<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=49&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Uni%C3%B3+Europea&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator&amp;sort_dir=d&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-07-19T17:24:20+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>46</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2801" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1591">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf</src>
        <authentication>1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45914">
                    <text>A V U I

A V U I

diumenge
4 de maig de 1997

19

Diàleg
✦

Més Europa,
més proximitat

L

Pasqual Maragall

a revisió del Tractat de la
Unió Europea es troba
en la seva recta final.
D’aquí a dos mesos, la
Conferència Intergovernamental que tindrà lloc
a Amsterdam –i que marcarà el final del
semestre de presidència holandesa–
haurà de prendre una decisió sobre les
bases jurídiques que han de regular la
nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà
marcada per la unió monetària i per
l’ampliació cap als països de l’Europa
central i oriental.
Ens trobem, doncs, davant
una oportunitat històrica que
no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir
edificar unes institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà.
Una Europa així no pot
construir-se sense tenir en
compte el punt de vista i la
participació activa dels poders
més pròxims al ciutadà, és a
dir, sense els poders locals i
regionals. És amb l’objectiu
d’influir en la reforma del
Tractat de Maastricht que el
Comitè de les Regions –òrgan
consultiu de la Unió Europea
que presideixo des de març de
1996– ha convocat per als dies
15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de
ciutats i regions d’Europa. A la
capital holandesa es reuniran,
doncs, d’aquí a uns dies, els
presidents de totes les regions,
länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final
de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia
europea...
En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra
veu per reclamar als representants dels governs dels quinze
països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que
inspira la Carta Europea de l’Autonomia
Local (elaborada el 1985 pel Consell
d’Europa i en vigor a Espanya des de
1989), és el que volem que es reculli en
el nou Tractat. Precisament aquests dies
acabem de celebrar a Barcelona una
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19

conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el
continent.
El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i
virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera.
Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem
més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però
la volem més a prop.
Això vol dir que s’han d’articular els

mecanismes polítics, normatius i també
informatius que ens permetin sentir
Europa com una referència que ens sigui
pròpia. Però també vol dir que el món
local, i amb ell els ciutadans, senti que
se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap
amunt, cap als Estats, i que en molts
casos avui no està justificat d’ubicar en
aquest nivell i sí en canvi en el nivell
regional i en el nivell local més proper.
De la mateixa manera, els Estats han
d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat

“Ens trobem, doncs, davant una oportunitat
històrica que no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir edificar unes
institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà”

política en benefici de la creació de l’Estat modern.
Dit això, el que també ha de quedar
clar per a tothom és que subsidiarietat
vol dir proximitat amb responsabilitat.
Vol dir lleialtat institucional. Com diuen
els alemanys, només sobre la base de la
bundestreue, de la lleialtat federal, es pot
jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització.
És per això que ni els Estats membres
i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats
per una afirmació que ells mateixos
haurien de fer rotundament, si no volen
esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític.
No s’han de veure amenaçats perquè les
ciutats i regions són la via natural de
connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent
(transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com
en una direcció descendent (informant i
familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees).
Reforçar, doncs, el paper de les ciutats
i de les regions és una condició bàsica
per legitimar el paper dels Estats –uns
Estats segurament més prims, però més
forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc.,
d’influir en el món– i de les mateixes
institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no
per perdre, per ser més forts i
no més febles, per ser més
efectius i perquè cada un dels
ciutadans d’Europa es pugui
sentir més confortable, més
ben representat.
Fa quatre dècades es van
posar els fonaments de la
construcció europea. Tot i el
temps transcorregut, i malgrat
moments de certa debilitat, el
projecte ha anat incrementant
la seva vitalitat. El camí per fer
només podrà ser recorregut
per la via de la transparència i
la proximitat.
Aquesta mateixa setmana
he pogut constatar a Florència
la coincidència de pensament
amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país,
avui, com és ben sabut, d’una
extraordinària vitalitat urbana
i regional. En el decurs d’una
conferència sobre els governs
locals davant la revisió del
tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió
Europea caigui en una certa
fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca
del tipus d’idees i idealismes
que desperten l’entusiasme
dels ciutadans.
Aquest és un risc que no ens
podem permetre. És molt més
segur implicar a tothom en la
construcció de la nova Europa.
I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La
P.M.
credibilitat i el futur europeus
exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més
regió i més ciutat.
Aquest és el missatge –simple, però
determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre
als quinze governs dels Estats membres
de la Unió Europea.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45915">
                <text>Més Europa, més proximitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45916">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45917">
                <text>1997-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45918">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45919">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45920">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45921">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45922">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45923">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45924">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45925">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45926">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45928">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46060">
                <text>UI 536</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1530" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1064">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf</src>
        <authentication>75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42682">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

I

Data: 18/8/97

GU Ó

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP,
Santander.

De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP,
tenir en compte els punts següents:

uns xx minuts de durada, se suggereix de

1. Globalización y el rol de las ciudades.
– En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los
Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el
protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están
reclamando su propia identidad.
– Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más
amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional.
– Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la
dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización.
La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado
ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del
Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones
internacionales). Descentralización.
Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y
comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación,
estamos ya en plena globalización.
– Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes
áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas
difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos
de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y
liderazgo en redes de información).

SANTAND.NBB

�Ajuntament

/

\/

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

– La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que
es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia.
– La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros
regionales/redes de ciudades.
– Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado,
por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema
representativo del estado y como factor decisivó en su economía.
– Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se
hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la
economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos.
– La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de
conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia
del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible.
La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades:
consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de
nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el
punto de vista cultural y medioambiental.
Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento
sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar
la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor
control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado.
Políticas proactivas.
– La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento,
democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo
(high-level knowledge/low-level knowledge).

2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur.

– El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región
mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias.
– El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como
urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la
importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona.
2
sANrAND. N BB

�Ajuntament

4j)

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

[Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la
Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia
Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.]
– Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no
tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado
a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las
Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional
de Alcaldes francófonos).
– Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando
este proceso de acercamiento a la vez que de globalización..
[Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación
Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de
hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza.
Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo
mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la
Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.]
La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región
existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar.
Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que
afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más
efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en
la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva
en las dos riberas del Mediterráneo.
Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el
Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan
actual mente.
- La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la
enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden
trabajar en favor de la paz en esta zona.

3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea.

- La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es
diversidad.
3
SANTANr).NBB

�Ajuntament /\

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

1

Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual
distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones,
condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales
(ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo.
Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y
poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej:
Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate
europeo").
Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para
que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las
ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE.
- Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura
institucional más fuerte.
El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de
poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y
democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la
concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales.
Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que
define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias,
pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las
cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible
del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario.
(Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo).
– Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse
hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad.
– La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa
cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que
sea percibida como una instancia próxima.
Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es
incompatible.

4
SANTAND.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20602">
                <text>4436</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20603">
                <text>Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20605">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20606">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20607">
                <text>UIMP, Santander</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20609">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20610">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20725">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20727">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20728">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20729">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20730">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22355">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28390">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41143">
                <text>1997-08-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41569">
                <text>Argumentari per a la conferència de l'alcalde.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43752">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20611">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1527" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1067">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf</src>
        <authentication>3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42685">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
pl. Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Telèfon 402 72 98
, Fax 402 71 06

INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA

Dia:

10 de juliol de 1997

Lloc: Auditori del CCCB

Hora: 13'00 h.

ORDRE D L'ACTE

12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será
rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona.

Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr.

José Luís García Delgado, rector de la UIMP.

Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual

Maragall, Alcalde de Barcelona.

13'40 Recepció.

14'30

Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que
formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la
UIMP a Barcelona.

�Ajuntament 4/11 de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

(1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà.

SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE

L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL

PRINCIPI DE LA

SUBSIDIARIETAT 1 EL

DESENVOLUPAMENT LOCAL

1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT:

ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ
GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ
INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA
MÁASTRIGHT- I QUE
RECOLLIA EL TRACTAT
INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL
LLARG DE LA CONFERÉNCIA
EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR
SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA
I
LES
LES
COMPETÈNCIES
CIUTADANIA

CONI'I 131S.EQB

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'AlcaIdia

RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES
ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES
ADMINISTRACIONS
TINGUIN
UN
MILLOR
CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES.
EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA
ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT.
AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES
CONSIDERACIONS:
- D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL
CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS
D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR
LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE
PROXIMITAT.
- DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS
MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT
QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER
DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I
COMPETÈNCIES.

CONFIBIS.EQB

2

�Ajuntament 41) de Barcelona

TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS,
LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ
DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS
(L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL
DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT
DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE
VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O
DE COHESIÓ SOCIAL.
AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL
PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD
FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN
EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN
CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE
VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA
REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA
DEMOCRACIA.

NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR
PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR
(POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA
COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA
ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN

CONF1 BIS.EQB

3

�Ajuntament \\„/„/ de Barcelona

Gabinet de l'Arcaldia

CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO.
DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA
SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS
COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR
MOTIVOS DE EQUIDAD.
AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS
POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE
REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD
SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE
DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES
PREMISAS:
1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA
REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y
CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL
FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU
MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO
COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE
CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO
Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN
MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS.

�Ajuntament .11) de Barcelona

2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA

Gabinet de l'Alcaldia

COMPLETAR EL
CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA
CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL
ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE
DE

AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA
GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y
SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE
TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY
LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA.
EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA +
SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN
DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR.
DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS
CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO"
QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO,
AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA
QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL
CONTROL DE LOS CIUDADANOS.

CONFIBIS.EQB

5

�Ajuntament

de Barcelona

MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA
FÓRMULA.

2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN
EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA:

COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST
CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA
UNIÓ EUROPEA?

ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA
ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS
D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA
DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE
LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ.

ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE
LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA
EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE
GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL.
DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI,
O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA

CON l' I BIS.GQB

6

�Ajuntament 401 de Barcelona

Gabinet de i'Mcatdia

IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I
DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS
CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA
VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA.
L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES
VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ
COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ
SOCIAL. ÉS IMPORTANT,
CAL, POTENCIAR LA
PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I
POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL
DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT
EL PRINCIPI DE PROXIMITAT.
SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE
LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN
APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE
ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA
ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN
RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE
TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS
AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES.

o

�Ajuntament

\ de Barcelona

TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS
CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES
MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR
SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA
DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA
EUROPA CERCANA.
UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA
EUROPA
EFECTIVA
POLÍTICA
Y
ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY
ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA
COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA.
PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I
DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL
REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES
INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER
DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA
FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE
"CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS
DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN

VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ
SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES

�Ajuntament /

de Barcelona

INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES
EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT,
RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN
D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ
DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE
GOVERN I ADMINISTRACIÓ.
COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES
ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA
MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES
DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE
REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR
D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I
REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA.
DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES

VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL
CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT
INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN

EL PROCÉS DE LA UNIÓ.
ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA"
DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA
CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA.

CONFIBIS.EQB

9

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN
DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES
DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ
ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA
PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE
ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA
QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL
DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS
POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA
SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ
SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS
DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC
D'UNIR ELS POBLES.
CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU
TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE
LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL
PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA
COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA
MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE
REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ,
AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE]
SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ

I

CONFI BIS.EQB p

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ
DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS
ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT
SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS
ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL,
LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA
L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA.
EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER
ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE
COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I
OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS
A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA
ÁREA.

3. ROL DELS PODERS LOCALS:

AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA
DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA
APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS
REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS
CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Adcaldia

S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0

L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN.
DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR
EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS
DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES
CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS
CIUTADANS.
S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS
LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I
AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES
AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN
ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL
TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I
CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I
ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ
LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN
EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE
VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A
NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA
UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE

CONFIBIS.EQB 12

�Ajuntament 41

de Barcelona

Gabinet de rA)cafdia

TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES
EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS
CIUDADANOS.
CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER
ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA
EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS
INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS.

4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE
BARCELONA EN EUROPA:

PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE
BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA
CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE
PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA
NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE
COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO
GARANTIZADO.
POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y
PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS

CONF I BIS.EQ13 1

3

�Ajuntament te de Barcelona

Gabinet de P,Idca}áia

HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL
ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA
SU
INTERNACIONAL
PARA
GARANTIZAR
CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO
ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA.
EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST
REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER
DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN
OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE
BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS
RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA
COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT
D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN
PER
LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI
ASSEGURAR L'IMPULS.
BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A
TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de PA)caldia

DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE,
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA
NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE
LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN
LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE
L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ
D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA
CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS.
CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES
POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI
EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O

CONF I BIS.EQB 1 5

�Ajuntament

41)

de Barcelona

Gabinet de l'Alca/dia

UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN
D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA.
D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES
INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP
QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR
PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN
LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS
CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL
MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ
D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL
PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM.
1

CONF I BIS.EQB 1

6

�Ajuntament 41 de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I
INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ
TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS.
BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS,
DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI,
CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL
BENEFICI PROPI I COMÚ.

1

5. CONCLUSIÓ:

LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ
MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE
UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE,
SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y
RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS
REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS
CIUDADANOS.
LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS
DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL
PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS
CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS

CONF 1 131S.EQB

1

7

�Ajuntament

•

de Barcelona

ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA
UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE
SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA
EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL
ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA
COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES.
MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20572">
                <text>4433</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20573">
                <text>Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20574">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20575">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20576">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20577">
                <text>Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20579">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20745">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20580">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20738">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20740">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20741">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20742">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20743">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20744">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22353">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41140">
                <text>1997-07-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43749">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20581">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1523" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1071">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf</src>
        <authentication>2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42689">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 9.6.97

GUIA

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"

De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y

- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.

Docutnento2

�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS

�-

EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)

- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.

2

�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-

- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.

ACTIVA.GBR

�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.

EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.

- SIN

EMBARGO,

- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.

4

�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.

5

�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.

6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20532">
                <text>4429</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20533">
                <text>Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20535">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20536">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20537">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20539">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20765">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20766">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20767">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20768">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22158">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28387">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41136">
                <text>1997-06-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43745">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1518" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1076">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf</src>
        <authentication>1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42694">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

GUI

Per a:
De:
Assumpte:

+

Data: 5/5/97

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB/PS)
Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat.

De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent:
- La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista
Lluís Armet.
L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe
sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el
procés de construcció europea.
- La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que
presidenta de la FEMP.^`
Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la
- L'Alcalde va compar
Unió Europa el 29 d
1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en
Europa com a sistema
, municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals
en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de
Maastricht.
- S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA.
- Ordre de les intervencions
17:30h

Inici de l'acte.
Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los
municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts).
Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre
"Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts).

18:15h

Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o
més precisions.
Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes.
Intervenció dels senadors.
Intervenció dels portaveus.
Intervenció dels ponents.
SENAT2.NBB

�LÓL
Ajuntament 41&gt; de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

\CAr"-'ç
C 'sf‘

(&gt;\

Nova intervenció dels portaveus.
N".

El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert.

De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents:

QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS
MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA
OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE
ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS
ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA.
HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN
LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE
LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA.
EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A
POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE
DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN
DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA
NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA.
UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA
UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS
PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL.
NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD
HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN
MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS
2
SENAT2 NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS,
MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO.
PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES ES DECISIVO.
DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA
CONFERENCIA
LA
SINCERIDAD,
QUE
INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO
HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES
TERRITORIALES QUISIÉRAMOS.
LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO
HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS
GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA
VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO
DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO
ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA
UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY
TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES1
HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE
HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS
CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN
MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL".
UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y
REPRESENTATIVIDAD
DE
LAS
INSTITUCIONES
EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE
LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO
DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE
AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS
3
SENAT2.NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE
REEQUILIBRIO REGIONAL.
PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN
RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL
PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES
TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA
APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS.
EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS
COSTEANDO
LA
REGIONES RICAS CONTIÑUEN
COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE
DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES .
[ p ^^^ole

ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y
MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE
LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA
PARA ALGUNAS
i
CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO
QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES
DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA
POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE
EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO.
EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES,
INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO
MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO
TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD.

DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD
4

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD
INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO
SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD
FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA
AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN.
ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN
SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE
ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN
CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL
DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU
ENTORNO POLÍTICO.
NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS
CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE
CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA,
TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE
(TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS
OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN
UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y
FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS
EUROPEAS)
REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS
REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR
EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS
SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES,
MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE
EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES
YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL
TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE
LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS.
5
SENAT2 NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS
AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA
EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES
GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA
GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE
LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN
SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD.
POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO
DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y
NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU
CAPACIDAD DE ACCIÓN.
CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS
ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE
MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL
MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL
DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE
ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ
QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE.
EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA
INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A
LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS
EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL.
ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS
MECANISMOS
POLÍTICOS
NORMATIVOS
Y

�Ajuntament 41
.\\&gt;

Gabinet de l'Alcaldia

de Barcelona

!

It14.11

INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO
UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN
SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS
CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T
DEL PODER Y DE LAS FACULTADE
"

4

IL„,„
aðaSa:
"hl ■1; . a I a. •
QUE
HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS
ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ
JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN
EL NIVEL REGIONAL O LOCAL .
LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ
SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL
PROYECTO EUROPEO.
EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA
UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS
PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE
LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS
CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE
LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL
TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN
DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A
LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN.
LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA
INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES
IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN
SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA
CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL,
SUPRANACIONAL.

NACIONAL Y

EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN
LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS
A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111
DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA
UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N
LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA
HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A
LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL.
° (1'1'1r)
1

/

t Esi 0 EN

ET

;N Coljj

ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS
MÁXIMO
r
COLECTIVIDADES ezo,4r
REPRESENTANTES
DE
LAS
-1
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS
GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN
EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err.
tí
.1 • " 1 Ilori
LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS
PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1
jt
7

6V147:i

co Po L-/ T7 ¿-11

od es

ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR
ANTE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES
DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN
MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA
MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA
VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y
REPRESENTATIVI DAD.
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE
LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA
PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO

y c n-,,fter

x,.11 i /

by

�Ajuntament

4&gt; de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

UK1

SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL
CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO
QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA
PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES,
PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA
SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA
EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA
INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
iobk; g

E`ÇQ
b

/sW5

EAI Uz
ffi)

MUCHAS GRACIAS.

Pa iL

n.rlb .

.

^o

U--

ftrí-F//,Z1-4

I^1»a n,^ k

tA q

40/tyvNNtoi

hq^za

S i ^ v^^

►.^ Ur&gt;s íóLa

,Gt?R. P RNtiEWVeS

dutÍ

DtAefi l frivt í _C 'tioc&amp; UN PaSv
'
t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^

CLAr^^ic^rn`^N^ ^
ot_ 2à-ír

N,

(1)

^

°^

ac

_
^^^ cÑti c^ e._
.

Itt-3

RM^^

hSCIU

^^

A^.^^

c.^7361d

k-33W

c^ ^r^
C^

^^^

,

Lo cilt
rr_
n____

143

n't)tAA 1,() et)t-- t

,

5N+
S°

&lt;

el)

x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç.

c.^
P/►,,,'

t1. P fycnb

d1-

711-4") i

^v

l -Ott- `^

^

c^

y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215

/t-ú d S

)e-r ¡ vl,t-hCGiz n1-

‘c

cf)411 ust

— Urv Po

Pírt►3Vi

P-os idu77b.vS

t Vl !^v

IE S 7n4-

á ls'y Ámkyy N vTA13 t.:

/-I

Kbt

1.4-7 p4► itf cr1/T

r&lt; Ami/ cc=

wr^

fiSES:7 l'r\)

In v

I,,

ÇIJ

77\ lft

UH F-ebrPstAA
-

13•
9

UN
UN

DV;vCL^T

pc- b'
-t1)' ISuu

Ptv N

ñw `^^ c^ d f obe I
.^

1n^1

v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°,
tc,■ ^^'^

y

t^

^

SENA 2.NBB

l v L rdR-«.

�Ajuntament 0 de Barcelona

SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS,
MAYOR
UNA
IMPLIQUE
ELLO
CUANDO
DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS
NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS
FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS".
A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN
MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL,
UNA
MONEDA
PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN
TENDRÁN
UM
N
MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO
PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD.
PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA
DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO.
DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA
NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE
AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE
FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS
INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO
DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO
TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA
PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO.

10
SENAT2.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20482">
                <text>4424</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20483">
                <text>Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20484">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20485">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20486">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20487">
                <text>Corts Generals, Senat, Madrid.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20489">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20490">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20790">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20791">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20792">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20794">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20795">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22350">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41131">
                <text>1997-05-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43741">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20491">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1517" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1077">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf</src>
        <authentication>2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42695">
                    <text>Ajuntament

44

de Barcelona

Gabinet de VASealdia

PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE
D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA
CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL"
SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997.

REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS,
AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM,
DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS:
EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL
DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA
DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ
SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ
SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL
CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA
INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE
MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC
NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA
MONETÀRIA.
A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT
CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS
REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN
PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ
TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL
QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL.

1

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcatdia

I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT
D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA
CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA
EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ
TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI
PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA.
VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA
UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS
IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA
FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER
DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O
QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS
VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ
NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE.
VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES
POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS
FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS
SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I
AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL
PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES
SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART
DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP
ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT
UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL
REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER.
AIXÒ

2

CARTEUR.PMM

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de PAlcaldia

AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT
QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM,
PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ
EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER
COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I
NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ
DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN
ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA
DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA
INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ.
SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA
UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA
GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS
ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES
DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS
DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA
UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS
EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA
MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS
MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN
MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI
TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA
LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA
CONTRA EL TERRORISME.

3

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE

LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA
GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN
TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ
DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES
RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA
D'AUTONOMIA LOCAL

I SOBRE LA BASE DELS PROPIS

TÍTOLS DEL TRACTAT.
VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL
PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS
DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA
FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI
POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE
DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL,
DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE
EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO
CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ,
QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS
I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I
ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU
TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT
DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ
DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA
INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS
QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO
S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL

4

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS
ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ.
I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES
REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA
GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT
A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL
SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC,
TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN
GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL
QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS
AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT
SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA
SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO
QUALSEVOL PROXIMITAT.

EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR,
VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE
LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM
PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE
JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS
ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE",
DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I
ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-.

5

CARTEUR PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alca?dia

I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ,
NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ
QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL
DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN
POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT
PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I
NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA
GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO
REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN
INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL
CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ
QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER
GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I
NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ
CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR
MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA.
ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO
HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT
L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS
MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA,
FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE
L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO
TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER
DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE
MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG
SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL
SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET

6

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de f`Aica}dia

POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN,
EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT
AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O
SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES
PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT.
1
DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA
FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX
EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN
L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN
VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ
TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA
DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ).
SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA
CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ
DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES
PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC
CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ
LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA.
NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE
COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER
1
EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1
PRECEPTES CONSTITUCIONALS»

7

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcatdia

DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA
TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL
ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS
ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I
CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA
PEL

DISTANCIAMENT

ENTRE

ADMINISTRATS

ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I
PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR.

AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM
VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM
L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA
EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE
EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO
VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR
A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE
PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA,
DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA
REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES
HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES
VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE
MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB
UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE
QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA
QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT.
TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL
SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA
ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT.
8

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •\ de Barcelona

Gabinet de 1'Atcatdia

ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O
SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS
D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP
NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES
DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A
ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A
BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP
NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN
MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES
MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS,
LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT
NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI
L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA
QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15
ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT
DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL
QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA
LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT
AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA
PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL
ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O
LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ
FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA,
PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT
ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS,
O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS
1

9

I

CARTBU R.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de ('A(ca(dtia

O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA
QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT.
TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST
ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT
INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI
QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ
ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA
ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ
SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS
MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU
EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE
POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI
DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES
COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES
ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS
GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT
AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS
"UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN
AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB
EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R"
ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS
NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT.
BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE
SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN
AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN
DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE
10

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de (A(cafdía

LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS
LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I
NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL
L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I
L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN
DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA
L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU
EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT.
ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI,
EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ
A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL
PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ
TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR
TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS
SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS
SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE
EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA
CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST
PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI
TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL,
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC
DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI
HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST
PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL
TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ
QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS.

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcatd?a

PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN
PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA
REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE
L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE
5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL
IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL
TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA
SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A
NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I
NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE
VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT
D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL
DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA
REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ
QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN
LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN
COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN
EN LA QUAL VIVIM.
ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT
EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES
PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO
TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL
JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT
PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE
L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA
COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN
SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A
12

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

QUE LA HISTÒRIA VA
OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA
RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT
D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA
SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC
AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES
AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT
SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL
SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA
GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS
SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES
D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT,
MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS
REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR
AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS
QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA
DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT.
VEGADES SÓN

NACIONALITATS

COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR
ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT.
MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A
TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A
EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE
L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN
POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA
SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ.

13

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 4.1) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB
EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA
TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA
SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA,
L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON
VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA
DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA
REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA
SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA
SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II
CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL
RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL
NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB
LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ
-PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1
EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA
MUNICIPAL.
VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1
PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA
A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX
DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA
NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ
MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE
SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ
D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA
EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M
COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ
14

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

41

de Barcelona

Gabinet de ('Alcaldia

AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI
CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA,
NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I
MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES
GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE
LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS
D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA
CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A
EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE
TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST
RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT.
BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT
L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL
MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE
1
S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN
IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES
DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS
INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES
IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM
REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL
SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI
ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA
CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT
EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN
-HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES
PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN
NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES
MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN
15

CARTEUR.PMM

�Ajuntament (0 de Barcelona

Gabinet de t'Alcatdia

EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS
VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI,
PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA
CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO.
PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE,
EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS
INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR
DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES
SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR
UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA
A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C,
EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS
ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI
AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA
GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA
D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS
CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES
CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA
CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA
QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA.
EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ
POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES
POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA
DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC.

16

CARTEUR PMM

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA

CONFERÈNCIA,

QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I
L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT
LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES
CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN
ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA
CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS.

MOLTES GRÀCIES.

17

CARTEURTMM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20472">
                <text>4423</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20473">
                <text>Conferència sobre la carta europea d'autonomia local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20475">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20476">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20477">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20479">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20480">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20796">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20797">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20798">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20799">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20800">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20802">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20803">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22153">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28385">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41130">
                <text>1997-04-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43740">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20481">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1511" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1083">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf</src>
        <authentication>ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42701">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 3/12/96

GUIü

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència a l'Escola Diplomàtica.

De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació
següent:
El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les
Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14
d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle
"Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi
participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions
internacionals.
Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i
el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de
Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i
Marcelino Oreja.
El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i
alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals
com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o
representants dels mitjans de comunicació.
-

El programa de l'acte és el següent:
18:3Oh

Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers
Exteriors, José de Carvajal.
Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30
a 45 minuts).
Cobloqui.
Cóctel.

20:OOh

Fi de l'acte.
[N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte
atès que està malalt de grip.]

ALCA*D lá4a
R •_g t

^f^ .^.^,..-5?^r^

°- 9 DES.

1ggR
^

N.í . ... . l.^.
EDIPLOMA.NBB

�Ajuntament

f If̀
\\/

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

-

S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch,
publicada a El País diumenge passat.

-

De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements
següents:

AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA
DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR
ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA
POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR
DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA
DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS
REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE
LAS REGIONES.
- EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE
LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS
DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL
CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS
EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL
CIUDADANO.
DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA
CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA,
QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS
CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS
PREOCUPACIONES.

2
EDIPLOMA.NBB

�Ajuntament

4IJ

de Barcelona

LA ECUACIÓN
EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS
EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA
DISTANCIA PA
ALGUNAS CUESTIONES Y PARA
ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS
DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS
LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER
QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO
CONTRARIO.
LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA
COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO
CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS
REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA
SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS
QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO.
té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES?
-

EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES
CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO,
ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON
LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR
EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO
COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ
EDIPLOMAÇB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA
UNIÓN EUROPEA.
- A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES
Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN
INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y
DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN
COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE
LA UNIÓN EUROPEA.
POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA
SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN
EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA
DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS
ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA
CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_,
POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD".
EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR
222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES
NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A
PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU
MANDATO ES RENOVABLE.
.íg-f 2.6 b,e
\u,s1N,)

1

�Ajuntament &lt;O de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE
COLECTIVIDADES
DE
RESPONSABLES
TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN
DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS
INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE
ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR
OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD
DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE.
EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA
OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA
COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS :
EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA,
REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y
SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES.

.\\&amp;,

- ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN
TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA
COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO.
EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA
SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES
SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN
ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE
INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE
CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS
COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES.

�Ajuntament41 de Barcelona
_

-

ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A
LA COMISIÓN.

- EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT
COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE
LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA
PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS
PAÍSES MIEMBROS.
- LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE
MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE
EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL
REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS
ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA
DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS
CON SU NIVEL DE DESARROLLO
TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA
POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS
ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN
ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE
HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE
ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR,

�Ajuntament •

de Barcelona

1Ca V'.\
\1•9'

'

/7
O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA,
PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL.
- DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE
DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS
DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS
CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR
CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE
SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A

UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2.
- EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE
TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO
DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA.
- UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS
DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR
ESPAÑA, EN CIERTO MODO.
- EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO
CON LIN

(SÓLO HACE REFERENCIA A LAS

/ ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y
/ SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA
ORGANIZACIONAL.

cpm„,

¿,,,J

�Ajuntament

41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL
COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR
EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL
LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE
EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN
UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA
POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO
LOCAL, PACTADO EN SU INICIO.
–

7

DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS
OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR
SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ
UN ÓRGANO TRANSPAREeE
ICAZ
EN EL
ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA
INTERGUBERNAMENTAL
PARA
CONFERENCIA
REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA
INSTITUCIONAL EUROPEA .
j),sr--1

11,41\--. I
r
)-11(vs'°'-

/
EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
P o 1,)
1-unp: OAÁ4
-Ityr .,-2c5z,

It,c

J

id '
,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2

t\fp :

KP o,

,

A-1 e,f. c7\-.1-buA

A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL
GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA
U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL
COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN
MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN
EUROPEO.
(

L. N

L5

-'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica,

ID _ _ is,

-

-

AA,_ ___

br›,&lt;-

7:
2

8
EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

•

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

- LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES
A
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL
DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE
SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR
UNANIMIDAD EN BRUSELAS.
- LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA
DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE
PROXIMIDAD
DE MANERA QUE INCLUYE UNA
REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES
REGIONALES Y LOCALES.
- SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO
UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA
UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA
CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA
INTEGRAL.
- SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD
RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y
LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS
ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \
ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN,
IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA

�Ajuntament 414 de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL
EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS
PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS.
- LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE
CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE
BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A
COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS.
NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES
TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS
VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222
REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE
EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y
DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y
MEDITERRÁNEA.
PROFESIONALMENTE
SOMOS
NI
- NO
REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS
EUROPEOS,
NI
PARLAMENTARIOS
PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA,
COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES
SOMOS
DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS
PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES
(\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA
UNIÓN EUROPEA.
10
EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

h de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES

ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO
DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE
TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES
EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE
AMSTERDAM.
- EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS
REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO
RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y
DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL.
ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO
COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE
ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ
MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM.
,e

C,Alks1);41,'‘'
• I),

\y&gt;,

Q,

EDIPLOMA NBB

�Ajuntament

-

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO
EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS
REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU
INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS.

MUCHAS GRACIAS.

12

EDIPLOMA.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20412">
                <text>4417</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20413">
                <text>Conferència a l'Escola Diplomàtica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20415">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20416">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20417">
                <text>Escuela Diplomática, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20419">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20420">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20829">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20830">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20831">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20832">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20833">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20834">
                <text>CEMRE</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22346">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28383">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41124">
                <text>1996-12-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43734">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20421">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1505" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1088">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf</src>
        <authentication>cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42706">
                    <text>Ajuntament \

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y
de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea".
Córdoba, 31 d'octubre de 1996.

Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el
Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su
hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años
trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto.
No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por
tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un
inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si
la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo
comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para
conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país
después de unos buenos años de democracia.
Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos
incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de
las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi
objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más
Europa y más ciudad.
¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin
Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también
en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia,
no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre
nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que
significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que
se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia
llevó lejos.
Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el
Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia
llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y
en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía:
una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el
tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa
democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las
ReL i2b. dTR°radi

2 1 Nnv 19gF
. 1`517,4--

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también,
dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un
capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad
política.
Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de
población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII,
siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace
todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000
millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una
curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared.
Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una
pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de
crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de
1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se
nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente
nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales.
La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se
piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede
proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio.
"Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los
límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por
tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la
base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota
creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%,
del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues
no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población
mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable.
Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias.
Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad,
por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están
creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos
agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es
Europa.
Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático,
necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados
internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el
Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos
podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y
decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo
hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o

CORDOVA.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer?
Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por
eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un
siglo.
Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos
Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo,
probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la
fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos.
Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver
como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o
cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo
atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades
fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás
incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores.
Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es
una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que
recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí
están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes
y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en
esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de
intervenir.
Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de
Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino
seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco
Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él
vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En
Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes
tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos
ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios
idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se
comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy
simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los
turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar,
cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir."
Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía
"éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué
tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son
los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi
hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con
una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un
novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto,
hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa,
que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200
afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea
posible".
Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han
nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la
Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que
leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos
siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa
dependencia exterior progresiva.
Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la
decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes
que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que
terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa.
Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo
pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España
empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio
nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña,
... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo
darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró
y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una
crisis de lucidez.
Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron
nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu,
Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las
cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque
todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha
sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que
este país era alguien en Europa.
Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En
nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no
sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García
Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en
último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama
tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué
sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de
abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a
existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni
en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

•I\

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaidia

sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de
Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y
abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo
cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de
pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la
perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca
aguantar, soportar y analizar, antes de resolver?
En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes
barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni
siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen
estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo,
que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el
sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza
política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien
construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien
representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la
obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y
regionales que parecen lógicas.
Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que
querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al
mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien
en el mundo.
Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al
principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia
para algunas cosas, pero más proximidad pea otras.
Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de
globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las
provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo.
Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII,
en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en
muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional,
local, provincial, podemos hacerlo.
F

La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos
europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están
perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a
inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en
virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser
que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir
totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se
tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del

CORDOVA.PMM

�Ajuntament I) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldía

barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi
barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es
imposible.
Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser,
porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero
las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un
mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi
imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es
necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por
tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos
garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la
proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que
garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la
solidaridad.
Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo
de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a
Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la
transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y
han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas,
"cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha
convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades
universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas.
Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera.
La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio.
Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música
clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que
se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido
una transformación para bien muy considerable.
Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a
equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a
que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que
tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes
además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del
cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de
poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la
autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las
calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo,
en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo
inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también

COKDOVA.PMM

�Ajuntament

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda
decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo",
y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo.
La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que
hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos
que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con
rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el
famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and
the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función
pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la
humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia.
Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno.
Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro
local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula
que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería
para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir,
los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la
economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87.
Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos
lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que
es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo,
miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está
sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la
pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera
delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso
era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se
denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva,
cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso
no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se
atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy.
Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y
la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras
similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención
por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante.
Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el
socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en
este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en
España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas
grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué
estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que
normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

1 de Barcelona

Gabinet de I'Alcaldía

vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país
políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin
embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha
sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo
sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he
dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y
espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el
Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear
muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad.
Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia
Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de
humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más
importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta
extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni
en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien
aceptada.
Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga
moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media
europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las
regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos
impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que
reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano
{ le encontraremos solución a ese
problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los
medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en
encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos
solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no
tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer
iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad,
también.
Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer
que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las
comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el
escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo
fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de
cada uno, y toca la cartera de cada uno.
Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los
problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el
nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar
desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los

CORDOVA.PMM

�Ajuntament \/

I ► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico,
educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden
hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos.
Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las
que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios
mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de
los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca.
La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de
mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible
de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas
veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no
salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser.
Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad?
¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la
empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y
negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del
barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad
de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy
expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-.
Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos
capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces
de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo
que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea".
Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido
decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la
cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables
que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir
sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento.
Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando
su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes
pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores
netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en
segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que
podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa".
Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y
que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que
Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea,

CORDOVA.PMM

�Ajuntament

(► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la
diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben
más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas
que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la
Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y
esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a
estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su
distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen".
Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras
Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los
baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se
dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es
prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando
por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban
ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por
habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona
ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado.
Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me
tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una
vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una
sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal
o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le
parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios.
Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un
barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son
jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro
cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda.
Y, sino, no hay política de vivienda.
Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la
política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es
posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve
una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene
los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se
convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se
tendrá que comprar para hacer otra nueva.
¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a
las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que
sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las
políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo.

CORDOVA.PMM

�Ajuntament 41 de Barcelona

Gabinet de l' Alcaldia

Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va
adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y
catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes,
volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver.
Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos
baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre
justificados.
Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una
reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que
tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el
de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que
quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés
general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde
debemos ir.
Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el
papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que
habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso
de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando,
deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente
cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino
el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que
estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en
la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los
tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu.
Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que
evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas
que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma
económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el
siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que
hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la
información y los problemas ecológicos.
Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma,
también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he
dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace.
Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la
subsidiariedad con lealtad federal.

CORDOVA.PMM

�Ajuntament 4 j► de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldía

Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que
pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la
gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el
laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente
político, que es el deseo de mejorar.
Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es
algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar,
a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros
hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las
correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector.
Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que
pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en
el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha
desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener
que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta
noche, he tratado de hacer.
Muchas gracias.

CORDOVA.PMM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20352">
                <text>4411</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20353">
                <text>Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20355">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20356">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20357">
                <text>Córdoba</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20359">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20360">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20857">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20858">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20859">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20861">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22141">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28381">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41118">
                <text>1996-10-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43729">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20361">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1488" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1005">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1488/19960613d_00726.pdf</src>
        <authentication>dcfbd018cac3d793863767685be3d3b2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42676">
                    <text>'
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 13/5/96

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr, Alcalde
Gabinet (NB)
Sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea.

De cara al sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea, se suggereix de tenir
en compte:
-

S'adjunta en annex el programa de la visita dels ambaixadors.

-

Es preveu que al final del sopar l'ambaixador d'Itàlia i l'Alcalde facin una breu intervenció.

- Proposta de paraules:

ES PARA MI UNA SATISFACCIÓN DAR LA BIENVENIDA DE
NUEVO A BARCELONA A LOS EMBAJADORES (Y ALGUNOS
DE SUS REPRESENTANTES ) DE LA UNIÓN EUROPEA.
LA ÚLTIMA VEZ QUE TUVE LA OCASIÓN DE COMPARTIR
UNA MESA CON USTEDES FUE EL 12 DE DICIEMBRE EN
MADRID, EN EL DOMICILIO DEL EMBAJADOR DE
DINAMARCA, QUIEN TUVO LA AMABILIDAD DE INVITARME
A UN ALMUERZO-DEBATE PARA EXPONER MIS PUNTOS DE
VISTA SOBRE EUROPA.
FUE EN AQUELLA OCASIÓN QUE LES PROPUSE REALIZAR
UNA VISITA A BARCELONA PARA CONOCER DE CERCA LOS
ÚLTIMOS CAMBIOS URBANÍSTICOS DE LA CIUDAD ASÍ
COMO EXPONERLES LOS NUEVOS PROYECTOS.

NQ

6

2_
Amnrrp,,,,,Tur "

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

HA SIDO PARA MI UNA SATISFACCIÓN PODER
EXPLICARLES PERSONALMENTE HOY LOS PROYECTOS QUE
LA CIUDAD TIENE EN MARCHA ASÍ COMO NUESTRO DESEO
DE CONSOLIDAR BARCELONA COMO UNA REFERENCIA
EUROPEA Y MEDITERRÁNEA.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS NO HAN SIDO LA CULMINACIÓN
DE UN PROCESO SINO UN PUNTO DE PARTIDA.
SIGNIFICARON LA PUESTA EN, PRÁCTICA DE UN MODELO.
EL "MODELO BARCELONA", QUE SUPONE LA
IMPLICACIÓN, LA COMPLICIDAD, DE TODOS LOS AGENTES
PÚBLICOS Y PRIVADOS DE L'A CIUDAD PARA PONER EN
MARCHA LA MODERNIZACIÓN Y EL DESARROLLO
ES -TRATÉGICO DE LA CIUDAD.
1995 HA SIDO UN AÑO ESPECIALMENTE EUROPEO PARA
ESPAÑA. LA PRESIDENCIA ESPAÑOLA HA CONSOLIDADO
EL PAPEL DE NUESTRO PAÍS EN LA UNIÓN EUROPEA. SIN
DUDA, EL MOMENTO CULMINANTE FUE LA CONFERENCIA
EUROMEDITERRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EL MES DE
NOVIEMBRE PASADO, QUE SUPUSO LA REAFIRMACIÓN
DEL PAPEL DE BARCELONA COMO SEDE DEL DIÁLOGO
MEDITERRÁNEO,
ESTE. HECHO PONE DE MANIFIESTO, UNA VEZ MÁS, LA
VOCACIÓN EUROPEISTA E INTERNACIONAL DE LA CIUDAD.
BARCELONA LIDERA Y FORMA PARTE DE NUMEROSAS

AN41111E2.NBB

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ORGANIZACIONES INTERNACIONALES ASÍ COMO DE REDES
DE CIUDADES TANTO EUROPEAS COMO MUNDIALES.
1996 SIGUE SIENDO UN AÑO COLMADO DE
ACONTECIMIENTOS EN LA VIDA POLÍTICA INTERNACIONAL
Y ESPAÑOLA QUE SITÚAN NUESTRO PAÍS EN LA PRIMERA
LÍNEA DE LA POLÍTICA EUROPEA.
JAVIER SOLANA FUE ELEGIDO SECRETARIO GENERAL DE
LA OTAN Y BARCELONA HA TENIDO EL HONOR DE SER
ELEGIDA PARA PRESIDIR EL COMITÉ DE LAS REGIONES.
COMO YA HE DICHO EN NUMEROSAS OCASIONES,
DEDICARÉ MIS ESFUERZOS A LA DEFENSA DE LA CAUSA
DE LA EUROPA DE LAS CIUDADES Y REGIONES.
DESDE LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES
TENEMOS LA MEJOR OPORTUNIDAD PARA HACER POSIBLE
LA EUROPA PRÓXIMA, UNA EUROPA DONDE LAS
DECISIONES SE TOMAN LO 'MÁS CERCA POSIBLE DEL
CIUDADANO Y, POR ELLO, SON MÁS EFICACES.
DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS LUCHANDO
PARA QUE EN LA REVI S IÓN DEL TRATADO DE
MAASTRICHT SE INCLUYA UN PLANTEAMIENTO QUE
CONSIDERAMOS TAN JUSTO COMO INELUDIBLE PARA EL
FUTIJR0 DE EUROPA.

AM BU E2 N BI3

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE LALCALDIA

QUIERO AGRADECERLES DE NUEVO SU PRESENCIA EN
BARCELONA Y ESPERO QUE DURANTE ESTA VISITA HAYAN
PODIDO CONSTATAR QUE BARCELONA ESTÁ PREPARADA
PARA ASUMIR LOS NUEVOS RETOS EUROPEOS.
EUROPA NO ES PARA BARCEWNA UNA OBLIGACIÓN; ES
UN COMPROMISO, UNA VOCACIÓN Y UN RETO QUE
AFRONTAMOS CON VOLUNTAD DE TRABAJO Y CON EL
ENTUSIASMO CON QUE LA CIUDAD ASUME TODOS SUS
PROYECTOS.
MUCHAS GRACIAS.

AMBUE2.NI3B

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20182">
                <text>4394</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20183">
                <text>Sopar ofert per l'alcalde als ambaixadors de la Unió Europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20184">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20185">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20186">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20187">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20189">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20190">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20938">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20939">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20940">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41101">
                <text>1996-05-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43714">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20191">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1476" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="994">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1476/19960216d_00715.pdf</src>
        <authentication>83c30b7e44cbc35d280cd70c340f3b18</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42667">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 16.2.96

GUIÓ

Per a:
De:

Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (MGA)
Cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve"

De cara l'acte de cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve", s'escau informar dels punts
següents:
- Desenvolupament del Fòrum:
Cadascuna de les set dimensions de la cultura considerades en el Dossier de candidatura
Barcelona 2001 ha estat objecte d'un debat monogràfic estructurat en dues grans parts:
a) Sessió plenària: obrir i estimular el debat.
Els ponents convidats obrien la sessió amb les seves intervencions. A continuació, s'obria el
debat amb una taula rodona en la qual participaven personalitats rellevants del món cultural
de la ciutat i membres del Senat Barcelona 2001.
b) Sessió de treball: participació de la ciutat
S'han creat uns grups de treball multidisciplinari integrats per creadors i intel.lectuals que,
una vegada acabada la sessió plenària, es reunien en una taula de treball per debatre i
aprofundir les idees i els posicionaments manifestats en la sessió plenària.
Per cadascuna d'aquestes sessions plenàries hi havia un text previ de contingut a discutir per
tal de canalitzar o estimular, una mica, el debat.
- Parlaments previstos en la cloenda:
En primer lloc pronunciarà unes paraules Ferran Mascarell i seguidament tancarà l'acte
l'Alcalde
Per a la intervenció de l'Alcalde, se suggereixen els puts següents:
ALCALDIA
ntrada
Rc^stra
2 0 Ftíü
N9

1:1-9JC-`
fORUM1.MGA

�C,Q-Be^w^vv^ ^ ©cuuti

,hk_ ua,d c c,_. c14 04. rn 9 uQ cre ^,

C.C.Cb ik6 . q C

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

-FELICITAR TOTS ELS PONENTS PER L'ALT CONTINGUT
DE LES SESSIONS D'AQUEST FÒRUM. EL NIVELL DE
PARTICIPANTS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. EL MÓN
DE LA INTEL.LECTUALITAT S'HA SUMAT AL FÒRUM
PLENAMENT.
-LA GRAN PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC ENS HA REAFIRMAT
LA IDEA QUE LA GENT, ELS CIUTADANS, TENEN GANES
DE DISCUTIR SOBRE CULTURA. UN COP MÉS, AQUESTA
CIUTAT HA DEMOSTRAT EL SEU ALT NIVELL DE
PARTICIPACIÓ EN TOT ALLÒ QUE GENERA IL.LUSIÓ,
DEBAT I QUE A LA FI COMPORTA UNA MILLORA EN LA
QUALITAT DE VIDA. LA CIUTAT PARTICIPA PLENAMENT
ALTRA COP D'UN PROJECTE COMÚ.
-S'HA COMPLERT L'OBJECTIU FINAL D'AQUEST FÒRUM
QUE ERA AMPLIAR DE MÉS CONTINGUT LA IDEA DE
CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA DE BARCELONA.
UN MODEL DE CAPITALITAT DE BARCELONA ENTÉS COM
UN PROCÉS OBERT DESTINAT A DONAR VEU A TOTS
AQUELLS QUE TENEN COSES A DIR SOBRE CULTURA.
UN MODEL DE CAPITALITAT INCITADORA DE NOUS
CONEIXEMENTS, DE NOVES REALITATS. UN MODEL DE
CAPITALITAT INTEGRADOR DE TOTES LES CULTURES.
UN MODEL QUE CONTRIBUEIX, DES DE LA IDENTITAT
PRÒPIA, A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT

FORUM 1.MGA

�:111
I •

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

EUROPEA COMÚ QUE DEIXI ENRERA EL SEGLE DELS
EXTREMS I INICII, AMB PASSA FERMA, EL SEGLE XXI. EL
SEGLE DEL CIVISME, DE L'ENTESA, DE LA TOLERÀNCIA,
DE LA PRÒXIMITAT: L'EUROPA, EN DEFINITIVA, DELS
CIUTADANS.
UNA CAPITALITAT QUE S'EXPRESSA EN DIMENSIÓ
/ EUROPEA. ATÈS QUE SERAN ELS ORGANISMES
)
EUROPEUS QUI A PARTIR DEL 2000 DESIGNARAN LES
CAPITALITATS EUROPEAS DE LA CULTURA, BARCELONA
ENCARA TÉ MOLT HA DIR. EL MODEL DE CAPITALITAT
QUE BARCELONA PROPOSA ÉS EL QUE A PARTIR DE
L'ANY 2000 ES VOL QUE SIGUI LA CAPITAL EUROPEA.
EUROPA VOL AQUEST MODEL I BARCELONA HA
TREBALLAT, TREBALLA I SEGUIRÁ TREBALLANT PER
ACONSEGUIR-HO.
-COM JA HE DIT EN DIFERENTS OCASIONS, BARCELONA
JA HA GUANYAT LA CANDIDATURA A LA CAPITAL
EUROPEA DE LA CULTURA. TENIM EL PROJECTE
CULTURAL PER A LA BARCELONA DEL 2000. I EL FAREM.
LA CIUTAT EL FARÀ, PERQUÈ SURT DE LA CIUTAT. I
TENIM, TAMBÉ, EL MODEL DE CAPITALITAT QUE VOL
EUROPA.
-DESPRÉS DEL JJOO VAIG DIR QUE DE LA BARCELONA
DELS JOCS PASSAVEM A LA BARCELONA DE LA

FORUM 1 .MGA

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

CULTURA. HEM COMPLERT L'OBJECTIU DE LES
INFRASTRUCTURES, ARA ESTEM COMPLINT L'OBJECTIU
DELS CONTINGUTS. UNS CONTINGUTS QUE ENS
DEMOSTREN ALTRE COP QUE BARCELONA ÉS PIONERA
\\ EN MOLTES DE LES COSES QUE ES PROPOSA. QUE
BARCELONA ÉS EXEMPLE A EUROPA.
-EL MODEL D'ACTUACIÓ DE BARCELONA QUE TANTS
BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT
OLÍMPIC ES MÉS VÀLID QUE MAI QUAN PARLEM DE
CAPITALITAT EUROPEA DE LA CULTURA, AQUEST
MODEL ÉS EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ
D'ESFORÇOS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I
PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL
ASSEGURAR
L'IMPULS
PERÒ
QUE
DEFUIG
L'INTERVENCIONISME.
-AMB EL FÒRUM QUE S'HA CELEBRAT AQUESTS DIES,
BARCELONA APOSTA AMB MÉS CONTUNDENCIA QUE
MAI PER LA CULTURA DE LA CIVILITAT. LA CULTURA QUE
ASSUMEIX LES SET DIMENSIONS QUE S'HAN TRACTAT
AQUI (CULTURA SÓN VALORS, ÉS COMUNICACIÓ, ÉS
CREATIVITAT, ÉS DIÀLEG, ÉS RECERCA, ÉS MEMÒRIA I
ÉS PARTICIPACIÓ) I QUE CONTRIBUEIX A FER L'EUROPA
QUE TOTS VOLEM I DE LA QUE PARLAVA ABANS.
L'EUROPA DE LA QUE PARLA GIORGIO STRHELER
(PICCOLO TEATRO DI MILANO) QUAN AFIRMA "LA BASE
FORUM 1 .MGA

�Ajuntament de Barcelona
GABIN FI DE L'ALCALDIA

DE L'EUROPA DEL FUTUR O ÉS CULTURA O NO SERÁ. JO
CREO EN UNA EUROPA UNIDA EN LA DIVERSITAT,
OBERTA, SENSE FRONTERES" O L'EUROPA DE LA QUE
PARLA JACQUES DELORS (EXPRESIDENT DE LA
COMISSIÓ EUROPEA) QUANT DIU "ESPERO VEURE
L'EUROPA DE LA CULTURA COM ES TRANSFORMA, AL
SEGLE XXI, EN UNA CIUTADANIA ACTIVA, PLENAMENT
COMPROMESA AMB L'ESCENIFICACIÓ DELS NOSTRES
VALORS HUMANISTES; UNA CIUTADANIA FIDEL A ALLÒ
QUE EUROPA HA PRODUÏT DE MILLO".
-WIM WENDERS DIU "EUROPA NOMÉS SERÁ FORTA
QUAN SIGUI CAPAÇ DE PROJECTAR UNA IMATGE
POTENT D'ELLA MATEIXA BASADA EN LES MILLORS
IDEES I LA SEVA IMAGINACIÓ MÉS AUDAÇ.
NECESSITARÀ UN PUNT D'ENFOCAMENT, UNA CIUTAT

CERVELL QUE TINGUI L'ENERGIA, LA CREATIVITAT I LA
FORÇA PER REALITZAR AQUESTA COMESA DECISIVA".
ESTIC SEGUR QUE BARCELONA ÉS AQUESTA CIUTAT. I
QUE SEREM CAPAÇOS ENTRE TOTS D'ACONSEGUIR
AQUEST OBJECTIU. GRÀCIES A TOTS PER A
CONTRIBUIR AMB LES VOSTRES REFLEXIONS A
ENRIQUIR AQUEST DEBAT.
-EN AQUESTS MOMENTS LES IDEES SÓN MÉS
IMPORTANTS QUE ELS DINERS I LA CREATIVITAT POT
FER MOLT MÉS QUE ELS PRESSUPOSTOS. LES IDEES Hl

FORUM 1 .MGA

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

SÓN. HO HEM VIST. Hl SÓN EN LES MENTS I EN LES
OBRES DELS CREADORS D'AQUESTA CIUTAT QUE HA
SABUT QUE, TOT SOVINT, HA DE CAMINAR SOLA.
MOLTES GRÀCIES.

FORUM 1 .MGA

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20063">
                <text>4382</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20064">
                <text>Cloenda del Fòrum La cultura del món que ve</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20065">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20066">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20067">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20068">
                <text>Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20070">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20071">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21000">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21001">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21002">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21003">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41089">
                <text>1996-02-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43704">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20072">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
