14 50 743 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf b72f2331c48d499bca56910ad7847bae PDF Text Text 3 CONSTRUCCION DEL ESTADO �l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA de la Constitución Española nos impone a todos la consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido. 41 oredmbulo Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas. En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante. Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi nistrativa. 2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS 2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia da por los siguientes principios: construcción de las Autonomías es una exigencia del desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re 2.1.1. La _`orna de las administraciones públicas, así como para - el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro- �lados más directamente por la ciudadanía. En este punto no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para - solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones. 2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta tutarias. 2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA., provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá de hacerse con base en el principio de atribución de ca da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa ción ciudadana. -2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_ ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final, un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos previstos para alcanzar los máximos techos competencia- �3 - les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad". 2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal tad entre todos los niveles institucionales que deben ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional. 2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el proyecto socialista para la Nación española. Estos criterios han presidido la política autonómica desa rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación. 2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali zación del proceso autonómico constituyéndose a través de las respectivas elecciones los órganos de autogobier no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la función pablica. Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la política autonómica debe centrarse en la culminación del �proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es _ tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad. A estos objetivos debe seguirse orientando la política autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado. 2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó mica. 2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so- cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que haga evidente la superioridad en términos de eficacia y democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias. 3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO 3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los r próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional. 3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva- �mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional. 3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región. Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español. 3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo. 3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor servicio del proyecto político del Gobierno representativo �de Dada territorio. Para ello es necesario delimitar clara- mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos, - asl como res p etar estrictamente en la selección y formación del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor civil" que no se conforma con la simple aplica- ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente por el conocimiento de los problemas sociales y la relación con sus grupos exponentes. 3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede resultar muy conveniente a estos efectos. 3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos transferidos por la Administración Central. 3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro- �xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___ -desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental. 4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO 4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co • rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas. Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o director de las grandes áreas administrativas. 4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo el territorio nacional así como la coordinación de la misma con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales. �a 4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci de la función p ública. En p articular, es necesario ile r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi nistración disponga de oportunidades para su formación ante las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la función pública que en relación al derecho laboral no tendrá otras especialidades que las estrictamente requeridas por el desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar participar a los administrados. 5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A. La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_ do un método común de valoración de los servicios transferidos, �- y - q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti- ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido un avance importante viene representado por la adecuación del modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y a la p ro p ia Administración del Estado. El modelo de financiación así construido supone un activo poli tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten siones, no obstante el considerable volumen de transferencias realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas. 5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti va, implica transferencias de recursos desde unos territorios a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A. 5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien- �- 10 - cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan cieros con capacidad para garantizar su cobertura. n^^ Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido ^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las ^^ ti ‘ t C.C.A.A. S'` vql 1 , 1/41 A En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic. nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero, para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar, porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia. 5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu men total de fondos de inversión aplicados en las distintas C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y las C.C.A.A. 5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales. �6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos, uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica. Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora. Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre los socialistas. 6.1. Definición de una política económica uniforme De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios. i Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y coordinación de las políticas económicas regionales para evitar que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas �con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias. En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc- ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias. Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias. En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro. La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia, en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad. Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa- do. �Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a: 1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno. 2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la información que estima conveniente. 3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A. encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible, de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de la política económica. 4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de nominado; de las relacic..as entre ellos. 6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad. Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad �el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd bl ico s . �7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL Los socialistas consideramos al municipio como el marco - básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido -- por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad. La gestión socialista en los primeros años de gobierno de mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social. 7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos, interviniendo en general en todos aquellos sectores que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos, �alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad y haciendo, de forma significativa, progresos en el nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático. 7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca les para el ejercicio de sus competencias,mediante la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6 nomas. 7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio de cada Comunidad Autónoma. 7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida des locales de las competencias correspondientes en cuantos asuntos afecten directamente al circulo de sus intereses, y en atención a las características de la actividad pública de que se trate y a la capa cidad de gestión de la Corporación local en cues- - tián. 7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales se caracteriza en los próximos años por garantizar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3874 Title A name given to the resource La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Sevilla Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Política Socialisme Espanya plural Autogovern Administració pública Finançament Acció política Estat Catalunya Description An account of the resource Conte notes manuscrites de PM. Incomplet, manquen pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf 2627df6751602a8cc91496a178bc6601 PDF Text Text PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA (17 Setembre 1984) Bona nit! (Buenas noches) Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España) ), doble idea que y reunir a los antiguos amigos del FLP ( sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible, dos prevenciones han circulado por mi cabeza: Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio tuvo lo que hicimos entonces. Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación. Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí. Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión se está tramando algo. Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo. Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?) .... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo, para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como' aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo: "Me he dejado el marxismo en casa". Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo que nadie lo sepa. En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de la nostalgia, podremos saber algo más. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3873 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala La Paloma, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Frente de Liberación Popular Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf 8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53 PDF Text Text 94- 94-09-1 15:33 CA %441.5 15.40 54415 EFEEA E90 54415 EFEEA-E 5 LY,A9 LWIE ()b15 Z4-09-A'k' ..'15134 SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO NJUWINV11%T DE SNRCELD%N 7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN -ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO' 01-1:7EILOEfa.1,■ _NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI ALCALDE DE.-W'r-JB-C , . SNRZELOW1, NtNIZS: YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7 9ULL NPROFI7NR : AQUISTA ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E %ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL 'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1 ZNS7ELL DI FELS. ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D' AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE% ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN 1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N. FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR En EIRE%SUER, 019\:AN7 PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A ,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN „S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E. Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5 DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O' W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS „suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU. 9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I 7ASE r¿.'1. EL It c/.. Fn w . ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N wl O, -7-7,2 17,‘A 7 ç,J7 ^ „„ II ..112174.1.-::,11S I -5 r EL %ç.:;57R1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3872 Title A name given to the resource Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelldefells Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Govern Acció política Fernández Jurado, Ramon Corporació Metropolitana de Barcelona Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f PDF Text Text R. :290 BUENAS TARDES. MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI. HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL DEPORTE. HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS EC'SCMICOS. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN. PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO. �PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA, BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA DE LA. ERA MODERNA EN 1992. HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA 1972. PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA. AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN �3 BARCEICNA. AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS. ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA. ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO AUTENTICALENTE EUR(iPEO. ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO C(N TODA LA MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE NOS MERECEMOS LOS JUEGOS. BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986: FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA �RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986. ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS. COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS. ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER. TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3870 Title A name given to the resource Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Los Angeles, EEUU Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Educació Estats Units Description An account of the resource Manca alguna pàgina. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-08-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf 80f222496c788ee1e542f39372636f58 PDF Text Text re P ^.^fi, lz FI .,^^ ^^^ <4^r. Í^. !^ ^ F- ^ ^^, ^ ^.^ ^s ^ ^^ .^ ^ 1?t ri ^ > rr-^ ^G ly' r) tr e p ar Pasqual MARACA t. I.., Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona ^_^ -_, et par ^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb' 4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3 N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,. L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et 31,1 `36 de l'activité tei'tfaire. ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco. 1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3 i;.'ts:€->ich. A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona. Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation au niveau européen co-nnait un prolongement identique au niveau espagnol et au niveau • catalan. au niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une surface de 100 km' se concentre plus de la moitié (1.700.000 habitants) de la population métropolitaine. En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent, nous pouvons considérer que Barcelona occupe une place périphérique p ar rapport au noyau économique européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne. La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona. s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la mor. B A á i C EL O.eri1`E ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES. 1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'" lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF. On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a adopté à parar des années soixante. L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale. f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et - iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique et dérnograpnique à la position de capitale que détient Madrid. ÇO Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts : Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d° 3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est �passée de presque deux millions en 1 950 à plus de quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit dans la décennie 1960 -1970. C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %) et supérieur à ceux des principales villes européennes. F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les autres aires métropolitaines européennes. Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien au niveau résidentiel qu'industriel. iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté de maniere homogène les différentes régions et zones urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les données ciu chámage. L'explication la plus simple - de cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est entré en crise est également un modèle desequilibré daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle de croissance des années soixante sont égalernent celles qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique. Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents. En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que ron veuille considérer, une part très importante de la croissance économique espagnole et la plus grande partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique. Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une .intervention économique locale, afín d'absorber les coeits iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique locale, bien que ses résultats dépendent évidemment' d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence. l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser les autorités locales plus en contact avec les citoyens et leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon que les autorités locales rappelient constarnment aux autorités supérieures, regionales et nationales, les effets territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats. A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES I L MÉ ROPOt.I AélïíE DA TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE. Cependant, avant de commencer à analyser les diverses politiqueo, il convient de souligner un conditionnement préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone. L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste, à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à conditionner la croissance et le modele économique catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de la Catalogne. ('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner : 1) La localisation du stock actuel de structures physiques (bátiments, infrastructures, etc...). 2) Une partie très importante de tous les nouveaux investissements, aussi bien publico que privés, consiste en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements. 3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation. 4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle. 5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn. 6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques et le role fondamental du .progrés technologique dans le développement. LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La croissance économique des années 1960 et 1970, 89 �fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui met en évidence les défauts internes. Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements et services. Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès dans la structure économique et démographique de l'aire métropolitaine de Barcelona. Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque 295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 % des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs. Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans la tertiarisation de l'économie catalane. II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense qu'il est important de faire référence à cette question parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans toutes les aires métropolitaines et européennes. Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli -dationesvux'mitraonégleums vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu que plus de 70 % de la population se concentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes qui assument la gestion des compétences municipales. Entre cette administration régionale nouvellement créée et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ? C'est précisément cette situation intermédiaire entre le niveau local et le niveau regional qui est l'un des points les plus positifs pour la consolidation de la corporation métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités, on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales : 1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement, routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.). ;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 • ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES, On a souvent affirrrlé que le processus de développement comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des changernents importants dans la structure économique, qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines. Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément un processus impo rt ant de changement institutionnel, qui non seuiement représente un changement dans le systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé, presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou ou communautés autonornes. -veanuxtiolés Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions métropolitaines dans I'état des autonomies. 2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public. 3) Orientation et planification de la croissance urbaine. 4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales. Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas encare consolidé des mecanismes de coordination et de coopération suffisants entre les deux niveaux. Ce role doit étre axé sur trois príncipes : – Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de Barcelone clans la région autonome catalana par rapport au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale. – Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la relance des zones territoriales plus déprimées de cette méme région. ^ �- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre dans les relations entre les deux institutions. Je pense qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes peer résoudre las problèmes de le crise. lu L ?S TER VEN/70N PUBLIQUE LWCALE EN FACE DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE POLITIQULW ÉCONOMIQU . Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de manière très indirecte sur l'activité économique (création se d'infrastructures, services publics, polygones industriels, at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont ? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie. -o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales. ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international. nt, 3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie catalane. Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons ,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous ;le. i€€ pourrions citer les suivantes : LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S, L 'ELIN OPE DES ES FL GIO^ rS ET L 'EUROPE DES VIL LES La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et 1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E., quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés a toujours été de soutenir I'intégration européennQ. Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de la structure économique catalane à se moderniser et à devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est déjà en train de se réaliser. II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs reprises par les autorités espagnoles. Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie, tant que cette union économique et monétaire à !aquello aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une Europe basée sur les regions. La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et leur tradition historique de défense de l'idée européenne. ' ;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone, ti oeprojection internationale de Barceione comme centre industrie! tertiaire, promotion publique du sol industriel et adéquation des !ion normes industrieiles dans les zones urbaines, ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas I secteur public pour de grandes mises en ceuvre, • dej ` - dév eloppernent de bureaux de conseils et de services ,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles, d e`- développement des taches de recherche scientifique )o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine, ti ren'rorcement des centres de formation professionnelle ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-. cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de TP. cilrlUlogí es. Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition « citadine » de la culture, de la science, de la technique, de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la collaboration des villes pour la construction de l'Europe réelle. Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant une collaboration internationale plus étroite. Barcelone est une métropole ouverte et disposée à travailler non seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une coexistence meilleure au niveau international, et c'est pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce sens. 91 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3864 Title A name given to the resource La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Parpal, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Àrea Metropolitana de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. Estrasbourg: Consell d'Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS; Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA CIUDADANÍA. MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y, FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 2. TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR. ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO. POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA. ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA, CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 3. PRESIDENCIA RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN. HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE UN FUTURO DE BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS, OS PER MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA. RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA. Y OS DIGO LA ACTUAL FE- ESTO TAMBIÉN PORQUE SO LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 4. OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN TIDAD DE CADA UNO. NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS, DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 5. PRESIDENCIA CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA. ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA. NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA, SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO. EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3862 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Barcelona 1983 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Fira de Barcelona Barcelona Acció política Fires Desenvolupament econòmic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4 PDF Text Text Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth. London's Green Paper: the view from Barcelona Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since 1984, and leader of the city often cited as the ideal model , sets out his reaction to the Government's proposals for London. h en in June 1996 Richard Rogers and Norman Foster invited me to a memorable session on the future of London's government at Westminster Hall (organised by the Architecture Foundation) I couldn't foresee what was going to happen, but the atmosphere and the enthusiasm were superb . Indeed, the character of the developments to come is unmatched in my recollection of similar political phenomena. Add to this the following facts: on July 16th, 1997 the Plenary Session of the municipal council of Barcelona approved unanimously the bill for a new Charter for our city; and around the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of Italy is made up of cities, provinces, regions and the state (no capital's'); all components on a similar footing. Don't we live then in the midst of a devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which began back in 1978 with Proposition 13 in the Californian elections of that year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's W Planning In London October 1997 Summary of the Govemment's Green Paper on London Government Newleadership for London, the Government's proposals for a GreaterLondonAuthority, a Consultation Paper can be obtained fromthe Stationary Officeand costs£7.10. It has a foreword by the deputyprime ministerwho saysthathe hopesit 'willgeneratea great debatein London'. Londoners are invited to respond to 61 specific quesiionsposedby the GreenPaper. Comments should be sentto the Govemment Officefor London by October24. Outline (Chapters I and 2) The GreenPaperproposes a Mayorand Assembly, both direc~y elected. Togetherthey will makeup the Greater London Authority (GLA). The Mayorwill be the executive, the Assembly willscrutinise the Mayor. The precise relationship between the two and how differences between themwill be resolved haveyet to be worked out. The functions of the Mayorwill include 1 proposing the budget 2 devising strategies and action plans 3 promoting actionto implement London-wide strategies 4 beinga voicefor London and 5 makingappointments to various bodies. »> referendum and the July 29th Green Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth and scope of the devolution process, not only in the United Kingdom but in Europe at large. I refer the reader to the texts, speeches and conclusions of the European Summit of Regions and Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and the quality of the expectations existing in this area of governance (internet access: http//:www.europa.eu.int/ index/htrn), I will comment on the Green Paper chapter by chapter and add, in bold characters, some comments relating the London proposal to the Barcelona model. First a note on style. New leadership for London - The Government's proposal for a Greater London Authority - A consultation paper is an outstanding piece of new governance style. Clear, candid , practical, open... and on the Internet. The authors deserve and will get a robust feed-back. Chapter 1 - The strong sense of identity of the five million citizens of London, the lack of a clear voice for it, the fact that too many decisions regarding the life of such a substantial and complex community were taken by central government and shadowy committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much in tune with the spirit of the times: to make things closer, simpler and accountable. Still the fact that all 'this is important not just for London but for the nation as a whole' would probably deserve more than a simple list of the facts that make London important for all of Britain, i.e., the size of the metropolitan economy, the gateway character of the city for the nation, etc... Possibly, it is more than enough for Londoners to approve the proposal, though it might be not enough for the rest of the British citizens to accept it. I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for them but for Britain in general. The case for that is well made out all through the document: What about formalising it from the very beginning? National governments are not made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new London government are consistent with the so-called 'Barcelona model' which has been so well presented by Richard Rogers and Norman Foster and referred to by Tony Blair. 'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects it goes beyond and improves the Barcelona model: the coherence of the proposal with an overall philosophy of the government about best value targets is lacking in the Barcelona/ Catalonia/Spain case (recall that the Page 5 �MARAGALL Barcelona Metropolitan Area authority was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in London of the GLC); the modesty of the objective of being 'influential' on the decision-making of a range of both public and private actors is striking for a Latin observer, be it Italian, French or Spanish: we keep on believing that it is Law and only Law that changes things! The very same debate and the way it is opened is much superior to the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our 'bottom-up' procedure. Chapter 2 - The five key roles of the Mayor seem only a consequence of the 10 criteria for the new government, but they are really innovative. There is not such a strong figure in other megalopolis but at the same time other megalopolis have mayors with many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know Giuliani well and knew Koch very well and their way of doing things. They have a police force of about 40,000 strong under their direct command, something that the new LondonMayor is most likely not to have. Yet the London mayor of the year 2000 seems to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side effects (pollution and the like) than New York or Mexico City mayors actually have. The mayor/assembly relationship in the GLA seems to me well handled. The smallness of the assembly will strike many. It sounds comfortable for the new mayor and for the taxpayer, but the absence of local representatives in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack of direct local executive power of the GLA, if I have understood it well. In Barcelona the metropolitan municipality is a body freely decided and constituted by the mayors and councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected president. The two functional bodies created by the 1987 law (Transportand Environment, including Water and Waste) coexist and work together with the municipality. Its powers were severely limited by those of the Page 6 »> In all thesefunctions the Mayor will be scrulinisedby the Assembly and the Assemblywill also scrutinise the activities of otherpublicly-funded bodies and may also initiate its own enquiries and reviews. The Green Paperproposesthat the Assemblyshouldhave 24-32 members. The new authority willcover the areaof the 32 Londonboroughs and the Cityof London. Electing the Mayor and Assembly (Chapter 3) Threeoptionsare suggested for the methodof electing the mayor: the first-past-the-post system, which meansthat the candidate who gets the mostvotes becomesmayor,eventhough he or she may have received lessthan half the votescast: the secondballotsystemunder which, if nonegets morethan 50% of the votes cast on the first ballot,a limitednumberof candidates go forwardto a second vote:and the allematvevote system wherevotersselectany number of candidates in orderof preferenceand, if no candidate securesan overall majority of firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout and and his or her secondpreferencesare lransfered to the othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall majority. In discussing the methodof electingthe assemblythe Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies and the electoral system. The constituencies could be the 32 boroughsor they could be 24 groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they could be largermulti-member constituencies, or evenone single London-wide constituency The optionsin choosingthe electoral systemdependon the size of the constituencies. If the constituencies are singleseat, the elections would be eitherby the firstpast the post systemor by the alternative vote system. If the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom the first-past-the-post system: the listsystem,which requires electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party, so that independent candidates standno chance, the additionalmembersystem, whichallows a proportion of the the seatsto be allocated on the first-past-the-post system,with the remainder allocated to parties on an all-London list,and the alternative vote system, wherevotersare required to put candidates in orderof preference. It is suggestedthat elections of mayorand assemblyshould take placetogethereyerythree or four years. The Government »> Autonomous Community of Catalonia. The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million people. The Metropolitan Region of Barcelona, only a planning device up to now, contains 4.2 million people. Chapter 3 - Not opening the issue of boundaries is a wise decision. In the June 96 meeting at Westminster Hall, Peter Hall suggested the South East region as the new London area but with a central London council of the Barcelona central city size (1.5 to 2.0 million inhabitants) and its elected mayor presiding automatically over the Metropolitan Assembly. I liked this formula then, but I lack the data needed to go further in this debate. I understand that the Green Paper refers to a London government of around five million citizens and 32 boroughs plus the City Corporation. The ineligibility to vote for London workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population. How many costs induced by the midday inhabitants are the midnight inhabitants ready to pay for? The drama of many American large cities lies there: rich suburbs use the central city during the day and forget about it when it comes to paying taxes. The central city or parts of it tend then to specialise in very low income families, as well as in congestion and decay, on top of high costs and high rates. London would do a lot of good to many large cities if its new Government were to be clear and fair about free-riding and tax-base sharing with the rich suburbs. The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My opinion about combining rnayorship with other elected positions is biased: the Catalan Parliament in which I served for two terms is but a place of consensus building (or dissent) about asking more of the traditionally greedy centre of the Nation-State. No other real debate occurs there that can help a mayor. On the length of terms: mayoral jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three terms of respectively five or four years are nevertheless better than an unlimited number of terms. 'Candidates with access to substantial resources should not be able to draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the ways and means of guaranteeing that. Wewill copythem. Chapter 4 - 'Integrate strategic land-use planning with economic development, regeneration, transport, environmental and other strategies': There is a crucial combination of different abilities and disciplines in obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of local versus national or central action is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities' needed. The Green Paper states that the London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date. The Barcelona experience vis a vis other cities in reference to the general plan is that an existing plan is better than a perfect plan. The lesson of our experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed Barcelonato think out just every detail of what had to be done: access to sea and waterfront, beltway, museums (which ones precisely), which kind of peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What is happening today in London, from the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square, is strikingly similar. It is incredible the amount of things that can be achieved in these conditions in a short space of time. The so-called Barcelona miracle is that of doing in ten years what was thought of in forty. Projecting and consensus building is the most time consuming of all phases in the improvement of a city. The roles of the Secretary of State, the GLA and the boroughs seem well devised. I would not be surprised though, that both central and local governments wanted more for themselves and less for the Greater London Authority. Art. 4.18 of the Green Paper seems to me a statement on transport which would be difficult to improve. Same Planning in London October 1997 �Cassidy foresees a hands-on mayor with power ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to the concept of an elected mayor to put London on a par with other great world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael Cassidy. Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to independentcandidateswho are outside the main party machines. In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional. Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will need instant access to the nest of TV companiesat Millbank. In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the T thing with art. 4.19 and the points that will or should be the object of the white paper announced for next spring. Making transport authorities responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to pedestrian means of moving around is a well formulated policy which can change the quasi-military approach to transport typical of our great cities, which by reaction evolves into extreme privatisation and later on into decay. We all in Europe expect a lot of London's resolution to tackle these issues with your new-found vigour. I always thought that without an Euroforum of those producing cars and those producing urban roads no way out existed. Yet someone has to force the other one into sitting down together. It seems to me that now the new British attitude towards London is going to provide such a push. Awelcome push. Small and clean cars should be given advantage in using the centre. An almost empty, larger than 4 meter long car looking for a parking place whose cost is not much above the cost of a subway fare, is a stupid thing to permit. Yet cars represent freedom in many senses and for many people, spePlanning in London October 1997 »> believes thatcampaignfunds shouldbe strictlylimited. The functions of the GLA (Chapter 4) . The Green Paperproposesa verywide remilfor the new authority: itsfunctions 'allcome underthe generalheadingof sustainable development - giving all Londoners an improved and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic and socialgoals'.It shouldbe 'equipped to thinkstrategically' and 'ableto organise action', "working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA are considered underthe following heads: Land-use planning role The boroughswill retain their planningfunctions - preparing theirboroughUnitary, Development Plansand exercisingtheir development control powers, butthey willdo so within a framework set by the new authority. It willdo this eitherby givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government Officefor Londonand the LondonPlanning Advisory Committee and operating largely independently of the Secretaryof State.It mightbe givenlts own development control powersover certain types of development such as waste, minerals, majorroadsand development by the boroughs themselves. Transport The Governmentintendsto publisha national transport poli»> mayor's office, as will those of the Government Office for London. It seems highly unlikely that individual planning applications will hit the mayor's desk, but it is entirely possible that capital-wide policies will be developed which the boroughs will Michael Cassidy is former need to accept, such as relating to high buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy & resources committee. River Thames and promoting economic development. I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London First have recommended new initiatives, giving them the necessary support and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs. In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to the daywhen London has its first electedvoice. cially those in need of them or newly using them. London should convene the great meeting of car-makers and mayors that will pave the way to the future: I would certainly be there, (even if no longer a mayor), as someone interested in cities' improvement. Chapter 5 - The extent to which the GLA should have access to local taxation will depend on the willingness of local authorities to admit the benefit of a strategic and combined approach to London's environment and future. The willingness of central government bodies to accept it seems guaranteed by the very same production and tone of the Green Paper. Revenues will increasingly depend on convincing people that intentions and actions are well founded. Cities act because externalities exist that the market cannot internalise and nothing other than a city's government can put together the relevant information. Such actions should lead to strategic added value. Thus, city incomes will have to be closely linked to the ability of each city to put forward and 'sell' its goals. Every large city in Europe will end up having its own law. London is having its own. We all welcome you back into the family of local governance. »> Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport strategyfor London. This willbe delivered by a newlycreatedLondonTransport Authority (LTA), separate but underthe GLA in that its members wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe accountable to the GLA. Economic development and regeneration The Government intends to publish proposals for Regional Development Agencies for each region in England. Londonwill haveitsown London Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe framework and direction for long-term sustainable economic regeneration. The LDA willco-ordinate action, Environmental Protection The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies. Culture, media and leisure It is intended that the GLA shouldplaya leading rolein developing the cultural mediaand leisure sectors: the extentto whichit shouldtake over some of the functions of existing bodiesshouldbe decided on a case-by-case basis. Police A new policeauthority for the Metropolitan Police areais proposed, withthe GLA appointing all but one of the elected members, the otherbeing appointed by the districts outsideGreaterLondon. Fire services The LondonFireand CivilDefence Authority will be reconstituted as a boardresponsible to the GLA. Other Pan-London Bodies The extentto whichtheseshouldbe brought underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin mindthe needto be strategic, stream-lined and clearin purpose'. Financial Arrangements The GLA willbe subjectto the financial regimefor localauthorities. Existing arrangements for funding London-wide services (police, fire,transportetc.) willbe retained. As to otherexpenses, the Green Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by localtaxpayers or central government. Viewsare soughton how some budgetary fiexibility couldbe achieved. No directtaxingpoweris suggested. Page 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource London's Green Paper: the view from Barcelona Subject The topic of the resource Alcaldes Barcelona Àrees metropolitanes Londres Ciutats Description An account of the resource 3 p., n. 23, october 1997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Planning in London Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436 PDF Text Text QUADERN CENTRAL Carta de Pasqual Ma raga 11 a Pujol i a González Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transportava cap a ponent. No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat: vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada. Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet. Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president del govern català i al president del govern espanyol. 1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya. L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan- yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat. Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992 i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans. Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne els detalls. I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo. Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec, milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de les altres. �QUADERN CENTRAL No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de l'Ebre. Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya, de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn, el primer president, el president Tarradellas. Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre que la seva actitud té sempre una causa. Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten. "No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respect un reconeixement, des del Sud de l'Ebn ,g^î% "Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies". Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM �QUADERN CENTRAL ELS JOCS OLÍMPICS Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir. El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran. A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia, la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova instal·lació. No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps, la ciutat aprèn a ser olímpica. Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial -encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament. 1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes 'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció, nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional... Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà- B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7 "No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser olímpica". nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport. Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929 en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani. Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del 1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat. La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman, la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no �QUADERN CENTRAL menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació. Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no. Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va donar al món. A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar. Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial. Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e- "...una de tes obres que a rri em resultaven més emocionants: el Palau Nacional". vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix. Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant. La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi- Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM �QUADERN CENTRAL pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en aquesta línia. No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica. Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven. Excuseu-me la petulància. Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més • dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos. Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé. JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós '.W *' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux que voldríem que fos constant i no esporàdic. El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions, hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la Ciutat, el Jardí Botànic... ) Ì7 Setembrf-Ottubre l W UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del Llobregat, a la qual em referiré més endavant. Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya, després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol dins del sistema de ciutats més gran que és Europa. Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro- �QUADERN CENTRAL "És errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya". polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten encara coses, com he dit. Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum. Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni aigua suficient. És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies. Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot "El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Un flux que voldríem que tos constant i no esporàdic". Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E �QUADERN CENTRAL Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet. Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels noms, banderes i símbols de la ciutat. Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la nostra història com a poble, no solament en els difícils. El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya, Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia existència com a capital. Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana. I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica. Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del que ja som. A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament avui els donaríem. Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit. La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món. Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de- B.MM Numero í: manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana. Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar -intensament durant uns dies, més constantment i modestament després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la convivència. Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut. xr �QUADERN CENTRAL LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample. La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se FEixample. La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues "troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat". Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om- plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps. En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri teres locals. Z^K "Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metropolità competitiu amb les xarxes urbanes europees. Però ens falten encara coses..." "Convertir el Besòs i el Llobregat en escenaris naturals de gran valor". , .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH �QUADERN CENTRAL En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos, Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma. Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera magnitud. Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art. Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a la resta d'Espanya. L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos- > ÏT Sftaiibri: I.KKibre H tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals, Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats, des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida en les aglomeracions metropolitanes? Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la nostra Llei Especial. L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a Barcelona, van en el mateix sentit. Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniència. Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable �QUADERN CENTRAL "L'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, necessita una administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular". "Perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats ia Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, ei Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat". / € /^**%» m I ll \ les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització. Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar endavant. 7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH �QUADERN ŒNTRAI. EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000 Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit. Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits. Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa, la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys? E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament 1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del Nou Mon seguint el model de Barcelona. Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques, i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a . De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses, tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida, "Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som". �QUADERN CENTRAL estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes. L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu. En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl. Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car perquè és escàs. I congestionai perquè és dens. Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en seguirem parlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic. Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any 1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut molt a veure: tot. De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i empreses de servei públic. "Les perspectives actuals faran de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un cenfe cultural europeu de primera magnitud" (F Museu d'Art Contemporani de Barcelona) �Ql'ADhRN CF.NTRAl L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior. No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est. Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa. L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona. A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres amb el m a t e i x consum d espai. "¿Per què no reconèixer que Barcelona, per tradició, per pràctica, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat?" Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de segle, en un complex modestament competidor dels grans centres de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics. Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen. A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners. �QUADERN CENTRAL EL FINANÇAMENT DE BARCELONA Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període (1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a Barcelona. En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat. Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de setembre d'aquell mateix any. El text de 1987 deia així: "El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps. Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista al govern el 1982. "Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a partir del primer de gener del 1983. "De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus efectes. "Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al 30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les. "L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica. "Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que �QL'AIM'RN ŒNTRAL als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat. "FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda, deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès -construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència. "El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part. Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís, el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà insistir-hi al final d'aquestes pàgines. "Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova �QUADERN CENTRAL "Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita: la Carta Municipal". ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat, el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en funcions. "Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important. "Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses. "L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup Mitsubishi-CAF-MTM. "El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24 hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. "Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de 13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc. "És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:. ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc). "Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho. "Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus. "En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de contribució autonòmica. "El tema metropolità no és adjectiu. "Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. "Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant que de vegades pot donar la ciutat central. "La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se només al central el nom del conjunt. "En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats. "Comentem ara les despeses de capitalitat. �50 QUADERN CENTRAL LES DESPESES DE CAPITALITAT "Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en molts camps. "En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més general. "Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit. "Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis? "Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en el seu moment? "Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria matèria per a una altra ocasió. "Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat. "Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança enerveis, la iniqua situació actual. "A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics 'consumeix. hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses de material i amortització. "Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics "La densitat de Barcelona, que ens fa una ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall". menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. "Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut? "¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques? "Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat. Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. "Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc., i corregir en el que té d'inic. "Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta. "Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels seus directors i conservadors. "Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueològic de Mérida. "Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de �QUADERN CENTRAL Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit, el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de l'Estat o l'Autonomia. "I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells no és de l'Estat ni de l'Autonomia. "L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. "I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la gestió local. "L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això. "La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus. "El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona, segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat. "Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista. "La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora. "No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents. "Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la veritat. "Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu pressupost. Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". "Algunes torres altes, però no gaires". �QUADERN CENTRAI. La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de 1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes. F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria. Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només la seva oportunitat. ¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;' devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per resoldre una i n q u i e t u d tan palesa? Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del 1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends -com la Societat Municipal d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques ( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns actius que superen amb molt els nostres deutes? L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia 100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991. En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports, principalment. Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució. Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t . E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao- nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de 20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per prendre una referència habitual. Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del 1992. El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les seves pròpies relacions financeres. La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat; és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat. �QUADERN CENTRAL "La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona) reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors del continent". Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any 2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector local. Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-, Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o simultani és ja passat. Som conscients que la transformació de les infraestructures de Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi. Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en Catalunya i Espanya. �i QUADERN CENTRAL LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres administracions: la qualitat de vida. Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment a les grans ciutats. Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món, llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels observadors internacionals. Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca pedir aquestes sensacions. ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà? El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços. I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació. No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi. Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem "L'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)". hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política, per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius. Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats. Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts que el clima a la cúpula. �QUADERN CENTRAL Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars. Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va ser escrit però ho mantinc tel quel. Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic, en un sistema de tres nivells de govern. En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats. "El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més que el de la pública". �QUADERN CENTRAL L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar, vostès em perdonaran la contundencia. Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres! sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer En cas que poguéssim, ho faríem? hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora. Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar �QUADERN CENTRAL "El ciutadà de Barcelona finança doblement alguns dels serveis públics que consumeix". (F: Hospital del Mar) "L'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions. En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea? La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió. No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris. Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!. Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pobres. Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a una certa distància. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer. Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca Provincial en el seu dia, etc. Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degradats. Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^ ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora. Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament. Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de" terminais, la digestió urbana es fa difícil. Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants, i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa. Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa. �QUADERN CENTRAL PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats. Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge? Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona. Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple, curull; que no hi ha sòl urbanitzable. Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres circumstàncies. Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge. Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots els instruments a la mà. tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, &rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant. Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim, Diagonal-Poblenou, etc. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de les propietats adjacents. És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: impossible. Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible. Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població. Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de 500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert. La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment prematur -aluminosi. L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú més, en principi. En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat. Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic. �QUADERN CENTRAL "Per a la bona gestió del deute necessitem la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementació correcta d'un refinançament que posi a quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les obligacions generades per l'esforç del 1992". El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficàcia amb què els crea. Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà. Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de "la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària -trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc. De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després. Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives: concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo- "Unes empreses i institucions municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends" (F: Mercabarna) �QUADERN CENTRAL "La qualitat dels carrers és domJnable". "Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya". rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal. No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls. Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial, serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95) millorava en un 50% la taxa de victimització. Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació". Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens sembla històric. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes, accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o habitant de petits nuclis urbans -no professional. Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local • de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial. Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables. Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González Subject The topic of the resource Territoris Espanya Catalunya Barcelona González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Ciutats Description An account of the resource 27 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Metròpolis Mediterrània Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol. Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf 7afad550d054b890b8e584e8d594a120 PDF Text Text OPINIÓ - Diari de Girona / Diumenge, 5 de setembre de 1993 Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances d'agost a Rupià per escriure aquest article per aL Diari de Girona, en el qual, i partint de les teories -del seu avi, el poeta Joan Matagall, reflexiona sobre el concepte «pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria 25 de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa), Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall La teoria de II Empordà per Pasqual Maragall (*) ;l'- E s impossible en una sola peça La fidelitat a l'entorn primer és (xerrada o article), per llarga sempre condició de la subsegüent que sigui, resumir ni tan sols a l'entorn més ample. I aquest les idees cabdals de Joan entorn més ampli no és vist com a Maragall sobre tot allò que ens contrari al primer, sinó com a és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la envoltant del primer. , comunitat continental en què vivim i de les Per rematar la construcció, quals ens considerem individus. Maragall avança poèticament-i Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és sinó la conseqüència lògica del seu que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop argument : arribarà un dia, empordan esoS, aquesta heterogeneïtat de sentiments -els diu- que més convindrà pel bé de similars o conflictius, segons el cas, sobre Catalunya que us digueu empordanesos tot allò que és «casa nostra». . que no pas 'catalans. L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, . El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de lonins , però no és hora encara, afegeix, distància. Però, en Matagall, el sentiment D'això fa 100 anys -podem pensar. de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament cumstàncies diverses, i sabem a més de les real amb què Maragall il.lustra la seva seves actituds concretes en funció d'aquest conviccióés la següent: si un dia -dïu- a sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya tica. no fóra ella mateixa. Però si un dia, en En un intent d'anar al cor de la qüestió canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa sinó.en el gra. que sempre m'ha semblat un xic impúdica, Es a dir, a mesura que la història va he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses: pordà», que em va assenyalar un dia (1) L'obvietat de la nostra pertinença Xavier Rubert de Ventós i que per a mi als continents més amples. conté in nuce tota una teoria general del (2) La capacitat dels contenidors xics de sentiment de pàtria -teoria que crec de ser coneguts i representar els més grans. gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a lació. ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva Amb motiu d'una visita a Salt ara fa conclusió. prop d'un any, i d'una trobada al bosc de Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que parlar, potser genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres hores el rètol de de més grans i alieté «l'esperit de nes , o fins i tot opresSalt», tant se sores, i que, en val el nom. Es aquest moment tracta, com ara determinat, expresexplicaré, de fer sen la nostra lliberraure en allò tat i donen sentit a la 1WU més petit, més nostra vida col.lectiproper, en allò va, cada cop més que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la tres.mateixos, més sentida com a pròpia. més petita part interior que ens conté, la Però aquestes simplificacions, aquests substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de ment sempre els mateixos, sinó que hi ha transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per bar, a partir d'aquest punt, sentiments de tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples. tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera Aquesta és la teoria de l'Empordà, com progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall tida, o si es vol, amb un sentiment de més assegura que no cal dir-se europeus per qualitat. ser-ho. Que, igual com el francesos i els Queda per explicar com el més proper alemanys, si ens pregunten què som, hem és també més universal. de respondre que som catalans i no pas En Maragall i en l'article citat es tracta europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el «europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc. «gest» amb el qual ens sentim patriotes estan molt bé, però «a mi», diu Maragall, d'allò més proper és més natural, més de <<1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és debò... i per tant més universal. Els altres Catalunya. s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels intensitat del sentiment observat. nostres envoltants que ens aporta la sal de Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i tensa bibliografia maragalliana sobre el ens omple el cor d'una manera com no ho sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem. ment aquest segon pas del seu pensament: d'allò més concret a allò més universal. ' Tot això és datat, és clar: 1900. El moment del desvetllament de Catalunya i En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol. . ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles gall és l'autoconsciència d'aquesta situació (castellans, bascos, gallecs, andalusos... i catalans). . . en el temps i també la manera com fa front als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya ment. és així- o és teoritzable com a vàlid en En efecte, Maragall es pregunta, per no general? No ho sabem. Segurament és deixar cap fil lliure, que per què no hem de vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas. nen què som. I argüeix que no cal dir-ho El que sembla evident de la lectura de perquè la millor manera de ser bons Maragall és un sentiment da pàtria que espanyols és ser bons catalans. busca la intensitat i autenticitat -i per <<Catalunya també un poble, uns pobles, unes ciutàts, unes comarques: lagent, i aquí /s on de hem de recercar la humanitat» «L'Espanya que ha de reconèixer o néixer realment perprimer cop, la fàrem des de la perifèria, des de la riquesa i lapluralitat» (*) Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La teoria de l'Empordà Subject The topic of the resource Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Europa Subsidiarietat Empordà Teoria de l'Empordà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 4:00 min Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Vídeo del discurs de Pasqual Maragall a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Globalització Catalunya Espanya Companys, Lluís, 1882-1940 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Vídeo Language A language of the resource Català Castellà Francès Anglès Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. L'alcalde de Barcelona i president del COOB, Pasqual Maragall, pronuncia el discurs d'inauguració del jocs d'estiu de la XXV olimpíada, a l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) de Barcelona, el 25 de juliol de 1992. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Vídeo al YouTube:<br /><br /><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9l6mBsRcnsM" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/825/0000001549.pdf df9627ad6aa1c14eeae41448a6f174b1 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 28/08/1997 (2636432) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 EL ESTADO PLURINACIONAL Un punto de vista común El autor aboga por un lenguaje común que permita, desde las periferias y el centro, abordar cabalmente la estructura del Estado PASQUAL MARAGALL Hay dos concepciones posibles de la relación entre democracia y territorio: 1. La cantidad de poder democrático en un determinado periodo y para una determinada población es un quantum fijo: si lo distribuimos hacia abajo lo perdemos para el nivel de arriba. 2. La legitimidad del poder lejano o superior aumenta con la dejación o devolución de competencias hacia los niveles de abajo o más próximos, y por tanto el primero no pierde lo que los segundos ganan. Las dos concepciones pueden coexistir y ser compatibles, pero en un momento dado, de las dos, una será dominante. En el primer marco conceptual se sitúan formalmente por igual el centralismo de Estado -sea éste plurinacional o no- y el nacionalismo estatista de las unidades subestatales. Este último quiere evitar a toda costa tanto el centralismo de arriba como la descentralización hacia abajo, hacia las ciudades, municipios y comarcas. Lo importante es concentrar tanto poder como sea posible en el único nivel realmente significativo, que es el nivel nacional. Lo que distingue a los centralistas estatales de los nacionalistas estatistas de las autonomías -y no poco- es la materia, es decir, cuál sea la nación: el Estado unitario o la autonomía singular. En España es evidente que la cuestión sigue siendo ésta. En el segundo marco conceptual, que es el propio de los federalistas y subsidiaristas, se supone que es tan importante la calidad del poder como la cantidad, y la calidad depende de la distancia desde la que se ejerce ese poder (subsidiaristas) y del grado del consenso o pacto con que se configura (federalistas). Sin duda, el foedus o pacto político construye la legitimidad desde abajo hacia arriba, y por tanto no es indiferente -aunque no sea idéntico- al principio subsidiario, en virtud del cual todo debe hacerse tan cerca como sea posible del ciudadano (como establece el preámbulo del Tratado de Maastricht). Distancia y dirección de la delegación o atribución de poder en que consisten los procesos de representación política tienen seguramente algo que ver, aun no siendo exactamente lo mismo. Tanto el principio subsidiario como el federal, presentes ambos en distintos grados en la socialdemocracia y la cristianodemocracia europeas, rechazan la idea de que la voluntad mayoritaria sea condición suficiente de un sistema justo y participado. La mitad más uno puede oprimir a la mitad menos uno, si no se definen y defienden los derechos de las minorías. Algunos son refractarios a la idea de poner los derechos de las minorías en el mismo plano que los de las mayorías. (He dicho "poner en el mismo plano" derechos de minorías y mayorías, cosa que defiendo, y no "darles el mismo valor", lo cual no tendría ningún sentido). Si quienes eso piensan son centralistas, lo hacen por falta de interés hacia las realidades complejas en que consiste el Estado, sobre todo si es un Estado plurinacional. Si son nacionalistas anticentralistas, lo hacen por no tener otro interés que el de sustituir una nación por otra, la superior y dominante por la inferior y 44 �Articles de Pasqual Maragall a dominada, y por suponer que la misma teoría política es aplicable a la una y la otra. Y no lo es. Está en la naturaleza de las personas y los colectivos que uno quisiera para sí lo que los demás le han negado injustamente y que lo quiera exactamente como los demás lo tienen. Sin embargo, está en la naturaleza de las cosas que en la transferencia de unas personas o colectivos a otros las relaciones cambien de carácter; para empezar, si hay transferencia hay modificación en la relación de dominación y por tanto en el carácter ajeno con que uno y otro colectivo se percibían mutuamente. No ver esto es negarse -a reconocer la posibilidad de cambio y de solución pacífica de los conflictos entre identidades distintas. ¿No deberíamos saber ya, después de lo que hemos visto en Bosnia y en el Ulster, en Jerusalén, en Chechenia y en Ruanda, que lo que hay que buscar y se puede obtener no es finalmente nunca una completa reversión de la situación de dominación existente (ésa que nos sale del alma exigir, pero que no llegará a existir tal cual), sino un nuevo tipo de relación aparentemente imperfecta pero que deja que el tiempo pase y ejerza sus efectos balsámicos? ¿Esa relación imperfecta no obtiene del hecho de nacer de un acuerdo entre las partes en juego su primera credencial de futuro? Pero vamos al aparente meollo de la cuestión. ¿No es cierto que España es un Estado plurinacional? Lo es. ¿No es cierto que sus autonomías son algunas regionales y otras nacionales? Lo es. ¿No es también cierto que la Constitución habría hecho santamente diciendo cuáles son unas y otras? Habría hecho santamente si la Constitución se hubiera hecho hoy, pero en 1978 no se hubiera aprobado, y si se hubiera aprobado en esos términos los constituyentes no habrían salido indemnes del edificio de la Carrera de San Jerónimo. Cito de segunda mano una referencia utilizada en un artículo reciente sobre estas cuestiones: decía Napoleón que las constituciones, mejor breves y oscuras. Se trata ahora de cómo interpretar la Constitución o de cómo modificarla, dadas las nuevas circunstancias -el paso del tiempo ya transcurrido, el efecto benéfico de una prolongada relación de tú a tú entre unos y otros, el crecimiento en los hechos y las conciencias de la plurinacionalidad hasta ahora negada u oscurecida-, para dar el paso a un nuevo estadio en que no se trate de "salvar España" (¡de nuevo!) o de "independizarse de España" (¡otra vez!), sino de atreverse por fin a crear algo distinto. Ese "algo distinto" (o "Cosa 2", como llaman en Italia a lo que están inventando a partir del Olivo primigenio) no debería rechazar la posibilidad de aliar el sentimiento con la razón -si se me permite la petulancia- Sentimiento: he nacido donde he nacido, mi lengua es mi lengua, me apetece vivir con los míos y definir con ellos mi ciudad, mi país, mi Estado, Razón: en un mundo global, ser pequeño es mala cosa, o es buena pero peligrosa y, además, qué caramba, ¿quién distingue ya tajantemente a unos de otros; no es cierto que la mayoría de los catalanes tenemos sangre, nombres y afectos de más allá del Ebro y viceversa? ¿No lo es que muchos catalanes viven en Madrid de forma prolongada o permanente y que Madrid y en general España son "nuestro mercado", sea cultural, sea financiero sea afectivo, y que cada vez sor más los castellanos y españoles en general que vienen a Cataluña como a su casa pero con curiosidad y respeto por lo diferencial? ¿No es hora ya de plantearse estas cosas desde el afecto y la sana competencia entre empresas, ciudadanos y culturas masivas y no ya entre élites, como fue el caso en el 98 del siglo pasado, en la Generación del 27, durante la República o incluso durante el mitificado antifranquismo que tanto nos unió a unos cuantos? Buena parte de las reservas que dividen a unos catalanistas de otros provienen hoy de que compartiendo unos y otros el argumento cordial y el racional no se ponen de acuerdo sobre el grado de correspondencia que hay que exigir de una contraparte 45 �Articles de Pasqual Maragall a castellana que no ha sido educada por la vida en la comprensión de la pluralidad de España, sino mecida en el arrullo de la cancioncilla unitaria y del chiste fácil, en el nacionalismo bobo que ve todo nacionalismo como una exageración... excepto el propio, que es tan natural e inconsciente como la prosa del burgués gentilhombre de Molière o el francés de los niños de Francia. Pues bien, la, historia común de un país formado por gentes de distinta "nación", de cimientos diversos, pero que se respetan, debiera permitirnos adoptar un punto de vista cada vez más común, no ignorante de las diferencias pero sí consciente del terreno compartido. Me imagino que por ahí debería ir el esfuerzo de los catalanistas que insisten en que lo importante no es tanto lo que decimos como la forma en que lo decimos, el punto de vista más que la vista. De acuerdo, es ahí adonde voy: lo importante es imponernos un punto de vista, un lugar de observación, que siendo rico en referencias propias y en datos sobre lo que realmente ocurrió, sea sin embargo compartible por otros que partan de otras referencias y de otros datos, o incluso de datos equivocados. Lo malo es que, como he descubierto recientemente por un artículo de Sempronio, Amadeu Vives, el autor de L'emigrant, una de las canciones candidatas a resumir el espíritu catalán con más probabilidades de éxito popular, fue también autor de un casihimno de Madrid y que Emili Vendrell, intérprete clásico de L'emigrant, cantó más de 1.100 veces la zarzuela de Vives que contiene ese himno: Doña Francisquita. Sin embargo, pasó lo que pasó, la guerra hizo lo que hizo, el conde de Mayalde se fue a París a traer a Lluís Companys, el último presidente de la Generalitat antes de Tarradellas, y Franco le hizo fusilar en Montjuïc el 15 de octubre de 1940. Tres meses más tarde nacía en el barrio de Sant Gervasi (Barcelona) el que esto os cuenta, con ánimo confiado, a pesar de todo. El mismo que hace poco ha leído en el diario Avui un bello y polémico artículo de Anasagasti sobre Cataluña y Euskadi. Polémico pero perfectamente legítimo si hemos de admitir que Cataluña somos todos, y Castilla también, y que España sólo saldrá adelante si nos vamos diciendo educadamente las cosas que pensamos y sobre todo si adoptamos un punto de vista no excluyente. Anasagasti, sagaz, ha calculado que un concierto catalán similar al vasco representaría 175.000 millones de pesetas más para nuestra comunidad autónoma; es decir, exactamente lo que la Generalitat reclama como déficit, mientras que el sistema actual se traduce en que Andalucía (por ejemplo) tiene 1.000 kilómetros de autopistas libres de peaje contra los 1.000 de peaje que tiene Cataluña, con el doble de coches en esta comunidad. Cuando habla de Asturias y el precio de su carbón, y de lo mucho que les cuesta a los vascos, aun no diciendo nada que no hubieran dicho los liberales exportadores valencianos cuando los proteccionistas catalanes del XIX pedían aranceles, o bien nada que no hubieran dicho los mismos industriales catalanes en los años cincuenta cuando Franco les obligaba a comprar algodón del Plan Badajoz, Anasagasti, digo, se equivoca en el tono: hay que saber con quién se va a Europa y a la economía global, no sólo adónde se va. Y que el millón de extremeños que ya no viven en Extremadura, sino en Cataluña, en Madrid o en Euskadi, no se fueron sólo porque los extremeños poderosos no les supieron dar trabajo y salario adecuado, sino porque en su lucha por ser alguien encontraron en Cataluña, Madrid, y Euskadi una demanda equivalente a su oferta, una necesidad que ellos podían satisfacer. No tenemos derecho a hablar de las regiones españolas como algo extraño a lo que ahora somos, vascos y catalanes. Ni tampoco como condiscípulos sin los cuales nuestra clase iría mejor; iría peor; es más, no habría llegado adonde hemos llegado. Sigamos con lo de la construcción de ese punto de vista común, ese lugar de observación suficientemente amplio y diverso. Parece que a lo largo del último siglo y 46 �Articles de Pasqual Maragall a medio lo hemos construido y luego arruinado varias veces. Es un problema en gran parte de lenguaje, de lenguaje común, de lo difícil que es crearlo. Hace poco recordé públicamente lo mucho que me sorprendió el lenguaje de Felipe González cuando empezó, en 1974-1975. Conté que, acostumbrado a la jerga de la clandestinidad, aquel lenguaje sencillo y poético, andaluz ("una mano por el suelo y otra por el cielo"), me pareció dirigido a otros, no sólo a los valerosos luchadores por la democracia que éramos nosotros, hijos de republicanos, sino también a los hijos de la Guardia Civil. Y que por eso -luego se vio- González había ganado: había construido un lenguaje común. Un punto de vista común para, desde él, ver las diferencias. Eso es lo que hace falta. Ese lenguaje nuevo siempre sorprende cuando aparece a los que lo saben todo, y luego se vuelve de lo más natural. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 47 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1092 Title A name given to the resource Un punto de vista común Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Espanya Estat Catalunya Independència Nació Divisions administratives i polítiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/824/0000001458.pdf a00a4acb93b6bb96d5fae4199faf7434 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/07/1997 (2606192) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 Desde Cataluña, federalismo PASQUAL MARAGALL La izquierda ha apostado por una España federal desde el siglo XIX. La derecha española, en cambio, ha sido tradicionalmente refractaria a esta idea, quizás por la ecuación que desde 1870 llegó a darse entre federalismo y república. Ahora, sin embargo, la derecha está admitiendo en la práctica un federalismo de hecho, si bien no aún con su nombre. Veamos cómo y por qué. La derecha se ha federalizado en la práctica por lo siguiente. 1. Llega al Gobierno cuando el Tribunal Constitucional sentencia, por ejemplo, que la regulación del suelo es competencia autonómica. Y que, por tanto, la unidad de mercado y la igualdad ante la ley consagradas en la Carta Magna no impiden ni la devolución hacia abajo de este tipo de competencias, ni la existencia de diferencias en su ejercicio, más acá de unos límites explícitos. 2. Llega al Gobierno sin otra mayoría posible que la que le ofrece la derecha nacionalista vasca y catalana. Me refiero, claro, a una mayoría estable, es decir, no sujeta a los vaivenes de Anguita. 3. El hecho de que las derechas nacionalistas no puedan gobernar solas en Euskadi y Catalunya obliga aún más al entendimiento de todas las derechas, tanto si es para compensar un pacto local con los socialistas (PNV) como si es para reforzar un pacto local con el PP (CiU). Ante esta situación, la izquierda puede optar o por un esencialismo estatalista o por un sincero federalismo en el que siempre ha creído pero que siempre ha tenido que callarse puertas afuera del partido. (Puertas adentro todo ha sido federal desde siempre: es bueno recordarlo ahora que tan tos mencionan la presencia de los secretarios generales de los partidos de las comunidades históricas como concesión a unas supuestas baronías). El carácter deshilvanado del súbito autonomismo de la derecha española puede llevamos, sin embargo, a la tentación primera mente citada: la defensa del Esta do como exigencia de racionalidad (más que como antiautonomismo). Algo de eso tendrá que haber, ante la imposibilidad de cuadrar las cifras de la sanidad y aún menos las del cupo vasco, reconociendo que la fórmula idea da por los socialistas en 1987 para el cálculo de este último era realmente una convergencia de los gastos públicos transferidos por habitante. Pero una actitud puramente defensiva no tendría sentido en el momento en que la derecha ha dejado de amenazar con su tradicional rechazo autoritario a la combinación de progreso, libertades y autonomía que en el imaginario colectivo representaba la izquierda. El federalismo posible hoy, con el nombre que sea, debería basarse en: - El reconocimiento de las diferencias históricas, culturales y políticas, entre ellas el concierto vasco y la tradición catalana en derecho civil y derecho local. - La igualdad de derechos económicos y políticos, concretada en los mismos gastos por habitante para los mismos servicios básicos y en la misma proximidad potencial de la administración de los servicios transferibles. 41 �Articles de Pasqual Maragall a - La opcionalidad, entendida como el derecho de una autonomía a optar por la prestación propia de los servicios transferibles o bien por la continuidad del servicio estatal (Extremadura ya ha dicho, por ejemplo, que no quiere policía autonómica). -Una apuesta clara por la Europa de la subsidiariedad y en consecuencia la asunción decidida de la declaración de mayo en Amsterdam, con ocasión de la Cumbre de las Regiones y Ciudades: más Europa y más proximidad; más Europa y más región, más ciudad. Es cierto que los abusos del neoliberalismo internacional de los años ochenta parecen justificar un sano retorno a la razón de Estado. Pero nos equivocaríamos si no comprendiéramos que aquellos excesos los permitió el elector por alguna razón: precisamente por el exceso de, intervención, por la suficiencia insultante del funcionario -la insolence of office---, que, junto a la slowness of justice, la lentitud de la justicia, vuelven una y otra vez desde el monólogo de Hamlet hasta nuestros días y piden vientos libertarios. Y en manos de la derecha esos vientos quieren decir desregulación dentro y guerras fuera, es decir, nacionalismo y mercado puro y duro. Hoy hay que avanzar sin olvidar esas lecciones. Avanzar hacia la articulación de soluciones globales, pero soluciones que tienen que justificar en cada caso la intervención, el coste público, el impuesto que lo paga, la distancia a la que se actúa. Todo esto no puede darse ya por sabido ni por lógico; hay que irlo explican do modestamente en cada caso. Afortunadamente y contra lo que se suele decir, mucho de este espíritu se filtró en la actuación socialista de los años pasados, de la mano del pragmatismo de los González, Serra y Solbes. Gracias a ello tenemos hoy, por ejemplo, libertad de televisión: la privada es la más ecuánime en este periodo de modos autoritarios y consignistas. Si se pecó de algo fue de un empacho de "soluciones nacionales" a problemas que no lo eran. El colmo fue ese Código Penal que criminaliza las pintadas. De tanto solucionar grandes problemas (la defensa, la entrada en Europa y la OTAN, la España de las autonomías, la cobertura sanitaria, la generalización de la educación, las pensiones de los mayores) no caímos en que los pequeños, los de calidad, los de las clases medias, los de las ciudades, los del ruido, los de la inseguridad, etcétera, sólo tenían soluciones desde la proximidad, desde lo local. Para eso no estábamos preparados. No bastaba el liberalismo macro de los socialistas más avisados. Hacía falta un ánimo libertario que nos faltó, un auténtico dejar hacer a la sociedad, a los poderes locales, a las ONG, a la juventud... y a las autonomías que, más allá de su (nuestra) monótona vindicación de recursos y competencias, eran capaces de corresponsabilizarse de muchos problemas. Ahora nos toca empezar desde abajo. Plantear el federalismo fiscal a la americana, a tres niveles: federal, autonómico y local. Aplicar los estándares escandinavos y holandeses donde 2/3 del gasto público neto son gestionados en el ámbito local, provincial y/o regional. Como en Suecia, donde el impuesto sobre la renta de las clases medias y modestas, con un tipo del 30%, se destina a los municipios para educación (20%) y a las provincias para sanidad (10%). Sólo los más ricos, que pagan más del 30%, contribuyen al Estado (diplomacia, investigación básica, defensa, etcétera). Ahí se ve qué es lo que se considera básico. En España deberíamos llegar el año 2000 al reparto por mitades del gasto público neto entre Estado y gobiernos locales y regionales (50-25-25), siempre que se lleve adelante el pacto autonómico de las comunidades del artículo 143 y el pacto local de nunca acabar. Estaremos entonces en condiciones de apuntar, para el año 2004-005, 42 �Articles de Pasqual Maragall a a ese 40-30-30 de los países europeos modélicos. (Se entiende en todo caso que el gasto público del que se habla no incluye ni pensiones no contributivas, ni amortizaciones de la deuda pública). Mientras no haya justicia local no habrá auténtica policía local, y en tanto ésta no acabe de desplegar todas sus potencialidades no habrá autoridad democrática, seguridad aceptable, limpieza, prevención de la droga y justicia rápida. Todo esto es federalismo; en Cataluña, catalanismo. El federalismo no es una bandera del siglo XIX; es la más actual, la más sostenible, la más social-Iiberal, la más autonomista y la menos uniformista, la única base real para la bundestreue, la confianza entre todos, la lealtad al interés general, que de otro modo no se obtendrá nunca en medida satisfactoria. Si le quieren llamar de otra forma, da lo mismo. Desde Cataluña lo aceptaremos igual. Con entusiasmo. Aunque no estaría mal llamar a las cosas por su nombre. Europa va por ahí, como lo atestigua el ya clásico ejemplo alemán y el reciente federalismo italiano, así como, por supuesto, el devolucionismo británico a favor de Escocia y Gales. Los italianos acaban de aprobar (el pasado 15 de marzo) una, ley marco en virtud de la cual (artículo 2) ciudades y regiones pueden desarrollar todas las tareas públicas que sean del interés general de sus ciudadanos, incluidas las actualmente desempeñadas por las oficinas estatales en dichos territorios, salvo las tareas que se especifican en el artículo 3 y quedan reservadas al Estado. Lo importante no es el número de las tareas reservadas al Estado -que empezaron siendo cinco en el primer borrador y acabaron en 20 en el texto aprobado-, sino el hecho mismo de la reserva por excepción y la prestación a niveles más próximos como regla. La Administración sólo hará lo que no pueda hacer la sociedad, y dentro de la Administración primará siempre el nivel más cercano, salvo razones que habrá que explicitar, En casi todos los contextos (no me refiero ahora sólo a Italia) esas razones se refieren a la eficacia y a la equidad o redistribución o cohesión. Se ha invertido la carga de la prueba. Ahora ya no se postula la bondad democrática sólo de lo que aprueba la Cámara parlamentaria erigida en representación de la nación, siendo ésta el único nivel significativo, sino que se postula la delegación por parte de esa Cámara de las competencias hacia la sociedad, entendiéndose que la distancia en el ejercicio de la potestad pública es un mal a evitar en la mayoría de los casos. El viento que barre Europa podría llegar a Francia, a nuestra vecina Francia jacobina (y modélica para nosotros en tantas otras cosas) antes que a España. Espero que no sea así. La oportunidad es nuestra. Vale la pena cazarla. Pascual Maragall es alcalde de Barcelona. 43 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1091 Title A name given to the resource Desde Cataluña, federalismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Catalunya Espanya Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/822/0000001547.pdf 6f218b720e0ddddc50f8765236999b85 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/06/1995 (2857090) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 De política de mínimos a política de calidad PASQUAL MARAGALL I MIRA Para el autor, la renovación política pendiente tiene que ver más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativo. Las elecciones recientes han valorado negativamente, en general, la permanencia en el Gobierno. Han cambiado muchos Gobiernos locales y autonómicos. Donde no han cambiado tanto -La Coruña, Santiago, San Sebastián, Barcelona, Tarragona, Sevilla y Girona- hallamos un factor común: la existencia- próxima de un Gobierno autonómico igualmente continuista en el tiempo, con un desgaste político parecido al del Gobierno central. El Gobierno socialista ha sido un Gobierno de mínimos y los Gobiernos autonómicos de las tres nacionalidades históricas han sido Gobiernos de normalización. Con los mínimos conseguidos y la normalidad restablecida, ¿qué más pueden ofrecer esos Gobiernos? Ni los mínimos económico-sociales ni la normalización política y lingüística son consecuciones de poca talla. Al contrario, son fundamentales. Su ausencia convirtió a España en un conjunto inestable, incómodo e injusto. Hoy no lo es. Es más: la apertura a Europa y la progresiva homologación con sus exigencias es nuestra mejor baza y debe ser aún, hasta 1999, nuestro norte. En este sentido, Felipe González es, en mi opinión, una garantía indiscutible. En Europa nadie lo pone en duda. Si no preside la Comisión Europea es porque prefirió hacer europeísmo desde la consolidación de una España descentralizada y equilibrada. Sin embargo, en 1993, tras 11 años de Gobierno y en medio de una recesión -factores que, juntos, hunden a cualquier gobernante-, Felipe González ganó porque los mínimos parecían amenazados, sobre todo por -eso, pero también porque prometió haber captado el mensaje y, en consecuencia, la renovación política. La renovación política pendiente tiene que ver más con la calidad que con la cantidad y más con la calle que con el Parlamento -es decir, más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativoEl PSOE -como CiU y quizás el PNV- no ha entendido de pequeños problemas, sólo ha solucionado los grandes: la cuestión de las nacionalidades, la reforma militar, la de la industria básica, la de la empresa pública, la de la balanza comercial, el desmontaje de los grandes tinglados especulativos -Torras, Banesto-, etcétera. También la reforma urbanística de las ciudades. Y no sólo Barcelona, Sevilla y Madrid, sino también Logroño, Murcia, Santiago o Girona. Pero no ha dado autoridad a sus alcaldes. Ni más competencias. El famoso 50 / 25 / 25, referido a los porcentajes de gasto público neto del Estado, las autonomías y las corporaciones locales -sin pensiones ni amortización de deuda pública-, a cinco años del 2000, se ha quedado en el 55 / 30 / 15 o algo parecido. Queda la segunda fase del proceso descentralizador. Queda la sensación de que se resuelve lo difícil y no lo obvio: la suciedad, el vandalismo, el tráfico, la pequeña delincuencia, la indisciplina vial..., el entorno de cada día. Esto y la dificultad de solventar con políticas estatales o autonómicas el piso de los jóvenes y su primer 36 �Articles de Pasqual Maragall a empleo cultivan la decepción. Lo mismo con la drogadicción, la degradación de barrios..., es decir, todo lo que requiere políticas multidepartamentales y pegadas al territorio. ¿Y qué son los Gobiernos locales si no eso? La renovación de la política, la recuperación de la confianza en el sistema, comienzan en la calle, la escuela, el barrio y la oficina local de colocación. Y terminan en Europa, que es el otro referente claro de nuestros conciudadanos, consumidores más o menos forzosos de las desgracias y descubrimientos que se suceden en un mundo cada día más próximo también, cada día más ineludible. La corrupción no es la causa de la crisis política. La crisis política -la falta de proximidad y subsidiariedad cuando se perciben como posibles- es la causa del consumo de estupefacientes mediáticos. Pongamos manos a la obra. Regeneremos nuestras ciudades, démosles autoridad y estaremos renovando la política. La derecha difícilmente lo hará. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1089 Title A name given to the resource De política de mínimos a política de calidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Política Descentralització administrativa Espanya Estat Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/821/0000001546.pdf 4fd7f031d809deb04bbdd1725c8de59f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 22/04/1995 (1434454) - Perfil EL PAÍS / Madrid / Base / Agenda, pág. 37 En recuerdo de José Manuel Arija PASQUAL MARAGALL Ahora me entero de que su nombre de guerra en Ruedo Ibérico era Enrique García. El mío era Raúl Torras al final de un largo artículo sobre España y la CEE. Pero él escribía más a menudo. Y escribía ya muy bien, como luego, enseguida, demostró en Cambio 16. Un perfil aguileño, castellano, nuez de Adán pronunciada, acento ligeramente musicado, este hombre ha sido uno de los soportes de la mejor España que se ha ido haciendo desde 1960. Discreto soporte. Mi recuerdo es el siguiente: 1963, después de las huelgas de Asturias y Cataluña y de la caída del Frente (FLP-FOC-ESSA), un seiscientos blanco viaja de Madrid a Barcelona y otro, en dirección contraria, poniendo en contacto lo que queda, en Madrid y Barcelona, de aquella organización de izquierda no comunista, pero radical. En un sentido viaja Arija, que descubre Barcelona, la amistad en la clandestinidad entre las dos cabeceras urbanas del país; Cataluña, el federalismo (éramos una organización confederal). En el otro sentido viajamos nosotros y descubrimos el Madrid real, el barrio de la Elipa, la amistad del matrimonio toledano-yugoslava. Un aroma de futuro se desprendía de aquellos modestos encuentros, del ciclostil y el papel, del radiador en ebullición del seiscientos. Sólo me sabe mal que no haya vivido para ver en qué queda todo esto y poderlo comentar con el valor añadido de la amistad antigua, difícil y purísima. PASQUAL MARAGALL alcalde de Barcelona. 35 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1088 Title A name given to the resource En recuerdo de José Manuel Arija Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Acció política Front Obrer de Catalunya (FOC) FLP Arija, José Manuel Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/820/0000001545.pdf 61f576e3a848e6645c5dcc7170acdf88 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/03/1995 (2831310) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12 Súbditos o ciudadanos PASQUAL MARAGALL En todos los países, incluido el nuestro, parece que se da una cierta reacción de la gente contra el sistema. Se ve, por ejemplo, en los referendos que dan resultados contrarios al voto de los Parlamentos. Es decir, que la gente vota en sentido contrario de los representantes a los que ha votado, como se ha visto en Dinamarca, en Suiza y en Francia. Se ve también que la gente tiene cierta tendencia ya no al cambio de Gobierno, sino al cambio de régimen, como explica Darhendorf. Llevamos algunos años viendo cómo una parte importante de la población deja de votar al político para votar al artista, al empresario, al periodista, al deportista o al presidente del club. Todo empezó con Reagan y en el mismo Estados Unidos siguió un poco con Perot. En Europa acabamos de tener el caso más espectacular del italiano Berlusconi, pero también en Francia han pasado cosas parecidas con Baudis y Tapie. No estaría de más preguntarnos qué pasaría aquí si se presentaran a las elecciones municipales personajes como José Luis Núñez o Cruyff (que puede hacerlo como europeo de los Doce), Puyal, José María García o Norma Duval. Más allá de la especulación hay dos observaciones que me gustaría hacer. Una, que quizás los medios de comunicación antirrégimen son tan causa como efecto de los sentimientos que existen. Y dos, que quizás el sistema se equivoca, es decir, que nos equivocamos. Sin duda, se necesita un caldo de cultivo previo para que cuaje el mensaje negativo que destilan algunos comentaristas. Este caldo de cultivo está probablemente tan presente en el mundo privado como en el público. La gente sabe que en su empresa o en su entorno hay prácticas de favoritismo, corruptelas, etcétera, y tiende a reprochar a sus representantes lo que no puede o no sabe combatir en su propio entorno. "Que yo sea malo o impotente ante el mal, pase, pero que lo sea el diputado, el concejal o el gobernante que me represente, no". Esta es una reacción lógica. Vivimos en el reino de los símbolos, de los valores y de la representación, y en él no pueden admitirse cosas que en la vida cotidiana próxima se aceptan resignadamente, o incluso se desean. De todos modos, no deja de ser un ejemplo de doble moral. Esa doble moral es objetable, especialmente, en quienes, desde los medios de comunicación más influyentes, se limitan a concentrar sus miras en uno de los aspectos de la cuestión. Raramente se atreve nadie a hilar fino y a distinguir en qué momento preciso la inmoralidad privada o social se convierte en corrupción pública, en considerar qué favor o qué amabilidad especial cae en uno u otro lado de la barrera, el de los buenos sentimientos privados o el de la reprobable acción pública. Eso, por un lado. La otra posibilidad es que nos equivocamos de escala en el tratamiento de los problemas. ¿Es una utopía pensar en tratar a las personas como ciudadanos con derechos amplios, plurales y permanentes y no como súbditos de una ley fabricada lentamente en Parlamentos elegidos cada cuatro años? Es una utopía, pero sólo en parte. En parte, porque existe un nivel de gobierno que es el nivel local, que, aun siendo elegido también cada cuatro años (y quizás harían falta más años en vista de que se invierte uno en crear un equipo y otro en defenderse 32 �Articles de Pasqual Maragall a electoralmente), aun así, está tan cerca de la gente que difícilmente puede sustraerse al diálogo que el ciudadano necesita para sentirse tal y no sólo súbdito. Otra cuestión es si las autonomías o pequeñas naciones entran en esta categoría o en la anterior, a la que pertenecen los Estados. En todo caso habría que acercarse a la gente por ahí, por los poderes próximos, a los que habría que dar más cancha. Ya se verá si las autonomías son ayuntamientos grandes o pequeños Estados, o si son las dos cosas, que quizás sería la gran solución. Esa utopía ciudadana es una presencia constante en la vida diaria de los pequeños poderes próximos, los Poderes locales en el amplio sentido que al término se da en la política europea. A menudo me he preguntado si no habría que concebir el Estado como el accionista de las, ciudades, que son el marco político y social donde los súbditos se pueden sentir ciudadanos, y no a la inversa. Accionista de la empresa que está en mejores condiciones de afrontar los problemas de la gente. El súbdito tiene derecho a una ley justa; el ciudadano quiere una justicia rápida. El súbdito tiene derecho a que se respeten los derechos humanos; el ciudadano quiere una convivencia amable, quiere resulta dos. El súbdito tiene derecho a la ley y el orden; el ciudadano quiere, a la vez, que haya seguridad en la calle y que la policía no sea muy aparatosa en su presencia ni en su trabajo. Al súbdito no le importa mucho quién impone el orden; para el ciudadano., cuanto más próxima sea la policía, mejor. Al súbdito le interesa la macroeconomía y la clasificación económica internacional de su nación; al ciudadano le interesa la macroeconomía, pero no la de la producción y el consumo en abstracto, sino en su territorio. Este es el punto decisivo: el territorio es el ámbito donde la acción política y de gobierno adquiere una mayor proyección ciudadana. Los Gobiernos y los Estados se organizan en departamentos, según los temas, y se relacionan con el territorio por medio de unidades territoriales que comprenden vastas áreas administrativas. Las ciudades, en cambio, se organizan interiormente en pequeños distritos sobre los que proyectan su acción las áreas y ámbitos en que se estructura el gobierno local. El territorio urbano es un conjunto de calles, parques, casas y edificios, arbolado y mobiliario, en el que se mueven, trabajan y descansan, utilizando distintos servicios y aparatos, millones de personas. Personas concretas, no solamente clases sociales o muchedumbres como en el caso de los Estados, son el objeto del gobierno local. Cuando un alcalde se despierta oyendo o leyendo que una nueva ley va a arreglar un viejo problema (paro juvenil, mecenazgo, drogadicción, ruido, pensiones), tiembla. Tiembla esperanzado, pero tiembla. Porque en el territorio, fuera del departamento ministerial o de la consejería correspondiente, y lejos del Parlamento donde los responsables de esos departamentos y los candidatos a serlo dirimen sus diferencias, la división entre temas no existe, y la vertical separación de temas, tampoco. Para los Gobiernos, los problemas y su evolución se miden generalmente en resultados estadísticos. Para los poderes locales y las ciudades, esos problemas tienen nombres y apellidos y se aprecian, a simple vista, en el paisaje humano. Una disminución de las pensiones significa una mayor presencia de indigentes en la calle. Una reducción del personal para asistencia a domicilio equivale a la existencia de más inquietud en la gente. Quizá Injustificada en la gente que pasa, pero real en las personas que viven en la plaza donde duerme el sin techo. Los problemas de la calle tienen sus reglas: la riqueza se acumula, y la miseria, también. 33 �Articles de Pasqual Maragall a En esas situaciones, hay barrios que se vacían porque sus habitantes se marchan, en general, a municipios próximos donde el gasto público social es menor, y se crean islas dentro de la gran ciudad o área metropolitana que luego hay que rehabilitar invirtiendo auténticas fortunas en estos barrios. Como la ley no permite el reconocimiento de la ciudad real multimunicipal, ni favorece la colaboración entre los distintos ayuntamientos, todo se hace más difícil y más irreparable. A esas cuestiones, los Parlamentos son poco sensibles, porque los ven en forma de estadísticas. Los Parlamentos y los Gobiernos suelen ignorar también problemas y situaciones que se manifiestan por sentimientos más primarios y más abstractos, como la identidad Reus es el enemigo de Tarragona, etcétera-, el orgullo, el poder o la autoridad. Son problemas que exigen una sensibilidad directa que sólo nace del contacto cotidiano. ¿Qué hay que hacer en el ámbito de la política y del gobierno para que las personas sean tratadas más como ciudadanos y menos como súbditos? Hay dos ideas que me parecen básicas y que sin duda habría que profundizar desde todas las administraciones: una es hacer el sistema más transparente a las personas, y otra, hacerlo más territorial y menos departamental. Dicho en otras palabras, los Estados deberían ser accionistas de las ciudades y pasar cuentas con sus responsables en la junta anual de cada mes de abril o en la junta universal de cada cuatro años, donde los ciudadanos deciden por el Estado si los empresarios lo han hecho bien. ¿Por qué no? Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1087 Title A name given to the resource Súbditos o ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Societat Democràcia Política Ciutadania Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/819/0000001544.pdf e97b6833313a3fb322a5770fc4f0e572 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 20/08/1994 (2954484) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18 LOS SOCIALISTAS Y SUS ALIADOS El poder y el alma PASQUAL MARAGALL El autor sostiene que socialistas y nacionalistas catalanes pueden andar un trecho juntos en la recuperación política si no se amordaza la capacidad de crítica mutua. Dice José Ramón Recalde en su artículo Conservar el poder, salvar el alma que difícilmente se pueden salvar los dos a la vez, pero que no es imposible. Estando de acuerdo, como ocurre invariablemente, con el consejero de Justicia del Gobierno vasco, me gustaría añadir al mismo escenario la perspectiva de un catalán socialista. Superar el espíritu de grupo y la prepotencia de la burocracia; colocar los intereses particulares -incluso los colectivos de partido- al servicio de los generales; hacerse permeable a la crítica; resistir la tentación autoritaria; luchar contra la discriminación por razón de sexo; defender el medio y asumir compromisos internacionales. Y todo ello, hacerlo más pendientes de las adhesiones ciudadanas que de los pactos con otros partidos. Ésta es la receta de Recalde. Básicamente es la que compartimos, creo, muchos socialistas. Incluso muchos que no lo son. En realidad, todos los partidos deberían perseguir estos objetivos. ¿Tiene Convergència necesidad de superar un cierto espíritu de grupo y subordinar mejor los intereses partidistas a los generales? ¡Desde luego! ¿Tiene el PNV algún problema en hacerse más permeable a la crítica? Seguramente. ¿Debe IU hacer esfuerzos por resistir la tentación autoritaria? Más le vale. ¿Deben todos, incluso el PP, luchar contra las discriminaciones por razón de sexo, defender el medio ambiente, etcétera...? A buen seguro. La diferencia está en que sectarismo, inmunidad a la crítica, exceso de autoridad, son rasgos que preocupan sobre todo de quien tiene el poder, claro. O el poder mayor, porque PNV y CiU, y hasta IU en alguna medida (en Córdoba, IC en Barcelona...) tienen poderes. Incluso el PP tiene poder. Conservar cada uno su poder y a la vez salvar el alma -la cuestión que inquietaba a Maquiavelo, a Federico II, y al moderno príncipe, el partido- requiere no equivocarse de aliado, dice José Ramón Recalde. Y requiere también pasar la prueba de esas preguntas. Recalde hace dos consideraciones que atañen a CiU, nuestro aliado en el Parlamento. "Para conservar, hoy, el Gobierno es necesario el pacto con CiU", dice el autor. Y añade: "Es posible caminar junto al actual aliado circunstancial en ciertas vías de regeneración de la política". La segunda consideración atañe a la credibilidad de la renovación socialista ante los ciudadanos. Estoy totalmente de acuerdo. Con CiU Podemos hacer una parte de la reforma política necesarias incluso de la regeneración del sistema Hay un aspecto más importante, que es el de la consolidación del Estado federalizante en que vivimos, que sólo puede hacerse con CiU. El error de la LOAPA consistió en no entenderlo así. En el sentido de la regeneración ya tengo más dudas. Nuestros nacionalistas -me refiero a los que gobiernan en Cataluña- han sufrido tanto como los socialistas, como mínimo, los zarpazos del poder que anunciaba Lord Acton. Se sabe menos, pero no es menos cierto. Quizás incluso lo es más. Si no la extensión, sí la intensidad de su poder gubernamental, mediático...) puede ser incluso más fuerte. Más indiscutible. Más 29 �Articles de Pasqual Maragall a causante de actitudes de inhibición moral, de conformidad acrítica, y de temor reverencial, ése que causa tantos y tantos estragos en la fortaleza de la sociedad civil. Seguramente algo parecido ocurre en Euskadi. Pero no puedo afirmarlo con tanta seguridad. El hecho es que el autogobierno es en sí mismo un bien deseado, largamente anhelado durante años de dictadura y que su sola existencia es una bendición. Lo cual no debería eximir de rigor en los análisis del ejercicio de ese gobierno autónomo en tanto que tal gobierno. Pero parece que exime. De modo que la ecuación democrática del control desde abajo funciona con menos eficacia en este caso; el valor de la cohesión y la identidad recuperada y compartida se impone a los de la diferencia, la calidad y la pluralidad. Por tanto, sí podemos andar con los nacionalistas un trecho juntos en la recuperación de la política, pero a condición que se acepten reproches mutuos y no en una sola dirección, como hasta ahora. Cuando oímos a los representantes de nuestros aliados exigir de los socialistas firmeza contra la corrupción, entereza moral y otros valores semejantes, muchos catalanes no podemos menos que reprimir una primera reacción que está entre el asombro y una leve indignación. Por supuesto que esto también es cierto de las acusaciones del PP. Pero el PP es nuestro adversario y al adversario se le supone contrariedad a todo lo que uno representa. No tanto al aliado. Lo que debería suceder entonces es que si el señor López de Lerma (CiU) preside la Comisión Roldán o Rubio, el señor Higini Clotas (PSC) por ejemplo, y sin que nadie se ofendiera, presidiera la Comisión BPF, escándalo político motivado por el hecho de que una empresa de la que formaba parte el ex consejero de Economía y Finanzas Planasdemunt (de ahí la P) no pagara los pagares que emitía. Planasdemunt fue presidente del periódico El Observador y ejercía de presidente del Institut Català de Finances mientras BPF emitía unos curiosos documentos mercantiles. Porque si no, si esa clarificación de coincidencias y discrepancias y esa reciprocidad de situaciones no se produce, ocurre: 1 - que la gente piensa que uno de los aliados le está sacando el jugo al otro por el mero hecho de ser su voto indispensable y no a la inversa. (La moral que se deriva de esa constatación es interesante, porque viene a decir que uno puede ser juez del otro, y no el otro del uno, y que, por tanto, determinados comportamientos son censurables en cualquier dirección sólo si no hay mayoría absoluta y si, además, la coalición existente es recíproca, que es lo que estoy pidiendo). 2- que uno de los aliados (el grandullón) representa el aburrido" interés general y el otro (el pequeño) los "interesantes" intereses particulares, o la macro y la micro política. Todos los hijos de padres, todos los padres de hijos, todos los ex combatientes y los futuros combatientes, todos los pequeños tenderos y los hipermercados, tienen algo que agradecer al pequeño aliado que pone el acento a la ley general que los ignoraba, la LAU de turno u otra, mientras el pobre gran aliado se limita a enunciar los principios generales de bondad que interesan a todos a la vez y por tanto a nadie en particular. Y encima el pequeño aliado puede permitirse argüir que no votando en contra de lo obviamente bueno es él quien no lo impide y, por tanto, quien lo causa. Popper ha hablado de la perversión del sistema electoral proporcional cuando da aparentemente a uno el poder que niega a cuatrocientos. Sin duda ese sistema y las coaliciones en general impiden en sí mismos muchos de los excesos de soberbia de las mayorías absolutas. Lo que Popper no había ni imaginado es que el uno que puede decantar lo es no porque haya ganado las elecciones en la parte del territorio en que se presenta 30 �Articles de Pasqual Maragall a (en Cataluña CiU perdió ante el PSC en 1093) sino porque en otros territorios su aliado perdió terreno frente a terceros. Para terminar, el requerimiento más ambicioso que Recalde nos pone a los socialistas, y se autopone, es el de conciliar igualdad y desarrollo, solidaridad y autonomía, libertad y autoridad. Ese requerimiento no podremos andarlo juntos con nuestros aliados, por la sencilla razón de que para ellos el desarrollo, la autonomía y la autoridad se anteponen siempre a la igualdad, la solidaridad y la libertad. Siempre que entran en conflicto. Quizás los socialistas nos complicamos la vida cuando queremos conciliar tantas cosas. Quizás sea cierto que, como suelen decir nuestros aliado s "no entendemos a la gente". Ellos sí. Ellos saben que la gente lo que quiere es más riqueza, ser ellos mismos, que no les importunemos con peticiones y que haya orden. Aunque incluso en eso podríamos hacerles reflexionar un poco. Porque algunos de esos simplismos que la gente en Europa entiende tan bien acaban a veces, muy mal. Pero también es cierto que a golpe de libertad, igualdad y fraternidad (o solidaridad) ya no se ganan revoluciones. Ni elecciones. Por tanto, somos nosotros quienes debemos reflexionar si queremos gobernar y salvar el alma. Les aconsejo en este sentido que lean las palabras que pronunció Václav Havel en el Independence Hall de Filadelfia el 4 de julio. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 31 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1086 Title A name given to the resource El poder y el alma Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Nacionalisme Socialdemocràcia Política Ètica Poder (Ciències socials) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf 40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6 La ciudad con cable Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más informada y más descentralizada PASQUAL MARAGALL Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas, entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades europeas del 2000. Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada. Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado, sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede llevar consigo. El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas normas de convivencia y ciudadanía. Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92, es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación. Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16 países. Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las 27 �Articles de Pasqual Maragall a calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos. E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en Madrid y Barcelona. Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de comunicación está ofreciendo. En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a distancia) serán viables. En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores" (o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia. Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad. Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle frente y para ganar la partida. ¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora en adelante vamos a insistir en ello. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1085 Title A name given to the resource La ciudad con cable Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/817/0000001542.pdf 55595d074b310997add885271dd8eaa2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/07/1993 (3088218) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14 EL "CAMBIO DEL CAMBIO" EN ESPAÑA / y 2 La izquierda PASQUAL MARAGALL El 'cambio del cambio' consiste, para el autor, en la atención a los problemas cotidianos de los ciudadanos más que a los trascendentales ya resueltos. Acercar la política al ciudadano a través del cauce natural, la ciudad. Para entender en toda su magnitud el tour de force de Felipe González, Narcís Serra y el Partido Socialista hay que retrotraerse al clima de hace tan sólo dos meses. Clima irrespirable en que a los socialistas se les insultaba no sólo ya en las emisoras de la derecha, sino en las calles de Madrid. Como preámbulo habría que hacer también un análisis del clima político de la ciudad de Madrid en relación al del resto del país, más allá del impacto político negativo que el 2 -injustificadamente- haya podido tener. Injustificadamente porque Madrid, aún sin "grandes eventos 92" aunque sí capitalidad cultural europea, tuvo en los últimos cuatro años -que fueron sus cuatro años considerados "rnalos" tanta inversión estatal como Barcelona en los cuatro años "del siglo". Pero volviendo al inicio de este análisis, en los últimos tres meses Felipe González y Narcís Serra han predicado: 1) Transparencia, respeto a la justicia y liberalismo ante los medios de comunicación. 2) Seguir gobernando hasta el final y tomar la decisión de devaluar la peseta tanto como fuera preciso y tan poco como fuera posible. 3) Un nuevo impulso democrático concretado en reformas electorales (alcaldes elegidos directamente y quizás un sistema de tipo alemán para las elecciones generales), una nueva ley de partidos prohibiendo las donaciones de empresas y permitiendo y desgravando las individuales. 4) La corresponsabilidad fiscal con las autonomías y el incremento de competencias municipales, así como la mejora de las finanzas locales. Finalmente, y ya durante la campaña electoral, Felipe González pidió el voto para hacer esas reformas, acorraló a José María Aznar en el tema de la protección social y demostró con números que España había cambiado en 10 años lo que no había cambiado en décadas. Pero el cambio del cambio ¿qué querrá decir exactamente? Al abordar este asunto tengo que pedir excusas porque parecerá que barro exclusivamente para casa al defender el poder local y plantear su potenciación como uno de los componentes básicos de esa autotransformación. Lo que podríamos llamar la 'Fórmula de Toledo" (porque surgió en un acto organizado allí por José Bono y en el que participamos Felipe González, José María Eguiagaray, Prancisco Vázquez y yo mismo ante más de 250 alcaldes) era doble, en mi planteamiento: 1) La subsidiariedad como guía de la aproximación de la política a los ciudadanos. 23 �Articles de Pasqual Maragall a 2) El espíritu de l'Empordà, por la comarca catalana que hace 100 años fue identificada como aquella parte del todo (Cataluña) que mejor que el todo podía expresar su sentido de una forma más concreta y tangible. En la estimación de lo próximo y pequeño se expresa suficientemente nuestra estimación por lo mayor y envolvente (l'Empordà por Cataluña, Cataluña por España) y de tina forma más natural, más auténtica, más sentida. Aquello que en Toledo definí como la segunda parte del Cambio -o el cambio del cambio era la atención por los pequeños problemas más que por los trascendentales ya resueltos: la reforma militar de Serra, la fiscal de Fernández Ordóñez y Borrell, la reconversión industrial de Solchaga, Majó y Aranzadi, la entrada en Europa y en la Alianza Atlántica de la mano de González y de Serra, el traslado del 25% del gasto público a las autonomías, las libertades civiles, el pluralismo mediático, el acorralamiento del terrorismo por Barrionuevo y Corcuera, la reforma y generalización de la enseñanza de Maravall y Solana, la cobertura sanitaria y de pensiones, etcétera. Estos eran los problemas pendientes en España desde 1970, desde 1950 algunos, y otros aún más allá, desde 1898. Pero los problemas pendientes desde 1987, la segunda parte del cambio, sobre todo en las grandes ciudades agobiadas por su propio éxito económico eran otros: 1) El aparcamiento y el transporte público; el ruido; la polución; la creciente desaparición del paseo tranquilo por nuestras calles; el aumento de las basuras. 2) La inseguridad; la concentración de problemas en barrios incapaces de soportar tanto dolor y su degradación; la drogodependencia; la inexistencia de justicia local y rápida; la inmigración regular y las reacciones que suscita. 3) La vivienda de los jóvenes y de los no tan jóvenes: la vivienda asequible, no sólo la vivienda social, y más concretamente la vivienda asequible en las zonas antiguas de nuestras ciudades. El error de 1987 hasta aquí, por el que tenemos que pedir excusas, es el de haber pensado más en Europa que en Malasaña, el Raval, o el Carmen. El error por el que tenemos que pedir excusas es el de no habernos dado cuenta de que debajo del fantástico traslado de medios económicos a las autonomías (una cuarta parte del Estado se descentralizó en 12 años, casi tanto como Alemania fue descentralizada por los aliados después de vencerla en una guerra total), el no habernos dado cuenta, digo, de que, tras esa descentralización, los auténticos problemas de la calle seguían lejos del gran dinero público y que los ayuntamientos se estaban empeñando hasta el cuello para hacer frente a la vez a esos problemas y dar cumplimiento a los gastos culturales, deportivos, sociales e infraestructuras que los ciudadanos demandaban y que la propia descentralización autonómica incitaba a proseguir. Pero tengamos cuidado: la calidad de vida que nuestros ciudadanos demandan incluye también el autogobierno autonómico. "Pertenecer" a una nacionalidad o región es un bien valorado. Incluso en el sentido más pragmático cuando falta el legitimismo histórico y cultural: José Bono contaba, impresionado, que cuando visitaba por primera vez ciertos pueblos de La Mancha sus habitantes confesaban no haber visto a un político importante desde Romañones. Esto también es calidad de vida. La calidad de vida no se detiene ahí. Aumenta cuando el gobernante sabe reprimir sus deseos benevolentes de "arreglar los problemas" y admite que sean los niveles inferiores quienes lo hagan, aún cuando estos Y niveles inferiores se inhiben en favor de la sociedad civil, si ésta es capaz de resolver por ella misma sus problemas. 24 �Articles de Pasqual Maragall a Esto es la subsidiaridad y no otra cosa. La carga de la prueba de la eficiencia y de la equidad tiene que proporcionarla el nivel superior, no el inferior: Al nivel inferior se le supone. Al contrario de lo que suele ocurrir en nuestro burocratizado mundo, en el mejor de los casos benevolente e ilustrado, pero alejado del sentir de la calle. La derecha de Reagan y Thatcher, además de algunas guerras dudosas, ha hecho un gran daño: suprimir conceptualmente todo lo que existe entre un estado fuerte y la sociedad civil, destrozar los sistemas complejos y dotar a los niveles altos de gobierno de una total buena conciencia en relación con los niveles inferiores... en nombre de la sociedad civil a la que se dice defender. ¿Desde cuándo puede tener credibilidad una política que en nombre de los ciudadanos suprime ayuntamientos -que son juntas de ciudadanos- como ha sucedido en Londres? Durante la pasada campaña electoral insistí en que la victoria de la derecha sería la derrota de las ciudades. Más en concreto, me preguntaba en público sobre la suerte de Barcelona en una combinación derecha-derecha de Aznar y Pujol. No hacía falta respuesta. Las exclamaciones del público respondían por mí. Pero seamos claros. La izquierda que se quiere cambiar a sí misma ("Hemos de ser capaces de cambiarnos a nosotros mismos", se dijo en Toledo) debe cambiar también en eso. Hemos de encontrar, de común acuerdo, la batería de indicadores que nos digan hasta qué punto conseguimos acercar la política al ciudadano a través del cauce natural que es la ciudad. No concibo una política de ciudadanía europea sin una política de ciudades, sin una concepción de Europa también como sistema de ciudades, de ciudades eficientes y fuertes. Y lo digo desde el "regionalismo europeo", que comparto y apoyo, pero más allá del regionalismo europeo, yendo a la médula de la política europea que ha tenido siempre nombres propios: Milán, Amsterdam, Barcelona, Turín, Munich o Valencia. El error de los últimos años ha sido tanto el permitir la expresión excesiva de aquellos sentimientos que ven en las autonomías piedras en el zapato (" ¡qué gusto cuando se quitan!", decía un profesor del Instituto Escuela), como la obsesión excesiva en ese tema y la incapacidad para articular -más allá de esa obsesión- una auténtica política urbana, que ahora es ya imprescindible. Repito que, a veces, tengo la impresión de tener que dar excusas por este planteamiento que puede parecer egoísta, especialmente viniendo de una ciudad a la que se le atribuyen milagros. Ya se sabe que los milagros se suelen atribuir "arriba", a los de arriba, y nunca a los propios sujetos. Algo hay de ello y algo también de esfuerzo propio. Todas las ciudades españolas han mejorado, y mucho. Por ejemplo, Almería y Logroño tienen ópera; ambas tienen o tendrán universidad y Santiago tiene un nuevo auditorio y nuevo Museo de Arte Contemporáneo. Almería ha resuelto el problema de sus crónicas avenidas de agua y Logroño ha hecho veinte plazas y parques nuevos. Y, sin embargo, no han hecho más de lo que tenían que hacer. Podemos demostrarlo. Y que los demás demuestren lo suyo. 25 �Articles de Pasqual Maragall a Si una alianza con los nacionalismos históricos contemplara estas perspectivas (si, por ejemplo, permitiera un Ministerio de las Ciudades para empezar) sería bienvenida. En el caso contrario, que es muy posible -bloqueo total de los temas en el nivel autonómico, consideración de las ciudades como feudo particular de las autonomíastendremos que recurrir a la fórmula más acreditada, la que ha permitido la gran transformación de nuestras ciudades: la alianza de las izquierdas, sin excluir por supuesto a los nacionalismos cuando quisieran entrar a formar pactos de progreso. La subsidiariedad, en todo caso, quiere que nada se haga desde el poder alto con el bajo sin conocimiento del intermedio. Pero no hay compartimentos estancos en la subsidiariedad. Ésa sería una interpretación interesada, propia de los euro escépticos británicos o de algunos regionalistas extremos, cada uno respecto a su "coto privado de caza" o de poder. O en 1993 comienza, por fin, la década de los ayuntamientos o habremos perdido el tren de la década. El objetivo del programa socialista es "avanzar proporcionalmente" hacia el objetivo de fin de siglo (50 / 25 / 25% en el reparto del gasto público central, autonómico y local). Eso quiere decir, aproximadamente, estar en el 20% en 1997. Menos que eso significaría dejar las cosas donde estaban en 1992... y en 1982. Imposible. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1084 Title A name given to the resource La izquierda Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Eleccions Socialdemocràcia Idees polítiques Espanya Subsidiarietat Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/816/0000001541.pdf 40c77811ec8f317124b2560d2a067367 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 26/07/1993 (3084680) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 EL 'CAMBIO DEL CAMBIO' EN ESPAÑA / 1 La derecha PASQUAL MARAGALL El autor se pregunta qué necesita la derecha española para ganar unas elecciones, después de que el PSOE venciera el 6 de junio en las peores condiciones. La única posibilidad que apunta para modificar esa situación es una "sólida alianza de las derechas españolas". El articulista analiza también las posiciones del líder de CiU, Jordi Pujol, y su alergia al socialismo. Podemos preguntarnos inicialmente por el aspecto más sorprendente del resultado electoral: la victoria de la izquierda en unas condiciones infernales. Si la derecha no ha ganado ahora, con tres devaluaciones de la peseta en ocho meses, la última en plena campaña; determinada prensa y radios de Madrid (y algunos medios de Cataluña) desencadenados todos en la mayor profusión de "malas noticias" y denuncias de corruptelas de nuestra historia democrática; el desempleo subiendo de forma alarmante; las elecciones francesas e italianas mostrando auténticos desastres del socialismo... Si la derecha no ha ganado ahora, podemos preguntarnos, ¿cuándo ganará? Podríamos contestar que la derecha ganará cuando haya construido una auténtica alianza a nivel de Estado, que no sea sospechosa de inestabilidad y contradicciones internas. Es decir, estará entonces en condiciones de plantearse una lucha por la victoria que no se base sólo en los errores ajenos sino en su propia oferta política. Esta reflexión nos conducirá a las condiciones en que probablemente se producirán los cambios que han de venir en España, tanto en la derecha como en la izquierda. También nos permitirá conectar con el debate actual en Europa, que es el de la crisis de la gobernabilidad, la crisis de confianza de los ciudadanos no ya en sus gobernantes sino en sus propios parlamentos, expresada en referéndums contrarios a los votos mayoritarios de los diputados y, por supuesto, en los bajísimos ratings de aceptación de los políticos en general (Major tiene entre el 16 y el 18% de aprobación y Mulroney bajó hasta el 12% y tuvo que dejarlo). Empecemos por la derecha. ¿Qué quiere decir una sólida alianza de las derechas españolas? Quiere decir algo muy difícil de obtener, a saber, una mutua aceptación de los poderes relativos de unos y otros, centro y periferia, sectores agrarios, manufactureros y terciarios, etcétera. La mutua aceptación entre la CiU de Jordi Pujol y Josep Antoni Duran, por un lado, y el PP por otro, requiere que se le dé a Pujol lo que siempre ha querido en realidad, antes que el propio poder político en España: el poder social, el económico. Es decir, una parte significativa de ese poder. A veces parece que el nacionalismo conservador cambiaría diez ministerios por un banco. Desde 1962 ha pretendido esto más que cualquier otra cosa. Desinteresado por (más que contrario a) una política española que tenía que extraer su maleficio de alguna causa, e identificada marxianamente esa causa con la potencia económica de los sectores que estaban detrás del Estado dictatorial, Pujol se dedicó a 20 �Articles de Pasqual Maragall a "hacer país", es decir, a crear lo que él juzgaba las bases de una respuesta -que algún día quizás llegaría a ser política, pero que ante todo debía ser cultural (la Enciclopedia, la Universidad paralela) y económica (la banca). Tanto es así que cuando llegó la hora de "hacer política", le pilló desprevenido. Había estado ausente durante una década y media de la política-política (Consell de Forces Polítiques de Catalunya, Caputxinada, Assamblea de Catalunya, etcétera) y al final defendió ingenuamente el Consejo General que proponía nuestro común amigo Mayor Zaragoza cuando la izquierda ya pedía (y conseguía) el retorno de Josep Tarradellas y la reinstauración provisional de la Generalitat. No sería justo no mencionar el affaire Banca Catalana. En las actitudes de Pujol esto cuenta mucho. Y con razón. Los socialistas nos equivocamos. Él se equivocó primero, llevando la Banca Catalana a una situación imposible, pero nosotros deberíamos haber impedido que esto se mezclara con el honor de Cataluña y también que muchos catalanes se sintieran ofendidos por el Estado. Lo malo -volviendo al tema- es que ahora el resto de la derecha española tiene ya muy poco que ofrecer social y económicamente a la derecha catalana, en una economía internacionalizada en los mercados de producto y, aún peor, en los de capital. Con J. P. Morgan en el Banesto y la industria química tal como la dejó Javier de la Rosa, lo mejor que puede hacer Pujol, y lo está haciendo (y lo hace bien) es entenderse con los amigos alemanes (el Deutsche Bank, los poderosos Länder) y los amigos japoneses. Todo lo demás, económicamente hablando, lo está haciendo mal: la obsesión por oponer la alternativa de un gran parque lúdico a los Juegos Olímpicos, la alianza y alabanza de Javier de la Rosa como prototipo del nuevo capitalismo catalán, el Institut Català de Finances en los Tribunales, los Casinos, los "Consellers", las aventuras en prensa... En estas condiciones, sin embargo, y paradójicamente, la derecha catalana de Pujol y Duran ha aparecido crecientemente, merced a una lectura errónea de los resultados electorales, como la única derecha que le podía realmente al socialismo y a la izquierda. Lectura errónea que La Vanguardia del domingo 13 de junio desenmascaró: perdiendo en 1993 frente al PSC, CiU ha obtenido casi tantos votos como obteniendo mayoría absoluta en las autonómicas de 1992. Así se demostraba que CiU está en su techo y que si los ciudadanos votan más, CiU pierde. Sólo una alianza antisocialista a la desesperada puede entonces salvar a CiU de lo que Pujol desea menos que nada: la alianza con los socialistas. Y lo ha intentado, pero sin resultado. Una alianza de esas características no convence por supuesto ni a IU ni al PP. Pero que nadie se engañe: es el auténtico pensamiento de la CiU de Pujol. De su firma es un artículo del año 1966 ó 1967, si no me equivoco, que en la revista Serra d'Or abogaba por un pacto nacionalista-comunista contra los "partidos estatales" (DC y PS) en el Valle de Aosta (en aquel entonces no se podía hablar más que por referencias exteriores). Y desde entonces ha acentuado su alergia al socialismo más que al partido conservador español. Miquel Roca es otra cosa. Desea sinceramente la gobernabilidad de la nueva España diversa y plural. Pero, como me decía recientemente alguien que conoce muy bien a los dos: contra lo que todo el mundo imagina, el auténtico idealista es Roca (idealista 21 �Articles de Pasqual Maragall a hasta el colmo de repetir los mismos errores una y otra vez) y el auténtico político -en el sentido más crítico de la palabra- es Pujol. Ahora deberán hacer ellos también "su cambio", solos o con el resto de la derecha española -versión Pujol- o con los socialistas -versión Roca-. En el primer caso no les queda más remedio que intentar liderar algo que a Pujol nunca le ha interesado y a los diversos regionalismos de derecha menos aún: la vertebración de la derecha española. 1) En torno a una filosofía política respetuosa de la variedad y pluralidad del país, pero con un proyecto común (en el reparo tanto del poder, de asuntos como los recursos hidráulicos y del dinero público). 2) En torno a una determinada política europea (que les va a enfrentar seriamente, sobre todo por el rol de las regiones). 3) En torno al reparto hipotético de la tarta económica española, que tal como están las cosas, sería sobre todo -en un escenario de derecha- el que pudiera dar de sí un proceso de privatización a ultranza de las empresas públicas, mixtas o concesionarias exitosas (Endesa, Gas Natural, Repsol, Telefónica, Autopistas, Tabacalera, etcétera...). Todo esto es muy difícil. Más les vale, como proponen Roca y Serra, tratar de ser fieles a la tradición histórica que quiere que la derecha catalana esté más centrada que la española: tanto, que tenga que aliarse con la izquierda. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 22 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1083 Title A name given to the resource La derecha Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Eleccions Conservadurisme Model social Idees polítiques Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/815/0000001540.pdf eb2f9ded15fa9479ff65da0d68ac4d96 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 09/04/1993 (3031997) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9 La proximidad de la política PASQUAL MARAGALL El primer ministro del Canadá, el conservador Brian Mulroney, bate todos los récords del siglo en impopularidad: sólo llega al 12%. El Gobierno belga ha dimitido, aunque el rey Balduino no ha aceptado la dimisión. El Gobierno francés ha sido barrido por otro que va a mantener su misma política económica en Europa. En Italia no quedan ministros y el mismísimo Andreotti (en el Gobierno desde 1948) es objeto de una investigación. En el Reino Unido no votan por Major ni sus propios correligionarios. En Grecia el Gobierno ha suprimido gastos de representación exterior (entre ellos su cónsul de carrera en Barcelona) y pasa por sus horas más bajas. En Estados Unidos el vencedor de la guerra del Golfo ha tenido que dejar el poder a una nueva generación política. En España el Gobierno es objeto de todas las acusaciones y todas las sospechas por parte de otros que no tienen otra política ni mejor moral. Es más: en los referendos danés y francés el pueblo votó de manera muy distinta a sus Parlamentos, favorables claramente a la unión europea. No así la gente, los ciudadanos, muy divididos al respecto. ¿Qué está sucediendo para que los pueblos, la gente, se alejen de tal manera del Parlamento, de la clase política y en especial de los Gobiernos? Triunfa en Europa la idea de la subsidiariedad. La idea, por decirlo claro, de que el poder político más próximo tiene la presunción de mejor. Y de que los Gobiernos de nivel superior tienen que ser los que demuestren que, por razones de mayor eficacia (y yo añado de equidad o de redistribución), pueden sustraer competencias hacia arriba. Así lo establecen el Tratado de Maastricht y la Carta Europea de Autonomía Local (que han sido ratificados por España y por otros 20 Estados y es, por tanto, ley vigente). De ahí tiene que venir quizás una mejora de las relaciones entre política y sociedad. De ahí y de algunos gestos que acompañen con imágenes vivas la descentralización política y administrativa prevista en los textos. Prevista e incluso realizada (España ha descentralizado un 25% de su poder económico estatal en los últimos 15 años). El pasado 31 de marzo expliqué en Madrid que todas las gamas del gris existen realmente entre el negro del Estado y el blanco de la sociedad. Los poderes locales son uno de esos grises, y la concertación entre poder y sociedad, otro de los matices posibles. Pero hay todavía más cosas que hacer. Y así lo he dicho y lo mantengo. Madrid es la capital del Estado, pero ninguna ley obliga a que el Instituto de Minas, o la Escuela Naval, o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas tengan su sede en la capital. ¿Por qué no sugerir que en un momento de crisis el peso fáctico, económico y social de la presencia de instituciones en puntos determinados -más necesitados o más capaces de albergarlas- sea tenido en cuenta? 18 �Articles de Pasqual Maragall a En el mismo sentido he recordado que el Estatuto de Cataluña, en su artículo 30.3, prevé que la sede del Parlament es Barcelona, pero que pueden celebrarse sesiones en otras ciudades y pueblos de Cataluña. Creo que sería bueno que se hicieran en Tarragona, en Lérida, en Gerona, en Manresa, en Vic... Del mismo modo, he hablado largamente con el presidente del Senado y con el mayor partido de la oposición de traer a Barcelona la primera sesión de la Comisión de Autonomías (la llamada Gran Comisión) del Senado. El impacto sería enorme. En estas acciones la gente, los ciudadanos, verían gestos -y los gestos son importantes- en el sentido de una mayor aproximación de la política, de un desencasillamiento de los políticos, de una mano tendida al diálogo entre representantes y representados. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1082 Title A name given to the resource La proximidad de la política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Descentralització administrativa Estat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/813/0000001538.pdf 4ad3ffb0da89bb6c66e8649004e2d50b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 07/12/1992 (3145849) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9 El estrés democrático PASQUAL MARAGALL Se habla a menudo del Estado y de la sociedad civil como de dos conceptos opuestos, en una dicotomía que ya parece ser un tópico de la vida política. Desde el ámbito local, nos sentimos en la posibilidad y en la obligación de mediar entre ambos, de buscar entre ellos un nivel de colaboración fluida y positiva para la vitalidad del sistema democrático. Desde la vida local, pedimos a la sociedad civil y a los medios de comunicación -de comunicación también entre sociedad y política- que colaboren activamente en este proceso. Casi diría que les pedimos que obliguen amablemente al Estado a hacerse más civil, en la medida de lo posible, y a olvidar la medida de lo imposible; partiendo de la base de que el Estado es necesario, ya que, entre otras razones, los Estados han creado Europa y son sus garantes principales. Los Estados, no hay que olvidarlo, han creado el bienestar social necesario para reconciliar a todas las clases con el sistema y para aceptarse mutuamente. Esto lo han hecho los Estados tomando de arriba y repartiendo abajo, cogiendo en el norte y distribuyendo en el sur. Lo que no existe a nivel mundial, se da embrionariamente en cada Estado: una relativa integración o cohesión social entre norte y sur, que debemos conservar y desarrollar como un bien precioso. No debemos aceptar que nadie se deje llevar por el instinto egoísta de olvidarnos los unos de los otros o de culpar siempre a los otros de todos nuestros males. No podemos hacerlo. Porque habríamos demostrado una total incapacidad de dialogar no ya con nuestro sur (o con nuestro norte), sino con el sur del mundo. Que es tremendamente más otro, más distinto y más extranjero que nuestro propio y entrañable sur interno, por muy singular y diferente que éste sea, por muy distantes que nosotros seamos para nuestro propio sur. No somos Suecia, pero estamos en el norte, somos un entrañable, próximo y mestizo norte. Entendámonos entre nosotros -de este a oeste, de costa a meseta-, y, si no, dejemos de hablar de solidaridad a nivel mundial. Entendámonos entre nosotros, también, de clase a clase, por decirlo así. La clase empresarial que hemos producido como país no es mucho mejor ni mucho peor ya de lo que puede llegar a ser. Los grandes ciclos del pensamiento mundial se mueven poniendo énfasis en el individuo o en el colectivo, en la conservación o en el avance, en el riesgo o en la seguridad, etcétera. Y en cada momento, las distintas agrupaciones políticas representan el rol de esos valores o énfasis, permanentemente contrapuestos y permanentemente vivos en la sociedad. Los socialistas hemos sido identificados con lo colectivo y lo avanzado, y otros con lo individual y conservador. Aunque estos apareamientos son a veces desmentidos por la historia, cuando el avance se produce a través del individualismo o cuando la conservación se hace corporativa. Se producen, entonces, incomodidades y desajustes. En todo caso, yo me considero un político socialista muy próximo a la, tradición liberal más avanzada, y desde esta posición y desde Barcelona, Cataluña, que es mi determinación en el plano territorial y cultural, mi patria, creo que acierto a ver una 14 �Articles de Pasqual Maragall a España que nace plural. Creo que acierto a ver una nueva España respetuosa de su propia variedad, celosa de la libertad, conforme básicamente con su sistema económico-social y constitucional, con salvedades minoritarias en cada una de estas conformidades y con u n enorme malhumor político, con un estrés considerable tras el largo esfuerzo de 15 años de construcción del sistema democrático. Hace poco, Aina Moll escribió en este diario un artículo magnífico con el que coincido sustancialmente (¿Mater Spania?, 11 de noviembre). Quizá le faltaba un punto de ilusión para aceptar riesgos en común. A esa España se le puede proponer, probablemente, un proyecto en línea con lo ya realizado hasta hoy pero con otra dimensión, que se basaría en dos objetivos: 1, cobrarse el plus de libertad que significa la Europa sin fronteras, puesto que hemos pagado su precio, y 2, civilizar el Estado en el sentido de aproximarlo al ciudadano. Aproximar el Estado al ciudadano o es algo muy concreto o es un deseo permanentemente insatisfecho. Con aproximar el Estado al ciudadano, o con civilizar el Estado, no quiero decir sustituir el Estado por la sociedad civil -algo que se proclama, pero que no se hace nunca del todo- Quiere decir solaparlos, trasladar dentro del Estado los muebles del piso alto a la planta baja y abrir las puertas a la circulación de las personas. Esa planta baja del país son las ciudades, son los municipios, y para llegar a ellos desde lo alto del Estado hay que pasar por el entresuelo, que son las autonomías. Y hay que solicitar de las autonomías que no acumulen ahí todo el peso, a riesgo de hundir el edificio. En el edificio del Estado hay gran conflicto entre los pisos medios y altos. Se oyen, desde la calle de la sociedad civil, voces, lenguajes altisonantes. De vez en cuando, desde el balcón de los pisos medios sale un personaje a decir "aquí estamos", "estamos más cerca de vosotros", pero luego desaparecen y se siguen peleando con los de arriba. No nos engañemos: lo interesante de esta década va a suceder en la azotea y en la planta baja: en Europa y en las ciudades. El Estado y las autonomías, es decir, el Estado de las Autonomías, debe saber proseguir el esfuerzo de 15 años en otro terreno. Deben saber vencer el cansancio y seguir renunciando a identificar seguridad y estabilidad con determinados niveles del edificio social. La riqueza vital de este país le vendrá del plus de libertad europea (libertad de viaje, de empresa, de estudios o de cuenta corriente) y de la consolidación de espacios con calidad de vida, competitivos, completos, capaces de aliarse con sus vecinos, seguros, limpios, ordenados, dotados de proyectos, ambiciosos, tolerantes, bien equipados. Es decir, un sistema de ciudades digno del país que ya hemos construido y de la nueva patria europea que nace ahora. La Cataluña concreta, las comunidades autónomas concretas, se realizarán en este proyecto, o serán sólo un poderoso sentimiento. El Estado se civiliza y enriquece en las autonomías y con las autonomías, y éstas con sus ciudades y sus pueblos, y todos con Europa, con la libertad sin fronteras que Europa significa. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1080 Title A name given to the resource El estrés democrático Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estat Societat Democràcia Municipis Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/812/0000001537.pdf 9c4e9047c69c9e3499ffae9913f695e4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 10/08/1992 (2893535) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 6 Nos habéis hecho felices PASQUAL MARAGALL Barcelona ha vivido unos días irrepetibles gracias al deporte y a los deportistas, gracias a los voluntarios, gracias a los patrocinadores y gracias a los funcionarios que han velado por la buena marcha de todo. Pero también gracias al genio creativo de sus ciudadanos y de la presencia de los que barceloneses o forasteros, han llenado de vida los magníficos escenarios de la ciudad. Los Juegos son como una gran fiesta mayor del mundo. Hemos sido, por unos días, una ciudad feliz. Una ciudad orgullosa de acoger gente de razas, lenguas y creencias diversas. Hasta hemos tenido que ver la muerte de un bombero voluntario jubilado, el amigo Ballesteros; de un buen ministro, Paco Fernández Ordóñez; y de un buen ciudadano, el amigo Octavi Pellissa. Hemos sido una ciudad ilusionada y solidaria en un mundo que no nos ha ahorrado su cara turbulenta y desequilibrada. La guerra no ha querido saber nada de la tregua olímpica. Ni los acuerdos de Londres han sido aplicados, ni las esperanzas de paz del Papa en su mensaje a los Juegos se han cumplido. El espíritu de Abraham, el espíritu del diálogo entre religiones, se ha vivido en Barcelona, pero no es todavía el espíritu del mundo. Los Juegos de Barcelona han demostrado que es posible que los pueblos compitan entre sí y formen un mundo sin otros símbolos ni otras banderas que las libremente compartidas, las que aceptan mezclarse democráticamente con otras y admiten que, por encima de todas, está la bandera blanca de la paz, la que resulta de la síntesis de todos los colores olímpicos, que son los del arco iris, los de los cinco continentes. Pedimos en nombre de los Juegos de Barcelona y de su espíritu especial, único, irrepetible, que los próximos sean mejores, que el deporte no tenga que sufrir la arrogancia de la cultura, ni la cultura la del dinero, ni las ciudades la del comercialismo. Nos habéis hecho totalmente felices durante 16 días. Procuraremos ser un poco más felices durante muchos años y ayudar a otras ciudades de Europa y del mundo a afirmar su protagonismo y sus ambiciones. Somos la capital de Cataluña, una antigua ciudad de la nueva España plural y de la nueva Europa que se une y se amplía. Una ciudad iluminada por la llama de Olimpia y de Empúries, que ahora traspasaremos a los Juegos Paralímpicos. Aquí habéis encontrado miles de amigos. Aquí habéis encontrado muchos voluntarios de Barcelona, que seguirán luchando para mejorar la ciudad. El civismo y la urbanidad serán nuestras banderas. Vosotros, los que habéis venido de fuera, sois los nuevos amigos de Barcelona. Ayudadnos a explicar que las ciudades tienen futuro. En octubre en Praga, y a finales de año en Río de Janeiro, las ciudades de Europa y del mundo harán sentir su voz. En Barcelona tenéis amigos para siempre. ¡Gracias a todos! 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1079 Title A name given to the resource Nos habéis hecho felices Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpció i traducció al castellà del discurs de clausura de Pasqual Maragall dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Ciutats Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/811/0000001536.pdf 6d0cc68ca5cb57f42e90d71898308d81 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 26/07/1992 (2890221) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 5 Sea éste el inicio de una paz duradera PASQUAL MARAGALL Ciudadanos del mundo: Hace 56 años tenía que celebrarse una Olimpiada Popular en este Estadio de Montjuïc. El nombre del presidente de la Olimpiada Popular está grabado en la antigua puerta de Marathon. Se llamaba Lluís Companys y era el presidente de la Generalitat de Cataluña. Hoy el estadio ha sido renovado y la ciudad también, con la ayuda de todos vosotros, que yo agradezco. Tengo el honor de saludaros a todos y daros la bienvenida a Barcelona, a los que estáis aquí y a los miles de millones que nos estáis escuchando o viendo desde cualquier parte del mundo. Y lo hago en nombre del actual presidente de la Generalitat y en nombre del presidente del Gobierno español, a quienes tengo el honor de representar. Sin su intervención y la del vicepresidente Narcís Serra este momento nunca hubiera llegado. Nuestra ciudad, esta ciudad abierta que es Barcelona, es hoy vuestra ciudad, la ciudad del mundo entero. Quisiera citar una carta que he recibido del secretario general de las Naciones Unidas en la que me pide haga un llamamiento público para que se cumpla el acuerdo del 17 de julio relativo a una tregua olímpica que quizás signifique el comienzo del restablecimiento del sentido común y del comportamiento cívico. Hoy nuestra ciudad representa a Cataluña, a las 16 ciudades subsede, a toda España, al amplio mundo iberoamericano que se encuentra aquí y muy especialmente a Europa, nuestra nueva gran patria. Y lo hace gracias al esfuerzo de 60.000 trabajadores, la mitad de ellos voluntarios, bajo el mandato de Josep Miquel Abad, a quienes agradezco su entrega y dedicación. Barcelona, que junto con Albertville ha hecho del 92 el año europeo de los Juegos, quiere ser, por encima de todo, una ciudad europea, orgullosa de Coubertin y sus amigos, de su espíritu internacionalista que ha permitido a nuestro siglo, el siglo del progreso y de las guerras, de la arrogancia de las palabras y de la impotencia de los corazones, encontrarse periódicamente para hacer deporte, para luchar sin violencia y para hablar un lenguaje común. Que esta fiesta sea también la de los hombres y mujeres, de las naciones y ciudades de todo el mundo, y que signifique el inicio de una paz duradera que la juventud merece y conseguirá. ¡Vivan los Juegos Olímpicos! Tengo el honor de presentarles al presidente del Comité Olímpico Internacional, Juan Antonio Samaranch. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1078 Title A name given to the resource Sea éste el inicio de una paz duradera Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpió i traducció al castellà del discurs pronunciat per Pasqual Maragall a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Guerra Europa Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/810/0000001455.pdf f9ead63cb0cec24b00f522b8a0529ce7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1992 (2884912) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 LA EUROPA DE LOS TERRITORIOS Y MAASTRICHT La Carta Europea de Autonomía Local PASQUAL MARAGALL El autor del artículo analiza la Carta Europea que protege la Autonomía Local al hilo de la Conferencia Europea de Poderes Locales, celebrada en Barcelona el pasado mes de enero. A su juicio, una de las mejores vías para estar presente en el continente es la potenciar y fortalecer los ayuntamientos. La Carta Europea, aprobada inicialmente en Estrasburgo el 15 de octubre de 1985, fue ratificada por el Estado español el 20 de enero de 1988 (Boletín Oficial del Estado de 24-2-1989), excepto en lo que se refiere al apartado 2 del artículo 3, relativo a la elección directa, que en España y en algunos otros países no se aplica a las entidades locales de segundo grado (provincias, comarcas y áreas metropolitanas). Entró en vigor en 1988 en la RFA, Austria, Chipre, Dinamarca, Lichtenstein y Luxemburgo, y el 1 de marzo de 1989, en España. Al haber sido ratificada en forma de Tratado, la Carta ocupa un lugar elevado en nuestra jerarquía legislativa, entre la Constitución y las leyes. Ello significa que las leyes -estatales o autonómicas que vulneren la carta pueden considerarse contrarias a Derecho. De ahí no ya su enorme importancia ideológica y al nivel de los principios generales del derecho, sino incluso su trascendencia práctica, que no dudo en imaginar creciente. En el nivel de los principios generales, la Carta es perfectamente coherente con el nacimiento en Maastricht de una Europa territorial, dotada, según el artículo 198-A del Tratado, de un Comité regional en el que estarán presentes los territorios regionales y las entidades locales, según un baremo que especifica el número de representantes por cada estado. El hecho de que la Carta de Autonomía Local naciera en el ámbito más amplio del Consejo de Europa, no hace sino reforzar sus posibilidades de futuro. Barcelona, como capital de Cataluña, defenderá la Europa de las regiones: nos jugamos mucho en la consagración de una Europa que recogerá las realidades nacionales y regionales intraestatales. Barcelona, como es lógico, defenderá, al mismo tiempo y con la misma firmeza, la realidad más cotidiana de la Europa de las ciudades. Así como las Constituciones americanas, hijas de la conquista de nuevos territorios, no reconocen a los municipios (creación exclusiva de los Estados federados), Europa no puede ignorar que su propia configuración está ligada, en el pasado y en el futuro, a la marcha de su potentísimo sistema de ciudades. El Gobierno español, que junto con el de la República Federal de Alemania introdujo el Comité de las Regiones en Maastricht, ha aceptado esta dualidad y mantiene el principio de que la declaración del 10 de diciembre debe desarrollarse en el sentido defendido en este artículo. Si en este contexto leemos la Carta Europea de Autonomía Local, veremos que posee una trascendencia aún no bien calibrada. Autoridades y ciudadanos Su articulado, que establece el reconocimiento de la autonomía local por las leyes internas de cada país y, a ser posible, por los textos constitucionales, la define como 10 �Articles de Pasqual Maragall a "el derecho y la capacidad efectiva de las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos públicos, en el marco de la Ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes". Partiendo del hecho que el ejercicio de las competencias públicas "debe incumbir preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos", la Carta dice que dichas competencias "no pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o regional, más que dentro del ámbito de la Ley". En el mismo sentido, el artículo 5 de la Carta afirma que las colectividades locales deberán ser consultadas previamente a cualquier modificación de los límites territoriales que la afecten, del mismo modo que, según el artículo 6. 1, las entidades locales pueden "definir por sí mismas las estructuras administrativas internas con las que pretenden dotarse, con objeto de adaptarlas a sus necesidades específicas y a fin de permitir una gestión eficaz". Competencias Paralelamente los artículos 9.3 y 9.7 garantizan la proporcionalidad entre los recursos financieros y las competencias locales, y el carácter incondicionado de las subvenciones, que "no deben ser destinadas a la financiación de proyectos específicos" y cuya concesión "no deberá causar perjuicio a la libertad fundamental de la política de las entidades locales en su propio ámbito de competencia. Una vez definido el ámbito competencial y sus garantías financieras, la Carta recoge, en su artículo 11, el derecho de los entes locales a utilizar los recursos jurisdiccionales, "a fin de asegurar el libre ejercicio de sus competencias y del respeto a los principios de autonomía local consagrados en la Constitución o en la legislación interna". Este extremo, defendido por los socialistas catalanes en el marco de la Ley de Bases de Régimen Local, ha merecido una declaración oficial del Consejo General del Poder Judicial a través de su representante en la clausura de la Conferencia Europea de Poderes Locales, en el sentido de establecer los mecanismos necesarios para la verdadera aplicación de la Carta de Autonomía Local. La reflexión sobre el contenido de la Carta trae a nuestra mente, de un modo inmediato e inevitable, una serie de acontecimientos recientes o presentes de nuestra vida política que difícilmente pueden considerarse acordes con las prescripciones de la Carta. En el campo de las actitudes relativas a la organización territorial local -supramunicipal y submunicipal-, en el del control urbanístico ejercido por algunas comunidades autónomas más allá del mero control de legalidad, en el de la pretensión, implícita a veces, de negar a los ayuntamientos la posibilidad de regular su propia presión fiscal, etcétera. Estar en Europa quiere decir también municipios fuertes. Todos deberíamos respetar esta evidencia. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1077 Title A name given to the resource La Carta Europea de Autonomía Local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Legislació Europa Competències Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/809/0000001457.pdf 7db65d1d0829609828773f140b2948a3 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 23/11/1991 (3180353) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14 LA FINANCIACIÓN DE LOS MUNICIPIOS Recuperar poder local PASQUAL MARAGALL Plantea el autor del artículo la urgente necesidad de compaginar los recursos locales, la calidad de vida que exigen los ciudadanos y el equilibrio razonable de gastos e ingresos de las tres administraciones que los gestionan y procuran. Los ayuntamientos no quieren el 25% del gasto del Estado. Lo que proponen, desde hace ocho años, es estar en condiciones de gestionar el 25% del gasto público neto. Es decir, de la suma de gastos de las tres administraciones públicas (central, autonómica y local), una vez eliminadas de la suma las duplicaciones por transferencias internas (y excluyendo los intereses de la deuda pública y las pensiones). El mayor partido político español aprobó en su congreso de 1988 ese objetivo y ninguno de los demás partidos lo ha discutido. Parece lógico admitir como satisfactoria una reducción del gasto del Estado desde el 80% de hace 12 años hasta el 50% que se postula. El resto se repartiría por mitades entre autonomías y ayuntamientos y de esta manera los gastos netos por habitante serían iguales, lo cual parece también remarcable si se tiene en cuenta que hace 12 años las autonomías no existían presupuestariamente. Según el Congreso del PSOE de 1990 este objetivo de 50 / 25 / 25 (50% Estado, 25% autonomías y 25% ayuntamientos) es alcanzable dentro de la presente década. La realidad es que, probablemente, las autonomías ya están llegando al objetivo del 25%, mientras que los ayuntamientos, que están todavía en el 16%, pueden quedarse, después de la revisión bilateral de la financiación en un 15%. De ahí la decepción de unas corporaciones locales que, por otra parte, han sido el subsector más dinámico en la inversión. Pasar del 15 al 25% antes del año 2000 -mediante un traslado anual del 1 %del gasto público consolidado hacia las corporaciones locales, además y por encima del crecimiento vegetativo- es hoy más difícil de lo que parecían las cosas en 1990, con 10 años por delante. Pero si no se consigue este objetivo, toda la descentralización política en que consiste el Estado de las autonomías habrá tenido algo de irreal: al final, las autonomías se habrán creado, al menos parcialmente, desmontando el poder local. Y al poder local no sólo no habrá ganado peso respecto a 1980 sí no que lo habrá perdido. Mal negocio. Mal negocio, sobre todo, si tenemos en cuenta que un poder local mermado y controlado desde más cerca tiende a ser sustituido de manera progresiva y casi espontánea. Esto conlleva una confusión y una irritación crecientes, a la vez que una falta de legitimación material y formal frente a problemas de inseguridad, congestión y alojamiento que el ciudadano reclama, con lógica, del nivel de gobierno inmediato, que es el local. El error estuvo probablemente en un proceso de transferencias precipitado y apasionado que se olvidó de dotar los servicios de carácter nacional que algunos ayuntamientos estaban ya prestando. Este olvido implicó en su momento un ahorro para el Estado y hoy el ahorro es para las autonomías. Fatalmente, se olvidó también 8 �Articles de Pasqual Maragall a de ligar las nuevas dotaciones financieras autonómicas a una redistribución de fondos hacia el sector local en el mismo grado en que el Estado aporta a sus fondos de cooperación local -progresivamente debilitados en su denominador-, es decir, en recursos no transferibles a las autonomías. Así, los ayuntamientos se están viendo obligados a contemplar las sucesivas revisiones de la financiación autonómica como un debilitamiento de sus fuentes de recursos. Y lógicamente eso aumenta la irritación antes mencionada. Desayuno indigesto Cuando, finalmente, el alcalde de turno abre el periódico y comprueba que, después de echar cuentas con el máximo rendimiento que los nuevos impuestos le permiten -y el consiguiente coste político- su presupuesto no crecerá mucho más de un 5%. Y comprueba también que este crecimiento está por debajo del previsto en el presupuesto del Estado (10%), mientras que su propia autonomía prevé aumentos del 16,8%, aun sin haber recibido ni contabilizado los beneficios que puedan derivarse de la revisión financiera en curso, suponiendo que los haya... Entonces a este alcalde se le indigesta el desayuno. Como mínimo. No es de extrañar pues el tono que preside los encuentros municipales ni hay que buscar en él muchos móviles ideológicos o partisanos. La solución razonable está al alcance de la mano sí las autonomías aceptan constituir sus propios fondos de cooperación local -algunas ya los tienen- en proporciones progresivamente cercanas a las del Estado sobre sus recursos netos. Si, además, aceptan poner impuestos como las demás administraciones públicas para poder acceder así a la mayoría de edad institucional frente al público. Si hacen un esfuerzo importante en inversión para coger el relevo del fuerte impulso municipal habido hasta el presente -utilizando para ello el "saber gastar" de los propios municipios, algo no fácil de aprender-. Y si, finalmente, Estado y autonomías militan, francamente en una cierta realimentación del poder local, un poder local al que en los últimos años se le han ido retirando cepos, grúas, cobro efectivo de multas, carácter judicial de sus policías, competencias en seguridad y vivienda, recursos en agua y saneamiento, etcétera, al mismo ritmo que aumentaban las exigencias de los ciudadanos. Sí el Estado no aprovecha el momento de la revisión financiera bilateral (Administración central-Administración autonómica) para plantear las bases de la trilateral (Estado-autonomías-ayuntamientos), habremos perdido dos años como mínimo. La calidad de vida de nuestras ciudades no se puede permitir muchas alegrías de calendario. Un ritmo sostenido de exigencia pública local de calidad, aun sabiendo que hay problemas que sólo tienen salida a largo plazo, parece una política prudente que las tres administraciones, deberían de favorecer. Es notorio el desfase entre la importancia de los logros obtenidos por todos en los grandes objetivos políticos (incluido el de la devolución de poder a las nacionalidades y regiones) y los logros en calidad de vida en las ciudades: el contraste entre el Estado de la nación y el Estado de la ciudad, entendiendo por estado de la ciudad el clima de sus calles y barrios, la fluidez de su circulación, la calidad del aire, del agua, los decibelios que hay que soportar, la limpieza... y más allá del urbanismo -que también ha mejorado-, la urbanidad. Vamos a ver si logramos entre todos hincar el diente en estos temas, que son hoy los que realmente nos apasionan corno ciudadanos. P. Maragall es alcalde de Barcelona. 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1076 Title A name given to the resource Recuperar poder local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Finançament Municipis Espanya Competències Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/808/0000001456.pdf 67e6ac28e38252f7c16cd9bb62d0edfb PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/11/1991 (3045268) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 PROYECTO DE LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA El papel y la responsabilidad de los municipios PASCUAL MARAGALL I MIRA El autor de este texto se lamenta de que el proyecto de ley orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, que estos días se debate en el Congreso de los Diputados, no contribuya a respaldar las importantes actuaciones y la responsabilidad que los municipios tienen en materia de seguridad ciudadana. Los municipios han asumido desde siempre un papel muy relevante en temas de seguridad ciudadana. Un papel que, en general, puede decirse que ha sido eficaz y ha complementado la labor de otras administraciones y poderes públicos. La acción municipal en asuntos de seguridad se ha circunscrito, preferentemente, a los aspectos de convivencia diaria en los pueblos y ciudades, al ámbito de los problemas cotidianos de seguridad, que es un ámbito ciertamente importante en la calidad de vida de las personas. De ello es muestra la ya larga tradición de reglamentos municipales que han ordenado la convivencia en vías y espacios públicos, y que han establecido los límites que no deben sobrepasarse en las relaciones vecinales. El ejemplo más significativo es la defensa contra el gamberrismo o el vandalismo. También hay que recordar el papel histórico que desarrollan las policías locales que, justo es reconocerlo, han sabido ganarse frecuentemente la confianza de los vecinos cuando éstos han necesitado amparo en situaciones de abuso, o frente a actos contrarios a la seguridad colectiva. Por otro lado, la diversidad de las competencias locales y la proximidad de los ayuntamientos a la colectividad de los ciudadanos, ha permitido a los municipios plantearse una política diferente a la usual, en materia de seguridad, caracterizada por su alta sensibilidad a las demandas sociales, y por el apoyo de las actuaciones represivas o limitativas con actuaciones de carácter asistencial y preventivo. Una muestra concreta de ello es la constitución del Consejo de seguridad Urbana de Barcelona en el que se integran todos los agentes sociales, que inciden en la prevención de la inseguridad ciudadana. Este Consejo ha encaminado sus esfuerzos a adoptar medidas para reducir la delincuencia y el sentimiento de inseguridad, mediante un esfuerzo que concede la máxima importancia a la prevención y a la participación ciudadana. Asimismo, cabe citar las actuaciones municipales en materia de drogadicción, en las que se ha combinado la política de atención a los drogadictos y de reinserción, con la represión del tráfico de drogas en la vía pública. La actuación municipal en materia de seguridad es, muchas veces, una exigencia de los ciudadanos, sino de las administraciones y poderes públicos. Así ha ocurrido, con ocasión de los recientes movimientos ciudadanos contra el tráfico de drogas. Al final, el punto de encuentro entre tales movimientos, la Policía y la Judicatura, ha sido siempre el Ayuntamiento. Sin embargo, esta tradición municipal de intervención en temas de seguridad no ha tenido más remedio que desenvolverse en un marco legal Ciertamente ambiguo. Ni la 6 �Articles de Pasqual Maragall a vieja Ley de Orden Público, ni la reciente Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad han acabado de asegurar la posición municipal en esta materia. Inseguridad jurídica Esta inseguridad jurídica amenaza seriamente el futuro municipal en temas de seguridad. Los tribunales exigen, con toda la razón que las leyes den cobertura expresa y detallada a todas las acciones limitativas de derechos y, particularmente, a las infracciones y sanciones que puedan aplicar las administraciones públicas. A partir de esta doctrina, o bien se reconoce la competencia municipal de forma clara y expresa, o bien los ayuntamientos estarán condenados a abstenerse en materia de seguridad ciudadana. Las Cortes Generales fueron sensibles a este problema cuando en 1985, al aprobar la Ley de Bases de Régimen Local, dispusieron que los municipios deberían ejercer, en todo caso, competencias en materia de seguridad en lugares públicos. No obstante, la propia Ley pospuso la definición de dichas competencias hasta el momento en que se aprobase la correspondiente Ley Sectorial que, justamente es el Proyecto de Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana que se debate ahora en el Congreso de los Diputados. Pues bien, este Proyecto de Ley no contribuye precisamente a respaldar las actuaciones y la responsabilidad que los municipios en materia de seguridad ciudadana. Al contrario, la futura ley omite cualquier referencia a las administraciones locales, las olvida absolutamente. El efecto de esta indiferencia es importante, especialmente si se tiene en cuenta que la nueva ley va a derogar la Ley de Orden Público, que era el único apoyo legal que los ayuntamientos podían invocar hasta el momento. De aprobarse el proyecto de ley en los términos actuales, los municipios deberán asumir tan solo un papel subalterno de colaboración con las demás fuerzas de seguridad. Difícilmente podrán plantearse iniciativas autónomas, que incluyan potestad sancionadora, respondiendo a las demandas sociales. Creo sinceramente que, en el actual debate sobre seguridad ciudadana, hay que poner sobre la mesa el papel y la responsabilidad que corresponde a los municipios. Debe responderse, en uno u otro sentido, a las peticiones que las administraciones locales han expresado en temas como el reconocimiento de los reglamentos municipales, su idoneidad para regular los aspectos peculiares de la convivencia en pueblos y ciudades; la posición de los alcaldes como autoridades competentes en temas de seguridad, o la necesidad de respaldo y potenciación de las juntas locales de seguridad, que son el punto de encuentro y coordinación de las administraciones competentes. Hay que debatir sobre estos y otros temas que afectan muy directamente la vida cotidiana de nuestras ciudades. Otro ejemplo es la necesidad de armonizar el derecho de manifestación y el derecho de los ciudadanos a circular por las vías públicas. Como dijo en cierta ocasión el alcalde Tierno Galván, no es suficiente con que se diga a menudo que los municipios son la proa de la democracia, es necesario que además se le reconozcan las competencias correspondientes y se les dote de los recursos necesarios para asumir sus responsabilidades. El debate del Proyecto de Ley de Protección de la Seguridad Ciudadana es una buena ocasión para ello. Todo lo demás es simple retórica. Pascual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1075 Title A name given to the resource El papel y la responsabilidad de los municipios Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Seguretat Legislació Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/807/0000001535.pdf 9c624c97d04e6391fc58d89e6ad5e60d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 15/02/1990 (938150) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La Europa de las ciudades PASQUAL MARAGALL El "bulevar de los Pirineos", topónimo de la Europa de 1992 que ha sido acuñado al unísono por EL PAÍS y Le Monde, es la avenida principal del núcleo de lo que en Barcelona hemos dado en llamar el Norte del Sur. André Fontaine, en su artículo introductorio al suplemento especial editado por los dos periódicos citados, se detenía a subrayar el interés de la Europa de las ciudades que estamos propugnando un grupo de alcaldes y que comienza a encontrar eco en las altas instancias comunitarias. Me gustaría profundizar en el sentido de esta idea, de la que participan con un notable entusiasmo algunas capitales españolas. El triángulo Toulouse-Montpellier-Barcelona es hoy el esquema de una emergente euroregión y núcleo significativo de un espacio subcontinental más amplio que describe un círculo que comprende Valencia, Zaragoza, Bilbao, Burdeos, Lyón y Marsella, conectando incluso con Milán. El citado triángulo, rebautizado periodísticamente como el bulevar de los Pirineos, es, al fin y al cabo, la proyección de futuro del viaje solar catalano-occitano de la Edad Media. Así, los nuevos intereses comunes en el marco de la Europa unida se alimentan del sustrato histórico-cultural de afinidades y, relaciones. Más difuminadas quizá, más genéricas, estas afinidades y relaciones forman también un poso común en el ámbito más amplio representado por las otras ciudades citadas. No se explicarían, de otro modo, la simpatía y las adhesiones de principio que el concepto del Norte del Sur ha generado en estos años. Es evidente que los conceptos, como las palabras, se prestan a todo tipo de juegos. Hablar del Norte del Sur en un universo político y económico de creciente bipolarización no es un recurso de camuflaje. Pertenecemos, sin duda, a un Sur amplio, objetivamente al Sur menos favorecido del Norte desarrollado. Dentro de este Sur que se debate entre sus posibilidades de- crecimiento y sus peligros de suburbialización y dependencia hay una serie de ciudades en la situación estratégica de articular los lazos de relación con las zonas centrales del futuro de Europa. El Norte del Sur se plantea como un nuevo eje de desarrollo que puede generar una desviación y una redistribución de los flujos del crecimiento económico. El Norte del Sur es una zona de reequilibrio. El Norte del Sur, en definitiva, es la estrategia común de una serie de ciudades para integrarse en la dinámica económica de un área que alcanza como mínimo unos 15 millones de habitantes. Los Gobiernos regionales en España, en Francia y en Italia pueden impulsar en este marco plurirregional e internacional subeuropeo políticas sustanciales de colaboración. Las ciudades, en cambio, promueven actividades y dinámicas más vivas e inmediatas, tanto en la promoción económica como en el intercambio cultural y en la colaboración sobre problemas comunes. En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades. En ninguna otra parte del mundo hay tantas y tan importantes ciudades, tal densidad urbana y humana, tal cultura ciudadana. La Europa de las ciudades es la reivindicación del papel de las ciudades en la construcción de la Europa unida, tras tantos años de predominio de los Intereses agropecuarios en la política comunitaria. El primer resultado de la acción común de las ciudades europeas ha sido el grupo Eurociudades, en el que participan varias capitales españolas. El congreso de 4 �Articles de Pasqual Maragall a Barcelona, en abril de 1989, dio al movimiento un impulso decisivo para obtener el reconocimiento como interlocutor de la Comisión Europea. La entrevista con el presidente Jacques Delors en Bruselas a la que asistí con los alcaldes de Lyón, Milán, Francfort y otras ciudades- ha sido un primer paso de un diálogo de las ciudades con el naciente gobierno de Europa. Para las ciudades españolas, éste es un momento lleno de interés y de posibilidades. Europa nos puede ayudar a resolver los problemas típicamente urbanos, que no en vano son los problemas cotidianos de la mayoría de los europeos. Europa puede dar apoyo económico y político a las soluciones diseñadas en colaboración con las propias ciudades. Un problema tan sensible como el del tráfico está siendo abordado conjuntamente por Barcelona, Milán, Birmingham, Zúrich, Sevilla y Atenas. Las recomendaciones que la Comisión Europea puede hacer sobre este punto a Gobiernos, regiones y ciudades deberán ser decisiones para aplicar soluciones adecuadas. En definitiva, Europa puede y debe ayudar también a mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos urbanos, es decir, de la gran mayoría de los europeos. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1074 Title A name given to the resource La Europa de las ciudades Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Ciutadania Territoris Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/806/0000001534.pdf 5af1bd5f395743e5c68823e655f53b74 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/01/1986 (3412179) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Madrid, pág. 23 LA MUERTE DEL 'VIEJO PROFESOR' El vecino Tierno PASQUAL MARAGALL Durante sus casi siete años al frente de la Alcaldía de Madrid, los últimos de una de las más brillantes y fructíferas trayectorias intelectuales y políticas de este país, Enrique Tierno Galván fue, ante todo, un vecino más de la ciudad. El viejo profesor gustaba de repetir con frecuencia que el alcalde debe ser precisamente eso, un vecino más y un hombre esencialmente bueno. La voluntad de entendimiento y comprensión hacia los problemas de sus conciudadanos y el criterio de bondad que rigieron constantemente el modo de hacer de Enrique Tierno constituyen sendos factores que explican por sí mismos el profundo afecto y respeto que los vecinos de Madrid -y, en general, los ciudadanos de toda España, sin distinciones ideológicas- profesan a la memoria del que ha sido uno de los mejores alcaldes que ha tenido la capital española en toda su historia. Pero más allá de su bondad personal, e incluso de sus magnas aportaciones intelectuales y políticas, los ciudadanos de Madrid no podrán olvidar nunca a Tierno, el buen vecino que, como alcalde, supo metamorfosear a una capital administrativa gris en una ciudad viva, abierta, sugerente y creativa. Acercamiento Los barceloneses, por nuestra parte, tampoco olvidaremos nunca la firme dedicación que Enrique Tierno Galván puso en el propósito de acercar entre sí a las gentes de Barcelona y Madrid. Aunque creo que el amigo Tierno nunca llegó a entender del todo a Cataluña -lo digo con franqueza-, lo cierto es que el viejo profesor, que jamás se recató a la hora de hacer pública la admiración que sentía por Barcelona y Cataluña entera, contribuyó decisivamente a desarmar la idea irracional de que barcelonismo y madrileñismo son sentimientos u opciones opuestos. El sereno, dialogante y flexible profesor no abandonó sus magistrales dotes pedagógicas mientras ocupó el despacho de la Alcaldía de Madrid. Desde ese mismo despacho, unas veces, y desde las plazas y calles de la ciudad, las más, supo explicar como nadie -quizás estaría mejor dicho enseñar a sus convecinos las actuaciones municipales emprendidas y desarrolladas por el Ayuntamiento que él presidía. Añoranza Me ha impresionado ver a los miles de personas que el pasado domingo, frente a la Clínica Ruber y a la Casa de la Villa, al conocer la noticia de la muerte, ofrendaron una sentida ovación a Enrique Tierno. Rendían homenaje a un alcalde que, ante todo, era el mejor vecino de Madrid. Hemos perdido no sólo a un alcalde sino también a un intelectual de primera fila. Aunque esta breve glosa esté dedicada especialmente al alcalde, no es menos cierto que el alcalde Tierno no ha dejado nunca de ser también el profesor. Añoraremos, en definitiva, a Enrique Tierno Galván, intelectual, profesor, alcalde y amigo. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1073 Title A name given to the resource El vecino Tierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Madrid Alcaldes Necrologies Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/775/20021116_LV.pdf 287bfa80b62e5d81b6cf53c827ddafe8 PDF Text Text LA VANGUARDIA VIVIR EN BARCELONA SÁBADO, 16 NOVIEMBRE 2002 4 TRIBUNA El puente roto con el mundo islámico PASQUAL MARAGALL E ARCHIVO Foto de familia de Pasqual Maragall con la delegación del Ayuntamiento de Estambul que se hermanó con el de Barcelona en 1997 El hermano turco de Maragall El islamista moderado Erdogan tuvo en los 90 una gran relación con Barcelona en este economista de 48 años uno de sus mejores cómplices en la inacabada tarea de conseguir para los uienes recuerdan a aquel poderes locales un lugar, por mohombre alto, serio y de desto que fuera, en la compañía de frondoso mostacho, que actores de la escena política interun mañana de enero de nacional. 1997 paseaba en compaTodo empezó en 1996. Ese año se ñía de su séquito por la Sagrada Facelebró en Estambul, bajo el patrocimília, no reconocen en Recep Taynio de las Naciones Unidas, la cumyip Erdogan a ese inquietante líder bre de las ciudades del mundo. Maislamista en el que el presidente de ragall congenió rápidamente con Erla Convención para el Futuro de Eudogan, un municipalista a la turca ropa, Valery Giscard d'Estaing, ve convencido del valor de la proximipoco menos que la reencarnación dad que, a pesar de sus creencias rede Saladino y una amenaza para el ligiosas, mostraba en aquel momenfuturo de la cristianísima UE. El ruto un escrupuloso respeto por el laitilante triunfador de las elecciones cismo imperante en la sociedad y en turcas y patrón del Partido Justicia la política de su país. y Desarrollo (AKP) dejó un buen saEl drama de los Balcanes reforzabor de boca, y una imagen muy disría esa relación. En los primeros tinta a la que de él ha reflejado gran días de 1997, Erdogan viajó a Cataparte de la prensa occidental, a los luña para firmar un convenio de responsables del Ayuntamiento de amistad y hermanamiento entre EsBarcelona que le conocieron en los tambul y Barcelona, un documento incipientes foros internacionales de casi exclusivamente simbólico, pegrandes ciudades de la segunda miro sellado en un momento en el que tad de los noventa y en la visita que los gestos simbólicos aportaban un el entonces alcalde de Estambul hivalor político y estratégico añadido. zo a la capital catalana en las fiestas El discurso de la interculturalidad ARCHIVO navideñas de hace cinco años. empezaba a sonar, y cualquier refeMargarita Obiols, jefa del gabine- Erdogan visitó las obras de la Sagrada Família rencia al diálogo entre dos mundos te de Relaciones Internacionales enfrentados, como la que el alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, recuerda de Estambul trajo a Barcelona un 5 de enen PRESENCIA DISCRETA que el Erdogan de esa época ya apuntaba ro, vigilia del día de los Reyes Magos venimaneras de “personaje extraordinario, de dos de Oriente, era bien recibida. político más popular que populista”, con Fue entonces que Tayyip Erdogan y Pasiniciativa y con credibilidad, incluso en qual Maragall plantearon la posibilidad ambientes ajenos a ese islamismo moderade que Estambul y Barcelona, muy involuBarcelona no es en absoluto un do que profesa el líder del AKP. El presicrada ya con Sarajevo, colaboraran en la foco de atracción para los dente del PSC, Pasqual Maragall, corroboreconstrucción del monumental puente inmigrantes turcos. Fuentes del ra esa impresión y confía en que su victode piedra de Mostar. Motivos ajenos a la Ayuntamiento cifran en no más de ria en los comicios turcos, lejos de constivoluntad de los dos alcaldes frustraron po130 las personas procedentes de co después una iniciativa que, en la actuaTurquía que residen en esta lidad, avanza muy lentamente pilotada ciudad. Su presencia es tan por la Unesco y el Banco Mundial. discreta que apenas se observan En septiembre de 1997, Pasqual MaraComo alcalde de Estambul, rastros de ella, si no es en gall cedió el sillón a Joan Clos, que mantuel ganador de las elecciones ocasiones especiales, como el vo esa relación fraternal con la ciudad turpartido de la Champions League ca incluso después de que Tayyip Erdogan turcas se alió con Maragall para que el miércoles jugaron en el tuviera que abandonar la alcaldía tras cuasituar a las ciudades en los Camp Nou el Barça y el tro años de mandato. En 1998, la Corte EsGalatasaray. De hecho, los turcos, tatal de Seguridad, en un más que contrograndes foros internacionales un pueblo que ha emigrado vertido fallo –en el que muchos vieron la masivamente a los países de la mano del todopoderoso ejército turco–, le Europa central y, especialmente, a tuir un elemento más de fractura, suponga condenó, por propagar el odio basado en Alemania, forman en España un una puerta abierta a la mutua comprensentimientos religiosos, a permanecer cuacolectivo muy modesto en cuanto sión entre occidente y el mundo islámico. tro meses en la cárcel, pagar una multa de al número de sus integrantes se Maragall y Erdogan forjaron sus carre3.000 dólares y quedar inhabilitado duranrefiere. La embajada en Madrid ras políticas como alcaldes de una gran ciute cinco años para ocupar cargos públicos. asegura que hay sólo entre 2.000 y dad, el primero, y de una megalópolis de 8 Ésta es la razón por la que el líder de AKP, 3.000 residentes turcos en todo el millones de habitantes, el segundo. En su impedido de presentarse como candidato Estado, de los cuales la mitad se última etapa al frente del Ayuntamiento a las recientes elecciones, no podrá accededica a la actividad comercial de Barcelona, el hoy candidato socialista a der a la jefatura del Gobierno que su carisla presidencia de la Generalitat encontró ma parece tenerle reservada.c RAMON SUÑÉ Barcelona Q Un grupo de no más de 130 personas l año 1996 asistí en Estambul a la reunión de Habitat II organizada por las Naciones Unidas. En aquella ocasión, a petición de las ciudades reunidas en el marco de la Asamblea de Ciudades y Autoridades Locales (Wacla), que se había reunido previamente en Tesalónica, las ciudades hablaron por vez primera en una reunión de las Naciones Unidas. En Estambul me tocó hacer de “speaker” de las ciudades en una cámara paralela a la de las naciones, cámara que se denominó New Actors, y que incluía ciudades, sindicatos, multinacionales y ONG. Las ciudades insistimos en que nosotros no éramos organizaciones no gubernamentales sino gubernamentales, aunque con minúscula. Recuerdo que la novedad causó cierta sensación. La CNN me entrevistó sobre esta materia. De alguna forma se dio el primer paso de lo que hace un año culminó con el discurso de Joan Clos ante la Asamblea de las Naciones Unidas en Nueva York. Hoy el proceso ha avanzado muchísimo. Las dos organizaciones mundiales de ciudades preexistentes, la IULA (International Unions of Local Autorithies, de matriz anglosajona) y la FMCU (Fédération Mondiale de Cités Unies, de matriz francófona) se han fusionado en una sola. La semana pasada, en Túnez, han decidido su nombre: Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Es más, la sede de la nueva entidad mundial será, a partir del 2004, la ciudad de Barcelona. El trabajo de Joan Clos, Ernest Maragall y Margarita Obiols ha dado un resultado espléndido. Volvamos a Estambul 1996. Allí me reuní, después de la intervención en Habitat II, con el alcalde de la ciudad, Recep Tayyip Erdogan, un personaje muy estimado por la población y segunda figura del partido islamista, dentro del cual representaba el ala moderada. El entendimiento fue inmediato. Decidimos hermanar Estambul y Barcelona. Seguimos así la línea de hermanar Barcelona con ciudades con vocación o vínculos europeos, como Boston, San Petersburgo (entonces Leningrado), Sao Paulo, Montevideo y Shanghai, ciudades en general no capitales, portuarias y/o industriales y cul“ESPERO PODER turalmente robustas. reunirme un día con Erdogan visitó Barcelona poErdogan en Mostar co después, en enero de 1997. para atravesar Desde el balcón de la antijuntos el puente” gua Junta de Obras del Puerto, en el Portal de la Pau, habló a los ciudadanos (una mayoría de niños y padres y madres ilusionados) al atardecer de la noche de Reyes. Aquel hombre venía realmente de Oriente. Ese momento tuvo una magia muy efectiva. Hablamos en aquellas fechas con Erdogan de un proyecto que desgraciadamente no tuvo continuidad. Como es sabido, el puente otomano –del siglo XVI– de Mostar, en Bosnia, había sido destruido unos años antes por un bombardeo croata, es decir, lanzado desde el barrio católico del oeste de Mostar contra el punto de unión con el barrio musulmán del este. Aquel hecho había producido entre nosotros, a raíz de nuestros viajes a Sarajevo, y también a Mostar, una profunda y desagradable impresión. El anuncio de Demirel, en aquel momento presidente turco, de la voluntad de su gobierno de financiar la reconstrucción del puente me había parecido premonitoria de la continuación del estatus de Mostar como ciudad trágicamente dividida, después de los esfuerzos, exitosos, de nuestro amigo Ricard Pérez Casado, comisionado para la Unión Europea para unificar la ciudad a través de unas elecciones municipales libres. La idea consistía en financiar conjuntamente desde Barcelona y Estambul la reconstrucción del puente, con fondos europeos y turcos. No tuvo efecto en aquel momento. Pero ahora el puente se está acabando de hacer. Espero que un día podré reunirme en Mostar con Erdogan y que atravesaremos juntos el puente. Como también espero que la victoria de Erdogan en las elecciones turcas signifique una oportunidad para ensayar un nuevo diálogo y una nueva alianza entre el mundo occidental y el mundo islámico.c PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC y ex alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1360 Title A name given to the resource El puente roto con el mundo islámico Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Agermanament Ciutats Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Erdogan, Recep Tayyip Municipis Religions Islamisme Barcelona Cristianisme Mostar Istambul Turquia Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/733/19980109_LV.pdf bef01e2cbef2223c28d7844d45951a85 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/01/1998 La Vanguardia, p.019, Opinión Montevideo. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL En las capitales de pequeños países el equilibrio entre significante y significado, o entre ciudad y nación, se da de manera más confortable. La agresión solemne de lo nacional sobre lo local se modera. El frenesí capitalino es más dominable. Son las capitales de provincias del mundo. Montevideo, una de las ciudades más equilibradas que conozco, la capital de la Suiza americana de los años 20 a 50, ciudad hermana de Barcelona desde 1985, la ciudad de Torres García y la Xirgu, ha obtenido la secretaría administrativa del Mercado Común del Cono Sur, Mercosur. Gracias a la famosa pareja Iglesias-Sanguinetti (una especie de Gonzalvo III-Puchades, o de Guardiola-Bakero de la política latinoamericana). Y gracias al alcalde Mariano Arana, quien cedió a Mercosur el hotel Park frente a la costa a estos efectos. Luego a Mariano Arana ni se lo agradecieron los jefes de Estado. Los alcaldes ya saben de eso. Los alcaldes del Cono Sur han creado Mercociudades, una red prometedora que quiere ser integrada en el Mercado Común. Se saldrán con la suya. Son gotas malayas, ya saben. Los alcaldes son gotas malayas, una "llauna", una lata inmensa, una tortura o garrapata que se adhiere sin remedio a los pobres gobernantes nacionales, que como es bien sabido son seres que hacen lo que pueden por satisfacer los deseos infinitos de las ciudades y por tanto de los ciudadanos. Lo que pueden, es decir, poco. En este veranillo decembrino Montevideo me pareció, claro, mucho más alegre que en el 85, pero "no" me pareció "otro" Montevideo sino el mismo. La ciudad equilibrada es siempre ella misma. Dos imágenes imborrables: el cerrito y el cerro; el cementerio del cerrito, donde descansan los restos de Torres García y Manolita Peña. Desolación elegante, vegetación potente, líneas tranquilas y amplias, caballos bañándose en las charcas de nenúfares. Las "bellaombres", u ombús, dominan la escena. La arquitectura, salvo algunos epitafios corporativos, es muy digna. El alcalde Arana me conduce con orgullo de alcalde y de arquitecto. En el cerro el alcalde me muestra entusiasmado la iniciativa de unos ciudadanos que viven en lo alto, en la calle Barcelona, dominando todo Montevideo como si de Montjuïc se tratara: están pavimentando un sendero con adoquines que les cedió el Ayuntamiento. Arana pide -así se lo transmití al alcalde Joan Clos- una pieza gaudiniana, un banco, una fuente o un farol, para coronar la obra. Me doy cuenta entonces, en esa gris mañana de domingo rioplatense, que el último trimestre del año ha ido pasando y de que estoy haciendo más o menos lo que me propuse. Releer lo hecho. Pasear sin nostalgia por el recuerdo para ayudar a construir algo nuevo a otros. Explicarme. Explicarme a mí mismo en qué ha consistido ese tramo rico de mi vida, dejar que las impresiones se posen, que el agua turbulenta de lo pasado se aclare. Antes de pensar en nuevas cosas. Respetar la magnitud de lo vivido en los últimos 15 años. 116 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Aquella tarde sopló el sur en Montevideo y la luz austral lo inundó oblicuamente todo con ese enfoque preciso y un nivel de definición que las ciudades más cercanas al Ecuador rara vez conseguimos. 117 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1195 Title A name given to the resource Montevideo. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Urbanisme Balanç Uruguai Ciutats Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/725/19970711_LV.pdf d65782690c770ea9ff1cea74bb2ec387 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/07/1997 La Vanguardia, p.021, Opinión Federalismo y diferencia Autor: PASQUAL MARAGALL La ocasión histórica para proponer avances políticos en la línea del federalismo, avances que el país necesita, la brinda el hecho de que no hay peligro alguno de reacción ultramontana al cóctel autonomía-izquierda, que históricamente ha provocado iras sin medida. ¿Por qué? Porque la derecha española, atenazada por los hechos (sentencias "federales" del Tribunal Constitucional) y por los votos (alianza imprescindible con las derechas nacionalistas), ha tenido que cambiar. Y porque las derechas nacionalistas sin mayorías absolutas necesitan de algún modo la ayuda de la derecha española, y por tanto el pacto es estable: tenemos una derecha que está obligada a ser autonomista. Es más. No hay posibilidad de Loapa. El autonomismo de la derecha española debe ser diferencial porque se basa en un pacto no con todas las autonomías, sino justamente con las que tienen hecho diferencial detrás. El uniformismo autonómico (¡por fin!) ya no puede ser la escapatoria y el alivio de los regionalistas menos convencidos. La izquierda y el centroizquierda pueden tener la tentación de un escepticismo autonómico razonable. En efecto, el pacto autonómico de las derechas se ha hecho deprisa y mal. Mal incluso para los nacionalistas, que no han calculado bien el valor efectivo de lo que se les daba. Pero mal también para el centro, que aparece a pesar de todo como "timado" por la periferia diferencial. La tentación, pues, para una solución racional, progresista, española, articulada, a todo este lío es considerable. Pero esa "solución" no es solución en sí misma. Lo sería sólo si fuera diferencial, además de articulada y sostenible. ¿Diferencial o asimétrica? Da lo mismo, pero quizá mejor lo primero porque la diferencia se reconoce hoy como un valor y la asimetría más bien como un defecto. ¿Qué se puede hacer? Proponer una articulación federal o federalizante avanzada. Consistiría en: 1. Reconocer la "diferencialidad" histórica de algunas comunidades (lingüística, cultural, política). 2. Respetar el derecho de todos a una prestación igual (igualdad en cantidad y coste de los servicios; igualdad también, en principio, en cuanto a la distancia desde la cual se prestan estos servicios). 3. Opcionalidad como única solución para reconciliar los puntos (1) y (2). Tomemos por ejemplo dos servicios públicos: educación y policía. Cataluña prestaría los dos servicios. Extremadura sólo educación, por voluntad propia. ¿Garantizaría todo ello la "libertad y unión" que es la definición clásica de federación? ¿Garantizaría el trato distinto a los distintos e igual en derechos a todos? Veamos bien lo que los puntos anteriores implican: 1. El más rico paga más (progresividad) no por catalán o madrileño o vasco, sino por rico. 106 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 2. Todos, extremeños, manchegos y catalanes y vascos reciben igual servicio por habitante. Es decir, hay una transferencia neta de fondos de ricos a menos ricos. No por mayor prestación a las regiones pobres, sino por mayor pago de los primeros, que cubren el menor de los segundos. 3. La "fatiga fiscal" es posible pero no exorbitante: se paga más pero no se recibe menos y además se obtiene mercado único. Dos o tres observaciones: -La distinción entre régimen foral y régimen común no debería ser problema. Autonomismo o federalismo diferencial debe querer decir precisamente eso: llegar a la igualdad de derechos por caminos distintos (cada uno el suyo) y tener por diferentes a los distintos para garantizar la equidad. Equidad que consistiría en que los servicios básicos se cubrieran igual y al mismo coste para todos, cosa que dicen que el cálculo actual del cupo vasco puede hacer imposible. -Precisamente la ventaja que obtienen las regiones o nacionalidades ricas, el mercado único, vista a lo largo del tiempo, y no en un momento dado, puede ser argumentada por las regiones pobres como causa de transferencias para obtener una equidad histórica: como históricamente han perdido población por la falta de servicios -entre otras cosas-, lo menos que pueden esperar es que los que tuvieron que marcharse y sus hijos, y los demás ciudadanos de las regiones de destino o nacionalidades, contribuyan de algún modo a que la sangría no siga. (Pero esto no justificaría que los que viven en regiones ricas, además de pagar más, tuvieran que recibir menos.) -Contra lo que se dice ahora, el sistema autonómico que tenemos no ha sido malo en sí, porque ha permitido llegar hasta donde se ha llegado sin que las regiones menos avanzadas se sientan discriminadas. Su limitación consiste en que ahora son los más avanzados los que se sienten perjudicados y los más diferenciales los que se sienten excesivamente constreñidos. Eso es lo que hay que resolver. Y ahora se puede, precisamente, gracias al crédito ganado por las autonomías que han hecho una aportación mayor a la solidaridad, como indicaba hace poco Felipe González. -Todo esto no cuadraría si no se reconociera por parte de las autonomías que el sistema no sólo debe progresar en calidad -como estoy proponiendo-, sino también en profundidad. Los municipios están esperando el primer gesto de las autonomías en este sentido. Esta no es una cuestión menor. En realidad, toda la credibilidad del sistema autonómico-local depende de que las autonomías reconozcan a los gobiernos locales como auténticos gobiernos, según el modelo anglosajón. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 107 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1187 Title A name given to the resource Federalismo y diferencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Acció política Espanya Catalunya Territoris Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/723/19970506_LV.pdf 2100549ae8193ee34d8f5d0bba86405c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/05/1997 La Vanguardia, p.035, Sociedad Santiago se dejó la piel en los Juegos Autor: PASQUAL MARAGALL SANTIAGO ROLDÁN se dejó la piel en los Juegos de Barcelona. Aquello fue muy fuerte para todos nosotros, y para él muy en especial. Él fue el hombre de las grandes obras olímpicas, el presidente ejecutivo del Holding Olímpico. Allí cosechó los mayores éxitos y grandes sufrimientos. Había que terminarlo todo a tiempo. Y se consiguió. La Vila Olímpica, las rondas, el Estadi, el Palau Sant Jordi, los colectores, las playas, los hoteles... Todo se fue terminando a tiempo. Pero la tensión de aquellos meses, de aquellos años, fue tremenda: sólo quien la ha vivido se la imagina. La ilusión y la tensión. Entonces aprendimos que las alegrías, las auténticas efusiones, gastan tanto como las penas. El cansancio infinito viene tras las victorias. Santiago dijo, tras una de tantas victorias, creo que fue el día que inauguramos el nudo de la Trinitat, junto al Besòs, que Barcelona era agradecida porque todo se llenaba a las pocas horas de inaugurarse. Ese día un coche estuvo a punto de llevarse por delante el cono que acabábamos de levantar del suelo. Santiago Roldán era de Madrid, de Sevilla y de Barcelona. Aquí fue decano de Económicas en la Universitat Autònoma, socialista del PSC y empresario olímpico. Anteriormente, Santiago Roldán había creado con García Delgado y Juan Muñoz la firma Arturo López Muñoz, en una legendaria página de "Triunfo", uno de los portavoces de la transición. Más tarde, dirigió la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Y fue otro éxito. Santiago era el más simpático, siempre. El más sociable, un poco el puente entre las tertulias republicanas de las que habíamos oído tanto y el presente libérrimo. No te perdiste nada, Curry, estuviste en todo lo mejor. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 103 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1185 Title A name given to the resource Santiago se dejó la piel en los Juegos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Necrologies Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/722/19970413_LV.pdf 5b6f2ca34a25d074f58aefb915236f59 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/04/1997 La Vanguardia, p.031, Opinión Atrevernos a pensar Autor: PASQUAL MARAGALL Es indudable que estos últimos meses el clima político se ha enrarecido de nuevo en España, en parte como consecuencia de actitudes, lenguajes e iniciativas oficiales escasamente procedentes. Más allá, sin embargo, de enconos y exabruptos, no todo son desarrollos regresivos e inquietantes. También los hay novedosos y esperanzadores. A pesar de la confusión que sigue presidiendo algunas de sus actuaciones más recientes, el sistema judicial puede recuperar parte del crédito perdido: ahí está la tardía pero finalmente decidida actuación contra los desmanes de un juez que, en virtud del agarrotamiento de las relaciones entre los partidos políticos, llegó a situarse en el órgano rector de la magistratura; ahí están, por fin, algunas ya iniciadas, otras a punto de producirse, las vistas de algunos de los juicios que han pesado como una losa sobre la vida política de los últimos años y que habrán castigado a los imputados tanto o más por su duración que por sus resultados, aún desconocidos. Lo que es más importante: por primera vez en la historia de España la derecha parece haber asumido plenamente la existencia de una realidad plurinacional y, por tanto, la necesidad de abordar con normalidad -sin alarmismos, sin dramas, sin amenazas- el tratamiento diferenciado de realidades diferentes. Lo cual no tiene por qué significar ninguna injusticia ni ninguna discriminación para nadie. La justicia consiste, en parte, en tratar desigualmente aquello que es, en un momento histórico determinado, desigual. Sin que ello suponga que esa desigualdad deba perpetuarse como un dato natural, inmutable. En todo caso, sería injusto negar que el esfuerzo de la derecha -sin duda favorecido por el previo traslado a las autonomías del 25 % del gasto público en los últimos 15 años- merece el respeto y el aplauso de todos. No lo han hecho brillantemente el Gobierno y sus aliados, ni siquiera medianamente bien. Con el acuerdo unilateral sobre el nuevo sistema de financiación autonómica, han creado problemas de recelos y agravios comparativos ahí donde no tendría por qué haberlos, pero el paso está dado. La alianza de la derecha españolista, centralista de toda la vida, y de la derecha nacionalista, autonomista, además de ser extremadamente clarificadora, es un síntoma importantísimo de salud y normalización democrática. Pero no es sólo la derecha española la que está rompiendo con algunos tabúes históricos. También en Cataluña empiezan a soplar aires de renovación en los medios de centro y de izquierda, en temas tan sensibles como la reflexión teórica sobre los modos y límites de la reivindicación nacional, o sobre la interpretación de momentos y cuestiones cruciales de nuestra historia. La izquierda catalanista anterior a la República fue extremadamente fecunda en este campo. Posteriormente, sin embargo, tras articular la potente alianza que nos devolvió la libertad y la autonomía, las fuerzas de izquierda han carecido de la mezcla adecuada de audacia y libertad para renovar su pensamiento, quizás a causa, precisamente, del propio protagonismo en la reconstitución democrática del Estado que la izquierda ha tenido en el periodo 1982-1996. Ahora hay novedades. El excelente libro de Montserrat Guibernau sobre "Los nacionalismos" supone una aportación seria y profunda a una temática que entre nosotros ha tendido a moverse 101 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA más bien en el terreno de la emotividad. La obra de Miquel Porta Perales "Adéu al nacionalisme" certifica la pluralidad de visiones que existen en nuestro país sobre el hecho nacional. Los trabajos de Enric Fossas y Ferran Requejo sobre el mal llamado "federalismo asimétrico" (y me siento algo culpable del invento; la expresión es exacta y precisa pero, sin duda, hiriente) abren las puertas del verdadero debate: cuánto y cómo debemos y queremos autogobernarnos sin romper la baraja. Por otra parte, investigaciones como las de Manuel Peña sobre la creciente y pacífica implantación del castellano en Cataluña desde finales del siglo XVI, fruto de los intereses comerciales autóctonos; el excelente análisis de Ernest Lluch sobre los equívocos de la supuesta decadencia catalana ("La Catalunya vençuda del segle XVIII"), obras como "El malentès del noucentisme", de Xavier Pericay i Toutain sobre el encorsetamiento del lenguaje literario; trabajos documentados y audaces como el recentísimo "Sobre la nació dels valencians", de Joan F. Mira, etcétera, todo ello, en su conjunto, cuestiona seriamente, sólidamente, algunos de los más arraigados tópicos y prejuicios de una historiografía romántica y victimista según la cual todos los problemas han venido siempre de allende el Ebro y que ha servido -y todavía sirve- como hilo ideológico conductor de un catalanismo defensivo, ensimismado. Junto a este fermento teórico e historiográfico también se está produciendo en Cataluña un desperezamiento político e ideológico más general. Empieza a hacerse evidente el cansancio provocado por una atmósfera intelectual dominada por una ortodoxia que en más de una ocasión se ha atrevido a condenar como crimen de lesa patria cualquier desviación del pensamiento único nacional. Proliferan iniciativas de debate, de encuentro, de confrontación razonada y razonable de ideas, interpretaciones y valores que constituyen un patrimonio común, pero plural, diverso, a veces contradictorio. Bienvenidas sean tales iniciativas. Que nadie se asuste ni se sienta atacado. Nuestros grandes y casi únicos enemigos son la ignorancia, los prejuicios, el miedo a lo desconocido, la pereza alimentada, a veces, por la propia mejora de la calidad de vida-, la falta de coraje para asumir riesgos. Sin renunciar a unas motivaciones y actitudes morales que seguimos afirmando como fundamentales -la aspiración a la igualdad de derechos entre todos los seres humanos, a los valores democráticos básicos, a una mayor justicia social, etcétera-, desde la izquierda debemos ser capaces de reconocer nuestros errores, insuficiencias e ingenuidades. Como está haciendo ahora mismo Tony Blair en Gran Bretaña. Aunque seguramente deberíamos hacerlo de forma más amable, más participada, más reflexiva. Airear, desbloquear, poner en cuestión nuestros tabúes, atrevernos a pensar y discutir con libertad, con un mayor ángulo de apertura. Esta es, en Cataluña, una de las grandes prioridades y necesidades. Atrevernos a discutir lo que durante largo tiempo ha sido indiscutible e indiscutido. Hoy volvemos a estar en condiciones de hacerlo. No perdamos la oportunidad. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 102 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1184 Title A name given to the resource Atrevernos a pensar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Espanya Catalunya Política Nacionalisme Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/721/19970323_LV.pdf d9514860723f4ae2fe42b5ded55685f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/03/1997 La Vanguardia, p.029, Opinión Barcelona y Latinoamérica Autor: PASQUAL MARAGALL La celebración de la asamblea del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) en Barcelona ha cumplido en alguna medida el compromiso que el alcalde de Barcelona asumió en octubre de 1985 ante el presidente uruguayo Julio M. Sanguinetti de ofrecer la ciudad para representar los intereses de América Latina ante Europa. Enrique Iglesias, presidente del BID, acompañaba en aquella visita a Barcelona de hace once años al presidente Sanguinetti en su calidad de ministro de Asuntos Exteriores de la República Oriental del Uruguay. Aquella ocasión de 1985 -España no había ingresado todavía en la Comunidad Europea- desató un entusiasmo considerable en los medios ciudadanos relacionados con América Latina. De hecho, la visita acabó siendo objeto de una cierta polémica por el contraste entre la ilusión ostensible de la Administración municipal y la tibieza relativa de otras instituciones ante el protagonismo evidente del Ayuntamiento. Nos encontrábamos en los momentos todavía iniciales del gran lanzamiento internacional de Barcelona que lideraba el gobierno de la ciudad. En cualquier caso, el limitado debate de aquellos momentos es significativo sobre la evolución de las cosas en muy pocos años. Del propio entusiasmo que se generó en aquella ocasión -hay que anotar la proximidad temporal de la sustancial emigración uruguaya y argentina recibida por Barcelona con ocasión de las dictaduras militares del Cono Sur- surgió la propuesta-imagen de Barcelona como la primera ciudad latinoamericana de Europa. Esa idea tan sugestiva por muchos conceptos levantó un considerable revuelo en una oposición municipal nominalmente nacionalista que en aquel momento no acertaba a comprender que Barcelona tiene un excedente de potencia y capacidad de proyección que le permite superar la condición estricta y obvia de capital de Cataluña. Lo comprobaríamos después con creces en los años que nos llevaron a la apoteosis de 1992 y, lo que todavía es más importante, en los que siguieron. El éxito que la reciente asamblea del BID ha tenido responde también a la aportación extra de ilusión y compromiso que suele producirse en los grandes acontecimientos que Barcelona alberga. El mismo presidente Iglesias hizo mención a esta contribución diferencial de afecto y cariño como elemento clave en el desarrollo de la asamblea. No es ese aspecto un elemento puramente anecdótico como podría parecer. Se encuentra en la base de los repetidos esfuerzos colectivos de esta ciudad. En este sentido, la referencia continuada a la ilusión y al entusiasmo ciudadano en esas ocasiones no es en modo alguno una muestra de provincianismo, sino la comprobación de unas constantes vitales ciudadanas. Es en realidad la manifestación del espíritu cívico propio de una ciudad que no goza de los beneficios de la capitalidad política. La relevancia de la dedicación ciudadana es decisiva en Barcelona. En nuestra ciudad, la celebración periódica de grandes acontecimientos políticos, económicos o culturales no está garantizada de la forma que es normal en una capital política como Madrid, donde conferencias como la de Oriente Medio o la cumbre de la OTAN de julio próximo son realidades que surgen con regularidad en el calendario y proyectan el nombre de la ciudad a todo el mundo. 99 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En Barcelona, también en el terreno de las conferencias internacionales, la ciudad tiene que ganarse el puesto gradualmente entre los intersticios de unas agendas que las grandes capitales políticas tienden a copar. Por esa razón, un acontecimiento como la Conferencia Euromediterránea o la Asamblea el BID constituye una oportunidad para la movilización institucional y ciudadana que Barcelona tiene que afrontar con el plus de entusiasmo que la caracteriza. Solamente con esos éxitos indiscutibles se asegura la continuidad en el proceso de consolidación de Barcelona en el circuito de las grandes ciudades internacionales. La realidad es que la asamblea recientemente clausurada ha supuesto un paso muy importante en la consolidación de Barcelona como escenario privilegiado de referencia para América Latina en Europa. Esas posibilidades han empezado a concretarse y han salido hace ya un tiempo del mundo de la retórica. Barcelona es hoy un punto relevante como plataforma de expresión y de relación de empresarios, profesionales y políticos del continente latinoamericano. La colaboración entre la Administración central, la Generalitat y el Ayuntamiento y la relación de extrema confianza establecida entre esas instituciones y el propio BID constituyeron una de las bases más firmes del éxito obtenido. Esa plataforma de cooperación que tan bien ha funcionado durante casi dos años de trabajos preparatorios ha generado de otra parte una inercia positiva y una atmósfera de cordialidad que no ha de desperdiciarse. De hecho, en el seno de las administraciones consorciadas ha surgido la idea movilizadora de seguir colaborando en la búsqueda de algún tipo de acuerdo para la creación de una plataforma permanente de promoción y de apoyo de las relaciones comerciales con América Latina. La reunión del BID ha tenido también una relevancia notable para Barcelona en el terreno de la reflexión sobre la ciudad y los fenómenos urbanos. Aunque el BID ha tenido siempre y muy particularmente bajo la presidencia de Iglesias un interés en las ciudades, el hecho es que el banco es una institución intergubernamental. En este contexto, la apuesta que Enrique Iglesias hizo por elevar en Barcelona el nivel y la visibilidad del debate sobre las ciudades se saldó con un resultado espectacular del que hemos de estar orgullosos. La asamblea comenzó tres días antes con un potentísimo seminario sobre ciudades que, con una participación de más de seiscientas personas, dejó de ser un evento complementario de la asamblea para convertirse en una manifestación central de esta. Este seminario tuvo, además, la virtud de prolongar considerablemente el impacto temporal de la presencia del banco en Barcelona. La asociación del nombre de Barcelona a la reflexión internacional sobre la evolución de las ciudades y su observación desde una perspectiva optimista y creativa, como apuntó el presidente Enrique Iglesias en su intervención de clausura, es sin duda una de las notas de la asamblea del BID que más positivamente situará la referencia de nuestra ciudad en el mundo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 100 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1183 Title A name given to the resource Barcelona y Latinoamérica Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Model social Ciutadania Desenvolupament econòmic Amèrica Llatina Banco Interamericano de Desarrollo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/720/19970104_LV.pdf 871b4801a976496f46d26d2195f660df PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/01/1997 La Vanguardia, p.037, Cultura El filólogo y Barcelona Autor: PASQUAL MARAGALL “Jo crec que tots els catalans haurien de tenir a Barcelona dret de ciutadania. Heus aqui allò que fa i que farà de Barcelona una metròpoli. 'Barcino communis nostra patria est'.” En estos términos se expresaba Pere Coromines en el Cercle Artistic de Sant Lluc en 1931, en una conferencia con el significativo titulo de "Apologia de Barcelona". Pere Coromines fue un barcelonés importante y apasionado, agitador político en su juventud, hombre de gobierno y escritor en su madurez. De él y de Cambó se dijo que constituían el brazo derecho e izquierdo de la política catalana. No debe extrañar que este barcelonismo de Pere Coromines, que era su manera de ser catalanista, dejara huella en su hijo, el eminente filólogo Joan Coromines. Ahora, Joan Coromines nos ha dejado. Nos ha legado, sin embargo, la obra monumental de una vida plagada de talento. Acabar su obra se convirtió durante estos últimos años en una obsesión, un mandato. Por ello y para ello vivía. Por esta razón declinaba invitaciones, conferencias u honores. Sólo cuando, a través de una discreta gestión del amigo Jordi Sales y de su hermana Julia, le hablamos a principios de 1995 de dar el nombre de su padre a una plaza, un nuevo espacio nacido de la reforma de Ciutat Vella, Coromines aceptó. Nada podía distraerle de su tarea salvo este reencuentro entre Barcelona y su padre. Fue un día de primavera de 1995. El sol brillaba sobre los nuevos edificios de vivienda social que renuevan y dignifican el Raval. Nos reunimos un grupo de barceloneses: gente del barrio, el concejal Casas, Pep García, y también personalidades de la cultura y la política, como Badia Margarit, Max Cahner, mi padre Jordi Maragall, y todos los hermanos Coromines. Sentados en unos bancos, dos ciudadanos de origen magrebí nos miraban atentamente. Posteriormente, el consejo plenario del Ayuntamiento, en diciembre del mismo año, concedió a Joan Coromines la medalla de oro de la ciudad, el máximo galardón que la ciudad otorga y que en otras ocasiones ha distinguido a personalidades como Miró, Sert, Tàpies, Vilar, Dalí o Espriu. En marzo me eligieron presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. Pocos días después, junto al concejal de Cultura Joan Fuster, fuimos a Pineda de Mar a entregarle la medalla. Hacia poco menos de un año del imborrable momento del Raval. Nos recibió en su casa, era también un mediodía soleado de primavera, la charla fue larga, un poco de todo, toponimia, onomástica... Su agilidad, su precisión, su brillantez eran impresionantes. Después, habló de Estados Unidos, de su querido Chicago, de su preferencia por las universidades americanas. Creo que también hablamos de Pijoan. Fue él quien me habló de política; dijo algo así como: "Ahora lo más importante es que Cataluña tenga voz en Europa". Fue una recomendación, un estimulo... 97 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Salimos impresionados, cuando nos dirigíamos hacia el coche le vimos aparecer en el umbral de la puerta para saludarnos con la mano, a pesar de su espalda completamente curvada, vencida por los años, y un ligero temblor. Pero lo más grande, el momento impagable, fue ese día de abril en la plaza Pere Coromines cuando "el más pequeño de los Coromines" -como él dijo- se levantó de una silla y levantando la mano al aire, sin temblarle la voz, recitó la última estrofa de "L'oda nova a Barcelona". Alcalde de Barcelona 98 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1182 Title A name given to the resource El filólogo y Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Coromines, Joan, 1905-1997 Necrologies Català Catalunya Model social Cultura Filologia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/719/19960825_LV.pdf 69cd6fbd2a9eaecfcfceed4712f384b4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1996 La Vanguardia, p.038 Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Autor : PASQUAL MARAGALL En estas esquinas traidoras del verano, cuando no estamos todos, se nos han muerto Josep Pinyol, la madre Assumpta Flaquer, antigua abadesa de Pedralbes, la viuda del doctor Vilanova y ahora Oriol Martorell. Parece como si el camino de la vida se hiciera más cuesta arriba y más estrecho. Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? ¿Tendría el mismo significado "Els segadors"? ¿La misma mezcla de sentimiento de país y deseo de fraternidad con todos los países? ¿Serán igual los sobreentendidos si no nos podemos mirar de improviso y ver un "dring" especial en los ojos y la voz de Oriol que nos invita a creer que la canción dice más de lo que dice, que es más nuestra, más cierta, más viva? Son los muertos del agosto, que nos preparan un curso nuevo dolorosamente más sabio, porque tendremos que componer nosotros mismos las ausencias. En realidad, éste es el terrible juego del progreso. Incorporar nosotros mismos más roles, más papeles, más mensajes. Más fidelidades, como dice mi padre. Enriquecernos con el peso que nos pasan Oriol, la señora Vilanova, la madre Assumpta, Pinyol. Cada uno de ellos es como mínimo un lugar, un acento, de los muchos que configuran nuestra vida. Cala Mongó, el monasterio de Pedralbes, el Vaticano y mucho de los cantos que hemos sentido y que nos han hecho como somos. Ellos no verán la ciudad lejana que queremos terminar de hacer. Pero la haremos con su acento. Y quizá se han marchado porque ya la han sentido. La ciudad lejana es la nuestra, la que tenemos, proyectada un poco más hacia su destino: más libre, más limpia, más amiga. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona 96 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1181 Title A name given to the resource Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Martorell, Oriol, 1927-1996 Necrologies Música Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/718/19960728_LV.pdf 67d9f6c1dbb1f22f72e78548cccfbebf PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/07/1996 La Vanguardia, p.019, Opinión De 25 de julio a 25 de julio Autor: PASQUAL MARAGALL Dejemos el recuerdo emocional -ya mucho se habló estos días- y veamos qué ha ocurrido desde el 25 de julio de 1992 al 25 de julio de 1996. Qué ha ocurrido en términos de diferencias entre el 25 J y el 19 J y qué nos ha sucedido a nosotros entretanto. Las diferencias objetivas entre Barcelona y Atlanta son: 1. Ocho millones de entradas vendidas el 96 contra menos de cinco millones el 92; amplia superación de la barrera de los 10.000 deportistas en Atlanta; veinte países más; nuevas especialidades deportivas. En resumen: problemas serios de talla, de dimensión. Dificultades serias de control del acontecimiento. Las colas, los colapsos, la congestión, los retrasos... Especialmente en los tradicionales primeros cuatro días de aprendizaje. 2. En esta fase es muy importante la conexión entre el comité organizador de los Juegos y los responsables municipales. En Barcelona, el aprendizaje de los cientos de conductores foráneos se suplió cuando el Centro Municipal de Operaciones (CMO) prestó al Centro Principal de Operaciones (CPO) del comité organizador personal experto (guardias urbanos jubilados y activos y personal del Instituto Cartográfico de Barcelona). Esta conexión no está bien establecida en Atlanta. 3. La proporción y relación país organizador resto de países en Barcelona era amable. En Atlanta es desequilibrada. La televisión aquí (y aquí quiere decir lo que ven atletas, periodistas y vip's) sólo da escenas de gran consumo local: equipos USA, emociones USA, banderas USA... La importancia aquí de la opinión internacional es relativa. Ello hace aún más llamativa para los expertos la diferencia de algunos procesos tecnológicos entre Barcelona y Atlanta. El sistema Amic de información y correo electrónico en Barcelona era muy aquí es tan lento que los periodistas en vez de Info 96 lo han bautizado Info 97. Sería injusto resumir en esta anécdota la calidad técnica de Atlanta'96. Pero muchos observadores esperaban más de estos Juegos y de este país. 4. Atlanta es más pequeña que Barcelona en muchos sentidos: población, ciudad central, etcétera. La congestión es mayor también por eso. Sin embargo, la animación en las calles y parques -por lo mismo- es aún más notable. Los espectáculos deportivos están llenos a rebosar siempre. El ambiente en las competiciones deportivas es sensacional. El consejo que le di a Billy Payne fue ir a los eventos, pasear por la ciudad, hablar con la gente, hablar con los periodistas. El ambiente es mucho mejor en la realidad de los hechos que en la frialdad de las oficinas y en el recinto reducido de la familia olímpica estricta. Y a nosotros, a Barcelona, ¿qué nos ha pasado como ciudad de 25 J a 25 J? 94 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Hemos superado la más comprometida de las cuatro etapas olímpicas: 1. Concepción. 2. Decisión y puesta en marcha. 3. Realización y 4. Digestión. La digestión ha sido modélica, a mi modo de ver. La explotación del éxito -que estos días adquiere caracteres de excesivo narcisismo-; el lanzamiento internacional de la ciudad; la mejora continuada posterior a los Juegos; el equilibrio entre obras públicas e iniciativa privada, casi diría el relevo entre aquellas y ésta, que ha adquirido mayor relieve en la cuarta etapa; el equilibrio entre grandes y pequeñas obras, entre lo proyectivo y exterior y lo social e interior, entre centro y barrios...; tantos y tantos logros de esta etapa en la que la desmotivación hubiera podido reinar, sobre todo en una coyuntura económica nada fácil. En los recuadros anexos pueden comprobarse algunos datos que confirman lo que digo. De 25 J a 25 J Barcelona ha demostrado ser tan capaz como en los días mágicos del 92. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 95 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1180 Title A name given to the resource De 25 de julio a 25 de julio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Atlanta Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf 46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/07/1996 La Vanguardia, p.030, Opinión Las ciudades: esperanza desbordante Autor: PASQUAL MARAGALL 1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay una crisis propia de la transformación. Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad. Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad. La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho. Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo construido. Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural. Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al océano de las megalópolis. No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más, las ciudades son la única solución de la humanidad. Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más información... Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie". Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer. Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción. Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad, tenga su lenguaje y su expresión. 2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana. Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las ciudades esperanzadoras. 90 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA ¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo ser sólo un puñado de megalópolis infernales? Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano, el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas. En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias: estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia... Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e identidad, códigos propios de un hábitat. La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos. Es la parte más dinámica de la Tierra. ¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales? De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que baja la oferta, no la demanda. Restricciones. En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas. A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el metro y el tranvía serán otro ejemplo. Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas. ¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No podemos. El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables. El tema es cómo podemos hacerlas mejores. Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían. Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos? La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor. Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar China al mundo. 91 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza. El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo. Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos. La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser mejor que nos vayamos haciendo a la idea. Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras periferias metropolitanas. Démosle la palabra. No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios. 3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar ante las naciones. La sala se quedó vacía. Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto. En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades. Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente. Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable. Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible. Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas como interlocutores, como "nuevos actores". También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la palma. Porque el tema era precisamente la ciudad. En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales. Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase localmente todo lo que se pueda". En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron. Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión. Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades. Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense. En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento, un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se pueda: en el límite social, comunitario, individual. 92 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas. En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa. Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul. Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones). A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan devorándose". Se refería a las megaciudades. Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad, autocontrol, respeto. Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello. Por fin la calidad de vida mueve pasiones. Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula. Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos. Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 93 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1179 Title A name given to the resource Las ciudades: esperanza desbordante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Barcelona Desenvolupament sostenible Futur Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/716/19960304_LV.pdf 4ecd29ebae74bed177ac4bd9e9fe7c4e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/03/1996 La Vanguardia, p.055, Opinión Escrito antes Autor: PASQUAL MARAGALL Escribo estas notas en el día de la reflexión. Antes del resultado que ya todos sabremos cuando el lector, si se deja seducir por un título que huye de la actualidad -para entenderla mejor-, posa sus ojos en estas letras. A los efectos de lo que diré el resultado es indiferente. Durante la campaña he leído y oído palabras de preocupación por la situación creada antes. Desde el 93 algo ha ido mal para todos. Insisto: para todos. Para muchos, algo ha ido mal desde el 91, para algunos desde el 89, para otros desde el 87. Para los más partidarios, por supuesto, desde el 28 de octubre del 82. Muchos podríamos coincidir en que, tras las elecciones de 1993, se abrió un periodo necesariamente perverso de la política española. Hasta ese momento tal tipo de coincidencia no era pensable. ¿Por qué? Hasta 1993 no se había agotado ni el crédito del Gobierno para gobernar ni el de la oposición para controlar. A partir de junio del 93, el Gobierno debía cambiar inmediatamente y la oposición debía impedirlo. Y lo decisivo es que la oposición podía impedirlo: le bastaba con apretar las tuercas mediáticas y morales de las que disponía. Sin embargo, esa casi inevitable media vuelta de más a la presión de la olla política madrileña podía hacer saltar el puchero por los aires, y no es seguro que ello no haya sucedido incluso sin que nos hayamos dado cuenta del todo. Algunos hechos parecen corroborarlo: los asesinatos de ETA, la pérdida de la presunción de que la calle es de todos, al menos en Euskadi, pero no sólo en Euskadi; ¿hay que recordar que tampoco los tranquilos despachos de la Universidad de Madrid son seguros? ¿Que Tomás y Valiente no era cualquiera sino uno que había dicho: o ustedes o nosotros? ¿Que Tomás y Valiente andaba por la estrecha senda de la "España, nación de naciones", la única que puede salvarnos juntos? Es más: el éxito espontáneo y masivo del "no pasarán" en el mitin del Palau Sant Jordi; el de las menciones a Franco de Raphael en los mítines del PP; el canto de "La Internacional" en la cena de fin de campaña de los socialistas de Cuenca; la alusión de una diputada a la permanencia de González en el escaño "mientras la justicia lo permita"; la de una concejala al "cerdo de Setién"; la imagen de los folklóricos de HB disparando salvas al aire ante 30.000 personas en Anoeta, y sobre todo, sobre todo, el "si me miras te mato", del asesino de Múgica a la mujer que lo vio todo y frases aún peores que se han oído en San Sebastián... Todo esto ¿no nos está diciendo que el puchero estalló y que es hora de ponernos todos de acuerdo, haya ganado quien haya ganado, en hacer que el lenguaje democrático se fortalezca de modo que el de la intolerancia y el odio, e incluso el de la amenazante nostalgia, sea progresivamente imposible, impensable? Y es que todo esto nos ocurre justo cuando tenemos a tocar de dedos la solución. Cuando estamos bien en Europa, como querían Azorín y Baroja, Cambó y Macià, Blas Infante y Cunqueiro; cuando la España permanentemente haciéndose que Tomás y Valiente citaba de nuestros exiliados en México (Bosch i Gimpera) se acepta bien como tal proyecto y se consagra ya en una Europa multiidentitaria y unida en la moneda; cuando parecía, a partir del fracaso de ETA en el 92 y de la fuerza manifiesta de los gestos por la paz y el diálogo, que éstos se 87 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA imponían en Euskadi; cuando los sucesivos pequeños retoques de la Constitución podían comenzar sin sobresalto, como sucede en países de larga tradición democrática; cuando, en fin, la economía no va mal... En los días preelectorales he leído artículos preocupados de Alberto Oliart ("Al día siguiente") y Miquel Roca ("Gane quien gane"), artículos certeros de Herrero de Miñón y un artículo espléndido de Ramón Jáuregui sobre el reparto del trabajo a pesar del poco caso que se le hacía en la campaña. Coincido con ellos en tratar de saber, más que lo que realmente ha ocurrido, lo que debería suceder tras las elecciones. Lo primero es un gran acuerdo sobre el poder judicial, para dotarlo de prestigio renovado, sobre la base de un consenso político profundo -no de un corporativismo respetable- que mire más allá de intereses partidarios y consagre a personalidades judiciales con criterio propio, discreción probada y profesionalidad indiscutible. Un juez o un fiscal indiscretos deberían considerarse el peor enemigo de la sociedad. Sin eso, los demás pasos serán imposibles. Porque el segundo paso es un tratamiento radicalmente distinto del terrorismo, sobre el cual los políticos y aún más los jueces harían bien en no hablar demasiado y en juzgar más deprisa. Los pactos (Ajuria Enea y Madrid) han de respetarse sin gran discusión ni publicidad. El tercer paso es el tratamiento progresivamente transparente de la financiación de los partidos, la disminución de los gastos electorales y de la publicidad, la obligatoriedad de los debates cara a cara entre los candidatos mejor situados, la prohibición de la financiación empresarial de los partidos y la progresiva dependencia de los mismos de las cuotas de sus afiliados y simpatizantes. Se trataría de reducir el peso de la política -publicitariamente hablando- en la sociedad. Como en Suiza, donde una elección es difícilmente perceptible en la calle. En ambos casos (terrorismo y corrupción política) hemos sufrido más por lentitud que por injusticia. Ya en el monólogo de Hamlet la parsimonia de la justicia se equiparaba a la insolencia del funcionario entre los males de la sociedad. Por otra parte la única forma de igualar las oportunidades entre partidos de empresarios y partidos de trabajadores, o que defienden mayormente los intereses de unos u otros, es limitar el peso del dinero en la política. Esto traerá consigo también una menor influencia de la política en el manejo del dinero. Quizá también habría que limitar la arrogancia de unos y otros en la defensa de lo privado y lo público, pero eso es tema para otro día. Y llega el tema más difícil de tratar: la relación entre medios, política y dinero. Sin una especie de código no escrito de los grandes medios relativo a sus propios límites a la hora de influir en el desarrollo de los acontecimientos "no farem res", como decimos en Cataluña: no haremos nada, no se conseguirá nada. Aunque el espectáculo del canibalismo mediático madrileño no es fácil de comprender desde la periferia, no quiero que esto se interprete como una defensa de la "omertà", del silencio cómplice o cómodo. No creo que Cataluña haya sido un ejemplo en este terreno, aunque se ha hablado muchas veces en esta línea. (La política y los políticos locales hemos tenido que ver algo en ello, y los empresarios también.) Por fin, sin una reforma del Senado a la alemana, para sustanciar el debate entre territorios, no podríamos entrar en la era de la estabilidad y la efectiva europeización. 88 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El compromiso por la subsidiariedad que se inscribe entre los principios fundamentales del tratado de la Unión es imprescindible para navegar en la política del siglo XXI, es decir, dentro de cuatro años. Es el efectivo cemento constitucional, el punto de encuentro de las tradiciones federalista y liberal que han hecho Europa, de las pulsiones diferenciales y las solidarias. Pero todo esto, que tenemos al alcance de la mano, se nos puede estar escapando como el agua entre los dedos. Hemos construido entre todos un escenario infernal en el cual, si el PSOE sigue gobernando, la amenaza de una reacción furibunda de la derecha ha sido tan virtual, ha estado tan presente, que, aparte de haber amedrentado a algunos y condicionado curiosamente su voto (no votemos a éstos no sea que los otros se lo tomen rematadamente mal y nos condenen a cuatro años más de tertulias sin freno), aparte de eso, que es inadmisible, puede haber influido en la cerrazón en banda de los socialistas, más allá de lo conveniente para el país. Y si ha ganado el PP, además de felicitarle democráticamente, debemos advertirle de que lo habrá hecho al precio, altísimo, de inducir a la mayoría a pensar que todo está permitido y a los que le han apoyado desde la democracia y la decencia, a concluir que ese nuevo gobierno será su rehén. Mal si han ganado unos, mal si han ganado los otros: nada sería reprochable en un caso, todo estaría permitido en el otro. Y si se ha impuesto el "quinto votante", el voto en blanco, o los pequeños partidos que harían cualquier mayoría estable imposible o precaria e interesada, la conclusión no es mucho mejor: no nos habíamos atrevido a hincarle el diente a los dilemas del país y lo pagaríamos caro, quizá con unas elecciones más como castigo. España tiene la oportunidad de ser el primer país europeo en afrontar sus demonios mirándoles a los ojos: terrorismo, contraterrorismo, corrupción, insolidaridad o intolerancia ante la diversidad. Contra lo que se ha dicho, poco tenemos que aprender en estos terrenos de la Alemania de los Baader-Meinhof, la Gran Bretaña de los IRA asesinados en Gibraltar, la Francia de Mururoa y los suicidios políticos, la Italia de Craxi, Berlusconi y la Mafia invicta. Admitamos que esto sería mérito que compartir y apresurémonos a crear las condiciones -ya dichas con toda modestia, otras pueden faltar o mejorar las aquí aventuradas- y a pedir al líder de la mayoría y al de la minoría, o al del Gobierno y al de la oposición, a poner en común ante todo lo que haga falta para recrear un diálogo entre unos y otros. Todas las fuerzas con influencia y responsabilidad (política, bancaria, sindical o eclesiástica, o mediática) respaldarían ese espíritu. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 89 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1178 Title A name given to the resource Escrito antes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Corrupció Cooperació Acció política Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles