1
10
26
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf
6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
29/04/2001
La Vanguardia, p.029, Opinión
¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL
De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado
públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna
conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de
Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces,
tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio
es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente,
sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que
maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre
Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”.
Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón
sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la
parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los
constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la
inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre
vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la
cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos.
España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que
España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que
haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya
tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de
los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla.
Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y
gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se
apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar.
En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución,
estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución
y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX
formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de
las desigualdades.
Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y
plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra
ansiedad.
Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más
probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que
matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin
decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad
estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto
de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo.
149 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en
que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque
menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo
valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del
marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el
enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo
español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es
el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no
sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados,
impotencia.
Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas,
aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que
estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo
gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español,
responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su
destino y responsable ante su pueblo y ante la historia.
Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora
estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién
gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar
a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos
quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y,
por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC
150 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1375
Title
A name given to the resource
¡ Coraje, Nicolàs !
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20010429_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Recalde, José Ramón, 1930-2016
Redondo, Nicolás
País Basc
Terrorisme
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf
e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort
d'Ernest Lluch
Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006
Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de
la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació
Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui.
Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé
diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de
connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un
retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara
Catalunya s'ha pres el deure de recuperar.
De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen
l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador
mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora.
El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que
difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no
glossaré.
Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat
de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar.
Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva
evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament
pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em
va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart.
En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i
responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees,
curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i
la supèrbia.
En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una
de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un
vot d'ordre esplèndid després del que havia passat.
En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré
perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer.
Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en
forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón
Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir:
"Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser
això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el
preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem.
Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la
necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar
una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones
lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori
equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència".
És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern;
ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius.
No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent
anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat
1
�Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o
de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment
en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres.
És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I
més impressionant és que hagin passat cent anys.
el que és
El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer.
He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut
d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una
nova aliança entre la cultura i la política.
Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:
La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i
de la cultura.
La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.
L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic.
Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la
conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la
civilitat i per al catalanisme.
En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls
per posar-nos-hi.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1727
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Estudis Catalans
Subject
The topic of the resource
Biografies
Commemoracions
Cultura
Política
Terrorisme
Lluch, Ernest, 1937-2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf
80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba
PDF Text
Text
«Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz»
Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco
Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se
sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone
con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua,
hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el
final de la tragedia vasca.
-¿Qué opina del cierre de Egunkaria?
-No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado.
-Le veo pesimista.
-Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y
amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no
en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es
incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un
asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de
Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este
tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos
tienen que darse y aquí no se dan.
-Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres
años, «cambió el rumbo de la historia»...
-Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la
tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer
con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción
contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad,
ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso
envenena todo.
-¿Y qué le dicen sus compañeros vascos?
-Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha
llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una
especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio
aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello
contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin
matices.
-Se le ocurre algo ante una situación tan atascada...
-Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no
de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte
serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la
confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no
existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero
una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al
fuego. Así se irá creando el clima del día después.
-Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés?
-Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más
sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste
se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia.
-¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte?
-Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de
Blair, claro.
-¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados?
-Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace
15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos.
�-¿Y el pacto antiterrorista?
-Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la
pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad.
-Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a
este pulso?
-De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El
Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y
nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la
España plural y federalista.
- ¿En qué consiste su propuesta?
-La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está
implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno.
-¿Con una reforma constitucional?
-Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17
estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar
canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día.
-¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un
tratamiento diferenciado?
-Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y
terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas
por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un
reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad
que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es
un capital formidable de los tres pueblos.
-¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación?
-Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La
Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y
autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está
incompleta en otros.
-Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual
modelo constitucional.
-No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho
político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre
ni el debate nominalista.
-¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV?
-La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber
muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio
generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las
nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo.
-¿Está planteando una cierta refundación de España?
-El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero
vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día.
-¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente?
-Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar.
-El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces
para qué sirve este cambio?
-No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en
Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este
tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de
calado al nacionalismo vasco.
�-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista...
-Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable.
Disipar complejos
-¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe?
- Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi
opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una
propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que
entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y
temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro
llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla.
Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser
plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una.
-¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!?
-¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los
partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas,
la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo
inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es
aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución.
-Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía?
-Sólo marcan una tendencia.
-Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido.
-Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU
en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno.
-Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted...
-La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es
ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas.
�«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural»
Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco
Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del
antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular).
-¿La reunión se celebrará?
- Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la
próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José
Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no
nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado
permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón
Elorza.
-Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política.
-Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San
Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del
grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con
Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde.
-Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido?
-En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de
las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un
absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos
economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la
energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras.
23/2/2003
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diario Vasco
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Espanya plural
Federalisme
Territoris
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/165/20040220.pdf
4ea996052c76f68b2d0443af7411b34f
PDF Text
Text
Declaració del president sobre el nomenament del
conseller Josep Bargalló com a conseller en cap.
Palau de la Generalitat | 20/2/2004
Al mateix temps els comunico que he nomenat la senyora Marta Cid i
Pañella nova consellera d'Ensenyament.
Tots dos prendran possessió dels seus càrrecs el proper dilluns dia
23.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden tenir la seguretat i la
confiança que hem superat una prova difícil i que avui el Govern de la
Generalitat se sent unit i decidit a tirar endavant un projecte que està
esdevenint crucial per a l'avenç de les aspiracions del nostre país.
Amb aquesta decisió refermem la confiança mútua entre les forces
que conformen el Govern.
Vull manifestar també el nostre desig, el del president, el del
conseller en cap, el del conseller de Relacions Institucionals, i el de
tots els consellers del Govern, de treballar per incrementar, per
augmentar el clima d'il·lusió, de concòrdia i d'esperit constructiu que
Catalunya vol i que Catalunya mereix.
Insisteixo en la importància que el pacte anti-terrorista s'obri a totes
les forces polítiques democràtiques.
A Espanya només hi ha dos bàndols: el de la democràcia i els dels qui
la volen ensorrar, i que per començar a ensorrar-la ens volen dividir
assenyalant a uns sí i a uns altres no com a víctimes del terror.
Davant d'aquest intent, el Govern de Catalunya, amb més convicció
que mai, crida tothom a rebutjar el terror aquí i a tot Espanya i a
estar previnguts contra l'amenaça terrorista, que està jugant
desesperadament les seves últimes cartes.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1647
Title
A name given to the resource
Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Govern
Acció política
Bargalló Valls, Josep, 1958-
Cid, Marta, 1960-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/167/20040311.pdf
f66de009342ede8a573852add2c8646c
PDF Text
Text
Declaració institucional del president de la
Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en
relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a
Madrid
Palau de la Generalitat | 11/3/2004
Benvolguts conciutadans i conciutadanes,
Avui ha estat un dia tràgic per a tots nosaltres. Un dia que quedarà
incrustat a la nostra memòria com un dia d'infàmia insuportable.
Avui he vist als ulls i a les cares de la gent el dolor, el desconcert,
l'astorament i la ràbia que s'ha apoderat de tots nosaltres.
Aquest matí, en el silenci emocionat de la Plaça de Sant Jaume, he
estat a punt de cridar "mal nascuts" als autors de la barbaritat que
s'ha comès a Madrid.
El sentiment col·lectiu d'indignació és tan immens, que considero el
meu deure, com a President de la Generalitat, donar un missatge de
serenor i de confiança a tota la societat catalana en aquesta hora tan
difícil.
És ben cert que, des d'aquest matí, patim amb els que pateixen, de la
mateixa manera que ells ho han sabut fer per tots nosaltres i per les
nostres famílies quan ha estat necessari.
Recordo ara Hipercor, recordo Vic i Roses, recordo l'assassinat
d'Ernest Lluch i la presència emocionada a Barcelona de qui va ser el
seu president del Govern.
Avui tots els catalans ens hem de sentir ciutadans de Madrid,
víctimes del terrorisme i la barbàrie.
Al costat de la lògica reacció d'indignació i de dolor, tenim el deure
cívic de no deixar-nos condicionar pels qui volen sembrar el terror.
No volem viure dominats per la por. Per això tenim el deure cívic
d'expressar tots aquesta indignació i el nostre rebuig a l'atemptat i
l'instint criminal que el pugui haver inspirat.
Per això, em sumo a la crida feta pel president del Govern d'Espanya,
i convoco a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats, de
totes les idees, d'arreu de Catalunya, a manifestar-se demà a les 7
de la tarda.
1
�Els convoco
- per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de
l'atemptat de Madrid,
- per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme,
i, també,
- per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir
els nostres drets democràtics.
Vull demanar, doncs, a tots els ciutadans de Catalunya que diumenge
dia 14, facin ús amb la màxima llibertat, del seu dret de vot, del seu
dret a la llibertat en contra de la barbàrie.
No podem deixar, de cap manera, que el terror s'instal·li en les
nostres vides. Ni tampoc que les condicioni.
Per tant, doncs, com a President de la Generalitat, demano que demà
col·lectivament i diumenge individualment, tots diguem no a la
violència i sí a la llibertat.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1649
Title
A name given to the resource
Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en relació amb l'atemptat terrorista d'aquest matí a Madrid
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Acció política
Madrid
Espanya
ETA (Organització)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/164/20040218.pdf
45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e
PDF Text
Text
Declaració institucional del president de la
Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya
Parlament de Catalunya | 18/2/2004
S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys
abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i
va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara
no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si
poden. Si poden, seguiran matant.
Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té
de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir
els pobles d'Espanya. És repugnant.
No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels
policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor,
de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a
Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva
esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans
cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc.
No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA.
Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests
personatges i dels seus comunicats patètics.
Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor,
des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure
totes les forces polítiques democràtiques, totes.
Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates.
Aquest és el seu gran benefici.
Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces
polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un
cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els
demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les
nostres divisions donen ales al terror?
Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que
expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat
de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA
vol destruir.
1
�Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que
comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les
voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista.
Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui
contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1646
Title
A name given to the resource
Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Partits Polítics
Terrorisme
Acció política
Catalunya
Espanya
ETA (Organització)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf
d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6
PDF Text
Text
Declaració institucional en relació amb els atemptats de
Londres
Palau de la Generalitat | 08/07/2005
Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha
produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a
Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava
a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a
Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya.
Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas,
i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern
anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc,
s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho
permetin.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1692
Title
A name given to the resource
Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Missatges institucionals
Acció política
Londres
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf
2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2
PDF Text
Text
Entrevista a l'Avui
"El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se
com està"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern"
"La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està"
A. Sáez / D. González / C. Palomar
BARCELONA
AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb
Esquerra o satisfer el PSOE?
P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà.
AVUI I com acabarà?
P.M. Portarà el seu temps.
AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V?
P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem
que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme
d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos.
AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives
per aconseguir més autogovern que promou CiU...
P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP.
AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE...
P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE.
Això és un fet.
AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i
ha començat a negociar amb altres forces?
P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se
segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts
anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir
tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur.
AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs?
P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però
en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada
del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps.
A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar
passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions
actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres
catalanes i que el PSC lidera no es perdi.
AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes...
P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al
andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar.
AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic?
P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció
que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable
d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa
passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem.
Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo
crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en
aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint
en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc.
Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar,
però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com
un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està.
AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El
que no s´entén és que això també ho faci el PSC...
P.M. I per què no?
AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per
què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que
s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin?
P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i
prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista
que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri
partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan.
AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya.
�P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i
municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè
diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el
fons no tenim la sensació d´haver perdut.
PERFIL
Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara
un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només
cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no
incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC
i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el
document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten
consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de
CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part
de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del
Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la
retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE.
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern"
"Els socialistes podem arribar
a acords amb
qui sigui al Parlament"
"CiU té la consigna de copiar tot el
que surti a la nostra web"
Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit.
Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho
fem molt a gust.
AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible
configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes?
P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses
diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la
tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona.
AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord...
P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts
tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts
en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé.
AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb
Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya?
P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i
a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb
Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és
que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja
no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que
interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que
siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc
més al dia.
AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...?
P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat.
AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura?
P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no
n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple.
Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques
concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que
l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i
econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que
demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim
experiència al govern. És fantàstic!
AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el
pròxim?
P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar
tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa.
AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura?
�P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet
històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de
censura de José Luis Rodríguez Zapatero?
AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora
buscar amb els populars acords en el Parlament català?
P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de
marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota
manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que
mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es
té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats
a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió
de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener
passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de
governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura,
condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança.
AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma?
P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de
consciència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
González, David
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Constitució
Espanya
Autonomia
Descentralització administrativa
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf
c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia
"El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España"
RAFAEL JORBA
Barcelona.
Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del
2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la
catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y
concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una
"boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y
nacionalismo democrático.
-Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la
alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la
renovación generacional?
-Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una
renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos
hacer mejor.
-El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña
necesita una nueva generación de personas que tome el timón...
-Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban
experiencia e innovación.
-¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente,
establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat?
-Sí.
-¿Cuántos?
-Dos mandatos, es decir, ocho años.
-El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su
propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando
por el PSC...
-Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El
último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del
Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU,
que es refractaria a la modificación.
-¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola?
-Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha
frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del
actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha
hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut.
-Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una
reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José
Montilla...
-Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia
que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se
han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les
diremos: "Bienvenidos a casa".
-¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible?
-Evidentemente.
-El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament.
¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría
el aval del PSOE en Madrid?
�-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU
conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del
Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid
por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004.
-Yo le pregunto por el apoyo del PSOE...
-Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo.
-Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida...
¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana?
-Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que
España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en
este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se
convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es.
-¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa?
-Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista
del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera
de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos.
-Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus
intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso?
-Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a
los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España
momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una
España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para
demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se
logrará con un gobierno distinto en España.
-También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira
y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el
conflicto vasco "contamine" el debate catalán...
-En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la
catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es
indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros.
-¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los
gobiernos del PP y el PNV?
-No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha
convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución
constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca.
-Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al
presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y
ERC...
-Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta
(escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres
errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la
evolución política en Cataluña y España.
-Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo?
-Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista
español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que
esperamos.
-El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de
rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución...
-Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar
los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso.
-Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José
Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado
�orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo
conservador y uniformista que representa el PP".
-La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en
privado.
-¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y
el PSOE son lo mismo?
-Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero
también.
-El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de
la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y
Aragón. ¿Comparte este diagnóstico?
-Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas
en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del
país.
-¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y
podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España?
-El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo
que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado
muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales
del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario
que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el
espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y
nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo.
-¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir
el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes?
-La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo
duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran
necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi
por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente
llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones
vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará.
-Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y
Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares
constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%).
-Y casi un 50% de las exportaciones...
-¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural?
-No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por
orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer
entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador
del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política
española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de
España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende
que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y
Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona.
-Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad?
-La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde
realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por
tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más
podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la
antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya
vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos
barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jorba, Rafael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Espanya plural
Terrorisme
Acció política
Constitució
Estatut
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf
197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb
PDF Text
Text
Es hora de tomar la palabra
Pasqual Maragall i Mira
El País 23/11/2000
La primera reacción es el silencio.
Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar.
Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible.
Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón.
Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata,
tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar
a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que
sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos...
La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien,
por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de
pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De
explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para
mañana.
Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero.
Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo,
generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que
nos habrían de permitir edificar la paz.
Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar
lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así
todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de
nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir,
estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los
nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que
practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos.
Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para
pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos.
Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De
multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no
querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia.
Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón
sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar.
Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito,
exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España.
Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre
todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest.
Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara
a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para
todos y distinto para cada uno.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1380
Title
A name given to the resource
Es hora de tomar la palabra
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
País Basc
Lluch, Ernest, 1937-2000
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles