1 10 34 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1456/19951018d_00694_LD.pdf ba052f3e6cc05ba9afe69873f2578e78 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 18.10.95 GUI(> Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JC) Conferencia al Col.legi Major Ramon Llull 19.00 hores. L'acte d'inauguració del curs universitari al Col.legi Major Ramon Llull consistin1 en una conferencia de l'Alc.alde, que pronunciara just després d'una breu presentació que fara el director del CQl.legi Major. Sr. J. Manuel Bermudo. -Posteriorment a la intervencíó de l'Alcalde, hi ha la possibilitat que uns quants alumnes li _puguin fer preguntes. En qualseyol cas, se sugg~reix no allargar gaire aquest moment i limitar-lo a tres o quatre preguntes. Tot seguit, s'adjunta la proposta d'interve~ció de !'Alcalde, que es pretén que serveixi com a model per a d'altres intervencions semblants davant d'auditoris similars. CONFEPM.JCG �/1 Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA El poder de les ciutats. INTRODUCCIÓ: BARCELONA TE PODER NO FA PAS GAIRES DIES, UN DIARI HISTÓRIC DE LA CIUTAT TITULAVA L'EDITOR!IAL: "BARCELONA TIENE PODER". 1 HO EXPLICAVA: BARCELONA, EL 1992, NO VA GASTAR DINERS EN LA CELEBRACIÓ D'UNS ACTES DE QUINZE DIES SINÓ QUE VA FER UNA INVERSIÓ DE FUTUR QUE ARA DÓNA ELS SEUS FRUITS AMB CLAREDAT. AIXÓ NO HO DIEM DES DE L'AJUNTAMENT. AIXÓ NO HO CANTAVA EL PERET AMB EL SEU ESTIL RUMBERO, DE "LA RUMBA DE BARCELONA". AIXÓ HO DEIA LA VANGUARDIA EL DIA 9 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY. 1 NO HO DEIA PERQUE SÍ. SOSTENIA AQUESTA AFIRMACIÓ EN EL BARÓMETRE QUE CONFIGUREN ELS INDICADORS DE LA CIUTAT. ELS INDICADORS Hl HA DIVERSOS ELEMENTS QUE ES MOSTREN COM A SÍMPTOMES DE LA VITALITAT. -EL CONSUM ELECTRIC --QUE ENS PARLA DE L'ESFOR<; INDUSTRIAL 1 EMPRESARIAL-- HA CRESCUT QUASI UN 2 PER CENT EN UN ANY. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -L'OCUPACIÓ HOTELERA HA CRESCUT DE QUASI UN 18%> EN UN ANY. -EL MOVIMENT DE PASSATGERS A L'AEROPORT HA CRESCUT D'UN 10°/o EN UN ANY. -EL TRÁNSIT PORTUARI EN TONES HA CRESCUT D'UN 13°/o EN UN ANY. -EL NOMBRE DE PASSATGERS EN TRANSPORTS PÚBLICS --QUE ENS PARLA DE CIVISME, DE MENYS CONTAMINACIÓ, DE MÉS BON TRANSIT, D'EFICÁCIA 1 DE QUALITAT-- HA CRESCUT UN 6o/o. -1 L'ATUR BARCELONÍ, BAIXA APOCA POC PERÓ BAIXA, JA QUE A 31 D'AGOST EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 1Oo/o. BÉ, NO ES TRACTA PAS DE . LLEGIR ARA UNA LLISTA D'INDICADORS POSITIUS, PERÓ SÍ QUE CALlA COMENc;AR PER AQUÍ, PERQUE LA REFLEXIÓ QUE US VULL FER TÉ A VEURE AMB AQUESTES DADES. D'UNA BANDA, ES RECONEIX QUE BARCELONA VIU UN BON MOMENT, UN GRAN MOMENT. NO SOLS PERQUE ARA VEIEM MOLT CLARAMENT LES RE NDES D'AQUELL CONFEPM.JCCi �Ajuntament de Barcelona GABINET D E L'ALCALDIA ESFORy TRANSFORMADOR QUE VAM FER ELS ANYS PRE-OLÍMPICS SINÓ PERQUE LA CIUTAT HA ACONSEGUIT DOTAR-SE DE LES INFRASTUClfURES 1DE LA MANERA DE FER QUE CALlA TENIR RECONEIXEMENT. NO ÉS so(s PER OBTENIR EL QUE VISQUEM MILLOR, QUE ESTIGUEM MÉS PREPAR~TS PEL FUTUR : ÉS QUE A ¡ MÉS SE'NS RECONEIX. L'ENQUESTA QUE EMPRESARIALS l f~ z~,~ ES PA EUROPEUSl A 500 SOBRE QIRECTIUS í LE$ SEVES 1 PREFERENCIES PER FER NEGOCIS, HAN COL.LOCAT . BARCELONA AL SISE LLOC : (FA UN ANY í ÉREM ELS ;' 1 JA HO CELEBR~j\VEM), SETENS, ZURICH, MILA~. o~f 1 ' PER DAVANT DE t \. 1 ' ¿TOT AIXO HA ESTAT UN Mlfi<ACLE? NO, TOT AIXO HO ~ HEM ANAT FENT AMB LA COMPLICITAT DE TOTS ELS BARCELONINS . HA EST~T AQUEST ESFORy PARTICIPATIU DE TOTHOM EL QUE HA FET POSSIBLE QUE HAGUEM RECUPERAT QUASI CINC QUILÓMETRES DE PLATJA, QUE HAGUEM OB~RT NOUS BARRIS ALLÍ ON ; Hl HAVIA VELLES FABRIQUES 1 SÓL DESAPROFITAT, QUE HAGUEM MILLORAT LES COMIUNICACIONS , OBRINT LES RONDES PERÓ AL MATEIX TEMPS FENT MÉS QUILÓMETRES DE CARRIL-Bitl QUE MAl... ÉS A DIR, EQUILIBRADAMENT 1 AMB UN IMPULS ESPECTACULAR, BARCELONA S'HA SITUAT OIW ÉS, COM UNA DE LES CONFEPMJCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRANS CIUTATS DEL CONTIN;ENT, COM LA PORTA SUD 1 D'EUROPA. HE DIT QUE AQUEST BARÓMETRE SOLS EM SERVIRlA 1' , PERA SITUAR L'INICI DE LA REFLEXIO, NO PERA DONARHI VOL TES NI PER A FER-LO q:>NEJAR COM LA BANDERA DEL COFOISME, DE L'AUTOCOMPLAEN<;A. 0 CAPACITA T DE DECISIÓ PODER ÉS CAPACITAT DE DECISIÓ TORNO, PER TANT, AL COMEr¡.J<;AMENT. QUAN UN DIARI SERIÓS 1 AMB LLARGA TRAD,CIÓ DE RELACIÓ AMB LA ------·- CIUTAT DIU QUE BARCELONA fÉ PODER, ¿QUE VOL DIR? ¿QUE _BABCELGNA~JL~? ; - ¿QUE BARCELONA DECIDEIX SOBRE MOLTES COSES? NO. PER ARA, DE MOMENT, VOL DIR QUE A BA~CELONA LES COSES VAN BÉ . 1 AIXÓ ENS AGRADA, ÉS EVIDENT QUE SATISFA L'ALCALDE , QUE SATISFA L'AJUNTAMENT 1 QUE SATISFA ELS CIUTADANS 1 CIUTADANE$. PERÓ NO ÉS SUFICIENT, , , f , ' , NO ES EL FINAL, NO ES L'OBJIICTIU. AIXO ES, SI DE CAS, EL PRINCIPI, EL PUNT A PAfTIR DEL QUAL PODREM ASPIRAR ALS AL TRES OBJECTIUS, AQUELLS QUE REALMENT ENS PARLEN DEL ~ODER DE LES CIUTATS, EL PODER DE DECIDIR. CONFEPM.JCG �._( Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA UN PETIT REPAS A LA HISTORIA ¡ LA MATEIXA HISTORIA DE ! LA CIUTAT ENS PARLA D'AQUESTA VOLUNTAT DE DECIDIR, D'AQUEST DESIG DE 1 SER-HI. EN DIFERENTS MOMEtJTS, EN SITUACIONS MOL T DIVERSES, BARCELONA HA VQLGUT DIR-HI LA SEVA: ' LA BARCELONA ROMANA QUE ADQUIRIA UN PAPER ! 1 RELLEVANT EN EL COMER<; 1tc oMEN<;AVA A TENIR VEU PROPIA. LA BARCELONA QUE ERA SEU DE LA CORT AMB GAL.LA PLACÍDIA 1 QUE EXIGIA UN TAACTE QUE RESPECTÉS LA !' SEVA VOLUNTAT. LA BARCELONA QUE ESDEVENIA MARCA DE FRONTERA ' ENTRE ELS DOMINIS FRANCS 1 ELS DEL CALIFAT DE CORDOVA. JUSTAMENT LA IN1CAPACITAT DELS FRANCS PER A MANTENIR DEL TOT LA DEFENSA DE LA CIUTAT 1 ' DEL SEU COMTAT VAN SER EL MOTIU EXTERN, O L'APARENT, SI VOLEU, PERQUE ELS COMTES BARCELONINS DECLARESSIN ¡LA SEVA INDEPENDENCIA ¡ DEL REI FRANC. AQUEST VA SER EL PRINCIPI DE L'EXISTENCIA FORMAL D'UN PAÍS, CATALUNYA, QUE TÉ , 1 ELS SEUS ORIGENS EN EL COMTAT DE BARCELONA. CONFEPM J CG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUASI MIL ANYS DESPRÉS, QUAN BARCELONA PREN PARTIT PELS ÁUSTRIES DAVANT LES TROPES 1 DECIDEIX QUE1 HA NO RENDIR-SE ENVIAT FELIP V, BARCELONA CONTINUA DEFENSANT LA CAPACITAT DE DECISIÓ PROPIA 1 CONTINUA REPRESENTANT TOT EL PAÍS. AL CAPDAVALL, LA DEFfENSA DE LA CIUTAT QUE ACABA L'ONZE DE SETEMBREI DEL 1714, QUAN ELS QUE ASSETGEN BARCELONA Hl EfiTREN VENCEDORS, ÉS LA PRINCIPIS QUE HA MANTINGUT EN DEFENSA DELS GENERAL TOT EL PAÍS. 1 y--- REPETIT AL LLARG - DELS . SEGLES: VOLUNTAT DE \ DECISIÓ, VOLUNTAT DE PARtiCIPACIÓ EN PROJECTES DE MÉS ABAST. BARCELONA SEMPRE HA VOLGUT TENIR OPINIÓ SOBRE LA CONSTRUCfló D'ESPANYA 1 SOBRE EL PROJECTE EUROPEU. SEMPRE HA ESTAT AIXÍ, COM UNA MENA DE "MARCA DE LA CASAt'. AIXÓ ENS HA DEFI~ ---- ----~---- .. - .... _________ ..... . ......... ........ ............. ··------·-· ----------------~~-..... BÉ.r ARA HE ESMENTAT UNS QUANTS EXEMPLES QUE EN _PODRIEN SIM _ OLICA, DE F 1 . CREUR!=(a E PR SENTACfO... DAM NT D . TOT/ UNA A PE MAX( A EFIC lA, DE . · CIL -AR LA LES , IUTATS/ QUE DECI ,_ OBJE STIÓ ~S NO ES¡I\IX . O NO ES 11 SOLS AIXÍ. Hl \ ~ e;·· A DE IMA QUALITAT. EN SÓN MÉS CIUTAT, SÓN TIVA~NT MILLORS. V CONFEPMJCG �7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUTONOMIA PERA BARCELONA: ELS RECURSOS ¡ ¡ i QUAN DIEM QUE ARA BARCE~ONA VOL DECIDIR ESTEM AFIRMANT QUE LA CIUTAT ¡ NECESSITA DETERMINAT GRAU D'AUTONOMIA. ¿BARCE~ONA TÉ CAPACITAT PERA DUR ENDAVANT UN PROJECTE URBANÍSTIC 1 PER 1 , INCREMENTAR EL NOMBRE D'HABITATGES? ¿O TE EL PODER DE DECISIÓ PER A O~RIR UN CARRER, TALLARNE UN AL TRE 1 FER AQUELLES MODIFICACIONS QUE CREGUI OPORTUNES? DONdS BÉ, MOL T SOVINT NO. MOL T SOVINT AQUESTA DECISIÓ RECAU EN UN PODER ' 1 SUPERIOR, JA SIGUI L'AUTONOMIC O L'ESTATAL. Hl HA DUES MANERES DE COMPROVAR EL GRAU DE CAPACITAT DE DECISIÓ 1 LA COMBINACIÓ DE TOTES , , 1 DUES ES EL QUE DONA UN INDICADOR FIABLE . PER UNA ' BANDA, ELS RECURSOS DISPONIBLES. ÉS A DIR: ELS DINERS. QUAN ES VA CcpMENc;AR A DISSENYAR L'ACTUAL ESTAT DEMOCRATIC 1 DE DRET COMA ESTAT DE LES AUTONOMIES ES VÁ FIXAR L'OBJECTIU D'UN REPARTIMENT DE LES QUOffES DE RECURSOS QUE TENDIA A EQUILIBRAR EL RODER MÉS PROPER ALS CIUTADANS, EL LOCAL. Pt=Ró ' TOT SOVINT, LES AUTONOMIES, QUE NO VOLIEN DEIXAR PERORE RES DEL QUE TOT JUST COMENc;AV~N A OBTENIR, NO VAN CORRESPONDRE A AQUESTA 'DEA. 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ARA ENS TROBEM QUE MOLTS DELS PROBLEMES ES PODRIEN RESOLDRE MOLT :MILLOR SI LES CIUTATS TINGUESSIN MÉS RECURSOS 1 POGUESSIN ENFRONTAR~ SE ELLES MATEIXES A MOLTES DE LES QÜESTIONS QUE ENCARA CAL RESOLDRE EN ÁMBITS SUPERIORS. EN EL CAS DE BARCELONA, LA INJUSTÍCIA DEL REPARTIMENT DE LES CARREGUES ÉS MÉS tQUE EVIDENT PERQUE Hl HA UN FET QUE NO POT NEGAR NINGÚ 1 QUE APAREIX COM UNA CLARA DISCRIM INfl.\CIÓ. EM REFEREIXO ALS COSTOS DE CAPITALITAT. BARCELONA, PEL FET DE SER lUNA CAPITAL --LA CAPITAL ' , , ' POLITICA DE CATALUNYA, P¡ERO TAMBE LA CAPITAL ECONÓMICA, CULTURAL O SOCIAL-- TÉ UNES DESPESES SUPERIORS 1 HA D'OFERIR VN NIVELL DE SERVEIS 1 PRESTACIONS MOLT CONTRAPARTIDES ELEVAT ¡ QUE EN N'OBTÉ. RELACIÓ SOVINT A LES POSO UN EXEMPLE QUE POT SEMBLA~ PETIT, PERO QUE DIU MOL TES COSES . A MADRID, DE 24 MUSEUS, EL MUNICIPI l EN PAGA UN (LA RESTA ELS RAGA L'ESTAT O ELS PAGA L'AUTONOMIA). A BARCELONA, DE 24 MUSEUS SOLS UN ! O DOS NO SÓN PAGATS AMB ! ELS DINERS MUNICIPALS. 1 NO ES TRACTA PAS DE COMPARAR-NOS AMB MADRID PER JUSTIFICAR UNA PLORANERA VICTIMISTA. ÉS SOLS i , UN EXEMPLE DEL TRACTE 01\tERS QUE Hl HA. PODRIEM FER AL TRES EXERCICIS 1VEUIRE QUANTES GUARDERIES MUNICIPALS Hl HA A BARCELONA --ENCARA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INSUFICIENTS-- QUANTES ' N'HA 1 FET EL GOVERN CATALÁ. 1 AUTONOMIA PERA BARCELONA: LA CARTA MUNICIPAL ¡ l L'AL TRA MANERA COMPETENCIAL. ÉS AQUES~ EN TINDREM MOLT DE CALGUT DONAR-HI OBSERVAR EL TERRENY, GUANYA~.i HAURÁ MOLTES !VOL TES, NIVELL BEN AVIAT COSTAT, HAURÁ PERO S'HAURÁ ACONSEGUIT. LA CARTA MUNICIPAL QUE ES+-lG--SEGUR-f01\JPJD ~ ! QUE ABANS QUE ACABI L'ANY ~A , TINDREM ENLLESTIDA -1 QUE HAURÁ D'APROVAR EL PARLAMENT DE CATALUNYA-- , ES EL ' TRAS~LAT D'AQUESTA VOLUNTAT ' AL DE ¡DECIDIR PACTE PER ESCRIT PART DE BARCELONA. ¿QUE DIRÁ LA CARTA? DIRiA QUE BARCELONA POT APROVAR PLANS URBANÍSTiqS DE DETERMINAT ABAST SENSE NECESSITAT D'UNA PiPROVACIÓ PER PART DE NIVELLS SUPERIORS . DIRÁ buE LA JUSTÍCIA LOCAL PODRÁ FUNCIONAR, AMB MÁXIMA PROXIMITAT, ~APIDESA, AGILITAT S6NSE NECESSITAT RECÓRRER ALS ÁMBITS SUPERIORS. POLICIA LOCAL --LA GUARDIA 1 LA DE DIRÁ QUE LA URBANA-- TINDRA CARÁCTER DE POLICIA JUD!ICIAL EN DETERMINADES QÜESTIONS. DIRÁ QUE MOL TS ¡ DELS CONFLICTES CIUTADANS ES PODRAN RESOLDRE DES DELS NIVELLS CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALDIA MÉS PROPERS ALS MATEIXOp CIUTADANS. 1 DIRA QUE , i BARCELONA TE UN MAR<SE IMPORTANT. CONFERIRA D'AUTONOMIA A ! LA ' CIUTAT PROU AUTORITAT POLÍTICA 1 CAPACITAT DE DECI;ISIÓ. 1, A MÉS, AIXÓ SERA 1 POSSIBLE PERQUE AQUESTA VOLUNTAT D'INCREMENTAR LA NOSTRA q;APACITAT DE DECISIÓ VA MÉS ENLLA DE LES DIVERSES OPCIONS POLÍTIQUES: Hl HA UN ACORD, UNA ENTESA, 1IUN TREBALL ACURAT, PER PART DE TOT EL CONSISTORJI, NO SOLS PER PART DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL. ¡ 1 BARCELONA, PER TANT, A L8S ACABALLES DEL SEGLE , ¡ , XX, O, MES BEN DIT, A LES PO fTES DEL SEGLE XXI, ES A PUNT D'ACONSEGUIR UN !DELS SEUS OBJECTIU S FONAMENTALS. EM PENSO OdJE AQUEST SÍ QUE ÉS UN INDICADOR DEL PODER DE LA iCIUTAT. DEL PODER REAL, 1 D'UN PODER QUE NO SOLS PROVÉ DE LA CAPACITAT DE "FER COSES" SINÓ DE LA VOL~NTAT DE "FER LES COSES D'UNA DETERMINADA MANERAl'. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 8 PROXIMIT A T , , 1 , , MES CAPACITAT DE DECISIO VlOL DIR MES PARTICIPACIO 1 PERO GUANYAR CAPACITAT DE DECISIÓ NO TINDRIA TOT EL SENTIT SI NO ES FA AL! MATEIX TEMPS QUE ES GUANYA CAPACITAT DE PAP,<TICIPACIÓ. ÉS A DIR: A ' MESURA QUE LA CIUTAT GUANYA PODER --GUANYA CAPACITAT PER DECIDIR-- d BÉ TRASLLADA AQUEST PODER ALS CIUTADANS 1 CIUTADANES O BÉ SERIA TOT PLEGAT UN ESFOR<; INÚTIL, UN SIMPLE CANVI EN EL REPARTIMENT DE LES RESPONSABILITATS 1 ENTRE ADMINISTRACIONS, SENSE EFECTES REALS SOBRE LA VOLUNTAT CIUTADANA. PER l AIXÓ ES TRACTA D'UNA ACCIÓ PARAL.LELA, OBLIGADAMENT PARAL.LELA SI VOL ¡ ADQUIRIR TOT EL SEU SIGNIFI ~AT . BARCELONA OBTINDRA MÉS QUOTA DE PODER 1 A LA VEGADA ELS BARCELONIN~ 1 LES BARCELONINES INCREMENT COM UN HAURAN DE PERCEBRE AQUEST ¡ FET REAL. AIXÓ VOL DIR DQNAR MÉS CAPACITAT DE DECISIÓ ALLÍ ON S'ÉS MÉS ~ ROPER ALS PROBLEMES, ALLÍ ON ÉS MÉS FÁCIL RESQLDRE'LS AMB LA MÁXIMA ' ' i , ' EFICACIA PERQUE Hl HA TAMBE LA MAXIMA PROXIMITAT. 1 l ELS GOVERNS DELS DISTRICTES DE LA CIUTAT GUANYARAN, PER TANT, RECURSOS --DEIA ABANS QUE 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA ' / / 1 ELS RECURSOS SOW{JN INDICADOR DE LA CAPACITAT-/ PES ~BDUES POLÍTIC. 1 P~S RECURSOS 1 poSES POLÍTIC. j AIXÓ VAN ÉS 1 LLIGADES. EL QUE ARA TRASLLADEM CAf ALS DISTRICTES, AMB UNA FÓRMULA ----""""'"_"--... 2. . ' ' ,--..~ . ~. . .. ' ..~ - .... -- . .~,._ _ ' -- ~ ' ., ~ QUE ~ ~ t.: -ANIRA SENT-/ A MESURA OUE SE'N DERIVIN LES :t t ..,.,. - -~ 1 CONSEQÜENCIES, A MESURA QUE AIXÓ SIGUI MÉS PALPABLE, QUE LA CIUTADANif\ HO PUGUI "TOCAR". PROXIMITAT: ELS GOVERNS D~LS DISTRICTES ! SERIA ABSURD QUE RECLArylÉSSIM L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1--EL PRINCIPI SEGONS EL ' QUAL ELS NIVELLS SUPERIORS HAN DE DEIXAR LLAST PER DONAR PROTAGONISME IALS NIVELLS INFERIORS-SI , DESPRES NO 1 ' CORRESPONGUESSIM A AQUESTA 1 DEMANDA AMB L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI EN EL NOSTRE TERRENY. 1 AIXÓ ÉS E~ QUE FEM. APLICAR ¡ L'ACOSTAMENT MÁXIM DES DE L'AJUNTAMENT, QUE COM 1 A PODER LOCAL JA ÉS LA ! MÉS PROPERA DE LES ,, ADMINISTRACIONS. DONCS BE: L'ACOSTAREM ENCARA 1 MÉS. LES COSES QUE E~ PODEN RESOLDRE EL DISTRICTE ~O CAL QUE PASS~N PER LA PLA<;A DE SANT L--- - · ¡ ~AUME. CADA DISTRICTE, CADr · CONSELL DE DISTRIC~E, ES PODER MUNICIPAL A SEU TERRITORI, ES AJUNTAMENT. CONFEPM.JCG �'l Ajuntament de Barcelona 1 GABINET DE L'ALCALD IA DEIXEU-ME TORNAR A LA HISlÓRIA. QUAN ES VA CREAR EL CONSELL DE CENT 1 (SEGLE XIII) S'ESTAVA PRECISAMENT BUSCANT UN jSISTEMA QUE PERMETÉS DOTAR EL GOVERN CIUTADAI DE LA PARTICIPACIÓ (ÉS VERITAT QUE UNA PARTiqiPACIÓ LIMITADA, PERO JUTJAR ARA AQUELL CONSELU AMB ELS CRITERIS D'AVUI 1 FÓRA UN ANACRONISME INJUST; SI HO MIREM PENSANT EN COM FUNCIONAVEN POT ALE~HORES JA LES CIUTATS, ES DIR QUE BARCELONAJ TENIA UN MODEL AVANc;AT, QUE RECONEIXIA FORc;A LA DIVERSITAT ' BARCELONINA. LA PROVA ÉSI QUE QUAN DESPRÉS DE ¡ L'11 DE SETEMBRE DEL 17!14 ES VA EXTINGIR EL CONSELL DE CENT 1 ES VA ~EGULAR L'ADMINISTRACIÓ CIUTADANA SEGONS UN MCDDEL QUE IMPERAVA AL ¡ REGNE DE FELIP V, APOCA PpC ES VA ANAR PRODUINT UNA SUBSITUCIÓ DEL PATRICI~T URBA PER PART DE LA - NOBLESA, PROVOCANT REPRESENTATIVITAT 1, UNA DISMINUCIÓ PER, TANT, DEL DE LA GRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.) ARA ÉS --SEGUINT EL FIL PER TANT, EL QUE ESTEM FEN[T ¡ DE LA TRADICIÓ BARCELONI~A-- DONAR CONTINU.ITAT AL PROCÉS DE DESCENT~ALITZACIÓ QUE ES VA COMENc;AR TOT JUST QUE iEL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRATIC ES VA FER REALITAT. NO SOLS PERQUE ESTIGUEM CONVENc;UTS --QUE HO ESTEM-- DE l NECESSITAT D'ACOSTAMENT, DE LA POLÍTICA LA ALS CONFEPM.JCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC/\LDIA CIUTADANS --AQUESTA ÉS U~A EXIGENCIA DEL MATEIX SISTEMA DEMOCRÁTIC, QUE S'HA DE RENOVAR SOTA EL PRINCIPI DE LA PARTICIPACtq 1 DE L'ESCALFAMENT DES DE BAIX-- SINÓ TAMBÉ PERQUE AIXÓ L'EFICÁCIA A LA RESOLUCIÓ DÓNA TOTA D~LS PROBLEMES. 1 CIUTAT MÉS JUSTA SOCIALMENT i 1 HE COMENc;AT PARLANT D'UNS INDICADORS QUE SÓN FRANCAMENT POSITIUS. PER~ BARCELONA ENCARA NO ÉS ON VOLDRIA SER. AL MAPA DE LA CIUTAT QUE ANEM DIBUIXANT ENCARA Hl HA CLAPES FOSQUES, TERRITORIS QUE RECLAMEN ' JUSTAMENT UN TRACTE PREFERENCIAL. 1 HEM DE FER-HO A PARTIR 1 EL PROCÉS QUE JA HEM ENGEGAT FA ANYS , 1 QUE 1 FUNCIONA. PENSO, PER 1 EXEMPLE, EN ELS BARRACOTS¡ DE FUSTA DEL BARRI DE LA PROSPERITAT, ON VIVIEN ~LS TREBALLADORS DE LA RENFE 1 LES SEVES FAMÍLIE$ ... FINS EL PRINCIPI DELS VUITANTA. O PENSO, PER EXl::MPLE, EN UN DIUMENGE ' .. i DEL 1964 EN QUE ELS VEINS DJ= ROQUETES VAN AGAFAR EL PIC 1 LA PALA 1 VAN COM~Nc;AR A FER UNA RASA ... ¡ PERQUE NINGÚ NO ELS FEIAI CAS 1 NO ACONSEGUIEN TENIR CLAVEGUERES. AVUI, 1 EN AQUESTS MATEIXOS LLOCS, Hl HA UN URBANISME p uE ENDREc;A LA CIUTAT, ELS CARRERS MEREIXEN 1 AQUEST NOM, S'HAN CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DIGNIFICAT PESTAÑA ELS O ESPAIS LA --COM PLA<;A 1 \ L~ ROJA-< PLA<;A SÓN ANGEL DOTATS 1 D'INFRASTUCTURES --COM CftJN DRAGÓ, COM EL FÓRUM ¡ NORD DE LA TECNOLOGIA-- 1iHAN GUANYAT EL DRET A DISPOSAR DE MONUMENTS COM EL CENTRE DE LA CIUTAT. A CIUTAT VELLA ES PROQ>UEIX UN FENOMEN DE RECUPERACIÓ TAMBÉ ESPECTACULAR. ALLÍ ON Hl HAVIA 1 CARRERS FOSCOS 1 ESTRET$, SENSE SOL, AMB CASES i QUE TRONTOLLAVEN, 1 AMB P¡ENSIONS DE MAL VIURE 1 MOLTS QUADR~TS METRES : PROSTITUCIÓ, AVUI DEDICATS A LA Hl HA !CARRERS MÉS AMPLES, i " PLACES QUE HAN SORGIT DE !LES RUNES DELS EDIFICIS ~ >v~~ QUE QUEIEN, ARBRES 1 SOL. 1!, MOLT MÉS SIGNIFIC~ttí, U~v) S'HI INSTAL.LEN ENTITATS DI~ERSES QUE CONJ.AÓUREN EL CENTRE HISTÓRIC COM UN! CENTRE CU L;JtÍRAL DE LA CIUTAT: EL CENTRE DE MUSEU D'ART CULT~RA CO~YÉMPORÁNIA, CONTEMPORANif/ / LA EL UNIVERSITAT 1 POMPEU FABRA, LA RAMON ijLULL ... 1 TOT AIXÓ PASSA ¡ MENTRE ESCULLEN LA CIUT~T VELLA PER INSTAL.LAR LA SEVA SEU CENTRAL i ELS METGES SENSE FRONTERES, ROSA SENSAT ... I I ES TORNA A OBRIR LA LLIBRERIA DEL RAVAL --QUE EERA LA LLAR DEL LLIBRE--, S'INSTAL.LEN GALERIES D'ART'.... TOT AIXÓ ES FA DES DE LA MÁXIMA PROXIMITAT --AlMB RECURSOS QUE ES 1 GENEREN DES DEL MATEIX DISTRICTE AMB L'EMPRESA i CONFEPM..JCG t\ ( �Ajuntament de Barcelona GAI31NET DE L'ALCALD IA PROCIVESA-- 1 ALHORA AMB iLA MÁXIMA PROJECCIÓ -' 1 PERQUE ES COMPTAAMB REQURSOS EUROPEUS--. 1 AQUEST EXEMPLE EM PERMET D'ENTRAR ARA TERCER PUNT QUE VOL/A AL T~CAR. M'HE REFERIT A LA CAPACITAT DE DECISIÓ --dL GRAU DE PODER DE BARCELONA-- 1 A LA PROXIMITAT --EL GRAU DE PARTICIPA CIÓ DEMOCRATICA loE BARCELONA 1 ALHORA EL GRAU D'EFICACIA MAXIMA DE BARCELONA-- 1 ARA EM VULL REFERIR A LA CAPAC~TAT DE PROJECCIÓ --EL GRAU DE PARTIC/PACIÓ DE~ DE BARCELONA EN ELS NIVELLS SUPERIORS--. 8 PROJECCIÓ DE LA CIUTAT PROJECCIÓ IMMEDIATA: L'ÁREA METROPOLITANA EN PRIMER LLOC, BARCELON4 FORMA PART D'UN NUCLI PRINCIPAL QUE ARA TANT Ll ¡FA SI L'ANOMENEM ÁREA ; 1 METROPOLITANA, REGlÓ BARCELONA. SEMPRE ENS 11 O R~FERIM, CONURBACIÓ DE EN EL FONS, A LA MATEIXA SITUACIÓ. BARCELONA OFEREIX SERVEIS QUE VAN MÉS ENLLA DE LA CIUTATf LA GENT QUE VIU A PROP DE BARCELONA PERÓ QUE Hl fR EBALLA, O AL REVÉS, LA GENT QUE BUSCA A BARC~LONA ELS SERVEIS DE L'OFERTA COMERCIAL O <CULTURAL, FORMEN UN CONJUNT DE CIUTADANS QU~ D'ALGUNA MANERA SÓN CONFEPMJCG �\7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDlA BARCELONINS O, SI MÉS NO,i SÓN AFECTATS PER LES 1 ' DECISIONS QUE PRENGUI BARCELONA. AIXO CONFORMA i EL QUE EN DIEM "LA CIUTAT R~AL" . i 1 ' , , ! PERO ES QUE A MES, EL GO\fERN DE BARCELONA S'HA DE POSAR D~CORD AMB ELS GOVERNS D~LTRES POBLACIONS --BADALONA, SANTA COLOMA, MONTCADA, - SANT BOl, SANT JUST, SANT FELIU, L'HOSPITALET, SANT ADRIA ... -- PER PRENDRE l DECISIONS SOBRE EL TRANSPORT, LES COMUNICApiONS, L'AIGUA, EL MEDI AMBIENT... ÉS IMPOSSIBLE : ANAR ¡ SOL. CAL ANAR D'ACORD , BUSCAR SOLUCIONS COMPARTIDES. TANT Ll FA SI D'AIXÓ, DEL SISTEMA ! DE TROBAR SOLUCIONS COMPARTIDES, EN DIEM CORPORACIÓ METROPOLITANA i O SI O REPARTIM EN DIVERSOS ORGANISME COM 1 L'ENTITAT METROPOLITANA DEtL TRANSPORT, ETC. EL CAS , ÉSA DIR, LA SUBST~NCIA --LA CATEGORIA, NO PAS L'ANECDOTA-- ÉS QUE Hl HA D'HAVER PER FOR<;A l ' VOLUNTATS MANCOMUNADESI.! QUE CALDRA ARRIBAR A ACORDS. DE TOTA MENA. ARA~ SEGURAMENT, SOBRE EL SISTEMA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA. MÉS ENDAVANT, 1 NO HO SABEM ~SER sdBRE LA CREACIO -1YUTW\ ..~~OSSA'~·NA_DE-FUNCTONARIS--QUE-P"ERMETt--Er-.S l M_Q_VI M E NT~----~N __EUJ~~LClÓ-DE -· té-8-NEc-ESSIT"AfS· -TIE---CAPA, - ···· · .. -·-·~"·--·--- ·---~-· ~T. EN Fl, S'ANIRA VEI~NT QUE CAL FER JUNTS, PERÓ ÉS INDUBTABLE QUE CAL FER COSES JUNTS. CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST ÉS EL PRINCIPI 1 AQUEST PRINCIPI NO DESVIRTUA EN CAP CAS EL PODER AUTONÓMIC . ÉS UNA QÜESTIÓ D'EFICÁCIA, NO TÉ .RES A VEURE AMB ANTI! AUTONOMISMES NI AMB CAP ALTRE FANTASMA. ÉS UNA QÜESTIÓ DE RACIONALITAT,¡ D'ORDRE, DE FER LES COSES SEGONS EL MODEL D9 LA PROXIMITAT 1 SEGONS LA LÓGICA DE L'EFICÁCIA. 1 UNA CIUTAT REAL QUE EXISTEIX TAMBÉ HA DE TEN'R UN AUTENTIC GOVERN ' LOCAL. PROJECCIÓ NACIONAL: BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA EN SEGON LLOC, BARCELON~ NO POT OBLIDAR EL SEU PES POLÍTIC SINGULAR COM Á CAPITAL DE CATALUNYA. LA PAU INSTITUCIONAL QUE ($S VIU AL CONSISTORI, LA j VOLUNTAT D'ACORD, LES GANES DE PARTICIPAR DE TOTES LES FORCES, DÓNEN A L'AJUNTAMENT ' CARÁCTER D'EXEMPLARITAT. ' BARCELONA MARCA UNA PAUTA, ASSENYALA UN CAMÍ, IEXERCEIX DE MODEL PER 1 ' A LA RESTA DEL PAIS. 1 l ' PENSEU PER EXEMPLE QUE SEGONS LA LEGISLACIÓ, NO Hl HA CAP OBLIGACIÓ DE FERIQUE ELS CONSELLS DELS DISTRICTES RECONEGUIN LA TERRITORIALITAT DEL VOT. ÉSA DIR: QUE A TOTS ELS DISTR ICTES Hl PODRIA HAVER UN REGIDOR DELEGAT QUE FOS EL DEL PARTIT QUE HA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GA BINET DE L'ALCALDIA GUANYAT LES ELECCIONS 1 ESTARIEM COMPLINT LA ' 1 LLEI. PERO BARCELONA JA Ft UNS QUANTS ANYS QUE VA ESCOLLIR EL CAMÍ DEL I RECONEIXEMENT DE LA ¡ DIVERSITAT ELECTORAL 1 ÉS !ARA JA UN FET NATURAL ¡ QUE PARTITS QUE NO HAN GUANYAT LES ELECCIONS i , SIGUIN RESPONSABLES D'UN! DISTRICTE ON SI TENEN CLARA MAJORIA. NO Hl HA SOLS GENEROSITAT SINÓ SOBRETOT GANES COMPARliiDES DE DUR ENDAVANT t UN MODEL QUE ASSEGURI LA MAXIMA PARTICIPACIÓ 1 EL MAXIM RECONEIXEMENT dE LES SINGULARITATS. BARCELONA ESTA ORGULLOS~ DE SER MODEL POLÍTIC. QUAN, DE VEGADES, ES ~RESENTA EL PAISATGE POLÍTIC COM SI BARCELONA! S'HAGUÉS D'ENFRONTAR NECESSARIAMENT GENERALITAT, AMB ~L GOVERN ES COMET UNA INJUSTÍCIA. 1 DE LA PERQUE BARCELONA NO TÉ UN AJUNTAMENT QUE TRAEXI LA VOLUNTAT AUTONÓMICA DE tATALUNYA, SINÓ QUE TÉ UN AJUNTAMENT QUE RECLAMA --HO DEIA ABANS-- QUE i SE'L DOTI DE MÉS CAPACI~AT, DE MÉS RECURSOS. AQUEST ÉS L'ÚNIC CONFLICTE 1, DE FET, SI HO MIREM ' BÉ, NO ÉS PAS UN CONF~ICTE SINÓ EL GRINYOL f NORMAL QUE Hl HA EN UN E~GRANATGE QUAN S'ESTA AJUSTANT EL SEU FUNCIONAMENT. Hl ANIREM POSANT OLI --JA FA MOLT DE TEMPS a0E HO FEM-- 1 EL GRINYOL ' i ANIRA DESAPAREIXENT. EL "TRES EN UNO" QUE HEM DE 1 FER SERVIR PERQUE L'ENGRANATGE NO GRINYOLI ÉS CON FEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL DE LA PROXIMITAT, QUE L'AUTONOMIA DEIXI ANAR LLAST CAP A L'AJUNTAMENT 1 QUE L'AJUNTAMENT EL DEIXI ANAR CAP ALS DISTRICTES. ¡ 1 1 BARCELONA ASPIRA A UNA PROJECCIÓ SINGULAR DINS i DE CATALUNYA, COM ÉS NORMAL. BARCELONA TÉ UN ' 1 PES DIFERENT. L'AREA DE ¡BARCELONA CONCENTRA , 1 , MES DE LA MEITAT DELS SIS MILIONS DE CATALANS 1 ES 1 NORMAL QUE AQUEST CONJUNT DE CIUTADANS 1 CIUTADANES ASPIRIN A UN PAPER MÉS RELLEVANT. BARCELONA VOL INFLUIR EN1 EL DISSENY DEL PAÍS 1 AIXÓ NO HA DE PREOCUPAR 1 NINGÚ. AL CONTRARI: ÉS UN SÍMPTOMA DE VITALITAT.l BARCELONA ÉS EL COR ¡ DEL PAÍS 1 PER TANT, QUAN BATEGA, MANTÉ VIU EL PAÍS. JA US HE RECORDAll QUE CATALUNYA NEIX, ! PRECISAMENT, COM A PRODLJCTE DEL NOU DESTÍ QUE ! ESCULL EL COMTAT BARCELONÍ EN UN MOMENT EN QUE LES PRESSIONS DEL NORD 1 CERCAR UN CAMÍ PROPI. 1 BARCELONA TÉ UN DEL SUD L'OBLIGUEN A PROJECT~ PERA ESPANYA ¡' BARCELONA TAMBÉ TÉ EL PROJECTE DE VOLU~TAT DE PARTICIPACIÓ EN CONSTRUIR ¡ UNA ESPANYA PLENAMENT DEMOCRÁTICA, QONCEBUDA COM LA UNIÓ VOLUNTARIA DE DIVERSES F?ARTS MÉS QUE NO PAS 1 COM L'ACCEPTACIÓ D'AQUESTES PARTS DE 1 CONFEPM. DOC �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALD!A L'HEGEMONIA QUE UNA D'ELLES PUGUI EXERCIR. BARCELONA TÉ AL CAP UN MODEL D'ESPANYA. L'HA TINGUT DES DE FA MOLT DE TEMPS 1 NO Hl HA RENUNCIAT MAl. BARCELONA EEXERCEIX UNA CERTA CAPITALITAT. O, SI MÉS NO, B~SCA EXERCIR-LA. FOR~A LA 1 DE LA CIUTAT 1 !EL SEU ENTORN COM A DE SERVEIS, COM CENTRE INDUSTRIAL, COM A CENTRE 1 A CENTRE CULTURAL --SOM ESPANYOLA COMPRADORA ESTRANGERS, PER LA DE EXEMPL~, PLA~A PRIMERA DRETS DE LLIBRES 1 LA PRIMERA PLA~A 1 EDITORA EN LLENGUA CASTELLANA-- ENS DONEN UN PAPER RELLEVANT ALHORA DE FORMULAR UNA IDEA DETERMINADA D'ESPANYA, QUE NO CAL DIR QUE S'ADDIU AMB UN CONCEPTE :D'ESPANYA COM A ESTAT PLURINACIONAL 1PLURILINGÜÍSTIC. PERÓ PARTICIPAR , ENCARA VOLEM MÉS ENLLA, 1 BARCELONA TÉ VOCACIÓ D'APORTACIÓ POlÍTICA AL CONJUNT D'ESPANYA. LA INSISTENCIA BARCELONINA PER ACONSEGUIR ADQUIRE IXIN MÉS QUE ELS CAPACITAT NIVELLS DE DECISIÓ LOCALS 1 MÉS RECURSOS 1 L'AMBICIÓ BAR<CELONINA DE RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRATIC SOTA EL PRINCIPI D'INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ 1 DE GOVERNAR AMB EL MÁXIM FONAMENTALS DE PROXIMilfAT ' SÓN D'AQUESTA APORTACIÓ. LES PECES EL NOSTRE CONFEPM.DOC �') v Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ESTIL --NO SOLS EL MEU, QU~ TAMBÉ, SINÓ EL DE TOT EL CONSISTORI 1 EL DEL CON.JUNT DE CIUTADANS-- VOL INFLUIR EN L'ESTIL POLÍTIC I¡:SPANYOL, PERQUE DEIXI DE SER AQUEST D'ACUSACIONS ESDEVINGUI GUIRIGA~L, AQUEST 1 CONTRA-ÁCUSACIONS LA NORMAL REBOMBORI 1 ~ONFRONTACIÓ PERQUE POSITIVA ENTRE IDEES DIFERENTS SEMPRE DES DEL PRINCIPI DEL RESPECTE A LES POLÍTIQUES DELS AL TRES 1 DES DEL CONVENCIMENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERA TIRAR ENDAVANT EL PAÍS. . r D'f.\QUÍ EL NOSTRE MAXIM IN~ERES PER GARANTIR QUE fUNCIONARA LA NOVA ZONA ~'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES / AL \ ( ( DELTA DEL ON ELS SISTEMES PORTUARI, FERROVIARI 1 D'ACTIVITATS DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ i LLOBREGAT, O EMBAILATGE VAGIN D'ACORD. BARCELONA ASPIRA A DOTAR-SE DE LA SEGONA ZAL ESPANYOLA PERA EXERCIR Q)E VERITAT COMA PORTA SUD D'EUROPA. 1 ( ········· · ~ BARCELO~ A EUROPA: LES ~ARXES 1ELS COMITES ~ \%E LA MATEIXA MANERA, BA~CELONA TÉ VOLUNTAT JÉ PROJECCIÓ EUROPEA. DES Q)E FA MOL T DE TEMPS. 1 POTSER ARA, ELS ÚL TIMS ANYS, AMB MÉS FOR<;A 1, SI 1 , ' ¡ MES NO, AMB MES EVIDENCIA., CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC:ALDIA BARCELONA PARTICIPA --1 TOT SOVINT ÉS QUI LES HA 1 IMPULSADES-- EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS C(>NCRETES COM ARA ELS ASSUMPT~ MEDIAMBIENTALS¡ L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR PARTICIPA ET~. SOCIAL, 1 IMPULSA A MÉS, 1 ASS 0CIACIONS BARCELONA DE CIUTATS EUROPEES NO SOLS SECTOfRIALS --COM LES QUE HE DIT-- SINÓ CIUTATS TERRITORIALS. ¡LA PROPERES QUE XARXA C-6 ' <CONFIGUREN AGRUPA UNA GRAN REGlÓ, UN MERCAT ECONÓMIC, SOCIAL 1 CULTURAL, DE PROP DE 15 MILIONS DE PERSONES. BARCELONA PARTICIPA EN ACTIVAMENT LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMIB LA SEVA PRESENCIA AL COMITE DE REGIONS ID'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI QUE BARCELONA VICE-PRESIDEIX. 1SOM AL COMITE DE MUNICIPIS ~ REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIX L\ALCALDE DE BARCELONA. MÉS ENLLA: EL MEDITERRANI l 1 BARCELONA IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÁNIES, DE LES DU~S RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLA DEL CONCEPTE D'EUR<DPA, AMB RESULTATS PER ARA MOL T ESPERAN<;ADORS. LA CELEBRACIÓ A BARCELONA DE LA CONFEREjNCIA EUROMEDITERRÁNIA TÉ A VEURE AMB AQUESTA VOCACIÓ DE BARCELONA 1 ' CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALD IA AMB EL NOSTRE EXIT EN CONVOCATÓRIES RECENTS COM LA TROBADA CIUTATS DEL MEDITERRANI QUE VAM FER LA PRIMAVERA PASSADA. ¡ L'ÚLTIM DELS CERCLES CONcJENTRICS: EL MÓN 1, ENCARA, PARTICIPEM MOL11 ACTIVAMENT EN XARXES MUNDIALS DE CIUTATS, AMS L'OBJECTIU D'UNIR LES DIVERSES ASSOCIACIONS D~ CIUTATS QUE Hl HA 1 FORMAR UN PODERÓS GRUP --CIUTATS UNIDES-- EN EL MARC DE LES NACIONS UNIDES. COM PODEU VEURE, BARCE ~ONA TÉ UNA PROJECCIÓ QUE VA DES DEL SEU TERRITORI MÉS IMMEDIAT FINS AL , MON SENCER, EN UNA i , EVOLUCIO DE CERCLES CONCENTRICS QUE TÉ MOL T A VE URE AMB LA LÓGICA DE LA REALITAT: PROJECTAR-SE NO ANÁRQUICAMENT 1 CAP A LLOCS DISPERSOS, SE~ONS OBJECTIUS PETITS O CONJUNTURALS, SINÓ FER-HO ENDREc;ADAMENT, AMB OBJECTIUS DE GRAN ABAST, DES DEL MÉS PROPER AL MÉS LLUNYA. AIXÓ ÉS EL QUE jESTEM FENT. O SIGUI: DE LA MAXIMA PROXIMITAT ALS SISTEMES DE C/UTATS. CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' i L'EFICACIA DELS SISTEMES DE CIUTATS 1 ARA US PODEU PREGUNTAR:l QUIN SENTIT TENEN ELS GRUPS DE CIUTATS. BÉ, EN 1J"ENEN MOLT, PERÓ SOLS 1 ESMENTARÉ DOS EXEMPLES 1 QUE EM SEMBLEN PROU CLARS 1 SIGNIFICATIUS, REFPRESENTANTS DE MOLTS ' AL TRES MOTIUS . EL PRIMER ÉS L'EFICÁCIA PSR RESOLDRE QÜESTIONS D'INTERES COMÚ. LES AUTOPJSTES DE LA INFORMACIÓ, POSEM PER GAS, NECESSITEN NUSOS CENTRALS, QUE SÓN LES CIUTATS, 1 LES CIUTATS SABEN QUE FORMEN UN SISTEMA --UN MERCAT 1 ' D'INTERCANVIS CULTURALS 1 SINGULAR-- TANT ECONÓMICS COM D'INTERESSOS COMUNS. SI LES CIUTATS EN POSEM --------------~~- -- -- D'ACORD SOBRE COM ORGANITZAR LA PRESENCIA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA, SOBRE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ 1 SOBRE TECNOLOGIES 1 LES ELS USOS SE\/1ES ! DE LES NOVES CONSEQÜENCIES -- TELETREBALL, INCREMENT DE NOUS SERVEIS, PRIMACIA DE LA QUALITAT 1 L'EFICACIA,!ETC.-- SERA MÉS SENZILL RESOLDRE QÜESTIONS QU~ ELS ESTATS , POTSER PREOCUPATS PER AFERS MÉS GENERALS, NO PODEN ATENDRE DEGUDAMENT O Ql¡JE, SI HO FAN, SÓN MOLT MÉS LENTS . LES CIUTATS FqM MÉS DE PRESSA ALLÓ QUE ELS ESTATS TRIGUEN MOLT A RESOLDRE . CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA CIUTATS SOLIDARlES EL SEGON EXEMPLE ÉS LA SOLIDARITAT. EL CAS DE SARAJEVO ÉS MOLT ROTUNO. MENTRE ELS ESTATS DUBTAVEN SOBRE LA NECESSITAT DE FER COSES 1 ¡ SOBRE QUINES COSES PODIEN FER --1 NO PAS PER "DOLENTERIA", SINÓ PERQ~E ELS ESTATS TENEN OBLIGACIONS QUE ELS ATENAJLLEN 1AIXÓ SEMPRE SERA AIXÍ, FORMA PART DE LA ~ATEIXA ESSENCIA DELS ESTATS-- LES CIUTATS ANAVEM FENT LA NOSTRA VIA, MOLL--MÉS RÁPIDA-·--- - ----1 --EFECrriVA. ) PRIMER, AMB LES -- - -: - -- - - ----···- · .. t ~ ----·---------·· _/ ___... TRAMESES COORDINADES DEE COMBOIS HUMANITARIS, D'AJUDA MORAL, POLÍTICA, MATERIAL. 1 DESPRÉS AMB LA PRESSIÓ HEM QUE SXERCIT PER ! AFAVORIR L'ARRIBADA DE LA PAU. 1 ARAJ FINALMENT, PERQUE LES CIUTATS --POTSER SOBRETOT LES ELS CIUTATS-DE RECONSTRUCCIÓ RECONSTRUCCIÓ URBANISME, TAMBÉ COL.LABOREM SARAJEVO VULL CULTURA, ESTATS, (QUAN DIR SERVEIS 1 PERO A LA DIC ARQUITECTURA, COM EL GAS, L'ELECTRICITAT, L'AIGUA, ETC). EL PODER DE LES CIUTATS ELS SISTEMES DE CIUTA"fS, PER TAN T, TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ 1 CAPACITAT DE RESOLUCIÓ CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' , ¡ ' D'AFERS DIVERSOS . 1AIXO ES ITENIR PODER, L'AUTENTIC PODER DE LES CIUTATS. EL PODER DE LES CIUTATS ÉS EL PODER DELS CIUTADANS 1CIUTADANES, PE~QUE ÉS EL MÉS PROPER. ' LA RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRÁTIC PASSA PER LES CIUTATS. LA MILLORA QE LA QUALITAT DE VIDA PASSA PER LES CIUTATS. U'EFICÁCIA DELS SERVEIS PASSA PERLES CIUTATS. AQUEST ÉS EL PODER RE~L. EN AQUEST SENTIT, BARCELONA TÉ PODER, SÍ, CQM CANTA EN PERET, PERO N'HA DE TENIR MÉS. NO PAS IPER A L'AJUNTAMENT, NO PAS PERA L'ALCALDE QUE US PARLA. UN OlA Hl HAURA UN AL TRE ALCALDE , UN AL TRE GOVERN MUN ICIPAL, 1 LA CIUTAT CONTI NUARA NECESSITANT DISPOSAR D'AQUEST AL TRE PODER. 1, DE MOMENT, BARCELONA HA SABUT ANAR ADQUIRINT PART D'AQUEST PODER, A POC A POC SEGONS COM, PERO FOR9A DE PRESSA EN REALITAT. L'ESSENCIAL: EL PODER DE FER-SE ESTIMAR A MÉS, BARCELONA TÉ UN\ AL TRE PODER QUE LA SINGULARITZA. EL PODER DE QUE DIU LA RUMBA. ~'ENCANTERI. EL , DE LA EL HECHIZO, SEDUCCIÓ. ELS CONFEPM.DOC �/·)q t 1 [ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONINS SABEN 1 --SABEM-- DISFRUTAR DE LA NOSTRA CIUTAT. S'OBRE EL PARC DEL LABERINT 1AL CAP DE DEU DIES Hl HAN PASSAT DESENES DE ! MILERS DE ¡ PERSONES. S'OBRE LA PASSAREL.LA, LAi RAMBLA DE MAR, 1 ELS DIUMENGES ÉS PLENA DE GO:M A GOM. S'OBRE L'IMAX 1 LA GENT Hl VA ENTUSIASM.t}DA. S'OBRE L'AQUARIUM, L'AQUARI MÉS GRAN D'EUROP,A, 1 ELS BARCELONINS Hl VAN ENCANTATS. Hl ANEM ENc¡;ANTATS. ' POTSER SÍ QUE Hl HA UN MERIT QUE ÉS DE L'AJUNTAMENT, D'HAVER SABi.JT CREAR UNA SENSACIÓ UN ORGULLOSA, SOBRETOT ÉS SENTIMENT 1 UN MERIT 1 D'AUTOESTIMA. CIUTADÁ. DE PERO TOTHOM. D'AQUEST ENCANTERI DE BARP ELONA QUE ALGUNS VAN DIR QUE ERA PASSATGER, QIUE ES LIMITAVA AL 1992, 1 QUE ARA S'HA DEMOSTRAT QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ. ! ' AQUEST ÉS UN AL TRE PODER¡ SÍ, PERO SENSE EL QUAL NO PODRÍEM ASPIRAR AL ! PRINCIPAL, EL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ 1 EL D,E LA MÁXIMA PROJECCIÓ. PERQUE TOTES LES GANES PE BARCELONA PER SER PRESENT AL MÓN 1PER ACOSTAR LA POLÍTICA AL NIVELL 1 MÉS PROPER A LA GENT, TOT L'ESFOR<; PER FER ENTENDRE QUE Hl HA UN MOIDEL DE CIUTAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA, UN MODEL DE CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA COMPLICITAT; TOT AIXÓ, DIC, NO FÓRA POSSIBLE SENSE ' EL PODER ENCANTADOR DE LA CIUTAT. TOTS ELS AL TRES PODERS, ELS PODERS DE LES CIUTATS, ENS VÉNEN DONAT~ PEL PRIMER DE TOTS, EL PRINCIPAL, QUE ÉS EL PODERJ1 DE BARCELONA PER FERSE ESTIMAR. ! CONFEPM.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4362 Title A name given to the resource Acte d'inauguració del curs universitari del Col.legi Major Ramon Llull Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi Major Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Història Autonomia Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11 Agenda política y social PASQUAL MARAGALL Estamos en una encrucijada. Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer. Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo bien. Y no todo ha ido tan bien. Ha ido bien Europa y ha ido bien España. Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de antaño. Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo con la historia. Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos, mundos por descubrir y gentes por dominar. De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que llamamos atrasados y que un día fueron superiores. Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-, puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como creíamos, pero algo. España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto (foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y modernidad. Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso caos, en un barullo descomunal. El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de 64 �Articles de Pasqual Maragall a nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates difíciles de pagar. El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento. Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes en el tablado español. Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo, nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre (siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato: compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta, autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que ya no la acechan. Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto del satélite. Lo demás... En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible: la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables en la demanda de inmigración y de integración. Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos, etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto, inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la fraternidad. Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40 años superar. Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). 65 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1102 Title A name given to the resource Agenda política y social Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Model social Europa Espanya Catalunya Immigració Economia Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-04-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1316/19930327d_00543.pdf 4209f415c02d823a8dff4abf99538160 PDF Text Text \ .17 aL-0, 7 - 213,/c3 c t4 111A . / /) Céli'é t ti ./t \ t/1 , d,talk,G.LALL-,, r-- !nVA kti. ' 1 lit-rf (kitik,ry\ cuC4,v L .1k/1 cLA-ttbt, cLi kL CLikAi I 1( - _ c,t;i,uuri Liayt4.1/: ( \ u Cu Gi'k /5-. / ,eal 1 Ld oCIAS2-1 ' (2( ( 1 61, t ya L2, 1"c3,L c¿e_ ,LQ O t (c:( (.1(9 .7, (kfu.4)1; uuuu Uelittc ir‘u. ALI Lryk) Ckd tibi)2,L C- 1,--Ut rq2 ovk,ta ( 1,b4.4-1.4-4 cLU-0--te -05 �e Y\A(\ Li 0-1\-S u Š1/tA-k � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4222 Title A name given to the resource Conferència dins el Cicle "Civisme, convivència i democràcia" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Respectar les minories. Cohesió social. Religió com a superació comuna i diversa dels pobles que s'ha de convertit en intrument fonamental del diàleg de pau entre cultures enfrontades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Cristià dels Universitàris, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Societat Religions Democràcia Model social Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/813/0000001538.pdf 4ad3ffb0da89bb6c66e8649004e2d50b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 07/12/1992 (3145849) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9 El estrés democrático PASQUAL MARAGALL Se habla a menudo del Estado y de la sociedad civil como de dos conceptos opuestos, en una dicotomía que ya parece ser un tópico de la vida política. Desde el ámbito local, nos sentimos en la posibilidad y en la obligación de mediar entre ambos, de buscar entre ellos un nivel de colaboración fluida y positiva para la vitalidad del sistema democrático. Desde la vida local, pedimos a la sociedad civil y a los medios de comunicación -de comunicación también entre sociedad y política- que colaboren activamente en este proceso. Casi diría que les pedimos que obliguen amablemente al Estado a hacerse más civil, en la medida de lo posible, y a olvidar la medida de lo imposible; partiendo de la base de que el Estado es necesario, ya que, entre otras razones, los Estados han creado Europa y son sus garantes principales. Los Estados, no hay que olvidarlo, han creado el bienestar social necesario para reconciliar a todas las clases con el sistema y para aceptarse mutuamente. Esto lo han hecho los Estados tomando de arriba y repartiendo abajo, cogiendo en el norte y distribuyendo en el sur. Lo que no existe a nivel mundial, se da embrionariamente en cada Estado: una relativa integración o cohesión social entre norte y sur, que debemos conservar y desarrollar como un bien precioso. No debemos aceptar que nadie se deje llevar por el instinto egoísta de olvidarnos los unos de los otros o de culpar siempre a los otros de todos nuestros males. No podemos hacerlo. Porque habríamos demostrado una total incapacidad de dialogar no ya con nuestro sur (o con nuestro norte), sino con el sur del mundo. Que es tremendamente más otro, más distinto y más extranjero que nuestro propio y entrañable sur interno, por muy singular y diferente que éste sea, por muy distantes que nosotros seamos para nuestro propio sur. No somos Suecia, pero estamos en el norte, somos un entrañable, próximo y mestizo norte. Entendámonos entre nosotros -de este a oeste, de costa a meseta-, y, si no, dejemos de hablar de solidaridad a nivel mundial. Entendámonos entre nosotros, también, de clase a clase, por decirlo así. La clase empresarial que hemos producido como país no es mucho mejor ni mucho peor ya de lo que puede llegar a ser. Los grandes ciclos del pensamiento mundial se mueven poniendo énfasis en el individuo o en el colectivo, en la conservación o en el avance, en el riesgo o en la seguridad, etcétera. Y en cada momento, las distintas agrupaciones políticas representan el rol de esos valores o énfasis, permanentemente contrapuestos y permanentemente vivos en la sociedad. Los socialistas hemos sido identificados con lo colectivo y lo avanzado, y otros con lo individual y conservador. Aunque estos apareamientos son a veces desmentidos por la historia, cuando el avance se produce a través del individualismo o cuando la conservación se hace corporativa. Se producen, entonces, incomodidades y desajustes. En todo caso, yo me considero un político socialista muy próximo a la, tradición liberal más avanzada, y desde esta posición y desde Barcelona, Cataluña, que es mi determinación en el plano territorial y cultural, mi patria, creo que acierto a ver una 14 �Articles de Pasqual Maragall a España que nace plural. Creo que acierto a ver una nueva España respetuosa de su propia variedad, celosa de la libertad, conforme básicamente con su sistema económico-social y constitucional, con salvedades minoritarias en cada una de estas conformidades y con u n enorme malhumor político, con un estrés considerable tras el largo esfuerzo de 15 años de construcción del sistema democrático. Hace poco, Aina Moll escribió en este diario un artículo magnífico con el que coincido sustancialmente (¿Mater Spania?, 11 de noviembre). Quizá le faltaba un punto de ilusión para aceptar riesgos en común. A esa España se le puede proponer, probablemente, un proyecto en línea con lo ya realizado hasta hoy pero con otra dimensión, que se basaría en dos objetivos: 1, cobrarse el plus de libertad que significa la Europa sin fronteras, puesto que hemos pagado su precio, y 2, civilizar el Estado en el sentido de aproximarlo al ciudadano. Aproximar el Estado al ciudadano o es algo muy concreto o es un deseo permanentemente insatisfecho. Con aproximar el Estado al ciudadano, o con civilizar el Estado, no quiero decir sustituir el Estado por la sociedad civil -algo que se proclama, pero que no se hace nunca del todo- Quiere decir solaparlos, trasladar dentro del Estado los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las puertas a la circulación de las personas. Esa planta baja del país son las ciudades, son los municipios, y para llegar a ellos desde lo alto del Estado hay que pasar por el entresuelo, que son las autonomías. Y hay que solicitar de las autonomías que no acumulen ahí todo el peso, a riesgo de hundir el edificio. En el edificio del Estado hay gran conflicto entre los pisos medios y altos. Se oyen, desde la calle de la sociedad civil, voces, lenguajes altisonantes. De vez en cuando, desde el balcón de los pisos medios sale un personaje a decir "aquí estamos", "estamos más cerca de vosotros", pero luego desaparecen y se siguen peleando con los de arriba. No nos engañemos: lo interesante de esta década va a suceder en la azotea y en la planta baja: en Europa y en las ciudades. El Estado y las autonomías, es decir, el Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el esfuerzo de 15 años en otro terreno. Deben saber vencer el cansancio y seguir renunciando a identificar seguridad y estabilidad con determinados niveles del edificio social. La riqueza vital de este país le vendrá del plus de libertad europea (libertad de viaje, de empresa, de estudios o de cuenta corriente) y de la consolidación de espacios con calidad de vida, competitivos, completos, capaces de aliarse con sus vecinos, seguros, limpios, ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes, bien equipados. Es decir, un sistema de ciudades digno del país que ya hemos construido y de la nueva patria europea que nace ahora. La Cataluña concreta, las comunidades autónomas concretas, se realizarán en este proyecto, o serán sólo un poderoso sentimiento. El Estado se civiliza y enriquece en las autonomías y con las autonomías, y éstas con sus ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la libertad sin fronteras que Europa significa. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1080 Title A name given to the resource El estrés democrático Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estat Societat Democràcia Municipis Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles