1 10 2 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3506/FMHP_00647.jpeg 0f1f4656ec6ec3efaba5363cd4c1f0e4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 01/07/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Foto de grup de la signatura de la Llei de Barris Subject The topic of the resource Pactes Barris Polítiques públiques Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_intel_lige_ncia_de_l_equilibri_poli_tica_prosa.pdf 2f003fd80c81db7ce38aac722084e2a9 PDF Text Text Idioma CAT ES NÚM. 72 PERSONES | POLÍTICA Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant l'enregistrament del seu missatge institucional de Cap d'Any, el 30 de desembre del 2005. Fotografia de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOST 2024      Gestionar el consentiment �E n les properes pàgines voldria deixar al marge els debats polítics basats en posicions ideològiques, en declaracions programàtiques o en enfrontaments partidistes. Voldria, en canvi, centrar-me en les polítiques públiques; és a dir, en allò tangible que es promou des dels governs i s’executa des de les administracions públiques. Les polítiques públiques són la pista d’aterratge de la política. En aquest sentit, si la política s’ha definit a partir de dues dimensions sovint contradictòries -l’ànima platònica i l’ànima maquiavèl·lica-, les polítiques públiques són l’arena on ambdues han de combinar-se i concretar-se en resultats específics i en impactes sobre la realitat. Les polítiques públiques representen allò més complex de l’exercici de la política, doncs s’inspiren en utopies (platòniques) i reclamen el pragmatisme imprescindible (maquiavèl·lic) per passar de la teoria a la pràctica. Un difícil equilibri, efectivament. Pasqual Maragall, al meu entendre, va ser un polític preocupat i ocupat en les polítiques públiques. Primer per transformar Barcelona, després per intentar impulsar i reactivar Catalunya. En aquest segon moment s’hi va afegir José Montilla, tot i que, malgrat les evidents línies de continuïtat, es va produir certa pèrdua d’equilibri. Pasqual Maragall, tal com apunta el subtítol del llibre editat per Jaume Claret (2017) és pensament i acció; capacitat per reflexionar políticament sense renunciar al pragmatisme de �convertir aquestes reflexions en accions i impactes concrets. José Montilla, per la seva banda, va posar l’èmfasi en el pragmatisme, deixant en segon terme la construcció d’una utopia que, al meu parer, resulta també imprescindible per al disseny i la implementació de les polítiques públiques. Recordem que el lema de la campanya de José Montilla va ser un contundent i clarificador Fets, no paraules. Mentre Pasqual Maragall feia a partir de les paraules que articulaven un projecte polític, un somni de futur; José Montilla va menysprear les paraules per poder posar tot l’èmfasi en els fets. Probablement aquesta opció tenia justificacions vinculades a l’estratègia electoral del moment; però al focalitzar tota l’atenció en l’acció li treia, de fet, tota la força i la consistència que només li donen les paraules. És en la combinació de fets i paraules on trobem la peculiar aportació política de Pasqual Maragall i, sobretot, de les seves polítiques públiques. Aquest equilibri entre el pensament i l’acció es pot rastrejar tant en la seva etapa barcelonina com en la catalana. En ambdós casos, Maragall prepara des del pensament uns programes plens d’utopia que, posteriorment, trasllada a l’acció des del pragmatisme. En la seva tasca de govern resulta indestriable el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Només a títol d’exemple, coincidint amb la celebració de les Olimpíades de París, podem avui recordar l’estiu de 1992 i constatar com les Olimpíades de Barcelona van concretar-se en un seguit de polítiques públiques �que van transformar la ciutat a través d’accions reals i tangibles, alhora que s’inspiraven en un coneixement de la història i expressaven idees i projectes de futur. En paraules de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall va començar el seu parlament recordant l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar l’any 1936 al mateix escenari i que, malauradament, no va poder tenir lloc a causa de l’inici de la Guerra Civil. També va tenir un record per a Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat pel feixisme. Pot sorprendre avui, però Maragall va afirmar que parlava en nom del President de la Generalitat i del President del Govern Espanyol, als quals honorava representar.» (Entrada al blog 25/7/2022). Un polític que pensa i fa Un coneixement de la història que permetia equilibrar la gestió d’un gran esdeveniment amb el reconeixement del passat i amb la projecció de la ciutat cap el futur. Més enllà d’aquest moment tan destacat, el conjunt de la trajectòria de Pasqual Maragall es veu impregnat d’aquesta capacitat per enllaçar el seu projecte polític amb el desplegament de polítiques públiques. Una capacitat que té molt a veure amb un lideratge basat en una peculiar combinació de teoria i pràctica. Maragall és un polític que pensa i fa; un polític que harmonitza el seu coneixement �acadèmic amb la seva implicació en la transformació efectiva de la realitat. En aquest sentit, no és casual que els inicis tant de la seva etapa d’alcalde com del període on va exercir, primer, com a líder de l’oposició al Govern i, posteriorment, com a President de la Generalitat, vinguessin precedits d’un temps per estudiar i pensar sense el qual no podem entendre les seves accions posteriors. Així doncs, el pensament de Pasqual Maragall abans d’arribar a l’ajuntament de Barcelona es construeix a partir d’una trajectòria acadèmica que li proporciona no només coneixement sinó, potser més rellevant, criteris i valoracions que li permeten tant entendre el present com imaginar possibles escenaris de futur. D’entrada, Maragall va estudiar Dret i La seva darrera i Economia a la crucial etapa formativa serà a Nova York, on, Universitat de Barcelona. Durant aquest període (1957- entre 1971 i 1973, farà un màster en estades al estranger, Economia Política a la New School for Social que començaven a Research. 1965) va realitzar dues perfilar els seus interessos i els seus punts de vista. La primera la va realitzar l’any 1963 a Estrasburg, on va estudiar dret europeu comparat; mentre la segona la va fer a Roma l’any següent, apropant-se als models de desenvolupament territorial analitzats des de l’Associazione per lo Sviluppo dell’Industria nel �Mezzogiorno. Després d’aquesta etapa formativa inicial, al 1965, va incorporar-se al Gabinet de programació de l’Ajuntament de Barcelona i al servei d’estudis del Banc Urquijo, dues experiències de les quals n’extrauria un important aprenentatge pràctic. De manera simultània, ja al 1966, aprofundeix en l’estudi de la planificació territorial amb una nova estada a l’estranger, aquest cop a París. Finalment, la seva darrera i crucial etapa formativa serà a Nova York, on, entre 1971 i 1973, farà un màster en Economia Política a la prestigiosa New School for Social Research. Aquesta trajectòria acadèmica no és anecdòtica sinó que ens permet entendre les característiques de la seva acció política. Sobretot a Nova York, Maragall es va veure immers en un entorn intel·lectual on el progressisme liberal tenia una forta presència. S’impregna, així, d’una mirada socialdemòcrata que dotarà de sentit tant al seu pensament com a la seva acció política. L’experiència, en paraules d’Oriol Nel·lo, va ser estimulant i intel·lectualment molt enriquidora: «(…) es tractava d’un centre marcat per l’empremta de pensadors “marxistes a l’americana” molt antidogmàtics (com Paul M. Sweezy, Paul Baran i Harry Magdoff, entre d’altres), que congeniava amb les seves afinitats intel·lectuals i polítiques. Això li va permetre estudiar en profunditat els clàssics els fisiòcrates, Ricardo, Marx i Keynes- en un ambient cultural en el qual s’estaven gestant els treballs de David M. Gordon sobre la pobresa urbana, els de James O’Connor sobre la crisi fiscal de la ciutat o els estudis de David Harvey sobre la �segregació urbana. A l’estímul acadèmic, s’hi afegí l’impacte del coneixement directe de la metròpolis americana, llavors a un pas de la fallida econòmica.» D’aquesta reflexió intel·lectual en sorgirà la preocupació pel futur de les ciutats, així com un conjunt de polítiques públiques urbanes que incorporaran aspectes com la perspectiva estratègica, el desenvolupament endogen, la necessitat de la col·laboració público-privada o un estil de lideratge que es caracteritza més per la seducció i l’articulació que per la imposició i les instruccions. D’aquesta manera, tot el bagatge acadèmic s’equilibra amb la voluntat d’incidir en la realitat. I Maragall, en el seu estil, després de pensar es concentra en l’acció i aconsegueix que la política aterri en les polítiques públiques. Un recorregut similar defineix la seva segona S’impregna d’una gran experiència mirada socialdemòcrata que política, que culmina la Generalitat de dotarà de sentit tant al seu pensament com a Catalunya (2003). Una la seva acció política. amb la Presidència de posició d’alta responsabilitat política que, de nou, arriba precedida d’un període de reflexió i dedicació acadèmica. Així, després de renunciar a l’alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall es va traslladar a Roma on, entre 1997 i 1998, va dirigir un projecte de recerca (Europa Prossima) i va coordinar un cicle de seminaris �sobre el mateix tema a la Università degli Studi di Roma. ‘Govern a l’ombra’ Aquest període, junt amb l’etapa a l’oposició al Parlament de Catalunya (1999-2003), on va desplegar una enriquidora iniciativa a través del seu govern a l’ombra, li va servir per, un cop a la Presidència, desplegar ràpidament unes polítiques públiques prèviament pensades (com és el cas de la llei de barris) i, també, per disposar d’un model de país i d’una idea sobre com encaixar la relació entre Catalunya, Espanya i Europa. Segurament, usant l’expressió de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el projecte va quedar inacabat potser truncat- però seguia representant l’acció d’un polític que pensava i actuava. No voldria finalitzar aquest article sense incorporar un nou tema i evitar la sensació d’una obra de govern que, fonamentada en la solidesa acadèmica, imposa l’òptica tecnocràtica a la perspectiva política. Pasqual Maragall pensa, però governa més des de la democràcia que des de la tecnocràcia. Aquesta darrera frase pot ser polèmica i, en tot cas, la utilitzo per a situar-me en un debat clàssic en l’àmbit de les polítiques públiques. El debat que exemplifiquen els títols dels llibres de dos dels referents d’aquesta disciplina: Speaking Truth to Power d’Aron Wildavsky (1979) i The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). �Per a Wildavsky, els que tenen el Pasqual Maragall ja se coneixement, els situava en el terreny de la democràcia quan experts i els aquells que han encara la posició tecnocràtica era d’explicar la veritat als dominant. tecnòcrates, són governants o, si es prefereix, aquells que han de determinar els continguts de les polítiques públiques. En canvi, per a Lindblom és la democràcia, expressada a través de la conversa pública, allò que dota les polítiques públiques de la necessària intel·ligència per fer front als complexos problemes de la ciutadania. En el marc d’aquest debat, l’anàlisi de les polítiques públiques ha estat dominat per les posicions tecnocràtiques fins els anys 90, quan es produeix l’anomenat gir deliberatiu (Frank Fischer, 2002) o, expressat d’altra manera, la democratització de les polítiques públiques. Intel·ligència democràtica Pasqual Maragall ja se situava en el terreny de la democràcia quan encara la posició tecnocràtica era dominant. Ho podem constatar a través de la seva pionera aposta per la participació ciutadana des de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que des de la Generalitat va impulsar per primer cop una política de reforçament democràtic. Ja en el Pacte del Tinell, parlant de polítiques públiques, es reconeixia la voluntat de canviar tant els seus �continguts com les seves formes, impregnant-les de qualitat i sensibilitat democràtica. D’aquesta manera, l’obra de govern de Pasqual Maragall pot interpretar-se des d’un doble equilibri. D’una banda, l’equilibri entre el pensament i l’acció. D’altra banda, l’equilibri entre el coneixement expert i la deliberació democràtica. El primer li facilita l’aterratge de la política a les polítiques públiques, mentre el segon li facilita dotar a aquestes polítiques no només d’eficiència tècnica sinó, sobretot, d’intel·ligència democràtica. Probablement aquesta intel·ligència és el tret principal del llegat de Pasqual Maragall. Arxivat a Barcelona · Catalunya · Maragall · Montilla · Política Compartir     Quim Brugué És catedràtic de Ciència Política, Universitat de Girona.  �Articles relacionats | Persones Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat» Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL LAIA REVENTÓS ROVIRA Maria Nicolau: «Part de l’hostaleria podria cremar tota i no passaria res» Keir Starmer, l’home que solia arribar tard RAFAEL RAMOS I MARÍN ÀNGELA VINENT Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de disposats a canviar privacitat Correu electrònic Accepto les �i política pel damunt de blocs les coses. Rebre el butlletí i de partits. Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_inteligencia_del_equilibrio_poli_tica_prosa.pdf c4602c8001ceba9fca68dea26bce3303 PDF Text Text Idioma CAT ES SUSCRIBIRME ACCESO SUSCRIPTORES  DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO   SALIR   ACCESO SUSCRIBIRME SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   Búsqueda... NÚM. 72 Pasqual Maragall: la inteligencia del equilibrio En su tarea de gobierno resultan inescindibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, durante la grabación de su mensaje institucional de Fin de Año, el 30 de diciembre de 2005. Fotografía de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOSTO 2024 Gestionar el consentiment � E     n las próximas páginas querría dejar al margen los debates políticos basados en posiciones ideológicas, en declaraciones programáticas o en enfrentamientos partidistas. Querría, en cambio, centrarme en las políticas públicas; es decir, en aquello tangible que se promueve desde los gobiernos y se ejecuta desde las administraciones públicas. Las políticas públicas son la pista de aterrizaje de la política. En este sentido, si la política se ha definido a partir de dos dimensiones a menudo contradictorias –el alma platónica y el alma maquiavélica–, las políticas públicas son la arena donde ambas tienen que combinarse y concretarse en resultados específicos y en impactos sobre la realidad. Las políticas públicas representan lo más complejo del ejercicio de la política, pues se inspiran en utopías (platónicas) y reclaman el pragmatismo imprescindible (maquiavélico) para pasar de la teoría a la práctica. Un difícil equilibrio, efectivamente. Pasqual Maragall, en mi opinión, fue un político preocupado por y ocupado en las políticas públicas. Primero, para transformar Barcelona; después, para intentar impulsar y reactivar Cataluña. A este segundo momento se añadió José Montilla, aunque, a pesar de las evidentes líneas de continuidad, se produjo cierta pérdida de equilibrio. Pasqual Maragall, tal como apunta el �subtítulo del libro editado por Jaume Claret (2017) es pensamiento y acción; capacidad para reflexionar políticamente sin renunciar al pragmatismo de convertir estas reflexiones en acciones e impactos concretos. José Montilla, por su parte, puso el énfasis en el pragmatismo, dejando en segundo término la construcción de una utopía que, a mi parecer, resulta también imprescindible para el diseño y la implementación de las políticas públicas. Recordemos que el lema de la campaña de José Montilla fue un contundente y clarificador Hechos, no palabras. Mientras Pasqual Maragall hacía a partir de las palabras que articulaban un proyecto político, un sueño de futuro, José Montilla despreció las palabras para poder poner todo el énfasis en los hechos. Probablemente esta opción tenía justificaciones vinculadas a la estrategia electoral del momento; pero al focalizar toda la atención en la acción le quitaba de hecho, toda la fuerza y la consistencia que solo le dan las palabras. Es en la combinación de hechos y palabras donde encontramos la peculiar aportación política de Pasqual Maragall y, sobre todo, de sus políticas públicas. Este equilibrio entre el pensamiento y la acción se puede rastrear tanto en su etapa barcelonesa como en la catalana. En ambos casos, Maragall prepara desde el pensamiento unos programas llenos de utopía que, posteriormente, traslada a la acción desde el pragmatismo. En su tarea de gobierno resultan indistinguibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones. Solo a título de �ejemplo, coincidiendo con la celebración de las Olimpiadas de París, podemos hoy recordar el verano de 1992 y constatar cómo las Olimpiadas de Barcelona se concretaron en una serie de políticas públicas que transformaron la ciudad a través de acciones reales y tangibles, a la vez que se inspiraban en un conocimiento de la historia y expresaban ideas y proyectos de futuro. En palabras de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall empezó su parlamento recordando la Olimpíada Popular que se tenía que celebrar en 1936 en el mismo escenario y que, desgraciadamente, no pudo tener lugar a causa del inicio de la Guerra Civil. También tuvo un recuerdo para Lluís Companys, presidente de la Generalitat fusilado por el fascismo. Puede sorprender hoy, pero Maragall afirmó que hablaba en nombre del Presidente de la Generalitat y del Presidente del Gobierno Español, a los cuales se honraba en representar.» (Entrada del blog 25/7/2022). Un político que piensa y hace Un conocimiento de la historia que permitía equilibrar la gestión de un gran acontecimiento con el reconocimiento del pasado y con la proyección de la ciudad hacia el futuro. Más allá de este momento tan destacado, el conjunto de la trayectoria de Pasqual Maragall se ve impregnado de esta capacidad para enlazar su proyecto político con el despliegue de políticas públicas. Una �capacidad que tiene mucho que ver con un liderazgo basado en una peculiar combinación de teoría y práctica. Maragall es un político que piensa y hace; un político que armoniza su conocimiento académico con su implicación en la transformación efectiva de la realidad. En este sentido, no es casual que los inicios tanto de su etapa de alcalde como del periodo en que ejerció, primero, como líder de la oposición al Gobierno y, posteriormente, como presidente de la Generalitat, vinieran precedidos de un tiempo para estudiar y pensar sin el cual no podemos entender sus acciones posteriores. Así pues, el pensamiento de Pasqual Maragall antes de llegar al Ayuntamiento de Barcelona se construye a partir de una trayectoria académica que le proporciona no solo conocimiento sino, quizás más relevante, criterios y valoraciones que le permiten tanto entender el presente como imaginar posibles escenarios de futuro. De entrada, Maragall estudió Derecho y Su última y crucial Economía en la etapa formativa será en Nueva York, donde, Universitat de Barcelona. Durante este periodo (1957- entre 1971 y 1973, hará un máster en estancias en el Economía Política en la New School for Social extranjero, que Research. 1965) realizó dos empezaban a perfilar sus intereses y sus puntos de vista. La primera la realizó en 1963 en Estrasburgo, donde estudió derecho europeo �comparado; mientras la segunda la hizo en Roma el año siguiente, acercándose a los modelos de desarrollo territorial analizados desde la Associazione por lo Sviluppo dell’Industria nel Mezzogiorno. Después de esta etapa formativa inicial, en 1965 se incorporó al Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona y al servicio de estudios del Banco Urquijo, dos experiencias de las cuales extraería un importante aprendizaje práctico. De manera simultánea, ya en 1966, profundiza en el estudio de la planificación territorial con una nueva estancia en el extranjero, esta vez en París. Finalmente, su última y crucial etapa formativa tendrá lugar en Nueva York, donde, entre 1971 y 1973, hará un máster en Economía Política en la prestigiosa New School for Social Research. Esta trayectoria académica no es anecdótica sino que nos permite entender las características de su acción política. Sobre todo en Nueva York, Maragall se vio inmerso en un entorno intelectual donde el progresismo liberal tenía una fuerte presencia. Se impregna, así, de una mirada socialdemócrata que dotará de sentido tanto a su pensamiento como su acción política. La experiencia, en palabras de Oriol Nel·lo, fue estimulante e intelectualmente muy enriquecedora: «(…) se trataba de un centro marcado por la impronta de pensadores “marxistas a la americana” muy antidogmáticos (como Paul M. Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff, entre otros), que congeniaba con sus afinidades intelectuales y �políticas. Esto le permitió estudiar en profundidad a los clásicos –los fisiócratas, Ricardo, Marx y Keynes– en un ambiente cultural en el cual se estaban gestando los trabajos de David M. Gordon sobre la pobreza urbana, los de James O’Connor sobre la crisis fiscal de la ciudad o los estudios de David Harvey sobre la segregación urbana. Al estímulo académico, se añadió el impacto del conocimiento directo de la metrópolis americana, entonces a un paso de la quiebra económica.» De esta reflexión intelectual surgirá la preocupación por el futuro de las ciudades, así como un conjunto de políticas públicas urbanas que incorporarán aspectos como la perspectiva estratégica, el desarrollo endógeno, la necesidad de la colaboración público-privada o un estilo de liderazgo que se caracteriza más por la seducción y la articulación que por la imposición y las instrucciones. De este modo, todo el bagaje académico se equilibra con la voluntad de incidir en la realidad. Y Maragall, en su estilo, después de pensar se concentra en la acción y consigue que la política aterrice en las políticas públicas. Un recorrido similar define su segunda gran Se impregna de una experiencia política, mirada socialdemócrata que que culmina con la Presidencia de la Generalitat de Cataluña (2003). Una posición de alta responsabilidad política que, de nuevo, dotará de sentido tanto a su pensamiento como a su acción política. �llega precedida de un periodo de reflexión y dedicación académica. Así, después de renunciar a la alcaldía de Barcelona, Pasqual Maragall se trasladó a Roma donde, entre 1997 y 1998, dirigió un proyecto de investigación (Europa Prossima) y coordinó un ciclo de seminarios sobre el mismo tema en la Università degli Studi di Roma. ‘Gobierno en la sombra’ Este periodo, junto con la etapa en la oposición en el Parlamento de Cataluña (1999-2003), donde desplegó una enriquecedora iniciativa a través de su gobierno en la sombra, le sirvió para, ya en la Presidencia, desplegar rápidamente unas políticas públicas previamente pensadas (como es el caso de la ley de barrios) y, también, para disponer de un modelo de país y de una idea sobre cómo articular la relación entre Cataluña, España y Europa. Seguramente, usando la expresión de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el proyecto quedó inacabado –quizás truncado– pero continuaba representando la acción de un político que pensaba y actuaba. No quisiera terminar este artículo sin incorporar un nuevo tema y evitar la sensación de una obra de gobierno que, fundamentada en la solidez académica, impone la óptica tecnocrática a la perspectiva política. Pasqual Maragall piensa, pero gobierna más desde la democracia que desde la tecnocracia. Esta última frase puede ser polémica y, en todo caso, la utilizo para situarme en un debate clásico en el ámbito de las políticas �públicas. El debate que ejemplifican los títulos de los libros de dos de los referentes de esta disciplina: Speaking Truth to Power de Aron Wildavsky (1979) y The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). Para Wildavsky, los que tienen el Pasqual Maragall ya se conocimiento, los situaba en el terreno de la democracia cuando expertos y los quienes tienen que la posición tecnocrática era explicar la verdad a los todavía dominante. tecnócratas, son gobernantes o, si se prefiere, los que tienen que determinar los contenidos de las políticas públicas. En cambio, para Lindblom es la democracia, expresada a través de la conversación pública, lo que dota a las políticas públicas de la necesaria inteligencia para hacer frente a los complejos problemas de la ciudadanía. En el marco de este debate, el análisis de las políticas públicas ha sido dominado por las posiciones tecnocráticas hasta los años 90, cuando se produce el llamado giro deliberativo (Frank Fischer, 2002) o, expresado de otra manera, la democratización de las políticas públicas. Inteligencia democrática Pasqual Maragall ya se situaba en el terreno de la democracia cuando la posición tecnocrática era todavía dominante. Lo podemos constatar a través �de su pionera apuesta por la participación ciudadana desde el Ayuntamiento de Barcelona, mientras que desde la Generalitat impulsó por primera vez una política de reforzamiento democrático. Ya en el Pacto del Tinell, hablando de políticas públicas, se reconocía la voluntad de cambiar tanto sus contenidos como sus formas, impregnándolas de calidad y sensibilidad democrática. De este modo, la obra de gobierno de Pasqual Maragall puede interpretarse desde un doble equilibrio. Por un lado, el equilibrio entre el pensamiento y la acción. Por otro, el equilibrio entre el conocimiento experto y la deliberación democrática. El primero le facilita el aterrizaje de la política en las políticas públicas, mientras que la segunda le facilita dotar a estas políticas no solo de eficiencia técnica sino, sobre todo, de inteligencia democrática. Probablemente esta inteligencia es el rasgo principal del legado de Pasqual Maragall. Archivado en Barcelona · Cataluña · Maragall · Montilla · Política Compartir Quim Brugué      �Es catedrático de Ciencia Política, Universidad de Girona. Artículos relacionados | La república insostenible LLUÍS BASSETS Mercè Crosas: «El beneficio de compartir el conocimiento científico es para toda la sociedad» LAIA REVENTÓS ROVIRA Contra lo ‘woke’ CARMEN DOMINGO Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL �¿Quiénes somos? Fundadores Somos una plataforma suscriptores periodística de debate abierto Una propuesta y a la vez un instrumento de periodística con acción ideológica por encima suscriptores políticas de de bloques y de partidos. dispuestos a cambiar privacidad las cosas. Boletín Quincenal Correo electrónico Acepto las Recibir el boletín Suscribirme © 2018 – 2024 Politica&Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIOS | Aviso Legal | Política de Privacidad | Política de Cookies | Condiciones de contratación � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/08/07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern Polítiques públiques Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al n.72 de la revista Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/" target="_blank" rel="noopener">https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall