1 10 2 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1292/19921001d_00505.pdf 155ef31b6519d942bfd6f34cec59e01a PDF Text Text E U R O P A MUNICI^AL Discurs del president del CMRE, Pasqual Maragall, a I'Assemblea de Praga '1. Vull saludar, agrair i retre un homenatge ala ciutat de Praga i també vull saludar especialment les delegacions d'Hongria, Polònia. les txeques i les esiovaques que avui s'integren al CMRE, a més de totes les altres delegacions d'Europa central i oriental que es troben amb nosaltres. 2.M'agradaria recordar els anteriors predecessors, Henri Cravatte, de Luxemburg, que va presidir el CMRE durant 25 anys, i Josef Hofmann, que ha presidit el període històric que ha fet del CMRE la gran organització representativa dels poders territorials, amb les seves 40 associacions nacionals de 24 paisos europeus i al que agraeixo que continuí treballant per al CMRE com a vice-president primer i membre del Bureau. Al Bureau ens acompanyen presonalitats que han marcat, així mateix, la història del CMRE, com John Chatfield, que actualment presideix el Consell Consultiu dels Poders Locals i Regionals de la Comissió Europea, el ministre Louis Le Pensec, primer vice-president amb Hofmann, Urrmberto Serafini (membre fundador) i els alcaldes de Charleroi, Graz, Tesaiònica, Sousel, Drammen, La Haya, Frederiksberg i Haifa. 3.Sóc conscient que el gran patrimoni polític, cultural i organitzatiu que avui posseeix el CMRE és obra de moltes persones, deis vicepresidents i membres deis òrgans estatutaris, el Comité director i l'Assemblea de delegats, del Secretari General (al davant del qual va estar tants anys Tomas Philipovitch i alhora Elizabeth Gateau), deis presidents, secretaris generals i responsables de les seccions nacionals, dels animadors i participants actius de les comissions i grups de treball. Però, sobretot vull emfasitzar el que és, al meu parer, la base més sólida de la nostra força: la nostra capacitat d'associació i d'intercanvi, el dinamisme de les nostres organitzacions regionals i nocionals, la disponibilitat de tots nosaltres per intercanviar experiències per cooperar i, sobretot, la nostra vocació comuna de ser protagonistes del projecte europeu, de la construcció d'una Europa unida i federal. 4.Per al CMRE, autonomia local, entesa com a reforç de les institucions i dels poders més immediats, més pròxims al ciutadà, i Unió Europea, han estat dos projectes que han anat indissolublement lligats. La Carta de l'Autonomia Local va ser, segurament, una de les primeres i més importants iniciatives del CMRE. Aprovada com a convenció pel Consell d'Europa i ratificada per la majoria d'Estats europeus, més de 18, avui té valor de tractat internacional i és, per tant, la llei de més alt rang en cada un dels nostres paisos, que protegeix i desenvolupa els nostres drets. Aquesta Carta sabem que avui serveix de marc de referència principal a l'Europa central i oriental, on s'han r ealitzat recentment eleccions municipals lliures, a la República Federativa Txeca i Eslovaca, a Hongria i a Polònia, i aprofito per saludaria integració de les associacions de ciutats i ens locals de tots aquests paisos en el CMRE. També s' ha donat aquest pas fonamental per a la democràcia que és la constitució de governs locals representatius a Bulgària, a Croacia Eslovènia, a Rumania í a Albània. 1 R d'nnfuhra da 14ili9 El CMRE, seguint el criteri d'acceptar en el seu si les associacions de municipis de base democrática i que els seu$ paisos formin part del Consell d'Europa, es cpntinuará ocupant de donar suport i d'integrclr els governs locals d'Europa central i oriental. i^No ens hem tancat mai en l'Europa comunitárfja, com ho prova el fet que del CMRE en formen part associacions i ciutats de paisos mediterranis no comunitaris més recentement, com resultat de la importantíssima fusió amb 141LA, dels paisos escandinaus. Ara som canscients del gran repte que represento pera nosaltres la incorporació de les ciutats i del conjunt d'ens locals d'Europa central i oriental. Una prova de la impo rt ància que li atribuim és la conferència que inaugurem aquesta tarda "Junts, a l'est i a l'oest, per construir Europa i la democràcia local". No desitjo estendre'm més en aquesta qúestió, ja que ;d'aquí unes hores participaré en la taula rodona amb els meus companys de Berlín, Praga, Budapest i Varsòvia. Només vull afegir und cosa més: no hem esperat a formar part tots de la Comunitat Europea per unir-nos cortn a municipis i regions. Això és l'expressió d'una realitat, l'Europa de les ciutats, antericjr a l'Europa deis Estats, i d'un mètode: la unió política i econòmica és possible perquè lés persones, els actors de la vida civil i les institucions que els són més properes, es troben s'entenen. Europa ens necessita per unir-se,! però nosaltres necessitem Europa. Hem esnhentat el reconeixement legal internacional de la Carta d'Autonomia Local, prova que rrnifesta que el projecte europeu és vital pera nosaltres. Europa necessita els seus gover 'is locals, les seves ciutats, s'ha d'arrelar mé$ a elles, perquè és on es construeix la ciutadania europea. Però els municipis, les ciutats i les regions necessitem Europa per reforçar la nostra autonom!a, desenvolupar les Ènostres potencialitats i projectar-nos cap a° l'exterior. 5. Si em permeten, però vull recordar la importància del comprorn del CMRE amb la Unió Europea i, especialment, amb la Comunitat Europea. No nomép per raons històriques, no únicament perquè fins fa molt poc, la gran majoria dels seus membres pertanyia als paises de la CE i enca lla ara constitueixen la seva base més nombrase i d'on provenen gran part deis seus recursos. El nostre compromís amb el projecte d'Unió Europea té les seves raons fonamentals en a nostra cultura específica, en els nostres interessos propis, en els nostres projectes de futur com a governs locals, com a ciutats i regions. Tot això ho podem sintetitzaren una pardula: subsidiarietat. O, pera molts de nosaltre$, federalisme. Concebem una Europa federal, amb institucions comunitàries representatives i fortes que assumeixin les competències que ens permetin a cada un de nosaltres exerdcir millor les nostres. Una Europa federal és und Europa descentralitzada, on municipis i regions exerceixen tetes aquelles competències i uncions segons la seva capacitat, on els Estats deleguin cap avali al mateix temps que cedeixen una quota de sobirania amunt. El principi de subsidiarietat no l'utilitzem cdntra Europa, sinó a favor cl" Eu ropa. La unió europeo progressarà i es consolidará si els ciutadans. des deis municipis i regions, se senten partícips del projecte europeu. La principal urgència de la situació actual és la construcció de la ciutadania europea. 6. Crec, en consegúència, que el suport donat al Tractat de Maastricht perla secció francesa del CMRE arran del recent referèndum i les manifestacions favorables a aquest document que molts de nosaltres hem expressat estan justificades. No és que no reconeguem les insuficiències d'aquest tractat, especialment perquè la dimensió intergovernamental hi és més present que la federal, i no és que no entenguem les preocupacions socials o culturals que hi havia en l'origen de molts NOES al Tractat, però creiem que, malgrat tot, la ratificació del Tractat ens fa avançar i que el contrari ens faria retrocedir. Ara bé, coma CMRE, el que importo és definir progressivament les nostres posicions bàsiques en relació a la construcció d'una Euorpa federal, descentralitzada i solidària. Per això, permetin que avanci algunes propostes, no perquè siguin acceptades íntegrament o perquè siguin votades, sinó per contribuir a elaborar les nostres posicions com a CMRE mitjançant el debat democràtic i la interpretació que cadascú, segons la seva situació i el seu tarannà. en faci. Crec que hem d'emfasitzar la valoració del Parlament Europeu, que ja s'expressa amb una certa timidesa en el Tractat de Maastricht. El Parlament ha de tenir més capacitat d'iniciativa, de decisió i de control. Seria desitjable la seva evolució cap a una Cambra més a rt iculada amb el territoris, la qual cosa seria més fàcil si les regions fossin les circumscripcions electorals. El Consell de Ministres, expressió de la intergovernamentaitat, es reforça a pa rt ir del Tractat de Maastricht. Esperem amb molt interès els resultats de la pròxima reunió a Birmingham i la confirmació que s'avançarà en una concepció de la subsidiarietat que no es limiti als Estats. Entenem que en l'etapa actual, l'acord entre els Estats, representants pels seus governs nacionals, és el motor principal de la Unió Europea. No oposem l'Europa dels Estats a l'Europa de les regions o dels municipis. Com tampoc s'han d'oposar l'Europa económica i l'Europa social. En tots dos casos, cada una necessita l'altra. A allò que ens oposaríem seria al monopoli d'un sol tipus de poder sobre el conjunt de les institucions europees. Creiem que hem de tenir especialment en compte l'article 146 perquè obre la porta a la presència de regions o "landers" en aquells casos en qué, per raó de la naturalesa federal dels seus Estats, tenen competències que en altres paisos són del govern central. Aquest article pot estimular !'evolució del Consell de Ministres, que pot adquirir cada vegada més el caràcter de Cambra representativa que celebri les seves sessions públicament, com ja s'ha sol licitat des del Parlament europeu, menys el de govern executiu que té actuaiment. Perquè em sembla que no hem de compartir la crítica fàcil, a vegades demagògica. a �EMÚÑICI^AL la Comissió de les Comunitats Europees. Segurament es pot millorar el seu paper amb una concepció més àmplia. mes favorable q la descentralització, de la subsidiaríetat. Hem d'evitar, evidentment, que es caigui en un excessiu afany reglamentista. Hem d'afirmar, però. d'una manera rotunda que els euroceus. per avançar en la nostra unió, necessi'em un execuitu fort, independent. accessible responsable davant del Parlament i del Consell de Ministres. Un executiu que dirigeixi, concebi i impulsi l'acció comunitària però que també sàpiga delegar l'execució i la gestió en les entitats més properes a la ciutaàan^a. És cert que la Comunitat Europea ha patit històricament un dèficit democràtic. Ara és el moment de superar-lo de forma irreversible gràcies no tant al Tractat de Maastricht en ell mateix sinó a la sensibilització de l'opinió públ ca i a la mobilització dels actors públics i privats, pollics. professionals. econòmics, socials ^ culturals. Les instituc ons europees haurien de respondre a aquest interès mitjaçant reformes com les del sistema electoral, la motor participació de les regions i dels municipis en la vida comunitària i la convocatòria a organitzacions corporatives. econòmiques. socals o cuiturais. 7_ Volem destacar alguns as pectes de I'actual procés d'Unió Europea que ens nteressen atots nosaltres, municipis ^ reg ons, especialment, tant els que pertanyem a la CE com als que no hi pertanyen o encaro no s'hi han ïncorporat. Ens referim a l'esbós de ciutadania europea que representa la concessió de drets ooiítics en l'àmbit local i comunitari a Tots ets Que posseeixin la nacionalitat d'un país de la CE. Així mateix, també és important pera nosaltres la voluntat de reeguilibri territorial i de redistribució social que expressen els fons de cohes ó. Fínaiment, per bé que evidentment no és el que té menys importància per a aquesta Assemblea. cal fer referènc a ala creac ó del Comité de Regions, és a dir, ei Comitè de paricipació institucional del conjunt dent Lats looals i regionals en la CE. uem dit que aquests as pectes ens !floressen a tots. fins i tot als que no són membres'ae a Comunitat. En primer lloc. perquè contribueixen a consolidar la Un ó Euro pea. a arrear-la entre la ciutadania Només si consoiiaem la unió podrem ampÏiar-la para) lelament i integrar tots aquells aue, com moits dels aue m'escolten, aspiren a integrar-se en e. futur a una Europa unida. Una Europa poc ,neda serà menys atract va. tindrà menys capacitat d'integració i, no ho oblidin, de cocceració. En segon lloc, perquè la creacó del Comitè de Regions, l'embrió ae c^utadan^a europea, ^ els fons de cohes ó expressen un Mètode ae ter Europa ^ creen un precedent aue generará necessàriament uno a nàm ca aue ens afecta molt d rectament És la dinàmica de la partnc.oació deis ccters públics no estatals, el reconeixement de status -inclòs en la sevo dimensió políticaeuropeu ais memores de la soc,erat cwd i I'aceeotac ó de la solidar tat i ce la +guaïtat com coiectius de la política comunlydra. w'uil recercar, perd. la nostra posis ó sobre ai!Ò aue en el Tractat de ^Maastricht ens afecta més directament. el Comité de Req.ons, qu na és la situaaó çcruai en reicció a aquest tema. articie 198A diu que ei Ccm tè dé+.Regions esun Comitè de caracter corsuitiu integrat Der Jepresentants dels ens regionals locals' a pretens ó d'exctoure els mun cipis i altres ens locals a favor únicament de les regions. s'oposa a la lletra ^ a l'esperit del Tractat, ens condueix a un conflicte qUe pot paralitzar la constitució del mateix Corirtè i, en qualsevol cas, ens debilita. EI reconeijcement d'un sol nivell territorial atempta al p rmcipi de subsidianetat i ens sembla impensdble que hom pogués fer un pas enrere quant a la composició de l'actual Comitè consultiu. ¿Com arrelaríem les institucions comunitàries si s'exclouen de l'únic organismes al que poden accedir -amb funcions estrictament de consulta- ets representants més immediats deis ciutadans? Els municipis, els ens local, les ciutats, estarem en el Comitè de Regions. I estic seguir que hi tindrem una posició d'acord amb la nostra representativitat. Ens consta que entre els líders de les regions, inclosos els de I'ARE, preval ja una posició que jo mateix vaig exjosar en la meva preso de possessió com a j resident del CMRE el passat 8 de maig. Conliderem el període 92-96 com a constituent mentrestant conmencem a treballar conjuntament, regions i ciutats, en el Comitè de Reigions. Quan es revisi el Tractat de Maastricht, a partir del 96, amb l'experiència de qua{re anys de treball i també en funció de les possibilitats que s'hagin obert pera totes o aigunos regions de participació en òrgans comur-litaris de codec sió. podrem replantejar la Qúestió. que en ,cap cas pot ser per anar endarrera, sinó endavant La propera setmana, s vostès hi estan d'acord. em dirigiré a l'ARÉ per proposar una trobada entre dues delegacions del més alt nivell per prosseguir un adostament de posicions que, mitjançant el diáleg, fins ara informal, la ha començat a produir-se, S'ha de reconèixer que e6 redactat del Tractat de Maastricht conté filtres ambigúitats. com les que fan referència a la condició dels membres del Comitè de f egions i a la seva designació pels governs rjacionais. Els membres del Comité de Regions han de ser electes o responsable$ davant d'assemblees elegides i la seva designació s'ha d adequar a la proposta que facin les assoc acions representatives dels ens locals i reg ons de cada país. Aquesta és Ija pos ció del CMRE i i'únca que ens sembla !l coherent amb els principis d'autonomia locoI i amb la intenc!ó ael legislador de Maastric nt Resum^nt, no hi ha oposi< tió entre ciutats ^ regions, no nem de permet e que ens oposin. Ens complementem en els !nostres paisos i ens necessitem mútuament a Europa. En el futur, si Europa avança en un sentit federal, és possible que !es regions. totel o algunes. aaqu reixin una posició diferent, }cotser estigu n presents en òrgans de codecipó. però això no es farà en oerjuaici de la participació de les c utats. dels municipis i del conjunt d'ens lacais en la Comunitat Europea ` perquè entre tots ho haurem aconsegu t i Europa ens necessita a tots. El que segur que nolconvé a Europa és mitificar el seu Componen rural, Que ca! respectar però que no és mdlontan, n atribuir a les entitats aue representen preferentment aquest component I'exclukivitat ae la parficlpació territorial en la CE. ï Acuestes mate xes gúe$tions es plantegen en ei Consell a'Europc, en'el marc ae la Conferènc a ae Poders Locals i Regionais. creeque hem de trobar soluciáns coincidents 8. Ara veiario parlar conll, a ciutadà, com a habitant d'una c utat ^ com a alcalde de !d mateixa. Alguns ce vostès re presenten reg^ons. a altres comiats, aepartaments c províncies. Molts de vostès, seburament la majoric, representen municipis; grans o petits. Ara bé. tots nosaltres. sigui quina si gui la nostra residència i l'origen cel nostre mandat. passem una part de la nostra vida i desenvolupem una part important de la nostra activitat en ciutats grans. en capitals nacionals o regionals, en els centres urbans. Repassin p les seves agendes el mes passat i el proper mes. Encara que només ens referim a les nostres reunions, del CMRE o en les que hi participa el nostre Consell, veuran que els dies passats ens vam trobar a Istanbul, a Heildeberg, a Gtaz. a Brussei les, a París. a Frankfurt o a Estrasburg. Avui ens reunim a Praga. Les properes setmanes alguns de vostès coincidiran a qualsevol de les ciutats esmentades o a Budapest, Berlín, Arnhem, Nottingham. Birmingham, Nicosio. Salamanca. Porto, Lisboa. Florència, Milà, Madrid o Barcelona. Estic citant únicament ciutats i no totes les ciutats on hi ha reunions convocades. Amb això no pretenc emfasitzar la importància de les ciutats capitals. o grans o potents o atractives, en detriment de la resto. El que vull dir és que aquestes desenes de c utats fortes són la nostra força, són una de les grans bases d'Europa. Les "eurociutats" són la nostra 'force de frappe . les nostres multinacionals, les nostres naus capitanes. Representen un patrimoni extraordinari que la història ens ha llegat, un instrument excepcional de progrés econòmic i cultural de desenvolupament democràtic per al futur. Europa s'ha pogut caracteritzar com el continent de les ciutats, com un sistema de ciutats, o simplement es parla de l'Europa de les ciutats. No totes són grans. però totes tenen vocació de "centralitat", centres d'intercanvis, liocs de trobada, punts d'innovació. agents aue estructuren reg ons metropolitanes cada vegada més extenses a les que proporcionen un valor de marca cop a enfora i uns equipaments i serveis que fa servir una població molt superior a la resident. Tots els necessitem. tots els utilitzem, tots volem que siguin eficients i atractives, integradores i amb signes d'identitat propis. Però les. ciutats també són el nostre problema, un dels nostres problemes principals. Per una banda, perqué ens serveixen de continent, de lloc de concentrac ó dels nostres problemes socials culturals: atur. immigrac ó i marginació, pobresa soiedat, inseguretat i criminalitat. Per una alfra banda, i sobretot, perquè l'ús intensiu que `em de tes nostres c utats és un factor multiplicador dels seus problemes: congestió del tràns t i access bilitat, contaminació de l'aire i escassesa d'aigua. degradació de centres històrics I terc antzac ó excess va d'àrees res dencials. A iots ens interéssa que les nostres c utats estiguin ben comun cades, disposin d'uno divers tat de centralitats ^ ens garanteixrn bons nivells de aualitat de vida urbana d'eficàcia dels servis públics i privats Ens interessa perquè d'això de pén el seu dinamisme econòm c, la seva capacitat de generar llocs de treballi riquesa i la seva ntegració sòciocultural. Tot a xò és el que nteressa als europeus ï ha d'impregnar les polítiques comunitàries. la que tots aquests problemes tenen uno dimens ó europea _es ciutats reauereixen la concertació ae poiítiques europees. nacionals, reg onais ^ locals i la transferènc a o delegació de competenc es i de recursos segons 'a aapac tat de cada una. Crec que nem ce superar antigues concepc ans de l'autonomia local de caràcter prorecc,cnisto r unformista. Hem d acostar per ta concertació interadministrdtiva, per la cooperació público-privada i per I' atribuc ó a les ciutats de règims jurídics i econòmics espe- �O NE 1[ÚÑICIPAL culs segons les seves característiques i les funcions que compleixen. No és un privilegi, al contrari. És el reconeixement a' una diversitat que ens serveix a tots 1 de la conveniència d'utilitzar el dinamisme de les nostres ciutats en benefici de tots nosaltres. Com a CMRE, no només hem de prendre nota d'aquesta diversitat sinó que també hem de donar suport a les demandes i a les iniciatives que sobre aquesta base expressin cada tipus de municipis o d'entitats territorials. Iniciatives noves i interessants. com la proliferació de xarxes ae ciutats. d'associacions de municipis de base macroregional o per la seva homogeneitat o interessos comuns. la posada en marxa de projectes conjunts i els intercanvis cada vegada més freqüents entre representants i tècnics d'entitats territorio/s. són exemples de la vitalitat del nostre teixit local. 9. El CMRE és alguna cosa més que un moviment polític europeista de municipis í regions. També és una organitzac ó que estimula la cooperació entre municipis i ens locals, que dóna suporta les xarxes de ciutats i a totes les associacions especialitzades. Cap d'aquestes iniciatives ens fa la competència ni ens debilita: totes ens enriqueixen i totes compten amb el nostre suport segons la seva impo rtancia 1 tes nostres possibilitats. Així ho hem fet amb el moviment de les Eurociutats. • En els nostres nous Estatuts hem previst que els representants de les principis xarxes de ciutats i d'assot acions locals especialitzades podran formar part dels nostres òrgans o ser convidats a les nostres reunions estatutàries. El CMRE ha impulsat una cooperació intermunicipal accessible a tots els seus associats. Hem patrocinat més de 6.000 agermanaments hem gestionat més del 80 per cent de les ajudes comunitàries aestinades o agermanaments i a la cooperació bilateral (indosos alguns centenars amb paisos menys desenvolupats). Som conscients que, si bé els p rogrames de cooperació multilateral tenen més visibilitat política. en molts casos la forma d'optimitzar recursos d aconseguir resultats pràctics s'obtenen per mitjà de la cooperat ó bilateral. Per a!xò també hem de desenvolupar aquesta aimensió en l'execució d alguns programes comunitaris ambiciosos, com l'ECOS. des/ nat precisament ala cooperació Est-Oest. En el moro deis programes d'intercanvi del FEDER hem fet possible que més de 600 g overns locals obtinguin subvencions per realitzar-los. Es uno línia d'acc,ó Que tant la CE com ei CMRE i tots nosaltres. em sembla. considerem de gran interès. Encara que els seus efectes no es vegin mmeaatament. tots sabem t' estímul que representa per ais nostres eleves els nostres funcionaris el coneixement d'altres experiències i 1"eiaboració d'alguns projectes conjunts. Cal reconèixer i felicitar l'esforç realitzat pels serveis centrals del CMRE auant a l'activitat ce la CE informació i anàlisi de regiaments I úirectíves. fins 1 tot abans ce la seva abrovac ó definitiva, gesnons davant aels serveis comun taris per donar suport ais nostres projectes La tcrmalttzac,ó recent de les Comissions és ei mètcae adeauat per ter quelcom aue Coda ala serà més mportant • elaborar criteris •Croces:es comunes tant ce caràcter regional com. sonreror. sectorial. Per mitjà de les Comssions+hauríem de cocer disposar en cada cas deis recursos més qualificats Des t1 Y d , wwAJo.. A .. 115119 faria que tots vostès contribuissin al millar funcionament de les nostres comissions: Política Urbana i Regional. Medi Ambient, Assumptes Socials, Hisendes Locals, Transports. Informació i Comunicació, Ciutadania Europea i Electes Locals i Regionals. Els canvis produits a Europa, tanta l'Est com a l'Oest, i el paper molt mOs rellevant que adquireixen els municipis i els'altres ens locals i regionals en la vida europea. tant comunitaria com extracomunitdria, el creixement deh CMRE coma resultat de la seva fusió amb IULA i de la incorporació de les associacions escandinaves i ara de les d'Europa central i oriental, a més de la necessitat de desenvolupar tasques molt més complexes i de gestionar un pressupost més elevat (en els últims 8 anys s'ha multiplicat per vuit), ens ha obligat a replantejar-nos l'estructura, el funcionament i els recursos de la nostra organització per fer-la alhora més agil i eficaç sense menyscabar per això el seu caràcter representatiu i participatiu. , Crec que s'ha fet un esforç molt meritori per elaborar la reforma deis Estatuts i que hem de felicitar la Comissió i el seu president, el senyor Meyers. per haver-la dut dterme satisfactòriament. Em sembla que la millor felicitació serà aprovar-los com un iot. Scc conscient que es tracto d'un treball delicat cl"arquitectura institucional que no suporta canvis unilaterals. Els nostres òrgans col•lectius principals es mantenen: l'Assemblea (le delegats i el Comitè Director i, encara que la seva composició s'hagi reduit, crec que será suficient per garantir una representada adequada de territoris i de cultures. Com a president, puc assegurar que treballaré cÓnjuntament no només amb la Secretaria General, sinó també amb el Bureau, que més que un òrgan directiu nou i reduit, l'han de veure com un factor de multiplicació per 10 oper 12 de la figura d'un president que no está segur de poder tenir la mateixa dedicació que ha tingut el meu antecessor, I"amic Hofmgnn. També desitjo manifestar que espero poder comptar amb un vice-president en cada país que sigui el representant ordinari del CMRE i del mateix president. 10. El nostre àmbit assopiatiu no es limita a l'Europa comunitaria. El CMRE aspira a una Unió Europea més ampliq que avui aquesta Assemblea anuncia amb 1a presència de tots vostès. Perd el nostre món no acaba en el continent europeu: les nostres ciutats saben mirar més enllà. Actualment, el planeta és una suma d"interdepenaències, l'economia s'ha mundialitzat, la desaparició deis blocs ha enderrocar els murs política-militars i les naves tecnologies de comunicdció ens fan còmplices de totes les injustícies de iotes les catastrofes. Les ciutats. per la nostra pròpia naturalesa de ralitats obertes a itots els intercanvis, no poden tancar-se en urt marc geogràfic rígid, per ampli que sigui. Hem d'acceptar una quota de responsabilitats Mundial. hem d'assumir certs deures de cooperació amb paisos .1 ciutats menys afortunades que nosaltres, a vegades p er culpa nostra. Aspirem a esaevenir interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals, en primer Iloc de les Nacions Unides, dels seus organismes com UNESCO. FNUAP, HABITAT, etc., i dels seub programes, com PNUD. La Conferència de Río 92 ens va permetre per primera vegada a tes associacions internac onais de ciutats i ems locais, com IULA FMCU al front, aparèixer cbnjuntament i conquerir un espai propi en IaConferéncia i en la gestió deis programes que se n'han derivat. També s'han iniciat experiències de cooperació de ciutats del Nord i del Sud en el marc de programes finançats pel Banc Mundial. Aquesta presència inte rn acional ens exigeix una estreta col laboració, una coordinació permanent i, si és possible, alguna forma d'unió entre les associacions de ciutats continentals i mundials. Com a president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. però també com a membre del Comité Executiu de IULA i president. delegat de la Federació Mundial de Ciutats Unides, és un objectiu al que atribueixo la maxima impo rtància. La nostra prioritat ha de ser promoure les relacions més estretes entre IULA i FMCU, les dues organitzacions mundials més importants de molt, fins arribar a la unificació. Avui és un objectiu possible. ja que les diferències històriques entre ambdues organitzacions ja no'aenen raó de ser. L'actitud oberta i el tarannà dialogant dels presidents de IULA i FMCU, els nostres amics Trigiia i Mauroy, converteixen aquesta tasca unificadora en quelcom viable i que es pot escometre immediatament. El CMRE, per la importòncia decisiva que tenen els municipis i els ens locals europeus en ambdues organitzacions mundials 1 perquè en cap cas pot dimitir del seu paper de màxim representant de les associacions europees, té una responsabilitat especial, més gran que qualsevol altre. en la consecució d'aquesta unió. El món actual ens desafio a unir-nos. Es la nostra aposta estic segur que la guanyarem. 11. Per acabar. vuil referir-me breument a una qúestió que estic convençut que és extremadament dolorosa per a tots nosaltres: la guerra que enfronto els pobles i ciutats del país que fins fa poques setmanes anomenàvem Iugoslàvia, la destrucció de Dubrovnik, el suplici que viuen ara mateix Sarajevo i tantes altres ciutats grans 1 petites. Estic segur, i crec que tots vostès compartiran aquesta opinió. que el progrés de la humanitat s'ha realitzat mitjançant la cooperació i la creació d'estructures caaa vegada més àmplies, més complexes, més difersificades. El progrés va unit a l'associació i a I'intercgnvi, a ia Integració de les unitats existents en unitats majors. Així ha passat de la família als çlans; després es van constituir pobles i ciutats, paisos i nacions. Ara estem realitzant aquest gran projecte que és la Unió Europea. La creació d'una associació major no significa en cap cas la desaparició de les unitats que la formen. A Europa existeixen les famílies, els pobles, les ciutats, les regions. els paisos i les nacions. Creiem que la millor garantia per al progrés de tots ells i per a lo seva convivència és la Unió Europea. En canvi. la ruptura dels vincles associatius superiors, si no són substítuits per uns altres. esdevenen un perd) pera cada un i una amenaça per atots. Actualment, la gent 1 les ciutats de I'ex-lugoslàvia desafíen !a nostra raó i ataquen el nostre cor. El discurs associatiu 1 lo solidaritat, I"ajut humanitari, han estat ja les nostres respostes Però no n'hi ha prou. Cal que trobem altres formes a intervenció que contribueixin a aturar la guerra, a ailar els més agressius r a protegir els més dèbils. Una iniciativa que proposo aquí es la constitució immediata d'una aeiegació d'alcaldes i de representants ae municipis i regions i que visitem properament Sarajevo. Zagreb i Belgrad amo un missatge ae pau Praga, 1 d'octubre ce 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4198 Title A name given to the resource Discurs del President de la CMRE a l'Assemblea de Praga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Concessió de drets polítics en l'àmbit local i comunitari, voluntat de reequilibri territorial i redistribució social. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Cooperativisme Associacionisme Ciutats Acció política Territoris CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1355/19931007d_00588.pdf d500e5977ace0963be148986aa78d680 PDF Text Text Sr. Presidente, distinguidos amigos: Es para mí un honor dirigirme a ustedes en el marco de ésta conferencia Europea para reflexionar y debatir sobre la cultura en la ciudad y es, además, una satisfacción hacerlo en el marco incomparable de Praga, capital de cultura, representación emblemática ella misma de la ciudad como gran aportación civilizatoria de Europa. Este honor me ha correspondido, creo, por mi condición de Presidente de la organización más importante de gobiernos locales de Europa, el CMRE, pero también estoy aqui, quiero creer, 'por el hecho de representar a una ciudad, BCN, que probablemente encarna muchos de los atributos que identifican esta Europa que estamos construyendo. La mezcla de historia, tradición y futuro, las tensiones y la fuerza de identidades plurales; los conflictos de nueva generación, pero también el empuje y la imaginación creadora, son esencias en las que todos podemos reconocernos. Hablar en nombre de una ciudad, en este foro, aquí en Praga, es lo que legitima mi presencia. Las ciudades son los espacios donde se producen y entrecruzan discursos y culturas diversas. Son los laboratorios del futuro donde se ponen a prueba la invención de nuevas fórmulas. En ella se multiplican las oportunidades imprevisibles que son el caldo de cultivó de la historia de nuestra especie. ¿Donde, sino en las ciudades puede hablarse de cultura? �La cultura, como la civilización o la civilidad es el territorio para el entendimiento, donde pueden convivir las pertenencias y las alteridades, donde se puedan conciliar lenguajes de todo orden sin exigencias uniformistas. Esta es su grandeza y su complementariedad con la democracia, sin la cual resulta incompleta, pero para la cual resulta imprescindible. Las democracias no sobreviven lejos de la energia y el calor de la cultura. Los gobiernos locales son el primer y el más importante ámbito de la actividad cultural. Por su naturaleza son tos que pueden y deben combinar el apoyo y el estímulo a los ciudadanos para el conocimiento y para la creatividad, pero tambien para la crítica y el debate. En efecto las ciudades son los lugares privilegiados para que el poder y el individuo se acerquen, probablemente son el único punto de encuentro que puede garantizar el fluido entre gobernado y gobernante. De este fluido nace la cultura en su sentido más cóncavo, en el que caben más acepciones. La cultura entendida como civilización. Debemos congratularnos del camino que la joven Europa está emprendiendo. Y digo joven porque cOntiene todos los elementos de un proyecto en formación, con larga historia a sus espaldas, con dolor y pasiones, pero que llegará a conformarse si somos capaces de seguir creyendo y luchando por ello. Creo que debemos congratularnos porque en el Tratado instituyente de la Union Europea se reconoce rotundamente el principio de subsidiariedad, al que ya hemos empezado a llamar de proximidad. Este principio, que para nosotros es una actualización de nuestra vieja cultura federalista, cobra todo su sentido dentro de un contexto en el que los poderes locales son considerados elementos estructurales, con igual dignidad que todos los 2 �demás niveles del gobierno. La aceptación solemne de que las competencias deben siempre ser ejercidas lo más cerca posible a los ciudadanos es el nuevo paradigma. Los que siempre hemos creido en ello, estamos convencidos de su autenticidad y sabemos que es el mejor instrumento para construir una convivencia. Quiero recordar aquí que fue precisamente el Consejo de Europa, a través de la creación en 1957 de la conferencia permanente de poderes locales y regionales, quien puso una primera piedra sólida en este cometido. Estos dias se consolidaran nuevas reformas que tambien avanzan en este sentido. Como Presidente del CMRE aplaudo este avance. La gran Europa es el marco que todos deseamos para que estos principios tengan su máxima virtualidad. Mient0s, nos corresponde a cada uno llevarlos a la práctica. En momentos corno los que estamos viviendo, con la paz todavia amenazada, con el florecimiento, a veces enaltecedor a veces destructor de los nacionalismos sepultados por la historia, con una crisis grave del estado del bienestar y la consciencia planetaria de los límites del crecimiento, ahora más que nunca estarnos obligados a creer en nuevas ideas. Estas ideas ya se estan gestando y desde muchos áng4los ya aparecen como realidades tangibles. La nueva cultura solo puede ser universalista y localista, ambas a la vez, sin contradicciones. Hay motivos para confiar en los camin s que se emprenden. Puedo hablar de nuestra experiencia particular y creo 'que es un ejemplo del discurso que quiero transmitir. 3 �En Barcelona hemos sido privilegiados don una oportunidad excepcional. La celebración de los 1100 en nuestra ciudad ha sido la gran ocasión para que se encadenaran a lo largo de más de una década todos los elementos que hacen posible que una ciudad se sienta Iviva. Creo que puedo decir que los éxitos de nuestros proyectos tienen una razón clave, y ésta es la identificación de los ciudadanos y su participación apasionada, desde todos los sectores de la sociedad. Esta es una prueba del valor de proximidad. El mismo proyecto, dirigido desde un gobierno más lejano al ciudadano, no hubiera alcanzado ni una mínima parte de los logros que se han conseguido. Efectivamente hemos movilizado a la sociedad civil no solo para financiar construcciones y actividades culturales., sino tambien para generar nuevas ideas, para sumarse a viejas aspiraciones y para consolidar un orgullo de ciudad sin exclusiones. Somos conscientes de que la imagen de _BCN puede aparecer hoy fuertemente asociada a un éxito económico, urbanístico o promocional. Así es, en parte, creo, su realidad. Sin embargo quiero hacer patente que el verdadero secreto de todo ello estriba en lo que podríamos llamar "cultura cívica" que se ha conseguido levantar entre todos, esta vez gracias a un objetivo feliz, pero que debemos ser capaces de mantener y acrecentar. Somos conscientes de su fragilidad, y éste es el reto. Es un reto que quiero hacer extensivo a todos nosotros. El equilibrio de la convivencia y su grado de madurez cultural es inestable por naturaleza y exige una tensión constante que sea capaz de crear una atmósfera propicia para el intercambio, el conocimiento y la creatividad. �Los gobiernos locales tenernos depositada en primera instancia la confianza de los ciudadanos para asegurar los Mecanismos que permitan la libre expresión de las personas y ésta es una enorme responsabilidad. Tenernos una ventaja y ésta es que nos: podemos alimentar de las propias fuerzas de la ciudadanía. El ciclo de aprendizaje entre unos y otros se produce de de forma natural en los niveles inmediatos de gobierno. La vitalidad de los pueblos y ciudades de Europa y del mundo entero empieza por este eslabón. Pero ésta no es la (Mica responsabilidad. Nuestros objetivos deberian ir más allá y ser muy ambiciosos en lo que se refiere a la cooperación. La cooperación y el diálogo estan en el origen de cualquier empresa humana, la cultura no es sino una cadena de transmisiones elaborada y es núcleo de la civilización. Estarnos aqui reunidos para ejercer esta función y añadir piezas a este edificio en un contexto precisamente ¡ que, creo yo, ostenta la mejor representatividad de la Europa real. Esté es el principal foro de encuentro del que disponemos, y creo sinceramente que nadie en la actualidad discute esta evidencia. No quiero dejar de referirme a las comunidades multiraciales y pluriculturales. Estas son una realidad creciente en nuestro mundo. La mayor parte de ciudades estan enfrentadas a e'ta complejidad que tiene un doble perfil. De un lado éstas pluralidades' son un terreno fértil para los desencuentros, para las hostilidades. De otro son la esperanza de una sociedad más rica. Nos concierne a todos decantar esta frágil frontera. Pero además en nuestras ciudades existen grupos vulnerables (la tercera edad, los niños) y sectores crecientes de población que viven o estan 5 �amenazados por la terrible exclusión del desempleo que conlleva la pérdida del principal vínculo con el tejido social. Dia a dia debernos esforzarnos en hacer retroceder los límites de la marginación, en promover la integraçión cultural de las poblaciones periféricas y generar nuevas cohesiones :que refuercen las identidades pero tambien su incorporación a culturas universales. Las grandes ciudades europeas soy hoy también el contrapunto indispensable al renacimiento de las culturas nacionalitarias o regionales, de base histórica y linguistica, revestidas a veces por una identidad étnica. Aunque esta identidad puede tener derivaciones peligrosas, es también un factor de cohesión y de movilizaciones ;constructivas de comunidades que pretenden afirmarse en un mundo de fronteras confusas. c Nuestras ciudades, lugares de intercambio y escenarios de tolerancia, deben jugar una función thirilitusatigria de los renacidos regionalismos y nacionalismos de base cultural. Todos somos cómplices de lo que ocurre en cualquier lugar de nuestro planeta y no promoveremos lo mejor de lls personas de nuestras ciudades, si no estimularnos su dimensión solidaria. Si no somos capaces de tener iniciativas que generen reacciones colectivas de acción humanitaria o de intervención en allí donde el sufrimiento y la negación de derechos humanos sea inaceptable, no seremos capaces de resolver las encrucijadas de nuestra era. El verdadero humanismo para el s. XXI, es el de una cultura que reclama universalidad mientras respeta al individuo y sus pertenencias (morales, 6 �religiosas, territoriales, linguísticas, familiares) pero se enfrenta con solidaridad y con energía ante toda clase de marginacion. No quiero terminar siendo demasiado trascendental, pero creo firmemente que el futuro de la cultura está íntimamente atado al futuro de las ciudades. Debernos salvar a ambas y al mismo tiempo. Esta es mi propuesta. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4261 Title A name given to the resource Culture in towns: Cultura a les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cultura cívica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Cultura Ciutats Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències