1 50 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf 482a070828cf222b3d084497cdde1faf PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL FUTUR DE LES CIUTATS. PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA, DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR. ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI, HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER() CENTELL.JMS �Ajuntament ‘e de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. / EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. �Ajuntament • de Barcelona \) Gabinet de l'Alcaldia AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. ( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA CENTELLJMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL _PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS, TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA ÓPTICA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I : EUROPEUS, QUE TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de rAlca)dia ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT COMERCIAL. EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de ?'A/catdia RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES. EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE PARTICIPATIVA. AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS. LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES. LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN CENTELLMS �Ajuntament 1de Barcelona 4 DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT. POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES. EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN / URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA A L'HABITATGE. CENTELLJNIS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaidia AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS. FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. 1 LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CENTELLJMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'A/caldia CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS. CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN PER AFECTAR LA D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ t TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA. �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ. D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU CENTELL.JMS �Ajuntament • de Barcelona DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT CULTURAL. FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES, INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU. ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A TERME L'ANY 2004. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4428 Title A name given to the resource Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centelles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Globalització Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències