1 10 8 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf 9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT. Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2 8 d'abril de 1995 Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2. Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia. La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més. Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa. Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds, d'equipaments. �'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana. Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a comprovar-ho. L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet, que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any, que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània. El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous grans projectes: - Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades. S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim. S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport. Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la seva área metropolitana. - Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital Europea de la Cultura l'any 2001. �Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada; més internacionalitzada, amb més qualitat de vida. No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No ens equivocarem ara. Moltes gràcies. text/pedrosa.con 3 ��o 11-1-4wvIIA4, v1:3 3-0 7\3-, , 001P 9,\\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4348 Title A name given to the resource Cloenda Saló Construmat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Infraestructures Construmat Congressos i conferències Barcelona Construcció Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069 PDF Text Text OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL EUROPEA" Feria de Barcelona, 22/04/93. Las Administraciones Públicas, y en especial los Ayuntamientos, por su proximidad a la vida cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una dinámica de innovación y a juste permanente, para proporcionar más y mejores servicios con criterios de eficiencia económica, die suerte que sea posible contener el coste de los servicios, e incluso aspirar a reducirlo. Con independencia racionalización de otras administrativa, medidas un de requisito fundamental para alcanzlar esos objetivos de eficacia y eficiencia es la decidida incorporación de una estrategia innovador y moderna en el ámbito de la Contabilidad Pública. La pertenencia al espacio cultural y económico europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la empresa Comisión básicos privada, la Contabilidad General Europea se orienté según establecidos e los aquella de la principios Directiva, aplicando la partida doble según el método clásico 2 �del sector privado. Este tipo de iniciativas s difundían en los países comunitarios, como Francia, , y repercutían en países -con proximidad cultural- como España, que no se incorporaría a la CEE hast 1986. Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del Estado sufría una profunds modificación con la Ley 1977, General Presupuestaria de S de enero de sentaba las bases de la que Contabilidad moderna Pública: - se introducen eficiencia los y eficacia, áriterios de economía, superando el enfoque unidireccional del control de legalidad. - se aplica la técnica d partida doble. - se abre la posibilidad de informatización de la Contabilidad, para fac litar los información necesarios en flujos de toma de decisiones. La extensión de esas innovaciones a la Administración Local, con el consiguiente proceso de modernización y normalización de la Contabilidad Pública, sólo se produciría a través del desarrollo normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas �Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31 de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la contabilidad del ejercicio de 1992. Nos encontramos, pues, en un momento singular en que la contabilidad de configura los entes locales se como un au téntico "sistema de información", flexible y a bierto, en el que, junto a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se da un amplio margen de au tonomía y capacidad de autoregulación de las Entid ades Locales. Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva perspectiva, se orientan hacia un conjunto de objetivos integrados: - disponibilidad de un s istema de información y comunicación comprensivo y abierto a los hechos económicos y financieros de la Corporación. - integración de la to talidad del ciclo de gestión: planificación, eje cución y control. - creación de poderosos instrumentos al servicio de los centros de responsaiilidad, de los órganos directivos, del control de gestión y de la intervención de fondos. 4 �- articulación flexible de los diferentes subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la contabilidad general y el control presupuestario. Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio que se ha considerado oportuno impulsar la puesta en común de las experier cias de los distintos Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6 (Barcelona, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse, Valencia y Zaragoza). Sin duda, existirán y existen disparidades de enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura de los sistemas de g stión que se están desarrollando en estas administraciones. Pero esto no impide que los si temas de información resultantes, en una cultura europea de proximidad, cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten analogías que, en forma "parametrizada", pueden constituir modelos de orientación para los ayuntamientos. Esperamos, que esta jornada de reflexión, contribuya a potenciar l‘ implantación de esos nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión descentralizada de la información y de la autoridad �sobre los recursos, y en el control de legalidad. Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión municipal de dimensión eurdpea". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4229 Title A name given to the resource Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf 9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA Tifr'D2tiz ^ Ve-04iuz cfwÁpkloktz-/t/liAJur Qi1S urii-AAA"- f raiLAA:ir ruAdA-e ^ ^ 1. ^ r ,¡^ ^ ^ 4Y r'i ^W ^ ^ -- G-g`a,t- c2 N exa4 e_Q OUI`Lt- Gl4-1‘ h ( t..€ ti,■ Lt.0 psAlUm'Am ^^C, t^ nom¢ ^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4 f I ^^ í)CA uVA-C, n (ikL ~ 1-1 A A9,tcL4.-J,^ /(-N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4227 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira INFORMAT Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Produir per vendre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Comerç Model social Informat (Barcelona, Catalunya) Salons professionals Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1199/19890607d_00346.pdf 5265f8c5b0d569d717b21e84a1a0ef20 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA, 7 DE JUNY DE 1989 �-2- EXCMO. SR. DIRECTOR GENERAL DE TELECOMUNICACIONES, INFORMACIÓN E INNOVACIÓN DE LA COMISIÓN EUROPEA ... SENYORES I SENYORS LA CELEBRACIÓ DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS UN ACTE QUE REFLECTEIX LA NORMALITAT DE LA PRESèNCIA DE LA COMUNITAT A BARCELONA. PRESèNCIA DE LA QUE ENS HEM DE SENTIR COMPLAGUTS. BEN AVIAT PODREM MATERIALITZAR UNA PRESèNCIA PERMANENT DE LA COMISSIÓ A BARCELONA PER MITJà DE L'OFICINA QUE SERà OBERTA A LA TARDOR QUE VE A LA NOSTRA CIUTAT. L'EUROPA QUE ESTEM CONSTRUINT, I QUE TÉ, DE MOMENT, LA SEVA EXPRESSIÓ MÉS AVANÇADA EN L'ACTA UNICA EUROPEA, NOMÉS POT SER UNA EUROPA DESCENTRALITZADA, EN QUé CIUTAT I CIUTADANS CONTINUARAN TENINT LA FUNCIó RELLEVANT QUE LA HISTORIA EUROPEA ELS HA ATORGAT. �-4- SI, COM DéIEM, LES CIUTATS SóN ALLÒ QUE EUROPA TÉ DE MÉS DIFERENCIAL I LA DEFINEIXEN COM CAP ALTRE DELS SEUS tLEMENTS, EUROPA HAURIA D'APROFITAR MILLOR LES SEVES CIUTATS I ELS HAURIA DE DEDICAR MÉS ATENCIÓ I MÉS RECURSOS. LES CIUTATS ESTAN DISPOSADES A PARTICIPAR EN PRIMERA LÍNEA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNITAT EUROPEA, PERQUé SABEN QUE EN L'ELIMINACIÓ DE LES BARRERES, EN LA SUPERACIÓ DEL FRACCIONAMENT ESTATAL, NOMÉS HI PODEN GUANYAR. L'EXPERIèNCIA HISTÒRICA HO DEMOSTRA A BASTAMENT. PERÒ LES CIUTATS, QUE CONCENTREN EN ELLES MOLTS DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT DEL NOSTRE TEMPS, NECESSITEN SER COMPRESES I AJUDADES. NO ES POT DEMANAR A LES CIUTATS QUE RESOLGUIN SOLES, AMB ELS SEUS LIMITATS RECURSOS, UNS PROBLEMES QUE, D'UNA BANDA, DESBORDEN LES SEVES POSSIBILITATS, I, D'ALTRA BANDA, SóN PROBLEMES DE CIVILITZACIó QUE NOMÉS COM A TALS PODEN SER ENCARATS AMB POSSIBILITATS D'éXIT. �-3- EUROPA ÉS UNA REALITAT QUE POT SER DEFINIDA I ENTESA DES DE DIFERENTS ANGLES, PERQUé LA SEVA DIVERSITAT EXCLOU LA SIMPLIFICACIó I LA UNIFORMITAT. TANMATEIX, PERÒ, Hl HA UNA DEFINICIó GENUiNA QUE EXPRESSA EL SEU ÉSSER PROFUND, QUE SINTETITZA LA SEVA REALITAT PLURAL: EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. LES ClUTATS CONSTITUEIXEN EL NERVI D'EUROPA. SóN ELS SEUS CENTRES NEURàLGICS. LES CIUTATS GENEREN LA CREATIVITAT I LA INNOVACIó: SóN L'AUTèNTICA FORÇA D'EUROPA. EN AQUEST SENTIT RESULTA SUMAMENT ENCERTAT QUE LA COMISSIÓ HAGI ESCOLLIT LA INNOVACIó TECNOLÒGICA PER DONAR CONTINGUT A SEVA PARTICIPACIÓ EN LA FIRA DE BARCELONA. COM HE TINGUT OCASIÓ DE MANIFESTAR DIVERSES VEGADES I AVUI, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA DE BARCELONA, DESITJARIA REITERAR, S'HA DE SER CONSEQÜENT AMB LA REALITAT URBANA D'EUROPA. �-5- LES CIUTATS D'EUROPA NECESSITEN RECURSOS, PERò NO SOLAMENT RECURSOS. NECESSITEN TAMBÉ COMUNITAT D'ACTUACIÓ, UNS STANDARDS MÉS ALTS DE QUALITAT DE VIDA, UNES POLíTIQUES COMUNES QUE INSPIRIN I LEGITIMIN LES MESURES CERTAMENT RADICALS QUE ALGUNS DELS PROBLEMES URBANS EXIGEIXEN. LES COMUNITATS EUROPEES QUE VAN NèIXER, PRECISAMENT, PER DONAR UNA RESPOSTA A PROBLEMES DE NOVA DIMENSIó, NO PODEN RESTAR INSENSIBLES A LES NECESSITATS QUE AFECTEN A LES CIUTATS EUROPEES. ATENDRE -LES, ÉS CONSTRUIR EUROPA. LES COMUNITATS EUROPEES EN LA SINGULAR MARXA QUE ENCAPÇALEN ENVERS LA UNITAT EUROPEA PODEN CONFIAR EN LES CIUTATS. LES CIUTATS EUROPEES APORTEN A LA INTEGRACIó1ENTRE ALTRES COSES UN VALOR HISTòRIC I UNA PRàCTICA QUOTIDIANA: SUPRANACIONALITAT NATURAL. LA SEVA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4105 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a l'acte del "Dia d'Europa" a la Fira de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Territoris Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a PDF Text Text Alcaldía Ajuntament /i de Barcelona Gabinete I de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 1 LA COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU ç-, FUTUR. 1 L L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT. BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES IMPORTANTS EN TOTS ELS SECTORS I ..AMB UN "t`Vvk àMBIT INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA, p¿Rv A �-4~ ER1 o, Alcaldía Gabinete de Comunicación Ajuntament de Barcelona , i¿Ill 1) s ,:,, 1 , y 0.(1' Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 'R- L,9'A , '''L (rp.J j'' i f r -. 130. .< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c -1 ' ',, i. 7 (;) SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA / D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD. LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6 ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6 EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA FIRA NOVES POSSIBILITATS. tux( LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT ,.114m.cr,Aos) D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS. Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER ' BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT ENDAVANT PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I (-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL :,-,, >. ) 7 -,› 17. 2, 1 DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT. 1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7 plAjo c 14 00 11 Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1 liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann ] c. , p~ 114 pini pi) I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al 1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4065 Title A name given to the resource Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Comerç Indústria Relacions Internacionals Model social Barcelona Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc PDF Text Text Feria Internacional de Muestras ^ ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS - EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL - MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUNYA CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- HISENDA, EL QUAL A -NOMIA NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS, MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona $!t BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M 8 Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores Señoras y señores. En primer lugar a la Feria y su ria de Muestras des que en este hijas, en buena quiero agradecer a los expositores su fidelidad confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla• do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿ un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc �"f il.O 5k til( f\l ISYk h-H S (L. P €--ç')^^^2 E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2 /^U 1^-^ ^^ ^ s ^ est^ 51(k- ^ , ^3^ ^^^ f £41.t5 e- O f p,14 -M un Lu^^ su A05 u---x o r I . ro r? 6a 1/1 Ln/1 v eco t'zt ''f Wi 3(v ^ i7 Cy0 114a ^^ A ^J C L^1 ^/ L4 f'L'`1fl A /pi n ^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^ P L ^v rbJ 77) n y VI S° m L/l^, o 1,0,,,I J ti o re-h f A-fh /l1_ w Y N41 .1 e• l 1^0 L^ 4j10-O aí^fDl./í/2" v, A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h ^-C? ^^ ^-/t- S L-Y14 g ' n-sl Q u L J'r ^ ^ T^ 1)491-P/11 N cs f á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I ^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111 h) CA AM- 01-13 liu V UL-9l/ 4 J0/13 1(91-/1 7i- N4 - s j174-%'V E7:1-I.4 Z^^l v L7 f í^N M Kii,o tvo crivjun ^^^ ^^ d2f. A n cm .1) 1^ M ^ s ? n^ 5,1) f^ <4 4-Y1 TiG ^ t -o, e¿z 47Y t 2L-52 /I- T-z7v4- A.4, u r^ 7-)1 /1-5 71, F^^ Lg A. G11 t} rí-tPrI-TA __Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N) NI sn 't ^ c,o N -1 t3 /Ç z=7 k4 /9-vi- l/D ^^h^ ni ` (le2t .}a-0 144 n al-J ILt.L7 S z1) �7 e ^ rf r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^ -Pc.-^^ L7-3"( , u ovi b ^ r J o rr 1-T-121 : N ^ c^t^ Y)t^ S ^^^^ S Qt v ^ ^ hn v "ta r t^-` ^ S 1 ^ Sa^ ^t_oS / cN 1'3 nt B 1A.7 t^ç en—) UNA- t eJ in.f Y21 1} t ^ at ^ ^ itryt- 1r ll«,uiJ ti& w3 J l• C4 /\i ST i )L4'' 22 IV r u ebc: ktit c-tn s-E S/ uvt ^+ rv 1f1 ^ f M Pon "7-nyJ (l.1-- 101-1 41 a'n.1 eTvro 0 , e:1417)1v-- y (..,‘‘.) ti- ►' • A-1)n hlUCU.+ blA !4 t' r eyo t. q ^F vNp# 1M /2" Ctt-c.)t^ H r^S P©'z--7- CON OC.cb 7h^ 7ir1 -o/1 u ,2t'OS "Lit ()ÑA Pihl trs n 4 1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,. ^ ^r^ 1.^1 N ^`^7vvJ ^ c4 pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN C2u o) PU w ts") t 2 i 'khF á LAS Al- 1713 UJ <-11-3 /1-P •-1 Pfin. A L4 11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0 .r Csiv101-6 ~-0 rt1 v c~ y t7°^ 2.-1-11r Z 1^1 cor-1-72 f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z- kitrk/2 11 0€ 4/3~01-. evu e L-3 P ►^^z- ^ • CA) n'u a TU . ryl S E Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k DMLlÍ u D A) 9C ^ 1^ 6 /'^J^^ k ) • o wm,t /t (–o S r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u c r^ `^r ^} ^ rft7L C.LA--d VS ( ^tz t `^lT n o `I ^z ^ ^ ^6 L2 ,o d ia L4 es Pw-AY-4 -ft^^,t a} 9 t- 4 C -m..rl 24 o-, fF SEn puts- k)--7_1 Cctco L ^ st771 /^ C .11 oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per ^^J^ l^-u - /0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _ Lq �t"1, (43 P `` " PO uo i4 (A/ # ^14)ti4 `7vl 4-6-11 '^^3 17- ` /1-L. /L Lz—/ 11/1j /b P ^^ -c.,' v byr» Lg- ^éu 1---){ li ^S-f) -044 ,a ri 71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4 l<>0 W Alri,i v N M (-/Lo fi " ií7 o S -t53 r \ v^ ^ ^^ (N ^^ A fmiL , 7 ti n uN A s() s AvVva Trpl,b .- 7 co IJ M e-) rm K,t -0,1 /0 e-- 5 rc^ Cs o M c-Yl (Ab CA vut7tS y PA ^^ ^ ^^- ^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl 0 ao Nry', c^ 1-4 ¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b - 7. a o o t_-S (ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t , ^^ í^ F-1 v4 c-5 `^ cru F7),) Ac 0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z 14 10 c 7) US u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z %^ ^ av e" 4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4" Cok), 0-1 V n/ mo^L -^ Gq "L1'11/1 ^ n1 ^ ^u160 mol Al o e n N ^ ct- ¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J 7U 4 erW ( . L,irtrb-0-04 A I^L¡ P M u4 1/1/) Gp U i\J w s SU S' PI/14'V /ti) 11-5/ sv ag. 7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er- cA, L-S (I) /i"ZJ^L P ,b( A) 777991',12 c,"ST-4, P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114 7v1 4-5" 1-0-1311 1 DC-` 1,1-1_ 1-7 v ^^9 y---p 1)-0 iti /j 01,1'7-4 cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o ►° U ^rS7v ^'v d^S ,3 4-Y1 rut N4 v ,- 4,14y1n vti NV u^a V t-2..4ávb^ t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^ U ^r 192 ái ' L Ut,rl-71 jA 1524/ ^^^^^ ^v ÍJ mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,. /I 4--vuQvJ in-72V /1,11 P /b fi hl 41,, A t- &/ttii c ei--¿)4i4 5.L ^irr■) L 1- oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^ d¢")'o �d m 1A-9 ftl r%141 £0 c,Q Po E-N) LA_ Dc— v U E-u--p (t E L.k- Z5 vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?-- ,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^ r e Oil 19 ys, vt 11--0 r2.^ ^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 , fl t L4 {'hZZ t I ^L De:- {-1--AN% r 0 U l,̀r-;Twc S L-4 c/1-7) U c-I n-21-/N plg ut›,t-~ -y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r C 3rni 5 Ll ^ ^(^^J ^^7r v o 1�, S 751 c U Lo I) ,t-rt CAw C'L- 4-a) `s cA $ A.t, oS ^^- va 0n ^x.,14 R ^L,- ^ 4 n1 o tiict q-- 1. t2 M 3 vti1 c::-vt 4 Q JL Mon 7 ¿h) t-^ 174 o L 11`4.1 C`rl v lL-^ %^S 3L^r M ' hit ^1^^ ^- /^ L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^ S P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi P` rFiJ t4r-r>o ^t L --v J,3"runiy pllviriv Litit u o-014_ t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1 r "^ 1 r-U r1 t4 \T-o /1 prr-rt'A-o n tvr1-1 /t-Yt c.a 471-)4 Íh C o 44_ a b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2 k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_ Cg.N, /c,4 t.Z. u/7-5- , hi 14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i- f1"- n-yv A- v-p-i n ^2vv^ s N^ i é1-t.1). ic n/r. Za •-- `? ES-971:") lyc,0 1 4-7--7-E- DI) G-c5-h-o4,91... 1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7- ('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q ' LA35 N V t1 yrs 68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71 2, uz.pU ^r N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-) ! y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o 5 Ce-Y14 -74 ) Ft-71/0q Gt LE-- L..A U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3 `> c (17^ S el e'D a-v,V) c esi- L---73n _ t3 ►9- S 1 -5-9al/ 0-13 ^^ lS L7:7v f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9 c-'^ P t-2.1 a-yv --)443 Prl ov!-c o GIV 6y Dus-- /,^— l .) S Y'v esj 1- fi. prodS 4e, (^fS70-‘) rçr o - bJ ! En,-) vt-.61An o ç oc, im,t P r' /t- nil )(y v ° i i C..,0N e-. Scv1. L 1S t-;^oS L_.A- C/1-221\sL^ rM,, t,,9„v5'o r► lV1 ^S l^/} 1J S f ^l G 61 e vl. L^S r^ t ^^, nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1 �n/1Wlai2E9- hC y Lr.) L-75 ~ o5 7tZc.lPNJ t ? p Jw,7S 1 G C1-7 "--J b1)-1.v Ct--r,„rV US , Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S S 7^J L,c A-71- c -1-79-11i1 f2-0 l24rh. C. a Pi 4- in -vk-, 6'} > V o í^tíld---5Go fr,1 4 5 cv' S -i12)1 c/t.' ffi7rz-, 9k- l. tt5 v̀ -J ï rl 51 1"3 Q v v-h Un_ 9- (,o-714 ^ c 69ti, ^./5 L 03- a 1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt or^I c 5 00 C.-G í^ PKI (.3 v1/' /lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz Fmrh,11. Q jkits Los- S\--)\n u ; 7., p S e-brn ilS cnNS ti •..t l S Cev4 -7\??--/t S `-7 r/-714 )/ rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5 t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{ A41-14 -0 )11-+ 1-4) cz v).¿-- ~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1 UL l9,56 tYr\S r. , f.. c1. l C(,,^ 14,,t> p yr r ' t 3' aú Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~ 1 g-S G íbA -6-14 A r.1 ^ 15r Caf.1 d ehl ►'>A-,1 P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro c.,v PlIAJ /t-S l-/^+ ( Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í CA-6 ;#9 C.--'S t1 K.1 4 7--iJ Ls1J K, u esTel.o S e-71-17- c/`hvl r v r- c^3 ^ l) é 1-cAJ ^t-r^ ^ w,7►-t 1, N^+i1 N vt-vPi t1 A--P ri l-hr S'vS t-&vv1 tl^ N1,1 D >,c44_ ^ (A-¿) Q vs 05' u. c,---tltn ti ï`IVul PI-A-41. !' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r. vj S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S L'u 44 t,-w . v-)� A- v Al- 0L 1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç /h^v0s /1/1/1 )‘1 2 FL--yvl ,q I FcV tvt ib-,) o CA) l c7,-x) \1" 18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L A ,0 CL ^KLA 1, 1 k \„,/ ^ ^ ^ 0-1-14._z A-r-~ 6--íj--,.n?4-71 v?1 11-71 &&`-r\+ bel._ A.' i/,.l1-^ 4 bv C^ c--n4 ^ h/ 1-1 ^-►-^ ^^ 1 N¡Tili %'t.-r 4-1.1 Ò i,.J N ^ �– `TV 7 ^Jew ^ P-241-r■ l ,^^, ^,,^ L'2~1 ) ~-/- >L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t) N Al v' Lrvv ^Aj t )f) t---- 1/1 esV--Y,as crr\iityss TU11/1t1. l,^ ; l N /á i- 1i 57n/0 5 u vo pyLA "r7L u n/ t U P U t---0 i C.^ / '\it3 l.. U S- j A,_/r') A-0 Z 5 Pu t r-73 Zos 155 x-7 QL^ qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv itt^t /hJ yLrhJ\rn._ ^3I ^ c'^ PwC ,.l C41 /n'u if) v A791 ) 0 tr- LA- ^S ititt o R-fr\l La i Stirvk 19-0-1-)n 4j é !^ /k-vt C t-J ów^sj b 0,7 ^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^ = k ut Ues 1 o in- 71/ kvt, i^ . S, ytzAsp s' D-'112 mn7j\r? S b-y.rZ , <^ i,^ 3 >14.-,^Wa-.) ^ tj^^ i h 9 1) S niCn ^^ 7 - c t4rj a-Q tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C Vc3 ot-s Whi 74 itit C,0 1,4 g u wS ¡ P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i .2 (y¡rW ,ç_, tAvvz4 Z1---ri- ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3 Nu Ft--7A'1-4 c, (AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4 c vJ .1 -"71-4 Gil urS n14K 5 15T iv^-1/' 512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\ p Pe:– v,17 O Crin i° ri.,01) t- A advco t,^ trz- P^1ils^ P4. O DU (in PI 65im P n ew ntirn-D-vL. A k/l, _l C} f I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j ^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^ . k N t p1 C * -r-A, Flápisw' Ci1. vVAlr 7 CYI Vto, i--kibS L-- N -E L`L tR1 r'^ ót-^, q LA S QL4yrj3 PC f^Zi ° Ea.) te" P ^ n^ ,^-^1 A LA U i/FNN-G Fe'\/\,t ñ u U C.--tU NI) P v,s 1 cz7- y G Fl vt'L L U^ kl -E i vak lit¿ f f Lv L^S' pi L r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S p r1 L^ ► o U r 3v t o c-o» t1-7 `)---o ^ñ rvuo )((x,‘,0 Oc-tLJ 1A C 611 ^ 11,+,.3 b !ti ETc ,Lq lk-1 o D , Lr L tz IMlPrtithl ti D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4 �^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E p o Lo y 20 N LA c L`(°1-oS ®; T7t-t. A- Ml h.,ai rE ^c T^ cPo rv(S r3 A> E H- vt t?Q./1 1 vC J P1411/fi; i"h. t." 1 MPno 01 1+5 fin C,i á C4414 .o ^r ) ) VA-ti d Go714 11 -N ¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml 014 a v‘j-- L,¢j e)-t. 6-0 C L-̀71k n ^L11 = 'Si-f 9 c't Inh,, 3 ^i^ t-^S ^ ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro j aVT U yL.es s^l r^j _ 1-,' ,, 3 -t_L__ ,X4-14--71 c2 L-r9 P ,-t t-L-0) ^ ^{ c^ ki V iv yt- 1'l- ^ Q tic. - s(..-Z-z) I 11 L S i2-I37-Ylif ^v ^`7v C-1 ^^ s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0 A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4 t p c'hzny ‘/ r 'N u M t^ ffvt ^-^ PII-11 ü U 11751- (.; Nd t-c3 G Z^ t)1 { 21-1.7 .v ".1 7 'syt " org L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150 ^ ^^ (r ^' e L. rrnrev 11-71-t-c - '1-7 $(4 rlo19 /K © n^ AT)i n ,:t v n/ l D r O^-zd)Lc yI el- A,2 t`h4 u S E'd' 5-Tat., /11! - i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢ (.71-s.rahi Aro títit M t-tto q u 71,7,4 k''''''t 1/3 WaS C^t",W /'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^ cm N ¿25 /CA 0 77\1 11-11) v S Ch. D^^ 411A-41- ¿ 4 7--t-t rN L=,^.J , ro Pul Pe:" Ll /1-0 rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w 1 1-7‘i S t.- DCL v1-t- g-s rtyl A &7),1-4 mt. CZ--oitii L `^ %L^ d S LS SIS 0t L b S g v" r 7 1-4 co M h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im l/ t: UNA ,^LC^ V111-4,105 ¿Qco 4 1_4 ven^n' ^^ "( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^ c:77 S ritt 4r4 "oC1- l Z- 7 Vi 17 -zi,141 C.fri b.5 E^ CA-10 D L-- IN vC1-- á lArtoAut,o n ( 1)57-,'1_01 , kt / o r r U o 99L2'1- ; tz Pn(>r c.q--v5tk N C_ E N) v rt641-1)D c-u enn!/-N kh^ r•-e) w t ^h-A- cA ThNty . p o c-o tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi fM r 2_0 A-1.70 S y 711LNr k (: 1-1--1b"" t' IA ^ Q vz- l^ S t9 W. r - Ifi- o b1it4 ^i/f-15 1k Cm ^ tl l`) lomi1r 11't^z-v -- c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A !^^ ut 11t- t 017 /1- c4 S A he" G>tro` b At1 ^ ^^ 1-001,0 1llIAM �Feria Internacional de Muestras ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: - EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI- - MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO- SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- NOM IA i HISENDA, EL QUAL NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- A L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS. MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona ,!!' BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M° Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores -- Señoras y señores. En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad. a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-' lt 1ón c la Fundación Miró, pone visión Española, co° •-mrala la en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc, �2. que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año. Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992. En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de Barcelona. Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo paraq que la Feria salte a otras as ubicaciones complementarias si los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en breve. El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr. Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès de el Director general hasta los servicios administrativos y las brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo. La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para �3. :renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente. Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo con la especialización sectorial de cada una. Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales. La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands" institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e incluso artísticos y deportivos. La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona, de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes. que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor. A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor: no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro- �4. yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de la década de los 90's y la comunicación inter activa media década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión. Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo. El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad; el Teatro Nacional de Cataluña. ¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses, que pueden'hacerse y que deben hacerse. Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad. Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la materialización de estas obras y servicios que harán de nues tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa. Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad de futuro. 7.6.86. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3937 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Mostres Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Congressos i conferències Comerç Model social Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS; Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA CIUDADANÍA. MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y, FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 2. TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR. ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO. POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA. ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA, CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 3. PRESIDENCIA RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN. HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE UN FUTURO DE BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS, OS PER MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA. RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA. Y OS DIGO LA ACTUAL FE- ESTO TAMBIÉN PORQUE SO LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 4. OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN TIDAD DE CADA UNO. NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS, DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 5. PRESIDENCIA CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA. ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA. NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA, SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO. EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3862 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Barcelona 1983 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Fira de Barcelona Barcelona Acció política Fires Desenvolupament econòmic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències