1 10 40 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf 93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930 PDF Text Text De 1930 a 1960 el pressupost ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida. En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital, m2 de zones verdes i esportives, places escolars, quantitat i qualitat deis paviments, etc. La centralització extraordinaria deis recursos fiscals a la capital de l'Estat, i la miseria especuladora de la burgesia local, capaca de fa- bricar allotjaments sobre quatre pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens van proporcionar una de les ciutats mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments. Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la llicéncia fiscal i el crédit ofidal. Aquests nous recursos pero, si van ser sufidents per a endegar una colla de grans obres publiques urbanes i per a convertir aquest sector en un deis mes próspers de Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies, dispensaris, escoles, ensenyament del cátala, teatre munidpal, pares i zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat en comparació amb les grans obres publiques, espedalment de vialitat, i les despeses ornamentáis i de prestigi. De 1963 a 1968 es van invertir a la ciutat, per part de l'Ajuntament, uns 10.000 milions de pessetes. Es l'época d'or de Porcioles. Un 20% deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat (paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%, sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat, assisténda sodal i zones verdes i esportives —sectors directament relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el 16% tot just. De 1969 a 1974 (final de l'era Pordoles, i part del curt període de Massó) les coses no van millorar sino ben al contrari: coinddint amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es tracta de munyir la vaca padent i inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes. La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els espais lliures es mantenen en el percentatge anterior (17%). Alió que és segons i com encara mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un 9%— mes gran del que s'havia previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix! I tot aixó només fa referénda a les despeses d'inversió o de capital. En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives. Aqüestes dades provenen deis programes de l'Ajuntament de Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió de les organitzadons dutadanes per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha de permetre d'avencar molt mes en l'análisi de les reformes necessáries en les prioritats de la despesa munidpal. r No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos unitaris, anys de durado del pro- �: Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona. .:*.VÍ INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN 1963-1972 INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l CRECIMIENTO OEMOCRAFICO INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE jecte abans i després de l'anualitat aproviada, quantitat i qualitat deis servéis i infrastructures, etc.) Es mes: no s'hauria d'admetre que els servéis municipals efectuessin compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de via pública a la Via Augusta a un promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi d'un solar excéntric a la Zona Franca. Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses pels interessos col-lectius, es ben segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra, no n'hi ha prou amb exposar-les al carrer un cop concedides: és abans de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que aquest hi digui la seva. Nosaltres no creiem que un Pía d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons de conjuminar les prioritats globals ciutadanes sintetitzades pels partits polítics amb el debat directe de les barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions a nivell municipal —básic tant en el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la discussió del projecte concret—, Tactual administrado municipal no está en condidons de posar-lo en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la Corporarió. Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de 7.000 milions, per a invertir en el termini deis propers mesos, les prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat perdent, la reparado de tot alió que s'ha fet malament, Tendegament de les urbanitzacions i els polígons que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de recuperado d'espais lliures perduts i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que la política anterior ha anat malmetent. Per a poder dur endavant una petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de terrenys i de les seves variadons ais darrers anys; la publicació en detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239 del pressupost de 1976), amb els seus costos unitaris, les unitats de servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals de totes les categories, tal com va resoldre el pie del 23 de Marc de 1976; Tespecificació per zones (barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector per sector. Aquest gráfic dona la ¡matge d'un increment mes fort en els equipaments socials (educado, sanitat, espais verds), que no pas a les obres publiques (pavimentado, clavegueres, enllumenat). La impressió és deguda al baix punt de partida deis equipaments socials al 1962. De fet les obres publiques han acaparat de 1963 a 1974 mes d'un tere del total de les inversions (11.500 milions sobre 32.000), mentre els espais lliures i equipaments socials només han rebut 5.500 milions. U/.¡ Si Tactual administrado es capac de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb els propósits electorals del govern. Avui es tracta no tant de "tirar diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els recursos del comú. Per tot aixó ens sembla greu la decisió de la Comissió Executiva Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en obres publiques. L'administració actual continua així la tradició de donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre. Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado d'espais lliures; menys formigó nou i mes endegament de polígons habitables. Aixó és el que cal avui per avui. P.M. * Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no tenia cap coneixement ni control directes deis recorreguts diaris de recollida d'escombraries, ni del seu tonatge (base de la "contracta") i que calculava que TAjuntament, només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns 100 milions de pessetes. Foto: Plaga Vázquez de Mella, Una plaga que VAjuntament es va vendré. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1826 Title A name given to the resource Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya Extent The size or duration of the resource. n.4 (abril), p. 4-5 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977 Subject The topic of the resource Finançament Urbanisme Planificació Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/678/19850828_LV.pdf 2a0e924a46439e82a301b09acbbd5b15 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 28AGOSTO 1985 LA VANGUARDIA 1fL. 13 Romperlas barreras queseparan al Mediterráneo deláreametropolitana, unretoenel horizonte de1992(y4) Una granplayase extenderá desde MontgathastaelmacizodelGarraf Todo está previsto para que dentro de unosaños la costa barcelonesa no sólo sea un lugaraccesible sino quepasea ser uno de tospuntos con másatractivo de la costa catalana. Para llegara ello será necesario poner en práctica el Plan deCostas que, ademásde recuperar las playas, pretendemejorar la calidadde vida de más dela mitad de la población catalana portivo en Les Botiguesde Sitges De los cuarenta kilómetrosde (junto al macizode Garrafl, cam costa del área metropolitana de pings, centrosdeportivosyde ocio Barcelona,sólo diez sonde acceso masivo, etcétera. fácil. Por ahora, a la esperade los Igualmente, se plantea en el cambiosurbanísticosya proyecta— proyecto de recuperación de la dos y comentadosen los tres re— portajes anteriores,los treinta ki— costa es la realizaciónde un gran Existen cinco áreas de actua paseo marítimoen el frente Gavá lómetros restantes tienen el paso playas del área metropolitanasu- sistema seguidoen la construcción de playas en arco cuyos tómbolos bloqueado por la línea férrea.por fren un grave deterioroque ya se de espigonesy de otras obras reali— y espigonesde apoyo se situarán ción en el proyectode recupera Viladecans—Castelldefels. Este los campings y las industrias, o está intentando frenar. Según el zadas para defender la costa o en concordanciacon los ejesde las ción de la costa del área metropo— ambicioso plan no seolvida de los bien padecenla ausenciatotal de informe elaboradopor Cantallops para construir pequeños puertos calles principalesperpendiculares litana y algunas de las propuestas equipamientos y de la dotaciónde son solucionesalternativasa pro- parques, jardines y espaciosver— caminos. como introducción al Plan de de abrigo,que han interrumpido al mar proyectadaspor Cerdá. Si bien es cierto que esta zona Costas, “el equilibriode las playas las corrientesde arena que arrasLa superaciónde la barrera del blemas que la comunidad metro- des. Enesta misma línea se inserí—queva desdeel Maresmehasta ha sido afectadopor el procesode traba el mar y que en la costa de ferrocarril, la apertura de nuevas politana tiene planteados desde be la propuestade proteccióna las el macizode Garraf, o lo que eslo urbanización intensivo desarro Cataluña se desplazanen la direc calles en la zona del litoral y el hace muchos años,como la cana fértiles tierras de cultivodel Baix mismo, desde Montgat a Sitges llado en losterritoriosde lacuenca ción predominante de Noreste a cambio de usosdel suelo en algu lización o desvío del tramo final Llobregat. El conjunto de las actuaciones (Les Botigues)—tiene amplias fluvial del Besósy en lasáreas cos Suroeste, interponiéndoseal sen- nas áreas —aspectos ya menciona- del Llobregat, la defensa de las áreas muy conocidasy frecuenta- teras situadasal norte de Barcelo—tido de la corriente. dos en los artículos anteriores— costas de levanteo el saneamiento sobre las que han tratado estos permitirá acercar el resto de la de las marismasdel delta del Llo cuatro reportajes,permitirá avan— das, también lo es que existenex-, na en la comarca del Maresme, zar en la vastaoperación de remotensionesde playas poco conoci donde han proliferadolasurbani Nuevas playas ciudad a las nuevas playas. Todo bregat. delación urbana de Barcelona y ello comportará, además, que el das, como las pinedas de Gavá, zacionesde segundaresidencia”. evidentemente, en la recupera— Viladecansy de El Prat; lasmaris “La utilizaciónde las aguas de Pese a que en los últimos 50 frente litoral tenga un uso predo Cinco áreas ción de una parte importantede la años en algunaszonasdel litoralse minantemente residencial, com— de actuación mas del Delta del Llobregato las los ríos, que ha reducido suscau costa catalana. playasrodeadasde industriasen el dales a volúmenesinsignificantes, ha llegado a ganar al mar una pletado con grandes extensiones Otras propuestascontemplanla Tal como decíamos en el pri PobleNou, Sant Adriá, Badalona y el dragado sistemático de los franja de tierra de másde 300me- de parque litoral altamenteequí realización de grandes obras de mer capítulo, la posibilidad de oMontgat. cauces para utilizar las arenas tros de anchura, medianteel verti pado. En el comienzo del territorio gran trascendencia, como es el que se otorgue a Barcelonala or— como materialde construcciónha do de escombrosy tierras, este tesido una práctica corriente yesca ganado al mar,junto a los puntos caso de la ampliación del puerto ganización de los Juegos Olímpi rritorio conseguido sufre una eroRecuperar la costa samente controlada durante los sión enorme porque es débil e de apoyo de las obras de defensa de Barcelona, mejora del aero cos de 1992es,sin duda, un factor “Abrir la comunidadal mar” es últimos años. Esta práctica ha inestable. Las obras iniciadas re- de las playas,se situarán las áreas puerto y remodelaciónde lasredes acelerador de los proyectospre uno de los objetivosque se quiere afectado, indirectamente,a la es— cientemente tienden a la consoli—de equipamientoscomunitariosy viarias y ferroviarias.Finalmente, vistos para un próximo futuro. conseguir desde la Corporación tabilidad de la costa”. dación definitiva del terreno ga las zonasde aparcamiento de ve- existe un tercer grupo de planes Con ello, los JJ. 00. toman una Metropolitana de Barcelona nado al mar y de toda la costa, y hículos que se dispondrán en un orientados a mejorarla calidad de enorme importancia extradepor— (CMB), lo que significa, entre Obras contra el mar por consiguientede las playas. buen número de unidades de pe vida de los ciudadanos. Este es el tiva ya que parece que condicio— otrascosas,ordenar el conjuntode Parte de estas obras marítimas, queña dimensión,moduladasme- caso del granparque deportivode nan buena parte de un conjunto actividadesque se desarrollanen Por último, el informe indica como los espigonesque protegen diante la plantación de árbolesde Viladecanso, como en el casoque de obras que mejoraríanenorme el territorio costero; seguir en el que “loscambiosexperimentados las salidasal mar de losaliviaderos hojas resistentesal aire salinode la nos ocupa hoy, la ordenaciónsis mente la calidadde vida del terri— temática de lasplayas. tono en el que habita más de la caminoya iniciadode la depura en las explotacionesagrícolasde que evacúanlas aguaspluvialesde costa. Las cinco áreas de actuación mitad de la población de Catalu La mejorade las redes de evaciónde lasaguasy, en muchosca estas áreas también han influido la parte baja de la ciudad,se aden sos,ganar terreno al mar. Varias en el equilibrio de las playas.La trarán en el mar unos 150 metros cuación y de los sistemasde depu son: Montgat Badalona; Sant na. Sin embargo, no todos los pla de tasoperacionesa realizar para transformación de loscultivosen más allá de la línea de la costa, ración de aguasesotra de lascues A.driá Barcelona; Prat de Llo conseguirestosobjetivossoncorn pendiente, como la viña,en culti para evitar que el oleajepueda ta tiones que se contempla en este bergat; Viladecans Gavá, y Cas- nes están hipotecadospor los Jue Botiguesde Sitges. gos de 1992y aunque la candidapetencidde cada uno de los ayun vos en terraza,como lashortalizas par con aportacionesde arena las plan, si bien algunade estasobras, telldefels—Les La defensa de lasplayas es uno tura no sea concedida, es muy tamientosafectados.Otras, lo son y claveles,y la profusiónde inver bocas de salida de los aliviaderos. incluidas en el plan de saneamien tambiénde la CMB. naderos ha repercutido en una La construcciónde los espigones to de la CorporaciónMetropolita de los objetivosprioritariosen to— probable que para 1993los cua El Plan de Costas, elaborado considerable reducción de la ero se realizará por orden, en una se- na de Barcelona,ya se han inicia das las zonas de actuación, como renta kilómetroslitoral existentes por elarquitectoLluísCantallops, sión superficialy de los arrastres cuencia que se iniciaráen los sec do hace algunosaños. El plan de también lo es una equilibradado- entre Montgat y Les fiotiguesde es el proyectoque modifica parte de materialessólidosde los ríos y toros máspróximosal dique de le- saneamiento comprende la cons tación de servicios.Entre ellosse Sitges hayan mejoradotanto que trucción de colectoresde aguasre cuentan el nuevo puerto deporti su aspectoactualsea simplemente del Plan General Metropolitanoy torrentes hastael mar. Estosmate vante del puerto de Barcelona. da unas pautas a seguir para ac riales eran fundamentalespara la Con la construcciónde los nue siduales y la conducciónde éstasa vo y pesquerode Montgat,si bien un mal recuerdo. tuar en esta parte del área metro realimentación de lasplayas”. vos espigones,la forma de líneas las estacionesdepuradoras antes está por definir su ubicacióndefi MERCÉ BELTRAN politana. Otro de los factores que ha in originaria de las playasdesapare de su vertido al mar o de su reci nitiva, las basesnáuticasen Bada E. MARTIN DE POZUELO lona y Poble Nou, el puerto deSalvo algunas excepciones,las fluido en la pérdidade playases el cerá y será sustituidapor una serie claje para otros usos. El conjuntode obrasprevistasparala costatienden a mejorarde forma radical la calidadde vida de más de la mitad de la población de Cataluña - - - Barcelonaabiertaal mar Esta imagen dejará de ser excepcional cuando concluyan todos los proyectos de remodelación del litoral barcelonés. Este verano se han batido todos los records en las playas de Barcelona, y todo indica que, año tras año, aumentará la cifra de ciudadanos que acuden a esta zona, hasta hace poco oculta, de la ciudad Hace unos días, al finalizarmis vacacionesy antes de reincorporarmea mi despacho,quise ver amanecer desde el “mirador de l’alcalde” en la montaña de Montjuic.La ciudad, a pri meras horas de la mañana ofrecíala imagende una serenabellezay desdeeste privilegiadoobservatorio me era factiblepercibir claramente lo que será la nuevaBarcelonaabierta al mar. El paseode Colónremodelado,lasplayasde la Barcelonetay del PobleNou recuperadasy, más allá, las de SantAdriá, Badalonay Mont gat, seofrecían al observadorcomo plano vivo de la fachadamarítima delárea metropolitana. También desdeeste mirador se haceeviden te la necesidadde poner en prácticalos proyec os que remodelaránradicalmentela zona de portiva del puerto. La obertura de una nueva bocana que permita el acceso libre al mar sin necesidad de atravesarel puerto comercialy la realización de una gran zona de servicios y establecimientos comerciales y de esparci miento. Aquel mismodía, despuésde ver cómo en traba en serviciola depuradora de lasaguasdel río Besósen el colectorde Levante,fui a bañar me a la playade la Mar Bella.Esrealmentegra tificador ver cómo nuestro esfuerzoha dado sus frutos y cómo ahora,desdeestemismodia rio, se nospuedeinclusoacusarde una presun ta falta de previsiónante la gran cantidad de personas que utilizanlas playasde Barcelona. Evidentemente no comparto esta crítica, pero en todo caso he de señalar que durante mucho tiempoésta hubiera sido imposible,ya que a los barcelonesesno lesatraían susplayas. Y era lógicopuestodo seconfabulabaparaalejarles de su mar. Unas aguas sucias,contami nadas y, con pocasexcepciones,unas playasno menos sucias,carentesde serviciosy comodi dades para los bañistas. El espectacularaumento de la utilizaciónde las playasde Barcelonaes la prueba máspalpa ble del éxito de la políticade recuperaciónque hemos abordado en los últimosaños. Esta política ha tenido su culminacióncon la puesta en serviciodel colectorde Levante, realizado por la CorporaciónMetropolitanade Barcelona. Este colector ha servido,y servirá más en el futuro, para que se regenereel agua del mar, al evitarel accesode lasaguasresidua les sin depurar. A mi regresoa la plaza de San Jaime, pude presenciar çn las callesdel Poble Nou un espectáculo, hasta ahora insólito,pero que muy pronto seráhabitual.Paseandotanquilamen te en bañador o en “short”, muchas personas iban o volvían de la playa, al igualque ocurre en laspoblacionescosteras.Imagínenseustedes lo que podrá ser Barcelona cuando esté concluida la aperturadel paseode Carlos1hasta el mar, cuando hayan desaparecidolas vías del ferrocarril. Ir desde la Sagrada Familia hasta unas agradablesplayasen el PobleNou podrá hacerse con un simplepaseode veinticincominutos. De este futuro, seránpartícipestambién las ciudades costeras del área metropolitana, Montgat, Badalona,que ha celebradohace pocos días el que la suya sea una “platja neta”, Sant Adriá del Besós... Desde el “miradorde l’alcalde”tuve la certe za de que tenemos a nuestro alcanceconvertir en realidad el viejo sueño de los hombres del GATPAC, que imaginaronun paseomaríti mo de Montgathasta más allá de Castelldefels, como frente marino de una Barcelonapujante y a la vezagradable,capital del Mediterráneo. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Bankrna 14 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1140 Title A name given to the resource Barcelona, abierta al mar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Mediterrània Planificació Urbanisme Model Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/683/19870605_LV.pdf 5e3b4fe8d1960b8bbfaf7d6fdecfe85b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA , VIERNES, 5JUNIO 1987 E1CCIONES Ei OPINIÓN LA VANGUARDIA25 Barcelona,elfuturoy elpresente talunya La candidatura (PSC-PSOE) del ha Partit basado deissu Socialistes campaña deen Cala confianza en el futuro. Lo que ocurre hoy en la sociedaddependede lo que se espera que ocurra en los próximos años. Unas expectativaspesimistasgeneralizadasse au- futuro habríamos tenido más inversiónprivada y mostrar Barcelonaen los próximosaños. Pero ese toaIimentn. Nadie va a ampliar sus empresas en más empleo.Con másinversiónmetropolitanaten- cambio de perspecthas se ha idopreparando lentauna zona si esperaque allí no va a haber crecimien- dríamos menoscongestióndeltráficoen Barcelona. mente en el pasado. Losocho añ de gobiernosoto, y el hechodeque nadiesedispongaaampliarsus Barcelonanecesitabaquesele dijeraahí estátodo cialista de la ciudad son pasado,precisamenteporempresas deteriorael presentede esazona.Hay me— el mundo, ahí estátoda Europa,hay un futuro estu- que han sido añosdifíciles;peroen todos esosaños nos movimientode dinero y menosempleo.Nadie pendo delante, nodejemosperder estaoportunidad no se ha dejado ni un momento de afirmar en las arregla su casa si piensa mudarse a otro lugar por- de colocarnosbienen el pelotónde cabeza. acciones concrótasde cada día y cada barrio —no que cree que su barrio irá a peor. Y el que nadie Y Barcelonaha entendi4o muy bienese mensaje sólo en la filosofía— que Barcelonacontabacon elearregle su casa degrada también el presente de ese deportivo. El mundo de los negociosy la actividad mentes para un futuro amplio. Nuestrainsistencia, barrio. está cambiandosu perspectivade futuro y eso está y la de otrosmuchosciudadanos,se ha vistorecomPor lo tanto, afirmar que uña personase ocupa modificando el presente.La recuperacióndel En- pensada por Laactualsituaciónde reanimaciónde del futuro y no del presentees un sin sentidológico. sanche como lugar de residenciaes ya un hecho, va la actividadcuyosefectosse notaránen el futuro inEl presentees la preparacióndel futum. mucho más allá de la acción individual de unos mediato, en el presenteinmediato. En Barcelonase ha pasadopor unosañosde pre- cuantos precursores.Lomismoocurrirácon la CiuLas dificultadesdel presentede laciudad proviedominio injustificadode lasexpectativasnegativas, tat Vella si conseguimosque no prevalezcanalgu- nen de unos anos en que ha predominado una viy de ahí viene una buenaparte de lasdificultadesde nas tendenciascatastrofistasque oímosahora. Po- t Sión negatiw del futuro. El esfuerzo de muchos nuestro presente.Con una visiónmás optimistadel cas zonasde Europa van a tenerel impulsoque va a ; ciudadanos se ha centradoen romperesaperspecti- Casi se puede considejar un axioma que somos lo que sabemos.El hombre viveensociedadyseempapadelacultura en la que esta inmerso establectendo— se entre él y su ambiente colectivounas creído que el hombre era capazde elloy relaciones que se podrían clasificar de estaba legitimadopara hacerlo. Y porosmóticas. De esta dialécticaentre el in- que creemosque la verdad es un ideal dividuo y la colectividadnace la aleato- hacia el que tenemos,peroque sabemos ría percepción de la realidad, la inter- —como en la persecución eleática de pretación del mundo, laspautas de con- Aquiles y la tortuga—que no llegaremos ducta, los conceptos. a conseguir. Pero este convencimiento Distinguiéndose de otras cuiturs no nos instala, a los hombres europeos, mucho más conservadoras,nuestra cul- en el fatalismoy el desánimo,sino que tura europea-occidentalpone en duda nos sirvede acicatepara la atrevidabúacontinuamente sus conocimientos y queda que nos conduce a relativizarlas transgrede suscreencias.Desdelos leja- verdades provisionalesy a rechazarlas nos —lejanosen el tiempo y enorme- cuanco ya no nos sirven. De ahí nace la mente actuales en el espíritu—“Todo especificidadde nuestracivilización:vicambia: nada permanece”y ‘El hombre vimos en la libertad de revisar siempre es la medida de todas las cosas”de los nuestro pensamiento, no erigimos en griegos, nuestra civilizaciónno ha cesa- dogma ninguna teoría. do de custionarsesus ideas porque ha Esta característicaconductala descu‘ • troducido u negativa, ha elementos mejorado de añoranza la deeficacia calidad de la cerrazón. dela de vida ciudad, Se enhan los la geshain tión 4e susservicios,sobre todo para señalary para recordar que Barcelonaes una de las grandesáreas urbanas del mundo con capacidady voluntadpara móverse sin preocupacionesde fronteras. Insistir en el futuro de Barcelonaes cambiar el presente. El capital humanoque representaniosjóvenesde la ciudad,a lós que se forma más que nunca y a los que se orientaa moversecon iniciativasen esemun do abierto,es el principal activode esefuturo. El mensajeque estamosaportando en esta cam paña yen nuestraactuación,a la ciudad,consisteen convencerlade sus posibilidades,que predominen los que tienenuna visiónabierta y optimistadel futuro sobre los que tienen una visión pesimista.Sólo decantando la balanzaen estesentidopi.,edelograrse un presentellenode vida. PASQUAL MARAGALL , brimos en todos los campos de la actividad humana, porque emana del propio concepto que tenemosdel hombre. La máxima délficadel nosce te ipsum”ha originado que el hombre, en su introspección, se dé cuentade sus portentosas capacidades: ‘Hay un dios en nosotros”, exclama Ovidio. Y este dios no cesa de crear. Cada teoría científica,cada doctnna política, cada escuela artística nueva, cuando ha aparecidoha signifiçadouna ruptura o una transformación de los moldes culturalesque informabanla sociedad hasta aquel momentoy, mayor o menor, su incidenciaha sido un revulsiyo, o al menos una cogitación,para las ideas y el comportamientodel hombre. . . Pero la historianos enseñaque la vigencia es pasajeray que nuevasteorías,doetrinas y escuelas la convertirán, a Lo sumo, en una variable más de la ecuación diofánticaque formanuestro hagaje cultural. Por este motivo me sorprenden los dogmas filosóficosinstaladoscornoverdades inamoviblesen el pensamientode algunos de nuestrospoliticos y me asquietan los mensajes doctrinarios en boca desus corifeos.Ahora, en época de elecciones, parece que priva el difícil transformismo para agradar al mayor número de ciudadanos;quizásla ambición de conquistary de po-el der comporta en algunos casos el más impúdico proteísmo. Pero gracias a su doble lenguajesabeque su puramen es te formal, es sólo una pasajeraadapta i mediopara cazarcon mas efica cia, es una simple operación de marketing para sintonizar mejorcon la demanda. En estos casos émulos de Jano, el observadoratento puededescu brir con facilidad,detrás del rostro sonriente, la otra cara adusta de siempre.Y ellos lo reconocen.Hay palabras suyas que nos demuestran que permanecen anclados en el dogma.Como cuandonos advierten: “Nosotrossomos un manza no que coyunturalmenteproduce peras, pero que nadie olvide que somos un manzano y que acabaremosproduciendo manzanas”.La caraoculta de Jano ha hablado: nos dice que quiere hacer retroceder la historia. ‘ JOSE? MARIA CULLELL 1 1 IIA FIRA DEL LLIBRE DE BARCELONA Passeig deGraca 29 maig17 juny ‘-iJ , Curso intensivo mes de julio La Radiobienhecho COLEGIO STA. CRISTINk L otoSainz,JuanAntonioCorbatón,ManelCamasy Marc Pesquerocomocomentaristas invitadosenl EurobosketAtnos 87 Y SiroLópez,AndrésMontesy Angel Barrosocomoenv!ados especiales. Con JoséMoría Garcíacomomáximoreporsah!e d e A lo altura queVd. se merece. EGB, BUPYCOU Selectividad Recuperaciónde asignaturaspendientes 28 añosde experiencia Abierta matrículacurso1987-88 Avda.Tibidabo,56.Tela. 417-01-33y 417-42-01 A T E •M A 3 19 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1145 Title A name given to the resource Barcelona: el futuro y el presente Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Planificació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf e8071f872de92ae82535e13385754875 PDF Text Text 0•P Ajuntament de Barcelona "Els JJ00 i un repte per a la Ciutat". Confer.e'ncia de l'Excm. Sr. Alcalde a l'Ateneu Barcelona, 16 de maig de 1986 �SENYORES, SENYORS: FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE CATALUNYA. ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY. PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA iILLOR IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS. ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA PROJECCI5 A TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS �MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA. DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT, L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA. L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES. PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS �TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI, TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COIUNICACIOIS INTERIORS. EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140.000 ïIANI`L' N S) , ST. ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA (230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC I HA DOS TUNELS DE METRO. NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà. BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D' INVERSIONS PúBLIQUE S QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT. BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL TOT AI "ON )li LES NOVES TECNOLOGIES. o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA �-5- NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA ÉS, SENS DUBTE, ELE JOCS. NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC :E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER SEGUR AIXECAR LES LiNIES DE TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA SETMANA RSE\DA, JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON. EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO fS PRECISAMENT EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, �AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PR.ODUïT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUE ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE i BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS SENSE CAP DUBTE, EL MES IDONI r CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX, r EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS. �PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6 INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE / EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT, MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN �BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) . ELS JOCS OLtMPICS, EN DEFINITIVA, f PROVOCARIEN UNA ♦ DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE TOT EE PAIS. D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA / CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES PISCINES I'rRNAT PICORNELL. LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAGNABLEME"T ELEVADES. DE L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE �TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES r r L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICE' . i COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER r AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOT COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA ^ EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA. PER') MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR. D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES, PGBLIQUES COM PRIVADES. TANT BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES / ,. ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D' AIXO QUE DIC. �-10- DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER r MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER i LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS o / DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU I CONCLOENT. ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODPEM SER A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES. LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES. PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES r CERT, PERO NO LES `CE TOTES. NOSTRA r 1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17 D'OCTUBRE D' ENGUANY. AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE �VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92. ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA 1 ‘ GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER 17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT. �-12- - ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS. D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE. 9 UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, NETA F" EL SEU LLEGAT CONDICIONS HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT. EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINMICA, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, �LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST REPTE. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3930 Title A name given to the resource Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Planificació Urbanisme Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1181/19890114d_00321.pdf 32cf2761adc34bac216bbe86599b2b80 PDF Text Text "ELS JOCS OLÍMPICS DEL 92 I LA BARCELONA DEL '93" Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall i Mira, a l'Ateneu de Maó. Maó, 14 de gener de 1989 �FITXA 1 AGRAïMENT Vull agrair en primer lloc a l'Ateneu de Maó que m'hagi ofert aquesta oportunitat de ser avui aquí amb vostès, en aquesta ciutat tan pròxima a Barcelona per moltes raons, a pesar de la distància i del mar que ens uneix més que no pas ens separa. Els parlaré de Barcelona, dels seus projectes, de les seves il.lusions. D'uns projectes i d'unes il.lusions que són més que nostres, que són sentits com a propis per molta gent. Els parlaré de l'esforç que està fent Barcelona per realitzar aquests projectes. Sé que interessa l'esforç de Barcelona. Em demanen sovint que en parli. L'esforç d'una ciutat atreu sempre pel que té �1.1 de participació directa i col.lectiva. Crec que ■ l'esforç d'una ciutat és diferent a altres esforços també admirables, però que, potser, no són tan intensos, tan concentrats, i també - cal dir-ho- tan socials perquè tot allò que "és ciutat" és social. �FITXA 2 LA IMPORTANCIA DE BARCELONA El municipi de Barcelona té una població de 1.700.000 habitants sobre una superfície de 98 km2. Aquests límits, com vostés saben, són una ficció. La ciutat real és una àrea metropolitana de 3.000.000 d'habitants sobre una superfície de 478 km2 repartida en 27 municipis. Notem, per cert, pel que fa a aquesta definició metropolitana, la diferència amb Madrid, on hi ha un sol municipi per una població equivalent - 3.100.000 habitants - i per una superfície una vegada i mitja més gran - 607 km2-. En qualsevol cas, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi viu més de la meitat - el 52% - de la �2.1 població de Catalunya. Però la influència de Barcelona com a mercat de treball va molt més enllà del territori metropolità estricte. Es un mercat de treball que comprèn fins a 50 municipis amb una població de 4.200.000 habitants. Aquestes xifres, tot i ser conegudes, val la pena tenir-les en compte per recordar la importància de Barcelona en el conjunt de Catalunya, i també per recordar la condició de Barcelona com a gran ciutat d'Espanya. 1 La importància de Barcelona, però, no s'esgota en la seva dimensió catalana ï espanyola. Barcelona és una ctapita. natural d'una macroregió europea, amb un radi d'aproximadament 360 4 67777'.= �2.2 kilòmetres a l'entorn de Barcelona i d'uns 15 milions d'habitants. Barcelona és un centre neuràlgic d'allò que denominem Nord del Sud (per bé que és més aviat un centre): una àmplia regió que comprèn una franja del migdia francès i una porció important del Mediterrani espanyol. Es tracta d'un perímetre delimitat per Tolosa (Midi-Pyrénés), Saragossa, València, Balears i Montpeller (LanguédocRoselló). Un perímetre que té molt d'història comuna, i, probablement, tindrà molt de futur compartit. 5 ^ % 2f ^U^^^ �FITXA 3 3 L'ESFORÇ DE BARCELONA PEL '92 L'Ajuntament de Barcelona està realitzant un esforç extraordinari per la cita de 1992. Esforç extraordinari vol dir, en aquest cas, superior al que seria normal. Superior al que s'hauria de fer per un esdeveniment, certament extraordinari, com són uns Jocs Olímpics. Un esdeveniment, però, que també han viscut altres ciutats, sense haver-hi de posar tant. I, tanmateix, potser havia de ser així per no desaprofitar les possibilitats que en aquest moment té la ciutat, i que són més compromeses i van més enllà que les estrictes necessitats generades pel projecte olímpic. En la història comtemporània de Barcelona es poden comptar fàcilment les oportunitats que la ciutat ha tingut: �3.1 1888 1929 1992 En cada ocasió s'han hagut de superar mancances anteriors, injustificables algunes. S'han hagut de fer coses que s'haurien d'haver fet abans per l'evolució i el progrés normals d'una ciutat important, com ho és BArcelona des de fa molt temps. Per exemple, és imcomprensible des de la perspectiva de les grans ciutats europees (París, Viena, Milà, Lió, Hamburg...) que ara haguem de fer l'esforç deis cinturons i la xarxa viària. -------- Seria normal completar cinturons i millorar punts de la xarxa, però és extraordinari haver-los de fer perquè no hi són. L'esforç econòmic total, que no s'ha de fer només pels Jocs Olímpics, és molt significatiu. �3.2 Recull una realitat com si el pressupost fos un negatiu. Hi ha tres grans paquets lligats als Jocs però que els desborden ampliament i es converteixen en qüestions ciutadanes de primer ordre: - Les inversions al voltant de la Vila Olímpica del Poble Nou (col.lectors, espigons, port, cinturó, Parc de Mar, passeig marítim, soterrament de les vies fèrrees) - Les inversions en instal.lacions esportives i urbanització en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Vall d'Hebró, Diagonal i Montjuïc. - Les inversions en xarxa viària cinturons. �3.3 Divisió de la inversió per agents finançadors (en milions de pessetes) 1 2 3 Poble Nou Instal.lacions (sense vivendes) deportives i urbanització Cinturons i Red Viària 4 Total (1+2+3+) 41.980 47.100 66.280 ( 150.360* Ajunt. ** 32.800 14.700 25.000 ( 67.500 TOTAL Estat 5.930*** 5.000 25.000 35.930 Generalitat 2.050 1.400 15.000 18.450 Diput. 4.000 4.000 1.200 CMB COOB 1.280 22.000 2.480 22.00G ^ ^' * Exclou 5.000 de duplicacions entre las columnes 2 i 3. ** Inclou VOSA, AOMSA, IMPU. *** MOPU: 3.500/ Ministeri de Transports: 2.430 9 �3.4 Aquestes inversions es refereixen a la ciutat de Barcelona i no inclouen les inversions de fora. Les xifres són aproximades però suficientment indicatives. I no tenen res a veure (excepte pel que fa als 22.000 milions que inverteix el COOB en instal.lacions i àrees de la ciutat) amb el pressupost del COOB, és a dir, amb el pressupost estricte d'organització del Jocs. Es tracta d'inversions "para-olímpiques" que quedaran definitivament com una millora de les infraestructures de la ciutat, especialment obrint el Poble Nou i l'Eixample al mar i eliminant el tren de la costa, però també completant la urbanització de la Vall d'Hebró, la Diagonal i Montjuïc, i dotant Barcelona dels somniats Cinturons de Ronda, vint-i-cinc anys després de la seva concepció, cent anys després que Viena comencés els seus o trenta anys després que París acabés els seus. 10 �3.5 Es una ocasió històrica perquè la ciutat recuperi el temps perdut i doni un salt endavant. La ciutat no pot desaprofitar-ho; fins i tot, seria una autèntica defallença desaprofitar aquesta ocasió. �FITXA 4 INFRAESTRUCTURES SIGNIFICATIVES DEL PROJECTE OLíMPIC Vila Olímpica Arquitectes: - A Bohigas, Martorell, Mackay, Puig Domènech. 1. Perímetre residencial de la Vila Olímpica. * Arees exclusivament residencialrs incloent-hi vials. \30 ha. * Arees d'esbarjo i platges. 17 ha. * TOTAL 2. Superfícies de sostre potencial. * Dintre del perímetre residencial. 331.242 m2 * En instal.lacions costaneres. 119.458 m2 * TOTAL 450.700 m2 3. Area total destinada a la "familia Olímpica" i capacitat d'allotjament de la Vila Olímpica. * 331.242 m2 - 70.000 m2 (locals comercials) = 261.242 m2. aprox. 2.500 habitatges de 100 m2 / amb una jana de 6 atletes / 100 m2 = 15.000 Mit atletes. 12 �4.1 Vila Olímpica. Regeneració de la costa. - B - Longuitud total costa regenerada: l 4 kilòmetres,,. Platges existents fins 1987: pel futur: 6_hectàrees. 18 heçtàrees. S Protecció i regeneració de les platges de: La Mar Bella Bogatell Nova Icària Somorostro Parcs nous vora mar: 50 hectàrees. Construcció dels parcs del Litoral (12 ha.)> Poblenou (8 ha.) Esportiu (10 ha.) Marí (20 ha.) , Protecció del tram de la costa entre els carrers de Selva de Mar i Prim, tot creant un recinte, a base de runes d'enderrocs, de 20 hectàrees destinat a parc marí. �4.2 Vila Olímpica. El port olímpic. - C - Inclou Club Nàutic, Edifici de servei, Escola Municipal de Vela, Residència - escola i zona comercial-recreativa (plaça de Mar). Capacitat per vela lleugera o creuers. Cost global previst de 4.377 milions de pessetes. Execució obres infraestructura (2.250 milions de pessetes). Termini execució: 14 mesos. Posta en servei: Estiu de 1990. Tipologia: Ocupa 910 metre lineals de costa. 7 ha. de superfície abrigada. 16 ha. de molls. �4.3 Anella Olímpica de Montjuïc. Palau d'Esports Sant Jordi - D - Arquitecte: Arata Isozaki (Japó). Cost projecte: 5.816.390.623 pessetes Capacitat: 17.000 espectadors. Grades retràctils: 3.000 places. Disseny coberta: Mamoru Kawaguchi (Japó). Coberta: Malla especial dissenyada per informàtica i realitzada per robots. Mides: 137 x 110 metres. Superfície: 13.462 metres quadrats. Volum interior: 346.000 metres cúbics. Altura màxima: 45 metres sobre la pista. Pes total amb estructures auxiliars: 1.300 tones. Aixecament mitjançant 12 gats hidràulics. Pavelló polivalent: Mides: 110 x 50 metres. Capacitat: 4 pistes. 700 espectadors. Altura coberta: 13 metres. ` ____2 Cost global: 6.958 milions de pessetes. Finançament: Diputació de Barcelona 75 per cent (4.361 milions de pessetes). Ajuntament de Barcelona 25 per cent (427 milions de pessetes). AOMSA (1.028 milions de pessetes). COOB'92 (1.142 milions de pessetes). Data prevista finalització: 1989. 15 �4.4 Anella Olímpica de Montjuïc. Estadi Olímpic. - E - Arquitectes: Federico Correa, Alfons Milà, Carles Buxadé, Joan Margarit i Vittorio Gregotti. Capacitat: 70.000 espectadors (El vell estadi era per 40.000 espectadors). Cost: 4.996.059.934 pessetes (1985) Rebaix del nivell de la pista: 11 metres. Coberta tribuna principal: 150 metres de llarg x 30 metres de volada. Cost manteniment façana: 58 milions de pessetes. Situació actual: (Gener 1989) Finalització de les obres d'estructura de formigó. Han començat les obres a la pista de joc. Previsió finalització: maig 1989. , / 16 �FITXA 5 Molta gent es pregunta, i ens pregunta, ¿després del '92, què ?. La Barcelona post-olímpica recollirà els fruits de l'esforç que ara estem fent. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infraestructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. No hi haurà desencís. Ben al contrari. L'endemà dels jocs equival a un repte tan estimulant com el que ara tenim. Per començar encara tindrem moltes coses per fer, però amb l'avantatge respecte a la situació pre-olímpica que n'haurem fet moltes altres, amb la seguretat que arrancarem d'unes sòlides bases. Potser com no les havia tingudes mai la ciutat. 17 �5.1 El "paquet" per 1993 serà important. No serà un programa residual. Tindrà una entitat pròpia: (fases últimes) Casa de la Caritat. Palau Nacional \\\N Centre Cultural del Nord. Parc de Migdia. La dècada dels 90 serà la gran dècada de Barcelona. Una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari l'hagi encetada. Barcelona estarà al dia i en bones condicions per fer la seva aportació a Europa. Perquè, recordem-ho, el 1993 és l'autèntic any d'Europa. L'1 de gener de1993 comen ca rà Europa, per primera vegada d'ençà l'Estat modern, a viure en 18 �5.2 un espai sense fronteres. Barcelona, que no ha posat mai fronteresm qué és una ciutat oberta, s'hi sentirà bé. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4087 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics del 92 i la Barcelona del 93 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu de Maó, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Planificació Infraestructures Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf 84907608462981f1c31c7e6cb0245edb PDF Text Text 1 Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans. 19:80 hores. "1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA" Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva 000feréocia en tingui menys. Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més que de problemes. Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat; però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i transports, entre altres. Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23 museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia, �2 Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt brillant. Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs a superar els tradicionals factors limitatius del seu desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port, telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests sectors han fet un salt endavant. El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell d'inversió pública, raatroctura cultural i de comunicacions. Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics, Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat europea. VoIdria dedicar la primera part d'aquesta coutazéooia a parlar de la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment post-olímpic. - Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els punts següents: -. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987 i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de 1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis ingressos i decreixen les despeses. -. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis recursos generats abans d'interessos. = | �3 -, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a partir de l'any 1991. -. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de darrera hora que tenien una vida d'un parell o tres d'anys. Després disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a l'any 88. I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer front t d i I'B t t i j la seva participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic. -, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot. L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88, el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un 1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost de la comptabilitat patrimonial. \/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o guanys. �4 Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments. En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia insistir avui justament en aquest que és potser el més desconegut de l'economia pública . Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat, que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo d'abril. En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real, molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda, generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica. Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial, ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa. Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir, en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal; el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92 i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les inversions olimpïquea de Holsa. �5 En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25 anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes, sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de les Rondes. - Propostes de cara al finançament dels governs locals. Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades. Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants, Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central, que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada revalorització de tots els actius. L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda, és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir, carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i autoliquidació? �6 Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un sistema de ootificaoiooa i garanties. Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina quantitat. No volem competir amb les autonomies. Les grans ciutats espanyoles proclamen autonomistes i regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió. Per tant, participació en els impostos forts i, finalment, subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat. Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del seu paper, dels seus interessos potencials. Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en els crédito corresponents, fi el pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions, mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera. �7 Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la majoria deIs ajuntaments ' ^catalans, de dotar el fons autooómic de cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa, si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una quarta part. Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985, a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus, quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la creació d'aquest fons que després no ha existit mai. Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma. Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada, permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara, cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora", i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident que la base neta sobre la qual el rebrá el dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament, desagradable i fins i tot perillosa. Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis prubIemeo '¡ �8 Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició i primer creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més endavant, l'aoy 74, creant la Corporació raoió Metropolitana. Es Iógio que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any 33. Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta. L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat, pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real la que está mal definida i la que haurien de solucionar. En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^ ! Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou contracte programa i la participació de la Generalitat en el fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro, que és la Comunitat Autónoma de Madrid. �9 - Perspectives e000Omigoes de la ciutat Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar que més oferta reporta més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92, amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les companyies taxades. | Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es podia f l'Ajuntament demanar una exempció fiscal. AmÓ els hotels els podría di mateix. Sentir plorar al gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en definitiva el que s'havia de fer era donar algun tipus de subvenció o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre), no han baixat. En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la ` creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de l'oferta en molts sectors. Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens demaoeo . Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels... Deia Santiago Roldan, d'una manera maneramolt expressiva, el día que es va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en quan s'inauguren, s'omplen". = �10 Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no hi ha estacions. Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15 anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho així. Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver en aquesta xerrada. Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de passatgers. L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període olímpic-. La previsió de congressos per al 93, que encara és provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es situará entre les 120.000 i les 140.000 persones. �11 'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i estic parlant des del punt de vista estrictament municipal. Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa. Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el febrer del mateix any. En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la digilitalització ha passat del 33 % al 35 %. Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny. Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre t hotels i aeroports. - TráoSït: -. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en toro dels I.500. -. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20 hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre 8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU, explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la circulació de la Meridiana... �12 Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen. Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni paguen ni tenen semáfors. Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions demés de 6 tones de í que sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de capacitat. - Aparcaments. Notable ioc t municipals 82-92 i de les places Aparcaments privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992. -. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic. Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera. -. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de 100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint al mar un dia d'estiu. I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra, el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes zones abano d'aquestes iotraatructureo. Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys. �13 Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt i molt considerable. En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important. Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2, amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les Arenes en un palau firal. I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I. Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions de Barcelona. També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur. L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge, sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el 1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del preu real de la vivenda. �14 Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus comencen a baixar de nou. -. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre. Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat. Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit. No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què Barcelona sigui més cara del que toca. El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya i d'Espanya. -. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu, depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur més altes que a Barcelona. No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions. En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara. - Barcelona ven a l'estranger: Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu nivell d'activitat. �15 Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona és molt important, però també dels productes públics, de la tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de serveis d'organització i de construcció. Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té. - TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està assessorant els plans estratègics de moltes ciutats. TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga... - Barcelona Tecnologia: Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics liderats. L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls. �16 B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la tecnologia provinent de la investigació fetapels prot ra universitaris i o, principalment i é (5 té una enorme dificultat a Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un moment molt interessant. -. Projectes en els qualsBarcelona hi participa, fioaoÇats báaioameot per la Comunitat Europea. El més cooegut^ és el Gaudí, que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments del oeotre. Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15 dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta i atractives des del punt de vista eacenogr^fic. Si de fer per construi i Moscou vingui cap aqui hi ha o aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es porta faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí. Nosaltres hem tingut un paper destacat en l'organització de les ciutats l'assemblea constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula. �17 M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova. Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida. En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens ajuda. Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i desenvolupar la posició obtinguda. Moltes gráciea, �NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA A L'IEC Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i una perspectiva (o escenaris) raonable de futur. Previ Consell Econòmic Assessor Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993) ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007. Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !. [Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda, Andreu Mas?]. Referències: J. Semprún ("visionlrio") - 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets) - escrits Acebillo, Subirós - ordenança sobre 1'Eixample Necessitat Memo Microplans O$ . 4 2 e^ W 1nrjt .114 vil ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad) ca <10.e/ , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4209 Title A name given to the resource 1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Finançament Lideratge Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències