1 10 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf 04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397 Barri Besòs 11:00 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1 institut hauria de seguir aquest esquema: 0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants, 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de Batxillerat Barri. Besòs. Referència al barri del Besòs. Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona (T-L Mátitim- Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. Barcelona del 2000 sou vosaltres J Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde --- I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 1 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht, -Ha començat la negociació amb els altres upaisos que volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can! via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans) - ona gent M té por i s'aferra a allò mésimmedlJ això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno- fòbia o de nacionalisme exacerbat 3 ,(< )L9 �També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill -Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units. Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen dretts civils. Clinton ha despertat una ran eientre els s seus ciutadans i, en especial, entre els més Arreu, altrament, ls anys 10 "van basats en poder financer, en la cultura d "pelotazo",) , ) perquè el es va produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la forma– -- ció i de l'estalvi. . El canvi de ntre a nivel l internacional passava tot això na a Barcelo') hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or- ganització deis Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. �Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-gos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula deis voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaria relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt be. Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila __ �z--------Olímpica 1-9) (I iapositia 10)Avui, amb l'exc -s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon- seguint obrir(Barcelona al ma, \,-------(diapositiva 11 connectar tots els racons de la ciutat 1 millorar el trànsit 1 amb les(ronde (diaposi 12-14- b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat, tenir més places7-1árcs,) jardins 1 espais públics que ningú, (serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall /, d'Hebron 15-18 --------- i tenir rees m6 i -e- es) dela7ivat on abans hi havia dei- xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241, Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un ,1 port, 1 ,-. (sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29) Ji un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles _ l'existència d'un territori real Molt més ample. 1 Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de 6 �Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una participació activa dérs jóves el la vida i la millora de Vg\'‘,/k\ Barcelona. De la ciutat i de la gent. És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____ pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al 7 �servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco, nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan. Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una concentració que practicament no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg. Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui una ciutat atractiva. �I per això estem aconseguint fér venir gent de fora, que venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n .471, (diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993) El Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut supe Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els iona_una empresa que fa béneficis. (d apositiva diagrama de seco s de la distribució dels essos deliCOOB) 'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro". Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg deis anys. (diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona �és molt atractiva. És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat. I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, un pla de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus e e a ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en die* habitatge assequible. El que passa és que la legislaclió no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- lo �deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. I (Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una _generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball cats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posea al vostre servei des de l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda �als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta. De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de audir de la ciut�)que hem transetormat. (diapositi:Vá J7: Port Olimpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. I Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en s- bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. 2 L També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en la col-l-aberació amb altres ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de :e sempre, a diferencia d'Amèrica. 12 �Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 1 paraula, La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de 13 �fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Baretelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions deis estudiants1 a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació. ) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia. I per acabar també us he de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerancia. Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans 14 �massa fàcils, perquè us enganyen ient-vos que les coses són fàcils. ---------„,...,,,, 7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant deis problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2, ' C1 \I t c,12.., ..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian del món. de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme q d'altres. També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta orgullosa de la seva personalitat L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, barri i de la ciutat. 15 Y- �Diapositives: - Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Serie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barr s - Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebront - Serie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica. Transparéncies: Balanç econòmic resumit del 61)0B-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la coba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4233 Title A name given to the resource Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. Barri Besòs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències