora Maria Eugènia Cuenca i Valero: «No.»
Senyor Àlex Masllorens i Escubós: «Sí.»
Senyor Josep Curto i Casadó: «No.»
Senyora María Caridad Mejías Sánchez: «No.»
Senyor Marià Curto i Forés: «No.»
Senyor Josep Micaló i Aliu: «No.»
Senyora Manuela de Madre Ortega: «Sí.»
Senyora Caterina Mieras i Barceló: «Sí.»
Senyora Pilar Díaz i Romero: «Sí.»
Senyor Josep Enric Millo i Rocher: «No.»
Senyora Montserrat Duch i Plana: «Sí.»
Senyora Misericòrdia Montlleó i Domènech: «No.»
Senyor Josep Antoni Duran i Lleida: «No.»
Senyora Maria Dolors Nadal i Aymerich: «No.»
Senyor Ramon Espasa i Oliver: «Sí.»
Senyor Joaquim Nadal i Farreras: «Sí.»
Senyora María Ángeles Esteller Ruedas: «No.»
Senyor Manel Nadal i Farreras: «Sí.»
Senyor Salvador Esteve i Figueras: «No.»
Senyor Joan Miquel Nadal i Malé: «No.»
Senyor Josep Maria Fabregat i Vidal: «No.»
Senyor Oriol Nel·lo i Colom: «Sí.»
Senyora Maria Jesús Fanego Lorigados: «Sí.»
Senyora Trinitat Neras i Plaja: «No.»
Senyor Jaume Farguell i Sitges: «No.»
Senyor Jaume Oliveras i Maristany: «M’abstinc.»
Senyor Ricard Fernández Deu: «No.»
Senyor Carles Pellicer i Punyed: «No.»
Senyor Alberto Fernández Díaz: «No.»
Senyor David Pérez Ibáñez: «Sí.»
Senyor Josep Lluís Fernàndez i Burgui: «No.»
Senyora Carme Porta i Abad: «M’abstinc.»
SESSIÓ NÚM. 42.3
PLE DEL PARLAMENT
�19 d’octubre de 2001
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 67
18
Senyor Carles Puigdomènech i Cantó: «No.»
Senyor Ramon Vilalta i Oliva: «Sí.»
Senyor Joan Maria Pujals i Vallvé: «No.»
Senyora Flora Vilalta i Sospedra: «Sí.»
Senyor Josep Maria Rañé i Blasco: «Sí.»
Senyor Vicenç Villatoro i Lamolla: «No.»
Senyor Lluís Miquel Recoder i Miralles: «No.»
Senyor Joan Viñas i Bona: «No.»
Senyor Pere Ribera i Guals: «No.»
Senyora Joaquima Alemany Roca: «No.»
Senyor Rafael Ribó i Massó: «Sí.»
Senyor Lluís Armet i Coma: «Sí.»
Senyor Joan Ridao i Martín: «Sí.»
Senyor Josep Grau i Seris: «No.»
Senyor Marcel Riera i Bou: «No.»
Senyor Pere Macias i Arau: «No.»
Senyor Joan Maria Roig i Grau: «No.»
Senyor Eduard Rius i Pey: «No.»
Senyor Joan Roma i Cunill: «Sí.»
Senyor Artur Mas i Gavarró: «No.»
Senyor Josep Rull i Andreu: «No.»
Senyor Jordi Pujol i Soley: «No.»
Senyor Joan Manuel Sabanza i March: «No.»
Senyor Isidre Gavín i Valls: «No.»
Senyor Antoni Sabaté i Ibarz: «Sí.»
Senyor Esteve Orriols i Sendra: «No.»
Senyor Josep Maria Salvatella i Suñer: «No.»
Senyor Ernest Benach i Pascual: «M’abstinc.»
Senyora Flora Sanabra i Villarroya: «No.»
Senyora Carme Valls Llobet: «Sí.»
Senyora Alícia Sánchez-Camacho i Pérez: «No.»
Senyora Maria Dolors Montserrat i Culleré: «No.»
Senyor Martí Sans i Pairutó: «Sí.»
Senyor Higini Clotas i Cierco: «Sí.»
Senyora Núria Segú i Ferré: «Sí.»
Senyor Joan Rigol i Roig: «No.»
Senyora Teresa Serra i Majem: «Sí.»
Senyor Domènec Sesmilo i Rius: «No.»
El president
Senyor Joan Horaci Simó i Burgués: «No.»
Alguna senyora diputada o algun senyor diputat dels
presents no ha estat cridat a la votació?
Senyor Josep Maria Simó i Huguet: «Sí.»
Passo, per tant, ara, al recompte de vots.
Senyor Daniel Sirera i Bellés: «No.»
(Es procedeix al recompte.)
Senyor Antoni Siurana i Zaragoza: «Sí.»
El resultat és el següent: han votat «sí» 55 diputats, han
votat «no» 68 diputats, s’han abstingut 12 diputats.
Senyor Xavier Soy i Soler: «No.»
Senyora Maria Concepció Tarruella i Tomàs: «No.»
Per tant, en no tenir la majoria requerida, que és la
majoria absoluta, ha sigut rebutjada aquesta Moció de
censura.
Senyora Montserrat Tura i Camafreita: «Sí.»
S’aixeca la sessió.
Senyor Josep Maria Vallès i Casadevall: «Sí.»
(Aplaudiments forts i perllongats.)
Senyor Joan Surroca i Sens: «Sí.»
Senyor Francesc Vendrell i Bayona: «No.»
Senyor Xavier Vendrell i Segura: «M’abstinc.»
Senyora Cristina Viader i Anfrons: «Sí.»
Senyor Pere Vigo i Sallent: «M’abstinc.»
PLE DEL PARLAMENT
La sessió s’aixeca a tres quarts de dotze del migdia i
onze minuts.
SESSIÓ NÚM. 42.3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de l'alternativa i debat parlamentari en la moció de censura al president de la Generalitat
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Transcripció del debat parlamentari en la presentació de la moció de censura al president Pujol i el seu Govern i la proposta del diputat Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Moció de censura
Parlament de Catalunya
Oposició
Pujol, Jordi, 1930-
Mas, Artur, 1956-
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-10-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf
1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef
PDF Text
Text
Diseurs de Pasqual Maragall
XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99
Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració
del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per
a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a
la projecció del futur.
Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una
legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i
seguiran ressonant les expectatives de canvi de la
majoria de la nostra ciutadania.
Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta
nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina
projecció futura li poden atribuir?
Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17
d'octubre, les forces que proposaven una ampliació
o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de
100000* vots més que les que no la proposaven.
Per a la majoria d'aquests votants, això no
significava un rebuig del que aquest Estatut ha
comportat per a la vida del país i de la seva gent en
les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat
<*~
—
-—-
molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és
i
�una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per
la dinàmica de la història accelerada d'aquest final
de segle.
Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut
hagi envellit prematurament: és la història la que ha
corregut més de pressa del que era previsible. I
l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És
el millor elogi que en podem fer.
D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements
nous a considerar. El més important d'ells ha estat
l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i
d'altres documents, com ara- la Carta Europea de
l'Autonomia local del Consell d'Europa.
Aquests documents són llei vigent a Espanya i per
tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en
les seves sentències. En ells es consagra una
renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre
eís diversos nivells de govern, i es consagra també
una indisimulada preferència per la proximitat en la
gestió dels afers públics.
El principi de subsidiarietat vol que el complement
del procés d'unió i integració sigui el de devolució i
acostament dels poders: la devolució és la penyora
que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny
quan no cal.
2
�És en aquest marc de principis que Catalunya
aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de
llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles
d'Espanya i d'Europa.
En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no
s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli
jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com
la Constitució.
Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem
après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats
W T à formació gradual de l'Europa unida i de la
nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a
interpretar amb una altra llum els textos legals.
Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos.
D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però
aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o
jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta
necessita explicitar les claus de la nova interpretació,
que és absolutament legítima i necessària desprès de
tot el que ha passat.
Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els
més grans ho poden valorar millor que els més
joves.
3
�Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més
joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment
passes endavant. Entorn de ja meitat de les
I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni
\ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys
tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis
fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si
volem saber quina cara hi posen els ciutadans.
Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els
faríem diferents. Però es evident que no ens podem
arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si
per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i
d'autonomia, fem-nos-hi forts.
El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els
jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord
amb els temps que vivim i les modificacions
puntuals que convinguin a aquesta interpretació.
M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on
l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la
» Constitució havien de ser una llista exhaustiva,
circumstanciada i prolixa de totes aquelles
competències que aquell Estat omnipotent perdria en
benefici de les autonomies i de la societat.
4
�Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó
20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara
Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix
resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir
quines són les coses que es quedaria l'Estat, les
poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les
moltes que deixaria anar i les circumstàncies i
condicions en què les deixaria. Això és el que s'està
fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona
part de la Constitució italiana.
Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat
el vell principi de que la societat és primer que
FEstat, primer que les administmdons_públiques.
Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari
respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i
en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la
substitueix.
Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un
bon gerent però que ha de ser un bon garant, una
bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si
cal, dels drets de la societat i dels individus enfront
dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata
tendència dels mercats i els grups socials al
monopoli i a la dominació.
El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu
preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada
5
�cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels
ciutadans millor.
I després en l'articulat afegeix que en virtut del
mateix principi, en tots aquells temes que no siguin
comunitaris la Unió només farà allò que els estats no
puguin fer millor.
Aquesta és una visió reductiva però interessant.
Reductiva en el sentit de que es limita a la relació
entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es
refereix genèricament a totes les relacions entre
governs i entre governs i ciutadans.
Però interessant perquè ens obre la via del que
haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat,
Generalitat i poders locals. ~
Tot això comportarà tres conseqüències:
—En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el
contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi
intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de
principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia
amb el nou moment que vivim.
—En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de
desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o
"substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries,
% * -
—
—
6
•
•
—
-
—
~
�especialment jeja matèrie&_d' organització del territori
uJeTàdministració pública catalana.
"
—Finalment, hem d'estar preparats a respondre de
les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja
configuració de l'Estat, en particular pel que es
refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels
territoris i a la formació de la voluntat política
éstâtâTdavant de tercers.
La diferència entre l'esperit amb que es van redactar
els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les
finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es
va utilitzar ja han estat aconseguides.
Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la
seva falta d'actualització seria un obstacle al
progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de
garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la
llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per
evitar que es converteixi en un fre per al nostre
progrés natural.
El món es fa mes complicat i alhora mes senzill.
Més complicat perquè progressivament anem
renunciant a la comoditat d'una organització política
amb un sol concepte central, la sobirania. I més
senzill perquè les distorsions produïdes per aquest
simplisme conceptual que ha dominat fins ara són
7
�tan importants que la seva flexibilització serà com
un alliberament.
Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de
participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges
de l'autogovern en direcció, no a un passat que no
pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant
nostre?
En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj.
sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a
Construir amb aquells que han mostrat la seva
disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi
podrem trobar tots.
Hem de contemplar també aquest tema a partir de
l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot
incidir aquesta situació en el procés que pretenem
engegar?
En aquest moment la sucursalitzacio més important
es produeix indirectament a través de la
impossibilitat de fer a Catalunya governs amb
majoria suficient sense aliances que limiten la seva
llibertat de moviments. I també pel fet que_el
nacionalisme català, que es accidentalista en matèria
de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva
capacitat de construir un marc polític català en la
necessitat que els partits centrals puguin tenir del
8
�recolzament nacionalista per formar majories de
govern a Madrid.
Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i
ha empobrit considerablement el panorama polític.
Però aquest escenari s'acaba.
El futur de Catalunya en llibertat consisteix també
en la participació activa de Catalunya en la nova
etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i
estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica
Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de
pobles diferents que es respecten i s'estimulen.
D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir,
diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa
en la construcció constant de la confiança, en ej.
diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional
d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera
peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan,
el Senat federal, on es formulen els compromisos i
els objectius compartits imprescindibles.
Poc a poc hem anat convencent a la força política
que ha estat l'eix i la columna vertebral de la
modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada
d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un
plantejament federal.
9
�Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única
solució a les seves legítimes aspiracions és un marc
de caràcter federal, amb el nom que sigui.
Això es el que nosaltres interpretem que els catalans
desitgen.
Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no
és factible pensar en un acord a Madrid que no
tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes
catalans hem demanat als nostres companys
espanyols que siguin conscients que nosaltres no
avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en
el sentit que des del nostre punt de vista convé als
interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que
tothom en tregui les conseqüències oportunes.
S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació
de la política catalana als problemes de la
governabilitat espanyola: els dos temes estan
relacionats.
Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si
Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que
li arriben Catalunya anirà malament per força,
perquè li mancarà motivació per a superar-se, li
mancarà auto-exigència - com ja ha passat en
diverses etapes de la nostra història.
10
�Aquest nou plantejament de les relacions
Catalunya/Espanya requereix temps, constància i
acords. Però requereix sobretot una Catalunya
autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions
socials, culturals i polítiques.
Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en
si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una
eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país.
En això vaig totalment d'acord amb el
M.H.President del Parlament i li reitero la meva
disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la
Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i
políticament dialogant que uns i altres hem imaginat
possible.
Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho.
Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa
per a que no es pugui parlar de tot això.
Els moments alhora dramàtics i expectants en que
celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre
Estatut ens mouen a pensar amb prudència però
també amb gran convicció que estem a prop
d'encetar la millor vintena de la nostra història
contemporània.
H
�Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que
vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci
valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les
renovades responsabilitats que li escauen.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-12-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Commemoracions
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 293
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1755/0000001383.pdf
e8b93a7824f2e423545a1d951e463df1
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 2
Primer període
Dilluns, 15 de desembre de 2003
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió plenària núm. 2, primera reunió
Í
N
D
E
X
Expressió
de reconeixença al M. H. Sr. Jordi Pujol i Soley (p. 3)
Debat
del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat
a la presidència de la Generalitat de Catalunya (tram. 201-00001/07) (p. 3)
��Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 2.1
La secretària primera
La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat
de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i la lletrada Sra. Casas i Gregorio.
«Presidència del Parlament.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat en
funcions, acompanyat del conseller en cap en funcions,
la consellera de Justícia i Interior en funcions, els consellers d’Economia i Finances, de Governació i Relacions
Institucionals en funcions, la consellera d’Ensenyament
en funcions, els consellers de Cultura, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, Indústria, Comerç i Turisme en funcions,
la consellera de Benestar i Família en funcions i els consellers de Medi Ambient i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació en funcions.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat del programa i votació d’investidura
del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07).
El president
S’obre la sessió.
Expressió de reconeixença al M. H. Sr.
Jordi Pujol i Soley
Permetin-me que adreci unes paraules de reconeixement, agraïment i afecte a la persona que, durant més
de vint-i-tres anys ininterromputs, ha sigut diputat
d’aquest Parlament i ha ostentat la més alta magistratura del nostre país.
El passat dia 5, en el meu primer discurs com a president del Parlament, deia que la política catalana comença una nova etapa en molts aspectes, però sobretot en
un de fonamental: la maduresa d’una societat i d’unes
institucions que han assumit amb responsabilitat i compromís el relleu d’una generació que ha estat clau en la
recuperació de la democràcia i de les nostres institucions d’autogovern.
En aquests moments històrics que estem vivint, crec que
és de justícia començar la sessió d’investidura del cent
vint-i-setè president de la Generalitat amb un reconeixement especial a la persona de Jordi Pujol, president de
Catalunya durant els darrers vint-i-tres anys, i que ha fet
del servei al poble català una norma de vida.
President Pujol, en nom propi i, alhora, crec que expressant el sentiment de tota la cambra, moltes gràcies per la
vostra dedicació.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07)
Prego a la secretària primera que doni lectura a la Resolució que proposa un candidat a la presidència de la
Generalitat.
SESSIÓ NÚM. 2.1
»D’acord amb l’article 50 de la Llei 3/1982, del 23 de
març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, i consultats els representants dels
partits i els grups polítics amb representació parlamentària, proposo a la cambra el diputat il·lustre senyor
Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència de la Generalitat.
»Palau del Parlament, 11 de desembre de 2003.
»Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de
Catalunya.»
El president
El candidat proposat, senyor Pasqual Maragall i Mira,
té la paraula, sense limitació de temps.
El candidat a la presidència de la Generalitat (Sr.
Pasqual Maragall i Mira)
Moltes gràcies, molt honorable senyor president. Enllaçant amb les seves paraules, jo sóc conscient de la immensa dosi de confiança, i quasi diria «de credulitat»,
que els catalans han manifestat –hem manifestat– envers el president Pujol. I ho dic jo, a qui ha tocat el difícil paper de posar límits a la credulitat i peròs a la
confiança –sense massa èxit, per cert.
Ara sóc també conscient –ho toco, ho veig– que el sol
fet que aquesta cambra sembli probable que m’atorgui
la seva confiança genera, ja ara –almenys de moment–,
una alenada d’adhesió popular, no sols per la meva
persona, sinó per aquelles persones que representen el
que en aquest moment el poble de Catalunya sap que és
l’alternativa que governarà.
Aquesta és la màgia de la democràcia, que és una deessa subtil, que canvia passions de lloc, d’allà on toca
amb la seva vareta. Però deessa filla –i aquest és el seu
avantatge, que és previsible– de dones i homes, nascuda de les urnes humils, de les minúscules i rebregades
paperetes de vot de milions de persones sense pretensions. I, per tant, sort mudable, que un dia apareix i fuig
l’endemà, per tornar més amiga que mai si els que hem
suportat o han suportat per un temps la seva distància,
la seva absència, ho han fet amb dignitat. I aquesta ha
estat, per mi, la lliçó de Jordi Pujol, potser la més profunda: haver mantingut ferm i dret un primer període
enormement convuls i difícil.
Jo sé que l’aura o el carisma de poder anirà perdent
virtuts protectores amb el temps; ho sé. És més: que la
nova Catalunya, més desinhibida, menys sagrada i
menys sacralitzadora, més arran de terra, que nosaltres
representem serà menys procliu a l’adoració i a l’himne enfervorit davant els líders del país. No diré: «Tant
se val»; però dic: «Ja m’agrada.» No em farà feliç, personalment feliç, ho sé; però serà signe d’un poble despert, serà signe d’un poble despert com avui, d’un poble que s’endinsa en un altre tipus de goig, diferent
del de la beatificació dels líders: el goig de la democràcia de debò, de la relativitat de tot, o de quasi tot,
perquè la Catalunya civil, crítica i oberta és l’únic
absolut, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
4
I em presento ara, molt honorable president, senyores
diputades i senyors diputats, davant de la cambra per
donar compliment a l’encàrrec de presentar la meva
candidatura com a president de la Generalitat i, en conseqüència, demanar la seva confiança; demanar la seva
confiança per encapçalar un nou govern, d’acord amb
el programa que els exposaré tot seguit.
Els ciutadans de Catalunya van decidir, el passat dia 16
de novembre, que no hi hagi un partit, un partit tot sol
en aquest nou Parlament, marcant el camí de la Generalitat. I els partits que avalen la meva candidatura han
actuat en conseqüència d’aquest fet. Han parlat, han
dialogat, han contrastat els programes, s’han reconegut,
els uns i els altres.
En aquest temps de passió política, de passió política
renovada per l’absència d’un guanyador clar, no ha
estat fàcil trobar espais d’acord, però els han trobat, els
hem trobat, i estem molt contents d’haver-los trobat, no
pas solament perquè satisfan objectius de legítima ambició personal –meus o dels altres líders polítics que
m’acompanyen, que els tenim–, sinó, sobretot, perquè
responen molt clarament a la voluntat de la ciutadania
tal com ha estat expressada.
Si estem contents del nostre pacte és, sobretot, perquè
respon amb profunditat al mandat del nostre poble.
Catalunya ens va dir: «Poseu-vos d’acord», i ens hem
posat d’acord. Catalunya ens va dir: «No vull que cap
partit tingui una força decisiva», i ens hem repartit la
força. Catalunya ens va dir: «Cediu», i hem cedit. Catalunya va votar a favor d’una entesa, i hem fet l’entesa.
El canvi serà històric, i ho serà perquè no respondrà
només a la proposta de canvi que el PSC va fer als electors, ni tampoc a la que proposava Esquerra Republicana de Catalunya, ni encara a la que proposava Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.
El canvi serà la suma de totes tres propostes, una suma
respectuosa amb els accents diversos, una suma que
afavoreix la inclusió, una suma que té, per damunt d’altres consideracions, la gràcia d’expressar una característica de Catalunya que a mi em sembla essencial, però
que fins ara no havia tingut ocasió de lluir: la nostra
fabulosa varietat, la nostra fabulosa varietat com a poble.
Ara hi ha tres maneres diferents de dibuixar el projecte català, que s’han acostat, no sense dificultats, i han
procurat superar les barreres que els separaven buscant
espais de trobada. Val a dir que la història comuna,
durant els anys que van des de 1930 fins avui, per part
dels antecessors, del tripartit d’esquerres i catalanista,
és plena d’encontres i desencontres, però s’hi pot llegir,
primer de la mà d’Esquerra Republicana; després, sota
el franquisme, de la mà del PSUC i del grup de Joan
Reventós i Raimon Obiols, i, en democràcia, de la mà
del PSC –finalment, PSC i Ciutadans pel Canvi–, una
línia prima –roja, per cert, ningú no ho dubta, roja i
daurada– que ha marcat el camí que duu fins aquí, fins
a aquest precís moment en què, per primer cop en quasi
setanta anys, les esquerres catalanistes venim a proposar a aquesta cambra, amb el màxim respecte, amb una
emoció que no podem negar, que no puc amagar jo en
aquest moment, la confiança de vostès, honorables
PLE DEL PARLAMENT
diputades i diputats, per governar Catalunya en els propers quatre anys.
Espero que n’obtindrem la confiança. Els acords a què
hem arribat en el si del tripartit de les esquerres catalanistes poden tenir avui al darrere, en aquesta cambra,
un suport tan majoritari com no s’havia vist des de la
investidura de 1984, fa quasi vint anys.
Aquest és el primer punt que vull remarcar: tenim una
gran força al darrere, un immens dipòsit de confiança
per part del poble. Milers i milers de catalans que ens
han votat, però també milers de catalans que no ens han
votat, demostren aquests dies una alegria incontenible,
no per haver guanyat, o no sols per haver guanyat en el
cas dels que ho han fet, sinó per haver participat en una
elecció en què el país ha tingut el coratge de canviar
amb rotunditat. I això és maduresa de país.
Aquest és ara un país políticament més complet. No dic
«un país complet»; altres canvis vindran. Un país més
complet, no idèntic a una determinada versió d’ell
mateix, que és perfectament honorable –tant ho és, que
ha regit els destins d’aquest país durant més de vint
anys–, però que n’és una versió, una sola versió, i, per
tant, no pot encabir tot el país, totes les seves interpretacions, totes les seves síntesis i totes les seves possibles
orientacions. No pot.
Ha nascut la possibilitat d’una altra majoria, que els
governants passin a l’oposició, i l’oposició, a governar.
Podem endinsar-nos en un dels camins més apassionants de la democràcia i del liberalisme clàssic: el del
relativisme polític, amb tot allò que té de positiu. I experimentarem el que altres ja coneixen i nosaltres encara no del tot.
Aquest no serà el govern d’un partit, sinó de tres, com
passa a la majoria dels països europeus –de dos o de
tres–: a Itàlia, a França, a Alemanya, a Bèlgica, que
tenen governs bipartits o de tres partits. Cap sorpresa,
doncs, cap novetat en aquest sentit; novetat en aquest
país.
Segon punt que vull destacar en l’inici de la meva compareixença: aquest govern buscarà l’acord amb els partits que no formen part d’aquesta majoria, que no formin majoria amb nosaltres. El buscarem en els temes
que transcendeixen l’estricte marc de la governació i
entren en el camp de les regles i dels principis que l’han
de regir. Senyores i senyors diputats, poden estar-ne
segurs; il·lustres diputats, poden estar-ne segurs: aquest
no serà, en els temes que he dit, el meu govern, serà el
govern de tot un poble tractant d’aconseguir, a través de
l’impuls dels nostres grups parlamentaris, l’acord nacional de totes les forces polítiques aquí representades
sobre els grans temes del país.
I haig de parlar d’una nova majoria, en primer lloc,
d’un nou govern. Em presento amb la convicció que es
donen les condicions per fer possible una nova majoria
parlamentària i, amb ella, un nou govern de Catalunya.
Les eleccions del passat 16 de novembre han propiciat, per primer cop des de l’any 1980, una majoria catalanista i d’esquerres, una majoria alternativa a la que
han protagonitzat les sis legislatures seguides del nostre autogovern recuperat, durant més de vint-i-tres
anys.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
5
Ha estat el meu propòsit i el dels socialistes catalans i
els Ciutadans pel Canvi fer possible que aquesta majoria electoral d’esquerres cristal·litzés en una sòlida majoria parlamentària. La coincidència en aquest propòsit amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb
Iniciativa Verds - Esquerra Alternativa fa possible el pas
que avui donem.
Catalunya ha manifestat la voluntat de canvi. Reconec
que no ha estat fàcil que nosaltres donéssim el pas endavant de l’Acord. La lectura que fèiem els socialistes
catalans dels resultats electorals no era l’única lectura
possible. Tots hem hagut de fer un esforç per acomodar
les expectatives a les realitats electorals.
Nosaltres mateixos, que vam oferir un canvi als electors, ens hem vist sorpresos per l’abast i per la complexitat de la resposta de la ciutadania.
És innegable la voluntat de canvi expressada a les urnes, però les expectatives de canvi de la societat catalana són més profundes i més exigents del que semblava. Ha estat una gran lliçó que ens han donat els electors,
i des de les ensenyances d’aquesta lliçó ens hem posat
a treballar per construir una nova majoria plural, unida
pel catalanisme d’esquerres.
Unida i plural, i per això més interessant, més rica d’accents propis, accents que, en voler-se mantenir, la fan
més ambiciosa i més exigent –no s’enganyin sobre
aquest punt. Hi trobaran escletxes, però hi trobaran virtuts, en aquesta pluralitat. En definitiva, una aliança
més representativa de la Catalunya d’avui.
I això no desdiu ni redueix el mèrit del resultat obtingut per Convergència i Unió i pel seu candidat. Sense
entrar en com, en els arguments i en els recursos emprats, s’ha de parar compte que un milió de ciutadans
–més d’un milió de ciutadans– els han seguit donant
recolzament. Ni podem ni volem menystenir aquesta
dada ni negar-li significació política. Són molts ciutadans, que representen una part imprescindible del projecte nacional de Catalunya, en sóc absolutament conscient i actuaré en conseqüència d’aquesta consciència,
però tenim una majoria legítima, plural i forta. No es
tracta tan sols d’una majoria política que es tradueixi en
una majoria parlamentària i en un nou govern, es tracta també d’una majoria social que es vegi plenament
representada i integrada en les institucions d’autogovern de Catalunya, que les faci plenament seves, que
trobi, en les seves polítiques, les respostes a les seves
aspiracions i a les seves necessitats.
No tinc cap mena de dubte sobre la plena legitimitat de
la proposta que presento al poble de Catalunya, en
aquest sentit. Compta amb un ampli recolzament electoral i espero que compti amb el recolzament parlamentari necessari. I aquesta és la legitimitat que comptes.
Hi ha una legitimitat històrica, però, i la vull reivindicar. Reivindico aquí, davant vostès i davant el poble de
Catalunya, la millor tradició del catalanisme, el que
nosaltres considerem la millor tradició del catalanisme;
però ho considerem sense dubtes, sabem que hi ha altres versions i hi ha altres consideracions. Per nosaltres
el millor catalanisme és el que representem, provinent
de la tradició del catalanisme de les esquerres, tan legítima, com a mínim, com la que ens ha governat fins ara
SESSIÓ NÚM. 2.1
–com a mínim! Només des de la ignorància del que ha
estat la història del poble de Catalunya durant el darrer
segle es pot pensar o defensar que les esquerres catalanes no tenen prou legitimitat per governar aquest país.
Només essent molt ignorant es pot pensar que no hi ha
legitimitat. S’ha acabat el temps en què hi havia qui
gosava repartir patents de catalanitat, s’ha acabat! Comença un nou temps, d’una catalanitat compartida i
d’una expressió plural de la ciutadania catalana.
Nosaltres ens reconeixem en una tradició, en un patrimoni comú, compartit per les esquerres catalanes, que
el pas del temps ha anat decantant. Ens reconeixem en
la tradició federalista de Pi –de Pi i Margall–, en el liberalisme democràtic d’Almirall, en el catalanisme ciutadà de Gabriel Alomar, en el socialisme humanista de
Rafael Campalans, en el federalisme nacional d’Antoni
Rovira i Virgili. Ens reconeixem en l’esperit i l’obra
dels presidents Macià i Companys, en la fidelitat del
president Irla i en la tenacitat i clarividència del president que ens va retornar la institució, Josep Tarradellas.
Déu n’hi do, l’empremta de les esquerres en la història
del catalanisme! Fem nostres –vull dir que assumim i
compartim– les tradicions polítiques d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Unió Socialista de Catalunya, del Bloc Obrer i Camperol, del Partit Socialista
Unificat de Catalunya, del sindicalisme llibertari.
Hem compartit experiències polítiques determinants,
amb ells i amb altres que van venir després, com l’Assemblea de Catalunya, que va sorgir de l’esquerra, i
com el Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas,
també compartit. Hem governat plegats amb Esquerra Republicana i amb Iniciativa - Verds molts ajuntaments de Catalunya, cada cop més. Hi han més ajuntaments governats per aquestes coalicions, en nombre,
començant per l’Ajuntament de Barcelona d’ençà de
l’abandó del pacte inicial, el Pacte de progrés, per part
de Convergència i Unió, ja fa molts anys. Hi ha més
ajuntaments governats per aquestes coalicions que no
pas per cap altra coalició. I, sobretot, el nombre d’habitants governats per aquestes coalicions d’esquerra catalanista és aclaparadorament superior al nombre d’habitants que no ho són, o que són governats –més ben
dit, governats– per unes altres coalicions.
És molt el que ens uneix. Sobre la base d’aquesta tradició compartida i de l’experiència política acumulada
constatem que és molt el que ens uneix; molt més del
que ens separa. Ens uneix la convicció que ara és el
moment del catalanisme ciutadà, democràtic, integrador. Ens uneix la voluntat de normalitzar la vida política catalana amb l’exercici de l’alternança en el govern
de la Generalitat. Ens uneix una visió de la Catalunya
d’avui, de les seves incerteses i de les seves esperances.
Ens uneix la determinació de passar a l’acció per respondre a aquestes incerteses i a les preguntes de la societat catalana. És l’hora de la proposta, és l’hora de
l’afirmació, és l’hora de les polítiques.
Ens uneix la il·lusió de fer de Catalunya un país de referència en polítiques socials d’habitatge, educació,
salut, seguretat. Aquesta és la principal de les il·lusions
que ens uneix: fer de Catalunya un país on el patriotisme estigui basat, justament, en la consciència, en el
coneixement i en el reconeixement per part dels que
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
6
habiten en aquesta terra, que, pel fet d’habitar-hi, pel fet
de ser-hi, són millors. Però que són millors en la seva
vida social, en la seva vida de cada dia. Ens uneix la
il·lusió –ho repeteixo– d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries del mateix esperit de país.
Ens uneix el propòsit de construir el més ampli consens
polític i social per a un nou estatut al servei d’aquests
objectius. I un nou finançament, al servei d’aquests objectius que he dit, que ha estat impossible en les darreres legislatures, quan ja era temps de fer-ho. Ens
uneix, en definitiva, senyores i senyors diputats, la
passió de posar-nos al servei de la ciutadania catalana per treballar amb empenta, amb il·lusió i amb rigor
pel progrés democràtic, nacional, econòmic i social
del nostre país.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa, l’etapa de més
unitat política que Catalunya ha viscut de 1980 ençà. I
voldria que les meves paraules aquí sonessin de nou
amb tot el seu sentit. Perquè les paraules el necessiten,
el sentit, i el país també. Perquè els darrers temps han
masegat massa els mots; molt, els mots. Perquè el discurs polític, la paraula «política» ha pujat molt de to i
de volum. Perquè acabem de passar uns mesos –i era
natural que fos així– en els quals no només s’ha abusat
del poder –això no era natural– per part d’uns quants,
en benefici propi, sinó que hi ha hagut una apropiació
indeguda dels mots. I ai d’aquell qui creu que en té
l’exclusiva!
Voldria, doncs, que el respecte que Catalunya mereix
comencés pel respecte i el bon ús de la paraula, el bon
ús de la paraula en aquesta cambra. Els últims anys han
estat anys malaguanyats en molts sentits; han estat
anys, si més no, enutjosos. Massa sovint ha semblat que
estàvem dominats per un diàleg de sords; no només
durant la campanya electoral –tant de bo només hagués
estat durant els quinze dies de campanya! No. Aquesta situació es va iniciar fa tres anys i s’ha perllongat
d’una manera –al meu mode de veure– absurda. La
manca de voluntat de diàleg i la incomprensió han estat instal·lades massa temps en la coalició conservadora que mantenia el Govern gràcies al suport del Partit
Popular.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa per voluntat i per
necessitat. Som en un moment històric transcendent:
Catalunya ha dit que volia un canvi; ho ha dit de manera rotunda, inapel·lable. Els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya han dit que volien més Catalunya i més progrés.
Hi ha molt per fer i estic convençut que serem capaços
de fer-ho. Hi ha tant per fer que el fet de ser més i ser
diversos esdevindrà un valor positiu i enriquidor i no
pas un impediment o un destorb per a la governança, tal
com CiU aquí i el PP a Madrid s’han apressat a predir.
Governar aquest país serà més complex perquè el moment històric que protagonitzem uns i altres és complex. Serà més apassionant perquè el moment és apassionant, però serà també immensament més gratificant
perquè els homes i dones de Catalunya seran més presents que mai en el govern, com deia abans, amb més
PLE DEL PARLAMENT
respecte per a tots, per a totes les sensibilitats i per a tots
els accents.
Hi ha un nou horitzó nacional possible. En aquesta
nova etapa que em proposo de presidir, Catalunya s’ha
de marcar un nou horitzó; un nou horitzó nacional,
ambiciós i possible, de progrés compartit i de reequilibri social i territorial. I és al servei d’aquest projecte
que jo em poso. Molt temps, massa temps, Catalunya
ha estat dirigida pensant que el cosmopolitisme personal del president ja representava la grandesa del país,
però en realitat aquesta virtut del president –que n’era–
feia el país més passiu, més espectador que actor. Jo
vull que Catalunya recobri el seu lloc motor i decisiu a
Espanya; econòmicament, sí, però políticament, també,
o més. I amb tanta o més força vull que trobi el seu lloc
a l’Europa dels pobles. Fa temps que m’escarrasso a
predicar-ho.
Molt temps, massa temps, Catalunya ha avançat a batzegades, refiant-se de la conjuntura i esperant caçar-les
al vol. El «caixa - cobri» i el «peix al cove» han estat
les grans divises nacionals. Pobre país! Coves foradats
i cobraments fallits pertot arreu. Això s’ha d’acabar. La
relació de Catalunya amb l’Estat no pot ser regida més
temps per refranys mercantils. Jo vull que Catalunya
formuli, defensi, lluiti per una proposta clara, compartida, unitària, pels temes de veritable interès nacional
davant el govern d’Espanya. Que la formuli i que l’exigeixi; que faci pedagogia fins on sigui necessari. I si en
un temps pacient i prudent no s’escolta la seva veu
unida, la veu unida de Catalunya, jo mateix demanaré
de comparèixer davant la cambra per explicar-los, a
vostès i al poble de Catalunya, on som i cap on crec que
caldrà anar. Ara en parlarem.
Molt temps, massa temps, a Catalunya s’ha confós persona i partit, partit i pàtria. Fins i tot s’ha pretès traspassar aquesta confusió com si fos una herència patrimonial. Mirin, jo no sóc Catalunya més que en una part
infinitesimal. Això sí, una part petita dotada d’una vocació inacabable d’ajuntar totes les parts en el dibuix
d’un projecte compartit per la majoria del poble, per la
gran majoria. Jo vull una Catalunya rica i plena, com
proclama el nostre himne, i per aconseguir-ho cal més
convicció raonada que fe caiguda del cel. Cal més generositat i cal més llibertat.
Comparteixo amb Josep-Lluís Carod la preocupació
per aquestes parets guixades amb l’equació reduccionista que pretén que Convergència i Unió i Esquerra
Republicana és igual a Catalunya. Després del que han
dit les urnes aquesta afirmació és miop, és agressiva i
és alarmant. O potser només era fruit del neguit –confiem-hi. Espero que els qui en compartien el sentit no
passin del neguit al ressentiment. Els socialistes no som
rancuniosos, tot i que no s’ha fet res per fer-nos oblidar
com se’ns va foragitar del temple amb insults i crits ara
farà vint anys. Dit i oblidat.
Molt temps, massa temps, Convergència i Unió ha tingut oportunitats, una rere l’altra, de dur a terme la transformació del país i les polítiques que els nous temps
exigeixen i no ho ha fet. No ho ha fet prou o no ho ha
fet prou bé. Per això demà farà un mes que la majoria
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya han donat el
seu suport a un conjunt de forces que duien un conjunt
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
7
de propostes que han acabat en un programa compartit. En aquest nou horitzó, que es va perfilar el dia 16 de
novembre, hem de definir quins són els nostres objectius, què hi veiem i què hi desitgem.
Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem. Veig i desitjo..., i quan dic que el tindrem vull dir que sé que el tindrem, i no ho sé per ciència infusa, ho sé perquè és raonable que el tinguem, no perquè l’estatut sigui raonable,
sinó que és raonable pensar que es donaran les condicions en què serà aprovat. I em penso que aquest és un
pensament que compartim molts, a totes dues bandes
d’aquesta cambra. Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem.
Veig i desitjo un nou sistema de finançament per poder
dur a terme les inversions i les polítiques que es marquen en el programa social en què hem treballat conjuntament, i l’aconseguirem. No de cop, no pas fàcilment, però ens en sortirem.
Veig i desitjo una nova organització territorial perquè
els territoris tinguin finalment veu pròpia, i la tindran,
tal com demana l’Estatut i no s’ha fet.
Veig i desitjo unes institucions més pròximes i més
transparents, i ho seran, ho poden ser.
Veig i desitjo un respecte i una atenció pel món rural que
defugi un paternalisme que li ha fet més mal que bé, i
canviarem paternalisme per respecte i per innovació.
Veig i desitjo oportunitats per a la gent emprenedora,
per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen
un teixit sobre què la nostra economia és possible; té
camp per córrer i l’hi aplanarem tant com sigui possible.
L’horitzó que tenim com a poble és ambiciós, és ample,
un horitzó esplèndid si sabem encaminar-nos-hi en els
propers anys, perquè el projecte que proposem als ciutadans de Catalunya avui no és només un projecte de
govern, és un projecte de futur. L’amic José Ramón
Rikalde deia un cop que el País Basc és una societat
amb un alt grau, molt alt grau, d’identitat i, alhora, amb
un grau mínim de vertebració. A Catalunya, i aquí rau
una de les diferències que ens afavoreixen, aquest grau
de vertebració és molt més alt i el govern que em proposo de presidir, si aquesta cambra em fa confiança,
encara el vol fer més sòlid i robust.
Perquè això sigui possible ens calen les eines adequades, la més important de les quals és, juntament amb el
finançament, sense cap mena de dubtes, l’estatut, un
nou estatut. Aquest ha de ser el primer dels grans
acords nacionals, senyores i senyors diputats. Més endavant, en parlar el programa de govern, m’hi referiré
de nou.
El nou estatut ha d’escriure, ha de descriure i fixar el
marc que Catalunya necessita en aquesta nova etapa. Jo
he dit que no vull presidir el govern de la protesta, sinó
el de la proposta, i la proposta més important que Catalunya farà a Espanya serà la del nou estatut, important
no només per al poble de Catalunya, sinó també per al
conjunt dels pobles d’Espanya.
L’estatut ha de servir abans de res per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i la igualtat entre els
SESSIÓ NÚM. 2.1
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. A la majoria
dels catalans no els interessaria l’estatut, ni el que tenim
ni el nou, si no suposés més progrés, més benestar i
més igualtat com a base d’aquest nou patriotisme que
jo els dic que pot néixer.
Senyores i senyors diputats, l’autèntic patriotisme, els
sentiments de pàtria més forts i més profunds, han nascut o de la resposta a una agressió exterior o de l’obtenció per a tothom de nous drets i d’una nova dignitat. El
segon tipus de patriotisme ha resultat més fort que el
primer; més fort, més resistent, més civil, més compartit, més republicà. És el cas del patriotisme francès, de
l’americà i, en certa mesura, del rus, fills de tres revolucions que van permetre als seus ciutadans no solament –no discutirem en què van acabar–..., dic que el
moment en què van néixer i que els fa encara existir
avui, aquests patriotismes..., van néixer fills de tres revolucions que van permetre als ciutadans no solament
de no ser envaïts i de vèncer les agressions, sinó de ferho sobre la base de l’orgull ciutadà, del ius solis, del
dret del terra, del sòl, de la dignitat conferida a tots els
habitants d’aquella terra pel fet de ser-hi, independentment del seu origen, del seu idioma, de la seva nissaga.
Aquesta ha estat la seva fortalesa.
Això és el que volem aconseguir a Catalunya. No dic
que no s’hagi avançat en aquest sentit durant els darrers
anys, fóra injust, s’hi ha avançat, però aquest projecte
ha quedat obstruït pel de l’equidistància, el tacticisme,
la desconfiança, la prudència excessiva, sota el paraigua de la identitat d’origen que tot ho cobreix i tot ho
justifica.
En aquesta línia, per mi l’important és entendre i aconseguir que l’estatut esdevingui una eina suficient per
donar resposta real i efectiva a les aspiracions dels ciutadans com a ciutadans. Bàsicament, en la millora de la
vida quotidiana de les persones, en la millora dels serveis públics que ho han de fer possible, en abordar la
inseguretat. L’estatut ha de servir..., la inseguretat al
carrer, als barris, a les escoles, al món laboral, a casa,
o per la salut o per la degradació dels serveis públics,
aquesta inseguretat creixent que conviu amb la major
riquesa que tenim, hi conviu, i, per tant, fragilitza la
ciutadania. L’estatut ha de servir per abordar amb valentia i seguretat el fenomen de la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que
grans proclames buscant demagògicament l’adhesió
electoral –a les quals durant un moment va semblar que
el nacionalisme català també es volia adherir, sortosament això no va prosperar–, davant, dic, d’un govern
central que no ha fet altra cosa que grans proclames
buscant demagògicament l’adhesió de la gent, el govern de la Generalitat necessita les eines i els recursos
per afrontar els problemes concrets que es produeixen
als barris de les nostres ciutats i als barris dels nostres
pobles, i la solució d’aquest problema no és la solució
de la conseqüència, és la solució de la causa de molts
dels problemes que tenim, i l’altra solució és una de
molt més difícilment abordable, com és el control efectiu dels fluxos d’immigrants, cosa a la qual els governs
que hem tingut, a Madrid i a Barcelona, ens han promès que realment hi posarien mans a l’obra i que ho
aconseguirien, però que no ho han aconseguit ni probaPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
8
blement ho aconseguiran, ni probablement ho aconseguirem, perquè és un fenomen que ens supera des del
moment de la inexistència de frontereres clares dintre
d’Europa.
La immigració no és un problema en si mateixa, ben al
contrari, però el problema, i gros, sorgeix si és mal gestionada, mal governada, mal limitada, també, mal explicada i mal entesa. Afortunadament, avui tenim, aquí,
en aquesta cambra, per primer cop, un diputat català
d’origen marroquí, que ajudarà aquesta cambra a encetar un diàleg que ja s’està donant en països en aquest
sentit més valents i més avançats que nosaltres.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979,
han permès el predomini d’un clima de tranquil·litat
democràtica, lloat per uns amb un excés de cofoisme i
criticat per altres amb un excés de rebentisme, però
l’experiència ens demostra que les nostres regles d’autogovern, les nostres institucions, poden millorar i han
de millorar molt. Descentralització, aproximació de les
institucions a la ciutadania, rendiment de comptes, rendiment de comptes dels poders públics, i Administració
de justícia són alguns dels terrenys en què podem millorar i millorarem.
Però nosaltres tenim una proposta catalana per a Espanya, abans ho he anunciat. Finalment, l’estatut que
volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els
pobles d’Espanya, ha de ser la renovació del pacte amb
tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per nosaltres, l’estatut és una opció lliurement assumida, és un
compromís clarament acceptat de participar en la gran
família dels pobles de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món. Sí, sí, «Espanya, nació de nacions», com
feia temps deien i després es va oblidar. L’estatut que
volem és una lliure declaració d’interdependència des
de la llibertat de decisió, interdependència, perquè som
conscients que avui més que mai ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa
història. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts.
I aquesta nova relació de Catalunya amb Espanya només es pot desenvolupar sota un rètol, el d’unió i llibertat, el vell rètol d’unió i llibertat. El nou estatut ha de ser
la proposta catalana per a Espanya, perquè l’estatut ha
d’anar d’acord amb una reforma constitucional, que ja
és inajornable. Si Catalunya deixa de provocar recels,
si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa
amb llibertat al mirall, si deixa de tenir por de la seva
riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir;
si el que impera és novament l’amenaça, el recel, el
ressentiment, la visió reduccionista, unitarista i rígida,
aleshores no anirem bé. I direu: «Quantes vegades no
he sentit aquestes paraules en aquesta cambra i fora
d’aquesta cambra, i per què aquesta vegada hauria de
ser diferent en els seus efectes, la formulació d’aquestes afirmacions, d’aquests judicis?» És difícil que jo ara
els convenci de per què és diferent, però a ningú de
vostès se’ls escapa que estem en un punt jo diria de noretorn, en el bon sentit de la paraula, de la història
d’aquest país. No-retorn endarrere, en un punt en què
forçosament haurem d’avançar junts endavant, amb
sacrificis, per descomptat, però avançar.
Sóc conscient que amb el Govern que avui té Espanya
i que representa l’Estat, el Govern del Partit Popular, el
PLE DEL PARLAMENT
nostre camí serà lent, feixuc i difícil. No els dic res de
nou si manifesto el meu desig i el meu convenciment
que en els propers mesos la situació variï substancialment en favor del nostre propòsit col·lectiu. Sé que si
aquest canvi es produeix, Catalunya pot tenir confiança i que si no es produeix el camí no serà planer, o no
serà tan planer, i necessitarem més cohesió i més empenta que mai.
M’atreviré, doncs, a fer, amb tot el respecte, un prec a
les diputades i diputats del Partit Popular en aquesta
cambra: si no es senten, ni de lluny, de la mateixa tradició política de la nova majoria que s’albira, comparteixen, com jo crec, amb nosaltres i amb tota la resta de
la cambra, l’aspiració d’un rol més important de Catalunya en l’Espanya plural i d’un rol més important de
Catalunya a Europa, menys que això encara, si comparteixen, si més no, la previsió dels problemes derivats de
l’existència d’aquesta nova majoria que sí que vol
aquest rol, que sí que el vol, en una Espanya governada pel partit a què dignament pertanyen, maldin per
aconseguir que el seu partit adopti posicions més reflexives i menys agressives, o altrament el drama està servit. Els ho dic mirant-los a la cara fit a fit, amb amistat,
amb el desig que entenguin la gravetat d’aquestes paraules, però també la invitació que representen.
Per la nostra banda, poden estar segurs que jo sóc conscient que les nostres paraules, les nostres actituds i, fins
i tot, els nostres accents, de vegades, poden contribuir
a asserenar o a enfurismar, en sóc conscient, segons
com ho fem, segons com ho diem, i em comprometo,
si la cambra m’atorga la seva confiança per presidir la
institució rectora d’aquest país, a moderar el debat amb
l’ull posat en el final d’aquesta història, que ens importa
a tots, que sé que ens importa a tots, en el final d’aquesta història i no en l’anècdota de cada dia, que hi militarà en contra.
Mirin, ja fa temps que he après, ja fa molt temps que he
après, a prescindir de les anècdotes, i això que algunes
couen, els ho ben asseguro, ja fa temps que he prescindit de donar-hi importància. Tanmateix, passi el que
passi, voldria que aquest objectiu nacional, el nou estatut, sortís d’aquesta cambra amb el suport, o, si més
no, el respecte, i espero que el suport, de tots, ho repeteixo, de tota la cambra. Vull que tots els diputats, tots,
es facin valedors d’un principi –i això va més enllà del
que els acabo de demanar, és una altra cosa, però igualment important–, vull que tots els diputats, tots, es facin valedors d’un principi: el principi de no-acceptació
de la callada por respuesta. Aquesta seria la pitjor resposta, perquè fóra la del menyspreu, i en això els catalans tenim la pell finíssima, molt fina; en sabem un niu,
de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, és
l’assignatura que coneixem millor, par coeur, que en
diuen els francesos, la tenim aquí.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. No es pot repetir el que ha succeït amb la Carta municipal de Barcelona, i no es repetirà. Fins i tot en dictadura la vam
tenir, aigualida, però la vam tenir, la Carta municipal;
aigualida, però vam tenir Carta municipal. I, en canvi,
ara, quan el Govern democràtic de Barcelona va començar a fer la Carta, que va ser l’any 1980, som a
l’any 2003 i encara no s’ha aprovat. La callada por
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
9
respuesta. És que el Govern espanyol encara no ha enviat a corts el..., a veure si m’explico!
passa a Suïssa, a veure si ens entenem: el que volem dir
és que tot el país sàpiga que té quatre idiomes.
Mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit. La Carta de Barcelona es
va aprovar en el seu moment a l’Ajuntament de Barcelona gràcies a l’existència, en aquell moment, d’un bon
clima, no sota la presidència en el Grup de Convergència d’Artur Mas, sinó per part de Miquel Roca, una
cosa que havien començat amb el senyor Ramon Trias
Fargas, també de comú acord, quan estava en el seu
paper de cap de l’oposició. Es va aprovar, es va enviar
al Parlament de Catalunya, es va aprovar ràpidament
en el Parlament de Catalunya, va anar a Madrid i han
passat pràcticament vuit anys. O sigui, aquests vint
anys s’han format de quatre de feina, vuit d’espera, vuit
d’espera interior a l’Ajuntament de Barcelona per arribar a un acord, i vuit més d’espera perquè el Govern de
Madrid ni tan sols ho ha enviat al Ple del Parlament.
I volem un nou paper de Catalunya a Europa. Catalunya vol ser activa a Europa i al món. I això també ho ha
de reconèixer el nou estatut –també més endavant m’hi
referiré. Catalunya vol que l’Europa federal sigui també
l’Europa de les regions, l’Europa dels pobles, que vol
dir una Europa més propera i més democràtica. Catalunya vol participar i ha de poder participar en els afers
europeus directament en l’àmbit de les seves competències i indirectament amb la resta de les comunitats espanyoles en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa
en l’àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. Han passat
vint anys des que van començar a fer-ne els treballs, vint
anys, i els ben asseguro –els ben asseguro– que aquest
país no està en condicions no només d’acceptar això,
sinó, sobretot, de ni imaginar que comenci el camí de
l’estatut sota aquesta bandera d’indeterminació, sota
aquesta predicció d’una possibilitat de no arribar mai al
final. Hem de tenir garanties –i això els ho demano fermament, fervorosament– que el camí no es tancarà.
Catalunya treballarà per l’Espanya plural; Catalunya
vol una Espanya plural que consideri realment les institucions d’autogovern de les seves nacionalitats i regions com a estat, amb un senat que representi i que expressi aquesta pluralitat. Catalunya vol una Espanya
plural que defensi i promogui, com una riquesa irrenunciable, totes les llengües i cultures. És l’Estat qui ha
de defensar el català! Per obligació constitucional! No
és que la Generalitat no ho hagi de fer, és clar que ho
ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans
només els que defensen allò que és seu perquè és seu.
Nosaltres ho defensem perquè és nostre, però nosaltres
exigim a l’Estat en el qual estem que, puix que la Constitució d’aquest Estat diu que aquests idiomes són cooficials, ni que sigui en els territoris en els quals es
parla, en faci, d’aquesta pluralitat, bandera. No serà
possible sinó que els catalans diguem una cosa que és
ben evident, i que tots compartim, que és que el castellà és una enorme riquesa que tenim a les mans, el castellà, que va ser la llengua que se’ns va voler imposar
per llei, per decret, amb violència, si més no intel·lectual en molts casos, i física, de vegades. Aquell idioma
és avui percebut i reconegut per la majoria dels catalans
com una fantàstica arma a les seves mans.
Però, com podria Catalunya dir i fer en aquest terreny,
si Espanya, que té posada a la Constitució el reconeixement de la pluralitat lingüística, no l’aplica, no la defensa? La considera un tema menor, un tema que..., en
fi, com una variant. No fa que en els seus passaports,
DNI... Hi comença a ser –hi comença a ser–, però hi ha
d’haver a tot Espanya consciència d’això. Quan nosaltres diem: «Proclamació de la cooficialitat del català a
tot Espanya», no estem volent dir que se’ns entengui
quan arribem a Andalusia i parlem català. No, ja s’entén que no és això, sinó..., el que volem dir és el que
SESSIÓ NÚM. 2.1
En definitiva, en els objectius de disposar d’un nou estatut i de modificar les relacions entre Catalunya, Espanya i Europa, vulguin veure-hi, senyores diputades,
senyors diputats, el símbol de l’ambició de la nova etapa que ara encetem. Més endavant, quan els exposi el
programa de govern, insistiré –ara mateix– sobre els
continguts i el procediment que proposo per arribar-hi.
El programa que presento a la seva consideració, senyores diputades i senyors diputats, és el resultat d’un
procés de diàleg i de negociació intens, rigorós i ambiciós, protagonitzat per les tres forces polítiques que
representen en aquesta cambra el catalanisme i les esquerres: l’Acord per un govern catalanista i d’esquerres.
Aquest Acord programàtic ha estat signat i ha estat presentat en públic. És un pacte transparent. És un document públic. És un compromís que les tres forces polítiques del nou govern hem assumit davant la societat
catalana i que, davant de vostès, senyores diputades i
senyors diputats, ens comprometem a fer realitat.
Si hagués de definir breument el contingut d’aquest
meticulós document programàtic, que no els el llegiré
tot sencer –tractaré d’espigolar les coses que realment
en són més definitòries, en tindran tots a la seva disposició la versió completa, impresa, estudiable, criticable–, si els hagués de definir, dic, breument el contingut
i resumir, ho faria dient-los que tenim quatre objectius
de progrés –quatre grans objectius de progrés– i un
compromís d’equilibri.
Aquest programa ens marca el camí del progrés nacional, del progrés democràtic, del progrés social i econòmic, del progrés cultural i educatiu, i ens fixa un
compromís d’equilibri territorial i ambiental.
Progrés nacional: més i millor autogovern. Començaré aquesta exposició programàtica per les propostes
relatives al progrés nacional de Catalunya.
Primer objectiu: defensar, eixamplar i perfeccionar
l’autogovern de Catalunya és avui un objectiu nacional
àmpliament compartit entre les forces polítiques representades en aquest Parlament, totes, i especialment per
les que responen a un sentiment social majoritari en la
societat catalana.
Els proposo un procediment, doncs, per arribar-hi. El
progrés del nostre autogovern no és possible ni serà
possible des d’un plantejament de part: requereix forPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
10
jar una voluntat col·lectiva decidida, àmplia, que expressi un estat d’ànim nacional, com el que Catalunya
ha viscut en els moments decisius de la seva història.
D’acord amb aquesta convicció, el govern impulsarà de
manera immediata un acord nacional sobre l’autogovern i el finançament, que incorpori totes les forces
polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, per elaborar
un nou estatut i adoptar un nou sistema de finançament.
A la vegada, impulsarà un procés de sensibilització i de
compromís cívic per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora d’autogovern i l’adopció del nou
estatut.
Al Parlament es constituirà la Ponència conjunta de tots
els grups –és previsible que sigui així, molt honorable
senyor president, en cas que vagi endavant la nostra
proposta–, encarregada, dic, aquesta Ponència d’elaborar el projecte d’un nou estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La Ponència obrirà un procés de consulta amb
entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil.
En la tramitació parlamentària, les forces polítiques de
la majoria s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels
textos compti, en la cambra catalana, amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputades i
diputats, com a expressió d’un acord nacional, per això
en diem «Acord nacional».
El projecte de nou estatut aprovat pel Parlament serà
tramès a les Corts Generals abans de la primavera de
l’any 2005, preferentment abans del final de l’any 2004
–no és pas impossible–, i el procés de la seva elaboració culminarà amb la convocatòria del preceptiu referèndum.
Simultàniament al procés de tramitació parlamentària,
les forces polítiques de la majoria es comprometen a
convidar els ajuntaments, altres ens locals i entitats
públiques i privades a expressar la seva implicació i
presa de posició a la proposta parlamentària, com també les forces de la majoria es comprometen a impulsar
totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb
les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la
seva societat civil.
En cas de dilació –i atenció a les paraules estrictes–, en
cas de dilació indeguda... Ja n’hem parlat, ja hem donat exemples del que això representa. En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no-presa en consideració, en cas d’impugnació o inadequació substantiva
del resultat final en la proposta aprovada a Catalunya,
que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se,
mitjançant un procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància, sempre dintre de la legalitat,
i sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. (Remor de veus.)
Quina és la proposta? Sense cap voluntat de condicionar el resultat final de la proposta de millora de l’autogovern que pugui sortir d’aquesta cambra, crec obligat
d’avançar les línies mestres compartides per les forces
de la majoria: consideració constitucional de la GenePLE DEL PARLAMENT
ralitat com a estat –traduït al castellà, como estado, no
como un estado; redefinició de l’àmbit competencial de
la Generalitat; presència de la Generalitat en la Unió
Europea i en els organismes internacionals; col·laboració entre la Generalitat i els governs locals, i millora,
evidentment, del finançament autonòmic.
Primer, en el camp de la consideració de la Generalitat
com a estat, ens proposem traduir en realitats positives
els principis inspiradors del pacte constitucional de
1978: el principi que converteix les institucions d’autogovern en estat, el principi de la plurinacionalitat i el
principi d’autonomia en l’exercici competencial i en la
configuració institucional. Quan faci falta promourem
que el Parlament de Catalunya faci ús, que el té, del seu
dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts Generals.
Com a exemples més rellevants, vull esmentar-ne quatre: primer, proposo la revisió de les competències,
composició i elecció del Senat. Proposo que aquesta
cambra proposi convertir-lo en cambra de representació efectiva de les comunitats autònomes i de la seva
participació en la formació de la voluntat estatal, i com
a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i
plurilingüístic de l’Estat, tal com volia la Constitució,
en el seu article 69.1, i tal com la mateixa Constitució
no podia desenvolupar del tot en la mesura que les comunitats autònomes justament no existien encara, eren
preautonomies, algunes autonomies, però encara en
faltaven unes quantes. El país encara no estava definit
en autonomies; els subjectes del Senat, que s’estava
creant, no existien i es va fer provincial. Això és el primer que s’ha de canviar.
Segon, proposo la reforma de la legislació sobre l’Administració de justícia per adaptar-ne l’estructura a la
naturalesa composta de l’Estat, de manera que s’atribueixin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les
funcions de Tribunal de Cassació, per resoldre, en darrera instància, els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció. Sens perjudici, evidentment,
del recurs de cassació de doctrina –ho hem dit sempre.
Tercer..., del recurs d’unificació de doctrina, que és
aquell recurs en virtut del qual un ciutadà de qualsevol
comunitat autònoma pot demanar la millor justícia feta
en una altra autonomia per a la seva causa.
Tercer. Promoure la intervenció de la Generalitat en la
designació dels membres d’institucions generals de
l’Estat: Tribunal Constitucional, Consell General del
Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social.
I quart, impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat per a convertir-la progressivament en única Administració responsable de les competències autonòmiques
i estatals, mitjançant les previsions de l’article 150 de la
Constitució espanyola –crec que és el 150.2, si no ho
recordo malament– i la modificació necessària de la
LOFAGE.
El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels
seus aspectes simbòlics i culturals requereix iniciatives
que assegurin el reconeixement, la protecció i el foment
de la llengua i la cultura catalanes per part de l’Estat en
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
11
els àmbits educatiu, legal, administratiu, esportiu, comercial, audiovisual i internacional.
Segon, pel que fa a la redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat, proposem treballar en quatre direccions: completar el desplegament normatiu de l’Estatut,
aprovant lleis en matèries de competència reconeguda i
no abordada fins ara –educació, recerca, família, règim
electoral; assumir competències executives, bé per la
via de completar els traspassos pendents, bé per la via
d’unificar l’atenció administrativa al ciutadà; recuperar
–molt important en aquest punt– l’assumpció del comandament i la coordinació de totes les forces i cossos
de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de
Catalunya; recuperar el repartiment competencial potencialment incorporat en la Constitució i en l’Estatut,
i ampliar les competències estatutàries, sigui per la incorporació al nou estatut de les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut del 79, policia de trànsit, mitjans de comunicació públics... –ja
saben que en l’Estatut TV3 és encara una filial de la
televisió de l’Estat–, sigui per la definició de noves
competències legislatives i/o executives de la Generalitat.
Tercer. Les propostes més rellevants relatives a la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l’àmbit internacional, ho resumiré molt: garantir la participació de la Generalitat i de les altres comunitats en la
formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries; exercir per delegació estatal la representació
espanyola en les institucions de la Unió, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb
l’article 203 del Tractat de la Unió. I que no se’ns digui, com se’ns diu de vegades, que hi ha un informe
molt interessant del Ministeri d’Administracions Públiques, que diu: «No, no poden representar» –diu– «perquè els alemanys ho fan.» Sí, els alemanys, quan hi ha
un tema de Consell de Ministres de Cultura Europea, hi
va un Land. Diu: «Els catalans no hi podrien anar.»
Diu: «Per què no?» Diu: «Oh!, és que els alemanys són
un sistema uniforme...» I diu el Ministeri –l’informe
interior del Ministeri mai publicat, em penso, però que
jo el tinc–, diu: «És que Espanya és un sistema asimètric.» De manera que, com que és asimètric, unes autonomies no poden representar unes altres. Té gràcia,
l’argument, té bastanta gràcia.
En tot cas, asimètric o no asimètric, Catalunya ha de
poder representar l’Estat, com passa en altres països
de tall federal a Europa, en les matèries que són de la
seva competència exclusiva; exercir, doncs, aquesta delegació estatal; assumir de forma plena, per part de la
Generalitat, l’execució del dret comunitari, és a dir,
la seva transposició al dret intern en l’àmbit de les seves competències, tal com s’estableix en l’article 27.3
de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Promoure la presència de la Generalitat en organismes
que accepten la participació d’entitats subestatals. Es
parla sempre, en aquest sentit, i com a exemple, de la
Unesco.
Quart. Col·laboració entre la Generalitat i els governs
locals. Traspassar als ajuntaments determinades competències en matèries d’educació, habitatge, immigraSESSIÓ NÚM. 2.1
ció, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives amb les condicions i amb el
finançament necessaris per exercir-les adequadament.
Augmentar el Fons de cooperació local de Catalunya
per millorar aquest finançament. Impulsar mesures per
aconseguir uns consells comarcals més municipalistes,
amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions
de suplències, assistència i cooperació. Reconèixer els
alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis.
I cinquè. Dotar la Generalitat d’un sistema de finançament satisfactori, que es concreta en els següents punts:
Primer. La revisió de l’Acord de finançament actual a
partir de la tasca de la Comissió Mixta de Valoracions
Estat - Generalitat, establerta a l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació. I no només de
negociació, de negociació i d’aprovació de les relacions
fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern
central. L’Acord al qual es va arribar, el famós Acord al
qual es va arribar, fa ja un parell d’anys, no és un camí
que puguem respectar..., en fi, no és un camí que puguem seguir, si no és que volem no avançar.
Dos. La Generalitat crearà l’agència tributària de Catalunya, responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’agència establirà mecanismes, formes de coordinació i de consorciació que
calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Anualment el govern de Catalunya publicarà un
informe sobre els fluxos econòmics, distingint entre
l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat
i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. A veure si comencem a
saber de quines xifres parlem, i no només els entesos,
sinó l’opinió en general.
Tres. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya: IRPF, IVA, societats
–el més problemàtic, societats–, especials i altres. Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i de capacitat normativa.
Quatre. Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en
aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents
en les comunitats autònomes forals. Ho torno a repetir:
els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a
equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació
dels sistemes de concert.
Cinquè. Els ingressos disponibles per la Generalitat per
a la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que
estableix l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos
per cap, rectificats, aquests ingressos per capita, per
tres factors que hi incideixen d’una forma determinant:
costos diferencials, nivell efectiu de necessitats i factors
demogràfics, inclòs el factor migratori, sense les quals
qualificacions la justícia podria..., en fi, aquell criteri
que és just podria esdevenir injust. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres
d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats des d’altres comunitats autònomes.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
12
Sisè. Les inversions en infraestructures de l’Estat. La
inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es
fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del
producte interior brut, tenint en compte la compensació
apropiada pels dèficits acumulats. Això no pot ser any
per any –això no pot ser any per any–; hi han anys en
què hi ha una gran inversió: l’any 91 va ser, i moltíssim,
un dels anys en què Catalunya va rebre més inversió per
part de l’Estat, respecte d’altres comunitats autònomes,
i ha tornat a passar amb l’arribada de l’AVE a Lleida.
Imagineu quan arribi a Barcelona. Segurament... –si és
que ho podem imaginar–, segurament per a l’aplicació
d’aquesta proposta serà necessari prendre períodes plurianuals i crear una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. Els ho dic perquè
l’altre dia a Lleida em deien que les inversions a Lleida, de l’Estat, en el pressupost per a l’any que ve, les
que estan previstes, són menys de la meitat que les de
l’any passat. Mentre que nosaltres en el nostre programa tenim suposat..., en el nostre programa de futur tenim suposat que els 700.000 milions d’inversions que
es fan cada any, 400.000 per part de l’Estat, 300.000
per part de la Generalitat, es mantenen, que s’han de
mantenir.
Ara bé, hem de dir, a Lleida i a Barcelona i a Tarragona i a totes les vegueries, el dia que es creïn, i a Girona,
per descomptat, el còmput s’ha de fer plurianual; és
evident que si un any s’ha fet una gran inversió en
aquella demarcació, l’any següent, tot i que es mantingui, com estic demanant, el conjunt de la inversió de
l’Estat en els territoris de Catalunya, és evident que en
cada un dels territoris això no podrà ser veritat, si no és
en un període estadístic més llarg.
Set. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les
altres comunitats de l’Estat de manera que els serveis
prestats per les diferents comunitats autònomes als seus
ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un
esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç
de solidaritat, es computarà com a contribució de l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagat per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola per aquests conceptes. No passin pena,
que, aquest text, el tindran tots en sortir d’aquesta sessió i, per tant, el podran analitzar amb lupa. Té la seva
complexitat. Aquells que hi estan avesats ho han entès
perfectament; pels altres, jo crec que la lectura serà
suficient. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar-ne els
efectes.
Vuitè. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre
avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de
renda relativa similar en altres països europeus. Aquest
és el punt de comparació en què finalment el tripartit
d’esquerres catalanista ha decidit fixar-se com a punt de
referència.
El govern es compromet a la publicació i actualització
anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya
així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. No
creiem, com va dir una vegada el vicepresident del
Govern espanyol, «que publicando los datos se enconaPLE DEL PARLAMENT
rían los ánimos». Los ánimos se enconan, señor vicepresidente, cuando los datos no existen, i quan les dades no existeixen tothom pot dir-hi la seva, i aleshores
el primer enconamiento consisteix en el fet que les xifres que surten, probablement, per una banda i per una
altra, no són veritat. Transparència fiscal, transparències de les balances fiscals. A Alemanya cada any es publiquen i les discussions que hi han entre les regions,
públicament, admeses, en el Senat, per descomptat, i en
els diaris, són d’alt volum –d’alt volum. Tenen una gran
càrrega simbòlica i hi han sentiments al darrere, hi han
interessos al darrere, però si no hi ha aquesta transparència i aquest debat, Catalunya no guanyarà, i Catalunya vol guanyar i guanyarà aquesta vegada, i vol fer-ho
amb la paraula, vol fer-ho amb les dades, no a base
d’acords hàbils, de tapadillo, d’acords que s’aconsegueixin a canvi de no sé què i d’altres coses en altres
terrenys. No, no, no: transparència primer de tot, aquesta és la primera de les exigències de Catalunya. Per
què? Perquè Catalunya sap que la transparència li donarà la raó. No ens donaran la raó en tot, en totes les
nostres peticions, probablement, i potser haurem de
reconèixer que en algun punt d’aquests que he dit ens
hem equivocat. Tant de bo poguéssim reconèixer que
ens hem equivocat en alguna cosa i abandonar la sensació impossible de suportar més que tenim de tenir la
raó, que no ens la donen i que estem embarcats en un
barco sord, en un barco de sords, en el qual aleshores
evidentment que no voldríem anar –evidentment que
no hi voldríem anar. Però nosaltres sabem que la sordesa és curable, i farem tot el possible –farem tot el
possible– perquè això canviï. Molts catalans diran:
«Aquests s’estan embarcant en un viatge difícil.» I tant
que és difícil aquest viatge! Però vostès ho saben tan bé
com nosaltres –vostès ho saben tan bé com nosaltres. Si
hi posem tots de la nostra part, si també vostès, diputats
i diputades del Partit Popular ho fan, la nostra causa
avançarà.
El segon punt del nostre programa de reformes és el
programa de reformes cap al progrés democràtic. No
em vull allargar més i, per tant, els remeto a un text que
és extensíssim, des del meu punt de vista molt interessant, i del qual només espigolaré un parell de coses que
no poden deixar de ser dites en aquesta sessió.
Aquesta proposta afecta la regulació del president de la
Generalitat, del govern i del conseller en cap. Vostès
saben... Farem una llei del govern que reguli la figura
del conseller en cap i l’organització de l’executiu. Vostès saben que nosaltres hem tingut en aquesta darrera
legislatura un conseller en cap, però no la llei del conseller en cap, i no dintre de la llei que hi ha d’organització, és a dir, la Llei del Parlament, el president i el
consell executiu, que preveu una delegació temporal
que està clarament dibuixada per a casos de malaltia, de
viatge, en fi, de períodes potser una mica més llargs.
No; hem creat..., és a dir, hem buidat totes les competències de la Presidència, totes, per decret, sense llei, a
favor d’una conselleria en cap que estava entesa en la
Llei com a temporal. La temporalitat pot durar fins al
final... Home!, segurament pot durar fins al final, però
aleshores ja no és temporalitat, i, per tant, fem una llei,
i la farem, una llei del govern que reguli la figura del
conseller en cap i l’organització de l’executiu.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
13
I la reforma de la Llei 3/82 per limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat i establir una
durada temporal màxima de l’exercici del càrrec.
Amb relació al Parlament, es proposa impulsar la reforma del Reglament per agilitar els seus procediments,
incrementar la freqüència de les sessions plenàries, tot
i reduint-ne la durada, facilitar les funcions d’impuls,
control, participació especial i expressió del pluralisme
polític.
Vull significar especialment dues propostes a incorporar: la creació d’una oficina pressupostària en el Parlament i el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels
candidats a ocupar determinats càrrecs públics per tal
d’examinar-ne la idoneïtat.
I, per impulsar la participació ciutadana, reformar la
Llei 2/95, d’iniciativa legislativa popular, per facilitar
una major participació de la ciutadania en el procés
legislatiu, com promoure les iniciatives necessàries per
tal que la Generalitat assumeixi competències en la
realització de referèndums i de consultes populars directes, i reguli altres formes de participació. Els organismes consultius i fiscalitzadors han de ser objecte
d’adaptacions per tal de facilitar l’exercici de les seves
funcions.
I per acabar aquest capítol faré una menció especial a
la política de mitjans de comunicació audiovisuals.
Ampliar les competències del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva
l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema
audiovisual. Elaborar i aprovar la llei catalana de l’audiovisual que vam voler fer i no vam poder, llei que
definirà la missió de servei públic de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, que delimitarà amb
precisió l’espai comunicacional privat i públic, que regularà la ràdio i la televisió locals i els mitjans comunitaris, i que proporcionarà, donarà seguretat jurídica
en tots aquests sectors, que no la tenen, que estan sempre a l’última pregunta de l’últim decret, quin dia es
publicarà, i que proporcionarà garanties respecte als
drets bàsics que afecten els professionals de la informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels
mitjans.
Per últim, reformar la Llei de creació de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació, de manera que
se n’asseguri la independència i la professionalitat i la
dels seus mitjans respecte del govern, tot modificant
la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció
dels directius, i fixant els objectius.
En regeneració democràtica, creiem que la Sindicatura de Comptes no ha estat ben tractada i que el seu prestigi se n’ha ressentit. Cal reforçar-la, cal prestigiar-la. I
es crearà en el seu si una oficina destinada a preservar
la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, i especialitzada, aquesta oficina, en les pràctiques
irregulars en les concessions i en les contractacions de
béns i serveis del sector públic, tema aquest, com vostès saben, no menor.
Vull anar acabant, senyores i senyors diputats, i vull ferho amb l’expressió de la confiança que tot allò –que
SESSIÓ NÚM. 2.1
n’hi ha molt– que pot ser discutit en aquesta sessió
d’investidura i que ho serà en els mesos que vindran
serà posat a la seva disposició, per escrit, tal com cal,
perquè puguin fer-ne les seves anotacions i demà les
seves intervencions, i en el futur també amb tota calma.
Però no vull acabar sense un compromís personal –fins
aquí ha estat l’exposició per força resumida, per força
escapçada en alguns aspectes de les principals línies del
programa fruit del pacte per un govern catalanista i
d’esquerres, un programa que ha de permetre el progrés
en l’autogovern, el progrés nacional, el progrés econòmic i social, el progrés cultural i educatiu, i l’equilibri
territorial i ambiental de Catalunya–, el meu compromís personal i de futur.
Tenim molta feina per fer, com podeu veure, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, i amb aquestes pinzellades només n’he descrit els aspectes cardinals, i no tots. Espero que tots vostès, a la feina de
construcció de Catalunya que avui recomencem, hi
contribueixin amb un esforç honest, constant i responsable. Els necessitarem a tots, senyores i senyors diputats, i a tots prometo respectar en tant que portadors
d’un mandat democràtic. Dels que votaran la meva investidura presidencial, n’espero el suport, el treball reflexiu, la col·laboració il·lusionada i creativa, i de tots els
que des d’una posició distant la rebutgin, n’espero la
crítica intel·ligent i el control severíssim, n’estic segur,
virtuts sense les quals una democràcia perdria la raó de
ser. Dels opositors també n’espero, a més, una mà dialogant, un pont obert a la reflexió comuna, una via que
porti el consens sobre les qüestions bàsiques, i em penso que les hem distingit. Sense consens sobre els afers
i les qüestions essencials el país se’n podria anar en
orris.
No demano peixet, demano crítica, però demano també visió panoràmica, visió general. Molts dels objectius
que des de la meva presidència em proposo d’empènyer, i especialment la reforma de l’Estatut, formaven
part en l’anterior legislatura d’un marc bàsic d’acord,
un marc que abraçava el 50 per cent d’aquesta cambra
i que ara abastarà més del 80 per cent; no el malmetem
amb tacticismes, amb jocs de calendari o amb equívocs
paralitzadors, perquè decebríem tots.
L’estatut nou ha de servir per governar millor en les
futures legislatures, les presideixi qui les presideixi.
L’estatut no és per a quatre anys, no malmetem l’oportunitat històrica de reformar-lo, no hi juguem, m’ho
demano a mi mateix i els ho demano a tots vostès.
Els diversos partits que conformen la previsible majoria d’aquesta cambra volem anar molt més enllà del
programa bàsic de govern que avui he esbossat, i encara només parcialment. Aspirem a expressar sobretot un
sentiment nou: el d’un catalanisme que reconeix la seva
pluralitat.
Per formar govern es reconeixen, s’amollen i es complementen uns grups polítics que tenen cada un d’ells
la seva història, que han fet en els últims anys experiències distintes, que no coincideixen fil per randa en el
diagnòstic de totes i cadascuna de les qüestions d’aquest
país, que tenen objectius finals prou diferents o camins
que tenen objectius diferents o camins que en algun
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
14
punt poden ser diferents per arribar a objectius comuns,
l’objectiu comú d’una ciutadania justa, rica i plena.
Però precisament perquè no som iguals podem oferir
una resposta basada en el diàleg, més pròxima a la realitat catalana. Vet aquí, vet aquí el sentiment que expressem: el d’una catalanitat diversa i dialogant, civil i
cordial, oberta a la diferència i disposada a fer-ho tot
per salvar el bé més preciós que és la unitat civil.
tats, la que ha creat, almenys per ara, un distanciament
aparent, ja previsible durant la campanya electoral, vull
dir dins de les dretes. Però encara que s’ajuntessin les
dretes catalanes ara no farien el pes, de lluny. En l’anterior legislatura la dreta guanyava l’esquerra per un. El
mal resultat de la seva majoria ha fet que en aquesta l’esquerra guanyi clarament la dreta, 74 a 61, i pugui governar amb més comoditat i menys renúncies, evidentment.
No hi ha unitat sense diàleg, no hi ha unitat sense barreja, és a dir, no hi ha unitat que valgui. Potser pel substrat autoritari que algunes etapes històriques han deixat
sobre la memòria col·lectiva, està de moda des de fa
anys, tant a Barcelona com a Madrid com a Washington, confondre el bon govern amb el govern dur, contundent, entotsolat, tancat en ell mateix. Doncs, bé, ara
estem a punt d’inaugurar una governació que no té por
a la llibertat de criteri, que no s’espanta davant de la
complexitat perquè la té, que ha començat el seu periple fent allò que és la sal de la democràcia, parlant,
cedint, reconeixent les virtuts i la posició de l’altre, intercanviant criteris, sospesant punts de vista, treballant
per a l’acord generós. Si està de moda la duresa uniforme, nosaltres proposem la fortalesa crítica; si està de
moda comprimir, reprimir, dissimular, velar, silenciar
els punts de vista, nosaltres amplifiquem, subratllem,
potenciem, desvetllem els punts de vista, i manem,
perquè no és contradictori. Si està de moda dictar, nosaltres ens proposem escoltar. Si està de moda la resposta cantelluda i unívoca, nosaltres presentem una proposta amable. Si està de moda el cop de puny sobre la
taula, nosaltres ens hem assegut a l’entorn de la taula i
hem començat, primer de tot, parlant, enraonant, que és
com la gent s’entén.
Ni l’Ebre, ni el finançament ni l’estatut s’havien d’haver
renunciat mai. Això ens fa inicialment optimistes respecte al marge de confiança obtingut pel catalanisme d’esquerres, però admetem que aquest marge s’haurà de demostrar en els fets i que ha estat l’electorat qui ens hi ha
conduït.
Certament, els tres corrents que hem arribat al pacte ho
hem fet per necessitat, ho hem fet per necessitat, la
debilitat inicial ens ha fet més perspicaços. Els grups
petits d’aquesta cambra s’han fet més grans, els grans
més xics. Alguns ho hem entès de seguida, altres no.
Els petits més grans i els grans més petits, això sí que
vol dir que la gent vol canvi, però amb un canvi escorat, enormement escorat, tot virat cap a l’esquerra. Mai
hi havia hagut, des de 1984, una divisió, una partió de
les aigües tan clara en aquesta cambra –74 a 61–, mai.
Recordin que en el Parlament anterior sempre érem 68,
67 si era que faltava algú; tothom hi havia de ser, anava d’un vot. No, no, estem parlant d’una gran majoria,
Catalunya s’ha pronunciat, tot castigant els partits
grans, com diuen vulgarment, i animant els petits, per
un corriment de l’eix de la política catalana que nosaltres i el Parlament de Catalunya i el govern de Catalunya no pot obviar.
Un canvi escorat, tot virat cap a l’esquerra. La debilitat més o menys accentuada que els ciutadans de Catalunya han imposat a tots els grups del Parlament, sense excepció, a uns per minva de vots, a altres perquè per
molt augment que hagin tingut encara no són a l’alçada dels dos grups dominants; aquesta debilitat relativa
ens ha obligat, a nosaltres, dintre de l’esquerra a aproximar-nos, i sospito que ens hauria d’obligar a tots a
aproximar-nos en aquelles qüestions essencials. La dreta no ha sabut, no ha pogut, ha estat justament la seva
interessada amistat del mandat anterior, orfe de resulPLE DEL PARLAMENT
La necessitat ens ha obligat a ser virtuosos, sí, confessem-ho, perquè en democràcia la principal virtut és,
justament, aquesta capacitat de reconèixer la realitat i
el diàleg. Dialogar és cosir les diferències per tal de
construir unitats amb les diverses parts. Catalunya és
plena de diferències socials, culturals, lingüístiques que
esperen, que han esperat durant anys un govern com el
nostre, un govern disposat a cicatritzar les fractures
econòmiques, disposat a cosir les diferències sentimentals, disposat a teixir la unitat civil del poble català. La
força política que deriva del diàleg és més indestructible, fixeu-vos, que la força que deriva d’una posició
única per sòlida que sembli.
De la reflexió conjunta del pacte entre els diferents, n’ha
sortit una força a l’hora potent i mal·leable que sabrà
adaptar-se millor a les necessitats dels barris més problemàtics de Catalunya, perquè hi té una especial sensibilitat, que sabrà ser sensible a la complexitat de les
relacions polítiques i econòmiques de Catalunya amb
Espanya, que sabrà buscar sortides intel·ligents als reptes
difícils però apassionants que el futur ens imposa, la
pervivència de la llengua catalana; les necessitats assistencials de les nostres famílies, el futur dels nostres joves,
el nostre paper a Europa, la reforma de les nostres relacions amb l’Estat espanyol i la superació dels obstacles
que estan frenant la tradicional fermesa de l’economia
catalana i de les seves infraestructures; la necessitat de
preservar el nostre territori, que sempre ens recorda
Raimon Obiols, font de riquesa, marc paisatgístic on
projectem les nostres emocions i pati que ha de ser dels
nostres néts i besnéts; la necessitat de recuperar l’excellència cultural i educativa que ens havia caracteritzat en
altres èpoques anteriors, i la voluntat de teixir un sol
poble, partint no pas d’una idea abstracta de Catalunya
sinó de la variadíssima realitat que és visible als nostres
carrers.
De la reflexió conjunta emergeix un catalanisme que vol
apel·lar, no solament als catalans que senten que el cor
se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els que
durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença.
Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El
nostre catalanisme no és més que l’anterior, però tampoc
menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un
pacte, d’accents diversos i complementaris.
Expressarem una confiança més decidida en la realitat
humana, tan diversa i bulliciosa del país, més que no
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
15
pas en les essències que ens arriben del passat. Tal com
deia Gabriel Alomar i va repetir Rafael Campalans, ens
interessa més el futur dels nostres fills que les dèries
dels nostres avantpassats, respectades com són, i ho
sabeu.
El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns
problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme
esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i
oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans.
Aquest país ara ja comença a ser diferent. Com en el
viatge simbòlic d’Ulisses hem anat més lluny i ara hem
desembarcat en una illa nova, i això provoca, naturalment, incertesa, la incertesa de la novetat, potser provoca, fins i tot, incomoditats a tots aquells que estaven
acostumats al paisatge polític i simbòlic de la illa anterior, però sobretot provoca il·lusió i esperança entre els
que hem dialogat per confegir el mapa polític de la illa.
Sóc aquí, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, disposat a inaugurar amb vosaltres, amb vostès,
una època brillant de la nostra d’història. No vull, no
volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia. Demano
als que estan temptats de caure en el ressentiment que
superin aquesta temptació. El ressentiment és una benzina políticament molt útil perquè és molt excitant,
molt estimulant, però és molt perillosa socialment, és
un perill que el país no es pot permetre. No volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia; volem mirar endavant amb il·lusió, tenim quatre anys per treure tot el suc
SESSIÓ NÚM. 2.1
de les institucions catalanes i esperem deixar-les millor
que no pas eren.
Esperem aconseguir que la vida dels catalans sigui més
justa, més amable, que el futur d’aquest país nostre sigui, estigui més assegurat. Esperem contagiar aquesta
il·lusió als membres desil·lusionats d’aquesta cambra i,
especialment i sobretot, a la ciutadania catalana. Esperem que aquesta etapa sigui profitosa, no volem deixar
una petjada singular, no és per això que hem vingut.
Volem desvetllar totes les energies d’aquest país, que
són moltes, tal com va passar amb Barcelona durant la
dècada anterior.
Més lluny, sempre molt més lluny, el país d’aquí a quatre anys serà un altre i, aleshores, haurem arribat a una
nova illa, i així anirà fent camí, per tant, Catalunya,
com Ulisses cap a Ítaca. Per fer possible aquesta nova
i esperançadora etapa del viatge de Catalunya us demano, senyores i senyors diputats, el vot a la meva investidura.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
El president
La sessió es reprendrà demà a les deu del matí.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les dotze del migdia i cinc minuts.
PLE DEL PARLAMENT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de proposta del candidat Pasqual Maragall al debat d'investidura de la VII Legislatura
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la sessió plenària núm. 2, primera reunió.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Investidura
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Debats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf
2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d
PDF Text
Text
PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Discurs al Parlament de Catalunya
Pasqual Maragall
1
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Presentació
En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en
Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat
d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el
passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya.
Fundació Rafael Campalans
2
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup
Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi.
El Sr. Maragall i Mira
Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors
diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari
en aquest debat d’investidura.
Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del
discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals.
Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un
discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels
catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit
d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu
voler i el que realment s’aconsegueix.
No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en
funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut
trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna
cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i
independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només
una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres
d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor,
que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes
eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han
reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans?
El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les
propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem
que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que
encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit
també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i
respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens
correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens
demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords
necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin
oportú.
L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació.
En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el
Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha
passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any,
s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i
sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans.
El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de
funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en
el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per
obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem
escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius.
3
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre,
l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació
dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats
consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del
Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a
mínim, normal.
Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels
mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha
de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes
noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació
privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la
concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem
que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre
perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la
celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre
d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció.
Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans
reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat
d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que
no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones
que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre
escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons
amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus
consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit.
Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic
discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en
què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves
demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es
requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i
a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord
s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per
buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre
autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca
imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de
nivell en l’autogovern. La referència a Madrid.
Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels
catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem
tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni
amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb
més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió
sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un
canvi de Govern.
Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de
decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però
afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que
actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos:
«Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya
autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els
eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de
vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de
4
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta
catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu.
Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del
Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple
desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony
Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat
d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella
creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de
residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una
herència liberal.
Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme,
perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat
amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet,
històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El
dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del
Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi
d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–:
és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El
catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un
procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en
primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció
social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat
d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola
concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els
problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya,
que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i,
concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria,
de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha
d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema.
En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella
aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a
l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força
punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que
sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les
dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no
diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial.
Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt
difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis
mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar
mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin.
Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat.
Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per
part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària
obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És
possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les
seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya
electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos
concrets.
Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar
l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen
5
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de
l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de
l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És
des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar.
És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i
l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment.
No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els
grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat
d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de
la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i
emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest
camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit.
Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la
gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana
d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de
gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig
sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això
s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han
estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles
i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a
ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els
grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem.
En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència
efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt
d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis.
En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats
europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els
permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials:
l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques
de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon
Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla
mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls
municipalista al nostre país.
El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la
descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la
paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir
posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una
administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta
manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions
públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien
l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració
perifèrica de la Generalitat.
Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de
l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot
Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació
d’iniciatives locals.
Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris,
diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de
6
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva
força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a
dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les
comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de
Ponent i l’Alt Pirineu.
El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i
les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de
la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem
als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho
aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent
Catalunya de banda a banda.
Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i
industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la
inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es
perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets,
l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva?
Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones
i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem
sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones
paraules en aquesta matèria.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la
informació.
Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de
producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc –
arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil,
massa complicat.
Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i
sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les
universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures,
perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes
de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació
de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de
Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres
i ferroviàries interiors.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a
l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la
seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva
significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que
reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple
espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha
estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial.
En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem.
7
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els
interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els
pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes
eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la
tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una
sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no
podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament
no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost.
La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts
àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa
que ahir se’ns prometien per al mes de juny.
La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els
partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes
d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de
l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del
desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer
un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament;
podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són
raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el
d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés,
respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en
l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se
a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat.
En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern
de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista
de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de
finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de
la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal?
Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit
per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la
recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre
els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a
Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques
catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se
a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i
idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de
veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor
eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica
clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs,
que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant
resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins
perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat.
Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem
junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a
una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en
aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es
vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant,
no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda
catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest
Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels
alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona
proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt
8
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del
nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de
llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert.
Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple
més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina
unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat,
teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs.
Aquest és el camí a seguir.
Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat
fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels
rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en
el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del
règim comú i del règim foral.
Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són
els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%:
60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi
arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis.
Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es
demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa
endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees
metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i
possible.
Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions
parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant
amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria
nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana»,
per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem
junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de
pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat –
i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de
ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre
finançament autonòmic.
Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per
començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les
mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es
pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de
contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats
autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha
resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un
senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la
seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles
matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de
Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam.
No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi
faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest
9
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui
en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra.
La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari,
així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari.
No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut
actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit
com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest
Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal
de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals.
Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs
decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres
forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la
demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he
presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de
Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a
desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces
polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau,
d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del
Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra.
En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i
candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència,
fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que
se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè
deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és
justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria
l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal.
Som un país normal, deixem-lo fer.
Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora
innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i
la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès
entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Debats
Investidura
President de la Generalitat de Catalunya
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Model social
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg
046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El canvi que Catalunya necessita
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Campanyes electorals
Description
An account of the resource
80 p.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Amb pròleg de Juan José López Burniol.
Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política.
Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788429753578
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Col·lecció: Llibres a l'Abast
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
Programes electorals
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2663/WP6_Territori_JBaguena.pdf
dd87f4a2315badd6994706f4a58cae33
PDF Text
Text
article
Working_paper n.6
El territori en l’acció política
de Pasqual Maragall.
Orígens, debat i construcció de
polítiques territorials al “Govern
alternatiu”, 1999-2003
Josep A. Báguena Latorre
Tècnic a la Diputació de Barcelona i membre del Grup
d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat. GURB-UAB
Desembre 2018
�Aquesta publicació pertany a la col·lecció de
working papers del programa Llegat Pasqual
Maragall, que rep el suport de:
�ÍNDEX
1. Notes introductòries
4
2. Objecte de la recerca
6
3. Marc de treball, estructura analítica i fonts documentals
8
4. Fases i dimensions. Construcció d’una agenda del canvi
12
4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com
a dimensió simbòlica
14
4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana
15
4.1 b) La urbanització i la manca de control públic
16
4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat
17
4.1 d) El medi ambient com a dilema
19
4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a mètode d’interacció
20
4.2 a) URBAN autonòmic
22
4.2 b) Llei d’urbanisme, equilibri i autonomia local
23
4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració
25
4.2 d) Visió ambiental integradora
27
4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció pública
29
4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció
30
4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral
32
4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques
34
4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre
5. L’escala en Pasqual Maragall. Model organitzatiu contra
la “divisió” territorial
35
38
5.1 Escala, territori i xarxa
39
5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables
40
6. Nota final
42
�1. Notes introductòries
A
l llarg dels darrers anys han aparegut nombrosos treballs i publicacions dedicades a la figura
de Pasqual Maragall. Moltes d’aquestes han estat promogudes per la Fundació Catalunya
Europa en el marc del seu programa «Llegat Pasqual Maragall» dedicat a l’anàlisi i difusió
de la seva acció política.
El Paper que presentem a continuació s’insereix en aquest marc i té per vocació aportar una visió
aprofundida d’un dels aspectes que configuren l’acció de Pasqual Maragall, en especial la vinculada
al territori com a objecte de política pública. Per fer-ho hem analitzat un període, el de l’anomenat
«Govern alternatiu», que es desenvolupà al llarg de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya,
entre els anys 1999 i 20031.
Hom podrà entendre que l’abast temporal i temàtic d’aquest Paper és certament limitat en relació a la
trajectòria professional, institucional i intel·lectual de Pasqual Maragall. Lluny de rebatre aquesta visió, partim del fet que la figura de Pasqual Maragall ha estat glosada en sengles treballs (Claret, 2017;
Vallès, 2008 entre d’altres), que ens han obert un camp d’estudi propici per l’aprofundiment d’algun
dels aspectes treballats per qui, de manera més intensa i directa, han conegut de primera mà o hi han
investigat de forma metòdica el pensament i l’acció de Pasqual Maragall.
Amb aquest Paper pretenem, doncs, continuar amb la tasca d’aprofundiment en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall a recer d’un seguit de treballs més ambiciosos publicats a partir de l’anunci
de la retirada de Pasqual Maragall de la política institucional i dels quals en som reconeixedors i tributaris. La nostra aportació, com diem, té la vocació de contenir algun aspecte concret de l’acció política
de Maragall, la dimensió substantiva del territori en la definició de polítiques públiques emanades de
l’anomenat «Govern alternatiu».
Tanmateix, qualsevol aproximació a l’acció de Pasqual Maragall ha de tenir en compte alguns trets
fonamentals de la persona i la seva obra. Així, com és conegut, i així ens ho han demostrat els treballs
que tot just citàvem, un dels trets definitoris de la figura de Pasqual Maragall és l’aparent heterodòxia
en l’exercici de les seves funcions, ja sigui rebatent aproximacions teòriques imperants en el marc de
la recerca (Nel·lo, 2017), trencant dinàmiques i costums en les organitzacions polítiques (Maragall,
2008) forçant canvis significatius en les institucions de les que n’ha estat membre destacat (Vallès,
2008) o proposant escenaris de futur pels sistemes polítics de representació de la ciutadania. Escenaris que per alguns obrien camps esperançadors mentre que per altres eren manifestament preocupants (Fuster-Sobrepere, 2017).
Entenem que aquesta heterodòxia és de fet un dels valors que efectivament han aflorat a mesura que
s’analitza i es perfila l’acció política de Pasqual Maragall i que ens permet, avui, contemplar amb estupor i enyorança la validesa no només de les seves propostes, sinó dels mètodes a partir dels quals les
proposava. Estem doncs, ja ho sabem, davant una figura de difícil modelització i traçabilitat.
A aquest fet se li ha d’afegir una segona característica col·lectivament acceptada i que rau en la capacitat de Pasqual Maragall de configurar equips a partir dels quals construir la seva acció política, o més
1 L’anomenat Govern alternatiu es va formalitzar aproximadament un any després de les eleccions de 1999 i ja en plena acció d’oposició del grup parlamentari. Així doncs, l’assimilació cronològica de la legislatura amb aquesta manera d’organitzar l’acció parlamentària
no és exacta. Hem cregut convenient, tanmateix, reforçar l’anàlisi de la legislatura com a culminació d’una etapa de preparació del
canvi polític a Catalunya i l’inici del canvi efectiu en les legislatures posteriors. En aquesta “transició” la figura de Govern alternatiu
esdevé fonamental, i és per aquest motiu que creiem necessari emfasitzar tots dos elements, fins i tot en el títol del treball.
4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ben dit, establir les bases i els escenaris per a les «seves» polítiques. Alguns treballs (Ballart i Noferini,
2015) ja han aprofundit en aquesta faceta que tan bé expressa el professor Quim Brugué amb la descripció de Pasqual Maragall com un «líder relacional que aprofita coneixements dispersos» (Brugué,
2017, pàg. 270). Més endavant hi farem esment a aquesta qüestió.
Reconeguts aquests fets, l’heterodòxia en l’acció política de Pasqual Maragall i la seva capacitat de
vincular a aquesta acció coneixements i doctrines provinents de camps molt diversos, ens resistim
a l’enorme atracció que aquestes característiques desperten entre els analistes i investigadors que
busquen aprofundir en el «perfil» polític per tal d’extreure conclusions pel que fa als «estils» o a les
«formes» de «fer política» que tant estan imbuint l’anàlisi científico-periodística de l’actualitat política del país.
Creiem que si bé aquestes anàlisis poden efectivament generar informació valuosa, hi ha un camp de
treball a explorar possiblement més ric, indubtablement més vast, basat en aproximacions sectorials
a l’obra de Pasqual Maragall i que entenem que és l’objectiu de la sèrie de treballs en els que s’insereix
aquest Paper. Aquestes aproximacions reten, al nostre entendre, un homenatge a Pasqual Maragall a
partir de l’acció col·lectiva per ell liderada i no tant en virtut de la seva figura. Creiem, així mateix, que
aquestes aportacions permeten aportar elements de criteri de cara a futuribles accions polítiques que
malden i maldaran per trobar l’ocasió d’estructurar-se en un context de gran volatilitat institucional.
L’aproximació que tot seguit presentarem s’estructura doncs des d’un esquema analític oposat als
conceptes que abans establíem com a definitoris de la figura de Pasqual Maragall. Davant de l’heterodòxia, volem aplicar un «model» d’anàlisi de política pública. Davant de la combinació de sabers i
coneixements dispersos, busquem la construcció d’una política que per molts és considerada com a
sectorial, no així per Pasqual Maragall.
Aquest Paper l’enfoquem, potser de manera arriscada, com un intent de modelitzar una acció que no
és de govern real sinó que es produeix en un entorn -el Parlament- que el mateix Pasqual Maragall
pretén, i aconsegueix, fer evolucionar, a partir d’una estructura formal mai assajada -Govern alternatiu- que neix amb un doble objectiu: fer oposició i alhora fer govern2, en un clima marcat per diferències i dissensions internes entre sectors significatius del partit al que pertany Pasqual Maragall i
la plataforma cívica amb qui compta per professionalitzar i obrir l’acció parlamentària. (Vallès, 2008)
Molt honorable senyor president, senyors diputats, senyores diputades, jo constato
que el senyor Pujol fa un discurs d’oposició des del Govern; nosaltres farem un
discurs de govern des de l’oposició.
Pasqual Maragall, debat d’investidura, 16 de novembre de 1999
Vegem tot seguit quin és el plantejament de partida.
2 Potser aquí ja observem un tercer tret definitori de l’acció de Pasqual Maragall. Junt a l’heterodòxia i al lideratge relacional, la visió
anticipatòria és un element constant en la figura política de qui ens ocupa.
|5
�2. Objecte de la recerca
E
n el disseny, implementació i anàlisi de polítiques públiques el concepte de territori és sovint tractat com un àmbit físic sobre el qual s’estableixen normatives i accions orientades a
la consecució d’uns objectius establerts. La ciutat i el territori esdevenen escenaris sobre els
quals encaixar la formalització física de les polítiques públiques i la materialització de les
dinàmiques econòmiques i socials.
Si observem la trajectòria de Pasqual Maragall veiem, en canvi, que el territori, les ciutats i les mútues
interaccions adopten en el seu pensament i en la seva acció de govern una dimensió substantiva. Les
dinàmiques urbanes i les transformacions territorials3 han estat un dels elements estructuradors de la
seva acció.
Així mateix ho expressa Quim Brugué (2017, pàg. 293) tot destacant els elements innovadors del
Govern Maragall a la Generalitat:
D’altra banda, el govern de Pasqual Maragall es va mostrar especialment actiu en
un àmbit que havia estat poc treballat en èpoques anteriors: el territori i el medi ambient. Assumint que es tractava d’assumptes crucials, l’agenda del canvi es traduïa
en un seguit de polítiques públiques molt rellevants. Algunes d’aquestes serviren per
encetar un trajecte que finalitzaria en la legislatura següent, però en tots els casos
l’acció de govern s’impregnava de la necessitat d’abordar aspectes tan destacats
com l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, l’impuls d’una
nova cultura de l’aigua, la redacció de l’agenda 21 per a Catalunya, el disseny del
model energètic o la creació d’una autèntica política d’habitatge.
Partim, doncs, de la premissa que la integració efectiva de la noció de territori en la construcció de les
polítiques públiques es manifesta a partir del reconeixement que el comportament i les dinàmiques
econòmiques i socials tenen efectes complexos que es manifesten a diverses escales. Aquestes dinàmiques territorials han de ser assumides per les administracions sovint encotillades en unes estructures
competencials exclusives. Els governs de Pasqual Maragall aporten, al nostre entendre, experiències
molt notables de com fer-hi front i superar aquestes limitacions. En aquest sentit pren especial rellevància, i així es va posar de manifest al llarg de la legislatura, el debat sobre l’organització territorial,
que tractarem al final del document mirant de relacionar les visions innovadores d’escala territorial i
la necessària resposta administrativa.
3 L’assimilació de ciutat i territori, aquí utilitzats sota una mateixa concepció, és un element que suscita un debat molt interessant
i que depassa, de molt, els objectius d’aquest Paper. Oriol Nel·lo (2017) ens explica abastament com la ciutat és un element central
en el pensament i l’acció de Pasqual Maragall des de l’inici de la seva formació fins la culminació de la seva acció institucional. Així
mateix, en totes les obres fins ara dedicades a la figura de Pasqual Maragall, i fins i tot en la seva pròpia obra escrita, s’assumeix com
a ineludible la concepció del territori, si més no en l’àmbit català, basat en la xarxa de ciutats. Tot treballant aquest Paper la temptació
d’assimilar ciutat a territori ha estat ben present atès que la matriu del pensament territorial de Pasqual Maragall és fonamentalment
urbana. Creiem necessari, però, obrir un interrogant sobre aquesta assimilació, potser sovint forçada, de cara a analitzar les diferents
escales de l’acció política de Pasqual Maragall. Al llarg del text intentarem fer-ne esment.
6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Així, la motivació que ens porta a realitzar aquest treball, més enllà de relatar una etapa significativa
en la trajectòria de Maragall, és la d’intentar respondre i argumentar de quina manera la construcció
de polítiques públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes, però degudament alineades,
emmarcades i liderades sota paràmetres comuns4.
4 Per tal de guiar el lector en aquesta afirmació quasi jeroglífica, al llarg del treball mirarem d’identificar aquesta alineació en les
fases de construcció de les polítiques públiques a partir d’una paraula clau (segregació, pacte, integralitat), d’un marc territorial
referenciat establert per les respectives figures de planejament i d’un lideratge que segons Maragall s’havia d’esdevenir arran d’una
nova planta administrativa que respongués efectivament a les diverses escales en que es manifesten les dinàmiques urbanes i territorials. Problema, escala, instrument i govern són els punts cardinals que guiaran les polítiques territorials dels governs, alternatiu o
institucional, de Pasqual Maragall.
|7
�3. Marc de treball, estructura analítica
i fonts documentals
A
nalitzant la sisena legislatura catalana (1999-2003) disposem d’un període que ens permet
observar com es va estructurar un veritable “discurs territorial” des de l’oposició al Govern
de la Generalitat.
Per tal de demostrar-ho ens dotem d’un marc de treball propi de l’anàlisi de polítiques
públiques segons el qual aquestes segueixen un determinat itinerari, no estrictament lineal, però amb
una estructura marcadament seqüencial. Així, en la configuració d’una política pública podem identificar les fases següents: Construcció de la problemàtica, procés de negociació, presa de decisions,
procés d’instrumentació i finalment el seu seguiment i avaluació. Així mateix, a cada una d’aquestes
fases se li conjuga una determinada dimensió de la política -simbòlica, d’estil, substantiva, operativa(Brugué i Gomà, 1998).
Aquesta aproximació, il·lustrada a la figura 1, ens ofereix una estructura analítica que ens permetrà
disseccionar de manera sistemàtica la configuració d’aquest «discurs» territorial en l’acció de Pasqual
Maragall.
Figura 1. Fases i dimensions d’anàlisi de polítiques públiques
Construcció
de problemes
i agendes
Dimensió
simbòlica
Procés de
negociació
Presa de
decisions
Conflictes
epistèmics
Dimensió
d’estil
Models
d’interacció
Opcions
de fons
Dimensió
substantiva
Escenaris
de gestió
Dimensió
operativa
Dimensió
d’avaluació
Anàlisi
Font: Elaboració pròpia a partir de Brugué i Gomà, 1998
8 | f u n da c i ó
Procés
Procés de
d’implementació seguiment
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Un cop emmarcada la nostra estructura analítica abordarem la següent fase del treball per reconstruir aquesta seqüència mitjançant l’estructuració d’uns fets abundosament registrats en diaris de sessions i butlletins del Parlament, arxius del Grup parlamentari PSC-CpC, actes del Govern alternatiu,
documentació normativa i literatura especialitzada.
Cal esmentar així mateix diferents treballs col·lectius que ens han ajudat per il·lustrar les nostres
propostes. L’aparició l’any 2017 de la publicació coordinada per Jaume Claret «Pasqual Maragall,
pensament i acció» ha estat de vital importància atès que per primera vegada es disposa d’una anàlisi
sistemàtica i completa de la figura que ens ocupa. El treball del professor Oriol Nel·lo, centrat en el
pensament urbà de Pasqual Maragall, ens ofereix un vastíssim graner de conceptes i aborda des de
perspectives ben diferenciades la implementació de propostes polítiques i iniciatives institucionals
apel·lant constantment a les principals preocupacions de Pasqual Maragall entorn a l’economia, la
societat i la ciutat. Podríem dir, referint-nos a les dimensions de la política pública que esmentàvem
més amunt, que el treball de Nel·lo ens permet identificar amb una claredat difícil de trobar en l’obra
de Maragall els respectius elements simbòlics i substantius. La construcció, o més aviat, la identificació de problemàtiques derivades de la relació entre la societat i la ciutat, degudament analitzada sota
el prisma de l’economista, porta a la implementació de polítiques públiques, a la substantivació i a
la presa de decisions degudament alineades sota el prisma d’un socialista transformador. El treball,
en la mateixa publicació, del professor Quim Brugué ens ajuda, així mateix, a identificar més clarament les dimensions d’estil i les dimensions operatives en les polítiques públiques desenvolupades
pels diferents governs de Maragall. La capacitat d’establir nous models d’interacció entre els agents
polítics, econòmics i socials és una de les peces clau de la figura de Maragall que és capaç així mateix
d’imaginar escenaris de gestió innovadors.
Els treballs de Nel·lo i Brugué ens han ajudat doncs a consolidar el marc d’anàlisi d’aquest Paper. Cal
esmentar, així mateix, dues publicacions que ens han ajudat especialment per definir els entorns de
la nostra aportació. La primera es publicà l’any 1999 sota el títol «La democràcia dels ciutadans». Es
tracta d’un treball de destil·lació fina de molts ingredients continguts en l’anomenada «Convenció
cívica catalana per a la renovació de la cultura política» que aplegà entre 1997 i 1999 un seguit de
treballs i aportacions molt diverses entorn a la renovació conceptual i formal de la política catalana.
Aquest treball representa la pedra de toc de la proposta de canvi protagonitzada per un col·lectiu
amplíssim d’intel·lectuals, acadèmics, empresaris, gestors i servidors públics conformat al voltant
de la figura de Pasqual Maragall a partir de l’any 1993 i que va adquirir el nom de Catalunya Segle
XXI. En aquesta publicació s’exposen en bona mesura els plantejaments polítics de base del que serà
posteriorment el Govern alternatiu. La segona publicació, que hem anomenat d’entorn, és potser
més personalista però ens aporta una informació molt detallada i rica en matisos del procés de canvi
protagonitzat per la mateixa Catalunya Segle XXI fins la culminació del govern de Maragall al cap
de la Generalitat. Es tracta del treball de Josep Maria Vallès «Una agenda imperfecta: amb Maragall i
el projecte de canvi» publicat l’any 2008. En aquest document hom pot trobar les notes personals de
Vallès del balanç sobre el desplegament de l’agenda política de Pasqual Maragall des de l’anunci de la
seva candidatura a la Generalitat fins la seva sortida del Govern. Aquest treball ens ha servit així mateix com a guia de lectura dels documents recollits en l‘arxiu del Govern alternatiu. Sense les notes de
context de Vallès difícilment hauríem pogut visualitzar el funcionament intern del Govern alternatiu.
En un treball centrat en l’obra de Pasqual Maragall no pot faltar evidentment l’anàlisi de la seva obra
en primera persona. Així, a més dels documents interns del Govern alternatiu i de les intervencions
en seu parlamentària, hem recollit idees, propostes i reflexions recollides en dues publicacions de
Pasqual Maragall. En el títol «Els orígens del futur», publicat l’any 2002 Maragall planteja idees de
fons respecte a l’acció política necessària a Catalunya i Espanya, i ho fa des del Parlament, com a cap
de l’Oposició. Entre aquestes idees de fons vinculades al catalanisme s’hi escolen tanmateix projectes
|9
�concrets amb una base territorial evident. Infraestructures de transport i de comunicació, regeneració urbana i estructuració regional són elements que serveixen a Maragall per exposar algunes de les
seves idees de fons. Un cop més trobem la dimensió simbòlica i la dimensió substantiva sense solució
de continuïtat catalitzades per l’acció territorial. I especialment la seva «Oda inacabada» de l’any
2008 ens ha permès trobar textos, fragments, reflexions que, un cop més, amb l’ajuda de les anàlisis
anteriors, ens ajuden a il·lustrar el nostre relat.
Finalment, i per deriva temàtica, considerem especialment interessants algunes aportacions que foren publicades al llarg dels anys objecte del nostre estudi per una de les persones vinculades directament al Govern alternatiu, especialment en l’apartat de política territorial. Parlem dels treballs d’Oriol
Nel·lo «Ciutat de ciutats» i «Lletres de batalla». Es tracta de dues publicacions molt diferents essent
la primera de marcat caràcter acadèmic en la que s’argumenta la necessària integració territorial de
Catalunya a partir d’una estructura, d’una xarxa de ciutats, que permeti fer front als vicis i als perills
de la urbanització desordenada. El segon títol és un recull d’articles de premsa apareguts entre 1999
i 2003 concebut com un repositori de propostes destinades a alimentar d’una banda l’oposició a la
manca de directius territorials per part del govern de la Generalitat de Jordi Pujol i de l’altra proposar
justament una alternativa a la mateixa a partir de la vindicació de polítiques de millora urbana, redistribució de rendes, paisatge, mobilitat, la definició d’àmbits de govern efectius i projectes estructuradors de llocs i àmbits territorials. Aquestes darreres lletres no porten la signatura de Pasqual Maragall,
però no se li escapa a ningú la seva contribució solidària amb l’agenda del canvi.
Amb aquesta mateixa intenció es van publicar un seguit de treballs col·lectius, centrats especialment
en el planejament territorial, en que per cada un dels àmbits territorials definits pel Pla Territorial
General de 1995 es plantegen unes «bases» que posteriorment seran desenvolupades en el marc
parlamentari i, de forma ja efectiva pel Govern Catalanista i d’Esquerres de les següents legislatures.
Aquests treballs van ser publicats a la revista «Papers. Regió Metropolitana de Barcelona» de l’Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, creat l’any 1984 a instàncies de l’alcalde Maragall
per disposar d’una plataforma de treball acadèmic al voltant de les dinàmiques i polítiques metropolitanes.
Aquestes referències constitueixen les fonts principals a partir de les quals proposem la nostra anàlisi
i que estructurarem, com hem dit, a partir d’una doble matriu basada en les fases i les dimensions
de la construcció d’allò que podem anomenar l’agenda del canvi en la política territorial de Maragall.
Així mateix, per cada una de les dimensions i fases hem analitzat diferents escales d’implementació
de determinades polítiques públiques. Així partim del barri, fins a la visió ambiental del territori,
passant per instruments d’ordenació territorial sense deixar de parar atenció especial als àmbits de
govern. Creiem que aquest exercici d’anàlisi multiescalar per cada una de les fases i dimensions ens
ajudarà a establir una nova mirada a l’obra de Maragall en relació a les escales que superi la tradicional assimilació als àmbits de govern per ell proposats. Es tracta, en definitiva de capturar allò que
en seu parlamentària va expressar el mateix Maragall de forma tan natural, amb tanta riquesa de
matisos, en poques paraules, carregades de coneixement directe del territori i alhora sustentades en
una base intel·lectual evident.
De l’entorn, només els dic que llegeixin la premsa comarcal, perquè és la gran
informadora del que passa. Difícilment temes com el parc eòlic de la serra de Pàndols,
l’abocador de Juncosa o l’illa de Jafre, que se la volen menjar..., se la volen cruspir,
l’illa del Ter, en el Baix Ter. A Jafre hi ha un alcalde que està convençut que la pot
vendre per sorra, no? (Veus de fons.) Sí, sí, però això no arriba a la premsa, diguem-
1 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ne, nacional, no hi ha arribat, és premsa comarcal, són petits esdeveniments. O la
contaminació dels purins als aqüífers del Baix Empordà –d’això en parlo perquè ho
conec més, que hi vaig sovint. Però, en fi, la premsa comarcal generalment en parla,
i no arriben a ser temes del país. Tenen tots aquests temes un denominador comú:
són conflictes sobre usos del territori i sobre medi ambient, són conflictes sobre el
nostre entorn.
Si pogués, els llegiria una frase de Nicolau Rubió i Tudurí que ens deixa encongits,
però no la puc llegir perquè no tinc temps. Ja potser després... (veus de fons), no, no,
ja potser després, al...5
Hem de preveure, senyor president –i això vol dir fer-hi front de manera efectiva–,
la desregulació del sòl, hem de preveure –i això vol dir fer-hi front– la urbanització
extensiva, la primacia absoluta de l’automòbil privat, els guanys mesquins i miops
a curt termini que hipotequen el demà. Pel futur de Catalunya, hem d’aturar la
degradació i la banalització del nostre territori, hem de governar.
Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 4 d’octubre de 2000
No voldria acabar amb aquest repàs documental sense esmentar un manifest que l’any 1999 van signar un centenar de professionals de l’urbanisme i la gestió del territori i que el mateix Nel·lo cita en
les seves Lletres de batalla. Aquest manifest anomenat «Nous espais. Per la vertebració del territori i
l’impuls de les ciutats de Catalunya» plantejava moltes de les qüestions clau que posteriorment van
ser estructurades i treballades al Govern alternatiu i finalment exercides pel govern de la Generalitat.
Des de les problemàtiques als instruments i la gestió, es feia una proposta de canvi. En quina mesura aquest manifest representà un clam d’un col·lectiu professional que Pasqual Maragall va saber
encaixar en les seves prioritats, en la seva agenda, o bé fou el resultat de la capacitat de Maragall de
conjugar equips i sabers dispersos, tot anticipant-se a la seva acció de govern? La resposta no pot ser
unívoca. Una i altra cosa, ens respondran segurament els seus impulsors. Aquest és l’estil Maragall.
5 La cita de Rubió i Tudurí que Pasqual Maragall no va llegir en la seva interpel·lació és aquella que diu: “Catalunya no serà ja una bella
terra, ni ho podrà tornar a ser mai més”. Aquesta cita forma part del recull de textos que va publicar el Professor Manel Ribas Piera,
1995, Nicoulau M. Rubió i Tudurí i el planejament regional Bellaterra, Barcelona: Alta Fulla. Monografies de l’IEMB.
|11
�4. Fases i dimensions. Construcció d’una
agenda del canvi
T
al com dèiem en els apartats anteriors, abordarem l’anàlisi de la política territorial de Pasqual Maragall a partir d’un model anomenat de fases o de procés segons el qual tota política
pública defineix un cert itinerari de lògica globalment seqüencial. Aquest itinerari és fragmentable en tres grans etapes essent la primera la de definició de la problemàtica i «posada
en agenda» de determinades qüestions. En segon lloc es desenvolupa el procés de negociació entre
alternatives per la conformació de majories i la conseqüent presa de decisions per, en darrer terme,
articular els escenaris organitzatius i de gestió que possibilitin la posada en pràctica de les decisions
preses.
Aquest model permet situar sobre cada una d’aquestes fases d’elaboració les quatre dimensions que
entren en joc en qualsevol intervenció pública: la dimensió simbòlica, que es relaciona amb la construcció d’estratègies discursives i marcs cognitius; la dimensió d’estil, que observa les actituds, disposicions i estratègies dels diferents agents; la dimensió substantiva en què es defineixen els continguts
de la política i finalment la dimensió operativa en que s’instrumenten els mecanismes i es defineixen
els paràmetres de gestió per la seva implementació (Brugué i Gomà, 1998).
Una de les riqueses de l’anomenat Govern alternatiu, desenvolupat en l’exercici d’oposició parlamentària, és que permet il·lustrar totes aquestes fases i dimensions.
Per tal de fer aquest exercici, i coneixent el fet que de l’oposició parlamentària es va passar a governar en
la següent legislatura, seria especialment pràctic adoptar algunes de les mesures del Govern en les matèries que ens ocupen -Llei de barris, Llei de paisatge, Llei i desenvolupament reglamentari d’urbanisme,
Programa de planejament territorial, etc.- i anar-les «deconstruint» seguint l’itinerari analític de fases en
sentit invers, dels fets coneguts als seus orígens. Creiem, però, que aquesta aproximació, si bé vindicaria
la solidesa i riquesa de les propostes i decisions6, no ens permetria abordar la complexitat inherent al
pensament i obra de Pasqual Maragall ni dels «coneixements dispersos» que aconsegueix aglutinar;
perdríem matisos respecte a com s’ha anat configurant un corpus normatiu i instrumental a mesura que
el debat i les aproximacions sectorials interactuaven en el mateix Govern alternatiu.
No tinc por dels especialistes, però sí de l’excés de confiança en les especialitats.
Crec, més aviat, en la conjunció de les especialitats (...) no es refiïn totalment de la
recerca unidireccional.
ens diu Maragall en el discurs de presentació del seu llibre de memòries l’any 2008 al Palau de la
música.
Tanmateix no podem abordar una anàlisi amb vocació de ser sistemàtica si no establim un cert ordre
de prioritats en l’objecte d’estudi o si més no en aquelles polítiques que ens permeten il·lustrar les
nostres propostes. Així, hem cregut convenient abordar cada una de les fases a partir del tractament
6 Que d’altra banda ja ha estat treballat, entre d’altres, per Oriol Nel·lo en diferents volums, essent potser el més complert “Ordenar
el territorio” (Nel·lo, 2012) o be més enfocat als instruments de planejament el volum «El planejament territorial a Catalunya a inici
del Segle XXI,» editat per la professora Mita Castañer i publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. (Castañer, 2012).
1 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�del territori en les seves diverses escales. De com la segregació urbana es manifesta, i es pot combatre,
en els barris, fins a la concepció del litoral català com elements inherents d’un equilibri entre economia i societat en una Catalunya que ha de recuperar els valors patrimonials del seu paisatge. Intentarem, per cada una de les fases que tot seguit desplegarem, abordar les respectives dimensions en base
al barri, la ciutat, la integració metropolitana i la xarxa de ciutats i als elements estructuradors del
país. Finalment, en el darrer apartat abordem prudentment una via ambiciosa vinculada a la relació
entre escales i els seus efectes en la construcció de polítiques públiques.
Creiem interessant, abans d’entrar en el detall d’algunes de les polítiques territorials analitzades que
ens serveixen com a vehicle per il·lustrar la proposta de fases i dimensions, citar el conjunt de polítiques amb un marcat caràcter territorial que es van elaborar des del Govern alternatiu7.
Agricultura, Comerç i Turisme
Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000
l Informe sobre la crisi del sector boví
l Proposició de Llei de turisme
l Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural
l Política agrària a Catalunya: Pla de regadius
l Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català
l Política de comerç i turisme
l
Medi Ambient
Pacte català de l’aigua
l Pla rector d’avingudes de Catalunya
l Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya
l La qualitat de les aigües a Catalunya
l Pla integral de gestió del litoral
l Una nova política mediambiental per a Catalunya
l
Política Territorial
Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN
l Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració
l Informe sobre la Llei d’Urbanisme
l Política de Foment de l’Habitatge
l Política de Muntanya
l Política de Paisatge
l Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges
l Pla territorial de les Terres de Lleida
l Pla territorial del Camp de Tarragona
l
Infraestructures
l Proposta catalana de l’AVE
l Pla de ports de Catalunya
l Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa
l Proposta sobre política de peatges
l Pla de carreteres
l Política sobre finançament i gestió d’infraestructures
7 Document de balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall.
|13
�l
l
l
Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa
Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya
El país que volem, les infraestructures que necessitem
Hom podrà reconèixer com el caràcter sectorial d’aquests àmbits està íntimament lligat a la gestió del territori. Igualment haguéssim pogut integrar en aquest llistat altres polítiques que efectivament tenen per vocació governar dinàmiques amb efectes evidents sobre la configuració territorial.
Aquesta selecció, però, busca posar en evidència l’amplitud i la complexitat del treball efectuat des
del Govern alternatiu així com la seva articulació temàtica. Tanmateix, com veurem més endavant,
moltes d’aquestes polítiques que podem anomenar de «territorials» acabaran «desbordant» els seus
respectius marcs sectorials.
Vegem a continuació a partir de la tria d’unes poques d’aquestes polítiques com el Govern alternatiu
s’alimenta a l’inici de la VI legislatura d’unes reivindicacions abastament treballades i argumentades
en matèria de polítiques territorials i com, en la fase final, prepara una acció legislativa que s’implementarà de forma inusualment àgil amb el primer Govern Catalanista d’Esquerres8.
4.1 Reconeixement de la problemàtica territorial. La segregació com a
dimensió simbòlica
La publicació “La democràcia dels ciutadans”, elaborada a partir d’una amplíssima participació de més
de 500 persones9 culmina, l’any 1999, la síntesi d’una complexa organització de debats i convencions
temàtiques i transversals10. La mateixa estructura del document planteja una visió estratègica de
quins són els dos grans àmbits de l’agenda del canvi. D’una banda propugna una nova política basada
en uns escenaris, uns agents i unes regles renovades, i de l’altra presenta una base conceptual que ha
de guiar el disseny de les polítiques públiques basades en la noció de la solidaritat com a vehicle per
triangular economia, societat i territori.
No podem obviar el pes de la reflexió territorial recollida en aquest volum i desplegada a partir de
tres capítols dedicats justament al medi natural, al món rural, i a la ciutat. Per cada una d’aquestes
“entrades” es proposa una presentació somera del concepte per passar a continuació a analitzar els
canvis que han viscut cada un d’aquests àmbits en els darrers anys, els interrogants que aquests canvis plantegen i s’aventuren, finalment, unes propostes d’acció.
Veiem, doncs, com el territori i la seva gestió adquireix en la iniciativa Catalunya Segle XXI un pes
específic que serà incorporat per la plataforma, ara ja electoral, Ciutadans pel Canvi11 per bé que el
mateix Maragall advertia:
Pel que fa a l’esperit de Catalunya Segle XXI, les propostes contingudes en aquest
llibre us n’han donat ja una idea justa, despullada de càlculs electoralistes. Són
propostes que segueixen obertes a la crítica i a l’aprofundiment de tots els qui par8 Vegeu l’article de l’Anuari Territorial de Catalunya, publicat per la SCOT Acord per un Govern Catalanista d’Esquerres. Aspectes
territorials. (Herrero, 2004).
9 La publicació comença justament per la frase “La gràcia d’aquest llibre és que no té autor”, per bé que el professor Vallès reconeix
en la seva agenda imperfecta com tant ell mateix, l’Oriol Nel·lo i el notari López Burniol van “intervenir com a negres” en l’elaboració
del text definitiu (Vallès, 2008, pàg. 27). El text definitiu és, com diem, resultat dels debats i d’un seguit de raports encarregats a
diferents grups de treball de la Plataforma Catalunya S.XXI.
10 En Quim Brugué (2017) s’hi refereix com “un procés que, de manera pionera, va suposar una experiència de participació ciutadana
i d’innovació democràtica” (pàg. 271).
11 No pretenem estendre’ns en aquesta “transició” entre una iniciativa i una altra, aquí excessivament simplificada, per no ser, aquest
particular, l’objecte del nostre treball i pel fet que ja ha estat àmpliament descrita, amb tots els matisos i profusió de circumstàncies
per Josep Maria Vallès (Vegeu capítols 1 i 3 de l’Agenda imperfecta de Vallès, 2008).
1 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ticipen de les mateixes preocupacions, els quals convidem a afegir-se a un procés
que mai no s’acaba del tot.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Problemàtiques com la difusió de la urbanització, l’especialització funcional de l’espai, la segregació
entre grups socials per motiu d’accés al sòl i l’habitatge, la mobilitat exacerbada, la manca d’infraestructures que estructurin el territori, l’aparició d’espais de marginalitat rural, el dilema dels consums
energètics i l’equilibri ambiental apareixen ja com a elements davant dels quals cal actuar.
Vegem a continuació, en la nostra particular estructura multi-escalar, algunes d’aquestes problemàtiques i en quina mesura adquireixen naturalesa pròpia, dimensió simbòlica, si volem, en l’agenda del
canvi.
4.1 a) Els barris i el problema de segregació urbana
«El meu patriotisme és el del barri endreçat...».
(Maragall, 2008 pàg. 253)
Amb aquesta afirmació, simple i alhora rotunda, recollida en les seves memòries, Pasqual Maragall
ens mostra com efectivament el barri és l’àmbit on es manifesten les virtuts de la pàtria, entesa aquesta a partir de les directius de la justícia i la igualtat entre els ciutadans. Així ens ho mostra Oriol Nel·lo
quan, tot citant Maragall, ens diu
...la metròpolis europea, i en particular Barcelona, disposava d’una extraordinària
oportunitat. «Lo esencial es afirmar la vitalidad y solidaridad de la aglomeración
urbana como tal, de la Ciudad como tal».
(Nel·lo, 2017, pàg. 141)
Calia, doncs, establir uns àmbits territorials efectius per assegurar la necessària redistribució de rendes. No en va, una de les variables que més pes han tingut en l’anàlisi de la segregació urbana no és
tant la mera dotació d’equipaments i serveis, sinó els efectes que aquests poden tenir en la diferència
de preus del sòl i dels habitatges entre diferents parts de la ciutat. El preu com indicador és un element que evidencia la mirada de Maragall a l’hora de plantejar un dels principals problemes a gestionar per qualsevol govern.
Àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes rellevants d’ordre
urbanístic i social. (...)
Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes, una sèrie de barris
que, a la regió metropolitana, representen un 7% de la superfície residencial, amb
uns 180.000 habitatges i una població d’uns 400.000 habitants. Són aquestes les
àrees on els preus són més baixos i, per tant, tendeixen a concentrar-s’hi la població
amb majors necessitats de serveis i d’atenció social12.
Document de Balanç del Govern alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall
Així doncs, veiem com el concepte complex de segregació urbana, abordat des la base empírica dels
preus i analitzada a escala intraurbana esdevé una de les principals orientacions de la seva política.
En els apartats següents veurem com aquesta va adquirint forma. Tanmateix, de bon començament,
12 Aquestes dades van ser extretes dels treballs preliminars del Pla Territorial Metropolità que en aquella època dirigia l’enginyer
Albert Serratosa.
|15
�les bases conceptuals i simbòliques són evidents13.
4.1 b) La urbanització i la manca de control públic
La ciutat com a problema i esperança.
Així obre el professor Nel·lo (2017) un dels capítols dedicats a analitzar de quina manera el fet urbà ha
influït en el pensament i l’acció política de Pasqual Maragall, i és així com ens ho indiquen ja a finals
dels 90s les propostes recollides en la citada “Democràcia dels ciutadans”.
Si bé es parteix de la idea del fet urbà com un element cohesionador i estructurador de la societat i, encara més, dels seus potencials, es posa de manifest com les dinàmiques urbanitzadores dels anys 80s
i 90s han generat a Catalunya uns efectes perversos de difusió i dispersió dels usos sobre el territori,
d’especialització funcional de l’espai, de segregació dels grups socials en funció de les rendes i altres
efectes a llarg termini com la pèrdua de patrimoni natural, o consums energètics excessius derivats de
la mobilitat cada cop més dependent del vehicle privat. En aquest sentit, la problemàtica és complexa
i els mecanismes per fer-hi front són múltiples. Tanmateix, fugint de simplismes, no s’identifica la
problemàtica amb el fet urbà o, si es vol, amb la urbanització de l’espai, sinó en la manca de voluntat
d’endegar processos d’ordenació territorial per part de l’administració de la Generalitat, sobretot a
escala supralocal.
“les dinàmiques territorials a les quals ens referim han comportat seriosos problemes de governabilitat a la majoria de ciutats catalanes. En efecte, en molts casos
els fenòmens d’expansió i difusió urbana han provocat el trencament de la correspondència entre ciutat i municipi, de manera que, en molts casos, allò que des del
punt de vista administratiu és ciutat constitueix només una petita part de la ciutat funcional i vivencial. La incapacitat de les institucions per donar una resposta
adequada a aquest fenomen ha fet que les ciutats catalanes no disposin, en termes
generals, de sistemes equilibrats de govern i representació per fer front a les seves
necessitats.”
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Davant d’aquestes problemàtiques i la manca d’instruments –operatius i de representació- per fer-hi
front s’al·ludeix a la xarxa de ciutats com àmbit a partir del qual estructurar una resposta.
Impulsar les ciutats, vertebrar el país. Cal actuar de manera decidida perquè les
ciutats catalanes puguin aprofitar les oportunitats per fer front als reptes de l’hora.
Per aconseguir-ho cal una acció decidida des de la societat i des de l’administració
que parteixi d’una doble convicció:
- Que les potencialitats del territori català i la puixança de la societat catalana
radiquen en la xarxa de ciutats.
- Comprendre i fer comprendre que aquest enfortiment passa (...) per un model de
xarxa de ciutats compactes, complexes i integrades que vertebri el territori català.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
13 Voler sintetitzar els orígens i les manifestacions de la segregació urbana en uns pocs paràgrafs és un exercici temerari. A més, reduir-los a la simple manifestació de la diferència de preus entre barris pot amagar la complexitat dels dèficits de tot ordre que sovint
es combinen en les àrees que requereixen d’especial atenció. Tanmateix l’objectiu d’aquest treball no és la de repassar cada una de les
problemàtiques que afecten els barris o el territori en general sinó la d’il·lustrar com efectivament aquests problemes són assumits pel
Govern alternatiu i de quina manera s’organitza una resposta estructurada. És per això, que en aquest apartat i en els següents farem
un exercici de síntesi, basat en alguns aspectes clau que il·lustrin les fases i les dimensions de les polítiques territorials desenvolupades
sota el mandat, alternatiu, de Pasqual Maragall.
1 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Veiem, doncs, en aquest apartat, com es posa especial èmfasi no només en denunciar la problemàtica
del procés urbanitzador a la Catalunya dels 90s, sinó, tant o més, en reforçar el paper, real i simbòlic,
de la ciutat i la xarxa de ciutats vertebradores del territori com a solució.
Un cop més, aquesta simplificació no fa justícia a l’elaboració d’un corpus doctrinal dedicat a l’anàlisi
de les dinàmiques urbanes i metropolitanes i a la identificació dels riscos d’aquestes sobre el benestar de les persones. Entitats com la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de la que Pasqual
Maragall n’era membre, centres de recerca com l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona o
treballs com l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, impulsats per l’alcalde Maragall evidencien l’interès d’aquest per conèixer com les dinàmiques urbanes es manifesten a escales diferents a les del
seu àmbit estricte de responsabilitat política. Trobem, a finals dels anys 90 un corrent de pensament
crític sobre els processos urbanitzadors a Catalunya que planteja de forma explícita la necessitat de
disposar de mecanismes de control14.
4.1 c) L’articulació territorial i el problema de la nova ruralitat
El triangle economia, societat i territori aplicat a l’anàlisi del món rural expressa una tendència a la
tecnificació de les activitats agràries, a un augment de l’eficiència en la producció agrícola i a una
disminució progressiva del sòl i la població dedicada a aquestes activitats. L’abandonament progressiu de terres i la davallada demogràfica en àrees molt extenses del territori planteja un escenari poc
optimista pel que fa al desenvolupament vinculat a les activitats tradicionals.
Malgrat aquesta tendència negativa s’identifiquen d’una banda nous usos en àrees rurals, com el
turisme, i de l’altra una cada cop més intensa importància dels nuclis urbans articuladors, ciutats
intermèdies en diran alguns, que permeten aproximar cada cop més usos i hàbits plenament urbans
a les àrees rurals.
Com veurem més endavant, les propostes per dinamitzar els àmbits rurals passen, en les polítiques de
Maragall, per reforçar la xarxa de ciutats catalanes, incrementar el seu pes relatiu en els respectius àmbits d’influència i dotar aquesta xarxa d’unes infraestructures pròpies de sistemes urbans integrats.
Abans però d’avançar les propostes, l’anàlisi del món rural es planteja, un cop més, a partir de criteris geogràfics en que es caracteritzen diferents graus de problemàtiques. Així, en la publicació La
democràcia dels ciutadans s’identifiquen en primer lloc “un món rural plenament integrat amb la
Catalunya urbana”, en segon lloc un món rural en procés avançat d’incorporació amb la Catalunya
urbana i, finalment
“Hi ha un món rural poc integrat amb les àrees urbanes catalanes. Es tracta d’unes
àrees si es vol marginals, en el sentit que estan al marge de les activitats productives dominants i es troben poc cohesionades per l’estructura urbana general. Es
caracteritzen pel despoblament i l’envelliment demogràfic, la feblesa de l’economia
agrària, la precarietat econòmica i la marginalitat territorial respecte al context
global de Catalunya”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
14 El volum de publicacions i recerques dedicades a la qüestió és immens. Creiem, però d’especial interès destacar, a més del monogràfic dedicat a les bases per als plans territorials parcials de la revista Papers citada més amunt, la col·lecció “Urbanitats” publicada
pel CCCB a partir de 1997, que en els seus primers anys dedicà volums a la urbanització dispersa, la sostenibilitat i la ciutat, la immigració, la vida obrera, l’habitatge i la formació de la llar... D’altra banda, les monografies que explotaven les dades de l’Enquesta de
Condicions de Vida i Hàbits de la Població oferien, justament, un marc de coneixement empíric de la realitat urbana i metropolitana
que, progressivament anava ampliant els límits del seu abast territorial fins esdevenir, finalment, d’àmbit català. Bona part dels autors
d’aquestes monografies i de les publicacions dedicades a la ciutat i al territori els trobem en l’annex final del llibre Democràcia dels
ciutadans com a panelistes, relators, moderadors, autors de les ponències, coordinadors. Emergeix, un cop més la capacitat de Pasqual Maragall de “relacionar coneixements dispersos”.
|17
�Veiem, doncs, com la Catalunya rural no es planteja en contradicció a la Catalunya urbana, ans al
contrari, s’identifica en funció de la capacitat d’integració amb la xarxa de ciutats i les dinàmiques
urbanes corresponents.
Aquesta visió articuladora del territori a partir de la xarxa urbana s’oposa directament a la visió dicotòmica pròpia del pujolisme d’una Catalunya rural enfrontada a una Barcelona metropolitana depredadora de recursos. De tothom és conegut el conflicte gairebé perpetu entre Maragall i Pujol arran de
la dissolució, pel segon, de la Corporació Metropolitana de Barcelona15.
En aquest sentit, les aportacions l’any 1999 de Catalunya Segle XXI beu de la proposta que ja l’any
1985 Maragall plantejava en aquests termes:
L’òptim és que el camp estigui molt més urbanitzat. Urbanitzat en el sentit de la
comoditat, de la possibilitat de viure-hi amb un determinat nivell de dignitat, de
coneixements, de contactes humans.
(Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 182)
I així s’expressa en el programa electoral de l’any 1999:
El nou Govern de Catalunya ha de superar la visió antagònica entre el camp i la
ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit,
les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més
interconnectats.
Per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització,
potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats
que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Partim, doncs, d’una base intel·lectual que proposa un trencament de la dualitat urbà-rural a partir
d’una proposta clara per estructurar el territori a través d’una xarxa de ciutats i pobles convenientment dotada d’infraestructures de transport, de comunicació, que millori l’accessibilitat als serveis i
les tecnologies.
Aquesta vinculació simbòlica del desenvolupament territorial amb el fet urbà és, potser, la que ha
generat un desacord més patent, constant i permanent, d’una banda entre les forces polítiques que
encara avui argumenten que el desenvolupament local dels àmbits rurals passa per una “transferència de recursos” de l’àmbit metropolità o d’altra banda entre aquelles forces que observen la integració
urbana de Catalunya com una pèrdua irreparable de patrimoni natural. Aquesta simplificació amaga,
com és natural, multitud de matisos; creiem, tanmateix, que aquest posicionament simbòlic de partida és, encara avui, un repte pendent de superar.
15 Sobre aquesta qüestió i, en general, de la visió metropolitana de Maragall vegeu el treball de Mariona Tomàs, 2017 Governar la
Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Fundació Catalunya Europa.
1 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�4.1 d) El medi ambient com a dilema
“En un context caracteritzat per la ràpida evolució dels valors i per la crisi de sistemes ideològics, les temences i els projectes associats als dilemes ambientals s’han
situat al centre del debat polític i ciutadà”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Aquestes afirmacions recullen un corrent de pensament que reclama l’adopció de la “qüestió ambiental” com un element clau que s’hauria d’integrar de manera transversal en totes les polítiques
públiques.
En aquest sentit pren especial rellevància la qüestió d’accés i disponibilitat de recursos naturals destinats al desenvolupament econòmic. Aigua, sòl i energia són els principals vectors per al desenvolupament humà. Tanmateix es pateix d’una manca de coneixement sobre aquestes matèries que fa difícil
estructurar una resposta adequada a les necessitats futures i el seu necessari equilibri.
La primera determinació d’una nova política de recursos naturals a Catalunya haurà de partir, doncs, de la realització d’un inventari comprensiu i fiable dels recursos
existents, renovables i no renovables. A partir d’aquí caldrà posar les bases d’una
gestió encaminada a cobrir quatre objectius: Disponibilitat de recursos en tot el
territori, racionalitzar els consums, restauració i gestió dels recursos bàsics sota
control públic i bastir una política d’espais protegits moderna, àgil i adequadament
dotada.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Aquest posicionament es basa, com és habitual, en un coneixement científic cada cop més extens16 i
incisiu, si bé topa, i això forma part de la problemàtica, amb
“un elevat nivell de desconfiança envers els poders públics en aquests temes”
derivat en bona mesura dels
“missatges contradictoris que s’emeten des de les administracions, a la instrumentalització per part de les forces polítiques i a l’existència d’un moviment ecologista
poc cohesionat i, en ocasions, poc solvent”.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Veiem, un cop més, com la problemàtica no es planteja exclusivament en termes sectorials o especialitzats, sinó que l’afronta a partir de les evidències científiques, la capacitat de resposta de l’administració i l’anàlisi dels diferents agents que hi estan vinculats.
Creiem oportú en aquest apartat fer esment a la visió de Maragall dels recursos naturals en relació al
desenvolupament urbà
Podemos habernos equivocado, las ciudades pueden no haber respetado su entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo
natural.
(Maragall, 1985, citat a Nel·lo, 2017 pàg. 186)
16 En les seves memòries Maragall cita converses amb l’ecòleg Ramon Margalef de les quals va extreure coneixements que posteriorment aplicaria a les seves anàlisis.
|19
�i la capacitat de la regulació de preus en la seva gestió.
Per Maragall (...) els preus dels carburants -i per extensió de les energies i els recursos naturals- haurien d’integrar les externalitats negatives que la mobilitat –i altres
usos- generen en les àrees metropolitanes.
La mateixa posició partidària d’integrar les despeses i les inversions ambientals en
els preus hauria d’aplicar-se al subministrament de l’aigua.
(Nel·lo, 2017 pàg. 183-184)
Trobem doncs la visió reguladora de l’administració per la via dels preus d’un fenomen complex, l’escassedat dels recursos naturals, el sòl inclòs, i les externalitats negatives dels consums. Una visió, però,
que s’ha de treballar a totes les escales i on cada nivell administratiu n’ha de ser responsable. És així
com, en el programa electoral de 1999 es plantejava la qüestió ambiental des de la corresponsabilitat.
La Generalitat ha de dissenyar el model territorial general, mediambientalment sostenible, però la seva aplicació ha d’anar a càrrec del món local, que ha de planificar,
també amb criteris de sostenibilitat, els usos del sòl no urbanitzable, i fer de les
mateixes ciutats un ecosistema territorial.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
I no només entre les administracions,
En l’acció del Govern sobre el medi ambient, és del tot imprescindible la col·laboració
ciutadana i dels sectors econòmics per promoure un canvi d’actituds individuals i
col·lectives. Tan sols amb la corresponsabilitat social farem possible la nostra proposta d’elaborar l’Agenda 21 Local per a Catalunya. Només així la política ambiental del Govern podrà generar ocupació, riquesa i sostenibilitat en sectors tan
importants com el turisme i el lleure o l’atracció d’inversions de qualitat cap al país.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem, per concloure, en tots aquests fragments la concepció de diverses problemàtiques territorials
a partir d’una matriu comuna derivada de la noció de segregació. Recordem: “Dintre del socialisme no
hi ha llibertat per multiplicar les diferències econòmiques i socials” (Maragall citat per Nel·lo, 2017).
Només a partir de l’evidència empírica de com les dinàmiques urbanes i territorials sense un control
efectiu per part de les administracions tendeixen a una segmentació social i a una segregació espacial
de la societat es podrà construir una alternativa. Aquesta alternativa, com veurem més endavant ha
de contemplar el concepte d’integració territorial com a palanca de canvi de les problemàtiques aquí
presentades.
4.2 Procés de negociació i dimensió d’estil. Pacte com a instrument?
Aquest apartat dedicat a l’establiment d’un determinat model d’interacció en el disseny i articulació
de les polítiques públiques ens permet fer aflorar una doble faceta de Pasqual Maragall i, per extensió,
dels seus equips: La capacitat d’innovar en la definició de polítiques públiques i la capacitat d’estructurar un nou marc de treball, una organització inèdita i uns mecanismes de decisió que justament
farien possible una agenda de canvi.
Una de les idees articuladores de l’agenda del canvi proposada per Pasqual Maragall insistia en la necessitat de no només canviar allò que es feia sinó, també, de
2 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�fer-ho d’una manera diferent.
(Brugué, 2017 pàg. 294)
El mateix Govern alternatiu estableix en sí mateix, doncs, una particular dimensió d’estil. El fet de
disposar d’una estructura de govern, amb uns mecanismes de decisió formals i un sistema de seguiment genera una capacitat de resposta i proposta mai observades amb anterioritat al Parlament.
(Vallès, 2008) Una capacitat de resposta que cristal·litza, encara no passats dos anys de legislatura, en
una moció de censura.
Raimon Obiols havia practicat durant les legislatures anteriors una dura política
d’oposició, però sempre dintre d’unes coordenades mentals que consistien a pensar
que la democràcia era un artefacte acabat d’estrenar i no calia forçar-lo. El respecte
mutu impedia anar fins al final, mentre que en política l’obligació és dramatitzar
per tal de fer arribar els missatges als ciutadans...
La moció de censura em va permetre exposar l’octubre de 2001 el programa polític
que ja havia defensat a la campanya electoral de 1999, però ara amb l’experiència
afegida dels dos últims anys de govern alternatiu a l’ombra que havia format PSCCiutadans pel Canvi a partir de setembre del 2000 amb els seus diputats electes
distribuïts per especialitzacions i dedicats al seguiment de l’obra de govern i a la
formulació de propostes alternatives més eficaces. Aquelles propostes havien estat
debatudes en conferències nacionals i sectorials convocades arreu de Catalunya per
les forces mobilitzades pel PSC-Ciutadans pel Canvi.
(Maragall, 2008 pàg. 255)
Tal i com anunciàvem a la introducció, no volem centrar la nostra atenció en “l’estil de Maragall” en la
seva acció parlamentària sinó en la capacitat d’aquest de traslladar una determinada visió d’estil en el
disseny de les polítiques territorials. I és a tal efecte que creiem que la noció de “pacte” és un element
transversal en la definició de les seves polítiques que determina efectivament un model d’interacció
determinat.
Noció de “Pacte” en la gestió del territori
“Catalunya ha estat sotmesa als mateixos fenòmens i transformacions que d’altres
països desenvolupats, però ha estat mancada d’una reflexió estratègica que permetés bastir un pla d’actuació. També ha faltat un procés obert de diàleg entre els
actors que cristal·litzés en un “pacte territorial” –urbà, rural, mediambiental- que
establís unes bases de consens per a l’ús del territori i dels recursos naturals i per
redefinir unes estructures de govern del territori més properes a l’ús real que en fem
els ciutadans.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
El pacte entès com a resultat de diàleg entre els actors per redefinir estructures de govern del territori.
Aquesta noció de pacte no es planteja, doncs, com un “acord” entre els agents polítics d’un determinat
àmbit de competència que busca una solució de comprimís entre posicionaments de partida. Maragall entén la noció de pacte, aplicada a les polítiques territorials, com un mecanisme de codecisió en
base a unes problemàtiques mútuament compartides que aporti la justa escala d’acció entre diferents
àmbits de govern. És per aquest motiu que les diferents escales de l’administració, els diferents nivells
de govern, han d’interactuar per tal d’assegurar una participació efectiva en la implementació dels
projectes.
|21
�“Els pactes, en darrer terme, no eren una acció puntual amb resultats clars i observables a curt termini. Eren estratègies i compromisos de transformació a mitjà
i llarg termini. Aquest era el seu valor (...) un estil caracteritzat per voler posar la
mirada lluny i per, alhora, voler-ho fer de manera coral”.
(Brugué, 2017)
Veiem, a continuació com aquesta noció de Pacte imbueix cada una de les polítiques territorials aquí
analitzades.
4.2 a) URBAN autonòmic
El Parlament de Catalunya acaba de debatre una proposta de creació d’un Fons de
Foment de Barris i Àrees urbanes que requereixen d’atenció especial. Un fons concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat
amb els municipis per a la rehabilitació, precisament, d’operacions de rehabilitació
integral d’un mínim de 40 barris d’arreu de Catalunya en projectes ideats i desenvolupats pels ajuntaments i la Generalitat i amb la participació dels veïns: construir
ciutat.
(Nel·lo, 2001)
Aquest fragment de l’article Barris: construïm ciutat, publicat per Oriol Nel·lo al diari Avui, el maig
de 2001, i recollit en les seves Lletres de batalla, mostra una de les claus del què va ser posteriorment
una de les iniciatives dels governs de la Generalitat més àmpliament celebrades17.
Ja ens hem referit anteriorment a la preocupació de Pasqual Maragall pels barris, per la necessitat de
dedicar tots els esforços disponibles per evitar la fractura social de base urbana i territorial. Sense
entrar en el contingut substantiu d’aquesta “política de barris” volem il·lustrar com, des del primer
moment, aquesta política fuig del convencionalisme de ser dissenyada, finançada i aplicada des d’un
sol àmbit competencial. Maragall i el seu equip creuen en la construcció col·lectiva, a diferents escales,
en el co-finançament, en el seguiment conjunt i en una avaluació que permeti una rendició de comptes també compartida.
No és baladí contemplar com efectivament la resposta instrumental a la preocupació nuclear de Maragall pels barris estigui en bona mesura inspirada en la Unió Europea. La mirada sempre atenta
d’allò que passa fora es tradueix en una resposta local adaptada, i si es vol millorada. No en va en les
primeres referències al projecte de barris en el marc del Govern alternatiu es parlava de l’URBAN
català o de l’URBAN autonòmic.
El mecanisme de la Llei de Barris funciona, com és sabut, d’una forma molt simple,
inspirada, en bona mesura, en el programa URBAN de la Unió Europea.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Més enllà del co-lideratge que es planteja amb aquesta proposta, una altra de les seves claus és la de
fer evident que la proposta no s’encaminava a identificar les àrees urbanes més vulnerables i dedicar-li els recursos necessaris, sinó que els recursos es destinarien a aquelles àrees que presentessin un
projecte de millora. Finançar projectes, no problemes, amb aquestes paraules il·lustrava Oriol Nel·lo,
17 De fet, en la part final del text citat es planteja la necessitat d’un pacte parlamentari que no es va produir, com va ser habitual, per
un vot de diferència derivat de l’acord entre els grups de CiU i del PP. Anys més tard, a la llum del reconeixement del que fou la Llei
de Barris, alguns exponents de CiU van reconèixer l’equivocació de no haver arribat a un acord en aquella legislatura. Paradoxalment,
aquest mateix grup polític fou qui deixà sense efectes la Llei de Barris a partir de l’any 2011 un cop “recuperaren” el Govern de la
Generalitat.
2 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�l’any 2009, un dels aprenentatges de l’aplicació de la Llei de Barris.
Les actuacions seran proposades, dissenyades i executades pels ajuntaments
concernits. La Generalitat, mitjançant un concurs, determinarà cada any, d’entre els
projectes presentats pels ajuntaments, aquells que consideri prioritaris, procedirà a
cofinançar-los i efectuarà el seguiment de la seva execució.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem, doncs, com aquesta política s’estableix des d’una perspectiva facilitadora i no pas executiva,
que proposa el pacte com a garantia front a l’actuació unilateral18.
4.2 b) Llei d’urbanisme19, equilibri i l’autonomia local
Oriol Nel·lo ens presenta la concepció de l’urbanisme segons Pasqual Maragall
com un instrument de reparació, de restauració social,
i alhora
En la concepció de Pasqual Maragall, doncs, el Pla, les normes, la fiscalitat o els
serveis públics, més que no pas mecanismes reguladors absoluts, han de ser un «codi
social» limitador de les desigualtats i la prepotència dels diners; un codi «mòbil i
convencional, incert», però del tot necessari.
(Nel·lo, 2017 pàg. 172)
Maragall, bon coneixedor dels mecanismes de generació de plusvàlues derivades de l’acció urbanística i alhora experimentat gestor de transformacions urbanes, observa des de l’oposició la limitada
acció del Govern en matèria urbanística.
Els responsables urbanístics van esdevenir, desgraciadament, poc després controladors desbordats pel detall de milers d’actuacions que no podien abastar, petits clons
del model Pujol de Govern omniscient i puntillista, memorístic i finalment impotent,
davant la vitalitat i la complexitat dels fets i del país.
(Diari de sessions del Parlament de Catalunya Serie P, 48, 28 de març de 2001)
Veiem en aquesta intervenció una denúncia del contrast entre el control del detall, abassegador en
moltes ocasions, per part del govern sobre les actuacions locals en matèria urbanística, en oberta
oposició a la renúncia a assumir la responsabilitat d’ordenar i planificar les dinàmiques territorials.
Així ho expressa, amb més vehemència, en la moció de censura:
Deixin-me dir dos mots de l’urbanisme. Mentre vostès estaven entretinguts amb el
tema de les matrícules –que no van resoldre-, el Govern del PP ens arrabassava
a cop de Decret les competències en matèria urbanística. Un Decret considerat
inconstitucional pel Consell Consultiu i que vostès no van recórrer al Tribunal
Constitucional. Ara es vol arreglar amb una Llei d’Urbanisme que ha costat dos anys
18 Respecte a la Llei de Barris s’han publicat nombrosos treballs des d’òptiques molt diferents –Polítiques públiques innovadores:
Brugué 2011; Participació ciutadana: Martí 2009; Millora organitzativa de l’administració: Báguena, 2009 i tants altres. Tanmateix, per
obtenir una visió global de balanç de la llei de barris és especialment rellevant el volum publicat l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya, Llei de Barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social.
19 Recordem que l’any 2002 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002 d’urbanisme que fou modificada i ampliada l’any
2004 i desenvolupada amb el corresponent reglament l’any 2006.
|23
�i que, un cop feta, el mateix grup del Govern, CiU, hi ha presentat tantes esmenes
com articles té el projecte. Un projecte que envaeix claríssimament competències
municipals. (No han estat capaços de defensar les competències de la Generalitat i
ara volen les dels altres).
(Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001.
Arxiu Pasqual Maragall)
Ja en el programa electoral es plantejava la qüestió en aquest sentit.
Retornar la competència urbanística d’aprovació de planejament derivat als municipis d’una certa entitat.
Revisar totes les competències que han estat tretes des de l’àmbit local a l’autonòmic, sense que s’hagi guanyat en eficiència ni millorat en qualitat.
- Transformar les actuals Comissions d’Urbanisme, que hauran de canviar el
seu caràcter “fiscalitzador” i convertir-se en uns organismes de coordinació
administrativa i de salvaguarda dels objectius de l’ordenació territorial.
- Revisar en profunditat la legislació urbanística catalana, amb la intenció de
reorientar el planejament general urbanístic, agilitar la seva gestió, flexibilitzar la
programació i posar-la en relació amb la programació de les inversions locals.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Ara bé, el debat al voltant de la llei d’Urbanisme en el marc del Govern alternatiu no només es va
centrar en la qüestió competencial dels governs locals sinó que es va plantejar com l’oportunitat
perduda per disposar d’un marc competencial prou ampli i prou flexible com per abordar de manera
efectiva les problemàtiques de fons que havien de ser resoltes mitjançant mecanismes de correcció i
redistribució. Segregació urbana, accés a l’habitatge, mobilitat, consum de sòl, pèrdua de patrimoni i
malbaratament dels recursos naturals eren assumptes que si bé requerien de polítiques específiques,
no podien ser obviats per la llei d’Urbanisme.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’urbanisme. (...) Tanmateix, ara, a
l’hora de fer balanç, cal preguntar-se: És aquest l’instrument que Catalunya necessita per al desenvolupament dels seus pobles i ciutats i per a la preservació dels seus
paisatges? Per desgràcia, la resposta només pot ser una: no. La llei, poruga i poc
innovadora, no acaba d’oferir, tot i les millores aconseguides, les eines necessàries
per fer front als grans reptes que avui planteja la transformació del territori català.
Quins són aquests reptes? L’habitatge, els barris, la mobilitat i el medi ambient...
...
Al costat d’aquestes qüestions, cal assenyalar que el repartiment de competències i
funcions entre les diverses administracions previst en la llei tampoc és satisfactori.
Aquests temes poden semblar menys rellevants. Però l’urbanisme no s’administrarà
bé fins que tothom comprengui que és un camp on les competències han de ser necessàriament compartides entre el govern de la Generalitat i l’Administració local.
(Nel·lo, 2003 pàg. 33-35)
Creiem necessari, en aquest apartat, posar de manifest la importància que aquesta qüestió va adoptar al llarg de la legislatura, segurament molta més que no pas el tractament que li n’hem donat en
aquest paper. El fet de tractar-se d’una norma fonamental per a la planificació i la gestió del territo2 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ri i que va conèixer un procés de negociació i debat parlamentari extensíssim en el que, per raons
òbvies, el Govern alternatiu no podia disposar de la iniciativa, que corresponia al grup de Govern, fa
variar l’esquema constructiu de polítiques públiques que hem emprat en aquest paper. Tanmateix sí
que podem posar de manifest la capacitat del Govern alternatiu de modificar substancialment el text
original i introduir, si més no en els documents provisionals, temàtiques que no quedaren recollides
en el text definitiu però que sí varen suposar un inici del que posteriorment varen ser iniciatives dels
Governs d’esquerres. Qüestions com la regulació de la rehabilitació de les àrees urbanes, l’habitatge
de protecció pública, el paisatge, la mobilitat o la protecció dels espais lliures20, van anar bastint un
corpus que posteriorment prengué ràpidament caràcter normatiu a partir de la pròpia modificació
de la Llei d’Urbanisme l’any 2004, o de Lleis com la de Paisatge, de la mobilitat, els plans territorials,
o el Pacte Nacional per l’Habitatge.
Veiem, doncs, com també en una matèria sensible pel que fa a la distribució de rendes i a la configuració territorial dels pobles, les ciutats i el territori, la noció de pacte mitjançant l’exercici compartit
de les competències urbanístiques hi és plenament integrada. I creiem especialment rellevant com
aquesta noció de pacte s’alimenta d’una visió àmplia, innovadora i carregada d’arguments que sobrepassen els marcs cognitius tradicionals per fer justament de l’exercici de pacte, un exercici de construcció i no pas de renúncies21.
4.2 c) Planejament territorial com a base per un model d’integració
El punt 5è del programa electoral de la coalició PSC-CpC a les eleccions autonòmiques s’obre amb el
capítol «Els territoris22 protagonistes del seu futur». La ja per se evident al·lusió a la participació dels
diferents àmbits de govern es desplega, entre d’altres, a partir de les propostes següents:
- Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Central, Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i Alt Pirineu.
- Proposar que aquestes regions siguin l’àmbit de descentralització del Govern i que
es configurin com unes administracions locals: els consells regionals.
- Els consells regionals assumiran les competències i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competències autonòmiques de gestió del territori
(urbanisme, aigües, medi ambient).
- Elaborar un conjunt de Plans territorials regionals que identificaran el conjunt
d’espais no urbanitzables.
- Dissenyar polítiques per al manteniment i la millora dels espais “lliures” del
territori: programes d’ajuda a les activitats primàries creadores de paisatge, etc.
- Elaborar un programa de viabilitat per als petits nuclis rurals en procés de
despoblament, reorientant-los cap a la funció residencial vinculada als sistemes
20 Recordem que la tramitació de la Llei d’Urbanisme es va produir mentre era vigent a tota Espanya el Decret de liberalització del
sòl de 23 de juny del 2000, aprovat pel govern d’Aznar.
21 Si bé el text definitivament aprovat l’any 2002 va ser molt limitat i no responia plenament a les expectatives generades pel Govern
alternatiu, que van ser degudament recuperades en la legislatura posterior, també amb l’aprovació de normes amb un ampli suport
parlamentari.
22 L’ús del plural per parlar dels territoris denota una visió àmplia i diversa per definir els diferents subjectes polítics que operen sobre
el territori sense una identificació clara amb un àmbit administratiu concret. Aquesta idea de subjectivar els territoris des de la seva
diversitat xoca, avui, amb l’abús del concepte “el territori”, en mode singular, especialment present en els mitjans de comunicació,
però malauradament incorporat en el llenguatge polític i fins i tot tècnic, per referir-se, a qualsevol escala, a tot allò que no és el
“centre de decisió”.
|25
�urbans pròxims, mitjançant la millora de les comunicacions i de l’equipament.
- Estimular la participació ciutadana en els plans d’ordenació territorial.
(Programa electoral PSC-CpC, 1999. Arxiu Pasqual Maragall)
Amb aquestes i altres mesures, la coalició assumia un dels reptes ja plantejats en la convenció cívica
Catalunya Segle XXI en la que es plantejava que
El problema de la construcció ordenada de la ciutat a Catalunya apareix, doncs,
com un problema eminentment polític i la seva solució ha de ser per tant sobre tot
política: és a dir, requereix construir per a cada una de les ciutats catalanes, i per
al territori català en el seu conjunt, un sistema equilibrat de govern que permeti
recuperar la capacitat d’ordenar el territori en benefici dels ciutadans.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Subjecte i objecte d’ordenació són, doncs, elements inseparables. És així com al llarg de la legislatura,
la qüestió del planejament territorial adopta una doble connotació. D’una banda s’estableixen les
bases conceptuals del que s’anomenaren «les tres C» - Compacitat, complexitat, cohesió - d’allò que
posteriorment, ja en el govern, foren els criteris de planejament territorial23 com a element substantiu
dels plans territorials parcials i de l’altra s’estableix el relat de la necessària subjectivació d’aquesta
política en uns àmbits territorials per al planejament territorial.
És així com el «Conseller alternatiu» de política territorial, Oriol Nel·lo, ho expressa l’any 2001:
En el camp de la política territorial cal, doncs, de manera imperiosa un canvi de
rumb, un cop de timó. Catalunya necessita una nova visió del territori. Una política
alternativa que entengui que el territori ha de ser alhora recurs econòmic, element
de redistribució social, àmbit per a la relació entre la societat i la natura i espai de
representativitat. Recurs, redistribució, relació i representativitat. Quatre «erres».
Quatre objectius.
(Nel·lo, 2003 pàg. 22)
Era evident que per governar les dinàmiques territorials calien nous instruments i nous àmbits de govern amb els quals construir les estratègies comunes i col·lectives per tal de fer viables a llarg termini
les polítiques territorials del Govern alternatiu. Aquesta assumpció de l’estil relacional i de pacte que
imbueix l’acció de Maragall queda expressada de manera diàfana amb les següents paraules
La nostra filosofia territorial consisteix a dotar els territoris de Catalunya de
projectes propis, de discutir amb ells tant com calgui els seus propis projectes, i el
casament d’aquests projectes amb el conjunt de Catalunya.
No en trauríem res, que hi hagués purament un pla fet des d’aquí. S’ha de fer un
pla des d’aquí, Catalunya ha de dir la seva, però ells han de tenir la seva estratègia,
perquè si no el pla no servirà de res. Ha d’haver-hi uns subjectes socials, uns
protagonistes que tirin endavant un projecte a cada un dels territoris de Catalunya.
(Diari de sessions del Parlament de Catalunya, 28 març 2001, sÈrie P 48)
23 Vegeu el document de Juli Esteban. Planejament Territorial, Criteris. Publicat per la Generalitat de Catalunya. 2004.
2 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�4.2 d) Visió ambiental integradora
Barris, ciutat, urbanisme i ordenació territorial són àmbits en els que la noció de pacte estableix el
marc estratègic necessari per al disseny i implementació de polítiques redistributives. Ara bé, és potser en l’àmbit ambiental on aquesta visió integradora d’agents i discursos adopta una connotació, si
cap, més evident.
Així, l’any 1999 la convenció cívica Catalunya S. XXI establia quatre principis organitzatius bàsics per
la política ambiental:
- Adoptar una normativa clara tendint a responsabilitzar els diversos agents en la
mesura que els correspon, tant pel que fa als privats (productors, prestadors de serveis i consumidors), com a públics (legislatiu, executiu i judicial).
- Adequar, racionalitzar i estructurar l’acció ambiental de les administracions públiques tot intensificant i coordinant les relacions entre departaments i nivells administratius.
- Establir una relació dels objectius mediambientals atenent la seva importància
real, al seu cost econòmic i a la seva viabilitat tècnica.
- Concertar l’aplicació de les polítiques amb els agents socials: en matèria de polítiques ambientals cal un acord social ampli perquè l’obligat intervencionisme dels
poders públics revesteixi el caràcter d’un contracte o d’un pacte social solidari.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
Tal i com avançàvem al capítol anterior, les polítiques ambientals havien estat, potser, l’àmbit en el
que Maragall havia desenvolupat un corpus normatiu menys elaborat en comparació amb les dinàmiques urbanes i el planejament urbanístic i territorial. Aquest fet, si és que l’assumim com a cert,
no difereix del context espanyol o europeu puix que no és fins la dècada dels 90’s que les polítiques
ambientals, o si més no la seva reivindicació o fins i tot el mateix concepte de sostenibilitat, cobren
singularitat i una certa centralitat en els discursos predominants. És així com el Govern alternatiu
assumeix els mandats de la Cimera de Rio de 1992 i la Carta d’Aalborg de 1994 com a referents en les
seves propostes en matèria ambiental.
Tot reconeixent la creixent preocupació pels vectors ambientals, el Govern alternatiu desestima la via
sectorial per imposar «marcs restrictius» al desenvolupament econòmic i social del país. L’estratègia
ambiental se sustenta sobre la integració entre les polítiques territorials i econòmiques de criteris de
sostenibilitat.
Cal una nova concepció en l’ordenació territorial i urbanística que trenqui la visió sectorial de la problemàtica ambiental i introdueixi a tots els nivells d’escala
del planejament (territorial, regional, local, parcial) les consideracions ambientals
-també les d’ordre paisatgístic- com a punt de partida bàsic.
(Catalunya Segle XXI, 1999)
És aquesta via integradora la que fa possibles projectes, entre d’altres, com l’Agenda 21, el Pacte de
l’aigua o el Pla de gestió i protecció integral del litoral. Tots tres projectes comparteixen la noció de
pacte, d’acord, entre diferents nivells administratius i entre els diversos agents, públics i privats que
intervenen en el territori.
|27
�Així, l’Agenda 21 catalana es fonamenta en:
reorientar el desenvolupament que duu a terme la Generalitat de l’Agenda 21
catalana i la seva relació amb les iniciatives municipals, per aconseguir col·laboració
i no competència, sinèrgies i no estratègies de jerarquia, per tal d’integrar totes les
“agendes” que, coincidint en el mateix territori, afronten els mateixos problemes, es
regeixen pels mateixos principis i persegueixen l’objectiu comú del desenvolupament
sostenible. D’aquesta manera, les Agendes 21 han de buscar el que es podria nomenar
una òptima qualitat ambiental als municipis mentre l’Agenda 21 Catalunya ha de
fixar la seva atenció en les estratègies generals per actuar des de la Generalitat amb
la plena complicitat del món local.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
En matèria de planificació i gestió dels recursos hídrics,
no és necessari recórrer a un gran transvasament del riu Ebre ja que hi altres
solucions molt més viables i factibles a través, principalment, d’una millor gestió dels
propis recursos de Catalunya, l’ampliació del ministransvasament de Tarragona i
l’aplicació de les noves tecnologies. És el que anomenen el Pacte Català de l’Aigua,
que vam presentar el 19 d’octubre de 2000 a l’embassament de la Llosa del Cavall.
L’aplicació d’aquestes mesures permetrien disposar de forma immediata de més
de 215 Hm3/anuals addicionals per assegurar el subministrament a la regió de
Barcelona durant els propers 20-30 anys.
Per tant, en el marc del calendari fixat pel Pla Hidrològic Nacional (8-10 anys) i
probablement abans i a través bàsicament dels recursos que aquesta llei destina
a Catalunya (que s’aproparà als 400.000 milions de pessetes), proposem diverses
mesures alternatives per tal de garantir les reserves d’aigua necessàries a les
conques internes i, solucionar, paral·lelament problemes de qualitat i quantitat que
es produeixen en altres punts de Catalunya.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
En matèria de gestió del litoral creiem d’especial interès recuperar algunes de les conclusions de l’aplicació, ja en el Govern de la Generalitat, del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquest pla,
hereu del projecte esmentat de gestió i protecció integral del litoral proposat pel Govern alternatiu24,
fou una de les apostes més ambicioses d’ordenació física d’un àmbit territorial, la franja costanera
de tot el territori català, sotmesa a la més forta pressió urbanitzadora. Les característiques del litoral
català, les seves potencialitats pel que fa al desenvolupament econòmic i la seva preservació com un
àmbit d’especial valor estratègic, natural i paisatgístic només fou possible gràcies a l’acord madurat
entre els agents econòmics i socials i els poders públics locals. Mostra d’aquest acord és la poca incidència de recursos i contenciosos que hagué de suportar una actuació tan ambiciosa en comparació
amb altres instruments de planejament25.
24 Si bé el Pla de gestió i protecció integral del litoral es va elaborar des de l’àmbit de Medi Ambient del Govern alternatiu, amb contingut no només urbanístic sinó vinculat a la gestió de la dinàmica litoral terrestre i marina, la dinàmica parlamentària de la VI legislatura
i, més tard, les condicions del pacte de formació del Govern Catalanista i d’Esquerres féu que el Pla derivés en la seva elaboració i
implementació efectiva en un instrument urbanístic. Un instrument, això sí, innovador en molts aspectes i que obrí una manera de
concebre els instruments urbanístics des d’una perspectiva i amb un abast plenament renovats. Així ho expressen els articles de
Llort (2006) i Nel·lo (2006) en el monogràfic dedicat als Plans Directors Urbanístics de la revista Espais, editada pel DPTOP. Val la
pena esmentar aquí l’interès que el PDUSC com a instrument innovador va despertar entre els cercles tècnicopolítics de realitats ben
diverses com l’andalusa, la gallega, o la sarda, on es van replicar instruments d’ordenació litoral molt similars seguint els paràmetres
bàsics del PDUSC.
25 Sobre l’escassa litigiositat del PDUSC i la ressolució favorable a l’administració de la Generalitat de gairebé tots els contenciosos
es pot veure la Tesi doctoral de Josep M Aguirre (Aguirre, 2015).
2 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Del elevado grado de consenso con el que contó el Plan -PDUSC-1- desde su inicio
da cuenta el hecho de que en el periodo de información pública se recogieran 452
alegaciones, a razón de menos de 1 alegación por kilómetro de costa o poco más
de 6 alegaciones por municipio... La litigiosidad posterior a la aprobación de los
planes ha sido también muy escasa. Frente al PDUSC-1 se presentaron 186 recursos
mientras que para el PDUSC-2 fueron 92.
(Nel·lo, 2012 pàg. 132)
Aquest fet dóna fe de la potència que la noció d’acord i de pacte, un model d’interacció ben evident,
pot tenir en matèria de política territorial, justament en un període en que els anomenats conflictes
territorials emergien arreu del territori26.
En qualsevol cas, l’oposició d’esquerres no va permetre que l’últim mandat de Pujol
fins les autonòmiques de 2003 fos un temps completament perdut. Davant d’un
govern de simple supervivència de l’interès propi, vam anar forjant el clima concret
de l’alternativa.
(Maragall, 2008 pàg. 257)
Amb aquestes paraules es fa palès el tarannà constructiu de l’acció parlamentària a l’oposició. Com hem
vist, l’estil de Pasqual Maragall es manifesta en la recerca de pactes, fonamentalment entre les esquerres,
per tal de bastir el que posteriorment fou el Govern Catalanista d’Esquerres, però també des d’una posició constructiva amb un Govern immobilista amb qui, malgrat la manca d’iniciativa política, va acabar
establint uns acords amb una gran càrrega normativa com és la Llei d’Urbanisme de 2002.
4.3 Dimensió substantiva i presa de decisions. Integralitat en l’acció
pública
La dimensió substantiva és aquella en la que es defineixen els continguts efectius de les polítiques públiques. Tot seguit farem esment de manera forçosament breu i esquemàtica d’alguns trets específics
d’algunes polítiques territorials impulsades pel Govern alternatiu.
Tanmateix ja podem avançar que, un cop més, les propostes del Govern alternatiu, hereves de la complexitat de l’acció de Maragall responien com molt bé diu Brugué
al fil que relligava la mirada àmplia i dispersa de Maragall. Un fil invisible que ens
permet observar i comprendre el quadre on es representava la seva agenda de canvi.
Un quadre impressionista, amb pinzellades que semblaven tenir vida pròpia però
que no ens impedeixen veure’n el conjunt.
(Brugué, 2017 pàg. 273)
Aquest fil invisible ens portarà segons la mirada a indrets potser no massa coincidents, tot i que podem estar d’acord en concebre les polítiques de Maragall com integradores. La integralitat és el concepte clau que millor descriu les polítiques, en aquest cas territorials, de Pasqual Maragall al cap del
Govern alternatiu. La integralitat com a resposta activa i militant front al problema de la segregació
urbana i territorial. La integralitat com a resultat lògic d’un treball d’aliances i de pactes entre agents
26 Vegeu, entre d’altres, els treballs de Nel·lo, (2003) Aquí, No! Els conflictes territorials a Catalunya, Cabañas, Jordi i Mercadé, (2012)
Planejament territorial i debat social ; López, Navarro i Báguena (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials
o els volums de la SCOT Anuari territorial de Catalunya.
|29
�de diferent ordre. La integralitat, en definitiva, com a mecanisme per trencar dinàmiques sectorials
d’una administració gripada.
Vegem a continuació alguns dels projectes que van ser recollits en el balanç del Govern alternatiu,
l’estiu de 2003, ara ja definint una agenda del canvi que s’intuïa inevitable27.
4.3 a) Plans de Barri. Integralitat en l’acció
El projecte recollit en el document de balanç amb el nom de «Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN» és potser el projecte on es manifesta de forma més evident aquell triangle clàssic en
Maragall conformat entre ciutat, economia i societat. I es manifesta en diferents esferes del projecte.
En els seus objectius estratègics:
Tenen com a principal objectiu possibilitar intervencions integrades en barris els
quals –per la concentració de la problemàtica social, econòmica i urbanística- no
poden ser millorats amb intervencions exclusivament sectorials. Barris on cal aplicar
polítiques que no només donin oportunitats a cada ciutadà individual –per trobar
feina, per rebre ajudes, per millorar el seu habitatge- sinó que s’adrecin també a la
comunitat tota sencera.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem com l’objectiu principal incorpora manifestament el concepte d’integració en funció de les
problemàtiques a les que es vol fer front i en funció dels destinataris: «no només cada ciutadà individual... sinó la comunitat sencera».
En els seus objectius operatius s’identifiquen els grans àmbits d’intervenció, tot superant el clàssic
capteniment sectorial de les polítiques públiques de rehabilitació urbana. El projecte de barris assumeix, doncs, la necessitat d’actuar no només coordinadament, sinó de manera necessàriament integrada en els àmbits següents:
l
Rehabilitació de l’habitatge, dels espais públics i de les comunicacions.
l
Millorar les dotacions d’equipaments i serveis.
l
Assolir l’augment de l’activitat econòmica i el nivell de benestar de la població.
Així mateix, pel que fa a les àrees on es preveu intervenir, el projecte mostra un coneixement profund
del les dinàmiques que han generat processos de segregació:
Les àrees urbanes elegibles als efectes de les accions de rehabilitació integrada seran aquelles àrees urbanes que pateixin o hagin patit:
a) processos d’involució urbanística, com ara la progressiva degradació dels habitatges, la persistència dels dèficits d’equipament o la insuficiència de la urbanitza27 Per elaborar aquest apartat ens hem centrat en la producció del Govern alternatiu. Bona part de les propostes elaborades al llarg
de la VI legislatura van ser efectivament assumides i desenvolupades pel Govern de la Generalitat al llarg de la VII i VIII legislatures.
Tanmateix, els condicionants del pacte van fer variar, en alguns casos de manera substancial, les propostes plantejades pel Govern
alternatiu. En la selecció de casos que hem escollit per il·lustrar la substantivació de les polítiques territorials trobem iniciatives desenvolupades i ampliades en l’exercici efectiu del Govern com foren la Llei de barris o la política de paisatge, iniciatives d’aplicació parcial,
com el cas del Projecte de gestió i protecció integral del litoral que esdevingué el Pla director urbanístic del sistema costaner, o la
proposta de descentralització administrativa, recollida a l’Estatut de Catalunya de 2006 però no desplegada pels governs successius.
3 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ció o de la qualitat de l’entorn físic.
b) problemàtica demogràfica causada per l’envelliment, la manca de renovació dels
residents o simplement la pèrdua excessiva de població, o, pel contrari, el seu creixement massa accelerat.
c) la presència característica de problemes econòmics (atur, manca d’activitat, escassetat de serveis) o socials (delinqüència, violència, drogoaddicció).
Així, front a polítiques de rehabilitació centrades en determinades morfologies urbanes el projecte
de barris identifica les diverses tipologies urbanes en les que es manifesta de manera diferenciada el
procés de segregació:
Àrees elegibles:
l
l
l
l
Àrees velles corresponents als cascs antics de les ciutats grans o mitjanes.
Àrees suburbanes extensions produïdes a partir de petits eixamplaments projectats o mitjançant la simple prolongació de carrers.
Polígons d’habitatges construïts a partir dels anys cinquanta a les perifèries de
les ciutats petites i mitjanes.
Àrees d’urbanització marginal l’origen de les quals es troba en un procés de
parcel·lació il·legal que permetia l’autoconstrucció.
Finalment, on efectivament es manifesta de manera més evident el caràcter integrador de la Proposta
de suport a barris amb projecte és en la diversitat de camps en els que s’alinearan les accions.
Les accions incloses en els programes estaran encaminades a dotar les àrees
concernides d’una qualitat urbana i unes condicions socials equiparables, com
a mínim, a les de la mitjana catalana. Les accions hauran de partir, així mateix,
d’una voluntat d’integrar les mesures urbanístiques i les mesures de caire social i
econòmic, que han de ser enteses com a parts inseparables d’un mateix procés de
millora que mantingui i incrementi la cohesió social al mateix temps que millora
l’entorn.
Així, les accions proposades hauran de referir-se a alguns dels camps següents:
l
Creació de nous espais lliures i oberts d’ús col·lectiu.
l
Foment de la mobilitat sostenible.
l
Rehabilitació del parc d’habitatges.
l
Reforma urbana.
l
Execució Planejament General.
l
Actuacions de reequilibri urbà.
|31
�l
Habitatge per a ús dels joves.
l
Programes per adaptar serveis i equipaments generals.
l
Integració del fenomen de la immigració o nova ciutadania.
l
Fer efectiva la participació ciutadana.
l
Promoció i impuls de les activitats econòmiques.
l
Programes d’inserció laboral.
l
Programes de seguretat ciutadana.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Mesures urbanístiques, mesures socials i mesures econòmiques que han de ser enteses com a part
inseparable d’un procés. El repte plantejat és ambiciós si partim del reconeixement d’un marc administratiu, el de la Generalitat, excessivament sectorialitzat i poc procliu al treball transversal. Tanmateix, una de les virtuts del projecte és la seva inspiració en uns marcs administratius desvinculats de
les casuístiques locals. Recordem la inspiració en el projecte URBAN de la Unió Europea. En aquest
sentit, el disseny de la política de regeneració urbana es fonamenta en una nova manera de fer que
no es preocupa de les estructures departamentals ni del repartiment sectorial entre administracions.
El projecte de barris del Govern alternatiu no només va fer possible una nova manera de treballar la
integralitat en una política pública sinó que la seva execució efectiva, ja en la següent legislatura, va
generar dinàmiques de treball transversal en el marc del govern de la Generalitat inèdites fins aleshores28.
4.3 b) Pla de gestió i protecció integral del litoral
La gestió del litoral és un àmbit d’extrema complexitat degut a les pròpies dinàmiques naturals, mòbils a curt i llarg termini, a les fortes pressions, sobretot urbanitzadores i d’ús intensiu pel turisme, i a
un difícil encaix institucional amb encavalcaments de competències entre diferents àmbits sectorials
i nivells administratius.
Aquesta complexitat s’ha manifestat al llarg del temps en una utilització excessiva i abusiva del recurs
litoral per a uns usos cada cop més incompatibles amb la preservació dels valors naturals, culturals,
patrimonials i econòmics del litoral. Front a aquesta dificultat el Govern alternatiu va assumir la necessitat d’una gestió integral a partir del Pla de gestió i protecció integral del litoral.
Per tant, s’imposa adoptar una nova visió, global, integral i flexible, del litoral, tant
la part emergida com la submergida (ja que el sistema litoral, des del punt de vista
ecològic i ambiental, és molt més ampli i complex que els límits marcats per la
Llei de Costes), i que defugi de les tradicionals solucions urgents que s’han dut a
terme amb criteris locals i que han contribuït a alterar les condicions d’equilibri. En
definitiva, un nou concepte de protecció del litoral.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
28 Vegeu treballs de Báguena, 2009 Brugué, 2011 i el volum Llei de barris, una aposta col·lectiva, op cit.
3 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Veiem, doncs, com davant de problemes complexos, el concepte d’integralitat adquireix de nou un
marcat sentit operatiu, substantiu, en la definició d’una política amb vocació redreçadora d’unes dinàmiques perverses.
Tal com hem vist en la proposta de suport als barris amb projecte, en aquest cas la mirada exterior
ajuda a superar les fronteres i les resistències pròpies d’un marc viciat i poc reactiu. S’assumeix amb
aquest pla un mandat provinent de la Unió Europea.
Aquesta proposta recull les darreres recomanacions que han elaborat aquest mes de
juliol29 el Consell i el Parlament Europeu davant el que consideren greus amenaces i
danys irreversibles al litoral per la forta pressió que viuen les nostres costes.
Els objectius del Pla es manifesten de la següent manera:
l
l
l
l
l
Nou concepte de protecció del litoral.
Disposar d’un Pla del Litoral. Avaluació de l’estat actual. Determinació de diferents
zones on aplicar mesures correctores i en altres zones de protecció. Per l’estudi,
considerar tot allò que afecta al litoral i la costa (qualitat dels rius, dinàmica
litoral, estat dels fons, pesqueres...).
Aplicació rigorosa de la legislació existent.
Gestió integrada i coordinada amb totes les administracions de tots els aspectes
que afecten al litoral, també el que fa referència a l’ordenament urbanístic i als
usos del sol.
Un nou programa per la vigilància ambiental de les platges. Monitorització de
la qualitat sanitària de les aigües de bany. Vigilància de l’estat de les sorres.
Monitorització ambiental de les aigües.
Veiem doncs l’ambició dipositada en un pla que proposa textualment la renovació del concepte de
protecció. Aquesta renovació ha d’estar sustentada a partir de l’aprofundiment en el coneixement de
les dinàmiques litorals com a espai natural i com a recurs econòmic, per l’acompliment estricte de la
legislació vigent, per la coordinació i col·laboració institucional i, important, per una monitorització
de les accions i del seu resultat.
Els mecanismes, les accions necessàries per assolir els objectius passen per unes accions recollides en
dos grans àmbits:
1) La primera de les activitats que cal realitzar és la redacció d’un Pla Integral del
Litoral.
2) Impulsar les mesures necessàries en l’ordenament urbanístic, de tal manera que
el Pla fixarà, en coordinació amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes
específiques que s’hauran d’incorporar en els nous plans urbanístics i en la revisió
del planejament dels municipis costes per tal de garantir actuacions respectuoses
29 El text recollit en la documentació del Govern alternatiu no ve datat ni cita el document concret i per tant no es pot identificar amb
precisió la font exacta d’aquestes recomanacions.
|33
�amb el litoral. Així mateix, s’establiran les mesures cautelars i les eines legals
necessàries per assolir el compliment d’aquestes normes d’ordenament.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Tal i com fèiem en l’apartat anterior, aprofitem el coneixement dels esdeveniments posteriors per posar de manifest com d’aquest ambiciós pla només es va desenvolupar efectivament una de les línies
d’acció aquí plantejades. Les mesures de caràcter urbanístic recollides en el Pla van ser desplegades
en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.
Tot i que potser ens excedim del marc auto-imposat per aquest treball, que no es planteja com un
exercici d’avaluació de l’obra de Govern de la VII legislatura, val la pena esmentar que si bé aquest
pla del litoral no va ser executat en la seva integritat, els resultats obtinguts en matèria urbanística
no només han estat fonamentals per la preservació física dels pocs espais oberts del maltret litoral
català, sinó que va generar un especial interès acadèmic i disciplinar essent objecte de recerques acadèmiques i, sobretot, va ser aplaudit des de la perspectiva disciplinar de l’urbanisme i l’ordenació del
territori assentant un precedent que posteriorment ha estat reproduït en altres territoris de l’Estat
espanyol i de la Unió Europea30.
4.3 c) Paisatge. Una nova mirada en les polítiques públiques
L’any 2000 es va signar a Florència el primer tractat internacional específicament dedicat al paisatge,
el Conveni Europeu del Paisatge (CEP), resultat del grup de treball creat el 1994 en el marc del Congrés de Poders Locals i regionals del Consell d’Europa i fruit de la creixent inquietud pel concepte i la
diversitat d’enfocaments.
L’objectiu general del CEP era, i continua sent, encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques
i mesures a diferents escales per protegir, gestionar i planificar els paisatges arreu d’Europa, amb la
finalitat de conservar-ne la qualitat i fer que la resta d’actors socials prenguin part en les decisions
públiques que hi estan relacionades.
El CEP va representar un pas decisiu en favor de la creació del dret al paisatge, com a part substantiva
del dret a una vida digna i al benestar de les poblacions. Es plasmava així, la preocupació per assolir
un desenvolupament sostenible tenint en compte el rol que pot jugar-hi el paisatge en l’esfera cultural, ecològica, social i econòmica, i la seva contribució en la creació de les identitats locals. Territori,
economia i societat, assumits ara des d’una visió innovadora que integra uns valors inherents al territori fins ara inexplorats des de la perspectiva del disseny i gestió de polítiques públiques.
Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses
fonts i tradicions acadèmiques tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus cultural.
Doncs bé, Catalunya va esdevenir una regió pionera en l’aplicació del CEP. Només dos mesos després
de la seva aprovació, al desembre de l’any 2000, el parlament català es va adherir al CEP, essent la
primera assemblea legislativa a Europa en fer-ho. Aquest fet, promogut especialment pel grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi tot i que formalment presentat per tots els grups amb
representació a la cambra, va suposar l’obertura d’un procés en el marc del Govern alternatiu que va
30 Per una extensa bibliografia sobre el PDUSC vegeu l’entrada al Blog d’Oriol Nel·lo: Treballs acadèmics sobre el PDUSC.
3 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�acabar amb la proposició de Llei del paisatge de Catalunya, rebutjada pels vots de CiU i PP contra els
vots favorables de la resta de forces polítiques.
Tornant a la qüestió de la integralitat, en la defensa de la proposta de Llei el Conseller alternatiu de
política territorial deia:
Nosaltres partim d’una concepció integradora del paisatge, segons la qual
l’entorn que mereix atenció i gestió no és només aquell que nosaltres considerem
particularment pintoresc o conegut, sinó tot el territori: dels paisatges naturals als
urbans, dels rurals als periurbans o als agraris; tant els paisatges singulars com els
quotidians o els degradats.
...
La Llei no pretén regular de forma omnicomprensiva tots els elements que influeixen
en la producció i en la transformació del paisatge. Les legislacions sectorials –la
urbanística, la industrial, l’agrària– hi tindran molt a dir. L’objecte de la Llei és més
aviat proveir un marc de referència per a aquestes legislacions, dotar el Govern de
la Generalitat d’instruments i de finançament específic per intervenir-hi.
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Sèrie P - Núm. 101. 30 d’octubre
de 2002
Veiem, doncs, com aquesta proposta de Llei, aquest projecte propi del Govern alternatiu assumeix el
seu caràcter integral a partir de l’abast territorial de tot Catalunya, sense excloure cap àmbit territorial,
per tant, tot és paisatge.
Paral·lelament es renuncia a establir una normativa pròpia de la gestió del paisatge com si fos un
filtre sectorial a afegir a la normativa ambiental, urbanística, industrial, agrària, etc. Aquesta proposta
de llei es planteja com un marc per dotar d’instruments i de finançament una política que haurà de
ser integrada per altres normatives sectorials. Vet aquí com la integralitat es proposa en termes de
transversalitat administrativa.
Cal destacar en aquest apartat el fet innovador de presentar una proposta legislativa sobre una qüestió tan transversal com el paisatge, i plantejar-ho des d’un enfocament complex, que beu de diverses
fonts i tradicions intel·lectuals tot obrint un camp fins aleshores limitat a debats de tipus acadèmics
tot penetrant en el camp de la política pública, malgrat resistències molt notables31.
4.4 Dimensió operativa i escenaris de gestió. Govern avant la lettre
“A la vida política no s’ha d’esperar mai que les coses es produeixin per elles mateixes.
Cal maldar per què es produeixin, aquesta és la meva moral de l’actuació” .
(Maragall citat per Brugué, 2017)
31 Una anècdota significativa és que la iniciativa per a la llei del Paisatge es va presentar a Palafrugell. Va ser l’endemà de la primera i
més greu crisi del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, per un debat sobre l’eix de Bracons, en el que es van confrontar
bona part dels diputats de CpC i destacats membres del PSC, precisament per una qüestió de caràcter territorial i paisatgístic. Pel
que fa al caràcter innovador de la política de paisatge de la Generalitat en les legislatures VIIa i VIIIa vegeu el treball de Brugué (2012).
Respecte a una mirada en primera persona de les polítiques de paisatge a Catalunya vegeu els dos discursos d’acceptació com a
membres de l’Institut d’Estudis Catalans d’Oriol Nel·lo (2010) i de Joan Nogué (2017).
|35
�Aquest darrer apartat dedicat a la dimensió operativa de les polítiques hauria de quedar exclòs, stricto
sensu, del nostre treball. Entenem que la dimensió operativa de les polítiques aquí presentades va
tenir lloc en la legislatura posterior a l’aquí treballada en què el Govern de la Generalitat fou presidit
per Pasqual Maragall.
Com hem dit, el nostre àmbit d’interès és la formació d’un veritable corpus territorial en les polítiques
públiques del Govern alternatiu i per tant l’escenari de gestió efectiu en va quedar exclòs.
Tanmateix, creiem d’interès fer esment als projectes alternatius com a avantsala del que fou l’acció
efectiva del Govern de Maragall.
Els mecanismes a partir dels quals el Govern alternatiu va configurar una bateria de propostes legislatives, projectes i iniciatives mereix, al nostre entendre, ser esmentat en aquest treball.
No voldríem, per economia i per no desviar massa el lector del contingut d’aquest Paper, reproduir
allò que el professor Vallès ja ha narrat de forma molt detallada en el volum “Una agenda imperfecta:
Amb Maragall i el projecte de canvi”. En aquest volum es descriu amb detall la formació de la Convenció cívica Catalunya S.XXI, la plataforma política Ciutadans pel Canvi, es descriuen els moment relatius a les conteses electorals de 1999 i 2003 des d’una perspectiva personal del propi Vallès i, també
es relata la formació, estructura i funcionament del Govern alternatiu. Creiem d’especial interès per
aquest paper centrar-nos en un element que potser no ha quedat prou recollit en els treballs fins ara
editats al respecte i és l’estructura dels projectes del Govern alternatiu.
Entenem que és un element d’interès ja que, al nostre entendre, l’estructura segons la qual es formulaven els projectes marcava una especial coincidència amb el nostre esquema d’anàlisi de les polítiques
públiques.
Vegem, a continuació una reproducció d’una “fitxa tipus” de projecte, en aquest cas destinada a configurar el discurs de la moció de censura de l’any 2001.
INDEX TIPUS DELS PROJECTES ALTERNATIUS. 9 de Juliol 2001
1.
Antecedents (2 pàg.)
1.1 diagnòstic de la situació.
1.2 actuació de la Generalitat o d’altres Administracions.
1.3 legislació aplicable.
1.4 propostes del programa PSC-CpC.
1.5 compromisos no assolits o incompliments del Govern de la Generalitat.
2.
Descripció sintètica del programa (1 pàg.)
Breu descripció del programa que enunciï el seu propòsit, les fases, els sectors afectats, terminis,
etc.
3.
Desenvolupament del programa (4-5 pàg.)
3.1 Objectius a assolir: enunciació dels 3 o 4 objectius bàsics que es pretén assolir amb el
programa que es proposa.
3 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�3.2 Mesures i accions a aplicar per a l’obtenció dels objectius.
3.3 Calendari d’aplicació.
Aquest apartat pot plantejar-se per cadascun dels sectors en que es divideix el programa
4.
Resultats esperats de les accions (1 pàg.)
Descripció dels beneficis o resultats esperats de les accions: assoliment d’objectius, indicadors de
millora etc. Comparació amb el programa de PSC-CpC.
5.
Finançament (1 pàg.)
Quantificació del cost de les accions. Valoració del cost incorporat en el Pressupost actual de la
Generalitat i increments nets que es proposen. Valoració d’ingressos possibles, si s’escau.
6.
Mesures legals associades (1 pàg.)
Descripció del desplegament normatiu que requeriria el programa.
Procediments per implantar-lo o acollir-se, si s’escau.
Utilitzeu, si us plau, pàgines noves per a cadascun dels 6 apartats.
Presenteu-ho en tipus de lletra Times New Roman 12 amb interlineat d’un espai i
mig.
(Documentació del Govern Alternatiu. Arxiu Pasqual Maragall)
Veiem amb aquesta fitxa tipus una manera de plantejar les accions del Govern alternatiu des d’una
perspectiva especialment àmplia, en la que cada diputat responsable o “conseller alternatiu” ha d’assumir una tasca complexa d’establir no només unes prioritats polítiques o unes reaccions a iniciatives
d’altres grups sinó una proposta íntegra de política efectiva tenint en compte els elements pressupostaris i normatius derivats.
Tal com diu Brugué
A la lànguida i tradicional manera de funcionar dels grups de l’oposició, en un
parlament també ensopit i desactivat, l’empenta de Pasqual Maragall va servir
per generar unes dinàmiques de treball que van permetre sistematitzar els temes
i articular projectes que serien recuperats en l’etapa de govern. Els continguts
d’aquests projectes van ser rellevants, com ho il·lustra l’exemple de la Llei de Barris,
potser el cas més conegut i reconegut.
(Brugué, 2017 pàg. 282)
I jo afegiria: i la Llei d’urbanisme, i la de paisatge, i els plans territorials i directors urbanístics, i les
lleis de mobilitat, carreteres, els pactes nacionals de l’energia, de l’aigua, i tantes altres iniciatives de
govern.
Com diem, l’àmbit d’aquest paper no pretén mesurar en quin grau el Pacte per a un Govern catalanista i d’esquerres de finals de 2003 recull en major o menor mesura la producció del Govern alternatiu.
El que sí considerem oportú és destacar que la visió del fet urbà i territorial àmplia i complexa pròpia
de Pasqual Maragall va donar a les polítiques territorials un impuls inèdit en la història democràtica
a Catalunya.
|37
�5. L’escala en Pasqual Maragall. Model
organitzatiu contra la “divisió” territorial
E
n aquest darrer apartat volem analitzar la manera que té Pasqual Maragall d’entendre i d’interpretar el concepte d’escala i com planteja la necessària resposta de l’administració a unes
dinàmiques que, com hem vist, difícilment s’assimilen des d’àmbits administratius rígids.
“Més enllà dels problemes inherents a la gestió urbana i territorial, emana un
problema greu de governança de dinàmiques que no disposen d’agents adequats a
la seva escala mentre el govern de la Generalitat no hi disposi el mitjans necessaris
per al seu control”.
(Pasqual Maragall, Discurs de la Moció de censura al President Pujol, 2001.
Arxiu Pasqual Maragall)
Gestió, governança, dinàmiques, agents, escala, instruments; en poques paraules Pasqual Maragall
conjuga una equació de difícil solució, amb diverses incògnites i amb un element afegit que complica
la seva solució com és el temps.
Ja hem vist com Maragall, en el moment en què assumeix la seva funció en la política autonòmica, té
pressa. És conscient del moment de canvi necessari que viu Catalunya i de la necessitat de renovar
el govern i els seus instruments per tal de gestionar unes dinàmiques que escapen cada cop més al
control de l’administració, ja sigui per manca de mitjans i instruments adaptats, com per manca de
lideratges a les adequades escales.
Si bé en aquest treball fins ara ens hem centrat en l’anàlisi d’algunes de les polítiques territorials, no
podem tancar un exercici com el que ens ocupa sense fer referència a un tema que va ser fonamental
en l’acció parlamentària i que va capitalitzar bona part del debat polític general en aquella legislatura:
el model d’organització territorial. Aquesta qüestió, tan antiga com irresolta, fa aflorar en la sisena
legislatura un debat de fons que intentarem exposar en les següents línies.
Escala i organització territorial van, com veurem, íntimament lligats en el pensament i l’acció de
Pasqual Maragall. Tanmateix no ens podem permetre la llicència d’entendre que una i altra qüestions dibuixen uns paral·lelismes de fàcil deducció. No es tracta d’entendre les diferents escales des
del local fins al global a partir de cercles concèntrics que han de ser governats des de sengles àmbits
administratius de manera jeràrquica, de cap manera. El territori s’interpreta en Pasqual Maragall com
una superposició de xarxes, de relacions físiques i de fluxos en la que els nodes esdevenen els agents
clau i els eixos són els vectors de desenvolupament i equilibri, mentre que els poders públics han de
ser prou hàbils i flexibles com per abrogar-se uns lideratges individuals i col·lectius en l’entramat polític tot superant, sovint, les cotilles i les fronteres dels límits administratius i competencials establerts
sota designis i raonaments totalment caducats. I aquesta formulació és vàlida tant des dels àmbits
més menuts, els propis municipis, com a escala europea. Com diu Oriol Nel·lo
la concepció del territori de Maragall, deutora més del concepte de xarxa, que no
pas de la geometria euclidiana, relativitza el concepte clàssic d’escala i li atorga
una altra dimensió.
(Nel·lo, 2017)
Heus aquí un exemple més de la complexitat del pensament de Maragall i del repte de copsar la seva
3 8 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�capacitat propositiva.
Per tal de fer-ho dividirem aquest apartat en dos blocs tot analitzant primerament algunes aportacions de Maragall que ens permetran entendre millor la seva concepció d’escala no només pel que fa a
les dinàmiques territorials, sinó a la mateixa identitat territorial, per passar seguidament a observar
com aquesta reflexió es converteix en propostes de modificació del model organitzatiu de l’administració catalana sobre el territori.
5.1 Escala, territori i xarxa
Es tracta, com ara explicaré, de fer raure en allò més petit, més proper, en allò que
no és l’envoltant superior que ens cobreix, sinó la més petita part interior que ens
conté, la substància del nostre arrelament a l’espècia i a l’entorn, i de fer-ho amb
un ànim de transcendir allò més petit per anar a trobar, a partir d’aquest punt,
sentiments de pertinença successivament més amples.
(Maragall, 1993)
En aquest passatge del text “La teoria de l’Empordà” escrit l’estiu de 1993 i publicat al Diari de Girona,
en què Maragall exposava la seva particular visió del concepte de pàtria tot al·ludint a un text del seu
avi Joan, l’autor ens planteja la necessitat de reconèixer en la proximitat els elements configuradors
d’una determinada identitat i sentiments de pertinença, sense perjudici, més aviat amb la consigna,
que aquesta es pugui expressar a escales “successivament més amples”. Aquest esquema denota la
reclamació de Maragall de no limitar la potencial capacitat representativa dels diferents nivells administratius sigui quin sigui el “continent polític”; Barcelona pot representar Catalunya com Salt ho pot
fer d’Europa32.
És a dir, a mesura que la història va fent possible dues coses: (1) L’obvietat de la
nostra pertinença als continents més amples. (2) La capacitat dels contenidors xics
de ser coneguts i representar els més grans. Són aquests més xics els que passen a
ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva conclusió.
(Maragall, 1993)
Aquesta capacitat dels “xics” per representar-se a si mateixos i també als “grans”, combinada amb el
reconeixement d’unes dinàmiques territorials que s’esdevenen de manera desigual en el territori
teixint connexions entre espais físicament distants acaba derivant necessàriament en el reconeixement de la Xarxa com àmbit espacial de referència.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la
ciudadanía distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide
a la gente en territorios separados. Las carreteras se ven, las fronteras no. Las
fronteras son las zonas oscuras del mapa.
(Maragall, 2003, citat a Nel·lo, pàg. 207)
La concepció del territori, de l’espai configurat a partir de les xarxes és una línia de treball tradicionalment analitzada des de la geografia i que permet identificar els nodes i els fluxos a partir dels quals
s’articulen les relacions econòmiques, socials, de poder, etc. A partir d’aquesta visió analítica, que Maragall assumeix com a pròpia també en la seva faceta acadèmica, cal d’una banda dotar de legitimitat
32 D’aquí emana, per exemple, l’impuls del Comitè de Municipis i Regions d’Europa, presidit per Maragall entre els anys 1991 i 1997.
|39
�dels agents públics que hi intervenen33, i de l’altra establir un marc organitzatiu modern i eficient per
permetre que aquesta representativitat sigui efectiva.
Per Maragall no tenia sentit entendre el món com un conjunt de contenidors de
grandàries diverses... Catalunya, per tant, s’entenia simultàniament com una xarxa
de ciutats i com el node d’una xarxa més àmplia de regions que explicava altres
realitats territorials com l’espanyola o l’europea.
(Brugué, 2017 pàg. 254-255)
És a partir d’aquesta necessària translació de l’evidència científica de la xarxa al reconeixement d’uns
àmbits adequats d’expressió del poder polític en què s’emmarca la proposta d’establir un nou encaix
entre l’escala del fenomen territorial i model d’organització administrativa, intensament debatut al
llarg de la VI legislatura. Mirant de simplificar, segurament amb excés, allà on els geògrafs veuen
l’expressió d’una escala, Maragall hi veu un projecte i un subjecte polític.
5.2 Organització administrativa del territori i les geometries variables
Com dèiem, en la VI legislatura el pes del debat al voltant del model d’organització territorial de
Catalunya va ser protagonista. I ho va ser en quant el grup liderat per Pasqual Maragall creia necessari superar el marc establert l’any 1987 per les lleis d’organització territorial, basades en una planta
comarcal rígida i en la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona. La reforma pretenia
encarar el futur amb un nou mapa administratiu que respongués amb eficàcia als reptes derivats de
les dinàmiques territorials i, a la vegada, donés cabuda a possibles aliances institucionals, fonamentalment locals34. No es tractava només de reformar el model organitzatiu de la Generalitat al territori,
sinó que calia organitzar el territori mateix per tal de superar les pròpies ineficiències i incentivar
l’emergència d’agents institucionals actius amb capacitat de liderar projectes propis.
Un cop més, la reflexió al voltant del model d’organització territorial bevia de la tradició acadèmica35,
i, donada la càrrega política de la qüestió, es va plantejar des d’una proposta integradora amb la participació no només dels grups parlamentaris, sinó del govern de la Generalitat mateix. És així com a
l’abril de 2000 fou nomenada la “Comissió d’experts” liderada pel jurista Miquel Roca, amb la participació d’acadèmics i tècnics de les administracions36.
La comissió va enllestir els seus treballs en menys d’un any i l’informe va ser lliurat al Parlament
de Catalunya a inicis de 2001. Les seves propostes es podien englobar en tres grans blocs: La conveniència de fusionar o agrupar conjunts de municipis menors de 1.000 habitants, la reforma de la
representació política dels municipis en els Consells comarcals així com el seu règim competencial,
i, finalment, la substitució de la planta provincial per una nova divisió formada per sis37 “vegueries”
que actuarien alhora com un àmbit local supramunicipal i com a àmbit de descentralització de la
Generalitat de Catalunya.
Com és sabut, l’Informe va generar una enorme expectativa no només política, sinó també acadèmica
33 Vegeu el treball de Marc Pradel (2016), Catalunya, xarxa de ciutats. Fundació Catalunya Europa.
34 Una explicació de la dinàmica parlamentària de la VI i VII legislatures al voltant del model d’organització territorial es pot consultar
a O. Nel·lo, 2008. “ L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una reforma incompleta” a J. Tort, V.
Paül i J. Maluquer. L’organització del territori, un repte per al segle XXI? Galerada, Fundació Universitat Catalana d’Estiu.
35 Dos bons exemples, relativament recents, de compendi de les tradicions acadèmiques al voltant de la qüestió són la publicació
abans citada de Tort, Paül i Maluquer (2008), i el volum monogràfic Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, Monogràfic
sobre organització territorial. 75è Aniversari de la SCG. 2009.
36 Podeu consultar el document íntegre de la comissió a: http://www.governslocals.cat/web/.content/Article/documentacio/2-organitzacio-governs-locals/informe_OTC.pdf
37 Respecte la Vegueria de Ponent es reconeixia una realitat específica per l’Alt Pirineu i l’Aran, obrint així la porta a una setena Vegueria superant així el marc dels sis àmbits de planificació territorial establerts pel Pla Territorial General de Catalunya de l’any 1995.
4 0 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�per plantejar-se de forma rigorosa una possible reforma en profunditat de l’organització territorial,
una reforma tantes vegades debatuda com poc assolida fins aleshores38. Aquesta expectació va fer
saltar, però, els ressorts de resistència de les forces polítiques conservadores, arrelades territorialment
en els petits municipis per aconseguir finalment desactivar la potència reformista de l’informe i el
necessari pacte entre les forces polítiques. Descartat el pacte per part del Govern Pujol, hauria de
ser el Govern Maragall de la següent legislatura qui assumís bona part dels preceptes de l’informe
(fonamentalment la divisió veguerial, no així la reforma de la planta municipal) per recollir-los en
l’Estatut de Catalunya de 2006. Tanmateix, al llarg de la sisena legislatura es van aconseguir avenços
significatius en el reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àmbit per a la planificació territorial,
una major representativitat dels alcaldes als consells comarcals i la creació de la figura de la “comunitat de municipis” com un àmbit de cooperació entre els ens locals no necessàriament subjecte a la
institucionalització d’un nou ens amb personalitat jurídica pròpia.
Aquestes tres fites, menudes en comparació amb les expectatives generades per l’informe Roca, ens
apel·len directament a les qüestions d’escala comentades més amunt. El reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com un àmbit per a la planificació territorial i la creació, l’any 2002 de l’Institut per
al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran esdevenen el reconeixement d’una realitat territorial
pròpia desproveïda fins aleshores d’un agent, d’una capacitat institucional per poder interactuar amb
veu pròpia en els debats sobre el model territorial i econòmic d’una part fonamental pel país, especialment colpida per dinàmiques demogràfiques i econòmiques desfavorables. En segon lloc, la reforma
dels consells comarcals39 va significar d’una banda ajustar la representació política dels Consells a la
majoria de vots obtinguts per les forces polítiques a les eleccions locals i de l’altra la constitució d’un
consell d’alcaldes com a òrgan de representació de tots els municipis, per “xics” que aquests siguin.
Finalment, i aquí és on la visió de Maragall queda potser més ben reflectida, les comunitats de municipis obren un camp de participació, cooperació i acció conjunta, en xarxa i no a partir de nous ens
jurídics, per a tots aquells àmbits i matèries en que voluntàriament els municipis hi vulguin participar. Algunes de les incògnites d’aquella equació comencen a deixar de ser-ho. L’equació, però encara
no va quedar resolta en la sisena legislatura, ni ho és avui dia.
38 Especialment vehement és l’article del professor de geografia de la UAB Enric Mendizàbal “L’organització territorial administrativa
de Catalunya, un problema irresoluble”, a op. cit. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68.
39 Vegeu l’article Báguena, J. 2004 “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A i Esteban, J (Dirs) 2004, Anuari Territorial
de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
|41
�6. Nota final
A
rribats a aquest punt del treball, hom podrà jutjar si el risc assumit en voler “modelitzar”
l’acció política de Pasqual Maragall en matèria territorial ha estat excessiu o al contrari,
tal i com esperem, haurà permès observar des d’una òptica original una trajectòria que
difícilment es pot contemplar des de la linealitat.
Com no podria ser d’una altra manera, plantejar un apartat de conclusió en relació a tot el que aquí
s’ha exposat és una tasca difícil. D’una banda, resumir allò dit acabaria no només amb la paciència
del lector sinó amb la substància del contingut presentats que ja al llarg del treball ha estat sotmès a
una simplificació excessiva.
Evidentment, el nostre trajecte no ha fet més que navegar per la superfície sense la voluntat d’aprofundir en cada una de les polítiques seleccionades, però sí que creiem que aquest viatge ens ha permès entendre la necessitat d’una estratègia a llarg termini, a molt llarg termini per tal d’orientar adequadament un projecte de país, un rumb que s’ha de mantenir malgrat els oratges i que està sustentat
per un coneixement profund de la naturalesa del medi en el que es mou i de la consciència de les
capacitats de la nau, sigui aquesta xica, menuda o gran.
Tornant al territori, i assumint de nou un alt risc per la voluntat de simplificar, podem establir un
marc de pensament i acció en Pasqual Maragall basat en la contínua innovació, com un cercle de Deming, aplicat a les polítiques territorials.
Aquesta voluntat d’abstracció no ens ha de desviar-nos del reconeixement efectiu de la tasca duta a
terme al llarg de la sisena legislatura. Una de les evidències més compartides quan s’analitza el govern
catalanista i d’esquerres de la setena i vuitena legislatures és la capacitat propositiva només arribar a
la institució. Llei de barris, PDUSC, Llei de paisatge, modificació de la llei d’urbanisme, programa de
planejament territorial... i tantes altres iniciatives en matèria ambiental i d’infraestructures van ser
possibles gràcies al grau de maduresa assolit en bona mesura al llarg de la legislatura anterior, però,
sobretot, per nodrir-se d’un corrent de pensament, de reflexió i de treball acadèmic de fons.
I més enllà de les polítiques sectorials, el pas de Maragall del govern de Barcelona al de Catalunya no
representa, ens sembla, per a ell, un salt d’escala jeràrquic, sinó el reconeixement que les dinàmiques
territorials i socials han integrat ciutat i territori, de tal manera que no és possible avançar en un
àmbit sense actuar en l’altre. L’Estatut de 2006 havia de respondre a les necessitats de Catalunya de
renovar les seves bases institucionals i polítiques, però no només de Catalunya com a conjunt, sinó
dels seus municipis i de les seves dinàmiques en particular, com havia de significar, també, un avenç
per una Espanya federal, i una Europa més integrada.
Amb tot això, fent un exercici d’arriscada honestedat acadèmica, podem abordar aquella qüestió que
es plantejava a l’inici del treball en que ens demanàvem de quina manera la construcció de polítiques
públiques pot fer front a un seguit de problemes sectorials que degut a la seva manifestació a la ciutat i el territori requereixen de mirades diverses i complexes. Doncs bé, creiem que més que resoldre
l’enigma, la nostra aproximació ha mirat de concretar i sistematitzar qüestions complexes, i tal vegada
abstractes, no només pel seu contingut sinó també per la persona que les ha protagonitzat. Aquells
conceptes clau -segregació, pacte, integració i triangulació- poden subjectivar les diferents dimensions
de la política de Maragall en matèria territorial, i en certa mesura es poden correlacionar amb aquells
punts cardinals -problema, escala, instrument i govern- que permeten orientar l’acció política de Pasqual Maragall. Seríem molt obtusos si de l’experiència dels governs de Maragall, alternatiu o insti4 2 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�tucional, en volguéssim extreure receptes aplicables i/o replicables a mode de manual (ara en diuen
tutorial) sense parar atenció a tots aquells elements de context i de trajectòria que van permetre una
renovació i un impuls inèdit de les polítiques territorials del país. El que sí podem afirmar, defensar,
reivindicar, i també enyorar, és l’extraordinària capacitat per integrar un coneixement profund de la
ciutat, del territori i de les seves dinàmiques amb una voluntat tan clara com compromesa de servei
públic.
|43
�Bibliografia
Aguirre, J.M. (2009) El règim jurídic del litoral català. Tesi Doctoral. Universitat de Girona
Báguena, J. (2004) “Llei d’organització comarcal, modificació” a Tarroja, A. i Esteban, J. (Dirs) 2004,
Anuari Territorial de Catalunya, 2003. Societat Catalana d’Ordenació del Territori
Báguena, J. (2009) Integralitat i transversalitat. Elements de gestió en les polítiques de regeneració
urbana. La Llei de barris de Catalunya, Memòria de mestratge. Escola d’Administració Pública de
Catalunya
Ballart, X. i Noferini, A. (2015) Pasqual Maragall. Lideratge i gestió estratègica, Barcelona, Fundació
Catalunya Europa
Brugué, J. (Dir.) (2012) Els motors de la innovació a l’administració pública. Treballs de recerca de
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
Brugué, J. (2017) “Les polítiques públiques i la ciutadania” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall.
Pensament i acció, Barcelona, La Magrana
Brugué, J. i Gomà, R. (coords.) (1998) Gobiernos locales y políticas públicas : bienestar social, promoción
económica y territorio, Barcelona, Ariel
Cabañas, N., Jordi, M. i Mercadé, M. (2012) “Planejament territorial i debat social” a Castañer, M. (Ed)
(2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova interpretació i projecció
del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans
Castañer, M. (Ed) (2012) El planejament territorial a Catalunya a inici del Segle XXI. Una nova
interpretació i projecció del país, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Institut
d’Estudis Catalans
Castañer, M. Cabañas, N. i Jordi, M. (2011) “L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El
cas de Catalunya”. Documents d’Anàlisi Geogràfica. 2012, vol. 58/2
Catalunya Segle XXI (1999). La democràcia dels ciutadans, Convenció Cívica Catalana per la renovació
de la cultura política 1997-1998, Barcelona, Fundació Cívica Catalana / Edicions 62
Claret, J. (coord.)(2017) Pasqual Maragall. Pensament i acció, Barcelona, La Magrana
Comissió d’experts creada per acord del govern del 3 d’abril del 2000, a instància dels diferents grups
parlamentaris (2000) Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya,
Barcelona. Multicopiat
Delgado, M. (Ed.)(1997) Ciutat i immigració, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de
Barcelona. Col. Urbanitats
Diversos autors (1999) Nous espais. Per la vertebració del territori i l’impuls de les ciutats de Catalunya.
Manifest
Diversos autors (2003) “Estratègies territorials a les regions catalanes”. Revista Papers. Regió
metropolitana de Barcelona, núm. 39, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Diversos Autors (2003-2015) Anuari territorial de Catalunya, Barcelona, Societat Catalana d’Ordenació
del Territori / Institut d’Estudis Catalans
Diversos autors (2009) “Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de
Geografia, 67-68,. 75è Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans
4 4 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Esteban, J. (2004) Planejament territorial. Criteris, Barcelona, Departament de Política Territorial i
Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.
Fuster-Sobrepere, J. (2017) “La política és la gent” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i
acció, Barcelona, La Magrana
García Espuche, A. i Rueda, S. (Eds) (1999) La ciutat sostenible, Barcelona, Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. Col. Urbanitats
Grup Parlamentari PSC-CpC (1999-2003). Documentació del Govern Alternatiu, Arxiu Pasqual Maragall
Herrero, M. (2004) “Acord per un govern catalanista d’esquerra. Temes territorials i ambientals”
a Tarroja, E. I Esteban, J. (Dirs) Anuari territorial de Catalunya, 2003 Barcelona, Societat Catalana
d’Ordenació del Territori. Institut d’Estudis Catalans
Llort, J. (2006) “El segon Pla director urbanístic del sistema costaner: una intervenció als sòls
urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat”, Revista Espais, núm. 52. Barcelona, Departament
de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
López, J. Navarro, I. i Báguena, J. (2018) Recull i classificació de polítiques i transformacions territorials
a partir de la base de dades de l’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2015) Barcelona, Societat
Catalana d’Ordenació del Territori / Institut d’Estudis Catalans
Maragall, P. (1993) “La Teoria de l’Empordà”. Diari de Girona, 5 de setembre de 1993
Maragall, P. (1999) Debat d’investidura, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. 16 de novembre
de 1999. Sèrie P - Núm. 3
Maragall, P. (2001) Discurs de la Moció de censura al President Pujol, Arxiu Pasqual Maragall
Maragall, P. (2002) Els Orígens del futur, Barcelona, Editorial Planeta
Maragall, P . (2008) Oda inacabada, Memòries, Barcelona, La Magrana
Martí-Costa, M. i Parés, M. (Coords.) (2009) Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana
participada i integral?, Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament
d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
Mendizàbal, E. (2009) “L’organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble”
“Monogràfic sobre organització territorial” Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68,. 75è
Aniversari de la SCG. 2009 Institut d’Estudis Catalans
Monclús, F.J. (Ed.) (1998) La Ciudad dispersa. Suburbanización y nuevas periferias, Barcelona, Centro
de Cultura Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats
Nel·lo, O. (2001) Ciutat de ciutats: Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya, Barcelona,
Editorial Empúries
Nel·lo, O. (Ed.) (2003) Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries
Nel·lo, O. (2003) Lletres de Batalla. Política i territori a Catalunya, Barcelona, Pagès Editors
Nel·lo, O. (2006) “Els plans directors urbanístics de Catalunya: una nova generació de plans”, Revista
Espais, núm. 52. Barcelona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de
Catalunya
Nel·lo, O. (2008) “L’organització territorial en el nou Estatut de Catalunya. Gènesi i concreció d’una
reforma incompleta” a Tort, J. Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte
per al Segle XXI?, Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu
Nel·lo, O. (Dir.) (2009) Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, Barcelona, Departament
de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
|45
�Nel·lo, O. (2010) De la conservació a la gestió del paisatge. Discurs de recepció com a membre numerari
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 16 de juny de 2010, Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans
Nel·lo, O. (2012) Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, València, Tirant lo
Blanc
Nel·lo, O. (2017) “La ciutat de Pasqual Maragall” a Claret, J. (coord.) Pasqual Maragall. Pensament i
acció, Barcelona, La Magrana
Nel·lo, O., Recio, A., Solsona, M., Subirats, M. (1998) Transformació de la societat metropolitana, la.
Una lectura de l’Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió metropolitana de
Barcelona (1985-1995), Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Nogué, J. (2017) El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. Discurs de recepció com a membre numerari
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 2 de febrer de 2017, Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans
Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi (1999) Programa electoral PSC-CpC. Arxiu
Pasqual Maragall
Pradel, M. (2016) Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influencia
en la governança de Catalunya, Barcelona, Fundació Catalunya Europa
Ribas Piera, M. (1995) Nicolau Rubió i Tudurí i el planejament regional, Barcelona, Edicions Altafulla
Tomàs, M. (2017) Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana,
Barcelona, Fundació Catalunya Europa
Tort, J., Paül, V. i Maluquer, J. (Eds.) (2008) L’organització del territori, un repte per al Segle XXI?,
Cabrera de Mar, Galerada / Fundació Universitat Catalana d’Estiu
Vallès, J.M. (2008) Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, Barcelona, Edicions 62
Vergés, R. (Ed.) (1998) El precio de la vivienda y la formación del hogar, Barcelona, Centro de Cultura
Contemporánea de Barcelona. Col. Urbanitats
4 6 | f u n da c i ó
Ca t al u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El territori en l'acció política de Pasqual Maragall: Orígens, debat i construcció de polítiques territorials al “Govern alternatiu”, 1999-2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Báguena Latorre, Josep A.
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Territoris
Parlament de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalunya
Govern alternatiu
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
"El territori en l'acció política de Pasqual Maragall" és un working paper que té la vocació d'aprofundir en el territori com a objecte de política pública en el marc de la política i l'acció de Pasqual Maragall durant l'època de l'anomenat "Govern Alternatiu", entre 1999 i 2003.
Aquest working paper pretén modelitzar una acció de (no) govern que es produeix des del Parlament i que Maragall aconsegueix fer evolucionar a partir d'una estructura mai assajada de govern alternatiu que neix amb un doble objectiu, fer oposició i alhora fer govern.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Description
An account of the resource
Número 6 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/938/elsorigensdelfutur.jpg
913d0585f11c37ccf83d1990dde423aa
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els orígens del futur
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Acció política
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Futur
Description
An account of the resource
192 p.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Planeta
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- (pròleg)
Febrés, Xavier, 1949-
Maragall Garrigosa, Airy
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Pròleg de José Luis Rodríguez Zapatero; amb la col·laboració de Xavier Febrés i Airy Maragall.
Sinopsi a la contracoberta:
Una de les experiències polítiques més dinàmiques i innovadores de les últimes dècades; destil·la al llarg del llibre noves propostes de futur per a Catalunya i Espanya. A través d'abundants episodis viscuts com a protagonista o testimoni directe, Pasqual Maragall assenta una visió personal del projecte col·lectiu, dóna la seva pròpia versió sobre el trajecte recorregut i rellança un ambiciós programa de superació d'objectius. El bagatge acumulat de coneixements, la confusió personal i les expectatives obertes configuren un repàs temàtic a la història recent, a l'actualitat i al demà imminent.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788497080903
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf
a1a03813105f107897aad8de5925436d
PDF Text
Text
ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALUNYA 2 0 0 6
�L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva.
Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta
quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat.
Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han
estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb
l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut
del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat
de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i
avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa.
7
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e à m bu l
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la
seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat
de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la
ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés
dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i
emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.
• L’autogovern
de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també
en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen
origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política
en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya.
• La
tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la
importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures,
del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat
entre dones i homes.
• Catalunya,
per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual
comparteix.
8
9
�TÍTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
11
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de
les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i
efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels
pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la
llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia,
la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
article 5. Els drets històrics
t í to l p r e l i m i n a r
de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què
s’organitza la Generalitat.
article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,
que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya
tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que
disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol
de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per
al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els
tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb
les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni
lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat,
segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del
català.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de
l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la
Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
12
13
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t í to l p r e l i m i n a r
article 7. La condició política de catalans
article 10. La capital
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i
les lleis.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest
Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu
nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que
mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
article 8. Símbols de Catalunya
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon
als altres símbols de l’Estat.
article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
14
article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el
Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i
la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a
l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb
Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de
col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els
vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a
l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina-
15
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords
de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris
i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot
sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre
aquesta matèria.
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS
article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p í to l 1
DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL
article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i
capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es
poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.
16
17
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar
i social.
article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i
de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,
lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser
respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel
personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i
filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs
conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets
d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i
preferències.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre
el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord
amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els
assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les
lleis.
article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i
col·lectives.
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
18
19
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 23. Drets en l’àmbit de la salut
article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i
gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari,
en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats,
tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i
els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics
i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la
consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la
col·laboració social.
article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a
ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment
per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia
personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment
s’estableixen.
article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a
gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat,
i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
20
21
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i
conservar-lo per a les generacions futures.
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en
els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només
pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes
que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i
de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques
i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels
productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar,
directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i
DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC
I DE L’ADMINISTRACIÓ
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest
Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes,
en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu
nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir
les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de
les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria
de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que
les lleis estableixen.
article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona
Administració
article 29. Dret de participació
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als
serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards
de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur
prestació.
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
22
23
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels
drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni
dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir
cap mena de traducció.
article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i i
DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS
article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb
les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en
general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions
públiques.
24
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.
article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
25
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense
nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer
amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha
de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions
amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb
relació a l’aranès.
26
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
c a p í to l i v
GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa
de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar
i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració
del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada
de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen
la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per
Espanya.
article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen
els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
27
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III
d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen
les lleis.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades
l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
c a p í to l v
PRINCIPIS RECTORS
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i
a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i
aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a
garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics.
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb
el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i
social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a
estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de
convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència,
amb una atenció especial a les famílies nombroses.
28
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la
vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les
persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades
en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb
independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de
regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure
l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en
29
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball,
inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de
maternitat.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la
fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la
llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis
socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi
cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i
han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a
salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
article 42. Cohesió i benestar socials
article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i
socials de Catalunya.
1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també
la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme,
lliure iniciativa i autonomia.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de
protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de
risc d’exclusió social.
30
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació
ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
31
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a
finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una
tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i
la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de
la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del
patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus
ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
32
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i
han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les
persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i
d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han
d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han
de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de
negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals
i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i
ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals
i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la
definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha
de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic
representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
33
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de
promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social
d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos
territoris de Catalunya.
article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri
territorial
article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives
de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la
prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim
atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les
zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el
foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis
d’interès general i les xarxes de comunicació.
34
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció,
l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de
consumidors i usuaris.
article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
35
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de
l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta
perquè siguin més efectius.
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una
informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya.
article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de
la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de
la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs
drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites
tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i
actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del
benestar i la cohesió socials.
article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència.
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a
patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i
les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les
iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors
democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.
TÍTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p í to l i
EL PARLAMENT
article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos
de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la
seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític.
3. El Parlament és inviolable.
article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de
sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa-
38
39
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat
per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats.
diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple
ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La
llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i
homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen
d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no
és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del
Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i
fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen
al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.
40
de les institucions
article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple.
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o
presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el
Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació
de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders
del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions,
quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de
finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels
diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la
constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions
parlamentàries.
41
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de
sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions
extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions
extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups
parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups
parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El
Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries
es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després
d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts
pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit
amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són
vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La
designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats
de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i
l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el
42
de les institucions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les
lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol
moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.
article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació
delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte
de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
43
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta
i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o
quan el Govern es troba en funcions.
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text
articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha
d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es
tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
article 66.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar
disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No
poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el
pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels
trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament
pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel
procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president
o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
44
Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els
quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament
si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat,
o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la
Generalitat.
c a p í to l i i
EL PRESIDENT O PRESIDENTA
DE LA GENERALITAT
article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament
d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en
funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre-
45
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
c a p í to l i i i
EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al
president o presidenta:
secció primera
EL GOVERN
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del
Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció,
per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda
pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs
públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política
i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la
potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat,
el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
article 69. El conseller primer o consellera primera
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un
conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera
és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
46
47
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o
presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
secció segona
L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les
funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té
la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen
aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
de les institucions
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes
de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració
de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern.
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
c a p í to l i v
LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT
I EL GOVERN
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern
envers el Parlament
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
48
49
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes
que estableix el Reglament del Parlament.
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i
dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes
de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els
termes que garanteix aquest Estatut.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de
la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia
del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit
una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a
mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de
dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han
de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de
publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
c a p í to l v
ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la
interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern
i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
article 77. Composició i funcionament
article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera
part a proposta del Govern.
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
50
51
secció primera
EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del
Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i
persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar
amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els
mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
secció segona
EL SÍNDIC DE GREUGES
article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les
llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta
finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració
de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics
o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones
amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i
amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat
de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o
privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació
del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de
tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les
incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les
lleis.
secció tercera
LA SINDICATURA DE COMPTES
article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament,
exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els
defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en
l’àmbit públic i el privat.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir
llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments
jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
52
53
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les
causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura
de Comptes.
secció quarta
REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL
DE CATALUNYA
de les institucions
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques,
que ha de regular una llei del Parlament.
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la
participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora
de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de
viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot
tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.
54
55
article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics
d’actuació.
c a p í to l v i
EL GOVERN LOCAL
secció primera
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL
article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels
serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es
porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament,
format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei
els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell
obert.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries
a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals
ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis
aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el
que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat
municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives
que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei
del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del
Consell de Governs Locals.
secció segona
EL MUNICIPI
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de
les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte
de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament
jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.
article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el
marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre
ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també
per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun-
56
57
article 86. El municipi i l’autonomia municipal
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències
i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.
de les institucions
article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al
Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de
vegueria d’entre els seus membres.
3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament
del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament.
L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme
d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.
article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei
del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar
la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes
de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en
la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu
règim especial.
secció tercera
LA VEGUERIA
secció quarta
LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS
SUPRAMUNICIPALS
article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i
serveis locals.
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La
vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per
a l’organització territorial dels seus serveis.
article 93. Els altres ens locals supramunicipals
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de
col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les
àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
58
59
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l v i i
ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA
DE L’ARAN
TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL
A CATALUNYA
article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin
la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en
les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
c a p í to l i
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent,
en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot
cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els
ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i
en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots
els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei
contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
c a p í to l i i
EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat
pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la
Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en
cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el
seu estatut orgànic.
article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest
darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb
el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries
sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
62
63
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del
nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia
de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al
dia en què es fa pública.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en
aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords
dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació
de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de
nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar
d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya
designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del
poder judicial.
64
article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en
alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin
estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
c a p í to l i i i
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les
places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata-
65
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als
llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim
estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir
una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha
d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a
Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les
dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu càrrec o lloc de treball.
article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica
del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es
poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de
l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal
laboral al servei de l’Administració de justícia.
article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia.
66
67
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la
compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions
judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu
dels serveis.
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern
de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals.
article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la
gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis
de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma
legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder
judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del
Parlament.
article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes
que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i
llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el
que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a
l’Administració de justícia a Catalunya.
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
68
69
�TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
c a p í to l i
TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES
article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat
l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre
qualsevol altre.
article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes
amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord
amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com-
71
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament
ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions
bàsiques.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.
article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de
la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència,
l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat
pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions
estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació
de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la
concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les
subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
72
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al
territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el
seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
c a p í to l i i
LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES
article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en
exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la
Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el
sector agroalimentari.
73
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat
amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les
estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la
formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa
la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la
forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya.
article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de
gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el
subministrament d’aigua.
74
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les
obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució
de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal.
article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que
l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de
75
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la
pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la
gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim
jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les
fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les
condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i
les fundacions.
article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
76
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment
de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió
dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot
cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les
condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la
seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i
les llotges de contractació.
article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur
organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
77
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a
Catalunya.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes
les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat
relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que
estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la
distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a
negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas
l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal,
col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció
de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari
de fires internacionals.
article 122. Consultes populars
article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora
inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la
i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre
mitjà.
78
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i
la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
79
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per
l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els
usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria
de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.
article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i
el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió,
escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les
cooperatives.
d e l e s co m pe t è n c i e s
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el
control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació
i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim
econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de
Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i
139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i
les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que
no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats
gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les
quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els
estàndards mínims que fixin les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta
competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
82
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i
cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou
la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels
béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels
béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
83
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit
cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes,
llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que
en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació
de propietat industrial.
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de
la producció i la comercialització.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la
projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de
la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació
mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques
i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
84
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control
sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment
les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre
les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una
denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i
internacionals.
85
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris
que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica
o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en
què s’imparteixen aquests ensenyaments.
d e l e s co m pe t è n c i e s
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i
dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a
què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres
públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació,
la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la
qualitat del sistema educatiu.
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i
educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del
sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus
86
87
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que
condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la
competència exclusiva que inclou:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels
títols acadèmics i professionals estatals.
article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i
també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil
d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest
efecte i, si s’escau, en les lleis.
d e l e s co m pe t è n c i e s
lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les
instal·lacions existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi
a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions
corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de
totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les
instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata-
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució,
l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i
de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
88
89
article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de
l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i
la promoció de la seva execució.
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants
de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els
espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones
implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
90
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic.
article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el
principi d’autonomia local:
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al
servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i
l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis
ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de
la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de
l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les
administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
91
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de
la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels
edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les
persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la
integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a
aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball
per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als
92
d e l e s co m pe t è n c i e s
expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat
sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.
article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a
Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la
salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
contrastació de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de
Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
93
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització
de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la
determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe
previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels
quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la
competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions
i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori
de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de
Catalunya.
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també
la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la
pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics.
94
95
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o
bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ
determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva
en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la
preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus
amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació
i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En
tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la
competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
96
97
article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes
destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o
de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
article 143. Llengua pròpia
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius
o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la
Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i
d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de
Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de
mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les
borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del
servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i
98
99
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
d e l e s co m pe t è n c i e s
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la
competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i
de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i
la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos,
que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats
han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de
notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi
la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
100
article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de
les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels
serveis.
article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
101
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i
del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals
i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri
territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les
condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió
urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de
sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les
mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús
del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les
aigües costaneres interiors i de transició.
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic
maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència
exclusiva, que inclou en tot cas:
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la
legislació estatal.
article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis
com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la
102
103
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els
ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització
sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també
la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una
protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus
de violència.
article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica
en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de
l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou
en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin
la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència,
com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin
alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2.
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de
normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la
104
105
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva
en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya
o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a
Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària
per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La
Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades
en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha
de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels
drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat,
de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria.
article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen
activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema
universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o
jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació
de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de
l’Estat.
article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica,
la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou
en tot cas:
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i
l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment
i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat.
106
107
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) La regulació i la formació professional del personal investigador i
de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels
contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per
l’article 149.1.18 de la Constitució.
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria
de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en
el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques
que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres
organismes i institucions internacionals.
article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de
l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i
fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3,
4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals,
i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació
i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84.
108
109
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les
modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la
Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.
article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit
de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les
confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les
competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
110
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la
competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de
l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida
en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució
de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i
promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació
en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de
formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en
el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en
matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
estatal en matèria de productes farmacèutics.
111
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les
matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur
domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb
la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord
amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les
policies locals.
d e l e s co m pe t è n c i e s
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president
de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el
bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de
col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La
Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de
treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi
l’Estat.
5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses
formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hidrològics.
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les
institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el
sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
112
113
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot
cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de
treball i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a
les prestacions de la seguretat social.
inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en
situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació
penal i processal que incideixi en les competències de menors.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins
del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt
especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les
fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat.
article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució.
article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els
mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població
reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de
les activitats de reinserció.
114
115
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció
voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions
públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable
que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció
dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les
activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors,
sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que
requereixin un règim específic, respectant les competències estatals
sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya
que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports,
inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial
de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope-
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió
de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els
plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de
Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el
control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de
treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a
Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
116
117
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el
trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres
de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a
Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis
col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el
control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció
pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les
fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el
marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de
les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el
principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de
les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de
la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa,
en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració
de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de
conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a
l’obtenció d’un títol oficial.
118
article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva
sobre:
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida
sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les
universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats
119
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació
i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades
i la implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
TÍTOL V
DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris
oficials.
article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en
l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i
establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
c a p í to l i
RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT
I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES
article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és
necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a
la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers
d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial.
La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats
autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.
120
121
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
secció primera
COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES
COMUNITATS AUTÒNOMES
article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives,
poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans
de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius
d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i
els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi
manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen.
La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en
determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives.
En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur
vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat
que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a
acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes,
respectivament, a comptar del dia en què se signen.
secció segona
PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN
PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a
aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en
el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a
122
123
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el
Reglament del Parlament.
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es
creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació
aplicable.
article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats
del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu
principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
secció tercera
LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que
estableix l’article 131.2 de la Constitució.
article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència
dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte
de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat-Estat
1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis
que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les
competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per
aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de
competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern de
l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
124
125
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que
s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta
representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la
participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
c a pi to l i i
RELACIONS DE LA GENERALITAT
AMB LA UNIÓ EUROPEA
3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre
igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un
any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les
subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats,
en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat.
4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les
dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i
la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya,
en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin.
126
127
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la
formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a
Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada
per l’Estat.
Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes
propostes afecten competències de la Generalitat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió
Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no
modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la
Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la
normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de
representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la
Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en
àmbits d’interès comú.
article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de
mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de
la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114
i 210.
article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
El Parlament participa en els procediments de control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar
accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa
128
129
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat.
article 196. Tractats i convenis internacionals
article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus
interessos davant les institucions de la Unió Europea.
c a p í to l i i i
ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT
article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i
promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de
manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de
l’Estat.
article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i
singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament
poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents.
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i
singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar
les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències.
article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i
culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris,
en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
130
article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-
131
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment
la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que
estableixi la normativa corresponent.
TÍTOL VI
DEL FINANÇAMENT
DE LA GENERALITAT
article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur
afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p í to l i
LES FINANCES DE LA GENERALITAT
article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels
principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i
lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la
Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
132
133
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de
poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius
polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i
altres tributs propis.
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que
disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i
d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves
competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a
Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i
la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei
del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de
la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres,
i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
134
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs
propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen
a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos-
135
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en
pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat
poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes
necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines
respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels
municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris
de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal,
entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat
són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats
a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes
d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits.
El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus
serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients
per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs
autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa
manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de
rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
136
137
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les
necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de
població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat
de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació
d’exclusió social.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor
les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.
article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i,
eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a
la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per
la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la
concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual
de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts
en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per
acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria
en institucions i organismes de caràcter multilateral.
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat:
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar
l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per
la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris.
a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat
estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa
dels tributs cedits.
138
139
article 209. Lleialtat institucional
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què
fa referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al
Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de
finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet
l’Estat.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels
preceptes d’aquest capítol.
c a p í to l i i
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.
article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa
estatal.
article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels
quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la
conservació del patrimoni de la Generalitat.
article 216. Empreses públiques
article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes
les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga-
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
140
141
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l i i i
LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en
l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per
a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar
la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les
exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa
reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar,
recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de
Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els
governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
142
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als
governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per
mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa
referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar
la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi
o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment
d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la
transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden
establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en
els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
143
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
TÍTOL VII
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a
desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local
i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85.
article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les
vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la
Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per
a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre
entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi
la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat
de la informació.
144
article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a
proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà
d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta
establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
145
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t
la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.
d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una
comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una
proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta
conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar
les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de
la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a
què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos
electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la
Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars
del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que
exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum
positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del
Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els
reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta-
146
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
147
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional primera
disposició addicional quarta
Designació de senadors
Capacitat de finançament
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest
no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el
Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la
construcció d’autovies alternatives.
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
148
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir
el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu.
disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre
anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que
corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració
de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya.
ðisposició addicional setena
Relació de tributs cedits
A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada
en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Tributs sobre jocs d’atzar.
149
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre l’electricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones físiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de
la Comissió com a projecte de llei.
disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de
Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur
residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la comunitat sobre el dit impost.
150
disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les
labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades,
de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes
fermentades i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del
rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.
disposició addicional desena
Cessió de l’impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.
disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea,
l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en
fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
151
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional dotzena
disposició transitòria primera
Interpretació harmònica
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la
Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament.
disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i
a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de
l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer
recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les
normes que consideri incompatibles.
disposició transitòria segona
disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
Vigència de disposicions transitòries anteriors
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.
disposició derogatòria
Transparència
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya.
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya.
disposició final primera
disposició addicional quinzena
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
152
153
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta
es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Índex
7
PREÀMBUL
11
TÍTOL PRELIMINAR
17
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
17
Capítol I.
22
Capítol II.
28
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Capítol V. Principis rectors
39
TÍTOL II
24
27
disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat-Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat.
ðisposició final quarta
DE LES INSTITUCIONS
60
El Parlament
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Capítol VI. El govern local
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
61
TÍTOL III
39
45
47
49
50
54
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el
termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha
de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182.
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
61
63
65
154
Capítol I.
Capítol I.
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal
superior de Catalunya
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre
l’Administració de justícia
�71
TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
71
Capítol I.
73
Capítol II.
Tipologia de les competències
Les matèries de les competències
121
TÍTOL V
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
130
Relacions de la Generalitat amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
133
TÍTOL VI
121
127
Capítol I.
DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
142
Les finances de la Generalitat
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Capítol III. Les finances dels governs locals
145
TÍTOL VII
133
140
Capítol I.
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
148
DISPOSICIONS ADDICIONALS
153
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
153
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
153
DISPOSICIONS FINALS
�Biblioteca de Catalunya - Dades CIP
Catalunya
[Estatut (2006)]
Estatut d’autonomia de Catalunya 2006
I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006)
1. Catalunya. Estatut (2006)
342.4(467.1)“2006”(094)
Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa
© Antoni Tàpies, per la imatge de portada
Disseny gràfic: +3
Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica
Dipòsit legal: B-42464-2006
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d'autonomia de Catalunya 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Legislació
Description
An account of the resource
Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf
77544d629b3d81c635463cf302f85e39
PDF Text
Text
Estatut
d’autonomia
de Catalunya
TE X T CO N SO LI DAT
�Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435)
© Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics
i els Serveis d’Assessorament Lingüístic
del Parlament de Catalunya
Dipòsit legal: B-33418/2012
�Estatut d’autonomia de Catalunya
TEXT CONSOLIDAT
Barcelona, 2012
��Tramitació parlamentària i afectacions
Tràmits de l’aprovació de l’Estatut
Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora
(BOPC 208, 11.07.2005).
Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració
de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005).
Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat
i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214,
04.08.2005).
Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005).
Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005),
en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54).
Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2,
04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005
(DSCD-P 125).
Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament
de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades:
BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006).
Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006
(BOCG-B 210-14, 22.03.2006).
Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006;
correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda
el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166).
Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya
(BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5
de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321).
Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió
tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83).
Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum
popular el dia 18 de juny de 2006.
Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol
de 2006.
5
�Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006).
Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado
(BOE 172, 20.07.2006).
Modificacions de l’Estatut
Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs
de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació
de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010).
Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979
En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera,
quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria
segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon,
la vigència com a regulació transitòria.
Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional
(RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 172, 16.07.2010).
Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 246, 11.10.2010).
Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent:
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls
apareixen destacats en vermell.
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la
sentència apareixen destacats entre claudàtors.
6
�ÍNDEX SISTEMÀTIC
Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Títol preliminar
Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23
Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23
Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25
Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25
7
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Títol I. Dels drets, deures i principis rectors
Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26
Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28
Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30
Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33
Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Capítol V. Principis rectors
Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36
8
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42
Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44
Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Títol II. De les institucions
Capítol I. El Parlament
Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45
Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46
Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46
Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47
Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49
Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50
Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
9
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Secció primera. El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52
Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52
Secció segona. L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56
Secció segona. El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57
Secció tercera. La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58
Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58
Capítol VI. El govern local
Secció primera. Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59
Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60
10
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció segona. El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62
Secció tercera. La vegueria
Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Títol III. Del poder judicial a Catalunya
Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66
Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració
de justícia
Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69
Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72
11
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72
Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72
Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Títol IV. De les competències
Capítol I. Tipologia de les competències
Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73
Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73
Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75
Capítol II. Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75
Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76
Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84
Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86
Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90
12
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92
Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95
Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101
Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104
Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107
Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109
Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111
13
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117
Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120
Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat
Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122
Secció segona. Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123
Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
14
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130
Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Títol VI. Del finançament de la Generalitat
Capítol I. Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131
Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133
Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134
15
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134
Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135
Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138
Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138
Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139
Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Capítol III. Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139
Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140
Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Títol VII. De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143
Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . .
Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . .
Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . .
Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . .
Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . .
Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . .
Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . .
Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
144
144
145
145
145
145
146
147
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs,
de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol
i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre
el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis .
Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit .
Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . .
Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . .
Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris .
Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . .
Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes
amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries
anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . .
Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . .
Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . .
Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . .
148
148
149
149
149
150
150
150
150
151
151
151
151
152
Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
17
��Estatut d’autonomia de Catalunya
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com
la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en
un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de
normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del
1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions
d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la
Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat
el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució
del 1978 i l’Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i
incardinada a Europa.
19
�Preàmbul
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors
de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta
la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de
la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que
la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps
venidors.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones
lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un
decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una
societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés.
• L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella,
donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició
singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva
personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta
la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.
• La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els
deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment,
de la igualtat entre dones i homes.
• Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del
projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la
qual comparteix.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial
pacífic i just.
20
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 2
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de
la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una
manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els
parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de
Catalunya ratifica aquest Estatut.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb
aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals
que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment,
sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
21
�Art. 3
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
Article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals
i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la
vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret
dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors
de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
[Article 5. Els drets històrics
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la
tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza
a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres
preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement
d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil,
la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i
el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3
3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
22
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 7
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català
és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també
la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en
l’ensenyament.
[2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el
castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones
tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de
Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics
de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb
el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de
qualsevol de les dues llengües.]5
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la
presència i la utilització del català en els organismes internacionals i
en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i
l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats
i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió
exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua
pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que
estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 7. La condició política de catalans
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de
Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu
a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28
de juny.
5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
23
�Art. 8
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per
aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut
a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la
forma que determini la llei.
Article 8. Símbols de Catalunya
[1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a
símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc
simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
Article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut.
Article 10. La capital
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
Article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut,
el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
24
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 14
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim
jurídic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu
ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o
no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que
correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments
de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar
els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de
cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els
països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar
a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
Article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de
Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions
que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin
de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten
sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
25
�Art. 15
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL I
Dels drets, deures i principis rectors
CAPÍTOL I
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures
reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de
discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya
es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les
càrregues familiars.
Article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
Article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades
a causa de l’edat.
Article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur
personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de
discriminació.
26
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 21
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat
d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del
dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de
llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una
manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions
sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre,
que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis,
especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions
d’expressar personalment llur voluntat.
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis
establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs
fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb
llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els
drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els
altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la
formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds
i preferències.
27
�Art. 22
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a
rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu,
d’acord amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen
les lleis.
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a
la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir
i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i
llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la
confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes
que estableixen les lleis.
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat
pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el
consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment,
en els termes que estableixen les lleis.
28
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 27
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre
l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
Article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut
accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i
professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la
dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i
la col·laboració social.
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a
accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
29
�Art. 28
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir
dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen
el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents
formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo
i conservar-lo per a les generacions futures.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació
només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els
termes que estableixen les lleis.
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de
béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat.
També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de
garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats
i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les
administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen
les lleis.
CAPÍTOL II
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
30
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 30
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants
en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del
Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament
del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar
queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les
institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals
de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha
d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en
matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les
administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els
estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim
de llur prestació.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les
finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties
dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar
els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els
serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets
dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.
31
�Art. 31
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè
aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis.
CAPÍTOL III
Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües
oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions
amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques
a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial
que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya,
i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen
funcions públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a
utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials,
notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a
Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió
ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui
exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
32
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 35
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que
els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur
lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un
nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials,
que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
[5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per
escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per
la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han
de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.]7
[Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els
establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de
disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
[1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català,
d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar
normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9
2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en
l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de
conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar
7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2.010, del 28 de juny.
33
�Art. 36
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en
incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà
ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent
al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport
lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a
expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar
l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques
i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs
relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics
amb relació a l’aranès.
CAPÍTOL IV
Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de
cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics
de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i
aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
34
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 39
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols
competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de
les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que
reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya.
Article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i
III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis.
CAPÍTOL V
Principis rectors
Article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució
i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per
a garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels
poders públics.
35
�Art. 40
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord
amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen
les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a
primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de
promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les
famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants,
especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de
maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les
actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions
privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món
laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi
projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida
social i cultural.
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les
persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social,
econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries
per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones
grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració
de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques
basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques,
36
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 41
amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei
ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs
efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia,
de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la
igualtat i la dignitat de les persones.
Article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació,
en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han
de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs
o de maternitat.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de
caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els
supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de
la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la
dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que
fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
37
�Art. 42
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 42. Cohesió i benestar socials
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics
i socials de Catalunya.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats
de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa
i de risc d’exclusió social.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï
tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i
comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels
serveis socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de
promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones,
i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com
a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
Article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure la participació social en
l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social,
cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.
38
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 45
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu
cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com
a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors
rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva,
neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
Article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica
de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el
marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés
a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca
científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió
del patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
Article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el
desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
39
�Art. 45
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar
i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques
d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de
les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat
i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de
relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual
han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i
l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics
han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació,
de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat
productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat
dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La
Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en
la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat
ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
40
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 46
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i
de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de
protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució
social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels
diversos territoris de Catalunya.
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi
ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades
en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter
generacional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a
la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures
correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats
que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis
de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns
i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i
territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del
litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una
distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
41
�Art. 47
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit,
amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
Article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i
de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la
utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin
l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària,
les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la
prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la
seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de
mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el
coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris.
Article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i
sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les
mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de
les activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
42
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 52
[5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions
públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en
les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o
jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans
a rebre-les en castellà si ho demanen.]11
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes
catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar
suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han
d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius.
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de
foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència.
Article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a
garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació
una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les
persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de
Catalunya.
11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
43
�Art. 53
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat
de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits
de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament
llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les
dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat
i actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la
societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials.
Article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya
com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita
pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han
d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució
com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern
de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es
converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels
valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement
de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions
personals, ideològiques o de consciència.
44
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 57
TÍTOL II
De les institucions
CAPÍTOL I
El Parlament
Article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern.
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el
debat polític.
3. El Parlament és inviolable.
Article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà
de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest
Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la
transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és
regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre
el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en
ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral.
La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans
del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han
de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat
45
�Art. 58
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala
Penal del Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
Article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost
i fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del
text.
Article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits
pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels
diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la
intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les
atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs
membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats
que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels
poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre
sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt.
En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el
46
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 60
mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions
públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a
requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les
peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha
d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les
funcions parlamentàries.
Article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris
de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les
sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de
tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició
de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria
absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a
petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen
després d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar
reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords
són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats
presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
47
�Art. 61
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per
l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat.
La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del
Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències
i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant
el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord
amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per
les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen
directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació
d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En
qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser
objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis
de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de
delegació legislativa al Govern.
48
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 64
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen
legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de
desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text
refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació
s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent
o quan el Govern es troba en funcions.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou
text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals
s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan
es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
Article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot
dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable
dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
49
�Art. 65
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta
de la Generalitat.
CAPÍTOL II
El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de
mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la
Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata,
que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la
convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
50
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 67
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president
o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol
a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició
preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon
al president o presidenta:
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets
legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una
moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici
de càrrecs públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el
cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers.
51
�Art. 68
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
CAPÍTOL III
El Govern i l’Administració de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva
i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del
Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
Article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és
membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord
amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades
pel president o presidenta.
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
52
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 71
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president
o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de
Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
SECCIÓ SEGONA
L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix
les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat.
Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que
corresponen a l’Administració local.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de
transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els
ciutadans en puguin avaluar la gestió.
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la
Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
53
�Art. 72
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
Article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques,
laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició
i les funcions.
CAPÍTOL IV
Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions.
També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els
termes que estableix el Reglament del Parlament.
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
54
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 76
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre
el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en
tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any
com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El
decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions,
que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a
la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
CAPÍTOL V
Altres institucions de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament
els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i
les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de
decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en
els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de
la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel
55
�Art. 77
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia
local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de
llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per
aquest Estatut.12
Article 77. Composició i funcionament
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de
reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del
Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una
tercera part a proposta del Govern.
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament
del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
SECCIÓ SEGONA
El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb
aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
56
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 79
culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen
serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o
activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres
persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa
l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes
públics o privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a
convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest
Estatut.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb
els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades
en l’àmbit públic i el privat.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de
cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta
obligació.
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges,
les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia
reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb
les lleis.
57
�Art. 80
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
SECCIÓ TERCERA
La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena
autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb
les lleis.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest
conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats,
les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
SECCIÓ QUARTA
Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i
privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la
Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament
ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits
específics d’actuació.
58
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 84
CAPÍTOL VI
El govern local
SECCIÓ PRIMERA
Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en
municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
Article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències
pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les
lleis:
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina
urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini
públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic
i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La
coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i
forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
59
�Art. 85
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la
participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de
l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport
de viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de
tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i
promoció d’activitats.
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones,
dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos
que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions
locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les
lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord
amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la
realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al
finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
Article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha
60
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 86
d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i
en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic.
Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun
cions del Consell de Governs Locals.
SECCIÓ SEGONA
El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de
Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en
els afers públics.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir
per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim
de consell obert.
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici
de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos
propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser
objecte de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau,
la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre
en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de
sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat
suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur
competència.
61
�Art. 87
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització
dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria
d’organització i funcionament municipal.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar
entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i
també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen
capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i
associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació
conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir
l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del
principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
Article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques,
funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que
tenen.
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert
per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per
a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les
lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels
projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser
consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives
sobre el seu règim especial.
62
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 92
SECCIÓ TERCERA
La vegueria
[Article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia.
La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis.
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14
Article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels
consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers
de vegueria d’entre els seus membres.
[3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15
[4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a
terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16
SECCIÓ QUARTA
La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències
i serveis locals.
14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
63
�Art. 93
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat
de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de
les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i
també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per
una llei del Parlament.
CAPÍTOL VII
Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei
del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de
l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix
l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de
lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix,
en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la
seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les
iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
64
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 95
TÍTOL III
Del poder judicial a Catalunya
CAPÍTOL I
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per
a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut.
En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent
en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i
social i en els altres que es puguin crear en el futur.
[2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de
tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin
sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal
Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra
les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la
participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que
17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
65
�Art. 96
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta
de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder
Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19
en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal
en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el
Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix
el seu estatut orgànic.
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació
del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una
còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos
següents al dia en què es fa pública.
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les
que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
CAPÍTOL II
El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències
19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
66
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 98
d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del
poder judicial.20
Article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que
estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als
òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord
amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels
presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les
audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la
carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes
en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures
adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els
acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els
reglaments del Consell General del Poder Judicial.
20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del
28 de juny.
67
�Art. 99
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el
funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder
judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria
de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder
Judicial.22
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
Article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder
judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat
que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat
autònoma.24
22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
68
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 102
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
CAPÍTOL III
Competències de la Generalitat
sobre l’Administració de justícia
Article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que
correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir
les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest
article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a
Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i
amb l’abast que determini la llei.
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça
a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
69
�Art. 103
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions
pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
Article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el
personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins
el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei
orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció
als llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
70
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 104
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de
treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu
règim estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a
garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de
l’Administració de justícia.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial,
es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la
Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia.
Article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències
judicials i de la fiscalia.
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes
informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de
coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir
la compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum
de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost
efectiu dels serveis.
71
�Art. 105
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que
estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la
dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis
de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les
institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els
serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al
Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la
planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha
d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts
Generals.
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació
del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del
poder judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei
del Parlament.
Article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos
72
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 111
termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries
i llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb
el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu
resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
Article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya.
TÍTOL IV
De les competències
CAPÍTOL I
Tipologia de les competències
[Article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat
reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals
pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la
Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència
sobre qualsevol altre.]27
Article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la
27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
73
�Art. 112
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que
fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb
rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la
Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències,
la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques.
[Article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució
de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves
competències, en els termes que estableix el títol V.
Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència
exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també
la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la
tramitació i la concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen
les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i
28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
74
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 116
també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la
gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees
territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència
expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya,
exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada
en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració
que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la
coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
CAPÍTOL II
Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat
en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16
de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i
ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia
i el sector agroalimentari.
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
75
�Art. 117
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i
ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes
sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de
les estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la
innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i
la formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de
la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries
de Catalunya.
Article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i
també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics
de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir
el subministrament d’aigua.
76
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 118
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la
concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal,
assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic
i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la
participació en la planificació i la programació de les obres d’interès
general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els
òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels
recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són
atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya
o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal
espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix
la legislació estatal.
Article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques
que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la
reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic
77
�Art. 119
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a
Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració
d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació
de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat
fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim
de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat,
i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de
les fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de
les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions.
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça
i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
78
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 120
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació
i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la
gestió dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes
activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en
tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a
les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció,
la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors
i les llotges de contractació.
Article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de
llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què
els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres
càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu
social a Catalunya.
79
�Art. 121
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims
que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i
distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al
règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió
a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot
cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de
la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri
d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les
caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
Article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual
alhora inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i
totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les
vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de
mercat.
30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
80
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 123
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a
la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en
tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals.
[Article 122. Consultes populars
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31
Article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats
per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
81
�Art. 124
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors
i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les
afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i
usuaris.
Article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen
en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials,
fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica
de les cooperatives.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la
regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
82
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 125
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució
i el control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i
navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant
el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el
que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del
règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·
legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació
dins de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els
requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden
prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç
exterior i destinar-hi recursos camerals.
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre
titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36
i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les
professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
83
�Art. 126
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions
professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les
entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i
jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a
les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles
i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la
legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
Article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata
lunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió
del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
84
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 127
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió
d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic
i cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat
de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que
inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i
l’espoliació.
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de
dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals,
bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
85
�Art. 128
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el
patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els
arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de
titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
[3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la
Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb
relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i
el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració
i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest
Estatut.]33
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim
jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions
que en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial.
33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
86
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 129
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador
aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació
d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control
de la producció i la comercialització.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs
normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i
control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els
òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora
per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i
instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de
protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat
d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida.
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de
Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals.
[Article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució
atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34
34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
87
�Art. 130
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
Article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació
acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres
docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris
que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb
validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil,
la competència exclusiva que inclou:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors
afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de
l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest
cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment
de la qualitat del sistema educatiu.
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons
propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
88
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 131
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no
presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització
obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments
a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació
general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent
i educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi
l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris
d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments
del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels
seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de
l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació
dels títols acadèmics i professionals estatals.
89
�Art. 132
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i
l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil,
i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció
civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de
col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat
nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a
aquest efecte i, si s’escau, en les lleis.
Article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions
existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control
de totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència
energètica.
90
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 134
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit
estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
Article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de
l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració
d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva
i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica
de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.
91
�Art. 135
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en
els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física
i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les
entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
del lleure.
Article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic.
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:
92
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 137
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal
al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació
i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua
de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a
l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
Article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de
les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació
al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i
l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges
i la seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions
dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable,
respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
93
�Art. 138
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
[Article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de
les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones
immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la
integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment
i la integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda
a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria
d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim
d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de
l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per
a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els
mecanismes que estableix el títol V.]35
35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
94
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 140
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials
a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de
les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de
l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de contrastació de metalls.
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori
de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i
aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei,
especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels
recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de
la infraestructura i del servei que presta.
95
�Art. 140
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports
i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport
situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una
altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o
assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la
programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que
determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària
de Catalunya.
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària
dels quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de
Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la
competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals
és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat,
la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
96
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 141
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés
universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que
comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs
l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
Article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a
Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i
la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en
general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i
telemàtics.
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe
previ determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
97
�Art. 142
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de
participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme
juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa
d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb
l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat
corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per
entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats
amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació
ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
98
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 144
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat
i recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la
biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a
ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot
cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments
en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació,
amb independència de l’administració competent per a autoritzar
l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o
conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de
99
�Art. 145
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les
figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals
i d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen
el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·
laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar,
regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un
règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica,
incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels
mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i
l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es
100
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 147
negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el
control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres
de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació
del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant
la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels
serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també
sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries
i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat,
mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels
concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització
dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els
candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el
101
�Art. 148
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast
que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos
de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in
cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes
de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules
concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general,
la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el
nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
Article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la
Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de
la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les
102
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 149
obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de
les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració
per a la gestió dels serveis.
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori,
del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais
naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article
144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral,
respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i
ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües
costaneres interiors i de transició.
103
�Art. 150
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació
general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin
d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la
determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant
les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i
gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en
l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas,
la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències,
les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la
disciplina urbanística.
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc
de la legislació estatal.
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva
Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
104
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 152
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
Article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que
estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència
exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els
topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre
els ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general
de l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la
planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen
estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
105
�Art. 153
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control
de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per
a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir
eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les
iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i
també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir
una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest
tipus de violència.
Article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que
afectin la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 156
tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori
de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats
econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen
els apartats 1 i 2.
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels
quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya;
l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i
l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la
protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin
incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre
i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva
dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control
de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria.
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
107
�Art. 157
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de
Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals
de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o
privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que
presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà
de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que
integren el sistema universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques
o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades
que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals
en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
Article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil
de l’Estat.
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i
tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i
finançats per la Generalitat.
108
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 159
d) La regulació i la formació professional del personal investigador
i de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de
fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de
les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i
responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència
exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions
públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les
administracions públiques de Catalunya:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en
matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article
149.1.18 de la Constitució.
109
�Art. 160
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la
competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les
administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu
just i fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1,
3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
Article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens
locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies
dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per
l’article 84.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i
les modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats
per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords
d’aquests òrgans.
110
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 162
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són
garantits constitucionalment.
Article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·
laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb
relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que
acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin
les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies,
les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de
les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública,
la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
111
�Art. 163
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc
de l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir
i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut
laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la
coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari
públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i
l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes
de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis
en el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal
en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el
títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics.
Article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en
les matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen
llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no
ultrapassa el territori de Catalunya.
112
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 164
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que
s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
Article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública,
d’acord amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de
Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de
les policies locals.
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal
sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en
tot cas:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió
i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la
natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics.
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat
de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel
president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de
seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya,
i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les
relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en
els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països
en què participi l’Estat.
113
�Art. 165
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
Article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre
les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb
el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades
a les prestacions de la seguretat social.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i
dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta
inspecció, que queda reservada a l’Estat.
114
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 167
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les
prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat
assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics
dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la
regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i
a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors,
que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les
institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats,
en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les
mesures de protecció social i llur execució.
Article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de
Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
115
�Art. 168
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa
penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya,
especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol
tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments
penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels
equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de
tots els mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó
i de les activitats de reinserció.
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
Article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril
i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb
independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de
les activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres
116
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 170
que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o
amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que
inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport,
la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant
i ports, inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i
fluvial de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i
l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport
marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
Article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació
dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la
117
�Art. 171
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en
els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial
de Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització
i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius
de treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball
situats a Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin
lloc a Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la
funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest
efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir
les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
Article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
turisme, que inclou en tot cas:
118
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 172
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments
turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els
establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la
Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal,
en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els
prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució
de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret
a l’obtenció d’un títol oficial.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució
i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
Article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre:
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català,
en el marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització
de les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les
normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb
el principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
119
�Art. 173
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a
la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons
estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat
de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en
tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement
d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a
les universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la
implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador
contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència
de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials.
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs,
en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses
i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
120
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 175
TÍTOL V
De les relacions institucionals de la Generalitat
CAPÍTOL I
Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan
és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per
a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes
relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per
a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels
afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres
comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
[3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els
procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36
SECCIÓ PRIMERA
Col·laboració amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres
mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els
objectius d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans
i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
121
�Art. 176
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes
bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que
li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no
hagi manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que
fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se
signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del
Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes
poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i
l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la
subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb
altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals
i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació,
llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com
122
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 182
a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un
mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen.
SECCIÓ SEGONA
Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia
per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
[Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General
del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau,
l’ordenament parlamentari.]37
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
del que estableix l’article 131.2 de la Constitució.
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
123
�Art. 183
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social
relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que
estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions
financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels
quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de
traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia,
l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio
i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i
dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la
legislació aplicable.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva
seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de
delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
SECCIÓ TERCERA
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat
[1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i
permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici
de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
124
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 183
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.]38
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són
deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts
per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern
de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la
proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració
que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions
financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de
la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
125
�Art. 184
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un
nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva
presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en
torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot
crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat
i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió
plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de
les dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament
intern i de funcionament per acord de les dues parts.
CAPÍTOL II
Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de
revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la
Generalitat.
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
126
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 187
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en
els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta
matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels
procediments multilaterals que s’estableixin.
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per
a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències
exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar
conseqüències financeres o administratives especialment rellevants
per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la
Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya
han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que
correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents
sobre les dites iniciatives i propostes.
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant
la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la
mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ,
exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb
la normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació
de representants en el marc de la representació permanent d’aquest
en la Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu
en àmbits d’interès comú.
127
�Art. 188
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de
la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si
aquestes propostes afecten competències de la Generalitat.
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en
l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea
no modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció
de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les
comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de
mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la
Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la
legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
Article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles
114 i 210.
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a
iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en
defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La
Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
128
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 196
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene
ralitat.
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els
seus interessos davant les institucions de la Unió Europea.
CAPÍTOL III
Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la
competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb
projecció exterior que derivin directament de les seves competències,
sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració
general de l’Estat.
Article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
establir oficines a l’exterior.
Article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
Article 196. Tractats i convenis internacionals
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat
sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera
directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el
Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin
pertinents.
129
�Art. 197
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera
directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri
representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats
internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves
competències.
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals
i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
Article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma
que estableixi la normativa corresponent.
Article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves
competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes
i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que
tinguin.
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les
organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau,
llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del
compliment dels seus objectius.
130
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 202
TÍTOL VI
Del finançament de la Generalitat
CAPÍTOL I
Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene
ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la
llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de
la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també
pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat
i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió
Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de
la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
Article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal
de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions
d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials
i altres tributs propis.
131
�Art. 203
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el
que disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos
generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les
seves competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes
comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que
disposen aquest Estatut i la Constitució.
Article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de
despesa que decideixi lliurement.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals
corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea,
l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
132
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 204
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les
reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par
cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una
llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part
de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la
seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els
tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació
de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració
tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat
en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb
transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra
administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions
tributàries dels contribuents.
133
�Art. 205
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o
organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
Article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans
economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les
reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes
de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin
necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via
economicoadministrativa.
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per
a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en
criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la
Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en
els mecanismes d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els
seus serveis i les seves competències.
134
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 208
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden
ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres
comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i
altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels
diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també
similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau,
dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats
són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
[5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació
de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive
llament.]40
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar
les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població,
rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en
particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la
densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en
situació d’exclusió social.
Article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
Article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el
sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de
39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134
de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
135
�Art. 209
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les
diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment
i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades
per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de
finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
Article 209. Lleialtat institucional
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades
per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps
determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa
o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament
necessaris.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i
transparència.
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat
[1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és
l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat
en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció,
l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i
també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la
Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants
de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta
és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament
per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens
136
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 210
perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta
matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat:
[a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el
rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència
l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració
tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels
tributs cedits.
[d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la
Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa
referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10
de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel
FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre,
pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16
de desembre.
137
�Art. 211
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat
per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment
dels preceptes d’aquest capítol.
CAPÍTOL II
El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular
les seves finances.
Article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels
organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon
al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
Article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons
públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que
emet l’Estat.
Article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
138
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 218
Article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets
dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació del patrimoni de la Generalitat.
Article 216. Empreses públiques
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
CAPÍTOL III
Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
Article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat
per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del
pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies
finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de
43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
139
�Art. 219
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i
les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per
a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la
puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència
Tributària de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre
els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
Article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de
dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha
de regular per mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·
laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les
subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el
Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu
d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què
fa referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a
afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals
se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha
d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en
compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats.
El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri
en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest
140
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 221
efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi
la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si
escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a
terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa
dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
Article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals
per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest
capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol
atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono
mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar
ticle 85.
Article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir
les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de
la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin
per a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que
disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la
plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació.
141
�Art. 222
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL VII
De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya,
a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a
les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades
per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per
l’article 223.
[d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la
Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel
cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació
del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
142
�TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
Art. 223
Article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de
la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del
dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi
la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el
Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació
del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen
els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de
constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la
comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris,
per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix
el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el
termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del
Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les
adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària
per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar
d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
143
�DA 1
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot
retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment
de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta
en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
[i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què
fa referència la lletra b.]45
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
Disposició addicional primera
Designació de senadors
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre
el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final
sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
Disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
144
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 6
Disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
[1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs
el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al
producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o
la construcció d’autovies alternatives.]46
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les
administracions estatal, autonòmica i local.
Disposició addicional quarta
Capacitat de finançament
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment
fins a assolir l’objectiu.
Disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de
quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per
a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
Disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix
46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre.
145
�DA 7
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a
Catalunya.
Disposició addicional setena
Relació de tributs cedits
Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment
dels següents tributs:
a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter
parcial, en el percentatge del 50 per cent.
b) L’impost sobre patrimoni.
c) L’impost sobre successions i donacions.
d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
e) Els tributs sobre el joc.
f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent.
g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el
percentatge del 58 per cent.
h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en
el percentatge del 58 per cent.
l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial,
en el percentatge del 58 per cent.
m) L’impost especial sobre l’electricitat.
n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport.
146
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 8
ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la
Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de
referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord
de la Comissió com a projecte de llei.
[Disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va
fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de
l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la
cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia:
«A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest
Estatut tenen la consideració de:
»a) Tributs estatals cedits totalment:
»– Impost sobre successions i donacions.
»– Impost sobre el patrimoni.
»– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
»– Tributs sobre jocs d’atzar.
»– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
»– Impost sobre determinats mitjans de transport.
»– Impost sobre l’electricitat.
»b) Tributs estatals cedits parcialment:
»– Impost sobre la renda de les persones físiques.
»– Impost sobre el valor afegit.
»– Impost sobre hidrocarburs.
»– Impost sobre les labors del tabac.
»– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
»– Impost sobre la cervesa.
»– Impost sobre el vi i begudes fermentades.
»– Impost sobre els productes intermedis.»
147
�DA 9
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma
de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les
persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen
llur residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48
[Disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors
del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost
sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades
i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58%
del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs,
l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes
derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que
en cada cas corresponen.]49
[Disposició addicional desena
Cessió de l’Impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
148
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 13
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.]50
Disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències
normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions
efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin
la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase
detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
Disposició addicional dotzena
Interpretació harmònica
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han
d’interpretar harmònicament.
Disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de
Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres
territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb
el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
149
�DA 14
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de
les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les
organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de
lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites
organitzacions.
Disposició addicional quinzena
Transparència
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya.
Disposició transitòria primera
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even
tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern
i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden
sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes
establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del
Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot
fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar
les normes que consideri incompatibles.
Disposició transitòria segona
Vigència de disposicions transitòries anteriors
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150
�DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS
DF 3
lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació
transitòria.51
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya.
Disposició final primera
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual
atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
Disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a
l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979
es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349).
151
�DF 4
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi,
la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat.
Disposició final quarta
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència
l’article 182.
152
�APÈNDIX
Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents
Tercera
1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents
a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat
garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb
una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment
de la transferència.
2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es
crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà
un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a
l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant
els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les
despeses d’inversió que corresponguin.
3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima
d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les
Corts.
4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis
transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la
153
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim
pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats.
Quarta
Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a
les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes
següents:
1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat
Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze
dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions
s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de
la convocatòria.
2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona
elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85
Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran
un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran
atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i
secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional.
4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur
respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa
electoral vigent atribueix a la Junta Central.
Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la
validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial
de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals
provincials.
Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs.
154
�APÈNDIX
5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran
d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés
dels Diputats de les Corts Generals.
Sisena
El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el
present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les
bases següents:
1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat,
i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta
encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser
objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions
que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que
passaran a la competència de la Generalitat.
2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals
designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament.
Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al
Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran
com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín
Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació.
3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució
el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis
que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut.
4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament
promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits
per la Llei Hipotecària.
El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per
a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a
l’arrendador a extingir o renovar el contracte.
155
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres
institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots
els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el
moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de
trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres
membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret
permanent d’opció.
Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus
funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre
la matèria.
6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i
sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present
Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs
d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes
establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en
l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes
d’aquest Estatut.
7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya,
d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells
serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament
coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos
serveis.
8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició
transitòria.
156
�ÍNDEX ANALÍTIC
A
abocaments
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació
i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües
superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat
autònoma 144.1.g
La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció
administrativa dels efectuats en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
Vegeu també medi ambient
acadèmies
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions
acadèmiques
accidents laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
acció
— de defensa jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
157
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— exterior
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes
internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic
amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris
que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la
promoció i la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits,
amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya 12
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció
de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les
institucions de protecció europees i internacionals 128.4
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
del lleure 134.4
La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals
per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2
158
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h
La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions
de projecció i de promoció a l’exterior 193
La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport
dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195
La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats
i convenis internacionals 196
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al
desenvolupament dels pobles 197.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals
i la dels altres ens públics 199
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional
de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
Vegeu també Unió Europea
— política i de govern
El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2
El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció
del Govern 67.1
El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix
l’acció política 68.1
acords
— internacionals
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que
comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció
i la difusió exterior del català 6.4
159
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen
vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques
i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats
catalanes a l’exterior 13
La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals
per a la joventut 142.2
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior
de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195
Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea
— municipals
Vegeu control dels actes i els acords municipals
— parlamentaris
Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple
dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents
la majoria absoluta dels diputats 60.3
actes
— de gestió tributària
La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa
de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats
per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració
General de l’Estat 205
— del Consell de Justícia de Catalunya
Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
— del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya 68.5
— dels municipis
Vegeu control dels actes i els acords municipals
160
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
— jurídics
Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa
a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— oficials
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
activitat
— comercial
Vegeu comerç
— de foment
Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva
competència 114.1
— econòmica
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1
La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2
La Generalitat en pot establir una planificació 152.3
Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió
de la planificació general 152.4
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa
de la lliure competència 154.2
Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
— empresarial
La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5
— firal
Vegeu fires
161
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— publicitària
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157
activitats
— artístiques i culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures
fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer
— d’inspecció i sanció
Vegeu inspecció; règim sancionador
— extractives
Vegeu règim miner
— extraescolars
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries
dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g
— fraudulentes
Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau
— marítimes
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig,
l’aqüicultura i el busseig professional 119.3
Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca
— recreatives
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües
interiors 119.2
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats
marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats
d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el
control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3
Vegeu també lleure
162
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Administració
— de justícia
El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors
dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2
Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III
del títol III
La Generalitat té competència normativa i també competència
executiva i de gestió en matèria de personal no judicial
al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la
LOPJ) 103.1; 103.2
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral
al servei de l’Administració de justícia 103.4
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya 104
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals
(en el marc de la LOPJ) 105
Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense
i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2
El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació
i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes
de la LOPJ) 107.1; 107.2
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec
de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de
les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de
la LOPJ) 108.1
163
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia
de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial
— de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi
compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6
Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol
— de la Generalitat
Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4
És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes
per l’Estatut a la Generalitat 71.1
Té la condició d’administració ordinària 71.1
Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2
Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2
Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3
D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la
informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis
de desconcentració i de descentralització 71.5
Les lleis n’han de regular l’organització 71.6
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150
Vegeu també administracions públiques; Generalitat
— electoral a Catalunya
El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1
164
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— hidràulica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització,
inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.d
— local
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les
comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1
Vegeu també ens locals; governs locals
— penitenciària
Vegeu sistema penitenciari
— tributària a Catalunya
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot
esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir
mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c
Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària
de Catalunya; sistema tributari
administracions públiques
El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats
i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2
Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5
La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva
i competència compartida 159.1; 159.2
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques,
hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3
Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant
el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei
de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial
aeroports
Vegeu infraestructures de transport
165
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Agència
— Espanyola de Protecció de Dades
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Estatal d’Administració Tributària
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la
possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari
— Tributària de Catalunya
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits
totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits
parcialment 203.4; 204.1; 204.2
Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària
en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n
la delegació 203.4; 204.2; 204.3
Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que
es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans
que les complien 204.4; DF 2
Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs
locals 204.5
La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions
contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària
de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació
de criteri 205
Els governs locals hi poden participar 218.4
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari
166
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
agències de col·locació
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.d
agricultura
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de l’agricultura 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de l’agricultura 116.2
Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari
agrupacions de caixes d’estalvis
Vegeu caixes d’estalvis
aigües
La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que
pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans
de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments
hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques
compartides 117.3
167
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal
sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b
Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre
seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient;
obres hidràuliques; rius
ajudes
Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
Ajuntament de Barcelona
Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial
del municipi de Barcelona 89
Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen
en el règim especial del municipi de Barcelona 89
Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives
legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89
Vegeu també ciutat de Barcelona
ajuntaments
Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2
Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2
ajuts
— humanitaris
La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari
d’emergència 51.2
— públics
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre
les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els
requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors 21.6
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
168
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin
els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació
social i econòmica 42.6
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla
els destinats a les associacions i les fundacions 118.3
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla
els destinats al món cooperatiu 124.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis
per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot
l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als
ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa
a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica
i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts
que convoca i finança 158.1.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme,
que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions
i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció
del turisme 171.f
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g
Vegeu també subvencions
alcalde o alcaldessa
Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2
alcohol
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
169
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
alimentació
Vegeu sector alimentari
ambient atmosfèric
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció
de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric
i climàtic 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric
i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
àmbit supramunicipal
És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï
la Generalitat 83
Vegeu també ens locals
animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
anivellament
Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat
antisemitisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
apostes
Vegeu jocs i apostes
aprofitaments
— cinegètics i piscícoles
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b
— forestals
Vegeu forest
— hidràulics
Vegeu aigües
170
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
aqüicultura
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la
i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a
Aran
La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia
d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5
El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh
Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11
És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica
i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves
institucions polítiques 11
És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda,
emparada i respectada per l’Estatut 11
És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic
especial 11; 94.1
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1
Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1
La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2
El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària
de la Generalitat a l’Aran 94.2
El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure,
directe i secret 94.3
Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa,
en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim
especial 94.4
Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh
Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5
En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim
especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5
aranès
És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5
És la llengua pròpia de l’Aran 6.5
171
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis
de normalització lingüística 6.5
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo
i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions
amb les administracions públiques 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen
relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre
la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2
Vegeu també Aran
arbitratge
— de consum
Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge
en matèria de consum 49.2
— laboral
Vegeu mediació laboral
àrees metropolitanes
Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93
art
Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic;
patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural;
patrimoni monumental
artesania
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i
La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3
Arxiu
— de la Corona d’Aragó
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
172
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu
per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13
— Reial de Barcelona
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
arxius
Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració
de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona
assegurances
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques
i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social
que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria
de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4
assistència
— primària
Vegeu sanitat; serveis socials
— sanitària
Vegeu sanitat
— social
Vegeu serveis socials
associacionisme
— cooperatiu
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a
— de consumidors i usuaris
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo
i sobre la participació de les associacions en els procediments i els
afers que les afectin 123.b
173
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dones
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b
— esportiu
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i
promoure’l 134.1.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
associacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que
compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla
els ajuts públics que s’hi destinen 118.3
Vegeu també associacionisme
atmosfera
Vegeu ambient atmosfèric
audiovisuals
Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis
de comunicació
autogovern
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern preàmbul
El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars
i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5
Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1
La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament
el de Catalunya 2.1
El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau
d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1
Vegeu també Aran; Generalitat
autonomia
— d’institucions de la Generalitat
El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77
174
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa,
funcional i pressupostària 79
La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
— de la Generalitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets
— local
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen
els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret
legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3
El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea
de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats
administratives entre les diverses administracions locals 84.3
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de funció pública 136
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de
les seves competències en matèria de serveis públics
de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici
de la competència exclusiva sobre organització territorial 151
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim jurídic i procediment
de les administracions públiques 159.6
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim local 160
La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi
pel que fa a les finances locals 217
175
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos 218
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
facultats en matèria de finances locals 220.2
Vegeu també ens locals
— parlamentària
El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària 58
autopistes
Vegeu xarxa viària
autovies
Vegeu xarxa viària
B
Banc d’Espanya
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
banca
La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
bandera de Catalunya
És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2
Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin
lloc a Catalunya 8.2
Vegeu també símbols nacionals
Barcelona
Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona;
ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona
begudes alcohòliques
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
176
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
benestar social
Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42
Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català
de benestar 45.2
La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement
i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió
socials 53.2
La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos
financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3
Vegeu també serveis socials
béns documentals, bibliogràfics i culturals
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim
jurídic 127.1.c.segon
Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic
beques
Vegeu ajuts públics
biblioteques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
bilateralitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
177
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament 186.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals
biodiversitat
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
de la biodiversitat 144.1.c
Vegeu també medi ambient
Boletín Oficial del Estado
S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65
La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat
en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2
busseig professional
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a
C
cable
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1
cadastre
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat
i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions
en matèria cadastral 210.2.h
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies
de col·laboració i formes de gestió consorciada 221
178
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
caixes d’estalvis
La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional
i ha de promoure llur contribució social 45.8
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació
de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera
de les que tenen domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen
domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció
i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3
Vegeu també entitats de crèdit
calendari
— escolar
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
— laboral
La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions
laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l
cambres
— agràries
La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació
en organismes públics 116.1.c
— de comerç, d’indústria i de navegació
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Poden complir funcions de comerç exterior 125.3
Vegeu també corporacions de dret públic
capitalitat
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10
— de les demarcacions judicials
És fixada per una llei del Parlament 107.3
179
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels municipis
És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre
organització territorial 151.b
carreteres
Vegeu xarxa viària
Carta
— de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques n’han d’adoptar una 30.3
— dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2
Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets
que aquesta reconeix 37.2
El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta
reconeix 38.1
Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets
— europea de l’autonomia local
El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució
de les responsabilitats administratives entre les diverses
administracions locals 84.3
cartografia climàtica
La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5
casals catalans
Vegeu comunitats catalanes a l’exterior
180
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
casinos
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
Vegeu també jocs i apostes
castellà
És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1
És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes
català
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul
És la llengua pròpia de Catalunya 6.1
És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques
i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1
És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge
en l’ensenyament 6.1
És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3
181
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals
i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen
patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes
de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior
del català 6.4
Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa
i eficàcia plenes 32
El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions
judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial
emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la
propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal
al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya,
per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4;
147.1.a ; 147.3
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans
jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han
d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen,
en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries
o consumidores de béns, productes i serveis 34
182
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no
universitari 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari 35.2
Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral
i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori,
sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se
a l’ensenyament 35.2
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial
que elegeixin 35.5
Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús
en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
Els poders públics han de promoure que les dades que figurin
en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús
dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells 50.5
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques
o jurídiques residents a Catalunya 50.5
183
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges
i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol
de les dues llengües oficials, a elecció del candidat
o candidata 101.3
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular
per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat
de magistrats, jutges i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització
lingüística del català 143.1
Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes
catalans
Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats
Catalunya
El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania,
la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix,
com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul
Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma 1
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza
políticament el seu autogovern 2.1
Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític
i geogràfic de referència 3.2
Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat;
memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals;
territori de Catalunya
CE
Vegeu Constitució espanyola
centres
— de contractació
Vegeu mercats de valors
184
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dipòsit cultural
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
— docents
Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment
i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g
Vegeu també ensenyament
cervesa
Vegeu impost sobre la cervesa
cessació
— del Govern
Es regula 68.4
— del president o presidenta de la Generalitat
Es regula 67.7; 67.8
— del síndic o síndica de greuges
S’ha de regular per llei 79.3
— dels síndics de comptes
S’ha de regular per llei 81.2
ciència
Vegeu recerca científica
cinema
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar
les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures
de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències
de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer
185
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
circ
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de circ 127.1.d.primer
ciutadania
Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics;
poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats
ciutat de Barcelona
És la capital de Catalunya 10
Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat
i el Govern 10
clàusula subrogatòria
Vegeu subrogació de funcions
clima
Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia
clubs esportius
Vegeu entitats esportives
cohesió
— econòmica i territorial
Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà
de polítiques específiques 46.4
— social
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure polítiques
que la fomentin 42
Vegeu també benestar social
col·laboració
Vegeu també cooperació
— de la Generalitat amb entitats internacionals
Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals
— entre ens locals
Vegeu ens locals
186
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les
comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya,
i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i
la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes
de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12
S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria
de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais
naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3
Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades
d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3
Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment
les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències que li
corresponen 176.1
La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals
no hagi manifestat el seu acord 176.2
Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació,
que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment
de projectes, plans i programes conjunts 178
L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades
mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també dret de la Unió Europea
187
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— entre la Generalitat i l’Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional mútua 3.1
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi
d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions
en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals
per a la joventut 142.2
Els criteris corresponents en matèria de política de recerca,
desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc
del que estableix el títol V 158.3
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques
de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat
i de Catalunya 164.4
La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç
de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de
cooperació 170.2
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren
per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar
els interessos respectius 174.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3
Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177
Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments
multilaterals 175.2; 176
Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport
necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat
per a la promoció dels interessos de Catalunya 195
188
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici
adequat de les funcions de revisió per la via economico
administrativa 205
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
s’han de facilitar informació estadística 209.2
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant
la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
col·legis professionals
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades;
titulacions acadèmiques
comarques
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2
Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis
i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment
de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92
Vegeu també ens locals
comerç
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats comercials 84.2.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit
de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç
i fires 121.1
Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat
comercial 121.1
189
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les
formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim
sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa
pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d
La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que
tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials
relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans
informàtics i telemàtics 141.1.a
Vegeu també activitat econòmica; fires
— electrònic
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació
administrativa 121.1.a
— exterior
Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres
de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament
la Generalitat i l’Estat 125.3
Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació
— referit a habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
administrativa i l’establiment de mesures de protecció
i disciplinàries 137.1.d
Vegeu també habitatge
Comissió
— Bilateral Generalitat - Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat
i de multilateralitat 3.1; 183.1
Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc
i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2
Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals
dotats amb un règim de protecció estatal 144.4
Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament
d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2
190
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir
eficaçment les competències respectives i defensar els interessos
respectius 174.1; 183.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3; 183.1
Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern
de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la
col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències
estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment
de mecanismes de col·laboració 183.1
Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació
a la distribució de competències, a la programació de la política
econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat
i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació
de representants de la Generalitat en organismes estatals, al
garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea,
al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions
d’interès comú 183.2
Se n’estableix la composició 183.3
Se’n regula el funcionament 183.4
Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord
de les dues parts 183.5
Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat
en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta
comissió DA 2
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— d’Oïdors de Comptes
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— del Mercat de les Telecomunicacions
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
— Jurídica Assessora
És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1
191
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4
La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar
al que estableix l’article 210 190
Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament
de la Generalitat 201.3; DF 1
Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema
de finançament 208.2
És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per
un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat;
la presidència és rotatòria 210.1
Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització
i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització
del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat
i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4
Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar
el compliment del principi de no-discriminació i els criteris
de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1
Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs
estatals DA 7
S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor
de l’Estatut DF 3
Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
— Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3
La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3
192
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Nacional d’Energia
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Nacional del Mercat de Valors
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
Comission d’Auditors de Compdes
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
comissions parlamentàries
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret
d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1
El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2
Vegeu també Parlament de Catalunya
— d’investigació
El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància
pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6
Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han
de regular per llei les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 59.6
— legislatives
El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació
i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3
competència
Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català
de Defensa de la Competència
competències
Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició
ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc
no n’altera la distribució 37.4; 189.1
Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV
Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV
En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen
el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea 113
193
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1
Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial
superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part
d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions
de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves
competències 186
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189
Vegeu també transferència de competències
— compartides entre la Generalitat i l’Estat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc
de la legislació bàsica de l’Estat 111
— exclusives de la Generalitat
Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre
i exclusiu 110.1
Queden subjectes preferentment al dret català 110.2
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les
delegacions que participin en els processos de revisió i negociació
de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes
competències 185
— executives de la Generalitat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària
i la funció executiva 112
— financeres de la Generalitat
La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus
ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta
els seus recursos 203.1
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin
cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7
194
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Vegeu també finançament de la Generalitat
— locals
Vegeu ens locals; governs locals
comunicacions
Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport
comunitats
— autònomes
Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats
autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions
institucionals
— catalanes a l’exterior
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes
i els ha de prestar l’assistència necessària 13
concertació social
Vegeu relacions laborals
conciliació
Vegeu mediació
— de la vida laboral i familiar
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques
i normatives dirigides a garantir-la 40.2
concursos
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places
vacants de magistrats, jutges i fiscals 101
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
195
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució
de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris
i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a
condició política de catalans
La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu
a Catalunya 7.1
Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer
veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen
aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits
per l’Estatut 7.2
Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats
confidencialitat
Vegeu dades personals
conflictes
Vegeu mediació
— de competència
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que el Govern n’interposi 76.3
Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar
sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures
per a resoldre’ls 183.2.d
— en defensa de l’autonomia local
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3
confraries de pescadors
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4
Vegeu també pesca
Congrés dels Diputats
El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b
Vegeu també Corts Generals
conques hidrogràfiques
Vegeu també rius
196
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— compartides
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió
dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3
La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics
i els ecosistemes 117.3.a
La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació
de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4
La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics
i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol,
i també en l’execució de la dita planificació 117.5
— internes
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial
i subterrània 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos
i els aprofitaments hidràulics 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos
hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures
extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització
de l’Administració hidràulica 117.1.d
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions
relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres
de regatge 117.1.e
197
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Conselh Generau d’Aran
És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen
des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors
de Compdes 94.2
És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3
Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora
del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades
pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions
de muntanya 94.4
Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui
prestar els serveis de la seva competència 94.5
Vegeu també Aran
Consell
— Consultiu de la Generalitat
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
— de Garanties Estatutàries
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta
dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1
Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes
i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució
dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos
a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes
i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs
d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la
interposició de conflicte de competència pel Govern i abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
198
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes
de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets
reconeguts per l’Estatut 76.4
El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres,
a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda
competència 77.1
Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2
Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament,
l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici
de les seves funcions 77.3
Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades
per llei 77.3
Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4
El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3
Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis
del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern
abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
Vegeu també drets
— de Governs Locals
És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions
de la Generalitat 85
Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives
legislatives que afecten de manera específica les administracions
locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries
de caràcter idèntic 85
Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització
i les funcions 85
Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat
en matèria de finances locals 220.2
— de Justícia de Catalunya
Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6
199
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial 97
Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica
del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que
li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1
Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats
al territori de Catalunya 98.2
Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions,
llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris
aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3
Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions
que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació
que li sigui demanada 98.4
És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres
que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes
de reconegut prestigi 99.1
El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica
del poder judicial 99.1
Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2
Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici
de competències de la comunitat autònoma 100.1
Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2
La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i
concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats
(en els termes de la LOPJ) 101.2
Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació
i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1
200
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1
Vegeu també Consell General del Poder Judicial
— de l’Audiovisual de Catalunya
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació
audiovisual pública i privada 82
Actua amb plena independència del Govern en l’exercici
de les seves funcions 82
Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus
membres i els seus àmbits específics d’actuació 82
— de Ministres de la Unió Europea
La Generalitat participa en la formació de les posicions
de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea,
en els afers relatius a les competències o als interessos
de Catalunya 186.1
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell
de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1
Vegeu també Unió Europea
— de Ràdio i Televisió
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2
— Econòmic i Social
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— General de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— General del Poder Judicial
Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
201
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.6
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
membres 180
Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya
conseller primer o consellera primera
Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
És membre del Govern 68.2; 69
Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat
per decret 69
Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta
de la Generalitat 69
Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat
consellers
— de la Generalitat
Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini
la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució
del president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer
o consellera primera 67.9
Són membres del Govern 68.2
No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2
Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament
i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
202
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Responen políticament, juntament amb el president o presidenta
de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1
Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat
— de vegueria
Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1
Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2
Vegeu també vegueries
consells de vegueria
Els corresponen el govern i l’administració autònoma
de la vegueria 91.1
Són formats pel president o presidenta i pels consellers
de vegueria 91.1
Substitueixen les diputacions provincials 91.3
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també vegueries
Constitució espanyola
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets
històrics del poble català preàmbul ; 5
Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat
(art. 2 CE) preàmbul
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1
Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen
l’Estatut i la Constitució 2.4
Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1
A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català,
les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5
En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat
amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció
d’aquestes en l’àmbit educatiu 5
En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5
203
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis
estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals
que reconeix 37.4
Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors
que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1
D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació
dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats, en el marc de
l’article 150 CE 61.d
El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76
El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma
compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat
legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte
en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució
i l’Estatut 111
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat
(art. 149.1.13 CE) 128.1
204
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència
compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici
de la competència exclusiva en organització territorial
(art. 140 i 141 CE) 151
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en règim jurídic i procediment de les administracions públiques
catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes
(art. 149.1.18 CE) 159.3.a
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre
l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2
Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits
per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de
qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització
prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
que estableix l’article 131.2 CE 181
L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució
interna de competències que estableixen la Constitució
i l’Estatut 189.1
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1
D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat
no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya
respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4
205
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial
i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l
La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert
per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2
En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la
Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix
la Constitució 218.5
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE
i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar
harmònicament DA 12
consultes populars
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la
convocatòria 29.6
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim
jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122
consum
La Generalitat hi té competència exclusiva 123
Vegeu també consumidors i usuaris
consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties
i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació
a les administracions públiques 28.2
Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixin 34
Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut,
la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1
Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments
de mediació i arbitratge en matèria de consum
i els han de promoure 49.2
Els poders públics han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris 49.2
206
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa
de llurs drets 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment
de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació
en els procediments i els afers que les afectin 123.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la informació en aquesta matèria 123.e
Vegeu també usuaris
contaminació
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents
formes 46.2
Vegeu també medi ambient
contenciós administratiu
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa
contractes
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions
públiques, hi té competència exclusiva i competència
compartida 159.3
La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici
de la competència sobre els contractes de les administracions
públiques 159.6
contrastació de metalls
La Generalitat hi té competència executiva 139.5
contribucions especials
Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a
control
— de l’acció política i de govern
L’exerceix el Parlament 55.2
— de l’eficiència
L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1
Vegeu eficiència
207
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la contaminació
Vegeu medi ambient
— de so i enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
— dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1
— dels actes i els acords municipals
Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament
jurídic 86.5
— dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat
Hi participa el Parlament 188
— metrològic
La Generalitat hi té competència executiva 139.4
Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
convenis
— amb altres comunitats autònomes
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
— col·lectius de treball
La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre
dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j
Vegeu també relacions laborals
— de cooperació amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— en matèria de seguretat nuclear
Vegeu seguretat nuclear
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
208
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— internacionals
Vegeu acords internacionals
convivència
— domèstica
La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes
de convivència i llurs efectes 40.7
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Vegeu també famílies; unions estables de parella
— social
Vegeu democràcia; mediació social
cooficialitat de llengües
Vegeu llengua oficial
cooperació
Vegeu també col·laboració
— al desenvolupament
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
— amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— interregional
Vegeu cooperació transfronterera
— local
Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis,
associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2
La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva
de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a
209
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— transfronterera
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
cooperatives
La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’organització i el funcionament 124.1; 124.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar
el moviment cooperatiu 124.3
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
corporacions de dret públic
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició
i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre,
en què té competència compartida 125.1; 125.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c
corredors biològics
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació
d’aquesta figura de protecció 149.1.c
Corts Generals
Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes 178.4
El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos
de subscripció i ratificació subsegüents 185.1
210
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant
la Unió Europea 186.4
Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223
Cos d’Agents Rurals
La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció,
prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient
per mitjà d’aquest cos 144.6
Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen
funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6
costa
Vegeu litoral; platges
creació artística
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
crèdit
Vegeu entitats de crèdit
crim organitzat
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c
cultura
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1
Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de
fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació
d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura
del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar
que totes les persones hi tinguin accés 44.5
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1
211
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals,
audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer
Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ
amb la Generalitat 127.3
En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació
a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat
i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i
cooperació mútues 127.3
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
en els mitjans de comunicació social 146.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya
en aquest àmbit 198
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de
les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
D
dades personals
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives
a la salut pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31
Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers
que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne
la correcció 31
La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció
de dades personals 156
Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades
212
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
dansa
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer
Declaració universal de drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
decrets
El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar
i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69
El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75
— legislatius
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre
l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret
legislatiu 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Vegeu també procediment legislatiu
— llei
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta
forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1
No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans
de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament
en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents
a la promulgació 64.2
213
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment
d’urgència 64.3
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació
a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts
per l’Estatut 78.3
Vegeu també procediment legislatiu
defensa
— de l’autonomia local
Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local
— de la competència
Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta
matèria 154.2
Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència
— del patrimoni de la Generalitat
Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2
— dels consumidors i usuaris
Els poders públics l’han de garantir 49.1
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
— dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1
— jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
Defensor del Poble
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
defunció del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8
214
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegació
— de competències
El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d
La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern
de l’Estat 107.2
La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits
totalment 203.4; 204.2
Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació
de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits
totalment 204.1
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
— de funcions
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera 67.9
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions
en el conseller primer o consellera primera 69
La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix
de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2
La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació
del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions,
les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs
locals 204.5
Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència
per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4
— legislativa
Vegeu decrets legislatius
215
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegacions
— a la Unió Europea
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
en les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives
de la Generalitat 185.2
La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència
legislativa de la mateixa Generalitat 187.1
La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus
interessos 192
La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri
representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
— territorials
La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats
organismes reguladors 182.4; DF 4
demarcacions
— judicials
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar
al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1
Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3
— notarials i registrals
Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva
competència executiva en matèria de notaries i de registres públics
de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c
— territorials dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes
de revisió, delimitació i modificació d’aquestes
demarcacions 98.2.g
democràcia
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions
216
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals
per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc,
diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els valors que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Vegeu també memòria històrica; valors socials
denominacions d’origen
Vegeu mencions de qualitat
desenvolupament
— bàsic de l’Estatut
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa,
llevat que es delegui l’establiment d’un text refós,
ni de decret llei 63.1; 64.1
— dels pobles
Vegeu cooperació al desenvolupament
— sostenible
Vegeu sostenibilitat
— tecnològic
Vegeu innovació tecnològica
designació
— de senadors
S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria
específica i en proporció al nombre de membres dels grups
parlamentaris DA 1
217
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del síndic o síndica de greuges
És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts
dels seus membres 79.1
— dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General
del Poder Judicial
La Generalitat hi participa 180
deures
Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes
a què fa referència l’article 4.1 15.1
Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors
de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya; drets
— dels prestadors de serveis turístics
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni
cultural 22.2
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos
naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1
Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació
del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació 27.2
— lingüístics
Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català
i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat
pels poders públics 6.2
El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
218
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar
que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats
en català 33.5
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita
el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3
Vegeu també idiomes
deute públic
Constitueix un dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses
d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració
de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els emesos per l’Estat 213.2
Diada de l’Onze de Setembre
És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne,
és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
diàleg social
Vegeu democràcia; relacions laborals
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació
és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65
S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del
Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació
és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5
219
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75
S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.5
S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior
de Catalunya 96.2
Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar
del dia en què se signen 177.2
Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini
de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar
del dia en què se signen 178.5
dignitat
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom
qui viu i treballa a Catalunya preàmbul
Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones preàmbul
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació
i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals
i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat
i la dignitat de les persones 25.3
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
220
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural 40.6
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones 42.3
Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes
condicions dignes al lloc de treball 45.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret
que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat
de les persones 52.1
dimissió del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7
Diputació Permanent
La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra
el nombre de diputats que el Reglament del Parlament
determini 59.4
Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes
entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat
dissolt 59.4
Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1
diputacions provincials
Vegeu províncies
diputats
El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys
per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret,
d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1
Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici
de llur càrrec 57.1
221
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal
del Tribunal Suprem 57.2
No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3
El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre
mínim per a formar grup parlamentari 59.2
El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini,
en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra
la Diputació Permanent 59.4
El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és
prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment
de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4
Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi
la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió
extraordinària del Ple 60.1
El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre
de diputats de cada grup parlamentari 61.a
Els correspon la iniciativa legislativa 62
Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma
dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a
discriminació
Vegeu igualtat
disponibilitat lingüística
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
dissolució del Parlament
El conseller o consellera que supleix o substitueix el president
o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8
El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte
en determinats supòsits 75
El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75
Vegeu també eleccions al Parlament
222
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
districtes
— de competència territorial dels notaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
— hipotecaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
doblatge
Vegeu llicències de doblatge
domini públic
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió
del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació
del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre,
inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic
i procediment de les administracions públiques catalanes inclou
els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic
i patrimonials 159.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local
inclou el règim dels béns de domini públic, comunals
i patrimonials 160.1.c
donacions
Vegeu impost sobre successions i donacions
dones
Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat
personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1
223
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats
amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional,
en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes
les altres situacions 41.1
Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades
a causa d’embaràs o de maternitat 41.1
Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació
de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques 41.2
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes
les formes de violència contra les dones i els actes sexistes
i discriminatoris 41.3
Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper
de les dones en tots els àmbits 41.3
S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte
el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar 41.4
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes
per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3
La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones
(en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a
La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions
positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó
de sexe 153.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i
224
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir
una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c
Vegeu també igualtat
dret
— català
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne
la interpretació 95.3
Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3
És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives
de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin
de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130
Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el
coneixement 147.1.a ; 147.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2
Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3
— civil de Catalunya
Té eficàcia territorial 14.1
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten
sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a
Catalunya 14.2
És competència exclusiva de la Generalitat
(en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil
de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129
— de Catalunya
Vegeu dret català
— de la Unió Europea
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
225
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i,
en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures
internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2
Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea
— propi
Vegeu dret català
dret
— de petició
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions
individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
— de queixa
Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
drets
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena
de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat
i capacitat personal 15.2
Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre
a altres persones 15.3
Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II
del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I
S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya,
se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació
i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i
de tutela capítol IV del títol I
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix
l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret
llei 63.1; 64.1
226
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions
de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts
per l’Estatut 76.4
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors
de les polítiques públiques
— amb relació a les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència
de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les
i obtenir-ne la correcció 31
— de les dones
Vegeu dones
— de reunió i manifestació
Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici
d’aquests drets 164.3.a
— dels consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç
i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i
dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits
i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs
interessos econòmics davant conductes abusives, negligents
o fraudulentes 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de
llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
Vegeu també drets en l’àmbit públic
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives 22.1
227
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en l’àmbit de l’educació
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi
en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1
Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral
que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat
pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer
els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics,
aptituds i preferències 21.6
Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret
a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema
educatiu 21.7
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre
les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2
228
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1
Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències
pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què
poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls
sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3
Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives
a la salut pròpia 23.3
Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut 27.1
Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals
i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental
de què disposen els poders públics 27.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública,
tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret
que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació
que les afecti personalment 24.1
Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació 24.2
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna 24.3
Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració
socials 24.4
229
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades
en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— en l’àmbit laboral
Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment
i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no
contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat
de les persones 25.3
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques
i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir
la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
— en l’àmbit públic
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també
als ens locals 29.5
230
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin
d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders
públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
— històrics
Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5
— humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen
l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal
de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals
subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans
de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4
— lingüístics
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons
lingüístiques 32
Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals,
i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els
òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal 33.5
231
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès
i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions
públiques i amb les entitats que en depenen 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics
altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Vegeu també idiomes
— polítics
En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs
descendents si han mantingut la ciutadania 7
E
economia
Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda
— productiva
La Generalitat l’ha de protegir 45.5
— social
La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació
d’aquest sector 124.4
232
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
ecosistemes
La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments
de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics
en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a
Vegeu també medi ambient
edificis
Vegeu també habitatge; telecomunicacions
— judicials i de la fiscalia
La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma
dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a
— públics
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
educació
Els poders públics han de promoure i han d’impulsar
la implicació i la participació de la família en l’educació
dels fills 44.3
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors
de la preservació i de la millora del medi ambient
com a patrimoni comú 46.5
Vegeu també ensenyament
— en el consum
La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d
— infantil
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació,
l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g
La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2
— viària
Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària
i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2
233
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
efecte hivernacle
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
eficàcia territorial de les normes
Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir 14
Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers
eficiència
La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector
públic 80.1
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
eleccions al Parlament
El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies
abans del finiment de la legislatura 56.4
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions 66
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit,
el Parlament resta dissolt automàticament i el president
o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca
de manera immediata 67.3
El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7
Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents
a la data de publicació del decret de dissolució 75
Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral
del Parlament
electricitat
Vegeu impost sobre l’electricitat
234
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
Els segadors
És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada
de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de
Catalunya 8.1; 8.4
Vegeu també símbols nacionals
emancipació dels joves
Vegeu joves
emergències
La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou
la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives
a les emergències 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració
en els casos d’emergències d’abast superior
a Catalunya 132.2
Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear
emissió de deute
Vegeu deute públic
empreses
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat
lingüística 34
Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació
dels treballadors en les empreses 45.3
La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial 45.5
Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals
— agràries i alimentàries
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i
alimentàries 116.1.h
235
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— col·laboradores amb el sistema de la seguretat social
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats
administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema
de la seguretat social 165.1.d
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de les empreses de seguretat privada amb domicili social
a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa
el territori de Catalunya 163.a
— dedicades al joc i les apostes i casinos
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats
d’aquestes empreses 141.1.c
— distribuïdores de cinema
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats
artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de
llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
— petites i mitjanes
La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5
— privades
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que
gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general
o universal de manera concertada o indirecta 78.1
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància
i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats
en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173
— públiques
Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les
altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català
en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions
dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5
236
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències
al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4
Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen
de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212
La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions
que són de la seva competència 216
— turístiques
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
i la classificació 171.c
endeutament
Vegeu deute públic
energia
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1
La Generalitat participa en el procediment d’atorgament
d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori
de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2
La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal
del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3
Vegeu també Comissió Nacional d’Energia
enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
ens
— estrangers
La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció
del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b
— locals
Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici
de llur autonomia 2.3
Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los
queixes 29.5
Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon
la iniciativa legislativa 62.1
237
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes,
de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1
L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
és el municipi 86.1
La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia 92.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències
públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta
popular 122
La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació,
la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització
territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a
La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió
i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals
d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les
tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre
aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords
dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals 160.1.e
238
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral
dels ens locals que crea 160.3
La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199
Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries
— supramunicipals
Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries
ensenyament
El català és la llengua normalment emprada com a vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2
Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3
És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells
que s’estableixin per llei 21.4
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica
i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten
la convivència democràtica 44.1
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la
participació de la família en l’educació dels fills 44.3
El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior
en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació;
ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament
universitari; formació
— cooperatiu
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b
Vegeu també cooperatives
239
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en matèria de turisme
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
— no universitari
Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús
del català en els àmbits de les activitats docents, no docents
i de recerca 50.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol
o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb
validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència
compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4
Vegeu també ensenyament
— universitari
Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits
de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències
compartides 171.1; 172.2
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament
entitats
— associatives
Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret
a participar en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament 29.4
Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició
de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— culturals
Vegeu projecció internacional
240
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció
i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
— de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat
intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques
complementàries d’inspecció i control de les que actuïn
majoritàriament a Catalunya 155.1.b
— econòmiques i financeres
Vegeu organismes estatals econòmics i socials
— esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública,
la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
Vegeu també projecció internacional
— físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— gestores de plans i fons de pensions
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— internacionals per a la joventut
La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita
els documents 142.2
— municipals descentralitzades
Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis
separats s’hi poden constituir 86.7
241
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— obertes al públic
Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
— privades
En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions
i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin 33.1
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
— públiques
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen
un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració
de la Generalitat 78.1
— que presten serveis socials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials
n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b
— religioses
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen
llur activitat a Catalunya 161.1
La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions
en aquesta matèria 161.3
Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses
— socials
Vegeu projecció internacional
equipaments
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
242
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
— comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa
a la classificació i la planificació territorial, la regulació
dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi
d’activitat 121.1.d
— culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció,
la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart
Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya
requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3
— esportius
Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los
i gestionar-los 84.2.k
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa
i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k
— municipals
Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa
a la regulació i la gestió 84.2.d
equitat
— de gènere
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també dones
— financera
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217
erosió
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control
de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric
i climàtic 46.2
Vegeu també medi ambient
243
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
esbarjo
Vegeu lleure
escoles
Vegeu educació; ensenyament
esforç fiscal
Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre
les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3
espai català de relacions laborals
Vegeu relacions laborals
espais
— marítims protegits
La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües
interiors 119.2
— naturals
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació,
planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular
i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori
de Catalunya 144.3
La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya,
llur gestió correspon a la Generalitat 144.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació
de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c
Espanya
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
244
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Vegeu també Estat espanyol
espècies
— animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
— vegetals
Vegeu agricultura; flora
espectacles
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics
esportius 134.1.j
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa
i el control en espais i locals públics 141.3
esport
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2
Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives
estabilitat
— laboral
Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3
— pressupostària
La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne
els objectius 214
estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1
La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic 135.2
Vegeu també informació estadística
245
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
estat del benestar
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials, els recursos financers de
la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament
i de solidaritat 206.3
Vegeu també benestar social
Estat espanyol
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat 50.3
Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió
i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees
no territorialitzables 114.5
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica
(en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració
de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3
Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya;
Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya;
col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola;
Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal;
nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals;
tractats internacionals
246
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estatut d’autonomia de Catalunya
És la norma institucional bàsica de Catalunya 1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis
de desenvolupament bàsic 62.3
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
Se’n regulen els procediments de reforma títol VII
Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries
tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon,
llur vigència transitòria DT 2; DD
estatut personal
Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes
i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1
Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal
dependent del Parlament
— de la Sindicatura de Comptes
Vegeu Sindicatura de Comptes
— del president o presidenta de la Generalitat
Vegeu president o presidenta de la Generalitat
— del síndic o síndica de greuges
Vegeu Síndic de Greuges
247
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels diputats
Vegeu diputats
— dels membres del Govern
Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat
estrangers
Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya 14.2
Vegeu també ens estrangers; immigració
ètnies
Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano
Europa
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible
la construcció d’una societat democràtica i avançada,
de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa preàmbul
Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea
expedients de regulació
Vegeu regulació d’ocupació
explotació
Vegeu drets; igualtat
expropiació forçosa
La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits,
les causes i les condicions en què les administracions públiques
catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració
dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini
el preu just i que en fixi el procediment 159.4
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també urbanisme
extinció d’incendis
Vegeu incendis
248
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
famílies
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica
i social de les diverses modalitats de família 40.2
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives
dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar
i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses 40.2
Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions
estables de parella 40.7
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància 166.4
Vegeu també educació; menors
farmàcia
Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics
fauna
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals
federacions esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d
Vegeu també esport
ferrocarril
Vegeu serveis ferroviaris
249
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
festa de Catalunya
És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera
i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
finançament
— de la Generalitat
És objecte de regulació títol VI
Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les
administracions públiques, i també pels principis de suficiència
de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional
entre les esmentades administracions 201.2
D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes 201.4; DA 4
L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema
de finançament 208.1
L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat 208.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat;
competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat;
mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari
— local
La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament
de l’ampliació de competències locals 84.4
La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2
Vegeu també governs locals; suficiència de recursos
250
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
finances
— de la Generalitat
Són objecte de regulació capítol I del títol VI
La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos
suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia
de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions
d’autogovern 202.1; 202.2
Se n’estableixen els recursos 202.3
El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat
s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir
en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les
i regular-les 211
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics
i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos
per l’Estat 213.2
Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament
i solidaritat
— dels governs locals
Són objecte de regulació capítol III del títol VI
Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia
i responsabilitat fiscal 217
La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou
la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals,
i també les bonificacions i les exempcions 218.3
El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1
Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir
amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs
Locals 220.2
Vegeu també finançament local
finiment de la legislatura
Vegeu eleccions al Parlament; legislatura
251
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fires
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires
inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1
La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya 121.2
La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires
internacionals 121.3
fiscal superior de Catalunya
És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.1
Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1
És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2
Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de
Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri
Fiscal 96.4
Vegeu també Fiscalia
Fiscalia
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4
La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis
de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes
dependències 104.a ; 104.b
Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals;
Ministeri Fiscal
252
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fiscalitat
Vegeu sistema tributari
— ecològica
És un dels principis que han de respectar les polítiques
mediambientals 46.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
Vegeu també medi ambient
fiscals
Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1
Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya 102.2
Vegeu també Fiscalia
flora
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes
foc
Vegeu incendis
foment
Vegeu activitat de foment; subvencions
fons
— arxivístics
Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— estatals
La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats
al foment de l’activitat econòmica 152.4.c
253
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta
matèria 172.1.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria
de beques i ajuts a la formació 172.1.g
Vegeu també subvencions estatals i europees
— europeus
La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució
territorial dels fons estructurals 210.2.d
Vegeu també subvencions estatals i europees
— propis
La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis
per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques
i d’ajuts amb fons propis 131.2.e
— públics
Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius
i les activitats extraescolars complementàries amb relació
als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts
amb fons públics 131.2.g
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics
dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres
que els imparteixen 131.3.f
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la participació de la comunitat educativa
254
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.i
Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos
per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els que emet l’Estat 213.2
Fons
— de compensació interterritorial
Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.d
Vegeu també inversió
— de cooperació local
La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1
S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1
forces de seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació
per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e
Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra;
policies locals
forest
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest,
dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies
pecuàries 116.2.b
formació
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació humana, científica i tècnica basada en els valors
que fonamenten la convivència democràtica 44.1
255
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal
al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular
per llei 71.7
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou la formació cooperativa 124.3.b
La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i
relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació
i dels treballadors en actiu 170.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol
oficial 171.e
Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions
públiques; personal de seguretat privada; personal docent;
personal investigador; personal sanitari; treballadors
frau
Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics
davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus
en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries 116.1.b
funció
— executiva
L’exerceix el Govern 68.1
La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes
les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració
pública 112
256
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113
— pública
La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136
Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei
de les administracions públiques
funcionaris
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de
la Generalitat 103.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició
i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa 131.3.j
La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició
i la pèrdua d’aquesta condició 136.b
Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball
i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment
de la Generalitat 170.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment
de les retribucions addicionals dels funcionaris docents
universitaris 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del professorat docent
i investigador funcionari 172.2.e
Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal
al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei
de les administracions públiques; personal docent
fundacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les
que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2
Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació
de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics
que s’hi destinen 118.3
257
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats
administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d
Vegeu també seguretat social
G
garanties dels drets estatutaris
Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; drets
gasos
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Generalitat
És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern
de Catalunya 2.1
És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern
i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3
S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3
Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord
amb l’Estatut i la Constitució 2.4
Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat
institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat
i pel de multilateralitat 3.1
Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua,
la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema
institucional en què s’organitza 5
Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i la presència i la utilització del català en els organismes
258
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
internacionals i en els tractats internacionals de contingut
cultural o lingüístic 6.3
Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats
i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb
Catalunya 6.4
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat 9
Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10
Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació
amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les
comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència
necessària 13
Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14
Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret
a una educació de qualitat 21.1
Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4
Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit
emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5
Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials 45.6
Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure
la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies
econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes
i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones
residents a Catalunya 50.5
Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau
al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència 51
Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
259
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica
de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la
tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels
totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit
persecució per llurs opcions personals, ideològiques
o de consciència 54
Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder
judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186
Se’n regulen les institucions títol II
Se n’estableixen les competències títol IV
Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V
Se’n regula el finançament títol VI
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives
que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració
de l’Estat DA 6
Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya; Govern de la Generalitat
gitanos
Vegeu poble gitano
Govern
— de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— de l’Estat
El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
260
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar
la determinació i la revisió de la demarcació i la planta
judicials 107.1
Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2
Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia
a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són
exercides per subrogació per la Generalitat 109
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat
acompleix amb relació a la projecció internacional
de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han
de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències
exclusives de la Generalitat 185.2
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que
estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió
Europea 186.4
El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims
interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir
les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada
immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3
Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció
dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1
261
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui
determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat DA 2
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
— de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència
de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui
reunir en altres llocs de Catalunya 10
Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats
docents, no docents i de recerca 50.2
Té iniciativa legislativa 62.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63
Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions
legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1
És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i
l’Administració de la Generalitat 68.1
Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1
Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller
primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2
Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament
i les atribucions 68.3
Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4
Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70
La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic
i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72
El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li
que comparegui al Ple i a les comissions 73
Se’n regula la responsabilitat política 74
262
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió
de la demarcació i la planta judicials 107.1
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal
de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos
i les competències de la Generalitat 191.2
La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament
i al Govern 222.1.a
Vegeu també Administració de la Generalitat
governs locals
Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens
supramunicipals capítol VI del títol II
Es determina l’organització territorial del govern local 83
Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses
matèries 84; 160.1.b
Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals;
finances dels governs locals; municipis; vegueries
grups parlamentaris
El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també
la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2
Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3
263
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina
el Reglament en proporció a la representació de cada grup
parlamentari 59.4
Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta,
les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció
al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1
Tenen iniciativa legislativa 62.1
Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la
reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e
Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre
la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les
normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
H
habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir
per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26
Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4
Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció
d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme
inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d
heliports
Vegeu infraestructures de transport
hidrocarburs
Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall
de determinats hidrocarburs; sistema tributari
264
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
higiene en el treball
Vegeu seguretat i higiene en el treball
himne
El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera
i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals
de Catalunya 8.1; 8.4
homofòbia
Vegeu orientació sexual
homosexualitat
Vegeu orientació sexual
horaris comercials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç
i fires n’inclou la regulació 121.1.c
Vegeu també comerç
I
idiomes
Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità
igualtat
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat
entre dones i homes preàmbul
Els poders públics han de promoure les condicions perquè,
tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8
Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme,
de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol
altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat
de les persones 40.8
265
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés
social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres
principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1
Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats;
persones grans; unions estables de parella
immigració
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants
i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els
deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social
i econòmica i la participació en els afers públics 42.6
Els governs locals tenen competències pròpies per al foment
de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment
dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries
i d’orientació 138.1.a
Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels
immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social
i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c
Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència
per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon
a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2
La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta
matèria en la determinació del contingent de treballadors
estrangers 138.3
El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a
determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar
la Generalitat 206.6
Vegeu també retorn de catalans emigrats
266
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
impacte
— ambiental
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures
que el corregeixin 46.2
Vegeu també medi ambient
— financer
S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat
sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
impost
Vegeu també sistema tributari
— sobre determinats mitjans de transport
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el patrimoni
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el valor afegit
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 10
L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum
en el territori de Catalunya DA 10
L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre aquest impost en determinades operacions DA 11
— sobre el vi i begudes fermentades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre els productes intermedis
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
267
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre hidrocarburs
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’alcohol i begudes derivades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’electricitat
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre la cervesa
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre la renda de les persones físiques
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 8
Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit
que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8
S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la Generalitat sobre aquest impost DA 8
— sobre les labors del tabac
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre successions i donacions
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
268
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
impostos
Vegeu sistema tributari
incendis
Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció
d’incendis 84.2.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil
inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció
d’incendis 132.1
Vegeu també protecció civil
indicacions geogràfiques i de qualitat
Vegeu mencions de qualitat
indults
La Generalitat pot emetre informes en el procediment
per a atorgar-ne 168.2
indústria
La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació,
en què té la competència compartida 139.1; 139.2
La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica
i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector
de la indústria 155.2.b
— cinematogràfica
Vegeu cinema
— editorial
Vegeu llibres
infància
Vegeu infants
infants
Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
269
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En totes les actuacions portades a terme pels poders públics
o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser
prioritari 40.3
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció
social i llur execució 166.4
Vegeu també menors
informació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a la informació 52.1
L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació
necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri
necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2
Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social;
rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació
— climàtica
Vegeu informació meteorològica i climàtica
— electoral
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Vegeu també mitjans de comunicació social
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis
sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions
i els tractaments mèdics 23.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions
de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1
270
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estadística
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
se n’han de facilitar mútuament 209.2
— mediambiental
Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics,
amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic
justificats 27.3
Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental 46.5
— meteorològica i climàtica
En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi
el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions
meteorològiques de risc 144.5
Vegeu també meteorologia
— policíaca
La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit
internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb
les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball
amb les policies d’altres països 164.4
infraestructures
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar
a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya
amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període
de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir
autovies alternatives DA 3
— de telecomunicacions
Vegeu telecomunicacions
271
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de transport
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports,
els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1
La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2
La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport
o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir
aquesta gestió 140.3
La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports
i els aeroports d’interès general 140.4
La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements
que integren la xarxa viària 140.5.c
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3
Vegeu també transport
ingressos de la Generalitat
Vegeu finances de la Generalitat
inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat
En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental,
i una condemna penal ferma 67.7; 67.8
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
iniciativa
— de la reforma de l’Estatut
Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part
dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislativa
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern,
i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular,
272
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació
del règim especial del municipi de Barcelona 89
innovació tecnològica
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica
aplicable als habitatges 137.1.g
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta
matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
Vegeu també recerca científica
inspecció
El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats
i tribunals 98.2.d
La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis
amb domicili a Catalunya 120.3
La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia
i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2
La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives
de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions
i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat
assegurador 126.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició
cinematogràfica 127.1.a.segon
273
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni
arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic,
etnològic i cultural 127.1.b.segon
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions
que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen
energia 133.1.a ; 133.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció
d’habitatges 137.1.e
La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures
comunes de telecomunicacions 140.7.b
La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats
de valors 145.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e
La Generalitat té competència executiva en la de les activitats
econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència
del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de
Catalunya 154.2.b
La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció
de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art.
149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis
i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats
de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b
L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions
en matèria de sanitat i seguretat social és reservada
a l’Estat 165.2
La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions
penitenciàries 168.1.b
274
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis
i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies
per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament
per Catalunya 169.1.a
La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs
estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació,
sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
institucions
Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional
de la Generalitat; tractats internacionals
instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
intermediació laboral
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació, l’autorització i el control de les agències
de col·locació 170.1.d
intrusisme
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici
de les professions titulades inclou la regulació de les garanties
administratives per a evitar-lo 125.4.b
inversió
La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix
l’acord previ amb la Generalitat 127.3
La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar les despeses d’inversió 213.1
La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la
participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb
relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys,
i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies
alternatives DA 3
275
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes
de despesa pública a Catalunya DA 15
Vegeu també finançament de la Generalitat
investigació
Vegeu comissions parlamentàries d’investigació
— científica
Vegeu recerca científica
— policíaca
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d
La investigació criminal és una de les funcions de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c
inviolabilitat
El Parlament és inviolable 55.3
Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1
El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions 79.2
IRPF
Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques
IVA
Vegeu impost sobre el valor afegit
J
jocs i apostes
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació
de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral
Generalitat- Estat i l’informe previ determinant
de la Generalitat 141.2
276
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació
de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials,
a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social
i sense finalitat de lucre DA 14
Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar
joventut
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés
al món laboral i a l’habitatge 40.4
Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els
joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social
i cultural 40.4
La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1
Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals
en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat,
i la tramitació dels documents que atorguin 142.2
Vegeu també igualtat
joves
Vegeu joventut
Junta de Seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per
mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e
La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de
les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs
de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
jurisdicció contenciosa administrativa
Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes
i els acords adoptats pels municipis 86.5
justícia
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
277
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea
— de pau
La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions
dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres
mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1
El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia
de Catalunya 108.1
— de proximitat
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
— gratuïta
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
jutges
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.1
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria
d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
suficient del dret propi de Catalunya 102.2
Vegeu també magistrats
— de pau
Vegeu justícia de pau
jutjats
La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat
(en els termes de la LOPJ) 107.2
Vegeu també jutges
278
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
legislació
Vegeu també procediment legislatiu
— de seguretat social
La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la
i executar-la 165.1.a
— penal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
— penitenciària
En correspon a la Generalitat l’execució 168.1
— processal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
legislatura
El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions
quinze dies abans que fineixi 56.4
Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys
de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president
o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66
Vegeu també Parlament de Catalunya
literatura
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció literàries portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
Vegeu també llibres
litoral
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació
del litoral 149.3
279
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral,
per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral
i de les platges 149.3.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic
financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres
i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d
Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral 149.4
Vegeu també abocaments; mar
llacs
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
llavors
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
Llei orgànica
— 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del poder judicial
Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments
i per a tutelar drets 95.1
Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen
com a última instància el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.2
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia
de Catalunya en la proposta de nomenament del president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
280
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya
en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.6
Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell
de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2
Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya
han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1
Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya
pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges
i magistrats 101.2
Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris
al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció
pública de la Generalitat 103.3
La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències
sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport
als òrgans jurisdiccionals 105
Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions
i jutjats 107.2
Estableix en quins termes correspon a la Generalitat
la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes
correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges de pau 108.1
D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi
un sistema de justícia de proximitat 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei
reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
lleialtat institucional
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest
principi 3.1
S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer
de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
281
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
lleis
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder
judicial; procediment legislatiu
— de Catalunya
Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis,
les vegueries i les comarques 2.3
Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat
de l’aranès 6.5
La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular
la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10
La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir
els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència
i hi ha de fomentar els vincles 13
Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres
que els ciutadans de Catalunya 15.3
Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes
no obligatòries 21.4
S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret
d’accés a un habitatge digne 26
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes
dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions
de la Generalitat i dels ens locals com a institucions
receptores 29.5
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties
del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics
i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona
Administració 30.3
S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta
de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels
prestadors 30.3
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures
lingüístics altres que els estatutaris 36.3
S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya 37.2
S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe
dels drets estatutaris 37.3
282
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella
i les altres formes de convivència 40.7
El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2;
56.3; DT 2
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment
de l’obligació de comparèixer davant una comissió
d’investigació del Parlament 59.6
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon
als ciutadans 62.1
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon
als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte
ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic,
llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer
per llei 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un
nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin
a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris
de la refosa 63.3
Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial
per als decrets legislatius 63.4
Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta
de la Generalitat 67.2
S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta
de la Generalitat 67.5
283
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir
i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos
d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat
i defunció 67.8
S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions
del Govern 68.3
S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer
o consellera primera 69
S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració
de la Generalitat 71.6
S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització
funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració
de la Generalitat 71.6.a
S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió
dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat,
i també la participació del sector privat en l’execució
de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis
públics 71.6.b ; 76.1.c
S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració
de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat 71.7
S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió
Jurídica Assessora 72.1
S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell
de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2
S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell
de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els
procediments relatius a l’exercici de les seves funcions,
i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77.3; 77.4
Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell
de Garanties Estatutàries 77.3
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
284
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic
de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes
de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3
S’han de regular per llei l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal,
les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics
de comptes 80.2; 81.2
S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus
membres 82
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió
de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2
S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions
del Consell de Governs Locals 85
S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell
obert en els municipis 86.2
S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients
a les entitats municipals descentralitzades 86.7
Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no
és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda
aquesta capacitat 87.2
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques
que els diferencien 88
S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les
vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens
locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir
el règim jurídic 93
S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4
S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh
Generau d’Aran 94.5
285
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió
correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya 95.4
Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia
de Catalunya 98.1
S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats,
els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret
propi de Catalunya 102.1; 102.2
Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat
en les matèries en què la Generalitat té competències compartides
amb l’Estat 111
S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment
i la integració dels immigrants 138.1.d
Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats
per la Generalitat 177.1
Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada
en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2
Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212
S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació
del patrimoni de la Generalitat 215.2
Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses
públiques 216
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot
incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1
286
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions
de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de
distribució entre els governs locals dels ingressos consistents
en participacions en tributs i en subvencions incondicionades
estatals 219.2; 220
S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen
la Generalitat DA 1.1; DA 1.2
Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut
que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I
s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la
compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
— de l’Estat
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer
dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1
El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta
judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals
ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern
de la Generalitat 107.1
Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les
bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la
potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva
en les matèries en què té competències compartides
amb l’Estat 111
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva
de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el règim jurídic de les associacions 118.1
287
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici
de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència
executiva en matèria de salvament marítim 132.3
Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió
d’infraestructures de transport d’interès general, o que
l’assumeixi 140.3
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès
general 140.4
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa
ferroviària de titularitat estatal 140.6
S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la
Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions
electròniques 140.7
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat
en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat
ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats
religioses 161.2.a
S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia
judicial i de la investigació criminal 164.5.c
La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans
d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c
S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les
institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions
de l’Estat que afectin les seves competències 174.3
Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de
participar en els processos de designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
288
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau,
adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen
en la distribució de competències entre l’Estat
i la Generalitat 183.2.a
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han
de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar
harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de
proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives
estatals o de la Unió Europea 210.3
La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ;
223.1.d ; 223.1.i
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords
a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació
de la relació de tributs estatals cedits DA 7
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la
Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que
determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge
de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10
Vegeu també Llei orgànica del poder judicial
llengua
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques 32
Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema
escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic
especial 35.4
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
— de signes catalana
Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6
Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6
289
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— oficial
Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és
el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials
i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment
del deure de conèixer-les 6.2
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen,
pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a utilitzar la que elegeixin 33.2
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar
el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores
de béns, productes i serveis 34
290
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials 102.4
Vegeu també aranès; castellà; català
— pròpia
La de Catalunya és el català 6.1
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal
i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment
emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast,
els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1
La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística
del català 143.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès; català
lleure
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3
291
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4
Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives
llibertat
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions
de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte
dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona
i dels pobles preàmbul
El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida
col·lectiva preàmbul
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen
aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració
universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits
per Espanya 4.1; 15.1; 37.4
Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant
la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2
Els poders públics l’han de promoure 4.3
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges
— d’ensenyament
La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament
en l’exercici de la competència compartida en matèria
d’ensenyament no universitari 131.3
— religiosa
Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i
pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques
i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7
La Generalitat hi té competència executiva 161.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment
d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions
292
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció,
el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2
Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans
de comunicació
llibres
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne
el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques;
patrimoni documental i bibliogràfic
— de comptadoria d’hipoteques
Vegeu notaris arxivers de protocols de districte
llicències de doblatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre el control
i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
Vegeu també cinema; cultura
lliure competència
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen
principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin
o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit
que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva
en matèria de defensa de la competència 154.2
llotges de contractació
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
LOPJ
Vegeu Llei orgànica del poder judicial
293
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
magistrats
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera
judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya
són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits
pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne
les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
adequat i suficient del català 102.1
La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
Vegeu també jutges
malalties professionals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
maltractaments
Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere
mancomunitats
Vegeu cooperació local
mandat
Vegeu diputats; legislatura
mar
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa
en aigües interiors 119.2
294
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig
professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats
d’esbarjo 119.3
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament
marítim 132.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors 144.1.g
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre
la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en el transport
marítim 169.6
Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient
marina mercant
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
marisqueig
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també
per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a
295
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mecanismes d’anivellament i de solidaritat
El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4
Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus
ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva
participació en aquests mecanismes 206.1
Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos
suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre
les comunitats autònomes 206.3
La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3
S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència,
i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4
L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició
de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats
autònomes abans de l’anivellament 206.5
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la contribució 210.2.b
medi ambient
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1
Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2
Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi
ambient 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació
i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i
protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció
de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos
i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3.a
296
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat hi té competència compartida, i és competent
per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1
La Generalitat té competència compartida sobre els instruments
de planificació ambiental 144.1.a
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b
La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals,
la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i
aquàtic 144.1.c
La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos
i embalatges 144.1.d
La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió,
el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments
efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies
internes 144.1.g
La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció
administrativa dels abocaments en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
atmosfèrica 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la promoció
de les qualificacions d’actuacions respectuoses
amb el medi 144.1.j
La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i sobre el règim sancionador 144.1.k
297
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l
La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria
per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6
La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre
ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius
mediambientals en les aigües costaneres interiors
i de transició 149.3.b
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures
en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient;
espais naturals; recursos naturals
mediació
— en l’àmbit cooperatiu
La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h
— en l’àmbit judicial
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries
de la seva competència 106.2
— en matèria d’esport
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans
competents 134.1.b
— en matèria de consum
Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans
i procediments 123.c
— en matèria de transports terrestres
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e
298
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— laboral
La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos
entre els diversos agents socials 45.6
La Generalitat té competència executiva en els instruments
de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k
Vegeu també relacions laborals
— social
Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà
de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg
i mediació 42.7
medicina
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari
— forense
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
memòria històrica
La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui
i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54
mencions de qualitat
La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen
i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1;
128.2
La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que
ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió
i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3
La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les
denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques
protegides 128.4
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les
denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori
de Catalunya 128.4
299
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
menors
Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur
personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors
culturals 127.1.a.tercer
Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal
i processal que hi incideixi 166.3.b
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el transport escolar o de menors 169.1.d
Vegeu també infants
mercaderies
Vegeu transport
mercat
Vegeu també lliure competència
— assegurador
La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4
— de les telecomunicacions
Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
— de treball
Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
mercats de valors
La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors
i centres de contractació situats a Catalunya 145
Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors
Mesa
— del Congrés dels Diputats
El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b
300
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
meteorologia
Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi 144.5
Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació
meteorològica i climàtica 144.5
Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica
i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5
metges
Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
mines
Vegeu règim miner
Ministeri
— d’Economia i Hisenda
La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció
que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
— Fiscal
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa
a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut
orgànic 96.1; 96.4
La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4
Vegeu també Fiscalia
301
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mitjans de comunicació social
El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1
Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una
informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme
polític sobre les candidatures que concorren en els processos
electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin
la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural
i religiós 52.1
La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1
La Generalitat hi té competència compartida 146.2
La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
Vegeu també serveis de comunicació
mobilitat
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que en fomentin la millora 48.1
— internacional
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat
internacional en matèria de joventut 142.1.b
— reduïda
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
moció de censura
L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president
o presidenta de la Generalitat 67.7
mort
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés
de llur mort 20.1
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut
302
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
Mossos d’Esquadra
Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
moviment cooperatiu
Vegeu cooperatives
multes
Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j
multilateralitat
És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
municipi de Barcelona
Disposa d’un règim especial 89
Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona
municipis
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena
autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat
i legalitat 84.1; 86.3
Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà
de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1
El govern i l’administració de cada un corresponen
a l’ajuntament 86.2
Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les
disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització
i funcionament municipals 87.1
303
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb
altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat
per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis
i associacions 87.2
Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3
Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer han de tenir en compte les diferents característiques
que tenen 88
Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens
locals supramunicipals altres que la comarca 93
La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació,
la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat
i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims
especials 151.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació
de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats
per l’article 84 160.1.b
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs
funcions de gestió tributària 204.5
Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals
descentralitzades; municipi de Barcelona
muntanya
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix
en les actuacions de muntanya 94.4
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també forest; medi ambient
304
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
museus
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
música
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar
i difondre la creació i la producció musicals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
mutualitats
— d’accidents de treball i malalties professionals
La Generalitat té competència compartida en la coordinació
de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen
a Catalunya 165.1.d
— de previsió social
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització
i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat
social 126.1
La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3
N
nació
Vegeu Catalunya
nacionalitat
Vegeu també Catalunya; igualtat
— espanyola
Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu
a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos
al dret civil català 14.2
natura
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
305
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels
recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals
negociació col·lectiva
Vegeu relacions laborals
no-discriminació
Vegeu igualtat
nomenaments
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial;
conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica
del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de
districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació
dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils
i de béns mobles
normalització lingüística
Vegeu aranès; català; política lingüística
normativa
Vegeu també potestat normativa
— de l’Estat
Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària
per a executar-la 112
— de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan
afecti l’àmbit de les seves competències 113
Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat,
la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir
de les normes europees 189.3
Vegeu també Unió Europea
— penitenciària
La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions
que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a
306
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
Vegeu també habitatge
— tributària
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions
que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs
funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b
Vegeu també sistema tributari
normes
— de la Generalitat
Tenen eficàcia territorial 14.1
Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
és suficient perquè entrin en vigor 68.5
Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor
de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb
els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini
màxim de dos anys DT 1.1
Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen
rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor
d’aquest DT 1.2
— de procediment administratiu
La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c
— processals
Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats
del dret substantiu de Catalunya 130
notaries
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
307
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat hi té competència executiva 147.1
La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions
notarials 147.1.c
Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
notaris
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i
per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos
corresponents 147.1.a
Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat
de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret
catalans 147.1.a
La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos
de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret
català 147.1.b
— arxivers de protocols de districte
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d
O
obra social
Vegeu caixes d’estalvis
obres
— de regatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.e
— hidràuliques
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües
que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són
qualificades d’interès general 117.1.a
308
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació
i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals
té competència executiva 117.2
Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat
estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques
hidrogràfiques compartides 117.3.b
— públiques
Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen
al territori de Catalunya i que no han estat qualificades
d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe
previ de la Generalitat 148.2
La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les qualificades d’interès general 148.2
La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió
dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres
públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra
comunitat autònoma 148.3
Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques
que no siguin d’interès general 148.3
Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general
situades al litoral català 149.4
occità
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut
i les lleis de normalització lingüística 6.5
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès
oci
Vegeu lleure
ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis
públics d’ocupació 25.1
309
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació 41.1
Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació
plena 45.3
Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment
de l’ocupació 84.2.i
La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives
d’ocupació 170.1.b
La Generalitat té competència executiva en la intermediació
laboral 170.1.d
Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments
de regulació d’ocupació 170.1.f
Vegeu també treball
— pública
La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta
pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració
de justícia 103.2.a
La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne
els principis ordenadors 136.b
oficines
— a l’exterior
La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger
per a la promoció del turisme 171.b
La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos
de Catalunya 194
Vegeu també acció exterior; turisme
— judicials
Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió 105
Onze de Setembre
És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1
És la Diada de Catalunya 8.3
310
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
opció lingüística
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
en les relacions amb les institucions, les organitzacions
i les administracions públiques a Catalunya 33.1
Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades
que en depenen 33.1
Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els
notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats
del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia
han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat
i suficient de les llengües oficials 33.3
Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a
Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de
coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
operacions de crèdit
Llur producte constitueix part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
oposicions
— a l’Administració de justícia
La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat,
al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia
de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
— al Cos de Notaris
Vegeu notaris
ordenació
— del litoral
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3
Vegeu també litoral
311
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del paisatge
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1
Vegeu també paisatge
— del sector pesquer
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
— del territori
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149
— farmacèutica
Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2
ordre
— protocol·lari
El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions
del marc simbòlic de Catalunya 8.5
Vegeu també protocol; símbols nacionals
— públic
El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen
els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic
justificats 27.3
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en aquest àmbit 164.5.a
— social
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
Vegeu també relacions laborals
organismes
— comuns
La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que
incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats
i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya 12
312
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estatals econòmics i socials
La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats
organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne,
i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns
d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4
— internacionals
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3
La Generalitat ha de participar en els competents en matèries
d’interès rellevant per a Catalunya 198
organismes genèticament modificats
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els
planters, especialment pel que fa als organismes genèticament
modificats 116.1.e
organització
— de l’Administració de la Generalitat
Les lleis l’han de regular 71.6
Vegeu també Administració de la Generalitat
— de l’Aran
Es regula 94
Vegeu també Aran
— judicial
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional
en què culmina 95.1
— territorial
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 151
Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries
organitzacions
— agràries i ramaderes
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació
en organismes públics 116.1.c
313
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— culturals
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació
a les entitats afins d’àmbit internacional 200
— de consumidors i usuaris
Els poders públics hi han de donar suport 49.2
— del tercer sector social
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació
i la col·laboració socials 24.4
Vegeu també entitats associatives
— empresarials
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.6
Vegeu també relacions laborals
— esportives
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
— professionals
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
— sindicals
Vegeu sindicats
— socials
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
òrgans
— consultius de la Unió Europea
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans
consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió
Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1
314
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— consultius del Govern
La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
— de participació en matèria d’ensenyament no universitari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva
per a regular-los 131.2.a
— economicoadministratius
La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via
administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205
— jurisdiccionals
Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte
a aquests òrgans 98.2
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105
orientació jurídica gratuïta
Vegeu justícia gratuïta
orientació sexual
Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables
de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs
membres 40.7
Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8
Vegeu també igualtat
P
paisatge
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1
Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes
les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3
315
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius
d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi
incideixen 149.1.a
paradors de turisme
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
paritat entre dones i homes
Els poders públics l’han de garantir 41.2
La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes
electorals 56.3
Vegeu també dones
Parlament de Catalunya
Ha definit Catalunya com a nació preàmbul
Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat,
el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya
i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici
que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix
el Reglament del Parlament 10
Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets
de les persones relatius a les dades personals contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d
Representa el poble de Catalunya 55.1
Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat
i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític 55.2
Se’n regulen les funcions 55.2; 61
És inviolable 55.3
316
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta,
elegits per a un termini de quatre anys 56
Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec 57
Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa
i disciplinària 58
Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59
Se’n regula el règim de reunions i sessions 60
Es regula la iniciativa legislativa 62
Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus
membres 67.2
Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és
elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura 67.3
No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del
nomenament i la separació del conseller primer o consellera
primera 69.1
Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant seu de forma solidària 74.1
Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75
Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts
dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1
Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1
La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2
Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar
la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini
la llei orgànica del poder judicial 99.1
Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret
a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències
de la Generalitat 156.d
317
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per
la Generalitat 177.1
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
hi poden comparèixer 179
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria
anual 183.3
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les
observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès
comú 187.4
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat li ret comptes 210.4
Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa
de la reforma de l’Estatut 222; 223
Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis
de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu;
Reglament del Parlament
Parlament Europeu
El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès
comú 187.4
participació
Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social 4.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
318
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens
locals 29.5
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació
i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic,
social, cultural, econòmic i polític 43.1
Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones
menys poblades del territori 43.2
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals l’han de promoure 43.3
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada
de totes les zones del territori 56.2
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives
de participació de la gent jove 142.1.b
Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions
del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors;
Unió Europea
patrimoni
Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— arqueològic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— arquitectònic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— artístic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a
facilitar-hi l’accés 44.5
319
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— bibliogràfic
Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic
— científic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— cultural
Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2
Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures
destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi
l’accés 127.1.b.primer
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim
jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles
que l’integren 127.1.b.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que integren el patrimoni documental
i bibliogràfic 127.1.c.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també cultura
— de la Generalitat
Els seus rendiments integren els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.g
320
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi
per qualsevol títol jurídic 215.1
Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació 215.2
— documental i bibliogràfic
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que l’integren 127.1.c.tercer
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural
— etnològic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— històric
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— industrial
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
— monumental
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
— natural
Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2
Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin
el gaudi a tothom 46.3
— tècnic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
321
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó
patronats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
pau
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment
de la pau al món 51.1
Vegeu també justícia de pau
peatges
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges DA 3.1
pel·lícules
Vegeu cinema
pensions
Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions
— no contributives
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions
no contributives 165.1.e
personal
— al servei de l’Administració de justícia
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.4
La Generalitat té competència normativa i competència executiva
i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes
de la LOPJ) 103.1; 103.2
322
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal
laboral 103.4
— al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 33.4
— al servei de l’Administració de la Generalitat
Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7
— al servei de la Fiscalia a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 102.4
— al servei de les administracions públiques
Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim
estatutari 136.a
La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament
dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre
l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions
administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest
personal 136.b
La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral,
per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de centres de formació d’aquest personal 163.c
— dependent del Parlament
El Parlament en fixa l’estatut 58.2
— docent
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, la qual inclou la formació permanent
i el perfeccionament del personal docent 131.2.f
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu
en l’ensenyament universitari 172.1.h
323
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— investigador
La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres
i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional
d’aquest personal 158.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu
d’aquest personal 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim
d’aquest personal 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— sanitari
Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
persones
Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat
de vida 40.1
Vegeu també deures; drets; igualtat
— amb discapacitats
Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica
i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
324
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— grans
Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de
maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar
una vida digna i independent i participar en la vida social
i cultural 40.6
Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat
per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat
intergeneracional 40.6
perspectiva de gènere
Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal
en totes les polítiques públiques 41.2
Vegeu també dones
pesca
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten
a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima
i recreativa en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació
dels recursos pesquers marítims 144.1.c
Vegeu també activitats marítimes
peticions
Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i
l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
325
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació
de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
planificació
— ambiental
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a
— d’aeroports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
— d’emergències i seguretat civil
La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1
— d’equipaments comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d
— d’equipaments culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart
Vegeu també cultura
— d’espais naturals
La Generalitat hi té competència exclusiva
(en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
— d’habitatge públic
Els governs locals hi tenen competències 84.2.b
Vegeu també habitatge
— d’heliports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’infraestructures de transport
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’institucions penitenciàries
La Generalitat hi té competència executiva de la legislació
de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c
Vegeu també sistema penitenciari
326
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— d’obres públiques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen
al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès
general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès
general 148.2
— de l’activitat econòmica
La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius
que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3
Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4
La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V 152.4.b
— de l’agricultura i la ramaderia
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— de l’educació infantil
Els governs locals hi tenen competències 84.2.g
Vegeu també educació infantil; ensenyament
— de l’esport
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h
Vegeu també esport
— de la caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també caça
— de la indústria
La Generalitat hi té competència compartida 139.2
— de la inspecció de jutjats i tribunals
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya
— de la pesca fluvial
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també pesca
— de la seguretat pública
Correspon a la Generalitat 164.1.a
327
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la xarxa viària
La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a
— de polítiques per a la dona
La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a
Vegeu també dones
— de ports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
Vegeu també ports
— del sector agroalimentari
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— del sector turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a
Vegeu també turisme
— del transport fluvial de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport marítim de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport terrestre
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers
i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.1.a
Vegeu també transport
— estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a
328
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— hidrològica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3
La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els
aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen
provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5
— sanitària
La Generalitat hi té competència compartida 162.3
plans
— d’estudis
L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència
adequada 35.2
La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris,
hi té competència compartida 131.3.c
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— territorials
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
les figures de planejament territorial i el procediment
per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a
Vegeu també planificació
planta judicial
El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat
la determinació i la revisió 107.1
Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa
poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear
seccions i jutjats 107.2
329
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
planters
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
platges
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general
del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials
d’ordenació i ús 149.3.a
Vegeu també litoral
Ple
— del Parlament
Vegeu Parlament de Catalunya
— dels Consellers i Conselleres Generals
Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
pluralisme
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social
en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2
— en els mitjans de comunicació
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans
de comunicació 52.1
330
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
població
S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar
les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6
poble
Vegeu també Defensor del Poble
— aranès
Vegeu Aran
— de Catalunya
Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant
d’autogovern preàmbul
Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt
d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de les persones
i dels pobles preàmbul
Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia
i la igualtat preàmbul
Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri
una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen
a Catalunya preàmbul
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets
històrics preàmbul ; 5
El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya
com a nació preàmbul
N’emanen els poders de la Generalitat 2.4
El Parlament el representa 55.1
Vegeu també Catalunya
— gitano
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura
com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Vegeu també igualtat
331
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
pobles
Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història
d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques de la persona i dels pobles preàmbul
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar
la identitat 4.2
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur
desenvolupament 51.2
pobresa
Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret
a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació
de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans
i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació
de pobresa o de necessitat social 166.1.c
Vegeu també benestar social
poder judicial
Es regula el poder judicial a Catalunya títol III
Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya;
Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
policia
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra; policies locals
332
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— administrativa
Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic
que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures
de policia administrativa amb relació a la disciplina de
mercat 121.1.f
La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats
i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c
El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa
especial 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.b
— judicial
És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.c
Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b
La Generalitat en té el comandament suprem 164.2
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat
i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en
les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres
països 164.4
Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya
i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat
ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia
judicial i d’investigació criminal 164.5
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i del control de so i enregistraments
en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173
333
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
policies locals
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne
l’actuació 164.1.a ; 164.2
política lingüística
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Vegeu també aranès, castellà; català
ports
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també infraestructures de transport
potestat
— disciplinària
Vegeu règim disciplinari
— legislativa
El Parlament l’exerceix 55.2
El Parlament la pot delegar en el Govern 63
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea
que afecti l’àmbit de les seves competències 113
Vegeu també lleis
— normativa
Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres
sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3
Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1
334
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits
totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau,
i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5;
205.6; DA 7
S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat
amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8
L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor
afegit i als impostos especials de fabricació DA 11
— reglamentària
El Govern l’exerceix 68.1
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa
de l’Estat 112
Presidència de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres
institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
president o presidenta
— d’audiència provincial
El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a
— de la Generalitat
El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1
La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament
bàsic de l’Estatut 62.2
Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius,
i n’ordena la publicació 65; 67.6.a
Té la més alta representació de la Generalitat 67.1
335
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Dirigeix l’acció de Govern 67.1
Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1
És elegit pel Parlament 67.2
És nomenat pel rei 67.4
Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5
Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya 67.6.b
Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya 67.6.c
Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió
de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent,
física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8
Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers,
si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9
És membre del Govern 68.2
Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera,
de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69
Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions
parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament
de forma solidària 74.1
La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política
davant el Parlament 74.2
Pot dissoldre el Parlament 75
Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre
la Generalitat i l’Estat 164.4
— de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a
— de vegueria
Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1
És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2
336
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
Presideix la Diputació Permanent 59.4
Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
— del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5
És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5
presons
Vegeu sistema penitenciari
pressupostos
— de la Generalitat
Són aprovats pel Parlament 55.2; 212
El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació
en una comissió 62.3
No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1;
64.1
Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els
ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen 212
El Govern els elabora i els executa 212
Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los
i controlar-los 212
La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar
si ho estableix una llei tributària substantiva 212
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre
deute públic 213
Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir
els objectius d’estabilitat pressupostària 214
Vegeu també finances de la Generalitat
— del Parlament
El Parlament els elabora i els aprova 58.2
337
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— generals de l’Estat
Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències
i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e
prestacions
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Vegeu també ajuts públics
— professionals
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de les de caràcter obligatori 125.4.b
preu just
Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa,
la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi
que el determini 159.4.c
preus
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera
veraç i entenedora 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou el règim
econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment
les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.f
Vegeu també preu just; sistema tributari
338
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
prevenció
— d’incendis
Vegeu incendis
— de riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
principis rectors de les polítiques públiques
Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut,
la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets
humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya
que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4
Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els
que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure
i garantir 39.1
El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen
la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders
públics 39.2
Són exigibles davant la jurisdicció 39.3
S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I
procediment
— administratiu
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació
del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a
La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment
administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu
de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la
Generalitat 159.1.c
— de reforma de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislatiu
Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2
339
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen
la majoria absoluta 58.3
Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència
de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria
simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que
s’estableixin 60.3
La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris
i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals
de caràcter territorial 62.1
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic
de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació
legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió
pel Ple del Parlament 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63.1
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació
legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei,
per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini,
i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també
si el Govern es troba en funcions 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular
un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3
340
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre
textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3
El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota
la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària
i urgent 64.1
No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni
les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels
ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament
pel Parlament 64.2
El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència 64.3
Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis,
i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei,
dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret
legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei
i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei
que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei
que regulen drets estatutaris 78.3
341
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació
parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera
específica les administracions locals 85
L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat
en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim
especial del municipi de Barcelona 89
L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives
que afecten el seu règim especial 94.4
L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres
cinquenes parts 219.2
L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han
de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria
absoluta DA 1.1; DA 1.2
Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya;
legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya;
lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea
produccions audiovisuals
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
productes
Vegeu també preus
— agrícoles i ramaders
La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució
sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests
productes 116.1.b
— farmacèutics
La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal
en aquesta matèria 162.5
— intermedis
Vegeu impost sobre els productes intermedis
342
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
professions
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
— titulades
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.4
progrés
El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries
per a promoure l’econòmic i el social 45.1
Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del
coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure
la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2
La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació
tributària 203.6
projecció internacional
El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular
fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció
internacional de la cultura 127.3
La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior
i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193
La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals
i esportives 200
Vegeu també acció exterior
projectes de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
343
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
ropietat
p
— industrial
La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial
en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat
de les denominacions d’origen 128.1.b
La Generalitat hi té competència executiva 155.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat
amb el de l’Estat 155.2.a
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria 155.2.b
— intel·lectual
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1
proporcionalitat
Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui
proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar
la representació adequada de totes les zones del territori 56.2
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
proposicions de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
protecció
— civil
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens
perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les
competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest
àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions
d’abast superior a Catalunya 132.2
344
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dades personals
Vegeu dades personals
— de les persones
Vegeu persones
— de menors
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació
penal 166.3.a
— del medi ambient
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament
sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j
Vegeu també medi ambient
— dels animals
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d
— dels consumidors i els usuaris
Els poders públics han de garantir-la 49.1
— social
La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control
dels sistemes privats complementaris 166.1.d
Vegeu també serveis socials
protectorats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
protocol
El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5
El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes
protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a
representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5
345
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
províncies
Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
proximitat
Vegeu justícia de proximitat
publicació
— de les lleis
El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies
des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a
A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65
— dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor
de les normes 68.5
— dels nomenaments
El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs
institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b
El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal
superior de Catalunya 96.2
publicacions periòdiques
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit
legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
346
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Q
publicitat
La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació
mercantil de l’Estat 157
Q
qualificació
— d’interès general
La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport
situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix
l’informe previ de la Generalitat 148.2
— de pel·lícules
Vegeu cinema
— de títols
Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
qualificacions professionals
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.c
qualitat
— d’activitats i productes
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles
i ramaders 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució
de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat
comercial 121.1.e
Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes
complementàries de qualitat dels serveis de subministrament
d’energia 133.1.c
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes
tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció 137.1.e
Vegeu també mencions de qualitat
347
�Q
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de vida
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes
les persones 40.1
— dels serveis d’interès general
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1
Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents
privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de
qualitat dels serveis públics, amb independència del règim
de prestació 30.1
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat
de l’assistència sanitària pública 42.4
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica
de qualitat 44.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema
educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació
i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament
universitari 172.2.f
queixes
Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar
els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria
de consum 123.a
348
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
qüestió de confiança
La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament
del president o presidenta de la Generalitat 67.7
No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
R
racisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat; mediació social
ràdio
Vegeu radiodifusió
radiodifusió
La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes
entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c
La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest
àmbit 146
Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social;
telecomunicacions
ramaderia
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de la ramaderia 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
349
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de la ramaderia 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari
recaptació
— de taxes judicials
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia 104.f
— de tributs
La recaptació de tributs relacionats amb la utilització
de la infraestructura i els serveis portuaris correspon
a la Generalitat 140.1.c
Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis
i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep
la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació
dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3
recerca científica
Els poders públics l’han de fomentar 44.4
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català
en aquest àmbit 50.2
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit
esportiu 134.1.l
350
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la
en l’àmbit del medi ambient 144.1.b
Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5
La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i
estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1
La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació
dels centres i les estructures de recerca 158.2
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit
s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu
del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del personal investigador
contractat i funcionari 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f
reciclatge
El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels
principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2
Vegeu també residus
recurs
— d’alçada
El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats
contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats
de Catalunya 98.2.e
— d’inconstitucionalitat
El Parlament pot interposar-ne 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el
Parlament o el Govern n’interposin 76.3
351
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols
I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya 38.2
— de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2
— extraordinari de revisió
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de resoldre’ls 95.4
recursos
— financers
Vegeu finances de la Generalitat
— hídrics
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a llur conservació 164.3.b
Vegeu també aigües
— miners
Vegeu règim miner
— naturals
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne
el malbaratament 27.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització
racional i a conservar-los 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c
Vegeu també medi ambient; natura
— pesquers
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació
i la gestió 119.2
referèndum
Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ;
223.1.i
352
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
reforma
— de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del Reglament del Parlament
Vegeu Reglament del Parlament
— de la legislació penal i processal
La Generalitat participa en la que incideixi en les competències
de menors 166.3.b
regatge
Vegeu obres de regatge
regidors
Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2
Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual,
lliure, directe i secret 86.6
règim
— disciplinari
El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix
funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes
de la LOPJ) 98.2.c
La Generalitat té competència normativa i també executiva
i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de
l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim
disciplinari 103.1.k ; 103.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions
de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals,
la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139
CE) 125.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari
(en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil,
la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3
Vegeu també règim sancionador
353
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— electoral del Parlament
És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral
— electoral dels ens locals
Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret 86.6
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals
que crea 160.3
Vegeu també informació electoral
— estatutari del personal al servei de les administracions públiques
catalanes
La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a
— estatutari del personal en el sistema sanitari públic
La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e
— local
La Generalitat hi té competència exclusiva 160
— miner
La Generalitat hi té competència compartida 133.4
— sancionador
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació
de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir
el compliment de l’obligació de les administracions públiques i
d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges,
i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5
La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria
de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que
inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions
que escaiguin 103.2.j
La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció
i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4
354
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes
d’estalvis 126.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador
aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen
(en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció
i sanció 138.2
La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les
infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici
de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b
La Generalitat té competència compartida en la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també
el règim sancionador corresponent 144.1.k
La Generalitat té competència compartida sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors 145.b
La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució
del procediment sancionador en matèria de defensa
de la competència 154.2.b
La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció
i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes
(en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció
i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen
a Catalunya 163.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment
de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d
355
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.j
Vegeu també règim disciplinari
registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva en llurs
nomenaments 147.1.a
La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració
dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del
coneixement del dret català 147.1.b
Registre Civil
Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3
Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3
La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació
general 147.3
registre
— d’associacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c
— d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física
i esportiva
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g
— d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit
d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— de drets de propietat industrial
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a
— de drets de propietat intel·lectual
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats
356
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència
habitual a Catalunya 155.1.a
— de fundacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c
— de gestors de múltiplexs
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne
un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori
de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— estatal d’entitats religioses
La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió
d’aquest registre 161.2.a
— oficial de vaixells
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector
pesquer 119.4
registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
La Generalitat hi té competència executiva per a establir
les demarcacions registrals 147.1.c
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2
Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Reglament del Parlament
Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya
diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent
del Parlament 10
Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya
tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3
La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta
dels diputats 58.3
357
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa
del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4
Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació
de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les
funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta
de Portaveus 59.2
Estableix el procediment i les garanties de les persones que han
de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6
Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives
dirigides al Parlament 60.1
Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici
de les funcions parlamentàries 59.7
Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment
el Parlament 59.7
Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2
Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3
Regula el control de la legislació delegada 63.4
Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència
dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2
Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en
l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial
del municipi de Barcelona 89
Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que
representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament
a petició pròpia 179
regulació d’ocupació
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
rei
El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu
les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a
Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4
Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.5
358
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
reinserció
Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no
disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
Vegeu també sistema penitenciari
relacions
— institucionals
Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general
segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats
autònomes i amb la Unió Europea títol V
Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres
comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— interculturals
Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement
recíproc, el diàleg i la mediació 42.7
— laborals
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions
laborals 45.4
Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar
en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat
dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació,
mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k
359
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball
religions
Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat
religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social
renda
Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques
— garantida de ciutadania
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir-hi 24.3
Vegeu també ajuts públics
— per capita
L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament
no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes
per capita 206.5
— personal i territorial
Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa,
en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
rendició de comptes
El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament
del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer
o consellera primera 69
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres
la informació que consideri necessària per a l’exercici
de les seves funcions 73.2
El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern
de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires
internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició
de comptes 121.2
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
360
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
representació
— de la Generalitat
La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1
A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica
d’Aran 94.2
— ordinària de l’Estat
A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1;
67.5; 67.6
residus
La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en
la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e
Vegeu també medi ambient
resolució de conflictes
Vegeu mediació
responsabilitat
— cívica
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
— fiscal
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217
— patrimonial
La Generalitat té competència compartida per a establir les causes
que la poden originar amb relació a les reclamacions que
li dirigeixen 159.5
— penal
En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2
— política
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen
davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la
responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1
361
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat
no l’eximeix 74.2
retorn de catalans emigrats
La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo
i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades
a Catalunya 138.1.e
reversió
Vegeu urbanisme
riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
rius
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient
S
salut
Vegeu sanitat
salvament marítim
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3
sancions
Vegeu règim sancionador
sanitat
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència
sanitària pública 42.4
362
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització,
el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control
de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la salut pública 162.3.b
La Generalitat té competència compartida en la planificació
dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació
de la sanitat privada amb la pública 162.3.c
La Generalitat té competència compartida en formació sanitària
especialitzada 162.3.d
La Generalitat té competència compartida en el règim
estatutari i la formació del personal del sistema sanitari
públic 162.3.e
La Generalitat participa en la planificació i la coordinació
estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4
La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes
farmacèutics
— alimentària
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
— ambiental
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
— animal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut
humana 162.3.b
363
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— vegetal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
sector
— alimentari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc
de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1.b
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita
contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters,
especialment pel que fa als organismes genèticament modificats
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e
La Generalitat té competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació
en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre la planificació
del sector agroalimentari 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
Vegeu mencions de qualitat
— de l’economia social
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo
i ordenar-lo 124.4
— pesquer
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa
a l’ordenació 119.4
Vegeu també pesca
364
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
Vegeu també turisme
seguretat
— civil
Vegeu protecció civil
— ciutadana
Vegeu seguretat pública
— de les persones
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat
i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena
de discriminació 15.2; 19.1
Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns
i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones, especialment
de les més vulnerables 42.3
Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors
i usuaris 49.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones 139.1
— i higiene en el treball
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la
garanteixin 45.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs
laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g
365
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— industrial
La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat
de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos
i dels productes industrials 139.1
— marítima
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives
d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4
— nuclear
La Generalitat participa en l’execució de la legislació
en aquesta matèria 132.4
— privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat
en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció
i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació
del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat
i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra i amb les policies locals 163
— pública
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació
de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais
públics i en locals de concurrència pública 84.2.e
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la regulació en matèria de prevenció i control de la violència
en els espectacles públics esportius 134.1.j
Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema
de seguretat pública 164.1.a
Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a
Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b
Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c
La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i,
en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets
de reunió i manifestació 164.3.a
366
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre
públic 164.5.a
Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil
— social
La Generalitat hi té competència compartida 165.1
La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan
relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també assegurances; sanitat
— viària
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a incrementar-la 48.2
senadors
Correspon al Parlament designar els que representen
la Generalitat 61.a ; DA 1
Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar
sobre llur activitat en el Senat 179
Senat
Vegeu Corts Generals; senadors
servei meteorològic
Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5
serveis
Vegeu també traspàs de serveis
— aeroportuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1.c
367
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— d’interès general
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat
dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors
productius, els serveis d’interès general i les xarxes
de comunicació 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació
i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c
Vegeu també drets
— d’ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació
de manera gratuïta 25.1
— de comunicació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit
de Catalunya 52.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt
mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la
prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat
i d’àmbit local 146.1.a
La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació
i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual
en l’àmbit de Catalunya 146.1.b
Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions
— de protecció civil
Vegeu protecció civil
— de ràdio i televisió
Vegeu serveis de comunicació
368
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de seguretat i investigació privades
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació
amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les
policies locals 163.d
— ferroviaris
La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les
infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular
i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6
La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres
de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin
íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin
la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit
internacional 169.3
— forestals
Vegeu forest
— portuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès
general 140.1.c
— sanitaris
Vegeu sanitat
— socials
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics
i concertats 42.1
Els poders públics han de promoure polítiques preventives
i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1
Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social
369
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
sexisme
Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere
silvicultura
Vegeu forest
símbols
— dels municipis
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
— nacionals
Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc,
la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1
Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5
Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols
de l’Estat 8.6
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los,
configurar-los i preservar-los 167
Síndic de Greuges
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen
la Constitució i l’Estatut 78.1
Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics
o privats vinculats o que en depenen 78.1
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei
que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3
Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals
de la ciutadania 78.4
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
370
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts 79.1
La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions
expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser
destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2
Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i
les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec
i l’organització i les atribucions de la institució 79.3
Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional
i pressupostària 79.3
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament
o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
síndic o síndica
— de l’Aran
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2
Vegeu també Aran
— de la Sindicatura de Comptes
Formen la Sindicatura de Comptes 81.1
Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1
Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats
i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes 81.2
— major
És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
sindicats
Tenen dret a la informació, la consulta i la participació
en les empreses 25.4
371
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que els afecten 45.6
Vegeu també relacions laborals
Sindicatura de Comptes
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica
i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic
de Catalunya 80.1
Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions
per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa,
funcional i pressupostària 80.2
Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
És formada per síndics designats pel Parlament 81.1
Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també
l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament
dels síndics de comptes 81.2
sinistralitat laboral
Vegeu seguretat i higiene en el treball
sistema
— bibliotecari
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
— d’arxius
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13
372
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de benestar
Els poders públics han de promoure una distribució equitativa
de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
— de finançament
Vegeu finançament de la Generalitat
— de fonts
Vegeu dret civil de Catalunya
— electoral
Vegeu règim electoral del Parlament
— estadístic
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne
un de propi 135.1.c
— institucional de la Generalitat
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament
l’autogovern de Catalunya 2.1
La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol
V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3
Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets
històrics del poble català, les seves institucions seculars
i la tradició jurídica catalana 5
Es regulen les institucions d’autogovern títol II
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions
incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir
en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre
la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2
— penitenciari
La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat
en aquesta matèria 168.1
La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin
la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a
373
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat
penitenciària 168.1.b
La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció
i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c
La Generalitat té competència executiva en l’administració
i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits
a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans
materials que li siguin assignats 168.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament
d’indults 168.2
— sanitari
Vegeu sanitat
— tributari
La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar
les polítiques mediambientals 46.2
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic
de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions
majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou
l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats
culturals 127.1.a.cinquè
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats
tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena
de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats
de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou
la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
374
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat
i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució,
per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen
pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos,
responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2
Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts,
entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els
rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre
els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits 203.2; 206.2
Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3
Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i,
si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits
parcialment 203.2.b ; 203.3
Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits
totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs
estatals 203.4; 204.1; 204.2
La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs
propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió,
la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 204.2; 204.3
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració
i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració
tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c
Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs
estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat
entre les comunitats autònomes 206
375
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els tributs estatals 207
S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte
financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes
d’ajustament necessaris 209
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre
la Generalitat i l’Estat 210
La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però
en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local
pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar
i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les
exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4
El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos
tributaris de la Generalitat 219.1
Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs
estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix
d’acord amb la llei de finances locals 219.2
Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos
s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les
necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas
la suficiència 219.4
S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració
de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de
l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7
La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat
per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs
estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat
ha de tramitar com a projecte de llei DA 7
376
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament
amb les normes de l’Estatut DA 12
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers
Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament
i de solidaritat
societat del coneixement i de la informació
Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació
societats rectores de mercats de valors
La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar
les mesures administratives d’execució sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b
sòl
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant
la generació de sòl 47
Els governs locals tenen competències pròpies en la participació
en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció
oficial 84.2.b
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
urbanístic del sòl 149.5.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic
de la propietat del sòl 149.5.b
La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl
i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge
i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació,
la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
solidaritat
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar
i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
377
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1
Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones
grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat
intergeneracional 40.6
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient
s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure
les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2
— financera
La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant
els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social 165.1
És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat
sordesa
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament,
protecció i respecte 50.6
sostenibilitat
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància del desenvolupament sostenible preàmbul
Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament
sostenible 4.3
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible
i respectuós amb la salut 27.1
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió,
el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1
378
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible 46.1
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1
Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió
de polítiques per a la protecció del medi ambient
i el desenvolupament sostenible 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable
als habitatges 137.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat ambiental 144.1.b
La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació
tributària 203.6
subministrament
— d’aigua
La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo
en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques
internes 117.1.c
— d’energia
La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes
complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c
subrogació de funcions
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
subsidiarietat
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul
És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats
entre les administracions locals 84.3
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
379
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
subsòl
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció
administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
subvencions
Vegeu també ajuts públics
— de la Generalitat
Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme
l’exercici de l’activitat de foment 114.1
— estatals i europees
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva,
especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables,
regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida,
precisar normativament els objectius als quals es destinen
les territorialitzables, completar la regulació de les condicions
d’atorgament i tota la gestió 114.3
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva,
de gestionar les territorialitzables 114.4
La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir
caràcter no territorialitzable 114.5
La Generalitat participa en la gestió i la tramitació
de les no territorialitzables 114.5
— estatals incondicionades
Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà
de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord
amb el que disposi la llei de finances locals 219.2
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han
de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució
dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema
institucional de Catalunya 219.2
La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint
en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4
380
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
successions
Vegeu impost sobre successions i donacions
suficiència de recursos
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217; 219
sufragi universal
Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals
T
tabac
Vegeu impost sobre les labors del tabac
taxes
Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació
de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències
sobre l’Administració de justícia 104.f
Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.a
Vegeu també sistema tributari
teatre
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
tecnologia
Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació;
transferència tecnològica
tecnologies de la informació i de la comunicació
Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir
en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social,
inclòs el laboral 53.1
381
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de fomentar que es posin al servei
de les persones 53.1
Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis
que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat,
continuïtat i actualització 53.1
telecomunicacions
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir
els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de
telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis
per cable 137.2
La competència executiva de la Generalitat en matèria
de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència
d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat
inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures
comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre
operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors
d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions 182.1
Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació
i de la comunicació
teleesquí
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefèric
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefonia
Vegeu telecomunicacions
televisió
Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions
tercer sector
Vegeu organitzacions del tercer sector social
382
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
termes dels ens locals
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne
i alterar-los 151.b
territori de Catalunya
És el que correspon als límits geogràfics i administratius
de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes
les seves zones 56.2
L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1
terrorisme
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5
testament vital
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
titulacions acadèmiques
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals
en matèria d’ensenyament no universitari 131.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols
propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia
universitària 172.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció
i la desadscripció de centres docents per a impartir títols
universitaris oficials 172.2.c
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament; professions titulades
topònims
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat
industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims
de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b
383
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
toxicologia
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
traçabilitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b
tractament
— de dades personals
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156
— fiscal
La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat
en els impostos estatals 207
— mèdic
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
tractats
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— internacionals
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets
i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural
o lingüístic 6.3
Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser
desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin
o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4
El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa
i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals
la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions
que considerin pertinents 196.1
384
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants
de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries
de la seva competència 196.3
La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4
Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea
tradició
— cívica i associativa
La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua
i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber,
de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment,
la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul
— humanista
És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
— jurídica catalana
És un dels fonaments de l’autogovern 5
transferència
— de competències
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats (en el marc de
l’art. 150 CE) 61.d
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis
— tecnològica
En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència
exclusiva 116.1.h
385
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
transgènics
Vegeu organismes genèticament modificats
trànsit
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit 48.2
En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c
Vegeu també xarxa viària
— internacional
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que hi garanteixin la comunicació 169.3
transparència
L’Administració electoral la garanteix 56.2
L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi,
ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4
L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària
per a exercir millor les competències respectives, en un marc
de cooperació i transparència 209.2
En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació
provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya DA 15
transport
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per
Catalunya 169.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports
terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e
386
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La integració de línies o serveis de transport que transcorrin
íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat 169.2
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport;
infraestructures de transport; xarxes de comunicació
— d’energia
La Generalitat té competència compartida en la regulació
de les activitats de producció, emmagatzematge i transport
d’energia 133.1.a
La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya 133.2
L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració
de tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— de mercaderies
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el de les perilloses o peribles 169.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport,
logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats
que hi són vinculades 169.4; 169.5
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— de viatgers
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin
la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat
i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduïda 48.1
387
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen competències en la gestió del transport
de viatgers municipal 84.2.h
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport
urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles
de turisme que transcorren íntegrament
per Catalunya 169.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que
transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— escolar
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— funerari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— sanitari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— turístic
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
transvasaments
Vegeu aigües
traspàs de serveis
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la valoració 210.2.f
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Vegeu també transferència de competències
388
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
T
treball
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre
prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic
del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena
i de foment de l’estabilitat laboral 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de creació
d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes 45.3
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya 138.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
389
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions
de treball 170.1.a
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g
La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat
sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració
del calendari de dies festius 170.1.l
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació;
relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors
treballadors
Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1
Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics
d’ocupació 25.1
Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions
de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les
persones 25.3
Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta
i la participació en les empreses 25.4
Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han
d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3
La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés
dels treballadors als mitjans de producció 124.3
Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà
dels mecanismes que estableix el títol V 138.3
Tribunal
— Català de Defensa de la Competència
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo,
amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3
390
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Constitucional
El Parlament pot personar-s’hi 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant d’aquest 76.3
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
magistrats 180
— de Comptes
Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Justícia de la Unió Europea
La Generalitat hi té accés 191.1
El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi
accions 191.2; 119.3
La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos
i competències davant aquest Tribunal 191.2
— Superior de Justícia de Catalunya
Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts
pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets
i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2
És competent en les causes contra els diputats 57.2
Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i
l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat
i dels consellers 70.2
És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial
a Catalunya 95.1
És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments
en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets
reconeguts per l’Estatut 95.1
És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós
administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1
391
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats
a Catalunya 95.2
Li correspon la unificació de la interpretació del dret
de Catalunya 95.3
Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4
El seu president o presidenta és el representant del poder judicial
a Catalunya 95.5
Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5
Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal
en cap 96.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia
de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Vegeu també poder judicial
— Suprem
La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació,
el processament i l’enjudiciament del president o presidenta
de la Generalitat i dels consellers fora del territori de
Catalunya 57.2; 70.2
tributs
Vegeu sistema tributari
— sobre jocs d’atzar
Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a
turisme
Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació
de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats
econòmiques de caràcter turístic 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació
específica del transport turístic 169.1.d
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar
el sector turístic 171.a
392
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme,
que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació
d’oficines a l’estranger 171.b
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació
de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa
d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i
els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics
i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d
La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments
i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris,
la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies
públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
tutela
— administrativa
Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria
i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven
de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació 128.2
La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat
de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2
— de drets
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
393
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de menors
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
de la protecció i de les institucions públiques de protecció
i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors
infractors 166.3.a
— financera
Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia
que els reconeix la Constitució 218.5
U
UNESCO
La Generalitat ha de participar-hi 198
Unió Europea
Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu
projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3
Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3
El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen
a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113
La Generalitat té competències sobre les subvencions europees
territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat
en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea
en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de
l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes
de la Unió Europea 183.2.g
394
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II
del títol V
La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184
El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives
de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de
subscripció i ratificació 185.1
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació de tractats 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3
L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes
presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals
el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de formular observacions i propostes 186.4
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa
Generalitat 187.1; 187.2; 187.3
El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament
Europeu en àmbits d’interès comú 187.4
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu 189.1
Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes
d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats
autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes
de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat
sobre aquestes circumstàncies 189.2
En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa
bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació
de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3
395
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries
de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191
La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor
els seus interessos 192
Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.k
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri
del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions
legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3
Vegeu també acció exterior
unions estables de parella
Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7
Es regulen per llei 40.7
universitats
El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se,
oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5
Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs
activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
integren el sistema universitari català 156.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema
universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats
públiques i l’autorització de les privades 172.1.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques
i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en la coordinació dels procediments
per a accedir-hi 172.1.d
396
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió
dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació
i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal
docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions
addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació dels requisits
per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres
universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en el règim jurídic de l’organització
i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans
de govern i de representació 172.2.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’adscripció, la creació i
el reconeixement de centres docents públics o privats
i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació del règim
per a accedir-hi 172.2.d
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència compartida en la regulació del règim del professorat
docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’avaluació i el garantiment
de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal
docent i investigador 172.2.f
397
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs
títols oficials 172.3
Vegeu també ensenyament universitari; personal docent
urbanisme
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5
La Generalitat té competència compartida en matèria de dret
de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6
usos hidràulics
Vegeu aigües
usuaris
Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa
a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris
i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació
en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa
a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d
Vegeu també consumidors i usuaris
V
vacances
Els poders públics han de promoure polítiques de garantia
de les vacances retribuïdes 45.3
Vegeu també treball
vagues
La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació
dels serveis mínims 170.1.i
Vegeu també relacions laborals
398
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vaixells
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre
oficial de vaixells 119.4
Vall d’Aran (Val d’Aran)
Vegeu Aran
valors
— socials
El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida
col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul
L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat
integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora
i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés preàmbul
Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2
Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia,
la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió
social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació
i la millora del medi ambient 46.5
La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi
en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2
vegetals
Vegeu agricultura; flora
vegueries
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1
La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local 90.1
La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1
La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1
399
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La vegueria té naturalesa territorial 90.2
Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2
La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur
règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4
Vegeu també ens locals
vehicles
Vegeu transport
veïnatge administratiu
Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans 7.1
Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat
que manifestin llur voluntat en contra 14.2
vi
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades
viatgers
Vegeu transport
vídeos
Vegeu produccions audiovisuals
videovigilància
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
vies pecuàries
La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b
vigència
La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies
després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc
de l’art. 145.2 CE) 178.4
400
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut
que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets
reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim
de dos anys DT 1.1
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen la vigència DT 2
vigilància
— del patrimoni cultural
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància
del patrimoni cultural 127.1.b.quart
— del trànsit
Correspon a la Generalitat 164.1.c
— dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància
de jutjats i tribunals 98.2.d
— en l’àmbit de la salut
La Generalitat té competència compartida en la vigilància
epidemiològica 162.3.b
— en l’àmbit del medi ambient
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats
i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i
a la muntanya 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b
Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6
— en l’àmbit públic
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i el control de so i enregistraments
en l’àmbit públic 173
401
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vincles històrics, lingüístics i culturals
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb
Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure
instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12
Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior
violència
— de gènere
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes
de caràcter sexista i discriminatori 41.3
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència
i per a detectar-la i prevenir-la 153.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis
i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral
de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c
— en l’esport
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció
i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j
voluntariat
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2
voluntats anticipades
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
X
xarxa
— d’equipaments esportius
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h
— d’establiments turístics
La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat
i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme
d’Espanya 171.c
402
�Z
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de serveis socials
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions
d’igualtat 24.1
— ferroviària
Vegeu serveis ferroviaris
— viària
La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat
i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1
Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries
xarxes de comunicació
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària
xenofòbia
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
Z
zones
— d’atmosfera contaminada
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera
contaminada 144.1.h
Vegeu també ambient atmosfèric
— de muntanya
Vegeu muntanya
403
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Legislació
Description
An account of the resource
Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2782/20010125_BalancPerspectives_PM.pdf
e6f5a3070497efb2d5499b59adb762bd
PDF Text
Text
GENER 2001:
BALANÇ I PERSPECTIVES
Conferència del Sr. Pasqual Maragall
President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans
pel Canvi
Collegi de Periodistes
Barcelona, 25 de gener 2001
0. Introducció
Moltes gràcies Degà. Gràcies a tots per la vostra
assistència.
Ara fa un any, exactament el 26 de gener de l'any passat,
el Collegi de Periodistes ens acollia per tal de presentar el
balanç dels primers 100 dies de legislatura.
Avui, fent ús de l'hospitalitat que caracteritza aquesta casa
i al seu Degà, ens hi apleguem de nou per analitzar què ha
passat de llavors ençà. Per fer balanç de la situació de la
política catalana i també per plantejar quines són, a parer
nostre, les perspectives per al futur immediat.
1
�En mirar endarrera i avaluar allò que aquest any ens ha
deixat és inevitable, tanmateix, referir-se en primer lloc a
la violència terrorista.
Violència que té l'origen a la situació al País Basc i que ha
colpit tot Espanya i, amb particular intensitat, Catalunya.
En aquest any -en quatre mesos, de fet- aquí a Catalunya
els terroristes han assassinat als regidors del PP Ruiz
Casado i Francisco Cano, a Ernest Lluch i al guardia urbà
Juan Miguel Gervilla.
Amb aquestes morts, que s'afegeixen a la llista,
escruixidorament llarga de les víctimes d'ETA, els
terroristes han portat la tristesa i la inquietud a moltes
llars. I han fet que les paraules de condemna, de tan dites,
ens semblin gastades.
Ara el que s'ha d'exigir és que els polítics facin (fem)
menys declaracions i actuïn més, que els governs governin
i que la societat es mobilitzi per tal d'establir vincles i
contactes amb la societat basca.
Hem de posar tot l'enginy i el coratge en l'objectiu d'obrir
portes i finestres , de societat a societat.
Perquè entorn del tema terrorista hi ha un excés de
posicionaments polítics i una manca de d'activitat civil o
social. No hi ha prou contactes socials, culturals,
econòmics, entre Euskadi i la resta d'Espanya, al meu
entendre, per a compensar i digerir l'impacte brutal i
simplificador de la reiterada imatge "bascos maten/altres
moren" i de l'etiqueta "constitucionalistes contra
nacionalistes". Tot això està trastocant l'imaginari
2
�col·lectiu de la democràcia espanyola i de l'Estat de les
autonomies.
En certa manera, es tracta de respondre a la crida discreta i
ja per sempre silenciada de l'Ernest Lluch: crear espais de
diàleg (elkarri) entre bascos i no bascos. Fer com ell.
I en aquest preàmbul de la conferència no vull deixar de
referirme a la immigració. En la immigració sobra
ideologia i falta efectivitat. S'ha de des-electoralitzar. José
Luis Rodríguez Zapatero té raó quan demana un Pacte
d'Estat per dos grans temes, el terrorisme i la immigració.
La solució més efectiva, sense excloure polítiques de
control de la demanda (quotes d'immigració) és la política
d'oferta: barris segurs i condicions de treballs dignes.
1. Balanç: un any perdut
Pel que fa pròpiament a la política catalana, el balanç de
l'any 2000 és, dissortadament, prou senzill: un any perdut.
El 2000 ens ha donat el pitjor any i el pitjor govern de la
Catalunya autònoma. Mai, en la fràgil història de la
Catalunya autònoma havíem tingut tan poc govern i tan
mal govern.
Ni les dones que volen treballar, ni els mestres, ni els
professionals de la salut, ni la gent gran, ni els joves que
busquen casa, ni els funcionaris, ni la gent de l'art i la
cultura ... han rebut aquest any cap bona notícia del
govern de la Generalitat.
3
�Ni una bona notícia. Cap illusió, a tot estirar les bones
paraules de sempre, cada vegada més toves, cada vegada
més sabudes, cada vegada més ensopides.
I és així com hem perdut un altre any per a la resolució de
les qüestions que afecten de manera més directa la vida de
cada dia dels ciutadans.
Si algun avenç s'ha produït ha estat en la modificació de
les regles del joc institucional. Diguem-ho clar: sense els
resultats, tan ajustats, de les eleccions d'octubre passat el
nou marc de 1'audiovisual, l'enfortiment del Parlament i el
projecte de regionalització no haurien estat possibles.
I és innegable que una mica, tan tímidament com vulgueu,
en cada un d'aquests camps s'ha avançat.
Pel que fa a la regulació dels mitjans de comunicació,
hem aconseguit la constitució del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya, al qual cal exigir ara que compleixi les
seves funcions de garantir la pluralitat i la imparcialitat en
els mitjans públics i vetllar perquè els continguts siguin
respectuosos amb els drets de les persones.
Pel que fa al Parlament, hem aconseguit (amb la
benevolència i eficàcia, cal dir-ho, del president Rigol)
dotar-lo de més mitjans ( despatxos, portàtils, mòbils,
senyal...) per complir les seves funcions.
Segueix pendent, tanmateix, la reforma en profunditat del
Reglament que permeti trencar les rigideses i les inèrcies
que atenallen la institució, i que l'apropin als ciutadans.
4
�Finalment, pel que fa a la reforma de l'organització
territorial, l'informe de la comissió d'experts suposa un
pas endavant molt important. Un pas que assenyala el
camí a seguir per tal de descentralitzar la Generalitat,
enfortir els ajuntaments i retornar la veu als territoris.
Cal continuar ara amb la constitució de la Ponència
Conjunta al Parlament i amb la modificació d'alguns
aspectes de la proposta, com per exemple, el
reconeixement explícit del Pirineu i l'allargament a 20 ó
25 anys del procés d'agrupació -incentivada però
voluntària- de petits municipis. Però l'avenç ha estat
important. Potser és per això que des de Convergència
mateix, s'han aixecat tantes veus desqualificant-lo.
Val a dir també que seguint la tradició que ha caracteritzat
l'executòria dels darrers governs, cada un dels consellers
que han estat implicats en el diàleg sobre aquests temes, o
ja és fora del govern o s'hi troba en situació ben difícil:
¿On és el conseller Trias, que va portar la negociació
sobre 1'audiovisual? ¿On és el conseller Triadú que va
continuar-la? ¿Quin futur espera al conseller Duran, que
va iniciar les converses sobre la regionalització?. Per no
parlar de l'ex - conseller del Pacte Cultural.
Una cosa que em preocupa es la manca de reflexes del
país en segons quins temes. L'assalt a què està sotmès un
partit de llarga tradició democràtica com és Unió
Democràtica de Catalunya, sense quasi reaccions fa
pensar. No ho dic per ficar el dit a la nafra.
El Govern de Jordi Pujol és un govern suspès per Europa.
5
�Un govern que s'inhibeix tant com pot de temes que
l'afecten directament. Un govern que assisteix impàvid als
problemes.
Mancat de projecte, captiu del PP, havent triat malament
les aliances parlamentàries a començament de legislatura,
inefectiu a Madrid, aïllat de la societat i enredat en pugnes
internes, el Govern ha acabat fent malbé el seu propi
fonament, que és la coalició.
Els resultats electorals mostraven clarament que l'única
alternativa de govern viable aleshores a Catalunya era una
gran coalició entre les dues forces centrals: Convergència i
Unió i PSC-Ciutadans pel Canvi. Però va faltar ambició,
generositat i reflexes i va sobrar inèrcia i egoisme.
Ara ja és tard. Aquest govern és el de la retirada de Jordi
Pujol i en tot cas el govern del candidat de CDC com a tal,
presidit per l'oponent del Cap de l'oposició. Tot per la
preparació d'una campanya electoral que en principi no
hauria de tenir lloc fins d'aquí tres anys.
Nosaltres, abans de la compareixença del president,
havíem demanat que el govern se sotmetés a una moció
de confiança. Però l'espectacle de cansament i de
reiteració de lletanies sabudes que hi vàrem veure ens va
acabar de convèncer que, si el govern no reacciona de
manera immediata, ens veurem obligats a presentar una
moció de censura.
Així ho vaig anunciar abans d'ahir en el Parlament.
6
�Nosaltres emplacem el Govern a aconseguir avenços
substancials i significatius en deu temes, i si en el termini
de dos períodes de sessions aquests avenços no es
materialitzen, el nostre Grup presentarà una moció de
censura. Deu temes i dos períodes de sessions. Ho reitero.
I evidentment, si el ritme del Govern (campanyes
publicitàries a part, que ara en veurem unes quantes)
s'encalla encara més; si el resultat del famós slogan "més
poder i més diners" és el que em temo (pagar la sanitat
endarrerida i poc més) aleshores haurem d'avançar la
moció. Si la relectura promesa de l'Estatut i les lleis
fonamentals no avança haurem igualment de dir "prou".
No vull que mai es pugui dir: "Catalunya va perdre 4 anys
i ningú no va cridar a l'alto"
7
�2. Perspectives: hem de reaccionar
¿Quins són aquests temes?
Doncs aquells en els que Catalunya es juga el futur.
1. Educació: El Govern ha d'adoptar com a primera
prioritat l'enfortiment del sistema educatiu. La primera
prioritat. Això vol dir de manera immediata: la dotació
de 300.000 pessetes per infant i any en el finançament
de l'escola bressol i l'impuls de l'ensenyament públic
de qualitat, en el marc de la realització de la
Conferència General d'Educació, tot buscant acords i
convenis de col·laboració entre l'empresa, el territori i
les institucions educatives.
2. Immigració
La immigració és una oportunitat,
oportunitat plena de reptes que fan necessari un gran
acord polític i institucional per tal de: a) Sostreure la
immigració i les seves conseqüències del debat polític
partidista, a tots els àmbits, i, en particular, en l'esfera
local; b) Dotar els ajuntaments de les competències i
els recursos necessaris en educació, ensenyament i
benestar social per tal de fer front a la problemàtica que
l'acollida de la immigració planteja; c) Assegurar a tots
els immigrants establerts a Catalunya i a les seves
famílies els mateixos drets assistencials i laborals que
ja gaudeixen la resta dels treballadors. L'acollida del
immigrants, que necessitem i apreciem, ha de ser un
esforç de tots i no pot carregar-se precisament sobre els
sectors autòctons més desafavorits, als quals després es
8
�demanarà el vot amb un missatge electoral ambigu. El
cinisme d'aquestes actituds és infinit.
3. Seguretat i Violència : El Govern ha de fer front, de
manera efectiva, als problemes de seguretat que
inquieten la població catalana. La seguretat respecte el
que mengem, la seguretat a les places i carrers, la
seguretat a les carreteres, la seguretat de les dones
davant la violència domèstica (ahir la consellera de
Justícia va anunciar una sèrie de mesures en aquesta
línia, benvingudes siguin), la seguretat respecte les
calamitats naturals i ambientals. I fer front a la
inseguretat vol dir: a) prevenir -com no s'ha fet prou,
per exemple, en el tema de les inundacions: prevenir
abans que plogui i abans que es cali foc; b) dotar-se
dels mitjans necessaris, tot superant la situació difícil
del desplegament dels mossos a l'àmbit metropolità de
Barcelona i la manca d'efectius totals (hauríem de tenir
4,4 policies per 1000 habitants: 2,2/1000 de mossos i
policia nacional, 1,2/1000 de policia local i 1,0/1000 de
policia federal; i c) respondre eficientment si la
calamitat arriba -tot evitant desastres com els derivats
de la reforma del transport sanitari. A Catalunya falla
la seguretat, falla la coordinació i fallen les xifres.
4. Infrastructures: El Govern ha de trencar el dogall que
la migrades d'infrastructures de comunicació exterior
representa per l'economia i la societat catalana. El
Govern Pujol és incapaç de resoldre els problemes
relatius a l'arribada del Tren d'Alta Velocitat des de
Madrid i València ( que està comportant el desequilibri
del triangle barcelona-València.Madrid); l'ampliació
de l'aeroport i l'acompliment del pla Delta. I al mateix
9
�temps, no ha sabut resoldre les necessitats de
comunicació interior: el metro, la xarxa de ferrocarril
de rodalies, l'eix del Llobregat, l'eix de l'Ebre, l'eix
Pirinenc...Cal connectar Catalunya interiorment i cal
fer-la accessible des de l'exterior, i en un i altre tema
s'acumula retard rera retard. L'any 2001 és
absolutament decisiu per aquestes qüestions.
Precisament abans d'ahir la Cambra Oficial de
Contractistes de Catalunya donava a conèixer les dades
de l'obra pública licitada a Catalunya durant el 2.000.
¿I quina és l'administració que va tenir una inversió
més baixa?: la del Govern de la Generalitat. La realitat
desmenteix els seus propis anuncis. No inverteixen ni
tan sols allò que prometen i anuncien. Mentrestant
l'Estat disminueix la inversió en rodalies i carreteres a
compte de l'AVE de Madrid, i avui llegim al diari que
el bitllet de rodalies de l'àrea de Barcelona ha pujat
aquest any, per terme mig, el doble que a Madrid.
5. Estratègia econòmica: Al costat del retard en les
infrastructures tenim alguns altres punts febles: el baix
creixement de la productivitat (0,5% anual en front el
4% dels Estats Units i l'l,3% de la Unió Europea); el
diferencial d'inflació (pèrdua de competitivitat d'entre
1,5 i 2 punts anuals) i les mancances en serveis públics
(amb els més que discutibles efectes de la
liberalització, en especial pel que fa al sector de les
comunicacions i l'energia) Tots aquests són elements
que juguen en contra nostra. Cal, com hem dit tantes
vegades, una estratègia econòmica catalana que
conjugui esperit empresarial,més capital - risc,
capacitat investigadora, desenvolupament tecnològic,
formació i serveis. Una estratègia que empresaris i
10
�sindicats reclamen, que algunes iniciatives privades
(com el projecte Sabadell-La Caixa) ja estan
desenvolupant i que el Govern és incapaç d'impulsar.
6. Tecnologies de la informació i la comunicació: Un
aspecte fonamental d'aquesta estratègia és la nostra
posició en el camp de les tecnologies de la
comunicació. I això vol dir coses concretíssimes:
augment de la inversió en matèria de R+D (que és ara
d'un 0,9% del PIB, mentre a Madrid és ja 1*1,8% i la
mitjana europea el 2%), política universitària,
transferència tecnològica a les empreses. Els acords
inicials de Localret sobre l'extensió del cable a tot
Catalunya (que havia de complir-se el març d'aquest
any) i el projecte "Barcelona, ciutat del coneixement"
(amb l'àrea 22@ al Poblenou i l'impuls de l'operació
2004) són una bona base de partida. Estenguem-la i
fem-la fructificar.
7. Habitatge, barris i transport públic: El Govern ha
d'emprendre, així mateix, accions immediates per tal
de fer front a les dificultats d'accés a l'habitatge que
afecten sectors molt importants de la població catalana
i, en particular, els joves. Les propostes contingudes en
allò que tan pomposament han titulat "pla de xoc en sòl
i habitatge" són gairebé un escarni: 1.865 unitats
d'habitatge de lloguer per a joves en quatre anys per a
tot Catalunya! I, de la mateixa manera, s'han de posar
en peu programes d'actuacions integrades en els barris
més necessitats, amb una inversió mínima per part de
la Generalitat estimada pel nostre govern alternatiu en
62.500 milions de pessetes per als propers quatre anys
(90.000 si s'inclou el finançament local). I en matèria
11
�de transport públic s'ha d'iniciar aquest any la
construcció de la línia 9 del metro, connectar
immediatament les dues fires i reclamar - com
propugna l'alcalde Clos - la transferència del servei de
rodalies de Renfe i dotar de serveis efectius les àrees
urbanes de Tarragona, Lleida i Girona.
8. Finançament: Una qüestió, ho reitero, que només tindrà
una sortida favorable per nosaltres si aconseguim dues
coses: primer, elaborar una proposta coherent, a tres
nivells i vàlida per tot Espanya i per un llarg termini; i
segon, si aconseguim defensar-la junts totes les forces
polítiques catalanes. A tots els països de la Unió
Europea, quan els polítics actuen cara enfora donen
una imatge d'unitat. A tot arreu s'entenen. Nosaltres
també ho hem de fer. Catalunya ha de parlar amb una
sola veu: potent, clara, rigorosa, solidària i exigent. Els
5 punts que nosaltres proposem respecte aquest tema
són plenament coneguts.
9. Llei electoral i devolució: Una llei que cal fer per
mandat estatutari: el govern de la Generalitat no pot
renegar de les competències que ja té, i menys encara
de les obligacions que l'Estatut li marca a l'article 31.1
i a la Disposició transitòria quarta, que s'estan
vulnerant. Aquesta llei ha de ser fruit de l'acord de
totes les forces polítiques catalanes i ha de conjuminar
la representació dels territoris amb la proporcionalitat
del vot. En una paraula, ha d'acabar amb el contrasentit
de que el vot de un ciutadà de Saldes valgui la meitat
que el vot d'un ciutadà de Gósol per al simple fet de
pertànyer a circumscripcions electorals diferents tot i
estar situats a menys de 10 quilòmetres de distància.
12
�Al costat de la reforma electoral cal abordar de manera
inexcusable la devolució de competències i recursos als
nostres ajuntaments. El Segon Congrés de Municipis
de Catalunya, tantes vegades posposat, ha de permetre
posar les bases d'aquest procés de devolució.
10.Reforma de l'Estatut: La reforma de l'Estatut pot
concretar-se en els punts d'una Carta Autonòmica que
possibiliti l'adaptació de la nostra norma bàsica a les
transformacions socials i als requeriments del procés
d'integració europea. Sobren lleis i falta agilitat.
Avançarem així en la perspectiva del nou federalisme
que hem reclamat per Espanya. I ens posarem en línia
amb el nou federalisme europeu al que aconduirà, ben
segur, el procés iniciat -amb tantes dificultats- a la
cimera de Niça. El Govern català haurà de decidir si
està en condicions d'afrontar aquest repte. O si
finalment es produeix la paradoxa de que un partit que
es diu catalanista no pot evitar l'envelliment de
l'autogovern per raó de la seva dependència exterior.
Aleshores si que haurà arribat el moment de canviar-lo.
3. Cloenda
Aquests són els deu temes, el decàleg si ho voleu, respecte
els quals emplacem al govern a aconseguir de manera
immediata avenços significatius.
El camí per aconseguir-ho existeix. L'apunta cada dues
setmanes el Govern Alternatiu que hem constituït
precisament per tal de fer-ho evident. Les propostes
adoptades en els dos darrers mesos (sobre la Proposta
13
�Catalana de l'AVE, sobre el Programa Urban de suport als
barris, sobre el Pacte Català de l'Aigua, sobre el Pla
d'Immigració...) mostra amb rigor tècnic i amb voluntat
d'acord la manera d'avançar.
En les setmanes properes farem públics nous projectes en
relació a la prevenció d'inundacions, el pla de port de
Catalunya, agenda del camp català, la liberalització
elèctrica, les telecomunicacions, l'educació infantil, la
seguretat alimentària, el finançament local, l'administració
de justícia, la ciència i tecnologia, la política de suport a
les famílies, el pla de carreteres i el model policial.
Per tal d'encarar els problemes plantejats, el nostre grup
ofereix al govern actual el seu suport i col·laboració. Al
govern correspon decidir si vol acceptar-lo.
Però, i amb això acabo, si en termini d'un any no s'han
produït avenços substancials en bona part dels deu temes
plantejats, presentarem la moció de censura contra el
govern de Convergència i Unió.
Catalunya no es pot permetre l'estancament polític. Ja és
hora de reaccionar.
Hi haurà o no hi haurà majoria. Ja en parlarem. Però el que
no faltarà és la voluntat, les converses, l'esforç, les
gestions i la pressió -tota la que calgui- per canviar les
coses.
Res més. Moltes gràcies.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Gener 2001: Balanç i perspectives: Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-01-25
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Parlament de Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
14 p. Conferència de balanç de l'activitat del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi durant l'any 2000.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències