1 10 5 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/163/20040113.pdf e8e90fcd2e7e82a60e24e3c118ce5532 PDF Text Text Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Palau de la Generalitat | 13/1/2004 Catalunya està de dol. Ha mort Joan Reventós, que va ser un dels fundadors del moviment socialista de Catalunya, primer secretari i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, i finalment president del Parlament de Catalunya. No va ser president de la Generalitat i segurament que molts catalans esperaven que ho fos, però va ser aquell que va posar tota la fermesa a fer tornar el president Tarradellas de l'exili; va ser ell, el seu partit, i la seva decisió qui el va fer tornar, perquè les forces polítiques del moment no n'estaven gaire convençudes. I Joan Reventós, vencedor de les eleccions de 1977, es va conformar a ser un més dels consellers, el més prominent probablement, però un més del govern de Tarradellas, un govern d'unitat que crec que va fressar el camí de Catalunya que ara vivim. Joan Reventós avui hauria vist néixer una altra governació de Catalunya, la que a ell li agradava, basada en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i la fan sobre la base dels drets que la nació els atorga i no solament en funció de la història del passat, sinó sobretot en funció dels drets. És difícil que un poble s'atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s'atreveixen a això, acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Joan Reventós era dels que volia una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat del record, que s'ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d'un objectiu final viscut i compartit, d'uns drets guanyats, d'una ciutadania creixent i d'un creixement respectat per a la nació. Era una persona al mateix temps modesta i potent, amiga dels seus amics i molt ferma en les seves conviccions; una persona que venia d'una estirp, d'una família que ja havia governat Catalunya i Espanya, l'Espanya republicana; un socialista de soca-rel, un socialista de pedra picada, un ciutadà que honora Catalunya tant com els seus representants. Catalunya està de dol. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1645 Title A name given to the resource Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Biografies Història Política Socialisme Acció política Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf 4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c PDF Text Text LA VANGUARDIA 13 P O L Í T I C A MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004 ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN   Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la playa de Sant Salvador, en agosto de 1996 ROSER VILALLONGA / ARCHIVO DAVID AIROB / ARCHIVO EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999 Catalunya está de luto PASQUAL MARAGALL L a muerte de Joan Reventós es un momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat con todo su legado histórico incorporado. En junio de 1977, Reventós decidió la suerte de Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas. Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo, quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se concretó en los diferentes procesos políticos que Joan Reventós impulsó siempre con la voluntad de sumar y de integrar: la unidad antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo catalán y la colaboración de las fuerzas de progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados. Joan Reventós hoy hubiese visto nacer otra gobernación de Catalunya, la que a él le gustaba, basada en la convicción de que el pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos que la nación les otorga hoy no solamente en función del pasado. Es difícil que un pueblo se atreva a seguir este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los pueblos que se atreven a eso acaban siendo auténticamente naciones. Joan Reventós era de los que querían una Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha de tener de punto de partida, sino también de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo. Ahora estamos iniciando lo que Reventós quería, la Catalunya gobernada desde una idea de progreso, de justicia y de igualdad. Joan Reventós ha resistido más de dos años hasta ver el inicio del proyecto político que habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace veinte años fuimos capaces de formular el proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del autogobierno, ahora empieza la hora de un nuevo proyecto colectivo que nos permita dar un paso adelante y que esté a la altura de un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.” Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia personal, la de su capacidad para conjugar la PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente de la Generalitat firmeza de sus principios con un espíritu siempre abierto al diálogo y a los nuevos planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000 Viejo amigo, hombre fiel JORDI PUJOL C uando en el inicio de la legislatura 1995-1999, de una manera que me sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no a Joan Rigol, que era el candidato de CiU, me enfadé mucho. Mucho. Pero también di- je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto es que el president sea Reventós. Porque se merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él mismo. Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido siempre un sentido muy fuerte de la familia. Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de mi parte”. Esto son anécdotas, pero explican el tipo de relación que tuve con él, desde que en el año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en DIVERGIMOS CON frecuencia, pero siempre nos respetamos y siempre supimos que teníamos muchas cosas en común PEDRO MADUEÑO LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura acudieron ayer al tanatorio de Les Corts PEDRO MADUEÑO COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la palabra. Después Reventós decidió pasar al campo más propiamente político. Y más adelante, ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero siempre nos respetamos y siempre supimos que había entre nosotros muchas cosas en común. Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y dije una cosa negativa de Reventós y que era una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”. Por cierto, que aquello me marcó positivamente. Y en sentido inverso, recuerdo que en un momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas –con fuerte contenido de agresión contra mi persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido el político que menos se me ha dirigido como “president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo agradezco.) Como decía, las anécdotas también sirven para definir a un personaje. Para definir a un hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de vista político e ideológico. Permítanme que yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1349 Title A name given to the resource Catalunya está de luto. Joan Reventós Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol).. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Reventós, Joan, 1927-2004 Necrologies Acció política Català Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf 097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33 DIMECRES 14 DE GENER DEL 2004 18 Política el Periódico Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions Pàgines 16 a 18 LLL CATALUNYA ESTÀ DE DOL Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica ARXIU / EFE PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA TRIBUNA La mort de Joan Reventós és un moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem perdut, i de reconeixement del seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres. No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat històric incorporat. El juny del 1977, Reventós va decidir la sort de Catalunya optant per reclamar, quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que va ser cabdal per al retrobament de Catalunya amb la seva història democràtica. Tarradellas va optar sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava. Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política unitària que es va concretar en els diferents processos polítics que Reventós va impulsar sempre amb la voluntat de sumar i inte- drets guanyats, una ciutadania creixent i un projecte respectat entès per tothom. Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de justícia i d’igualtat. Reventós ha resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte polític que hauria imaginat i que es resumia així, en paraules seves: «De la mateixa manera que fa 20 anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un nou projecte col . lectiu que ens permeti fer un nou salt endavant i que estigui a l’alçada d’un poble que vol sentir-se plenament hereu del seu futur». Avui hauria vist néixer un altre Govern, el que a ell li agradava 33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979. grar: la unitat antifranquista que va culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces de progrés en els primers passos de la democràcia i de l’autogovern recuperats. Reventós avui hauria vist néixer un altre Govern de Catalunya, el que a ell li agradava, basat en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i ho fan sobre la base dels drets que la nació els atorga avui, no solament en funció del passat. És difícil que un poble s’atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Reventós era dels que volien una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d’un objectiu final compartit, d’uns Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de la política hi ha la lliçó humana, molt més profunda i colpidora, la de la seva solidesa moral, la seva modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels seus principis amb un esperit obert sempre al diàleg i a nous plantejaments. És el Reventós de qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu pare, amb què m’apel.lava a ser digne de la seva herència. En aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser, d’ara endavant, també un fidel servidor del llegat de Joan Reventós. H TRIBUNA TRIBUNA UN COMPANY EN QUI LES GRANS VICTÒRIES COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR RAIMON OBIOLS EXPRIMER SECRETARI DEL PSC Quan Joan Reventós era un jove estudiant, a finals dels anys 40, va fer una doble aposta vital que ha mantingut tenaçment al llarg de tota una vida: confiar en les paraules, les idees i els projectes de la política; i confiar en els altres i dedicar-se a treballar amb ells per a uns objectius col.lectius. Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista, diria que això l’havia de dur directament al fracàs. En canvi, si repassem els objectius inicials del jove Reventós, en la tenebrosa època del franquisme victoriós, veurem que han estat assolits i que, en aquesta victòria, Reventós hi jugà un paper de primer rengle i, en alguns casos, decisiu. Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata- lunya; Reventós, especialment, fou un dels artífexs principals del procés que portà fins a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà –contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del vell president exiliat: essent Reventós el cap de la força més aclaparadorament votada el 15-J de 1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la Generalitat, en l’episodi més bell i més pur de tota la transició. Reventós somià també amb un Govern d’esquerres i un president socialista; ho ha pogut veure abans de morir. Si considerem, com ho féu Reventós al llarg de tota la seva vida, que l’èxit en política no es mesura en termes de poder personal sinó en termes d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran guanyador. Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig segle d’activitat incessant l’ha fet un home complet, amb un sentit gairebé religiós del respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H JOSEP MARIA TRIGINER EXDIRIGENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DEL PSOE A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia, respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb la detenció de la Comissió Executiva del PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre. Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és que en Joan era una persona que, més enllà de les diferències, sabia escoltar i raonar amb els arguments dels seus adversaris. Després de la ruptura formal de relacions amb el PSOE, com a conseqüència de la cons- titució de la Federació de Partits Socialistes, Reventós va ser capaç de seguir dialogant amb la FSC-PSOE a través de reunions que van permetre formalitzar la unificació dels socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç de situar-se en les raons i en la sensibilitat del seu interlocutor. Sense aquesta confiança personal, s’haurien necessitat uns quants anys més per poder plantejar la unitat dels socialistes a Catalunya. Queden enrere les diferències polítiques i aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es feia fort en la defensa de les seves conviccions democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic ens sentim orgullosos d’haver comptat amb la seva amistat. Els que l’han conegut com a polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que va ser una d’aquelles persones que va saber posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista. Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya està de dol Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya La Vanguardia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Reventós, Joan, 1927-2004 Necrologies Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Abstract A summary of the resource. Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/201/20050504.pdf 9e28a94f80dc245161acf57274487ae0 PDF Text Text Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Raventós i Carner Palau de la Generalitat | 04/05/2005 Senyors consellers, senyores conselleres, senyors diputats, autoritats, senyor alcalde, família Reventós: Efectivament, Raimon Obiols, Ítaca és el viatge. Ítaca és el viatge. A vegades, quan un arriba a Ítaca comença a pensar que el més important i el més bonic era el viatge. A no ser que hi hagués alguna altra cosa, que hi és, en aquest moment i en aquest país, que és el viatge que ens falta per fer. I aquest viatge és el més seductor de tots, aquest viatge és el que realment ens belluga, el que encara no hem fet. I el que farem en bona mesura, gràcies a persones com en Joan. Pensant que l'acte d'avui és un acte de justícia històrica amb l'home i el polític, Joan Reventós i Carner, em preguntava què hauria pogut ser i em responc: ho hauria pogut ser tot. Hauria pogut ser el que hagués volgut, però va posar per davant la unitat. Ell va guanyar les primeres eleccions democràtiques. Recordo el 15 de juny de 1977, recordo perfectament que els diaris van parlar aleshores de Catalunya, de la taca roja d'Europa, perquè a Europa, en aquell moment, d'esquerres no n'hi havia al Govern, o n'hi havia molt poques, i Joan Reventós era efectivament el vencedor. Hauria pogut ser el que hagués volgut ser en aquell moment. Però ell va ser el que va proposar en el míting final, que si ell guanyava tornaria el president Tarradellas. I, efectivament, com aquí s'ha dit, el retorn del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat va ser l'autèntica ruptura, d'aquella ruptura que havia començat amb reforma, com recordareu perfectament. El Govern d'unitat del president Tarradellas va ser possible, en gran part, gràcies a Joan Reventós. Jo diria, en la major part. Va ser la confirmació que la reforma política havia esdevingut ruptura, i va significar el sacrifici d'una presidència de la Generalitat provisional, que lògicament li pertocava. Amb el seu gest va obrir la porta als primers 25 anys de governació autònoma, democràtica i pacífica de Catalunya. De fet, el que ara tenim i el que ara perseguim és el que Reventós ens va convèncer de perseguir i d'obtenir: un Govern catalanista i d'esquerres, el Govern de l'Entesa Catalana de Progrés. Mai no és massa tard. Però hauríem volgut que ell ho pogués viure en primera persona, cert, aquí s'ha dit. En aquest moment de la nostra història, però, podem preguntar-nos: què ens falta, què ens manca, què cal encara? Ara Catalunya ha obert les portes del seu futur i del futur de l'Espanya plural, de l'Espanya federal, que sempre ha imaginat possible Joan Reventós. I jo crec que ve a tomb ara, en aquest moment una virtut cardinal de Joan Reventós, que és la virtut de la paciència, sobre la qual haig de dir, però, alguna cosa més que la pura paciència. El socialisme democràtic té aquesta virtut, és cert. Però Reventós era, contra el que semblava, un home en certa forma impacient, un home amb una passió, dues passions: Catalunya i el socialisme. Però tenia una altra qualitat, que 1 �potser alguns no considerin una virtut. Reventós havia triomfat, va triomfar. Però Reventós ha triomfat, perquè la Catalunya lliure i solidària i l'Espanya federal són a tocar de dits. Per recórrer aquest tram decisiu, que encara falta per recórrer, caldrà que combinem les dues virtuts que Joan Reventós ens va transmetre: aquesta que se li coneixia, la paciència, però també l'altra, de la qual ha parlat el president Rigol, que és la passió per la unitat del poble de Catalunya. Posar Catalunya i la justícia social per damunt de tot va ser el seu objectiu. I ara és l'hora de realitzar aquest objectiu. Això li devem, com li devem la defensa de la dignitat. De tot el que Catalunya està proposant, segurament se'n pot discrepar, però no es pot atacar la nostra dignitat com a poble, la que ell, Joan Reventós, va defensar com ningú, ni la nostra lleialtat a les institucions i als pobles d'Espanya. L'Espanya plural només es construirà des del respecte entre els pobles que la integren. Aquest és un principi que Joan Reventós tenia molt clar i que ens ha d'inspirar ara i sempre. Estic segur que aquest acte d'avui, que és un acte al mateix temps modest i emotiu, ens hi ajudarà. El seu principi, el principi que ell havia perseguit, és la nostra fita en aquest moment. I el que queda per fer és el més interessant del camí. Ja el farem, ja el farem il.luminats per l'exemple, pel mestratge, pel tarannà, per la passió, que hi era, passió inconfusible, de Joan Reventós. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1683 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Reventós i Carner Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Territoris Biografies Federalisme Història Política Socialisme Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències