1
10
6
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1638/0000000703.pdf
04c5ae9a94f9bc54f9492654d61ff46f
PDF Text
Text
entrevista
“Al despatx de la Generalitat
vaig aprendre el preu de l’ambició”
Pasqual Maragall
Text:
Ester Colominas
Núria Quintana
Fotos:
J.M. Rué
Arribar a Maragall
A Maragall, a l’entrevista, no s’hi arriba en línia
recta. En un espai provisional, però acollidor, envoltat de fotografies de la seva família, respon les
preguntes que li fem traçant meandres d’anècdotes i silencis que utilitza, qui sap si com a refugi o
com a petites concessions a la interpretació de qui
l’escolta, per acabar, finalment, arribant allà on vol
arribar: “sap què vull dir?”.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) passarà a la història com l’alcalde dels Jocs Olímpics i
com el president de la Generalitat durant el (agitat)
mandat del qual es va aprovar un (controvertit)
nou Estatut per a Catalunya. Llicenciat en Dret i
Econòmiques per la UB, va ser a la Universitat on
va iniciar el seu activisme polític. A hores d’ara, a la
balança de la seva trajectòria hi pesen, com ell diu,
“importants beneficis públics”, però també “importants costos personals”. Dels detalls d’aquesta
“comptabilitat” pengen les especulacions sobre si
mai escriurà les seves memòries.
�
�entrevista
Comencem, si li sembla,
pels seus anys universitaris.
Com va ser acadèmicament
el seu pas per la UB? Quins
professors van influir en
vostè especialment?
Jo vaig fer Econòmiques i
Dret. A Dret vaig tenir grans
professors com Àngel la Torre,
que donava Dret Romà, i
Pérez Vitoria, de Dret Penal.
Després vaig començar Eco
nòmiques, a les tardes, a l’edi
fici històric de plaça Univer
sitat. Allí vaig tenir Vicens
Vives, Jordi Nadal i el profes
sor Linés, d’Anàlisi Matemà
tica. Linés era un home molt
de dretes, que començava la
classe omplint tota la pissarra
amb lletra menuda. Era com
una classe de lògica matemà
tica. La Universitat potser era
aleshores més un lloc per
entrar en la vida social i políti
ca, per als qui hi podien acce
dir, que no pas purament un
sistema regular d’aprenentat
ge dels millors cervells joves,
que també ho era.
Parlem-ne. El seu despertar
polític va ser realment a la
Universitat? Quins van ser
els seus principals companys de militància?
Els meus mestres polítics, al
mateix temps que amics i com
panys, van ser José Ignacio
Urenda, Raimon Obiols i Xavier
Folch. Eren de tres partits dife
rents: l’Urenda del Front Obrer
de Catalunya (FOC), el nostre
partit, l’Obiols del Moviment
Socialista de Catalunya (MSC),
que és el precedent central
del Partit Socialista de Cata
lunya, i Folch del PSUC. Folch i
els qui van acabar sent del
PSUC van començar junts
amb nosaltres a la Nova Es
querra Universitària (NEU).
A banda de tot això, la Uni
versitat de Barcelona va ser el
lloc on l’agitació intel·lectual i
La ciutat
on se la juga
és en el
coneixement
política va marcar tombants
decisius, per exemple en la
famosa sèrie de conferències
a la Facultat de Dret amb Aran
guren, Valverde y Sacristán i
en un acte posterior contra la
repressió, en el qual va parti
cipar el meu pare, que va ser
jutjat a Madrid i defensat per
Ruiz Jiménez, l’exministre
d’Educació del franquisme.
A banda del paper en la
transformació política i social, en alguna ocasió ha
definit les universitats com
a elements transformadors
de les ciutats. Com veu el
compromís de la UB en el
creixement de l’àrea metropolitana?
No sóc qui per jutjar, però em
sembla que el paper que té la
Universitat en general, i la UB
en particular, en el llançament
de la marca Barcelona ha es
tat bastant important. I potser
hauria de ser-ne més; o si
voleu, en el futur en serà més.
La imatge de Barcelona està
actualment molt relacionada
amb els Jocs Olímpics, amb el
front marítim i amb esdeveni
ments de caràcter urbanístic,
però, al capdavall, la ciutat, el
territori, en general, on se la
juga és en el coneixement. El
coneixement és el que farà
que la gent que vingui a Bar
celona hi aporti valor afegit. El
Parc Científic de Barcelona,
per exemple, és un punt on es
fa recerca internacional de
punta, amb en Massagué, en
tre d’altres...
Confio que aquesta identifica
ció entre territori i saber conti
nuï avançant..
Com a president de la Ge
neralitat va impulsar l’Eu
roregió, un pol de desenvolupament sostenible al sud
d’Europa i al Mediterrani,
basat en la innovació i la
inclusió social i territorial.
També era president quan
es va constituir la Bioregió,
un nou model de desenvolupament regional que
pretén coordinar la recerca
biomèdica i biotecnològica
a Catalunya. Establir xarxes,coordinar esforços,pro
moure aliances... respon a
la imatge que té d’Europa,
la d’un sistema de ciutats,
una retícula de llums on no
es distingeixen fronteres,
com ha dit algun cop?
Exactament. Al carrer Avinyó
precisament hi ha la seu de la
Federació Mundial de Ciutats
Unides. Allà tenen aquest
mapa que esmenteu de les
llums de les ciutats com si fos
sin estels i nebuloses. El mapa
real del món és aquest, no el
que separa el mar de la terra.
El mapa real és on viu la gent.
Jo crec que en el que hem
d’invertir és a fer que aques
tes llumetes que hi surten tin
guin significació. Normalment,
com més dens és el núvol,
més dens de punts de llum
vull dir, més relació té amb
l’excel·lència, amb els conei
xements... I sabem que po
dem jugar a ser més intel·
ligents que el que ens pertoca
per la dimensió que tenim.
Aquest és el repte.
En el projecte Europa Prò
xima, on vostè parlava
d’aquest mapa de llums,
va tenir la col·laboració
�
�entrevista
És hora de
desnacionalitzar
les universitats
i fer-les més
competitives
d’Aula Barcelona, una iniciativa que va presentar
juntament amb l’aleshores
rector de la UB, Antoni Ca
parrós, l’any 98. Ara podrà
reprendre projectes com
aquest?
La veritat és que ara em trobo
que una part de les inquie
tuds d’aquella època mig ca
talana mig romana es van
materialitzant. Aquesta Eu
ropa no sé si és tan pròxima
com voldríem, però sí que és
veritat que va tocant vores. I
després d’haver solucionat els
drames que van provocar
dues guerres mundials, la
pugna entre França i Ale
manya i la relació Est-Oest, ara
es pot començar a preocupar
del Mediterrani. Com conviu
ran moros, cristians i jueus?
Els temes més a l’Est son
derivats d’aquest. Què passa
entre l’Europa rica del nord i
l’Àfrica del sud del Medi
terrani? Hi haurà la necessitat
Dos anys i mig amb el
President
Josep Bargalló
Jo no coneixia el president
Maragall fins que vaig prendre
possessió del càrrec de conseller d’Ensenyament, aquell desembre de 2003. Per dir la veritat, el coneixia de lluny. Maria
Aurèlia Capmany me n’havia
parlat desenes de vegades i,
després, havia compartit amb
ell escó al Parlament, però des
de la distància de president del
Grup Socialista, ell, i portaveu
adjunt del Grup d’Esquerra
Republicana, jo.
Podria dir, doncs, que el primer contacte realment personal que vaig tenir amb Pasqual
Maragall va ser la nit abans de
fer-se oficial el nou Govern de
la Generalitat, ell ja president,
quan, sopant amb la meva
dona i un parell d’amics, em
�
va trucar al mòbil per comentar el que ens venia a sobre.
I, a partir d’aquella trucada,
una relació intensa, especialment quan, a partir de mitjan
febrer de 2004, vaig passar a
ser conseller en cap –conseller
primer, més endavant– i de la
Presidència.
Dinàvem junts cada dilluns,
ens vèiem gairebé cada dia al
seu despatx o en algun acte,
teníem la reunió de Govern
cada dimarts, convivíem a
Palau... I sumàvem esforços
per aconseguir d’aplicar les
polítiques progressistes i catalanistes que conformaven el
programa de Govern i, també,
plantejàvem les nostres discrepàncies. Ens unia la voluntat de construir un país millor
i més lliure i ens separava la
nostra pertinença a partits
diferents, generacions diferents, formacions culturals
diferents, territoris diferents...
Per damunt de tot, però, ens
va anar unint el que va acabar sent una sincera amistat,
malgrat les dificultats, des del
meu més absolut respecte a la
seva personalitat i a la seva figura institucional.
Pasqual Maragall, el president
Maragall, és una persona que
es fa estimar, així, en la coneixença directa. No pas pel
seu ordre metòdic, de segur.
Sí per com és, humà i entranyable.
Diria que, amb alguns anys
més, encara l’hauria tornat
independentista.
d’una política del Mediterrani,
en l’àmbit de la seguretat, de
l’economia, de les migracions,
però també pel que fa al
saber, al coneixement, i per
tant a les universitats. Acabo
d’assistir a la Reunió de les
Universitats del Mediterrani, a
Reus. Crec que tothom entén
que és hora de desnacionalit
zar les universitats i fer-les
més competitives.
Si li sembla, canviem una
mica de línia i parlem d’ac
tualitat política. El desenvolupament de la seva gran
aposta com a president de
la Generalitat, l’Estatut...
Ara és quan comencem a par
lar del passat...(riu)
...i del present, perquè sembla que l’Estatut està trobant obstacles (l’entrevista
té lloc el mateix dia que el
jutge recusat pel PP anuncia
que no dimiteix i, per tant,
el Tribunal Constitucional
queda en majoria antiestatut). Vostè creu que al capdavall passarà com amb els
Jocs Olímpics, la seva gran
aposta com a alcalde, que
en un primer moment tam
bé van rebre importants crítiques i oposicions però
que, finalment, han aportat
grans rèdits a la ciutat.
Està bé el paral·lelisme, no
l’havia fet mai ningú però no
està malament. En realitat, ara
tothom recorda els Jocs
Olímpics com una cosa fan
tàstica, però de fet van co
mençar enmig d’un drama. El
�entrevista
dia que es va anunciar el pro
jecte, al maig de l’any 1981, el
dia de les Fuerzas Armadas,
molt poc després del cop
d’estat del 23-F, els Jocs
Olímpics de Barcelona eren
un projecte en el qual molta
gent no creia. De fet, fins a
l’any 86 en què ens en van fer
l’adjudicació, a Lausana, el
procés va ser problemàtic.
Ara, en el tema de l’Estatut hi
ha una cosa que ningú no
esperava: el procés, que va ser
en alguns moments dramàtic,
que ha superat tot tipus de
dificultats, es troba en una
situació impensable, en què
sembla com si hi hagués la
possibilitat que l’Estatut no
s’aprovi. La veritat és que això
estava fora de càlcul. Since
rament, jo no m’ho pensava.
Ni el PP tampoc! Segur que al
PP no es pensaven tenir tant
de ressò. No és que hagin tin
gut èxit, però sí és veritat que
les coses s’han complicat. Jo,
però, crec que l’Estatut està
predestinat a ser aprovat.
Perquè si no s’aprova és més
problema per a tothom, i un
èxit per a molt pocs... S’haurà
de trobar una solució.
De fet, però, sobre el tema de
l’Estatut, jo puc parlar més dels
orígens que del final; la meva
visió del final no ha existit,
perquè no hi he estat. Tot va
començar amb unes converses
amb Francisco Rubio Llorente,
la persona a la qual José Luis
Rodríguez Zapatero encarrega
un estudi de la reforma de la
Constitució. Les reformes pre
vistes de la Constitució són el
tema de la successió i l’enume
ració de les comunitats autò
nomes, que no hi són detalla
des amb el seu nom. Si més no,
a la Constitució s’ha de dir qui
nes són; i jo crec que a més s’ha
dir què són. Les converses amb
Rubio Llorente es referien a
l’article 2 de la Constitució: allà
on diu “la nación española”,
s’hauria d’afegir entre cometes:
“de la qual formen part les
nacionalitats històriques de
Catalunya, Euskadi i Galícia”.
Aquestes reformes són bàsi
ques, i algun dia s’hauran de
fer. A veure, és més important
viure que no pas escriure i, per
tant, si han de trigar, que tri
guin però, com a mínim, que se
sàpiga que anem cap aquí, per
què si no prendrem mal.
Fa justament un any, la vicepresidenta del Govern
espanyol, M. Teresa Fernán
dez de la Vega, ens negava,
en declaracions a aquesta
revista, l’existència del fa
mós “problema català”. Se
gons deia, el veritable problema és l’oposició...
Ah, perquè ella és mig catala
na! Te casa a Vilanova i la
Geltrú! (riu) I ha viscut i treba
llat molts anys com a jutge a
Barcelona. Amb ella havíem
discutit temps enrere l’aplica
ció del principi de proximitat
en justícia, que va ser una
obsessió per a mi com a alcal
de. La insolència dels oficials i
la lentitud dels jutges ja era
una obsessió per a Hamlet.
Però vostè què en pensa?
Existeix aquest problema
català, qui el té, a qui perjudica, a qui beneficia?
El problema no és Catalunya,
en tot cas és un problema
espanyol! El problema és que
Espanya té regions i té nacio
nalitats. Això també li passa al
Canadà, i bé que troben soluci
ons més sofisticades. Amb una
diferència, i és que aquí tot
això passa en un escenari que
no s’està quiet i que és més
La possibilitat
que l’Estatut no
s’aprovi estava
fora de càlcul
�
�entrevista
Inclonable
Dr. Josep M. Reniu
Professor de Ciència Política
i de l’Administració
Parlar de Pasqual Maragall
és, certament, fer referència
a una de les personalitats
polítiques més influents i
significatives de la història
democràtica recent del nostre país. Tal com succeeix
amb d’altres coetanis seus,
la seva activitat pública ha
mantingut una curiosa relació amb la seva peculiar
personalitat, fins al punt
que les maragallades han esdevingut una categoria pròpia dins la política catalana.
Ha estat precisament aquest
estil fresc, sovint desenfadat i una mica de la conya,
el que li ha atorgat un carisma que l’ha convertit
en un dels escassos polítics
conegut i reconegut a bastament. Polític des del primer moment, ha exercit les
dues magistratures més rellevants al país: l’alcaldia de
Barcelona i la Presidència
de la Generalitat. Totes dues
sota una mateixa característica: el lideratge d’una
coalició de govern que, això
no obstant, ha viscut dinàmiques ben diferenciades.
En el cas de l’Ajuntament
de Barcelona, Maragall en
fou el cap indiscutit durant
quinze anys, en els quals gairebé no va haver d’afrontar
cap limitació al seu poder. A
la Generalitat de l’alternança política, l’escenari fou
radicalment diferent: les
exigències de coprotagonisme del socis de govern, així
com les dificultats per fer
encaixar les dinàmiques polítiques del municipalisme
en la gestió de la complexitat de l’autogovern van anar
minant el seu lideratge dins
i fora del Govern. Tot i això,
el balanç d’aquest quart de
segle de política maragalliana és senzillament irrepetible: els Jocs Olímpics i l’espectacular transformació
de la ciutat i, d’altra banda,
l’elaboració i aprovació del
nou Estatut de Catalunya.
Un personatge i una trajectòria que són, sincerament,
inclonables.
gran. I aquest escenari més
gran es diu Europa, la nova
pàtria. Jo, a més, com econo
mista, hi crec molt en això de
les economies d’escala. Això
no vol dir que no hi hagi una
Suïssa, que no hi hagi gent que
s’especialitzi tant i ho faci tan
bé que continuï existint com a
país, però el que hi ha al món
ara què és? Els Estats Units, la
Xina, l’Índia, la Unió Europea...
Són les grans unitats, les que
tenen moneda i exèrcit. Sap
què vull dir?
Ha modificat la seva etapa
de president de la Genera
litat la percepció que tenia
de l’encaix Catalunya/Es
panya?
Abans hi havia allò de “uste
des son un poco raritos”, una
mica diferents, i per tant els
suportem. I Catalunya a això
responia, “ustedes son un po
co mangantes, pero también
les soportamos”. És a dir, som
L’ascens del
catalanisme dins
la governació
espanyola
s’estronca sempre
en poc temps
diferents i ens suportem mú
tuament, però no pretenem
solucionar-ho. Aquest “pacte”
té uns costos, i si no que ho
expliqui Narcís Serra, que va
arribar a vicepresident del
Govern espanyol però va cau
re aviat, en part per la pres
sió del nacionalisme català.
La línia d’ascens del catala
nisme dins la governació
espanyola, que culmina amb
Pi i Margall durant la Primera
República, 1871, i amb Narcís
Serra després, el 1991, s’es
tronca sempre en poc temps.
De manera que això no pro
gressa i l’únic que continua
havent-hi és la “conllevancia”.
Amb l’escenari ZapateroMaragall va semblar que
podíem trobar la fórmula...
canònica, la fórmula consti
tucional, estatutària. Però
som on som. Aturats.
Quina ha estat la raó de ser
dels governs de coalició del
tripartit i de l’actual govern d’entesa?
�
�entrevista
I ja que hi som...
Què acostuma a portar a les butxaques?
L’agenda i el mocador.
Quin és el seu tret més “català”?
La ironia.
Quin itinerari ens proposaria el
Maragall ciutadà, no l’alcalde,
per passejar per Barcelona?
Agafar els ferrocarrils des de Sant
Gervasi, baixar a plaça Catalunya i
cap avall fins a la plaça Sant Jaume,
el meu camí diari durant molts
anys.
Amb ulls de polític, a quin país
ens aconsellaria “enfocar”?
A Espanya. Hi estan passant moltes coses ara, a Espanya. I si no
sempre ens quedarà Roma, Itàlia.
És mostrar que Catalunya és
una nació ideològicament
plural, més complexa, més
moderna, més interessant. Els
partits polítics ho han d’en
tendre. He vist moviments a
Iniciativa i a ERC en aquest
sentit... Pel que fa al PSC, cal
dria veure si en el futur al
Congrés hi haurà un grup
parlamentari de socialisme
català, perquè si no hi és serà
prova que no solament
Espanya sinó el socialisme
català i l’espanyol tampoc no
han entès el que hi ha en joc.
Amb l’experiència de líder
polític i de governant, quina
opinió li mereixen les llistes
obertes?
Jo en sóc partidari, però els
partits lògicament no tant. En
aquest tema, crec que la di
mensió de l’escenari polític
pot influir en el com. A veure:
quins seran els partits euro
peus d’aquí a deu anys? Ara
n’hi ha un de conservador, que
és el PP, però... Duran Lleida
serà al PP?, Convergència serà
al PP? A una mida molt gran
correspon un tipus de partit
diferent. Aquí hi ha la demo
cràcia cristiana, els comunis
tes, els liberals... Què hi ha a
Amèrica del Nord, que és molt
gran? Dos partits, el Demò
crata i el Republicà. Com són
aquests partits? D’àmplies
fronteres! Que hi haurà aquí?
El Partit Democràtic d’Europa i
el Partit Popular.
Aquesta primavera tindran
lloc les eleccions franceses
amb Ségolène Royal com un
dels candidats. Coneguda al
país veí com la “zapatera”,
també se li poden trobar similituds amb vostè: és una
líder carismàtica que desperta polèmica, de vegades
fins i tot al seu propi entorn
polític. Què en pensa,
d’aquesta nova figura política de l’esquerra europea?
La relació Ségolène-Maragall
potser ve del fet que va ser
aquí, a Tarragona, en el nostre
congrés socialista, i va dir que
se sentia pròxima al Medi
terrani i a Maragall. Penso que
la Ségolène té possibilitats
reals. A França hi ha, i hi ha
hagut, gent molt considerable,
com Jospin, que va tenir mala
sort –una persona que admi
ro– i l’amic Manuel Valls, alcal
de d’Evry, fill del pintor Xavier
Valls. Bé, a la Ségolène li desit
jo tota la sort del món.
Diuen que quan es va plantejar d’entrar en la política
activa, deixar d’estudiar,
d’anar al cinema i al teatre,
li feia molta mandra. Les
seves, diguem-ne, “vel·leï
tats intel·lectuals” han
afectat la seva trajectòria,
la seva imatge política? Per
definició, un intel·lectual
ha de ser lliure, mentre que
un polític està sotmès a la
“cotilla” del partit, del govern, de l’opinió pública...
Home, al cine hi pot anar tot
hom! Tot i que de vegades vas
al cinema i en surts amb la
cua entre cames. Heu vist El
laberinto del fauno? Són dues
històries que no tenen res a
veure, una sobre el maquis de
l’any 40 i un guàrdia civil, i
una altra sobre una nena que
contacta amb una mena de
monstre benefactor. Crec que
la gent que hi va no entén
gaire res! Segons la pel·lícula,
els republicans eren unes àni
mes de Déu i els altres uns
malparits, cadascun, no el col·
lectiu!, tots i cadascun d’ells!
És d’una ingenuïtat que em
va deixar fumut. Quan érem
petits, a Tona, amb altres
nanos, tiràvem pedres als
rodamons que passaven al
crit de “maquis! maquis!” En
cara tinc gravades a la memò
ria les primeres escenes de
violència de la meva vida. I
ara, després de tants anys...
tornar a veure aquest simplis
me, però invertit...
A vostè, que ha viscut de manera domèstica i quotidiana
la història política i cultural
d’aquest país (la seva família
té un pes destacat en les
societats barcelonina i catalana en general), fins a quin
�
�entrevista
“Amb l’aeroport ens
juguem les faves!”
L’entrevista ja ha acabat i no es pot estar de dir: “No m’heu
preguntat per AENA”. És evident que hi dirà la seva, i la seva
és: “Amb l’aeroport ens juguem les faves! Per ser referent mundial en coneixement –diu–, l’aeroport és important. Quan una
multinacional ha de prendre la decisió d’establir-se a Espanya,
sabeu on perd Barcelona? En les comunicacions.” I per a tot té
un exemple. “Fa anys, quan American Telegraph and Telephone
(AT&T) estudiava d’establir-se a Espanya, els vaig insistir que
consideressin l’opció de Barcelona. Mesos més tard, quan ja
no hi pensava, vaig rebre el següent telegrama de l’ambaixador
americà, Tom Enders: “Han decidit anar a Madrid. Raó principal: inexistència de vol non-stop Barcelona-Nova York.”
punt l’afecta la transcendència, fins a quin punt s’arriba
a plantejar, si és que mai ho
ha fet, que el seu nom, la
seva figura i el seu paper polític queden lligats a la història del país?
No hi ha ningú a qui no li
agradi que l’estimin. Te n’ado
nes amb el canvi espectacular
que és viure fora. No et coneix
ningú i tens una mena de
sensació de solitud i de lliber
tat extrema, ningú no et diu
absolutament res. Però retro
bes l’afecte dels qui t’estimen
i t’estimes de debò. En canvi
aquí vas pel carrer i tothom et
saluda. Què m’agrada més? La
veritat és que a tots ens agra
da anar canviant! (riu)
Però la rellevància pública te
un preu: a mi m’han dit de tot
caminant pel carrer en un
Entre
Catalunya i
Espanya l’únic
que continua és
la conllevància
10
barri de dretes amb el meu fill
que tenia 6 anys i us asseguro
que em vaig plantejar si tot
plegat pagava la pena.
Parlant de la relació entre la
vida privada i la vida pública,
els beneficis són importants,
però els costos... Els Jocs Olím
pics van ser un bon exemple
d’equilibri entre beneficis
públics i costos personals.
Barcelona era una ciutat artifi
cial, poc preparada, sempre
que s’hi havien fet coses era
per a ocasions molt concretes,
les exposicions, per exemple, i
d’una manera temporal i
escadussera. I la gent aprofita
va aquests entrebancs, com
els de la inauguració de l’Esta
di, per exemple, quan es va
inundar, per manifestar el seu
enuig. Tant el Palau Nacional
com l’Estadi havien estat cons
truïts directament sobre el
terra, sense fonaments. Hi va
haver problemes a la façana
de l’estadi i a la claraboia de
la sala oval del Palau, que
amenaçava d’ensorrar-se. De
fet, en uns premis literaris
d’Òmnium Cultural havien
caigut trossos del sostre sobre
la sala. Vam anar a buscar
arquitectes i enginyers (Mar
garit i Buxadé) que van con
cloure que si s’encerclava la
cúpula o claraboia de la sala
oval amb una sivella d’estruc
tura metàl·lica quedaria sub
jecta i no hi hauria més sor
preses desagradables. Al
mateix temps, es va encarre
gar el pilotatge de l’edifici i
ara és l’únic del món que ha
incorporat els fonaments des
prés de construït! Us dic tot
això perquè la combinació de
responsabilitats públiques i
vivències personals té tota
mena de registres.
Què ocupa ara el seu interès
professional i personal?
La política euromediterrània.
Sembla que al mes de maig
es decidirà si es dóna una
empenta a la política eurome
diterrània, també anomenada
Procés Barcelona, producte
de les conferències de Bar
celona cada deu anys. La pri
mera, l’any 2005, va a ser un
èxit: àrabs, cristians i jueus es
van parlar i entendre per pri
mer cop des de 1492. Però el
més calent és a l’aigüera.
Mentre tot això es decideix a
Europa, la meva oficina d’ex
president ja està en marxa
amb un petit equip molt sòlid.
A banda d’això, tinc contactes
amb universitats i empreses.
Tracto d’ajudar, com sempre, al
llançament de noves iniciati
ves. Un dels projectes mes reei
xits a Catalunya en els darrers
vint anys ha estat el llançament
d’Iniciatives, SA i la posterior de
Catalana de Capital Risc. Si puc
ajudar, ho faré. Hi ha un cara
mull d’empreses noves, algu
nes llençades per universitats
com la Rovira i Virgili i la UB,
que mereixen suport.
Per acabar, ens pot ara respondre la pregunta que fa
uns mesos li feia la periodista Montserrat Besses i
que, segons va dir, estaria
en condicions de respondre més endavant: què ha
après al despatx de la
Generalitat?
El preu de l’ambició...
De quina ambició, de la
pròpia o la d’altres?
Quan dieu la d’altres a què us
referiu? al govern? al partit? a
d’altres partits?
No ho sé, a d’altres, …
Parlava de la meva...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a La Universitat
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Universitat: revista de la Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Colominas, Ester
Quintana, Núria
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Universitats
Universitat de Barcelona
Economia
Catalunya
Expresident
Espanya
Estatut
Infraestructures
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
29:44 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Isidre Molas Batllori
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Molas, Isidre
Muñoz, Josep M.
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalanisme
Universitat de Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Entrevista a Isidre Molas (Barcelona, 1940), Catedràtic de Ciència Política a la UAB, cofundador del FOC i del PSC, exdiputat i exsenador, amic des de la universitat de Pasqual Maragall.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/114758726" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/114758726">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Isidre Molas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Isidre Molas Batllori del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014-01-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
21:36 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio García-Duran
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
García Duran, José Antonio
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Universitat de Barcelona
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Description
An account of the resource
Entrevista a José Antonio García Durán (Barcelona, 1941).
Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, amic de Pasqual Maragall des dels anys 60 a la universitat, amb qui van compartir activitat política clandestina al Front Obrer de Catalunya (FOC).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/117364601" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/117364601">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - José Antonio García-Duran (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a José Antonio García Durán del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2013-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf
0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Universitats
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria General de la Universitat de Barcelona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona.
Rights Holder
A person or organization owning or managing rights over the resource.
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-10-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf
7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0
PDF Text
Text
ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do
el día J.J _
__ de
- -~-- --;-- ~·
t911..L
!.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~.................
en ..........- .....
F IRMA DBL lNTBRRSADO,
,-.U}Af
M .)
~- -u--
•
i
-E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra<
TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52
Convo<atorfo de
ASIGNATURAS
REPETIDAS
UNIVERSIDAD
E X AME N E S
CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula
A S IGNA T U RAS
1
~
~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-·····
/n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-····
domicilio .......
ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••-
SB MATRICULÓ
SB BXAMIHÓ
ORDINARIOS
BXTRAORDIHARIOS
- -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . •
• •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo
o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-•
·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo
CURSO
00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _
00000 . .u-oo.o. . . . ao •
ROSSBLLÓ. - T BLát>.
28-46- 41
E XAMENES
UNIVERSIDAD
ORDINARIOS
• • • ••••• ••• • ••••. .-..-••••
o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' '''
BXTRAORDIHARIOS
• • ••-••• •H• •
04
• • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• •••
ooo• oo•o• ••• • • • •••• • •
............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""'
!
r~
::>
u
o
"U
;
en
:
Economía poi c
Religión, 1.0
•
•
•
Formación polilíca, 1.0
•
Educación fisíca, l.º . .
1/.
/J
- 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO '
··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--····
·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• •
•• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO••
O••• •••
• •••••••• • • • •
. . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo•
M •••• • •••• • • • • . . o••·000
00• •••-•• •-0 00000000•0•
OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO·
. . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " '
• - ••••• • OOOO. . . . . . . ..
....;¡
:¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... .
... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · ·
•
. ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... .
.. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - ..
. . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . .
• . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · ·
. . . . . . . . . . . .. . . . ._ . ..
• . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . .
• • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ··
. . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .
· - - - · · · · ·· · · · - - · · ··
!
..
..
..
...
o
-
111
:::1
u
GI
u
GI
Hacienda p · )fea, Lo
I'
.
Sociolo~ . . . . .
Religión. 2. o • • • •
Formación politica, 2. 0
Educación fisica, 2.0
~
1
~ ~
1
'
•
•
E. . ' //
~
"'.X~
:_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~
...........................
········································-··...............................
. ..........................
.....................................
___ ,............................................. ...........................
............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . .......................
········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ··················
...... _..................
..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····--
..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~
�)
ASIGNATU R AS
CURSO
UNIVE RSIDAD
EXAMRNRS
---- - -----i---- ---.....,...------Matricula
SB lllAnICULÓ
SB BXAlllJNÓ
ORDINARIOS
BXnAORDINARIOS
ASIGNATURAS
REPETIDAS
CURSO
UNIVERSIDAD
E X A ME N R S
M tri 1 1
1-------------a cu a
ORDINARIOS
&XTllAORDIN AR.IOS
Derecho administrativo, 2.0
Derecho del Trabajo
Dett~o· c1vi1: 3.0
o
Z!
.
•••
Hacienda pública, 2.~/.
~
u
Derecho procesa1,/o ' .
~
a
~
u
Derecho mercap'.tr( 1.0
•
Religión, 3.
•
0
•
•
•
•
Formación política, 3.º
Educación física, 3.° • •
•••••-•••••••••• •••• •••• •
··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. ••••••
••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..•
•••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_,
oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"'
......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... .
o
:
~
..
·;
"
u
o
e
-! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ......................
t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·---
~
.,,
... ·¡;
,.. e
.,,o.!:!...
o o
";
~a
GI
2 GI
() "O
1a
C' •!'\
r, .
S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f
Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_
Recibí el Titulo en...
Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f
Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0
Domicilio act-ual ~
Curso
CURSILLOS
'1.J..~.. ... .
.........
d.3..i . .n. ../J.. '/....f__
Facultad: Folio......
0
\
......
-···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS
CALIFICACIONES
GRADO
DE
DOC T OR :
TESIS
DOCTORAL
.,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t
..
• a
o ..
.,,·-o
.. o
.:e
.,,'i
~
Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _
u
TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············.............................................................
................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. ..
...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·.....................................
Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-...............
Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------··
TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- -
··-···--···--- de 19......... ····-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1967
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Educació
Biografia
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf
cc914e05c5d4968dd03250848928309a
PDF Text
Text
.
/· l?({¡-65
e!f'
~
. ... . .. . ...
. ...... _ .........-...
en............... .....................................
domicilio en Barcelona
l
~- U/'
_g~. . Instituto
g~
k
•
~
---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
1 de~04.<al¡_
- .n
!;
~
CUISO
ASIGNATURAS
'Á
- ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J..
~a,;7............__,__"
\.,_tf::~~-
9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·--
FllMA DEL IHTHESADO.
o~") V~
..
~
Calificación ..
d0~_,,. ~-:,.
. .:._. . --·-
.Ú¡.~
TITULO:
11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4
Fundam.,ntos de Filosofía
......................
SE MATRICULO
Si EXAMIHO
AS I GNATURAS
--··································1,¿
·: _::
Análisis matemiltico 1. 0
m
"
.Q_____de 195.
EXAMENES
UNIVERSIDAD
y
M•trlnl•
EXTltAORDIHAllOS
OIDIHAllOS
: ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· ::::
Teoria económica 1.0
_Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t
CURSO
EXAMEN ES
UN IVERSIDAD
~-
Estado
11 Universidad
- • '.,,••- de 19~
_ ,.,
Examen Preuniversilario
C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e
,:1<a4.c.~
Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_
&4ml!ll«
y
M•hlcul•
1915
SE MATRICULO
SE EXAMIHO
OIDIHAllOS
EXTUOIDIHAllOS
~::_::::
·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----:
~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• •
:=::_ _
m
••••••••"
"""" "
"
o
•
ª
Teoría Económica 2.•
Análisi1 matemático 2.
•••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••-
0
••••••• •••••
.......................
••
O•
• • • -•
···········-··--·- ·-···-··················
••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo
·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-.........
o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . -
.........
···-···-··-··-·
O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O
••••••••••••··-·-····-·--•oo
OOOOO-•••• . .
. 18-V-1955
o
"'!
••
ao
Estructura e l. E
u
Religión 1.
n. esp. t.º .
0
Formación política 1.0
Educación física t. 0
•..u..
..•
Estructura e l. ~co es?,
Política económi
.
•
Teoría de la Co
o
o
ª
0
bilidad
..\ .......................................................................
Religión 2. 0
Formación política 2.0
Educación física 2. 0
...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- -
•
· · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h
................
········---·····"''"
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . .-
.......................................................................................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . .
........
.....................................
- .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- -
• . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . .
..............
-
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .
-
- · · · - · · - - · - -· - - ·
.. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · .................
.........................................
· · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · ·
.................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... .......................................................................................
••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo>• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,.
oo.,•••.,••••••••""'°
"'""°''" ... ""'•"•••""""'''
000000• .. 000 ""'""" . .........
'"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""'''
º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++
OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " "
1
�~8,I
G)i A T U R A S
CURSO
y
M..rfcula
UNIVERSIDAD
SE MATRICULO
EXAMEN ES
SE EXAMINO
OltDINAltlOS
CURSO
ASIGNATURAS
EXTRAOltDINAltlOS
UNIVERSIDAD
EXAMENES
y
Matrlcula
SE MATRICULO
SE EXAMINO
OIDINAltlOS
O.l~
?RDINAllOS
Teorfa Económica 4.0
Econometría y Métodos Est.
Derecho Administrativo
o
Política Económica
~
Economía de la E
~
Religión 3.0
e
Háct~P... Plblica.
•
Formación politica 3. 0
Educación física 3.
•
0
Teoría General del Seguro
-.
Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J
¡o ,,o
... 'G
,,"'o ...ta
• ..i
~~
/)
_.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · ·
Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........
Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de .......
Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........
t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...<?..... .
Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . .
Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:...
Curso
0
C U R S O
S
Y
.....
S E M
1 N A
R 1 O
CALIFICACIONES
S
i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~:
=-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~
.
•••••••••••••••••••••••
"'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''•••
GRADO
DE
DOCTOR:
TESIS
''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,.,
DOCTORAL
Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ .............................................
Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................
Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en ..............................................................................
Calificación: ......................................................................................................................................
i
TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1979
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Educació
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
Codi de referència: ES CAT UB 450069
Signatura topogràfica: 01-6476:33
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes