1
50
743
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7114/20260805_010.jpg
b376bdb88a5e67bbd118ae202af05d8d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Olímpia, Grècia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-06-05
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Photo Press, Grècia
Title
A name given to the resource
Pasqual rebent la flama olímpica durant la cerimònia de traspàs de la flama a Olímpia, Grècia
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-;
Flama olímpica;
Ciutat olímpica
JJOO;
Jocs Olímpics;
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Olímpia, Grècia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7112/20260805_008.jpg
6aa892845ad5775eb535298930cb2249
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Location
The location of the interview
Port de Barcelona
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-24
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Agustí Carbonell
Title
A name given to the resource
Carlos Ferrer Salat, president del Comitè Olímpic Espanyol; Josep Miquel Abad, conseller delegat del comitè organitzador COOB; Narcís Serra, vicepresident del Govern; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB; i Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, remen junts a bord de la barca 'Mare Nostrum' en el port de Barcelona, reunits per EL PAÍS en 1992.
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual,1941-;
Pujol, Jordi, 1930-;
Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010;
Serra, Narcís, 1943-;
Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998;
Abad, Josep Miquel, 1946-;
Ciutat olímpica;
JJOO;
Jocs Olímpics;
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Port de Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7111/20260805_007.jpg
5230122fdcb3df4c11b6657aeb8f76c4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Location
The location of the interview
Fonts de Montjuïc, Barcelona
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-17
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall a la celebració de la designació olímpica de la ciutat amb la seva mare, Basi Mira
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-;
Mira, Basi, 1912-1998 ;
gavardina;
celebracions;
Ciutat olímpica,
JJOO;
Montjuïc;
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7108/20260805_004.jpg
9e901005b80db33579af44123657aad3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Baix Empordà, Girona
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-06
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Alber Olivé / EFE
Title
A name given to the resource
Diana portant la torxa olímpica al costat de Pasqual i el seu fill Guim, a la carretera Girona-La Bisbal, Baix Empordà
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-;
Garrigosa, Diana, 1944-2020;
Maragall, Guim, 1980-;
torxa olímpica,
JJOO;
Alcalde
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Corçà, Girona
Relation
A related resource
<a href="https://x.com/ArxiuTV3CR/status/1227168652602068992" target="_blank" rel="noopener"></a>Publicat per <a class="font-chirp max-w-full whitespace-pre-wrap break-words text-gray-700 no-underline [font-feature-settings:'ss01'] line-clamp-1 text-body font-normal" href="https://x.com/ArxiuTV3CR">@ArxiuTV3CR</a> a X: <a href="https://x.com/ArxiuTV3CR/status/1227168652602068992" target="_blank" rel="noopener">Diana amb la torxa olímpica</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7107/20260805_003.jpg
97d3b4b622ee54a1a2de259e33ecb858
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-11-13
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Title
A name given to the resource
Pasqual i Cobi a l'Estadi Olímpic
Subject
The topic of the resource
Maragall, Pasqual, 1941-;
Cobi;
Estadi olímpic;
JJOO;
mascota olímpica;
retrats
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7103/JavierPerezdeCuellar_UN_PM.jpg
e44564fddbcdd78f6253bd87f38ff6bb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Javier Pérez de Cuellar, a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-20
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pérez de Cuéllar, Javier, 1920-2020
Acció política
Nacions Unides
Dret
Relacions internacionals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7077/24_AlcaldeLA_PM_BN.jpg
cf1406688f8328b39d669a13b963a5fb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, reunit amb Thomas Bradley (al centre), alcalde de Los Angeles, Califòrnia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
Desconeguda
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Bradley, Thomas, 1917-1988
Alcaldes
Relacions internacionals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Los Angeles, Califòrnia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7073/19970522_PM_JohnsHopkins_HonorisCausa.jpg
3350c3f356df23612be05c9acc2b5b44
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall durant l'acte de concessió del grau de Doctor of Humane Letters, honoris causa, per la Johns Hopkins University
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-22
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Honoris Causa
Alcalde
Johns Hopkins University
Relacions internacionals
Premis i reconeixements
Universitats
Urbanisme
Baltimore
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Baltimore (Estats Units)
Relation
A related resource
<a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://jscholarship.library.jhu.edu/server/api/core/bitstreams/0b7fadde-79a6-4f98-8d6d-a1d522f457d9/content" target="_blank" rel="noopener"></a>Publicació de JOHNS HOPKINS UNIVERSITY: <a href="https://jscholarship.library.jhu.edu/server/api/core/bitstreams/0b7fadde-79a6-4f98-8d6d-a1d522f457d9/content" target="_blank" rel="noopener">CONFERRING OF DEGREES AT THE CLOSE OF THE 121ST ACADEMIC YEAR MAY 22, 1997</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7071/19970314_HelmutSchmidt.jpg
5c114431a59fe51228769d14ae19e769
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb Helmut Schmidt líder del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) i ex Canceller de la República Federal d'Alemanya (RFA)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-14
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Schmidt, Helmut
Alcaldes
Relacions internacionals
Partit Socialdemòcrata Alemany
Alemanya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CIDOB
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Pasqual Maragall rep a l'ex canceller federal d'Alemanya Helmut Schmidt durant la seva visita a Barcelona amb motiu del lliurament del Premi Godó de Periodisme. Barcelona, 19 de març de 1997. Maragall era llavors alcalde de Barcelona i president del Comitè de les Regions de la Unió Europea. Schmidt, retirat de la política activa, era una de les principals referències intel·lectuals de l'europeisme i codirector del setmanari alemany Die Zeit.
Relation
A related resource
<a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.cidob.org/sites/default/files/2025-05/Relaciones%20Exteriores%20de%20Espa%C3%B1a.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"></a>Publicació del CIDOB: <a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.cidob.org/sites/default/files/2025-05/Relaciones%20Exteriores%20de%20Espa%C3%B1a.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Anuario Internacional CIDOB 1997</a>
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7058/20260803_017.jpg
511c5df7e743f5c2c137a026cb2eae19
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Olímpia, Grècia
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-06-05
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
International Photo Agency Motion LTD
Title
A name given to the resource
Pasqual rebent la flama olímpica durant la cerimònia de traspàs de la flama a Olímpia, Grècia
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics
Flama Olímpica
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Relation
A related resource
Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&page=14&search=flama%20olimpica%20maragall&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a>
Notícia al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a>
Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&page=3&search=flama%20olimpica%20maragall&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Olímpia, Grècia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7042/20260803_005.jpg
f315a6e66b16c4c45d96a90536d4b520
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Location
The location of the interview
Lausana, Ginebra
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-17
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
EFE
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, a Lausana, celebrant la designació olímpica de la ciutat
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Celebracions
Designació
Ciutat Olímpica
Relation
A related resource
Notícia a l'Ara: <a href="https://www.ara.cat/tema_del_dia/ville-barcelona-anys-despres_1_1496602.html" target="_blank" rel="noopener">«‘À la ville de...’ Barcelona!» 30 anys després</a>
Notícia a Betevé: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Bg_qnFk93jk" target="_blank" rel="noopener">Els Jocs de Barcelona 92 i la història olímpica de la ciutat | Va passar aquí</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/cat/2016/10/17/album/1476693792_678688.html" target="_blank" rel="noopener">L’anunci de Barcelona com a ciutat olímpica fa 30 anys</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20111017/54230853515/barcelona-elegida-sede-olimpica.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona elegida sede olímpica</a>
Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.com/es/juegos-olimpicos/20220728/roser-marce-disenadora-gabardina-talisman-maragall-olimpiadas-barcelona-92-14124272" target="_blank" rel="noopener">Roser Marcé: "La gabardina fue el talismán de Maragall"</a>
Notícia al Sport: <a href="https://www.sport.es/es/noticias/opinion/dia-samaranch-cambio-historia-barcelona-1185189" target="_blank" rel="noopener">El día que Samaranch cambió la historia de Barcelona</a>
Notícia a La Razón: <a href="https://www.larazon.es/local/cataluna/a-la-ville-de-barcelona-HB13747145/" target="_blank" rel="noopener">«À la ville de... Barcelona»</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lausana (Suïssa)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7036/19931028_JorgeSampaio_Lisboa_Eurociutats.jpg
5ae216eafd3c8570149c6f1deb73e2e7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'Alcalde Pasqual Maragall i l'alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio, a una conferència de Eurociutats, Lisboa, 1993
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-28
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Sampaio, Jorge, 1939-2021
Eurocities
Lisboa
Alcalde
Relacions internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7035/19970422_MarioPrimicerio_Florencia.jpg
267239308e65d0c4c51589f161653f48
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Trobada institucional entre Pasqual Maragall i l'alcalde de Florència, Mario Primicerio
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-22
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Primicerio, Mario, 1940-2025
Alcalde
Florència
Italia
Relacions Internacionals
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palazz Vecchio, Florència, Italia
Relation
A related resource
Notícia al Nove da Firenze:<barcelona-florencia 2-0a="" href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"><a href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona-Florencia 2-0</a></barcelona-florencia>
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7032/19930903_FrancescoRutelli_BCN.jpg
2370a4413820407f454ac7239327ea72
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb Francesco Rutelli a la Ajuntament de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-03
Subject
The topic of the resource
Rutelli, Francesco, 1954-
Alcade
Roma
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7031/19920228_FrancoisMitterrand_President_LionelJospin_PrimerMinistre_PM.jpg
dfc19b941911d27cf0db32d4c848a163
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb el president Francès, François Mitterrand i el primer ministre, Lionel Jospin
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-02-28
Subject
The topic of the resource
Mitterrand, François, 1916-1996
Lionel Jospin, 1937-2026
Alcalde
Relacions Internacionals
President de la República francesa
França
Primer Ministre
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/02/29/espana/699318004_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Pujol y Obiols protagonizan una carrera de obstáculos por una foto con Mitterrand</a>
<a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001075590&page=18&search=maragall%20Mitterrand&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia al Avui: <a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001075590&page=18&search=maragall%20Mitterrand&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">Mitterrand fa una visita privada a les instal·lacions olímpiques de Barcelona</a>
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7029/19910411_JoanPauII_PM_DG.jpg
1f37f1d77797f58f4e31ddfe674d5fa2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Audiència privada de l'alcalde Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb Joan Pau II al Vaticà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-04-11
Subject
The topic of the resource
Garrigosa, Diana, 1944-2020
Joan Pau II, 1920-2005
Alcalde
Audiència
Papa
Relacions internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ciutat del Vaticà
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/04/12/espana/671407218_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">El Papa recibe a Maragall</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7028/48_JoanPauII_PM_Diana.jpg
fb2c1f4500d962398eab8fda2e91a2cc
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Audiència privada de l'alcalde Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb Joan Pau II al Vaticà
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-04-11
Subject
The topic of the resource
Garrigosa, Diana, 1944-2020
Joan Pau II, 1920-2005
Alcalde
Audiència
Pontífex
Papa
Relacións Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ciutat del Vaticà
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1991/04/12/espana/671407218_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">El Papa recibe a Maragall</a>
<a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20201025/484287525904/papa-francisco-sanchez-vaticano.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a la Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20201025/484287525904/papa-francisco-sanchez-vaticano.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Francisco habla de Weimar </a>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7027/19881023_StephenHawking_PM.jpg
be748d577331af063fe186fabc084106
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall enesenyant al científic americà Stephen Hawking el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-10-23
Subject
The topic of the resource
Hawking, Stephen, 1942-2018
Alcalde
Relacions internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a La Vanguardia:<a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1988/10/24/LVG19881024-001.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Stephen Hawking visita Barcelona</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7026/19910218_RoyLichtenstein_PM.jpg
b520c8e95a00c4ab77830d641fc47c76
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Roy Lichtenstein al costat de la maqueta de l'escultura "Cap de Barcelona", Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-02-18
Subject
The topic of the resource
Lichtenstein, Roy, 1923-1997
Alcalde
Artistes
Relacions internacionals
Escultors
Cap de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Desconegut
Relation
A related resource
Museu MACBA: <a href="https://www.macba.cat/es/obra/r0813-barcelona-head/?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona Head (Cap de Barcelona)</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7024/30_QueenElizabeth_PM_BCN.jpg
b1216cd6f15e9e53f08b5541fbcf49ea
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Reina Isabel d'Anglaterra i Pasqual Maragall al Saló de Cent, Ajuntament, Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-10-21
Subject
The topic of the resource
Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022
Alcalde
Relacions internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Relation
A related resource
Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a>
Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a>
Notícia a Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a>
Notícia al diari Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a>
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7023/49_MikhailGorbachev_PM_EstadiOlimpic.jpg
1668c4bff6c31560da31ab03f72385c0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El President de l'URSS, Mikhail Gorbatxov, durant la seva visita a Barcelona, en Anell Olímpic de Montjuïc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-10-28
Subject
The topic of the resource
Gorbatxov, Mikhaïl Serguéievitx, 1931-2022
Gobatxova, Raisa (dona de Mijail Gorbachov)
Estadi Olímpic
Alcalde
Relacions internacionals
URSS
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Unió Soviètica
President, de la Unió Soviètica
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/29/espana/657154813_850215.html?rel=listapoyo&utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Gorbachov, en la ciudad olímpica</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/27/espana/656982014_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Guerra no representará al Gobierno en la visita a Barcelona</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20220901/8495272/i-gorbatxov-oblidar-generalitat.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">I Gorbatxov es va oblidar de la Generalitat</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/25/espana/656809217_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Solución salomónica en Barcelona para evitar conflictos entre Pujol y Maragall</a>
Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20230115/8683715/barcelona-recibia-mundo.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Cuando Barcelona recibía a todo el mundo</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7020/19881021_QueenElizabeth_PM.jpg
803e06ca786426cb5f8633934d30f7b3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Relation
A related resource
Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a>
Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a>
Notícia a Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a>
Notícia al diari Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a>
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Pedralbes, Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Title
A name given to the resource
Recepció dels Reis d'Espanya i dels Reis del Regne Unit a l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-10-21
Subject
The topic of the resource
Garrigosa, Diana, 1944-2020
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022
Felip II, d'Edimburg, príncep, consort d'Isabell II, reina d'Anglaterra, 1921-2021
Alcalde
Relacions internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7019/19861119_EdKochEdKoch_AlcaldeNY_PM.jpg
4cde8925bf7ecf42d74d2ae1536f9e5e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els alcaldes de Nova York i Barcelona, Koch i Maragall somirents. La fotografia conté una dedicació manuscrita de Kock: To Pasqual - Ed Kock
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Koch, Edward, 1924-2013
Nova York, EUA
Estats Units
Alcaldes
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York; New York City Hall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
19-11-1986
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7018/19861117_GeorgeBush_VicePresidentEEUU_PM.jpg
b20871f08dd53968a432cddcca822827
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alcalde Maragall amb el vicepresident de EUA, George H.W. Bush, asseguts i parlant
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Bush, George H.W., 1924-2018
Washington, Estats Units
Relacions Internacionals
Alcalde
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Blanca (Washington, EUA)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/portada/532738802_850215.html" target="_blank" rel="noopener">González pide a Reagan un gesto favorable a la reducción de tropas</a>
Notícia a El País:<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738804_850215.html" target="_blank" rel="noopener"> Maragall transmite a Bush un mensaje de Gobierno pidiendo una respuesta "más positiva sobre las bases"</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
17-11-1986
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7017/1986_HaroldWashington_AlcaldeChicago_PM.jpg
c029d24c097bc0a2ab3a817bc494ce50
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia amb Maragall i l'alcalde de Chicago Harold Washington
Subject
The topic of the resource
Washington, Harold, 1922-1987
Chicago, EUA
Relacions Internacionals
Alcalde
Jocs Olímpics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
<a href="https://www.chipublib.org/fa-harold-washington-archives-collections-mayoral-records-press-office-photographs/?utm_source=chatgpt.com">Harold Washington Archives & Collections. Mayoral Records. Press Office Photographs</a>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Chicago, Illinois
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
<a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1986/11/15/LVG19861115-001.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia La Vanguardia</a>
<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306803_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia a El País</a>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
13-10-1986
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7016/19830322_KevinHWhite_AlcaldeBoston_PM.jpg
eed01d21b604cfccb14619425c094b58
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia amb Maragall, Abad i l'alcalde de Boston Kevin White. La fotografia conté una deidcatòria manuscrita de White a Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
White, Kevin, 1929-2012
Abad, Josep Miquel, 1946-
Relacions Internacionals
Alcalde
Boston, EUA
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Dedicatoria de la foto.
"To Mayor Maragall,
"In remembrance of your visit to Boston and hopes for a longer stay next time.
Kevin H. White"
Traducción:
"Para el alcalde Maragall,
en recuerdo de su visita a Boston y con la esperanza de una estancia más larga la próxima vez."
Kevin H. White
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Boston, EUA
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
22-03-1983
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7012/13_HenryKissinger_PM_smoking.jpg
34d8ebc6482fbc6ec1ce1f0b4b2d116d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall parlant amb Henry Kissinger d'esmòquing a la gala del Queen Sophia Institute de Nova York, que va atorgar la medalla d'or a Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Kissinger, Henry, 1923-2003
Premis i reconeixements
Queen Sophia Institute
Nova York, EUA
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Nova York
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7011/12_Butros_Gali_PM_ONU.jpg
fd2e987c7a15c751fcfc104b48f6d2b0
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb el secretari general de la ONU, Boutros Ghali
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Nova York, EUA
Boutros-Ghali, Boutros, 1922-2016
Assemblea Mundial de
Ciutats i Autoritats Locals (AMCAL)
Nacions Unides, ONU
Relacions internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
Febrer, 1996
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7005/03_MarioSoares_PM_Bicicleta_BN.jpg
29d3343df2bdb30be9849b7742ae124c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mario Soares, president de la República de Portugal, i Pasqual Maragall, alcalde, en bicicleta per Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Soares, Mario
Bicicletes
Portugal
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
18-12-1987
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7004/02_Rey_PM_BN.jpg
31dda41cb4860703cc0ac549c75c5efa
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Joan Carles I, rei d'Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Subject
The topic of the resource
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Dcoument
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf
2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Commemoracions
Barcelona
Pujol, Jordi, 1930-
Description
An account of the resource
Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf
cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66
PDF Text
Text
Democracia y nuevos retos
H
an pasado 18 años desde las primeras
elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy
corto en términos históricos en el que los
ayuntamientos han sido la pieza clave del
asentamiento de la democracia, en el que
han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en
un país moderno y en el que, en gran parte,
se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado.
Los retos que plantea el siglo XXI
sitúan a los gobiernos locales como
protagonistas del futuro.
La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra
joven democracia no pudo ser más
desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos,
caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los
ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima
a ellos, les había negado la participación.
Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir
en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del
sistema y la implantación sociológica de la
democracia.
A lo largo de estos años se ha conseguido
transformar la administración local en el
organismo más cercano al ciudadano, al que
acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus
ideas y su trabajo a la mejora de la calidad
de vida de la comunidad. Se ha logrado una
complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno
del territorio, a la vez que servían de
gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política.
Superada esta fase, los servicios
municipales se enfrentan ahora a la
batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas
y complejas redes informáticas que,
en muchos casos, son superiores a las de
otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos
son el elemento esencial de la participación
del ciudadano en la vida colectiva y uno de
los ejes sobre los que se ha articulado la
creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el
reconocimiento suficientes.
El principio de subsidiariedad
establecido por la Carta Europea
de Autonomía Local debe ser la
brújula que nos guíe en la Europa
del siglo XXI, la que Enrique
Tiene Galván llamaba la Europa
de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les
son inherentes y cuenten con los recursos
para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca,
es necesaria también una Ley Especial de
Financiación Local, que regule el reparto
equilibrado de los recursos públicos globales
que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una
ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están
destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista
de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no
ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno
del Estado ni por los diferentes gobiernos
autonómicos, algunos de los cuales ven en el
desequilibrio económico actual
una manera de controlar el poder real de los municipios.
Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más
diversas. El de establecer redes
de colaboración que hagan más
abarcable la solución de los
problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio.
ÍC Los
ayuntamientos
serán los
protagonistas
del próximo
siglo y y
C) Alcalde de Barcelona
L
O
S
A
Y
U
N
T
A
M
I
E
N
T
O
S
Mayo 1997 EL SOCIALISTA
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Democracia y nuevos retos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Subsidiarietat
Democràcia
Municipis
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Socialista
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf
ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a
PDF Text
Text
ELPERJÓDÍCO
Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU.
Barcelona, capital del
mundo iberoamericano
L
as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de
las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios
de todo tipo: culturales, económicos,
sociales... y donde se ha revelado un
mayor dinamismo para avanzar en el
progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a
nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization
de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que
requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta
Según estudios presentados por la
ONU, la población mundial pasará de
los 6.160 millones de personas en el
año 2000 a 8.290 mitones el año 2025,
de los cuales un 6 1 % (5.070 millones)
vivirá en aglomeraciones urbanas (esta
última cifra representa hoy en ota casi el
40% del total). Esta nueva situación
está planteando ya grandes retos a las
ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p
Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos
en el mundo, y argumentaba que todo
depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace
aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades.
Por otra parte, la mundialización de
la economía condiciona y configura el
nuevo entorno de las concentraciones
urbanas, hasta el punto de que éstas
son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico.
B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros
en las últimas décadas. Son entidades
productoras de bienes y servicios que
compiten entre ellas para incrementar
el nivel de bienestar de sus habitantes.
La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se
adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir,
pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene
planteados en la medida en que sea
capaz de basar sus relaciones en la
cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno
externa H»laboracion entre ciudades-.
En este sentido, Barcelona, a través
del Plan Estratégico Barcelona 2000,
ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de
Europa y Laünoamérica, y ha sentado
�(t\ ELPERiÓDJCO
A
las bases para un modelo de gestión
que ha sido elogiado en todo el mundo.
Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó
con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores
público y privado; y entre ciudad y ciudadanos.
El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado
por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área
económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad
de vida Para avanzar en esta Inea, se
han fijado una serie de objetivos que
van desde dimensionar el territorio u
ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades
. logísticas, hasta fomentar actividades
relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso
de la actividad productiva industrial.
Nuestra experiencia, asi como la de
otras ciudades, en la elaboración de
estos planes estratégicos hizo pensar
que la fórmula valía la pena que fuera
compartida. En la confirmación de esta
idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE,
que nos concedió d premio al mejor
provecto de desarrollo estratégico.
Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano
(CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde
de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat,
d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación
previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de
Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio
de Asuntos Exteriores español. Hoy
cuanta con 48 ciudades asociadas de
18 países, y su sede permanente está
en Barcelona. Sus principales objetivos
son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar
una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas
participativas entre todos los agentes
sociales y económicos de las ciudades,
y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo.
Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus
actividades anuales: d seminario técni-
1 3 HÍAÇ 897
co, la conferencia y la asamblea, en la
que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas
actividades servirán de foro de debate y
de intercambio de experiencias entre
ciudades españolas y laí¡r»arnericanas
para ayudar a mejorar y solucionarlos
problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza
en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic
la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un
continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n
la que se presentan tos provectos y
realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y
d BID se vio incrementada en 1995
con un acuerdo de cooperación.
La celebración en Barcelona de los
actos anteriores citados convertirá a
nuestra ciudad, durante unos días, en
la capitel d d mundo beroamericano en
los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad
será, en definitiva, d tema estrella que
reunirá un gran numero de autoridades
locales para debatir sobre las pautas
que han de marcar d desairólo urbano
dd futuro.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital del mundo iberoamericano
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Amèrica Llatina
CIDEU
Barcelona
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf
8449699d075ad17bea389548a55818f7
PDF Text
Text
qr
«{Periódico
• 9
1 0 OCT.
Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996
aArmcuDDELOiA
•3& Tomemos decisiones de futuro
El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear
una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten
larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en
ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes
A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos
No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras
ambeonee con oroouasias movaaaoeras
Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die:
anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e «
poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r
evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de
la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano
2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx>
para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y
dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace
«ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar.
Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon
eamaoo oenuaw
atiesa Si 1992 tue e> oraantto
para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne
en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare
conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca-
11* Baratara hay un proyecto de Muro que
no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea
en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v
a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a >
latogejtca.
LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos
-al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o
ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio
de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara
atoa coreMoo da aanakmnadòn.
Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia
lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de
áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua
o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen
nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane
como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa.
Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con
oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna
xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe
neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan
son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un
aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos
aaulbtopt nos d o afeados.
Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé
laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv
areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a -
E
amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele
e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona»
el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa
otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat
aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe.
Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto
aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n -
Y oue nade se teva a engaf». No se trate de
avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona
ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92.
paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv
aar en un nuevo impulso.
Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de
ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores
tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas
da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe
a rondas no aman oroarttajmo
En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá-
aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r
adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e
troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de
mentalidad y da ovranarjn da asta cudad.
B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo
dal 92 perdura en la memoria da os audederos.
¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass
de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado
miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de
ltnon*ajafln oknptca?
Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear
una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa
Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa
genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tomemos decisiones de futuro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-10-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Infraestructures
Model social
Economia
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf
5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb
PDF Text
Text
EL PERIÓDICO
2 3 ÀBR. 1997
LA CABALA
Recelos
B domingo 13 de abril publiqué un artículo
sobre algunos aspectos significativos del
complejo y cambiante cima político
catalán y español: Escampa, era el
encabezado que le había dado a mis
apuntes y que alfinalapareció con el titulo
más coivencional de Atreverse a pensar.
Al dia siguiente fui a Madrid, invitado
por la Asociación de Periodistas Europeos
que drtgen Cándido y Mgusl Ángel
AguHar, y por el Círculo de Debates que
conducen Javier Gómez Nevara,
Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para
participaren un par de coloquios. Algunos
de los asistentes llevaban el articulo
recortado en el bolsillo. Pensé que les
había parecido bien. Pues no. Bueno: si
parecía bien, lo fue sin efectos apreciables.
En Madrid el tema era el "parar por el
tubo" de Pujol, y después seria el catalán
de loe obispos (y de los rectores), y
mañana cualquier gesto de los que la
derecha catalana mayorltarla se ve
obligada a hacer para que se le perdone el
pacto con el PP.
De modo que la sugerencia de mi
articulo parece que caerá en saco roto. En
él invitaba a aplaudr el reconocimiento de
la plmnadonaJidad del Estado que está
haciendo la derecha española, y pedía al
mismo tiempo que le izquierda española,
tradkáonalmente más federal y
autonomista que la derecha, dé un paso
adelante-no un paso atrás-en la
configuración del federalismo diferencial
permitido por la Constitución.
La gente prefiere un buen enemigo a
un amigo complicado. Basta con que
désele Catalunya se pronuncien, a
intervalos convenientes, un par de frases
de desamor o recelo para tener
garantizada la ccNTespondencia. España
se cierra como un caracol tocado en la
antena. Y a la inversa.
Encerrados sistemáticamente con el
único juguete de las relaciones entre el
poder estatal y el autonómico se renuncia
al gran debate que incomoda a unos y a
otros: el de la configuración del Estado
desde las premisas de la subsidíaridad. No
ha Negado todavía el tiempo del auténtico
diálogo. Pero legará.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Recelos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-23
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Subsidiarietat
Territoris
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf
28682319fae46e6f22713217e76d0d4c
PDF Text
Text
CULTURA/ESPECTACLES
L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa,
en aquest article, un recorregut per la vida
de diverses personalitats catalanes desapa-
Diari de Girona / O Q
Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D
regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens
ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort
del poeta Joan Teixidor és el fil conductor
que fa servir Maragall per referir-se a unes
personalitats «en les quals predominava la
generositat sobre la necessitat d'afirmar-se».
Els nostres herois de l'any 91
per Pasqual Maragall
M
,
'he posat com im detire, i
ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de
Rupià uns mots per al
Diari de Girona quan el
temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un
cop va ser, fa just un any, tot cercant el
camí de Rupià a Corçà, el camí romà,
amb la bicicleta. Aquest era el punt de
partida i l'escenari deia reflexió, al final
del mític any 92.
Mesos després, havent visitat Salt i el
bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig
exposar una teoria de l'Empordà (o teoria
de Salt) que en el fons era una lectura
dels conceptes de Catalimya i l'Empordà,
d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall,
Ara sé celebren, a la fundació que du
el seu nom, unes sessions sobre Joan
Maragall i el paisatge, la religió i altres
temes, en les quals s'escauria revisar
aquelles reflexions del nostre poeta («el
nostre», de tots) sobre el concepte de
pàtria, molt acostat, crec, al que avui
construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica
-però també ü.lusionada- d'aquest fi de
segle.
Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria
mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació
de Barcelona, però també l'any que van
morir una coUa de ciutadans il·lustres
que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot
just després de la guerra.
El dia de Reis de l'any 48, l'editorial
que inspirava Joan Teixidor i que avui
porten els seus fills, premiava Miguel
Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní
del 25/26 de desembre passat ha publicat
una esplèndida entrevista amb aquest
autor, que incloïa ima deKciosà descripció
de la «querella» de la bicapitaütat
Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella.
És una defensa a la qual hauríem de
correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i
als països de parla castellana (prop de
400 müions de persones). I també, com ja
estem fent, amb una promoció aquí del
millor teatre clàssic castellà. (Si no han
vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui).
Tot això ve a tomb d'unes lletres que
vaig escriure tot just començat l'any 92,
amb motiu de la mort de Joan Teixidor,
persona estimada i poeta admirat. Són
unes reflexions que vull compartir també
amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a
Olot el 1913- i altres homes i dones
representatius que ens van deixar durant
l'any 91.
'Tots aquests homes i dones ^ a u m e
Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany,
Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria
Serra Martí...- han estat importants en
la història recent de Barcelona i de Catalunya.
L'any 96 (quan faci cinc anys de la
seva mort, com és preceptiu) el regidor
Joan Fuster, responsable de la Ponència
del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la
democràcia electoral el crida novament a
la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i
dones d'idees magnífiques.
Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de
febrer de 1993 i de setembre de 1993.
Van en el mateix sentit, però de fet són
anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els
temps! Però que poc hem canviat
nosaltres!
Quina Catalunya és la que,
aviat farà dos anys, va morir una
mica amb Joan Tebddor? Si és
cert que cada dia que passa el
país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de
Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples
accents?
Repasso ara les notes de fa dos anys,
en aquell final de 1991/inici del 92 de la
mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema
Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra
aquest article. Jo em preguntava i em
pregunto en què serà demà el riu Fluvià
diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer
Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no
coneixem bé, que està programat
en allò que nosaltres mateixos
som, perquè només de nosaltres
pot néixer aUò que serà demà, i de
ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda
i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu.
Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues
maneres: creant (o modificant) i deixant
pòsit, posant, reposant, morint.
El que queda de nosaltres quan ja no
hi som és allò que veritablement influeix:
aquest és el programa que deixem escrit
a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta
vegades (tres vegades cada cent anys
<d)esenllaç»
«S atCar^assm (es flores de [a tarda
i ara arnSa driu cap a Capíana
J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt
sor&lcna morta acceptada.
'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy
ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua
caient soSre ek còdoís com en un dia de festa.
LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam.
Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit.
0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç
de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç
i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa.
ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci,
Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure.
Les dunes tenen un moviment donada
i s'encavaCquen amè una gran parsimònia.
'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats
i de nits de tumufts i de batec deís cossos.
!Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien
però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar.
Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra
Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre.
Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta
i només et toca i'úítima escomesa.
Treparà t a morir i tanca't a ía cnda
de tot aíiò que ja no pot tornar.
Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen
• fes un respir petit i apropat aíiiindar,
•<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp,
haurà canviat, imperceptible, el seu projecte?
I encara: és que les canyes del delta,
quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat
per sempre», és que aquestes canyes
seran les mateixes sense el poeta que hi
veia MXí anunci del seu desenllaç final?
Altres vegades ens hem preguntat:
existeix el racó de la fageda si ningú no
l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però,
ens preguntem: per què, per a qm?
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33
Coiumna/1^9.
durant 5.000) s'ha fet aquesta operació
abans de nosaltres. Només 150 vegades
des d'aqueU home arraulit que trobàrem
fa quatre anys a Sant Pau del Camp.
I el que deixem depèn molt de com ho
deixem, del moment, de la manera. Així
com és cert que la primera impressió és la
bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps
que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia
que ens en anem.
La bona preparació del trànsit és un
art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat
distància i companyia. Joan Teixidor ens
va ensenyar a acostar-nos amb paraules,
amb reflexions (com el riu Fluvià, que
mandrós s'acosta al golf de Roses), al
punt on ens lliurem.
Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el
que, morint, havia quedat veritablement
programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell
any 91 en què Barcelona va canviar, en
ella mateixa i en els que la poblem, en la
vida de tots els catalans.
Va morir primer Jaume Vidal Alcover
i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els
pebrers del seu carrer de Manacor, el seu
últim acte de civisme. Va morir Fabià
Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i
Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va •
morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt
abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi
ha a la vida, a la vida mateixa: les petites
morts de cada dia que les dones viuen per
nosaltres, els homes, els nens, els grans.
I també va morir en Josep Maria
Serra Martí, im home per excel·lència:
constructor, pare, avi, regidor, fidel amic,
marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant
de tot, que va aguantar quasi més enllà
del final per estar present, fidel a tots,
quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors,
obrers de la construcció, deixant la seva.
sang estampada a la ciutat nova. I Joan
Teixidor, mostrant que podem morir de
cara.
Repasso les cares de tots i penso que la
Catalimya que se'ns en havia anat una
mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les
nacions, si és que poden canviar, ja que
per canviar cal ser i les ciutats són més
del domini profund de l'esdevenidor, del
barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es
queda per sempre és la miUor Catalunya.
Pensem una mica en tots ells i veiem '
en què va consistir el seu patriotisme -de
quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com
en tots ells predominava la generositat
sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se.
Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i
ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i
encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no
hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però
només amb això, no anem erdloc. Només
amb això simplement som, però no anem.
I, per tant, a poc a poc deixem de ser.
Tots els nostres herois del 91 varen
tenir una manera d'expressar que el seu
isme nacional era el punt de partida d'xm
humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües,
ajuntem els nostres àmbits de pertinença
diversos, sense renunciar a cap, per a
usar-los tots en el conreu del nostre sòl i
convertir-lo en el nullor.
Caminant de nou pels volts de Rupià
aquest Nadal passat, vivint aquests dies
a l'Empordà, he recordat els meus herois
del 91, els que ens ajudaren a saber fer el
92 sobre el que hem pogut bastir el nostre
futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els nostres herois de l'any 91
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-30
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Homenatges i distincions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Empordà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf
1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc
PDF Text
Text
V
ELPERJÓDkO
Ammamem"de Barcelona
GiDinel de l Alcaldia
PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona.
3 1 GE«. 1993
La subsidiariedad
La política es subsidiaria de la sociedad;
es decir, no debe intervenir cuando la
sociedad resuelve por ella misma sus
problemas. Y dentro de la política, la
comunidad autónoma, nacionalidad,
región, lando estado federado, no deben
intervenir cuando el municipio u otra
institución local puedan resolver los
problemas por sí mismos.
Siguiendo el principio, tampoco los
gobiernos federales, o estatales en su
caso, o la nación-Estado, deberían
intervenir en la solución de temas
supramunicipales que las autonomías o
regiones, etcétera, puedan solventar.
Y aun, en lo afto de la escala
europea, las instituciones comunitarias
deberían dejar a los estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelvan
según sus leyes, tradiciones y cultura.
Desde el tamaño de la manzana danesa
hasta el lado por donde se conduce en
las carreteras inglesas o el horario de
cierre de los comercios en Francia (o tal
vez en Catalunya o quien sabe si,
incluso, en Barcelona).
Ésta es la sustancia del pnncipio de
subsidiariedad. Sus fuentes legales son:
la Carta Europea de Autonomía local,
ratificada por el Estado español y otros
20 estados, y la declaración de
Maastricht, que todavía ni es tratado ni
está vigente, pero lo estará
probablemente en el curso de 1993.
El primer ministro holandés Lubbers
-un democristiano liberal, gran defensor
de la subsidiariedad en su pais, donde
los municipios llegaron a canalizar el 50%
de gasto público-, nos contaba este
verano el origen de la subsidiariedad en
la doctrina social de la Iglesia Católica.
Isidre Molas, en uno de los últimos
números de Debat, publicó un trabajo
sobre el federalismo como garantía de la
libertad dentro de la democracia y como
filosofía que permite ir más allá de la
regla de la mitad más uno.
Uno puede preguntarse, a partir de
ahí, por el parentesco entre
subsidiariedad y federalismo. Ambos van
más allá de la Revolución Francesa y
buscan una mayor compenetración entre
sociedad y política, entre representados
y representantes, entre libertad
individual y voluntad nacional.
Tiempo de nuevas ideas
Creo que estamos en un momento
-que puede durar quizás más de lo que
querríamos- de decantación de nuevas
ideas, de nuevos principios. Todo obliga
a ello. Casi todo parece permitido.
El derrumbe comunista: el casi
paralelo y más discreto descrédito
interior de la versión del liberalismo que
asistió y contribuyó a dicho cataclismo
(eJ liberalismo ultraconservador, belicista
y nacionalista de Reagan, Bush y
Thatcher); el florecimiento - a veces
enaltecedor, a veces, al contrario,
destructor y cruel- de los nacionalismos
sepultados en la Europa que nace en el
Este y el Oeste: la crisis espectacular de
la soaaldemocracia, relacionada con su
propio éxito o con el cumplimiento
relativo de sus objetivos programáticos,
mientras otros retos sociales nacen (el
Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la
competencia mundial, las migraciones, el
empleo del tiempo en la tercera edad, el
transporte en las grandes ciudades, la
vivienda de los jóvenes, etcétera), todo
ello nos está poniendo, como
vulgarmente se dice, a parir. A crear
nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay
muchas ideas viejas que sirvan
inequívocamente.
Pero casi todo está ya dicho, o lo
parece. Vuelven, pues, reformulados,
antiguos conceptos, como el federalismo
(la construcción de la política desde
fuera o bien la subordinación del sistema
político a la sociedad).
Bottom-upy no Top-to-oottom, de
abajo arriba y no de arriba abajo, como
se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in
y no in-out de fuera a dentro del sistema
politico, y no al revés. Pero esta vez
ninguno de estos dos conceptos, en su
día revolucionarios, se van a imponer
mediante una revolución. (Nadie tan
apacible como Lubbers).
Edimburgo ha sido el escenario de
una de las transacciones que van a
componer la larga transición hacia un
sistema político nuevo. En principio, esas
transacciones van a tener que
producirse, cómo no, bilateralmente, en
tantos escenarios como combinaciones
de dos elementos pueden realizarse con
cuatro: Europa, Estado-nación, región o
nacionalidad, ciudad o municipio.
Progresivamente, sin embargo, las
mesas a tres bandas se van a imponer.
En Edimburgo, según se ha sabido
después, en la Conferencia de
Cooperación Interregional de Bruselas
(diciembre de 1992) se acordó que no
habría más contactos Europa-regiones o
Europa-ciudades si no es en presencia o
con el acuerdo de los estados.
Edimburgo fue, por tanto, una reunión
bilateral (Europa-estados) al máximo
nivel, donde se decidió uno o unos
escenarios trilatérales.
Desde Barcelona estamos luchando
hace tiempo para que se nos reconozca
&y
el derecho a ser convocados por el
Estado y la autonomia a una mesa a tres
bandas para discutir quién de ellas
subviene a la ciudad sus gastos de
capitalidad o de sustitución -aquéllos
que Barcelona realiza por cuenta del
Estado o de la Generalitat-, en la medida
en que la historia ha ido impulsando a la
ciudad a dotarse de servicios públicos
que el Estado no le daba en cantidad o
calidad suficiente y que la autonomía no
podía dar porque o no existia, o existia
pero no podía o no quería proporcionar.
Expscaclon a tres bandas
Sólo una profunda y sincera
explicación a tres bandas puede dar con
la solución. ¿Hasta dónde queremos
llegar entre todos? ¿Qué grado de
diferencialidad nos podemos permitir?
¿Qué grado de agravio comparativo?
Es evidente que la subsidiariedad.
que en este caso favorece de manera
clara al gobierno local de nuestra ciudad,
se deberá conquistar lenta y
progresivamente a través del conflicto y
el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo
hay una solución a largo plazo: prescindir
de los servicios públicos en cuestión.
Curiosamente, en la reunión de
Bruselas que he mencionado se
evidenció que un concepto manejado
por los gobiernos estatales en
Edimburgo habría sido el de
Administración territorial, es decir, la
suma de la Administración regional o
autonómica y de la Administración local.
Jacques Delors considera que la
transacción de Edimburgo entre
Comunidad Europea y estados ha sido
un rodeo innecesario ("hamos salvado
la casa, pero hamos perdido el tren"), e
incluso piensa quizás que las regiones y
las ciudades son más europeistes que
los estados - y no le falta razón en ese
caso, para la media de los gobiernos
europeos, aunque resulta injusto con el
Gobierno español-.
Sea como sea, la subsidiariedad en
un sistema multinivet de gobierno
plantea interrogantes muy serios en la
teoría y en la práctica: la Comunidad
justifica su no aceptación formal de los
contactos directos con regiones y
ciudades en el propio principio de
subsidiariedad ("ésta es un tama
interno de toe estados"). En la práctica,
sin embargo, pugna (tanto desde la
Comisión como desde el Parlamento) por
dialogar y colaborar directamente con
unos y otros, y reclama una presencia
directa y sin intermediarios de (as figuras
políticas relevantes en el Comité de
�ELPERJÓDJCO
£S3
Ajuntament de Barcelona
3 1 GEH. 1993
Gabinet oe l'Aicaiflia
;
Regiones, las comisiones del Parlamento
y otros organismos de consulta
La Ley de Bases de Régimen Local
española deja en manos de las
comunidades autónomas la creación o
supresión de áreas metropolitanas, en
tanto que la legislación italiana, más
prudente, establece qué áreas
metropolitanas deben ser creadas a
juicio del Estado y en función del interés
general, y deja a las regiones
exclusivamente la fijación de sus límites
territoriales. En el primer caso, que es el
nuestro, prima el concepto visual o
bilateral de subsidiariedad ("no veo
nada de lo qua ocun» detrás de la
pared que usted, nivel inferior de
gobierno, representa pera mí: usted
manda en su casa"). La ordenación
administrativa y territorial es "un asunto
interno" de las comunidades
autónomas. Del mismo modo, en ese
modelo, las incursiones de la autonomía
en los barrios son inconcebibles.
Lo mismo, aparentemente, que en
Edimburgo: la Comunidad no tendrá en
teoría otros contactos con las regiones y
las ciudades que ios que los estados
permitan y controlen. Las regiones y
ciudades son "un asunto Interno" de los
estados. La Comunidad no debe
intervenir, siempre en teoría. El Comité
de Regiones no sólo lo designan los
estados, sino que cada Estado lo
designa a su manera. En el comité,
ciudades y regiones se confunden en un
solo concepto: administraciones
territoriales
Pero ya hemos visto que. en la
práctica, los escenarios trilatérales o
multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello significa varias cosas. Significa que
caminamos hacia un concepto
sustantivo y generalizado de
subsidiariedad: más allá del gobierno
inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no
puede ignorar, aunque sobre ella no
puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior. Significa también que
crece con fuerza el principio de igual
dignidad de todos los niveles de
gobierno. Significa, por último, que los
ciudadanos pueden reclamar, en nombre
de esa misma dignidad, que sólo ellos
pueden prestar, a sus representantes,
que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio
público alguno que no se justifique ante
la sociedad como imprescindible.
No hay presunción de eficiencia en la
acción estatal. Si un día el ministro de
Transportes se despierta queriendo
arreglar el problema de la circulación en
la gran ciudad deberá refrenar su
creatividad; lo mismo, y más, el
comisario europeo correspondiente.
Deberán demostrar primero que una
mayor autorización o delegación de
poder en el nivel local, o en su caso
autonómico, no sería suficiente para
resolverlo.
Todo esto puede parecer
enormemente complicado y no lo es. .
Será lenta la cristaización del sistema
pero acabará exitieodo en términos
parecidos a los aquí expuestos. Los
ciudadanos no van a permitir otra cosa.
Desde esta perspectiva puede
reinterpretarse la crisis europea de las
relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas
no siempre se están haciendo al nivel de
proximidad que los ciudadanos perciben
como posible y deseable.
A veces esa proximidad -como
reclaman más y más observadores cada
día- puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política. Hay
que explicarse más, de acuerdo. Pero
cuando uno oye indefinidamente que hay
que explicarse más, empieza a
sospechar que lo que ocurre es que no
se está explicando lo que la gente quiere
que le expliquen, o bien que no io está
explicando quien la gente quiere que se
lo explique.
>*ii
Principio de proximidad
Por eso propongo que al principio de
la subsidiariedad se le llame de
proximidad. Ésa es la auténtica cuestión
en juego.
Quedan aquí apuntados unos
criterios y abiertos una serie de
interrogantes. ¿Cómo se compaginan el
principio de igual dignidad de los niveles
de gobierno -implícito en el de
subsidiariedad- con el axioma de la
soberanía nacional, desbordado por
arriba (por la Comunidad) y por abajo
(por las nacionalidades), aunque
insustituido aún como concepto básico
de la política? ¿Qué podrá más. la
sugestión del futuro y de la ciudadanía
en una patria mayor o la del pasado
remoto de las repúblicas urbanas y los
condados? ¿O quizás la del pasado
reciente, con sus raices profundas, sus
patrias más pequeñas, más próximas
también? ¿La confianza o la prudencia?
Los tiempos no son propicios a fiarse
de nadie ni de nada. Pero a medida que
se vaya haciendo menos drástica la
necesidad de elegir entre confianza y
prudencia, entre futuro y pasado,
estaremos acercándonos al auténtico fin
del impasse político en Europa.
^
\
(
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La subsidiariedad
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Catalunya
Espanya
Barcelona
Europa
Àrea metropolitana
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf
adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88
PDF Text
Text
PUBLICACIÓ
Diputació
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DATA
2>W/ à*£orcehna
25 M a i g 1991
OPINIÓ
Barcelona, una
ciutat f eta pels
barcelonins
Pasqual Maragall
l meu enyorat amic i fidel adversan polític,
E
Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i
polític renaixentista italià Francesco Guicciardini.
En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987,
Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot
evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat
de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix
dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells
que la fan molt singular. I és que Barcelona està
feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit
l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat
moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i
de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que
és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat
Barcelona ha experimentat en els darrers dotze
anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels
socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i
de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que
li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del
1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona
s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats
-places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent
els ha fet seus des d'un primer moment. I això és
la cosa més important.
En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les
ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums
europeus i ha estat assenyalada com un exemple a
seguir. El seu paper central dins de la macroregió
de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada
C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de
Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse.
L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai
a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per
això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la
Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions
econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides,
però també la voluntat ferma de fer una ciutat
cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb
menys soroll.
En aquest any, hem fet molta feina de la bona.
No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de
tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins,
que han suportat la incomoditat que les obres ens
han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la
seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no
s'acaba, tot al contrari, el 92.
La Barcelona dels anys 90, la que comença
amb la indispensable participació de tothom a
partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres
grans projectes: la definitiva recuperació de la
Ciutat Vella, el naixement esperançador de la
Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria.
Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi
són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la
nova façana marítima i les noves platges, havent
consolidat el paper de la ciutat com a centre
econòmic i de comunicacions de la Mediterrània
occidental, aquestes són les tres grans apostes del
futur. La transformació de la Ciutat Vella en un
focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla
contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les
grans operacions renovadores de la Vila Olímpica
i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça
de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses
promocions o les acordades amb les cooperatives
sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on
sorgirà el gran equipament cultural i artístic de
Llevant.
Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat
densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és
una gran capital estatal o imperial, a diferència de
París o Viena. Però té aquella qualitat essencial
que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és
una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la
Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que
mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. •
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutadania
Model social
Acció política
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf
1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6
PDF Text
Text
A V U I
A V U I
diumenge
4 de maig de 1997
19
Diàleg
✦
Més Europa,
més proximitat
L
Pasqual Maragall
a revisió del Tractat de la
Unió Europea es troba
en la seva recta final.
D’aquí a dos mesos, la
Conferència Intergovernamental que tindrà lloc
a Amsterdam –i que marcarà el final del
semestre de presidència holandesa–
haurà de prendre una decisió sobre les
bases jurídiques que han de regular la
nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà
marcada per la unió monetària i per
l’ampliació cap als països de l’Europa
central i oriental.
Ens trobem, doncs, davant
una oportunitat històrica que
no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir
edificar unes institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà.
Una Europa així no pot
construir-se sense tenir en
compte el punt de vista i la
participació activa dels poders
més pròxims al ciutadà, és a
dir, sense els poders locals i
regionals. És amb l’objectiu
d’influir en la reforma del
Tractat de Maastricht que el
Comitè de les Regions –òrgan
consultiu de la Unió Europea
que presideixo des de març de
1996– ha convocat per als dies
15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de
ciutats i regions d’Europa. A la
capital holandesa es reuniran,
doncs, d’aquí a uns dies, els
presidents de totes les regions,
länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final
de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia
europea...
En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra
veu per reclamar als representants dels governs dels quinze
països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que
inspira la Carta Europea de l’Autonomia
Local (elaborada el 1985 pel Consell
d’Europa i en vigor a Espanya des de
1989), és el que volem que es reculli en
el nou Tractat. Precisament aquests dies
acabem de celebrar a Barcelona una
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19
conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el
continent.
El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i
virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera.
Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem
més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però
la volem més a prop.
Això vol dir que s’han d’articular els
mecanismes polítics, normatius i també
informatius que ens permetin sentir
Europa com una referència que ens sigui
pròpia. Però també vol dir que el món
local, i amb ell els ciutadans, senti que
se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap
amunt, cap als Estats, i que en molts
casos avui no està justificat d’ubicar en
aquest nivell i sí en canvi en el nivell
regional i en el nivell local més proper.
De la mateixa manera, els Estats han
d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat
“Ens trobem, doncs, davant una oportunitat
històrica que no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir edificar unes
institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà”
política en benefici de la creació de l’Estat modern.
Dit això, el que també ha de quedar
clar per a tothom és que subsidiarietat
vol dir proximitat amb responsabilitat.
Vol dir lleialtat institucional. Com diuen
els alemanys, només sobre la base de la
bundestreue, de la lleialtat federal, es pot
jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització.
És per això que ni els Estats membres
i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats
per una afirmació que ells mateixos
haurien de fer rotundament, si no volen
esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític.
No s’han de veure amenaçats perquè les
ciutats i regions són la via natural de
connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent
(transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com
en una direcció descendent (informant i
familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees).
Reforçar, doncs, el paper de les ciutats
i de les regions és una condició bàsica
per legitimar el paper dels Estats –uns
Estats segurament més prims, però més
forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc.,
d’influir en el món– i de les mateixes
institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no
per perdre, per ser més forts i
no més febles, per ser més
efectius i perquè cada un dels
ciutadans d’Europa es pugui
sentir més confortable, més
ben representat.
Fa quatre dècades es van
posar els fonaments de la
construcció europea. Tot i el
temps transcorregut, i malgrat
moments de certa debilitat, el
projecte ha anat incrementant
la seva vitalitat. El camí per fer
només podrà ser recorregut
per la via de la transparència i
la proximitat.
Aquesta mateixa setmana
he pogut constatar a Florència
la coincidència de pensament
amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país,
avui, com és ben sabut, d’una
extraordinària vitalitat urbana
i regional. En el decurs d’una
conferència sobre els governs
locals davant la revisió del
tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió
Europea caigui en una certa
fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca
del tipus d’idees i idealismes
que desperten l’entusiasme
dels ciutadans.
Aquest és un risc que no ens
podem permetre. És molt més
segur implicar a tothom en la
construcció de la nova Europa.
I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La
P.M.
credibilitat i el futur europeus
exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més
regió i més ciutat.
Aquest és el missatge –simple, però
determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre
als quinze governs dels Estats membres
de la Unió Europea.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Més Europa, més proximitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Subsidiarietat
Unió Europea
Divisions administratives i polítiques
Acció política
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 536
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf
49de84b973e108eaacf84cfbb155696f
PDF Text
Text
A V U I
A V U I
diumenge
13 d’abril de 1997
21
Diàleg
✦
Roma:
memòria
del futur
S
Pasqual Maragall
embla ser la ciutat per
més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna
perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar
a raure i hi morí i hi fou
enterrat, primer a Sant Sebastià, a les
catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot
Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix:
enemics, aiguamolls, paludisme...–,
una muralla al voltant, la de Servio
Tulio, i una distància adequada per
evitar els atacs des del mar: un dia de
camí des d’Ostia; situació enmig del
Mar al mig del món (medi-terrà); una
derrota vindicada, val a dir, un poble
optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de
les vies de sortida: Appia, Aureliana,
Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de
guerra, els mercats, els hospitals, el
port: tot allò que abans es considerava
perillós i poc de fiar.
Aquest és el prototipus de l’expansió
de les ciutats llatines i potser de les
europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi.
Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa,
Viena, Londres, Moscou... Potser només
Atenes i Roma van ser imperis d’una
ciutat: els altres, ja van ser imperis
d’una nació (un invent, diguem-ne,
modern).
I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència,
Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova
York, l’actual ciutat imperial de fet,
correspon a la civilització capitalista:
és una capital privada, sense un gran
sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són
híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les
capitals citades primer, només Atenes
i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament.
Una part del que està passant en el
món i no acabem d’entendre és, un cop
més, el misteriós i incessant retorn de
la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21
sari, un regurgitar tot allò no paït, una
vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o
assimilat. La terra, aquest ésser viu
col·lectiu anomenat per alguns Gaia,
no es troba bé fins que no ha tret a la
superfície de la història (és a dir, el
present) el que romania amagat, no
dissolt, mal assimilat.
Per tant, Roma, Atenes, i totes les
capitals que se’n deriven, s’haurien
d’acostumar a anar establint ponts
entre la seva història i la seva memòria
i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o
menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000
taumatúrgic confessés modestament
ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la
Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre
les diferents escales i construccions de
les diferents civilitzacions. Traduint,
traduint, traduint sense parar. Que és
el que la humanitat no ha deixat de fer
des del principi en els bons moments.
(Podem pensar que les dues pulsions
intel·lectuals i vitals més nobles de la
humanitat són l’accent i la traducció,
val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.)
DANIEL BOADA
“Si algun dia el món
arriba a ser realment
‘un’ món, haurà de ser
un món de ciutats, o
haurà de passar per
ser un món de ciutats,
abans de ser-ho
totalment i
universalment de
ciutadans que s’hi
reconeguin com ‘els
seus’ ciutadans sense
cap altre lligam de
potència superior”
Salvat aquest preàmbul, i per tant,
acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el
món més que cap altra ciutat. Si algun
dia el món arriba a ser realment un
món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un
món de ciutats, o haurà de passar per
ser un món de ciutats, abans de ser-ho
totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus
ciutadans sense cap altre lligam de
potència superior.
En aquest camí l’estudi de Roma és
tant l’estudi del nostre passat, doncs,
com el del nostre futur –de les claus
del nostre futur–, ja que Roma va crear
molts dels codis avui vigents, i ho va
fer sent ciutat, que és el que haurem
d’acabar sent novament.
El Panteó, el Fòrum, les catacumbes,
Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana
(i la seva recreació renaixentista, Vil·la
d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també,
probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com
Indro Montanelli, potser testimoni
aterrador del que havíem arribat a ser
i ja no som.
A Roma, en efecte, tot pesa molt.
Només hi ha un nivell viu, damunt de
molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que
no siguin històrics (quasi sense metro,
p. ex.).
Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres
que els separaven han anat pujant de
nivell amb el temps. Però els turons
segueixen sent referències venerades:
Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb
l’Ajuntament més ben situat del món,
on es va signar fa 40 anys el tractat que
engegà la Unió Europea) i Aventí (per a
mi un dels indrets més màgics de
l’urbanisme transnacional: una illa de
pau, antiquada, un xic deixatada, en
un mar urbà sorollós i impossible, un
lloc per a la reflexió, una barreja de
Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de
Nova York, pels carrers 80...)
Ara per Pasqua tots aquests turons
amb arbres de passió somriuen sota la
tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el
rerefons de la memòria.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Roma: memòria del futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Roma
Ciutats
Europa
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf
fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8
PDF Text
Text
Domingo 7 de julio de 19S
.CATALTTÑA.
rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï
ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \
•T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • '
.
Barcelona ha sido visitada estos di
, 9.000 arquitectos de todo el mum
Barcelona con ocasión del decimon
de su Unión Internacional (UIA)
ha tratado de una oportunidad mi
la ciudad: tantos arquitectos pas», .
'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i
zuela, deben causarnos alguna sen*
asi porque, más allá de la importai ,
. tro, que sin duda la tiene, el congres
ha convertido en un escaparate mu
cho más para una ciudad que
: - ha.sido llamada "la ciudad de
• los arquitectos".
, Durante el último decenio
.nos. na gustado afirmar que lo
• acontecido en Barcelona podia
tener un carácter modélico
para nosotros mismos e incluso para otras ciudades.
. •
. ,.'Ciertamente, en Barcelona
se ha entendido el urbanistno
como mucho más que una sim- ;
. ple zonificacióo-y se ha usado
. como garantía pára el disfrute
••ciudadano de un entorno de
calidad, como garantía de
equidad en la distribución de
los equipamientos, servicios e infraestructuras y
¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo.
, Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a
cabo las grandes transformaciones que la ciudad
ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora,
cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de
cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo
que se logró, pero también, me parece, todo lo que
estamos preparando para el cambio de siglo en ese
nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la
.segunda gran transformación de Barcelona".
Pero Barcelona no desea conformarse con ser
escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que
puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que
hemos construido.
Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por
el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de
sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano,
estimo las señales que el arado imprime a la tierra.
Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad:
es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco
de relaciones con lo natural y enmendar aquellos
errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana.
El manuscrito no estaba
traspapelado
.
.
-
-
. ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf.
PASQUAL MARAGALL
VA.""" " Í J M f c / i * - »
^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para
,-^.Jograr acierto y a la vez
* £ complicidad. •
'** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado
«v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos
-.i -aprendido de nuestro
propio pasado reciente,
i '.^Nuestras convicciones
p«obrelo metropolitano,
"••-"ibretla necesidad de
iprendefla ciudad
, nos han llevado a
•buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real,
hablamos de la ciudad
PACaUWUESA.
de los ciudadanos, que
, A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía.
mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç
De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos
hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en
representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados
mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era
como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades,
miento cultural.
como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros
mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el
dad, como significación de lo humano, es solución.
Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el
hombre deja en el mundo a la par que trazamos
futuro, que las metrópolis son resultado de la acción
una cuerda llamada historia. _,_
~~
Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar
guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino
elementos de confianza ha tenido estos días una' gran
que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos
a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que
ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado
Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos,
gigantesco, lo descomunal.
¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos
rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan
tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra
podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra
•.
. ? ? : : , .-..; .
que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad.
nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<*
ï
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es
OPINIÓN
EEL LECTOR
Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección
no deben exceder las 20 lineas
profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas.
En ellos debe
Maricarmen Gómez Muntane .
fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy
dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los
santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho
crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se
Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos
devolverán los originales, ni se
canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o
Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. "
su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís
M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el.
PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto .
buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-:
maciones poco afprtunadas.que
cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar:
' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de.
I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-,
• do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona..
'que este documento consta desde
hace algunos años en el inventario
de manuscritos de la Biblioteca de
- Cataluña con el número indicado
por pintadas insultantes contra
una familia que vive a la vuelta
de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que
la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos
para construir en un terreno de
su propiedad, sin contravenir
ninguna ley ni ordenànzá-founicipal.
'
En otra época, que muchos
recordarnos, el Ayuntamiento
era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi.
En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de,
expresar lo que no se podía deck
si uno no quería ir al calabozo.
Ahora son. sólo una .caricatura
de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales,
en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay
un considerable catálogo de ac-
has sociedades anónimas han
construido lo que han querido.
¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . •
Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta
con que una familia con nombre
haga una construcción mucho
más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo
trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas
motivaciones. Daría rñucho que
pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí.
P_pir favor, señores:"despierten ,
de este mal sueño y no dejen su
prppi¿ nombre en mal lugar. Y si
algún'ingenuo se ha dejado
arrastrar a este genero de cosas,
que piense por sí mismo y en
conciencia.— Enric Berenguer.
Barcelona
,
•
Clara y Pilar Rahóla
pasan desapercibidas. Este K
caso de las declaraciones de
diputada por ERC, Pilar Ra
la, sobre el cierre del Museo C
ra: al reconocer que no apoyí
o se abstendría en la votación
pleno del Ayuntamiento del
17 de mayo (como había proi
tido a la Asociación de Ami
del Museo ClaráVuna vez leid
testamento y escuchado a su ]
sidente) sobre la propuesta i
sentada por el PP y CiU par:
reapertura del museo y la de
lución de las obras entregad:
Olot porque en ambos cas
tanto si se abstuviera comí
apoyara esta propuesta, el se
Maragall perdería y no qui
que pesara sobre su condena
hecho de-que nuestro alca
perdiera por primera vez u
voaiones. •
Curiosa forma de vigilar
intereses de la ciudad; para
es más importante evitar un
gusto al alcalde que el hechc
que Barcelona pierda su p¡
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutats
Urbanisme
Model social
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf
8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5
PDF Text
Text
u*
QUADERN
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi
de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de
Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la
creació d'un llenguatge europeu comú, amb el
Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat
per sempre més la por d'una
Europa alemanya en comptes
d'una Alemanya europea.
Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després
de la guerra mundial, va dir que
volia una Alemanya europea i no
pas una Europa alemanya. És
això el que hauríem de voler.
Jorge Semprún, quan li van
donar el premi dels editors de
Frankfurt, va fer un discurs
magnífic, base d'un posterior lli- "
bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna
50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols".
I explica que quan Thomas
Mann torna a Alemanya també
diu: "No, jo no he marxat mai
d'Alemanya, jo hi estat sempre,
perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany".
Semprún es pregunta si això
és veritat. Si és veritat per a ell. Si,
és veritat que l'espanyol és la
seva pàtria. És la llengua dels
seus pares: en alguna mesura és,
doncs, la seva pàtria. El francès
també ho és: és la llengua en què
més ha escrit.-L'alemany també,
és la llengua, diu, en la qual ha
llegit el Quixot. I acaba dient:
"Cap d'aquests idiomes és la
meva pàtria, la meva pàtria és el
llenguatge". I jo aleshores em
preguntava, i li comentava l'altre
dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ
ritat que Europa reconeixeria
que el llenguatge, europeu, per
dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de
construir.
M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja
sabeu que Barcelona vol ser la
capital del llenguatge europeu,
l'any 2001, de la cultura europea,
en definitiva. I per tant hem
les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després
parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa.
.Òbviament nosaltres no ens
és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com
obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any
Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs,
sembla que nosaltres no hauríem
endavant.
Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que
l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural
me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que
com ha dit Felipe
tindrem el 2001 ja
Gonzalez sovint, _
.
els estem fent. .
d'una manca d'EuBarcelona
s'ha
Per tant Barceropa per fer front
lona, ben pensat,
al'que volem com a
d'oferir com
s'ha
d'oferir a
europeus.
Europa com l'esceLa resposta de
escenari d'un
nari no de la transDahrendorf té un
llenguatge
formació sinó de
aspecte positiu que
l'afirmació d'una
jo vull remarcar:
europeu
cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya.
Ara, aquest és
Dahrendorf diu
que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar
unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual
que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni
DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea.
d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la
per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa
que per tant l'important és que Europa.
Estem en una situació, a finals
les monedes s'uneixin en un lloc
on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes
alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i
manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé.
Tot sembla que pot tornar a
Europa existeixi i desaparegui
Per un llenguatge europeu
PASQUAL MARAGALL
L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè
tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però
esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és,
pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers.
Hem d'anar confiats a la
i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la
i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que
donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de
•focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que
tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de
gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i
les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de
altra.
Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es
d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al
de Barcelona, i
parlament. I aquesta garantia
que els poders més propers hem
tats euro]
de donar als garants de la constat, entroi
trucció europea perquè aquesta
que s'està ¿oi
es pugui fer en el sentit que estic
Tractat de
defensant és el principi de lleialportància d
tat europea, que els
el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue
talcom un principi
Hem
d'anar
constitucional eu(principi de lleialtat
ropeu. D« totes les
confiats cap a federal) i que al-'
guns, per exemple
idees europees, més
Jordi Pujol, han
que la de federalisuna Europa
anomenat principi
me, que alguns
dels poders
de responsabilitat.
compartim i altres
Es tracta, de
no tant, és la idea
propers
complementar la
que pot fundar
subsidiarietat, és a
Europa. És el prindir, la proximitat,
cipi d'organització,
no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts
dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir
superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que
Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo?
construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex
s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del
construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt
no només defensant el seu propi
interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local
amb una idea també general crec
que serà là base de la construcció
europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les
institucions.
Veiem, doncs, que hi ha una
aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet
que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims.
Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que
aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i
d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa
seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es
confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme.
Hem vist recentment algunes
manifestacions en aquest sentit,
com per exemple unes de Ralf
Dahrendorf, a qui jo respecto
moltíssim, un sociòleg liberal,
d'origen alemany, instal·lat a
Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea",
en què textualment està dient el
contrari; està dient que la unitat
monetària no cal, està dient que
cadascú pot fer el que vulgui, que
si Franca vol fer Mururoa que
ho faci, que si Alemanya es vol
reunificar no li preguntem per
què i que si Anglaterra vol atacar
punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada
conferència.
�©
QUADERN
El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun
A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat.
incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de
aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el
estem sempre a les portes que es punt de partida.
desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició
ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa?
què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè
diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès
que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra
potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat
Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que,
nas, que li van precom hem vist, per
guntar: però vostè
altra banda no és
com resumiria la
és reUn problema irreversible,
seva filosofia? I va
versible. J"pt tornar
dir: "Vostè pria haver-hi procés-,
civil, de les
mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant,
ciutats, com el queus. Perquè Barque passi.
celona vol posar-se
dels suburbis
. Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament
s'ha de
aquesta bonhomia,
tats, de les ciutats i
aquesta filosofia
regions d'Euroresoldre a.les les
benevolent, que
pa en la construcestà basada a més
ció de l'Europa
ciutats
-en un racionalisme
pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant.
nerals, no ha donat el resultat
I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital
té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les
cadenar i seguir el procés.
dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA
És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«".
és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la
tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números
deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està
nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de
com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de
contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa
Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la
tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva
que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha
pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva
ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant
i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre
rai.
pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà.
Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient
comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels
flmot£±â5£ËM.
•Ul iEn«0>
IMPAGADOS
MOROSOS
"^UNIVERSITAT
i¡f
Lo cnfc*»«iog todo o
juuiijmiim sui iintifrT
ROMPEU FABRA
L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI)
.
(¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de
*
Tuto. (93) 4S&91.&4
JRL
^IMAM-MUTI*
EDIMI, S. A.
DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN
Dal«:
Del 13 de febrer al IS de març de 1996
Borali:
De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres
CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95
del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria,
presentació escènica, presa de decisions, etc.
Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos
professionals amb experiència en l'exercici del dret
davant el jurat a EE.UU.
Informació i matricida:
Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)
Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona
(Preguntar per Monica Uñó)
Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS
IO* mat tataOnft da »Imam.
Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia
20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra
Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación
tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y
cainaloaiquiaaaùn:
ACTKO
Paaata.
Binx» .
CuaMa at. aodoa
TgM
3K.1S4.I45
1.000.000
3fa.1M.14»
PASIVO
CapM
muri UM
RaaantvoUMa
nil.il J.I
_.. 100.000-000
20.000.000
2I3Ä7.3K
niiiOdm al 15-12«
TaM
Passa a la oàaliu (
GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN
l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M
*"**
ACTIVO
MMtM
Apfcatíones MormáttCM
22.955
fW) 4M 19 US
J0KX Ftt.(M»4M¿¿00
^mi^
fij iirtiM4«*Mto.
Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer
CURS SOB R E HL JURAT
ciutadans de Barcelona, en això
hi han de pesar, se'ls ha de sentir.
Crec, per altra banda, que
anem tocant vores d'una nova
cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó
com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la
igualtat i de la llibertat. Ho ha dit
Havel, ja farà bastants anys: és
des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que
podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no
tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia
Joan Pau II l'octubre passat a les
Nacions Unides: "Els drets de les
nacionalitats s'han de respectar,
perquè són drets humans acollits
a un nivell específic de la vida de
la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el
concepte de Nació, que no pot
ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant,
hem de buscar solucions si volem
evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el
que expressava Raimon Obiols
fa un parell d'anys en un article
titulat La desgràcia de Europa:
"Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una
voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme
que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen
personalitats molt diferents, en
contextos molt diferents, quan
les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha
una cultura que avança, una
nova cultura política, no sé com
s'haurà d'anomenar però que és
evidentment la cultura política
del segle XXI que està naixent en
aquest moment.
Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com
Barcelona? Doncs bé, la nova
cultura política subsidiària ha de
representar la possibilitat per a la
ciutat —en el moment que està
fent la seva pròpia Constitució,
que és la Carta Municipal o la
Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i
estatutaris que semblen poc utilitzats.
„
2»ü»o»
3H.W4.14«
Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa.
Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr
M. Caratruccfonm
„
M. htoquiraria
H.OtmíntM»cnnM
M. MobukVto
M. Equipe» pare Proc. Mom.
M. EtoiTwnto.. d« transport«
Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri
M**
DwdofM
tíniámm
........
_
..
-
—
.
lOUMMC
7*000.741
...
rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía.
„
Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»«
Crédito« • cofto ptMO
•VMNporfMriodMeaeidn ..
Pago* Querido«
~
ToMacttvo
...
PASIVO
Fondo» prop«*
„
C«ftal social
n
•«
Rasarva laga!
„
„
..
..
~
S4.276.S30
25.000.000
3«J14 133
5.000.000
..
..
PardidMrQananciM
XOM3M7
tfntttont • larao plant
Otoacrwdoraa*
......
Deuda* a IVOQ pl*2O
PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'..
Ov*m¿*m* <*<***>
AcfMdorMacwtoptaD
ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln
0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o
"EESaS^^^
9.528.4OS
80.543.3«
Z5.000.OOO
-«.775
-36.775
1«7.002J77
„
-
Ao^dox« por pniiiciún da mntía*
OkwdBudMiMMMmW.»
15.000.000
1.414.200
3.807.446
3.967.406
850.700
241.165
-10.558.961
..
17 201 140
«7JÕ1.14Õ
20030.600
17.221.54*
-«2.000.000
- ""
.
_..
„
:
......
0*444JOt
.r
tStStVtï -'
«3¿39Jt»'"
lX>'
^ftnes
dci
-
'~ÍMM,»f>¿tre mà per
�(SA
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
lUADERN
BALANÇ DE L'ANY 1995
hem de donar, segurament, que és
la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder
atribuir tots els mals a un color.
Ens agradaria poder dir que les
lleis sectorials s'adaptaran a Tes
circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi
ha tantes lleis que a Barcelona no
serveixen, que no es poden aplicar,
com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu:
"Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- ,
ten lleis a la placa de Sant Jaume. I
no se soluciona el problema dels
joves amb una llei.
Nosaltres tenim l'experiència,
com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta
ciutat, de fins a quin punt les lleis
generals serveixen moltes vegades
de ben poc. Serveixen per a una
cosa: denunciar l'existència d'un
problema, com aquest que tenen
els joves per trobar habitatge. O
l'atur juvenil, o els problemes del
mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema
sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de
SÍLVIA T. COLMENERO
joves, d'aturats, de drogoaddictes,
•Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...'
no tenen en compte que finalment •
següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i
ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i
un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''.
Nosaltres sabem el que ens ha
sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement
des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha
tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit
també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè
comunes que són menester.
sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis
negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea.
Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien
d'establir que de la totalitat dels
els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien.
la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de
qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no
nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i
fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant.
La majoria dels problemes que
respecte a l'Estat és molt delicat.
Gener, febrer, març 1996
Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de
obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només :
de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de
solucions particiutadania. Si nosal,— culars.
tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim
dtì Rodolf Sirera
ríem de poder exigir
lucions particulars
respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el
Dirtíccio Joan Lluís Bozzo
dret i demanem,
mes bisiques de
convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem
guanyat com a ciunosaltres ens hem
donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho
les normes que mes, que hi hagi
poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat
altres.
ses del que moltes
vegades és finalNosaltres què
proposem? En habiment el racisme i la
•„
xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem
l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la
majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari.
••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem
Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el
tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats,
l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se
.per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que
M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí
dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè
aquí els preus són més cars; perme municipal.
Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes
Elan Teatro
tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners
Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin
tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no •
tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a
•» NCM AZMM
rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge.
Que fugi el cofoisme: tenim
juvenil és considerable, la gent
Mrecdfe
gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes
Antonio Simón
anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N
entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta.
Nosaltres sabem que si se'ns dóna
rant l'etapa del major vigor físic.
Estats, qu
Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt.
T I Q U E T S veuran
construcció èti.
protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya,
s'han de sentirr <coi Al
els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un
construcció de l'Euri
ció que no els podem i que no els paper a Europa.
Ve de la pigli» S
La. nova cultura politica ha de
permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin
desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet,
igual. Però fer-ho també amb un
nou esperit, jo crec, Hauríem de
poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables
s'entendran atribuïdes al nivell
més proper al ciutadà, punt.
Aquest seria un article fantàstic i
aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una
altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell
més proper al ciutadà voldria dir
districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així
aniríem seguint, llevat del cas que
per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi
legalment el contrari clar. Però
aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més
llunyans del govern i no al revés.
En realitat Maastricht, si ho
pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No
hi ha minories, en aquest model.
És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el
liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en
què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que .
és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema
nacional, és un problema civil, un
problema de les ciutats, que s'ha
de resoldre a la ciutat.
Crec que a Barcelona harían de
ser capaços de dir aquestes coses en
la nostra llei, de dir veritats com les
M aror
Croades
«v
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per un llenguatge europeu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-01-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Ajuntament de Barcelona
Europa
Subsidiarietat
Description
An account of the resource
Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2797/19930321_ElPeriodico_AreaMetropolitanaBarcelona_PM.pdf
7f7b9ac1fe724da98a849dce7925f76c
PDF Text
Text
poüncA
Dominga. 21 de marzo de 1993 «I Periódtec
TRIBUNA
PASQUAL MARAGAU. Acalde de Sanatone y (rostiente de te UtnoomunOta df Uunapas tM Án» UetropoUfnt
El Área Metropolitana de Barcelona
He manteslado * menudo que crea converaenle
c*ie tos nlermecfcarios de la opnon no abusaran del
eclecticismo y comprometerán me» claramente su
posoon ani« delermnados conftclos o ante la
confrontación de poMicas distintas para problemas
conmine Elo permute, prabablemenle. un
debele mas nitido, mas racional y mas uta Creo
que a menudo ese eclecticismo cómodamente
•nielado en la atribución de un parmanenie
empate de errores (o de despropósitos), no hace
mas que alargar la polémca y deformar el carácter
de la mama E sie es el caso del débale sobre el
Aree Melropottana de Barcelona
Se otada que en este lema no hay dos
protagonistas, smo muchos mas Otros actores
pubkcos y privados han maralesiado sus opnones
»oore el área melroposlane. Y se hace por to tanto
un flaco lavor al debele con une personakzaoon
injusta, con la preterencei por la nlerprelaoon
pscdógca de las confeontaoones ponças
Conlronlaoon que es legAma y constituye la base
moma det cMtogo poMco democrat«»
La Mía de documentación, la nenelenaa de
contraste en las loantes de la notoa. la bondadosa
pünüei ación anal reparto de las responsabéjdades
-ben tetos de le reetdad de las cosas- están
hacendó de este un debele «nposfcte e nú«
Barcelone y su aree se pueden quedar sx el
nslrumsnto admnstralrvo que reBeei una de las
recadad« urbanas mas potentes de la Péninsule y
del sur de Europa Hace san anos se suprmó la
orgarazación «u»MnM. buena o mala, y se
susMuyo por otra (o por venas) que el comentara«
mÉS prudente no dudaré en cafAcar de descantes,
cornrjacadse y poco vabtes -a pesar de la buen«
voajntad y el core» oonertarable de guanas nenen
•Uto-enMeottd
E sta supresión cañado con el exdo en Mednd
del canteear que se había atrévelo a avenar
jHftcvwnleí en IB vii utlconMniVO pw
esuttkKer una Mkjcion desneve y poa*ve, tal
como cage el arfcuto 57 del Estatuí de Catalunya.
Un profesor adjunto desconocido, nunca mes
titadu. fcje el encangado de redactar el dctamen
que mo de bees a la deaerili Eao no se recuerde
y sien cambo tes eHQjeee no (jH^jorciunadasft<»
errore» de ame«) que se aduanen para un acto tan
grave como la supreartn di une raMuoón uM
entonces y noossena alkwa* con luA*i toe
eüjporiamertaque seanoreœos Sehabtode
osrmerae. hmnoe y aitudoe Falso El
desencadéneme dt la »upie»on lúe 0*0 que
detenus enure pera no der mas escusas al
negefevwno Hot que «ipara en Is poHce catalane
«I ano de li supiwdn de la Corpoiaoon
Mefopottene, tssoovdedceteftanerafcicoentes
tkcoones autonomcae kimeyana abeokila
ewierwe Por poco pero H'il tcb Un ano mes
iarde -ne eoe« dt patee» «en despeço- peamos
en « "artemen* no i« k demgeoon o Is
"«»«eecion o* tes iryes a nuestro MOB «neue»
reales, me adherí, como debia hacer, a la censura
que m partido etérea sobre el musiente GoOwrno
de OU Op«*, como crei honesto naceno. sobre el
con Vio nlemo de COC y propuse el In de ano
como trrale a la paraláis en malera de Certa
Muraopal y ordenación metropolitana
El nombrarraenio. el pasado 22 de doembre. dt
una nueva consefera de Governació, hecho que
pareció a muchos un buen augurio por su lama de
persona chatoganle. creó un nuevo calendario Peto
ese calendare se está agotando Los 90 o 100 días
de gracia están a la vuelta de la etouma
Mu
dual.
•i P<
«»uretacjdn ameMnae Su amable denvexion
haoei un estado de cotas manos púnanla. LUe
AitBei^ vOVOJueti NaoBI y yo msrno planteemos con
e«jgem« y reapeto a »inueve meyorte une ine« de
saede Se nos contestó con efabAded y senado
poe*io S encargado de hacerlo lue otto consider
de CoiemaciV que por parto hoy vive dasenedu
enMadnd La« buenas pslefns no lueran mee att
Por otra perte, el mandée» pertsmentano de
diwfr Catalunya en vaguera» o regona* -ojue
hubejra poddo dar una ssÉde distinta, afflpfandoet
arroto meerapottano y amando sue anatas mas
agudes-no se he cumpkto.se ha pospuesto
•nportaness de h gobamaoon en Catalunya ta
dM«on proMaA la puesta al dta de las comare«
del 37. lelnenCBKaonmunKjpal. etoessrm
LTj*^^ e eski punto, toe Juegas COnpcos
rnyumm su dot*» electo O> »«gué cutetioredora
y poce atenea»« to« tema« conjjovos Qodemoy
oipOtVOún mf*t
t apraMcnaron Is oceeMn perm
r eoera» toa peones de Is
decnMamaree.
(wgooaaan de ei Certe lAnceel o Ley Eepeael O*
OeKeteneydesucoielstOCTfapeneeteide
un»»<apon ineOuuusisr« Justo «I dei después de
dsusuranc toe Juegos une pou** irteracaan
en*« to t*m»n» de le GanereMet y le atoeMa
pexeoB dar la neccsarai Ui verde e le negoaaaón
«am M be** de «o que » elee**« entendo corno
un oomprornejo mutuo la despotezaoún de tos
orgennmonKennedos de ssscc<m «id»ecta -o
bien ooTVMrSjdoe noy en beeaonesde
hosagamento cruzado o bien sospechosos de
eerto en cuatojuar caso U ojrm» tacan entre el
de oorteaei poMce Une de las uiupueetaa
laderatatae aprubede« en el 31' Corigieso
Sociafsta de I9B8 hablaba de la adaptación de le
Mmralracrin perWnce del Estado a la que. en el
i lli en ien»« «la i unie*»» •
pende attger. primero e urei mdbekon provai
manette y. segunda, e una enea de coneufta, o de
Mbrmaoiòn ptsMex en toe renrdanamantoa dal
Gobernó central pera su penara catalane
Rarotodasestos «cos »it atei sucunOeren
al vendMJ marno de COC y e le anegúeme
perstaaon del Gobernó di CU ElPSCto
denunoo y tenie tede to ratón le otmotr* debe
prvaMn>t«vw conio «>M«imeitw«v vite tt opnfr*
pubica gerareuáiOJt Is conenmled demoortfcca
cuando h nieyone de Gobernó amenaza ruptura r
éste es d caso dei otoño pasada irutedo ademes
pasmdedes notaries en «Govern r esta 00? ver
que éste no see todevíe el caso añora memo
Latos de pertcpar en nnyun compto«
•wanuno^ como untos otros cotas con un» oerta
hebtdsd pera conver» «n Utjuln algunot <*sta»
En esta tesitura aparece en los medot en
torma sonada, el borrado' de un documenlo y luegc
un segundo borrador (y aun (alia otro daimio pero
pénenle de tos anlereres) relativo al tema de lo que
el Estado debe naco dentro de sus competencias
en lavor del Área Metropotiana de Barcelona -y de
otras si se d*ra el caso- » queremos maniener y
aun doblar -que taris to (usto- la subvención anual
metropottana que ley en mano, prevn&emenle
desaparecerá el 31 de doembre de 1933
Desde le Corsesene de PoWea Territorial te
nos enge que toda la subvención que vamo< a
perder se dettne a sufragar e< defot del transporte
pútaaco. como condoon pera que la Generalitat
partope en la parte que le corresponda
Estamos ante el mayor juego de despropósitos
de la pofbca catalana recente Vamos a consegu»
perder una aportación mponanie a la economía
putee« cal ataña por el prurito de canden» la
««osava destnada a obtenerte a la categorie de
error en las Horma» & atojuen puede sugenr otra
•ormarne»» que lo hags Soto d Estado, r soto
madame una ley puede obsgar al Gotxamo a
mantener, y aun aumentar uria ayuda al área
central de Catalunya ayuda que togelmenie nene
pie i ella su deaapanoon Es mas U Ley de Bases
de Hégvnan tjocaf (en consónenos con el Estatut)
admte el hecno metropoMano Y » es œno que
teneteli au cumeuó» e las autonomías que
puedan creer y supnmr las áreas mebopoManas
no iH|M)e que el Gobevno seleccione algi^ias de
lea e»aieanlei (como las de Barcelona Mednd1
Vétenos) pera dañas el carácter de áreas de «Mere*
estatal y »•ansterwtas landos eeueueHí
Aai te actuó en flete y amp«¿a a reconocerte
e><mo necesario «ickMO en E ElAJ donde la
Adrno»iraaón Cantori noe to que e* laman •<
enlQQue '•perora» tos temes que alectan a lat
aglomeración«« me*opoManes Ouetotservoo*
lunrjcot mdropoManot haven laoMado a lot
ITVHSICI uit uLvicJvi'iOus tms bufado1 et de ley
oera avanur en estas Irmi no debe (urgarte
como une desaienoDn pnjcnnoetade tobre lodo v
tos bonadares se <ffr\ ben y se constata tu
tn^dad y su e*cihcMo "etrjeto if Perlemeni
Menos HnvoWad menot cMSabrat y mas acción
«er*r> nec«sana» » oue^r^ot no perder
de<n*vimer>K «t i-w- de la ordenación , la
•nenotoor * «wnva *"*• Me«rapoMana
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Área Metropolitana de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-21
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Àrea Metropolitana de Barcelona
Barcelona
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf
426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b
PDF Text
Text
s
o
C
I
A
L
I
s
T
A
DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa.
Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea
Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu.
Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa.
Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea.
Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea.
Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa.
�
Miguel Angel Martínez: Europa i Europes.
�
l
·i''/
�
Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns.
Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats.
Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a·
,.. ,
_/·
�uroP.,a, ��;
ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes.
.
.:
COL·LABORACIONS:
Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa.
Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra.
Francesca Forte: Per una esquerra moderna.
Peter Glotz: El malestar de l'esquerra.
James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès.
Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament
polític. Una conversa.
'
l Núm.
10111
2/3
-
Vol. Ill
l
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
------
crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a
més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in
ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni
L'Europa de les ciutats
Pasqual Maragall
tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec
tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de
l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions
de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar
i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió.
No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa.
Antoni Gutiérrez Díaz
Eurodiputat comunista
Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com
un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i
al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi
cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn
cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò
que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de
nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una
constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador,
la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és
Europa.
Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma
terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar
com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el
dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però
no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de
nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a
la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és
una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix
com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps
d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals.
Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per
un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els
ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter
dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora
ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees
si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu
de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí
tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals
de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal
pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però
104
105
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
L'OPINIÓ SOCIALISTA
------
és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits:
se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se
serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent
dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit
senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant
per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri
se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració
intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre
que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu
les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro
tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver
peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen
sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent,
d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro
en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i
pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po
potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al
blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a
tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps
pensar que Europa no és una cosa abstracta.
van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el
trajecte real, de l'Europa del futur.
LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT
DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA
Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com
pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar
Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un
al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en
continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària
el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri
tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro
fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions
peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en
més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em
el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa
penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual,
rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics,
tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella.
entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres
La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions
supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em
a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble
corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament
mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són
d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase
problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències
de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i
àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació
demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció
difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem
primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha
en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin
gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment
gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor
entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro
mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de
pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul
cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques
tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri
ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa.
cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base
de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important
que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada
APOSTAR PER LES CIUTATS
país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions
primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro
Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que
duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni
és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga
tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu
nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas
postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es
un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un
pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi
bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir
quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels
d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al-
106
107
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
------
tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de
ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con
�
tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita
i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1
Federalisme i reforma social a Europa
Isidre Molas
haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de
ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un
sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man
tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar
per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que
ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt
diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte
a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums,
Ir�
agi�o
que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia
ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem
quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix.
de ser quasi nets en matèria conceptual.
IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA
Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di
ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del
socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser
necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever
EUROPEISME I FEDERALISME
sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi
L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat.
L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit
(fa
molts anys,
no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per
què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només
som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante
jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci
fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també
federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor
tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no
dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions,
han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols
ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta
i amb una vocació federal.
Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció
de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona
del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem
pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria.
ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més
que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei
xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de
ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep
tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar
a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po
lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà
cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment
existents.
La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta
unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base
de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti
ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar
les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint
al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una
gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de
la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta
ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric
del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors,
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides
amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim
amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat
entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal
que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que
108
109
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'Europa de les ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Ciutats
Acció política
Territoris
Barcelona
Description
An account of the resource
4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea.
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
FCE
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf
d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6
PDF Text
Text
OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993
DIARI DE GIRONA
pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès.
L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit
Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata
lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i
remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali-
aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA,
en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo
na es va convertir en centre d'interès
mundial,
aprofita
.
.
.
:
'
tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al
llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre
l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les
persones i la seva tasca d'alcalde.
. . �·
«En el turó de la Talaia, a un
quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ����
�
�� ����
�
�������'�
�
ª ��
���
!�
'C
�������
un indret per on passa un antic
1
.•
·
,
'
í
à
·
;;
..
r
e
�
n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: :
. '? ,
.. ,0,
.
.
.
cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t
'T7""i7':�
t
;:::--· ,,;71
' ::;;:-.-----------.--7-----------
pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè
Girona, 1987).
Aquest matí m'he pro pos,at
retrobar -per l'altre cantó, des de.
Corçà- el camí romà, que, suposo,
devia anar de la Talaia de Rupià' a
Corçà passant per Candell. Des de·
fa uns anys, el camí és tallat artjfi- ·
Al f"
��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._.
"
,
,>
•
•
•
_
••
ce·· rca·nt.�e· 1·
•
••
ld l
't'
1992
•
cam1 roma
·
cia l ment a qu atre passes de l a·'
Talaia per mor d'uns propietaris.,.,,
que no fan honor al seu nom. He
travessat, però, els impediments, he . : .
arribat a la bassa natural de les tres,
alzines velles, sempre seguint el
camí, i aquí l'he abandonat per la
dreta, pujant pel camí dels ametllers
fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..:
bai. Després de travessar la carrete
ra he anat fins a Cassà de Pelràs,
· ·er un
passant pel casalot tjúe va,s
temps el restaurarit'<d:!I toc dels:
ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc
aquí i he voltat ·una mica per tot
arreu, però aquest passeig fa temps
que no el feia.
M'he aturat a l'església de Cassà
'
i he pujat dalt del terradet de la
plaça. És un lloc encantat. Tot plè
gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ...
Però aixi com el plànol inclinat éfels
camps d'userda a sota la Talaia em:·
continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies .
·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ.
�:.
sense obstacle que s'hi albiren,
l'!.
.w �
Corçà a la Talaia de Rupià per Can
llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto!
de 11. També hagués pogut ser:
dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�,
dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són
ben al contrari, no ·encàDta pé
encara cap senyal conegut. Però no:
-:··
'
:" .
f ..!·gu! '� t9t ªixò?
11 prop.da.J
.
s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia.
seva franquesa, sinó pel seu misteri
No sé si sóc molt lluny de Can·
Si hagués de resumir en un sol
i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un
pensament aquest any diria: l'home
declara que el mossèn assassinat
COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans·
va arribant a una idea del món. El
totai:'No és cap hora, no és cap lloc.
sentit de l'ordre, tenim un codi a la
l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable.
seme l», afegeix. (Quin país recom�
Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!).
Cinc-cents anys després de Colom
caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai
entendre -entendre, seguir però
el veiem sencer: el sentim. Les notí
vida. Tens abans dels Jocs, no tant
Seguint camí avall, en direcció a
sentir?- la bellesa dels paisatges
cies no amaguen, sembla, res del
durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita
que passa. Ho sabem, ho podem
cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no
dels altres, la petja de l'estimació
saber, ben tot.
l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l
' !!�
'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa
'
'
hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl
Un cert vertigen va associat a
seva»? Els respectarem éom a nos·
els camps de Cassà.
Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho
sabem quasi tot, tenim una percep
A la baixada cap a Planils la bici
recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu
rem com si fossin nostres?).
ció real i autèntica del món. D'altra
«20» -no es-·pot·passar d'aquesta-·
Acabarem d'entendre que «el
agafa velocitats considerables. (El
domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a
lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la
ment si el compartim?
quest món, veiem que no sabem
l'he fet en bicicleta). Els camins són
mateixa lletra: «Afluixa, nano»'.
«ben res», com diuen a Girona.
CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als
Deixem-ho córr er. Som d'on
vam néixer. Hi ha olors d'infantesa
' l mirant-nos a nosaltres matei
Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a
que' ens marquen, som cridats per
xos, què carai sabem del càncer, de
siva?) amb l'ignot passejant. Una
l'esquerra, i de nou a la dreta i avall,
l'origen i potser per la terra que ens
la droga, de l'esquizofrènia, del llen
complicitat de llenguatge, un tuteig
arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra.
guatge, de la fecunditat i la demo
ció a Corçà per l'antic, suposo, camí
sense haver estat presentats.
grafia? Ben poc.·
ral, que surt davant de la masia que
·Continuo ajagut. Cada cop més ·
Tanmateix, què hi faig jo sol en
'·"
· ·
·
·
·
· .
·
·
•
· ·
�
·
•
· .
·
·
·
·-
·
·
·
hi ha al revolt de la carretera, just
abans del poble de Corçà. Però, en
comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete
. ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra ·
el poble -que poques en queden,
d'aquestes carreteres!- giro amunt i
endins i m'lencaro a nord cap.a
Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es
potser el camí romà?
Baixant des de Candell no l'he
trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre
a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara,
tinc per aquí i vaig girar cua. A can
Mongol em van dir que el cainí
havia existit, però que s'havia per·
dut.
Avui, doncs, temptejo el camí de
pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats
i sembla tenir una caseta, i em diu
que sí, que vagi amunt, que està
malament, però que fent un "quatre
a dreta i esquerra i anant recte es va
tirant.
De sprés d e l quatre hi ha un
moment que el camí s'ensota i és
envaït d'esbarzers. Passo pel cantó
del camp d'userda que hi ha sobre
el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a
petar a un bosc de pins encara
joves però suficients.
M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni
j3
_
endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó
per on he· passat.' Indrets que ên re-··
co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- '
rò són més meu's, m'acompan
' yen.
Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's
txecs; la tardor perfecta de Nova·
Anglaterra... què tenen que no són
exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el
paisatge més o menys endreçat,
d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com
a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt
' .;
'
separa.
A casa és on jo dormo, �imo,
menjo._On'les yeus tenen un timbre
sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I
llenguatge i �Is seus matisqs. (Es
més ric el llenguatge a casa que la
traducció simultània de l'alemany
en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia
conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada
idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots
es diguinïdioma).
La bellesa perfecta dels prats
d'Escòcia, l'emoció infinita de la
tanca prirhorosamènt pintada, dels
caparrons dels nens jugant a futbol,
emergint i submergint-se rera la
línia d'horitzó pròxim del primer
prat, més alt, xutant una pilota cap a
una porteria invisible, però que s'in:
tueix; les seves veu�, ni properes ni
·
aquest camí? Anar cap a un altre
lloc, cap algun lloc .on hi ha altres
persones. Sempre estem anant cap
a' llocs on hi ha altres persones, o
descansant pec tornar-hi. Com avui.�
De solitud, de vegades, en tenim
massa i de vegades massa poca,
com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll"
és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores,
·no ens diuen res.
En el camí, en canvi, a la natura,
quan un s'hi posa, tot ens crida, tot
ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la
natura, cada revolt em sol.licita.
Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla
de vegades en excés. No absorbim.
la quantitat de sol.licitacions: anem '
·de l'una a l'altra. No les processem,
ens desborden.
De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com
·el bosc es protegeix de les ferides
causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives,
tancant la ferida.
M'he llevat i torno a avançar. El
revolt ens canvia les oracions: ve't
aquí la bòvilal Ja estic arribant! En
efecte, sóc al camí romà que va de
·
L'home va repetint (quin avorri
ment) els cicles d'eufòria i desànim.
Tot és blanc, tot és negre.
Priva l'entusiasme del contacte,
de participar en el núvol de senti
ments que passa, de no separar-se,
no del que són els altres sinó, del
que diuen. Sobretot, diguem-ho
també, si no volem prendre mal.
Atàvic ramat que bela tot alhora!
El dia següent vaig tornar a fer el
mateix recorregut, amb la família.
Anar tres és més complicat: qui es
pera qui?'Però aquest dia les bicis e
ren prou ben engreixades, lliscaven
bé, el dia era esplèndid un altre cop.
Darrera l'esgl�sia de Cassà, la
Diana em va redescobrir un petit
edicle de pedra per a la cobla, d'es
quena a tramuntana, al bell mig del
campet. Sol, abandonat, mut, ben
fet, noucentista, mancomunitari
segurament, tot un monument a la
catalanitat tossuda, modesta, lliga
da als vents, als pobles i als diu
menges i a les festes.
Les persones som una mena de
bestiar que uprocessem les dades»
de l'entorn, distingint plànols, línies
i velocitats. Entre Planils i el mas
Pastor, tres Quatre llaunes van pas
sar rabents amb pagesos dins. La
velocitat en un camí de carro és tota
una altra cosa.
Potser el gran canvi d'uns
pobles a uns altres és la grandària
del territori vital. Abans (o avui en
una tribu primitiva africana o de l'A
mazònia) cada persona no veia en
vida seva més de X altres persones
ni coneixia més de Y quilòmetres
quadrats. Ara la X i la V s'han multi
plicat per factors elevadíssims. l
això vol dir més velocitat i un cert
més alt nomadisme. El meu avi no
va anar més enllà de Cauterets i
Marsella i Madrid (potser un cop a
París). l el seu escenari habitual era
format per l'espai tancat entre el
Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar
celona, amb centre a la plaça Moli
na. l era molt per l'època!
Ell té un article fantàstic sobre
!'Empordà que és encara la meva
guia en matèria de pàtries. Com
més petita la pàtria, més universal
per més autèntica. Som europeus
perquè som catalans - i no deia
espanyols, afegia, perquè la millor
manera de ser espanyol era ser
català. Per la mateixa regla de tres,
acaba dient, arribarà un dia en què
als empordanesos i als barcelonins
ens convindrà més que ens diguem
empordanesos i barcelonins que no
pas catalans, per l'interès de Cata
limya. La veritat és en el gra més
que en l'espiga.
Ha arribat aquest dia? No enca
ra. Al contrari, estem travessant l'è
poca daurada del catalanisme, de la
seva expansió nominalista i pràcti
ca, cada cop més confiada, més
asserenada, però encara vigilant.
Tanmateix, s'acosta el dia en
què, per ser bons catalans, haurem
de ser, sobretot, més bons ciuta
dans -de Barcelona o bé de !'Em
pordà-. Perquè haurem de millorar
en coses que tenen més a veure
amb tal com som en qualitat de per
sones més que no pas en tal com
som en qualitat de catalans.
Un alcalde ha de def ensar, a
més de la seva pàtria, el civisme
com a única pàtria que no exclou
ningú, i saber que la nació ja sola
ment mi llorarà, a partir d'un
moment, en la mesura que millorin
les seves ciutats i pobles, no, doncs,
en la mesura que altres nacions la
respectin més o millor.
Arribem al punt àlgit per segon
cop. Des d'abans de
, l Mongol fins al
camí dels Morts. Es quasi tan per
fecte com Escòcia, i és sud alhora i
el vent del Marroc hi arriba de tant
en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i
de seguida, a llevant, apareixeran
les Medes i la cinta blava que ens
defineix, la línia que dóna sentit a
aquest camí amb certesa romà.
A l'altre cant, en aquest desem
bre-gener increïble, s'amorta el
blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més
esblaimat en els dies que som.
Hi ha un punt en què la xeme
neia de la bòvila, la Mare de Déu del
Món (fosca) i el Canigó fan quasi u
na línia dreta. Si per ventura un dia
feu el camí romà, cerqueu aquest
indret. No existeix exactament,
però, en els 50 metres de segment
definit per aquests tres punts, el cel
i la terra poden estar més a prop
que mai.
Els colors respectuosos de l'hi
vern, els perfils nítids, l'absència
d'atmosfera, estan ben col.locats en
el paisatge. Res no ens domina si
no és el fred -i no en fa massa. l
encara el fred duu un dels colors
més fins: el blanc gebrat de l'herba,
la rosada.
Si pujant el camí dels Morts cap
al camí romà mirem a l'esquerra,
tot això ens a pareix d'un cop
damunt la tendra userda, un matí
d'hivern, La natura aleshores rumia,
prepara lentament i silenciosa l'es
clat que s'esdevindrà, res no es
belluga en l'harmonia d'un escenari
contingut.
Però l'esclat vindrà. Tan cert
com que avui acabo aquestes rat
ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al
1
piyae l gener, abans de tornar a la
feina.
* (Alcalde de Barcelona)
/(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cercant el camí romà: al final del mític 1992
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Empordà
Territoris
Rupià
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Description
An account of the resource
Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf
cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7
PDF Text
Text
..
\j§f
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS
Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall
i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la
Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985.
EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL
�. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-,
----------
ün
l/hospi-:.al.i~a~
alta sobre
co;1
rn~s
c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions
que ens
qli~s~10ns
a
aiec~en
8~
·-/e':_l
~o~s.
1..;ue
;iresideixo.
me
a
l'o~artunita~
enceta't,
pe::.-
elector .=.l,
~ue
ens oferia l'any 1985,
els deia,
Avui JO vull fer
ens hauria de permetre
cons~ar
ha
pr-3ctica;nent
acon.se•3 u i t
pact.3.r
les
~arcelona
cap
admini s-crac ~or1.s
• de
~a
en~re
des~:o~ueJa=
:.
mesures
adminis~racions.
la meva preocu?ació pe: fe'C.
aC'C.U3ClOf!S
~ue
Jª
i:.:ue
o,
Generalitat de
Barcelona-una ciutat
les
,::e 1-:s grans
Aquestes actuacions són
de
=. O
?renére c e cisions.
encallades per manca d'acord
cie
.:i.. ..:_ ·:! V C•.r S
Ca~slunya.
b~siques,
son crucials per ?Oder ier
eiicient que pugui
~oaerna
segle XXI en bones condicions per a
decisió europeus.
l
en-:.rar
competir amb grans centres cie
�h.:..
una
'.Je.:.
Presiden t.
port,
de l'aero9ort
de
i
meva tesi e s
~a
port,
aeroport
I
camps.
optimista
qiJestions
He
tensió
crei x emen ~
o' instancies
s'ha
ciu~at:.
es
ressen~iran
ci'aques~
t:.ri~es t. re
de
govern.
o:fegat o,
sencit,
Es
cer~
que
~arcal o n a
mol~
la
si~uació
ha
fe~s
i
superar
S e !.-
a ny .
subst:.ancial:nent.
al
~ol~
es~ ·3.t
la
concr::9~¿
de
-c.emps
ao~re
des
aquesta
-:.r .3 nsz.-erida
al
és ?Oaitiva.
defini~iv~ m ent
esta posant greument en perill e l
8 1 ?a i s
re~arc.
que la ret&rica
com a míni:n,
c o~3r
uns
d 'aqu e s~
havia estat:. alimentat:. durant
aques~
de
n ecess~~a
ce
? G S S i ~ ili t: dtS
soD.re
so b re
ar r i ~ a r
assoli~
Tantmateix cal donar un pas endavant.
política
?ogu~
de ia capitalitat de Barcelona i
que
partit. En
s ue la
reconeixer que s'ha redu1t
entorn
contrapee
qüestió
iira.
pencients en e: ci arrer
de
al
que 3 a r celona,i al c arrer a ce
el seu conJunt,
massa
~a
?ira es ?Ociria h a v er
i
sos~inc
~a
~ue
que l'acorci a: que s' h a
grana l inies d e l
les
en
la Generalitat pe:
cie
S'ha de ?BS3a r
una a ton ia
manteniment
a
un.a
:;. n v e1: s c ~'d
3arce l ona
com a ciutat e:ficient.
Aparentment
amb
encara ens mou moit més la lluYta per
fer-nos
els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes
país.
2
. '
ce
J..
�dels
si~~ols
un dels eixos
els
úl-c.ims
anys.
concreció física,
~es~ituci6
i
que ha
El monurnent al Dr. Robert
d'un i
~rinci?als
i
que ha
de :a seva
cur.:::. n~
tingu~
es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous.
la Pla9a S6ller són oos
e%emoles
~ons
altre cas.
¿5 evident que una de les primeres
amb
ac~uac i ó
~asquea
que calia abordar
l'arribada de la democracia era la recuperació i
d'uns codis, d'uns llenguatges i
d'uns símbols.
la
creacir5
no
I aixo
hem ±et
des de l'AJuntament.
Tantmateix aixo no vol dir que haguem
d~
convertir Barcelona
en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al
conJunt del país.
Oue
la obssessió de mantenir els signes no ens iaci
perdre
la mateixa ciutat que els ha de sostenir.
Tornaré
remarcar
temp .s
el
Ara
que
m'interessa
rnalgrat el pessimisme que es despren
que
és
acabo de dir,
el
reprendre aquest ±11.
a
cree que encara podern fer un
perdut:.,
que
encara h.t ha
es~or~
signes
que
per
del
que
recuperar
perme'C~z1
ser
optimistes.
Tenim
ara
mateix un repte que no podem defugir.
repte que se'ns pot escapar.
I
un
Per aixo és tan urgent la tasca que
ens proposem.
3
�3arcelona que ha de ser la
se~
dels J J.CO.
la
Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:..
Nor·C
un.:;i
gran
del
Sud,
capital
la
que ha de ser reconeguda com
metro poli
europea en les
latinoamericana
i
porta d'entracia a
repren el seu lideratge cultural,
dels
noranta
de
ser
una
comunicacions convencionals i
-·
modern,
una :ira
,
.
una
3arce:..ona
~uropa,
que
ciuta~
tingui
unes excel.lents
'
.
i
,
conso~icaca
un gran mercat central i
resumir,
'
3 -3 .rcelona
que
!a 3arceiona reinciustrialitzada
uns enlla9os aeris intercontinentais
i
la
décadas,
pro~imes
~elecomunicacions,
un
esca~ilitza~s.
entre moltes
adminis~ració
unes
al~res
actiu
?Or~
c~ises
més~
Ha de ser. ?er
e%1ca~.
una ciutat eficient.
Es-t.ic
::ir o :-:::iose.m
que
convenc;ut
derivar amb tata naturalitat d'aquest
obJecti~
f.-0 t.
d ' ~Íiciencia.
Una
capital no la farem pas amb voluntarisme.
ciutai:.
La
Ca tal un ya
la
que volem que si g ui 3arce l ona és la
que
necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l
capital que 2spanya no
banda
si vol i:.enir una
se:?:"ie
de
terrenys
definitiva,
la
podr~
p ermetre's e l
p la~dfor ma
ben
concre"t:.s
es
:..ux e de de ix er
incernacio na :
i
r:i .:Sn,
3c:ven~
identi:ficables.
ÉS,.
en
la
ciutat que millar podra liderar
del que hem anomenat Nord dei Sud.
Hem
intentat
que aquest proJeci:.e tingui el
polítiques coherents i
internacional.
Hem
con.sistents en l'¿mbit
insistit
supor-r..
cai:.al~.
en el missatge i
hem
d'une.s
es9anyol i
procurat
cie
�;:....:_,-::_se:...··
.:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:!
en
~Jropi.c..ldl."'
i ;n;ned i
1
~Ue
3.:..
hem
Conseqüentment,
seu port co:n a ?Orta
del
ciut:.at.
i
abonat
tot:.es
L' .01.Juntament.
de
prornoc:i ó
la
C(:O
d'en~rada
les propostes ce comunicació
trans9irenenca.
impulsor
una polit.ica ce
ie"C
:.nt.er.:or
3arcelcna
~a
en
,. ,....
ea~a~
~··
de la iniciat:.iva
t:.irar endavant:. una millar comunicació
de
intercanvi
Seu
d'idees
entre
un
i
mi l .:..o~
cu es
c:.e
vessants del ?irineu.
El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:.
de
Mé:.:ic,
Sr.
De la
Madrid.~o
sé si la opinló ?ública s'ha
carrec de que Barcelona és !'única ciutat no
el President De la
2ntre parentesi,
de
dir
que
~a
~adrid
i
~a
e'
~st:.at
cue
visitat:. durant ia seva gira euro?ea.
si em permeten una mica
esta~
ca~i~al
i~'
~'immodes~ia,
molt important. el
e.is f:e
.::.. '.'\ J un t.amen:.
?erqué aixó fos possible.
Dones bé,
aquesta visita pot cenir teta :..a
que vestes l i vulguin donar.
?ero a
d'una de les politiquea que acabo
més,
c~rrega
suposa l-3
d'enunci~r:
una ciutat competitiva que canalitzi el flux de
de
mercaderies
América
"'...latina,
d'América Llatina cap a Europa i
~arcelona
rel -3 cions
i
d'Europa cap
a
que ara circula ?er altres ?Orts,
5
con:iirmació
convertir
en
simb~lice
a 2. tres
�ci~t..a1:...s.
propbsit va ser
A~uest
~am~é
un aels
principa:s ce
O~Jec~~us
la meva recent visita al Brasil.
del 3rasil,radicats
negoc.is
principalmen~
tradicionalment els
utilitzat
de
~orts
a
Sao ?aulo han
vingu~
de Rotterciam i
entrar a Euro?ª·
Jo
una
he intentat convencer de que a
el.s
ciutat
ben
comunicada am:::.
un
":.o ta
eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls
estructura JUridica semblant.
a Rotterdam,
I
Londres o
He
El carni Jª
d'2spanya
i
aix~
ser'1eis
~raaició
amD una
i
a millar preu que no
una
?ªª
?ar~s.
de reierir-me
d'Adhesió
a
tot
Ara només cal prcseguir
penso que m'han e.scoltat.
esior9 inicial.
dem~
I
~arcelona
és ooert.
~ambé
a
aquesi:.
a
l'acte de la signatura ael
~racta~
les Comunitats 2uropees que
2'!adrid.
Vull remarcar amb tota formalitat que el
perdut
política
aquí una excel.lent 09ortunitat
ce
catalana coherent com la que ha
altres gestos i,
s'ha de reconéixer,
~ambé
Gove~n
donar
sem~lat
ce
~adrid
contingu~
3
~nsinuar-ae
ha
una
en
en fets.
Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a
6
�3arce.:.ona
:.
l.-'o:::iJeC1:.iu
-rio
ie.;.·
~"1em
ce
se:!:
la lógica del
.: .collida
:ninistre
Que
v am
de
:favorable
íor~a
':lo
inicial
que
la por a
va
la
se~blar
imprudent que
el
millar
seria o:Oiidar-se de la
que
més
~aci
ara el registra a'un
pro?os~a
fet signi:ficatiu que ens
propostes de
ier
~ue
].
els ciutadans de 3arcelona oblidin
cree que és més responsable reflexionar sacre
un
el
noveca~.
Po-e
re:fiar-nos
en
t:..er.i.J..r
Fi n alment,
d'Aíers Exteriors
la inercia i
cen~ralis~e
capi-calita~
es~imulara
a
aques~
ep~soc~.
1.es
rel ~ ar.~a r
~s
r.os-cres
per a Barcelona.
La signatura de l'acorá a'adhesió a
:a
Comunita~
a 3arcelona
hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que
Barcelona
Catalunya
i
han
esta t
reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa
no
En canvi,
Maig,
mé.s sovint,
la visita de Ses
re:forc;:a
d'aconseguir
com
i
la
se va
que 3arcelona
és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que
compta per a aprofitar-ne tot el que
de
en
constan~s
la
amb
a hostes.
passeJar per la
to~a
de capital.
Mages~ats
nostra
que els Reis,
~é
vocació.
els Reis, el
Penso
passa~
que
els ministres del govern
naturali~at.
s'hi
mes
:1auriem
vinguessim
Els reis no han de se r
rebuta
Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at,
Ra~~la,
com deia fa poc Antoni de Senillosa.
7
�positiu,
ÉS
apel.lacions
espanyola
de Lotes maneres,
3.:ircelona
corn
ur.a
ca9ita.i
tingut f inalment un cert ressó en
els
sectors
a
tiagin
que .2.es
9~""0;>0S
i
C
i
de
Ó
política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va.
Hem
assistit en ela darrers meaos a un viratge
el planteJament estrategic de la
i •
concretament,
més
impovisat
una
del
poli~ica
de Convergéncia i
:a
preaident ce
espanyola
;iolitica
Generali ta.t.
principi,
positiu
que
toes aquests canvis estrategics
si més no
S'ha
de
Xad~ic .
es-::.an
aupasen un exercici ae
perqu~
en
Unió
en.:.1a
va
~ue
l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae
Pensem
im~or~an~
bé,
en
::.·ea.:. is:me.
que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin
les dades de la realitat i
es descarti la
temp~ació
ae
l'aven~ura
solitaria.
Cal
esperar
paral.lela adaptaci6
ara
que
aquesta
ret.orica
I
re.sl ineació
ta~bé
promotors d aquesta política sobre la gran
1
la
dreta
formació
espanyola
que
tot
i
compor~i
Lll1·3
és prudent advertir als
ex?er~~ncia
els perills que aixo
suposa
Just ara acaba de descobrir els
pú~¡ica
per
encants
de
una
'd el
poder de Madrid.
He
parlat abans de la manca de
de.~'sions
que arroseguem
molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona.
8
en
La llista és
�::.:arsa
ncmés
:a'hi
de
re::er:...::-é
púb:ic,
Csan·=Jament,
pass.::ida
eacoles.
. ,' .
::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes:
de Collcerola i
el gran problema
Les decisions que cal
es tan
greu.
Je
2con~mic
9rcnci~e
so~re
~a
e~s
trigant molt més del que caidria.
!
Sani~at.
~uDe:s
en
ela tónels
ce
aques~
Col:cerola
cas és
sino que
donat que no només s'aJorna la presa de decisions,
s'incompleixen
compromisos
Jª
pactats i
re±renda~s
:nés
davant
notari.
Collcerola és una riqueaa en ella mateixa,
c-=i l
Pero
respectar,
una marca inseparable de:
volem que Collcerola,
si
a
central de l'area metropolitana,
m~s
que
un
paisatg~
de tot
s~gui
aix~
que
ecosis~ema
d~
3arcelona.
sigui el
un nexe d'unió,
no
u~
obstacle, que sigui permeable, cal
compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar
l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA.
Seria
sera
molt
prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es
dificil que algunes de les activitats dela
1992 puguin celebrar-se al
fo::caC:a
Jocs
del
Vall~s.
sanitat
------En
aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han
ressb de la greu situació
L'AJuntament
~inancera
observa aquesta
~et
del sector sanitari.
si~uació
des
;ierspectives
�~arveis
!.... 'a.:.. tr.::i
.se:""veis
~e.!."'.S?ec:~i
..
.:..
i
visió
sen se
L'AJuntament
fin s
crisi.
i
~a
23tat _¡_ a
i direcci6 de la política sanitDria .
qu~
rest.ricció
una
a
llarg t..ermin i
sanitari a l'as:fíxia eco n omica i
cal,
més
de la crisi financera del sector
solució sigu i,
l..s.
ios
una pr·e.sencia
ce plan i:ficació
brutal
so~t~~a
va
U- "
L'arrel
que
s.:. :a
presideixo
que p o ~
manca
-'- ens temem
indi.SC!."'i minada ~
dur
e.:
·sector
" al campi qui pugui".
est~
disposat a partici p a r
i ,
si
tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta
Sempre que es donin els minims institucionals i
poli tics
per a :fer la nostra oferta viable.
En
aquest
sentit
cal primer una aplicació
de
la
propia
legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a
Llei
12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i
la
constituí
les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb
presencia municipal.
Aquesta Llei,
:fins ara no desenvolupada en
aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a
Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent,
el
de
Barcelona.
L'aplicació
de
senzilla de :fer.
10
la llei
seria
dones
:forr;a
�Aquesta mesura que demano pociria ser
en e: cami que :a
~lei
General ce Sanit.at preveu, a
un assaig en profunditat
d'all~
significar en la direcció i
pacte
raons:
~ue
:i..nt.ermecii
:a vegaGa
~u~
la part.icipaci6 mu,ic i ?a:
oo~
planiiicació cie la
san~ta~.
segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia
Un
un
un pa s
t.amb~
especificament en aquest sect.or.
polític,
primer
en
economic
lloc
de la sanitat. i
perqué la
Generalit.at.
é.s
,::iues
?er
el
:a gest.ió
malament es pot acce?t.ar
i
la
participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que
permetin afrontar la necessaria reforma.
~~oc
2n seson
la sdniLat
es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics
de
l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta
deduira
el futur bona part de
en
l'~xit.
o
L~anfer~ncia,
i
se'n
de
frac~s
d'Autonomia del 1979.
del punt de vista de l'AJuntament.,
Des
corresponsable, m'hauria de referir
Clinic i
a
Pla
l'IMAS,
l'nospital de la Creu RoJa.
.
específics sobre l'IMAS i
Pel
3
fa a
que
d'Empresa
a
San~
Pau,
2ospital
Faré només uns comentaris
Sant Pau.
l'IMAS Jª es conegut que hem
desenvolupa~
que ens ha baixat els costos de 20.000
a
un
15.000
ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent
L'Institut Catala de la Salut ens manté
e
ptes.
10.000
des l'any 1981.
Per tant,
Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a
a:fegeix
al
L'AJuntament,
pagament
~
més,
de
l'ICS 5.000
paga les estades,
ptes.
congela~
el
concert
contribuent
a.e
la seguretat social
Per
en la seva
d'aquelles persones que no tenen mitJans economics.
11
e~
cada
estada.
integrit.at .•
�pero l'altra
benefic~ncia,
La
lliberació
apor~ació
no ens corres?on.
d'aquests recursos
ens
permetr :'..<1
altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta
moments. Politicament es un tracte inJust.
El cas de Sant Pau és també un cas
sentit
parlar
vegades cel valor simbólic que té
mol tes
Catalunya l'Hospital de la Santa Creu
etc,
que tot i
situa~ió
etc.
caoda¡.
politicamen~
i
ce
San~
Tot aixb estA molt bé,
?au,
t:•e.r
de .:..a
perb :a
~em
se va
rea~i~at
sent una institució punta en termes sanit:.aris,
es-;:a
es
en
de iallida economica
Pel
comprorni.s
que
hi té
l'AJuntamen~
en -ª
se va
vessant:.
patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur.
Cal
seus
que
treballem per a donar perspectives clares
as pectes
urban.ístics,
de
delicades arquitectanicament,
viaria:
Ronda. del Mig,
Ouant a
superar
brgan.s
parts
mé.s
de la seva connexió amo la xarxa
i
Primer Cintur6 i
Túnel
el pacte institucional de 1978 i
de
les
els
d~
la Revira.
la recuperació de la seva viabilitat económica.
govern públics que és
sense equilibris
que
remodelació de
en
insti~ucionals
establir
responsaoilitzin
claramen~
:¡::¡lenamenr:..
cal
uns
1.
artificiosos, que a la llarga fan
ningú no es senti políticament responsable del que passa
aquest hospital.
12
en
�es
Si
donen les condicions
poli~~ques,
aba ns
par lava,
de Sant ?au, amb els costos que aixb
Aquesi: és
re~resen~a.
potser, un dela exemples mes clars
,
de
les lluites ideologiques hauria de permetre la
de
les
ciutat
institucions
pugui
o:ferir
hospitalaris a
Hi
ha
d'indecisió
en perill i
a
abrir la
ci'-:iquesta
:finals
re ::on s·c.ruc:.c i6
possi~il~~a~
década
U~3
1.:;ue
la
ser veis
un nivell plenameni:. europeu.
elemeni:.
un
que
positiu
2nrnig
la
caracteritza
':J~nera:
e.e
gestió
del
!;:()'..,'ern
ce
.:.a
Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que
de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya.
haura
un pas important que saludo com un cels ?rimers
govern
de
Generalitat
la
freqilentment impopulars, que són
A
tates
pr~pies
capitali~at
de
la necessitat que l'Estat i
costos
que soporta la ciutat de
i
a
les
per
~oltes
del
decis.!.ons,
ce tata acci6 ce govern.
c.onunicar
.:.a
3arce:o~3.
banda,
de Catalunya,
:front
meves intervencions
les
importancia de la
:fer
de
int.2nts
la Generalitat assumeixin els
Barce~ona
coses,
capital
pe:
fe~
de ser capital
a'~spanya.
Costos que
avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona.
D'altra
banda també he parlat de la necessitat ae
per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania
13
reclamar
Noroccidental,
�d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud.
de
moda.
Pero
transpirenenca
el
és
fet
el
que
internacional.
presencia
I
capita.:..
ser
de
ens
c'ac;:ues-::..a
la
em ref'ereixo a
reg ió
ce
to~a
~e11ir
Catalunya,
n.o
només a Barcelona.
De
f'et,
com
Barcelona,
l'instrument
del
relacionar-se.
qual
parlar
més d'afirmació.
Per~
_;ic..cer
consci&nc~a
in~ercanviable
i
diuen,
radicalrnen~
i
més
ce
que
~ropi,
sentir aiirmacions que venen a
dir que no hem de ser cosmopolites, sino
nos _.pero,
i
aixo no és contradictori.
Recentment hem pogut llegir
ser
oe
I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo
és menys creatiu, menys divers, menys
és
e:.:?ressar-se
una aitra funció de les capitals es aonar
país .3l país.
Ca c.-s l un y ..:1.,
capi~als.
competir. Aquestes són funcions de les
I
els
amb
ce
per
s'ha dotat aquesta
poder
?er
ca9ital
a
in~ernacionals
en nosaltres mateixos.
aiirman~-
Estic d'acord. S'ha de
un mateix per poder expressar a¡guna
cos.s
que
valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional.
He dit abans,
une
plata:forma
simple
intern.
Aquests
identitat i
pero,
que no hem ée :fer de la cepita: que som
de producció de simóols
símbols,
calen,
són
sense ells tampoc seriem.
per
a:
consum
necessaris perque
?er~
normalment
creen
són -:..=imbé,
en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat.
Hem
de
ser
capa9os
ci'a-Eavorir
14
la
creativitat.
la
�competivi~a~
la
c'aconsegu.:.r
i
ciu~adania
tots
confian~a
una
en
~~~e
ma~ei >~~
~e~
Cona~
so~~ida
e:s im?ulsos creatius.
donem,
a part de simbols,
s.:.
una qualitat cie vi¿a,
una
c~nfian9a
en
la societat i en les institucions.
I
per guanyar aquesta
de
cal
deteriorar
confian~a,
~er
donar
aques~a
que s'afrontin decisions sense :es
sensib l emen-:.
i
~alpa~lement
qu3:ita~
qu~:s
l'entorn
C.el
immedia"':.
ciutada •
É:S
.fonamental,
imatge de pluralitat,
l'época moderna i
de
comen~ar
.:..a
abans C.e t.o-c,
de diversitat i
de
que ha marcat :es seves
de~a~
que ha
ins~i~ucions.
per una correcció de la concepció
~oc
~ingu~
:
en
ai ~ b
plura: de l
ha
9aís
que s'ha .fomentat des del poder autor.omic.
He
dit
amb
alguna .freqUenc i a que l'actua:
l -3
so ··/'ern
Generalitat té una visió "monista" de Catalunya.
Es fAcil de rebatre aiirmacions
aquesta.
i
3~s t ~ac~es
Hi ha un exemple molt prec1s del que és la
de Catalunya que promou el Govern.
pensament
gen~riques
inter~retació
Es una materialització
monista que s'acaba de produir púolicament,
mena de matisació,
i
que té, per tant,
ca~
ce ~
seu
sense cap
tot el valor il.lustratiu.
Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per
a un pacte institucional en el terreny de la cultura.
15
�"ess21:ci al ist·~s
2stic
11
conven<;ut.
ci'un
s'integra
.::Osol u t:.a
d.el
pluralitat,
.
pensament:. c;ue
ccns~.:
Co:-isel ... er
t. ue :.;-:
que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i
ciel
'
a;:;e - . ..... ac .: o
la
que
.
.
de
ec;uili::.:iri
L!l1d
C.' .:::c;u..as-:..
-:.aranna
ent:.re
con:front.ació.
:..a
propoo;.a,
la
La lógica del pact.e
i
cul~ural
fas les divergéncies i
indirect.ament,
una
d'adminiatració
trencant
definitiva,
ens
unif icaci6 de l es
Jerarquia
tensions i
entre
l'autonomia cels
portaria
la
conversi6
dels.
ca.~· ::er
:-e:::::.- r.1 e _
la
en
diierents
que
nivell.s
governs
constituci6
aJuntaments
-;:io2.íticues
.
s' h auria
el.s
sectorials de coordinació d'administracions i
paulatina
en
~orta
d'una nova administració pública
constitució
s'haurien
integració
canvi,
en
culturals.
a
pe.r
del
En
d '.31 tre.=.
J ur1tes
potanc~almen~,
en
a :a
l ".3 ci mini.stració
periférica de la Generalitat.
El
respecte a les competéncies de l'altre no és en
incompatible
amb
d'administració.
quals
públic,
la
cooperaci6
entre
els
diferents
nivells
Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels
exigeix un tractament multinivell.és el cas del
de la seguretat ciutadana o de la sanitat,
abans.
16
transport
com hem vist
�A
la
premsa de dissabte passat vam poder llegir com
el nombre de delictes a la ciutat al primer
disminuit
del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84.
havia
trimestre
Cree que una
de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han
fet a Barcelona la Policia de l'Estat i
les
la Guardia Urbana, segons
directrius que mes tard han quedat plasmades al document
de
la Comissi6 Socias.
Vull aprofitar dones per tornar a aferir a
experiéncia
de
la
Comissió
per
Socia~
la Generalitat l '
aplicar-la
t.ota
a
Catalunya.
Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin
la
necessitat
de
administracions
gestionar,
i
transferir
locals.
serveis
i
competencies
a
les
Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en
que saben fer-ho.
moltes vegades,
millar que altres
administracions.
Abana
sanitaria
referits
donat
he
de
xifres
l'AJuntament.
sobre
En podria
a la informatització,
a
la gestió d'empreses competitives
No n'hi
capacitat
ha prou,
dels
raconei:xement
pero,
SJUntaments
financer.
el
Cal
donar
a~c
el sector
representa
altres
a
gestors~
rnodi:ficar
d'arribar com a m1nim a un 25 per cent..
i~clús
polític ce
Cal
a
la
un
subst.anci.!!lm•2nt
21 sector local,
un 15 per cent de la d e spesa pública
17
exe m ~les,
~rivat.
reconeixe~ent
l'estructura actual de la despesa pública.
ara
ce
:es obres públiques o
amb el
com
c o st
total,
c;ue
~a
�1
1
conclusions
:..es
Pero
pessi:nistes.
que
es
són
no voidria deixar asuestd
..J. ..../:..
a:.
in ter;·re-:.-~c i6
negativa de la situació.
Vull
més c;:ue,
encara
apro~itar
tot i
som
temps
a
moltes i
davant
ben
poli-c..ica
aquest
de
aubrat.:.ldr
que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels
desencallar
són
aquesta oportunitat per a
d'arribar a un acord
CGe
moltes coses.
coneguts.
resoldre'ls.
pais no anira
_? o.:. i ti.e
~é
!'!anca
ci~s.
-:.eni;n
només
a--.
u.n-.:i.
:>e voluntat
si Barcelona no va
né.
~ue
cal
em~en y er
Barcelona endavant.
Dexin-me proclamar només per acabar el meu
si
el President de la
President
del
Govern
Generalitat~
Espanyol
decidida de buscar solucions i
convencimen~
l'Alcalde de 3arcelona
es reuneixen
arn.:.J
la
C~..18
~
vo.:.un::.a;:
prendre éecisisns,
,
molt
alt dels problemes de Barcelona
pais~
poden trobar el seu desllorigador.
~
L'Alcalde de 3arcelona és a punt per
Moltes gracier-:..
18
ce
re::.ruc,
don~r
ce
to-:.
aquest ?as.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, dels símbols a les decisions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-11
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Ciutat
Description
An account of the resource
Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf
b879986df10dc8591a2737e699f80f2b
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-03-15
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Subject
The topic of the resource
Comtes de Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Barcelona
Espanya
Monarquia
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2749/19920613_Empuries.pdf
993a787f7f25c44ced6d0262a828e376
PDF Text
Text
16 JUN '92 18:09 GCD COOE 92 343-4904366
PARLAMENT DE PASCUAL MARAGALL
PRESIDENT DEL COQB '92 1 ALCAL DE DE BARCELONA
EMPÚRIES. 13 DE JUNY DE 1992
JA TENIM EL FOC! HA ARRIBAT A CASA AQUELLA FLAMA QUE TANT HAVÍEM PERSEGUIT; LA FLAMA QUE
TANTS HAVÍEM DEMANAT DURANT TANT TEMPS; LA FLAMA DE l 'OUMPISME 1 DE LA PAU.
JA TENIM EL FOC : QUE NO DElXI DE CREMAR! QUE IL .LUMINI EL FUTUR DE LA NOSTRA GENT. QUE
PURIFIQUI ELS NOSTRES IOEALS. QUE ESCALFI PER IGUAL ALS BARCELONINS, CATALANS 1ESPANYOLS. QUE
SUBLIMI LES NOSTRES ESPERANCES, EL NOSTRE ANHEL DE CONVIVENCIA J L'ESTENGUI ARREU DEL MÓN .
QUE ELS MÉS JOVES PUGUIN EVOCAR AOUEST MOMENT 1 PUGUIN DIR: RECORDO AOUELL VESPRE QUE
VAM REBRE LA FLAMA QUE PUGUIN CONTINUAR CREIENT EN UNA LLUM QUE VA NÉIXER A LES CIUTATS DE
L'EPOCA CLASSlCA, COM HO ERA LA NOSTRA ESTIMADA EMPÚRIES.
DEMA, LA TORXA OLÍMPICA COMEN<;ARA A CÓRRER PERLES NOSTRES TERRES. MILERS DE PERSONES
PRENDRAN PARTEN L'AVENTURA, 1MIUONS PODRAN SENTIR-.LA COMA SEVA. BARCELONA SERÁ EL CENTRE
DELS JOCS. PERÓ TOT CATALUNYA 1TOT ESPANYA PODRAN COMPARTIR L'ESPERlT, 1PER TANT EL BENEFICI,
D'UN ESDEVENIMENT MEMORABLE.
EN AOUEST MOMENT VOLDRÍEM DIR AMB EL POETA. DIR-HO A TOTS 1A NOSALTRES MATEIXOS :
".. . RECORDA $EMPRE AIXÓ, SEPHARAD.
FES OUE SIGUJN SEGURS EL PONTS DEL DIALEG
f MIRA DE COMPRENDRE J ESTIMAR
LES RAONS t LES PARLES O/VERSES OELS TEUS FILLS"
CON EL POETA, QUISIÉRAMOS DECIR A TODOS, Y REPETÍRNOSLO A NOSOTROS MISMOS :
",,,RECUERDA SIEMPRE ESTO, SEPHARAD.
HAZ OUE SEAN SEGUROS LOS PUENTES DEL DIÁLOGO
Y TRATA DE COMPRENDER Y DE AMAR
LAS RAZONES Y HABLAS DIVERSAS DE TUS HIJOS"
HAURIA ESTAT MAGNiFICA UNA RUTA MÉS GENEROSA, OBERTA ALS CIUTADANS DE LA GRAN PATRIA
EUROPEA, 1 A TOT EL PLANETA NO HA POGUT SER, PERO ESTIC SEGUR QUE TOTS ENTENDRAN LA FESTA
COMA SEVA.
OIREU QUE EL FOC NO ÉS MÉS QUE UN SÍMBOL.
ÉS CERT.
PERO LA FLAMA OLÍMPICA PORTA
FRATERNITAT, DIALEG 1 HARMONIA PORTA UN MISSATGE D'ENTESA. NO ÉS LA FLAMA QUE INCENDIA: ÉS LA
QUE FON ELS ELEMENTS, ELS AGERMANA 1 CREA UNA NOVA REAUTAT.
JA TENIM LA FLAMA. LA FLAMA QUE ENS AJUDARÁ A TROBAR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDARIA, MÉS
PLURAL, MÉS RICA . QUE NO S'EXTINGEIXI JA MAi. EL FOC JA ÉS AQUÍ: ARA NOMÉS CAL QUE ENS ARRIBI A
TOTS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Pasqual Maragall a l'arribada de la flama olímpica a Empúries
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-06-13
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Empúries
Catalunya
Espanya
Description
An account of the resource
Parlament de Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona, a l’arribada de la flama olímpica des de Olímpia a Empúries.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Empúries
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf
4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756
PDF Text
Text
FoRUM CíVIC DE BARCELONA
18 D'ABRIL DE 1990
INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE.
ESTIMATS
AMICS,
AMB
LES PARAULES QUE ACABEN
DE
DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN,
ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT
I US ESTEM DEMANANT.
TANMTEIX
JO
REFEReNCIA I,
ESTIC AQUÍ UNA MICA COM
A
PUNT
EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER
ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES
DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA
AVUI AQUí I,
EN TOT CAS,
DELS
D'EXPOSAR-LES
D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB
EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT,
UNA
DE
UNA EXPOSICió,
REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT
ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I,
CREC QUE ENS PODEM
ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN.
DES
ESPANYA,
DE
BARCELONA,
MIREM
DONCS,
CATALUNYA,
MóN,
EN EL CANVI DE DeCADA
PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE,
1
MIREM EL
PROBABLEMENT
MIREM
QUE
-AIXo
�RAIMON
OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP,
MESOS-,
COM
JA FA
UNS
EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE
XIX I QUASI DEL XX.
OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER,
LA SEQUERA,
I,
EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS
LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A
FINS I TOT,
VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID.
INICIEM
UNA
REFLEXIó COL.LECTIVA,
PReVIA DEL MOMENT,
LLEN9AR-NOS
BARCELONA
DE LA DeCADA,
UNA
DIGESTió
DEL SEGLE,
ABANS DE
A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI
CONDUIRa
AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL
A
SEGLE
XXI.
I
M'AGRADARIA
COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó
QUE
ÉS
MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN:
POC
A
POC
NORMALITZANT-SE
MONOLíTIQUES
úNICS,
-DIU
I
DELS
LA
CITA- EL
ABANDONA
LES
AUTORITARISMES,
I DELS RACISMES.
ESTEM
DISTRETS
MIRADA
SERENA
A ESPANYA,
DELS
PARTITS
MENTRESTANT,
QUAN
UNA
ESPANYOL
ENS
DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT.
2
VA
POSICIONS
EN UN AMBIENT ENRARIT,
AL PANORAMA POLíTIC
MóN
�ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS
EN
TENIM
NOSALTRES
PLURALITATS
DE
DEBILITATS
DE
DE
PARTICULARS,
CULTURES
I
DE
D'AFEGITS:
POBLES,
INADEQUACió
TARANNa,
CERTES
DE
LA
PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ...
D'AQUí,
DONCS,
QUE
ENS HaGIM
D'ESFOR~AR
A
ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL
NOSTRE
HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES
PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE
A
POC ES VA IMPLANTANT.
POC A POC HA
ES
POC
D'OBRIR-SE
PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN
DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA.
I
DAVANT
D'AIXo ES DEMANA UN CERT
PRIMER,
CALIBRAR
LES
TREMP
MORAL:
CONSEQÜeNCIES DE
LES
PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) .
I SEGON, NO REGATEJAR
HEM
DE
DE COMPRENSió:
ESFOR~OS
LLUITAR CONTRA CENTRALISMES
APROFUNDIR
EN
LA NOSTRA
PRbPIA
VISCERALS
IDENTITAT,
RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES,
NOSTRES LLENGÜES,
CONTRIBUIR
AMB
I
AMB
DE LES
DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE
ELS
3
MILLORS
TALENTS
A
L'ORDRE
�INTERNACIONAL,
HUMANITZACió
RESTA
A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA,
DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia.
-S'ACABA
D'HORITZó
LA
ESTRET I,
CITA- SóN
A
LA
TOTA LA
PREOCUPACIONS
EN DEFINITIVA,
SóN
FACTORS
D' EMPOBRIMENT HUMa.
SóN
PARAULES
DE
JORDI
MARAGALL,
SENADOR,
CONSTITUEIXEN
UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA,
CREC
DIAGNoSTIC
JO,
UN
I UN CODI
O
MORAL,
QUE
MILLOR,
DE
MORAL
PúBLICA.
LES
REPETEIXO,
DONCS,
PARAULES".
"NO REGATEJAR ESFOR<;os
DESDE
LA
NOSTRES
"CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE
DE
PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA
PROBLEMES
COMPRENSió
SOLUCió
PUGUI . EMMARCAR-SE
EN
DELS
L'ORDRE
UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT.
PARAULES OPTIMISTES,
DONCS,
QUE A MI EM RECORDEN
UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT
ENORMEMENT SUGGESTIU,
EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE
TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA,
PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I,
MOMENT QUE HO VA ESCRIURE,
NOMÉS
UN
FRANKFURT
DIRECTOR
AMB
TAN
DE HAVEL,
EN AQUELL MOMENT, EN EL
ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT
DE TEATRE QUE
VA
SER
EL PREMI DE LA PAU I QUE VA
4
DE L'AVUI
PREMIAT
ENVIAR
A
UN
�TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe
NO
SE'L
VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I
MAXIMILIAN SCHELL,
EM PENSO,
VA
SER
UN ACTOR ALEMANY, QUI VA
LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT.
AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA",
PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA,
DE LA MaGIA
I
DE
LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL
PERILL
PER
LA
QUE
HAN
DE LA PARAULA INDISCUTIBLE.
I ALESHORES
PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE
ESTAT
LLIBERTAT,
PERESTROIKA.
PAU,
IMPORTANTS A LA NOSTRA
SOCIALISME I,
VIDA
PASSA
PARAULES
COM
SóN
FINALMENT, FINS I TOT,
I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí
DIRíEM
"ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER.
LECTURA
RABióS,
DEL
JO
AQUESTA QUE ES FA DES
DIRIA,
DELS SEUS PROPIS EFECTES.
DEL
DEL
I,
LA
INFINITA
CAPITALISME
LLOC ON ES COUEN ELS
SAVIESA
IGNORANT
SOBRETOT, DITA DES DE LA
PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA
DE
L'AGNOSTICISME
DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS
SOCIALISME MÉS INGENU,
INTENSITAT
DE
FOR~A
CANSADA
CANVIS,
ON
LES
I ALS TANCS. DES
DELS
EXCESSOS
DEL
LLENGUATGE.
ENS PODEM PREGUNTAR SI,
5
DE NOU,
LA
VERITAT,
LA
�VERITAT
D'EUROPA
EN AQUEST CAS,
NO ENS VINDRa DE
LA
FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA.
JO
US
DEMOSTRA
AJUDAR
RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST
DISCURS
QUE
JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN
EL MóN,
DELS SENTIMENTS,
D'AQUELL
QUE ENCARA ES POT PARLAR
D'IDEES
DES
(I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES
MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa
MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR
AL
DESTINATARI.
EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM
A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE
JORDI
MARAGALL
CONEIXEMENT,
AMB
"S'ADQUIREIX
CULTURA,
SERENA CAPACITAT DE DIR (COM
LES COSES PEL SEU NOM,
SENSE
AMB
AMB
HAVEL)
SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE,
ALTERAR ELS ESPERITS,
SENSE PERORE DE VISTA
LA
FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN
MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS".
L'ESQUERRA
ESPERITS
AUTeNTICS
EL
DEMOCRaTICA
D'AQUEST
PAíS,
MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I
DEL CATALANISME,
ELS
ELS
MÉS
NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT
PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU
NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND,
6
I
MISSATGE
ANCORAT EN
�UNA
MORAL POTENT,
ON CONFLUEIXIN MADURACió
HUMANA
I
POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS
QUE
LES
PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN
SENTIMENTS
ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES.
I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR:
I
QUE TÉ AIXo A
VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I
AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC?
I JO ELS DIC QUE
JA
HI ANIREM ARRIBANT.
DIGUEM
MÉS
AL
DE PASSADA,
NOSTRE
L'ESPECTACLE
TEMA,
I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA
QUE
AQUESTS
DIES
ASSISTIM
SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE
A
NEGUEN
UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES,
SóN MISSATGES.
ELS
ACTES
CRIDA
EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE
QUE
QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS
I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME
LA
OFICIAL
ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA
REMARCABLE
DE
CALIBRACió
DELS
EFECTES
DELS
ACTES
INICIALS.
DESITGEM
QUE
PREVEIEM,
AMB TOT,
TOT
L'eXIT
LA
I NO NOMÉS DESITGEM
QUE ES MEREIX
RECTIFICACió
I
QUE
CERTAMENT
TINDRa
CONTACTES
ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT
7
ACTUAL.
SINó
BEN
AQUESTS
A
�CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN
PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU.
D'ANAR
A
PRINCIPIS DE SEGLE PER
PODER-HO
I HAURíEM
DEMOSTRAR,
PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí.
ACABEM
EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN,
TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O
12
MESOS.
JO
EN
ELS RECOMENARIA LA LECTURA,
AQUEST
CAS UNA CITA TAN
-I ELS ESTALVIARÉ
LLARGA- DEL
TREBALL
DEL
CAPíTOL
CATALa DEL CLUB DE ROMA,
QUE HA ESTAT RESUMIT
FA
EN EL DIARI DE BARCELONA
PER
POC
LLORET
DEVESA,
MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR
CINC PUNTS MOLT BREUMENT.
AQUEST
CORRECCió,
PER TANT,
D'UNA
SER.
TREBALL
SEGURAMENT,
EN FASE
PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER
ÉS ENCARA
VERSió
PERo
ÉS ARA,
UN ESBORRANY.
DE
PUBLICAT.
NO EM DONIN LA
DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO
HO
ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN
Fe
DEU
EL
QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL:
l.
QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL,
8
COM LA
�VELLA
IDEA DE LA RAó D'ESTAT,
INTOCABLE,
LA
SER
CONSIDERAT
QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE
SOBIRANIA
IDENTITAT
NO POT
NACIONAL,
RELIGIOSA
PERPETUACió DE
L'ESPECIFITAT CULTURAL
NO
PODEN SERVIR PER
LA MISeRIA O LA
O LA
EMPARAR
VIOLACió
DELS
LA
DRETS
HUMANS.
QUE
2•
L'ORDRE MUNDIAL,
GOVERNANTS,
CLASSES
DE
GRUPS
EN
VALORS:
I SOBRETOT
EN
ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR
EL
DE LA DIGNITAT
DE
LA
LES
QUATRE
PERSONA
HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT
ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA.
3.
QUE
L'OBJECTIU
ALS
PER ALS PAiSOS EN VIA DE
DESENVOLUPAMENT
PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA
PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI
L'EFICieNCIA
BOSSES
DE
DESENVOLUPAMENT
UNES
CONDICIONS
DEMOGRaFICA
ASSEGURAR
DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió
POBRESA.
DEL
I
QUE MENTRE
ECONbMIC
DE
VIDA
CAPA~
NO
ES
D'ASSEGURAR
ACCEPTABLES,
PLANETA PORTARa
I
GENERI
DE
UN
LOCALMENT
L'EXPLOSió
IMMIGRANTS
DEL
MóN
SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT.
4.
RESIDUS
QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS
ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX,
9
DINTRE I FORA
�DE
LES SEVES FRONTERES.
DELS
ESTATS
aCIDA,
POT
NO
LES FRONTERES I LA
ATUREN LA CONTAMINACió
NI L'EFECTE HIVERNACLE.
SOBIRANIA
NI
LA
PLUJA
I QUE PER TANT EL
MóN
TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT
CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE.
QUE
5.
LA
CREDITORS
PAiSOS
IDEOLoGICAMENT
DEL
CONDONACió
S'HA
I
AQUEST SENTIT,
FORMA
UNA
CONTRARI
FER
DE
PART
MANERA
NO HA DE SER VISTA COM UNA
TERCERMUNDISME
L'IMPERIALISME.
DE
DEL DEUTE PER
NI
DES
DEL
COM
UNA
PUNT DE
NEUTRA
VICToRIA
CLAUDICACió
VISTA
DELS
DAVANT
EGOiSTA,
EN
ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA
ALLAU
MIGRATbRIA QUE
AUGMENTARIA
EN
CAS
LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES
CULTURALS.
I,
EN
FI,
D'ALTRES
REFLEXIONS
D'UNA
ENORME
PROFUNDITAT I INTEReS.
VOSTeS
VEURE
AMB
COMPRENDRAN
DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ
LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE
L'ALCALDE
A
DE
BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS
CIUTATS
URBa,
DE
D'EUROPA,
CONCERNITS COM ESTEM
PELS BROTS D'INTOLERaNCIA,
DESEQUILIBRI
PEL
PER LES PERSPECTIVES
DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES
10
DUALISME
RIBES
DEL
�PER
MEDITERRANI,
DELS
LA INSEGURETAT,
POBRES
PAiSOS
D'ESTUPEFAENTS,
DISTRIBUCió
PER
PER LA
CONTROLAR
INCAPACITAT
LA
PRODUCCió
I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA
I
LA
COL·LOCACió
I
BLANQUEIG
DELS
BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR
AVUI
MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-,
PER LA DIFICULTAT
PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT
TERMINI
PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC.
ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA
D'ESTAR
SEMPRE
CONCERNIT PER COM ES
REPARTEIXEN
LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES.
AVANyO
POLíTIQUES
QUE,
IGUAL
COM
NO
CREC
ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN
EN
SOLUCIONS
L'ADMINISTRACió
LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC
EN
SOLUCIONS
EXCLUSIVAMENT
POLíTIQUES
PER
UN
MUNDIALS
PENSAMENT,
REGULADES
DIGUEM-NE,
UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS.
JA
SABEN
INAUGURAR
ACTUALITAT
LA
VOSTeS
QUE EL PRíNCEP
DE
GAL · LES
MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE
AMB PROU MÉS DISCRECió QUE
REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT.
11
ALTRES
VA
RABIOSA
FIGURES
�AMB
MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA
FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON
VA
REUNIR
A
12
PRIMERíSSIMA FILA,
MANERA
PERSONALITATS
EUROPEES
-NO
QUE
DE
PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA
REPRESENTATIUS-,
FINAL,
PALACE,
ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL
(PROFESSORS
UNIVERSITARIS,
ALCALDES,
SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA
ARQUITECTES,
TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS.
I,
TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE
QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió,
QUE
ERA
BONA
EN Sí MATEIXA,
EN
LA
MESURA
EN
QUe
SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES
ENEGeTIQUES
ECOLoGIC
HAURIA
DEL
DEFINITIVA,
MóN.
DE PORTAR PROBLEMES A
I
PER
TANT
UNA
L'EQUILIBRI
TAXACió,
EN
ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA
COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA.
TANMATEIX,
DE
DELS
LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA
FER AMB AQUESTS RECURSOS,
PAiSOS
FINANCERAMENT
ENDARRERITS
SI PRESERVAR
-QUE
SERIEN
LA
NATURA
COMPENSATS
DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió
MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES
NATURALS,
SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió
12
�DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A
L'úS
MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN
AVAN~ATS
PAiSOS
I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS.
L'ALCALDE
LA
ELS
DE BARCELONA VA DEFENSAR,
SEGONA ALTERNATIVA,
COM ÉS OBVI,
UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A
LA
PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR
EL
CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES
QUE
NO
SACRIFIQUIN LES SEVES
NOSALTRES HEM FET.
RESERVES
DEMANA
NATURALS
COM
PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR
EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR
QUE
ÉS LA GRAN CIUTAT,
QUE ES PODEN CONSTRUIR,
QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS
QUE ES PODEN UTILITZAR,
I QUE
EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR.
VEURAN
VOSTeS
BRUSSEL · LES,
DESPRÉS,
RECENTMENT,
SI TENIM
HI
TEMPS,
HAVIA
A
UNANIMITAT
INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM,
MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS
SOBRE
COM
DEL FORUM
LOCALS,
LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió
ES DEIA EL SOFTWARE,
SOBRE EL HARDWARE,
EN LA SOLUCió
DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS.
ÉS A DIR,
UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET
QUE
EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE
13
�TRANSPORT,
ÉS
MÉS
IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT
ELS
RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS
SUBSTITUIR-LOS
PER UNS ALTRES,
QUE NO PAS CREAR
UNES
GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT
TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT.
TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA,
ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN
EN
REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES
QUALS
ES
DEBATRa
I
QUALITAT
EL FUTUR DE LA HUMANITAT
CONCRETA,
DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE
LA
BARCELONA
EN ELS PROPERS ANYS.
NOSALTRES
ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA
DEL MODEL DE GOVERN.
UN
TEMPS,
[SI
DEFINICió,
I PROBABLEMENT HO ESTAREM
LA GENT NO ES CANSA D'UN
ENCARA
PERíODE
TAN
LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA].
NO
CORREREM
AQUEST
PERILL SI SABEM
DONAR
DUES
PENYORES:
*
LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE
DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM.
*
LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES.
14
�PER EXEMPLE:
AQUEST
NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN
PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL
COMEN~A
LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA
EL
APROVAR
FEDERAL
CONGRÉS
LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb
PER EXEMPLE,
LA
AVUI,
PARAULES
LA
DELS
SOCIALISTES.
AVAN~ARíEM,
AVAN~AREM.
TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES:
MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME
PROVÉ,
SENAT
-JO CREC,
OFICIAL
NO
ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES
SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A
VERITAT
(NO
ÉS EL CAS),
ACOMPANYEN A LES PARAULES:
SINó
QUE
ELS
FETS
NO
ON SóN LES OBRES QUE HAN DE
FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA
SAVIESA
DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR
AMB
SEVA
LA
REBREGADA,
CONREUS,
REALITAT
MOLT
LES
RICA
PEDRERES,
DE
TERRA
TAMBÉ,
I
MOLT
PERb
ELS
CATALANS
DENSA,
MOLT
TURMENTADA
PELS
SORRALS,
PELS
TERRERES I
INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE
EN
DIFICULTA LES COMUNICACIONS,
PER L'EXEGÜITAT
DELS
RECURSOS NATURALS?
EN JORDI SOLÉ TURA,
FIN DE UN MODELO POLíTICO",
ALTRE
TITULAT
"MASSA
EN UN ARTICLE TITULAT
"EL
I EN JAUME GUILLAMET EN UN
POLÍTICA
I
POC
GOVERN",
QUE
S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT
15
�SOBRE AQUESTA SITUACió.
LES
JUGADES
DUES
POLíTIQUES
IMPORTANTS
DEL
NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT:
- EL
SISTEMA
NOU
MODEL TERRITORIAL DE L'ANY
87,
COM
A
DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM
DE LES COMARQUES.
- L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE
PERMETÉS
AL
L'ESCENARI
NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG
POLíTIC COM A
FOR~A
MODERADA
I
DE
MODERADORA
D'UNA "REALITAT EXALTADA".
AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió
EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN
MOLTS
TEMES
CITAT
ABANS,
TOTHOM,
EN
QUE ARA NO CITARÉ.
I
ALTRES ESTAN
ALGUNS D'ELLS ELS
EVIDENTMENT
LA POLÍTICA DE CADA DIA.
DAVANT
HE
DE
I HEM DIT QUE NO
HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE
ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI
VIVIM.
EN
QUE
AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A
HAVEL.
HAVEL
REPASSA
LA
16
PAU,
EL
SOCIALISME,
LA
�PERESTROIKA,
PERb
LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ...
QUAN PARLA ALS ALEMANYS,
ADRE~AT
ALS ALEMANYS,
(PERQUe ÉS
QUE L'HAN PREMIAT),
DECLARAR
LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE
MEDIOCRE
-DIU- S'EMPORTÉS
MARES DE L'AUDITORI 11 ,
UN
DISCURS
DESPRÉS DE
UN
"BURGeS
L'ENTUSIASME DELS
PARES
I
AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS
ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS:
"JO
TXECS
PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR,
PUC
AFIRMAR
QUE EN CURS DE
DeCADES LES ANIMOSITATS,
ALIMENTATS
ReGIM
PASSIONS,
DURANT SEGLES S'HAN
PERb
LES
I
PELS
DARRERES
PREJUDICIS
EVAPORAT.
AQUEST
-ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL
MOMENT,
TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES
TAN
DESCONFIAN~A
GENERALITZACIONS,
PROFUNDA
FRASES
ENVERS
TOTES
FETES,
CONSIGNES
I
ESTEREOTIPS
ADULADORES
A
TOTS ELS NIVELLS
LES
IDEOLOGIES,
MENTALS
DE
UNA
I
CRIDES
LES
NOSTRES
EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS
ELEVADES,
QUE
D'IMMUNITAT
ZANT,
TOT
AVUI
EXPERIMENTEM
DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER
UNA
MENA
HIPNOTIT-
I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL-
MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA."
I
MÉS
ENDAVANT
17
DIU,
�ÉS,
"EL
MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM
EL
UNA
COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS
D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE,
DE
CENTENARS
DE
BONES
QUALITATS,
QUE
A
TENEN
PART
TAMBÉ
CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES
QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE
FRASES BUIDES,
EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA
CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA".
PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL
TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE
SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS,
SIGUI
DEL TOT,
JO CREC, PERo PERQUe HO
TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-,
HA DE
CONFIAR EN BARCELONA.
S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA
TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA
DEIXAT DE SER DEL TOT,
HA
VOLGUT
DEIXAR
EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO
DE
SER,
QUE
ÉS
UNA
CIUTAT
CAPDAVANTERA.
I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT
I
QUALITAT
DELS
SEUS
18
SERVEIS
SINGULARS,
DEL
SEU
�URBANISME,
DEL SEU TEATRE,
DE LA SEVA MúSICA,
DE
LA
SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA.
I,
TAMBÉ,
SERVEIS
RAMON
EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS
MíNIMS.
TRIAS
REGIDOR
EN
SABEU AQUELLA FRASE QUE VA
FARGAS
EL
EN
PLENARI
EL SEU úLTIM
DE
PRONUCIAR
DISCURS
L'AJUNTAMENT,
COM
A
CITANT
A
GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI.
GUICCIARDINI
TINDRa
DEIA
QUE
BARCELONA
SEGURAMENT
ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA,
TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT,
NO
PERO
QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA
MOLT CONSIDERABLE.
I
D'UNA
AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR,
CIUTAT.
CAPITAL,
PERQUe
ADMIRAR,
NO
D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
COM,
NO D'UNA
CIUTAT-
D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN
IMPERI,
ALESHORES
COMEN~ANT
SEGURAMENT
HI HA D'ALTRES
COSES
A
PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS.
PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
BURGESOS
SEGONS
FORMADA PER
I PER TREBALLADORS,
CIUTADANS,
PER
EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS
QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS.
I BARCELONA
HO HA SABUT FER.
PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO
19
�DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb,
QUE
CATALUNYA
VENeNCIA,
ENS
QUE
HA
D'AJUDAR
TAMBÉ;
PERb
A
TAMBÉ
NO ESTIC DIENT
SER
FLOReNCIA
CATALUNYA
O
ENS
D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE
HA
VISTA
DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA.
SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS.
PERQUe
BARCELONA
ARRIBI
LIDERAR
A
AQUEST
POSICIONAMENT
DE CATALUNYA,
POSICIONAMENT POSITIVADOR
DE
COM
AL
CATALUNYA
POSSIBILITATS,
AL
POSSIBILITATS,
ACTUAL
QUE
FIDELITAT
A
HEM
PAíS,
LíMIT
LA
MaXIM
DE
PaTRIA
LES
DE
SEVES
LES
DE TROBAR LA SORTIDA
ENS OBLIGA,
A
LíMIT
A
SEVES
L'IMPASSE
INDEGUDAMENT,
A TRIAR
(QUASI
SUBMISSió,
DIRIA
ENTRE
DE
VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA.
HEM
DE CONVeNCER QUE SOM
CONSERVAR.
PRIMERES
HEM
DE
PEORES
DEMOSTRAR
CAPA~OS
QUE
DE TRANSFORMAR I
ESTEM
DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM,
POSANT
COM
LES
DEIA
L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA".
PERb
TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU
DE LA CIUTAT,
DE
FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL
MONTJUiC MAI NO HA TINGUT,
MúSICA,
EL
D'HISTbRIA
RESTAURANT
20
DEL
REFENT EL PALAU
PARC (L'ACTUAL
DE
LA
MUSEU
DE
�ZOOLOGIA)
I
LA
CASCADA.
I,
LAST
BUT
NOT
LEAST,
TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM
A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA
DEGRADACió (EMPATANT,
DE MOMENT,
A CAMP CONTRARI, QUE
ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) .
AQUEST
1
ÉS EL MISSATGE DE LA
BARCELONA
DELS
90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER
PER PRIMER COP-, ENTÉN,
QUE
COMEN~A
A ENTENDRE. UN MISSATGE
BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA
SOLA,
I
AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE
LA GENERALITAT.
A
VOLTES JUSTIFICADAMENT.
NO LLEGIU EN
AQUESTES
PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO
ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT.
MÉS
SOVINT SENSE JUSTIFICACió.
TEMPS TINDREM
DE
DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió.
PERo NO ENS ENGANYEM:
DEL PROGRÉS,
LA
"ARA
LA BARCELONA
NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE
POLíTICA
INFERNAL,
SI BARCELONA,
ESPANYOLA,
ES
TRENQUI
LA
AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA,
T'ESTIMO,
ARA NO T'ESTIMO",
21
DIALeCTICA
EL PENDULAR
A QUe ENS
OBLIGUEN
�D'UNA
BANDA,
NOSTRE
EL CENTRALIME DISTANT,
I DE L'ALTRA
EL
SENTIMENT,
EN
(RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC
DIRIA,
EN
AQUEST
NACIONALISTA-,
ARRIBAR
A
CAS,
(RE)SENTIMENT- NACIONAL
BARCELONA
NO
SERa MAI
ALLo
SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN
PER
QUE
O
POT
AQUESTA
CIUTAT.
NO
PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC",
DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC
MOMENTaNIAMENT
-COM
ES
INTERESSANT,
DE MODA INCLúS EN L'ESCENA
APASSIONANT
DE L'EUROPA DELS '90.
I
PER
SITUAR
LA
DINaMICA
ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU,
ACOSTAREM,
ENS HEM D'ACOSTAR
POLÍTICA
CATALANO-
MENYS ESTeRIL, ENS
SENSE DUBTE A UN SISTEMA
FEDERAL.
UN SISTEMA FEDERAL EN QUe,
SIGUI
PRIMER,
REAL I "COMPLET" (NO COIX) .
L'AUTONOMIA
LOCAL
I
EL
L'AUTOGOVERN
EN QUe ES RECONEGUI
CARaCTER
TRIPLE
DE
L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN
QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC
ESTABLE
DE SOLUCió,
CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O
LLEI ESPECIAL DE BARCELONA.
22
�I DIC MÉS:
QUE
SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS
VIUEN A BARCELONA,
MADRID,
SEVILLA,
BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I
SISTEMA
NO
VALeNCIA
O
CONCRETA,
EL
S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE
LA
PLURINACIONAL
DIVERSITAT
PASS ARAN
DOMINAR
A
DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE
SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI
INTERNACIONAL.
NO VOL DIR,
AIXo
EL
D'AMAGAR
EN ABSOLUT,
SEU CARaCTER,
LA SEVA
QUE BARCELONA HAGI
PASSió.
LA
SEVA
SINGULARITAT.
LA
SINGULARITAT
D'UNA CULTURA.
DE BARCELONA ÉS SER
LA
CAPITAL
I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS
IMPORTANT.
AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO
PAS
PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL
QUE ES DIU) .
EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA
NOSTRA
SINGULARITAT COM A PAíS,
I PARALITZATS
COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA.
23
AQUEST
�SI
HAN
AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL,
POSAT
ARTICLES
UN
PARELL
D'EXEMPLES
THE DRAMA IS ON THE STAGE",
ESTa EN L'ESCENARI",
QUE
MACCAULEY
DIU,
BARCELONA
D'UN
"BRIO"
L'AUTORA:
EN
VEUREU
QUE ES TITULA "NOT
ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA
(TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR).
CITANT
A
UNA
ALTRA
AUTORA,
TEMPESTUóS
I
IRREPRIMIBLE".
I
TURBULENTA
HISTORIA
COM
A
I
SEGUEIX
"PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB
SEVA
CATALUNYA
ROSE
DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA
ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX
LA
ALL
"MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL
MóN,
BEN
RECENTS),
S'US
TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST
DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T.,
I
(I AQUí
UNA
TANT
CAPITAL
DE
COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A
ESPANYA".
QUe MÉS VOLDRíEM?
PREMSA
SOBRE
EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA
INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM
ALGUNES
BENEVOLENTS
EXAGERATS,
QUE
AQUESTA
DE LES PECES DE LA NOSTRA
NO PAS EL NOSTRE
MATEIX.
I DEGUTS A L'APASSIONAMENT
JUDICIS
CULTURA
MÉS
SEGURAMENT
FAVORABLE.
COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT
DESFAVORABLE
O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL
24
�STREET
"WALL
IMPORTANT,
POC
JOURNAL",
QUE
ÉS UN ALTRE
DIARI
QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA
VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA
FUELS
TAN
AMBITIONS": BARCELONA
AMBICIONS,
DIU,
PERo
NO
ALIMENTA
DóNA LA
"BARCELONA
UNES
TALLA,
GRANS
ACABA
DE
REALITZAR MAI) .
DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS
VENEN
A
CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS
UNA
MICA
AQUESTA.
I
CANTó
LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN
EN
EL
COMENTARISTA.
SINGULARS,
I
QUAL
PARTIDaRIAMENT
AIXo
DEPeN
MOLT
DEL
FET
QUE
SOM
AQUELLS
QUE
SE SENTEN
DEL
CAPITAL
ES
MOLT
DEL
SITUA
EL
QUE
SOM
FET
D'UNA
CULTURA
SINGULAR.
I
AQUESTA DIFEReNCIA,
HISToRIA
DEL
DE
JUSTAMENT
COM
PER
I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA
BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA
CATALANISME,
SUPOSEM,
ATRETS
I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I
UNA FIGURA DE L'ART,
CAPITAL
MUNTANER,
PERo TAMBÉ
DE
LA
POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA,
DONEN
LA
VERSió
QUE
DESMESURADAMENT, POTSER.
25
ENS
AFAVOREIX.
DE
VEGADES
�I
L'ALTRA,
LA QUE NO S'INTERESSA
PER LA
NOSTRA
SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA.
PER
SEVA
TANT,
REITERO,
SINGULARITAT
SINGULARITAT
I
BARCELONA NO HA D'AMAGAR
NO HA DE PENSAR QUE DE
I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA
LA
LA
SEVA
SINGULARITAT
COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA,
SE'N
DERIVIN
CONSEQÜeNCIES NEGATIVES
NECESSaRIAMENT,
SINó BEN AL CONTRARI.
PERo
EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO
MOLT MENYS ENCETAT,
SEGUR,
HAURíEM
NI
EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN
ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA
DE PARLAR.
BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE
ROMA,
NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES
DeCADES.
TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD
PERIFERIQUE",
A
PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL
"RACCORDO ANULARE" DE ROMA.
TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA
QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR.
HO COMENCEM A TENIR.
26
ARA
�AQUESTA ÉS UNA CONDICió,
PARLAR
PER MI, SINE QUA NON PER
AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT.
BARCELONA
POT
PRESIDIR,
COM HA PRESIDIT,
LA
MUNDIAL
"UNió
ANAR A BRUSSEL·LES,
ÉS A DIR,
AL WORLD
FORUM
I
ALGUNES DE LES SESSIONS DE
DE CIUTATS".
I
POT
INCLúS
ESTAR
D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB
TOTS ELS REPRESENTANTS,
QUE
QUE EN AQUELL MOMENT
DECLAREN
MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA
DE
FER GRAN COSA.
PERo
HEM
DE
SABER
QUE PER
POGUER
PARLAR
AMB
AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS
A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES
ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT.
EN
MATeRIA
CONTAMINACió,
ELS
DE
TRANSPORT,
DE
TRaNSIT,
DE
CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES
EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE
BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE.
A
AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS
ESTIRATS
PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN
CERT
GRAU
DE RECONCILIACió INTERNA
POSSIBILITATS,
LES
NECESSITATS
27
RESPECTE
DE
I LES OBLIGACIONS
LES
DE
�CADASCú.
DIT
AIXo,
DEVELOPMENT
ACCEPTEM
FORUM"
HARDWARE,
I
INVERTIR
EN
Sí
QUE
LES
DIUEN.
CONCLUSIONS
EL
"NO INVERTIM
EN CANVI EN SOFTWARE",
QUE
EDUCACió PER TREURE EL MaXIM
"WORLD
MÉS
EN
VOL
DIR
PARTIT
DEL
MIGRAT ESPAI QUE TENIM.
I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió
PReVIA,
QUE
ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE
METRO,
PER
DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT.
TOT
I QUE,
EN AQUESTES QÜESTIONS,
ÉS MOLT SA DE
TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES,
XARXA
DE
UNA
METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI
ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO.
SER
PERQUe
NO TÉ PERQUe
QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA
CATALUNYA
I
NO
ES PUGUI ANAR
EN
CANVI
PLA~A
DES
DE
BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB
DE 200.000 HABITANTS CADASCUN,
NO
TENEN
AUTOBúS,
CONNEXIó
PER
METRO.
RELATIVAMENT COMPLEXE,
O PRaCTICAMENT,
TENEN
I QUE
CONNEXIó
PEL QUe SE'N DEIA
PER
LA
CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA.
L'ALTRE
DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER
28
ESTALVIAR-ME
�LA CUA DE L'AUTOPISTA,
UNA BONA SOLUCió) .
GENT
VA
PENSAR,
METRO
(NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS
QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA,
BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT.
BE,
I
I
MOLTA
JO
VAIG
ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL
ME
N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL
TIBIDABO,
O
A
PENITENTS.
EL
SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo.
NOSALTRES
ESTEM PAGANT UN ERROR
IMPORTANT,
UN
I AQUí
ERROR
D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT
FíSICA.
HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI,
CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM,
ESTIMA,
QUAN LA
TREBALLA I VA
AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI.
BARCELONA
CREA PROBLEMES,
ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA
CREA MISeRIA,
I
GRAN
CIUTAT
CREA SOLITUD, COM ES
DIU SOVINT.
RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL
PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE
VENeCIA, QUE
PASSAT ALS
I
VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY
CAPUTXINS DE SARRia.
ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA,
HAVIA HAGUT UN SERMó,
PERQUe A ROMA
HI
UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-,
29
�DEL
PAPA A L'ALCALDE.
L'ALCALDE
DIMITIR,
SURTEN
DE
VA
DELS
ROMA
UNA FILíPICA TAN IMPORTANT
AL
PLEGAR,
CAP DE DOS
O
TRES
JO LI DEIA
TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo,
QUE
MESOS
PERQUe NO SE'N SORTIA.
PROBLEMES DE ROMA.
SI EL PAPA EN VOL SABER,
QUE
VA
NO
SE'N
QUE
AQUí
DE TAL MANERA
POTSER QUE ALGUN DIA
EM
CRIDI I EN PODREM PARLAR.
BARCELONA
QUAL
LA
ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ
SEGONS
GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES,
QUI
EL
CREA
MISeRIA I QUI CREA SOLITUD.
BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME
D'UNA
CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT
ESTAT
FERIDA
ABASTABLE,
PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE
CINQUANTES-SETANTES,
PERo NO MORTALMENT,
QUE
DELS
HA
ANYS
I RECUPERADA
"PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS)
EN ELS DARRERS 10 ANYS.
(RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió,
PERo TAMBÉ, JA HO
HE DIT, EN HUMANITAT}.
LA
CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT
ELS SEUS PROBLEMES.
30
POSA,
DESA,
�L'ESCRIPTOR
L'INSTITUT
AMERICa FORD,
D'ESTUDIS
QUE HA ESTAT FA POC
NORD-AMERICANS,
ENTREVISTA QUE LI VAN FER,
DEIA,
EN
A
UNA
QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa
PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT
MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG.
PERo
COMEN~AR
PER
CORRESPONENT
VINGUÉS
ÉS PROBABLE
DEL
CAMP
QUE
L'ACCIDENTAT
L'AMENA~A
PERQUe
DE
MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA
UN
40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa
O
ELS
SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES.
BARCELONA
VIRTUT
DEL
ES
QUAL
NEGA
EL
A ACCEPTAR
SER
EL
CIUTAT
FATALISME
GRAN
VULGUI
EN
DIR
NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES.
I EN CANVI,
LA
SEGÜENT
ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE
EXPLICACió:
LA SOCIETAT
GENERA
SOLITUD,
GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT,
EN
AQUELL
TRO~
DE TERRITORI QUE
HO
ADMET,
QUE
ÉS
PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET.
ELS
INHUMANS,
CODIS
MÉS
MORALS
DURS.
DEL CAMP
SóN
ENORMEMENT
EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN
SUPERVIVeNCIA.
31
MÉS
LA
�ÉS A DIR,
MERCADERIES,
DE
LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE
ALTRES
DE
D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS,
PRODUCTES,
UNES
FLUXES,
QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA
CONDICIONS,
EN
LES CONDICIONS
DE
EN
VIDA
AiLLADA, PRECISAMENT.
L'AVANTATGE
DE
LA
CIUTAT
ÉS
QUE
ACCEPTA
ELS
MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I
BARCELONA
N'ÉS
UN CAS,
ÉS UNA LLUITA
PERMANENT
PER
NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE
DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA.
LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS,
VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT,
ERA
AQUESTA.
TEMPS,
QUE
SóN
ERA
ENCARA,
DE LES QUE
-ATENES, PER EXEMPLE- NO
I HO HA SIGUT DURANT
MOLT
UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES
EXTERIORS,
QUE HI HA CIUTADANS
QUE
NO
SóN
CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ
UNA
CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE
ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER.
LA
NOSTRA CIUTAT,
NO BARCELONA,
SINó TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS
QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I
32
�AIXo
QUE
POT
SEMBLAR
UNA BELLA
FRASE
POT
SER
UN
PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ
A VEURE AMB LLEIS,
VEURE
I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA,
I TÉ
AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL,
A
I TÉ A
VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS.
NOSALTRES
BARCELONA
PRETENEM
QUE
EN
SIGUI UNA REFEReNCIA A
TEMES D'HABITATGE,
QUALITAT
NIVELL
DE
VIDA
EUROPEU.
EN TEMES DE SEGURETAT,
EN
EN TEMES DE
DROGA ...
I
US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR
DE LA REPASSADA
CONSTRUIR
REUNIÓ
ABANS.
DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER
AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA
QUE
HI
HA HAGUT A
LONDRES
SOBRE
LA
LLUITA
MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA
UN
ACORO
DE
PRODUCTORES
NACIONS,
DE
NACIONS
DROGA.
HI
HA
DE
HAGUT
CONSUMIDORES
EL
QUE
I
EL
CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A
INSTITUCIONES
TAN
ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
EL
VECINDARIO A COLABORAR".
JO
QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE
GENT HI TOCAVA,
NOSALTRES
AQUESTA
PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL
HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA
33
DRAMaTICA
ÉS
�QUE
L'úNICA SOLUCió,
PROBLEMES
D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS
DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA,
HUMANA-,
DE LES CIUTATS,
-NO
A LES CIUTATS,
ELS
URBANA,
ESTa EN
LA
PROXIMITAT.
NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES
DE
L'ESTAT,
NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA.
GRANS
DINERS,
COM
DES
S'HI
HA
D'ENTRAR.
SENSE
ELS
DIUEN
ELS
FRNACESOS,
SENSE
AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS
EN SORTIRíEM, ÉS CERT.
I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA
EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A
"INSTITUCIONES
VECINDARIO"
QUAL
TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS
BANCS.
COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL
HI ERA.
EL
AMB
LA
REALISME
NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ
TRACTAVEN
D'
ERRADICAR
BENEFICIS
DEL TRaFIC,
EL TRaFIC I
EL
COMER~
EL BLANQUEAMENT DEL DINER.
TANT VAN FER UNA CONCLUSió,
UNA DIRECTRIU,
DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA
DELS
PER
ADRE~ADA
A
COL·LABORACió
EN AQUEST SENTIT.
JO QUAN VAIG VEURE QUE
BANDA
I QUE PER ALTRA
34
S'ADRE~AVEN
S'ADRE~AVEN
ALS BANCS D'UNA
A LES FAMíLIES I
AL
�VEiNAT,
VAIG
IMPORTANT,
PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT
PERQUe
NACIONALS,
O
LES
REUNIONS
LOCALS ACABEN
INTERNACIONALS,
ADRE~ANT-SE
O
O ALS VEiNS
O
ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO.
EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA
MOLT
IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I
PEL
QUE
PASSI
EUROPEES,
I
A
COM
RESOLDRE
PROPOSAVEN
CULTIUS.
LA
I
I
A
D'ALTRES
ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS
AMB ELS AMERICANS,
DE
BARCELONA
PERQUe TENIM ENFOCAMENTS
AQUESTA
QÜESTió,
I
EUROPEUS
DIFERENTS
ELS
LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES
CIUTATS
AMERICANS
CONTRA
EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS
PAiSOS
LLATINOAMERICANS
LLUITA
CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS
CONSIDERADA
ELS
AMB
QUE ERA MILLOR
UN
LES CONDICIONS SOCIALS I
TIPUS
DE
MÉS
ECONoMIQUES
DELS PAiSOS PRODUCTORS.
COSES
DI
NNUU
JO
MEU
GENARO,
QUE
JO HE SENTIT A DIR
A
VIENA,
AL
SR.
QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE
LES
SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS,
I COSES QUE
HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA
PRESIDENT DEL DISTRICTE,
QUE ESTa AQUí,
CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER.
35
EN
O
AL
JOAN
�PERo
AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE
OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM
A
UN
NOU
AQUESTA,
PER
ORDRE,
ESTIMULANTS
COM
QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA
DIA
SOLUCIONAR
HI HAGI COSES TAN
APROXIMANT-SE
AQUESTS
TEMES
NO ÉS
EN
VA,
NO
ÉS
TOTALMENT EN VA.
ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER,
SEGURAMENT,
UNA
DE
-AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-,
LES
HUMANITAT:
QUE
PODRíEM
ANOMENAR
PLAGUES
DE
LA
LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE
NO SABEM EXPLICAR.
I DIRIA PER ACABAR,
MANERA,
TORNANT A HAVEL QUE,
DE TOTA
UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE
EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT.
HAVEL DIU,
QUE
HAN
MOLT CLARAMENT,
ACABAT OPRIMINT,
QUE AQUESTES PARAULES
INICIALMENT VAN
SER
TOTES
PARAULES SALVADORES.
DIU EXACTAMENT,
LA
QUE
PRIMER,
US HE DIT AL PRINCIPI·:
SEGON MILENI DESPReS DE CRIST,
RES,
EUROPA,
UNA COSA MOLT SEMBLANT A
"A LES
ACABALLES
AQUEST MóN I, ABANS QUE
ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT.
36
DEL
FA MOLT DE
�TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I
TANTS
MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE
SERIA DEFINITIVA".
TESITURA
ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA
AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA,
QUE ÉS
EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI.
PERb DIU,
L'HOME
SENTENCIANT,
"EN TOTS ELS CASOS EN
QU~
S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA
(CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I
PLANEJAMENT
D'UNA
VIDA FELIC PER TOTHOM
NUCLEAR- LA
CAUSA
HA
ESTAT
COMUNA:
I
OPTIMISME
UNA
DISCRETA
TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT.
I
PROPOSA
LLUITAR
TOT
JUNTS
CONTRA
LES
PARAULES
ARROGANTS.
ES TRACTA,
ES A DIR,
LES
DIU,
D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL.
ES TRACTA DE CALIBRAR,
CONSEQÜeNCIES
DEL
QUe
I TORNO AL PRINCIPI,
DIEM
I
UNIFICAR
DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL.
37
LA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Balanç
Acció política
Model social
Territoris
Ciutats
Planificació
Description
An account of the resource
Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf
7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36
PDF Text
Text
DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA
MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR
S.S.M.M. LOS REYES.
MAJESTADES
Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy
este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de
ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo
Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y
nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría.
en
la
de
en
SEÑOR
En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se
reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº,
corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap".
La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la
historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es
malo recordar la historia para aprender justamente de ella.
Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el
proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del
primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l
11
Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual
territorio metropolitano.
La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino,
transformó
la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes
del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n
los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de
tres semanas.
�Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el
Principado, como era la autorización del comercio con América,
fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una
era de recuperación económica importante .
También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través
de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre
ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la
exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año.
Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la
Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el
crecimiento de la Ciudad .
Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia
Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una
Cataluña autónoma.
Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con
mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el
Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os
conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el
q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep
Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s,
compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a
la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo,
11
Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos,
también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento".
Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una
ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la
línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez
de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato.
Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima,
como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es
enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua
que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r
el Cinca.
�La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i
a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte
d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i
segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un
especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada
si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien
legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida .
Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova
Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a
gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la
vida i que cal saber valorar en el seu just nivell.
Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto
de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom
de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu
sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de
mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés
alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya.
La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de
Barcelona .
Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat.
Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar
ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una
historia valuosa per tot el món mediterrani.
Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part
també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en
aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes
de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i
finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I
van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya.
�MAJESTAD
Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde
el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza
en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a
la confianza desde tantas desconfianzas pasadas.
Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que
os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la
Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza.
Muchas
gracias.
19 de enero de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-19
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or
Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Monarquia
Espanya
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències