1
10
713
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf
2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Commemoracions
Barcelona
Pujol, Jordi, 1930-
Description
An account of the resource
Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf
cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66
PDF Text
Text
Democracia y nuevos retos
H
an pasado 18 años desde las primeras
elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy
corto en términos históricos en el que los
ayuntamientos han sido la pieza clave del
asentamiento de la democracia, en el que
han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en
un país moderno y en el que, en gran parte,
se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado.
Los retos que plantea el siglo XXI
sitúan a los gobiernos locales como
protagonistas del futuro.
La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra
joven democracia no pudo ser más
desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos,
caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los
ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima
a ellos, les había negado la participación.
Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir
en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del
sistema y la implantación sociológica de la
democracia.
A lo largo de estos años se ha conseguido
transformar la administración local en el
organismo más cercano al ciudadano, al que
acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus
ideas y su trabajo a la mejora de la calidad
de vida de la comunidad. Se ha logrado una
complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno
del territorio, a la vez que servían de
gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política.
Superada esta fase, los servicios
municipales se enfrentan ahora a la
batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas
y complejas redes informáticas que,
en muchos casos, son superiores a las de
otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos
son el elemento esencial de la participación
del ciudadano en la vida colectiva y uno de
los ejes sobre los que se ha articulado la
creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el
reconocimiento suficientes.
El principio de subsidiariedad
establecido por la Carta Europea
de Autonomía Local debe ser la
brújula que nos guíe en la Europa
del siglo XXI, la que Enrique
Tiene Galván llamaba la Europa
de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les
son inherentes y cuenten con los recursos
para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca,
es necesaria también una Ley Especial de
Financiación Local, que regule el reparto
equilibrado de los recursos públicos globales
que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una
ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están
destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista
de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no
ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno
del Estado ni por los diferentes gobiernos
autonómicos, algunos de los cuales ven en el
desequilibrio económico actual
una manera de controlar el poder real de los municipios.
Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más
diversas. El de establecer redes
de colaboración que hagan más
abarcable la solución de los
problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio.
ÍC Los
ayuntamientos
serán los
protagonistas
del próximo
siglo y y
C) Alcalde de Barcelona
L
O
S
A
Y
U
N
T
A
M
I
E
N
T
O
S
Mayo 1997 EL SOCIALISTA
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Democracia y nuevos retos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Subsidiarietat
Democràcia
Municipis
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Socialista
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf
ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a
PDF Text
Text
ELPERJÓDÍCO
Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU.
Barcelona, capital del
mundo iberoamericano
L
as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de
las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios
de todo tipo: culturales, económicos,
sociales... y donde se ha revelado un
mayor dinamismo para avanzar en el
progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a
nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization
de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que
requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta
Según estudios presentados por la
ONU, la población mundial pasará de
los 6.160 millones de personas en el
año 2000 a 8.290 mitones el año 2025,
de los cuales un 6 1 % (5.070 millones)
vivirá en aglomeraciones urbanas (esta
última cifra representa hoy en ota casi el
40% del total). Esta nueva situación
está planteando ya grandes retos a las
ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p
Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos
en el mundo, y argumentaba que todo
depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace
aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades.
Por otra parte, la mundialización de
la economía condiciona y configura el
nuevo entorno de las concentraciones
urbanas, hasta el punto de que éstas
son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico.
B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros
en las últimas décadas. Son entidades
productoras de bienes y servicios que
compiten entre ellas para incrementar
el nivel de bienestar de sus habitantes.
La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se
adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir,
pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene
planteados en la medida en que sea
capaz de basar sus relaciones en la
cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno
externa H»laboracion entre ciudades-.
En este sentido, Barcelona, a través
del Plan Estratégico Barcelona 2000,
ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de
Europa y Laünoamérica, y ha sentado
�(t\ ELPERiÓDJCO
A
las bases para un modelo de gestión
que ha sido elogiado en todo el mundo.
Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó
con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores
público y privado; y entre ciudad y ciudadanos.
El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado
por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área
económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad
de vida Para avanzar en esta Inea, se
han fijado una serie de objetivos que
van desde dimensionar el territorio u
ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades
. logísticas, hasta fomentar actividades
relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso
de la actividad productiva industrial.
Nuestra experiencia, asi como la de
otras ciudades, en la elaboración de
estos planes estratégicos hizo pensar
que la fórmula valía la pena que fuera
compartida. En la confirmación de esta
idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE,
que nos concedió d premio al mejor
provecto de desarrollo estratégico.
Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano
(CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde
de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat,
d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación
previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de
Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio
de Asuntos Exteriores español. Hoy
cuanta con 48 ciudades asociadas de
18 países, y su sede permanente está
en Barcelona. Sus principales objetivos
son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar
una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas
participativas entre todos los agentes
sociales y económicos de las ciudades,
y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo.
Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus
actividades anuales: d seminario técni-
1 3 HÍAÇ 897
co, la conferencia y la asamblea, en la
que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas
actividades servirán de foro de debate y
de intercambio de experiencias entre
ciudades españolas y laí¡r»arnericanas
para ayudar a mejorar y solucionarlos
problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza
en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic
la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un
continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n
la que se presentan tos provectos y
realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y
d BID se vio incrementada en 1995
con un acuerdo de cooperación.
La celebración en Barcelona de los
actos anteriores citados convertirá a
nuestra ciudad, durante unos días, en
la capitel d d mundo beroamericano en
los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad
será, en definitiva, d tema estrella que
reunirá un gran numero de autoridades
locales para debatir sobre las pautas
que han de marcar d desairólo urbano
dd futuro.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital del mundo iberoamericano
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Amèrica Llatina
CIDEU
Barcelona
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf
8449699d075ad17bea389548a55818f7
PDF Text
Text
qr
«{Periódico
• 9
1 0 OCT.
Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996
aArmcuDDELOiA
•3& Tomemos decisiones de futuro
El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear
una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten
larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en
ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes
A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos
No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras
ambeonee con oroouasias movaaaoeras
Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die:
anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e «
poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r
evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de
la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano
2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx>
para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y
dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace
«ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar.
Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon
eamaoo oenuaw
atiesa Si 1992 tue e> oraantto
para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne
en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare
conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca-
11* Baratara hay un proyecto de Muro que
no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea
en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v
a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a >
latogejtca.
LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos
-al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o
ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio
de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara
atoa coreMoo da aanakmnadòn.
Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia
lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de
áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua
o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen
nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane
como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa.
Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con
oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna
xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe
neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan
son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un
aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos
aaulbtopt nos d o afeados.
Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé
laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv
areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a -
E
amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele
e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona»
el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa
otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat
aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe.
Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto
aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n -
Y oue nade se teva a engaf». No se trate de
avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona
ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92.
paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv
aar en un nuevo impulso.
Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de
ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores
tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas
da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe
a rondas no aman oroarttajmo
En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá-
aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r
adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e
troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de
mentalidad y da ovranarjn da asta cudad.
B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo
dal 92 perdura en la memoria da os audederos.
¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass
de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado
miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de
ltnon*ajafln oknptca?
Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear
una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa
Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa
genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tomemos decisiones de futuro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-10-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Infraestructures
Model social
Economia
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf
5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb
PDF Text
Text
EL PERIÓDICO
2 3 ÀBR. 1997
LA CABALA
Recelos
B domingo 13 de abril publiqué un artículo
sobre algunos aspectos significativos del
complejo y cambiante cima político
catalán y español: Escampa, era el
encabezado que le había dado a mis
apuntes y que alfinalapareció con el titulo
más coivencional de Atreverse a pensar.
Al dia siguiente fui a Madrid, invitado
por la Asociación de Periodistas Europeos
que drtgen Cándido y Mgusl Ángel
AguHar, y por el Círculo de Debates que
conducen Javier Gómez Nevara,
Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para
participaren un par de coloquios. Algunos
de los asistentes llevaban el articulo
recortado en el bolsillo. Pensé que les
había parecido bien. Pues no. Bueno: si
parecía bien, lo fue sin efectos apreciables.
En Madrid el tema era el "parar por el
tubo" de Pujol, y después seria el catalán
de loe obispos (y de los rectores), y
mañana cualquier gesto de los que la
derecha catalana mayorltarla se ve
obligada a hacer para que se le perdone el
pacto con el PP.
De modo que la sugerencia de mi
articulo parece que caerá en saco roto. En
él invitaba a aplaudr el reconocimiento de
la plmnadonaJidad del Estado que está
haciendo la derecha española, y pedía al
mismo tiempo que le izquierda española,
tradkáonalmente más federal y
autonomista que la derecha, dé un paso
adelante-no un paso atrás-en la
configuración del federalismo diferencial
permitido por la Constitución.
La gente prefiere un buen enemigo a
un amigo complicado. Basta con que
désele Catalunya se pronuncien, a
intervalos convenientes, un par de frases
de desamor o recelo para tener
garantizada la ccNTespondencia. España
se cierra como un caracol tocado en la
antena. Y a la inversa.
Encerrados sistemáticamente con el
único juguete de las relaciones entre el
poder estatal y el autonómico se renuncia
al gran debate que incomoda a unos y a
otros: el de la configuración del Estado
desde las premisas de la subsidíaridad. No
ha Negado todavía el tiempo del auténtico
diálogo. Pero legará.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Recelos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-23
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Subsidiarietat
Territoris
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf
28682319fae46e6f22713217e76d0d4c
PDF Text
Text
CULTURA/ESPECTACLES
L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa,
en aquest article, un recorregut per la vida
de diverses personalitats catalanes desapa-
Diari de Girona / O Q
Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D
regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens
ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort
del poeta Joan Teixidor és el fil conductor
que fa servir Maragall per referir-se a unes
personalitats «en les quals predominava la
generositat sobre la necessitat d'afirmar-se».
Els nostres herois de l'any 91
per Pasqual Maragall
M
,
'he posat com im detire, i
ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de
Rupià uns mots per al
Diari de Girona quan el
temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un
cop va ser, fa just un any, tot cercant el
camí de Rupià a Corçà, el camí romà,
amb la bicicleta. Aquest era el punt de
partida i l'escenari deia reflexió, al final
del mític any 92.
Mesos després, havent visitat Salt i el
bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig
exposar una teoria de l'Empordà (o teoria
de Salt) que en el fons era una lectura
dels conceptes de Catalimya i l'Empordà,
d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall,
Ara sé celebren, a la fundació que du
el seu nom, unes sessions sobre Joan
Maragall i el paisatge, la religió i altres
temes, en les quals s'escauria revisar
aquelles reflexions del nostre poeta («el
nostre», de tots) sobre el concepte de
pàtria, molt acostat, crec, al que avui
construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica
-però també ü.lusionada- d'aquest fi de
segle.
Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria
mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació
de Barcelona, però també l'any que van
morir una coUa de ciutadans il·lustres
que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot
just després de la guerra.
El dia de Reis de l'any 48, l'editorial
que inspirava Joan Teixidor i que avui
porten els seus fills, premiava Miguel
Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní
del 25/26 de desembre passat ha publicat
una esplèndida entrevista amb aquest
autor, que incloïa ima deKciosà descripció
de la «querella» de la bicapitaütat
Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella.
És una defensa a la qual hauríem de
correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i
als països de parla castellana (prop de
400 müions de persones). I també, com ja
estem fent, amb una promoció aquí del
millor teatre clàssic castellà. (Si no han
vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui).
Tot això ve a tomb d'unes lletres que
vaig escriure tot just començat l'any 92,
amb motiu de la mort de Joan Teixidor,
persona estimada i poeta admirat. Són
unes reflexions que vull compartir també
amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a
Olot el 1913- i altres homes i dones
representatius que ens van deixar durant
l'any 91.
'Tots aquests homes i dones ^ a u m e
Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany,
Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria
Serra Martí...- han estat importants en
la història recent de Barcelona i de Catalunya.
L'any 96 (quan faci cinc anys de la
seva mort, com és preceptiu) el regidor
Joan Fuster, responsable de la Ponència
del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la
democràcia electoral el crida novament a
la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i
dones d'idees magnífiques.
Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de
febrer de 1993 i de setembre de 1993.
Van en el mateix sentit, però de fet són
anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els
temps! Però que poc hem canviat
nosaltres!
Quina Catalunya és la que,
aviat farà dos anys, va morir una
mica amb Joan Tebddor? Si és
cert que cada dia que passa el
país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de
Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples
accents?
Repasso ara les notes de fa dos anys,
en aquell final de 1991/inici del 92 de la
mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema
Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra
aquest article. Jo em preguntava i em
pregunto en què serà demà el riu Fluvià
diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer
Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no
coneixem bé, que està programat
en allò que nosaltres mateixos
som, perquè només de nosaltres
pot néixer aUò que serà demà, i de
ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda
i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu.
Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues
maneres: creant (o modificant) i deixant
pòsit, posant, reposant, morint.
El que queda de nosaltres quan ja no
hi som és allò que veritablement influeix:
aquest és el programa que deixem escrit
a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta
vegades (tres vegades cada cent anys
<d)esenllaç»
«S atCar^assm (es flores de [a tarda
i ara arnSa driu cap a Capíana
J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt
sor&lcna morta acceptada.
'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy
ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua
caient soSre ek còdoís com en un dia de festa.
LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam.
Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit.
0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç
de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç
i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa.
ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci,
Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure.
Les dunes tenen un moviment donada
i s'encavaCquen amè una gran parsimònia.
'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats
i de nits de tumufts i de batec deís cossos.
!Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien
però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar.
Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra
Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre.
Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta
i només et toca i'úítima escomesa.
Treparà t a morir i tanca't a ía cnda
de tot aíiò que ja no pot tornar.
Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen
• fes un respir petit i apropat aíiiindar,
•<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp,
haurà canviat, imperceptible, el seu projecte?
I encara: és que les canyes del delta,
quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat
per sempre», és que aquestes canyes
seran les mateixes sense el poeta que hi
veia MXí anunci del seu desenllaç final?
Altres vegades ens hem preguntat:
existeix el racó de la fageda si ningú no
l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però,
ens preguntem: per què, per a qm?
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33
Coiumna/1^9.
durant 5.000) s'ha fet aquesta operació
abans de nosaltres. Només 150 vegades
des d'aqueU home arraulit que trobàrem
fa quatre anys a Sant Pau del Camp.
I el que deixem depèn molt de com ho
deixem, del moment, de la manera. Així
com és cert que la primera impressió és la
bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps
que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia
que ens en anem.
La bona preparació del trànsit és un
art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat
distància i companyia. Joan Teixidor ens
va ensenyar a acostar-nos amb paraules,
amb reflexions (com el riu Fluvià, que
mandrós s'acosta al golf de Roses), al
punt on ens lliurem.
Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el
que, morint, havia quedat veritablement
programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell
any 91 en què Barcelona va canviar, en
ella mateixa i en els que la poblem, en la
vida de tots els catalans.
Va morir primer Jaume Vidal Alcover
i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els
pebrers del seu carrer de Manacor, el seu
últim acte de civisme. Va morir Fabià
Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i
Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va •
morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt
abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi
ha a la vida, a la vida mateixa: les petites
morts de cada dia que les dones viuen per
nosaltres, els homes, els nens, els grans.
I també va morir en Josep Maria
Serra Martí, im home per excel·lència:
constructor, pare, avi, regidor, fidel amic,
marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant
de tot, que va aguantar quasi més enllà
del final per estar present, fidel a tots,
quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors,
obrers de la construcció, deixant la seva.
sang estampada a la ciutat nova. I Joan
Teixidor, mostrant que podem morir de
cara.
Repasso les cares de tots i penso que la
Catalimya que se'ns en havia anat una
mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les
nacions, si és que poden canviar, ja que
per canviar cal ser i les ciutats són més
del domini profund de l'esdevenidor, del
barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es
queda per sempre és la miUor Catalunya.
Pensem una mica en tots ells i veiem '
en què va consistir el seu patriotisme -de
quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com
en tots ells predominava la generositat
sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se.
Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i
ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i
encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no
hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però
només amb això, no anem erdloc. Només
amb això simplement som, però no anem.
I, per tant, a poc a poc deixem de ser.
Tots els nostres herois del 91 varen
tenir una manera d'expressar que el seu
isme nacional era el punt de partida d'xm
humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües,
ajuntem els nostres àmbits de pertinença
diversos, sense renunciar a cap, per a
usar-los tots en el conreu del nostre sòl i
convertir-lo en el nullor.
Caminant de nou pels volts de Rupià
aquest Nadal passat, vivint aquests dies
a l'Empordà, he recordat els meus herois
del 91, els que ens ajudaren a saber fer el
92 sobre el que hem pogut bastir el nostre
futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els nostres herois de l'any 91
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-30
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Homenatges i distincions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Empordà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf
1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc
PDF Text
Text
V
ELPERJÓDkO
Ammamem"de Barcelona
GiDinel de l Alcaldia
PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona.
3 1 GE«. 1993
La subsidiariedad
La política es subsidiaria de la sociedad;
es decir, no debe intervenir cuando la
sociedad resuelve por ella misma sus
problemas. Y dentro de la política, la
comunidad autónoma, nacionalidad,
región, lando estado federado, no deben
intervenir cuando el municipio u otra
institución local puedan resolver los
problemas por sí mismos.
Siguiendo el principio, tampoco los
gobiernos federales, o estatales en su
caso, o la nación-Estado, deberían
intervenir en la solución de temas
supramunicipales que las autonomías o
regiones, etcétera, puedan solventar.
Y aun, en lo afto de la escala
europea, las instituciones comunitarias
deberían dejar a los estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelvan
según sus leyes, tradiciones y cultura.
Desde el tamaño de la manzana danesa
hasta el lado por donde se conduce en
las carreteras inglesas o el horario de
cierre de los comercios en Francia (o tal
vez en Catalunya o quien sabe si,
incluso, en Barcelona).
Ésta es la sustancia del pnncipio de
subsidiariedad. Sus fuentes legales son:
la Carta Europea de Autonomía local,
ratificada por el Estado español y otros
20 estados, y la declaración de
Maastricht, que todavía ni es tratado ni
está vigente, pero lo estará
probablemente en el curso de 1993.
El primer ministro holandés Lubbers
-un democristiano liberal, gran defensor
de la subsidiariedad en su pais, donde
los municipios llegaron a canalizar el 50%
de gasto público-, nos contaba este
verano el origen de la subsidiariedad en
la doctrina social de la Iglesia Católica.
Isidre Molas, en uno de los últimos
números de Debat, publicó un trabajo
sobre el federalismo como garantía de la
libertad dentro de la democracia y como
filosofía que permite ir más allá de la
regla de la mitad más uno.
Uno puede preguntarse, a partir de
ahí, por el parentesco entre
subsidiariedad y federalismo. Ambos van
más allá de la Revolución Francesa y
buscan una mayor compenetración entre
sociedad y política, entre representados
y representantes, entre libertad
individual y voluntad nacional.
Tiempo de nuevas ideas
Creo que estamos en un momento
-que puede durar quizás más de lo que
querríamos- de decantación de nuevas
ideas, de nuevos principios. Todo obliga
a ello. Casi todo parece permitido.
El derrumbe comunista: el casi
paralelo y más discreto descrédito
interior de la versión del liberalismo que
asistió y contribuyó a dicho cataclismo
(eJ liberalismo ultraconservador, belicista
y nacionalista de Reagan, Bush y
Thatcher); el florecimiento - a veces
enaltecedor, a veces, al contrario,
destructor y cruel- de los nacionalismos
sepultados en la Europa que nace en el
Este y el Oeste: la crisis espectacular de
la soaaldemocracia, relacionada con su
propio éxito o con el cumplimiento
relativo de sus objetivos programáticos,
mientras otros retos sociales nacen (el
Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la
competencia mundial, las migraciones, el
empleo del tiempo en la tercera edad, el
transporte en las grandes ciudades, la
vivienda de los jóvenes, etcétera), todo
ello nos está poniendo, como
vulgarmente se dice, a parir. A crear
nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay
muchas ideas viejas que sirvan
inequívocamente.
Pero casi todo está ya dicho, o lo
parece. Vuelven, pues, reformulados,
antiguos conceptos, como el federalismo
(la construcción de la política desde
fuera o bien la subordinación del sistema
político a la sociedad).
Bottom-upy no Top-to-oottom, de
abajo arriba y no de arriba abajo, como
se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in
y no in-out de fuera a dentro del sistema
politico, y no al revés. Pero esta vez
ninguno de estos dos conceptos, en su
día revolucionarios, se van a imponer
mediante una revolución. (Nadie tan
apacible como Lubbers).
Edimburgo ha sido el escenario de
una de las transacciones que van a
componer la larga transición hacia un
sistema político nuevo. En principio, esas
transacciones van a tener que
producirse, cómo no, bilateralmente, en
tantos escenarios como combinaciones
de dos elementos pueden realizarse con
cuatro: Europa, Estado-nación, región o
nacionalidad, ciudad o municipio.
Progresivamente, sin embargo, las
mesas a tres bandas se van a imponer.
En Edimburgo, según se ha sabido
después, en la Conferencia de
Cooperación Interregional de Bruselas
(diciembre de 1992) se acordó que no
habría más contactos Europa-regiones o
Europa-ciudades si no es en presencia o
con el acuerdo de los estados.
Edimburgo fue, por tanto, una reunión
bilateral (Europa-estados) al máximo
nivel, donde se decidió uno o unos
escenarios trilatérales.
Desde Barcelona estamos luchando
hace tiempo para que se nos reconozca
&y
el derecho a ser convocados por el
Estado y la autonomia a una mesa a tres
bandas para discutir quién de ellas
subviene a la ciudad sus gastos de
capitalidad o de sustitución -aquéllos
que Barcelona realiza por cuenta del
Estado o de la Generalitat-, en la medida
en que la historia ha ido impulsando a la
ciudad a dotarse de servicios públicos
que el Estado no le daba en cantidad o
calidad suficiente y que la autonomía no
podía dar porque o no existia, o existia
pero no podía o no quería proporcionar.
Expscaclon a tres bandas
Sólo una profunda y sincera
explicación a tres bandas puede dar con
la solución. ¿Hasta dónde queremos
llegar entre todos? ¿Qué grado de
diferencialidad nos podemos permitir?
¿Qué grado de agravio comparativo?
Es evidente que la subsidiariedad.
que en este caso favorece de manera
clara al gobierno local de nuestra ciudad,
se deberá conquistar lenta y
progresivamente a través del conflicto y
el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo
hay una solución a largo plazo: prescindir
de los servicios públicos en cuestión.
Curiosamente, en la reunión de
Bruselas que he mencionado se
evidenció que un concepto manejado
por los gobiernos estatales en
Edimburgo habría sido el de
Administración territorial, es decir, la
suma de la Administración regional o
autonómica y de la Administración local.
Jacques Delors considera que la
transacción de Edimburgo entre
Comunidad Europea y estados ha sido
un rodeo innecesario ("hamos salvado
la casa, pero hamos perdido el tren"), e
incluso piensa quizás que las regiones y
las ciudades son más europeistes que
los estados - y no le falta razón en ese
caso, para la media de los gobiernos
europeos, aunque resulta injusto con el
Gobierno español-.
Sea como sea, la subsidiariedad en
un sistema multinivet de gobierno
plantea interrogantes muy serios en la
teoría y en la práctica: la Comunidad
justifica su no aceptación formal de los
contactos directos con regiones y
ciudades en el propio principio de
subsidiariedad ("ésta es un tama
interno de toe estados"). En la práctica,
sin embargo, pugna (tanto desde la
Comisión como desde el Parlamento) por
dialogar y colaborar directamente con
unos y otros, y reclama una presencia
directa y sin intermediarios de (as figuras
políticas relevantes en el Comité de
�ELPERJÓDJCO
£S3
Ajuntament de Barcelona
3 1 GEH. 1993
Gabinet oe l'Aicaiflia
;
Regiones, las comisiones del Parlamento
y otros organismos de consulta
La Ley de Bases de Régimen Local
española deja en manos de las
comunidades autónomas la creación o
supresión de áreas metropolitanas, en
tanto que la legislación italiana, más
prudente, establece qué áreas
metropolitanas deben ser creadas a
juicio del Estado y en función del interés
general, y deja a las regiones
exclusivamente la fijación de sus límites
territoriales. En el primer caso, que es el
nuestro, prima el concepto visual o
bilateral de subsidiariedad ("no veo
nada de lo qua ocun» detrás de la
pared que usted, nivel inferior de
gobierno, representa pera mí: usted
manda en su casa"). La ordenación
administrativa y territorial es "un asunto
interno" de las comunidades
autónomas. Del mismo modo, en ese
modelo, las incursiones de la autonomía
en los barrios son inconcebibles.
Lo mismo, aparentemente, que en
Edimburgo: la Comunidad no tendrá en
teoría otros contactos con las regiones y
las ciudades que ios que los estados
permitan y controlen. Las regiones y
ciudades son "un asunto Interno" de los
estados. La Comunidad no debe
intervenir, siempre en teoría. El Comité
de Regiones no sólo lo designan los
estados, sino que cada Estado lo
designa a su manera. En el comité,
ciudades y regiones se confunden en un
solo concepto: administraciones
territoriales
Pero ya hemos visto que. en la
práctica, los escenarios trilatérales o
multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello significa varias cosas. Significa que
caminamos hacia un concepto
sustantivo y generalizado de
subsidiariedad: más allá del gobierno
inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no
puede ignorar, aunque sobre ella no
puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior. Significa también que
crece con fuerza el principio de igual
dignidad de todos los niveles de
gobierno. Significa, por último, que los
ciudadanos pueden reclamar, en nombre
de esa misma dignidad, que sólo ellos
pueden prestar, a sus representantes,
que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio
público alguno que no se justifique ante
la sociedad como imprescindible.
No hay presunción de eficiencia en la
acción estatal. Si un día el ministro de
Transportes se despierta queriendo
arreglar el problema de la circulación en
la gran ciudad deberá refrenar su
creatividad; lo mismo, y más, el
comisario europeo correspondiente.
Deberán demostrar primero que una
mayor autorización o delegación de
poder en el nivel local, o en su caso
autonómico, no sería suficiente para
resolverlo.
Todo esto puede parecer
enormemente complicado y no lo es. .
Será lenta la cristaización del sistema
pero acabará exitieodo en términos
parecidos a los aquí expuestos. Los
ciudadanos no van a permitir otra cosa.
Desde esta perspectiva puede
reinterpretarse la crisis europea de las
relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas
no siempre se están haciendo al nivel de
proximidad que los ciudadanos perciben
como posible y deseable.
A veces esa proximidad -como
reclaman más y más observadores cada
día- puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política. Hay
que explicarse más, de acuerdo. Pero
cuando uno oye indefinidamente que hay
que explicarse más, empieza a
sospechar que lo que ocurre es que no
se está explicando lo que la gente quiere
que le expliquen, o bien que no io está
explicando quien la gente quiere que se
lo explique.
>*ii
Principio de proximidad
Por eso propongo que al principio de
la subsidiariedad se le llame de
proximidad. Ésa es la auténtica cuestión
en juego.
Quedan aquí apuntados unos
criterios y abiertos una serie de
interrogantes. ¿Cómo se compaginan el
principio de igual dignidad de los niveles
de gobierno -implícito en el de
subsidiariedad- con el axioma de la
soberanía nacional, desbordado por
arriba (por la Comunidad) y por abajo
(por las nacionalidades), aunque
insustituido aún como concepto básico
de la política? ¿Qué podrá más. la
sugestión del futuro y de la ciudadanía
en una patria mayor o la del pasado
remoto de las repúblicas urbanas y los
condados? ¿O quizás la del pasado
reciente, con sus raices profundas, sus
patrias más pequeñas, más próximas
también? ¿La confianza o la prudencia?
Los tiempos no son propicios a fiarse
de nadie ni de nada. Pero a medida que
se vaya haciendo menos drástica la
necesidad de elegir entre confianza y
prudencia, entre futuro y pasado,
estaremos acercándonos al auténtico fin
del impasse político en Europa.
^
\
(
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La subsidiariedad
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Catalunya
Espanya
Barcelona
Europa
Àrea metropolitana
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf
adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88
PDF Text
Text
PUBLICACIÓ
Diputació
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DATA
2>W/ à*£orcehna
25 M a i g 1991
OPINIÓ
Barcelona, una
ciutat f eta pels
barcelonins
Pasqual Maragall
l meu enyorat amic i fidel adversan polític,
E
Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i
polític renaixentista italià Francesco Guicciardini.
En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987,
Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot
evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat
de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix
dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells
que la fan molt singular. I és que Barcelona està
feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit
l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat
moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i
de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que
és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat
Barcelona ha experimentat en els darrers dotze
anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels
socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i
de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que
li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del
1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona
s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats
-places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent
els ha fet seus des d'un primer moment. I això és
la cosa més important.
En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les
ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums
europeus i ha estat assenyalada com un exemple a
seguir. El seu paper central dins de la macroregió
de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada
C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de
Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse.
L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai
a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per
això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la
Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions
econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides,
però també la voluntat ferma de fer una ciutat
cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb
menys soroll.
En aquest any, hem fet molta feina de la bona.
No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de
tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins,
que han suportat la incomoditat que les obres ens
han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la
seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no
s'acaba, tot al contrari, el 92.
La Barcelona dels anys 90, la que comença
amb la indispensable participació de tothom a
partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres
grans projectes: la definitiva recuperació de la
Ciutat Vella, el naixement esperançador de la
Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria.
Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi
són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la
nova façana marítima i les noves platges, havent
consolidat el paper de la ciutat com a centre
econòmic i de comunicacions de la Mediterrània
occidental, aquestes són les tres grans apostes del
futur. La transformació de la Ciutat Vella en un
focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla
contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les
grans operacions renovadores de la Vila Olímpica
i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça
de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses
promocions o les acordades amb les cooperatives
sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on
sorgirà el gran equipament cultural i artístic de
Llevant.
Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat
densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és
una gran capital estatal o imperial, a diferència de
París o Viena. Però té aquella qualitat essencial
que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és
una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la
Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que
mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. •
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutadania
Model social
Acció política
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf
1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6
PDF Text
Text
A V U I
A V U I
diumenge
4 de maig de 1997
19
Diàleg
✦
Més Europa,
més proximitat
L
Pasqual Maragall
a revisió del Tractat de la
Unió Europea es troba
en la seva recta final.
D’aquí a dos mesos, la
Conferència Intergovernamental que tindrà lloc
a Amsterdam –i que marcarà el final del
semestre de presidència holandesa–
haurà de prendre una decisió sobre les
bases jurídiques que han de regular la
nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà
marcada per la unió monetària i per
l’ampliació cap als països de l’Europa
central i oriental.
Ens trobem, doncs, davant
una oportunitat històrica que
no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir
edificar unes institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà.
Una Europa així no pot
construir-se sense tenir en
compte el punt de vista i la
participació activa dels poders
més pròxims al ciutadà, és a
dir, sense els poders locals i
regionals. És amb l’objectiu
d’influir en la reforma del
Tractat de Maastricht que el
Comitè de les Regions –òrgan
consultiu de la Unió Europea
que presideixo des de març de
1996– ha convocat per als dies
15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de
ciutats i regions d’Europa. A la
capital holandesa es reuniran,
doncs, d’aquí a uns dies, els
presidents de totes les regions,
länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final
de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia
europea...
En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra
veu per reclamar als representants dels governs dels quinze
països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que
inspira la Carta Europea de l’Autonomia
Local (elaborada el 1985 pel Consell
d’Europa i en vigor a Espanya des de
1989), és el que volem que es reculli en
el nou Tractat. Precisament aquests dies
acabem de celebrar a Barcelona una
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19
conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el
continent.
El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i
virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera.
Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem
més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però
la volem més a prop.
Això vol dir que s’han d’articular els
mecanismes polítics, normatius i també
informatius que ens permetin sentir
Europa com una referència que ens sigui
pròpia. Però també vol dir que el món
local, i amb ell els ciutadans, senti que
se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap
amunt, cap als Estats, i que en molts
casos avui no està justificat d’ubicar en
aquest nivell i sí en canvi en el nivell
regional i en el nivell local més proper.
De la mateixa manera, els Estats han
d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat
“Ens trobem, doncs, davant una oportunitat
històrica que no hem de deixar escapar. Un
moment clau per aconseguir edificar unes
institucions europees més representatives,
més transparents, més properes al ciutadà”
política en benefici de la creació de l’Estat modern.
Dit això, el que també ha de quedar
clar per a tothom és que subsidiarietat
vol dir proximitat amb responsabilitat.
Vol dir lleialtat institucional. Com diuen
els alemanys, només sobre la base de la
bundestreue, de la lleialtat federal, es pot
jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització.
És per això que ni els Estats membres
i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats
per una afirmació que ells mateixos
haurien de fer rotundament, si no volen
esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític.
No s’han de veure amenaçats perquè les
ciutats i regions són la via natural de
connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent
(transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com
en una direcció descendent (informant i
familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees).
Reforçar, doncs, el paper de les ciutats
i de les regions és una condició bàsica
per legitimar el paper dels Estats –uns
Estats segurament més prims, però més
forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc.,
d’influir en el món– i de les mateixes
institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no
per perdre, per ser més forts i
no més febles, per ser més
efectius i perquè cada un dels
ciutadans d’Europa es pugui
sentir més confortable, més
ben representat.
Fa quatre dècades es van
posar els fonaments de la
construcció europea. Tot i el
temps transcorregut, i malgrat
moments de certa debilitat, el
projecte ha anat incrementant
la seva vitalitat. El camí per fer
només podrà ser recorregut
per la via de la transparència i
la proximitat.
Aquesta mateixa setmana
he pogut constatar a Florència
la coincidència de pensament
amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país,
avui, com és ben sabut, d’una
extraordinària vitalitat urbana
i regional. En el decurs d’una
conferència sobre els governs
locals davant la revisió del
tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió
Europea caigui en una certa
fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca
del tipus d’idees i idealismes
que desperten l’entusiasme
dels ciutadans.
Aquest és un risc que no ens
podem permetre. És molt més
segur implicar a tothom en la
construcció de la nova Europa.
I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La
P.M.
credibilitat i el futur europeus
exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més
regió i més ciutat.
Aquest és el missatge –simple, però
determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre
als quinze governs dels Estats membres
de la Unió Europea.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Més Europa, més proximitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Subsidiarietat
Unió Europea
Divisions administratives i polítiques
Acció política
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 536
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf
49de84b973e108eaacf84cfbb155696f
PDF Text
Text
A V U I
A V U I
diumenge
13 d’abril de 1997
21
Diàleg
✦
Roma:
memòria
del futur
S
Pasqual Maragall
embla ser la ciutat per
més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna
perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar
a raure i hi morí i hi fou
enterrat, primer a Sant Sebastià, a les
catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot
Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix:
enemics, aiguamolls, paludisme...–,
una muralla al voltant, la de Servio
Tulio, i una distància adequada per
evitar els atacs des del mar: un dia de
camí des d’Ostia; situació enmig del
Mar al mig del món (medi-terrà); una
derrota vindicada, val a dir, un poble
optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de
les vies de sortida: Appia, Aureliana,
Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de
guerra, els mercats, els hospitals, el
port: tot allò que abans es considerava
perillós i poc de fiar.
Aquest és el prototipus de l’expansió
de les ciutats llatines i potser de les
europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi.
Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa,
Viena, Londres, Moscou... Potser només
Atenes i Roma van ser imperis d’una
ciutat: els altres, ja van ser imperis
d’una nació (un invent, diguem-ne,
modern).
I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència,
Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova
York, l’actual ciutat imperial de fet,
correspon a la civilització capitalista:
és una capital privada, sense un gran
sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són
híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les
capitals citades primer, només Atenes
i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament.
Una part del que està passant en el
món i no acabem d’entendre és, un cop
més, el misteriós i incessant retorn de
la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21
sari, un regurgitar tot allò no paït, una
vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o
assimilat. La terra, aquest ésser viu
col·lectiu anomenat per alguns Gaia,
no es troba bé fins que no ha tret a la
superfície de la història (és a dir, el
present) el que romania amagat, no
dissolt, mal assimilat.
Per tant, Roma, Atenes, i totes les
capitals que se’n deriven, s’haurien
d’acostumar a anar establint ponts
entre la seva història i la seva memòria
i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o
menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000
taumatúrgic confessés modestament
ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la
Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre
les diferents escales i construccions de
les diferents civilitzacions. Traduint,
traduint, traduint sense parar. Que és
el que la humanitat no ha deixat de fer
des del principi en els bons moments.
(Podem pensar que les dues pulsions
intel·lectuals i vitals més nobles de la
humanitat són l’accent i la traducció,
val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.)
DANIEL BOADA
“Si algun dia el món
arriba a ser realment
‘un’ món, haurà de ser
un món de ciutats, o
haurà de passar per
ser un món de ciutats,
abans de ser-ho
totalment i
universalment de
ciutadans que s’hi
reconeguin com ‘els
seus’ ciutadans sense
cap altre lligam de
potència superior”
Salvat aquest preàmbul, i per tant,
acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el
món més que cap altra ciutat. Si algun
dia el món arriba a ser realment un
món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un
món de ciutats, o haurà de passar per
ser un món de ciutats, abans de ser-ho
totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus
ciutadans sense cap altre lligam de
potència superior.
En aquest camí l’estudi de Roma és
tant l’estudi del nostre passat, doncs,
com el del nostre futur –de les claus
del nostre futur–, ja que Roma va crear
molts dels codis avui vigents, i ho va
fer sent ciutat, que és el que haurem
d’acabar sent novament.
El Panteó, el Fòrum, les catacumbes,
Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana
(i la seva recreació renaixentista, Vil·la
d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també,
probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com
Indro Montanelli, potser testimoni
aterrador del que havíem arribat a ser
i ja no som.
A Roma, en efecte, tot pesa molt.
Només hi ha un nivell viu, damunt de
molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que
no siguin històrics (quasi sense metro,
p. ex.).
Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres
que els separaven han anat pujant de
nivell amb el temps. Però els turons
segueixen sent referències venerades:
Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb
l’Ajuntament més ben situat del món,
on es va signar fa 40 anys el tractat que
engegà la Unió Europea) i Aventí (per a
mi un dels indrets més màgics de
l’urbanisme transnacional: una illa de
pau, antiquada, un xic deixatada, en
un mar urbà sorollós i impossible, un
lloc per a la reflexió, una barreja de
Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de
Nova York, pels carrers 80...)
Ara per Pasqua tots aquests turons
amb arbres de passió somriuen sota la
tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el
rerefons de la memòria.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Roma: memòria del futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Roma
Ciutats
Europa
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles