1
10
9
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1490/19960626d_00730.pdf
7e522cfc950f99545bfac44873dd9a77
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 2676/96
GUI Ó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
1
Gabinet (NB)
Visita del president de la República Popular de China, Jiang Ze -Minh, a
Barcelona.
De cara a la visita de a l'Ajuntament, es fan avinents els punts següents:
19:30h
Arribada del president Jiang Ze-Minh a l'Ajuntament de Barcelona.
Rebuda per part de l'Alcalde.
Salutació als membres de la Corporació Municipal al peu de l'escala d'honor.
Breu entrevista de l'Alcalde amb Jiang Ze-Minh al Saló Garles III.
[N.B. Durant aquesta entrevista: l'Alcalde podria lliurar a
Ze-Minh un memoràndum de les relacions de Barcelona
amb la República Popular de Xina que s'inclou en la
carpeta per a aquesta entrevista. ]
Després de l'entrevista es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte
institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal
i els representants de la colònia xinesa a Barcelona.
L'ordre de les intervencions és el següent:
Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament).
Paraules del president de la República Popular de Xina.
Signatura del Llibre d'Honor.
L'Alcalde, els tinents d'alcalde, els presidents dels grups municipals i el
president Ze-Minh passaran al saló de la Reina Regent.
Recepció al Saló de Cròniques.
L'Alcalde acompanyarà al president Ze-Minh fins a la sortida de l'Ajuntament.
S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde que serà traduïda
consecutivament al xinès. S'ha passat prèviament el text de la intervenció al traductor.
(-Res 9 b62 %(6.
XINA.NIil3
�Ajuntament de Barcelona
GARINEf DE L'ALCALDIA
I
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggdreix de tenir en compte la proposta següent:
EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA
REPÚBLICA POPULAR [E CHINA,
AUTORITATS,
BENVOLGUTS AMICS,
ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI
A L'AJUNTAMENT EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
POPULAR DE XINA.
PRESIDENT, US DONEM LA BÉNVINGUDA A LA CASA DE
LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN
EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA
CIUTAT DE BARCELONA I BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA
A CATALUNYA.
SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD ES UN HONOR
PARA BARCELONA . SU ESTANCIA ENTRE NOSOTROS
ES UN SIGNO DE UNA VIEJA AMISTAD, INICIADA EN LOS
TIEMPOS DE SU MANDATO COMO ALCALDE DE SHANGAI.
RECORDAMOS CON APRECIO SU VISITA DE HACE DIEZ
AÑOS Y ESTAMOS MUY ORGULLOSOS DE QUE LA
RELACIÓN QUE EN ESE MOMENTO SE ESTABLECIÓ HAYA
TENIDO UNOS RESULTADOS MUY POSITIVOS.
9
XINA.N[3[3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DIA L'ALCALDIA
SU PRESENCIA HOY AQUÍ ES UN RECONOCIMIENTO DE
LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA MANTIENE CON LA
REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, Y ESPECIALMENTE CON
LA CIUDAD DE SHANGAI.
INMEDIATAMENTE DESPUÉS DEL RESTABLECIMIENTO DE
LAS RELACIONES DIPLOMÁTICAS ENTRE NUESTROS DOS
PAÍSES, Y MUCHO ANTES DE QUE SE ABRIERA EL
CONSULADO GENERAL EN NUESTRA CIUDAD, SURGIÓ
CON FUERZA EN BARCELONA EL PRINCIPAL FOCO DE
INTERÉS EN CHINA . FUE UN MOVIMIENTO NATURAL,
ESPONTÁNEO, DE LA SOCIEDAD DE BARCELONA QUE
TRAJO COMO CONSECUENCIA UN DESARROLLO MUY
RÁPIDO Y NOTABLE DE LOS CONTACTOS PRIVADOS
ENTRE ESPAÑA Y CHINA.
NO HABÍA EN BARCELONA UNA REPRESENTACIÓN
OFICIAL DE CHINA PERO PROLIFERARON LOS VIAJES DE
ESTUDIO Y DE TURISMO, LOS CURSOS DE LENGUA
CHINA Y LAS ASOCIACIONES DE AMISTAD Y
COOPERACIÓN.
LA AMISTAD ENTRE BARCELONA Y SHANGAI SE
DESARROLLÓ SOBRE UNAS BASES MÁS SÓLIDAS A
PARTIR DE UN ACUERDO SUSCRITO EN 1988, QUE
FIRMAMOS CONJUNTAMENTE 1 EL ENTONCES ALCALDE,
3
XINA.Nl313
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ZHU RONGJI, Y YO MISMO, EN EL TRANSCURSO DE UNA
VISITA QUE REALICÉ A LA CIUDAD CHINA.
DESDE ENTONCES HEMOS DESARROLLADO UNA
COLABORACIÓN SISTEMÁTICA CON SU PAÍS, QUE SE HA
CONCRETADO EN DIFERENTES CAMPOS.
PUEDO PONER COMO EJEMPLO LAS DELEGACIONES
CHINAS QUE NOS HAN VISITADO EN LOS ÚLTIMOS AÑOS.
HACE ESCASAMENTE TRES SEMANAS, POR EJEMPLO,
TUVIMOS EL HONOR DE RECIBIR A LA PINTORA DENG
LIN.
HEMOS REALIZADO TAMBIÉN INTERCAMBIOS ENTRE LOS
ZOOS DE NUESTRAS DOS CIUDADES Y TENEMOS EL
PROYECTO DE TRAER A BARCELONA UNA EXPOSICIÓN
DE BRONCES DEL MUSEO DE SHANGAI.
BARCELONA, A TRAVÉS DEL CONSORCIO DE LA ZONA
FRANCA, HA ESTABLECIDO UNA RELACIÓN DE
COOPERACIÓN ECONÓMICA CON PUDONG, EN EL ÁREA
DE SHANGAI. LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE
CATALUNYA HA PARTICIPADO i TAMBIÉN EN PROGRAMAS
CONJUNTOS.
CONCRETAMENTE, UNA DELEGACIÓN DE SHANGAI
ESTUVO REALIZANDO UN TRAINING EN EL CONSORCIO
4
XINA NI313
�Ajuntament de Barcelona
GA13INET DE L'ALCALDIA
DE LA ZONA DE FRANCA DE BARCELONA PARA
CONOCER EL FUNCIONAMIENTO DE ESTA INSTITUCIÓN Y
APLICARLO POSTERIORMENTE EN LA ZONA DE PUDONG.
COMO RESULTADO DE ESTE CONTACTO SE ESTABLECIÓ
EN LA ZONA FRANCA UNA MUY IMPORTANTE OFICINA DE
LA GREAT WALL HOLDING (LA EMPRESA ESTATAL CHINA
DE IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN), QUE ES UNA
REFERENCIA MUY SIGNIFICATIVA DE SU PAÍS EN EL
TRÁFICO COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO.
RECIENTEMENTE HAN VISITADO BARCELONA ALGUNAS
DELEGACIONES COMERCIALES DEL MAYOR RELIEVE .
ME REFIERO A LOS REPRESENTANTES DEL PUERTO DE
NINGBO Y DE LA NAVIERA COSCO, Y A LA MINISTRA DE
COMERCIO EXTERIOR Y COOPERACIÓN ECONÓMICA,
SRA. WU YI
POR OTRO LADO, ALGUNAS EMPRESAS BARCELONESAS
Y CATALANAS MUY IMPORTANTES HAN HECHO UNAS
INVERSIONES MUY SIGNIFICATIVAS EN CHINA:
NUTREXPA (COLA CAO), DERBI-RABASA, CHUPA CHUPS,
AGROLIMEN, ENTRE OTRAS.
*
*
5
XINA NI3B
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA. SEÑOR PRESIDENTE, ESTÁ
CONSOLIDANDO SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO .
EN PARTICULAR, LA CIUDAD HA POTENCIADO SU
PROYECCIÓN EN LA REGIÓN COMO RESULTADO DE LA
CONFERENCIA EUROMEDITEFRÁNEA QUE SE CELEBRÓ
EN NOVIEMBRE PASADO CON 0\1 GRAN ÉXITO.
BARCELONA QUIERE C0h9FIGURARSE COMO LA
PRINCIPAL PUERTA DEL SUR DE EUROPA . ES CON
ESTA FINALIDAD QUE ESTAMOS MUY INTERESADOS EN
DESARROLLAR LAS RELAOIONES ECONÓMICAS Y
COMERCIALES CON CHINA . ■ BARCELONA QUIERE QUE
SUS SOCIOS CHINOS COMPARTAN SU ENTUSIASMO EN
ESTOS PROYECTOS.
BARCELONA ES UNA CIUDAD EUROPEA Y UNA CIUDAD
MEDITERRÁNEA . ES UNA CIUDAD ABIERTA QUE ACOGE
SIN NINGÚN TIPO DE COMPLEJO A VISITANTES Y A
RESIDENTES DE LAS MÁS DISTINTAS PROCEDENCIAS.
EL MEDITERRÁNEO, COMO PASO DEL SUR AL NORTE Y
DEL ESTE AL OESTE, CONDICIONA NUESTRO CARÁCTER,
NUESTRA FORMA DE RELACIÓNARNOS CON LOS DEMÁS.
QUEREMOS QUE EL MEDITERRÁNEO SE CARACTERICE
POR UN ESPÍRITU DE TOLERANCIA Y POR LA
COEXISTENCIA ENTRE [IFERENTES CULTURAS,
RELIGIONES Y COSTUMBRES.
6
XINA.NBB
�.e
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
NO ES CASUALIDAD QUE ESTA REGIÓN DEL MUNDO
FUERA LA CUNA DE LA DEMOCRACIA.
BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICIÓN DE CIUDAD
ABIERTA, COSMOPOLITA, TOLERANTE Y DEMOCRÁTICA Y
ESTÁ ORGULLOSA DE SU CONTRIBUCIÓN A LA SOLIDEZ
DEL RÉGIMEN DE LIBERTADES EN NUESTRO PAÍS . CON
NUESTRA PLENA INTEGRACIÓN EN EUROPA, Y CON LA
ACEPTACIÓN ILUSIONADA DE SUS INSTITUCIONES,
TANTO NUESTRO PAÍS COMO NUESTRA CIUDAD HAN
GANADO UN ENORME RECONOCIMIENTO EN LA
COMUNIDAD INTERNACIONAL.
BARCELONA HA BASADO Y 1BASA SU ESTRATEGIA DE
FUTURO EN MANTENER UN ALTO GRADO DE CONSENSO
ENTRE SUS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS ASÍ
COMO EN LA IMPLICACIÓN Y COMPROMISO DE TODOS
SUS CIUDADANOS.
NOSOTROS ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE SIN LA
PARTICIPACIÓN Y LA COMPLICIDAD COLECTIVA, CON EL
MERO IMPULSO DE SUS LÍDERES POLÍTICOS, NUESTROS
PROYECTOS NO SE HUBIERAN PODIDO LLEVAR A CABO .
LOS CIUDADANOS DE BARCELONA ESTÁN ORGULLOSOS
DE SU CIUDAD, SE HAN VOLCADO PLENAMENTE EN ELLA
7
XINA NBI3
�.v9k)
_519
••
rikm
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Y ESO HA SIDO LA CLAVE DEL ÉXITO DE LOS GRANDES
ACONTECIMIENTOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS
LLEVADO A CABO, DESDE LOS JUEGOS OLÍMPICOS
HASTA LA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA
CIUDAD.
ESTOY SEGURO QUE DURANTE SU BREVE PERO
INTENSA VISITA A NUESTRA CIUDAD, PODRÁ CONOCER
AUN MEJOR ESTA CIUDAD ACOGEDORA Y DINÁMICA,
LLENA DE POSIBILIDADES Y CONVENCIDA DE SU
CAPACIDAD PARA AFRONTAR CON ÉXITO LOS RETOS
QUE SE LE PLANTEAN . CREEMOS QUE BARCELONA
PUEDE SUPERAR EL IMPACTO QUE PODÍA SUSCITAR EN
EL YA LEJANO 1986.
AMB L'ESPERIT DE TOLERÁNCIA I D'HOSPITALITAT QUE LI
ÉS TAN PROPI BARCELONA, SENYOR PRESIDENT, US
DÓNA LA BENVINGUDA.
MOLTES GRÀCIES.
MUCHAS GRACIAS.
8
XI N \.N 1313
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4396
Title
A name given to the resource
Visita del President de la Republica Popular de la Xina, Jiang Ze-minh, a Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Comerç
Acció política
Territoris
Xina
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-06-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf
b345aab8a906aedef12c95155c981435
PDF Text
Text
Ajuntarnent de Barcelona
GABINET DE L'ALCAI.DIA
Data: 24/5/96
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a
l'Ajuntament .
De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes
següents:
-
Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de
Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la
Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona.
-
L'ordre de les intervencions és el següent:
-
Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament).
Paraules del president de la República de Portugal.
-
S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde.
SAMPBCN.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent:
EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA
REPÚBLICA DE PORTUGAL,
AUTORITATS,
BENVOLGUTS AMICS,
ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A
L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I
AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS.
PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA
CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL
SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT
DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A
CATALUNYA.
ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU
PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN
SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE
NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS
PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE
BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON
SAMPBCN.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE
LISBOA Y OPORTO.
ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN
SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE
FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE
EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE
DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y
LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA.
ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN
Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE
REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE
LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN
UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y
HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO
DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA.
ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA
POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL
AMBICIOSO PROYECTO DE
MODERNIZACIÓN DE LA
I
CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN
ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE
NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES.
Snh9P[3CN.N[3[3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL
IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA
PONER EN MARCHA ESTA TAREA.
BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES
DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN
EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE
PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES
EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA
PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ
REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA
VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A
LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA .
EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES
QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL
NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES
QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA.
POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO
ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS
CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO
CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN
HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA
CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO
DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA.
SAMPI3CN.NF313
�-1/4141,1,
1:11c
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE
AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS
PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR
PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES.
COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE
INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS
SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA
NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO
E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA
INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO
POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE
PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS ,
AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS "
ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y
REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE
SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN
DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS
PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS .
BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE
CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A
LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA
SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN
DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA,
UNA EUROPA DE CIUDADANOS,
SANIPBCN.NBB
�^ ^'
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN
EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA
BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT.
JORGE, SÉ BIENVENIDO.
MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS.
SANIPBCN.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4393
Title
A name given to the resource
Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Política
Història
Acció política
Portugal
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-05-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf
938f920d754c21af045f6299d56bb1db
PDF Text
Text
Qe.
C
MAJESTADES:
r¿txua. eq.AT
9.ckv,oárr�c vu
e)ciketi/.~
(I'S
COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE
PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN
MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD
NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD.
BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY
ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO.
A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO
UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE
INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE
ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTAL ES.
ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE
DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN.
BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE
ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER
MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU
APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR
DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN
QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN
HACER A LA PAZ.
ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES
DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A
BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992.
Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE.
�PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD
DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA
CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA
CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE
ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE.
BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE
ENCUENTRO PARA LA PAZ.
SENYOR_:
BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC
D'ENCONTRE PER A LA PAU.
TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA
HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST
ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A
FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ.
A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE
LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL
APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE
NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL
VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A
REI DE TOTS ELS ESPANYOLS.
HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE
AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS
HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL
CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A
LA RESTA DEL MÓN.
�TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US
ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA
QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I
QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US
REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA
INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU.
BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS,
BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ
DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE
SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4369
Title
A name given to the resource
Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Govern
Municipis
Euromediterrània
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-11-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf
fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16
PDF Text
Text
Data: 27/11/95
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr , Alcalde
Gabinet (NB)
Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència
Intergovernamental Euromediterrània.
De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la
Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents:
A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE,
a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la
Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents).
L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts
aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab.
A.l k
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta d'intervenció de l'Alcalde:
MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES,
LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA
OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN
BARCELONA DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA
CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA
REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO.
LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN
EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS
IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS
RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE
DIÁLOGO.
ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER
LIDERADO POR
LOS ESTADOS EUROPEOS Y
MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE
SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO
DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA.
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO
DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES
MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES,
FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA
POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y
COOPERACION EN EL MEDITERRANEO.
BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA,
FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE
COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO,
INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA
CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN
EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI.
DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL
CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD
GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS
INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y
UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE.
LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA
CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA,
TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN
CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE
UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ
HABIA HECHO REFERENCIA.
LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES,
UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO
HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y
ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL
MEDITERRÁNEO.
QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO
OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y
UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA
MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN
SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y
LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA
MULTITUD DE ACTIVIDADES.
UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE
CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA
ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS.
LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL
DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS
IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA
RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO
VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY.
4
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE
DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA
COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE
SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES
CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR
MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN
ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE.
EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE
LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO
BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y
PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO
QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS,
TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN
CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN
DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS
CIUDADANOS.
LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS
ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE
SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO.
SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE
FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE
LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES
5
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS
REGIONES DE LA UNION EUROPEA.
ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL
MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE,
PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS
ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE
LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN
ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS
DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL
MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR
EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS
ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA.
LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL
MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA,
LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN
COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS
TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA
SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ
ESTABLE.
MUCHAS GRACIAS.
6
�Proposta d'intervenció de l'Alcalde:
MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES,
LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA
OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN
BARCELONA
DE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA
CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA
REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO.
LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN
EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS
IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS
RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE
DIÁLOGO.
ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER
LOS ESTADOS EUROPEOS Y
LIDERADO POR
EN ÉSTE SENTIDO QUE
MEDITERRÁNEOS. ES
SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO
DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA.
2
EUROMED.NBB
�[CANVIAR A CATALÀ]
VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE
CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES
MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO
FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT
D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A
LA MEDITERRÁNIA.
BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA
IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA
ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE
COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA,
INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA
CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN
EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI.
DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL
CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT
GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS
INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN
SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT.
LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA
DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA,
TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN
3
EUROMED.NBB
�CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN
SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER
FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ
HAVIA FET REFERÈNCIA.
LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA,
DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA
POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP
A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES
ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA.
[CANVIAR A CASTELLÀ]
QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO
OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y
UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA
MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN
SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y
LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA
MULTITUD DE ACTIVIDADES.
UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE
CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA
ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS.
4
EUROMED.NBB
�LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL
DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS
IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA
RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO
VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY.
LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE
DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA
COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE
SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES
CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR
MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN
ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE.
EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE
LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO
BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y
PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO
QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS,
TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN
CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN
DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS
CIUDADANOS.
LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS
ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE
SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO.
5
EUROMED.NBB
�SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE
FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE
LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES
DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS
REGIONES DE LA UNION EUROPEA.
ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL
MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL
RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN
LAS
LA
PROPUESTAS
DE
CONFERENCIA
EUROMEDITERRANEA.
[CANVIAR AL CATALÀ]
BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50
SINDICALS,
EMPRESARIALS,
PERSONALITATS
REITERA LA SEVA
CULTURALS I ASSOCIATIVES]
DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I
L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS
DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU
INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA
EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA
CONFERÈNCIA.
LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA
ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS
6
EUROMED.NBB
�DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN
AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA
CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN
PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE.
MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS.
7
EUROMED.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4368
Title
A name given to the resource
Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Govern
Euromediterrània
Municipis
Acció política
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-11-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf
011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5
PDF Text
Text
/).€5","'d l4. ‘.
9 S`
Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li
interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral
pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de
manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de
multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de
comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres
de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni
esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més
habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu
nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt
poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc
entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat
envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall
en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a
tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de
crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent:
no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la
gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura
tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la
història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni
de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he
defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida
política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és
fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot
divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades),
però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana.
Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control
de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat
deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de
tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la
satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat
excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que,
amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament.
Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys,
estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant,
continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva
disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí
que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un
pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt
de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses.
Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè,
en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per
poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti
divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui
anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em
pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys",
El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament:
"Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho
pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han
dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec
�que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres
pensaments.
De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a
tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les
obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu
del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis
per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important,
la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa
niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys
posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va
excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no
s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per
absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys
d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la
sensibilitat.
Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han
estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a
mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt
més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho.
Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha
de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el
Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja
estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna
forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer.
Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat
en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha
permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat
tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions
contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i
de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres,
assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de
fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives
que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és
el que hem fet uns i altres.
A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita
castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat.
Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a
vostès ja comencem a saber com la història els recordarà.
Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès
segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi
hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm
preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense
l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com
ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit
vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla
del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en
Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han
dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran
endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat
Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a
l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent
secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne
�secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual
cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades.
Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar
dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori
i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra
Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel
mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem
teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va
ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar
tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven.
Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que
s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que
continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb
què avui ho fcm".
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a
les tretze hores i deu minuts.
^^^5 9Lt-a I
.(^ic^-^
-\tldl i Q
,(,o
_
I
^-a' LANul1v\
-
1-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4357
Title
A name given to the resource
Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Política
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-06-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf
19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6
PDF Text
Text
R°5
C C)
ti
DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA
UNIO SOVIETICA
L'estada entre nosaltres del President de la Unió
Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és
motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde,
em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom
d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu
amor pel progrés un senyal d'identitat.
El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran
majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida
adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió
Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural.
La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel
de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per
tots els partidaris de les transformacions democràtiques
pacifiques i de la pau a la societat internacional.
La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser
vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el
Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut.
No és pas una simple casualitat que una entitat
barcelonina tan significativa com l'Associació per a les
Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el
seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un
acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat.
Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en
l'establiment de noves relacions amb les ciutats més
representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest
històric 1990 s'estan obrint a la democracia.
La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un
acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una
col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra
de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són
el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues
ciutats.
�En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail
Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital
de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la
pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de
l'Europa nova que està emergint.
Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la
manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat,
Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del
Premi Nobel de la Pau d'enguany.
Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres
entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la
Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin
harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació
pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de
Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4139
Title
A name given to the resource
Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhail Gorvatxov
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Gorbacov, Mikhail S.
Rússia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-10-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf
54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb
PDF Text
Text
(
Tlot
DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL
PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS
Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara
recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia
de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar
la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i
personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política.
Lo,
I
nJi
44 t."
exercia de profess r d'Ecovomia com
seu
mostrava
&
t inconformista, Trías apareixia com un
esperit crític
model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per
tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les
seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera
política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball
com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la
Hl( 7
constant. S',ovve
r 11-
12A,_ z»..e.
rt
)(
Qki ("
I
(../.(•"'
Cie
Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou
adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable,
però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon
Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió
pels projectes engegats per/la ciutat.
I
/
"t1-¿„-:;s: vtA(t
'Ic.,
at-t-J
y
pl.,
-4
1,t
�Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el
1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En
aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el
record de tots.
Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans
contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon
Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que
no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que
mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de
principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc
d'honor en la història de la ciutat.
cej
1.1
1:4?:¿
/
á
LU.A-4
e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4138
Title
A name given to the resource
Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Catalanisme
Història
Acció política
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Necrologies
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-10-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1196/19890526d_00343.pdf
86066c6a4db907e6972d99208440426d
PDF Text
Text
SUMARI
La Barcelona del 93
2
Tres etapes durant un segle
3
Els museus i el Pla Domènech
4
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
5
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
7
El Gran Teatre del Liceu
7
La Fundació Tàpies
8
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
9
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
9
Museu d'Art de Catalunya
10
Museu d'Art Contemporani
13
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
14
L'Auditori Municipal
16
PREGUNTES:
1. Signatura conveni auditori
17
2. Terrenys Teatre Nacional
17
3. Carta Conseller Guitart
17
4. Llei de Museus
18
5. Possibles obres inacavades pel 92
19
6. Canvi de programa al Palau Nacional
21
7. Ampliació Líceu i postura dels veïns
23
8. Canvi d'us de la gran sala del Palau Nacional
24
1
�Bona tarda. Ja fa temps que us havia promès alguna informació
cultural. Doncs, a veure si tenim temps i tranquil.litat per
començar i entrar, encara que no sigui aquesta l'última vegada i
després hi haguem de tornar. No obstant, ja us avanço que en
Ferran Mascarell està a disposició vostra per aclarir qualsevol
mena de detalls, avui i més endavant.
La Barcelona del 93
Nosaltres, en aquesta casa, creiem que l'objectiu fort del "post92" ha de ser el tema cultural. Ja sabeu que en aquesta primera
fase del mandat, en primer lloc, ens hem preocupat, de crear
l'equip i les estructures, i després de crear els projectes, ja
amb noms i cognoms, arquitectes i finances, del que és la
Barcelona del 92.
Ara se'ns està pràcticament acabant el temps en el qual estem en
condicions de definir projectes per aquesta data més o menys
màgica. Deixant de banda la màgia de la data del 92, és evident
que la ciutat està en una fase creativa i està esperant, perquè
té potència, perquè té capacitat, la formulació de projectes
viables, raonables i, al mateix temps, ambiciosos.
Hi ha una colla de coses que nosaltres voldríem lligar a aquesta
empenta, però no necessàriament a la data del 92, en part sí, com
ara veurem, i en part no. I una bona part d'aquests projectes són
els projectes entorn de la cultura.
Barcelona, com a ciutat, ha d'anticipar-se a un 93 en el qual és
ben evident que haurà nascut una nova realitat cultural que és la
realitat europea. Una realitat que no funcionarà com a mite,
sinó justament com a quotidianitat, com una realitat diària, més
enllà de les cultures tradicionals, més enllà de les cultures de
l'estat.
I no estem parlant de cosmopolitisme o d'un cert
internacionalisme, estem parlant de que existirà una economia i
una sociologia unitària, i per tant també, progressivament, una
cultura en què els contactes estaran molt més intensificats. Per
tant Barcelona s'ha de preparar per aquest 93 d'una nova cultura,
d'una societat europea que s'anirà definint com una realitat, com
un mercat, un mercat cultural, i no ens han de fer por les
paraules, perquè és així de veritat.
S'ha parlat molt de la Barcelona capital, però a mi m'agradaria
començar dient que, primer de tot, en el camp de la cultura
nosaltres el que perseguim és ser una ciutat. O sigui, la cultura
de la Barcelona ciutat és la que primer ens ha de preocupar, si
bé també hem de saber que aquesta ciutat no donarà tot el que pot
donar de si, ni els ciutadans estaran satisfets amb la seva
demanda, tal com nosaltres entenem que la formulen, si Barcelona
no aferma una capitalitat catalana, una capitalitat hispànica,
2
�una capitalitat internacional o europea que lliga amb el que
acabo de dir. Però partint d'una ciutat que funciona com a
ciutat. Punt. Minúscula, culturalment.
Tres etapes durant un segle
Històricament, aquesta ciutat ha tingut tres etapes durant
aquest segle.
}
Un primer terç de segle molt creatiu en el qual es van posar les
bases del que són les grans infrastructures culturals de la
ciutat.
Una segona fase de desmantellament, que és la fase 39-78, en la
qual tot va avall, amb dues excepcions que són les dues grans
donacions de dos grans personatges excepcionals, que van existir
en la història, que van ser en Miró i en Picasso. Però deixant de
banda això, és una fase pràcticament de desmantellament o de
pèrdua del que la gent que va treballar el primer terç de segle,
els Pijoan, els Puig i Cadafalch, els Pere Corominas, etc, havien
començat.
Una fase de degradació d'un patrimoni que teníem. Degradació no
exempta d'actituds heroiques i enormement d'agrair, com són les
de tots aquells funcionaris responsables de cultura que en un
entorn difícil es van agafar a aquelles obres d'art i a aquells
museus caducs, o caducants, i van tractar de mantenir-los i de
fer-los sobreviure. Actitud que la història els agrairà molt i
els hi estem nosaltres començant a agrair ara. Perquè, entre
altres coses, si avui podem parlar d'una tradició cultural i
d'aquesta línia cultural és també gràcies a ells.
Però aquesta etapa es va acabar i va venir una enormement més
positiva, que és l'etapa del 78-89. Estic parlant de grans
infrastructures culturals, però també d'activitat, d'activació.
No parlaré avui molt de l'activitat cultural, però si vostès
repassen veuran que pràcticament en aquests deu anys el que hem
fet és rellegir com a ciutat tota la nostra història pictòrica i
escultural, i refer, potser no tant, però quasi, tota la nostra
història musical, i així podríem anar seguint. La història
teatral també, encara que potser no amb la mateixa intensitat.
Però de fet el país, la ciutat, Barcelona el que ha fet en
aquests deu o dotze anys ha sigut tornar a llegir els seus
clàssics. Tornar a ensenyar o a ensenyar-se els seus pintors, des
del Casas fins al Gargallo, des del Julio González fins al
Picasso, fins als amics del Picasso i, en fi, jo diria que fins
al Rogent. Ara no em faran explicar tota la llarga sèrie
d'exposicions que hem anat fent durant aquests anys, i que
representen un nova relectura, des de la llibertat, del que era,
del que ha estat el nostre patrimoni històric després de la
5
3
�degradació. Tornat a llegir, tornat a representar. El mateix ha
succeït, potser d'una forma més discutible, amb menys intensitat,
amb la música, i el mateix ha succeït en el teatre.
Es evident que una cosa nova ha succeït. Una formulació, que jo
m'atreveixo a dir que és nova, de tot el patrimoni espectacular,
en el sentit d'espectacle, de festa i d'espectacle, que aquesta
ciutat ha anat creant en els darrers anys, a partir d'un cert
excepcticisme, inicialment, però finalment amb un èxit assegurat.
Els museus i el Pla Domènech
D'altra banda, i des del punt de vista museístic, en aquest país
s'ha fet una cosa enormement important i que mai agrairem prou,
que és haver tingut la paciència de fer un pla de museus, com va
ser el Pla Domènec.
El Pla Domènec, que avui podríem discutir de la mateixa manera
que s'està discutint el Pla General Metropolità, hi ha qui el vol
revisar. Jo no revisaria ni un ni l'altre. Els plans són per ferlos una vegada, molt de tant en tant, i per retocar-los. No s'han
de considerar sagrats ni s'han de fetitxitzar. No són tabús,
s'han de poder tocar. Però, en canvi, no són coses que s'hagin de
replantejar de nou cada vegada, perquè aleshores s'esgotaria la
seva pròpia virtualitat.
Amb el pla de museus passa el mateix que amb el Pla General
Metropolità, hi ha coses que tocarem, que estem començant a
retocar. Però el Pla Domènec té una virtut immensa, que és la
d'haver posat senderi i haver reformulat d'una manera
"agiornada", al dia, el que van ser els intents del primer terç
de segle dels Pijoans i dels promotors de la nostra museística. I
de fer-ho en un context absolutament diferent, definint les zones
de la Ciutadella, del Casc Antic a l'entorn del carrer Montcada,
del Barri Gòtic, del Raval i de Montjuïc com a àrees més
importants. Amb les seves peces peces singulars i la seva
vocació, cada una d'elles. Zones que jo crec que estan molt ben
definides.
Però no només això: s'ha aconseguit ampliar la Fundació Miró,
s'ha aconseguit consolidar el Museu Picasso, que pràcticament
s'estén en tres palaus i amb col.leccions més enriquides per les
donacions que hi ha hagut, s'han ampliat altres museus.
Un cas seria el cas del Museu de Zoologia. L'altre dia molts de
vostès van assistir a la inauguració que el converteix, una mica
en una història molt singular.
4
�Un antic restaurant del Parc, d'en Domènec i Muntaner, de
l'Exposició del 88, que en Girona no va voler pagar. Manuel
Girona, que era de la Comissió dels Vuit de l'Exposició, el que
portava la bossa dels diners, de seguida va dir "El restaurant no
hi fa res, nosaltres volem l'exposició, el restaurant és a més a
més.", com ara algunes coses es discuteixen en aquell cas va
discutir el restaurant del Parc, i el restaurant del Parc no es
va acabar i es va fer l'Exposició sense restaurant, no s'havia
acabat. Com no s'havia acabat l'Arc del Triomf, com no s'havia
acabat el Palau de Justícia, que l'altre dia vam saber-ho en la
inauguració del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya; es va
inaugurar l'any 1904.
Doncs bé, el Museu de Zoologia, que va néixer d'una reconversió i
d'una nova idea donada per un container construït entorn de
l'Exposició, ara, amb una directora excepcional com és la Roser
Nos, que es retira ara, però que continuarà col.laborant, i amb
una fase d'empenta cultural que ha durat aquests deu anys, ha
passat a ser el museu cabdal de la ciutat i museu-museu, amb
serveis, amb espai, amb el mínim de serveis complementaris que
calen perquè es pugui dir que un museu realment és.
Podríem parlat d'altres museus. Parlaríem del Clarà, i d'altres
inversions que s'han fet i que ens permeten de dir avui que en
aquests deu anys no només s'ha formulat una política de museus i
s'ha racionalitzat, sinó que ja s'hi ha començat a intervenir
d'una forma molt significativa.
I avui els museus, primer, saben on van, cosa que és molt
important; i segon, no són aquells nius de goteres que eren.
Recordin, per exemple, la Biblioteca dels Museus d'Art, la del
Parlament de Catalunya, en el cantó del Palau del Parlament, que
amenaçava ruïna constantment i que pràcticament el que no hi
havia eren diners ni per impedir que allò es degradés d'una
manera visible dia a dia.
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
Aquesta ha estat la fase que hem viscut i ara ens toca pensar en
una fase que de fet es va començar a formular entorn del Pacte
Cultural, i que és la fase del gran rellançament cultural que
veiem, diguem-ne, per al 93. Es a dir, el futur a plaç mig.
El Pacte Cultural, es va signar i és un acord que es va fer. Que
té totes les firmes que ha de tenir, suposant que valguin, i hem
de suposar que sí. La nostra, almenys, val, perquè ens mantenim
en la mateixa posició. Hi vam posar en el Pacte la reconstrucció
del Palau Nacional, i està signat, com a esforç comú;
l'elaboració o construcció d'un Patronat de Museus; l'enfortiment
de la Xarxa de Biblioteques Populars; la solució del tema de
l'Orquestra Ciutat de Barcelona com un tema d'interès de tothom,
5
�de totes les institucions que signaven, i bàsicament en aquest
cas de l'Ajuntament i la Generalitat, i una política concertada
d'ajut al teatre.
No diré ni jutjaré ara què s'ha fet o què no s'ha fet, però el
que és evident és que l'esperit i la lletra del Pacte han quedat
arraconats en la realitat política dels darrers mesos, dels
darrers anys, i que per tant, si nosaltres mirem cap al futur el
primer que hem de fer és rellegir el Pacte com a punt de partida
del que volem que es faci en el futur.
Tractarem d'explicar-vos, succintament, quins són els nostres
projectes culturals en matèria sobretot d'infrastructures, doncs
ja he dit que no parlaria massa d'activitats, en podríem, però ho
farem un altre dia.
Fent un llistat d'infrastructures ens en surten 16 de molt
importants, de les quals 5 són importantíssims o de molt
singulars si ho voleu, doncs importants ho són totes. Anem per
parts i comencem per les 5 grans infrastructures que en aquest
moment estan més dibuixades quant a les seves característiques de
futur.
Del Palau de la Música no parlaré en aquest moment doncs ho
considero com una cosa pràcticament acabada, amb uns problemes
determinats, que si vostès m'ho pregunten els explicaré en què
consisteixen i com crec que es resoldran. Però en tot cas,
deixant de banda el Palau de la Música, aquestes grans
infrastructures serien la remodelació del Museu d'Art de
Catalunya, la construcció del Museu d'Art Contemporani de
Barcelona, la construcció de l'Auditori Municipal, la construcció
del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i la
construcció del Centre Cultural del Nord de la Ciutat, que
nosaltres anomenem Narcís Monturiol.
Aquests són els cinc grans projectes en els quals està embarcada
la ciutat. Amb un grau de desenrotllament diferent que els hi puc
explicar amb bastant detall. Ho puc fer en alguns, en uns altres
hauria de fer més cas del que hem digui ara en Ferran Mascarell.
Però, amb bona mesura, els podria explicar quina ha estat la
història, i quin és el present, i quin és el futur possible, en
diferents graus, d'aquests cinc projectes.
D'altra banda, velem tres temes que tenen a veure amb la
infrastructura cultural de la ciutat, que potser són més temes de
xarxa que d'infrastructura, en el sentit d'un gran edifici o una
gran instal.lació. Són el tema teatral, molt lligat al municipal
del Mercat de les Flors, però també en el seu desdoblament amb el
nou Teatre Lliure. El tema de la remodelació de l'Arxiu Històric
Municipal
i de l'Hemeroteca Municipal,
amb els trasllats
6
�necessaris. I tercer tema, la modernització i ampliació de la
Xarxa de Biblioteques Populars que estava prevista en el Pacte
Cultural.
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
Dit això, queden una colla d'instal.lacions puntuals en les quals
l'Ajuntament intervé, normalment oferint terrenys, i ens les
quals també la iniciativa sol ser d'una altra administració.
Aquest és el cas de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pel qual oferim
una nova ubicació en el recinte -en el que en podríem dir el
recinte-, en els entorns de l'antiga Estació del Nord. Una
ubicació ja triada. Una urbanització ja feta. Un parc que no s'ha
inaugurat no sé per què però,; que es podria inaugurar qualsevol
dia perquè està acabat.
També és el cas de la nova Biblioteca Provincial, que nosaltres
havíem imaginat en el mateix complex i que encara té algun
problema de definició. Vostès saben que això ho paga l'estat,
però la Generalitat ha de dir quina és la ubicació que prefereix.
La ubicació que nosaltres havíem proposat no acaba de ser
conformada per les altres institucions, sobretot per la
Generalitat, que és qui ha de dir. L'estat en aquest cas més
aviat ha de pagar, i està disposat a pagar.
havent-hi, només,
Hi ha aquesta indefinició d'ubicació,
l'avantprojecte que nosaltres havíem presentat, de fer-ho tot en
el conjunt d'Estació del Nord, a la banda d'ençà del Pont de
Marina, que considerem com un punt en el el qual han de confluir
una colla de nous projectes que s'ajudin mútuament i que ajudin
la ciutat a rellançar una reurbanització, per dir-ho així, un
rellançament urbanístic d'una part de la ciutat que ho necessita.
La construcció del Teatre Nacional de Catalunya, a l'altre cantó,
justament, del Pont de Marina. I la solució financera... no és
aquest un tema de construcció ni d'infrastructura en el sentit
físic, en definitiva dállò que ja he citat com a tema de Pacte
Cultural.
I, per últim, m'agradaria citar quatre infrastructures de gran
significació que, per raons diverses, en aquest moment estan
també en fase de definició.
El Gran Teatre del Liceu
El primer cas és el Gran Teatre del Liceu, que és el primer
teatre d'òpera d'Espanya, i s'ha de considerar així. Que té un
projecte de reconstrucció, més que de reconstrucció, de
modificació, de transformació, de la mà d'Ignasi Solà Morales.
7
�Amb els problemes que vostès saben, perquè segurament ho han
llegit als diaris, de les afectacions que això pugui representar
en l'entorn urbanístic immediat, però que en tot cas van
clarament a pal.liar els defectes de l'únic teatre de l'òpera del
món de primera categoria que és un teatre entre mitgeres, l'únic.
Ni el Colón de Buenos Aires, ni la Fenice de Venècia, que jo
sàpiga, ni la Sc.ala de Milà, ni el San Carlo de Nàpols, ni
l'Opera de París, ni la nova de la Bastilla, ni el Covent Garden,
ni cap. Es a dir, no hi ha cap òpera del món que estigui feta
entre parets. I això és molt típic de la nostra ciutat, som així,
per dir-ho d'alguna manera.
Amb els hotels ens trobem amb el mateix tipus de problema. Som
una ciutat de minifundi urbanístic. No hi ha solars grans, no hi
ha grans finques a quatre vents, en aquesta ciutat, no hi són. No
som una capital d'estat, d'imperi. Arribats a l'any 1989, volent
tenir una òpera de primera categoria que competeixi amb les que
hem dit, hem de fer un esforç amb el Gran Teatre del Liceu.
Aquest esforç està definit, i, com sol passar en aquesta ciutat,
hauran de treballar molt els colzes perquè aquest espai es pugui
crear.
Això té les seves pegues, com vostès poden imaginar, però té
també una colla d'avantatges que ara no és el moment d'elaborar.
La remodelació del Gran Teatre del Liceu, és un projecte que està
sobre la taula. Que té possibles protagonistes i sobre el qual,
modestament, puc respondre amb la part que em toca com a ciutat i
com a cronista. Els ho puc explicar però crec que la majoria de
vostès saben exactament, -doncs han vist les maquetes-, saben
quines són les virtuts i quins els problemes del mateix.
La Fundació Tàpies
Sobre la Fundació Tàpies els hi puc parlar bastant més
llargament, perquè es tracta d'un projecte en el qual aquesta
casa ha tingut un paper molt preponderant en la seva gestació.
Evidentment que, com en altres ocasions de la nostra història i
abans hem parlat del Miró i del Picasso, el generador principal
de la Fundació Tàpies és el propi Tàpies.
La proposta d'en Tàpies era, fa 4 anys, 3 anys i mig-4 anys, una
proposta inescapable. E11 i la seva dona, la Teresa, que és una
bona col.leccionista, havien sigut capaços d'identificar 4 peces
de cada un dels anys que van de 1945 a 1985, que era l'any del
qual estem parlant, una col.lecció única al món i fantàstica pel
seu valor.
8
�Finalment no han sigut 4 de cada any, és possible que hi hagi
anys que siguin 2, i en altres 3, i en altres 5. Però, en fi,
entorn d'aquest número de coses, estem parlant de 160 peces. Es
una col.lecció molt important, que a més, aniria acompanyada de
la propietat de quadres aliens, d'altres pintors, del propi
Tàpies, que es donen a la Fundació. I va acompanyat també de tota
la col.lecció de llibres d'art oriental de Tàpies, que és com es
diu sovint la "Segona Col.lecció de França". Es una col.lecció
molt valuosa d'art xinès i d'art oriental, molt necessària en
aquesta ciutat, que encara no té un centre d'art oriental
important, i que segurament, com tantes vegades en la seva
història, gràcies a l'existència d'una persona que l'ha
col.leccionat i que després té la generositat de donar-la,
existirà. Existirà gràcies a en Tàpies.
Aquesta és una història molt interessant que si m'ho pregunten
els ho explicaré. El cas és que les obres estan en marxa, amb les
seves dificultats, com sempre i s'acaben a finals d'aquest any.
No hi falta la imaginació dels artistes en el moment de fer
l'obra i, per tant, la millora del projecte respecte del que hi
havia inicialment, cosa que en aquest projecte ha passat en dos
sentits i dues vegades: una arquitectònicament i l'altra
jurídicament i econòmicament. Però això només ho explicaré si
vostès m'ho pregunten.
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
Hi ha la ubicació de la col.lecció Thyssen a Pedralbes. D'això
me'n han sentit parlar vàries vegades, menys últimament, perquè
jo deixo ara que parlin els arquitectes, els dibuixos i les
obres, que espero començaran aviat, passat l'estiu o abans de
l'estiu, de seguida que sigui possible, el juliol s'adjudiquen
les obres. En fi, la prehistòria i la història de tota aquesta
història, vostès la saben perquè l'he explicat, inclús saben no
només la història sinó també les opinions.
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
En fi, hi ha una última col.lecció de coses que m'agradaria
parlar un moment, que és un indret de Barcelona poc reconegut com
a indret de cultura o de ciència, però que ho és o pot ser-ho
encara més, que és tot el recorregut o tot l'escenari entorn del
Museu de la Ciència de la Caixa, l'observatori Fabra i La Mentora
Alsina.
La mentora Alsina és un vell museu de la ciència municipal, vell,
vellíssim, dels anys 30 que, com sempre passa s'acaba convertint
en museu ell mateix, les seves pròpies parets. Com el propi
9
�observatori Fabra, que si ara no s'hi fes res l'hauríem de tancar
i considerar un museu i aniríem massivament a veure'l perquè és
maco de veure com exponent de l'astronomia antiga, però és que
està en exercici. En fi, sobre això també els en parlaré. Hi ha
un projecte molt maco i molt consensuat entre l'antiga Corporació
Metropolitana, que està, via mancomunitat o com sigui, fent els
accessos, el senyor Vaireda, que és de Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya, que ha fet un projecte de remodelació
de l'edifici i l'Ajuntament de Barcelona, que també se'n cuida de
lligar-lo amb La Mentora Alsina.
Aquí hi ha tota una zona una mica inèdita que pot revitalitzar-se
amb l'obertura del nou Cinturó, obertura que portarà un canvi
ambiental a tota aquella zona, a disgust dels que hi vivim, però
que és necessari pels costos del progrés, però que té alguns
avantatges. Algun dels avantatges serà precisament, suposo,
l'accés a tota aquesta zona que ara mateix els explicava.
Museu d'Art de Catalunya
Si ens parem de moment en els cinc grans projectes, en el que es
refereix a museus, l'Ajuntament el que vol en principi, és
desenrotllar el que es va firmar en el Pacte Cultural.
Evidentment, no hem canviat d'opinió. En el cas del Museu d'Art
de Catalunya podem dir que tenim acabat el programa, i això a
vostès els semblarà poc i a mi em semblarà molt. Un programa
acceptat per l'arquitecte, i vostès saben que hi ha programa,
projecte, realització, finançament, organització i explotació,
però en primer lloc les infrastructures culturals, per existir, i
sobretot els museus, han de tenir programa i han de tenir
projecte.
Aquí tenen vostès el conveni signat fa aproximadament un mes per
la senyora Gae Aulenti en el qual ella accepta el nou programa
que se li fa, després d'haver entregat, el mes de novembre o
desembre passat, el 85% del projecte acabat. Es dur, és dur per a
un arquitecte qualsevol, i més si un és Gae Aulenti, que li
diguin, quan ja ha entregat acabat, definitiu, el 85% del
projecte, que li canvien el programa.
Això és el que va succeir, però Gae Aulenti ha acceptat, fa
aproximadament un mes, aquests canvis de programa i està
treballant en l'acabament del projecte adaptat al nou programa.
En aquest nou programa, ja els ho avanço, l'antiga sala gran, amb
aigua, i amb Taull, refrectori de Sixena, el Viladomat i el Sert
a dalt de tot, doncs no hi és.
La sala hi és, però tot això que els hi he dit no hi és. Només es
manté el restaurant transparent, que baixa d'una de les grades. I
s'hi afegeix un element nou, un element important, que és la
10
�prolongació de les grades del fons, les oposades, davant per
davant, al gran orgue, prolongació cap al terra de la sala oval,
que ja saben que és la sala oval més gran d'Europa, en forma de
graderia, en forma d'auditori. Tot per obtenir el que el nou
programa demanava, i demana, que és que el Palau Nacional de
Montjuïc, a més de ser el Museu d'Art de Catalunya, el gran Museu
Romànic, Medieval i de tot l'art de Catalunya fins a l'art
modern, sigui també un gran lloc d'activitat cultural i faci ús
d'un dels grans actius que té, que és l'espai.
El Museu d'Art de Catalunya és tan gran com el Metropolitan sense
ampliar, i és tan gran com la Gare d'Orsay. Jo he vist la Gare
d'Orsay amb la Gae Aulenti, abans de la inauguració, i, com si
diguéssim, he demanat preus i mesures, i els hi dic que el tamany
és el mateix. Es un gran museu, és el més gran receptacle
cultural que tenim. I, en aquesta ciutat en què, com abans hem
vist, és difícil trobar espai per als colzes, és molt important
poder mantenir un espai com a container d'activitats. No
museístic en el sentit tradicional i antic, sinó d'activitat
museística, de caràcter cultural i inclús també de caràcter
congressual o musical.
Aquest és el nou programa de la sala gran del Palau Nacional. El
meu desig, i és fundat que es pugui complir, és que l'any 1992
aquesta sala i tota la planta baixa del Palau Nacional estigui
acabada. Això vol dir tenir el Museu d'Art Romànic canviat de
lloc, invertit amb el Gòtic, perquè s'ha descobert que finalment
cada canvi de lloc del Romànic és un cost important. S'han de
minimitzar el número de canvis i per tant haver de treure les
pintures que el Pijoan va desenganxar de les capelles de Taüll,
de la vall de Boí i de les altres, i després haver-les de tornar
a posar, per dir-ho d'alguna forma, és molt més costós que no pas
preparar la sala actual del Gòtic,
que es desmantellaria
prèviament per al Romànic, deixar-hi el Romànic ja
definitivament, i traspassar finalment el Gòtic a l'actual
localització del Romànic.
Vostès es trobaran l'any 92 amb una inversió de les dues
situacions. Aquest és el projecte actual, que queda completat amb
la primera fase, amb l'acabament de la sala que Gae Aulenti està
acabant de projectar en aquest moment, sala que té una finalitat
bàsicament de sala cultural, de sala museística, de sala cultural
i congressual en el sentit més ample de la paraula.
Inclús els hi diria una mica més si no fos una intimitat que no
he compartit amb altra gent, però després, si no ho fem, no m'ho
tirin en cara, als hi dic precisament per les ganes de dir-los
coses que sempre tinc.
La festa inaugural dels Jocs del 92, la festa, dic, no la
inauguració, la festa social, estaria molt bé a la sala gran, la
sala oval del Palau Nacional, que de fet és el Museu Olímpic. En
el cor del cor dels Jocs, entre l'International Broadcasting
11
�Center, que estarà a baix, a la Fira, i l'Estadi, entre la
piscina. Picornell i el Palau Nacional. I al costat del palauet
Albéniz, que és residència reial. On millor que a la sala oval
del Palau Nacional podrien els reis d'Espanya rebre els caps
d'estat i les personalitats mundials que vinguessin el dia de la
inauguració dels Jocs del 92, commemorant a més que allà mateix
el seu avi va rebre tothom, que per això es va construir aquella
sala l'any 1929.
Aquesta és una possibilitat. Miraríem de veure fins a quin punt,
per altra banda, això ens pot permetre d'aconduir-hi alguns
recursos més dels que tenim en aquests moments previstos de fons
que inicialment no s'havien previst. Quant al finançament
d'aquest projecte, nosaltres pensem que això formaria part del
conjunt de coses que hem anomenat, molt impròpiament, Holding
Cultural.
Nosaltres pensem que aquests cinc grans projectes podrien
aconduir-se millor des del punt de vista de la seva construcció,
si fóssim capaços de constituir un ens de gestió, empresa o
similar, que amb les aportacions d'inversió de cada una de les
institucions que hi tenen compromisos, fos capaç efectivament de
construir, no d'explotar, de construir. És a dir, discutir amb
els arquitectes, amb les empreses constructores, adjudicar, tenir
economies externes, com diuen els economistes, de preus i
d'inputs de materials, i ser capaços de tenir els coses a l'hora,
amb plaç i amb preus acceptables.
Aquesta seria una proposta que nosaltres faríem ï, repeteixo és
una proposta, no és cap fet consumat, no és cap imposició a
ningú, és una possibilitat. Es pot fer d'altres maneres? Sí
senyor, es pot fer d'altres maneres, per exemple peça per peça.
En tot cas, nosaltres comptem com el Museu d'Art de Catalunya,
tenim els nostres propis comptes del que l'Ajuntament hi pot
aportar. Són xifres que no sobrepassen segurament el 20 o el 30%
del cost total de la construcció. Inclús reduïda amb la versió
actual del nou programa, que és una versió que deu tenir un cost
reduït, en un 20 o un 25%, un 17 o un 18% respecte del programa
inicial. L'aportació de l'Ajuntament, la possible aportació, deu
bellugar-se entre la quarta i la tercera part d'aquest nou cost.
I, tanmateix, sabem que -en Ferran això us ho explicarà amb molt
més de detall-, el Ministeri de Cultura está disposat a
participar en aquest museu en un terç del seu cost de construcció
i en un terç del seu cost d'explotació,
cosa enormement
important.
Es un pensament del ministre Semprún, que jo comparteixo, que el
més important que tenim, i que per tant hem de valorar i hem de
desenrotllar, és, com a peça única, el Palau Nacional, és el
12
�Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Romànic. I, per tant, la
seva postura és molt congruent de voler apostar fort per aquest
projecte, i la nostra ho és d'agrair-li aquesta col.laboració. Hi
ha, per altra banda, possibilitats de finançament enormement
favorables, que el senyor Mascarell el dia que ho consideri
oportú els ho explicarà, i si considera que avui no és el moment
doncs no ho farà, però hi ha possibilitats de finançament
enormement favorables, d'alguna empresa estrangera que està
implicada en un esforç de penetració en el mercat local de la
construcció.
-Pregunta: podria dir la quantitat global?
¿El del Palau Nacional? 4.500 milions, en el programa actual, en
la versió actual. Això són dues fases, eh?
-[Ferran Mascarell] Sí, el total són 4.500 i la proposta
municipal, proposta que per part del ministeri està acceptada,
verbalment, és d'executar en un terç per cada una de les
administracions.
Museu d'Art Contemporani
En el Museu d'Art Contemporani les coses són més conegudes i, en
fi, es tracta d'un consorci a tres, amb la societat civil. La
societat civil molt amiga de la societat pública, diguéssim, en
aquest cas, perquè, diguem-ho tot, la Fundació va néixer en
aquesta casa, però és veritat que sense els que la van fundar i
la presideixen no existiria, i per tant els hem d'agrair el seu
esforç i la voluntat que hi han posat les 30 empreses que estan
representades a la Fundació.
En tot cas, saben vostès que és un consorci a tres. Que està ben
definit, que té uns estatuts, que té també unes participacions
meitat i meitat de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'estat no
hi és i aquí hi hauria una llarguíssima discussió de per què
l'estat no hi hauria de ser, però en principi l'estat no hi és ni
manifesta una gran predisposició a ser-hi.
En canvi, hi ha la Fundació. Crec que en això hem treballat bé.
Que s'ha creat, simultàniament a la idea física del contenidor, a
la idea de l'arquitecte. I així hem anat creant també no només el
container sinó l'entitat que ha de dotar de contingut a aquest
container.
A més puc dir que la Fundació treballa molt bé quant a anar
assegurant, dintre del que és la societat barceloni na i
catalana, les possibilitats d'anar arreplegant el poc que hi ha
en aquesta ciutat en matèria d'art contemporani. Això s'està fent
bé. S'està fent amb mà esquerra i amb discreció, i tal com s'han
de fer les coses.
13
�Hi ha un problema, que és un problema sobrevingut: la Generalitat
ha descobert, hem descobert conjuntament, amb els nostres
advocats, que la inversió que es faria a parts iguals, en estar
ubicada en un terreny que és propietat d'un consorci local, que
és un altre consorci, el Consorci de la Casa de la Caritat,
passaria a ser propietat d'aquest consorci d'aquí 70 anys. Amb lo
qual la Generalitat afirma que hi té una impossibilitat jurídica
d'invertir, perquè no té previst fer una inversió. Bé si que ho
te previst perquè en altres casos ho fa, és el cas de les
escales, però almenys en aquest cas no vol fer una inversió en un
solar que li representi haver de perdre la seva alíquota part de
propietat, per dir-ho d'alguna forma. No obstant jo crec que això
està resolt
[F.M.] Sí. De fet, dimarts passat, en la reunió del Consorci del
Museu, de la Permanent del Consorci del Museu, va quedar resolt.
La Generalitat accepta aquesta proposta de conveni on queda més o
menys explicitada quina és l'aportació de les parts del Consorci
del Museu en relació al solar, i de quina manera el solar
reverteix a l'entitat que el cedeix, que és la Casa de la
Caritat, en el cas que deixi de fer els usos per als quals està
previst. Però hi ha solucions, està solucionat.
[P.M.] Em penso que la Generalitat es compromet a invertir una
quantia a l'entorn deis 100 milions, o 90...
[F.M.] Una mica més: 100-170 milions, en la qüestió de
l'aparcament i de la urbanització de la Plaça dels Angels, que
això ho farà, diem-ne, el Museu, del qual el 50%, naturalment, és
de la Generalitat.
[P.M.] El Museu d'Art Contemporani té ja un avantprojecte
magnífic, per als qui l'han pogut gaudir en detall, i de gran
qualitat, de Richard Meyer. Aquest projecte s'ha hagut de
modificar una mica, perquè tornem a ser en el mateix: tocava amb
l'edifici de les Apuestas Mútuas Deportivo-Benéficas, de l'any 60
i pico, i s'ha hagut de comptar que aquest edifici encara hi és.
Segurament desapareixerà d'aquí un any i mig, però de moment
encara hi és i treure'l ens costaria la broma de 500 milions. Per
tant sembla molt enraonat no haver de fer aquest sobresforç. Això
ha obligat a alguns retocs, ï això fa que el Richard Meyer no
hagi vingut encara aquí amb un projecte més definitiu, però de
fet ve a finals de juny. El veuré, segurament, si puc, el dia 22
de juny.
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
De manera que aquí estem frec a frec amb un altre projecte, que
és el quart que us he dit, que el connecto, que és el del Centre
de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat. Aquí nosaltres
hem constituït un consorci amb la Diputació, que és fill d'un
14
�conveni entre el President Tarradellas i l'alcalde Serra, que va
ser després desenrotllat amb molta il.lusió pel President Martí,
i estic parlant del President de la Diputació, Francesc Martí,
que va fer la seva via de definició del projecte, etc. Vostès
saben que les definicions de projectes en altres contextos no són
més ràpides que les nostres, tampoc. A París, si un pensa el que
ha estat la Gare d'Orsay, o la piràmide del Pei, o la Villette,
són temes que han durat, quant a definició, 10 anys, fàcilment.
Han passat 2 o 3 presidents, el Giscard, Mitterand. O sigui que
hi ha la mà de tothom, en aquestes coses.
El projecte nostre és evident que ha anat passant per moltes mans
i que ha tingut un temps de maduració molt llarg. Torna a ser
veritat que hi ha aquesta impossibilitat de descompartir
propietats. Aquest projecte neix d'una posada en comú de
propietats diverses. Es un pool de propietats immobiliàries
posades en una mateixa mà, en el mateix sac, diguéssim, pel
President Tarradellas i l'alcalde Serra amb una finalitat encara
poc definida, en aquell moment; que el President Martí i jo
mateix vam començar a definir una mica més, i que finalment ha
anat agafant, com fan les coses que finalment surten bé, una
certa empenta d'activitat inclús abans de la definició formalment
definitiva del projecte.
El projecte ara està en aquesta situació. La Diputació n'ha fet,
i això és la millor notícia en aquest terreny, dels últims dos o
tres mesos, doncs el President de la Diputació vol que la
Diputació faci d'aquest projecte una mica l'emblema de la seva
participació cultural a la ciutat de Barcelona, com va fer amb el
Palau d'Esports el President Dalmau l'emblema de la seva
participació esportiva a la ciutat de Barcelona. Culturalment el
President Royes ha decidit que la Diputació de Barcelona
concentri la seva inversió cultural a la ciutat entorn d'aquest
projecte i per una quantia aproximada de 3.000 milions, que ens
permet a nosaltres, en l'horitzó del 92, preveure perfectament
que les coses que s'hi volen fer s'hi podran fer.
Hi ha un programa definit, hi ha el consorci format. Espero que
la setmana entrant no, perquè el President Royes és fora
d'Espanya, però l'altra hi haurà reunió del Consorci de la Casa
de la Caritat, i espero que podrem començar a adjudicar obres,
molt simples de moment, d'enderrocs, de qualificació, perquè
justament els projectes constructius puguin anar endavant amb més
força. En fi, queda l'Auditori Municipal, i acabo.
15
�L'Auditori Municipal
En l'Auditori Municipal hi ha un acord amb el Ministeri de
Cultura, hi ha un acord per les quanties, que ja s'han publicat
tantes vegades que no repetiré. Finalment, a l'últim minut, hi ha
una actitud de la Generalitat de Catalunya de demanar que aquest
acord es deturi i que la signatura no es faci, perquè voldria, la
Conselleria de Cultura, parlar amb nosaltres de participar en
aquest projecte, juntament amb el vell, i oblidar el projecte de
participació de la Generalitat en l'Orquestra Ciutat de
Barcelona.
Res no ens agradaria més que això, i no només ens agradaria sinó
que res no ens agradarà més que això. Ho farem. Però, com és
obvi, després de tants problemes per arribar a definir unes
quotes de participació Ministeri-Ajuntament, el que no farem serà
parar la firma d'un conveni que ha costat tant d'aconseguir.
Aquest conveni preveu, per part de l'Ajuntament, una
col.laboració de 1.026 milions, per part del Ministeri de 3.500,
i per part de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística de
1.390. Torno a dir: 1.026, 3.500, 1390, que s'arrosseguen des de
l'any 89, on comença l'IMPU invertint, perquè el Ministeri no
tenia possibilitats d'inversió en aquest any, fins l'any 1994 en
que es fa el darrer pagament.
Hem acordat amb el Ministeri afegir una cláusula en aquest
conveni que diu textualment: "La cuota financiera correspondiente
al Ayuntamiento, como a cualquiera de las entidades dependientes
del mismo, queda abierta a la participación de otras
instituciones públicas y privadas." Amb lo qual, si arribem a un
acord amb la Generalitat, és factible que entri sense necessitat
d'haver d'anar a un altre conveni, sinó amb una addenda o
suplement del conveni ja signat aleshores amb el Ministeri.
No els amago que si això es produís, que espero que es produirà,
el calendari no només de pagaments sinó de realitzacions es
podria escurçar, i sobretot el de realitzacions, es podria
escurçar. De manera que el que altrament a la millor és un
calendari d'acabament per a l'any 93 o quasi 94, podria ser un
calendari d'acabament per a l'any 92. El que està en joc, per
dir-ho d'una altra forma, en aquest cas és més aviat la data
d'acabament que no pas una altra cosa, i evidentment la presència
de la Generalitat, que és prou important en si mateixa.
Aquests són els elements fonamentals que els volia comentar,
quedo avui a la seva disposició, i evidentment més endavant,
també, per anar elaborant sobre aquestes qüestions. Avui no és el
dia millor, segurament... si volen fer alguna pregunta d'urgència, la fan; si volen que després en Ferran Mascarell, en un lloc
16
�més tranquil, per exemple en la sala del Quixot, els pugui detallar una mica més els números, podrà fer-ho espero, d'acord amb
la seva agenda, i, en fi, a la seva disposició.
PREGUNTES:
1.- La firma del conveni aquest, quan s'ha de fer?
-Per la firma no hi ha data, pel Ministeri. Per una raó: el
Ministeri sobrepassa, diu, el tope que té fixat en el programa
d'auditoris, el Programa Nacional d'Auditoris... té una quota de
participació que desconec, però en tot cas, en el cas de
Barcelona afirma que sobrepassa aquesta quota i que per tant ha
d'anar a una modificació jurídica prèvia per la via del decret
d'aquesta quantia, cosa que ja ha fet en altres ocasions però en
tot cas no està fet per aquesta i això produeix un cert retard en
la signatura formal d'aquest conveni. Però els termes del conveni
són aquests i el conveni és aquest que hem vist, no variarà.
2.- Jo volia preguntar-li en quin moment l'Ajuntament de
Barcelona cedirà a la Generalitat els terrenys per tal de fer el
Teatre Nacional, i després quina valoració en fa i si ha
contestat a la carta que li va adreçar el Conseller Guitart.
-Hi ha un conveni entre la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament per a la cessió dels terrenys per a la construcció
del Teatre Nacional de Catalunya, que incorpora els suggeriments
de la Generalitat en els seus escrits de 21 d'abril i 12 de maig.
O sigui que això es pot signar quan sigui. Es estrictament un
problema d'agenda.
La carta no l'he contestat, no, perquè la carta, per contestarse, necessita arreplegar tot aquest material i considerar-lo en
el seu conjunt.
3.- Quina valoració en fa, d'aquesta carta, en el seu contingut?
-Miri, en fi, la mateixa que he fet de tot plegat, en el pols de
les paraules que he dit, una mica implíticament. Jo crec que hi
ha una actitud dubitativament positiva. En fi, que sembla que sí.
Holding no, ha dit, i em sembla que digui que no perquè a més la
paraula és molt lletja i a la millor no és la més adequada. Si al
holding li diem ECUSA, que és Equipaments Culturals, S.A., doncs
a la millor dirà que sí. Si en diem d'una altra forma doncs a la
millor encara dirà més que sí. Jo crec que hi ha una actitud
d'aproximació, d'acostament, partint d'un punt de partida difícil
per al Conseller, que és un pacte no complert, que ell jo crec
que voldria complir, -hem de pensar tots que la seva intenció és
17
�aquesta, que ell voldria complir-, almenys en el seu esperit. I,
no ens hem d'enganyar, sempre amb el fre aquest de la preocupació
immensa que té la Generalitat de Catalunya de que quedi ben clar
sempre tantes coses alhora, que és pràcticament impossible que
quedin clares totes i aleshores no es firma i no es fa res.
Sempre amb aquest problema una mica d'identitat i que jo no puc
amagar perquè prou que m'ha fet patir com per haver-lo d'amagar,
que entenc i que comprenc, ho he dit moltes vegades, i ho torno a
dir, que l'entenc i que el comprenc, però és un problema
pragmàtic de primera magnitud i vostès ho han de saber. A l'hora
d'imaginar calendaris tot es complica per aquest tipus de coses.
Ara, jo crec que hi ha una voluntat de col.laboració, per part de
la Generalitat, per part de l'Ajuntament hi és.
En el memoràndum que jo vaig entregar, no ja en el Pacte Cultural
sinó al President Pujol el mes d'agost de l'any 1988, aviat en
farà un any, i que encara no se m'ha contestat. Si vostè vol,
aquesta carta és una mica la resposta a aquell memo, una mica.
Tot això ja hi era. Vostès saben que jo el mes de novembre vaig
tenir la desagradable experiència de que se'm digués que no de
tot el que jo havia demanat l'agost. No vaig comentar-ho massa,
hi havia altres coses per davant, no era el moment. En fi, l'únic
que se'm va dir no que no sino que potser en el tema dels hotels,
precisament. De l'únic que se'm va dir que a la millor sí era el
tema dels hotels, i ja saben el fi que això va tenir després i
les reaccions que hi van haver i el tipus de situacions que això
ha provocat.
En tot cas jo crec que això és positiu, que l'aproximació del
Conseller és positiva i que se superen aquests problemes jo diria
de formes i d'exclusivismes i d'una mica de problemes inventats
que no tindrien per què existir, doncs que arribarem a un acord.
4.- Jo volia preguntar pel tema dels museus, d'una forma global
tenint en compte, precisament, que la Llei de Museus, o el Projecte de Llei de Museus, ja ajornat, etc, ha sigut sempre un
conflicte entre la Generalitat i l'Ajuntament. En la nova
situació, com veu l'alcalde aquest tema?
-Miri, jo no el veig de cap manera. De moment l'estan estudiant i
jo, abans de parlar sobre aquest tema me'n guardaré prou.
Jo dic el que jo veig, és a dir el que nosaltres veiem i l'oferta
que nosaltres hem fet i que tornem a fer, la col.laboració del
Pacte Cultural, la de sempre, que torna a ser la mateixa. Ho
elaborem, fem un Patronat de Museus, posem davant de cada museu
una personalitat civil de primera magnitud, fem com va fer la
República, que és la millor tradició barcelonina, que ha perdurat
inclús per sobre i més enllà dels règims polítics i tot.
18
�La Junta de Museus de Barcelona té una llarga tradició, ha tingut
funcionaris, els funcionaris que jo vaig conèixer quan vaig
entrar de funcionari en aquesta casa, encara n'hi havia que eren
funcionaris de la Junta de Museus, no eren funcionaris de
l'Ajuntament. En fi, va ser la Junta la que va llançar tantes i
tantes coses. Qui la presidia, durant la República? Doncs vàries
persones, entre elles en Pere Corominas. Va ser President de la
Junta de Museus, per la via del consens, imagino. Ara em costaria
de saber si hi havia un decret o dos o què va succeir, però en
tot cas era una personalitat civil. I aquesta és la nostra
proposta: anar a una Junta de Museus, anar a un Patronat de
Museus i anar a una Junta de cada museu, a la millor, presidit,
si es vol, per evitar problemes, perquè no es digui "home, és que
l'Ajuntament de Barcelona ho té, és el propietari de tot i per
tant s'ho vol quedar", doncs no.
Fem consorcis, com ja els hem fet, fem juntes, posem sobretot
personalitats civils al damunt, que això facilita enormement les
coses, perquè els polítics ja prou feina que tenen per anar a
presidir consorcis als quals després arriben tard i finalment
tampoc resolen gran cosa. De manera que aquest és el
posicionament nostre. Que això ho volen posar en una llei? Doncs
si ho posen així votarem a favor. Que volen fer una llei tipus
Max Cahner? Doncs no ens entendrem.
Si tornem una mica a l'esperit aquell incautacionista i una mica
miop, de dir "Doncs això es resol amb una majoria en el
Parlament". Escolti'm, no és un problema d'una majoria en el
Parlament. Ja pot fer el que vulgui i és sobirà per fer-ho, però
una cosa és això i l'altra és resoldre el problema realment. I
crec que hi ha proves que en aquest país, per aquest sistema, hi
ha coses que no s'han resolt, pensant que es resoldrien. El
nostre posicionament serà molt positiu si tot això s'enfoca com
una ascensió legal d'un acord previ en la línia filosòfica que jo
li he dit ara, que és la que jo crec que la majoria no ja de
l'Ajuntament sinó de la societat barcelonina entén, i tinc proves
del que dic.
5.- Abans ha parlat en referència a coses que l'any 1888 no
havien quedat acabades, com per exemple l'Arc de Triomf o el
Palau de Justícia. Això vol dir que hi ha algunes coses que ja
està clar que el 92 no estaran acabades, algunes de les que quan
es va llançar la idea es va dir que havien d'estar per al 92.
-Home, ja li he dit una molt clarament. El que passa és que
l'èmfasi que vostè posi en això dependrà de vostè. Jo no sé si he
dit mai que el Palau Nacional sencer estaria acabat el 92. Potser
sí. En tot cas, si ho he dit, ho hauré de corregir.
Jo sóc un fanàtic partidari que la idea del 92 és un catalitzador
i és un gran esquer i un gran argument, una data màgica, però una
cosa és que ho sigui perquè es belluguin els projectes i una
19
�haguéssim hagut d'explicar tot de nou. Doncs amb aquest ministre
no. Es una persona que ja ve informada i això és una cosa enormement d'agrair. I les petites baralles dialèctiques que ens tenim
de veure qui és més visionari jo em penso que són la sal de la
vida, que està molt bé que a Madrid tinguin empenta perquè si no
ens avorriríem.
Barcelona és sempre una excepció en la filosofia política de
Madrid des del punt de vista dels programes nacionals. Vostès
agafen un programa nacional del que sigui, i Barcelona no hi cap,
simplement. Per tant, en fi, això costa. I s'ha arribat a un
acord. Per tant, firmem-lo. Si la Generalitat ve serà més fàcil
que acabem el 92.
6.- Un parell de coses: d'una banda voldria saber si la Gae
Aulenti està en relació amb el Palau Nacional des de fa tres o
quatre anys; per què aquesta modificació programàtica se li ha
sol.licitat ara, i després una altra qüestió respecte a la Casa
de la Caritat, si L'aplicació d'aquest nou programa comportarà un
canvi en la direcció del projecte, de la persona que el dirigeix,
que actualment està al front del Centre.
-Del projecte del Centre? Miri, la senyora Aulenti va trigar lo
seu a definir, i com és lògic. Jo em vaig dedicar durant molts
mesos, bastants mesos, a portar tots els convidats que jo tenia
al palauet Albéniz a Montjuïc. I d'aquests convidats hi ha de
tot, hi ha tota mena de persones que van opinar sobre allò,
inclosos, evidentment, els regidors de la casa, de la majoria i
de l'oposició. Des del senyor Trias Fargas, fins al senyor Pere
Duran, passant per convidats estrangers, o el Raimon Obiols... en
fi, tots els que vaig poder els vaig dur a veure aquell projecte.
Vaig dur l'altre dia el senyor Fraga perquè ho veiés. I, clar,
tothom es queda escruixit de la magnitud d'aquell espai, tothom
es queda escruixit. I quan un; explica la història, doncs és una
història molt barcelonina, aquesta història de l'any 75, em penso
que era, del dia de Santa Llúcia, que cau un encrostonat
d'aquells de guix, "Crac!", sobre la taula de la presidència, i
es tanca la sala. Aquesta és la història real de la Sala Oval del
Palau Nacional.
Després encara ve una mena d'exposició del cuir que van fer un
dels dos Prenafetas, penjant uns cuirs perquè no hi hagués
goteres. Però allò va ser l'última cosa que hi va haver,
escadussera, i no s'hi va tornar mai més i allò es va anar
enfonsant. I hi ha tot el projecte d'en Ramos, que vostès
coneixen. Hi ha tata una història al darrera simultània, quasi,
del primer projecte que hi ha hagut.
21
�Ve la Gae Aulenti i fa un projecte enormement agosarat en un
moment en què el d'Orsay és molt discutit. Té un èxit popular com
no n'ha tingut cap museu, cap museu ha tingut les cues que encara
té avui la Gare d'Orsay, potser el del Pei ara sí, perquè és la
cosa de la novetat, del Louvre, però segurament cap museu, que no
sigui el Louvre, ni el Vaticà, ni el Prado ni el Metropolitan ha
tingut l'atenció que ha tingut aquest. Però és molt discutit.
Vostè sap que els museòlegs diuen que aquesta senyora està fent
un museu no per a les obres sinó unes obres per a un museu. Això
ho ha dit tothom, està tan dit que no val la pena que jo ho
repeteixi. Jo continuo pensant, tanmateix, que un museu que és
una obra en si mateix, no dic tant com ella, com diuen els seus
detractors que ella pensa, però sí que dic que un museu que és
interessant en si mateix, independentment del que hi hagi dintre,
és interessant també.
I a mi m'interessa que a Montjuïc la gent hi vagi, sobretot,
perquè haver-hi ja hi ha el més important del món, en romànic, i
la gent no hi va. Després em veuran que em barallo en el tema del
metro i la gent es pregunta "A aquest home qué li ha agafat amb
el metro?" Doncs una de les coses importants del metro, de les
més importants, és el Museu, que la gent pugui anar al Museu. I
hi ajudarà molt, en aquest museu i en la seva atracció, el fet
que el museu en si mateix sigui una cosa que creï atenció i que
creï opinió a nivell mundial.
I l'ha creat. L'única cosa d'aquesta ciutat que ha sortit mai a
la portada del "Sunday Magazine" del "New York Times" , l'única,
és una foto de la senyora Gae Aulenti a la sala gran del Museu de
Montjuïc, al davant. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte, amb
això. S'ha de treure d'això tot el profit que se'n pot treure i,
al mateix temps, modestament però raonablement, com a ciutat,
anar definint el nostre programa, i el nostre programa s'ha anat
definint cada vegada més com decididament partidari de salvar la
sala gran com a tal sala gran.
Jo no li vaig demanar a la Gae Aulenti que tragués totes les
obres d'art d'allà, no li vaig demanar. Li vaig dir "Barcelona
necessita aquesta sala perquè no en té". Té un petit Palau de
Congressos, té uns palaus que estan plens cada dia i necessita
aquesta sala per altres coses que per ser un museu tradicional.
Entre altres, per exposicions d'art, museístiques del propi
museu, però també concerts d'orgue o reunions congressuals. En
fi, això és el que es va plantejar el mes de novembre,
aproximadament quan jo vaig tornar de Seúl, i va ser una patacada
molt forta però aquesta dona ho ha anat acceptant, i finalment
tenim aquest projecte més modest i més ben definit, jo crec que
més ben casat amb la ciutat.
22
�El director? No ho sé, això no li puc dir, en aquest moment.
Suposo que tot va bé, de moment.
7.- Li volia preguntar sobre el tema del Liceu, l'oposició que
els veïns han fet contra l'ampliació del Liceu, i que s'han
adreçat a l'Ajuntament en certa manera com a advocat d'ells. En
aquest cas, quina serà la posició sobre aquest tema?
-Home, jo no sé si els veïns s'han adreçat a l'Ajuntament com a
advocat o no. En tot cas, la gent sempre s'adreça a l'Ajuntament,
en principi, cosa que em sembla molt bé. El projecte no va sortir
de l'Ajuntament, va sortir de que el Consorci del Liceu i el seu
gerent, el senyor Busquets, aconsellat pels senyors que l'han
d'aconsellar, que són el senyor Rigol, el senyor Bricall i el
senyor Ingla, que són els permanents del Comitè Executiu del
Liceu, van encarregar a l'Ignasi de Solà aquest projecte amb un
programa, també. Li van dir "Senyor arquitecte, aquest Liceu, que
és fantàstic, té dos problemes fonamentals, com a mínim: un, no
té alçada, i com no té alçada no es poden fer produccions i el
cost de canviar escenaris és extraordinàriament alt, i segon no
té serveis, i per no tenir serveis no té ni porta. No té porta
per entrar que no sigui la porta principal, per entrar a
l'escenari".
Si vostès un dia passen per les Rambles, i entre un colmado i una
joieria, o quasi, veuen un portal petitet i veuen que per aquell
portal petitet hi entren unes coses immenses que sembla que no
càpiguen en aquesta habitació, estan davant de la porta d'entrada
a l'escenari del Liceu. Jo un dia em vaig trobar amb la sorpresa
que hi vaig entrar i no vaig saber que estava entrant en el
Liceu. En fi, és una porta ni des del punt de vista de seguretat,
ni des del punt de vista cost ni des de cap punt de vista és
admissible. Per tant, alguna cosa s'ha de fer, i això és el
primer que es farà. El Liceu, a més, necessita refrigeració. La
temporada en aquest país, donada la climatologia, és molt curta.
Jo, a hores d'ara, al Liceu ja ho passo malament. El mes de maig
i fins el mes d'octubre, ben entrat, suo molt, en el Liceu se
sua, cosa que no té massa sentit si no és que, sembla que als
artistes no els agrada que hi hagi una refrigeració molt
pronunciada. Però a altres llocs l'han solucionat. I nosaltres
l'hem de solucionar si volem una temporada llarga.
Nosaltres què farem amb els veïns? Com amb tot, tractarem
d'explicar-los que aquestes coses són necessàries, que amb el
temps es poden pair, que amb brutalitat no es poden pair, que és
qüestió de parlar-ne. En fi, que tampoc és una cosa que nosaltres
volguem per demà passat, que sí voldríem per demà passat aquestes
coses més immediates. Hi ha, a més, l'estímul, com sempre, que
Madrid s'ha proposat fer una autèntica òpera, i això enardeix.
23
�El dia de l'homenatge a en Carreras, en el moment en què es va
pronunciar, no explíticament sinó implícitament, aquest repte, la
gent es va posar a aplaudir bojament, perquè entenen que hem de
tenir una òpera millor que la de Madrid i abans que la de Madrid.
Possiblement abans no serà, però nosaltres sí que tractarem de
convèncer els veïns que a poc a poc i amb bona lletra les coses
es poden fer, amb perjudici segurament d'algú, en benefici de la
ciutat, i amb perjudicis compensats per a aquells que els
tinguin, i amb el màxim compte possible.
8.- Yo quería volver a la gran sala. ¿El cambio de uso de la
gran sala se ha debido a que usted ha sufrido algún tipo de...?
Bueno, ha habido muchos comentarios que creían que esa sala, tal
como la diseñó Gae Aulenti, era, por decirlo de alguna manera,
demasiado vanguardista. ¿Las protestas iban por ahí?
-Sí luego Ferran les explicará más. Yo les digo mi opinión. Jo he
tingut dos comentaris, la gent entusiasta: "això és el més gran
que es fa a Barcelona, això és el més important, no ho deixeu de
fer..." , comentaris d'aquests que et comprometen molt com a
alcalde perquè dius "no pots dir que no a una cosa que diuen que
és la més important "; i l'altra "Això és la bestiesa més gran que
es fa" I jo us haig de dir que en això jo estava empatat, i que a
mi, personalment, el que em va decidir va ser un altre tipus de
consideració, que és el coneixement del que és la ciutat en el
seu conjunt.
Aquesta ciutat no té espais, no en té. I si en té un és sagrat i
s'ha de mirar de convèncer el projectista que sigui que vingui i
que ens entengui, que entengui que som una ciutat per a la qual
aquell espai no és el mateix que la Gare d'Orsay per a París. No
ho és. No tenim dues òperes, no tenim la Bastilla, no tenim el
Louvre, no tenim els Invàlids, per començar, ni els Champs
Elysées, no tenim tot això. No ho tenim, aquests espais no hi
són, a Barcelona. Per tant, si en tenim un, abans de farcir-lo
una altra vegada, com hem fet amb tot, amb l'Eixample, amb els
interiors de mansana de l'Eixample, amb tota la ciutat, pensemnos-hi dues vegades. Aquest ha estat el motiu fonamental.
Molt bé, moltes gràcies.
24
�1^-
77. t77 -
—^
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Premsa
CONFERèNCIA DE PREMSA
DE L'ALCALDE DE BARCELONA SOBRE CULTURA
26 DE MAIG DE 1989
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4102
Title
A name given to the resource
Conferència de premsa de l'Alcalde de Barcelona sobre cultura a la ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Anella Montjuic. Conjunt Estació del Nord.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Missatges institucionals
Art
Acció política
Barcelona
Ciutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-05-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf
2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0
PDF Text
Text
Jaime sln.
Pta. S.
ITa Barcelona
A}untament
Barcelona
"^1^^+'
^i de
;4:11111
—
A 1)P
PAR^
ACREDITATS
A
L'ALCALDE EN
OC ASO
Alcaldia
Gabinete de
Tel, 301 01 01
Télex 54519 Laye
Comunicación
VISITA
DE LA V^._-
DELS PERIODISTES
LA CAE
22 de enero
de 1986
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: 2
DISTINGUIDOS AMIGOS:
ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA,
UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA,
CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON
ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS
ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO.
TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD,
BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA,
QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE
DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA
COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO
Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN
HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN
TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE
IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE.
LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA
TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA.
LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE
BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU
POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA
Y DEL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: 3
MEDITERRáNEO OCCIDENTAL.
EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL
FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá
MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA
ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES
EL NORTE DEL SUR.
PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO
CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO
LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL
PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES
INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA
CULTURAL,
UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE
CONCENTRACI6N
UNIVERSI'JARIA.
LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE
BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE
CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON
ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO,
HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA.
UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS
POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y
�Ajuntament de Barcelona
Ref.: 4
Gabinet de Comunicació
MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS.
LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO
LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA
REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN
LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA
DE PASO.
LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY
ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE
CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A
GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO.
UN A.
CONSE(
T
Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A
, Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE
ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU
DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA.
BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA
EFICIENTE
QUl?
TENGA
UN PESO ESPECÍFICO
UN
LA
Y
REGIóN
TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO.
BARCELONA
TIENE,
DE OTRA PARTE,
UNA CLARA VOCACIoN
LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: 5
Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA .
ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA
DE ESPARTA
EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE
FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS
SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA
PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR.
BARCELONA Y SU
ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL
GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL
CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE
MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE
INICIATIVAS IOCIALES,
PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN
ECONó -TICA
EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO.
EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA
DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA
ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA
ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA
CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO
ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN
DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA
VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: 6
CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA.
BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS
JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y
MEJORA DE BARCELONA.
CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE
PAíS.
BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT,
ELS DONA LA. BENVINGUDA.
A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS
-)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA
REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS
°
DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN
AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3905
Title
A name given to the resource
Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Europa
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Barcelona
Mitjans de comunicació
Euroregió
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències