1
10
39
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf
bb656c52d4587979618101696c8add4c
PDF Text
Text
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
2
Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya.
Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció
de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el
seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies
però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes.
Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que
de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una
institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius.
L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran
capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les
idees i les intencions.
Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els
departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern
ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior,
sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós
de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen.
El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya,
com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat
transformadora.
Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant
que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens
proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran
concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del
govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país
espera i necessita.
És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió
permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti
del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou
sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les
previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar.
Josep Bargalló i Valls
Conseller en Cap
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
3
Presentació
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els
processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova
manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret
que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres
institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per
al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un
partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària
anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les
responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com
la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a
l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració
que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern
que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i
la coordinació de la seva acció.
El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre
el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen
en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats,
d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets,
es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que
conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb
sentit polític, comprensibles per als ciutadans.
Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del
Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten
constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa
voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la
seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius
que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa.
Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels
consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels
departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre
grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests
darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es
divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament,
però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
4
les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar
més de polítiques que de competències.
Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir
també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està
realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit
de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives,
en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada
al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració
inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del
Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò
que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans
magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això
dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien
primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a
part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques
que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns
als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran
d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més
pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple,
o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més
coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva
general les accions individuals.
El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en
el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà
parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell,
com ara ciutadans o entitats.
El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu,
és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si
mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament
dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del
conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies.
El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un
breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat
que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius
amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los.
El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
5
un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions
afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció
d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt
és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final
sigui superior a la suma de les parts.
A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat
de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran
informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es
comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia
i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell
Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de
l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin
les magnituds i ràtios més rellevants.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
6
Més i millor autogovern
9
1.1
Aprofundiment de l’autogovern
12
1.1.1
Nou Estatut d‘Autonomia
12
1.1.2
Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
12
1.1.3
Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
13
1.2
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
14
1.2.1
Nova Llei electoral
14
1.2.2
Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
14
1.2.3
Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu
14
1.2.4
Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
15
1.2.5
Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
17
1.2.6
Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català
18
1.2.7
Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau
19
1.3
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres
organismes internacionals
1.3.1
21
Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes
i institucions de l‘Estat espanyol
21
1.3.2
Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE.
22
1.3.3
Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals
22
1.3.4
Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques
23
1.4
Nova organització de l’Administració
24
1.4.1
Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials
24
1.4.2
Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
24
1.5
Finançament autonòmic
26
1.5.1
Nou sistema de finançament
26
Un nou impuls econòmic
27
2.1
Euroregió i internacionalització
31
2.1.1
Augmentar la internacionalització de l’economia catalana
31
2.1.2
Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu
motor productiu
31
2.2
Ocupació i treball
33
2.2.1
Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat
33
2.2.2
Reduir la sinistralitat laboral
34
2.2.3
Avançar cap a un marc català de relacions laborals
35
2.2.4
Potenciar l’autoocupació i l’economia social
35
2.3
Competitivitat econòmica i industrial
37
2.3.1
Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
37
2.3.2
Impulsar la recerca i la innovació
37
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
7
2.4
Comerç i Turisme
40
2.4.1
Potenciar el model comercial català
40
2.4.2
Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
41
2.4.3
Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida
42
2.5
Societat del coneixement
43
2.5.1
Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
43
2.5.2
Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari
45
2.6
Agricultura i pesca
46
2.6.1
Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
46
2.6.2
Modernitzar el sector pesquer
48
2.7
Sector financer
50
2.7.1
Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
50
Una nació socialment avançada
51
3.1
Política educativa
56
3.1.1
Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català
56
3.1.2
Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials
58
3.2
Polítiques d’acció social
60
3.2.1
Universalitzar els serveis socials
60
3.2.2
Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió
62
3.2.3
Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones
65
3.2.4
Enfortir les polítiques de suport a les famílies
66
3.2.5
Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
68
3.3
Salut i polítiques sanitàries
69
3.3.1
Fomentar la salut pública
69
3.3.2
Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques
70
3.3.3
Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari
72
3.4
Política cultural
74
3.4.1
Garantir l’accés a la cultura
74
3.4.2
Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la
consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
76
3.5
Política lingüística
78
3.5.1
Fomentar l’ús social del català
78
3.6
Seguretat pública
79
3.6.1
Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
79
3.6.2
Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència
i el civisme
80
Una nova política territorial i ambiental
82
4.1
87
Energia
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
8
4.1.1
Garantir la qualitat del subministrament d’energia
87
4.1.2
Desenvolupar les fonts d’energia renovables
88
4.1.3
Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
88
4.2
Política i ordenació territorial
90
4.2.1
Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori
sostenible i equilibrada
90
4.3
Habitatge
93
4.3.1
Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
93
4.3.2
Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
94
4.4
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
96
4.4.1
Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
96
4.4.2
Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
99
4.4.3
Establir una nova cultura de l‘aigua
100
4.5
Política de prevenció de la contaminació
102
4.5.1
Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
102
4.5.2
Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
103
4.6
Infraestructures
106
4.6.1
Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari
106
4.6.2
Millorar la xarxa viària de Catalunya
107
4.6.3
Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones
109
4.6.4
Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
110
4.6.5
Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries
111
4.6.6
Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat
112
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
10
Situació
El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de
renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens
social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc
d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els
acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van
comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental.
Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al
bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans
d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar
objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001.
S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia,
malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable
de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una
ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació
de l’autogovern des de l’arbitrarietat.
Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord
molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya
d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació
de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies
administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos).
La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens
locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han
arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat
percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva.
L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot
i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de
l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de
darrera hora, poc transparent.
En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que
afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
11
i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament
del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions.
Horitzó
L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si
mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i
especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el
benestar personal dels ciutadans.
Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els
drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant
proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi.
Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre
disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una
llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els
electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces
polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment
l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos
objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació
conseqüent dels mínims de subsidiarietat.
Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin
percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la
revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell
de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra
banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític
català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern
participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania.
I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la
Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de
prestació dels serveis públics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
12
1.1 Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia
En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb
el màxim suport parlamentari.
L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli
procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com
amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la
Generalitat.
1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions:
Promoure el
Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un
reconeixement de la
estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir
llengua i la cultura
del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això
catalanes
suposa:
• Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat
plurilingüística de l‘Estat.
• Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries
que expressen la diversitat cultural i lingüística.
• Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE.
• Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya.
Promoure les reformes
de les institucions
estatals, que han
d’expressar el seu
caràcter plurinacional.
• Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra
de representació real de les diverses nacions i regions.
• Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de
cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina.
• Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del
Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya.
• Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa
legislativa per part de les CCAA davant les Corts.
• Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
13
ralitat i les altres CCAA.
1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries
per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per
adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són:
• Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració.
• Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada,
trànsit, protecció civil i salvament marítim.
• Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les
forces i cossos de la seguretat a Catalunya.
• Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació
judicial.
• Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de
Catalunya.
• Completar els traspassos de competències pendents.
• Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals.
• En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de
Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
14
1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1 Nova Llei electoral
La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han
resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs
d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur
a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar
els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces
polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre
tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial.
1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una
correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la
desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic.
El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels
organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de
permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans.
Les principals actuacions són:
• Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui
realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris.
• Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes.
• Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del
Consell de l‘Audiovisual.
• Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora.
1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania
en el procés legislatiu
Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que,
alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una
societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
15
permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat.
Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells:
• Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a
la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa,
donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania
pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants.
• Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu
per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions
dels ciutadans.
• Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball
transversal.
• Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de
participació ciutadana en l‘àmbit local.
Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit
d‘iniciatives:
• Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular.
• Foment de la participació dels joves.
• Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes.
• Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en
la gestió de determinats serveis públics.
1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir
una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot
subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat.
La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica
els objectius següents:
• Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells
d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen.
• Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria
d‘administració i funció públiques.
• Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la
gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
16
administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses
administracions de Catalunya.
Definició d‘un model
El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i
de funció pública
l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del
país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han
modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder
donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents
actuacions.
• Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració.
• Definir un nou sistema de Funció Pública catalana.
• Reformar la Llei d‘organització i procediment.
• Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions.
• Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes
de publicitat i control parlamentari més adequats.
Accessibilitat de
L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la
l‘administració pública
seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per
obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són:
• Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant
un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única
i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes.
• Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels
ens locals.
• Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques.
• Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà.
• Fomentar l‘ús del programari lliure.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
17
Millorar la transparència
La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia
en l‘administració
i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment
pública
de la confiança dels ciutadans.
Les actuacions preferents en aquest apartat són:
• Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis.
• Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució
i gestió del pressupost.
• Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la
seva relació amb l’Administració de la Generalitat.
• Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional
i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió.
1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç
d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest
servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si
bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient
gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves.
Els objectius del Govern han de ser:
• Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions.
• Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix.
• Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei.
Assegurar
Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents:
l’accessibilitat al servei
• Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica
a tots els ciutadans en
gratuïta.
igualtat de condicions
• Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució
de conflictes.
• Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei.
Apropar el servei
Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents:
públic de la justícia a la
• Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre
societat on s’imparteix
personal judicial i població.
• Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics
i socioeconòmics del país.
• Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
18
• Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges,
fiscals, funcionaris).
• Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya.
Garantir l’eficiència
en l’organització i
Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents:
• Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i
prestació del servei
promoció.
públic de la justícia
• Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les
en la seva gestió.
• Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en
la transformació en la forma de prestació del servei.
• Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa
la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet.
• Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya.
1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el
marc del sistema comunicacional català
Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns
mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn
com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable
l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans
i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per
assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions:
Definició d‘un model
Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema
audiovisual propi
audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la
importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual.
• Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la
vigilància del mapa radioelèctric.
• Impulsar la música creada i produïda en el país.
• Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi
nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó
de normalització lingüística.
• Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada).
• Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió.
• Revisar el contracte-programa de la CCRTV.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
19
Creació de l‘espai
És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co-
català de Comunicació
municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema
audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que
actuïn buscant la complementarietat.
• Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació.
• Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en
matèria de ràdio i televisió.
• Crear un Consorci Públic de Comunicació.
• Ordenar l‘espai radioelèctric català.
• Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català.
• Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans
de comunicació i de l‘audiovisual.
• Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals.
• Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en
català s’estengui a tot el territori de parla catalana.
1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i
la cultura de la pau
Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i,
al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials
el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives.
D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional
i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests
objectius, es defineixen els següents compromisos:
Foment de la
La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits
cooperació i de la
per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi-
solidaritat internacional
cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el
desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món.
• Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents
al 0,7% de les despeses pròpies.
• Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al
desenvolupament.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
20
• Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat.
• Crear el Comitè Català d‘Emergències.
Foment de la pau
Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de
la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions:
• Creació del Consell Català de la Pau.
• Creació de l‘Institut Internacional de la Pau.
• Creació del Memorial Democràtic.
Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i
convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la
pau, la cooperació internacional i la solidaritat.
Potenciar les entitats
En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera
i ciutadans, en l’àmbit
molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat,
del voluntariat i
canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú-
l’associacionisme
blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la
ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible,
preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de
les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents:
• Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat.
• Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat.
• Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial.
• Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del
Govern.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
21
1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb
l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de
l‘Estat espanyol
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions
comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern
de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi
d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració
de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la
Constitució.
D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de
Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució
i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions
d‘aquest objectiu serien:
Promoure i establir
Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder
la participació de
Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió
la Generalitat en
Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió
els tràmits previs
del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de
i en la designació
Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que
de membres en
les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin
les institucions,
distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna
organismes i empreses
de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el
estatals
seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència.
Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i
Regular l‘estatut
del President de la
Generalitat com a
representant ordinari
de l‘Estat a Catalunya
les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat
a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
22
1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE
La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial
en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació
de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder
preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des
dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu
sigui possible es portarà a terme la següent actuació:
Assegurar la presència
de la Generalitat de
Catalunya en els
organismes europeus
Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir :
• La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries.
• La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER,
dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell.
• Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari
i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell
d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària
del Consell d‘Europa.
• L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política
agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació
del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara
voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores.
Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar
la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea
quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics.
1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els
fòrums i organismes internacionals
El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i
de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància
i del pes dels organismes internacionals.
Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la
seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels
interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
23
de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament
cultural, social i econòmic.
Garantir la presència
de la Generalitat a nivell
internacional
Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta:
• Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional.
• Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions
capdavanteres.
• Coordinar la projecció exterior de Catalunya.
• Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i
institucions internacionals.
• Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència.
1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats
polítiques
El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants
i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir
els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països.
D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió
de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans
actuacions:
Conformar l‘ Euroregió
En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper
Pirineus-Mediterrània
estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals
faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli
central de l‘arc mediterrani.
La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica:
• Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el
conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani.
• Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat
tingui competències plenes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
24
1.4 Nova organització de l’Administració
1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se
en els nivells territorials
Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que
eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius
sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial.
D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més
propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i
participació.
Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant
el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries,
veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com
a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i
organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran
de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local.
1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora
l‘actual mapa municipal de Catalunya.
La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit
de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals
o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport
a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de
la gestió mancomunada de serveis.
Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les
estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar
de la seva gent.
Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que
els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
25
de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les
necessitats més bàsiques de la població.
D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de
coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per
coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori.
Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar
de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos
de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol
cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin
almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme
les següents actuacions:
• Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat.
• Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu
àmbit.
• Afavorir la cooperació municipal.
• Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits
d’educació, salut, serveis socials i habitatge.
• Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic
d‘Obres i Serveis.
• Afavorir la unificació de les entitats municipalistes.
• Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
26
1.5 Finançament autonòmic
1.5.1 Nou sistema de finançament
La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar
l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos.
Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de
la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en
aplicació del seu règim de finançament.
La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de
millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre
les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les
noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis
socials.
Acord de finançament
actual
En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma
urgent i que tenen a veure amb els punts següents:
• Millorar el finançament de la despesa sanitària.
• Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis
aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos.
Revisió de l‘Acord de
Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi
finançament
el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris
per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de
la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions:
• Revisió de l‘Acord de finançament.
• Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu
i solidari, i que doti de suficiència de recursos.
• Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió,
recaptació dels impostos pagats a Catalunya.
• Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat.
• Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb
la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries
estatals i comunitàries.
• Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures.
• Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
28
Situació
Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i
la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en
molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre
del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen
amb èxit amb les empreses d’altres països.
De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions,
i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la
UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura,
expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de
béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les
nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se
situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions
un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB.
Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb
una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional
sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur,
la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos
laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en
què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model
de competitivitat està esgotant el seu recorregut.
Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però
el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I,
dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia
catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors
amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic,
mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha
basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les
activitats.
Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims
anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
29
grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al
retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar
amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com
ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU
per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit
que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica
dels segles XIX i XX.
D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple
exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt.
L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra
economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió.
Horitzó
Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les
oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició
davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia
catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en
el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir
sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa.
Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat.
El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho
està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb
èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes,
la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència
en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de
capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores
de productivitat.
El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer
nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos
a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot
de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima
d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar
el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment,
les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya
en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
30
vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una
alta qualitat de vida.
Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn
de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de
Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de
França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per
la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser
capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les
complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits.
L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus
ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en
l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de
les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la
qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora,
el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible
amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar
en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris
en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament.
La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència
de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector.
La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la
demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que
la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels
recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són
exemples d’aquestes polítiques sectorials.
I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha
d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori
substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la
part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora
del benestar del conjunt de la ciutadania.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
31
2.1 Euroregió i internacionalització
2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia
catalana
Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació
geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i
relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central
i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues:
Elaborar un
pla estratègic
Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan
les següents línies d’actuació:
d’internacionalització
de l’empresa catalana
• Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la
que prioritzi els països
internacionalització de l’empresa catalana.
mediterranis i els
• Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de
de l’Europa central i
l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em-
oriental
presarials.
• Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els
països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental.
• Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de
l’Europa central i oriental.
Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a
l’estranger
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
Facilitar
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca-
mecanismes de
pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració
finançament idonis als
del projecte empresarial.
projectes d’inversió
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de
empresarial a
projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses
l’estranger
catalanes a l’exterior.
2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot
convertint Catalunya en el seu motor productiu
Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de
formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
32
no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera
línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17
milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier)
i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears.
Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de
complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural
entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns
interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya
com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la
necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el
centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del
Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra.
Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la
seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier)
tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc
de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I
en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del
PIB i el 35% de la població.
La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement
sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics
d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor
d’un creixement sostingut.
Desenvolupar una
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
estratègia econòmica
• Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat
ì institucional per
interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de
consolidar l’Euroregió
de l’Arc Mediterrani
mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país).
• Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres
camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
33
2.2 Ocupació i treball
2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la
qualitat
La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes
d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris
importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com
la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la
mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en
les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves.
D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que
fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat
configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la
competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que
l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació
d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores,
implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del
treball.
El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a
element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris.
Implementar polítiques
L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat
actives de suport a
de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar
l’ocupació
que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix
el benestar.
La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més
qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però
també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors.
Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el
nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin
adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta
nova estructura de l’ocupació.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
34
El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació
destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de
qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes
com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació
i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents:
• Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma
vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i
s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives.
• Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos,
una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC.
• Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció
ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures
com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat.
• Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional,
formació continuada, així com les polítiques passives.
• Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada
territori.
Millorar les condicions
S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball
del treball
mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran
les següents actuacions:
• Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials.
• Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses
que converteixin contractes temporals en indefinits.
• Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de
diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les
necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana.
2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral
L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país
perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació
de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
35
eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret
a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores.
Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives
que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un
valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents:
• Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la
societat.
• Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures
previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran
les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius.
• Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal.
2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals
El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre
país. Les principals propostes que es desenvoluparan són:
• Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar
les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat,
promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular.
• Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització.
• Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés
universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies.
2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social
L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i
social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests
col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i
riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes
d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
36
Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta
l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una
política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que
puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives.
Millorar la regulació
El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la
jurídica dels
seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell
treballadors autònoms
estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom,
els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i
que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera
prioritària, les accions següents:
• Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del
Govern.
• Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes
de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat,
alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social,
cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal
de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc.
Impulsar
El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i
l’autoocupació i
d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu-
l’economia social
res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés
a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de
les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes
de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les
principals accions concretes seran:
• Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament
i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant
els microcrèdits com a marc financer de suport.
• Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública.
• Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents.
• Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social.
• Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre
les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i
d’arbitratge en el cooperativisme.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
37
2.3 Competitivitat econòmica i industrial
2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la
Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís
que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i
l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i
millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials,
els principals sindicats i el propi Govern.
Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies
estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els
àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra
banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la
transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat
internacional.
• Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques
d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques
socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor
de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial.
• Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i
administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels
sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació
dels diferents sectors.
2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació
La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països
capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només
destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB
l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor
dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
38
Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB.
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions
necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del
PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la
Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català
de recerca i innovació.
Incrementar i millorar
Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu
el capital humà dedicat
principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi-
a R+D
bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes:
• Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera
científica a Catalunya.
• Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països.
• Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat.
• Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement.
• Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca.
Incrementar i millorar el
La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne-
nivell d’infraestructures
cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han
i d’equipaments d’R+D
previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen:
• Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques.
• Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de
nous.
• Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres.
Impulsar la
La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca
transferència
vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació.
tecnològica i la
Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència
col·laboració entre els
del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al
diversos agents
llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda
dels seus clients.
• Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb
criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
39
mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar
serveis de suport a la innovació de forma continuada.
• Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres
de recerca i els centres tecnològics.
• Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats
als contractes-programa de les universitats.
• Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la
recerca en benefici de la societat.
• Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos
per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya.
• Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres
de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC.
Estimular la innovació
La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi-
empresarial
pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació
a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema
català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos
d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran:
• Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en
aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi,
seed-capital o accés a fons de préstecs participatius.
• Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses.
• Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de
les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de
l’àmbit universitari.
• Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres
d’Europa.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
40
2.4 Comerç i Turisme
2.4.1 Potenciar el model comercial català
Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents
tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses
que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura,
vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents
els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre
les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat
de condicions.
Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos
aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les
condicions de competència.
Racionalitzar i
L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des
dinamitzar el comerç
de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions
urbà
fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions
en aquest àmbit són:
• Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei
d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori.
• Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç.
• Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten
els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables
de necessitat i no de l’especulació.
• Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable
de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat
comercial.
Garantir les condicions
Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la
de competència entre
Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves
els diferents formats
en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant
comercials
els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
41
• Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de
72 h ores setmanals i 8 festius anuals.
• Mantenir l’impost sobre grans superfícies.
Modernitzar les fires i
promoure l’artesania
Pel que respecta a la necessària modernització de les fires:
• Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior
i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures.
• Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000).
I pel que fa a la promoció de l’artesania:
• Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal.
2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de
projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que
amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i
l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en
la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial.
L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que,
alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la
història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren
a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector.
La remodelació de la
La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de
política de promoció
Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció
dels recursos i de
directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es-
les demarcacions
pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a
turístiques de
Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter-
Catalunya
minen una oferta d’alta qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
42
La planificació del
desenvolupament de
L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà
les prioritats següents:
les infraestructures
turístiques per tal
• Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis-
de fer compatible
ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals.
el potencial de
• Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors.
creixement econòmic,
• Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors
l’equilibri territorial i la
del sector.
sostenibilitat
• Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i
aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector.
Configurar una
En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de
Administració
comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i
Turística reformada,
ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les
més participativa i
línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius
oberta, i un sistema
del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de
de finançament dels
finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són
recursos públics que
algunes de les prioritats.
desenvolupin les
activitats turístiques en
condicions de qualitat i
sostenibilitat
2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de
competitivitat i qualitat de vida
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva,
ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors.
Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en
unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb
la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals:
• Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva
de defensa del consumidor i usuari.
• Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a
Catalunya.
• Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris.
• Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del
consum socialment i ecològicament sostenible.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
43
2.5 Societat del coneixement
2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats
pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a
Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) és francament baix en relació als països de la UE.
El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar
l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests
objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del
Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà
la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament
de Catalunya.
Facilitar l’accés a les
Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar-
TIC al conjunt de la
ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els
població
mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són:
• Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les
TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves
tecnologies.
• Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una
veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya.
• Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col.
lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement.
• Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per
garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
• Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens
locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC).
• Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de
reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement.
• Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions
i en el nou marc de la Societat del Coneixement.
Impulsar la indústria
Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells
catalana de les TIC
sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un
equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
44
• Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i
aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans.
• Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa.
• Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el
desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques.
• Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de
la llengua.
• Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en
la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...).
• Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres
possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital.
Desplegament
Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement
d’infraestrucutres
també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món
i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del
Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a
terme les següents accions:
• Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions.
• Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual
tinguin dret tots els ciutadans.
• Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi
a tot el territori.
• Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en
la mesura que sigui possible de privades.
• Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials
de Catalunya.
• Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no
hi arriba l’accés amb ADSL
• Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera
generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
45
2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema
universitari
Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de
formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar
resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les
universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya
en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions
prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són:
Aconseguir un sistema
universitari de qualitat
• Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats
públiques entre el 2004 i el 2010.
pel que fa a la docència
• Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200
i a la recerca en el marc
nous contractes fins l’any 2015.
de l’Espai Europeu
• Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de
d’Ensenyament
la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004-
Superior
2006.
• Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del
país.
• Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el
seu rendiment de comptes.
• Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema.
• Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés
d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la
qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu.
• Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés
harmònic.
• Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que
participen de la vida universitària.
• Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris.
• Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries
per tal de garantir-ne la qualitat.
• Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment
d’avaluació docent de les universitats.
• Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
46
2.6 Agricultura i pesca
2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent
pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no
hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del
paisatge no són possibles.
El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient
que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs,
es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de
la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies:
Dissenyar una nova
La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim-
administració, menys
plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan
burocràtica, i que
són:
incrementi l’eficiència
dels serveis
• Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar
els tràmits administratius.
• Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu
d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els
seus protagonistes.
• Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural.
Millorar la competitivitat
Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am-
i la qualitat del sector
bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i
dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el
primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat:
• Elaboració d’un nou programa de sanitat animal.
• Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines.
• Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica.
• Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics.
• Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments
de qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
47
En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són:
• Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional.
• Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació.
• Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la
política agrària.
• Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la
societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP.
• Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les
explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes.
• Revisar els instruments de concertació agrària.
• Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries.
• Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures
que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.
• Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre
els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial.
• Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i
ramaderes.
• Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya.
• Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus.
• Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació
agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca.
• Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva.
• Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria
de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat
derivada de situacions de quarantena sanitària.
• Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses
agràries.
• Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni
resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals
del sector agrari.
• Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació
de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària.
• Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari,
per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
48
Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de
recerca i innovació en el sector agrari.
• Crear un consorci per al foment de la innovació agrària.
• Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics.
• Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant
l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa.
Apostar per la
sostenibilitat del
territori
• Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en:
· L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg.
· La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques
(Segarra-Garrigues, etc.).
· La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió.
· L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones
costaneres.
• Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya.
• Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles.
2.6.2 Modernitzar el sector pesquer
El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector
altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre
país.
El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir
un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors
en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es
desenvoluparan, en destaquen:
• Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors
relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual.
• Donar compliment al programa IFOP 2000-2006.
• Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani.
• Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals
de l’administració pesquera catalana.
• Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la
fauna marina.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
49
• Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral.
• Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat
més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les
organitzacions de productors.
• Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura.
• Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de
Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la
primera titulació nàutica catalana.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
50
2.7 Sector financer
2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis
catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern
preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les
quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat.
El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències
per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà:
• L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn,
especialment les dels sectors més desafavorits.
• El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil.
• La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans
inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
52
Situació
Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació
i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració,
les dones, els joves i la seguretat.
Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit
universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis
públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys
que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els
dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que
cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards
de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb
fons públics.
El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem
trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han
caracteritzat.
El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir
en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió.
El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i
de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt
nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar
a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen
social i cultural.
També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de
places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per
manca de manteniment.
En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui
greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la
funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de
la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
53
a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball.
La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants:
excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit
dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís
i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per
part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències
sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut
(legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat
laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses
(a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat
que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model
sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat
per revisar-lo i adaptar-lo.
Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut,
dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat.
El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a
partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones
amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el
contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment
municipalista.
La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta
voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern,
ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció
dels serveis i ajuts.
Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança
i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals
com a expressió de la dignitat humana.
Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el
diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
54
també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones
dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat
al col·lapse.
Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts
usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció
o ajut adequat.
La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme
i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure
el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien
acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions.
Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern,
basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica
des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat
Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per
la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural
d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent
assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima
col·lectiva que la nostra llengua necessita.
És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va
haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida
d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és
una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició.
La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la
recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit,
però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que
ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el
desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar,
certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels
acords entre Generalitat i Govern de l’Estat.
Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest
col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la
baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta
situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
55
joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha
molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones.
En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs
de responsabilitat.
Horitzó
• Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els
drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics.
• Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció
de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells
assimilables als estàndards europeus.
• En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar
recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes
polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector.
• Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals
i els mitjans de comunicació.
• Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que
actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural.
• Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració
de Justícia, plenament entesa com a servei públic.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
56
3.1 Política educativa
3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador
del sistema educatiu català
L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal
garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic,
gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les
desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania
en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social.
Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions.
Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte:
• Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania.
• Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies.
• Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant.
• Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats.
• Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç.
Avançar cap a una
• Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos-
xarxa integradora
tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de
de tots els centres
les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres.
sostinguts amb fons
• Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en
públics
l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies
i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu
de l’arribada de nous ciutadans.
• Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets
i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat
de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social.
Impulsar un acord
amb els Ajuntaments
Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats.
per cooperar amb
l’educació de la
ciutadania
• Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
57
• Creació de noves instàncies de gestió i coordinació.
• Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació.
• Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim
general i de règim especial.
• Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema.
Millorar les condicions
Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una
laborals i professionals
més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació.
del professorat
• Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional
dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca.
• Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball.
• Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals.
• Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i
la seva promoció professional.
• Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional.
• Incrementar el nombre de professors.
• Elaborar el Pla general de formació del professorat.
• Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides
pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la
seva tasca.
Millorar els centres
• Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos.
educatius i els seus
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius.
equipaments
• Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions
destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes.
• Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans
vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial
atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i
específicament a les escoles d’àmbit rural.
• Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
58
3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per
adequar-lo als nous reptes socials
És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país.
El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu,
que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns
objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i
democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat.
Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació:
Aconseguir una gestió
Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la
autònoma i eficaç del
seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de
centres
gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres.
• Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb
totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final
de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de
Secundària Obligatòria, etc.).
• Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que
el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en
un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals
i d’administració de recursos.
• Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva
i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat
d’actuació i instruments de gestió eficaç.
Millorar l’acció
educativa i instructiva
• Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques.
• Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta
activitat a la promoció professional i salarial.
• Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una
base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual.
• Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès.
• Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma
estranger.
• Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica.
• Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts,
tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
59
• Adequació dels calendaris i horaris escolars.
• Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la
demanda existent.
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que
millorin els resultats del alumnes.
• Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració.
• Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola.
• Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge.
Millorar la Formació
Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant
Professional
les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura
productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat
entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació
reglada, ocupacional i contínua.
• Connectar amb les necessitats reals del territori.
• Connectar amb les polítiques actives d’ocupació.
• Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic.
• Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent.
•
Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua-
lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar.
• Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional.
• Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora.
• Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i
treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les
seves competències i capacitats.
• Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del
mercat de treball.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
60
3.2 Polítiques d’acció social
3.2.1 Universalitzar els serveis socials
L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema,
és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat,
independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis
socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació:
Aprovar una nova Llei
S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de
de Serveis Socials de
Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un
Catalunya
model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar
ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova
llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les
entitats d’iniciativa social, definirà:
• Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.
• La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura
Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts
amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a
drets subjectius.
• L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública,
amb una aposta decidida vers la municipalització.
• La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.
• El finançament.
Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran:
• Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves
famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries.
• Definició de la planificació territorial dels serveis socials.
• Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials.
Elaborar un nou marc
de finançament dels
En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament
dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents:
serveis socials
• Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català.
D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
61
de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta
al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a
polítiques de benestar i de serveis socials.
• Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local
i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al
nou model d’acció social en els serveis de copagament.
Descentralitzar els
D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar
serveis socials
progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents:
• Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de
serveis centrals cap a les direccions territorials.
• Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera
mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors.
• Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de
la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del
Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla
pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà
l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials.
• Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que
fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en
un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió
al món local.
• Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local
per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes
de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials
amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà
la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de
serveis socials.
• Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis
socials.
• Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i
per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
62
3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió
Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat
vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents
col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions.
Immigrants
• Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre
la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració
2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la
Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component
territorial.
• Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la
immigració.
• Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada
amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans
estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment
dels recursos.
• Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per
aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada
de la insuficiència de recursos.
• Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració.
• Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques
efectives d’immigració a Catalunya.
Gent gran
• Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i
desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment
de la població catalana.
• Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà
mitjançant una Llei de complement de les pensions, que:
· Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari
Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa
en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència
Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions
contributives més baixes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
63
· Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable,
es podrà establir un pagament de caràcter únic.
· Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per
l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la
resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
• Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran:
arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més.
• Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones.
• Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent
gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
Infància
• Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc.
• Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació
de totes les administracions.
• Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets
dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques
i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
• Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos
que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i
de les necessitats específiques que la població d’infants i joves.
• Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels
existents per aconseguir la seva inserció social.
• Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures
de protecció.
• Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats.
Persones amb
• Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques,
discapacitat
físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte,
s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat.
• Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada
demarcació territorial.
• Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
64
administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà
que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat,
al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de
promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb
discapacitat.
• Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots
els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta
línia són:
· Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats.
· Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995.
· Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment
del Codi d’accessibilitat, abans del 2006.
· Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a
les persones amb problemàtica de salut mental.
Poble Gitano
Gais i lesbianes
• Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya.
• Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals.
• Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.).
• Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions
legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg
amb l’Administració.
Població sotmesa a
La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons-
mesures d’execució
titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari
penitenciària i de
no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la
justícia juvenil
llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà
mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com
les següents:
• Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que
fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal
directiu.
• Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents.
• Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball
amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari.
• Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
65
drogodependències.
• Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari.
• Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i
Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de
reinserció dels interns.
• Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració
que cooperen amb la funció penitenciària.
• Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de
justícia juvenil.
• Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària.
Pobresa i exclusió
Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets
social en general
amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general
per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes:
• Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una
política transversal.
• Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica
de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva.
• Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos,
com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb
discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada.
3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les
dones
Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara
és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats
sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa
feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes
de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal
tenir ben present la xacra de la violència de gènere.
Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà
a terme les següents línies d’actuació:
Introduir la perspectiva
de gènere a l’activitat
Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la
perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions:
ordinària de la
Generalitat
• Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
66
recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en
els diferents departaments com a nivell territorial.
• Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern.
• Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de
gènere.
• Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD.
• Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els
diferents departaments de la Generalitat.
• Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació
de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere.
• Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats.
Mesures per
Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que
fomentar la igualtat
aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau
d’oportunitats entre
d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en
dones i homes en la
aquesta línia són les següents.
societat catalana
• Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació
en les diferents branques professionals.
• Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i
dones.
• Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de
promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball
perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits.
• Controlar les conductes empresarials discriminatòries.
3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies
Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han
de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders
públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies,
amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies
d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
67
Donar un tractament
Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen-
específic a les famílies
talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el
amb necessitats
sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques
especials
familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són
les següents:
• Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o
persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que
necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants
acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies
amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que
les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com
fins ara.
• Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat.
• Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es
vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies
que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques.
• Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per
a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars
del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona,
perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI.
• Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial.
Oferir ajuts i
Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la
serveis per a l’adopció i
infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en-
l’acolliment
degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos
d’acolliment i adopció.
L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment
el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes
de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de
rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme
en aquest àmbit són les següents:
• Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir
un major nombre de famílies col·laboradores.
• Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
68
• Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives
a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat.
• Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti
que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin
la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar
amb l’assentiment dels pares o tutors.
• Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té
possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció.
• Permetre l’adopció a les famílies homosexuals.
• Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb
els països de procedència actuals.
• Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic
de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les
famílies adoptives.
3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les
polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova
etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves
són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la
salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta
ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la
vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació
de la joventut.
• Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut
per al període 2004-2007.
• Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu.
• Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut.
• Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació.
• Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge.
• Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació
juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves.
• Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte
educatiu integral.
• Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves.
• Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors.
• Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través
de noves fórmules participatives.
• Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
69
3.3 Salut i polítiques sanitàries
3.3.1 Fomentar la salut pública
La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest
Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població
envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins,
legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del
pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis
derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la
nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme,
alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi,
els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament
que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la
Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels
serveis) en Salut Pública són:
Crear l’Agència
de Salut Pública
Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres,
amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
de Catalunya amb
descentralització en els
territoris
• Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris,
conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005.
• A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència
de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública
(epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor
científic i els recursos i programes necessaris.
Prioritzar les polítiques
Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les
de salut pública en
estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de
determinades àrees en
la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes
relació a la promoció,
de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del
la prevenció i la
Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents,
protecció
violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic.
• Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres
drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer).
• Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs
adolescent).
• Salut mental i toxicomanies.
• Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire).
• Malalties transmissibles emergents i noves vacunes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
70
• Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen
i territori.
3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema
a les malalties cròniques
Incrementar la
La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac-
capacitat resolutiva
tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a
dels centres de salut
l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència.
de l’atenció primària
En aquest sentit les principals línies d’actuació són:
Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre
del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat.
Cal doncs:
• Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de
Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005.
• Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència,
a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de:
· Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució.
· Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social.
· Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en
els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut
sexual i reproductiva...).
- Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació
en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut
i en els Plans directors del Departament de Salut.
- Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta
a les necessitats i demandes de la població.
Potenciar la capacitat
d’adaptació de la xarxa
Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i
adaptació), sobretot, en relació a determinats temes:
especialitzada
hospitalària
• Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de
qualitat (confort, accessibilitat...).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
71
• Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans
Directors del Departament de Salut.
• Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat
i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
• Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims
per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid
per a les patologies més prevalents.
Introduir millores en les
A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es
urgències, emergències
portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i:
i el transport sanitari
arreu de Catalunya
• Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari,
la seva operativitat, utilització i demanda.
• Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències
d‘acord amb nous criteris.
• S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de
resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb
els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció
civil)
Establir les bases per a
Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció
un nou model de salut
comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re-
mental
habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures:
• Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia
mental i les addiccions.
• Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions,
potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en
col·laboració amb l’atenció primària de salut.
• Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental
de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals
i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
72
Potenciar el paper
Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema,
de les tecnologies
estaran al seu servei i al dels professionals.
de la informació i la
comunicació (TIC)
• Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris.
• Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS).
Potenciar la recerca
Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un
biomèdica a Catalunya
dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt
endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge
en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com:
• La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any
2004.
• El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca
biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca
biomèdica pública i privada.
Crear l’Agència
L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir
Sociosanitària per a la
l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les
Dependència
persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb
un treball conjunt de tots els professionals.
• Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005.
3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou
model sanitari
Organització
D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema
sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització
de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la
seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori.
Potenciar els principis
Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat,
i el paper dels
l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat,
protagonistes del
la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la
sistema sanitari
substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera.
El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
73
• Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix
temps, com a consumidor i usuari.
• Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest
sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments.
• Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut
i previngui la malaltia.
Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal:
• Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que
comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa
(resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema
sanitari català).
• Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals.
• Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves
professions sanitàries, etc.).
Finalment, l‘administració local, ha de:
• Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació.
Finançament
D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no
permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important
per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels
ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari:
Millorar el finançament
• Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter-
de la sanitat i equiparar
territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest
el percentatge
finançament.
respecte al PIB del
• Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera,
finançament sanitari
els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar
al d’altres regions o
ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta
països de renda per
racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la
càpita i característiques
qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització
similars a les nostres
i el finançament de la despesa sanitària).
(en el període de 8
• Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica,
anys)
distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
74
3.4 Política cultural
3.4.1 Garantir l’accés a la cultura
Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els
correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura.
Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no
només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris
per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal
garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat.
Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el
Govern durà a terme les següents actuacions.
Incrementar els
recursos per a la
Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot,
dels seus reptes de futur cal:
cultura
• Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de
Catalunya
• Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni
cultural i al foment de la creativitat contemporània
• aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar
altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat
als projectes culturals.
Elaborar un Pla
Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di-
d’Infraestructures
versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del
culturals territorials
conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc
bàsiques
del Pla seran les següents:
o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de
bibliobusos a tot el territori.
• Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori
• Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i
els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves
tecnologies
• Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
75
• Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art)
• Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes
públiques d’equipaments culturals
• Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica
Crear una agència de
difusió artística
Impulsar la cultura
d’arrel tradicional
produïda a Catalunya
Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori.
• Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit
d’actuació i els sectors a què va dirigit.
• Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la
cultura com una forma de cohesió i integració social
• Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més
de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular
existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i
mobilització ciutadana.
• Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb
altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus.
Impulsar línies
d’actuació dirigides
a recuperar la
memòria històrica
• Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que
mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles.
• Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional.
i la preservació del
• Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant
patrimoni
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències
en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió.
• Negociar el retorn dels arxius de Salamanca
• Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya,
amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents.
Reforçar el binomi
Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa
educació - cultura
de la cultura.
• Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament
obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional
• Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI
per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb
necessitats especials.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
76
Potenciar la pràctica
esportiva i establir les
bases d‘un nou model
de gestió
• Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport
català.
• Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional
• Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i
equipaments esportius a
Catalunya.
3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la
innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers
humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les
generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És
per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació
cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels
poders polítics i econòmics.
Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació
cultural són les següents:
Impulsar els
• Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per-
equipaments culturals
metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu
d’abast nacional
de la Música i del Conservatori
• Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de
circuits i una xarxa territorial
• Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els
recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a
nivell nacional
Crear l’Institut per a
L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als
la Creació Artística
processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i
i el Pensament
artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació
Contemporani
• Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics
• Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi
crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat
• Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les
pràctiques culturals emergents.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
77
Promoure i consolidar
el sistema productiu
Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització.
cultural català
• Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual
• Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central
en la promoció i comercialització del cinema català
• Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3,
COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català
• Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona
Plató
• Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual
• Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició
en català
• Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb
un suport ferm dels mitjans audivisuals públics
Potenciar la vocació
L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als
internacional de la
Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma
cultura catalana
activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional
• Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la
nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees
d’expressió artística i pensament contemporani
o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català
de les Indústries Culturals
• Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus
• Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical
català
• Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a
través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves
produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres
artístics d’àmbit internacional
Millorar els models de
• Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les
participació dels
persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les
sectors culturals.
polítiques públiques que els afecten.
Incentivar l’anàlisi i la
- Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005
recerca en l’àmbit de
- A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati-
les polítiques culturals.
ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors
El Consell de les Arts i
• Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser-
la Cultura
vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de
les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres
països europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
78
3.5 Política lingüística
3.5.1 Fomentar l’ús social del català
La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent
i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que
es formularà a través d’un pla estratègic específic.
El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau
de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un
50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i
reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que
l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals.
Mesures per fomentar
l’ús del català
El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies:
• Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
• Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el
parlin.
• Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en
l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge.
• Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en
els establiments de comerç i restauració.
• Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans.
Mesures per reforçar el
Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant
coneixement del català
per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest
sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts.
• Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla
d’acollida lingüística de la immigració.
• Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis
sectors de la societat.
• Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de
productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català.
• Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis.
• Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
79
• Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques.
• Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei
de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia.
3.6 Seguretat pública
3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no
merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les
polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta
coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de
la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei.
Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les
següents línies d’actuació.
Avançar en el model
La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació
de comandament únic
de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments.
dels cossos i forces de
• Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera
seguretat actuants a
d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos
Catalunya
policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.
• Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats
locals.
Mesures per coordinar
Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat.
les diferents polítiques
Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són:
de seguretat
• Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa
interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat.
• Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública.
• Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos
d’Esquadra:
- Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació
de facultatius de suport.
- Establir un pla de carrera professional.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
80
- Revisar el procés de selecció i formació.
• Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya
i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.
• Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals
(CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la
seguretat, espai de convivència o diversitat cultural.
• Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar
polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació
transversals en els que participi la policia de la Generalitat.
• Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència.
• Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya.
Garantir la presència
dels agents del Cos de
Mossos d’Esquadra a
tot el territori català
• Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori
català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent:
- 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia
- 2005: Desplegament a Barcelona
- 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de
Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat.
- 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà,
Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès.
• Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb
l’enviament de 100 nous policies.
• Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà
la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria
antiterrorista.
3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme
Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció.
Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat
basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal
de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos
elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació.
Potenciar la proximitat
El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs
als ciutadans en les
i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans
polítiques de seguretat
envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
81
protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de
prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus
drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions
concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són:
• Crear els Consells Regionals de Seguretat.
• Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com
a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació
de les actuacions dels cossos al territori.
• Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat.
• Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats
locals.
• Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal
d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania.
• Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència.
Potenciar la planificació
A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac-
en matèria de
tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació
prevenció
esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions
concretes en matèria de planificació són les següents:
• Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà
les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de
riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i
totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme.
• Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició
d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
• Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50%
les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000.
• Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les
competències de traspàs Estat – Generalitat.
• Projecció europea del Servei Català de Trànsit.
• Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la
violència exercida contra les dones.
• Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
83
Situació
La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast
de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de
les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense
diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix
al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema.
Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més
infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més
exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir
una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu
desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació,
en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la
preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris
dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els
fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és
més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que
ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici
de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de
revertir aquesta tendència.
El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de
Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un
necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però,
s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els
espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa
de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència.
Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els
darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint,
per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític,
com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat.
Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta
i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que
la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
84
paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central.
Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més
pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política
territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit,
ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé
abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes
de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que
és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus
habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el
discurs per impregnar la política territorial.
Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa
anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense
finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que
manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de
peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar
substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de
primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment,
l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat
de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos
sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un
dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una
de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal
funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de
l’Estat a Catalunya.
Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de
transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a
preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència
d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es
fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre
país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
85
un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre
la demanda d’energia.
Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió
Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai
un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l.
Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que
esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció
pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments
més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni
finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva.
Horitzó
La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament
no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els
territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el
tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals:
la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer
sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una
atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat.
Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i
aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que
es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions
de serveis públics.
Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha
estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per
augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures
del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu
paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves
competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment
dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
86
• Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell
òptim de competitivitat de l’economia catalana.
• Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers
anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la
construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic.
• Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord
amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats.
• Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i
gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes
sobre el territori, com també el consum energètic.
• Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar
la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries.
El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona,
la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes
de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest
camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat.
És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada,
però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i,
sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya,
ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius.
Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer
d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió
i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la
protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural.
L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal
assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de
parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més
malmesos.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
87
4.1 Energia
4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia
En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la
població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat
l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la
transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies
d’actuació operativa en aquest camp.
Introduir nous agents
Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que
públics i privats al
provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà
sector
l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els
que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació
fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició
de nous operadors energètics amb seu a Catalunya.
Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les
funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació
de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir
també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme
als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la
modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la
figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva
europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir.
Determinar els
Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter-
escenaris previsionals
mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan
de la demanda, en el
aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat
marc d’un nou Pla de
els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015.
l’Energia
Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia,
que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions
mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures
de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
88
4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables
Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que
fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida.
En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament
de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya
ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el
territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria.
Introducció de noves
En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit
fonts de generació
de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció
d’energia
d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com
a mínim, les següents línies de treball:
• Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i
fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic.
L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons
territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics.
• La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un
país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també
es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que
obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents.
• El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar
un rol econòmic important en el territori.
• La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit,
es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del
biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients.
Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic
per a ser dutes a terme.
4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició
capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de
la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment
desitjables.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
89
L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La
reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant
per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del
Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les
actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions
per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard.
Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla
d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic,
primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació
de l’energia.
Elaboració d’un
Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el
programa d’establiment
grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que
de centrals tèrmiques
les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar
de cicle combinat
el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb
els operadors energètics del mercat.
Prioritzar la recerca i la
Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la
innovació en matèria
recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer
de tecnologies d’estalvi
grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea,
d’energia
tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació
dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes,
el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs.
De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial
de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit
industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en
aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta
prioritat.
En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps.
Llei d’eficiència
Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs,
energètica en
la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda-
edificis i d’edificació
gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques
bioclimàtica
afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat
a les necessitats reals de les llars.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
90
4.2 Política i ordenació territorial
4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de
reordenació del territori sostenible i equilibrada
En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a
l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït
un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els
preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què
aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la
tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a
tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició
sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades.
Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les
figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament
el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia
que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions
que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la
següent manera:
Finalitzar la planificació
La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat
territorial bàsica i
pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això
sectorial de Catalunya.
exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han
Fer realitat les àrees
de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos
metropolitanes
del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que
aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans
perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al
contingut dels Plans.
També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels
territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva
complementarietat amb els plans territorials.
Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances
històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
91
el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de
Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes,
subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme
que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge
assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.
Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la
funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es
farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents,
cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la
realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el
desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada
ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més
serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar
per Catalunya, i viceversa.
Determinar les àrees de
Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la
protecció especial en el
pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees
territori i els termes del
de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in-
seu desenvolupament
terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a
conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota
figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls
ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic,
potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del
Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga
problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió
activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions
locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit
fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així
mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics
d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees
de muntanya.
Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni
col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern
aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions
catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials,
ambientals i econòmics dels nostres paisatges.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
92
Superar la crisi dels
Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar
models de vida rurals i
les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon-
la seva desaparició del
seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall
territori
utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat,
sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament
d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
93
4.3 Habitatge
4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes
les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un
dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a
uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos
provinents dels salaris.
Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden
emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal
i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social:
gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots
aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més
difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles.
L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents:
Impulsar una oferta
L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu:
adequada d‘habitatge
a les necessitats
existents
• Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les
quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer.
• Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en
risc d’exclusió.
• Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges.
Establir mesures per
La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat
millorar els programes
de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en
d‘actuació urbanística
règim de compra o lloguer.
destinats a habitatges,
rehabilitació,
preservació i millora
urbana
• Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant
la reserva de sòl per a l’habitatge protegit.
• Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial.
• Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació.
• Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al
protegit i inferior al lliure.
• Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
94
• Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges.
• Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil.
Creació d‘instruments
Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial
de gestió per millorar la
i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa
situació de l‘habitatge a
catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i
Catalunya
ONGs. Així, es preveu:
• Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge.
• Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge.
• Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
• Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge.
Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del
Pla Territorial de l‘Habitatge.
4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda,
sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya.
Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels
barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir
els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es
poden emmarcar en dos programes d‘actuacions:
Fomentar la
Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha-
rehabilitació
bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari:
d‘habitatges
• Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges.
• Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les
persones de mobilitat reduïda).
• Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
95
Impulsar la rehabilitació
El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees
de barris
urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes
de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris,
Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament
de Catalunya.
La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no
contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments.
la vida comercial i social
El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb
una inversió total de 600 M €.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
96
4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible
4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució
del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la
participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país.
L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre
les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de
riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels
recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament
de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar
la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern.
L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament.
Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i
econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la
sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de
les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió
estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són:
Impuls decidit a
l‘elaboració de
Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica
ambiental que permeti:
l‘Agenda 21 de
Catalunya
• Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials.
• Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot
establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat.
• Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
(CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible.
• Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius.
• Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen
instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic).
El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui
aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el
contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
97
Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per
tant:
• Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per
això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per
facilitar la implantació de les agendes 21 locals.
• Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del
Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial
i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum
final d’energia de la Unió Europea.
Fomentar la
Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el
conscienciació,
conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les
col·laboració i
diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració
participació en
i participació.
els aspectes medi
ambientals
• Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques
en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats:
econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil.
• Creació del Fòrum del Medi Natural.
• Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi
Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que
tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives
mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i
EMAS (Eco-Management and Audit Scheme).
• Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme
independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria
ambiental.
• La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això:
· Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració
dels sectors productius.
· Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya.
· Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya
(amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país).
· Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya.
• Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per
incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
98
a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A
través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés
de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor
cívic i ètic.
· Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal
facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum.
· Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats.
· Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de
Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament
de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals.
Establir plans de
Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi-
gestió i protecció dels
versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la
espais naturals i de la
conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat
biodiversitat
dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya.
Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara
l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o
l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics.
Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió
del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit
forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels
sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció
territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials.
En l’àmbit legislatiu, treballarem per:
• Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà:
· Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit.
· Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció
de la biodiversitat i del paisatge.
• Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà
la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi
terrestre del litoral català.
• En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
99
sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al
màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors
interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i
de la biodiversitat.
• De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat
piscícola continental.
• Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides.
• A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi
posat de manifest:
· La recentment promulgada Llei de protecció dels animals.
· La Llei forestal.
· La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
· La Llei del cos d’Agents Rurals.
• En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva
aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de
regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens
i la complicitat dels sectors afectats.
• Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya.
4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb
l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar
els impactes ambientals de les diferents activitats humanes.
Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus
de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents,
la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són:
Llei d‘avaluació
És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació
ambiental de plans i
de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important
programes
evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En
aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària
d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
100
Disposar d‘instruments
suficients per fer
Entre les actuacions més rellevants cal esmentar:
• Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals.
efectives les tasques
• A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De-
d‘inspecció i control en
partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals),
el medi natural
a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental
i de col·laboració.
• Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la
prevenció i extinció dels incendis forestals.
• Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis.
Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant
un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament
de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn.
4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua
L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc
comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”.
La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les
masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de
manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de
les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric.
La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la
recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics
en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en
el de la qualitat (sanejament).
El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques
i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri
dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva
disponibilitat és limitada.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
101
El Pla Nacional de
Gestió de l‘Aigua
El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de
districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà:
• el Programa d’estalvi d’aigua.
• el Pla d’abastament.
• el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya.
• el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica.
• el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers.
• el Pla de substitució del reg agrícola tradicional.
• el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya.
Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis.
La revisió del Pla de
La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures
Sanejament
necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català
integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb
l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les
línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels
abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació
específica de recursos hídrics.
Redefinir els cabals
Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals
ecològics de les
ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals
conques fluvials
de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de
què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes
fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix
la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures
necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment.
A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels
recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de
les aigües.
La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament
del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el
Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència
Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
102
4.5 Política de prevenció de la contaminació
4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús,
bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida
útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos
i minimitzi els residus.
El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització,
recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació
d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma
integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització
i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant.
La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat
d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre
el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir
la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i
poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants
d‘aquest nou model de gestió són:
Programa de gestió de
El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha
residus municipals
marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats
especialment a la prevenció i a la valorització.
Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment
de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats.
Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC,
cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic
de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i
les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats.
S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus.
Programes sectorials
En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate-
de residus
goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
103
mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial
d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents:
• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del
programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials
i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels
residus.
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu
estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge
i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on
es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una
gestió ambientalment sostenible.
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per
racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus.
Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió
a Catalunya.
La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes
de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus
equiparables originats en la indústria.
La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la
transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos.
Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest
Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència
d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de
Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i
mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen.
4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos
tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
104
en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són:
Estratègia Catalana de
Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat
lluita contra el Canvi
ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro-
Climàtic
pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi
Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els
camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu
d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana.
Programes de gestió
Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa
i suport per reduir
a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el
l‘impacte ambiental
control.
• Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les
millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de
vulnerabilitat i capacitat del territori.
• Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en
continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb
un potencial contaminant més gran.
En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de
l‘impacte ambiental.
• Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral.
• Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles.
• Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses.
• Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental.
• Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica.
• Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA).
Creació de l‘Agència
L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació
Catalana de l‘Aire
d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb
el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció
de la contaminació atmosfèrica.
Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents:
• Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
105
• Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques.
• Crear la base de dades meteorològica de Catalunya.
• Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació.
• Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per
educar i sensibilitzar ambientalment la població.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
106
4.6 Infraestructures
4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport
públic ferroviari
Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de
carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies.
A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a
mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya
i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i
territoris de Catalunya.
Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha
de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada,
més seguretat i beneficis ambientals.
La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis :
Millorar la xarxa
Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de
ferroviària de rodalies i
FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a
regionals
Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals
actuacions que es realitzaran són:
• Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries.
• Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta
Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà
• Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell
i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia.
• Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en
servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant
Cugat i la UAB.
• Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla.
Establir la xarxa
Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro-
ferroviària d‘alta
viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà
velocitat
possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa
ferroviària europea.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
107
Les actuacions corresponents són:
• Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen.
• Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera.
• Potenciar el corredor mediterrani.
Potenciar la xarxa
Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per
ferroviària de
la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable
mercaderies
d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari
de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són:
• Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea
Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona.
• Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar
mercaderies cap a Europa.
• Obertura als trens de mercaderies del Puymorens.
• Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària.
• Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa.
Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de
Catalunya.
4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya
La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació
dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària.
Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb
altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però
la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys
troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i
ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor
accessibilitat en tot el territori.
Les actuacions definides són bàsicament dues:
Actualitzar la xarxa
La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona
bàsica
mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des
dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
108
europea, tot reforçant el corredor mediterrani.
• Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de
peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions
pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de
supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport
• Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega,
Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7.
• Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix
Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll.
• Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut.
• Autovia Lleida-Osca.
• Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340.
Millorar les
La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament
comunicacions viàries
econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i
locals i comarcals
ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es
poden destacar algunes actuacions concretes:
• Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca
• Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort
• Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona.
• Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El
Vendrell
• Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general.
Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic,
la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema.
El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal
prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària,
objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams
en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment
de les carreteres i de millora de la senyalització.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
109
4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport
públic de persones
Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la
dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països
desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del
territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada
vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb
el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar.
A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels
fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir
una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir
la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic.
El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent
dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la
connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les
persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius
Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al
planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest
model.
Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport
públic passen per:
Fomentar una nova
• Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre
cultura de la mobilitat
planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i
aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial
sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a
la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de
Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona.
• S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers
• Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat
i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de
diàleg i debat amb la societat.
• Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús
de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
110
ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions
intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment,
s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona.
Garantir un transport
El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar
públic adaptat a les
l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de
persones amb mobilitat
garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats
reduïda
per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de
millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport
públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials
a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment
de descomptes per als joves.
Facilitar l’accés
Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra
dels treballadors als
accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes
polígons
de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per
als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions
des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons
i es crearà la figura del gestor de la mobilitat.
4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres
de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental.
L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de
Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis
ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà
prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de
mercaderies amb destí a Europa.
En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions:
• Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels
ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
111
posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz
• Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic.
• Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França,
Itàlia, i el Magreb.
• Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front
Portuari Català
Revisió del Pla de Ports
Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la
inclusió de 3 capítols:
• Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i
mediambientals
• Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors
• Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports
quan aquests no siguin possibles.
També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant
Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós.
4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons
de promoció de noves rutes aèries.
La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports
catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha
llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament
sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les
inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al
que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria
aeroportuària són:
Assumir la gestió dels
Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central
aeroports catalans
de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase,
la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la
gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports.
Creació del fons de
El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob-
promoció de noves
jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona
rutes aèries
– Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
112
una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la
creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents:
• La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire
• La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de
consorcis que n’assumiran la seva gestió.
Desplegament del
El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als
Pla d’Aeroports de
quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el
Catalunya
seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per
tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan
s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del
Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques:
• Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat
de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà
en la seva gestió.
• Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega
aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes,
com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la
setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van
associades a una gestió eficient de les mercaderies.
• Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar
els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària
entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti
els beneficis d’una planificació conjunta.
4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de
competitivitat
L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis
específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes
al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo
similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n
beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden
créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que
les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
113
Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana
de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques
han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels
plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i
del seu finançament.
És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que
s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves
jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport,
viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han
de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i,
a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques
competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada
al sud d’Europa.
Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona
litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només
son carretera – carretera). Així doncs:
• Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera
/ vaixell / ferrocarril).
• Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports
de Tarragona i Barcelona.
• S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant
els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de
Girona, Catalunya central, Terres de Ponent.
• Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments
amb mercaderies perilloses.
En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos
completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les
àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de
l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció),
l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla de Govern 2004-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Planificació
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf
8449699d075ad17bea389548a55818f7
PDF Text
Text
qr
«{Periódico
• 9
1 0 OCT.
Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996
aArmcuDDELOiA
•3& Tomemos decisiones de futuro
El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear
una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten
larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en
ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes
A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos
No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras
ambeonee con oroouasias movaaaoeras
Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die:
anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e «
poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r
evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de
la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano
2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx>
para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y
dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace
«ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar.
Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon
eamaoo oenuaw
atiesa Si 1992 tue e> oraantto
para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne
en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare
conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca-
11* Baratara hay un proyecto de Muro que
no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea
en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v
a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a >
latogejtca.
LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos
-al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o
ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio
de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara
atoa coreMoo da aanakmnadòn.
Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia
lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de
áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua
o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen
nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane
como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa.
Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con
oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna
xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe
neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan
son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un
aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos
aaulbtopt nos d o afeados.
Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé
laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv
areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a -
E
amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele
e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona»
el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa
otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat
aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe.
Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto
aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n -
Y oue nade se teva a engaf». No se trate de
avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona
ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92.
paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv
aar en un nuevo impulso.
Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de
ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores
tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas
da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe
a rondas no aman oroarttajmo
En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá-
aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r
adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e
troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de
mentalidad y da ovranarjn da asta cudad.
B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo
dal 92 perdura en la memoria da os audederos.
¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass
de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado
miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de
ltnon*ajafln oknptca?
Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear
una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa
Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa
genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tomemos decisiones de futuro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-10-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Infraestructures
Model social
Economia
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2777/20000518_EixosCatalunyaCentral_PM.pdf
2b172c782bc21f92d5210d32d63a3c37
PDF Text
Text
ELS EIXOS TERRITORIALS I ESTRATÈGICS PER A LA
VERTEBRACIÓ DE LA CATALUNYA CENTRAL
De Pasqual Maragall. Intervenció a la reunió oberta del
grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi a
Igualada el 18 de maig del 2000
0. Introducció
Bon dia,
Voldria parlar-vos de com veig la situació actual
i les
perspectives de futur del territori que hem anomenat la
Catalunya Central.
Un territori cabdal a l'articulació de Catalunya, amb
grans potencialitats, però que ha hagut d'afrontar en els
darrers anys un procés rapidíssim de transformació. I ho ha
hagut de fer amb poques ajudes.
Com a conseqüència d'aquest procés la Catalunya
Central pateix una sèrie de mancances. I per fer-hi front li
calen,
al
meu
entendre,
una
sèrie
de
projectes
�vertebradors, una sèrie d'eixos territorials i estratègics, que
orientin el seu desenvolupament.
Més que plantejar-los receptes acabades, però
m'agradaria que en féssiu algunes preguntes. Preguntes
que, -en molts casos- tenen per a mi una resposta unívoca.
Però que penso s'han de respondre en primer lloc des del
territori concernit.
1 . La situació actual: un segle de canvis vertiginosos
Fa cinquanta anys les comarques del Llobregat i el Ter
eren un dels principals eixos econòmics de Catalunya:els
rius Ter i Llobregat eren un rosari de colònies tèxtils, l'Anoia
concentrava
la
indústria
paperera
i
l'adoberia,
a
les
capçaleres de les valls hi havia una notable explotació
forestal, al Berguedà i al Bages les explotacions mineres de
lignits i potasses.
Avui de tot això no en queda gairebé res des del punt
de
vista
econòmic:
aprofitaments
bona
part
les
colònies
industrials,
els
miners, les explotacions forestals són en
vestigis
del
passat
o
activitats
amb
una
�importancia
econòmica
força
reduïda:
el
Llobregat-
Cardener-Anoia, d'un costat i el Ter-Congost de l'altre, han
perdut pes respecte els principals eixos vertebradors de
l'economia catalana.
Ben cert que han sorgit noves activitats: un nou tipus
d'indústria més petita i flexible, nous serveis, el turisme...
però en conjunt la Catalunya Central perd pes relatiu sobre
el total català : si la mitjana de creixement del PIB català
entre 1992 i 1998 va ser del 100, a la Catalunya Central
només va ser de 90 (davant del 110 de Girona, un 102 de
l'àrea metropolitana de Barcelona i fins i tot un 99 de
Ponent i un 94 al Pirineu). En l'actualitat, amb un 17'6% del
territori, les comarques centrals contenen només un 6'8%
de la població i aporten un 4 ' 6 % del PIB.
Davant
d'aquesta
situació,
els agents économes i
socials, d'una banda, i les institucions locals de l'altra, han
fet un important esforç d'adaptació, que ha donat resultats
molt positius. Així tots estarem d'acord que les nostres
viles, pobles i ciutats-que Igualada, Capellades, Caprons,
Manresa o Berga- són avui espais més agradables, més ben
servits i de bon viure que no pas vint o vint-i-cinc anys.
�Però
per
redreçar
la
situació,
per
aprofitar
les
oportunitats i fer front als reptes de l'hora calen projectes i
iniciatives de gran abast, projectes que el govern de la
Generalitat (presoner de les rèmores del passat, de visions
estretament
sectorials,
de
la
desconfiança
envers
els
governs locals, dels interessos i pressions dels privats) ha
estat incapaç d'articular. És doncs, des del territori, des de
la Catalunya Central mateix, que cal aixecar alternatives. I
és respecte això que voldria fer-vos que voldria que ens
féssim algunes preguntes.
2. Hi ha un espai per a una nova agricultura, hi ha
nous horitzons possibles per al bosc?
Vegem en primer lloc la situació del sector agrícola. Un
sector amb una llarga tradició però que en
ravessa
grans
discriminació
dificultats.
del
nombre
Dificultats
d'actius
que
agraris,
l'actualitat
compotren
del
la
nombre
d'explotacions i de superfícies conreades. Em d'acceptar
que l'agricultura
i l'explotació forestal d'aquestes terres,
captiva dels costos creixents, de les quotes comunitàries,
�dels incendis....no puguin fer altres coses que debatre's la
precarietat?
No hi ha un espai important per a l'especialització de
productes amb denominació d'origen protegit?
No s'hauria d'incloure sota aquestes denominacíons-tal
com ja s'ha fet amb la "vedella del Berguedà"-bona part de
la producció ramadera? No caldria recuperar l'orgull de la
producció porcina, més enllà del problema dels purins (que
cal resoldre)?
No s'haurien d'incentivar les varietats autòctones
-
"pèsol negre de la muntanya" "tomàquet de Montserrat"
per posar dos exemples-escasses i d'alt valor comercial?
No es podria vincular aquest oferta de productes de
qualitat amb l'oferta gastronòmica i hotelera que ja existeix
però que, sense dubte té encara molt camí per recórrer?
No
caldria
establir
els
mecanismes
adequats
per
remunerar els pagesos i propietaris forestals no només en
funció del producte que ofereiexen sinó també en relació als
beneficis ambientals i paisatgístics que de les activitats que
se'n deriven?
�3. Cap una constel·lació de districtes industrials?
Els rius, l'electricitat, el ferrocarril i les carreteres foren
els principals eixos vertebradors de la Catalunya Central a
partir del període de la industrialització. No són la xarxa de
gas natural i la xarxa de cable de banda ample els nous
eixos del futur?
No s'hauria d'exigir doncs la seva extensió sobre el
conjunt del territori de la Catalunya Central per tal que
aquesta àrea pugui competir en peu d'igualtat amb els
àmbits més desenvolupats i dotats del territori català?
El cicle industrial basat a les grans unitats industrialscom les colònies de riu o les grans fàbriques urbanessembla definitivament exhaurit, almenys en països com el
nostre. L'alternativa és l'especialització flexible, en que en
un mateix àmbit territorial, un conjunt d'empreses petites i
mitjanes, són capaces de realitzar més eficientment el
procés que
abans tenia lloc en una sola unitat integrada.
Sembla que aquests cojunts d'empreses tenen més facilitat
de formar-se en àrees de tradició industrial que en cap altre
lloc.
�No
són
les
comarques
de
la
Catalunya
Central
candidates òbvies per a un desenvolupament de "districtes
industrials" d'aquest tipus? (el gènere de punt a Igualada,
la cintería de Manresa...)?
No hauria doncs d'orientar-se la política industrial dels
actors
púlbics
a fomentar
dinàmiques
d'especialització
flexible d'aquest tipus ("districtes industrials marshallians"
si ho volem dir de manera pedant)?
A Itàlia, entre el Nord desenvolupat i el Maggogiano
endarrerit,
aquestes
dinàmiques
han
donat
lloc
a
la
conformació d'allò que s'ha anomenat la "Terga Itàlia". Hi
ha lloc per una "Terga Catalogna" entre l'àmbit metropolità
i les àrees turístiques agropecuàries del Pirineu i de Ponent?
Estaria
la Catalunya
d'aquesta mena?
Central
interessada
en
un
opció
�4. Cap a una economia de base terciària?
A la Catalunya Central, la problemàtica dels serveis té
tres
origens
principals:
l'escassetat
de
serveis
a
la
producció i les empreses, la manca d'especialització del
comerç i la reduïda capacitat de l'oferta turística.
Pel que fa als serveis a les empreses, els nous mitjans
de telecomunicació obren clarament noves oportunitats: no
hauria doncs de ser la seva extensió una prioritat absoluta
també per aquestes terres? No s'aconseguiria
a traves
d'aquestes tecnologies atemperar la concentració terciària
en
uns
pocs
llocs
-Vic,Manresa,
Igualada,
Berga,...
i
escampar serveis sobre el territori, tot creant-hi, a més
llocs de treball?
Pel que fa al comerç, i, en particular, al comerç urbà.
No
és
clar
que
la
seva
via
de
futur
es
troba
en
l'especialització, i perquè no dir-ho, en la flexibilització
horària que li permeti donar resposta a la durada del cap de
setmana?
Finalment, el turisme ha esdevingut un nou factor de
desenvolupament econòmic. Tanmateix, no caldria apuntar
�a la franja més alta de la demanda (és a dir, el turisme
cultural i el turisme de la natura)? En aquest sentit, pot ser
el patrimoni monumental i industrial de la comarca (Sant
Quirze de Pedret a la catedral de Vic de la Santa Creu i a
les colònies de riu) un element d'atracció de primer ordre?
5. Els espais d'interès natural, hipoteca o estímul per
al desenvolupament?
La
Catalunya
Central
compta
amb
un
excel·lent
conjunt d'espais d'interès natural: des dels parcs naturals
del prelitoral (el Montseny, Sant Llorenç de Munt-Serra de
l'Obac i Montserrat) fins al Catllaràs, el Cadí i la Serra del
Port del Comte.
Aquest fet pot ser vist com una limitació al creixement
econòmic o un estímul per al desenvolupament. Al meu
entendre és clarament el segon: la disponibilitat d'aquests
espais és, un atractiu essencial per al desenvolupament de
les activitats turístiques, per a l'atracció de nous serveis i
per al benestar dels ciutadans.
Des d'aquest punt de vista, no resultaria peremptori
intregrar-los en una xarxa de plantejament i gestió similar
�a l'Anella Verda que ja s'ha creat a l'àmbit
metropolità
barceloní?
No caldria dotar aquells d'aquests espais que encara
no disposem de figures de protecció
que n'evitessin la
degradació i la depreciació?
No són els eixos fluvials (i els parcs que, seguint-los,
s'hi puguin establir9 el complement òptim d'aquesta xarxa
d'espais?
6. L'educació
i la cultura, palanca principal per a
l'avanç econòmic?
Hem
afirmat
moltes
vegades
que
les
activitats
formatives són requisit essencial per al desenvolupament
econòmic. Això és particularment cert en el cas de la
Catalunya Central on, com hem vist, el desenvolupament
s'ha de basar sobretot en la qualitat i l'especialització de les
activitats productives i dels serveis.
Cal dir que des del restabliment de la democràcia
ençà, s'han conegut en aquest camp importants avenços
(no caldria sinó!) especialment en els àmbits de l'eduació
secundària i primària. Ara bé aquest avenç ha estat potser,
�menys efectiu, precisament un camp tan estratègic com és
el de la formació professional.
No caldria revisar en profunditat el camp
d'aquest
tipus de formació?
No s'hauria de fer un esforç superior per adaptar-las
als interessos-presents i futurs- a les empreses?
No
s'hauria
d'implicar
profundament
també
les
autoritats locals de la Catalunya Central en la planificació i
gestió de la formació
professional
per tal
d'adaptar-la
plenament a la vocació i les possibilitats de cada municipi,
de cada territori?
Un
altre
sector
clau
són
els
ensenyaments
universitaris. Per raó de la manera com s'ha produït el
desplegament del mapa universitari català a la Catalunya
Central
ha
resultat
relativament
malparada
en
aquest
àmbit. La gran excepció, és clar, la trobem a Vic.
No es podria dissenyar un conjunt d'activitats que,
sense culminar
centres
necessàriament
universitaris,
en
estenguessin
la creació
la
d'aquest tipus d'estudis sobre el territori?
seva
de
nous
presència
�No seria bo utilitzar aquestes activitats com excuses o
mitjà per reutilitzar o rehabilitar els Centres històrics de
Solsona, de Berga o de Manresa, tot seguint
l'exemple
d'allò que, de manera tan exitosa, s'ha fet a Girona?
7.
Les
infrestructures:
terra
de
pas
o
ens
d'articulació?
La Catalunya Centra! ha estat tractada massa sovint,
des del punt de vista de les comunicacions, més com una
terra de pas que com un espai articulador. Això és prou
visible en el desenvolupament
comarques
de
la Catalunya
de la xarxa
Central
viària:
o bé han
les
quedat
marginades de les grans autopistes del litoral i prelitoral o
bé s'han
principal
vist travessades
objectiu
per vies que tenen
la comunicació
entre
el
com a
Pirineu
(les
carreteres N-152 i la 1411).
En canvi les necessitats de comunicació interna i el
paper articulador que la Catalunya Central hauria pogut
jugar respecte el conjunt català s'han vist massa sovint
menystinguts.
�Només en els darrers temps l'Eix Transversal ha vingut
a pal·liar, en part, aquesta situació. Però mancat de la
necessària ambició i visió de futur, l'actuació
ha estat
clarament insuficient. Ernest Lluch ho va expressar amb
tota claredat en el seu dia: "l'Eix si és un èxit, serà un
fracàs
i si és un fracàs
serà
un èxit".
És a dir,
si
aconsegueix atreure el trànsit de pas a llarga distància es
colapsarà i si no ho fa acomplirà correctament la funció de
comunicació intercomarcal. Doncs bé, ha estat un èxit, i en
conseqüència,
un fracàs:
es troba
força
aprop
de
la
congestió en molts moments.
Davant d'aquesta situació, el desdoblament dels eixos
N-S-la 1 4 1 1 , la 152-resulta evident. No caldria però enfortir
particularment els eixos E-W? No s'hauria d'anar preveient
el
desdoblament
de
l'Eix
Transversal
per
un
futur
immediat? No hauria de ser el desenvolupament de l'Eix
Diagonal
(Manresa-Igualada-Vilafranca-Vilanova)
una
prioritat essencial?
I al costat d'això no caldria fer passar la xarxa de
transport
públic
subsidiarietat
en
des
que
de
es
la
situació
troba
cap
de
a
completa
un
major
�protagonisme? I això, voldria dir reestructurar i enfortir les
línies d'autobús i rehabilitar les ferroviàries (Granollers-VicRipoll, Manresa-Cervera, Barcelona-Igualada)?
8. El planejament i el govern: quins projectes i quina
administració per al futur?
Acabem
Deia al començar que la Catalunya Centra! es troba en
una situació que presenta oportunitats i problemes. Per
aprofitar els primers fer front als segons, cal un disseny i
un designi. És a dir: un conjunt de projectes de futur
col·lectivament
assumits
i
la
forma
d'organització
administrativa capaç de vehicular-los.
Pel que fa al projectes de futur:
No resulta urgent l'elaboració d'un pla territorial per al
conjunt de la Catalunya Central, tal com preveuen les lleis
aprovades pel Parlament de Catalunya?
No
hauria
destinades
a
de
contenir
enfortir
la
aquest
xarxa
pla
urbana,
les
a
mesures
dotar
les
infraestructures, a protegir els espais d'interès natural? No
caldria orientar o complementar aquest pla territorial amb
�un Pla estratègic (elaborat simultàniament) similar al que ja
s'ha aprovat al Pirineu?
I per dur a terme aquests projectes:
No és necessari dotar els municipis de més poder i
recursos? No és evident que els serveis han de gestionar-se
tan a prop com sigui possible dels ciutadans?
No cal dotar als municipis dels òrgans de cooperació
adequats?
No resulta clar que cal descentralitzar
i reordenar
l'administració territorial de la Generalitat?
Per aconseguir aquests objectius crec que s'ha de
reorganitzar l'administració- a la Catalunya Central i en el
conjunt del país-sobre una base regional. Un base que doni
a
les
terres
de
la
Catalunya
Central
la
possibilitat
d'autorganitzar-se, de pensar en el futur, de fer-se sentir.
I crec també que cal un gran impuls de transformació
política i social, que - a la Catalunya Central i en el conjunt
del país-trenqui els lligams que ens fan difícil avançar. Per
aconseguir-ho compto amb vosaltres.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els eixos territorials i estratègics per a la vertebració de la Catalunya Central
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-05-18
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Territoris
Planificació
Model social
Acció política
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Description
An account of the resource
15 p. Intervenció de Pasqual Maragall a la reunió oberta del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi a Igualada.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Igualada
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2765/19971028_ModelBarcelona_Eina_PM.pdf
f9b52fedf3987af999f6576ffb1093bb
PDF Text
Text
MODEL BARCELONA"
Conferència a l'escola de disseny EINA.
28 d'octubre de 1997
Estimat Ràfols, Antònia Miserachs; estimats amics. Em trobo molt a casa meva, però
tractaré de fer l'esforç de fer un discurs mitjanament acadèmic que és del que es
tracta, puix que això és el començament d'un curs. Després hi haurà una mica de
diàleg -perquè així també m'ho han demanat- i per tant, no faré més referències, en
aquest moment precís en que som, en tot cas en el diàleg, i m'atindré al tema que se
m'ha demanat, el model de Barcelona, si és que realment existeix un model.
Doncs bé, probablement sí. Tot ens fa pensar que algunes de les coses que estan
passant en altres ciutats europees en aquest moment -i potser inclus a ciutats d'una
mica més enllà, té a veure amb algunes de les coses que en aquesta ciutat han
passat en els darrers anys. En la mesura en què així sigui podem parlar
efectivament d'una activitat modèlica, o d'una transformació modèlica, no en el sentit
moral sinó en el sentit tècnic. Una experiència d'una ciutat que s'ha convertit, en
certa manera, en un referent.
Londres en aquests moments s'està llençant com la ciutat del segon mil·leni i en vol
fer una gran celebració i em penso que té tots els números per aconseguir-ho.
També Roma, en la mesura en què ha estat candidata per l'organització dels Jocs
Olímpics i ho és amb èxit per la celebració que ningú no li pot discutir del Jubileu de
l'any 2000. Però també Bilbao, perquè ha fet de la inauguració del seu gran Museu
Guggenheim de Frank O. Ghery un element de reconstrucció de la identitat urbana.
Ningú no dubta que el Bilbao posterior a aquest museu serà un Bilbao diferent. En
primer lloc, perquè serà una ciutat coneguda, de la qual es parlarà, i no pas per
noticies dolentes, sinó per noticies de caràcter cívic, de caràcter cultural, de caràcter
positiu i projectiu. D'altra banda, perquè la forma impressionant d'aquest nou museu
és ben segur que es convertirà d'alguna manera en la presentació de Bilbao davant
del país i del món.
i
�Encara hi ha un seguit d'altres ciutats que d'alguna forma estan convertint el seu futur en un
projecte que en alguns aspectes té a veure amb el que a Barcelona ha estat la transformació
d'aquests darrers anys. Unes perquè converteixen l'esdeveniment en excusa o en argument
de la seva transformació; unes altres perquè fan de la cultura un element urbanístic; unes
altres, finalment, perquè fan de la complicitat entre el sector públic i el sector privat com
diríem ara -o entre la ciutat i el ciutadà com diria Aristòtil o com diria qualsevol-, una arma
important o un principi important de l'acció en aquesta ciutat.
Efectivament, si comencem a preguntar-nos en què consisteix el model Barcelona, aquests
elements que hem anat trobant d'una forma una mica desordenada, reflectits en altres ciutats,
els podríem ordenar, i els haurem d'ordenar; crec que serà una obligació fer-ho. Serà una
obligació per nosaltres convertir l'experiència d'aquests anys en alguna cosa (amb això no
vull dir que s'hagi de momificar, s'hagi de convertir en un model per no tocar) perquè la
seva transformació futura -que ha de seguir i que està seguint, i es veu i es nota-, necessitarà
d'una certa codificació del seu passat. I a més, perquè, no ens enganyem, una de les coses
que Barcelona pot exportar (hi ha moltes coses que Barcelona no té i només cal passejar-se
una mica pel món per veure-ho), tanmateix n'hi ha una que sí que tenim i que per tant
haurem d'aprofitar, serà la codificació d'aquesta experiència, que d'alguna manera és
exportable, que és repetible, que és vendible en el bon sentit de la paraula.
Parlem d'algunes de les característiques que probablement s'hauran de fer servir, i
m'imagino que serà un procés que durarà un parell d'anys com a mínim (em refereixo a
aquest procés de codificació del que és el model Barcelona.) De bell antuvi el que se'ns acut,
i vull compartir amb vosaltres, és la idea que en primer lloc la complicitat pública i
privada, la complicitat entre ciutat i ciutadà, ha estat un element fonamental.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden
resumir breument, però si haguéssim d'esmentar un element més destacat, probablement
seria el fet històric: el fet històric que Barcelona ha estat una ciutat a la qual li han
prohibit d'existir totalment durant quaranta anys -durant la dictadura franquista-; una
ciutat d'alguna forma aleshores símbol de la resistència d'aquella dictadura, símbol per a
propis i per a estranys. Aleshores va anar pensant en el seu futur d'una manera quasi diria
2
eina.doc
21/05/98
�exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, els arquitectes, els urbanistes, en el camp
de l'economia, en el camp del paisatge, en el camp de la cultura. Alexandre Cirici i Pellicer
va començar a pensar com hauria de ser un museu d'art contemporani que no va poder fer.
Els planificadors van començar a pensar com havien de ser les rondes, que no les van poder
fer: no van tenir ni l'esma, ni els diners, ni el coratge polític, ni potser inclus la necessitat de
fer-les. L'Escola d'Arquitectura va anar produint els seus esquemes i les seves idees.
D'aquesta manera, quan va arribar la democràcia tot estava d'alguna manera preparat, era
com una fruita madura, només s'havia de sacsejar una mica l'arbre perquè la fruita caigués, i
el sacseig van ser les eleccions democràtiques, el sacseig va ser el fet que Barcelona tingués
una governació democràtica.
Jo aquí vull, no políticament, sinó acadèmicament, fer un homenatge a Narcís Serra, que va
ser el primer alcalde, i per tant, qui va donar el to i el La que després tots els altres vam
seguir. Tots, vull dir, no només els qui estàvem a l'Ajuntament, sinó també tots aquells
personatges de la ciutat i els ciutadans que van contribuir a través d'aquesta complicitat a
transformar la ciutat. Però primer, qui va haver d'inventar-se una nota, cantar-la i
arriscar-se a equivocar-se o no, a fer un gall o no fer-lo, aquest va ser Narcís Serra, i no va
fer un gall.
No va fer un gall, i aquesta seria la segona característica que voldria esmentar, perquè va
entendre que sense diners -perquè no n'hi havia- el que s'havia de fer eren coses de molta
qualitat però molt petites (l'urbanisme de sargidora com va dir en Narcís). En això va tenir el
coixí, diguem, la possibilitat de tirar mà d'una teoria ready-made com diuen els anglosaxons,
que ja estava feta, sobre les ciutats i l'urbanisme, i sobre Barcelona en particular, que deia
que el que s'havia de fer era monumentalitzar la perifèria i higienitzar el centre. Una
teoria, doncs, que van desenvolupar l'Oriol Bohigas i tota l'Escola d'Arquitectura durant
uns anys, hereva d'alguna forma del Noucentisme i, mes enllà del Modernisme, i que ens
venia a dir que Barcelona havia de ser gran però al mateix temps havia de ser ordenada. I
aquesta ordenació havia d'aconseguir-se, per una banda, per no donar per perdut mai un
pam quadrat de ciutat i menys en el centre, en el centre degradat; i en segon lloc, per donar
de nou o donar per primer cop als anomenats suburbis, a la ciutat que no era ciutat, la
dignitat de ciutat.
3
eina.doc
21/05/98
�I de fer-ho, no només sobre la base d'inversions econòmiques i d'inversions inclús diria
tècniques, sinó també a base d'inversions culturals, a la base de tenir la capacitat de
simbolitzar la ciutat en la perifèria, de fer dissenys de gran qualitat. I us asseguro que un
dels primers dissenys dels temps de Narcís Serra que va portar més treball i més feina, que
va ser tractat com una autèntica joia, no solament com un disseny arquitectònic urbanístic
funcional, sinó com si fos una obra d'art -i és una obra d'art-, és la via Júlia. Ara que estic a
Roma parlo d'aquestes coses amb una altra visió. La via Júlia era una de les vies romanes
que aquí van arribar, i havia estat sempre un carrer pràcticament sense personalitat, un
desnivell més que un carrer, un desnivell de banda a banda enormement important que feia
que aquell autobús que es deia "l'R" de Roquetes anés fent bots per sobre la via com el
tramvia de Mataró, com diu la cançó.
Doncs bé, allí els serveis urbanístics de l'Ajuntament van fer una autèntica obra d'art. Van
estudiar cada una de les entregues, com diuen en el llenguatge dels moderns poetes que són
els urbanistes per designar el punt en el que la línia construïda es troba amb el relleu
preexistent. I ho van fer d'una forma que casava efectivament la pendent lateral amb la
pendent del propi carrer en el sentit descendent, i van aconseguir una obra d'art que el poble
va interpretar immediatament com a seva. Va interpretar que efectivament la via Júlia era el
Passeig de Gràcia del pobre, de l'obrer, del treballador i que finalment els suburbis de
Barcelona tenien el seu passeig, tenien un lloc on avui encara si hi aneu és emocionant de
veure com està constituït com una autèntica fàbrica de ciutadania. Allà és on els codis urbans
de tota aquella zona de Barcelona s'identifiquen, allà és el centre: com diuen ells "ara ja no
hem de baixar a Barcelona per comprar" allà és on tenen les compres de prestigi, d'un cert
prestigi, les reunions socials i meetings polítics per descomptat, que són una festa en cada
una de les campanyes electorals que hi ha.
Bé doncs, complicitat i, per altra banda, qualitat a baix preu, que era un preu molt elevat
des del punt de vista del valor perquè darrera hi havia tota una tradició que com he dit
s'havia anat acumulant per fer possible aquestes petites obres, no enormement cares, però
que deien a la gent alguna cosa que va ser absolutament necessària per fer després la
gran transformació, que era: "us hem entès i no abusem, sinó que el que fem és un
4
eina.doc
21/05/98
�urbanisme perquè l'entengueu". Quan la gent va entendre l'urbanisme que s'estava fent a
baix preu, (i citaria com exemple una qualsevol de les places de Grràcia que aleshores es van
fer -la més menuda de totes, la plaça Trillas-), com una prova de qualitat i una pista
d'esperança, això va fer que la gent pensés que finalment aquests que havien entrat,
demòcrates i més o menys joves, barbuts alguns, era una gent de la que et podies fiar perquè
estaven fent coses que servien, que no eren la solució de tot però que ho podrien arribar a
ser.
Penseu que en aquell moment hi havia aquella expectativa immensa que tot havia de canviar,
que la democràcia era una vareta màgica que ho havia de transformar tot, i tot no s'estava
transformant. Era el moment del "desencanto". No sé si recordareu la premsa d'aquella
època, imagineu-vos el Tele-Exprés o qualsevol diari d'aquell moment. Doncs bé, parlem
del "desencanto" que venia d'uns primers anys de transició democràtica que no duien massa
a res, i vet aquí que de cop i volta hi va haver alguna cosa que sí duia a un lloc, a una certa
qualitat i a una certa reconciliació de la ciutadania amb la ciutat a través del disseny
urbanístic i dels serveis socials -dels quals no he parlat però que van ser tan importants-, dels
serveis personals que teníem aleshores com el propi urbanisme.
Va ser això el que va permetre després el tercer element, que és la gran transformació. La
gent no s'hauria apuntat a la gran transformació si no hi hagués hagut aquestes pistes de
complicitat inicials, crec jo. I la gent les va acceptar. A Berlín durant tots aquests anys en
què nosaltres vam fer el que vàrem fer, no van poder traçar un quilòmetre d'autopista. Ara
potser podrien, perquè els ha caigut al damunt el fet abassegador de ser la capital
d'Alemanya. Berlín s'ha convertit ara no en una ciutat que es transforma sinó en una nació
que transforma una ciutat. Això que no m'ho senti dir l'alcalde de Berlín, però Berlín ara és
un projecte nacional. Barcelona també ho va ser i després ho direm, és una quarta
característica: Barcelona és la capital d'una cultura, i per tant, no és només una ciutat que
es fa, sinó que es fa i representa alguna cosa més, i per tant admet uns inputs i uns factors,
unes aportacions, que van més enllà de la pròpia ciutat.
En el temps en què una ciutat normal com podia ser el Berlín dels anys setanta no era capaç
de fer mig quilòmetre de ronda perquè els verds hi estaven en contra, o els veïns, o perquè no
5
eina.doc
21/05/98
�hi havia diners, o per raons polítiques, o per les raons que fossin, en aquest mateix temps a
Barcelona es va forjar l'aliança que va permetre que es fessin trenta quilòmetres de ronda, no
perifèrica sinó interior (perquè aquest és el secret de la Ronda: que és interior).
Jo ara visc sobre una ronda, a Corso Itàlia, que és una de les rondes de Roma, i és un
desastre el soroll que fa. És veritat que hi ha trossos de la ronda de Barcelona que encara
tenen problemes d'aquest estil, però fixeu-vos que a les rondes de PAcebillo -que són una
gran inversió-, hi ha una fusió de la potència del disseny amb la qualitat, quelcom que
havíem heretat d'aquesta primera fase, amb la seva preocupació enormement sentida pel
disseny modest. Crec que està caracteritzat per aquesta mena de sobreposició, molt
explícitament en un tram, per aquesta mena de voladissos que hi ha a sobre, que a mi
m'enamoren perquè és realment l'aprofitament de l'espai fins a l'extrem. D'aquesta falta
d'espai els catalans en fan realment, i els barcelonins en aquest cas, un art; com sobreposar
en un espai molt petit una colla de funcions, fent-les totes elles possibles: l'habitació i el
transport al mateix temps. Aquella via Favència, una altra d'aquestes vies romanes que
teníem que eren un barranc, efectivament s'ha convertit en una via que fa una funció
important.
Tot això no hauria estat possible, reitero, probablement, si la gent no hagués entès que
aquelles obres no es feien per fer-les, sinó perquè les feia una gent que sabia que el que feien
calia, i que no tenien mai un sobredisseny. I d'altra banda, diguem-ho tot, perquè hi havia un
moviment de veïns impressionant que si et passaves de curt doncs t'ho imposava. I les
rondes van ser aquest compromís de mesos i mesos de discussió amb uns veïns que volien
molt més túnel, molta més cobertura, fins que es va arribar a un compromís quejo penso que
és un compromís, tornant al títol de la xerrada, modèlic.
Hi ha, d'altra banda, equilibri social. El fet d'haver aconseguit mantenir la diversitat en el
centre històric ha estat important. Dic perquè: els centres històrics de les ciutats europees de
la postguerra s'han especialitzat, o bé en població de la tercera edat (això totes una mica), o
bé en població immigrada (algunes), amb una certa degradació de la qualitat de vida, dels
estàndars de netedat, dels serveis, de la seguretat, etc.
6
eina.doc
21/05/98
�Aquest és un perill que a Barcelona existia i no només existia, sinó que es va desfermar. Hi
va arribar a haver una situació de degradació molt forta: recordem l'any 84, el moment en
què la gent va arribar a identificar (no només a Barcelona, però a Barcelona també), la
democràcia amb la inseguretat. Cosa que els que no tenen gran afició per la democràcia, o
inclus diria per la política, tendeixen a utilitzar molt sovint: la democràcia significa una
pèrdua de referents, equival a un "campi qui pugui", on tothom fa el què vol, i per tant,
"lògicament" ha de venir la brutícia, ha de venir la delinqüència, ha de venir la inseguretat. I
bé, aquesta inseguretat, i aquesta és una característica del model d'aquesta ciutat o de la
transformació d'aquesta ciutat en aquells anys, no era combatible només sobre la base de les
forces de seguretat. El que calia fer per combatre aquella inseguretat, aquella anomia, aquella
falta de sentit de la ciutat central, en què en moltes ciutats ha acabat consistint el centre, en
moltes ciutats americanes però també algunes d'europees, era utilitzar totes les eines al
mateix temps, totes les que teníem: les econòmiques, les culturals, les urbanístiques per
descomptat, i les policials. Normalment a un urbanista se li parla de seguretat i de forces
policials i s'esvera, a un assistent social se li parla d'urbanisme i diu que no serveix per a res.
Bé doncs, el secret de Barcelona va ser, penso, saber posar al servei d'una política
específica, d'un tros de territori, per tant d'una política territorial, totes les eines alhora.
Això un estat no ho pot fer, i quasi diria que una autonomia tampoc, perquè són massa grans.
Perquè sent tant grans s'han d'especialitzar, han de tenir ministeris que només tractin o de
sanitat, o de seguretat, o d'obres públiques. Però el que no poden és tenir una persona que
comandi al mateix temps totes aquestes eines. Una ciutat ho pot fer, i més que una ciutat
quasi diria un districte d'una ciutat que se sap capaç de fer-ho.
El que es va fer a Ciutat Vella va ser justament això: posar en mans d'un sol, no dic d'una
sola persona però sí d'un sol grup de persones (i d'alguna persona molt en particular, i aquí
he de citar l'alcalde Joan Clos, que va fer les seves primeres o segones armes municipals
justament en aquell territori); dèiem, posar en les seves mans tots els mitjans que teníem i
inclús aquells que potser no teníem. Així, vam fer una empresa que es va dir Promoció
Ciutat Vella, que molts encara des de la dreta i des de l'extrema esquerra m'imagino que
deuen discutir i encara consideren quelcom pecaminós, perquè no s'adiu exactament amb
què és una empresa ni amb que és un Ajuntament. És una empresa que fa habitatge
7
eina.doc
21/05/98
�efectivament, que fa rehabilitació, però que també és capaç d'entendre's com a empresa
pública o mixta, en la què tenim majoria, però en la qual una colla d'empreses de servei
públic i financeres hi estan com a socis perquè hi tenen un interès, perquè de la millora
d'aquell barri se'n deriva que els rebuts de l'aigua o de la llum es paguen, diguem-ho
clarament. I bé, aquesta empresa va ser capaç, al carrer Jovellanos -per exemple- de posar-se
d'acord amb els comerciants perquè ells paguessin una part de les obres, que en l'altra part
eren finançades per ella mateixa.
Aquesta possibilitat de posar-ho tot en la mateixa mà sobre un territori donat és el que
distingeix una ciutat d'un altre qualsevol nivell de govern. En què és diferent una ciutat
d'una nació, d'una nacionalitat autonòmica, d'un estat, d'Europa? És diferent en això, en què
hi pot haver un mando, una governació, un leadership que sigui territorial i multisectorial.
S'ha de posar la divisió funcional o sectorial de les actuacions sobre aquest territori en
una sola mà per tenir una política de rehabilitació total del territori, inclosa -com he dit- la
política cultural, la universitària, la de localització d'equipaments, la de reanimació
comercial, les rebaixes fiscals i les subvencions compensatòries d'impostos a aquells veïns,
propietaris o comerciants que col·laborin en aquesta feina.
Tornem, doncs, a la complicitat, perquè acaba sent un element del model. Podem parlar
d'algunes de les campanyes que s'han fet en aquesta ciutat, com "Barcelona, posa't guapa",
que va començar la Mari Sampere, (quan la campanya encara no es deia així), amb una
escombra a les Rambles, tractant d'induir els veïns a que fessin el mateix. Amb una gran
ingenuïtat per part nostra, segurament, però amb una certa tossuderia que va fer que
finalment i gràcies a personalitats importants de la ciutat, que van entendre que allò s'havia
de fer i que van admetre que la publicitat no era dolenta, que era bo que un gran pintor sortís
al costat d'un anunci, dient "Posa't guapa" (quan semblava una paraula com feta per a usos
de poca categoria). I tanmateix la ciutadania va entendre que això era important, que era un
gest d'humilitat de la ciutat, dels artistes i de les personalitats de la ciutat, perquè ells estaven
interessats també en què la ciutat canviés de qualitat.
És cert que tot això no tindria probablement uns efectes positius, uns resultats tan
espectaculars com es diu -i crec que és cert- que s'han donat en aquesta ciutat, si no fos
8
eina.doc
21/05/98
�perquè hi ha aquest altre element d'un cert imaginari col·lectiu compartit que va més enllà
de la ciutat; si no en féssim esment faríem trampa. Barcelona està jugant a representar
Catalunya. Catalunya és alguna cosa més que una ciutat, és una cultura nacional que ha
estat oblidada històricament, i en aquesta vitalitat de la ciutat hi ha, d'alguna forma, una
representació de la vitalitat de tot un país que se sent representat.
Fa quinze o vint anys les comarques no baixaven a Barcelona, es perdien. Al pagès de Rupià
0 al pastisser o a qui fos, probablement li semblava que agafar el cotxe i ficar-se a Barcelona
era perdedor, era horrible, i que més valia no acostar-s'hi. I ara, en canvi, els divendres a la
nit veieu que hi ha molta gent que entra, quasi tanta com gent que surt, perquè efectivament
Catalunya ha adoptat Barcelona com la seva capital. I ho ha fet no perquè els llibres ho
diguin, perquè els llibres d'escola obliguin, o perquè hi hagi una llei -com aquesta que es
volia fer de l'himne "nacional" tan divertida- que digui que t'has de quadrar davant de
Barcelona o que hi has d'anar una vegada cada tres setmanes. No obstant, vénen un cop cada
tres mesos potser, o cada tres setmanes. I vénen perquè consideren que Barcelona representa
el país, i això s'ha produït, per tant, no per decret, sinó justament per una mena de mútua
entesa entre la ciutat que representa i les ciutats o les comarques representades.
Després podríem parlar de les rondes i altres grans obres, i amb tota certesa hauríem de
parlar dels Jocs Olímpics, però no vull parlar dels Jocs Olímpics perquè em fa l'efecte que
si ens concentrem només en això, que és el nom de la cosa, no estaríem parlant de la cosa. Jo
us he parlat de la cosa i de les seves característiques, del fenomen, del que ha succeït, de les
seves lleis internes, i no pas del seu envoltori, del fenomen que li dóna nom, encara que és
enormement important. Perquè una altra cosa que hem descobert aquests anys en aquesta
ciutat, crec, és que les coses s'han de fer i a més a més s'han de dir. Que la gent no accepta
només la transformació si no va acompanyada de l'explicació i l'argument de la
transformació.
1 vet aquí que els Jocs Olímpics van ser l'excusa perfecta. He explicat mil vegades i alguns
de vosaltres suposo que estareu avorrits de sentir-ho, però quan un dia entrant a la
Monumental a un concert de Miguel Ríos amb el meu nano (que ara té disset anys i que
aleshores en devia tenir cinc o sis, perquè el portava a coll) se'm van tirar al damunt uns
9
eina.doc
21/05/98
�venedors de sandvitxos que protestaven perquè la Guàrdia Urbana no els deixava estar
venent a la porta de la Monumental; doncs bé, finalment aquesta discussió, amb crits, va
acabar quan el senyor que portava la manifestació, la persona que anava al davant, em va fer
l'ullet i em va dir, "Què? Ho tindrem o no ho tindrem?". I es referia, no cali ni dir de què es
tractava, es referia als Jocs Olímpics; i li vaig dir, amb la mateixa complicitat, que ho
tindríem. Els Jocs eren l'excusa perfecta per la complicitat.
Aquesta complicitat no es va produir només pels Jocs, estava produïda per aquest procés
anterior que he dit: de serveis personals, de serveis socials, de seguretat, de bon disseny, de
bona ciutat, d'espai públic, etc. Però sense els Jocs no s'hagués pogut manifestar de la
mateixa manera, perquè els Jocs van ser la festa d'aquesta transformació i l'excusa perfecta
per a celebrar-la. És com si tu has arreglat la casa i un dia necessites convidar els amics
perquè la vegin. Doncs bé, els Jocs van ser el dia que Barcelona va convidar el món: "Passin,
passin i vegin el piset". Com a la vida de les persones, la vida de la ciutat segurament
necessita d'aquestes festes per poder-se ensenyar. Hi ha aquest narcisisme mínim que tots
necessitem per viure, encara que a vegades n'abusem. En tot cas, Barcelona va fer servir
aquesta ocasió també d'una manera probablement exemplar. Almenys així ens ho han dit
després.
Jo us diria que finalment, i això ja és una qüestió més de present i quasi de futur que no pas
de passat, la preocupació per la logística i per l'estratègia ha estat fonamental en aquest
model. La preocupació perquè no s'assequin les deus del creixement, de la vitalitat, que no
falli per enlloc l'equilibri; perquè podria passar que tinguéssim una ciutat perfectament
dissenyada, per exemple, i inclús ben finançada, culturalment robusta, però que si no té una
bona connexió telemática o ferroviària amb el centre d'Europa, d'aquí uns anys ens podríem
trobar que lentament, i amb una qualitat de vida extraordinària i amb un narcisisme
absolutament satisfet, la ciutat lentament i sense adonar-se s'anés enfonsant.
Aquesta preocupació hi ha estat sempre, hi ha hagut sempre aquest doble pensament de
projectar i pre-projectar els fets posteriors. Abans dels Jocs Olímpics es va fer el "Pla
Estratègic 2.000" per tractar d'aguantar l'estrebada immensa de la desmotivació que podia
venir després de la festeta. És com el dia que has de recollir les cerveses i netejar el terra, i
10
eina.doc
21/05/98
�tot està brut, i no tens cap festa per davant fins molt més temps després. Barcelona va saber
en un moment determinat llançar-se a projectar l'any 2.000 quan encara estàvem al 90, i per
tant, abans del 92.
Altres ciutats han tingut una estrebada immensa que les ha enfonsat després. Bé, potser no
podem dir enfonsat perquè les ciutats no moren. Des de fa bastants segles no n'hi ha que
morin, ni Hiroshima que se la van carregar del tot no ha mort. Però hi ha ciutats que han patit
moltíssim després de grans avançades, i jo crec que aquesta ciutat va saber pre-pensar el
futur en un moment adequat, amb una estratègia, i aquí el que va ser realment emocionant va
ser veure com la complicitat funcionava a la pràctica, no només en el terreny de la il·lusió o
en un moment determinat, sinó amb una certa continuïtat que, quejo sàpiga, no s'ha perdut,
sinó que aquest tipus de plantejament com ara el Pla Estratègic segueix tenint un públic
fidel.
La ciutat de Barcelona ha après a guanyar-se la vida com a ciutat. No espera res de ningú, i
quasi diria que ni tan sols de Catalunya, en aquest sentit, perquè de Catalunya ha tingut la
significació, que és impagable ( sense això no haguéssim fet tot el que hem fet, ja ho he dit).
Però no des de la Catalunya oficial, que de fet s'ha mirat tot això amb una certa parsimònia i
amb un cert escepticisme, inclus de vegades amb una certa reticència. Però Barcelona crec
que ha sabut, i això ha de formar part del model, sinó no seríem justos, ha sabut que la vida,
o se la guanya ella mateixa, o ningú no li donarà.
Bé, això és el que fa, i acabo, que avui Barcelona pugui dir a les altres ciutats "juguem a
aquest joc". Totes les ciutats d'Europa haurien de poder tenir llur projecte, i el tenen; totes
les grans ciutat d'Europa haurien de poder tenir llur llei, i no la tenen. Londres la té en aquest
moment, Londres té ja un green paper -que a Anglaterra vol dir que hi haurà una llei al seu
moment-, que diu que es constituirà el G.L.A., no el G.L.C. que existia abans, el Greater
London Council, pero sí Greater London Assembly o Authority, amb un alcalde metropolità
que serà purament estratègic, logístic (purament, però purament és molt.)
Crec que Barcelona ara pot dir a aquestes altres ciutats amb les que ha compartit el pa i la sal
d'uns anys interessants (premonitoris del que seran els grans canvis del segle XXI) "juguem
11
eina.doc
21/05/98
�al joc", juguem al joc d'una Europa entesa com sistema de ciutats, en el que cada ciutat
tingui la pròpia llei. No que no hi hagi cap altra llei: sense les lleis de l'estat no aniríem
enlloc. Els estats han representat el progrés des del segle XVIII i des de la Revolució
Francesa. Sense això no hi haguessin hagut ni comunicacions, ni escola pública, ni nivells
mínims de salut pública, ni millora de la salut de les persones que formen la ciutat, de la
salut física i de la cultural. Però és ben evident que els estats, que han garantit això, ara estan
superats d'alguna forma per dalt, perquè si volen seguir sent estats i garantint totes aquestes
coses que han garantit fins ara, han de crear una moneda entre tots, una de sola (els europeus
em refereixo). I si volen que hi hagi salut, i que hi hagi seguretat, i que no hi hagi narcotrafic
0 terrorisme o especulació monetària (com ahir, com aquests dies) s'han d'ajuntar. Els estats
no poden seguir existint com a tais i pensant que ells són els que ho garanteixen tot. Ho
saben, però per altra banda està passant que per sota hi ha gent que els està dient "no cal que
ho feu tot, no només allò pel qual us heu d'ajuntar entre tots per poder-ho seguir fent,
política monetària, etc., no fareu,... sinó que altres coses tampoc les fareu perquè les farem
nosaltres", i les faran les ciutats, probablement.
En aquest camp, Barcelona avui està dient a les altres ciutats -em refereixo a Barcelona com
a experiència de tots aquests anys-, els està dient: "juguem al joc de les ciutats", aquesta
mena de joc no de monopoli precisament, sinó de tot el contrari. El joc de la competència i
la col·laboració. Aquest és el joc a què juguen les ciutats europees. Els altres continents,
tots molt respectables i admirables, segurament millors que no pas l'europeu en molts
sentits, hi ha una cosa que no tenen cap d'ells: un sistema de ciutats com Europa. Un sistema
de ciutats com l'europeu, que (des del satèl·lit ho deuen veure) és molt més atapeït que tots
els altres. És enormement car. És com si tinguessis una casa barroca en lloc d'una casa
funcional, on a cada racó hi ha una joia que l'has de netejar cada setmana, suposem, i s'han
de fer obres sovint perquè tot estigui tal com ha d'estar.
1 tanmateix, tot i amb aquests costos, els beneficis que dóna aquest sistema de ciutats són
més alts que els costos. És a dir, és un sistema car però molt més productiu. Es paga els seus
costos, la seva carestia, i encara dóna una mica més. Això s'aconsegueix i s'aconseguirà
mantenir, si hi haurà un triangle universitat-ciutat-empresa que funcioni. Aquest triangle que
Barcelona una mica en aquest moment està proposant és el triangle Universitat (el
12
eina.doc
21/05/98
�coneixement com diu l'alcalde, de la ciutat del coneixement parla ell), Universitatconeixement per una banda; ciutat, l'acció pública de tots junts, l'Ajuntament, la ciutat; i
d'altra banda l'empresa. L'empresa no entesa només com els empresaris, sinó com
empresaris i treballadors, l'empresa com aventura, com a risc, que és una de les coses que a
vegades en aquesta ciutat ens falta.
I acabo aquí deixant un punt picant, un punt interrogant: si tindrem prou capacitat de risc.
Perquè si no la tenim, anirem tirant de veta del nivell de capital acumulat que tenim i de la
qualitat de vida que hem aconseguit, lentament decandint-se perquè ens faltarà l'aposta que
cal. Si no la fem anirem decandint, i si la fem i la guanyem, només apostant fort
aconseguirem mantenir o inclus millorar el nivell. Aquesta ciutat té un sol perill,
probablement, o un gran perill, i és que s'hi viu molt bé. I ho dic tenint en compte que hi ha
gent que viu molt malament, però diguem que inclús aquesta gent que viu malament té més a
prop un exemple o una esperança de poder millorar. Ho diria urbanísticament, ho diria
culturalment, i ho diria socialment i econòmicament, més que en altres ciutat, no molt més
però més que en altres ciutats.
I el gran perill d'una ciutat que visqui bé és que s'hi acostumi, que es pensi que ho té per dret
diví -i no ho té per dret diví-, que s'oblidi d'aquella veritat inicial que hem dit, que ens ho
hem de guanyar. Hi haurà esperit de risc? Hi haurà capacitat de trencar motlles, de substituir
les coses que caldrà substituir, de canviar-les, de trencar determinats ídols, d'oblidar
determinats protagonismes? Sense aquest oblit, sense aquesta capacitat de transformació, la
vida que ha d'omplir els nostres carrers i les nostres universitats i les nostres empreses, no
sorgiria.
Per tant, acabo amb una demanda, una mica, no diré iconoclasta, però sí una demanda d'una
certa capacitat de trencar motlles, de no respectar tot el que està adquirit com a veritat i que
comença a deixar de ser-ho.
Acabo amb aquestes paraules, agraint-vos per altra banda la vostra nombrosa presència que
em fa enormement feliç.
13
eina.doc
21/05/98
�TRANSCRIPCIÓ. PREGUNTES INAUGURACIÓ CURS EINA
NOTA: En molts casos la pregunta no se sent bé o es perden moltes paraules. Quan és així he provat de fer-ne
un resum, que potser no coincideix exactament amb el que es va dir.
Pregunta
Si em deixeu començar, amb el vostre permís. No sé si referir-me al ciutadà Maragall, en
el cercle més pròxim a l'amic Pasqual, o a qui jo sempre tindré en el meu cor, que és
l'alcalde. El nostre alcalde, l'alcalde de Barcelona. Jo crec que avui més que venir a ferte preguntes, estàs aquí per estar amb nosaltres, i per escoltar-te, més que fer-te
preguntes, que ja n'has respost moltes en aquests anys de ser alcalde de Barcelona. Però
has parlat d'alguns aspectes com la complicitat, aquesta complicitat sense la que
Barcelona no seria el que és, i una mica estava pensant que Eina també és còmplice
d'aquesta història. L'època de la resistència de finals dels anys 60 - principis dels 70;
l'època de l'expansió en els 80, parlo d'Eina, ... l'expansió dels anys 80 - principis dels
90, i una mica la consolidació actual que correspon paral·lelament amb la història de
Barcelona, la història recent de Barcelona... Voldria doncs... més que preguntar-te, que
ens parlessis d'aquestes complicitats: la d'Eina que és la nostra, però també la d'altres
institucions que han jugat aquesta carta, han confiat en l'Ajuntament, han confiat en la
ciutat, i que han aconseguit grans èxits.
Resposta
-
Eina és un cas que si no fos per pudor, que m'ho impedia, hauria pogut posar com
exemple de tota aquesta complicitat. I us explico breument -per a la resta del públic, no
per tu ni per vosaltres- la història de com es va refer això. Aquesta és una finca dels
Sentmenat que el Director d'Urbanisme, en aquell moment en Busquets, va singularitzar
com una cosa que la ciutat havia de preocupar-se que no es perdés, i amb un esforç
important en un moment en que els "quartos" no sobraven (mai no han sobrat), amb un
esforç important va aconseguir, penso que va ser de la família, una opció de compra. Ens
vam quedar tranquils perquè vam pensar "això no ho tiraran". Vet aquí que un bon dia
ens vam trobar un gran promotor de la ciutat que ens va dir: "Què voleu que faci a can
Sentmenat?". "Que volem que facis? No faràs res perquè tenim una opció de compra",
"No, vosaltres heu firmat una opció de compra amb una societat anònima, no?". "Sí, bé,
14
eina.doc
21/05/98
�amb la família, que van constituir una societat...". "Doncs és que jo tinc les accions
d'aquesta societat". Veieu com aquesta complicitat, aquestes aventures i aquests
projectes que han sortit bé han tingut tots ells els seus moments de suspens. I aquest va
ser important perquè ens va semblar que havíem perdut la partida, o més ben dit, que la
podíem perdre. Però finalment no va ser així, perquè aquest promotor es va convèncer de
seguida que la voluntat de la ciutat era molt important en aquest punt i que, per tant, no
podia fer segons què. Finalment l'acord a què es va arribar va ser un acord honorable que
va permetre que això es mantingués.
Amb tot això estàvem només al 10% del que s'havia de fer, l'altre 90% el vau fer
vosaltres. Que era trobar o aconseguir que hi hagués el protagonista ciutadà, no ciutat,
sinó individual, societat civil, empresa, institució singular, que fos capaç d'assumir això
i viure-ho, dotar-ho de vida. Perquè de cases meravelloses que la falta de vida interna
destrueix n'hi ha per tot arreu. I allò important en aquest esforç de complicitat ha estat
això: un promotor que hagués estat capaç en altres circumstàncies de desfer-ho tot i que
no ho va fer; un Ajuntament que, evidentment, va pressionar perquè això fos així i que
va arribar a un acord urbanístic honorable respecte al desenvolupament de la finca; i
finalment -i això és el més important- una ànima que éreu vosaltres, que volíeu
ensenyar disseny i que volíeu fer-ho en un lloc digne, que salvàveu a l'hora, i que ha
donat lloc a aquesta petita joia, una més de les moltes que aquesta ciutat ha anat
fabricant durant aquests anys. Crec que la ciutat us ha d'estar agraïda perquè sense el
vostre protagonisme això no hauria estat possible.
Pregunta
Si la Fira es volia quedar a Barcelona no s'hauria pogut fer la formula que fan a Lisboa,
on per l'Exposició que preparen, aprofiten una part de l'Exposició i després ja tenen la
infrastructura de la Fira feta... O bé guanyar terrenys al mar, cosa que ara es farà al Pla
Besòs, al Delta del Besòs, o a la Vila Olímpica? De l'esplanada que hi ha al davant de
l'Hotel de les Arts, que va ser una iniciativa municipal per fer el Palau de Congressos, ja
no se n'ha parlat més i Barcelona no té un gran Palau de Congressos. Són preguntes que
em faig.
15
eina.doc
21/05/98
�Resposta
Sí. La Fira ha estat un tema recurrent. És una de les proves que no tot són flors i violes
en aquesta ciutat, ni tan sols entre els poders que tenen seu a la ciutat. De manera que no
hi va haver la possibilitat d'una decisió respecte al que s'havia de fer amb la Fira. Potser
sí que aquí ens vam començar a equivocar per un excés de respecte a un dels ídols de la
ciutat, que és Montjuïc. Potser sí que hauríem pogut dir "el millor serà una Fira de cap i
de nou" i fugir de Montjuïc. Ens va costar perquè tothom va pensar, tant la Cambra de
Comerç com l'Ajuntament, que Montjuïc era el logo de la Fira, que el millor que tenia la
Fira de Barcelona era el seu emplaçament i que per tant això no es podia perdre. I vam
anar cap a aquesta solució d'una mena de Montjuïc 2, que en el seu dia tindrà una
comunicació per metro lleuger -o alguna formula similar- que permetrà que amb la
mateixa entrada es puguin visitar els dos recintes, i això amb poca despesa de temps.
Això passarà a ser una cosa habitual en la vida de les ciutats del segle XXI, i aquí també
podria ser.
Per tant, el tema no està condemnat. En canvi, el que sí que és cert -i aquí has dit una cosa
que jo no he dit i que és enormement important pel model de la ciutat-, és el tema de la
bicapitalitat. Aquesta ciutat es belluga i fa bellugar l'altra ciutat, diguem-ho així, per
aquest joc d'acció-reacció de les dues ciutats rivals, Barcelona i Madrid, de la capital
oficial i de la capital cultural, econòmica, real en moltes ocasions, urbana en tot cas, que
ha estat Barcelona. Madrid ha fet l'esforç que ha fet en part perquè la Fira de Barcelona
era la que estava al davant. Allà no han tingut aquesta divisió, aquesta és la veritat, han
jugat molt fort l'Estat, però més que l'Estat la Comunitat Autònoma. La Comunitat
Autònoma i la ciutat s'han entès per fer el Parque de las Naciones, el Palacio de
Congresos, tot plegat.
Es més, probablement les inversions que ara estan fent en matèria de transport (em
refereixo a transport públic i en concret, al metro) que són tres vegades més grans que les
que es fan aquí per a la mateixa població (estic parlant de la regió o àrea metropolitana),
16
eina.doc
21/05/98
�lligaran la Fira de Madrid amb Barajas amb metro, i també amb el centre de Madrid; cosa
que en el cas de Montjuïc 2 no és encara veritat, però caldrà fer-ho.
Ara bé, una altra síndrome que tampoc seria positiva seria desesperar-se, tirar-se pedres al
damunt, pensar que això ho tenim perdut. Segurament no és així, no em toca a mí dir-ho
perquè per altra banda no he vingut aquí a sermonejar sobre el futur, ni molt menys, i
potser un dels ídols amb els quals hauríem d'acabar... (tot agraint molt les paraules de
l'Espinet), un dels ídols que hauríem de posar a l'armari és el de l'alcalde Maragall (en tot
cas "sindaco Maragall" com a molt, però alcalde no, d'alcalde en tenim un i molt bo que
es diu Clos). Si fóssim a França sí que seria alcalde de per vida, perquè aquests es moren
ministres... són per sempre més.
Crec que la Fira de Barcelona té moltes coses a fer, però també té virtuts que la de Madrid
no tindrà mai. Entre d'altres coses, a Madrid ho tenen quasi tot però no tot, el Palacio de
Congresos l'han fet un pèl massa separat... i l'hotel un pèl massa separat del Palacio de
Congresos. Tenen alguns problemes, perquè la gent quan s'hi posa -i sobre tot els
americans amb això són molt cabuts-, el que vol és tenir-ho tot sense sortir de l'hotel. De
manera que Madrid té els seus problemes i nosaltres tenim les nostres virtuts, i en aquesta
matèria estic segur que la gent que hi ha ara al davant de tot això, l'alcalde el primer, ho
podran fer.
Pregunta
Què més es pot fer a Barcelona perquè sigui encara més guapa?
Resposta
Bé, el que decidiu vosaltres. Una de les coses que es va fer a l'Ajuntament i que encara
es fa, va ser obrir un calaix en el qual les persones com tu que tenien idees les anaven
exposant. Durant quatre anys no vam fer res perquè no sabíem què fer: en teníem tantes
d'idees! Però un bon dia vam crear una empresa que es deia Iniciatives S.A., que el que
va fer fou dir a la gent que havien donat idees que les fessin, que les fessin ells i que
nosaltres ajudaríem d'una forma transitòria i minoritària. Així va començar el cable, la
Torre de Comunicacions, Publimod, el Poble Espanyol (algunes són idees magnífiques,
17
eina.doc
21/05/98
�d'altres potser no tant), el Diari de Barcelona es va reflotar, encara que després va tancar.
Si teniu alguna idea, ja ho sabeu: aneu a l'alcalde i li dieu!
Pregunta
Com valora vostè la davallada considerable de població de Barcelona? En paraules
planeres, és bo? dolent? indiferent?
Resposta
La davallada és relativa, perquè hi ha una cosa que és una pedra amb la qual topem
constantment, que és que no ens adonem que la ciutat no respecta històricament les
fronteres geogràfiques. La ciutat real de Barcelona no és el Municipi. Si un s'entesta en
voler que la ciutat sigui el municipi central d'una ciutat més gran i en comptar-li la
població, es trobarà que allà hi posen bancs, hi posen de tot, i per tant hi ha menys
residència, això per començar.
Quan Barcelona era dins les muralles i tenia el Consell de Cent (després el va perdre amb
Felip V el 1714) la gent de Barcelona volia trencar les muralles des de feia temps, volia
carregar-se-les i ho van fer, i com! No queda pràcticament res de muralla!. No és com
Perugia o altres ciutats que n'han conservat molta més. Aquí, l'empenta de dinou segles
d'espera va fer que el dia que es va obrir, van omplir en els cinquanta anys de la vida del
meu avi -que va néixer al carrer Jaume Giralt i va morir a Sant Gervasi- van multiplicar
la ciutat per 10 en cinquanta anys. També va ser un procés com el d'ara: molt de temps
esperant i quan et donen llibertat, saltes. En aquell moment, si tu haguessis mesurat la
població de Barcelona dins de muralles, abans i després de l'Eixample, veuries que va
baixar radicalment.
La construcció de les rondes ha estat la segona destrucció de les muralles. S'ha tret una
"muralla-temps", fent que Sant Joan Despí o Lliçà d'Amunt o Lliçà d'Avall estiguin a 30
minuts o que la fàbrica de GEC-Alshtom a Santa Perpètua de la Mogoda estigui a tret de
pedra de Gavà, i que per tant el senyor que treballa a Santa Perpètua pugui viure
perfectament a Gavà i arribar-hi en 35 minuts. Això què vol dir? Que la gent surt del
centre per anar a estar més tranquils, per tenir més espai pel mateix preu, etc. Això és
18
eina.doc
21/05/98
�perdre població? No, això no és perdre població. A més, com que veig Barcelona cada
cop més plena, a mí quan em diuen que Barcelona perd població, jo pregunto "A quina
hora?". Perquè a les 12 del migdia hi ha més gent que fa vint anys. A les 12 de la nit hi
ha menys gent perquè la gent vol dormir tranquil·la i sense soroll. No ens inquietem.
L'alcaldessa de Lausana diu que hi ha dues ciutats: "la ville du vécu", la ciutat del
viscut, d'allò que es viu, i la ciutat institucional. La institucional perd població a la nit
però "la ville du vécu" que és la Lausana real, no. Són ciutats més grans, simplement.
Pregunta
-
Voldria dir que en aquest model de Barcelona la cosa, o potser l'única cosa, original ets
tu. Això sona una mica com títol d'una novel·la rosa, però aquesta exposició que ens has
fet, que ha estat molt interessant... però tot el que has fet referència que existia ja,
existeix en moltes altres ciutats. La qüestió de la pressió política, la qüestió del disseny,
dels dissenyadors, dels arquitectes, jo crec que existeixen a molts llocs del món. La cosa
clarament original que ha passat a Barcelona és que, primer, va ser el Narcís, com tu
deies, que va adoptar aquesta posició d'escollir els dissenyadors d'una certa categoria; i
després -perquè el Narcís va estar molt poc temps- vas ser tu. I jo, quan explico, quan la
gent em demana, (cosa normal, avui tothom et demana), la primera cosa quan dius "sóc
arquitecte", "d'on?", "de Barcelona", "Ah, de Barcelona!", explico sempre que l'única
veritable diferència va ser l'alcalde. Perquè això no ha passat mai a cap lloc, i aquesta
diferència que gràcies a Déu és imitable, aquesta mena de gestió s'està imitant: hi ha el
cas de Lyon a França, hi ha el cas -que tu no esmentes- de Rio de Janeiro, que ha fet
alcalde un arquitecte, un arquitecte que té com a model Barcelona. Crec que és això el
que és important i, naturalment, la pregunta és, tu ets conscient d'això? Naturalment que
n'ets conscient, però amb la teva natural modèstia i elegància no ho pots dir, però
nosaltres sí que podem. Això és el que volia dir, no és una pregunta .
Resposta
-
No és veritat. En tot cas heu d'atribuir a l'alcalde que hi havia el fet d'haver
personalitzat, personificat més ben dit, personificat una ciutat que s'ha volgut moure,
19
eina.doc
21/05/98
�d'una forma que ha fet que Londres vulgui tenir alcalde. Això és important, això és una
prova de que efectivament alguna cosa hi ha que es pot personificar en moltes persones.
Aquesta mena d'antropomorfísme, de voler sempre que hagi estat una persona que hagi
canviat la vida de tots, em permets Federico, però és una mica "passé". Ja sabem que no
és així. Parlem de sistemes, de xarxes tot el dia com perquè ara resulti que hem de
confiar en una persona.
Torno a dir, si Barcelona vol anar bé, ha d'arrambar una sèrie d'ídols a dins de l'armari.
Sí que crec en el leadership, és a dir, en la interpretació que ha fet Richard Rogers, que
tu coneixes bé, de Londres, que ha estat el qui ha convençut Tony Blair de fer el que ha
fet, finalment. Perquè a Londres han decidit no només reconstituir el govern de Londres
que la Tatcher havia suprimit, sinó que a més l'elegeixen per un sistema no anglès. El
sistema anglès és: el Council és un parlament i el líder de la majoria del parlament és qui
governa, però no és el Mayor. El Mayor és un senyor cerimonial amb una casaca negra i
una medalla daurada que et ve a buscar a l'estació però que no hi pinta res. El que estan
fent ara allà és canviar la cultura anglesa de governació local, i a Londres tindran un
alcalde elegit directament pel poble, cosa que té molt esverat el partit laborista perquè
pot guanyar el Sr. Branson de la Companyia Virgin. No se sap qui pot guanyar.
Aquesta sí que és una cosa en la qual Barcelona es pot penjar la medalla de dir "home,
hi ha d'haver un leadership local". Ara que es parla tant de l'Estat, del pensament únic,
d'Estat-mercat vull dir, doncs hi ha un terreny on sí que és segur que hi ha d'haver una
acció pública necessària per viure, com l'aire que respirem, que és aquest, el camp de les
ciutats. Els estats estan en qüestió, però les ciutats no. Al contrari, les ciutats és on
justament ara s'està organitzant la competència i la col·laboració. Jo em guanyo la vida
aquest any explicant-ho: a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Roma i a la
Universitat de Nova York. Per què tots hi estan més o menys interessats? En gran part
pot ser per aquest emmirallament que hi ha amb el model Barcelona; però en segon lloc,
perquè algun interès deuen tenir com a ciutats, Roma en particular, Nova York en
general, perquè Nova York pensa per tothom. Barcelona presenta l'interès de poder
codificar una mica el seu passat, la seva experiència, que és el que estem fent.
20
eina.doc
21/05/98
�En aquest sentit sí, evidentment hem tingut una època bonica. Per això, quan em
pregunten "Vostè què farà quan serà gran?", "Escolti, una altra cosa, ara?" Perquè
després d'això és difícil, és molt complicat.
Pregunta
Per què si s'ha fet tant, en canvi, s'han mantingut aquests trastos enormes com són els
autobusos de Barcelona, que a més pol·lucionen?
Resposta
Bé, quan hi hagi autobusos elèctrics serà millor. En el moment en què es van treure els
tramvies es va fer perquè hi havia molts cotxes al carrer i el tramvia és molt rígid.
Diguem que si has d'optimitzar l'espai de circulació d'una ciutat, la rigidesa d'un
tramvia no és aconsellable, encara que d'altra banda és simpàtic, no pol·luciona tant, no
fa soroll, no deixa anar fums, etc. Té moltes virtuts però també algunes pegues.
M'imagino que hi haurà d'haver alguns tramvies, però aleshores has d'agafar una via
com la Diagonal: molt ampla, que no interfereixi, i inclús segurament amb algun pas a
diferent nivell (a mi no m'agraden gens però és possible que s'hagin de fer perquè tot
plegat surti bé).
A Roma ara hi ha un autobús, el 116, que és miserable, molt petit -només hi caben 10
persones- i fa recorreguts relativament curts, però és elèctric. A més, a Roma com que
ningú paga l'autobús, és perfecte perquè puges i et porten a canvi de no arribar mai
perquè el tràfic és dolentíssim. És clar que avui una persona ha trigat una hora i mitja en
arribar fins aquí perquè hi ha hagut un accident a la Ronda.... però és que allà és cada dia
que plou. Aquí també quan plou tot es para molt, però a Roma vaig trigar dues hores per
anar des de casa meva fins a la feina en cotxe particular. Doncs bé, a Roma comencen a
haver-hi autobusos elèctrics i crec que això s'anirà estenent, que l'autobús elèctric serà
una cosa que anirà apareixent i serà com un tramvia amb més mobilitat. Aquí podrà
haver-hi el tramvia de la Diagonal i del Baix Llobregat.
21
eina.doc
21/05/98
�El que és un escàndol és efectivament que continuem fent el soroll que estem fent, amb
els camions de la recollida de les escombraries, amb els autobusos, tirant aquests gasos,
etc., és una barbaritat, una brutalitat. Això és quelcom que està al nostre abast tècnic,
segur, i a l'abast econòmic segurament també. Ara bé, per a això crec que caldrà esperar
fins que no hi hagi 20 ciutats europees que es posin d'acord en crear el que jo anomeno
un mercat virtual, és a dir, uns indicadors acceptats per tothom, un "benchmarking"
diuen també els anglesos, un sistema de qualificar la teva gestió ciutadana, comparable
amb les altres perquè puguis dir que les ciutats no només s'assemblen a un mercat, sinó
que ho són.
Tu pagues un preu per viure en una ciutat però saps quan et dóna la ciutat a tu, en
qualitat, en zones verdes, o en sanitat, o en esperança de vida, o en rapidesa de tràfic, o
en silenci. I el dia que això es faci estic segur que es crearà d'una forma més o menys
natural i espontània aquesta emulació entre les ciutats, el diàleg de saber què passa a
Roma o a Barcelona ja s'està produint, però segurament això s'haurà de formalitzar una
mica en xarxa, no per decret. Crec que una xarxa de 20 ciutats europees que decideixin
comparar-se en aquests tipus de temes de qualitat de vida, accelerarà molt el canvi de
sistemes de transport, per exemple. Trigarem una mica però no massa: les ciutats estan
força disposades a fer aquesta mena de lligues que seran al mateix temps competitives i
cooperatives. Espero que es decideixin.
Pregunta
En el Museu d'Art Contemporani, què va ser el que us va fer decidir que en lloc de fer
un centre d'art contemporani -que és una proposta com més moderna i més al nivell del
que està passant a Europa- decidíssiu fer un museu d'art contemporani que té algunes
dificultats de funcionament i pressupostàries? Perquè la ciutat té la manca d'un museu
d'art modern i llavors es comença amb aquest museu d'art contemporani, i en canvi era
molt més ràpid fer un centre d'art contemporani en el qual es crea...
Resposta
-
Es que vam fer les dues coses, no?
22
eina.doc
21/05/98
�Pregunta
Actualment és un museu, no un centre...
Resposta
Sí, però al costat del museu hi ha el centre de cultura contemporània.
Pregunta
Sí, però és un centre que està lligat a les ciutats i no tant a l'art contemporani.
Resposta
Crec que en el tema del museu vam ser una mica esclaus d'aquest passat que ens va
donar tanta empenta, d'aquest somni escrit queja teníem dibuixat, que hem dit abans que
va ser el motor de tot. Doncs potser sí que en alguns aspectes aquest passat ens va
pesar... jo crec que positivament, encara que d'altres poden pensar el contrari. Hi havia la
idea del Cirici de museu d'art contemporani que estava penjant sobre nosaltres una idea
que pesava sobre Barcelona, que havia marxat a Vilanova perquè ningú el volia aquí, no
hi havia hagut esma per fer-lo, i vam pensar que això s'havia de fer. D'altra banda, això
es va creuar en el camí de la feina per rehabilitar la Ciutat Vella. Es van casar les dues
idees i en va sortir un museu que per a mí ha estat sempre com una mena de catedral
moderna, en el sentit de que és el lloc que per la seva potència domina l'entorn. No sé per
què a Perugia feien les coses que feien si Perugia, no sé quants habitants deu tenir ara,
però és com una ciutat mitja de Catalunya. Vaig ser-hi abans d'ahir: entres a la plaça de
Perugia i a mi em fa pensar en Manhattan, amb la potència dels arcs i de les voltes de la
Prioria, la casa dels priors, que és ara la casa de l'Ajuntament, el Comune.
Per què hi ha aquesta necessitat de monumentalitzar o de sacralitzar els espais?
Segurament perquè en un moment de gran dificultat o de gran rivalitat, en el cas d'Itàlia
deuen ser les rivalitats i competències entre senyors i ciutats, que jo crec que són vida.
En el cas de la Ciutat Vella i del museu contemporani, la necessitat d'un manifest de
llum, de claredat, de negació del negre, de negació de tot el passat d'aquella zona (no
del passat en el sentit de la seva història sinó del malament que ho passaven els qui hi
23
eina.doc
21/05/98
�vivien), i així des del primer dia es va convertir en un Hoc quasi diríem de peregrinació
encara que no hi havia res a dins. Cosa que està mal dir-la, però va ser així efectivament.
Ara queja està ple, que té una magnífica col·lecció que s'està ensenyant ara justament, i
està a punt d'acabar-se de signar el conveni amb La Caixa (que és una de les tres o
quatre grans col·leccions que hi ha de pintura espanyola contemporània), doncs més que
més.
Els de Bilbao ens han passat al davant, han fet una cosa molt més "brutal", diguéssim.
És que ho necessitaven, és que les seves necessitats possiblement anaven per aquí. Jo
estic emocionadíssim amb el museu de Bilbao, l'he vist amb en Frank Gery ara farà un
mes, i és el que Bilbao necessitava. Ara, de cop i volta, Bilbao comença a veure's amb
un altre mirall perquè surt en els diaris del món, i no per terrorisme, ni per desgràcies, ni
per atur, ni per misèries, sinó perquè han fet una gran obra.
En petit, perquè ara el nostre museu ha quedat com una cosa molt modesta i petita: si
comparem les despeses de construcció i manteniment d'un i altre, fa riure. A Barcelona
és tot a bon preu: l'estadi, el palau de Sant Jordi va costar la meitat que a París el de
Bercy, que va costar en aquell moment 17.000 milions, quan nosaltres en vam pagar
8.000. L'estadi, comparat amb el de Roma, la tercera part. I el museu comparat amb el
Guggenheim la tercera part, inclús encara menys, i crec que el manteniment també. Tot
molt arreglat, com això... Anem tirant.
Pregunta
Jo voldria més que preguntar, carregar una mica des del punt de vista de la gent de
comarques, perquè aquí estem parlant de la ciutat de Barcelona des del punt de vista de
la ciutadania, de la ciutat. La gent de comarques (jo sóc de comarques) venim a la ciutat
a disfrutar de la ciutat. Es el gran centre d'oci que tenim i jo crec que fins i tot s'hauria
de plantejar de posar una duana i fer-nos pagar un petit impost, perquè més que rebre les
inclemències de la ciutat, el que fem és gaudir de tota aquesta gran infrastructura i
d'aquests grans serveis i d'aquesta meravella que és Barcelona. Fins i tot s'han produït
anècdotes -que voldria explicar aquí- d'alguna persona coneguda meva que s'ha
plantejat anar de vacances, i han estat mirant possibilitats per venir de vacances a
24
eina. doc
21/05/98
�Barcelona, perquè és aquella ciutat que tenim a prop, però a la vegada és la gran
desconeguda, amb una capacitat de sorpresa i d'oci impressionants. Des de la posició de
comarques voldria felicitar Barcelona perquè realment per nosaltres és un gran centre de
desenvolupament, etc.
Resposta
Molt bé. Escolta, peatge no, per això, perquè jo vaig a Rupià i no pago peatge. Bé, pago
peatge si vaig per l'autopista a la caixa Vilarasau, però no paguem per entrar a Rupià, i
per tant, per entrar a Barcelona tampoc. D'alguna forma la virtut de les ciutats -això que
dèiem que no són ni mercat ni estat- és que pagues per les coses que hi fas, però no per
entrar.
Una de les coses maques i poc conegudes de la història de Barcelona d'aquests anys ha
estat el "love affair" que ha tingut amb el Pirineu, concretament amb una cosa que es diu
Comitè Interpirinenc de Poders Locals, que anima l'alcalde de la Seu d'Urgell, el Joan
Ganyet, i un altre alcalde, el de Aix-Les-Thermes, que es diu Agustí Bonrepós. Aquest,
com tots els alcaldes de França, és diputat.
Barcelona, amb aquest Comitè de ciutats (tots els comuns d'Andorra en formen part i no
fallen mai) va firmar una carta que es diu Carta de la Ciutat i els Pirineus, que és poc
coneguda però que en el transcurs del temps anirà agafant la seva volada perquè el gran
problema de VEuropa, sistema de ciutats, des del punt de vista dels qui han de planificar
o governar, és què en fas de les comarques. Tot això quedarà molt alleugerit si les
ciutats grans i el sistema de ciutats mitjanes fan uns contractes ben fets, i si la ciutat
s'adona que si vol tenir els prats de la Cerdanya tan bonics com són, els ha de pagar. No
que els hagi de pagar com a peatge, sinó d'alguna forma que caldrà veure. I que al camp,
més que pagar-li els seus productes perquè després els puguin tirar, com el gira-sol que
diuen que el planten i ni tan sols el recullen, doncs el que s'haurà de fer és garantir a la
gent que viu al camp i que vol passar les vacances a Barcelona, doncs això mateix,
vacances, i d'altra banda, salut pública (un helicòpter a prop), etc.
25
eina.doc
21/05/98
�Aquest tipus de coses són les que la ciutat ha de finançar al camp: comunicació,
comunicació, comunicació. Que vol dir salut, que vol dir informació, que vol dir
possibilitat d'anar d'un lloc a un altre per fer de mestre a La Seu des d'una casa de
Prullans en la que tens uns cavalls. Cosa quejo he vist que passa: uns senyors que tenen
uns cavalls a Prullans, ell se'n cuida, ella fa classes a La Seu, però necessitarien saber
més segur que l'institut no està tan lluny, que l'helicòpter si et poses malalt arriba, i una
sèrie de coses que cal pagar des de les economies d'aglomeració de les ciutats.
Algú va dir fa poc, quan es va dir aquí que Barcelona volia posar un peatge, que
aleshores per anar a collir bolets també. El gran problema del mercat és que no sap
gestionar -i aquesta és la veritat-. Quan Estocolm va fer tota la fibra òptica de la ciutat,
van fer un concurs i van obligar a l'empresa que hagués guanyat a cuidar-se d'Estocolm
(el mercat més rentable de la fibra òptica) però també del nord de Suècia on no hi ha
ningú i és caríssim perquè cal tirar quilòmetres de fibra òptica per una sola família. Van
pensar que havien trobat la solució. En canvi, el dia que vam discutir això d'Estocolm,
va sortit un expert anglès ben informat, com n'hi ha tants, que va dir que sí, que s'ho
havia adjudicat una empresa, però que el que havia fet a Estocolm va ser fer la primera
pesseta i que quan va acabar això va dir que plegava, va fer fallida per no haver de fer la
resta i es van vendre les accions a un tercer. Suposo que els diners que van guanyar a
Estocolm els han invertit ara a Copenhaguen.
El mercat no funciona per això, i l'estat per això és pel que ha servit fins ara, a França o
a altres països que tenen estats més o menys eficients, però no acaba d'estar clar que si
els estats s'estan tornant també liberals, no acaba d'estar clar què passarà o com passarà.
Crec que és important que tinguem consciència a Barcelona que haurem de pagar el
Pirineu, entre tots, amb Sabadell, no només Barcelona. I aleshores obrir-nos, com tu
dius, a les comarques queja vénen.
26
eina.doc
21/05/98
�Parlament de Toni Miserachs
Jo voldria portar-li la contrària al Miquel Espinet quan deia que per a ell el Pasqual
sempre serà l'alcalde. Crec que en aquesta escola hi ha molta gent, entre ells jo mateix,
queja érem amics del Pasqual abans que fos alcalde, i que durant aquests anys hem tingut
una vida complicada, perquè li havíem d'intentar dir Pasqual Maragall, sencer, per no
quedar com uns pretenciosos i fer veure que així per la cara el coneixíem quan potser no
era veritat. Ara ja estem més tranquils perquè ja podem tornar a dir-li Pasqual sense que
ningú pensi que som uns pedants.
L'escola Eina, una mica seguint en aquesta línia, ha esperat el retorn del moment del
tracte col·loquial amb en Pasqual, i ha fet una excepció que consisteix en fer aquest acte
petit que estem ara protagonitzant en un àmbit molt general -hi ha força gent- quan aquest
és un acte que normalment es fa en un àmbit molt restringit que és el del sopar de
professors d'uns dies abans de Nadal. Això que ara passarà, normalment passa en el sopar
de professors, un àmbit relativament restringit ja que som en aquest moment 124
professors, segons l'última llista de telèfons d'aquest any, però tot i així un àmbit més
familiar.
Avui hem fet aquesta excepció perquè pensem que realment el Pasqual és un amic
excepcional de l'escola, i per celebrar això li atorguem un trofeu que consisteix en aquest
objecte dissenyat per l'escultor Sergi Vilar, que és el títol oficial d'Amic d'Eina.
27
eina.doc
21/05/98
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10-28
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutat
Urbanisme
Planificació
Model Barcelona
Description
An account of the resource
27 p. Transcripció de la conferència i del debat posterior.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escola EINA
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2764/19980108_TransfUrbBCN_UPC_PM.pdf
ce700ea2cee136fbb21b3ae4b240b7c0
PDF Text
Text
"LES FASES DE TRANSFORMACIÓ URBANA A BARCELONA"
Conferència a la Fundació UPC
8 de gener de 1998
Moltes gràcies senyor rector, moltes gràcies estimats amics, i director de l'escola, senyor
Josep Roca Cladera. Farem servir unes diapositives per explicar una cosa que vostès ja
coneixen millor que ningú, perquè com a professionals han estat justament els
protagonistes d'aquesta transformació, protagonistes amb d'altres, però, en tot cas,
protagonistes de la transformació d'aquesta ciutat. Se m'ha demanat que parli de les fases
de transformació de Barcelona, ja ho farem. Si algú pot anar passant les fotocòpies
començarem amb una visió del que han estat aquestes fases, que no serà sorprenent per a
cap de vostès.
LES FASES DE TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA
Fase prèvia:
El Plaja era fet 1964-1979
I a fase:
Petites obres -^ 1987
2a fase:
Les grans obres (obres olímpiques) + Ciutat Vella
3 a fase:
Inversions culturals + Inversions privades + Voreres
Encontres en la4 a fase:
2004 + Logística
En la fase prèvia de la transparència s'ha de dir que el plaja era fet -per referència a altres
ciutats que, en el moment en què s'instal·la l'autonomia local, la democràcia local no tenien
un pla fet o varen considerar que el que tenien no n'era suficient-. Aquest va ser el cas de
Madrid, on el primer que van fer com a ajuntament democràtic va ser un pla general nou.
La primera fase pròpiament dita de transformació és la fase de les petites obres. Dura fins
al 1987, si m'accepten aquesta hipòtesi, aquesta proposta. Quan nosaltres vàrem rebre el
premi Prince of Wales de Harvard, de l'escola d'arquitectura o de Design de Harvard, que
havia dirigit en Sert durant 16 anys, ells van posar l'èmfasi en el fet que donaven el premi a
la ciutat de Barcelona per la transformació i per les obres fetes abans de 1987, per tal que
quedés clar que es tractava de les obres que en diem "petites". Algunes no tan petites, però
en tot cas a les obres no olímpiques. Que el seu premi no se'ns donava pel que es va fer
1
upc3.pm
21/10/98
�després de la nominació olímpica i entorn a aquesta, sinó justament pel que s'havia fet
abans. Hi ha una transició entre aquesta fase de petites i de grans obres. En aquesta
transició jo veig el moment en què es projecten les 10 àrees de nova centralitat, molt
peculiars d'aquesta ciutat i que difícilment amb el mateix èxit es troben en altres ciutats. I
dic de transició perquè aquí tornem al plantejament: és l'època de Joan Busquets, no és
encara la Barcelona de les grans obres, però no és només la Barcelona de les petites obres.
És una visió global, però pormenoritzada, circumstanciada i específica de punts de la ciutat
que es proposen com a nous centres. A continuació ve la segona fase, la més coneguda, la
de les grans obres, la de les obres olímpiques i el seu correlat cordial i crec que indestriable
de les obres olímpiques, que és la transformació de Ciutat Vella. Indestriable per oposició,
justament perquè es va voler una mica com a torna o com a compensació d'una Barcelona
que altrament hagués pogut semblar poc preocupada per la seva ànima -com va dir algú i
després repetiré- i molt per la seva aparença. La tercera fase, posterior a la dels Jocs, és la
fase de la maduració de les inversions culturals, no la decisió però sí de la seva maduració.
És la fase del relleu de les inversions públiques a les privades, és la fase que hem dit de les
"voreres", com a símbol de tota una nova etapa en la qual va primar o ha primat la
preocupació per treure profit de la transformació que ja s'havia fet, i fer que la ciutat
funcionés d'una manera diferent. Finalment, en la quarta fase, en els encontres en la quarta
fase, podem mirar el que significa realment el 2004 i el que representa la logística com a
preocupació substantiva.
A Santiago de Xile, ara fa quinze dies, exposant el que nosaltres entenem com a
planificació estratègica en el propi ajuntament de la ciutat, en presència dels interpellants,
un dels quals era el secretari general de la presidència, un altre era el director del col·legi
d'arquitectes -que va estar molt bé- i un tercer va ser un arquitecte de nom Meza, que va
sortir a la pissarra a fer un dibuix. Va dir: "Yo no voy a hablar tanto como ustedes, voy a
hacer un dibujo". Va fer un dibuix que era aproximadament aquest. Va dir: "Lo que
Maragall y su equipo han hecho ha sido encontrar el alma", d'una manera molt maca i molt
gràfica; "buscar el alma de Barcelona y encontrarla". Ell va dir que Barcelona havia crescut
a partir del segle XLX i, arran de la industrialització, que va barrar el pas del port i del mar i
de la costa, va créixer cap amunt, com deien els poetes: la ciutat s'enfilava costes amunt,
pujava turons amunt cap al Putxet i Collserola, etc.
2
upc3.pm
21/10/98
�Efectivament el moviment de la història va ser aquest i ell va dir que l'equip de l'època de
Maragall el que ha fet és regirar la història i tornar a mirar al mar, i que aquesta ha sigut la
gran transformació de la ciutat. A continuació ell va esborrar això i va fer un mapa de
Santiago, -que ara no repetiré perquè no el sabria fer ni molt menys com ell va fer el de
Barcelona- va fer un dibuix del riu i va dir: "Santiago tiene un alma. Este alma se llama
Mapocho", que és el riu que ells tenen, "...hay que vertebrar Santiago entomo al
Mapocho". Això ho dic perquè en aquest moment Barcelona és referència en molts sentits.
És a dir, molts arquitectes del món coneixen la petita història de Barcelona i parlen de la
Torre de Collserola, de les platges o del Port Olímpic o d'alguna de les obres que s'han
realitzat en aquesta ciutat com a referents del que ells volen explicar -per exemple, quan
volen canviar la seva ciutat-.
Això és el més important del que ha passat, però anant més enllà en aquesta línia [la
següent transparència] vaig dir que un pla estratègic no era només fer això sinó que un pla
estratègic necessitava de dues imatges, de dos espais, l'un dels quals era el zoom de l'altre.
El primer espai [el tornaré a dibuixar perquè no ha quedat gaire bé] és el mapa d'Europa i
la Mediterrània i un punt, i aquest punt és Barcelona. En aquest mapa Barcelona és només
una part d'un sistema més gran, i Barcelona ha de descobrir quina és la seva connexió amb
el sistema gran, abans de passar al mapa petit. És a dir, quan Barcelona ha de definir avui el
que voldrà fer l'any 2004 o 2010, el primer que ha de fer és mirar en el mapa gran
3
upc3.pm
�d'Europa a veure on està i decidir, en referència al mapa gran, què és el que s'ha de fer dins
de Barcelona. [Em sap greu no poder-ho dibuixar perquè això és una pantalla i no ho
permet]. Barcelona ha de fer alguna cosa per poder ser algú en el mapa gran: en el mapa
gran vol ser l'entrada d'Europa, l'entrada al centre d'Europa alternativa a l'entrada
tradicional, que és Rotterdam o Amsterdam o Ambers o el port d'Hamburg. Agafem aquest
exemple perquè els ports són una mica també metàfora de totes les entrades: els ports, els
aeroports, les entrades télématiques, les entrades del coneixement. Hi ha portes cap al
centre d'Europa que es concentren en aquesta zona centre-nord del continent, en l'inici de
la història lotaríngia industrial i de les anomenades "bananes" o taques urbanes, que
constitueixen, potser, el 50 o el 60% de les activitats econòmiques europees. Barcelona què
és? Barcelona és una alternativa, per avall, en aquest mapa, però per ser-ho ha de canviarse ella mateixa i canviar d'estratègia. En lloc de preocupar-se exclusivament per aquesta
inversió de ritmes interna que hem vist que ha fet, s'ha de preocupar per un altre tipus
d'inversió: passar d'estudiar-se com a sistema longitudinal a estudiar-se com un sistema
que té dos braços molt potents, però abandonats, que són els dos rius: el Llobregat i el
Besòs.
El 2004 és bàsicament una idea: un eix preferentment per a lleure i l'altre per a logística.
Els dos rius han de ser les noves fronteres, la nova ànima -com deia aquest senyor- del
projecte de Barcelona. Logísticament, Barcelona necessita fer del Llobregat un eix
important on el Port, l'Aeroport, l'alta velocitat, l'amplada de via europea per a les
4
upc3.pm
�mercaderies, la telemática, la zona d'activitats logístiques per a totes les indústries de
l'Extrem Orient i d'altres que es vulguin ubicar ben aprop del centre d'Europa i ben
connectades constitueixin, efectivament, un lloc d'economies d'aglomeració i d'economies
externes. Ho necessitem. El projecte de Barcelona en aquest moment és fer això i fer-ho
amb respecte del medi ambient, cosa que probablement fa uns anys no s'hauria entès,
hauria estat absolutament impossible i, en canvi ara, sabem que és perfectament
compatible. En l'altre eix el que hem vist és la degradació de la qualitat de vida. Al voltant
del Besòs hi ha prop de 600.000 persones que viuen en condicions urbanístiques que han
estat deficients; estan millorant, però encara són deficients. L'eix portant d'aquesta falta de
qualitat és el propi riu, que és molt deficient, no és ni un riu per començar. És un riu molt
més atorrentat que el Llobregat, té una diferència de cota més important que la que pugui
tenir el Llobregat a la mateixa distància del mar. És un riu difícilment practicable, en
aquest sentit sembla una mica el Tiber -perdoneu la referència- que a mi em sorprèn per la
seva manca de gust comparat amb altres rius, d'aquestes dimensions i en ciutats d'aquesta
significació. Això és probablement perquè el Tévere, si coneixeu Roma ho heu vist, ho heu
intuït, té unes crescudes d'una importància molt considerable, cosa que fa que el
Lungotévere, els dos passejos que hi ha al costat del riu, siguin molt més alts que no pas la
ciutat, que la ciutat del centre històric i el Trastévere siguin molt més baixos que no pas el
Lungotévere, que és una muralla entre els dos costats de ciutat construïda i la vora del riu.
A aquest riu li passa una mica el mateix: no es pot utilitzar fàcilment perquè pot tenir
baixades molt importants i l'ús que se'n faci haurà de ser amb tècniques existents, que
poden permetre aquesta convivència entre gestió urbana i règim pluvial.
FASES DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA
0
BARCELONA VA PENSAR I VA DIBUIXAR DURANT 40 ANYS
1
BARCELONA VA COMENÇAR A FER SENSE DINERS
2
SOBRE UN GRAN PROJECTE : GRANS OBRES
3
LA PROVA MÉS DIFÍCIL : EL "DAY AFTER"
4
2004 : QUÈ HEM DE FER?
Ara analitzem una mica el que ha representat aquest seguit de períodes. Barcelona, en la
5
upc3.pm
21/10/98
�fase inicial que va de 1960 fins a 1980, fins a la democràcia, va pensar i dibuixar el seu
futur. De vegades em pregunten: com és possible que Barcelona hagi fet tot el que ha fet?
Com s'explica el miracle que Barcelona hagi transformat tant de pressa tantes coses en tant
poc temps? Una de les coses que penso que es poden argüir com a explicació és el fet que
Barcelona va haver de pensar durant 40 anys, perquè no va poder fer, perquè estava
prohibit fer gran cosa -no hi havia diners, no hi havia armes polítiques, no hi havia
democràcia, hi havia dictadura- per tant la ciutat va haver de pensar què volia ser quan fos
gran, però no podia ser gran, no podia fer el que volia. Probablement això no és només bo
des del punt de la penitència que significa, sinó que és bo des del punt de vista de la
construcció de consens. És molt probable que sigui veritat que la fase més llarga i
complicada de la reconstrucció d'una ciutat, de la transformació d'una ciutat, sigui la fase
en què la química és més important que la física, la química de la creació d'un consens que
faci possible les transformacions físiques, i que aquestes es facin amb un cert ritme. Això a
Barcelona va succeir de grat o per força, per l'existència de la dictadura, però també per
l'existència de gent que durant aquesta dictadura no van perdre el temps i van dibuixar tot
el que després, quan va arribar la democràcia, vam trobar pensat, fet i planificat. Barcelona
va començar a fer sense pràcticament diners. Aquest era el moment de la veritat, el moment
difícil, perquè l'any 1980 arriba la democràcia local, arriba l'autonomia local i, per tant, la
gent pensa que tot el que no havia pogut fer, es pot fer ràpidament. Però no hi havia diners,
ens van deixar una caixa que era de menys 12 mil milions: vam trobar aprovat un
pressupost l'any 1979 de 20 mil milions, dels quals en vam cobrar 18, i se'n van gastar 30,
i nosaltres no vam fer res, perquè no en sabíem, per començar no sabíem gastar: és molt
difícil. El primer any vam seguir el ritme de les coses tal com estaven previstes i Barcelona
va perdre 12 mil milions, que era probablement una mica més del que havia perdut l'any
anterior, però no molt més. De manera que Barcelona no tenia diners, però sí moltes
expectatives i esperances. El que va fer va ser començar a fer sense diners. Va fer el que
Narcís Serra va anomenar urbanisme de cosidora o de sargidora, amb apunts de grandesa,
que és el que probablement va salvar, en part, les coses. És l'etapa de l'Oriol Bohigas, de la
seva entrada a l'urbanisme en què sense calers és necessari donar pistes a la gent que
tanmateix quan en tinguem, ja ho farem bé, farem tot el que tots pensaven que havíem de
fer immediatament. És l'etapa de les petites obres en les quals la qualitat sorprèn i, sobretot
sorprèn l'adequació entre la tria que es fa d'aquella obra i el sentiment de la gent. Crec que
6
upc3.pm
21/10/98
�aquest moment difícil es va salvar molt bé, i es va salvar molt bé per aquesta intuïció que
probablement era compartida per una experiència d'una colla d'anys del moviment socialurbà (que en Miquel Domingo i la Rosa Bonet han estudiat aquests últims anys en
profunditat) i els propis tècnics de la democràcia. Un cop guanyat el ciutadà en aquesta
primera fase en la causa de la ciutat; un cop els ciutadans estaven convençuts que els que
havien vingut a governar no ho havien fet només per mor d'un vot, cosa que és molt
important, sinó que a més actuaven en funció d'una sintonia, va ser fàcil anar a les obres
grans, cosa que en altres ciutats no va ocórrer. Si mireu Berlín i el seu intent de fer unes
rondes, han passat molts anys sense poder avançar més d'un quilòmetre perquè no hi havia
fe, no hi havia confiança per part de la població en que els que manaven, els que
dibuixaven, els que projectaven i els que invertien tinguessin la sensibilitat que la gent
creia que havien de tenir abans de llençar-se a fer grans obres. En canvi a Barcelona quan
vam començar havíem tingut també la sort -si voleu- d'haver passat per aquest purgatori
del període de pocs diners. Els projectistes (parlo de forma col·lectiva, que vosaltres com a
professionals us inclou i no només a vosaltres, també als enginyers i d'altres), vam haver
de passar aquest període de necessària modèstia que crec que no només ens va reconciliar
democràticament amb la gent, sinó que va ser bo des del punt de vista de la projecció i des
del punt de vista del tipus de transformació física que s'havia de fer, que es podia fer.
Finalment ve la prova més difícil, després de les grans obres, del gran esdeveniment, de la
gran festa, que és el dia després, el day after -allò que un regidor d'aquella època que va
anar a estudiar anglès a Londres va confondre amb after day,-. Era aguantar l'estrebada, era
pagar i seguir invertint. Era el que el pla estratègic va precisament definir. L'encert va estar
-després en parlarem- justament en veure que abans de l'esdeveniment, inclús abans de
l'acabament de les últimes obres, era precís pensar un després per al moment en què això
s'acabés. Això es va fer a temps. Arriba doncs el període en què el pla estratègic ens indica
que s'ha de donar prioritat a la inversió privada, per una banda; (les caixes públiques
tornen a estar relativament esgotades) i, d'altra banda a la inversió cultural, perquè aquesta
estava projectada i previst el seu finançament, sempre més mandrós, sempre amb més
apatia perquè el finançament de les obres culturals sempre costa més. Però també la
química del consensus building la creació de consens de les obres culturals és molt més
llarga i molt més complexa perquè en elles no només construïm la casa on vivim, sinó el
7
upc3.pm
21/10/98
�model de casa on vivim. Un museu voldríem que fos el model de tot i allà haurem
d'ensenyar el nostre art, la nostra perfecció o excel·lència etc. És una mena de lloc sagrat
on hem d'exposar el que som i el que voldríem ser. Això és molt més complicat perquè es
parla d'idees i de valors immaterials: les baralles són infinites, la imprecisió és molt més
gran i la necessitat de temps per coure el brou, el plat de l'obra que s'ha de fer, és molt més
important. D'aquí ens anem cap al futur, anem cap a la situació en la qual estem ara,
lentament les obres culturals van acabant el seu cicle de construcció. Ens recordarem molt
poc de com i quant han costat el dia que s'acabin, ho sabem per experiència perquè moltes
d'elles són obres que ja s'han acabat i que ja funcionen, i a les quals ha costat moltíssim
arribar. Hi ha hagut moments en què havíem pensat que no s'acabarien mai, però quan
s'acaben un se n'oblida ràpidament, tret que a vegades deixin una certa agror, és a dir que
allò ha durat tant que quan s'acaba t'adones no hi ha la il·lusió que hi hauria pogut haver si
hagués estat una cosa d'un ritme una mica més ràpid, una mica més conclusiu, més animat.
Però aquest és el ritme de les obres culturals i cada país i cada cultura té el seu ritme, -el
ritme italià és molt més lent, us ho asseguro-. A Milà, fa 15 o 20 anys van posar una bomba
en el futur museu d'art modern, i la polèmica que va començar aleshores encara no s'ha
acabat, perquè n'hi havia que deien que aquella runa era una autèntica obra d'art modern i
per tant allò s'havia de deixar així, tal com havia estat. No parlo de Roma perquè és un cas
absolutament a part en tots els sentits, però cada cultura té el seu ritme per a les obres
culturals. Estem acostumats, perquè som de la matriu francesa, a pensar que les obres
culturals han de tenir un pressupost i s'han d'acabar ràpidament i s'han de fer amb uns
ritmes relativament ràpids, que totes haurien de ser com aquesta "Très Grande
Bibliothèque" que ens ensenyava el seu autor, Dominique Perrault, fa relativament poc, i
oblidem que justament el model d'Estat que l'ha construït -ni és precisament que estigui de
moda, (no ho està)-, ni és el tipus d'Estat que s'està anant a fer a Europa en aquest moment.
En fi, passo al capítol de les excuses que ningú no m'ha demanat sobre la lentitud de les
obres culturals i passem a l'última etapa, l'etapa a la qual estem mirant, el 2004, el què
hem de fer. El que hem de fer probablement no és a mi a qui li toca dir-ho, jo ara parlo
només com a professor, com a observador, com a ciutadà, jo crec que hi hem de tornar, que
hem de repetir el cicle però diferent, perquè ara ja tenim una llei, aprovada per unanimitat,
pels propis representants de la ciutat de totes les tendències; ja n'hi ha prou de romanços
ara, hem de tenir una llei de la ciutat que ens ajudi a fer més àgilment les coses que volem
8
upc3.pm
21/10/98
�fer. Tenim una moral, tenim aquest lideratge que ens dóna el fet de ser referents en molts
aspectes; no els referents, n'hi ha molts d'altres, de referents, però som un referent. Al
Corriere delia Sera d'ahir, que vaig comprar a l'avió quan venia cap aquí, hi havia dues
planes senceres amb dues imatges de la Sagrada Família en les quals no es deia que allò era
la Sagrada Família, sinó que allò era Europa: viatjar a Europa, deia. Què més voleu? Què
més referent d'Europa que una fotografia d'un monument d'una ciutat, de la qual no s'ha
de dir ni el nom, ni de la ciutat, ni del monument. Tenim aquesta possibilitat que jo crec
que hauríem modestament d'aprofitar i per una altra banda triar un projecte digne de cara a
l'any 2004 que, d'alguna manera, pot ajudar a ordenar les coses. Un projecte que té a veure
amb un món diferent, un món de cultures, un món de ciutats, un món en el qual aquesta
fase tant buida de la vila global es converteixi en una cosa més concreta, en un món de
viles pròximes, un món de ciutats, en el qual nosaltres probablement podrem començar a
discutir seriosament i no pas amb aquesta mena d'abstracció inaprehensible que és la idea
de la vila global.
Tornem un moment enrera per veure l'evolució que hem fet fins aquí. La Barcelona
romana tenia cent hectàrees, la medieval en tenia mil. Bé, tot això és molt aproximat i de
fet s'haurien de mirar els llibres per veure els números exactes. La Barcelona moderna en
té 10.000 entre els dos rius, el Tibidabo i el mar. En un moment determinat, 1840-1860, les
muralles peten. Pràcticament en divuit segles vam fer dues estirades importants: de la
Barcelona romana a la medieval i de la medieval a aquesta.
9
upc3.pm
�Ara estem en un moment, en els últims vint anys, en què hem tornat a petar, el que passa és
que com ja no hi havia muralles, el trencament de les muralles ha estat la construcció de les
rondes, que a última hora és el trencament de les muralles del temps. Si es fan les rondes i
es fa que la gent pugui anar molt més enllà en poc temps és exactament el mateix que si es
tiren unes muralles que no deixaven sortir la gent. Les muralles que van haver de petar,
com sabeu, impedien construir més enfora i per tant van preservar tota la plana de
Barcelona que després va ser l'Eixample. Aquest no és el cas de les muralles
metropolitanes que les rondes van saltar però sí que fa el mateix efecte. Ens n'anem en la
primera explosió, a una ciutat de 10.000 hectàrees, amb un milió i mig d'habitants, (havíem
arribat a un milió vuit-cents). Barcelona comença als anys 1980, una mica abans, a perdre
habitants per primer cop en 20 segles. Però hi ha una mica l'engany de no veure que amb la
caiguda de les muralles, la població de Ciutat Vella baixa radicalment, i el que està passant
ara és exactament el mateix. Està passant que la segona caiguda de les muralles fa que la
gent que s'encabia en la ciutat densa, s'escampa perquè se li dóna la possibilitat de fer-ho.
De la primera època jo poso l'exemple del meu avi, que va néixer al carrer Jaume Giralt,
després va anar a viure al carrer Trafalgar, després al carrer Consell de Cent cantonada
Passeig de Gràcia i, finalment, quan es va casar i va començar a tenir fills, que van ser
tretze i no hi cabien, se'n va anar a la Plaça Molina. Vol dir que en cinquanta anys, perquè
va morir als cinquanta un, va córrer més camp que la ciutat en divuit segles. Tot el que
s'havia mogut la ciutat des d'aquell primer que van trobar al costat del quartel de la
Guardia Civil del Raval, de fa cinc mil anys, (ben aprop de terra perquè allà no hi ha cota
per anar més avall), tot el que s'havia mogut la ciutat des d'aquell moment fins a 1860, que
és quan va néixer el meu avi, per entendre'ns, va ser multiplicat per deu en vida d'aquest
senyor que va viure cinquanta anys. Veieu la potència de l'explosió que es va produir?
"L'altre" poeta va ser Mossèn Cinto que ja va haver de fer una obra en la qual sortien els
dos rius, el Besòs i el Llobregat. Barcelona era una criatura que havia nascut a les faldes
d'Hèrcules, que era el Montjuïc, i del qual "besar els seus peus voldrien els dos rius, Besòs
i Llobregat". I després deia que de les seves defenses eren troneres avançades Montseny i
Montserrat. O sigui que aquest home, de cop, va veure la ciutat, l'àrea metropolitana xica i
la regió metropolitana. En aquell moment aquest poeta i aquesta generació mentalment
s'avancen fins avui, ja dibuixen la Barcelona que nosaltres estem fent.
10
upc3.pm
21/10/98
�1953/1974
Barcelona Metropolitana
50.000 Has.
[3.000.000] 4-
Barcelona Regional
150.000 Has+
[4.000.000]
Ara veiem les imatges de la Barcelona metropolitana de 50.000 hectàrees i tres milions
d'habitants. Aquesta va néixer a l'any 1953, amb el dibuix del pla d'ordenació, i va
renéixer políticament a l'any 1974 amb el decret que en van dir de la flebitis, quan el
Príncep d'Espanya, Juan Carlos, va signar el decret de constitució de la corporació
metropolitana, perquè el Cap d'Estat que era el General Franco tenia flebitis i no podia
firmar. I aquí va néixer. A l'any 1974 i a l'any 1976 es va aprovar, primer inicialment i
després definitivament, el pla general metropolità i ara estem on vam començar. El pla
metropolità és el que va permetre que Barcelona no fes el que Madrid va haver de fer i
després comentaré. Si mirem el que ha passat després i el que és la Barcelona regional, la
de les 150.000 o 200.000 o 250.000 hectàrees, de quatre milions d'habitants, veurem que la
forma que té ja no és la mateixa, ja no es dibuixa aquesta ciutat amb un límit, sinó amb un
núvol, amb uns punts, amb una xarxa. Aquesta ciutat ja no és un terreny urbà, amb o sense
muralles, aquesta ciutat és un conjunt d'aglomeracions que formen una regió o una ciutatregió. A mi sempre m'ha agradat pensar, en parlàvem ara amb en Roca i algú més quan
veníem, que s'havia de mantenir aquesta trilogia per poder comparar les ciutats, perquè les
ciutats existeixen políticament, vull dir que tenen els límits que els dóna la història política.
Brussel·les és petitíssima. Londres, la "city" de Londres és una milla quadrada, o sigui,
11
upc3.pm
�quan ve el Lord Mayor de Londres, aquest senyor no és ben bé res, l'alcalde d'una milla
quadrada, és una cosa purament simbòlica. En canvi nosaltres en tenim 100 de quilòmetres
quadrats, Madrid 600, Saragossa en té 1000, i Lorca en té molts més, el municipi. Això és
una cosa que no té res a veure amb la ciutat com a tal. Per tant si nosaltres no tenim un
vector com a mínim de dos o tres elements no podrem comparar ciutats mai perquè les
estadístiques no correspondran mai a la ciutat real. Quan l'ONU ens va encarregar l'Urban
Survey a l'Institut d'Estudis Metropolitans, que van fer en Jordi Borja i la Mireia Belil,
vam triar, llavors, un vector de tres elements, la c, la m i la r: la ciutat municipal, la
política, la petita -digueu-li com vulgueu-, la ciutat metropolitana i la ciutat regional que
corresponen a les fases 2, 3 i 4 de les transformacions que hem vist.
Urban Survey
Ciutat municipal
Fase 1
Metròpoli
Fase 2,3
Regió
Fase 4
Si miréssim la població, que hem vist que era d'un milió i mig, després de 3 milions i
després de 4 milions, veuríem que les ciutats metropolitana i municipal baixen de població,
la del milió i mig baixa -havia arribat al milió vuit-cents- i la de tres milions baixa - deu
estar a dos milions vuit-cents. En canvi, la regional no, està a quatre milions, 4,2 segons
com es defineixi fins a on arribem. Per no existir no existeix una regió, que és una de les
grans falles de la política catalana dels últims deu o quinze anys. No hi és. No s'ha fet la
regionalització. Hi ha comarques però no hi ha regió. Per tant no hi ha res que correspongui
a aquesta mena de ciutat real a la qual m'estava referint. Si hem de valorar cadascuna de les
fases, jo crec que es pot dir que a la primera fase l'encert va residir, sobretot, en el prestigi
urbanístic que es va aconseguir més que no pas en les grans obres. Les grans obres van ser
després, i van ser un èxit popular, podríem dir. La gran escampada de la marca
"Barcelona", per entendre'ns. Però en la primera fase es va aconseguir, com he dit abans,
que la professió, a nivell internacional, reconegués Barcelona com un lloc on es feia
urbanisme de qualitat.
12
upc3.pm
21/10/98
�FASE O
Barcelona va pensar i va dibuixar durant 40 anys
Decisions encertades
Subías, Serratosa, Solans, Socías: Dibuixen de l'escenari dels 90 al 1965
Sostre Potencial -l
[Potencial Vallès Central]
Algunes decisions heroiques i molt controvertides: a la fase zero teníem les decisions
encertades d'aquests senyors els noms dels quals comencen tots per s: Subias, Serratosa,
Solans i Socías. Ells van tenir una vista immensa a l'any 1965, figurava que feien un
esquema director per a 15 anys, i no, el que van fer és el que efectivament ara (1997) és la
regió. El llibre que van produir aquests senyors es va ficar en un calaix l'any 1966 perquè
estava prohibit. Era un llibre, l'esquema director, que arribava fins al Montseny, era la
regió pròpiament. Això era políticament immenjable, inassumible, i per tant es va ficar en
un calaix.
El que és curiós és que tants anys després, el pla és del 1975 i ara estem a l'any 1998, en 23
anys, aquest pla encara no és menjable, la regió encara no existeix. La regió del Subies, del
Serratosa, del Solans d'aquella època no existeix. En tot cas ells ho van veure, ells van
decidir que el sostre potencial de Barcelona-municipi havia de baixar de 3 milions a 2
milions. Això fa riure ara, però resulta que dels 2 milions estem baixant a 1,5, i seguirem
baixant, probablement, encara que en unes declaracions, que m'han agradat molt, l'alcalde
diu que probablement la gent començarà a tornar a la ciutat antiga, a la ciutat central, a la
ciutat municipal, que és possible. És possible perquè hi ha una sèrie de raons que ara serien
molt difícils d'explicar, però que tenen a veure amb la pròpia estructura, quasi diria física i
econòmica, vull dir de valors, del centre, del centre vell i del mid-town o PEixample. Bé,
decisions importants d'aquesta gent van ser aquestes dues: una gran discussió sobre el
potencial del Vallès Occidental que no es va tancar, va quedar obert com una ferida i
encara ho està. N'hi havia uns que deien que sí, que hauria d'haver-hi 650.000 persones a
Sant Cugat del Vallès, i uns altres que deien que no, i encara aquesta discussió segueix ara
sobre si Sant Cugat ha de tenir l'estació del tren d'alta velocitat o no.
13
upc3.pm
21/10/98
�Errors possibles
Inèrcia diàleg amb política autoritària
Aigua i residus
Pla Delta, Pla Besòs, Aeroport, TAV
Metro, pàrkings
Puntillisme
I els errors possibles són que es van habituar a un tipus de diàleg malaltís amb la política,
perquè clar, la política era malalta en aquell moment, no n'hi havia, de política. I això va
produir un tipus de tècnics, i clar jo em poso a dintre, al menys en aquella època molt
clarament, acostumats a fer la viu-viu, a no acabar d'afrontar els problemes, acostumats a
mirar de colar coses, per dir-ho així, en la mesura del possible. No van afrontar del tot el
tema de l'aigua i dels residus, no van donar les bases del que ara veiem que és necessari.
Clar, això és molt fàcil de dir, ara. Però ni el Llobregat ni el Besòs i les seves grans
infrastructures, ni el metro ni els pàrkings, -els pàrkings no van aparèixer com a
equipaments i això jo crec que va ser un error considerable-. Després ens hem hagut
d'inventar pàrkings de les maneres més complicades que us pugueu imaginar, tenim una
quantitat de plets encara, com el del pàrking de la carretera de Sarrià amb Manuel Girona;
cada pàrking és un drama.
És més: el puntillisme, el puntillisme era inevitable en aquella fase perquè era l'única
manera de salvar la ciutat i el territori en una fase en què la política no era democràtica, i
per tant, si hi havia un tècnic que era més democràtic que els polítics que l'havien nomenat,
quasi que tenia l'obligació de ser puntillista a l'extrem i de posar en cada punt que allò no
podia ser tal cosa, que no podia ser altra cosa que un equipament. Això, que en aquell
moment estava justificat, hauríem d'haver vist en algun moment, potser abans del que vam
trigar a realitzar, que ja no era la bona manera de treballar en el territori, que havia de ser
molt més liberal, molt més oberta i molt més indicativa.
14
upc3.pm
21/10/98
�FASE 1
Barcelona va començar a fer sense diners
Decisions encertades
Prestigi urbanístic
Decisions héroïques: nou equip projectes
Tria d'intervencions
Plaça Trilla —» Via Júlia
Velles fàbriques - instal·lacions
—» Parcs
Camí crític 1992
Passem a la primera fase. En la primera fase, decisions encertades: el prestigi urbanístic, la
insistència en l'equip de projectes. Jo vaig tenir una gran baralla, ara ja puc dir-ho, amb
l'Oriol Bohigas perquè ell volia tenir, no me'n recordo quants, però molts arquitectes en un
equip de projectes nou, i els va tenir, en va tenir 13 que jo recordi, després de molta
discussió. Però jo estava fent la reforma administrativa, com sap la Mercè Sala, i com que
havia de fer la reforma administrativa i havíem de baixar de 15.000 funcionaris a 12.000 i
fer moltes més coses que no pas abans, allò no casava del tot. Però finalment hi va haver
una gran entesa, perquè es va tenir la flexibilitat pel seny de tothom de veure que la casa
havia de baixar i algunes coses havien de pujar, i aquesta en va ser una.
Es va formar un equip de projectistes amb llapis que no planificaven sinó que projectaven.
Crec que va ser un gran encert. La tria de les intervencions, com ja he dit abans, la
combinació des de la plaça Trilla fins a la Via Júlia o fins a l'estàtua del Viladomat a la
República, a la plaça de Llucmajor. La conversió de les velles fàbriques i dels escorxadors i
les estacions de trens en parcs i en instal·lacions, com la Sedeta.
Sempre recordaré, i això és impagable, que el dia que es va inaugurar la Sedeta, com a
escola i com a centre cívic, hi havia un parell de senyores que anaven al meu costat dientme que ho sabien tot, que coneixien allò, les finestres, i aquell passadís i em van dir: "Oh!
és que nosaltres havíem estat treballant 40 anys de filadores, o de teixidores, a la fàbrica".
"I ara què?". "Ara estem contentes perquè això és l'escola dels nostres néts". Aquesta
emoció era molt especial: la ciutat que va anar recuperant espais d'aquesta ciutat atapeïda,
15
upc3.pm
21/10/98
�la de l'avara povertà que deia el Dante, que havia aprofitat fins l'extrem els pams quadrats
per construir una fàbrica, una escola, unes cases, etc., i que de cop podia recuperar zones
que havien tingut un ús i no en tenien cap! Les podíem recuperar intel·ligentment per fer
parcs o per fer escoles, i la gent que hi havia treballat hi podia veure escoles pels seus néts.
Aquesta és una emoció que moltes altres ciutats no han tingut i que nosaltres, una
generació com la meva, i jo en particular, haurem d'agrair com una enorme fortuna quasi
impossible de reviure. Les altres il·lusions que es viuran, que seran tan importants com
aquestes, seran unes altres il·lusions, però no aquella.
Després, el fet d'haver descobert molt aviat que per al 1992 s'havia de fer, primer de tot,
un camí crític, que s'havia de trobar què és el que calia perquè el 92 fos 92, per a que el 92
fos possible. El primer estudi que es va fer en aquest sentit, d'en Josep Maria Vegara, va
donar que el camí crític del 1992, de tot el que es volia fer pel 1992, era aixecar la via del
tren, i per aixecar la via del tren se n'havia de fer una de nova. S'havia de completar la
sortida de l'estació de França en direcció cap a Aragó i cap al Besòs. I per fer això s'havia
de canviar un col·lector i per canviar aquest col·lector, a l'any 1984 em penso que va ser,
s'havia de començar a treballar, de seguida, cosa que ningú no entenia: Què fan aquests
aquí ara? -deien. Canviar el col·lector enmig del carrer Marina, quan al carrer Marina hi
havia la paret del tren i no es veia què hi havia al darrere ni se sabia per què el carrer es
deia Marina. Aquesta visió del camí crític penso que va ser absolutament fonamental.
Errors possibles
Alguns Peris
Ronda del Mig semi -enderroc?
Errors possibles d'aquesta època, pocs, en aquesta època pocs. Uns sí: alguns dels peris que
es van fer, crec i ara ja puc ser molt provocatiu, van ser molt equivocats. Ens vam
equivocar perquè els vam fer amb massa ambició. Crec per exemple que el peri del Case
Antic no estava ben dimensionat en aquell sentit i el peri de Torre Baró tampoc. És a dir, i
ara ho sabem, mal que ens pesa, sempre que un peri dibuixa il·lusions que van molt més
enllà, (si van una mica més enllà està bé), però si van molt més enllà del que realment es
pugui fer en una generació, en 15 anys, en 10 anys, són realment perniciosos perquè el que
16
upc3.pm
21/10/98
�fan és generar una decepció creixent.
Els peris que no es poden realitzar, de seguida que triguen a realitzar-se i finalment es fan,
són una mica com el cicle vital, però aquells que realment van tant més enllà del que es pot
fer, que són tan ideològics i tan carregats de bona fe, i esdevenen, una cosa que mai no es
farà o trigarà molt a fer-se, aquests provoquen cinisme i són una escola de desprestigi de
l'acció pública, de la polis. Crec que a Torre Baró va passar una cosa d'aquestes, quan ens
vam posar a dibuixar una vall aterrassada, amb unes terrasses magnífiques que mai no
tindríem diners per finançar, probablement. I una colla de coses que després van resultar
pràcticament impossibles. No havíem considerat prou que tots els habitatges que hi havia
eren il·legals i inclús que per enderrocar-los necessitàvem el visat d'un arquitecte, que
ningú no volia fer, que cap arquitecte col·legiat hagués volgut signar. I altres problemes
d'aquest ordre. Al Casc Antic ens vam passar una mica d'equipaments i quan hi ha molts
equipaments que no es poden fer també es produeix aquest efecte negatiu, en el sentit que
es buida de vida una zona que lentament es va decandint. Això és el que havia passat en
general a tota la Ciutat Vella. Un dia, a la Riereta, prop dels carrers Sant Jeroni i Cadena,
una senyora de 90 anys em va dir que la seva àvia ja li havia dit que allò estava afectat i
que no es creia res quan jo li vaig dir "doncs ara caurà". Són sensacions d'il·legitimitat que
es creen, de no realització de les coses que es dibuixen. Crec que en algunes ocasions en
aquella època vam fer aquest tipus d'error.
L'enderroc parcial de la Ronda del Mig va ser un error? Molts arquitectes van considerar
que s'havia de fer el gest simbòlic que Madrid havia fet quan es va carregar Pescalèxtric
d'Atocha. A Madrid, quan van començar van fer un pla nou, s'hi van estar 5 anys, van
perdre 5 anys. No van tenir més remei, no tenien el pla metropolità que nosaltres teníem i,
per altra banda, van fer un gran gest, molt agraït, de carregar-se una obra, una obra que
estava mal feta, probablement. Aquí, en canvi, els enginyers van defensar la Ronda del
Mig, a Alfons X el Savi, i els arquitectes la volien enderrocar. I al final vam haver de fer la
decisió salomònica o eclèctica de posar un economista que va estudiar el cost i el benefici i
va donar que, efectivament, hi havia una part que s'havia d'enderrocar i una altra que no.
Perquè la part de dalt estava al nivell de les cases, a la cota zero de les cases que anaven
muntades cap al carrer Cartagena i en canvi la banda de baix no. Per tant la part de baix
17
upc3.pm
21/10/98
�d'aquesta ronda quedava penjada sobre l'entresol o el primer pis de les cases i els costos
negatius, els beneficis negatius de l'existència de la part de baix d'aquest viaducte eren
molt elevats. Al final es va tirar la meitat, es va quedar la part de dalt, es va tirar la part de
baix i els arquitectes es van empipar, els enginyers també, i els economistes van aplaudir,
probablement. Jo crec que no va ser un error, però m'agradaria saber, ja que estem aquí,
quines són les reaccions que això finalment haurà provocat.
FASE 2
Sobre un gran projecte : grans obres
Decisions encertades
1985: Jornades de Sarrià: Les Rondes
El Pla d'Hotels
Encetar les inversions> culturals
El Holding
Procivesa
Façana marítima
Sobre la segona fase jo crec que les decisions encertades van ser: la de l'any 1985 a les
jornades de Sarrià de construir les rondes, -també aquí va passar això que us he dit abans-.
Uns senyors que vivien a Pedralbes, que feia molts anys que hi tenien la casa, amb el jardí
o el que fos afectat per la ronda, volien fer uns arranjaments i em van trucar per preguntar
si faríem la Ronda o no, i que suposaven que no. "Després de tants anys, d'abans de la
guerra, això no es farà, no és farà..." Els vaig dir: "Mireu, d'aquí quinze dies us ho diré" I
van riure. "Quinze dies? Per què quinze dies?" "Perquè estan reunits a Sarrià uns senyors
que estan decidint si es fa o no es fa". I aquests senyors que eren en Parpal, en Torres, en
Morales, en fi, tot el seu equip , van decidir que efectivament es feia, que es podia fer i que
es faria. I jo els vaig trucar i els vaig dir: "Es fa". Es van indignar primer, després ho van
admetre i finalment es van trobar solucions una mica per a tothom perquè el típic pactisme
català dóna també per a això. Però la situació inicial era d'incredulitat respecte d'una
decisió que va ser molt valenta i jo crec que molt encertada.
El pla d'hotels, igual. El pla d'hotels va ser veure que efectivament Barcelona no seria
competitiva si no tenia una qualitat d'hosteleria diferent, una capacitat de congressos
18
upc3.pm
21/10/98
�diferent i que això no es podia tenir perquè el tamany de la parcel·la convertible en hotel a
Barcelona no donava pels grans hotels que necessitàvem i per tant, si no hi havia una
intervenció pública, si no es posaven en joc les externalitats i el sector que les domina, que
és el sector públic, que per a això serveix, doncs no ens en sortiríem. Per això, contra
viento y marea vam tirar endavant el pla d'hotels, contra tothom, però haig de dir que, amb
una certa complicitat, complicitat en el sentit positiu, d'una part dels hotelers que van dir:
"No, no, nosaltres patirem per culpa del pla d'hotels, patirem, passarem bé l'any olímpic,
patirem dos o tres anys i després anirem millor". I efectivament això és el que els ha passat.
Ara, les taxes d'ocupació, amb un 40% més d'hotels, de cambres, són unes taxes
d'ocupació molt més altes que no pas les que tenien abans.
Encetar les inversions culturals en aquell moment: un altre encert. Crear el holding: crear
un holding haig de dir que no va ser un encert nostre, la idea va ser nostra però l'encert va
ser que el govern ens va dir que sí, i això és el més difícil. El que ara no trobem, per
entendre'ns. Ja voldríem fer un holding ara, ja l'haguéssim volgut fer a l'any 1993 per fer
el pla del Delta i el pla del Besòs o per fer el metro o per fer tot el que falta per fer i no es
fa, ara.
La sensació que jo tinc, és una mica que a Barcelona se'ns fa pagar l'èxit, això passa a la
vida, quan un èxit es produeix, moltes vegades es produeix una retranca, una onada
contrària. Aquesta onada contrària està durant ja una mica massa, perquè, és clar, això va
ser a l'any 1992 i estem parlant de l'any 1998 i anem cap a l'any 2000, i per tant potser sí
que ja hem pagat allò que havíem de pagar i, aquesta morositat, aquesta lentitud, aquesta
falta d'il·lusió de tots els poders que estan a sobre de la ciutat, per crear els mecanismes
tipus holding que haguessin pogut fer el pla del Delta, no s'entén, ja no s'explica i comença
a ser realment enfadós. Jo crec que la ciutat s'haurà de posar una mica seriosa amb això.
Bé, ho dic evidentment com a observador apassionat, però com a observador.
Procivesa, tan criticada i tan benvinguda, va ser qui va fer que al carrer de la Riereta es
pogués fer el que s'està fent, efectivament, la plaça Sant Jeroni-Cadena, cosa que va fer que
l'amo de can Leopoldo es pogués morir sabent que al costat hi tenia el sol. Es va fer un
forat i hi va haver gent que deia que s'estava estripant Ciutat Vella i el teixit antic de la
19
upc3.pm
21/10/98
�ciutat medieval sense criteri. No, amb molt de criteri, amb unes afectacions que ja hi eren:
amb poca possibilitat, a més, de fer-hi res més que deixar decandir tot, en tot cas-.
Més encerts: inclús la plaça Aliada/Vermell, tan rara, tan estrambòtica, que es veu
artificial, a alguns els agrada, i jo em trobo entre aquests. I la façana marítima, de la qual no
parlo perquè ja és massa conegut.
Errors possibles
Estadi
Liceu
Vall d'Hebró/La Clota?
El Pla de Biblioteques
Les Torres de Telecomunicacions?
I com a errors possibles d'aquesta època: el famós de l'Estadi, en haver-se fixat una data
molt abans dels Jocs, l'any 1989, per tenir-lo acabat, amb un compromís que feia obligatori
de començar tant si plovia com si nevava, i va ploure, va diluviar, més ben dit.
Sobre el Liceu s'havia d'haver aprovat un pla urbanístic abans, es va aprovar, estava en
fase inicial, van venir unes eleccions i uns senyors van canviar el vot i van decidir que allò
no es feia perquè n'hi havia quatre que tenien unes expropiacions i havien penjat uns
llençols a la finestra. Van canviar el vot i no hi va haver majoria, no hi va haver sensibilitat
ni per la dreta ni per l'esquerra, ens vam quedar sols, no hi va haver pla i es va cremar. No
estic parlant d'efectes de cap mena, ara, històricament, si s'hagués aprovat aquell pla,
hagués començat el procés de renovació del Liceu per allà on s'havia de començar, que era
pel pla urbanístic i no a corre-cuita després amb l'incendi al darrere.
Vall d'Hebrón la Clota, com aquest és un tema molt discutit per altres autoritats
urbanístiques i arquitectòniques, no m'hi posaré. Jo no sóc tan pessimista, encara que
comparteixo una mica tots els defectes, però hem de deixar una mica de temps al temps,
desgraciadament, perquè ja m'agradaria que es pogués donar més vida a totes aquestes
coses d'una manera automàtica.
20
upc3.pm
21/10/98
�El pla de biblioteques, que l'Oriol Bohigas sempre es queixava que no es feia, es va fer,
però és cert que amb una morositat que no està tan justificada com la de les grans
instal·lacions culturals. Hi ha un dubte, però és un dubte massa fràgil per haver justificat
l'endarreriment, que és el dubte de: què seran les biblioteques l'any 2005? Però el fet que
no sapiguem com seran, si serà millor llegir d'una manera o d'una altra, llibres o pantalles,
etc., no justifica que no les fem, perquè últimament tots sabem que l'art està en convertir
biblioteques de llibres en biblioteques d'internet, probablement, i Barcelona ha excel·lit en
això. Per tant, tot i que és veritat que el dubte ha pesat sobre el no fer, probablement no ho
justifica.
Sobre les torres de comunicacions tothom té les seves opinions; n'hi ha una que està mal
posada, es va posar 200 metres més ençà del que s'havia de posar, amb tota evidència.
Segurament hi va haver una acció-reacció, i he vingut aquí a dir-ho perquè penso que és
aquí on ho haig de dir, que té a veure amb els humors, amb l'orgull de l'autor, de la
professió, etc. L'autor del pla i l'autor del projecte, que en aquest cas eren diferents, com és
ben sabut. Segurament aquella torre, posada 200 o 300 metres més enrera, sortint per
darrere del Palau Sant Jordi, a tothom li hauria semblat bé, perquè la torre és discutible,
però té una forma inequívoca i, el temps ho dirà, és un senyal, un gest que assenyala
Montjuïc des de molts punts i s'acaba fent familiar. Però també és veritat que trenca
l'harmonia de les línies planes que dominen en el planejament, en el pla parcial, en el
projecte en el sentit ampli de la paraula del que és l'Anella Olímpica. Per tant, aquí
hauríem de reconèixer un error.
Algú em deia l'altre dia que la torre de Foster està fora d'escala i fora de mida perquè, si la
tapes, tornes a veure la muntanya, i en canvi veient la torre, no veus la muntanya perquè
queda com un pessebre, -podríem dir-, la muntanya queda minúscula. A mi m'agrada
recordar tanmateix que abans hi havia aquella torre horrible, que era blanca i vermella, a la
dreta del Tibidabo. Recordo que el dia que vam acabar la torre de comunicacions de Foster,
hi vam anar amb el Pep Borrell, vam demanar una clau anglesa i vam descargolar un cargol
d'aquella torre que després va trigar dos anys a caure, per allò de les antenes, de les
cobertures, i les freqüències... No va caure en el moment en què li vam treure el cargol.
21
upc3.pm
21/10/98
�Però no era solament aquella torre que havia de caure, eren totes les torres que havien de
caure i, en efecte, han caigut moltes antenes, moltes: del Carmel, del Tibidabo, etc. És
veritat que la torre de Foster està fora d'escala, que és una cosa que es discutirà durant
segles -imagino-, però també és veritat que permet una cosa que mai més altres generacions
no veuran, que és treure el bosc d'antenes que hi havia. Es més: la torre està a escala però
no del municipi sinó de l'Àrea Metropolitana.
FASE 4
2004 : Què hem de fer?
CARTA, SEGLE XXI, EUROPA
És possible que la Llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis especials
de grans ciutats
El 2004 es configura com la ocasió de llegir amb calma l'entrada en el nou segle després de
les celebracions del 2000 (Roma, Londres, New York)
Barcelona s'ha situat en una bona posició per a expressar l'Europa de les ciutats i les
Regions.
Passem a la quarta fase. És possible que la quarta i última fase la comencem amb la carta,
amb un projecte per al 2004 i amb una bona posició europea. Penso que és possible que la
llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis de ciutats. Tothom reconeix,
cada cop més, que Europa és, sobretot, un sistema de ciutats, tal com es veu des del
satèl·lit, que no cal inventar-se-la, que no és un concepte buit. Des dels satèl·lits es veu que
aquí a Europa hi ha més llumetes que en altres parts del món. És un sistema més dens, més
construït, més convencional, més culte, més car -més car de netejar, entre altres coses- però
que dóna uns beneficis superiors als costos addicionals, aquesta és la hipòtesi, als costos de
més que té. És la gran riquesa i el gran cost, també, d'Europa.
Barcelona haurà estat en aquest període l'avançadeta, una mica, de les ciutats que s'han
promogut més com a solució que com a problema. Ens havíem acostumat a sentir parlar de
les ciutats com a problema i ara a mi m'emociona quan veig al Jaime Lerner, que era
22
upc3.pm
21/10/98
�alcalde de Curitiba i que després ha estat president del govern de l'Estat, dient al respecte
de les ciutats educadores -que és un altre invent de Barcelona- que: "les ciutats no són el
problema sinó el problema i la solució". I que són més la solució que el problema, i perquè
són la solució, esdevenen problema. Però no hi ha solució fora de la ciutat i, per tant, més
ens val que tinguin solució.
Un dels elements que la meva experiència em porta a defensar amb cert apassionament és
que les ciutats necessiten una llei. No hi ha cap llei general que sigui vàlida... la ciutat és
una construcció massa complexa: els físics ho deuen saber millor que nosaltres, i deuen
riure quan veuen que els polítics, els advocats, els arquitectes, els economistes no ens en
sortim. Però és evident que la ciutat és una construcció que té una capil·laritat i una
complexitat de la qual no es pot donar raó amb una llei nacional, per bona que sigui. Una
nació que sigui sensible el que ha de fer, farà la llei de la ciutat, de les grans ciutats, i
després, o al mateix temps, veure com es lliga la gran ciutat amb la comarca, amb la
muntanya. Això Barcelona també ho ha fet, Barcelona ha lligat unes aliances amb els
poders locals dels Pirineus, i ha tingut, evidentment, un respecte pel que és l'estructura del
país com a país. Però és evident que el país com a país no anirà bé si els seus punts
concrets, la seva ànima, les seves ciutats i els seus motors no funcionen com haurien de
funcionar.
El 2004 es configura com l'ocasió d'actuar un cop passada la bromera i l'apassionament
del mil·lènium, que aixecarà onades de passió a Nova York, a Londres, a Roma i a tot
arreu. Com deia l'altre dia el prepòsit general dels Jesuïtes a Roma, el Pare Koltenbach, el
2004 serà un bon moment, serà un moment en què tot això haurà passat i llavors es podrà
llegir amb una mica de tranquil·litat el que realment està passant en el segle XXI.
Aleshores es podrà parlar amb una mica de calma i de rigor. Barcelona, en tota aquesta
línia, de cara a aquest futur està en una bona posició per expressar aquesta Europa de les
ciutats i de les regions sense la qual nosaltres no aniríem bé.
Moltes gràcies.
23
upc3.pm
21/10/98
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Les fases de transformació urbana de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-01-08
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Urbanisme
Planificació
Infraestructures
Cultura
Description
An account of the resource
23 p. amb esquemes manuscrits de PM. Conferència realitzada a la Fundació de la UPC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Politècnica de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf
cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7
PDF Text
Text
..
\j§f
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS
Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall
i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la
Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985.
EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL
�. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-,
----------
ün
l/hospi-:.al.i~a~
alta sobre
co;1
rn~s
c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions
que ens
qli~s~10ns
a
aiec~en
8~
·-/e':_l
~o~s.
1..;ue
;iresideixo.
me
a
l'o~artunita~
enceta't,
pe::.-
elector .=.l,
~ue
ens oferia l'any 1985,
els deia,
Avui JO vull fer
ens hauria de permetre
cons~ar
ha
pr-3ctica;nent
acon.se•3 u i t
pact.3.r
les
~arcelona
cap
admini s-crac ~or1.s
• de
~a
en~re
des~:o~ueJa=
:.
mesures
adminis~racions.
la meva preocu?ació pe: fe'C.
aC'C.U3ClOf!S
~ue
Jª
i:.:ue
o,
Generalitat de
Barcelona-una ciutat
les
,::e 1-:s grans
Aquestes actuacions són
de
=. O
?renére c e cisions.
encallades per manca d'acord
cie
.:i.. ..:_ ·:! V C•.r S
Ca~slunya.
b~siques,
son crucials per ?Oder ier
eiicient que pugui
~oaerna
segle XXI en bones condicions per a
decisió europeus.
l
en-:.rar
competir amb grans centres cie
�h.:..
una
'.Je.:.
Presiden t.
port,
de l'aero9ort
de
i
meva tesi e s
~a
port,
aeroport
I
camps.
optimista
qiJestions
He
tensió
crei x emen ~
o' instancies
s'ha
ciu~at:.
es
ressen~iran
ci'aques~
t:.ri~es t. re
de
govern.
o:fegat o,
sencit,
Es
cer~
que
~arcal o n a
mol~
la
si~uació
ha
fe~s
i
superar
S e !.-
a ny .
subst:.ancial:nent.
al
~ol~
es~ ·3.t
la
concr::9~¿
de
-c.emps
ao~re
des
aquesta
-:.r .3 nsz.-erida
al
és ?Oaitiva.
defini~iv~ m ent
esta posant greument en perill e l
8 1 ?a i s
re~arc.
que la ret&rica
com a míni:n,
c o~3r
uns
d 'aqu e s~
havia estat:. alimentat:. durant
aques~
de
n ecess~~a
ce
? G S S i ~ ili t: dtS
soD.re
so b re
ar r i ~ a r
assoli~
Tantmateix cal donar un pas endavant.
política
?ogu~
de ia capitalitat de Barcelona i
que
partit. En
s ue la
reconeixer que s'ha redu1t
entorn
contrapee
qüestió
iira.
pencients en e: ci arrer
de
al
que 3 a r celona,i al c arrer a ce
el seu conJunt,
massa
~a
?ira es ?Ociria h a v er
i
sos~inc
~a
~ue
que l'acorci a: que s' h a
grana l inies d e l
les
en
la Generalitat pe:
cie
S'ha de ?BS3a r
una a ton ia
manteniment
a
un.a
:;. n v e1: s c ~'d
3arce l ona
com a ciutat e:ficient.
Aparentment
amb
encara ens mou moit més la lluYta per
fer-nos
els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes
país.
2
. '
ce
J..
�dels
si~~ols
un dels eixos
els
úl-c.ims
anys.
concreció física,
~es~ituci6
i
que ha
El monurnent al Dr. Robert
d'un i
~rinci?als
i
que ha
de :a seva
cur.:::. n~
tingu~
es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous.
la Pla9a S6ller són oos
e%emoles
~ons
altre cas.
¿5 evident que una de les primeres
amb
ac~uac i ó
~asquea
que calia abordar
l'arribada de la democracia era la recuperació i
d'uns codis, d'uns llenguatges i
d'uns símbols.
la
creacir5
no
I aixo
hem ±et
des de l'AJuntament.
Tantmateix aixo no vol dir que haguem
d~
convertir Barcelona
en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al
conJunt del país.
Oue
la obssessió de mantenir els signes no ens iaci
perdre
la mateixa ciutat que els ha de sostenir.
Tornaré
remarcar
temp .s
el
Ara
que
m'interessa
rnalgrat el pessimisme que es despren
que
és
acabo de dir,
el
reprendre aquest ±11.
a
cree que encara podern fer un
perdut:.,
que
encara h.t ha
es~or~
signes
que
per
del
que
recuperar
perme'C~z1
ser
optimistes.
Tenim
ara
mateix un repte que no podem defugir.
repte que se'ns pot escapar.
I
un
Per aixo és tan urgent la tasca que
ens proposem.
3
�3arcelona que ha de ser la
se~
dels J J.CO.
la
Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:..
Nor·C
un.:;i
gran
del
Sud,
capital
la
que ha de ser reconeguda com
metro poli
europea en les
latinoamericana
i
porta d'entracia a
repren el seu lideratge cultural,
dels
noranta
de
ser
una
comunicacions convencionals i
-·
modern,
una :ira
,
.
una
3arce:..ona
~uropa,
que
ciuta~
tingui
unes excel.lents
'
.
i
,
conso~icaca
un gran mercat central i
resumir,
'
3 -3 .rcelona
que
!a 3arceiona reinciustrialitzada
uns enlla9os aeris intercontinentais
i
la
décadas,
pro~imes
~elecomunicacions,
un
esca~ilitza~s.
entre moltes
adminis~ració
unes
al~res
actiu
?Or~
c~ises
més~
Ha de ser. ?er
e%1ca~.
una ciutat eficient.
Es-t.ic
::ir o :-:::iose.m
que
convenc;ut
derivar amb tata naturalitat d'aquest
obJecti~
f.-0 t.
d ' ~Íiciencia.
Una
capital no la farem pas amb voluntarisme.
ciutai:.
La
Ca tal un ya
la
que volem que si g ui 3arce l ona és la
que
necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l
capital que 2spanya no
banda
si vol i:.enir una
se:?:"ie
de
terrenys
definitiva,
la
podr~
p ermetre's e l
p la~dfor ma
ben
concre"t:.s
es
:..ux e de de ix er
incernacio na :
i
r:i .:Sn,
3c:ven~
identi:ficables.
ÉS,.
en
la
ciutat que millar podra liderar
del que hem anomenat Nord dei Sud.
Hem
intentat
que aquest proJeci:.e tingui el
polítiques coherents i
internacional.
Hem
con.sistents en l'¿mbit
insistit
supor-r..
cai:.al~.
en el missatge i
hem
d'une.s
es9anyol i
procurat
cie
�;:....:_,-::_se:...··
.:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:!
en
~Jropi.c..ldl."'
i ;n;ned i
1
~Ue
3.:..
hem
Conseqüentment,
seu port co:n a ?Orta
del
ciut:.at.
i
abonat
tot:.es
L' .01.Juntament.
de
prornoc:i ó
la
C(:O
d'en~rada
les propostes ce comunicació
trans9irenenca.
impulsor
una polit.ica ce
ie"C
:.nt.er.:or
3arcelcna
~a
en
,. ,....
ea~a~
~··
de la iniciat:.iva
t:.irar endavant:. una millar comunicació
de
intercanvi
Seu
d'idees
entre
un
i
mi l .:..o~
cu es
c:.e
vessants del ?irineu.
El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:.
de
Mé:.:ic,
Sr.
De la
Madrid.~o
sé si la opinló ?ública s'ha
carrec de que Barcelona és !'única ciutat no
el President De la
2ntre parentesi,
de
dir
que
~a
~adrid
i
~a
e'
~st:.at
cue
visitat:. durant ia seva gira euro?ea.
si em permeten una mica
esta~
ca~i~al
i~'
~'immodes~ia,
molt important. el
e.is f:e
.::.. '.'\ J un t.amen:.
?erqué aixó fos possible.
Dones bé,
aquesta visita pot cenir teta :..a
que vestes l i vulguin donar.
?ero a
d'una de les politiquea que acabo
més,
c~rrega
suposa l-3
d'enunci~r:
una ciutat competitiva que canalitzi el flux de
de
mercaderies
América
"'...latina,
d'América Llatina cap a Europa i
~arcelona
rel -3 cions
i
d'Europa cap
a
que ara circula ?er altres ?Orts,
5
con:iirmació
convertir
en
simb~lice
a 2. tres
�ci~t..a1:...s.
propbsit va ser
A~uest
~am~é
un aels
principa:s ce
O~Jec~~us
la meva recent visita al Brasil.
del 3rasil,radicats
negoc.is
principalmen~
tradicionalment els
utilitzat
de
~orts
a
Sao ?aulo han
vingu~
de Rotterciam i
entrar a Euro?ª·
Jo
una
he intentat convencer de que a
el.s
ciutat
ben
comunicada am:::.
un
":.o ta
eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls
estructura JUridica semblant.
a Rotterdam,
I
Londres o
He
El carni Jª
d'2spanya
i
aix~
ser'1eis
~raaició
amD una
i
a millar preu que no
una
?ªª
?ar~s.
de reierir-me
d'Adhesió
a
tot
Ara només cal prcseguir
penso que m'han e.scoltat.
esior9 inicial.
dem~
I
~arcelona
és ooert.
~ambé
a
aquesi:.
a
l'acte de la signatura ael
~racta~
les Comunitats 2uropees que
2'!adrid.
Vull remarcar amb tota formalitat que el
perdut
política
aquí una excel.lent 09ortunitat
ce
catalana coherent com la que ha
altres gestos i,
s'ha de reconéixer,
~ambé
Gove~n
donar
sem~lat
ce
~adrid
contingu~
3
~nsinuar-ae
ha
una
en
en fets.
Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a
6
�3arce.:.ona
:.
l.-'o:::iJeC1:.iu
-rio
ie.;.·
~"1em
ce
se:!:
la lógica del
.: .collida
:ninistre
Que
v am
de
:favorable
íor~a
':lo
inicial
que
la por a
va
la
se~blar
imprudent que
el
millar
seria o:Oiidar-se de la
que
més
~aci
ara el registra a'un
pro?os~a
fet signi:ficatiu que ens
propostes de
ier
~ue
].
els ciutadans de 3arcelona oblidin
cree que és més responsable reflexionar sacre
un
el
noveca~.
Po-e
re:fiar-nos
en
t:..er.i.J..r
Fi n alment,
d'Aíers Exteriors
la inercia i
cen~ralis~e
capi-calita~
es~imulara
a
aques~
ep~soc~.
1.es
rel ~ ar.~a r
~s
r.os-cres
per a Barcelona.
La signatura de l'acorá a'adhesió a
:a
Comunita~
a 3arcelona
hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que
Barcelona
Catalunya
i
han
esta t
reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa
no
En canvi,
Maig,
mé.s sovint,
la visita de Ses
re:forc;:a
d'aconseguir
com
i
la
se va
que 3arcelona
és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que
compta per a aprofitar-ne tot el que
de
en
constan~s
la
amb
a hostes.
passeJar per la
to~a
de capital.
Mages~ats
nostra
que els Reis,
~é
vocació.
els Reis, el
Penso
passa~
que
els ministres del govern
naturali~at.
s'hi
mes
:1auriem
vinguessim
Els reis no han de se r
rebuta
Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at,
Ra~~la,
com deia fa poc Antoni de Senillosa.
7
�positiu,
ÉS
apel.lacions
espanyola
de Lotes maneres,
3.:ircelona
corn
ur.a
ca9ita.i
tingut f inalment un cert ressó en
els
sectors
a
tiagin
que .2.es
9~""0;>0S
i
C
i
de
Ó
política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va.
Hem
assistit en ela darrers meaos a un viratge
el planteJament estrategic de la
i •
concretament,
més
impovisat
una
del
poli~ica
de Convergéncia i
:a
preaident ce
espanyola
;iolitica
Generali ta.t.
principi,
positiu
que
toes aquests canvis estrategics
si més no
S'ha
de
Xad~ic .
es-::.an
aupasen un exercici ae
perqu~
en
Unió
en.:.1a
va
~ue
l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae
Pensem
im~or~an~
bé,
en
::.·ea.:. is:me.
que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin
les dades de la realitat i
es descarti la
temp~ació
ae
l'aven~ura
solitaria.
Cal
esperar
paral.lela adaptaci6
ara
que
aquesta
ret.orica
I
re.sl ineació
ta~bé
promotors d aquesta política sobre la gran
1
la
dreta
formació
espanyola
que
tot
i
compor~i
Lll1·3
és prudent advertir als
ex?er~~ncia
els perills que aixo
suposa
Just ara acaba de descobrir els
pú~¡ica
per
encants
de
una
'd el
poder de Madrid.
He
parlat abans de la manca de
de.~'sions
que arroseguem
molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona.
8
en
La llista és
�::.:arsa
ncmés
:a'hi
de
re::er:...::-é
púb:ic,
Csan·=Jament,
pass.::ida
eacoles.
. ,' .
::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes:
de Collcerola i
el gran problema
Les decisions que cal
es tan
greu.
Je
2con~mic
9rcnci~e
so~re
~a
e~s
trigant molt més del que caidria.
!
Sani~at.
~uDe:s
en
ela tónels
ce
aques~
Col:cerola
cas és
sino que
donat que no només s'aJorna la presa de decisions,
s'incompleixen
compromisos
Jª
pactats i
re±renda~s
:nés
davant
notari.
Collcerola és una riqueaa en ella mateixa,
c-=i l
Pero
respectar,
una marca inseparable de:
volem que Collcerola,
si
a
central de l'area metropolitana,
m~s
que
un
paisatg~
de tot
s~gui
aix~
que
ecosis~ema
d~
3arcelona.
sigui el
un nexe d'unió,
no
u~
obstacle, que sigui permeable, cal
compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar
l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA.
Seria
sera
molt
prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es
dificil que algunes de les activitats dela
1992 puguin celebrar-se al
fo::caC:a
Jocs
del
Vall~s.
sanitat
------En
aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han
ressb de la greu situació
L'AJuntament
~inancera
observa aquesta
~et
del sector sanitari.
si~uació
des
;ierspectives
�~arveis
!.... 'a.:.. tr.::i
.se:""veis
~e.!."'.S?ec:~i
..
.:..
i
visió
sen se
L'AJuntament
fin s
crisi.
i
~a
23tat _¡_ a
i direcci6 de la política sanitDria .
qu~
rest.ricció
una
a
llarg t..ermin i
sanitari a l'as:fíxia eco n omica i
cal,
més
de la crisi financera del sector
solució sigu i,
l..s.
ios
una pr·e.sencia
ce plan i:ficació
brutal
so~t~~a
va
U- "
L'arrel
que
s.:. :a
presideixo
que p o ~
manca
-'- ens temem
indi.SC!."'i minada ~
dur
e.:
·sector
" al campi qui pugui".
est~
disposat a partici p a r
i ,
si
tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta
Sempre que es donin els minims institucionals i
poli tics
per a :fer la nostra oferta viable.
En
aquest
sentit
cal primer una aplicació
de
la
propia
legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a
Llei
12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i
la
constituí
les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb
presencia municipal.
Aquesta Llei,
:fins ara no desenvolupada en
aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a
Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent,
el
de
Barcelona.
L'aplicació
de
senzilla de :fer.
10
la llei
seria
dones
:forr;a
�Aquesta mesura que demano pociria ser
en e: cami que :a
~lei
General ce Sanit.at preveu, a
un assaig en profunditat
d'all~
significar en la direcció i
pacte
raons:
~ue
:i..nt.ermecii
:a vegaGa
~u~
la part.icipaci6 mu,ic i ?a:
oo~
planiiicació cie la
san~ta~.
segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia
Un
un
un pa s
t.amb~
especificament en aquest sect.or.
polític,
primer
en
economic
lloc
de la sanitat. i
perqué la
Generalit.at.
é.s
,::iues
?er
el
:a gest.ió
malament es pot acce?t.ar
i
la
participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que
permetin afrontar la necessaria reforma.
~~oc
2n seson
la sdniLat
es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics
de
l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta
deduira
el futur bona part de
en
l'~xit.
o
L~anfer~ncia,
i
se'n
de
frac~s
d'Autonomia del 1979.
del punt de vista de l'AJuntament.,
Des
corresponsable, m'hauria de referir
Clinic i
a
Pla
l'IMAS,
l'nospital de la Creu RoJa.
.
específics sobre l'IMAS i
Pel
3
fa a
que
d'Empresa
a
San~
Pau,
2ospital
Faré només uns comentaris
Sant Pau.
l'IMAS Jª es conegut que hem
desenvolupa~
que ens ha baixat els costos de 20.000
a
un
15.000
ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent
L'Institut Catala de la Salut ens manté
e
ptes.
10.000
des l'any 1981.
Per tant,
Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a
a:fegeix
al
L'AJuntament,
pagament
~
més,
de
l'ICS 5.000
paga les estades,
ptes.
congela~
el
concert
contribuent
a.e
la seguretat social
Per
en la seva
d'aquelles persones que no tenen mitJans economics.
11
e~
cada
estada.
integrit.at .•
�pero l'altra
benefic~ncia,
La
lliberació
apor~ació
no ens corres?on.
d'aquests recursos
ens
permetr :'..<1
altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta
moments. Politicament es un tracte inJust.
El cas de Sant Pau és també un cas
sentit
parlar
vegades cel valor simbólic que té
mol tes
Catalunya l'Hospital de la Santa Creu
etc,
que tot i
situa~ió
etc.
caoda¡.
politicamen~
i
ce
San~
Tot aixb estA molt bé,
?au,
t:•e.r
de .:..a
perb :a
~em
se va
rea~i~at
sent una institució punta en termes sanit:.aris,
es-;:a
es
en
de iallida economica
Pel
comprorni.s
que
hi té
l'AJuntamen~
en -ª
se va
vessant:.
patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur.
Cal
seus
que
treballem per a donar perspectives clares
as pectes
urban.ístics,
de
delicades arquitectanicament,
viaria:
Ronda. del Mig,
Ouant a
superar
brgan.s
parts
mé.s
de la seva connexió amo la xarxa
i
Primer Cintur6 i
Túnel
el pacte institucional de 1978 i
de
les
els
d~
la Revira.
la recuperació de la seva viabilitat económica.
govern públics que és
sense equilibris
que
remodelació de
en
insti~ucionals
establir
responsaoilitzin
claramen~
:¡::¡lenamenr:..
cal
uns
1.
artificiosos, que a la llarga fan
ningú no es senti políticament responsable del que passa
aquest hospital.
12
en
�es
Si
donen les condicions
poli~~ques,
aba ns
par lava,
de Sant ?au, amb els costos que aixb
Aquesi: és
re~resen~a.
potser, un dela exemples mes clars
,
de
les lluites ideologiques hauria de permetre la
de
les
ciutat
institucions
pugui
o:ferir
hospitalaris a
Hi
ha
d'indecisió
en perill i
a
abrir la
ci'-:iquesta
:finals
re ::on s·c.ruc:.c i6
possi~il~~a~
década
U~3
1.:;ue
la
ser veis
un nivell plenameni:. europeu.
elemeni:.
un
que
positiu
2nrnig
la
caracteritza
':J~nera:
e.e
gestió
del
!;:()'..,'ern
ce
.:.a
Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que
de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya.
haura
un pas important que saludo com un cels ?rimers
govern
de
Generalitat
la
freqilentment impopulars, que són
A
tates
pr~pies
capitali~at
de
la necessitat que l'Estat i
costos
que soporta la ciutat de
i
a
les
per
~oltes
del
decis.!.ons,
ce tata acci6 ce govern.
c.onunicar
.:.a
3arce:o~3.
banda,
de Catalunya,
:front
meves intervencions
les
importancia de la
:fer
de
int.2nts
la Generalitat assumeixin els
Barce~ona
coses,
capital
pe:
fe~
de ser capital
a'~spanya.
Costos que
avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona.
D'altra
banda també he parlat de la necessitat ae
per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania
13
reclamar
Noroccidental,
�d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud.
de
moda.
Pero
transpirenenca
el
és
fet
el
que
internacional.
presencia
I
capita.:..
ser
de
ens
c'ac;:ues-::..a
la
em ref'ereixo a
reg ió
ce
to~a
~e11ir
Catalunya,
n.o
només a Barcelona.
De
f'et,
com
Barcelona,
l'instrument
del
relacionar-se.
qual
parlar
més d'afirmació.
Per~
_;ic..cer
consci&nc~a
in~ercanviable
i
diuen,
radicalrnen~
i
més
ce
que
~ropi,
sentir aiirmacions que venen a
dir que no hem de ser cosmopolites, sino
nos _.pero,
i
aixo no és contradictori.
Recentment hem pogut llegir
ser
oe
I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo
és menys creatiu, menys divers, menys
és
e:.:?ressar-se
una aitra funció de les capitals es aonar
país .3l país.
Ca c.-s l un y ..:1.,
capi~als.
competir. Aquestes són funcions de les
I
els
amb
ce
per
s'ha dotat aquesta
poder
?er
ca9ital
a
in~ernacionals
en nosaltres mateixos.
aiirman~-
Estic d'acord. S'ha de
un mateix per poder expressar a¡guna
cos.s
que
valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional.
He dit abans,
une
plata:forma
simple
intern.
Aquests
identitat i
pero,
que no hem ée :fer de la cepita: que som
de producció de simóols
símbols,
calen,
són
sense ells tampoc seriem.
per
a:
consum
necessaris perque
?er~
normalment
creen
són -:..=imbé,
en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat.
Hem
de
ser
capa9os
ci'a-Eavorir
14
la
creativitat.
la
�competivi~a~
la
c'aconsegu.:.r
i
ciu~adania
tots
confian~a
una
en
~~~e
ma~ei >~~
~e~
Cona~
so~~ida
e:s im?ulsos creatius.
donem,
a part de simbols,
s.:.
una qualitat cie vi¿a,
una
c~nfian9a
en
la societat i en les institucions.
I
per guanyar aquesta
de
cal
deteriorar
confian~a,
~er
donar
aques~a
que s'afrontin decisions sense :es
sensib l emen-:.
i
~alpa~lement
qu3:ita~
qu~:s
l'entorn
C.el
immedia"':.
ciutada •
É:S
.fonamental,
imatge de pluralitat,
l'época moderna i
de
comen~ar
.:..a
abans C.e t.o-c,
de diversitat i
de
que ha marcat :es seves
de~a~
que ha
ins~i~ucions.
per una correcció de la concepció
~oc
~ingu~
:
en
ai ~ b
plura: de l
ha
9aís
que s'ha .fomentat des del poder autor.omic.
He
dit
amb
alguna .freqUenc i a que l'actua:
l -3
so ··/'ern
Generalitat té una visió "monista" de Catalunya.
Es fAcil de rebatre aiirmacions
aquesta.
i
3~s t ~ac~es
Hi ha un exemple molt prec1s del que és la
de Catalunya que promou el Govern.
pensament
gen~riques
inter~retació
Es una materialització
monista que s'acaba de produir púolicament,
mena de matisació,
i
que té, per tant,
ca~
ce ~
seu
sense cap
tot el valor il.lustratiu.
Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per
a un pacte institucional en el terreny de la cultura.
15
�"ess21:ci al ist·~s
2stic
11
conven<;ut.
ci'un
s'integra
.::Osol u t:.a
d.el
pluralitat,
.
pensament:. c;ue
ccns~.:
Co:-isel ... er
t. ue :.;-:
que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i
ciel
'
a;:;e - . ..... ac .: o
la
que
.
.
de
ec;uili::.:iri
L!l1d
C.' .:::c;u..as-:..
-:.aranna
ent:.re
con:front.ació.
:..a
propoo;.a,
la
La lógica del pact.e
i
cul~ural
fas les divergéncies i
indirect.ament,
una
d'adminiatració
trencant
definitiva,
ens
unif icaci6 de l es
Jerarquia
tensions i
entre
l'autonomia cels
portaria
la
conversi6
dels.
ca.~· ::er
:-e:::::.- r.1 e _
la
en
diierents
que
nivell.s
governs
constituci6
aJuntaments
-;:io2.íticues
.
s' h auria
el.s
sectorials de coordinació d'administracions i
paulatina
en
~orta
d'una nova administració pública
constitució
s'haurien
integració
canvi,
en
culturals.
a
pe.r
del
En
d '.31 tre.=.
J ur1tes
potanc~almen~,
en
a :a
l ".3 ci mini.stració
periférica de la Generalitat.
El
respecte a les competéncies de l'altre no és en
incompatible
amb
d'administració.
quals
públic,
la
cooperaci6
entre
els
diferents
nivells
Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels
exigeix un tractament multinivell.és el cas del
de la seguretat ciutadana o de la sanitat,
abans.
16
transport
com hem vist
�A
la
premsa de dissabte passat vam poder llegir com
el nombre de delictes a la ciutat al primer
disminuit
del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84.
havia
trimestre
Cree que una
de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han
fet a Barcelona la Policia de l'Estat i
les
la Guardia Urbana, segons
directrius que mes tard han quedat plasmades al document
de
la Comissi6 Socias.
Vull aprofitar dones per tornar a aferir a
experiéncia
de
la
Comissió
per
Socia~
la Generalitat l '
aplicar-la
t.ota
a
Catalunya.
Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin
la
necessitat
de
administracions
gestionar,
i
transferir
locals.
serveis
i
competencies
a
les
Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en
que saben fer-ho.
moltes vegades,
millar que altres
administracions.
Abana
sanitaria
referits
donat
he
de
xifres
l'AJuntament.
sobre
En podria
a la informatització,
a
la gestió d'empreses competitives
No n'hi
capacitat
ha prou,
dels
raconei:xement
pero,
SJUntaments
financer.
el
Cal
donar
a~c
el sector
representa
altres
a
gestors~
rnodi:ficar
d'arribar com a m1nim a un 25 per cent..
i~clús
polític ce
Cal
a
la
un
subst.anci.!!lm•2nt
21 sector local,
un 15 per cent de la d e spesa pública
17
exe m ~les,
~rivat.
reconeixe~ent
l'estructura actual de la despesa pública.
ara
ce
:es obres públiques o
amb el
com
c o st
total,
c;ue
~a
�1
1
conclusions
:..es
Pero
pessi:nistes.
que
es
són
no voidria deixar asuestd
..J. ..../:..
a:.
in ter;·re-:.-~c i6
negativa de la situació.
Vull
més c;:ue,
encara
apro~itar
tot i
som
temps
a
moltes i
davant
ben
poli-c..ica
aquest
de
aubrat.:.ldr
que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels
desencallar
són
aquesta oportunitat per a
d'arribar a un acord
CGe
moltes coses.
coneguts.
resoldre'ls.
pais no anira
_? o.:. i ti.e
~é
!'!anca
ci~s.
-:.eni;n
només
a--.
u.n-.:i.
:>e voluntat
si Barcelona no va
né.
~ue
cal
em~en y er
Barcelona endavant.
Dexin-me proclamar només per acabar el meu
si
el President de la
President
del
Govern
Generalitat~
Espanyol
decidida de buscar solucions i
convencimen~
l'Alcalde de 3arcelona
es reuneixen
arn.:.J
la
C~..18
~
vo.:.un::.a;:
prendre éecisisns,
,
molt
alt dels problemes de Barcelona
pais~
poden trobar el seu desllorigador.
~
L'Alcalde de 3arcelona és a punt per
Moltes gracier-:..
18
ce
re::.ruc,
don~r
ce
to-:.
aquest ?as.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, dels símbols a les decisions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-11
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Ciutat
Description
An account of the resource
Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf
4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756
PDF Text
Text
FoRUM CíVIC DE BARCELONA
18 D'ABRIL DE 1990
INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE.
ESTIMATS
AMICS,
AMB
LES PARAULES QUE ACABEN
DE
DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN,
ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT
I US ESTEM DEMANANT.
TANMTEIX
JO
REFEReNCIA I,
ESTIC AQUÍ UNA MICA COM
A
PUNT
EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER
ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES
DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA
AVUI AQUí I,
EN TOT CAS,
DELS
D'EXPOSAR-LES
D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB
EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT,
UNA
DE
UNA EXPOSICió,
REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT
ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I,
CREC QUE ENS PODEM
ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN.
DES
ESPANYA,
DE
BARCELONA,
MIREM
DONCS,
CATALUNYA,
MóN,
EN EL CANVI DE DeCADA
PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE,
1
MIREM EL
PROBABLEMENT
MIREM
QUE
-AIXo
�RAIMON
OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP,
MESOS-,
COM
JA FA
UNS
EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE
XIX I QUASI DEL XX.
OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER,
LA SEQUERA,
I,
EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS
LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A
FINS I TOT,
VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID.
INICIEM
UNA
REFLEXIó COL.LECTIVA,
PReVIA DEL MOMENT,
LLEN9AR-NOS
BARCELONA
DE LA DeCADA,
UNA
DIGESTió
DEL SEGLE,
ABANS DE
A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI
CONDUIRa
AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL
A
SEGLE
XXI.
I
M'AGRADARIA
COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó
QUE
ÉS
MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN:
POC
A
POC
NORMALITZANT-SE
MONOLíTIQUES
úNICS,
-DIU
I
DELS
LA
CITA- EL
ABANDONA
LES
AUTORITARISMES,
I DELS RACISMES.
ESTEM
DISTRETS
MIRADA
SERENA
A ESPANYA,
DELS
PARTITS
MENTRESTANT,
QUAN
UNA
ESPANYOL
ENS
DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT.
2
VA
POSICIONS
EN UN AMBIENT ENRARIT,
AL PANORAMA POLíTIC
MóN
�ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS
EN
TENIM
NOSALTRES
PLURALITATS
DE
DEBILITATS
DE
DE
PARTICULARS,
CULTURES
I
DE
D'AFEGITS:
POBLES,
INADEQUACió
TARANNa,
CERTES
DE
LA
PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ...
D'AQUí,
DONCS,
QUE
ENS HaGIM
D'ESFOR~AR
A
ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL
NOSTRE
HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES
PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE
A
POC ES VA IMPLANTANT.
POC A POC HA
ES
POC
D'OBRIR-SE
PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN
DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA.
I
DAVANT
D'AIXo ES DEMANA UN CERT
PRIMER,
CALIBRAR
LES
TREMP
MORAL:
CONSEQÜeNCIES DE
LES
PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) .
I SEGON, NO REGATEJAR
HEM
DE
DE COMPRENSió:
ESFOR~OS
LLUITAR CONTRA CENTRALISMES
APROFUNDIR
EN
LA NOSTRA
PRbPIA
VISCERALS
IDENTITAT,
RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES,
NOSTRES LLENGÜES,
CONTRIBUIR
AMB
I
AMB
DE LES
DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE
ELS
3
MILLORS
TALENTS
A
L'ORDRE
�INTERNACIONAL,
HUMANITZACió
RESTA
A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA,
DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia.
-S'ACABA
D'HORITZó
LA
ESTRET I,
CITA- SóN
A
LA
TOTA LA
PREOCUPACIONS
EN DEFINITIVA,
SóN
FACTORS
D' EMPOBRIMENT HUMa.
SóN
PARAULES
DE
JORDI
MARAGALL,
SENADOR,
CONSTITUEIXEN
UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA,
CREC
DIAGNoSTIC
JO,
UN
I UN CODI
O
MORAL,
QUE
MILLOR,
DE
MORAL
PúBLICA.
LES
REPETEIXO,
DONCS,
PARAULES".
"NO REGATEJAR ESFOR<;os
DESDE
LA
NOSTRES
"CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE
DE
PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA
PROBLEMES
COMPRENSió
SOLUCió
PUGUI . EMMARCAR-SE
EN
DELS
L'ORDRE
UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT.
PARAULES OPTIMISTES,
DONCS,
QUE A MI EM RECORDEN
UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT
ENORMEMENT SUGGESTIU,
EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE
TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA,
PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I,
MOMENT QUE HO VA ESCRIURE,
NOMÉS
UN
FRANKFURT
DIRECTOR
AMB
TAN
DE HAVEL,
EN AQUELL MOMENT, EN EL
ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT
DE TEATRE QUE
VA
SER
EL PREMI DE LA PAU I QUE VA
4
DE L'AVUI
PREMIAT
ENVIAR
A
UN
�TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe
NO
SE'L
VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I
MAXIMILIAN SCHELL,
EM PENSO,
VA
SER
UN ACTOR ALEMANY, QUI VA
LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT.
AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA",
PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA,
DE LA MaGIA
I
DE
LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL
PERILL
PER
LA
QUE
HAN
DE LA PARAULA INDISCUTIBLE.
I ALESHORES
PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE
ESTAT
LLIBERTAT,
PERESTROIKA.
PAU,
IMPORTANTS A LA NOSTRA
SOCIALISME I,
VIDA
PASSA
PARAULES
COM
SóN
FINALMENT, FINS I TOT,
I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí
DIRíEM
"ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER.
LECTURA
RABióS,
DEL
JO
AQUESTA QUE ES FA DES
DIRIA,
DELS SEUS PROPIS EFECTES.
DEL
DEL
I,
LA
INFINITA
CAPITALISME
LLOC ON ES COUEN ELS
SAVIESA
IGNORANT
SOBRETOT, DITA DES DE LA
PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA
DE
L'AGNOSTICISME
DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS
SOCIALISME MÉS INGENU,
INTENSITAT
DE
FOR~A
CANSADA
CANVIS,
ON
LES
I ALS TANCS. DES
DELS
EXCESSOS
DEL
LLENGUATGE.
ENS PODEM PREGUNTAR SI,
5
DE NOU,
LA
VERITAT,
LA
�VERITAT
D'EUROPA
EN AQUEST CAS,
NO ENS VINDRa DE
LA
FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA.
JO
US
DEMOSTRA
AJUDAR
RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST
DISCURS
QUE
JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN
EL MóN,
DELS SENTIMENTS,
D'AQUELL
QUE ENCARA ES POT PARLAR
D'IDEES
DES
(I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES
MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa
MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR
AL
DESTINATARI.
EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM
A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE
JORDI
MARAGALL
CONEIXEMENT,
AMB
"S'ADQUIREIX
CULTURA,
SERENA CAPACITAT DE DIR (COM
LES COSES PEL SEU NOM,
SENSE
AMB
AMB
HAVEL)
SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE,
ALTERAR ELS ESPERITS,
SENSE PERORE DE VISTA
LA
FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN
MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS".
L'ESQUERRA
ESPERITS
AUTeNTICS
EL
DEMOCRaTICA
D'AQUEST
PAíS,
MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I
DEL CATALANISME,
ELS
ELS
MÉS
NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT
PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU
NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND,
6
I
MISSATGE
ANCORAT EN
�UNA
MORAL POTENT,
ON CONFLUEIXIN MADURACió
HUMANA
I
POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS
QUE
LES
PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN
SENTIMENTS
ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES.
I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR:
I
QUE TÉ AIXo A
VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I
AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC?
I JO ELS DIC QUE
JA
HI ANIREM ARRIBANT.
DIGUEM
MÉS
AL
DE PASSADA,
NOSTRE
L'ESPECTACLE
TEMA,
I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA
QUE
AQUESTS
DIES
ASSISTIM
SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE
A
NEGUEN
UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES,
SóN MISSATGES.
ELS
ACTES
CRIDA
EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE
QUE
QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS
I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME
LA
OFICIAL
ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA
REMARCABLE
DE
CALIBRACió
DELS
EFECTES
DELS
ACTES
INICIALS.
DESITGEM
QUE
PREVEIEM,
AMB TOT,
TOT
L'eXIT
LA
I NO NOMÉS DESITGEM
QUE ES MEREIX
RECTIFICACió
I
QUE
CERTAMENT
TINDRa
CONTACTES
ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT
7
ACTUAL.
SINó
BEN
AQUESTS
A
�CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN
PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU.
D'ANAR
A
PRINCIPIS DE SEGLE PER
PODER-HO
I HAURíEM
DEMOSTRAR,
PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí.
ACABEM
EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN,
TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O
12
MESOS.
JO
EN
ELS RECOMENARIA LA LECTURA,
AQUEST
CAS UNA CITA TAN
-I ELS ESTALVIARÉ
LLARGA- DEL
TREBALL
DEL
CAPíTOL
CATALa DEL CLUB DE ROMA,
QUE HA ESTAT RESUMIT
FA
EN EL DIARI DE BARCELONA
PER
POC
LLORET
DEVESA,
MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR
CINC PUNTS MOLT BREUMENT.
AQUEST
CORRECCió,
PER TANT,
D'UNA
SER.
TREBALL
SEGURAMENT,
EN FASE
PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER
ÉS ENCARA
VERSió
PERo
ÉS ARA,
UN ESBORRANY.
DE
PUBLICAT.
NO EM DONIN LA
DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO
HO
ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN
Fe
DEU
EL
QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL:
l.
QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL,
8
COM LA
�VELLA
IDEA DE LA RAó D'ESTAT,
INTOCABLE,
LA
SER
CONSIDERAT
QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE
SOBIRANIA
IDENTITAT
NO POT
NACIONAL,
RELIGIOSA
PERPETUACió DE
L'ESPECIFITAT CULTURAL
NO
PODEN SERVIR PER
LA MISeRIA O LA
O LA
EMPARAR
VIOLACió
DELS
LA
DRETS
HUMANS.
QUE
2•
L'ORDRE MUNDIAL,
GOVERNANTS,
CLASSES
DE
GRUPS
EN
VALORS:
I SOBRETOT
EN
ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR
EL
DE LA DIGNITAT
DE
LA
LES
QUATRE
PERSONA
HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT
ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA.
3.
QUE
L'OBJECTIU
ALS
PER ALS PAiSOS EN VIA DE
DESENVOLUPAMENT
PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA
PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI
L'EFICieNCIA
BOSSES
DE
DESENVOLUPAMENT
UNES
CONDICIONS
DEMOGRaFICA
ASSEGURAR
DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió
POBRESA.
DEL
I
QUE MENTRE
ECONbMIC
DE
VIDA
CAPA~
NO
ES
D'ASSEGURAR
ACCEPTABLES,
PLANETA PORTARa
I
GENERI
DE
UN
LOCALMENT
L'EXPLOSió
IMMIGRANTS
DEL
MóN
SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT.
4.
RESIDUS
QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS
ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX,
9
DINTRE I FORA
�DE
LES SEVES FRONTERES.
DELS
ESTATS
aCIDA,
POT
NO
LES FRONTERES I LA
ATUREN LA CONTAMINACió
NI L'EFECTE HIVERNACLE.
SOBIRANIA
NI
LA
PLUJA
I QUE PER TANT EL
MóN
TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT
CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE.
QUE
5.
LA
CREDITORS
PAiSOS
IDEOLoGICAMENT
DEL
CONDONACió
S'HA
I
AQUEST SENTIT,
FORMA
UNA
CONTRARI
FER
DE
PART
MANERA
NO HA DE SER VISTA COM UNA
TERCERMUNDISME
L'IMPERIALISME.
DE
DEL DEUTE PER
NI
DES
DEL
COM
UNA
PUNT DE
NEUTRA
VICToRIA
CLAUDICACió
VISTA
DELS
DAVANT
EGOiSTA,
EN
ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA
ALLAU
MIGRATbRIA QUE
AUGMENTARIA
EN
CAS
LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES
CULTURALS.
I,
EN
FI,
D'ALTRES
REFLEXIONS
D'UNA
ENORME
PROFUNDITAT I INTEReS.
VOSTeS
VEURE
AMB
COMPRENDRAN
DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ
LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE
L'ALCALDE
A
DE
BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS
CIUTATS
URBa,
DE
D'EUROPA,
CONCERNITS COM ESTEM
PELS BROTS D'INTOLERaNCIA,
DESEQUILIBRI
PEL
PER LES PERSPECTIVES
DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES
10
DUALISME
RIBES
DEL
�PER
MEDITERRANI,
DELS
LA INSEGURETAT,
POBRES
PAiSOS
D'ESTUPEFAENTS,
DISTRIBUCió
PER
PER LA
CONTROLAR
INCAPACITAT
LA
PRODUCCió
I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA
I
LA
COL·LOCACió
I
BLANQUEIG
DELS
BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR
AVUI
MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-,
PER LA DIFICULTAT
PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT
TERMINI
PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC.
ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA
D'ESTAR
SEMPRE
CONCERNIT PER COM ES
REPARTEIXEN
LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES.
AVANyO
POLíTIQUES
QUE,
IGUAL
COM
NO
CREC
ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN
EN
SOLUCIONS
L'ADMINISTRACió
LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC
EN
SOLUCIONS
EXCLUSIVAMENT
POLíTIQUES
PER
UN
MUNDIALS
PENSAMENT,
REGULADES
DIGUEM-NE,
UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS.
JA
SABEN
INAUGURAR
ACTUALITAT
LA
VOSTeS
QUE EL PRíNCEP
DE
GAL · LES
MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE
AMB PROU MÉS DISCRECió QUE
REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT.
11
ALTRES
VA
RABIOSA
FIGURES
�AMB
MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA
FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON
VA
REUNIR
A
12
PRIMERíSSIMA FILA,
MANERA
PERSONALITATS
EUROPEES
-NO
QUE
DE
PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA
REPRESENTATIUS-,
FINAL,
PALACE,
ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL
(PROFESSORS
UNIVERSITARIS,
ALCALDES,
SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA
ARQUITECTES,
TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS.
I,
TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE
QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió,
QUE
ERA
BONA
EN Sí MATEIXA,
EN
LA
MESURA
EN
QUe
SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES
ENEGeTIQUES
ECOLoGIC
HAURIA
DEL
DEFINITIVA,
MóN.
DE PORTAR PROBLEMES A
I
PER
TANT
UNA
L'EQUILIBRI
TAXACió,
EN
ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA
COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA.
TANMATEIX,
DE
DELS
LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA
FER AMB AQUESTS RECURSOS,
PAiSOS
FINANCERAMENT
ENDARRERITS
SI PRESERVAR
-QUE
SERIEN
LA
NATURA
COMPENSATS
DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió
MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES
NATURALS,
SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió
12
�DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A
L'úS
MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN
AVAN~ATS
PAiSOS
I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS.
L'ALCALDE
LA
ELS
DE BARCELONA VA DEFENSAR,
SEGONA ALTERNATIVA,
COM ÉS OBVI,
UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A
LA
PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR
EL
CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES
QUE
NO
SACRIFIQUIN LES SEVES
NOSALTRES HEM FET.
RESERVES
DEMANA
NATURALS
COM
PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR
EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR
QUE
ÉS LA GRAN CIUTAT,
QUE ES PODEN CONSTRUIR,
QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS
QUE ES PODEN UTILITZAR,
I QUE
EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR.
VEURAN
VOSTeS
BRUSSEL · LES,
DESPRÉS,
RECENTMENT,
SI TENIM
HI
TEMPS,
HAVIA
A
UNANIMITAT
INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM,
MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS
SOBRE
COM
DEL FORUM
LOCALS,
LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió
ES DEIA EL SOFTWARE,
SOBRE EL HARDWARE,
EN LA SOLUCió
DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS.
ÉS A DIR,
UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET
QUE
EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE
13
�TRANSPORT,
ÉS
MÉS
IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT
ELS
RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS
SUBSTITUIR-LOS
PER UNS ALTRES,
QUE NO PAS CREAR
UNES
GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT
TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT.
TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA,
ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN
EN
REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES
QUALS
ES
DEBATRa
I
QUALITAT
EL FUTUR DE LA HUMANITAT
CONCRETA,
DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE
LA
BARCELONA
EN ELS PROPERS ANYS.
NOSALTRES
ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA
DEL MODEL DE GOVERN.
UN
TEMPS,
[SI
DEFINICió,
I PROBABLEMENT HO ESTAREM
LA GENT NO ES CANSA D'UN
ENCARA
PERíODE
TAN
LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA].
NO
CORREREM
AQUEST
PERILL SI SABEM
DONAR
DUES
PENYORES:
*
LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE
DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM.
*
LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES.
14
�PER EXEMPLE:
AQUEST
NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN
PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL
COMEN~A
LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA
EL
APROVAR
FEDERAL
CONGRÉS
LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb
PER EXEMPLE,
LA
AVUI,
PARAULES
LA
DELS
SOCIALISTES.
AVAN~ARíEM,
AVAN~AREM.
TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES:
MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME
PROVÉ,
SENAT
-JO CREC,
OFICIAL
NO
ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES
SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A
VERITAT
(NO
ÉS EL CAS),
ACOMPANYEN A LES PARAULES:
SINó
QUE
ELS
FETS
NO
ON SóN LES OBRES QUE HAN DE
FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA
SAVIESA
DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR
AMB
SEVA
LA
REBREGADA,
CONREUS,
REALITAT
MOLT
LES
RICA
PEDRERES,
DE
TERRA
TAMBÉ,
I
MOLT
PERb
ELS
CATALANS
DENSA,
MOLT
TURMENTADA
PELS
SORRALS,
PELS
TERRERES I
INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE
EN
DIFICULTA LES COMUNICACIONS,
PER L'EXEGÜITAT
DELS
RECURSOS NATURALS?
EN JORDI SOLÉ TURA,
FIN DE UN MODELO POLíTICO",
ALTRE
TITULAT
"MASSA
EN UN ARTICLE TITULAT
"EL
I EN JAUME GUILLAMET EN UN
POLÍTICA
I
POC
GOVERN",
QUE
S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT
15
�SOBRE AQUESTA SITUACió.
LES
JUGADES
DUES
POLíTIQUES
IMPORTANTS
DEL
NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT:
- EL
SISTEMA
NOU
MODEL TERRITORIAL DE L'ANY
87,
COM
A
DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM
DE LES COMARQUES.
- L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE
PERMETÉS
AL
L'ESCENARI
NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG
POLíTIC COM A
FOR~A
MODERADA
I
DE
MODERADORA
D'UNA "REALITAT EXALTADA".
AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió
EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN
MOLTS
TEMES
CITAT
ABANS,
TOTHOM,
EN
QUE ARA NO CITARÉ.
I
ALTRES ESTAN
ALGUNS D'ELLS ELS
EVIDENTMENT
LA POLÍTICA DE CADA DIA.
DAVANT
HE
DE
I HEM DIT QUE NO
HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE
ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI
VIVIM.
EN
QUE
AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A
HAVEL.
HAVEL
REPASSA
LA
16
PAU,
EL
SOCIALISME,
LA
�PERESTROIKA,
PERb
LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ...
QUAN PARLA ALS ALEMANYS,
ADRE~AT
ALS ALEMANYS,
(PERQUe ÉS
QUE L'HAN PREMIAT),
DECLARAR
LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE
MEDIOCRE
-DIU- S'EMPORTÉS
MARES DE L'AUDITORI 11 ,
UN
DISCURS
DESPRÉS DE
UN
"BURGeS
L'ENTUSIASME DELS
PARES
I
AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS
ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS:
"JO
TXECS
PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR,
PUC
AFIRMAR
QUE EN CURS DE
DeCADES LES ANIMOSITATS,
ALIMENTATS
ReGIM
PASSIONS,
DURANT SEGLES S'HAN
PERb
LES
I
PELS
DARRERES
PREJUDICIS
EVAPORAT.
AQUEST
-ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL
MOMENT,
TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES
TAN
DESCONFIAN~A
GENERALITZACIONS,
PROFUNDA
FRASES
ENVERS
TOTES
FETES,
CONSIGNES
I
ESTEREOTIPS
ADULADORES
A
TOTS ELS NIVELLS
LES
IDEOLOGIES,
MENTALS
DE
UNA
I
CRIDES
LES
NOSTRES
EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS
ELEVADES,
QUE
D'IMMUNITAT
ZANT,
TOT
AVUI
EXPERIMENTEM
DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER
UNA
MENA
HIPNOTIT-
I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL-
MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA."
I
MÉS
ENDAVANT
17
DIU,
�ÉS,
"EL
MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM
EL
UNA
COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS
D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE,
DE
CENTENARS
DE
BONES
QUALITATS,
QUE
A
TENEN
PART
TAMBÉ
CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES
QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE
FRASES BUIDES,
EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA
CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA".
PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL
TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE
SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS,
SIGUI
DEL TOT,
JO CREC, PERo PERQUe HO
TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-,
HA DE
CONFIAR EN BARCELONA.
S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA
TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA
DEIXAT DE SER DEL TOT,
HA
VOLGUT
DEIXAR
EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO
DE
SER,
QUE
ÉS
UNA
CIUTAT
CAPDAVANTERA.
I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT
I
QUALITAT
DELS
SEUS
18
SERVEIS
SINGULARS,
DEL
SEU
�URBANISME,
DEL SEU TEATRE,
DE LA SEVA MúSICA,
DE
LA
SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA.
I,
TAMBÉ,
SERVEIS
RAMON
EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS
MíNIMS.
TRIAS
REGIDOR
EN
SABEU AQUELLA FRASE QUE VA
FARGAS
EL
EN
PLENARI
EL SEU úLTIM
DE
PRONUCIAR
DISCURS
L'AJUNTAMENT,
COM
A
CITANT
A
GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI.
GUICCIARDINI
TINDRa
DEIA
QUE
BARCELONA
SEGURAMENT
ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA,
TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT,
NO
PERO
QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA
MOLT CONSIDERABLE.
I
D'UNA
AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR,
CIUTAT.
CAPITAL,
PERQUe
ADMIRAR,
NO
D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
COM,
NO D'UNA
CIUTAT-
D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN
IMPERI,
ALESHORES
COMEN~ANT
SEGURAMENT
HI HA D'ALTRES
COSES
A
PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS.
PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
BURGESOS
SEGONS
FORMADA PER
I PER TREBALLADORS,
CIUTADANS,
PER
EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS
QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS.
I BARCELONA
HO HA SABUT FER.
PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO
19
�DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb,
QUE
CATALUNYA
VENeNCIA,
ENS
QUE
HA
D'AJUDAR
TAMBÉ;
PERb
A
TAMBÉ
NO ESTIC DIENT
SER
FLOReNCIA
CATALUNYA
O
ENS
D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE
HA
VISTA
DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA.
SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS.
PERQUe
BARCELONA
ARRIBI
LIDERAR
A
AQUEST
POSICIONAMENT
DE CATALUNYA,
POSICIONAMENT POSITIVADOR
DE
COM
AL
CATALUNYA
POSSIBILITATS,
AL
POSSIBILITATS,
ACTUAL
QUE
FIDELITAT
A
HEM
PAíS,
LíMIT
LA
MaXIM
DE
PaTRIA
LES
DE
SEVES
LES
DE TROBAR LA SORTIDA
ENS OBLIGA,
A
LíMIT
A
SEVES
L'IMPASSE
INDEGUDAMENT,
A TRIAR
(QUASI
SUBMISSió,
DIRIA
ENTRE
DE
VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA.
HEM
DE CONVeNCER QUE SOM
CONSERVAR.
PRIMERES
HEM
DE
PEORES
DEMOSTRAR
CAPA~OS
QUE
DE TRANSFORMAR I
ESTEM
DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM,
POSANT
COM
LES
DEIA
L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA".
PERb
TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU
DE LA CIUTAT,
DE
FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL
MONTJUiC MAI NO HA TINGUT,
MúSICA,
EL
D'HISTbRIA
RESTAURANT
20
DEL
REFENT EL PALAU
PARC (L'ACTUAL
DE
LA
MUSEU
DE
�ZOOLOGIA)
I
LA
CASCADA.
I,
LAST
BUT
NOT
LEAST,
TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM
A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA
DEGRADACió (EMPATANT,
DE MOMENT,
A CAMP CONTRARI, QUE
ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) .
AQUEST
1
ÉS EL MISSATGE DE LA
BARCELONA
DELS
90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER
PER PRIMER COP-, ENTÉN,
QUE
COMEN~A
A ENTENDRE. UN MISSATGE
BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA
SOLA,
I
AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE
LA GENERALITAT.
A
VOLTES JUSTIFICADAMENT.
NO LLEGIU EN
AQUESTES
PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO
ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT.
MÉS
SOVINT SENSE JUSTIFICACió.
TEMPS TINDREM
DE
DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió.
PERo NO ENS ENGANYEM:
DEL PROGRÉS,
LA
"ARA
LA BARCELONA
NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE
POLíTICA
INFERNAL,
SI BARCELONA,
ESPANYOLA,
ES
TRENQUI
LA
AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA,
T'ESTIMO,
ARA NO T'ESTIMO",
21
DIALeCTICA
EL PENDULAR
A QUe ENS
OBLIGUEN
�D'UNA
BANDA,
NOSTRE
EL CENTRALIME DISTANT,
I DE L'ALTRA
EL
SENTIMENT,
EN
(RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC
DIRIA,
EN
AQUEST
NACIONALISTA-,
ARRIBAR
A
CAS,
(RE)SENTIMENT- NACIONAL
BARCELONA
NO
SERa MAI
ALLo
SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN
PER
QUE
O
POT
AQUESTA
CIUTAT.
NO
PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC",
DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC
MOMENTaNIAMENT
-COM
ES
INTERESSANT,
DE MODA INCLúS EN L'ESCENA
APASSIONANT
DE L'EUROPA DELS '90.
I
PER
SITUAR
LA
DINaMICA
ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU,
ACOSTAREM,
ENS HEM D'ACOSTAR
POLÍTICA
CATALANO-
MENYS ESTeRIL, ENS
SENSE DUBTE A UN SISTEMA
FEDERAL.
UN SISTEMA FEDERAL EN QUe,
SIGUI
PRIMER,
REAL I "COMPLET" (NO COIX) .
L'AUTONOMIA
LOCAL
I
EL
L'AUTOGOVERN
EN QUe ES RECONEGUI
CARaCTER
TRIPLE
DE
L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN
QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC
ESTABLE
DE SOLUCió,
CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O
LLEI ESPECIAL DE BARCELONA.
22
�I DIC MÉS:
QUE
SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS
VIUEN A BARCELONA,
MADRID,
SEVILLA,
BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I
SISTEMA
NO
VALeNCIA
O
CONCRETA,
EL
S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE
LA
PLURINACIONAL
DIVERSITAT
PASS ARAN
DOMINAR
A
DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE
SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI
INTERNACIONAL.
NO VOL DIR,
AIXo
EL
D'AMAGAR
EN ABSOLUT,
SEU CARaCTER,
LA SEVA
QUE BARCELONA HAGI
PASSió.
LA
SEVA
SINGULARITAT.
LA
SINGULARITAT
D'UNA CULTURA.
DE BARCELONA ÉS SER
LA
CAPITAL
I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS
IMPORTANT.
AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO
PAS
PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL
QUE ES DIU) .
EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA
NOSTRA
SINGULARITAT COM A PAíS,
I PARALITZATS
COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA.
23
AQUEST
�SI
HAN
AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL,
POSAT
ARTICLES
UN
PARELL
D'EXEMPLES
THE DRAMA IS ON THE STAGE",
ESTa EN L'ESCENARI",
QUE
MACCAULEY
DIU,
BARCELONA
D'UN
"BRIO"
L'AUTORA:
EN
VEUREU
QUE ES TITULA "NOT
ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA
(TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR).
CITANT
A
UNA
ALTRA
AUTORA,
TEMPESTUóS
I
IRREPRIMIBLE".
I
TURBULENTA
HISTORIA
COM
A
I
SEGUEIX
"PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB
SEVA
CATALUNYA
ROSE
DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA
ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX
LA
ALL
"MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL
MóN,
BEN
RECENTS),
S'US
TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST
DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T.,
I
(I AQUí
UNA
TANT
CAPITAL
DE
COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A
ESPANYA".
QUe MÉS VOLDRíEM?
PREMSA
SOBRE
EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA
INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM
ALGUNES
BENEVOLENTS
EXAGERATS,
QUE
AQUESTA
DE LES PECES DE LA NOSTRA
NO PAS EL NOSTRE
MATEIX.
I DEGUTS A L'APASSIONAMENT
JUDICIS
CULTURA
MÉS
SEGURAMENT
FAVORABLE.
COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT
DESFAVORABLE
O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL
24
�STREET
"WALL
IMPORTANT,
POC
JOURNAL",
QUE
ÉS UN ALTRE
DIARI
QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA
VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA
FUELS
TAN
AMBITIONS": BARCELONA
AMBICIONS,
DIU,
PERo
NO
ALIMENTA
DóNA LA
"BARCELONA
UNES
TALLA,
GRANS
ACABA
DE
REALITZAR MAI) .
DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS
VENEN
A
CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS
UNA
MICA
AQUESTA.
I
CANTó
LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN
EN
EL
COMENTARISTA.
SINGULARS,
I
QUAL
PARTIDaRIAMENT
AIXo
DEPeN
MOLT
DEL
FET
QUE
SOM
AQUELLS
QUE
SE SENTEN
DEL
CAPITAL
ES
MOLT
DEL
SITUA
EL
QUE
SOM
FET
D'UNA
CULTURA
SINGULAR.
I
AQUESTA DIFEReNCIA,
HISToRIA
DEL
DE
JUSTAMENT
COM
PER
I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA
BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA
CATALANISME,
SUPOSEM,
ATRETS
I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I
UNA FIGURA DE L'ART,
CAPITAL
MUNTANER,
PERo TAMBÉ
DE
LA
POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA,
DONEN
LA
VERSió
QUE
DESMESURADAMENT, POTSER.
25
ENS
AFAVOREIX.
DE
VEGADES
�I
L'ALTRA,
LA QUE NO S'INTERESSA
PER LA
NOSTRA
SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA.
PER
SEVA
TANT,
REITERO,
SINGULARITAT
SINGULARITAT
I
BARCELONA NO HA D'AMAGAR
NO HA DE PENSAR QUE DE
I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA
LA
LA
SEVA
SINGULARITAT
COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA,
SE'N
DERIVIN
CONSEQÜeNCIES NEGATIVES
NECESSaRIAMENT,
SINó BEN AL CONTRARI.
PERo
EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO
MOLT MENYS ENCETAT,
SEGUR,
HAURíEM
NI
EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN
ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA
DE PARLAR.
BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE
ROMA,
NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES
DeCADES.
TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD
PERIFERIQUE",
A
PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL
"RACCORDO ANULARE" DE ROMA.
TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA
QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR.
HO COMENCEM A TENIR.
26
ARA
�AQUESTA ÉS UNA CONDICió,
PARLAR
PER MI, SINE QUA NON PER
AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT.
BARCELONA
POT
PRESIDIR,
COM HA PRESIDIT,
LA
MUNDIAL
"UNió
ANAR A BRUSSEL·LES,
ÉS A DIR,
AL WORLD
FORUM
I
ALGUNES DE LES SESSIONS DE
DE CIUTATS".
I
POT
INCLúS
ESTAR
D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB
TOTS ELS REPRESENTANTS,
QUE
QUE EN AQUELL MOMENT
DECLAREN
MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA
DE
FER GRAN COSA.
PERo
HEM
DE
SABER
QUE PER
POGUER
PARLAR
AMB
AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS
A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES
ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT.
EN
MATeRIA
CONTAMINACió,
ELS
DE
TRANSPORT,
DE
TRaNSIT,
DE
CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES
EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE
BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE.
A
AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS
ESTIRATS
PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN
CERT
GRAU
DE RECONCILIACió INTERNA
POSSIBILITATS,
LES
NECESSITATS
27
RESPECTE
DE
I LES OBLIGACIONS
LES
DE
�CADASCú.
DIT
AIXo,
DEVELOPMENT
ACCEPTEM
FORUM"
HARDWARE,
I
INVERTIR
EN
Sí
QUE
LES
DIUEN.
CONCLUSIONS
EL
"NO INVERTIM
EN CANVI EN SOFTWARE",
QUE
EDUCACió PER TREURE EL MaXIM
"WORLD
MÉS
EN
VOL
DIR
PARTIT
DEL
MIGRAT ESPAI QUE TENIM.
I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió
PReVIA,
QUE
ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE
METRO,
PER
DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT.
TOT
I QUE,
EN AQUESTES QÜESTIONS,
ÉS MOLT SA DE
TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES,
XARXA
DE
UNA
METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI
ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO.
SER
PERQUe
NO TÉ PERQUe
QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA
CATALUNYA
I
NO
ES PUGUI ANAR
EN
CANVI
PLA~A
DES
DE
BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB
DE 200.000 HABITANTS CADASCUN,
NO
TENEN
AUTOBúS,
CONNEXIó
PER
METRO.
RELATIVAMENT COMPLEXE,
O PRaCTICAMENT,
TENEN
I QUE
CONNEXIó
PEL QUe SE'N DEIA
PER
LA
CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA.
L'ALTRE
DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER
28
ESTALVIAR-ME
�LA CUA DE L'AUTOPISTA,
UNA BONA SOLUCió) .
GENT
VA
PENSAR,
METRO
(NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS
QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA,
BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT.
BE,
I
I
MOLTA
JO
VAIG
ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL
ME
N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL
TIBIDABO,
O
A
PENITENTS.
EL
SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo.
NOSALTRES
ESTEM PAGANT UN ERROR
IMPORTANT,
UN
I AQUí
ERROR
D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT
FíSICA.
HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI,
CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM,
ESTIMA,
QUAN LA
TREBALLA I VA
AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI.
BARCELONA
CREA PROBLEMES,
ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA
CREA MISeRIA,
I
GRAN
CIUTAT
CREA SOLITUD, COM ES
DIU SOVINT.
RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL
PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE
VENeCIA, QUE
PASSAT ALS
I
VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY
CAPUTXINS DE SARRia.
ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA,
HAVIA HAGUT UN SERMó,
PERQUe A ROMA
HI
UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-,
29
�DEL
PAPA A L'ALCALDE.
L'ALCALDE
DIMITIR,
SURTEN
DE
VA
DELS
ROMA
UNA FILíPICA TAN IMPORTANT
AL
PLEGAR,
CAP DE DOS
O
TRES
JO LI DEIA
TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo,
QUE
MESOS
PERQUe NO SE'N SORTIA.
PROBLEMES DE ROMA.
SI EL PAPA EN VOL SABER,
QUE
VA
NO
SE'N
QUE
AQUí
DE TAL MANERA
POTSER QUE ALGUN DIA
EM
CRIDI I EN PODREM PARLAR.
BARCELONA
QUAL
LA
ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ
SEGONS
GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES,
QUI
EL
CREA
MISeRIA I QUI CREA SOLITUD.
BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME
D'UNA
CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT
ESTAT
FERIDA
ABASTABLE,
PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE
CINQUANTES-SETANTES,
PERo NO MORTALMENT,
QUE
DELS
HA
ANYS
I RECUPERADA
"PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS)
EN ELS DARRERS 10 ANYS.
(RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió,
PERo TAMBÉ, JA HO
HE DIT, EN HUMANITAT}.
LA
CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT
ELS SEUS PROBLEMES.
30
POSA,
DESA,
�L'ESCRIPTOR
L'INSTITUT
AMERICa FORD,
D'ESTUDIS
QUE HA ESTAT FA POC
NORD-AMERICANS,
ENTREVISTA QUE LI VAN FER,
DEIA,
EN
A
UNA
QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa
PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT
MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG.
PERo
COMEN~AR
PER
CORRESPONENT
VINGUÉS
ÉS PROBABLE
DEL
CAMP
QUE
L'ACCIDENTAT
L'AMENA~A
PERQUe
DE
MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA
UN
40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa
O
ELS
SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES.
BARCELONA
VIRTUT
DEL
ES
QUAL
NEGA
EL
A ACCEPTAR
SER
EL
CIUTAT
FATALISME
GRAN
VULGUI
EN
DIR
NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES.
I EN CANVI,
LA
SEGÜENT
ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE
EXPLICACió:
LA SOCIETAT
GENERA
SOLITUD,
GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT,
EN
AQUELL
TRO~
DE TERRITORI QUE
HO
ADMET,
QUE
ÉS
PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET.
ELS
INHUMANS,
CODIS
MÉS
MORALS
DURS.
DEL CAMP
SóN
ENORMEMENT
EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN
SUPERVIVeNCIA.
31
MÉS
LA
�ÉS A DIR,
MERCADERIES,
DE
LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE
ALTRES
DE
D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS,
PRODUCTES,
UNES
FLUXES,
QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA
CONDICIONS,
EN
LES CONDICIONS
DE
EN
VIDA
AiLLADA, PRECISAMENT.
L'AVANTATGE
DE
LA
CIUTAT
ÉS
QUE
ACCEPTA
ELS
MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I
BARCELONA
N'ÉS
UN CAS,
ÉS UNA LLUITA
PERMANENT
PER
NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE
DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA.
LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS,
VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT,
ERA
AQUESTA.
TEMPS,
QUE
SóN
ERA
ENCARA,
DE LES QUE
-ATENES, PER EXEMPLE- NO
I HO HA SIGUT DURANT
MOLT
UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES
EXTERIORS,
QUE HI HA CIUTADANS
QUE
NO
SóN
CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ
UNA
CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE
ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER.
LA
NOSTRA CIUTAT,
NO BARCELONA,
SINó TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS
QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I
32
�AIXo
QUE
POT
SEMBLAR
UNA BELLA
FRASE
POT
SER
UN
PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ
A VEURE AMB LLEIS,
VEURE
I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA,
I TÉ
AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL,
A
I TÉ A
VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS.
NOSALTRES
BARCELONA
PRETENEM
QUE
EN
SIGUI UNA REFEReNCIA A
TEMES D'HABITATGE,
QUALITAT
NIVELL
DE
VIDA
EUROPEU.
EN TEMES DE SEGURETAT,
EN
EN TEMES DE
DROGA ...
I
US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR
DE LA REPASSADA
CONSTRUIR
REUNIÓ
ABANS.
DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER
AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA
QUE
HI
HA HAGUT A
LONDRES
SOBRE
LA
LLUITA
MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA
UN
ACORO
DE
PRODUCTORES
NACIONS,
DE
NACIONS
DROGA.
HI
HA
DE
HAGUT
CONSUMIDORES
EL
QUE
I
EL
CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A
INSTITUCIONES
TAN
ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
EL
VECINDARIO A COLABORAR".
JO
QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE
GENT HI TOCAVA,
NOSALTRES
AQUESTA
PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL
HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA
33
DRAMaTICA
ÉS
�QUE
L'úNICA SOLUCió,
PROBLEMES
D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS
DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA,
HUMANA-,
DE LES CIUTATS,
-NO
A LES CIUTATS,
ELS
URBANA,
ESTa EN
LA
PROXIMITAT.
NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES
DE
L'ESTAT,
NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA.
GRANS
DINERS,
COM
DES
S'HI
HA
D'ENTRAR.
SENSE
ELS
DIUEN
ELS
FRNACESOS,
SENSE
AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS
EN SORTIRíEM, ÉS CERT.
I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA
EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A
"INSTITUCIONES
VECINDARIO"
QUAL
TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS
BANCS.
COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL
HI ERA.
EL
AMB
LA
REALISME
NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ
TRACTAVEN
D'
ERRADICAR
BENEFICIS
DEL TRaFIC,
EL TRaFIC I
EL
COMER~
EL BLANQUEAMENT DEL DINER.
TANT VAN FER UNA CONCLUSió,
UNA DIRECTRIU,
DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA
DELS
PER
ADRE~ADA
A
COL·LABORACió
EN AQUEST SENTIT.
JO QUAN VAIG VEURE QUE
BANDA
I QUE PER ALTRA
34
S'ADRE~AVEN
S'ADRE~AVEN
ALS BANCS D'UNA
A LES FAMíLIES I
AL
�VEiNAT,
VAIG
IMPORTANT,
PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT
PERQUe
NACIONALS,
O
LES
REUNIONS
LOCALS ACABEN
INTERNACIONALS,
ADRE~ANT-SE
O
O ALS VEiNS
O
ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO.
EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA
MOLT
IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I
PEL
QUE
PASSI
EUROPEES,
I
A
COM
RESOLDRE
PROPOSAVEN
CULTIUS.
LA
I
I
A
D'ALTRES
ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS
AMB ELS AMERICANS,
DE
BARCELONA
PERQUe TENIM ENFOCAMENTS
AQUESTA
QÜESTió,
I
EUROPEUS
DIFERENTS
ELS
LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES
CIUTATS
AMERICANS
CONTRA
EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS
PAiSOS
LLATINOAMERICANS
LLUITA
CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS
CONSIDERADA
ELS
AMB
QUE ERA MILLOR
UN
LES CONDICIONS SOCIALS I
TIPUS
DE
MÉS
ECONoMIQUES
DELS PAiSOS PRODUCTORS.
COSES
DI
NNUU
JO
MEU
GENARO,
QUE
JO HE SENTIT A DIR
A
VIENA,
AL
SR.
QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE
LES
SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS,
I COSES QUE
HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA
PRESIDENT DEL DISTRICTE,
QUE ESTa AQUí,
CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER.
35
EN
O
AL
JOAN
�PERo
AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE
OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM
A
UN
NOU
AQUESTA,
PER
ORDRE,
ESTIMULANTS
COM
QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA
DIA
SOLUCIONAR
HI HAGI COSES TAN
APROXIMANT-SE
AQUESTS
TEMES
NO ÉS
EN
VA,
NO
ÉS
TOTALMENT EN VA.
ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER,
SEGURAMENT,
UNA
DE
-AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-,
LES
HUMANITAT:
QUE
PODRíEM
ANOMENAR
PLAGUES
DE
LA
LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE
NO SABEM EXPLICAR.
I DIRIA PER ACABAR,
MANERA,
TORNANT A HAVEL QUE,
DE TOTA
UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE
EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT.
HAVEL DIU,
QUE
HAN
MOLT CLARAMENT,
ACABAT OPRIMINT,
QUE AQUESTES PARAULES
INICIALMENT VAN
SER
TOTES
PARAULES SALVADORES.
DIU EXACTAMENT,
LA
QUE
PRIMER,
US HE DIT AL PRINCIPI·:
SEGON MILENI DESPReS DE CRIST,
RES,
EUROPA,
UNA COSA MOLT SEMBLANT A
"A LES
ACABALLES
AQUEST MóN I, ABANS QUE
ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT.
36
DEL
FA MOLT DE
�TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I
TANTS
MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE
SERIA DEFINITIVA".
TESITURA
ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA
AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA,
QUE ÉS
EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI.
PERb DIU,
L'HOME
SENTENCIANT,
"EN TOTS ELS CASOS EN
QU~
S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA
(CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I
PLANEJAMENT
D'UNA
VIDA FELIC PER TOTHOM
NUCLEAR- LA
CAUSA
HA
ESTAT
COMUNA:
I
OPTIMISME
UNA
DISCRETA
TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT.
I
PROPOSA
LLUITAR
TOT
JUNTS
CONTRA
LES
PARAULES
ARROGANTS.
ES TRACTA,
ES A DIR,
LES
DIU,
D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL.
ES TRACTA DE CALIBRAR,
CONSEQÜeNCIES
DEL
QUe
I TORNO AL PRINCIPI,
DIEM
I
UNIFICAR
DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL.
37
LA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Balanç
Acció política
Model social
Territoris
Ciutats
Planificació
Description
An account of the resource
Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències