1
10
4
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf
4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5
PDF Text
Text
Data: 16.12.94
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (AB)
Conferència "Europa Jove"
18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes
següents:
- La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al
Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en
el segle XXI".
- En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i
presentar José Maria Mendiluce.
- Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats,
representants de diferents entitats i organitzacions.
(*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde.
La Conferència "Europa Jove"
Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es
desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les
Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup
Eurociutats i del Youth Forum.
La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics
en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El
seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes
adreçats als joves.
La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració
a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut.
Í
Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció
de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També
hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co
s
',.
una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut
t da
'
_ j r:
1994
�Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen:
- La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI
- L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments
de futur de les ciutats europees.
- Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000.
La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre,
un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a
desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI.
(*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de
treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes.
�De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se
suggereix tenir en compte els elements següents:
- Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este
Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de
responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en
Barcelona.
- El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos
que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro
presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos
parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos
momentos nos ocupan.
- La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue
avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y
política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países
debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los
imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso.
- Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de
seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de
insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la
proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello.
- No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a
encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones
que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos
como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en
determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro).
- La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local
y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello,
y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación
que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa
por el poder local
- Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema
que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y
entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo.
�- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del
día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las
políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de
la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del
Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la
labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente.
- Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de
juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y
aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a
cumplir con los principales retos de futuro.
- Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra
configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de
ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una
Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de
relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa
multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa
consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del
Mundo.
- Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí
mismos pero especialmente impactantes por
Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos
de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades
se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las
intervenciones de mayores dimensiones.
- Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la
solidaridad no puede ser una idea vacía.
- Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican
su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido,
la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es
la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de
redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4334
Title
A name given to the resource
Conferència Europa Jove
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Joventut
Societat
Euroregió
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf
152640f5b84fc9425905635042e57a76
PDF Text
Text
Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per
l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de
les Nacions Unides.
Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall:
"NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES".
17 d'octubre de 1995
CCCI3
Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a
les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És
natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional,
que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels
ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó
en una capital cultural com és Barcelona.
Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet
molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà,
"no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes
organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és
més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que
es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional.
Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides
sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un
món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és
així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial.
El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament
del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que
el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del
dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven
drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals.
Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional
d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia
molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals.
També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que
l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra.
ALCALDIA
f[e^a ts^aa d'Entrada
. ______._
_.__......._.___►
?
^4
5•
1.-151
�Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible
presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els
observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria
ningú. I així va ser efectivament.
Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones
venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb
més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta
anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims.
Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de
l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de
depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el
policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre
a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia.
El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a
l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I
els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions
Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas
una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat
defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el
Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a
nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ?
Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va
contestar: "un tractat".
I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i
que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació
de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats
nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei
en el territori de cadascun dels països.
Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha
nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional.
Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur
de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una
societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial.
Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de
les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la
primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de
Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions.
�Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè
la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no
reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules
imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules.
Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat
port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus
corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant,
pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat
d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de
ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny
de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o
menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu,
sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els
actes de la vida quotidiana.
A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent
en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte
es comença a reflectir en el llenguatge polític.
Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o
de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una
banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i
actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà
veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans.
Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la
diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i
dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és
ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer
amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de
comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els
transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur
de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I
això els Estats ho saben.
La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen
i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així
perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és
a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no
imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial
que anomenem nacions.
3
�Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant
generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar
sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats.
Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap
conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul.
A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota
la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és
pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no
és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona
voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han
de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el
sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de
l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les
nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions
que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que
les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de
les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se
conjuntament.
Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials,
com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la
realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb
aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens
entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local".
Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores
conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local.
Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els
seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu
de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només
la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida
per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat.
Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat.
En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir
una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament
global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la
voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures
petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que
un "universalisme vacu, estéril".
bona
4
�Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per
tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van
participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i
en qualitat de què hi assistien.
Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of
Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU),
Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les
qüestions que es van tractar a la reunió oficial.
La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és
una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros
Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats
Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996.
Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats
li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres
de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per
sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de
Nacions Unides com Habitat II.
Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar
agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g
minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs
petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus
de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí
n'han sortit dues coses:
1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup
dels 4.
2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i
Autoritats Locals: Ciutats Unides.
Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions
Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les
bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats.
s
La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera
coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se
celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per
5
�fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les
ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les
ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides.
Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació
d'algunes persones, com en Jordi Borja.
Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que
aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que
el millor encara ha de venir.
A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre
l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats
Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del
Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la
possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el
món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial.
a
Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i
de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de
forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va
ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant
aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament
s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir.
Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han
viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat.
I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és
gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el
Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín,
del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions
Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un
moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a
tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de
deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement,
es resisteix a reconèixer.
El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació
"tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que
tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes
maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i
com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem
vivint.
�A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una
religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement
s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en
el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant.
El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo,
ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té
una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les
altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i
occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en
aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han
enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant
els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per
una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda:
l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat
barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I
ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer
durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es
descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb
més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra
entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix
idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només
l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de
Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà.
El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte
que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent
ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una
ciutat catòlica 100% en la imagineria.
Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener
passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia
anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa.
Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra
perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar
efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist
Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una
persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom
del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit,
com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al
braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que
aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu
sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats.
7
�Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les
ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si
Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que
portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca.
Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no
s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que
sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per
poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener:
dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar
l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els
bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però
és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no
són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les
explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens
estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides.
Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de
manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat
culta, preparada i cívica.
Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de
Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es
discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament
global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme.
Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats.
Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les
Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista
serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les
Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a
parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va
ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i
deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals
per evitar crisis monetàries.
Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món
el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és
ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està
acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més
possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una
8
�exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes
les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats
vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum.
Moltes gràcies a tots.
9
��17/10 '95 19:30
$93 402 75 32
9i0,UaM UtoictiA
,a
GABINET ALCALDIA
11002/0 0z
cplatl uwaeD
IS Oul Gi."4"`
ák}p o l g5
- Proposta d'intervenció:
NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES
LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >`
HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL "
PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS
TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA.
L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS
ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES
SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE
TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS
POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A
NIVELL MUNDIAL.
EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS
NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ.
1.- EN EL PLA INTERNACIONAL
2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL
-
D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS
ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS
INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN
RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL
PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN
L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT
�AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE
AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS
DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA
INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE
D'ALTRES).
ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS
LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS
EXCLUSIVAMENT
ARA
FINS
INTERNACIONALS
INTERGOVERNAMENTALS.
AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA
DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS
LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN
REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT .
L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN
VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL
INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES
DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI
AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE
TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN
(PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS,
ÈTNICS).
ÉS
EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT
D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA
GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES
RESPONSABILITATS.
�LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST
PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN
COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE
LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB
UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS
PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT.
PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE
L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE
ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES.
BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE .
EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE
DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ
LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS.
PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES
CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA
NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES
COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT
QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR
"XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB(
ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE
IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT.
BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA
XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS
DEL MEDITERRANI.
�EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES
NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA
ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT
AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES
CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA
DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL
PREJUDICI.
DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA
RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ
DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS
AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA
VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992
UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS
BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO.
QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX
ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO
TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA.
1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA
TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN
SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES
CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES
SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO
SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE
DIVERSES RELIGIONS.
NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA
RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA
�RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS
QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM
ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA
CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT
MULTIÈTNICA.
LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET
POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN
XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA
COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA
CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE
CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA
EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST
GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A
L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS
MEDITERRÁNIES (1995).
DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA
PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS
INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE
LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS
ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA,
CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE
CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS
OBJECTIUS.
LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA
PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA
�CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES
ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS
LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ
CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN
TREBALL COORDINAT.
ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL
SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4.
AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES
ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ
UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS
UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS
LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS
SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I
SUMMIT.
EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL
PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES
CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE
SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996.
LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS,
QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA
CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN
NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL
RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES
CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA
PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE
TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB
�BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST
PROJECTE.
AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA
ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE
REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS,
AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES
ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN
OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES
FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ
INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES
AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS
BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET.
LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS
GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES
CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO
ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS
QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES
INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE
CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL
TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G"
MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES
NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM
CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT
INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES
APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS
AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A
PARTIR DE LES CIUTATS.
�LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO
TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ
DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT
PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA
PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA
GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT
I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE
POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS
GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I
GLOBAL.
COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL
TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL:
EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA
PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS
RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS.
-
3
EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA
PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP
E VI
SI
, EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES
QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS
NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.;
f
b
C
LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS
TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES
PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA.
�EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR
LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A
DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA
D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA.
LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA
TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER
CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT
INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA
DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT,
L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB
QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA,
EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE
LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA.
LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES
NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE
ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN
IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I
PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE
SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT
,
PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA.
L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES
CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE
NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES
AL COSTAT DE NACIONS
�UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA
NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE
LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT
INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL
SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE
LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR
PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL.
MOLTES GRÀCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4361
Title
A name given to the resource
Nacions unides i ciutats unides
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Societat
Globalització
Acció política
Nacions Unides
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-10-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1476/19960216d_00715.pdf
83c30b7e44cbc35d280cd70c340f3b18
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 16.2.96
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (MGA)
Cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve"
De cara l'acte de cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve", s'escau informar dels punts
següents:
- Desenvolupament del Fòrum:
Cadascuna de les set dimensions de la cultura considerades en el Dossier de candidatura
Barcelona 2001 ha estat objecte d'un debat monogràfic estructurat en dues grans parts:
a) Sessió plenària: obrir i estimular el debat.
Els ponents convidats obrien la sessió amb les seves intervencions. A continuació, s'obria el
debat amb una taula rodona en la qual participaven personalitats rellevants del món cultural
de la ciutat i membres del Senat Barcelona 2001.
b) Sessió de treball: participació de la ciutat
S'han creat uns grups de treball multidisciplinari integrats per creadors i intel.lectuals que,
una vegada acabada la sessió plenària, es reunien en una taula de treball per debatre i
aprofundir les idees i els posicionaments manifestats en la sessió plenària.
Per cadascuna d'aquestes sessions plenàries hi havia un text previ de contingut a discutir per
tal de canalitzar o estimular, una mica, el debat.
- Parlaments previstos en la cloenda:
En primer lloc pronunciarà unes paraules Ferran Mascarell i seguidament tancarà l'acte
l'Alcalde
Per a la intervenció de l'Alcalde, se suggereixen els puts següents:
ALCALDIA
ntrada
Rc^stra
2 0 Ftíü
N9
1:1-9JC-`
fORUM1.MGA
�C,Q-Be^w^vv^ ^ ©cuuti
,hk_ ua,d c c,_. c14 04. rn 9 uQ cre ^,
C.C.Cb ik6 . q C
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
-FELICITAR TOTS ELS PONENTS PER L'ALT CONTINGUT
DE LES SESSIONS D'AQUEST FÒRUM. EL NIVELL DE
PARTICIPANTS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. EL MÓN
DE LA INTEL.LECTUALITAT S'HA SUMAT AL FÒRUM
PLENAMENT.
-LA GRAN PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC ENS HA REAFIRMAT
LA IDEA QUE LA GENT, ELS CIUTADANS, TENEN GANES
DE DISCUTIR SOBRE CULTURA. UN COP MÉS, AQUESTA
CIUTAT HA DEMOSTRAT EL SEU ALT NIVELL DE
PARTICIPACIÓ EN TOT ALLÒ QUE GENERA IL.LUSIÓ,
DEBAT I QUE A LA FI COMPORTA UNA MILLORA EN LA
QUALITAT DE VIDA. LA CIUTAT PARTICIPA PLENAMENT
ALTRA COP D'UN PROJECTE COMÚ.
-S'HA COMPLERT L'OBJECTIU FINAL D'AQUEST FÒRUM
QUE ERA AMPLIAR DE MÉS CONTINGUT LA IDEA DE
CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA DE BARCELONA.
UN MODEL DE CAPITALITAT DE BARCELONA ENTÉS COM
UN PROCÉS OBERT DESTINAT A DONAR VEU A TOTS
AQUELLS QUE TENEN COSES A DIR SOBRE CULTURA.
UN MODEL DE CAPITALITAT INCITADORA DE NOUS
CONEIXEMENTS, DE NOVES REALITATS. UN MODEL DE
CAPITALITAT INTEGRADOR DE TOTES LES CULTURES.
UN MODEL QUE CONTRIBUEIX, DES DE LA IDENTITAT
PRÒPIA, A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT
FORUM 1.MGA
�:111
I •
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EUROPEA COMÚ QUE DEIXI ENRERA EL SEGLE DELS
EXTREMS I INICII, AMB PASSA FERMA, EL SEGLE XXI. EL
SEGLE DEL CIVISME, DE L'ENTESA, DE LA TOLERÀNCIA,
DE LA PRÒXIMITAT: L'EUROPA, EN DEFINITIVA, DELS
CIUTADANS.
UNA CAPITALITAT QUE S'EXPRESSA EN DIMENSIÓ
/ EUROPEA. ATÈS QUE SERAN ELS ORGANISMES
)
EUROPEUS QUI A PARTIR DEL 2000 DESIGNARAN LES
CAPITALITATS EUROPEAS DE LA CULTURA, BARCELONA
ENCARA TÉ MOLT HA DIR. EL MODEL DE CAPITALITAT
QUE BARCELONA PROPOSA ÉS EL QUE A PARTIR DE
L'ANY 2000 ES VOL QUE SIGUI LA CAPITAL EUROPEA.
EUROPA VOL AQUEST MODEL I BARCELONA HA
TREBALLAT, TREBALLA I SEGUIRÁ TREBALLANT PER
ACONSEGUIR-HO.
-COM JA HE DIT EN DIFERENTS OCASIONS, BARCELONA
JA HA GUANYAT LA CANDIDATURA A LA CAPITAL
EUROPEA DE LA CULTURA. TENIM EL PROJECTE
CULTURAL PER A LA BARCELONA DEL 2000. I EL FAREM.
LA CIUTAT EL FARÀ, PERQUÈ SURT DE LA CIUTAT. I
TENIM, TAMBÉ, EL MODEL DE CAPITALITAT QUE VOL
EUROPA.
-DESPRÉS DEL JJOO VAIG DIR QUE DE LA BARCELONA
DELS JOCS PASSAVEM A LA BARCELONA DE LA
FORUM 1 .MGA
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CULTURA. HEM COMPLERT L'OBJECTIU DE LES
INFRASTRUCTURES, ARA ESTEM COMPLINT L'OBJECTIU
DELS CONTINGUTS. UNS CONTINGUTS QUE ENS
DEMOSTREN ALTRE COP QUE BARCELONA ÉS PIONERA
\\ EN MOLTES DE LES COSES QUE ES PROPOSA. QUE
BARCELONA ÉS EXEMPLE A EUROPA.
-EL MODEL D'ACTUACIÓ DE BARCELONA QUE TANTS
BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT
OLÍMPIC ES MÉS VÀLID QUE MAI QUAN PARLEM DE
CAPITALITAT EUROPEA DE LA CULTURA, AQUEST
MODEL ÉS EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ
D'ESFORÇOS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I
PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL
ASSEGURAR
L'IMPULS
PERÒ
QUE
DEFUIG
L'INTERVENCIONISME.
-AMB EL FÒRUM QUE S'HA CELEBRAT AQUESTS DIES,
BARCELONA APOSTA AMB MÉS CONTUNDENCIA QUE
MAI PER LA CULTURA DE LA CIVILITAT. LA CULTURA QUE
ASSUMEIX LES SET DIMENSIONS QUE S'HAN TRACTAT
AQUI (CULTURA SÓN VALORS, ÉS COMUNICACIÓ, ÉS
CREATIVITAT, ÉS DIÀLEG, ÉS RECERCA, ÉS MEMÒRIA I
ÉS PARTICIPACIÓ) I QUE CONTRIBUEIX A FER L'EUROPA
QUE TOTS VOLEM I DE LA QUE PARLAVA ABANS.
L'EUROPA DE LA QUE PARLA GIORGIO STRHELER
(PICCOLO TEATRO DI MILANO) QUAN AFIRMA "LA BASE
FORUM 1 .MGA
�Ajuntament de Barcelona
GABIN FI DE L'ALCALDIA
DE L'EUROPA DEL FUTUR O ÉS CULTURA O NO SERÁ. JO
CREO EN UNA EUROPA UNIDA EN LA DIVERSITAT,
OBERTA, SENSE FRONTERES" O L'EUROPA DE LA QUE
PARLA JACQUES DELORS (EXPRESIDENT DE LA
COMISSIÓ EUROPEA) QUANT DIU "ESPERO VEURE
L'EUROPA DE LA CULTURA COM ES TRANSFORMA, AL
SEGLE XXI, EN UNA CIUTADANIA ACTIVA, PLENAMENT
COMPROMESA AMB L'ESCENIFICACIÓ DELS NOSTRES
VALORS HUMANISTES; UNA CIUTADANIA FIDEL A ALLÒ
QUE EUROPA HA PRODUÏT DE MILLO".
-WIM WENDERS DIU "EUROPA NOMÉS SERÁ FORTA
QUAN SIGUI CAPAÇ DE PROJECTAR UNA IMATGE
POTENT D'ELLA MATEIXA BASADA EN LES MILLORS
IDEES I LA SEVA IMAGINACIÓ MÉS AUDAÇ.
NECESSITARÀ UN PUNT D'ENFOCAMENT, UNA CIUTAT
CERVELL QUE TINGUI L'ENERGIA, LA CREATIVITAT I LA
FORÇA PER REALITZAR AQUESTA COMESA DECISIVA".
ESTIC SEGUR QUE BARCELONA ÉS AQUESTA CIUTAT. I
QUE SEREM CAPAÇOS ENTRE TOTS D'ACONSEGUIR
AQUEST OBJECTIU. GRÀCIES A TOTS PER A
CONTRIBUIR AMB LES VOSTRES REFLEXIONS A
ENRIQUIR AQUEST DEBAT.
-EN AQUESTS MOMENTS LES IDEES SÓN MÉS
IMPORTANTS QUE ELS DINERS I LA CREATIVITAT POT
FER MOLT MÉS QUE ELS PRESSUPOSTOS. LES IDEES Hl
FORUM 1 .MGA
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
SÓN. HO HEM VIST. Hl SÓN EN LES MENTS I EN LES
OBRES DELS CREADORS D'AQUESTA CIUTAT QUE HA
SABUT QUE, TOT SOVINT, HA DE CAMINAR SOLA.
MOLTES GRÀCIES.
FORUM 1 .MGA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4382
Title
A name given to the resource
Cloenda del Fòrum La cultura del món que ve
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Relacions Internacionals
Unió Europea
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-02-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf
3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
pl. Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Telèfon 402 72 98
, Fax 402 71 06
INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA
Dia:
10 de juliol de 1997
Lloc: Auditori del CCCB
Hora: 13'00 h.
ORDRE D L'ACTE
12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será
rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona.
Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr.
José Luís García Delgado, rector de la UIMP.
Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual
Maragall, Alcalde de Barcelona.
13'40 Recepció.
14'30
Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que
formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la
UIMP a Barcelona.
�Ajuntament 4/11 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaidia
(1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà.
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE
L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL
PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT 1 EL
DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT:
ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ
GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ
INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA
MÁASTRIGHT- I QUE
RECOLLIA EL TRACTAT
INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL
LLARG DE LA CONFERÉNCIA
EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR
SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA
I
LES
LES
COMPETÈNCIES
CIUTADANIA
CONI'I 131S.EQB
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'AlcaIdia
RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES
ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES
ADMINISTRACIONS
TINGUIN
UN
MILLOR
CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES.
EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA
ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT.
AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES
CONSIDERACIONS:
- D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL
CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS
D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR
LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE
PROXIMITAT.
- DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS
MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT
QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER
DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I
COMPETÈNCIES.
CONFIBIS.EQB
2
�Ajuntament 41) de Barcelona
TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS,
LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ
DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS
(L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL
DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT
DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE
VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O
DE COHESIÓ SOCIAL.
AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL
PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD
FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN
EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN
CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE
VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA
REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA
DEMOCRACIA.
NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR
PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR
(POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA
COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA
ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN
CONF1 BIS.EQB
3
�Ajuntament \\„/„/ de Barcelona
Gabinet de l'Arcaldia
CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO.
DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA
SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS
COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR
MOTIVOS DE EQUIDAD.
AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS
POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE
REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD
SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE
DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES
PREMISAS:
1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA
REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y
CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL
FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU
MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO
COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE
CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO
Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN
MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS.
�Ajuntament .11) de Barcelona
2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA
Gabinet de l'Alcaldia
COMPLETAR EL
CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA
CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL
ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE
DE
AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA
GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y
SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE
TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY
LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA.
EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA +
SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN
DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR.
DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS
CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO"
QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO,
AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA
QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL
CONTROL DE LOS CIUDADANOS.
CONFIBIS.EQB
5
�Ajuntament
de Barcelona
MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA
FÓRMULA.
2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN
EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA:
COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST
CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA
UNIÓ EUROPEA?
ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA
ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS
D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA
DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE
LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ.
ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE
LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA
EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE
GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL.
DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI,
O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA
CON l' I BIS.GQB
6
�Ajuntament 401 de Barcelona
Gabinet de i'Mcatdia
IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I
DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS
CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA
VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA.
L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES
VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ
COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ
SOCIAL. ÉS IMPORTANT,
CAL, POTENCIAR LA
PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I
POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL
DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT
EL PRINCIPI DE PROXIMITAT.
SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE
LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN
APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE
ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA
ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN
RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE
TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS
AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES.
o
�Ajuntament
\ de Barcelona
TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS
CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES
MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR
SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA
DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA
EUROPA CERCANA.
UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA
EUROPA
EFECTIVA
POLÍTICA
Y
ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY
ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA
COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA.
PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I
DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL
REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES
INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER
DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA
FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE
"CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS
DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN
VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ
SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES
�Ajuntament /
de Barcelona
INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES
EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT,
RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN
D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ
DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE
GOVERN I ADMINISTRACIÓ.
COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES
ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA
MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES
DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE
REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR
D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I
REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA.
DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES
VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL
CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT
INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN
EL PROCÉS DE LA UNIÓ.
ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA"
DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA
CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA.
CONFIBIS.EQB
9
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN
DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES
DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ
ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA
PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE
ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA
QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL
DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS
POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA
SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ
SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS
DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC
D'UNIR ELS POBLES.
CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU
TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE
LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL
PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA
COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA
MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE
REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ,
AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE]
SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ
I
CONFI BIS.EQB p
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ
DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS
ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT
SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS
ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL,
LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA
L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA.
EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER
ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE
COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I
OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS
A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA
ÁREA.
3. ROL DELS PODERS LOCALS:
AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA
DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA
APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS
REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS
CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaldia
S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0
L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN.
DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR
EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS
DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES
CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS
CIUTADANS.
S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS
LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I
AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES
AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN
ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL
TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I
CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I
ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ
LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN
EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE
VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A
NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA
UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE
CONFIBIS.EQB 12
�Ajuntament 41
de Barcelona
Gabinet de rA)cafdia
TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES
EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS
CIUDADANOS.
CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER
ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA
EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS
INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS.
4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE
BARCELONA EN EUROPA:
PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE
BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA
CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE
PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA
NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE
COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO
GARANTIZADO.
POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y
PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS
CONF I BIS.EQ13 1
3
�Ajuntament te de Barcelona
Gabinet de P,Idca}áia
HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL
ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA
SU
INTERNACIONAL
PARA
GARANTIZAR
CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO
ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA.
EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST
REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER
DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN
OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE
BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS
RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA
COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT
D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN
PER
LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI
ASSEGURAR L'IMPULS.
BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A
TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de PA)caldia
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE,
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA
NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE
LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN
LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE
L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ
D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA
CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS.
CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES
POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI
EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O
CONF I BIS.EQB 1 5
�Ajuntament
41)
de Barcelona
Gabinet de l'Alca/dia
UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN
D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA.
D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES
INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP
QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR
PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN
LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS
CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL
MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ
D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL
PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM.
1
CONF I BIS.EQB 1
6
�Ajuntament 41 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I
INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ
TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS.
BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS,
DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI,
CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL
BENEFICI PROPI I COMÚ.
1
5. CONCLUSIÓ:
LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ
MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE
UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE,
SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y
RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS
REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS
CIUDADANOS.
LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS
DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL
PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS
CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS
CONF 1 131S.EQB
1
7
�Ajuntament
•
de Barcelona
ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA
UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE
SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA
EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL
ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA
COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES.
MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4433
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Model social
Acció política
Territoris
Subsidiarietat
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències