1
10
6
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2575/19850608d_0061.pdf
c8201fc8e6cec1e9ae75c3d2183b7e01
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE COMUNICACIÓ
PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA VISITA
A LA CASA DE LA CIUDAD DEL EXCMO. SR. D. MIGUEL DE LA MADRID HURTADO, PRESIDENTE CONSTITU
CIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS,
BARCELONA, 8 DE JUNIO DE 1985
�EXCMO SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SRES, HONORABLES SRES.
SEAN MIS PRIMERAS PALABRAS DE BIENVENIDA Y DE
AGRADECIMIENTO POR EL HONOR QUE NOS HACE, AL VISITAR NUESTRA
CIUDAD. DESEO QUE ENCUENTRE AQUÍ NO SÓLO EL RESPETO DEBIDO A SU
ALTA DIGNIDAD SINO TAMBIEN EL AFECTO Y LA CORDIALIDAD CON QUE
BARCELONA GUSTA DE RECIBIR A SUS AMIGOS.
QUIERO EXPRESAR, EXCMO. SEROR, EL ORGULLO QUE SIENTE
BARCELONA AL RECIBIR AL PRESIDENTE CONSTITUCIONAL DE LOS
ESTADOS UNIDOS MEXICANOS. BARCELONA VE EN MÉXICO UN PAIS QUE
SIEMPRE HA LUCHADO POR SU LIBERTAD, UN PASS QUE AMA LA
LIBERTAD. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, ES UNA CIUDAD QUE TAMBIEN
HA LUCHADO SIEMPRE POR LA LIBERTAD, QUE TAMBIEN AMA LA
LIBERTAD.
Y ESTE AMOR POR LA LIBERTAD QUE NOS UNE ES EL QUE PERMITI6
QUE EN MOMENTOS DRAMáTICOS DE NUESTRA HISTORIA MUCHOS
BARCELONESES ENCONTRARAN REFUGIO EN MÉXICO.
LA GENEROSIDAD DEL PUEBLO MEXICANO,.QUE TAN ESPLÉNDIDAMENTE
ENCARNA LA FIGURA DEL GENERAL LáZARO CáRDENAS, NOS PERMITE
EVOCAR AHORA EL ORGULLO QUE SIENTE CATALUMA DE HABER SIDO CUNA
DE TANTOS MEXICANOS ILUSTRES. Y QUE LO FUERON, QUE LO SON, SIN
�DEJAR DE SER CATALANES.
MUCHOS DE ESTOS CONCIUDADANOS NUESTROS PROCURARON, CREO
QUE ES JUSTO RECONOCERLO TAMBI N, APORTAR LO MEJOR QUE LLEVABAN
DENTRO A LA CONSTRUCCIÓN DEL FUTURO DE MÉXICO. CON PROFUNDA
SATISFACIÓN, SR. PRESIDENTE, NOS GUSTA RECORDAR AQUELLAS
PALABRAS DEL GENERAL LáZARO CÁRDENAS EN UN DISCURSO PRONUNCIADO
EN 1957 EN OCASIÓN DEL ANIVERSARIO DE LA REPÚBLICA ESPA#OLA.
DIJO ÉSTE, EN EFECTO: "Y AL LLEGAR USTEDES A ESTA TIERRA
NUESTRA, ENTREGARON SU TALENTO Y SUS ENERGIAS A INTENSIFICAR EL
CULTIVO DE LOS CAMPOS, A AUMENTAR LA PRODUCCIÓN DE LAS FáBRICAS
A AVIVAR LA CLARIDAD DE LAS AULAS, A EDIFICAR Y HONRAR SUS
NUEVOS HOGARES, Y A HACER, JUNTO CON NOSOTROS, MáS GRANDE A LA
NACIÓN MEXICANA. EN ESTA FORMA, HABEIS HECHO HONOR A NUESTRA
HOSPITALIDAD Y A VUESTRA PATRIA."
YO QUISIERA CITAR AQUÍ, COMO SÍMBOLO DE OTROS MUCHOS, AL
DOCTOR AYGUADER, QUE FUE ALCALDE DE BARCELONA; A LOS MÉDICOS
SALVADOR ARMENDARES, ANTONI PEYRÍ, AUGUST, JAUME Y CÉSAR PISUNYER ; A LOS ESCRITORES AVEW ARTÍS GENER, PERE CALDERS,
JOSEP CARNER, PERE FOIX, AGUSTÍ BARTRA, LLUÍS NICOLAU D'OLWER,
JOSEP MA. POBLET, VICENÇ RIERA I LLORCA, JOAN SALES, JOSEP
SOLER I VIDAL; A LOS EDITORES BARTOMEU COSTA-AMIC Y JOAN
GRIJALBO; A LOS FILÓSOFOS EDUARD NICOL,JAUME SERRA HUNTER,
JOAQUIM Y RAMÓN XIRAU; A LOS PROFESORES Y CIENTÍFICOS PERE
BOSCH GIMPERA Y MARCEL SANTAL6; A LOS ARTISTAS CARME CORTÉS,
MARCEL.LÍ PORTA, ALBERT GIRONELLA, ALFONS VILA, TONI SBERT.
�SU PRESENCIA AQUÍ, SR. PRESIDENTE, TAMBIEN NOS RECUERDA
QUE EN 1842 MÉXICO VI6 NACER EN TAMPICO A QUIEN SERIA MáS
TARDE ALCALDE EJEMPLAR DE BARCELONA Y MÉDICO EMINENTE : EL DR.
BARTOMEU ROBERT.
SR. PRESIDENTE, BARCELONA ES LA CAPITAL DE UN PAÍS
PEQUERO, PERO QUE TAMBIEN HA QUERIDO SER SIEMPRE TIERRA DE
ASILO. EL AMOR IRRENUNCIABLE A NUESTRA'' ` TIERRA, A NUESTRA
LENGUA NO NOS IMPIDE ESTAR ABIERTOS A TODO LO QUE VIENE DE
FUERA. QUE PRONTO DEJA DE SER DE FUERA, PORQUE LO CONVERTIMOS
EN NUESTRO.
AQUÍ ESTá LA CLAVE DEL DINAMISMO DE ESTA CIUDAD Y DE ESTA
TIERRA. ESTA CAPACIDAD DE BARCELONA DE HACER SUYAS LAS MANERAS
DE VIVIR, LAS CULTURAS, LAS FORMAS DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA,
RESPETáNDOLAS EN SU ORIGINALIDAD, PERO INFLUYENDO A LA VEZ,
DANDOLES EL SELLO DEL BARCELONISMO.
POR TODO ELLO, SR. PRESIDENTE, BARCELONA VE EN MÉXICO UN
MODELO, PORQUE LA GRAN NACIÓN MEXICANA ES TAMBIÉN EL RESULTADO
DEL ENCUENTRO DE DIVERSAS CULTURAS. ENCUENTRO QUE HA TENIDO,
QUE TIENE, SUS MOMENTOS DIFÍCILES Y HASTA SANGRIENTOS, COMO LOS
HA TENIDO EN NUESTRO PAIS.
LA BARCELONA QUE HOY LE RECIBE, EXCMO. SEROR, VIVE TODAVÍA
�LAS CONSECUENCIAS DE UN PERIODO DE DESARROLLO MUY CREATIVO,
PERO EN CIERTO MODO BRUTAL. DESDE HACE UNOS DIEZ AROS SE HA
ESTABILIZADO EL CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN DE NUESTRA AREA
METROPOLITANA. SIN EMBARGO, LAS DIFICULTADES QUE HEMOS PADECIDO
Y QUE AUN PADECEMOS NOS HAN DADO LA SENSIBILIDAD NECESARIA PARA
COMPRENDER UNOS PROBLEMAS QUE, SALVANDO LAS DIFERENCIAS DE
DIMENSIÓN, SE ASEMEJAN A LOS NUESTROS.
ES POR ELLO QUE BARCELONA SIGUE CON MUCHO INTERÉS LA
EVOLUCIÓN DEMOGRáFICA DE MÉXICO Y ESPECIALMENTE LA DE SU
DISTRITO FEDERAL. Y POR ELLO BARCELONA SE HA OFRECIDO PARA
SUCEDER A MÉXICO COMO SEDE DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL
SOBRE POBLACIÓN Y EL FUTURO URBANO QUE, BAJO LOS AUSPICIOS DE
LAS NACIONES UNIDAS, TENDRÉ LUGAR EN LA PRIMAVERA DEL AMO QUE
VIENE.
BARCELONA, SR. PRESIDENTE, SE ENFRENTA AHORA AL RETO DE LA
RENOVACI6N Y MODERNIZACIÓN EN UN MUNDO ABRUMADO POR LA CRISIS
ECONÓMICA, POR EL DESEMPLEO Y POR EL PESIMISMO QUE ESOS
FENÓMENOS GENERAN. NOSOTROS HEMOS QUERIDO VER EN LOS JJOO DE
1992 UN FACTOR AGLUTINANTE QUE TAMBIÉN FOMENTO LA COOPERACIÓN
EN LA LUCHA PARA CAMBIAR UN PANORAMA EN EL QUE HAY DEMASIADOS
ELEMENTOS DE PESIMISMO.
NUESTRO AFAN POR CONSEGUIR LA ORGANIZACIÓN DE LOS JJOO
MARCA UNA META QUE DEBEMOS SUPERAR PARA QUE BARCELONA SEA UNA
CIUDAD ABIERTA, EFICIENTE Y CAPAZ DE RESPONDER A LAS EXIGENCIAS
4
�DEL SIGLO XXI. EN DEFINITIVA PARA QUE BARCELONA SEA FIEL A LO
QUE SIEMPRE HA SIDO: UNA CIUDAD CREATIVA Y ESTIMULANTE, UN
CENTRO DE DEBATE Y DE REFLEXIÓN.
ME GUSTARIA HACER, EXCMO. SEÑOR, UNA BREVE REFLEXIÓN
PERSONAL. DURANTE EL MES DE ABRIL PASADO HE VISITADO BRASIL,
ARGENTINA Y URUGUAY. PUEDO ASEGURARLE A USTED Y A SUS
DISTINGUIDOS ACOMPARANTES QUE EL CONTACTO DIRECTO CON AMÉRICA
LATINA HA SIDO UNA DE LAS EXPERIENCIAS MáS ENRIQUECEDORAS DE MI
VIDA. Y QUIERO ESFORZARME EN TRANSMITIR ESTA EXPERIENCIA A
TODOS MIS CONCIUDADANOS. CONOZCO MEJOR MI CIUDAD DESDE QUE HE
ESTADO EN AMÉRICA LATINA.
MI RECIENTE EXPERIENCIA ME HA ENSEBADO QUE BARCELONA,
ADEMáS DE SER UNA GRAN CIUDAD MEDITERRáNEA, Y UNA GRAN CAPITAL
EUROPEA, ES TAMBIÉN UNA CIUDAD LATINOAMERICANA. ME ATREVERJA A
DECIR QUE ES, POR MUCHOS CONCEPTOS, LA AUTÉNTICA CAPITAL LATINO
AMERICANA DE EUROPA EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. Y ESTO, SR.
PRESIDENTE, NO ES LA EXPRESIÓN DE UN DESEO, SINO LA
CONSTATACIÓN DE UNA REALIDAD DE LA QUE QUIZáS NO HEMOS SIDO DEL
TODO CONSCIENTES LOS BARCELONESES.
POR ELLO QUIERO AGRADECER AQUÍ LA SENSIBILIDAD QUE HAN
MOSTRADO EL EXCMO. SEÑOR EMBAJADOR, DON RODOLFO GONZáLEZ
GUEVARA, EL HONORABLE SEÑOR CÓNSUL GENERAL DON CARLOS PLANCK Y
LOS ILUSTRES SE#ORES JUAN GRIJALBO, OLEGARIO Y MARIO VáZQUEZ
5
�RA#A,';Y RAMON XIRAU AL COMPRENDER ;
t
NUESTRO INTERÉS EN
HACER POSIBLE SU PRESENCIA AQUÍ, SEROR PRESIDENTE.
NUESTRA VOCACIÓN LATINO AMERICANA NOS
LEGITIMAµ_
PARA REIVINDICAR EL RECONOCIMIENTO DE BARCELONA
COMO LA PUERTA DE ENTRADA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA.
DESDE ESTA PERSPECTIVA, SR. PRESIDENTE, ME ATREVO A
SOLICITAR SU AYUDA PARA HACER CONOCER AL MUNDO Y A NOSOTROS
MISMOS ESTA CONDICIÓN NUESTRA.
BARCELONA ES LA CAPITAL DE UNA CATALURA QUE CONSTITUYE UN
FACTOR DINAMIZADOR EN LAS RELACIONES ECONÓMICAS Y POLÍTICAS
HISPANO-MEXICANAS. USTED HABRÁ TENIDO, SIN DUDA, LA OPORTUNIDAD
DE CONSTATAR ESTA REALIDAD EN LA REUNIEN QUE HA MANTENIDO ESTE
MEDIODIA CON REPRESENTANTES DE LA CáMARA DE COMERCIO.
BARCELONA QUIERE SEGUIR ESTANDO EN LA PRIMERA LINEA DE LOS
INTERCAMBIOS COMERCIALES Y TOMA NOTA DE LA RECUPERAI6N
ECONÓMICA QUE MÉXICO ESTá EXPERIMENTANDO EN ESTOS ÚLTIMOS
MESES. ESTA SEGURO, SE #OR PRESIDENTE, QUE AL MARGEN DE LOS
GRANDES CONTRATOS DE ESTADO EN EL TERRENO DE LAS CONSTRUCCIONES
NAVALES O AERONáUTICAS, HAY EN ESTA CIUDAD Y EN ` CATALUMA UNA
SENSIBILIDAD EMPRESARIAL QUE HA DETECTADO EL RELANZAMIENTO DE
LA ECONOMIA DE SU PAIS Y QUE PROMUEVE AMBICIOSOS PROYECTOS DE
INVERSIÓN. EN BARCELONA, SE #OR PRESIDENTE, SE APUESTA POR
MÉXICO.
�ESPERO, SR. PRESIDENTE, QUE DURANTE SU ESTANCIA AQUÍ NOS
HAGAMOS ACREEDORES DE NUESTROS DESEOS. EN NOMBRE DE TODOS LOS
BARCELONESES, EN NOMBRE DEL CONSISTORIO QUE PRESIDO Y DEL MÍO
PROPIO, LE RUEGO QUE CONSIDERE ESTA CASA SU CASA, ESTA CIUDAD
SU CIUDAD.
EXCMO. SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SEíORES, BIENVENIDOS A
BARCELONA. MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Subject
The topic of the resource
Mèxic
Madrid Hurtado, Miguel de la, 1934-2012
Barcelona
Relacions Internacionals
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Title
A name given to the resource
Palabras del Excmo. Sr. Pasqual Maragall Mira, Alcalde de Barcelona, con motivo de la visita a la casa de la ciudad del Excmo. Sr. D. Miguel de la Madrid Hurtado, Presidente Constitucional de los Estados Unidos Mexicanos.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf
7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36
PDF Text
Text
DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA
MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR
S.S.M.M. LOS REYES.
MAJESTADES
Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy
este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de
ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo
Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y
nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría.
en
la
de
en
SEÑOR
En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se
reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº,
corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap".
La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la
historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es
malo recordar la historia para aprender justamente de ella.
Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el
proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del
primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l
11
Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual
territorio metropolitano.
La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino,
transformó
la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes
del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n
los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de
tres semanas.
�Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el
Principado, como era la autorización del comercio con América,
fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una
era de recuperación económica importante .
También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través
de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre
ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la
exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año.
Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la
Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el
crecimiento de la Ciudad .
Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia
Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una
Cataluña autónoma.
Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con
mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el
Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os
conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el
q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep
Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s,
compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a
la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo,
11
Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos,
también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento".
Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una
ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la
línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez
de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato.
Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima,
como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es
enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua
que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r
el Cinca.
�La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i
a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte
d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i
segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un
especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada
si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien
legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida .
Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova
Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a
gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la
vida i que cal saber valorar en el seu just nivell.
Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto
de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom
de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu
sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de
mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés
alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya.
La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de
Barcelona .
Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat.
Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar
ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una
historia valuosa per tot el món mediterrani.
Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part
també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en
aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes
de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i
finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I
van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya.
�MAJESTAD
Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde
el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza
en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a
la confianza desde tantas desconfianzas pasadas.
Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que
os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la
Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza.
Muchas
gracias.
19 de enero de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-19
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or
Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Monarquia
Espanya
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf
e33da85e40cb763efebf1528c18769ee
PDF Text
Text
Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte
d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent,
Barcelona, 30 de maig de 1988
�Be
nvinguda
Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que
se siente honrada por la celebración de este Simposium
sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el
marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la
Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva
a cabo el Consejo de Europa.
Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo
de grandes ciudades europeas que participan en la
camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la
cooperación Norte/Sur.
Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica
del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional
carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos
firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-,"
social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas
...--dramática fractura de la Humanidad.
Le corresponde a Europa tomar iniciativas como
esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de
cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez,
�'
una obligooi o racional y un deber moral.
En el diálogo necesario y urgente para ponernos en
e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la
voz
de
la
mujer.
^ °
Z'o
~
Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi.
Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens.
^
~^^^^-~^^
`^^`~^~~^^^~~~^`^
^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~
Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo.
^
~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^
«^.V
^
4010.
Um"
�Cloenda
rPspres
de
les
magnifiques
intervencions
precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que,
no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi.
Pero volia anbe recordar-los que en aquest
dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats
poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que
es un pas ineludible en el camí de la cooperacio.
Sas piguen
que
en aquest
s ntit
d'anortaci6
es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona,
c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes
d'Europa al mo-n.
Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro
inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg
loc,*".1116
Nord-Sud".
�NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI
La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una
campanva
p ública europea sobre la interdependència i la
solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert.
Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur,
perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de
comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a
Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute
històr ic.
Per això l'encert d'una campanya que compta entre els
seus objectius el propòsit de conscienciar la població
europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat
en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a
la campanva convençuda 1 solidària.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent
Subject
The topic of the resource
Dones
Congressos i conferències
Solidaritat
Cooperativisme
Model social
Description
An account of the resource
Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI".
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf
2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Commemoracions
Barcelona
Pujol, Jordi, 1930-
Description
An account of the resource
Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf
b879986df10dc8591a2737e699f80f2b
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-03-15
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Subject
The topic of the resource
Comtes de Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Barcelona
Espanya
Monarquia
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf
a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09
PDF Text
Text
PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE
BARCELONA
Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008
Molt Honorable President de la Generalitat,
Senyor Ministre d’Exteriors
Senyor Alcalde,
Senyores i senyors Tinents d'Alcalde,
Consellers,
Amic Narcís Serra,
Senyores i senyors Regidors,
Autoritats,
Estimades amigues i estimats amics.
Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys,
devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un
escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant
i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus
pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i
la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han
passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a
ciutat i com a família.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la
meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una
colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra
ciutat.
La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut,
de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè
Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom.
1
�En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut
moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè
després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que
vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de
funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara
davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els
haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al
matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les
nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que
en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de
hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral
com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es
treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en
jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de
tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a
una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el
Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia
sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de
funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van
fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i
vàrem haver de sortir corrents.
He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt
bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que
des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i
l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita
revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i
als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de
la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em
semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació,
una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat
Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas
de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri
també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu,
que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que
formava part de la majoria de govern.
He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home
privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser
alcalde d’aquesta ciutat, que és única.
2
�Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat
al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent,
durant molts
anys.
I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde,
ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació
del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte.
Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les
tres C: carta, compilación y castillo.
L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va
aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la
Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i
que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000
habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una
de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament
demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i
que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de
Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys.
En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo
tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per
companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i
Santi Udina –que també ens va deixar.
Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per
haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta
gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde,
entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant
més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell.
Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec
que ho van ser.
Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla
pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a
tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar.
3
�I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu
n’hi do el que van haver d’aguantar.
I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí
alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal
indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la
meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de
Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys.
En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també
en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no
haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es
diu Ernest.
Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació.
De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom
vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot.
Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona
d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato
Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les
Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys,
arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest
senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut
gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han
explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb
ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més
famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat
que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de
Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que
hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i
portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible
d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons
de Barcelona.
Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del
món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit
somiàvem i de dia construíem.
4
�Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat
la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres
mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a
viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de
fer.
En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig
repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no
repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar
algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde
abans d’acabar.
Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat.
En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere
any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la
voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats,
ho hem anat aconseguint.
Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència.
Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el
que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més
sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè
quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que
es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima
controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és
absolutament sana i necessària.
Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest
Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un
llistat de greuges per
posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a
pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys,
corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar
sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que
amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i
fent Europa.
.- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa
referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i
l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí
5
�present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la
ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les
5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid,
Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana.
.- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni
Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental.
Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que
hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor
d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir
que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però
AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara.
Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que
siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una
cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però
d’altres tampoc.
.- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta
velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una
vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de
provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a
Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens
van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats
de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat
era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i
això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat
molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat
amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà
mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital
que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran
que ja som tots plegats, uns més que d’altres.
Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells
anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no
pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho
va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad
que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les
hem acabat de pagar fa un o dos anys.
6
�I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara
és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament
ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç.
Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho
han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la
connexió amb la cornisa cantàbrica.
Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari
d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer
Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja
és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat
que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per
sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per
la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per
Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de
fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que
és un perjudici que no s’hauria d’admetre.
No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes
pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria
dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem
audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho!
L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França.
I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran
àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar.
.- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I
ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats
motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han
estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els
camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de
cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en
formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que,
junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a
Europa.
7
�Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho
és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al
català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som
europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir:
somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens
definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament
europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en
aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de
frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya
sinó també d’Europa.
.- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat
assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan
Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant
Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i
el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional.
És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual
Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir,
amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent
mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè
ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions
que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un
món molt complicat.
Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho
aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el
camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents
propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i
amb alguna persona més.
El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que
quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el
món. I és veritat.
La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les
malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives,
i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i
inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de
la ciutat.
8
�Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els
problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per
això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris.
Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són
importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González,
Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà
seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el
moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se.
La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació
recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li
el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi.
Per a tot això compteu amb mi.
Gràcies Barcelona!
T’estimo Barcelona!
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Medalla d'Or
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències