1 10 2 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències