2 50 772 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7020/19881021_QueenElizabeth_PM.jpg 803e06ca786426cb5f8633934d30f7b3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Relation A related resource Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a> Notícia a El Periódico:&nbsp; <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a> Notícia a Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a> Notícia al diari Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Pedralbes, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Title A name given to the resource Recepció dels Reis d'Espanya i dels Reis del Regne Unit a l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-21 Subject The topic of the resource Garrigosa, Diana, 1944-2020 Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022 Felip II, d'Edimburg, príncep, consort d'Isabell II, reina d'Anglaterra, 1921-2021 Alcalde Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7019/19861119_EdKochEdKoch_AlcaldeNY_PM.jpg 4cde8925bf7ecf42d74d2ae1536f9e5e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els alcaldes de Nova York i Barcelona, Koch i Maragall somirents. La fotografia conté una dedicació manuscrita de Kock: To Pasqual - Ed Kock Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Koch, Edward, 1924-2013 Nova York, EUA Estats Units Alcaldes Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York; New York City Hall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 19-11-1986 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7018/19861117_GeorgeBush_VicePresidentEEUU_PM.jpg b20871f08dd53968a432cddcca822827 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alcalde Maragall amb el vicepresident de EUA, George H.W. Bush, asseguts i parlant Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Bush, George H.W., 1924-2018 Washington, Estats Units Relacions Internacionals Alcalde Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Blanca (Washington, EUA) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/portada/532738802_850215.html" target="_blank" rel="noopener">González pide a Reagan un gesto favorable a la reducción de tropas</a> Notícia a El País:<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738804_850215.html" target="_blank" rel="noopener"> Maragall transmite a Bush un mensaje de Gobierno pidiendo una respuesta "más positiva sobre las bases"</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-11-1986 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7017/1986_HaroldWashington_AlcaldeChicago_PM.jpg c029d24c097bc0a2ab3a817bc494ce50 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia amb Maragall i l'alcalde de Chicago Harold Washington Subject The topic of the resource Washington, Harold, 1922-1987 Chicago, EUA Relacions Internacionals Alcalde Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived <a href="https://www.chipublib.org/fa-harold-washington-archives-collections-mayoral-records-press-office-photographs/?utm_source=chatgpt.com">Harold Washington Archives &amp; Collections. Mayoral Records. Press Office Photographs</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chicago, Illinois Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource <a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1986/11/15/LVG19861115-001.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia La Vanguardia</a> <a href="https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306803_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Notícia a El País</a> Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 13-10-1986 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7016/19830322_KevinHWhite_AlcaldeBoston_PM.jpg eed01d21b604cfccb14619425c094b58 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia amb Maragall, Abad i l'alcalde de Boston Kevin White. La fotografia conté una deidcatòria manuscrita de White a Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource White, Kevin, 1929-2012 Abad, Josep Miquel, 1946- Relacions Internacionals Alcalde Boston, EUA Maragall Mira, Pasqual, 1941- Description An account of the resource Dedicatoria de la foto. "To Mayor Maragall, "In remembrance of your visit to Boston and hopes for a longer stay next time. Kevin H. White" Traducción: "Para el alcalde Maragall, en recuerdo de su visita a Boston y con la esperanza de una estancia más larga la próxima vez." Kevin H. White Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Boston, EUA Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22-03-1983 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7012/13_HenryKissinger_PM_smoking.jpg 34d8ebc6482fbc6ec1ce1f0b4b2d116d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall parlant amb Henry Kissinger d'esmòquing a la gala del Queen Sophia Institute de Nova York, que va atorgar la medalla d'or a Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Kissinger, Henry, 1923-2003 Premis i reconeixements Queen Sophia Institute Nova York, EUA Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7011/12_Butros_Gali_PM_ONU.jpg fd2e987c7a15c751fcfc104b48f6d2b0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el secretari general de la ONU, Boutros Ghali Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Nova York, EUA Boutros-Ghali, Boutros, 1922-2016 Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals (AMCAL) Nacions Unides, ONU Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996, Febrer EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7005/03_MarioSoares_PM_Bicicleta_BN.jpg 29d3343df2bdb30be9849b7742ae124c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mario Soares, president de la República de Portugal, i Pasqual Maragall, alcalde, en bicicleta per Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Barcelona Soares, Mario Bicicletes Portugal Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bicicleta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-12-1987 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7004/02_Rey_PM_BN.jpg 31dda41cb4860703cc0ac549c75c5efa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Joan Carles I, rei d'Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Maragall Mira, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Dcoument Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf 2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Duran Farell, Pere, 1921-1999 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Exposició Universal de Barcelona (1888) Commemoracions Barcelona Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66 PDF Text Text Democracia y nuevos retos H an pasado 18 años desde las primeras elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy corto en términos históricos en el que los ayuntamientos han sido la pieza clave del asentamiento de la democracia, en el que han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en un país moderno y en el que, en gran parte, se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado. Los retos que plantea el siglo XXI sitúan a los gobiernos locales como protagonistas del futuro. La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra joven democracia no pudo ser más desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos, caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima a ellos, les había negado la participación. Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del sistema y la implantación sociológica de la democracia. A lo largo de estos años se ha conseguido transformar la administración local en el organismo más cercano al ciudadano, al que acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus ideas y su trabajo a la mejora de la calidad de vida de la comunidad. Se ha logrado una complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno del territorio, a la vez que servían de gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política. Superada esta fase, los servicios municipales se enfrentan ahora a la batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas y complejas redes informáticas que, en muchos casos, son superiores a las de otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos son el elemento esencial de la participación del ciudadano en la vida colectiva y uno de los ejes sobre los que se ha articulado la creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el reconocimiento suficientes. El principio de subsidiariedad establecido por la Carta Europea de Autonomía Local debe ser la brújula que nos guíe en la Europa del siglo XXI, la que Enrique Tiene Galván llamaba la Europa de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les son inherentes y cuenten con los recursos para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca, es necesaria también una Ley Especial de Financiación Local, que regule el reparto equilibrado de los recursos públicos globales que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno del Estado ni por los diferentes gobiernos autonómicos, algunos de los cuales ven en el desequilibrio económico actual una manera de controlar el poder real de los municipios. Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más diversas. El de establecer redes de colaboración que hagan más abarcable la solución de los problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio. ÍC Los ayuntamientos serán los protagonistas del próximo siglo y y C) Alcalde de Barcelona L O S A Y U N T A M I E N T O S Mayo 1997 EL SOCIALISTA « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Democracia y nuevos retos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Subsidiarietat Democràcia Municipis Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Socialista Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf 5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb PDF Text Text EL PERIÓDICO 2 3 ÀBR. 1997 LA CABALA Recelos B domingo 13 de abril publiqué un artículo sobre algunos aspectos significativos del complejo y cambiante cima político catalán y español: Escampa, era el encabezado que le había dado a mis apuntes y que alfinalapareció con el titulo más coivencional de Atreverse a pensar. Al dia siguiente fui a Madrid, invitado por la Asociación de Periodistas Europeos que drtgen Cándido y Mgusl Ángel AguHar, y por el Círculo de Debates que conducen Javier Gómez Nevara, Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para participaren un par de coloquios. Algunos de los asistentes llevaban el articulo recortado en el bolsillo. Pensé que les había parecido bien. Pues no. Bueno: si parecía bien, lo fue sin efectos apreciables. En Madrid el tema era el "parar por el tubo" de Pujol, y después seria el catalán de loe obispos (y de los rectores), y mañana cualquier gesto de los que la derecha catalana mayorltarla se ve obligada a hacer para que se le perdone el pacto con el PP. De modo que la sugerencia de mi articulo parece que caerá en saco roto. En él invitaba a aplaudr el reconocimiento de la plmnadonaJidad del Estado que está haciendo la derecha española, y pedía al mismo tiempo que le izquierda española, tradkáonalmente más federal y autonomista que la derecha, dé un paso adelante-no un paso atrás-en la configuración del federalismo diferencial permitido por la Constitución. La gente prefiere un buen enemigo a un amigo complicado. Basta con que désele Catalunya se pronuncien, a intervalos convenientes, un par de frases de desamor o recelo para tener garantizada la ccNTespondencia. España se cierra como un caracol tocado en la antena. Y a la inversa. Encerrados sistemáticamente con el único juguete de las relaciones entre el poder estatal y el autonómico se renuncia al gran debate que incomoda a unos y a otros: el de la configuración del Estado desde las premisas de la subsidíaridad. No ha Negado todavía el tiempo del auténtico diálogo. Pero legará. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recelos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-23 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Subsidiarietat Territoris Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf 28682319fae46e6f22713217e76d0d4c PDF Text Text CULTURA/ESPECTACLES L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa, en aquest article, un recorregut per la vida de diverses personalitats catalanes desapa- Diari de Girona / O Q Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort del poeta Joan Teixidor és el fil conductor que fa servir Maragall per referir-se a unes personalitats «en les quals predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se». Els nostres herois de l'any 91 per Pasqual Maragall M , 'he posat com im detire, i ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de Rupià uns mots per al Diari de Girona quan el temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un cop va ser, fa just un any, tot cercant el camí de Rupià a Corçà, el camí romà, amb la bicicleta. Aquest era el punt de partida i l'escenari deia reflexió, al final del mític any 92. Mesos després, havent visitat Salt i el bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig exposar una teoria de l'Empordà (o teoria de Salt) que en el fons era una lectura dels conceptes de Catalimya i l'Empordà, d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall, Ara sé celebren, a la fundació que du el seu nom, unes sessions sobre Joan Maragall i el paisatge, la religió i altres temes, en les quals s'escauria revisar aquelles reflexions del nostre poeta («el nostre», de tots) sobre el concepte de pàtria, molt acostat, crec, al que avui construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica -però també ü.lusionada- d'aquest fi de segle. Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació de Barcelona, però també l'any que van morir una coUa de ciutadans il·lustres que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot just després de la guerra. El dia de Reis de l'any 48, l'editorial que inspirava Joan Teixidor i que avui porten els seus fills, premiava Miguel Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní del 25/26 de desembre passat ha publicat una esplèndida entrevista amb aquest autor, que incloïa ima deKciosà descripció de la «querella» de la bicapitaütat Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella. És una defensa a la qual hauríem de correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i als països de parla castellana (prop de 400 müions de persones). I també, com ja estem fent, amb una promoció aquí del millor teatre clàssic castellà. (Si no han vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui). Tot això ve a tomb d'unes lletres que vaig escriure tot just començat l'any 92, amb motiu de la mort de Joan Teixidor, persona estimada i poeta admirat. Són unes reflexions que vull compartir també amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a Olot el 1913- i altres homes i dones representatius que ens van deixar durant l'any 91. 'Tots aquests homes i dones ^ a u m e Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria Serra Martí...- han estat importants en la història recent de Barcelona i de Catalunya. L'any 96 (quan faci cinc anys de la seva mort, com és preceptiu) el regidor Joan Fuster, responsable de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la democràcia electoral el crida novament a la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i dones d'idees magnífiques. Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de febrer de 1993 i de setembre de 1993. Van en el mateix sentit, però de fet són anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els temps! Però que poc hem canviat nosaltres! Quina Catalunya és la que, aviat farà dos anys, va morir una mica amb Joan Tebddor? Si és cert que cada dia que passa el país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples accents? Repasso ara les notes de fa dos anys, en aquell final de 1991/inici del 92 de la mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra aquest article. Jo em preguntava i em pregunto en què serà demà el riu Fluvià diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no coneixem bé, que està programat en allò que nosaltres mateixos som, perquè només de nosaltres pot néixer aUò que serà demà, i de ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu. Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues maneres: creant (o modificant) i deixant pòsit, posant, reposant, morint. El que queda de nosaltres quan ja no hi som és allò que veritablement influeix: aquest és el programa que deixem escrit a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta vegades (tres vegades cada cent anys <d)esenllaç» «S atCar^assm (es flores de [a tarda i ara arnSa driu cap a Capíana J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt sor&lcna morta acceptada. 'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua caient soSre ek còdoís com en un dia de festa. LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam. Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit. 0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa. ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci, Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure. Les dunes tenen un moviment donada i s'encavaCquen amè una gran parsimònia. 'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats i de nits de tumufts i de batec deís cossos. !Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar. Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre. Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca i'úítima escomesa. Treparà t a morir i tanca't a ía cnda de tot aíiò que ja no pot tornar. Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen • fes un respir petit i apropat aíiiindar, •<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp, haurà canviat, imperceptible, el seu projecte? I encara: és que les canyes del delta, quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre», és que aquestes canyes seran les mateixes sense el poeta que hi veia MXí anunci del seu desenllaç final? Altres vegades ens hem preguntat: existeix el racó de la fageda si ningú no l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però, ens preguntem: per què, per a qm? Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33 Coiumna/1^9. durant 5.000) s'ha fet aquesta operació abans de nosaltres. Només 150 vegades des d'aqueU home arraulit que trobàrem fa quatre anys a Sant Pau del Camp. I el que deixem depèn molt de com ho deixem, del moment, de la manera. Així com és cert que la primera impressió és la bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia que ens en anem. La bona preparació del trànsit és un art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat distància i companyia. Joan Teixidor ens va ensenyar a acostar-nos amb paraules, amb reflexions (com el riu Fluvià, que mandrós s'acosta al golf de Roses), al punt on ens lliurem. Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el que, morint, havia quedat veritablement programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell any 91 en què Barcelona va canviar, en ella mateixa i en els que la poblem, en la vida de tots els catalans. Va morir primer Jaume Vidal Alcover i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els pebrers del seu carrer de Manacor, el seu últim acte de civisme. Va morir Fabià Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va • morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi ha a la vida, a la vida mateixa: les petites morts de cada dia que les dones viuen per nosaltres, els homes, els nens, els grans. I també va morir en Josep Maria Serra Martí, im home per excel·lència: constructor, pare, avi, regidor, fidel amic, marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant de tot, que va aguantar quasi més enllà del final per estar present, fidel a tots, quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors, obrers de la construcció, deixant la seva. sang estampada a la ciutat nova. I Joan Teixidor, mostrant que podem morir de cara. Repasso les cares de tots i penso que la Catalimya que se'ns en havia anat una mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les nacions, si és que poden canviar, ja que per canviar cal ser i les ciutats són més del domini profund de l'esdevenidor, del barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es queda per sempre és la miUor Catalunya. Pensem una mica en tots ells i veiem ' en què va consistir el seu patriotisme -de quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com en tots ells predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se. Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però només amb això, no anem erdloc. Només amb això simplement som, però no anem. I, per tant, a poc a poc deixem de ser. Tots els nostres herois del 91 varen tenir una manera d'expressar que el seu isme nacional era el punt de partida d'xm humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües, ajuntem els nostres àmbits de pertinença diversos, sense renunciar a cap, per a usar-los tots en el conreu del nostre sòl i convertir-lo en el nullor. Caminant de nou pels volts de Rupià aquest Nadal passat, vivint aquests dies a l'Empordà, he recordat els meus herois del 91, els que ens ajudaren a saber fer el 92 sobre el que hem pogut bastir el nostre futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els nostres herois de l'any 91 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-30 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Homenatges i distincions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empordà Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf 1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc PDF Text Text V ELPERJÓDkO Ammamem"de Barcelona GiDinel de l Alcaldia PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona. 3 1 GE«. 1993 La subsidiariedad La política es subsidiaria de la sociedad; es decir, no debe intervenir cuando la sociedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, nacionalidad, región, lando estado federado, no deben intervenir cuando el municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo el principio, tampoco los gobiernos federales, o estatales en su caso, o la nación-Estado, deberían intervenir en la solución de temas supramunicipales que las autonomías o regiones, etcétera, puedan solventar. Y aun, en lo afto de la escala europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura. Desde el tamaño de la manzana danesa hasta el lado por donde se conduce en las carreteras inglesas o el horario de cierre de los comercios en Francia (o tal vez en Catalunya o quien sabe si, incluso, en Barcelona). Ésta es la sustancia del pnncipio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía local, ratificada por el Estado español y otros 20 estados, y la declaración de Maastricht, que todavía ni es tratado ni está vigente, pero lo estará probablemente en el curso de 1993. El primer ministro holandés Lubbers -un democristiano liberal, gran defensor de la subsidiariedad en su pais, donde los municipios llegaron a canalizar el 50% de gasto público-, nos contaba este verano el origen de la subsidiariedad en la doctrina social de la Iglesia Católica. Isidre Molas, en uno de los últimos números de Debat, publicó un trabajo sobre el federalismo como garantía de la libertad dentro de la democracia y como filosofía que permite ir más allá de la regla de la mitad más uno. Uno puede preguntarse, a partir de ahí, por el parentesco entre subsidiariedad y federalismo. Ambos van más allá de la Revolución Francesa y buscan una mayor compenetración entre sociedad y política, entre representados y representantes, entre libertad individual y voluntad nacional. Tiempo de nuevas ideas Creo que estamos en un momento -que puede durar quizás más de lo que querríamos- de decantación de nuevas ideas, de nuevos principios. Todo obliga a ello. Casi todo parece permitido. El derrumbe comunista: el casi paralelo y más discreto descrédito interior de la versión del liberalismo que asistió y contribuyó a dicho cataclismo (eJ liberalismo ultraconservador, belicista y nacionalista de Reagan, Bush y Thatcher); el florecimiento - a veces enaltecedor, a veces, al contrario, destructor y cruel- de los nacionalismos sepultados en la Europa que nace en el Este y el Oeste: la crisis espectacular de la soaaldemocracia, relacionada con su propio éxito o con el cumplimiento relativo de sus objetivos programáticos, mientras otros retos sociales nacen (el Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la competencia mundial, las migraciones, el empleo del tiempo en la tercera edad, el transporte en las grandes ciudades, la vivienda de los jóvenes, etcétera), todo ello nos está poniendo, como vulgarmente se dice, a parir. A crear nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay muchas ideas viejas que sirvan inequívocamente. Pero casi todo está ya dicho, o lo parece. Vuelven, pues, reformulados, antiguos conceptos, como el federalismo (la construcción de la política desde fuera o bien la subordinación del sistema político a la sociedad). Bottom-upy no Top-to-oottom, de abajo arriba y no de arriba abajo, como se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in y no in-out de fuera a dentro del sistema politico, y no al revés. Pero esta vez ninguno de estos dos conceptos, en su día revolucionarios, se van a imponer mediante una revolución. (Nadie tan apacible como Lubbers). Edimburgo ha sido el escenario de una de las transacciones que van a componer la larga transición hacia un sistema político nuevo. En principio, esas transacciones van a tener que producirse, cómo no, bilateralmente, en tantos escenarios como combinaciones de dos elementos pueden realizarse con cuatro: Europa, Estado-nación, región o nacionalidad, ciudad o municipio. Progresivamente, sin embargo, las mesas a tres bandas se van a imponer. En Edimburgo, según se ha sabido después, en la Conferencia de Cooperación Interregional de Bruselas (diciembre de 1992) se acordó que no habría más contactos Europa-regiones o Europa-ciudades si no es en presencia o con el acuerdo de los estados. Edimburgo fue, por tanto, una reunión bilateral (Europa-estados) al máximo nivel, donde se decidió uno o unos escenarios trilatérales. Desde Barcelona estamos luchando hace tiempo para que se nos reconozca &y el derecho a ser convocados por el Estado y la autonomia a una mesa a tres bandas para discutir quién de ellas subviene a la ciudad sus gastos de capitalidad o de sustitución -aquéllos que Barcelona realiza por cuenta del Estado o de la Generalitat-, en la medida en que la historia ha ido impulsando a la ciudad a dotarse de servicios públicos que el Estado no le daba en cantidad o calidad suficiente y que la autonomía no podía dar porque o no existia, o existia pero no podía o no quería proporcionar. Expscaclon a tres bandas Sólo una profunda y sincera explicación a tres bandas puede dar con la solución. ¿Hasta dónde queremos llegar entre todos? ¿Qué grado de diferencialidad nos podemos permitir? ¿Qué grado de agravio comparativo? Es evidente que la subsidiariedad. que en este caso favorece de manera clara al gobierno local de nuestra ciudad, se deberá conquistar lenta y progresivamente a través del conflicto y el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo hay una solución a largo plazo: prescindir de los servicios públicos en cuestión. Curiosamente, en la reunión de Bruselas que he mencionado se evidenció que un concepto manejado por los gobiernos estatales en Edimburgo habría sido el de Administración territorial, es decir, la suma de la Administración regional o autonómica y de la Administración local. Jacques Delors considera que la transacción de Edimburgo entre Comunidad Europea y estados ha sido un rodeo innecesario ("hamos salvado la casa, pero hamos perdido el tren"), e incluso piensa quizás que las regiones y las ciudades son más europeistes que los estados - y no le falta razón en ese caso, para la media de los gobiernos europeos, aunque resulta injusto con el Gobierno español-. Sea como sea, la subsidiariedad en un sistema multinivet de gobierno plantea interrogantes muy serios en la teoría y en la práctica: la Comunidad justifica su no aceptación formal de los contactos directos con regiones y ciudades en el propio principio de subsidiariedad ("ésta es un tama interno de toe estados"). En la práctica, sin embargo, pugna (tanto desde la Comisión como desde el Parlamento) por dialogar y colaborar directamente con unos y otros, y reclama una presencia directa y sin intermediarios de (as figuras políticas relevantes en el Comité de �ELPERJÓDJCO £S3 Ajuntament de Barcelona 3 1 GEH. 1993 Gabinet oe l'Aicaiflia ; Regiones, las comisiones del Parlamento y otros organismos de consulta La Ley de Bases de Régimen Local española deja en manos de las comunidades autónomas la creación o supresión de áreas metropolitanas, en tanto que la legislación italiana, más prudente, establece qué áreas metropolitanas deben ser creadas a juicio del Estado y en función del interés general, y deja a las regiones exclusivamente la fijación de sus límites territoriales. En el primer caso, que es el nuestro, prima el concepto visual o bilateral de subsidiariedad ("no veo nada de lo qua ocun» detrás de la pared que usted, nivel inferior de gobierno, representa pera mí: usted manda en su casa"). La ordenación administrativa y territorial es "un asunto interno" de las comunidades autónomas. Del mismo modo, en ese modelo, las incursiones de la autonomía en los barrios son inconcebibles. Lo mismo, aparentemente, que en Edimburgo: la Comunidad no tendrá en teoría otros contactos con las regiones y las ciudades que ios que los estados permitan y controlen. Las regiones y ciudades son "un asunto Interno" de los estados. La Comunidad no debe intervenir, siempre en teoría. El Comité de Regiones no sólo lo designan los estados, sino que cada Estado lo designa a su manera. En el comité, ciudades y regiones se confunden en un solo concepto: administraciones territoriales Pero ya hemos visto que. en la práctica, los escenarios trilatérales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece con fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma dignidad, que sólo ellos pueden prestar, a sus representantes, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que no se justifique ante la sociedad como imprescindible. No hay presunción de eficiencia en la acción estatal. Si un día el ministro de Transportes se despierta queriendo arreglar el problema de la circulación en la gran ciudad deberá refrenar su creatividad; lo mismo, y más, el comisario europeo correspondiente. Deberán demostrar primero que una mayor autorización o delegación de poder en el nivel local, o en su caso autonómico, no sería suficiente para resolverlo. Todo esto puede parecer enormemente complicado y no lo es. . Será lenta la cristaización del sistema pero acabará exitieodo en términos parecidos a los aquí expuestos. Los ciudadanos no van a permitir otra cosa. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. A veces esa proximidad -como reclaman más y más observadores cada día- puede conseguirse mediante una mayor o mejor pedagogía política. Hay que explicarse más, de acuerdo. Pero cuando uno oye indefinidamente que hay que explicarse más, empieza a sospechar que lo que ocurre es que no se está explicando lo que la gente quiere que le expliquen, o bien que no io está explicando quien la gente quiere que se lo explique. >*ii Principio de proximidad Por eso propongo que al principio de la subsidiariedad se le llame de proximidad. Ésa es la auténtica cuestión en juego. Quedan aquí apuntados unos criterios y abiertos una serie de interrogantes. ¿Cómo se compaginan el principio de igual dignidad de los niveles de gobierno -implícito en el de subsidiariedad- con el axioma de la soberanía nacional, desbordado por arriba (por la Comunidad) y por abajo (por las nacionalidades), aunque insustituido aún como concepto básico de la política? ¿Qué podrá más. la sugestión del futuro y de la ciudadanía en una patria mayor o la del pasado remoto de las repúblicas urbanas y los condados? ¿O quizás la del pasado reciente, con sus raices profundas, sus patrias más pequeñas, más próximas también? ¿La confianza o la prudencia? Los tiempos no son propicios a fiarse de nadie ni de nada. Pero a medida que se vaya haciendo menos drástica la necesidad de elegir entre confianza y prudencia, entre futuro y pasado, estaremos acercándonos al auténtico fin del impasse político en Europa. ^ \ ( « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La subsidiariedad Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-31 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Catalunya Espanya Barcelona Europa Àrea metropolitana Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf 1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6 PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 4 de maig de 1997 19 Diàleg ✦ Més Europa, més proximitat L Pasqual Maragall a revisió del Tractat de la Unió Europea es troba en la seva recta final. D’aquí a dos mesos, la Conferència Intergovernamental que tindrà lloc a Amsterdam –i que marcarà el final del semestre de presidència holandesa– haurà de prendre una decisió sobre les bases jurídiques que han de regular la nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà marcada per la unió monetària i per l’ampliació cap als països de l’Europa central i oriental. Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà. Una Europa així no pot construir-se sense tenir en compte el punt de vista i la participació activa dels poders més pròxims al ciutadà, és a dir, sense els poders locals i regionals. És amb l’objectiu d’influir en la reforma del Tractat de Maastricht que el Comitè de les Regions –òrgan consultiu de la Unió Europea que presideixo des de març de 1996– ha convocat per als dies 15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de ciutats i regions d’Europa. A la capital holandesa es reuniran, doncs, d’aquí a uns dies, els presidents de totes les regions, länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia europea... En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra veu per reclamar als representants dels governs dels quinze països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que inspira la Carta Europea de l’Autonomia Local (elaborada el 1985 pel Consell d’Europa i en vigor a Espanya des de 1989), és el que volem que es reculli en el nou Tractat. Precisament aquests dies acabem de celebrar a Barcelona una Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19 conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el continent. El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera. Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però la volem més a prop. Això vol dir que s’han d’articular els mecanismes polítics, normatius i també informatius que ens permetin sentir Europa com una referència que ens sigui pròpia. Però també vol dir que el món local, i amb ell els ciutadans, senti que se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap amunt, cap als Estats, i que en molts casos avui no està justificat d’ubicar en aquest nivell i sí en canvi en el nivell regional i en el nivell local més proper. De la mateixa manera, els Estats han d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat “Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà” política en benefici de la creació de l’Estat modern. Dit això, el que també ha de quedar clar per a tothom és que subsidiarietat vol dir proximitat amb responsabilitat. Vol dir lleialtat institucional. Com diuen els alemanys, només sobre la base de la bundestreue, de la lleialtat federal, es pot jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització. És per això que ni els Estats membres i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats per una afirmació que ells mateixos haurien de fer rotundament, si no volen esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític. No s’han de veure amenaçats perquè les ciutats i regions són la via natural de connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent (transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com en una direcció descendent (informant i familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees). Reforçar, doncs, el paper de les ciutats i de les regions és una condició bàsica per legitimar el paper dels Estats –uns Estats segurament més prims, però més forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc., d’influir en el món– i de les mateixes institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no per perdre, per ser més forts i no més febles, per ser més efectius i perquè cada un dels ciutadans d’Europa es pugui sentir més confortable, més ben representat. Fa quatre dècades es van posar els fonaments de la construcció europea. Tot i el temps transcorregut, i malgrat moments de certa debilitat, el projecte ha anat incrementant la seva vitalitat. El camí per fer només podrà ser recorregut per la via de la transparència i la proximitat. Aquesta mateixa setmana he pogut constatar a Florència la coincidència de pensament amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país, avui, com és ben sabut, d’una extraordinària vitalitat urbana i regional. En el decurs d’una conferència sobre els governs locals davant la revisió del tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió Europea caigui en una certa fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca del tipus d’idees i idealismes que desperten l’entusiasme dels ciutadans. Aquest és un risc que no ens podem permetre. És molt més segur implicar a tothom en la construcció de la nova Europa. I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La P.M. credibilitat i el futur europeus exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més regió i més ciutat. Aquest és el missatge –simple, però determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre als quinze governs dels Estats membres de la Unió Europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Més Europa, més proximitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Unió Europea Divisions administratives i polítiques Acció política Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf 49de84b973e108eaacf84cfbb155696f PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 13 d’abril de 1997 21 Diàleg ✦ Roma: memòria del futur S Pasqual Maragall embla ser la ciutat per més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar a raure i hi morí i hi fou enterrat, primer a Sant Sebastià, a les catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix: enemics, aiguamolls, paludisme...–, una muralla al voltant, la de Servio Tulio, i una distància adequada per evitar els atacs des del mar: un dia de camí des d’Ostia; situació enmig del Mar al mig del món (medi-terrà); una derrota vindicada, val a dir, un poble optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de les vies de sortida: Appia, Aureliana, Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de guerra, els mercats, els hospitals, el port: tot allò que abans es considerava perillós i poc de fiar. Aquest és el prototipus de l’expansió de les ciutats llatines i potser de les europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi. Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres, Moscou... Potser només Atenes i Roma van ser imperis d’una ciutat: els altres, ja van ser imperis d’una nació (un invent, diguem-ne, modern). I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència, Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova York, l’actual ciutat imperial de fet, correspon a la civilització capitalista: és una capital privada, sense un gran sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les capitals citades primer, només Atenes i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament. Una part del que està passant en el món i no acabem d’entendre és, un cop més, el misteriós i incessant retorn de la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21 sari, un regurgitar tot allò no paït, una vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o assimilat. La terra, aquest ésser viu col·lectiu anomenat per alguns Gaia, no es troba bé fins que no ha tret a la superfície de la història (és a dir, el present) el que romania amagat, no dissolt, mal assimilat. Per tant, Roma, Atenes, i totes les capitals que se’n deriven, s’haurien d’acostumar a anar establint ponts entre la seva història i la seva memòria i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000 taumatúrgic confessés modestament ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre les diferents escales i construccions de les diferents civilitzacions. Traduint, traduint, traduint sense parar. Que és el que la humanitat no ha deixat de fer des del principi en els bons moments. (Podem pensar que les dues pulsions intel·lectuals i vitals més nobles de la humanitat són l’accent i la traducció, val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.) DANIEL BOADA “Si algun dia el món arriba a ser realment ‘un’ món, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com ‘els seus’ ciutadans sense cap altre lligam de potència superior” Salvat aquest preàmbul, i per tant, acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el món més que cap altra ciutat. Si algun dia el món arriba a ser realment un món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus ciutadans sense cap altre lligam de potència superior. En aquest camí l’estudi de Roma és tant l’estudi del nostre passat, doncs, com el del nostre futur –de les claus del nostre futur–, ja que Roma va crear molts dels codis avui vigents, i ho va fer sent ciutat, que és el que haurem d’acabar sent novament. El Panteó, el Fòrum, les catacumbes, Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana (i la seva recreació renaixentista, Vil·la d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també, probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com Indro Montanelli, potser testimoni aterrador del que havíem arribat a ser i ja no som. A Roma, en efecte, tot pesa molt. Només hi ha un nivell viu, damunt de molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que no siguin històrics (quasi sense metro, p. ex.). Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres que els separaven han anat pujant de nivell amb el temps. Però els turons segueixen sent referències venerades: Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb l’Ajuntament més ben situat del món, on es va signar fa 40 anys el tractat que engegà la Unió Europea) i Aventí (per a mi un dels indrets més màgics de l’urbanisme transnacional: una illa de pau, antiquada, un xic deixatada, en un mar urbà sorollós i impossible, un lloc per a la reflexió, una barreja de Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de Nova York, pels carrers 80...) Ara per Pasqua tots aquests turons amb arbres de passió somriuen sota la tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el rerefons de la memòria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Roma: memòria del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roma Ciutats Europa Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8 PDF Text Text Domingo 7 de julio de 19S .CATALTTÑA. rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \ •T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • ' . Barcelona ha sido visitada estos di , 9.000 arquitectos de todo el mum Barcelona con ocasión del decimon de su Unión Internacional (UIA) ha tratado de una oportunidad mi la ciudad: tantos arquitectos pas», . 'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i zuela, deben causarnos alguna sen* asi porque, más allá de la importai , . tro, que sin duda la tiene, el congres ha convertido en un escaparate mu cho más para una ciudad que : - ha.sido llamada "la ciudad de • los arquitectos". , Durante el último decenio .nos. na gustado afirmar que lo • acontecido en Barcelona podia tener un carácter modélico para nosotros mismos e incluso para otras ciudades. . • . ,.'Ciertamente, en Barcelona se ha entendido el urbanistno como mucho más que una sim- ; . ple zonificacióo-y se ha usado . como garantía pára el disfrute ••ciudadano de un entorno de calidad, como garantía de equidad en la distribución de los equipamientos, servicios e infraestructuras y ¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo. , Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a cabo las grandes transformaciones que la ciudad ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora, cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo que se logró, pero también, me parece, todo lo que estamos preparando para el cambio de siglo en ese nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la .segunda gran transformación de Barcelona". Pero Barcelona no desea conformarse con ser escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que hemos construido. Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano, estimo las señales que el arado imprime a la tierra. Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad: es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco de relaciones con lo natural y enmendar aquellos errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana. El manuscrito no estaba traspapelado . . - - . ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf. PASQUAL MARAGALL VA.""" " Í J M f c / i * - » ^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para ,-^.Jograr acierto y a la vez * £ complicidad. • '** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado «v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos -.i -aprendido de nuestro propio pasado reciente, i '.^Nuestras convicciones p«obrelo metropolitano, "••-"ibretla necesidad de iprendefla ciudad , nos han llevado a •buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real, hablamos de la ciudad PACaUWUESA. de los ciudadanos, que , A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía. mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades, miento cultural. como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el dad, como significación de lo humano, es solución. Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el hombre deja en el mundo a la par que trazamos futuro, que las metrópolis son resultado de la acción una cuerda llamada historia. _,_ ~~ Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino elementos de confianza ha tenido estos días una' gran que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos, gigantesco, lo descomunal. ¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra •. . ? ? : : , .-..; . que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad. nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<* ï Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es OPINIÓN EEL LECTOR Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección no deben exceder las 20 lineas profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas. En ellos debe Maricarmen Gómez Muntane . fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos devolverán los originales, ni se canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. " su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el. PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto . buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-: maciones poco afprtunadas.que cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar: ' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de. I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-, • do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona.. 'que este documento consta desde hace algunos años en el inventario de manuscritos de la Biblioteca de - Cataluña con el número indicado por pintadas insultantes contra una familia que vive a la vuelta de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos para construir en un terreno de su propiedad, sin contravenir ninguna ley ni ordenànzá-founicipal. ' En otra época, que muchos recordarnos, el Ayuntamiento era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi. En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de, expresar lo que no se podía deck si uno no quería ir al calabozo. Ahora son. sólo una .caricatura de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales, en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay un considerable catálogo de ac- has sociedades anónimas han construido lo que han querido. ¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . • Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta con que una familia con nombre haga una construcción mucho más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas motivaciones. Daría rñucho que pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí. P_pir favor, señores:"despierten , de este mal sueño y no dejen su prppi¿ nombre en mal lugar. Y si algún'ingenuo se ha dejado arrastrar a este genero de cosas, que piense por sí mismo y en conciencia.— Enric Berenguer. Barcelona , • Clara y Pilar Rahóla pasan desapercibidas. Este K caso de las declaraciones de diputada por ERC, Pilar Ra la, sobre el cierre del Museo C ra: al reconocer que no apoyí o se abstendría en la votación pleno del Ayuntamiento del 17 de mayo (como había proi tido a la Asociación de Ami del Museo ClaráVuna vez leid testamento y escuchado a su ] sidente) sobre la propuesta i sentada por el PP y CiU par: reapertura del museo y la de lución de las obras entregad: Olot porque en ambos cas tanto si se abstuviera comí apoyara esta propuesta, el se Maragall perdería y no qui que pesara sobre su condena hecho de-que nuestro alca perdiera por primera vez u voaiones. • Curiosa forma de vigilar intereses de la ciudad; para es más importante evitar un gusto al alcalde que el hechc que Barcelona pierda su p¡ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutats Urbanisme Model social Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2797/19930321_ElPeriodico_AreaMetropolitanaBarcelona_PM.pdf 7f7b9ac1fe724da98a849dce7925f76c PDF Text Text poüncA Dominga. 21 de marzo de 1993 «I Periódtec TRIBUNA PASQUAL MARAGAU. Acalde de Sanatone y (rostiente de te UtnoomunOta df Uunapas tM Án» UetropoUfnt El Área Metropolitana de Barcelona He manteslado * menudo que crea converaenle c*ie tos nlermecfcarios de la opnon no abusaran del eclecticismo y comprometerán me» claramente su posoon ani« delermnados conftclos o ante la confrontación de poMicas distintas para problemas conmine Elo permute, prabablemenle. un debele mas nitido, mas racional y mas uta Creo que a menudo ese eclecticismo cómodamente •nielado en la atribución de un parmanenie empate de errores (o de despropósitos), no hace mas que alargar la polémca y deformar el carácter de la mama E sie es el caso del débale sobre el Aree Melropottana de Barcelona Se otada que en este lema no hay dos protagonistas, smo muchos mas Otros actores pubkcos y privados han maralesiado sus opnones »oore el área melroposlane. Y se hace por to tanto un flaco lavor al debele con une personakzaoon injusta, con la preterencei por la nlerprelaoon pscdógca de las confeontaoones ponças Conlronlaoon que es legAma y constituye la base moma det cMtogo poMco democrat«» La Mía de documentación, la nenelenaa de contraste en las loantes de la notoa. la bondadosa pünüei ación anal reparto de las responsabéjdades -ben tetos de le reetdad de las cosas- están hacendó de este un debele «nposfcte e nú« Barcelone y su aree se pueden quedar sx el nslrumsnto admnstralrvo que reBeei una de las recadad« urbanas mas potentes de la Péninsule y del sur de Europa Hace san anos se suprmó la orgarazación «u»MnM. buena o mala, y se susMuyo por otra (o por venas) que el comentara« mÉS prudente no dudaré en cafAcar de descantes, cornrjacadse y poco vabtes -a pesar de la buen« voajntad y el core» oonertarable de guanas nenen •Uto-enMeottd E sta supresión cañado con el exdo en Mednd del canteear que se había atrévelo a avenar jHftcvwnleí en IB vii utlconMniVO pw esuttkKer una Mkjcion desneve y poa*ve, tal como cage el arfcuto 57 del Estatuí de Catalunya. Un profesor adjunto desconocido, nunca mes titadu. fcje el encangado de redactar el dctamen que mo de bees a la deaerili Eao no se recuerde y sien cambo tes eHQjeee no (jH^jorciunadasft<» errore» de ame«) que se aduanen para un acto tan grave como la supreartn di une raMuoón uM entonces y noossena alkwa* con luA*i toe eüjporiamertaque seanoreœos Sehabtode osrmerae. hmnoe y aitudoe Falso El desencadéneme dt la »upie»on lúe 0*0 que detenus enure pera no der mas escusas al negefevwno Hot que «ipara en Is poHce catalane «I ano de li supiwdn de la Corpoiaoon Mefopottene, tssoovdedceteftanerafcicoentes tkcoones autonomcae kimeyana abeokila ewierwe Por poco pero H'il tcb Un ano mes iarde -ne eoe« dt patee» «en despeço- peamos en « "artemen* no i« k demgeoon o Is "«»«eecion o* tes iryes a nuestro MOB «neue» reales, me adherí, como debia hacer, a la censura que m partido etérea sobre el musiente GoOwrno de OU Op«*, como crei honesto naceno. sobre el con Vio nlemo de COC y propuse el In de ano como trrale a la paraláis en malera de Certa Muraopal y ordenación metropolitana El nombrarraenio. el pasado 22 de doembre. dt una nueva consefera de Governació, hecho que pareció a muchos un buen augurio por su lama de persona chatoganle. creó un nuevo calendario Peto ese calendare se está agotando Los 90 o 100 días de gracia están a la vuelta de la etouma Mu dual. •i P< «»uretacjdn ameMnae Su amable denvexion haoei un estado de cotas manos púnanla. LUe AitBei^ vOVOJueti NaoBI y yo msrno planteemos con e«jgem« y reapeto a »inueve meyorte une ine« de saede Se nos contestó con efabAded y senado poe*io S encargado de hacerlo lue otto consider de CoiemaciV que por parto hoy vive dasenedu enMadnd La« buenas pslefns no lueran mee att Por otra perte, el mandée» pertsmentano de diwfr Catalunya en vaguera» o regona* -ojue hubejra poddo dar una ssÉde distinta, afflpfandoet arroto meerapottano y amando sue anatas mas agudes-no se he cumpkto.se ha pospuesto •nportaness de h gobamaoon en Catalunya ta dM«on proMaA la puesta al dta de las comare« del 37. lelnenCBKaonmunKjpal. etoessrm LTj*^^ e eski punto, toe Juegas COnpcos rnyumm su dot*» electo O> »«gué cutetioredora y poce atenea»« to« tema« conjjovos Qodemoy oipOtVOún mf*t t apraMcnaron Is oceeMn perm r eoera» toa peones de Is decnMamaree. (wgooaaan de ei Certe lAnceel o Ley Eepeael O* OeKeteneydesucoielstOCTfapeneeteide un»»<apon ineOuuusisr« Justo «I dei después de dsusuranc toe Juegos une pou** irteracaan en*« to t*m»n» de le GanereMet y le atoeMa pexeoB dar la neccsarai Ui verde e le negoaaaón «am M be** de «o que » elee**« entendo corno un oomprornejo mutuo la despotezaoún de tos orgennmonKennedos de ssscc<m «id»ecta -o bien ooTVMrSjdoe noy en beeaonesde hosagamento cruzado o bien sospechosos de eerto en cuatojuar caso U ojrm» tacan entre el de oorteaei poMce Une de las uiupueetaa laderatatae aprubede« en el 31' Corigieso Sociafsta de I9B8 hablaba de la adaptación de le Mmralracrin perWnce del Estado a la que. en el i lli en ien»« «la i unie*»» • pende attger. primero e urei mdbekon provai manette y. segunda, e una enea de coneufta, o de Mbrmaoiòn ptsMex en toe renrdanamantoa dal Gobernó central pera su penara catalane Rarotodasestos «cos »it atei sucunOeren al vendMJ marno de COC y e le anegúeme perstaaon del Gobernó di CU ElPSCto denunoo y tenie tede to ratón le otmotr* debe prvaMn>t«vw conio «>M«imeitw«v vite tt opnfr* pubica gerareuáiOJt Is conenmled demoortfcca cuando h nieyone de Gobernó amenaza ruptura r éste es d caso dei otoño pasada irutedo ademes pasmdedes notaries en «Govern r esta 00? ver que éste no see todevíe el caso añora memo Latos de pertcpar en nnyun compto« •wanuno^ como untos otros cotas con un» oerta hebtdsd pera conver» «n Utjuln algunot <*sta» En esta tesitura aparece en los medot en torma sonada, el borrado' de un documenlo y luegc un segundo borrador (y aun (alia otro daimio pero pénenle de tos anlereres) relativo al tema de lo que el Estado debe naco dentro de sus competencias en lavor del Área Metropotiana de Barcelona -y de otras si se d*ra el caso- » queremos maniener y aun doblar -que taris to (usto- la subvención anual metropottana que ley en mano, prevn&emenle desaparecerá el 31 de doembre de 1933 Desde le Corsesene de PoWea Territorial te nos enge que toda la subvención que vamo< a perder se dettne a sufragar e< defot del transporte pútaaco. como condoon pera que la Generalitat partope en la parte que le corresponda Estamos ante el mayor juego de despropósitos de la pofbca catalana recente Vamos a consegu» perder una aportación mponanie a la economía putee« cal ataña por el prurito de canden» la ««osava destnada a obtenerte a la categorie de error en las Horma» & atojuen puede sugenr otra •ormarne»» que lo hags Soto d Estado, r soto madame una ley puede obsgar al Gotxamo a mantener, y aun aumentar uria ayuda al área central de Catalunya ayuda que togelmenie nene pie i ella su deaapanoon Es mas U Ley de Bases de Hégvnan tjocaf (en consónenos con el Estatut) admte el hecno metropoMano Y » es œno que teneteli au cumeuó» e las autonomías que puedan creer y supnmr las áreas mebopoManas no iH|M)e que el Gobevno seleccione algi^ias de lea e»aieanlei (como las de Barcelona Mednd1 Vétenos) pera dañas el carácter de áreas de «Mere* estatal y »•ansterwtas landos eeueueHí Aai te actuó en flete y amp«¿a a reconocerte e><mo necesario «ickMO en E ElAJ donde la Adrno»iraaón Cantori noe to que e* laman •< enlQQue '•perora» tos temes que alectan a lat aglomeración«« me*opoManes Ouetotservoo* lunrjcot mdropoManot haven laoMado a lot ITVHSICI uit uLvicJvi'iOus tms bufado1 et de ley oera avanur en estas Irmi no debe (urgarte como une desaienoDn pnjcnnoetade tobre lodo v tos bonadares se <ffr\ ben y se constata tu tn^dad y su e*cihcMo "etrjeto if Perlemeni Menos HnvoWad menot cMSabrat y mas acción «er*r> nec«sana» » oue^r^ot no perder de<n*vimer>K «t i-w- de la ordenación , la •nenotoor * «wnva *"*• Me«rapoMana � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Área Metropolitana de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf 426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa. Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu. Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa. Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea. Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea. Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa. � Miguel Angel Martínez: Europa i Europes. � l ·i''/ � Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns. Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats. Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a· ,.. , _/· �uroP.,a, ��; ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes. . .: COL·LABORACIONS: Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa. Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra. Francesca Forte: Per una esquerra moderna. Peter Glotz: El malestar de l'esquerra. James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès. Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament polític. Una conversa. ' l Núm. 10111 2/3 - Vol. Ill l �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in­ ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni­ L'Europa de les ciutats Pasqual Maragall tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec­ tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió. No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa. Antoni Gutiérrez Díaz Eurodiputat comunista Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi­ cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn­ cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador, la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és Europa. Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma­ terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals. Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter­ dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora­ ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí­ tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal­ pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però 104 105 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA L'OPINIÓ SOCIALISTA ------ és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits: se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant­ per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu­ les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro­ tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver­ peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent, d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro­ en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po­ potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al­ blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps pensar que Europa no és una cosa abstracta. van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el trajecte real, de l'Europa del futur. LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com­ pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri­ tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro­ fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em­ el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa­ penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual, rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics, tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella. entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres­ La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble­ corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha­ en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin­ gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor­ entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro­ mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul­ cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques­ tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri­ ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa. cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada APOSTAR PER LES CIUTATS país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro­ Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni­ és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga­ tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu­ nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi­ bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al- 106 107 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con­ � tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1 Federalisme i reforma social a Europa Isidre Molas haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man­ tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums, Ir� agi�o que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia­ ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix. de ser quasi nets en matèria conceptual. IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di­ ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever­ EUROPEISME I FEDERALISME sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi­ L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat. L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit (fa molts anys, no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per­ què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante­ jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor­ tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions, han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta i amb una vocació federal. Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem­ pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria. ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei­ xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep­ tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po­ lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà­ cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment existents. La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti­ ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta­ ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors, Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que 108 109 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Europa de les ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Ciutats Acció política Territoris Barcelona Description An account of the resource 4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea. Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6 PDF Text Text OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993 DIARI DE GIRONA pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès. L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata­ lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali- aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA, en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo­ na es va convertir en centre d'interès mundial, aprofita . . . : ' tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les persones i la seva tasca d'alcalde. . . �· «En el turó de la Talaia, a un quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ���� � �� ���� � �������'� � ª �� ��� !� 'C ������� un indret per on passa un antic 1 .• · , ' í à · ;; .. r e � n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: : . '? , .. ,0, . . . cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t 'T7""i7':� t ;:::--· ,,;71 ' ::;;:-.-----------.--7-----------­ pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè Girona, 1987). Aquest matí m'he pro pos,at retrobar -per l'altre cantó, des de. Corçà- el camí romà, que, suposo, devia anar de la Talaia de Rupià' a Corçà passant per Candell. Des de· fa uns anys, el camí és tallat artjfi- · Al f" ��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._. " , ,> • • • _ •• ce·· rca·nt.�e· 1· • •• ld l 't' 1992 • cam1 roma · cia l ment a qu atre passes de l a·' Talaia per mor d'uns propietaris.,.,, que no fan honor al seu nom. He travessat, però, els impediments, he . : . arribat a la bassa natural de les tres, alzines velles, sempre seguint el camí, i aquí l'he abandonat per la dreta, pujant pel camí dels ametllers fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..: bai. Després de travessar la carrete­ ra he anat fins a Cassà de Pelràs, · ·er un passant pel casalot tjúe va,s temps el restaurarit'<d:!I toc dels: ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc aquí i he voltat ·una mica per tot arreu, però aquest passeig fa temps que no el feia. M'he aturat a l'església de Cassà ' i he pujat dalt del terradet de la plaça. És un lloc encantat. Tot plè­ gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ... Però aixi com el plànol inclinat éfels camps d'userda a sota la Talaia em:· continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies . ·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ. �:. sense obstacle que s'hi albiren, l'!. .w � Corçà a la Talaia de Rupià per Can­ llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto! de 11. També hagués pogut ser: dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�, dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són ben al contrari, no ·encàDta pé encara cap senyal conegut. Però no: -:·· ' :" . f ..!·gu! '� t9t ªixò? 11 prop.da.J . s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia. seva franquesa, sinó pel seu misteri No sé si sóc molt lluny de Can· Si hagués de resumir en un sol i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un pensament aquest any diria: l'home declara que el mossèn assassinat COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans· va arribant a una idea del món. El totai:'No és cap hora, no és cap lloc. sentit de l'ordre, tenim un codi a la l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable. seme l», afegeix. (Quin país recom� Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!). Cinc-cents anys després de Colom caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai entendre -entendre, seguir però el veiem sencer: el sentim. Les notí­ vida. Tens abans dels Jocs, no tant Seguint camí avall, en direcció a sentir?- la bellesa dels paisatges cies no amaguen, sembla, res del durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita que passa. Ho sabem, ho podem cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no dels altres, la petja de l'estimació saber, ben tot. l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l ' !!� 'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa ' ' hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl Un cert vertigen va associat a seva»? Els respectarem éom a nos· els camps de Cassà. Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho sabem quasi tot, tenim una percep­ A la baixada cap a Planils la bici recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu rem com si fossin nostres?). ció real i autèntica del món. D'altra «20» -no es-·pot·passar d'aquesta-· Acabarem d'entendre que «el agafa velocitats considerables. (El domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a­ lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la ment si el compartim? quest món, veiem que no sabem l'he fet en bicicleta). Els camins són mateixa lletra: «Afluixa, nano»'. «ben res», com diuen a Girona. CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als Deixem-ho córr er. Som d'on vam néixer. Hi ha olors d'infantesa ' l mirant-nos a nosaltres matei­ Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a que' ens marquen, som cridats per xos, què carai sabem del càncer, de siva?) amb l'ignot passejant. Una l'esquerra, i de nou a la dreta i avall, l'origen i potser per la terra que ens la droga, de l'esquizofrènia, del llen­ complicitat de llenguatge, un tuteig arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra. guatge, de la fecunditat i la demo­ ció a Corçà per l'antic, suposo, camí sense haver estat presentats. grafia? Ben poc.· ral, que surt davant de la masia que ·Continuo ajagut. Cada cop més · Tanmateix, què hi faig jo sol en '·"­ · · · · · · . · · • · · � · • · . · · · ·- · · · hi ha al revolt de la carretera, just abans del poble de Corçà. Però, en comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete . ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra · el poble -que poques en queden, d'aquestes carreteres!- giro amunt i endins i m'lencaro a nord cap.a Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es potser el camí romà? Baixant des de Candell no l'he trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara, tinc per aquí i vaig girar cua. A can Mongol em van dir que el cainí havia existit, però que s'havia per· dut. Avui, doncs, temptejo el camí de pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats i sembla tenir una caseta, i em diu que sí, que vagi amunt, que està malament, però que fent un "quatre a dreta i esquerra i anant recte es va tirant. De sprés d e l quatre hi ha un moment que el camí s'ensota i és envaït d'esbarzers. Passo pel cantó del camp d'userda que hi ha sobre el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a petar a un bosc de pins encara joves però suficients. M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni j3 _ endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó per on he· passat.' Indrets que ên re-·· co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- ' rò són més meu's, m'acompan ' yen. Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's txecs; la tardor perfecta de Nova· Anglaterra... què tenen que no són exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el paisatge més o menys endreçat, d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt ' .; ' separa. A casa és on jo dormo, �imo, menjo._On'les yeus tenen un timbre sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I llenguatge i �Is seus matisqs. (Es més ric el llenguatge a casa que la traducció simultània de l'alemany en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots es diguinïdioma). La bellesa perfecta dels prats d'Escòcia, l'emoció infinita de la tanca prirhorosamènt pintada, dels caparrons dels nens jugant a futbol, emergint i submergint-se rera la línia d'horitzó pròxim del primer prat, més alt, xutant una pilota cap a una porteria invisible, però que s'in: tueix; les seves veu�, ni properes ni · aquest camí? Anar cap a un altre lloc, cap algun lloc .on hi ha altres persones. Sempre estem anant cap a' llocs on hi ha altres persones, o descansant pec tornar-hi. Com avui.� De solitud, de vegades, en tenim massa i de vegades massa poca, com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll" és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores, ·no ens diuen res. En el camí, en canvi, a la natura, quan un s'hi posa, tot ens crida, tot ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la natura, cada revolt em sol.licita. Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla de vegades en excés. No absorbim. la quantitat de sol.licitacions: anem ' ·de l'una a l'altra. No les processem, ens desborden. De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com ·el bosc es protegeix de les ferides causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives, tancant la ferida. M'he llevat i torno a avançar. El revolt ens canvia les oracions: ve't aquí la bòvilal Ja estic arribant! En efecte, sóc al camí romà que va de · L'home va repetint (quin avorri­ ment) els cicles d'eufòria i desànim. Tot és blanc, tot és negre. Priva l'entusiasme del contacte, de participar en el núvol de senti­ ments que passa, de no separar-se, no del que són els altres sinó, del que diuen. Sobretot, diguem-ho també, si no volem prendre mal. Atàvic ramat que bela tot alhora! El dia següent vaig tornar a fer el mateix recorregut, amb la família. Anar tres és més complicat: qui es­ pera qui?'Però aquest dia les bicis e­ ren prou ben engreixades, lliscaven bé, el dia era esplèndid un altre cop. Darrera l'esgl�sia de Cassà, la Diana em va redescobrir un petit edicle de pedra per a la cobla, d'es­ quena a tramuntana, al bell mig del campet. Sol, abandonat, mut, ben fet, noucentista, mancomunitari segurament, tot un monument a la catalanitat tossuda, modesta, lliga­ da als vents, als pobles i als diu­ menges i a les festes. Les persones som una mena de bestiar que uprocessem les dades» de l'entorn, distingint plànols, línies i velocitats. Entre Planils i el mas Pastor, tres Quatre llaunes van pas­ sar rabents amb pagesos dins. La velocitat en un camí de carro és tota una altra cosa. Potser el gran canvi d'uns pobles a uns altres és la grandària del territori vital. Abans (o avui en una tribu primitiva africana o de l'A­ mazònia) cada persona no veia en vida seva més de X altres persones ni coneixia més de Y quilòmetres quadrats. Ara la X i la V s'han multi­ plicat per factors elevadíssims. l això vol dir més velocitat i un cert més alt nomadisme. El meu avi no va anar més enllà de Cauterets i Marsella i Madrid (potser un cop a París). l el seu escenari habitual era format per l'espai tancat entre el Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar­ celona, amb centre a la plaça Moli­ na. l era molt per l'època! Ell té un article fantàstic sobre !'Empordà que és encara la meva guia en matèria de pàtries. Com més petita la pàtria, més universal per més autèntica. Som europeus perquè som catalans - i no deia espanyols, afegia, perquè la millor manera de ser espanyol era ser català. Per la mateixa regla de tres, acaba dient, arribarà un dia en què als empordanesos i als barcelonins ens convindrà més que ens diguem empordanesos i barcelonins que no pas catalans, per l'interès de Cata­ limya. La veritat és en el gra més que en l'espiga. Ha arribat aquest dia? No enca­ ra. Al contrari, estem travessant l'è­ poca daurada del catalanisme, de la seva expansió nominalista i pràcti­ ca, cada cop més confiada, més asserenada, però encara vigilant. Tanmateix, s'acosta el dia en què, per ser bons catalans, haurem de ser, sobretot, més bons ciuta­ dans -de Barcelona o bé de !'Em­ pordà-. Perquè haurem de millorar en coses que tenen més a veure amb tal com som en qualitat de per­ sones més que no pas en tal com som en qualitat de catalans. Un alcalde ha de def ensar, a més de la seva pàtria, el civisme com a única pàtria que no exclou ningú, i saber que la nació ja sola­ ment mi llorarà, a partir d'un moment, en la mesura que millorin les seves ciutats i pobles, no, doncs, en la mesura que altres nacions la respectin més o millor. Arribem al punt àlgit per segon cop. Des d'abans de , l Mongol fins al camí dels Morts. Es quasi tan per­ fecte com Escòcia, i és sud alhora i el vent del Marroc hi arriba de tant en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i de seguida, a llevant, apareixeran les Medes i la cinta blava que ens defineix, la línia que dóna sentit a aquest camí amb certesa romà. A l'altre cant, en aquest desem­ bre-gener increïble, s'amorta el blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més esblaimat en els dies que som. Hi ha un punt en què la xeme­ neia de la bòvila, la Mare de Déu del Món (fosca) i el Canigó fan quasi u­ na línia dreta. Si per ventura un dia feu el camí romà, cerqueu aquest indret. No existeix exactament, però, en els 50 metres de segment definit per aquests tres punts, el cel i la terra poden estar més a prop que mai. Els colors respectuosos de l'hi­ vern, els perfils nítids, l'absència d'atmosfera, estan ben col.locats en el paisatge. Res no ens domina si no és el fred -i no en fa massa. l encara el fred duu un dels colors més fins: el blanc gebrat de l'herba, la rosada. Si pujant el camí dels Morts cap al camí romà mirem a l'esquerra, tot això ens a pareix d'un cop damunt la tendra userda, un matí d'hivern, La natura aleshores rumia, prepara lentament i silenciosa l'es­ clat que s'esdevindrà, res no es belluga en l'harmonia d'un escenari contingut. Però l'esclat vindrà. Tan cert com que avui acabo aquestes rat­ ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al 1 piyae l gener, abans de tornar a la feina. * (Alcalde de Barcelona) /( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cercant el camí romà: al final del mític 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Empordà Territoris Rupià Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Description An account of the resource Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7 PDF Text Text .. \j§f Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985. EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL �. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-, ---------- ün l/hospi-:.al.i~a~ alta sobre co;1 rn~s c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions que ens qli~s~10ns a aiec~en 8~ ·-/e':_l ~o~s. 1..;ue ;iresideixo. me a l'o~artunita~ enceta't, pe::.- elector .=.l, ~ue ens oferia l'any 1985, els deia, Avui JO vull fer ens hauria de permetre cons~ar ha pr-3ctica;nent acon.se•3 u i t pact.3.r les ~arcelona cap admini s-crac ~or1.s • de ~a en~re des~:o~ueJa= :. mesures adminis~racions. la meva preocu?ació pe: fe'C. aC'C.U3ClOf!S ~ue Jª i:.:ue o, Generalitat de Barcelona-una ciutat les ,::e 1-:s grans Aquestes actuacions són de =. O ?renére c e cisions. encallades per manca d'acord cie .:i.. ..:_ ·:! V C•.r S Ca~slunya. b~siques, son crucials per ?Oder ier eiicient que pugui ~oaerna segle XXI en bones condicions per a decisió europeus. l en-:.rar competir amb grans centres cie �h.:.. una '.Je.:. Presiden t. port, de l'aero9ort de i meva tesi e s ~a port, aeroport I camps. optimista qiJestions He tensió crei x emen ~ o' instancies s'ha ciu~at:. es ressen~iran ci'aques~ t:.ri~es t. re de govern. o:fegat o, sencit, Es cer~ que ~arcal o n a mol~ la si~uació ha fe~s i superar S e !.- a ny . subst:.ancial:nent. al ~ol~ es~ ·3.t la concr::9~¿ de -c.emps ao~re des aquesta -:.r .3 nsz.-erida al és ?Oaitiva. defini~iv~ m ent esta posant greument en perill e l 8 1 ?a i s re~arc. que la ret&rica com a míni:n, c o~3r uns d 'aqu e s~ havia estat:. alimentat:. durant aques~ de n ecess~~a ce ? G S S i ~ ili t: dtS soD.re so b re ar r i ~ a r assoli~ Tantmateix cal donar un pas endavant. política ?ogu~ de ia capitalitat de Barcelona i que partit. En s ue la reconeixer que s'ha redu1t entorn contrapee qüestió iira. pencients en e: ci arrer de al que 3 a r celona,i al c arrer a ce el seu conJunt, massa ~a ?ira es ?Ociria h a v er i sos~inc ~a ~ue que l'acorci a: que s' h a grana l inies d e l les en la Generalitat pe: cie S'ha de ?BS3a r una a ton ia manteniment a un.a :;. n v e1: s c ~'d 3arce l ona com a ciutat e:ficient. Aparentment amb encara ens mou moit més la lluYta per fer-nos els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes país. 2 . ' ce J.. �dels si~~ols un dels eixos els úl-c.ims anys. concreció física, ~es~ituci6 i que ha El monurnent al Dr. Robert d'un i ~rinci?als i que ha de :a seva cur.:::. n~ tingu~ es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous. la Pla9a S6ller són oos e%emoles ~ons altre cas. ¿5 evident que una de les primeres amb ac~uac i ó ~asquea que calia abordar l'arribada de la democracia era la recuperació i d'uns codis, d'uns llenguatges i d'uns símbols. la creacir5 no I aixo hem ±et des de l'AJuntament. Tantmateix aixo no vol dir que haguem d~ convertir Barcelona en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al conJunt del país. Oue la obssessió de mantenir els signes no ens iaci perdre la mateixa ciutat que els ha de sostenir. Tornaré remarcar temp .s el Ara que m'interessa rnalgrat el pessimisme que es despren que és acabo de dir, el reprendre aquest ±11. a cree que encara podern fer un perdut:., que encara h.t ha es~or~ signes que per del que recuperar perme'C~z1 ser optimistes. Tenim ara mateix un repte que no podem defugir. repte que se'ns pot escapar. I un Per aixo és tan urgent la tasca que ens proposem. 3 �3arcelona que ha de ser la se~ dels J J.CO. la Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:.. Nor·C un.:;i gran del Sud, capital la que ha de ser reconeguda com metro poli europea en les latinoamericana i porta d'entracia a repren el seu lideratge cultural, dels noranta de ser una comunicacions convencionals i -· modern, una :ira , . una 3arce:..ona ~uropa, que ciuta~ tingui unes excel.lents ' . i , conso~icaca un gran mercat central i resumir, ' 3 -3 .rcelona que !a 3arceiona reinciustrialitzada uns enlla9os aeris intercontinentais i la décadas, pro~imes ~elecomunicacions, un esca~ilitza~s. entre moltes adminis~ració unes al~res actiu ?Or~ c~ises més~ Ha de ser. ?er e%1ca~. una ciutat eficient. Es-t.ic ::ir o :-:::iose.m que convenc;ut derivar amb tata naturalitat d'aquest obJecti~ f.-0 t. d ' ~Íiciencia. Una capital no la farem pas amb voluntarisme. ciutai:. La Ca tal un ya la que volem que si g ui 3arce l ona és la que necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l capital que 2spanya no banda si vol i:.enir una se:?:"ie de terrenys definitiva, la podr~ p ermetre's e l p la~dfor ma ben concre"t:.s es :..ux e de de ix er incernacio na : i r:i .:Sn, 3c:ven~ identi:ficables. ÉS,. en la ciutat que millar podra liderar del que hem anomenat Nord dei Sud. Hem intentat que aquest proJeci:.e tingui el polítiques coherents i internacional. Hem con.sistents en l'¿mbit insistit supor-r.. cai:.al~. en el missatge i hem d'une.s es9anyol i procurat cie �;:....:_,-::_se:...·· .:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:! en ~Jropi.c..ldl."' i ;n;ned i 1 ~Ue 3.:.. hem Conseqüentment, seu port co:n a ?Orta del ciut:.at. i abonat tot:.es L' .01.Juntament. de prornoc:i ó la C(:O d'en~rada les propostes ce comunicació trans9irenenca. impulsor una polit.ica ce ie"C :.nt.er.:or 3arcelcna ~a en ,. ,.... ea~a~ ~·· de la iniciat:.iva t:.irar endavant:. una millar comunicació de intercanvi Seu d'idees entre un i mi l .:..o~ cu es c:.e vessants del ?irineu. El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:. de Mé:.:ic, Sr. De la Madrid.~o sé si la opinló ?ública s'ha carrec de que Barcelona és !'única ciutat no el President De la 2ntre parentesi, de dir que ~a ~adrid i ~a e' ~st:.at cue visitat:. durant ia seva gira euro?ea. si em permeten una mica esta~ ca~i~al i~' ~'immodes~ia, molt important. el e.is f:e .::.. '.'\ J un t.amen:. ?erqué aixó fos possible. Dones bé, aquesta visita pot cenir teta :..a que vestes l i vulguin donar. ?ero a d'una de les politiquea que acabo més, c~rrega suposa l-3 d'enunci~r: una ciutat competitiva que canalitzi el flux de de mercaderies América "'...latina, d'América Llatina cap a Europa i ~arcelona rel -3 cions i d'Europa cap a que ara circula ?er altres ?Orts, 5 con:iirmació convertir en simb~lice a 2. tres �ci~t..a1:...s. propbsit va ser A~uest ~am~é un aels principa:s ce O~Jec~~us la meva recent visita al Brasil. del 3rasil,radicats negoc.is principalmen~ tradicionalment els utilitzat de ~orts a Sao ?aulo han vingu~ de Rotterciam i entrar a Euro?ª· Jo una he intentat convencer de que a el.s ciutat ben comunicada am:::. un ":.o ta eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls estructura JUridica semblant. a Rotterdam, I Londres o He El carni Jª d'2spanya i aix~ ser'1eis ~raaició amD una i a millar preu que no una ?ªª ?ar~s. de reierir-me d'Adhesió a tot Ara només cal prcseguir penso que m'han e.scoltat. esior9 inicial. dem~ I ~arcelona és ooert. ~ambé a aquesi:. a l'acte de la signatura ael ~racta~ les Comunitats 2uropees que 2'!adrid. Vull remarcar amb tota formalitat que el perdut política aquí una excel.lent 09ortunitat ce catalana coherent com la que ha altres gestos i, s'ha de reconéixer, ~ambé Gove~n donar sem~lat ce ~adrid contingu~ 3 ~nsinuar-ae ha una en en fets. Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a 6 �3arce.:.ona :. l.-'o:::iJeC1:.iu -rio ie.;.· ~"1em ce se:!: la lógica del .: .collida :ninistre Que v am de :favorable íor~a ':lo inicial que la por a va la se~blar imprudent que el millar seria o:Oiidar-se de la que més ~aci ara el registra a'un pro?os~a fet signi:ficatiu que ens propostes de ier ~ue ]. els ciutadans de 3arcelona oblidin cree que és més responsable reflexionar sacre un el noveca~. Po-e re:fiar-nos en t:..er.i.J..r Fi n alment, d'Aíers Exteriors la inercia i cen~ralis~e capi-calita~ es~imulara a aques~ ep~soc~. 1.es rel ~ ar.~a r ~s r.os-cres per a Barcelona. La signatura de l'acorá a'adhesió a :a Comunita~ a 3arcelona hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que Barcelona Catalunya i han esta t reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa no En canvi, Maig, mé.s sovint, la visita de Ses re:forc;:a d'aconseguir com i la se va que 3arcelona és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que compta per a aprofitar-ne tot el que de en constan~s la amb a hostes. passeJar per la to~a de capital. Mages~ats nostra que els Reis, ~é vocació. els Reis, el Penso passa~ que els ministres del govern naturali~at. s'hi mes :1auriem vinguessim Els reis no han de se r rebuta Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at, Ra~~la, com deia fa poc Antoni de Senillosa. 7 �positiu, ÉS apel.lacions espanyola de Lotes maneres, 3.:ircelona corn ur.a ca9ita.i tingut f inalment un cert ressó en els sectors a tiagin que .2.es 9~""0;>0S i C i de Ó política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va. Hem assistit en ela darrers meaos a un viratge el planteJament estrategic de la i • concretament, més impovisat una del poli~ica de Convergéncia i :a preaident ce espanyola ;iolitica Generali ta.t. principi, positiu que toes aquests canvis estrategics si més no S'ha de Xad~ic . es-::.an aupasen un exercici ae perqu~ en Unió en.:.1a va ~ue l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae Pensem im~or~an~ bé, en ::.·ea.:. is:me. que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin les dades de la realitat i es descarti la temp~ació ae l'aven~ura solitaria. Cal esperar paral.lela adaptaci6 ara que aquesta ret.orica I re.sl ineació ta~bé promotors d aquesta política sobre la gran 1 la dreta formació espanyola que tot i compor~i Lll1·3 és prudent advertir als ex?er~~ncia els perills que aixo suposa Just ara acaba de descobrir els pú~¡ica per encants de una 'd el poder de Madrid. He parlat abans de la manca de de.~'sions que arroseguem molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona. 8 en La llista és �::.:arsa ncmés :a'hi de re::er:...::-é púb:ic, Csan·=Jament, pass.::ida eacoles. . ,' . ::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes: de Collcerola i el gran problema Les decisions que cal es tan greu. Je 2con~mic 9rcnci~e so~re ~a e~s trigant molt més del que caidria. ! Sani~at. ~uDe:s en ela tónels ce aques~ Col:cerola cas és sino que donat que no només s'aJorna la presa de decisions, s'incompleixen compromisos Jª pactats i re±renda~s :nés davant notari. Collcerola és una riqueaa en ella mateixa, c-=i l Pero respectar, una marca inseparable de: volem que Collcerola, si a central de l'area metropolitana, m~s que un paisatg~ de tot s~gui aix~ que ecosis~ema d~ 3arcelona. sigui el un nexe d'unió, no u~ obstacle, que sigui permeable, cal compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA. Seria sera molt prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es dificil que algunes de les activitats dela 1992 puguin celebrar-se al fo::caC:a Jocs del Vall~s. sanitat ------En aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han ressb de la greu situació L'AJuntament ~inancera observa aquesta ~et del sector sanitari. si~uació des ;ierspectives �~arveis !.... 'a.:.. tr.::i .se:""veis ~e.!."'.S?ec:~i .. .:.. i visió sen se L'AJuntament fin s crisi. i ~a 23tat _¡_ a i direcci6 de la política sanitDria . qu~ rest.ricció una a llarg t..ermin i sanitari a l'as:fíxia eco n omica i cal, més de la crisi financera del sector solució sigu i, l..s. ios una pr·e.sencia ce plan i:ficació brutal so~t~~a va U- " L'arrel que s.:. :a presideixo que p o ~ manca -'- ens temem indi.SC!."'i minada ~ dur e.: ·sector " al campi qui pugui". est~ disposat a partici p a r i , si tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta Sempre que es donin els minims institucionals i poli tics per a :fer la nostra oferta viable. En aquest sentit cal primer una aplicació de la propia legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a Llei 12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i la constituí les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb presencia municipal. Aquesta Llei, :fins ara no desenvolupada en aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent, el de Barcelona. L'aplicació de senzilla de :fer. 10 la llei seria dones :forr;a �Aquesta mesura que demano pociria ser en e: cami que :a ~lei General ce Sanit.at preveu, a un assaig en profunditat d'all~ significar en la direcció i pacte raons: ~ue :i..nt.ermecii :a vegaGa ~u~ la part.icipaci6 mu,ic i ?a: oo~ planiiicació cie la san~ta~. segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia Un un un pa s t.amb~ especificament en aquest sect.or. polític, primer en economic lloc de la sanitat. i perqué la Generalit.at. é.s ,::iues ?er el :a gest.ió malament es pot acce?t.ar i la participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que permetin afrontar la necessaria reforma. ~~oc 2n seson la sdniLat es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics de l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta deduira el futur bona part de en l'~xit. o L~anfer~ncia, i se'n de frac~s d'Autonomia del 1979. del punt de vista de l'AJuntament., Des corresponsable, m'hauria de referir Clinic i a Pla l'IMAS, l'nospital de la Creu RoJa. . específics sobre l'IMAS i Pel 3 fa a que d'Empresa a San~ Pau, 2ospital Faré només uns comentaris Sant Pau. l'IMAS Jª es conegut que hem desenvolupa~ que ens ha baixat els costos de 20.000 a un 15.000 ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent L'Institut Catala de la Salut ens manté e ptes. 10.000 des l'any 1981. Per tant, Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a a:fegeix al L'AJuntament, pagament ~ més, de l'ICS 5.000 paga les estades, ptes. congela~ el concert contribuent a.e la seguretat social Per en la seva d'aquelles persones que no tenen mitJans economics. 11 e~ cada estada. integrit.at .• �pero l'altra benefic~ncia, La lliberació apor~ació no ens corres?on. d'aquests recursos ens permetr :'..<1 altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta moments. Politicament es un tracte inJust. El cas de Sant Pau és també un cas sentit parlar vegades cel valor simbólic que té mol tes Catalunya l'Hospital de la Santa Creu etc, que tot i situa~ió etc. caoda¡. politicamen~ i ce San~ Tot aixb estA molt bé, ?au, t:•e.r de .:..a perb :a ~em se va rea~i~at sent una institució punta en termes sanit:.aris, es-;:a es en de iallida economica Pel comprorni.s que hi té l'AJuntamen~ en -ª se va vessant:. patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur. Cal seus que treballem per a donar perspectives clares as pectes urban.ístics, de delicades arquitectanicament, viaria: Ronda. del Mig, Ouant a superar brgan.s parts mé.s de la seva connexió amo la xarxa i Primer Cintur6 i Túnel el pacte institucional de 1978 i de les els d~ la Revira. la recuperació de la seva viabilitat económica. govern públics que és sense equilibris que remodelació de en insti~ucionals establir responsaoilitzin claramen~ :¡::¡lenamenr:.. cal uns 1. artificiosos, que a la llarga fan ningú no es senti políticament responsable del que passa aquest hospital. 12 en �es Si donen les condicions poli~~ques, aba ns par lava, de Sant ?au, amb els costos que aixb Aquesi: és re~resen~a. potser, un dela exemples mes clars , de les lluites ideologiques hauria de permetre la de les ciutat institucions pugui o:ferir hospitalaris a Hi ha d'indecisió en perill i a abrir la ci'-:iquesta :finals re ::on s·c.ruc:.c i6 possi~il~~a~ década U~3 1.:;ue la ser veis un nivell plenameni:. europeu. elemeni:. un que positiu 2nrnig la caracteritza ':J~nera: e.e gestió del !;:()'..,'ern ce .:.a Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya. haura un pas important que saludo com un cels ?rimers govern de Generalitat la freqilentment impopulars, que són A tates pr~pies capitali~at de la necessitat que l'Estat i costos que soporta la ciutat de i a les per ~oltes del decis.!.ons, ce tata acci6 ce govern. c.onunicar .:.a 3arce:o~3. banda, de Catalunya, :front meves intervencions les importancia de la :fer de int.2nts la Generalitat assumeixin els Barce~ona coses, capital pe: fe~ de ser capital a'~spanya. Costos que avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona. D'altra banda també he parlat de la necessitat ae per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania 13 reclamar Noroccidental, �d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud. de moda. Pero transpirenenca el és fet el que internacional. presencia I capita.:.. ser de ens c'ac;:ues-::..a la em ref'ereixo a reg ió ce to~a ~e11ir Catalunya, n.o només a Barcelona. De f'et, com Barcelona, l'instrument del relacionar-se. qual parlar més d'afirmació. Per~ _;ic..cer consci&nc~a in~ercanviable i diuen, radicalrnen~ i més ce que ~ropi, sentir aiirmacions que venen a dir que no hem de ser cosmopolites, sino nos _.pero, i aixo no és contradictori. Recentment hem pogut llegir ser oe I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo és menys creatiu, menys divers, menys és e:.:?ressar-se una aitra funció de les capitals es aonar país .3l país. Ca c.-s l un y ..:1., capi~als. competir. Aquestes són funcions de les I els amb ce per s'ha dotat aquesta poder ?er ca9ital a in~ernacionals en nosaltres mateixos. aiirman~- Estic d'acord. S'ha de un mateix per poder expressar a¡guna cos.s que valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional. He dit abans, une plata:forma simple intern. Aquests identitat i pero, que no hem ée :fer de la cepita: que som de producció de simóols símbols, calen, són sense ells tampoc seriem. per a: consum necessaris perque ?er~ normalment creen són -:..=imbé, en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat. Hem de ser capa9os ci'a-Eavorir 14 la creativitat. la �competivi~a~ la c'aconsegu.:.r i ciu~adania tots confian~a una en ~~~e ma~ei >~~ ~e~ Cona~ so~~ida e:s im?ulsos creatius. donem, a part de simbols, s.:. una qualitat cie vi¿a, una c~nfian9a en la societat i en les institucions. I per guanyar aquesta de cal deteriorar confian~a, ~er donar aques~a que s'afrontin decisions sense :es sensib l emen-:. i ~alpa~lement qu3:ita~ qu~:s l'entorn C.el immedia"':. ciutada • É:S .fonamental, imatge de pluralitat, l'época moderna i de comen~ar .:..a abans C.e t.o-c, de diversitat i de que ha marcat :es seves de~a~ que ha ins~i~ucions. per una correcció de la concepció ~oc ~ingu~ : en ai ~ b plura: de l ha 9aís que s'ha .fomentat des del poder autor.omic. He dit amb alguna .freqUenc i a que l'actua: l -3 so ··/'ern Generalitat té una visió "monista" de Catalunya. Es fAcil de rebatre aiirmacions aquesta. i 3~s t ~ac~es Hi ha un exemple molt prec1s del que és la de Catalunya que promou el Govern. pensament gen~riques inter~retació Es una materialització monista que s'acaba de produir púolicament, mena de matisació, i que té, per tant, ca~ ce ~ seu sense cap tot el valor il.lustratiu. Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per a un pacte institucional en el terreny de la cultura. 15 �"ess21:ci al ist·~s 2stic 11 conven<;ut. ci'un s'integra .::Osol u t:.a d.el pluralitat, . pensament:. c;ue ccns~.: Co:-isel ... er t. ue :.;-: que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i ciel ' a;:;e - . ..... ac .: o la que . . de ec;uili::.:iri L!l1d C.' .:::c;u..as-:.. -:.aranna ent:.re con:front.ació. :..a propoo;.a, la La lógica del pact.e i cul~ural fas les divergéncies i indirect.ament, una d'adminiatració trencant definitiva, ens unif icaci6 de l es Jerarquia tensions i entre l'autonomia cels portaria la conversi6 dels. ca.~· ::er :-e:::::.- r.1 e _ la en diierents que nivell.s governs constituci6 aJuntaments -;:io2.íticues . s' h auria el.s sectorials de coordinació d'administracions i paulatina en ~orta d'una nova administració pública constitució s'haurien integració canvi, en culturals. a pe.r del En d '.31 tre.=. J ur1tes potanc~almen~, en a :a l ".3 ci mini.stració periférica de la Generalitat. El respecte a les competéncies de l'altre no és en incompatible amb d'administració. quals públic, la cooperaci6 entre els diferents nivells Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels exigeix un tractament multinivell.és el cas del de la seguretat ciutadana o de la sanitat, abans. 16 transport com hem vist �A la premsa de dissabte passat vam poder llegir com el nombre de delictes a la ciutat al primer disminuit del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84. havia trimestre Cree que una de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han fet a Barcelona la Policia de l'Estat i les la Guardia Urbana, segons directrius que mes tard han quedat plasmades al document de la Comissi6 Socias. Vull aprofitar dones per tornar a aferir a experiéncia de la Comissió per Socia~ la Generalitat l ' aplicar-la t.ota a Catalunya. Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin la necessitat de administracions gestionar, i transferir locals. serveis i competencies a les Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en que saben fer-ho. moltes vegades, millar que altres administracions. Abana sanitaria referits donat he de xifres l'AJuntament. sobre En podria a la informatització, a la gestió d'empreses competitives No n'hi capacitat ha prou, dels raconei:xement pero, SJUntaments financer. el Cal donar a~c el sector representa altres a gestors~ rnodi:ficar d'arribar com a m1nim a un 25 per cent.. i~clús polític ce Cal a la un subst.anci.!!lm•2nt 21 sector local, un 15 per cent de la d e spesa pública 17 exe m ~les, ~rivat. reconeixe~ent l'estructura actual de la despesa pública. ara ce :es obres públiques o amb el com c o st total, c;ue ~a �1 1 conclusions :..es Pero pessi:nistes. que es són no voidria deixar asuestd ..J. ..../:.. a:. in ter;·re-:.-~c i6 negativa de la situació. Vull més c;:ue, encara apro~itar tot i som temps a moltes i davant ben poli-c..ica aquest de aubrat.:.ldr que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels desencallar són aquesta oportunitat per a d'arribar a un acord CGe moltes coses. coneguts. resoldre'ls. pais no anira _? o.:. i ti.e ~é !'!anca ci~s. -:.eni;n només a--. u.n-.:i. :>e voluntat si Barcelona no va né. ~ue cal em~en y er Barcelona endavant. Dexin-me proclamar només per acabar el meu si el President de la President del Govern Generalitat~ Espanyol decidida de buscar solucions i convencimen~ l'Alcalde de 3arcelona es reuneixen arn.:.J la C~..18 ~ vo.:.un::.a;: prendre éecisisns, , molt alt dels problemes de Barcelona pais~ poden trobar el seu desllorigador. ~ L'Alcalde de 3arcelona és a punt per Moltes gracier-:.. 18 ce re::.ruc, don~r ce to-:. aquest ?as. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, dels símbols a les decisions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-11 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Ciutat Description An account of the resource Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf b879986df10dc8591a2737e699f80f2b PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Subject The topic of the resource Comtes de Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Barcelona Espanya Monarquia Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2749/19920613_Empuries.pdf 993a787f7f25c44ced6d0262a828e376 PDF Text Text 16 JUN '92 18:09 GCD COOE 92 343-4904366 PARLAMENT DE PASCUAL MARAGALL PRESIDENT DEL COQB '92 1 ALCAL DE DE BARCELONA EMPÚRIES. 13 DE JUNY DE 1992 JA TENIM EL FOC! HA ARRIBAT A CASA AQUELLA FLAMA QUE TANT HAVÍEM PERSEGUIT; LA FLAMA QUE TANTS HAVÍEM DEMANAT DURANT TANT TEMPS; LA FLAMA DE l 'OUMPISME 1 DE LA PAU. JA TENIM EL FOC : QUE NO DElXI DE CREMAR! QUE IL .LUMINI EL FUTUR DE LA NOSTRA GENT. QUE PURIFIQUI ELS NOSTRES IOEALS. QUE ESCALFI PER IGUAL ALS BARCELONINS, CATALANS 1ESPANYOLS. QUE SUBLIMI LES NOSTRES ESPERANCES, EL NOSTRE ANHEL DE CONVIVENCIA J L'ESTENGUI ARREU DEL MÓN . QUE ELS MÉS JOVES PUGUIN EVOCAR AOUEST MOMENT 1 PUGUIN DIR: RECORDO AOUELL VESPRE QUE VAM REBRE LA FLAMA QUE PUGUIN CONTINUAR CREIENT EN UNA LLUM QUE VA NÉIXER A LES CIUTATS DE L'EPOCA CLASSlCA, COM HO ERA LA NOSTRA ESTIMADA EMPÚRIES. DEMA, LA TORXA OLÍMPICA COMEN<;ARA A CÓRRER PERLES NOSTRES TERRES. MILERS DE PERSONES PRENDRAN PARTEN L'AVENTURA, 1MIUONS PODRAN SENTIR-.LA COMA SEVA. BARCELONA SERÁ EL CENTRE DELS JOCS. PERÓ TOT CATALUNYA 1TOT ESPANYA PODRAN COMPARTIR L'ESPERlT, 1PER TANT EL BENEFICI, D'UN ESDEVENIMENT MEMORABLE. EN AOUEST MOMENT VOLDRÍEM DIR AMB EL POETA. DIR-HO A TOTS 1A NOSALTRES MATEIXOS : ".. . RECORDA $EMPRE AIXÓ, SEPHARAD. FES OUE SIGUJN SEGURS EL PONTS DEL DIALEG f MIRA DE COMPRENDRE J ESTIMAR LES RAONS t LES PARLES O/VERSES OELS TEUS FILLS" CON EL POETA, QUISIÉRAMOS DECIR A TODOS, Y REPETÍRNOSLO A NOSOTROS MISMOS : ",,,RECUERDA SIEMPRE ESTO, SEPHARAD. HAZ OUE SEAN SEGUROS LOS PUENTES DEL DIÁLOGO Y TRATA DE COMPRENDER Y DE AMAR LAS RAZONES Y HABLAS DIVERSAS DE TUS HIJOS" HAURIA ESTAT MAGNiFICA UNA RUTA MÉS GENEROSA, OBERTA ALS CIUTADANS DE LA GRAN PATRIA EUROPEA, 1 A TOT EL PLANETA NO HA POGUT SER, PERO ESTIC SEGUR QUE TOTS ENTENDRAN LA FESTA COMA SEVA. OIREU QUE EL FOC NO ÉS MÉS QUE UN SÍMBOL. ÉS CERT. PERO LA FLAMA OLÍMPICA PORTA FRATERNITAT, DIALEG 1 HARMONIA PORTA UN MISSATGE D'ENTESA. NO ÉS LA FLAMA QUE INCENDIA: ÉS LA QUE FON ELS ELEMENTS, ELS AGERMANA 1 CREA UNA NOVA REAUTAT. JA TENIM LA FLAMA. LA FLAMA QUE ENS AJUDARÁ A TROBAR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDARIA, MÉS PLURAL, MÉS RICA . QUE NO S'EXTINGEIXI JA MAi. EL FOC JA ÉS AQUÍ: ARA NOMÉS CAL QUE ENS ARRIBI A TOTS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l'arribada de la flama olímpica a Empúries Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-13 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empúries Catalunya Espanya Description An account of the resource Parlament de Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona, a l’arribada de la flama olímpica des de Olímpia a Empúries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Empúries Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf 4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756 PDF Text Text FoRUM CíVIC DE BARCELONA 18 D'ABRIL DE 1990 INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE. ESTIMATS AMICS, AMB LES PARAULES QUE ACABEN DE DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN, ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT I US ESTEM DEMANANT. TANMTEIX JO REFEReNCIA I, ESTIC AQUÍ UNA MICA COM A PUNT EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA AVUI AQUí I, EN TOT CAS, DELS D'EXPOSAR-LES D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT, UNA DE UNA EXPOSICió, REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I, CREC QUE ENS PODEM ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN. DES ESPANYA, DE BARCELONA, MIREM DONCS, CATALUNYA, MóN, EN EL CANVI DE DeCADA PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE, 1 MIREM EL PROBABLEMENT MIREM QUE -AIXo �RAIMON OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP, MESOS-, COM JA FA UNS EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE XIX I QUASI DEL XX. OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER, LA SEQUERA, I, EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A FINS I TOT, VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID. INICIEM UNA REFLEXIó COL.LECTIVA, PReVIA DEL MOMENT, LLEN9AR-NOS BARCELONA DE LA DeCADA, UNA DIGESTió DEL SEGLE, ABANS DE A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI CONDUIRa AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL A SEGLE XXI. I M'AGRADARIA COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó QUE ÉS MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN: POC A POC NORMALITZANT-SE MONOLíTIQUES úNICS, -DIU I DELS LA CITA- EL ABANDONA LES AUTORITARISMES, I DELS RACISMES. ESTEM DISTRETS MIRADA SERENA A ESPANYA, DELS PARTITS MENTRESTANT, QUAN UNA ESPANYOL ENS DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT. 2 VA POSICIONS EN UN AMBIENT ENRARIT, AL PANORAMA POLíTIC MóN �ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS EN TENIM NOSALTRES PLURALITATS DE DEBILITATS DE DE PARTICULARS, CULTURES I DE D'AFEGITS: POBLES, INADEQUACió TARANNa, CERTES DE LA PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ... D'AQUí, DONCS, QUE ENS HaGIM D'ESFOR~AR A ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL NOSTRE HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE A POC ES VA IMPLANTANT. POC A POC HA ES POC D'OBRIR-SE PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA. I DAVANT D'AIXo ES DEMANA UN CERT PRIMER, CALIBRAR LES TREMP MORAL: CONSEQÜeNCIES DE LES PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) . I SEGON, NO REGATEJAR HEM DE DE COMPRENSió: ESFOR~OS LLUITAR CONTRA CENTRALISMES APROFUNDIR EN LA NOSTRA PRbPIA VISCERALS IDENTITAT, RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES, NOSTRES LLENGÜES, CONTRIBUIR AMB I AMB DE LES DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE ELS 3 MILLORS TALENTS A L'ORDRE �INTERNACIONAL, HUMANITZACió RESTA A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA, DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia. -S'ACABA D'HORITZó LA ESTRET I, CITA- SóN A LA TOTA LA PREOCUPACIONS EN DEFINITIVA, SóN FACTORS D' EMPOBRIMENT HUMa. SóN PARAULES DE JORDI MARAGALL, SENADOR, CONSTITUEIXEN UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA, CREC DIAGNoSTIC JO, UN I UN CODI O MORAL, QUE MILLOR, DE MORAL PúBLICA. LES REPETEIXO, DONCS, PARAULES". "NO REGATEJAR ESFOR<;os DESDE LA NOSTRES "CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE DE PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA PROBLEMES COMPRENSió SOLUCió PUGUI . EMMARCAR-SE EN DELS L'ORDRE UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT. PARAULES OPTIMISTES, DONCS, QUE A MI EM RECORDEN UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT ENORMEMENT SUGGESTIU, EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA, PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I, MOMENT QUE HO VA ESCRIURE, NOMÉS UN FRANKFURT DIRECTOR AMB TAN DE HAVEL, EN AQUELL MOMENT, EN EL ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT DE TEATRE QUE VA SER EL PREMI DE LA PAU I QUE VA 4 DE L'AVUI PREMIAT ENVIAR A UN �TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe NO SE'L VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I MAXIMILIAN SCHELL, EM PENSO, VA SER UN ACTOR ALEMANY, QUI VA LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT. AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA", PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA, DE LA MaGIA I DE LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL PERILL PER LA QUE HAN DE LA PARAULA INDISCUTIBLE. I ALESHORES PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE ESTAT LLIBERTAT, PERESTROIKA. PAU, IMPORTANTS A LA NOSTRA SOCIALISME I, VIDA PASSA PARAULES COM SóN FINALMENT, FINS I TOT, I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí DIRíEM "ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER. LECTURA RABióS, DEL JO AQUESTA QUE ES FA DES DIRIA, DELS SEUS PROPIS EFECTES. DEL DEL I, LA INFINITA CAPITALISME LLOC ON ES COUEN ELS SAVIESA IGNORANT SOBRETOT, DITA DES DE LA PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA DE L'AGNOSTICISME DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS SOCIALISME MÉS INGENU, INTENSITAT DE FOR~A CANSADA CANVIS, ON LES I ALS TANCS. DES DELS EXCESSOS DEL LLENGUATGE. ENS PODEM PREGUNTAR SI, 5 DE NOU, LA VERITAT, LA �VERITAT D'EUROPA EN AQUEST CAS, NO ENS VINDRa DE LA FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA. JO US DEMOSTRA AJUDAR RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST DISCURS QUE JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN EL MóN, DELS SENTIMENTS, D'AQUELL QUE ENCARA ES POT PARLAR D'IDEES DES (I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR AL DESTINATARI. EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE JORDI MARAGALL CONEIXEMENT, AMB "S'ADQUIREIX CULTURA, SERENA CAPACITAT DE DIR (COM LES COSES PEL SEU NOM, SENSE AMB AMB HAVEL) SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE, ALTERAR ELS ESPERITS, SENSE PERORE DE VISTA LA FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS". L'ESQUERRA ESPERITS AUTeNTICS EL DEMOCRaTICA D'AQUEST PAíS, MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I DEL CATALANISME, ELS ELS MÉS NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND, 6 I MISSATGE ANCORAT EN �UNA MORAL POTENT, ON CONFLUEIXIN MADURACió HUMANA I POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS QUE LES PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN SENTIMENTS ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES. I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR: I QUE TÉ AIXo A VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC? I JO ELS DIC QUE JA HI ANIREM ARRIBANT. DIGUEM MÉS AL DE PASSADA, NOSTRE L'ESPECTACLE TEMA, I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA QUE AQUESTS DIES ASSISTIM SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE A NEGUEN UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES, SóN MISSATGES. ELS ACTES CRIDA EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE QUE QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME LA OFICIAL ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA REMARCABLE DE CALIBRACió DELS EFECTES DELS ACTES INICIALS. DESITGEM QUE PREVEIEM, AMB TOT, TOT L'eXIT LA I NO NOMÉS DESITGEM QUE ES MEREIX RECTIFICACió I QUE CERTAMENT TINDRa CONTACTES ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT 7 ACTUAL. SINó BEN AQUESTS A �CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU. D'ANAR A PRINCIPIS DE SEGLE PER PODER-HO I HAURíEM DEMOSTRAR, PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí. ACABEM EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN, TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O 12 MESOS. JO EN ELS RECOMENARIA LA LECTURA, AQUEST CAS UNA CITA TAN -I ELS ESTALVIARÉ LLARGA- DEL TREBALL DEL CAPíTOL CATALa DEL CLUB DE ROMA, QUE HA ESTAT RESUMIT FA EN EL DIARI DE BARCELONA PER POC LLORET DEVESA, MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR CINC PUNTS MOLT BREUMENT. AQUEST CORRECCió, PER TANT, D'UNA SER. TREBALL SEGURAMENT, EN FASE PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER ÉS ENCARA VERSió PERo ÉS ARA, UN ESBORRANY. DE PUBLICAT. NO EM DONIN LA DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO HO ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN Fe DEU EL QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL: l. QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL, 8 COM LA �VELLA IDEA DE LA RAó D'ESTAT, INTOCABLE, LA SER CONSIDERAT QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE SOBIRANIA IDENTITAT NO POT NACIONAL, RELIGIOSA PERPETUACió DE L'ESPECIFITAT CULTURAL NO PODEN SERVIR PER LA MISeRIA O LA O LA EMPARAR VIOLACió DELS LA DRETS HUMANS. QUE 2• L'ORDRE MUNDIAL, GOVERNANTS, CLASSES DE GRUPS EN VALORS: I SOBRETOT EN ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR EL DE LA DIGNITAT DE LA LES QUATRE PERSONA HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA. 3. QUE L'OBJECTIU ALS PER ALS PAiSOS EN VIA DE DESENVOLUPAMENT PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI L'EFICieNCIA BOSSES DE DESENVOLUPAMENT UNES CONDICIONS DEMOGRaFICA ASSEGURAR DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió POBRESA. DEL I QUE MENTRE ECONbMIC DE VIDA CAPA~ NO ES D'ASSEGURAR ACCEPTABLES, PLANETA PORTARa I GENERI DE UN LOCALMENT L'EXPLOSió IMMIGRANTS DEL MóN SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT. 4. RESIDUS QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX, 9 DINTRE I FORA �DE LES SEVES FRONTERES. DELS ESTATS aCIDA, POT NO LES FRONTERES I LA ATUREN LA CONTAMINACió NI L'EFECTE HIVERNACLE. SOBIRANIA NI LA PLUJA I QUE PER TANT EL MóN TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE. QUE 5. LA CREDITORS PAiSOS IDEOLoGICAMENT DEL CONDONACió S'HA I AQUEST SENTIT, FORMA UNA CONTRARI FER DE PART MANERA NO HA DE SER VISTA COM UNA TERCERMUNDISME L'IMPERIALISME. DE DEL DEUTE PER NI DES DEL COM UNA PUNT DE NEUTRA VICToRIA CLAUDICACió VISTA DELS DAVANT EGOiSTA, EN ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA ALLAU MIGRATbRIA QUE AUGMENTARIA EN CAS LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES CULTURALS. I, EN FI, D'ALTRES REFLEXIONS D'UNA ENORME PROFUNDITAT I INTEReS. VOSTeS VEURE AMB COMPRENDRAN DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE L'ALCALDE A DE BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS CIUTATS URBa, DE D'EUROPA, CONCERNITS COM ESTEM PELS BROTS D'INTOLERaNCIA, DESEQUILIBRI PEL PER LES PERSPECTIVES DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES 10 DUALISME RIBES DEL �PER MEDITERRANI, DELS LA INSEGURETAT, POBRES PAiSOS D'ESTUPEFAENTS, DISTRIBUCió PER PER LA CONTROLAR INCAPACITAT LA PRODUCCió I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA I LA COL·LOCACió I BLANQUEIG DELS BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR AVUI MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-, PER LA DIFICULTAT PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT TERMINI PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC. ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA D'ESTAR SEMPRE CONCERNIT PER COM ES REPARTEIXEN LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES. AVANyO POLíTIQUES QUE, IGUAL COM NO CREC ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN EN SOLUCIONS L'ADMINISTRACió LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC EN SOLUCIONS EXCLUSIVAMENT POLíTIQUES PER UN MUNDIALS PENSAMENT, REGULADES DIGUEM-NE, UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS. JA SABEN INAUGURAR ACTUALITAT LA VOSTeS QUE EL PRíNCEP DE GAL · LES MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE AMB PROU MÉS DISCRECió QUE REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT. 11 ALTRES VA RABIOSA FIGURES �AMB MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON VA REUNIR A 12 PRIMERíSSIMA FILA, MANERA PERSONALITATS EUROPEES -NO QUE DE PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA REPRESENTATIUS-, FINAL, PALACE, ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL (PROFESSORS UNIVERSITARIS, ALCALDES, SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA ARQUITECTES, TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS. I, TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió, QUE ERA BONA EN Sí MATEIXA, EN LA MESURA EN QUe SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES ENEGeTIQUES ECOLoGIC HAURIA DEL DEFINITIVA, MóN. DE PORTAR PROBLEMES A I PER TANT UNA L'EQUILIBRI TAXACió, EN ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA. TANMATEIX, DE DELS LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA FER AMB AQUESTS RECURSOS, PAiSOS FINANCERAMENT ENDARRERITS SI PRESERVAR -QUE SERIEN LA NATURA COMPENSATS DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES NATURALS, SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió 12 �DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A L'úS MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN AVAN~ATS PAiSOS I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS. L'ALCALDE LA ELS DE BARCELONA VA DEFENSAR, SEGONA ALTERNATIVA, COM ÉS OBVI, UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A LA PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR EL CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES QUE NO SACRIFIQUIN LES SEVES NOSALTRES HEM FET. RESERVES DEMANA NATURALS COM PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR QUE ÉS LA GRAN CIUTAT, QUE ES PODEN CONSTRUIR, QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS QUE ES PODEN UTILITZAR, I QUE EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR. VEURAN VOSTeS BRUSSEL · LES, DESPRÉS, RECENTMENT, SI TENIM HI TEMPS, HAVIA A UNANIMITAT INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM, MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS SOBRE COM DEL FORUM LOCALS, LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió ES DEIA EL SOFTWARE, SOBRE EL HARDWARE, EN LA SOLUCió DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS. ÉS A DIR, UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET QUE EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE 13 �TRANSPORT, ÉS MÉS IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT ELS RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS SUBSTITUIR-LOS PER UNS ALTRES, QUE NO PAS CREAR UNES GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT. TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA, ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN EN REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES DEBATRa I QUALITAT EL FUTUR DE LA HUMANITAT CONCRETA, DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE LA BARCELONA EN ELS PROPERS ANYS. NOSALTRES ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA DEL MODEL DE GOVERN. UN TEMPS, [SI DEFINICió, I PROBABLEMENT HO ESTAREM LA GENT NO ES CANSA D'UN ENCARA PERíODE TAN LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA]. NO CORREREM AQUEST PERILL SI SABEM DONAR DUES PENYORES: * LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM. * LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES. 14 �PER EXEMPLE: AQUEST NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL COMEN~A LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA EL APROVAR FEDERAL CONGRÉS LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb PER EXEMPLE, LA AVUI, PARAULES LA DELS SOCIALISTES. AVAN~ARíEM, AVAN~AREM. TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES: MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME PROVÉ, SENAT -JO CREC, OFICIAL NO ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A VERITAT (NO ÉS EL CAS), ACOMPANYEN A LES PARAULES: SINó QUE ELS FETS NO ON SóN LES OBRES QUE HAN DE FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA SAVIESA DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR AMB SEVA LA REBREGADA, CONREUS, REALITAT MOLT LES RICA PEDRERES, DE TERRA TAMBÉ, I MOLT PERb ELS CATALANS DENSA, MOLT TURMENTADA PELS SORRALS, PELS TERRERES I INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE EN DIFICULTA LES COMUNICACIONS, PER L'EXEGÜITAT DELS RECURSOS NATURALS? EN JORDI SOLÉ TURA, FIN DE UN MODELO POLíTICO", ALTRE TITULAT "MASSA EN UN ARTICLE TITULAT "EL I EN JAUME GUILLAMET EN UN POLÍTICA I POC GOVERN", QUE S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT 15 �SOBRE AQUESTA SITUACió. LES JUGADES DUES POLíTIQUES IMPORTANTS DEL NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT: - EL SISTEMA NOU MODEL TERRITORIAL DE L'ANY 87, COM A DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM DE LES COMARQUES. - L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE PERMETÉS AL L'ESCENARI NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG POLíTIC COM A FOR~A MODERADA I DE MODERADORA D'UNA "REALITAT EXALTADA". AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN MOLTS TEMES CITAT ABANS, TOTHOM, EN QUE ARA NO CITARÉ. I ALTRES ESTAN ALGUNS D'ELLS ELS EVIDENTMENT LA POLÍTICA DE CADA DIA. DAVANT HE DE I HEM DIT QUE NO HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI VIVIM. EN QUE AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A HAVEL. HAVEL REPASSA LA 16 PAU, EL SOCIALISME, LA �PERESTROIKA, PERb LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ... QUAN PARLA ALS ALEMANYS, ADRE~AT ALS ALEMANYS, (PERQUe ÉS QUE L'HAN PREMIAT), DECLARAR LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE MEDIOCRE -DIU- S'EMPORTÉS MARES DE L'AUDITORI 11 , UN DISCURS DESPRÉS DE UN "BURGeS L'ENTUSIASME DELS PARES I AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS: "JO TXECS PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR, PUC AFIRMAR QUE EN CURS DE DeCADES LES ANIMOSITATS, ALIMENTATS ReGIM PASSIONS, DURANT SEGLES S'HAN PERb LES I PELS DARRERES PREJUDICIS EVAPORAT. AQUEST -ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL MOMENT, TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES TAN DESCONFIAN~A GENERALITZACIONS, PROFUNDA FRASES ENVERS TOTES FETES, CONSIGNES I ESTEREOTIPS ADULADORES A TOTS ELS NIVELLS LES IDEOLOGIES, MENTALS DE UNA I CRIDES LES NOSTRES EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS ELEVADES, QUE D'IMMUNITAT ZANT, TOT AVUI EXPERIMENTEM DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER UNA MENA HIPNOTIT- I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL- MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA." I MÉS ENDAVANT 17 DIU, �ÉS, "EL MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM EL UNA COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE, DE CENTENARS DE BONES QUALITATS, QUE A TENEN PART TAMBÉ CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE FRASES BUIDES, EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA". PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS, SIGUI DEL TOT, JO CREC, PERo PERQUe HO TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-, HA DE CONFIAR EN BARCELONA. S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA DEIXAT DE SER DEL TOT, HA VOLGUT DEIXAR EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO DE SER, QUE ÉS UNA CIUTAT CAPDAVANTERA. I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT I QUALITAT DELS SEUS 18 SERVEIS SINGULARS, DEL SEU �URBANISME, DEL SEU TEATRE, DE LA SEVA MúSICA, DE LA SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA. I, TAMBÉ, SERVEIS RAMON EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS MíNIMS. TRIAS REGIDOR EN SABEU AQUELLA FRASE QUE VA FARGAS EL EN PLENARI EL SEU úLTIM DE PRONUCIAR DISCURS L'AJUNTAMENT, COM A CITANT A GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI. GUICCIARDINI TINDRa DEIA QUE BARCELONA SEGURAMENT ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA, TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT, NO PERO QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA MOLT CONSIDERABLE. I D'UNA AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR, CIUTAT. CAPITAL, PERQUe ADMIRAR, NO D'UNA CIUTAT-CIUTAT, COM, NO D'UNA CIUTAT- D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN IMPERI, ALESHORES COMEN~ANT SEGURAMENT HI HA D'ALTRES COSES A PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS. PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT, BURGESOS SEGONS FORMADA PER I PER TREBALLADORS, CIUTADANS, PER EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS. I BARCELONA HO HA SABUT FER. PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO 19 �DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb, QUE CATALUNYA VENeNCIA, ENS QUE HA D'AJUDAR TAMBÉ; PERb A TAMBÉ NO ESTIC DIENT SER FLOReNCIA CATALUNYA O ENS D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE HA VISTA DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA. SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS. PERQUe BARCELONA ARRIBI LIDERAR A AQUEST POSICIONAMENT DE CATALUNYA, POSICIONAMENT POSITIVADOR DE COM AL CATALUNYA POSSIBILITATS, AL POSSIBILITATS, ACTUAL QUE FIDELITAT A HEM PAíS, LíMIT LA MaXIM DE PaTRIA LES DE SEVES LES DE TROBAR LA SORTIDA ENS OBLIGA, A LíMIT A SEVES L'IMPASSE INDEGUDAMENT, A TRIAR (QUASI SUBMISSió, DIRIA ENTRE DE VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA. HEM DE CONVeNCER QUE SOM CONSERVAR. PRIMERES HEM DE PEORES DEMOSTRAR CAPA~OS QUE DE TRANSFORMAR I ESTEM DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM, POSANT COM LES DEIA L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA". PERb TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU DE LA CIUTAT, DE FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL MONTJUiC MAI NO HA TINGUT, MúSICA, EL D'HISTbRIA RESTAURANT 20 DEL REFENT EL PALAU PARC (L'ACTUAL DE LA MUSEU DE �ZOOLOGIA) I LA CASCADA. I, LAST BUT NOT LEAST, TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA DEGRADACió (EMPATANT, DE MOMENT, A CAMP CONTRARI, QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) . AQUEST 1 ÉS EL MISSATGE DE LA BARCELONA DELS 90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER PER PRIMER COP-, ENTÉN, QUE COMEN~A A ENTENDRE. UN MISSATGE BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA SOLA, I AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE LA GENERALITAT. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. NO LLEGIU EN AQUESTES PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. MÉS SOVINT SENSE JUSTIFICACió. TEMPS TINDREM DE DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió. PERo NO ENS ENGANYEM: DEL PROGRÉS, LA "ARA LA BARCELONA NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE POLíTICA INFERNAL, SI BARCELONA, ESPANYOLA, ES TRENQUI LA AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA, T'ESTIMO, ARA NO T'ESTIMO", 21 DIALeCTICA EL PENDULAR A QUe ENS OBLIGUEN �D'UNA BANDA, NOSTRE EL CENTRALIME DISTANT, I DE L'ALTRA EL SENTIMENT, EN (RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC DIRIA, EN AQUEST NACIONALISTA-, ARRIBAR A CAS, (RE)SENTIMENT- NACIONAL BARCELONA NO SERa MAI ALLo SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN PER QUE O POT AQUESTA CIUTAT. NO PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC", DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC MOMENTaNIAMENT -COM ES INTERESSANT, DE MODA INCLúS EN L'ESCENA APASSIONANT DE L'EUROPA DELS '90. I PER SITUAR LA DINaMICA ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU, ACOSTAREM, ENS HEM D'ACOSTAR POLÍTICA CATALANO- MENYS ESTeRIL, ENS SENSE DUBTE A UN SISTEMA FEDERAL. UN SISTEMA FEDERAL EN QUe, SIGUI PRIMER, REAL I "COMPLET" (NO COIX) . L'AUTONOMIA LOCAL I EL L'AUTOGOVERN EN QUe ES RECONEGUI CARaCTER TRIPLE DE L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC ESTABLE DE SOLUCió, CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE BARCELONA. 22 �I DIC MÉS: QUE SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS VIUEN A BARCELONA, MADRID, SEVILLA, BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I SISTEMA NO VALeNCIA O CONCRETA, EL S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE LA PLURINACIONAL DIVERSITAT PASS ARAN DOMINAR A DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI INTERNACIONAL. NO VOL DIR, AIXo EL D'AMAGAR EN ABSOLUT, SEU CARaCTER, LA SEVA QUE BARCELONA HAGI PASSió. LA SEVA SINGULARITAT. LA SINGULARITAT D'UNA CULTURA. DE BARCELONA ÉS SER LA CAPITAL I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS IMPORTANT. AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO PAS PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL QUE ES DIU) . EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA NOSTRA SINGULARITAT COM A PAíS, I PARALITZATS COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA. 23 AQUEST �SI HAN AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL, POSAT ARTICLES UN PARELL D'EXEMPLES THE DRAMA IS ON THE STAGE", ESTa EN L'ESCENARI", QUE MACCAULEY DIU, BARCELONA D'UN "BRIO" L'AUTORA: EN VEUREU QUE ES TITULA "NOT ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA (TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR). CITANT A UNA ALTRA AUTORA, TEMPESTUóS I IRREPRIMIBLE". I TURBULENTA HISTORIA COM A I SEGUEIX "PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB SEVA CATALUNYA ROSE DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX LA ALL "MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL MóN, BEN RECENTS), S'US TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T., I (I AQUí UNA TANT CAPITAL DE COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A ESPANYA". QUe MÉS VOLDRíEM? PREMSA SOBRE EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM ALGUNES BENEVOLENTS EXAGERATS, QUE AQUESTA DE LES PECES DE LA NOSTRA NO PAS EL NOSTRE MATEIX. I DEGUTS A L'APASSIONAMENT JUDICIS CULTURA MÉS SEGURAMENT FAVORABLE. COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT DESFAVORABLE O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL 24 �STREET "WALL IMPORTANT, POC JOURNAL", QUE ÉS UN ALTRE DIARI QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA FUELS TAN AMBITIONS": BARCELONA AMBICIONS, DIU, PERo NO ALIMENTA DóNA LA "BARCELONA UNES TALLA, GRANS ACABA DE REALITZAR MAI) . DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS VENEN A CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS UNA MICA AQUESTA. I CANTó LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN EN EL COMENTARISTA. SINGULARS, I QUAL PARTIDaRIAMENT AIXo DEPeN MOLT DEL FET QUE SOM AQUELLS QUE SE SENTEN DEL CAPITAL ES MOLT DEL SITUA EL QUE SOM FET D'UNA CULTURA SINGULAR. I AQUESTA DIFEReNCIA, HISToRIA DEL DE JUSTAMENT COM PER I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA CATALANISME, SUPOSEM, ATRETS I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I UNA FIGURA DE L'ART, CAPITAL MUNTANER, PERo TAMBÉ DE LA POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA, DONEN LA VERSió QUE DESMESURADAMENT, POTSER. 25 ENS AFAVOREIX. DE VEGADES �I L'ALTRA, LA QUE NO S'INTERESSA PER LA NOSTRA SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA. PER SEVA TANT, REITERO, SINGULARITAT SINGULARITAT I BARCELONA NO HA D'AMAGAR NO HA DE PENSAR QUE DE I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA LA LA SEVA SINGULARITAT COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA, SE'N DERIVIN CONSEQÜeNCIES NEGATIVES NECESSaRIAMENT, SINó BEN AL CONTRARI. PERo EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO MOLT MENYS ENCETAT, SEGUR, HAURíEM NI EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA DE PARLAR. BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE ROMA, NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES DeCADES. TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD PERIFERIQUE", A PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL "RACCORDO ANULARE" DE ROMA. TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR. HO COMENCEM A TENIR. 26 ARA �AQUESTA ÉS UNA CONDICió, PARLAR PER MI, SINE QUA NON PER AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT. BARCELONA POT PRESIDIR, COM HA PRESIDIT, LA MUNDIAL "UNió ANAR A BRUSSEL·LES, ÉS A DIR, AL WORLD FORUM I ALGUNES DE LES SESSIONS DE DE CIUTATS". I POT INCLúS ESTAR D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB TOTS ELS REPRESENTANTS, QUE QUE EN AQUELL MOMENT DECLAREN MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA DE FER GRAN COSA. PERo HEM DE SABER QUE PER POGUER PARLAR AMB AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT. EN MATeRIA CONTAMINACió, ELS DE TRANSPORT, DE TRaNSIT, DE CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE. A AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS ESTIRATS PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN CERT GRAU DE RECONCILIACió INTERNA POSSIBILITATS, LES NECESSITATS 27 RESPECTE DE I LES OBLIGACIONS LES DE �CADASCú. DIT AIXo, DEVELOPMENT ACCEPTEM FORUM" HARDWARE, I INVERTIR EN Sí QUE LES DIUEN. CONCLUSIONS EL "NO INVERTIM EN CANVI EN SOFTWARE", QUE EDUCACió PER TREURE EL MaXIM "WORLD MÉS EN VOL DIR PARTIT DEL MIGRAT ESPAI QUE TENIM. I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió PReVIA, QUE ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE METRO, PER DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT. TOT I QUE, EN AQUESTES QÜESTIONS, ÉS MOLT SA DE TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES, XARXA DE UNA METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO. SER PERQUe NO TÉ PERQUe QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA CATALUNYA I NO ES PUGUI ANAR EN CANVI PLA~A DES DE BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB DE 200.000 HABITANTS CADASCUN, NO TENEN AUTOBúS, CONNEXIó PER METRO. RELATIVAMENT COMPLEXE, O PRaCTICAMENT, TENEN I QUE CONNEXIó PEL QUe SE'N DEIA PER LA CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA. L'ALTRE DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER 28 ESTALVIAR-ME �LA CUA DE L'AUTOPISTA, UNA BONA SOLUCió) . GENT VA PENSAR, METRO (NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA, BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT. BE, I I MOLTA JO VAIG ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL ME N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL TIBIDABO, O A PENITENTS. EL SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo. NOSALTRES ESTEM PAGANT UN ERROR IMPORTANT, UN I AQUí ERROR D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT FíSICA. HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI, CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM, ESTIMA, QUAN LA TREBALLA I VA AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI. BARCELONA CREA PROBLEMES, ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA CREA MISeRIA, I GRAN CIUTAT CREA SOLITUD, COM ES DIU SOVINT. RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE VENeCIA, QUE PASSAT ALS I VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY CAPUTXINS DE SARRia. ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA, HAVIA HAGUT UN SERMó, PERQUe A ROMA HI UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-, 29 �DEL PAPA A L'ALCALDE. L'ALCALDE DIMITIR, SURTEN DE VA DELS ROMA UNA FILíPICA TAN IMPORTANT AL PLEGAR, CAP DE DOS O TRES JO LI DEIA TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo, QUE MESOS PERQUe NO SE'N SORTIA. PROBLEMES DE ROMA. SI EL PAPA EN VOL SABER, QUE VA NO SE'N QUE AQUí DE TAL MANERA POTSER QUE ALGUN DIA EM CRIDI I EN PODREM PARLAR. BARCELONA QUAL LA ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ SEGONS GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES, QUI EL CREA MISeRIA I QUI CREA SOLITUD. BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME D'UNA CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT ESTAT FERIDA ABASTABLE, PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE CINQUANTES-SETANTES, PERo NO MORTALMENT, QUE DELS HA ANYS I RECUPERADA "PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS) EN ELS DARRERS 10 ANYS. (RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió, PERo TAMBÉ, JA HO HE DIT, EN HUMANITAT}. LA CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT ELS SEUS PROBLEMES. 30 POSA, DESA, �L'ESCRIPTOR L'INSTITUT AMERICa FORD, D'ESTUDIS QUE HA ESTAT FA POC NORD-AMERICANS, ENTREVISTA QUE LI VAN FER, DEIA, EN A UNA QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG. PERo COMEN~AR PER CORRESPONENT VINGUÉS ÉS PROBABLE DEL CAMP QUE L'ACCIDENTAT L'AMENA~A PERQUe DE MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA UN 40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa O ELS SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES. BARCELONA VIRTUT DEL ES QUAL NEGA EL A ACCEPTAR SER EL CIUTAT FATALISME GRAN VULGUI EN DIR NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES. I EN CANVI, LA SEGÜENT ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE EXPLICACió: LA SOCIETAT GENERA SOLITUD, GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT, EN AQUELL TRO~ DE TERRITORI QUE HO ADMET, QUE ÉS PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET. ELS INHUMANS, CODIS MÉS MORALS DURS. DEL CAMP SóN ENORMEMENT EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN SUPERVIVeNCIA. 31 MÉS LA �ÉS A DIR, MERCADERIES, DE LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE ALTRES DE D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS, PRODUCTES, UNES FLUXES, QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA CONDICIONS, EN LES CONDICIONS DE EN VIDA AiLLADA, PRECISAMENT. L'AVANTATGE DE LA CIUTAT ÉS QUE ACCEPTA ELS MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I BARCELONA N'ÉS UN CAS, ÉS UNA LLUITA PERMANENT PER NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA. LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS, VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT, ERA AQUESTA. TEMPS, QUE SóN ERA ENCARA, DE LES QUE -ATENES, PER EXEMPLE- NO I HO HA SIGUT DURANT MOLT UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES EXTERIORS, QUE HI HA CIUTADANS QUE NO SóN CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ UNA CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER. LA NOSTRA CIUTAT, NO BARCELONA, SINó TOTES LES CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I 32 �AIXo QUE POT SEMBLAR UNA BELLA FRASE POT SER UN PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ A VEURE AMB LLEIS, VEURE I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA, I TÉ AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL, A I TÉ A VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS. NOSALTRES BARCELONA PRETENEM QUE EN SIGUI UNA REFEReNCIA A TEMES D'HABITATGE, QUALITAT NIVELL DE VIDA EUROPEU. EN TEMES DE SEGURETAT, EN EN TEMES DE DROGA ... I US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR DE LA REPASSADA CONSTRUIR REUNIÓ ABANS. DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA QUE HI HA HAGUT A LONDRES SOBRE LA LLUITA MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA UN ACORO DE PRODUCTORES NACIONS, DE NACIONS DROGA. HI HA DE HAGUT CONSUMIDORES EL QUE I EL CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A INSTITUCIONES TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y EL VECINDARIO A COLABORAR". JO QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE GENT HI TOCAVA, NOSALTRES AQUESTA PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA 33 DRAMaTICA ÉS �QUE L'úNICA SOLUCió, PROBLEMES D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA, HUMANA-, DE LES CIUTATS, -NO A LES CIUTATS, ELS URBANA, ESTa EN LA PROXIMITAT. NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES DE L'ESTAT, NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA. GRANS DINERS, COM DES S'HI HA D'ENTRAR. SENSE ELS DIUEN ELS FRNACESOS, SENSE AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS EN SORTIRíEM, ÉS CERT. I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A "INSTITUCIONES VECINDARIO" QUAL TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS BANCS. COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL HI ERA. EL AMB LA REALISME NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ TRACTAVEN D' ERRADICAR BENEFICIS DEL TRaFIC, EL TRaFIC I EL COMER~ EL BLANQUEAMENT DEL DINER. TANT VAN FER UNA CONCLUSió, UNA DIRECTRIU, DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA DELS PER ADRE~ADA A COL·LABORACió EN AQUEST SENTIT. JO QUAN VAIG VEURE QUE BANDA I QUE PER ALTRA 34 S'ADRE~AVEN S'ADRE~AVEN ALS BANCS D'UNA A LES FAMíLIES I AL �VEiNAT, VAIG IMPORTANT, PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT PERQUe NACIONALS, O LES REUNIONS LOCALS ACABEN INTERNACIONALS, ADRE~ANT-SE O O ALS VEiNS O ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO. EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA MOLT IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I PEL QUE PASSI EUROPEES, I A COM RESOLDRE PROPOSAVEN CULTIUS. LA I I A D'ALTRES ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS AMB ELS AMERICANS, DE BARCELONA PERQUe TENIM ENFOCAMENTS AQUESTA QÜESTió, I EUROPEUS DIFERENTS ELS LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES CIUTATS AMERICANS CONTRA EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS PAiSOS LLATINOAMERICANS LLUITA CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS CONSIDERADA ELS AMB QUE ERA MILLOR UN LES CONDICIONS SOCIALS I TIPUS DE MÉS ECONoMIQUES DELS PAiSOS PRODUCTORS. COSES DI NNUU JO MEU GENARO, QUE JO HE SENTIT A DIR A VIENA, AL SR. QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE LES SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS, I COSES QUE HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA PRESIDENT DEL DISTRICTE, QUE ESTa AQUí, CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER. 35 EN O AL JOAN �PERo AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM A UN NOU AQUESTA, PER ORDRE, ESTIMULANTS COM QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA DIA SOLUCIONAR HI HAGI COSES TAN APROXIMANT-SE AQUESTS TEMES NO ÉS EN VA, NO ÉS TOTALMENT EN VA. ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER, SEGURAMENT, UNA DE -AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-, LES HUMANITAT: QUE PODRíEM ANOMENAR PLAGUES DE LA LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE NO SABEM EXPLICAR. I DIRIA PER ACABAR, MANERA, TORNANT A HAVEL QUE, DE TOTA UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT. HAVEL DIU, QUE HAN MOLT CLARAMENT, ACABAT OPRIMINT, QUE AQUESTES PARAULES INICIALMENT VAN SER TOTES PARAULES SALVADORES. DIU EXACTAMENT, LA QUE PRIMER, US HE DIT AL PRINCIPI·: SEGON MILENI DESPReS DE CRIST, RES, EUROPA, UNA COSA MOLT SEMBLANT A "A LES ACABALLES AQUEST MóN I, ABANS QUE ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT. 36 DEL FA MOLT DE �TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I TANTS MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE SERIA DEFINITIVA". TESITURA ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA, QUE ÉS EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI. PERb DIU, L'HOME SENTENCIANT, "EN TOTS ELS CASOS EN QU~ S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA (CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I PLANEJAMENT D'UNA VIDA FELIC PER TOTHOM NUCLEAR- LA CAUSA HA ESTAT COMUNA: I OPTIMISME UNA DISCRETA TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT. I PROPOSA LLUITAR TOT JUNTS CONTRA LES PARAULES ARROGANTS. ES TRACTA, ES A DIR, LES DIU, D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL. ES TRACTA DE CALIBRAR, CONSEQÜeNCIES DEL QUe I TORNO AL PRINCIPI, DIEM I UNIFICAR DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL. 37 LA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Balanç Acció política Model social Territoris Ciutats Planificació Description An account of the resource Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf 7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36 PDF Text Text DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR S.S.M.M. LOS REYES. MAJESTADES Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría. en la de en SEÑOR En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº, corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap". La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es malo recordar la historia para aprender justamente de ella. Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l 11 Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual territorio metropolitano. La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino, transformó la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de tres semanas. �Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el Principado, como era la autorización del comercio con América, fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una era de recuperación económica importante . También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año. Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el crecimiento de la Ciudad . Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una Cataluña autónoma. Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s, compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo, 11 Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos, también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento". Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato. Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima, como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r el Cinca. �La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida . Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la vida i que cal saber valorar en el seu just nivell. Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya. La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de Barcelona . Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat. Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una historia valuosa per tot el món mediterrani. Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya. �MAJESTAD Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a la confianza desde tantas desconfianzas pasadas. Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza. Muchas gracias. 19 de enero de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Medalla d'Or Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Monarquia Espanya Description An account of the resource Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2736/19930113_EstatCiutat1992_BD.pdf 679c84451dbd796b37d5683dc5d98fe5 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1992. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �'\ Senyor <lega del Col.legi, estimats amics: Realment la introducció que heu fet no podía ser més compromesa pera mi. No sé si vostes sortiran d'aquí, o si en sortireu, permeteu-me la familiaritat, sabent exactament que és el que heu de fer, o que és el que aquesta ciutat ha de fer l'any 93. En tot cas sí que en sortireu, n'estic segur, amb una clara idea del que pera nosaltres ha estat 1992 i del que el 92 pot representar coma punt de partida. Jo cree que, en acabar aquest any que tant havíem mitificat, predomina la idea que el 92 ha estat l' any de la culminació feli<;; d'una epoca. Una epoca de ressorgiment i de reconstrucció de Barcelona; l 'epoca de les urgencies historiques, l' epoca de les obres i de les presses, l' epoca de la gran il.lusió dels Jocs Olímpics. 13 �Pero voldria subratllar, un cop més, que a la fi del 92 no tan sois tanquem una epoca, sinó que en comencem una altra que pot ser molt millor. La il.lusió, ara, és saber que sobre les bases de la ciutat renovada, Barcelona, que és la capital de Catalunya, pot aspirar a ser, finalment, la gran ciutat de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món que els catalans sempre hem desitjat. Comencem ara una nova epoca que també ha de ser l' epoca de la urbanitat, l' epoca de la cultura, l' epoca de l' austeritat, de l' equilibri, de la tranquillitat i de l' ecologia, l' epoca del gaudi i del manteniment de la ciutat i l'epoca de la promoció incansable i específica de Barcelona, en tots i cada un deis terrenys de la nostra acció. Primer capítol. De gener a juny: l'últim esfor~ per als Jocs Vull parlar, en primer lloc fent balan9 del any, del que va er el període gener-juny, l'últim esfor9 per als Joc per endiosar-me de prés en el que van ser estrictament els Jocs -ni que igui omerament, perque tots ho sabem prou bé- i finalment acabar amb les perspectives de l' any que ara tot just estem comen9ant. Els primers me os de l any ja van er en si mateixo una anticipació de l 'exit del Joc . El nostre primer exit va ser el compliment del terminis de les obres, trencant el mal on dels retards tan típic del nostre paí i que tant de mal havien fet en el pa at a la nostra imatge de gent treballadora i complidora de terminis. 14 Barcelona va ser, el primer trimestre del 1992, la ciutat de les grans estrenes: l'aeroport, les rondes, les lloses dels cinturons, les viles olímpiques, el port, la Barceloneta i el nou passeig Marítim, les noves torres de comunicacions, el Palau Nacional, la plm;a de les Glories, la Diagonal i la Meridiana ... Com els anys anteriors -recordeu l' any 90 l' estrena de Montjui:c, amb el Palau de Sant Jordi, i l'any 91 el Port Olímpic-, milers i milers de barcelonins van invadir les noves obres, i en van prendre possessió immediatament. Amb tot, en la darrera posada a punt de la ciutat -per a la qual vaig demanar el que en vam dir "la bossa dels acabats"-, encara no vam poder comptar ambla col.laboració de totes les institucions. No era pas, aquesta, cap novetat. Jo <liria, fins i tot, que en aquell moment -situeu-vos en el record-, la retürica batalla de la "catalanitat" -on el nacionalisme moderat va ser aquesta vegada més arrauxat que el més radical- va ser percebuda pel públic amb una mescla de complicitat i d' escepticisme. Allo no era el més important. El més important era fer-h5J bé. El més important era fer-ho bé i amb naturalitat. Es a dir, no amagar res, no prohibir res, dissuadir amb la for9a de l'esdeveniment tots els oportunismes possibles. L'oportunitat per damunt de l'oportunisme. Jo cree que aquesta va ser la psicologia dels barcelonins en aquell moment. Deixeu-me que faci una breu dramatització, una breu escenificació del que va ser aquell moment. 15 �A voltes penso que aquesta peripecia interna nostra, que es pot dramatitzar i de vegades, si és el cas, dramatitzem, ens deu donar davant del públic del món un escreix d'interes i de tensió. Aquests personatges, deuen pensar, a més són una nació, tenen un idioma, una cultura, una bandera i tenen sentiments propis. 1 ara ve el millor: a sobre, conviuen amb els altres pobles d 'Espanya. Únic! en l'Europa que estem vivint. Jo cree, repeteixo, que aixo ens dóna un escreix d'interes. Pero aixo ens dóna també, interiorment, un excés i un escreix de tensió. Com oblidar el setembre del 89 a MontjuYc? 1 la petita provocació en la meravellosa tarda, en el meravellós capvespre d'Empúries? (Altrament, tota una prefiguració del que havien de ser els Jocs. Alfa hi havia, in-nuce, tot, tot el missatge dels Jocs i la poesia dels Jocs.) bé he estat a la presó i ara del que es tracta és de fer-ho bé". Fer-ho bé es va convertir en una obsessió. 1 l'equip Abad, Fontana, Vifa, Fonseca, Pere Miró, Carme Sanmiguel, Ferran Duran, Miquel Botella, ho va aconseguir. Pero l' altre equip guanyador és el de les obres, que va treballar des de 1985 per fer-ho bé. Santiago Roldán, Acebillo, Lluís Serra i Morales, en el tema de les rondes i la planificació del transit. 1 no cito mai els regidors, aquí estic parlant dels nostres col.laboradors. En Martorell-Bohigas-Mackay i Puigdomenech, l'Ernest Serra, la Rosa Fornas, en Ramon Boixadós, en Joan Ramon Clasca, en Joaquim Fonollosa, en Jordi Parpal, en Juan Bofill, l' Angel Simón, en Francesc Figueras, Rafael Cáceres, la Beth Galí, l' Amat (director general de Carreteres de la Generalitat), en Rafael Villaseca, en Lluís Millet, l'Ochoa, en Bernardo de Sola, en Juli Laviña, en Monclús, etcetera. Els insults de Montserrat, dels quals mai ningú no s'ha excusat. L'ensurt de darrera hora del túnel de Montjui"c, que no tothom coneix, pero on figurava que deu membres de la coreografia de la cerimonia inaugural portaven uns anagrames pintats a la samarreta, que havien de descobrir, en un moment deterrninat, amb una reivindicació de caracter polític. Amb tot aquest equip, amb el seu capital huma, que és l'hora de valorar i de promocionar, voldríem, amb !'herencia del seu know how, obrir mercats pera la nostra enginyeria, l'enginyeria catalana, dins i fora de Catalunya. En fi, coses que no són del domini públic, pero que jo us explico ara en la intimitat d'aquesta sessió. La Fura dels Baus, els quals han creat una fundació --ells en diuen "fundició"- us ho explicarien amb molt més detall. Un dels dos dirigents, que havia estat d'Esquerra Republicana i que al seu moment, a més, havia estat empresonat, va agafar uns quants dels figurants i, permeteu-me l'expressió, els va dir: "Poca conya!, jo tam- Tot aixo esta preparat, tot aixo no s 'ha fet encara en la mesura que cal, perque s'ha d'anar amb compte de no ferir cap susceptibilitat, és a dir, de no deixar fora ningú, cosa que a la vida de vegades és el més difícil. 1, per tant, per comenc;ar, per engegar, per arrencar, s 'ha de comptar amb tothom, i tothom que no hi vulgui ser ha d'haver dit que no d'una forma plaent i per ell mateix. Altrament, no seríem fidels a una herencia que 16 17 �ha estat construida per tanta gent i per tanta gent diferent. Pero ara aixo esta ben a punt i es fara. No em vull deixar ningú. El que passa és que tampoc no us vull cansar, i una cosa és l'obligació que jo tinc amb vosaltres, que és la primera, i una altra és la que tinc amb tothom que hauria de citar i amb totes les vicissituts que podria evocar en aquest moment. Els empresaris, que els tinc aquí, uns quants d'ells almenys, anomenats. Els directors d' obra, tram per tram de les rondes. Els he conegut un per un i quasi <liria que recordo les cares de tots ells, i els seus noms constaran a la cronica. Cronica que espero faran en Lluís Permanyer, en Pep Subirós, en Benach i en Guillamet, algun dia. La cronica, no la memoria dels Jocs que consta a la Carta Olímpica, sinó la cronica de la transformació de la ciutat, és adir, del que ha significat el 92 pera la ciutat. Aquesta cronica de deu o dotze anys s'ha de fer, i estic proposant a aquests noms que us he dit que hi vagin pensant. En aquesta cronica hi han de ser totes aquestes persones i per tant ara m 'ho estalvio. Pero jo recordo, com us <liria, els incidents i les complexitats de cada obra: tics més complicats; l'enorme pressió de l'aigua, equivalent a milers de tones a la sortida del túnel del Moll de la Fusta, que ara és la pla~a Pau Vila. - El drama de l'aparcament del passeig Nacional, que pretenia acabar-se el 24 de juliol, el dia abans dels Jocs, perque van dir que ja n'hi havia prou -s'havien equivocat, no havien entes el missatge- i van haver de guanyar un mes en els dos mesos que els quedaven, i ho van fer. - El granit de darrera Pedralbes i la tecnica japonesa de petites explosions per desfer-lo sense malmetre les construccions ve'ines. - L'inacabable nus de la pla~a Borras, a tres nivells, amb l' accident mortal de la sortida IJ. - L' impossible pont de contenció del final d' Anglí, darrera l'antic Costa i Llobera. - Les dificultats de desviació de serveis, darrera els Jesu'ites. - La visita als terrenys a l'inici de les obres del tram 8 de la Ronda Litoral, amb el pages que arreplegava rapidament els darrers enciams, etcetera. - Els bussos treballant prop de deu mesos darrera la seu del Port Autonom per solucionar un dels punts frea- Tot aixo ho sabíem per partida, no doble, triple: pels informes dels responsables de les empreses olímpiques; perla segona auditoria de cada dos dimarts, que auditava per sobre de cada una de les administracions que havien adjudicat l'obra -i que normalment posava en marxa els contactes consegüents amb els presidents de les companyies, i les tabarres i les bronques pertinents de l'alcalde, que ja se sabia que els dimarts a la tarda, cada 18 19 - La congelació del subsol de les Drassanes per fer passar el col.lector a nivell freatic. - L' escullera romana que va apareixer al tram 2, entre les Drassanes i la Junta d'Obres del Port. �dues setmanes, afortunadament, queien-; i, tercer, per l' accés directe a les obres acompanyant visitants interessats (per exemple, al Palau Nacional de Montju!c, potser vaig anar-hi deu, vint, vint-i-cinc vegades: pobre l'Steegmann, l'arquitecte ajudant de la Gae Aulenti, i pobres la Monique, la Valérie i el Giuseppe, tots aquests que, a més a més de fer l'obra i de fer-la en uns terminis realment curts, van haver de tenir temps per a la relació pública). O es pot recordar ara, perque ara té valor, la importancia que va tenir que l' Acebillo pensés que en Manel Ribas fes un primer dibuix dels cinturons i que el fes justament ell, que no és enginyer sino arquitecte. No un arquitecte, per dir-ho d' alguna forma, de rompe y rasga, que dirien els castellans, sinó una persona que va saber ajustar el disseny a l'entom. Avui és aquest encaix del disseny a l' entom el que ens enorgulleix. I la potencia de l' obra. El casament d 'enginyers i arquitectes. Pero també aprofitant els mil trajectes diaris d'un Alcalde de Barcelona i fins i tot les passejades en bicicleta pel camí de les Aigües amb l'enyorat Josep Maria Serra Martí (el més entranyable de tots els Serra d' aquesta historia; n'hi ha tants, em penso que n'he comptat sis o set, entre en Narcís, en Lluís, en Josep Maria, en Jordi, l'Emest i l'Oriol). De tant en tant, aquestes passejades amb en Josep Maria, acabaven a la crui.1la de l' obra amb l'avinguda Pearson o al nus de Borras. Aixo passava a primeríssima hora del matí -hivem i estiu- d'uns anys irrepetibles. I us vull dir que tot aixo ha estat possible exclusivament perque el meu equip ha estat el millor. I, en segon lloc, perque hi ha hagut govem durant tots aquests anys, tema molt important. A tots els nivells: hi ha hagut govem. Si el meu equip no hagués estat el millor, jo no hauria pogut fer el que realment volia fer i creia que havia de fer, ésa dir, dur la presencia simbolica de Barcelona a cada lloc de control, seguint les rutines pautades i, fins i tot, aleatoriament, a tots els llocs no previstos possibles. Perque aquesta presencia feia avinent a tothom que el projecte era viu. Simplement. Vosaltres direu: l' Alcalde ja s 'ho va passar prou bé durant les obres i la preparació dels Jocs. Per tant no li hem d'agrair res. I tindríeu raó. Tindríeu tota la raó, tot i que els ciutadans, qualsevol dia de passeig, sobretot si fa bon temps, em deturen per compartir l'emoció que us deia al principi. D 'aquí que les meves úniques enrabiades -prou desconegudes per a alguns i conegudes per a alguns altreshan estat quan s 'ha posat en dubte algun dels membres de l'equip -que ara, com és evident, tothom troba formidables ... - suposant que siguin coneguts, perque molts d'ells, la majoria, potser no ho són peral gran públic. Jo em considero totalment pagat, no ja per l'exit final, sinó per l'emoció del trajecte, de la planificació, el dibuix, la gestió urbanística, la construcció i, evidentment, les posades en marxa, de vegades un pel dramatiques. Es pot recordar la nit del pont de la Meridiana. Els moments de pressió negativa: en alguns dels trams del projecte la pressió va ser tan forta que notrobava cap persona que volgués acceptar llocs de responsabilitat en moments realment necessaris. Ara es pot dir. Vaig haver de nomenar algun responsable, conscient jo i 20 21 �conscient l' anomenat, que en caldrien d' altres per omplir el buit que calia omplir. Aixo ens ha passat a tots els qui tenim responsabilitats públiques, com a vosaltres també us ha passat, segurament. En aquests casos, el meu agra'iment a aquestes persones, que successivament van anar acceptant responsabilitats en circumstancies difícils, no es pot descriure. Pero, fent balan9 de l'any, ja heu endevinat segurament per a qui és el meu agralment més profund. El meu agra'iment més profund, avui, i vistes les coses amb la distancia d'uns mesos, és per als companys de l' Ajuntament, regidors, gerents i funcionaris que són els qui han fet possible tot plegat, no ens enganyem. Sense l' Ajuntament de Barcelona, pe9a central de tot aquest procés - i aixo potser s'ha dit poc; s'ha parlat de l' Alcalde, s'ha parlat del President del COOB i del COOB mateix, s 'ha parlat de les institucions en general, s 'ha parlat de moltes coses, de l'Estat que hi ha contribu'it, la Generalitat ha parlat d' ella mateixa i nosaltres li hem agra'it quan ha calgut. En tot cas, sense l' Ajuntament de Barcelona, tot aixo hauria estat impossible: el COOB, el Holding, OCSA, l'IMPU, AOMSA, VOSA, POBASA, Olímpic Moll i tota la resta, el grup de treball de la segona auditoria, la bossa dels acabats, les rondes i els hotels, els estadis i l' art al carrer, !'obertura al mar i el tancament amable de la ciutat pels quatre cantons. Amb un component radical prou important, molt important, que jo vaig arribar a coneixer quan vaig entrar com a funcionari a la casa, el 1965 -i quan die radical, vull dir del Partit Radical, els antics radicals; amb un component Lliga; amb un component Esquerra (tots dos, sobretot el darrer, molt castigats després de la guerra, pero presents sempre en la fibra de l' Ajuntament); amb un component del millor que podia donar de si el nou regim i els joves políticament neutrals: pensem en els Carceller, Subias, Palomar, Bueno, etcetera. Pero sobretot amb un component de la casa, no polític, que s 'ha format per tradició quasi <liria oral, en determinades dependencies i departaments de la casa -a Urbanisme, a Protocol, a Hisenda, a Alcaldia, etcetera. Aquest esperit municipal -tan criticat durant tant de temps- ens ha salvat els mots en molts sentits, des del doctor Turró i en Pere Domingo, des del doctor Ferran i el doctor Gras i el doctor Foz i el doctor Subirana al Laboratori Municipal, i a !'Hospital del Mari a l'Esperan9a. Fins al magnífic equip d'Hisenda actual sota les ordres d'en Clos, en Nadal i en Vegara: els Marull, Molina, Solans, Seró, Aliana i companyia, que són l'equip més potent de cap administració, el primer que ha fet la comptabilitat patrimonial. Quan die l' Ajuntament em refereixo a una determinada tradició i a un determinat estil, tena9, modest, orgullós de la ciutat, que malda per la qualitat i que s 'ha anat formant al llarg de les decades d'aquest segle. Aquesta és una de les coses que avui us volia dir, i cree que de les més importants. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d 'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial. Hem d 'anar a Escandinavia per trobar comptabilitat patrimonial a les administracions, vull dir comptabilitat empresarial per par- 22 23 �tida doble, no aquesta del deficit que és igual al pendiente de cobro menys el pendiente de pago i després no se sap mai quan es cobra i quan es paga. Aixo és el que hi ha en aquest moment en aquest país a totes les altres administracions perque la llei no obliga a una altra cosa. La llei obliga, des de l' 1 de gener d' enguany, que l'administració local -de la qual es desconfia més, perque és la més petita, la més allunyada del centre de creació legislativa que és el Parlament- la llei, creada pel Parlament, obliga que aquests sí, els ajuntaments i les administracions locals, tinguin comptabilitat per partida doble, patrimonial, empresarial, amb compte d'explotació i balan9, i que ho tinguin el 31 de desembre. 1' any 1907 fins a en Jaume Aiguader -no ens n' oblidem, !'alcalde que segurament ha fet més escales en menys temps i al qual dedicarem un carrer dissabte, l'antic inici de l'avinguda Icaria- i fins a l'Oriol Bohigas i en Lumbierres i el seu programa cultural, passant pel Mascaren i en Subirós i en Benach i, per descomptat, la meravellosa Capmany -que tots hi han deixat apassionadament, contradictoriament, la seva contribució. Des d' en Manuel Ribé -que alguns haureu sentit anomenar i els cronistes de la ciutat més-, mestre de cerimonial, passant per Víctor Scholz fins a Francesc Galmés i el seu equip. Des de l 'Adolf Florensa i els Rubió (pare i fill, el Joan i el Nicolau Rubió i Tudun') fins l' Acebillo, en Busquets, en Llop i !'actual equip de l' Armet i en Luchetti amb en Tuñí, en Cáceres i l' Alibés al front. Dones bé, l' Ajuntament de Barcelona ho té. El que passa és que no ho té quasi ningú més, practicament ningú més, que jo sapiga. I, aleshores, la Llei de Pressupostos de l'Estat el que ha fet és prorrogar, em sembla que són quatre mesos, fins l'abril, la possibilitat que les administracions tinguin balan9 i compte d'explotació. I nosaltres, que encara no tenim pressupost aprovat, aprofitarem justament el pressupost prorrogat -que ens en sobra, perque el nostre pres supost d' aquest any no és pas de creixement- per anar tirant durant aquests quatre mesos i aprofundir amb aquest tipus de comptabilitat, esperant que els altres hi arribin. I us parlaria també de la tradició en el camp de 1' educació, des de Manuel Ainaud i Artur Martorell fins a la gent d'Eufalia Vintró i la Marta Mata. I us parlaria de la tradició d'en Bastardes (alcalde accidental) i el seu pressupost d'educació i cultura de Des del creador del taxi groe i negre i del primer semafor, els anys 30, que va ser un regidor republica de !'Esquerra, en Vachier, fins a l'equip d'en Joan Torres i l' Alfred Morales. 24 25 Des deis primers informatics -Femández de Castro, que amb el senyor De Janer van crear el COM- fins a Emest Maragall i l'Olivella, passant per Manel de Fom, en Pep Garriga i la Carmen Sanmiguel. Des d'en Josep Maria Pi i Sunyer, secretari, fins a Baulies i Pagonabarraga i Olmedo, en la millor escala del que s 'anomenaven -i s 'anomenaran sempre, des del punt de vista de la historia que s'haura de fer- cossos nacionals. És aquesta tradició la que, permeteu-m'ho, ha fet en �bona mesura aquesta ciutat i aquest país, que ha fet el 92 pero també el 31 i la part bona dels 50 i els 60 i els 70, malgrat tot. És la tradició que ha fet el Patronat Escolar i, indirectament, l 'Institut Escola, en part Rosa Sensat i el moviment de renovació pedagogica. La que ha fet hospitals digníssims, com els cinc que ara formen el Consorci d'Hospitals de Barcelona (Mar, Esperarn;a, Psiquiatric, Geriatric i Sant Pau). La que ha mantingut 25 museus. Barcelona és la ciutat d'Europa-potser amb alguna d' Alemanya- , la ciutat no capital d' estat que més museus no estatals o regionals té, sens dubte. La que ha mantingut un patrimoni immobiliari extensíssim: des del Palau Nacional al de Pedralbes, passant pel petit Palau Albéniz, i el Parlament de Catalunya i el Palau de Justicia! i que inclou tota la Fira i, en darrera instancia, tota la Zona Franca. Bé, és aquest equip el que ha dut les coses fins aquí. El 8 de maig, vosaltres ho sabeu, en nom d'aquest equip, d'aquesta historia, d'aquesta ciutat, davant del president de la Comissió Europea, J acques Delors, i d'una amplia representació dels nostres alcaldes i dels altres pa'isos europeus, vaig, personalment, prendre possessió del carrec de president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. La meva elecció, just l'any anterior, ,pel desembre, ja va ser fruit de la fon;a internacional que aquesta Barcelona havia adquirit. ca i Barcelona- i l'ampli moviment d'Eurociutats, iniciatives sorgides totes dues de la nostra ciutat. Barcelona, dones, es va anar convertint, a mesura que s'acostava l'estiu, en centre de les mirades de tot el món. Tots els diaris, les radios i les televisions venien i s'instal.laven a Barcelona i el nom de la ciutat era repetit arreu. El moment tan desitjat i alhora tan temut havia arribat, pero ens va agafar amb la tranquil.litat del qui ha fet els deures, del qui se sap la llic;ó. Segon capítol. Juliol-setembre: l'exit deis Jocs Olímpics i deis Jocs Paralímpics Al final dels Jocs, el barceloní Joan Antoni Samaranch va poder dir, finalment, alfo que tothom, i ell mateix, desitjava: "Els Jocs de Barcelona han estat els millors de la historia". Els barcelonins sabem que el sol fet d'haver aconseguit que es pugui dir, simplement, un altre cop, que s'han organitzat els millors Jocs Olímpics de la historia no és pas un fet qualsevol, no és una anecdota fücil d'oblidar. Sobretot quan sabem que molts pensem, en el fons, que aquest cop és més veritat que altres vegades. Almenys en un sentit, el de la compenetració entre l'organització internacional dels Jocs i la ciutat. I no perque nosaltres ho diguem, o ens ho inventem, sinó perque justament ens ho diuen des de fora. Mentrestant, havíem anat refon;ant la xarxa C-6 -Tolosa, Montpeller, Saragossa, Valencia, Palma de Mallor- Nosaltres sabem que 1992 ha estat el millor any de la historia de Barcelona, si més no d'aquest segle, que ja és dir prou. L'estiu de 1992 sera pera molts, i per molts 26 27 �anys -fins i tot <liria que per a diverses generacions-, el moment magic de Barcelona, un moment magic de Barcelona. El moment en que aquesta ciutat i la seva gent s 'hauran sentit millor en tot aquest segle. Les cerimonies dels Jocs Olímpics de Barcelona van ser magnífiques, d'una simbologia múltiple i integradora, d'una for9a enlluemadora. Els atletes van ser els protagonistes d'una gran festa de fratemitat universal. Potser en la historia de l' olimpisme aquests són, fins avui, els Jocs més complets, amb menys absencies for9ades. Les medalles aconseguides pels nostres esportistes han estat superiors a les de tots els Jocs anteriors i han fet de Barcelona'92 alfo que també calia: un exit esportiu. El públic va donar vida i color, i calor, a les graderies de tots els estadis i instal.lacions, als carrers i als pares de la ciutat. Els mitjans van difondre intensament els Jocs i la ciutat arreu del món. La cobertura televisiva ha estat la més gran de tota la historia. Mai uns Jocs no havien tingut tants espectadors, gracies a la televisió. Mai cap ciutat ni cap país no havien tingut un espot tan important. tar l'exit organitzatiu i huma. Ha quedat la idea d'uns "Jocs de la gent" en una ciutat humana. Hem descobert que ser una ciutat arnb 2.000 anys d'historia pot resultar molt interessant, com van dir amb un punt d'ingenultat els amics americans d' Atlanta. Tot Europa es pot sentir reconeguda en aquest elogi. La ciutat va funcionar a ple rendiment i a plena satisfacció. Vam descobrir que la circulació pels nostres carrers és possible, amb qualitat. 1 que el nostre transport · públic és millor que no solem creme. Que es podía instaurar un sistema de justícia rapida -ara no us entretindré amb els resultats- que esta resultant innovador a tot Espanya; que ha fet més de mil judicis, amb una mitjana de celebració de vista oral entre deu i quinze dies; amb una proporció de judicis suspesos per falta de testimonis o dels elements fonamentals del judici molt inferior a la dels judicis normals. En fi, tantes coses es van confirmar! Vam confirmar les possibilitats de Montjui:c, la permanent "jove esperan9a" de Barcelona, el gran pare central redescobert pels barcelonins; i que la Rambla toma a ser !'arteria vital de Barcelona, cada dia més rehabilitada. El comite organitzador va resoldre, amb passió i serenitat alhora, l' esfor9 irrepetible que la ciutat li havia encomanat, amb l' ajut insuperable de milers de voluntans. , La ciutat sencera va ser un gran escenari dels Jocs, i em penso que aixo és el més decisiu, el que va comple- Les subseus van fer bona la confian9a que el COOB hi va posar des del primer dia. Tot Catalunya se sentía Barcelona aquells dies dels Jocs, pero també Barcelona se sentía Banyoles, Reus, Sant Sadumí, Vic (on es va produir, que jo recordi, de tots els actes que dos anys abans s 'havien fet de creació i presentació dels comites organitzadors de subseus, el de més seguiment, amb més públic, arnb més gent) i Barcelona es va sentir El 28 29 �Muntanya -on poca gent hi va anar, pocs de vosaltres potser hi vau anar, pero que per televisió va ser un espectacle d'una qualitat anglosaxona insuperable, extraordinaria. I el mateix <liria de la Seu d'Urgell. I també Barcelona se sentia Badalona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet, !'Hospitalet, Viladecans i Castelldefels, i també Valencia i Saragossa, subseus futbolístiques de la Corona d 'Aragó. També Empúries i Mataró, porta d'entrada de la torxa i porta de sortida de la Marató. Totes les ciutats, comarques i comunitats autonomes que van veure passar la Torxa Olímpica van compartir una mateixa il.lusió olímpica i, gosaria dir, que un mateix ideal de pau i de fraternitat universals. Hem de recordar bé que el pas de la torxa per Catalunya i sobre tot per Espanya va superar totes les previsions. Fins les més optimistes. Més de 10 milions de persones van sortir al seu pas. No hem d'oblidar que la il.lusió de Barcelona i de Catalunya va ser, per un cop, i esperem que no sigui el darrer, la il.lusió de tot Espanya. La lli~ó política dels Jocs es resumeix en la convivencia constitucional i il.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l 'assumpció de la memoria republicana, en la figura de Lluís Companys, assumpció per part de tothom, comen9ant pel Rei i la Família Reial, que compartiren amb totes les autoritats convidades una presencia permanent en tots els actes i totes les competicions. iugoslava, que encara avui omple de sang el mapa d'Europa. Pero l' esperit de la treva olímpica va reeixir: el Secretari General de les Nacions Unides i el Papa van recollir i van donar més resso a la demanda de pau de Barcelona, la ciutat olímpica convertida per unes setmanes en capital del món. Aquest diumenge passat al Centre Abraham, al centre olímpic de pregaria de totes les religions monoteístes reconegudes perla Carta Olímpica, encara s'han tornat a celebrar al mateix temps que a Assís, com sabeu molt bé, actes ecumenics amb presencia de cristians, catolics i protestants, en presencia de musulmans i de jueus. Actes en els quals jo diria que per primera vegada d'una manera reiterada i d'una manera forta i potent s'esta sentint un missatge interreligiós que jo cree que tots els pa1sos i totes les ciutats de la riba del Mediterrani fa temps que estavem esperant. La lli9ó política interior, deixeu-m'hi insistir, és important i tindra conseqüencies, encara que pugui semblar silenciada per la represa de la normalitat, si normal es pot considerar l 'estress democratic que estem passant a Catalunya i a Espanya. Només faltava, evidentment, que la treva olímpica hagués reeixit, cosa que va impedir la intransigencia L'esclat de convivencia democratica de la diversitat hispanica, amb les seves banderes, himnes i llengües, que es va produir durant els Jocs, ha estat un balsam que pot tenir efectes profundament positius per refernos del cansament de l 'accelerat creixement de la democracia i de les diferencies que hem viscut aquests darrers quinze anys. 30 31 �Ara, cree, fan falta gestos que dibuixin corporiament, físicament, aquesta convivencia. No m'hi estendré, pero ja sabeu a que em refereixo, perque altres vegades n'hem parlat. No és que jo digui, com s'ha dit molt sovint, que el Senat, coma condició indispensable, ha de venir a Barcelona. El Senat segurament vindra, d' alguna forma, a Barcelona. No la seu del Senat, no es traslladara el palau, no és aixo, pero sí que és possible que hi hagi gestos d' una certa itinerancia. ment, al costat de les altres tres llengües oficials, ha estat la més gran i efica~ campanya de normalització lingüística possible i imaginable. Els Jocs Paralímpics van ser la culminació solidaria, maxima des del punt de vista de l' emoció personal, de la gran il.lusió olímpica. Barcelona ha donat tracte d'igualtat als Jocs Paralímpics, que en el futur ja no podran ser mai una toma. Els barcelonins, els catalans, podem estar orgullosos de tot aixo. I aixo no ens cansarem de reclamar-ho des d'aquesta ciutat, perque pensem que s 'ha demostrat que aquest és el sistema, que aquest és el camí, que aquesta és la penyora física que la gent creu i toca, en la qual hi pot confiar, i que referma la seva esperan~a. Molt més que les paraules, paraules, paraules ... Podem estar doblement orgullosos d'uns Jocs que, d'altra banda, han deixat superavit. No solament els 400 milions de benefici del pressupost del COOB, que es destinaran a la Galeria Olímpica que s'instal.lara a l 'Estadi de Montju'ic, sota la tribuna, on hi havia l 'exposició durant els Jocs. Repeteixo amb precisió el que vaig dir a l'estiu: s'ha vist la cara nova de l'Espanya moderna, en la qual els catalans hi tenim un paper cada dia més decisiu. L'Espanya de la periferia i de la diversitat, l 'Espanya que s'integra a Europa amb una renovada consciencia i un renovat orgull de la seva pluralitat interna. Queda el benefici d'una colla d'instal.lacions esportives constru'ides arreu de la ciutat i de les subseus, a compte del pressupost del COOB, totalment o parcialment, i d' altres realitzades pel pressupost de l 'Estat, de l' Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona -i ho <liria per aquest ordre-, per posar Barcelona al dia i refer-nos d'un llarg endarreriment. Els qui sempre fan servir, d'una forma al meu entendre instrumental i una mica interessada, l' arma de vegades manipulable de la "catalanitat", s 'han estat de reconeixer i de valorar en justícia el gran salt endavant que ha significat de cara endins i de cara enfora l' alt grau de normalitat catalana dels Jocs. La permanent i reiterada igualtat de la nostra llengua, seguint el pacte que vam fer amb l' Aina Moll al seu mo- He fet fer a l 'Enric Truñó la llista de les instal.lacions que en aquests mesos passaran de la organització olímpica, sigui el COOB, sigui el Holding olímpic i les seves empreses -AOMSA, VOSA, l 'IMPU, etcetera-, a la ciutat propiament i que, per tant, l' enriqueixen a partir d'ara: - l'Estadi Olímpic, el 18 de setembre del 92; 32 33 �- el Palau Municipal d 'Esports, en la mateixa data; - el Palau Sant Jordi, el 22 de setembre - el Velodrom d'Horta, el 24 del mateix mes; - les Piscines Picomell, el camp de beisbol Carlos Pérez de Rozas i el camp de hoquei Pau Negre, 1'1 d'octubre del 92; - el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron, l'l de novembre; - el Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron, el 16 de novembre; - el Polisportiu de Can Dragó, l' 1 de setembre; - el Polisportiu del carrer Perill, l' 1 d' octubre; - el Pavelló de l'Illa d'Or, el 15 de novembre; - la Piscina de Can Dragó, el 15 de desembre; En tots aquests sentits, els Jocs han anat bé. No van ser una "pirotecnia", com algú ha dit amb poca perspicacia. No ens conve, justament ara, tirar-nos pedres al propi taulat i no valorar els nostres actius més indiscutits. Justament ara, en un moment en que la competencia és més gran. Els Jocs han estat una poderosa carta de presentació davant el món, que ens pot obrir moltes portes. El projecte 92, si se'm permet el joc de paraules, ens ha fet més rics i més savis alhora. Més rics en infrastructures, en serveis i en possibilitats de futur. Més savis en experiencia i en capacitat de saber fer les coses; i hem de saber treure partit d' aquestes noves possibilitats. Tercer capítol. Octubre-desembre: la nova normalitat i el context de recessió - el Port Olímpic, el desembre del 92; - el Pavelló de l'Espanya Industrial, el primer trimestre del 93; - el Frontó Colom, el primer trimestre del 93; - el Pavelló de la Nova Icaria, el segon trimestre del 93; - el Pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i el camp de tir amb are de la Vall d'Hebron, reconvertit en camp de futbol i de rugby, entre el primer i el segon trimestre del 93; - i la Piscina de Montju1c, l'estiu del 93. Aquesta llista és un exemple de l 'excedent que els Jocs han donat a la ciutat en un camp específic i en un camp que té valor economic i valor material. 34 La ciutat renovada ha comen9at el nou curs en un clima ambivalent: satisfacció per l'exit olímpic i perla projecció de Barcelona, preocupació per la situació internacional de l' economia. S'ha posat una atenció excessiva, potser, en el que passara, després del 92. El 1992 ha estat l' any més important d' aquest segle per a la ciutat. Els seus efectes no poden deixar de ser duradors. És una realitat que ja podem comen9ar a constatar. No podem pensar que el dia després tot canvia. Hi ha hagut una situació recessiva molt important a Europa, que ha afectat logicament Espanya, davant la 35 �qual Barcelona s'ha trobat més preparada, i no menys, que altres ciutats. No hi ha cap raó per pensar que aquest retard ens ha d'agreujar la crisi. Al contrari. Barcelona, coneguda i projectada com a ciutat dinamica i potent, la ciutat on s 'han fet les inversions i operacions públiques en infrastructures urbanes més grans d 'Europa, la ciutat de la qual parlen amb interes els inversors. Barcelona pot sortir abans de la crisi que altres ciutats. Tenim els elements per aconseguir-ho, ja que és una ciutat més acabada, més equilibrada, més ben equipada, més accessible i ben comunicada, que es disposa a treballar amb la confiam;a de l'exit obtingut, amb unes possibilitats de creixement i de superació que les dificultats economiques internacionals que es van concretant també al nostre país no acaben de rebatre. I encara que en els darrers mesos del gran any s 'estén un cert pessimisme, una certa psicologia de crisi, hem de reiterar la nostra invitació a mantenir i renovar la il.lusió i l'esfor~ pel futur, fent ús del clima de confian9a i d' autoestima generat per l' exit del 92. La ciutat que exporta la seva "enginyeria urbana" a Europa i America, que és el model per als Jocs d' Atlanta i eventualment de Pequín, Sidney, Manchester o Berlín, l' any 2000, i que els ven la seva enginyeria informatica, que lidera el moviment europeu de ciutats, que prepara noves inversions de transformació urbana (Diagonal Mar) i d'infrastructura cultural. La Barcelona que es presenta al món modestament pero de manera efica9 amb el seu butlletí quinzenal, el Barcelona Bulletin, que és enviat a una llista d'adreces important arreu del món, a totes les ambaixades espanyoles, per descomptat, pero també a tots els corresponsals i amics de Barcelona, empreses i autoritats. No és una despesa molt gran i, tammateix, és d'una eficacia considerable. Hem de vendre, vendre i vendre la marca "Barcelona". Les notícies de Barcelona, fins i tot en el context de la crisi economica, són bones, són positives, perque la ciutat esta en una posició, dins aquesta situació, relativament millor. De vegades, el clima de pessimisme es transmet exageradament, dels uns als altres, de la política a la societat, a través dels mitjans. Nosaltres convidem tothom a col.laborar amb la ciutat en l 'explotació de l' exit, a promoure una informació positiva, sense menystenir la independencia de cadascú, i menys de la dels mitjans. Una apel.lació a evitar la temptació del negativisme fücil. Fer-ho, admetre aquest negativisme, també seria admetre que aquells que més van cridar quan les coses anaven bé i més entusiasmats estavem, ara fossin els que també s 'estusiasmessin en la negativitat. I aixo és una cosa que no podem acceptar fücilment. Que va passar? La crisi va comen9ar a sentir-se més tard a Barcelona. Tot aixo ho tenim guanyat d' entrada. Seria ridícul, a més de negatiu, que ens entestéssim en una dinamica exclusivament pessimista, quan en els palsos més importants es reconeix i hi ha interes per la for9a i les possibilitats de Barcelona. 36 37 �Per tant, jo aquí faig una crida a evitar el masoquisme i la cultura de la queixa i del patiment sistematic. Hem sentit massa, des del 86, aquells que primer patien perque no seríem capa~os de fer els Jocs ni la transformació de la ciutat; que, l' any passat, veient que havíem pogut, patien perque duraria tan poc; aquests mateixos que ara, després d'haver anat tan bé, només pensen en la crisi. Una crisi que, de tant parlar-ne, potser sembla més forta del que és en realitat. Tots els indicadors, i no us cansaré amb números, ens diuen que les coses són millors del que la gent pensa, o del que tendim a pensar en les converses superficials. Estem en aquesta situació que ja l'any 84 vam haver de denunciar, que descrivia tan bé el premi Nobel d'economia, Kenneth Arrow, quan deia que hi ha una crisi quan justament la gent pensa que les coses són pitjors del que objectivament són i, per tant, no fa els calculs sobre la realitat sinó una mica per sota. I en aquest moment, deia un economista catala i amic meu, García Durán, la feina dels economistes, la feina dels homes públics, és precisament trencar la uniformitat. Ser heterodoxos envers aquest pessimisme i, tot dient la realitat, situar el llistó més amunt d' alfa on el posa la gent. I el mes de desembre, hi ha hagut fins i tot una certa superació del final del 92 sobre el final del 91. La davallada es va sentir pero res no indica en aquest moment, ni en tenim certesa, ni és científic ni és seriós de dir, que ha de continuar la situació de recessió. L 'ocupació hotelera, amb una capacitat que s 'ha incrementat en 1,6 o 1,7 cops, respecte a fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El 60 per cent d'ocupació, que és normalet tirant abo, amb un 60 o un 70 per cent més de places hoteleres per oferir. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 milions, els somniats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l 'aeroport podia durar més anys, evidentment, perque esta planificat pera 12 anys. I compte, que amb el TGV d'en Borrell ens trobarem que l'any 2000 -no l'any 2002, abans probablement- estarem a mitja hora de Girona. El TGV no es fa per anar a Girona, pero hi parara i en mitja horeta tindrem un altre aeroport. Els indicadors ho diuen. L' ocupació hotelera va tenir una sotragada important tot just després dels Jocs. Com en tantes altres coses, el mes de setembre es va passar malament, fins el 15 d'octubre, potser, i a final d'octubre es va recuperar. El mes de novembre, les xifres canten, es va arribar a un nivell d'operacions semblant al de l'any anterior, en molts casos. L'activitat de congressos pera l'any 93 -ha sortit en els mitjans de comunicació d'aquests últims diesés la maxima d' aquests darrers anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat aproximadament 315, amb un nombre de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perque no es comptabilitza aquí tot el període olímpic. Pero és que la previsió de congressos peral 93, que encara és provisional, se'ns en va a 76.505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra se situara entre les 120.000 i les 140.000 persones. 38 39 �És adir, no estem en una situació, repeteixo, en que les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimista. Es pot ser pessimista, si es vol, pero cap raó no indica que se n 'hagi de ser. 1 aleshores nosaltres pensem el que es deia de l' any 86 cap aquí, que tot havia d'anar malament. Quantes vegades no ens hem sentit a dir aixo que ara ens sentim a dir, que les coses sortiran malament? Qui no se'n recorda de la pluja, que havia de venir i que va venir? De la calor, que és el pitjor de tot, ja ho sabeu? De la pesta equina, que havia d'invalidar els Jocs? De la invasió policial? Perque els Jocs podien sortir bé pero aixo seria una presó. Del caos del transit? Perque, és clar, de l'organització potser se'n sortiran, pero i el transit de Barcelona, com anira? Les obres inacabades, quan s'acabaran? Les banderes, que totes havien d'anar a l'inrevés. El desastre de l'esport espanyol, perque l 'organització podía ser bona, pero l'esport seria un fracas. L'espanyolització de Catalunya gracies als Jocs. Les papallones a l'estómac del senyor Gunnar Ericsson, que era el nostre controller, o sigui, el representant del Comite Olímpic Internacional aquí per veure com ho feiem. 1 la Pota Sud, el Metro de Montju'ic, el Funicular, la Pota Nord i el Nus de la Trinitat. .. Qui no recorda el patir de les obres constants, les desviacions, la falta de retols -sempre dramatics, sempre inexplicables-, la petita delinqüencia? "Oh, és que no hi haura terrorisme pero ens robaran la cartera. Com quedarem davant els estrangers?" 1 qui no recorda, i posem-nos seriosos, ETA? Els terribles mesos de final del 91 i de principi del 92? Els mesos d'Urrusolo, dels crims de Carles 111, de Vila-ViIa, de la Caserna del Bruc, un darrera l 'altre. 1 ho die en el context de dir quantes coses no s 'han dit o no ens hem sentit a dir, perque aquí nosaltres vam dir, recordeu-ho: aixo és el pressing d'ETA per aconseguir d' acomplir la seva promesa als presos. El 92 sera l 'any de la llibertat, va dir ETA als seus presos: "Confieu, perque el govern espanyol estad1 en una posició de debilitat, no es pot permetre un accident durant els Jocs i per tant aconseguirem una negociació i aconseguirem el vostre alliberament". Es va dir. I l'estament militar, i l'estament policial i l'estament polític van aguantar una estrebada que ara ens sembla llunyana pero que esta molt propera en el temps. Escolteu, que no ha passat un any, tot just! Dones allo que deiem era cert. 1 el Palau Nacional, que no es podía acabar? Quants títols no hem escrit o no hem llegit dient que no s 'acabaría? Quants hotels no s'havien d'acabar? Pot ser que, de vegades, la funció que tenim els polítics i els mitjans, tots plegats, sigui la terapeutica de reflectir l'angoixa de la gent o d'alguna gent. 1 els dictamens sobre la impossibilitat de les obres, les migracions excessives. Havia de venir, una altra vegada, com en els temps del marques de Foronda, tot Múrcia a fer el tramvia, en aquest cas a fer els estadis. 1 Catalunya, per descomptat, pobreta, hauria de patir. I el ciment, no n'hi hauria. La maquinaria, tampoc. Va haver-hi moments que no n'hi havia, efectivament, ara ho podem confessar. Pero es van superar. 40 41 �Aquí va haver-hi puntes en que hi va haver dificultats, pero evidentment no pas allo que se'ns havia promes, en tons molt negres, amb dictamens molt científics. Els enginyers, com que no n'hi hauria prou, els hauríem de pagar caríssims i portar-los de Fran9a. La invasió d'arquitectes estrangers seria definitiva i els d'aquí es quedarien tots sense feina. I els hotels, no se n'acabaria cap. Ja n'hi ha quatre: el Juan Carlos I, el Barcelona-Sants, el Feria i el Plaza. S'estan acabant el de la Vall d'Hebron i l'Apolo. I els altres dos no tenen permís d'Urbanisme: el de la Residencia Militar, no sé ben bé per que, i el de l'antiga estació de Rodalies, per qüestions més complicades. I jo cree, resumint, que hi havia un problema: decidir, en aquesta ciutat, per on fallavem, que passava. No teníem oferta o no teníem demanda? Era un problema d 'oferta, ara ho sabem, perque com més oferim més ens de manen. Aixo passa amb tot. Passa amb el transit, passa amb els hotels, passa amb les sales de congressos. Es demostra que una estirada forta, en la qual una ciutat s 'ofereix al món amb potencia, com nosaltres hem pogut fer d'una manera franca, d'una manera directa i amb qualitat, crea la seva propia demanda, que en el fons existeix pero esta adormida, que no es coneix. mesos. Amb titulars i amb editorials i, en fi, amb declaracions deis polítics. S 'ha aconseguit. Hi ha més línies de tot, telefüniques, de connexió internacional; hi ha una potenciació immensa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat amb més línies aeries, per descomptat. Hi ha mol tes més oficines, n 'hi ha moltes més en oferta, i els preus d' oferta de les oficines, com és logic, cauen. Que és dolent, aixo? És dolent que caiguin els preus de les oficines? Que no havíem dit que aquesta ciutat era la ciutat més cara d'Europa? Que no insistíem que aquí no s 'hi podia viure, perque justament Hogar una oficina era tan car que no venia ningú? Siguem coherents. Ara han baixat els preus de les oficines i ens n'hem d'alegrar. Que és el que ens podria fer patir? Ens podria preocupar que aquells que posseeixen aquests actius immobiliaris patissin per la manca de demanda i entressin en una situació economicament de fallida o de suspensió o d' enorme dificultat que es traslladés a la ciutat. De que depén que aixo succeeixi? Mireu, <lepen basicament de la solidesa dels nostres operadors, d'aquells que posseeixen oficines. I jo us die que els operadors immobiliaris en oficines de Barcelona són forts, són molt forts. Potser patiran més alguns en el sector vivenda. Escolteu: el preu dels hotels, diguem-ho clarament, ha baixat de 30.000 pessetes a 16.000, cinc estrelles. Bé, no és aixo el que volíem? Que heu vist algun titular que digui "per fi han baixat els hotels de 5 estrelles a 16.000 pessetes"? No, no ho sentireu perque resulta que aixo no és un exit; pero és allo que hem estat demanant durant Aquest matí passava, des de la Diagonal avall per la banda de Winterthur, aquest monstre fantastic que s'ha creat a la Diagonal, en qualitat arquitectonica, el Rockefeller adormit, que li diuen els arquitectes. I després he anata petar, Numancia avall, a la pla9a deis Pa!sos Ca- 42 43 �talans i avall per l'eix de Tarragona i tot esta acabant-se. 1 jo us die que aquesta gent aguantaran. bar en aquest moment, i un d' ells, no em puc estar de dir-lo, és la inexistencia d'escandols. Aguantaran perque són forts, i són forts perque han guanyat diners, diguem-ho tot. Perque aquesta ciutat ha donat diners als qui els han sabut guanyar. 1 aquesta gent, per tant, aguantaran el shock, baixaran preus, aguantaran un temps i agafaran la represa i vendran. 1 la ciutat no se 'n sentira. Sí que sentira una menor intensitat de la demanda, una vivencia menys forta durant aquest temps, pero no té perque enfonsar-se ningú en aquest sector. Aquest matí l 'Emic Truñó em deia al meu despatx: "Per aquesta taula, directament o indirectament, han passat 900 mil milions en cinc anys". No hi han passat, ja m 'enteneu. En Truñó volia dir que les inversions totals que s 'han fet en aquesta ciutat en aquests cinc anys, que portaven el nom d'olímpiques, han tingut aquest valor: privades, públiques, de l'Estat, del Holding, etcetera. 1 encara hi podríem afegir el pressupost del COOB, de 180.000 milions, en especies i tot. Per tant, un bilió de pessetes administrades durant quatre o cinc anys, i no hi ha hagut cap problema. D' altra banda, nosaltres que volem des del punt de vista urbanístic? Volem que el 93 sigui l' any de la frenada de la terciarització de l 'Eixample. Volem que aquí s'hi pugui viure. Quan s'hi podra viure? S'hi podra viure quan els plans del nostre coordinador d'Urbanisme de fa vuit anys, en Joan Busquets, es compleixin. 1 quins eren aquests plans? Deu noves arees de centralitat: l'eix Tarragona, el carrer Marina, Ildefons Cerda, DiagonalCarretera de Sarria, dalt de tot de la Diagonal, Nova Icaria, Renfe-Meridiana, Sagrera, etcetera. Que passa en aquest moment? Passa que l 'Eixample deixa de ser tan enormement prohibitiu per als que hi volen residir, perque justament les oficines tenen altres llocs per anar. 1 per tant el preu de l'habitatge comen9a a ser una mica més accessible. Per tant, estem seguint l'única via possible per a una seriosa no terciarització total de l'Eixample. Per una vivificació de l'Eixample com a barri i com a cor de la ciutat. En fi, jo cree que hi ha altres factors que cal esbom- 44 Un cop, sopant a l'Escala, amb aquesta ironia dels empordanesos, el propietari, al final del sopar, quan hi ha una mica més de confian9a, em deia: "Escolti, voste m' explicara a mi el que realment esta passant; a Madrid, tots sabem el que passa a Madrid, hi ha el Guerra, el germa del vice-president -fa dos anys d'aixo -; a la Generalitat, hi ha el Prenafeta, amb tots aquests problemes que ha tingut. Voste em vol fer creure a mi que amb tot aixo del COOB i dels Jocs Olímpics i els diners que s'hi remenen, no tenen marro?" Dones no hi ha marro. No hi ha marro, no hi ha hagut marro. Hi ha hagut una bona administració d'un bilió de pessetes, neta i polida. Es poden administrar els diners sense marro. De vegades sembla, dones, que el pessimisme l 'hem creat una mica entre tots, per deixadesa o per voluntat i que arriba a nivells molt alts. Jo cree que no es pot oblidar, i que és quasi obligatori recordar que el 92 ha estat 45 �un any, un conjunt d 'esdeveniments que, més que cap altre, ha servit per projectar el futur de Catalunya i per fer coneixer el nostre país, la nostra identitat i la nostra llengua arreu del món. 1 que no es poden oblidar els efectes positius de la més gran oportunitat de promoció que mai no han tingut una ciutat com la nostra ni un país com el nostre. 1 finalment, i acabo. Quart capítol. L'estat de la ciutat i objectius per al 93 Amb la reafirmació de l' esperit del 92, com a fórmula de cooperació institucional per als nous reptes de Barcelona i Catalunya, considero indispensable que l 'Estat, la Generalitat i l' Ajuntament, amb el sector privat, renovin la seva col.laboració, sobre la convicció compartida que els Jocs no han estat un parentesi en la vida d'aquest país, sino també el primer pas per a un nou model de relació entre les administracions públiques. És evident que no tots els grans objectius per al 93 tenen la grandesa dels del 92: - Austeritat (compte ambles tergiversacions! Austeritat com a estrategia, no com a emergencia); preocupació per l'ajust, per l'equilibri, per evitar la desigualtat, per protegir el medi. -Urbanitat i civisme en la vida i en l'ús de la ciutat, en la convivencia entre les persones i en l'ús dels vehicles. -Promoure i defensar la tranquil.litat social, defensant el respecte de les minories, combatent els brots de 46 racisme i, al mateix temps, tractant de definir la capacitat d'acollida i integració de Barcelona. -Circulació més fluida i més disciplinada, perque ara tenim legitimitat moral per reclamar-ho, des d'unes infrastructures molt més potents; possibilitats d' aparcament segons la necessitat i el cost; i potenciació definitiva del transport públic com el propi de la ciutat, com el més propi de la ciutat, continuant la millora de la qualitat -a nivell i a vegades per damunt de la mitjana europea- i l 'adequació de les tarifes -encara per sota d'aquesta mitjana i sobretot del cost real. -La Línia 2, en obres, que dura el Metro a Montju"ic, finalment, i posteriorment, esperem, a Pedrosa, és el preludi del que ha de ser un nou Pla de Metro i de transport públic per a tota la regió metropolitana. -Urbanisme de cicle llarg: el reequilibri intern de Barcelona i la rehabilitació i millora dels seus barris més degradats és un procés comen~at abans del projecte olímpic i que ha de continuar més anys. Cree que cal destacar l 'exit creixent, en aquest sentit, a Ciutat Vella; exit que ens costa sang cada dia, i suor i llagrimes, de vegades, pero que hi és, d'una manera incontestable. Tenim sectors d'aquest urbanisme que no milloren. Tenim, dins d'aquesta estrategia, tactiques perdedores; tenim trossos de ciutat que no van bé i per tant aquí haurem de situar les nos tres prioritats el 93. Hem d'insistir en la política tradicional d'equilibri urba, de millora dels barris, de dignificació de la periferia, de creació de centralitats. Hem de donar una resposta als problemes dels tres 47 �o quatre barris que més senten encara el caracter periferic, per dir-ho així, que són el tres barris del darrera de Collserola i l'últim deis d en\:ª· És a dir, Roquetes Altes, que és el d'aquesta banda i que té realment difícil l'accés, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Aquests són barris que la nostra millora no ha millorat, quasi <liria que al contrari. El tram 10 del Cinturó, l' enlla9 amb les autopistes de Girona i de Sabadell ha afegit encara una altra barrera a la divisió que hi ha entre Vallbona i Ciutat Meridiana; en tot cas, a la sensació d'aquests barris d'haver de passar per un tub per entrarhi, per tant, amb una certa sensació d'indignitat que hem de combatre amb inversions i amb intel.ligencia. Que cal combatre, d'altra banda, amb l'acord de la RENFE, amb la qual estem treballant per a la construcció d 'una nova estació; l' antiga estació de Torre Baró, que ara sera més aviat Torre Baró-Ciutat Meridiana, perque sera molt més a prop del que se'n diu la pla9a Roja, la pla9a gran de Ciutat Meridiana. Pla\:a en la qual !'empresa que presideix en Joan Torres és a punt de comen9ar, el mes de mar9, un gran aparcament subterrani i que per tant guanyara la dignitat que no ha tingut mai. El mateix podríem dir, com he esmentat, d'algunes parts de la Ciutat Vella, l 'estimadíssima Pla9a Reial, que és com un termometre dels nostres problemes. Nosaltres hi mesurem els problemes de la marginalitat, de la droga, de la petita delinqüencia, de la immigració, en fi, de les onades de més i de menys immigració. Els urbans de la pla9a Reial us ho dirien de seguida, no cal mirar estadístiques. A la caserna de la Guardia Urbana, i de la Policia, per descomptat, ho saben perfectament. 48 Aquesta tensió, aquests filtres de la ciutat, que són les parts més exposades a la marginalitat, a la novetat, a la diversitat, a la miseria i als problemes, moltes vegades ens donen la temperatura del que és la situació internacional. És a través d'aqueste vísceres de la ciutat, que jo en die de vegades, d'aquest fetge, d'aquest ronyó que filtra els problemes de la societat internacional, que provenen de molt lluny, com de vegades podríem saber que esta succeint a Romania o al Marroc. Per tant aquí hi hem d' aplicar estrategies particulars. Estem pensat en estrategies que porten la tecnica del Pla Estrategic -que tants de beneficis ens ha donat des del punt de vista de ciutat en conjunt, i en Francesc Raventós d'aixo en sap molt-, en portar-les a punts concrets de la ciutat que cal endre9ar, com si fos la casa d'un mateix, abastables. No un barri, menys d'un barri; aquell conjunt d'illes de cases que tenen un mateix problema d'aparcament, en tots els casos, de neteja, molt sovint, de seguretat, algunes vegades. Solars abandonats, perque la nostra legislació en aquest terreny és absolutament inefica\:; encara no s 'ha creat el sistema per combatre la incúria en el manteniment de solars o edificacions antigues, en barris de vegades no tan antics. Davant de casa deis meus pares, al barri de Sant Gervasi, podeu trobar solars abandonats i podeu trobar portes de fusta que daten del moment que jo vaig néixer, fa 52 anys. Encara és la mateixa porta i al darrera, no hi ha les mateixes rates, sinó unes altres, segurament. No hi ha uns sistemes urbanístics, des del punt de vista legislatiu, prou potents i per tant haurem de fer 49 �plans estrategics de territoris molt petits. Microplans, que ens agradaria poder compartir amb ciutadans que vulguin fer-ho. Ciutadans provinents del camp de l' empresa, de la professionalitat o simplement de l 'acció cívica o de les associacions que vulguin posar en comú l' acord de diversos agents, actors, capas;os de millorar un entorn molt definit, molt concret, un conjunt de carrers o un conjunt d'illes de cases, i fer-ho amb el suport de l' Ajuntament i amb la presidencia del president del territori, que és el Regidor President del Districte, en qualsevol cas. A tot aixo hi haurem d'afegir, evidentment, la cultura. Per a nosaltres, la cultura, el 93, passa al davan t. Hem tingut el preludi d'un debat cultural profund, que em penso que indica l' interes apassionat d' aquesta ciutat, afortunadament, per la cultura com a fenomen urba, com un element ciutada. La gent d'aquesta ciutat no és indiferent a la cultura i es baralla per un director o un projecte del Museu d' Art Contemporani, suposem. Em sembla magnífic. És la millor de les notícies que aquesta ciutat pugui tenir ja aquests debats. Nosaltres hem encetat, amb !'excusa de l'any 92, tota una colla d'infrastructures de caracter cultural molt importants i les tirarem endavant. Les tirarem endavant al ritme que les administracions en aquest moment poden raonablement actuar, pero les tirarem endavant, no hi haura cap d' aquests projectes que quedi adormit. Completant aquest important espai cultural, el Teatre Nacional, al costat, finalitzara les obres l'últim trimestre del 1995. Quant a la nova Biblioteca Provincial s 'han iniciat els tramits per construir-la, en conveni amb el Ministeri de Cultura, en els terrenys situats a la intersecció del tram sud de la Meridiana amb l 'anell de Glories. Durant l'any 93 s'iniciaran també -aixo no és de caracter cultural, pero hi esta lligat- les obres als antics terrenys de l'Olivetti, impulsades pel Consorci de la Zona Franca, que ha tingut un paper enormement meritori en el rellans;ament de tota aquesta part de Barcelona. Aquestes obres, i l'acabament de l'anell de Glories, deixeu-m 'ho dir en un parentesi, impulsaran definitivament la prolongació de la Diagonal fins al mar. Pero tornem a la cultura. L 'Arxiu de la Corona d' Aragó, situat a la cruilla del carrer Marina amb Almogavers, finalitzara les obres al llarg d'aquest any, practicament estan acabades. Al costat, a l' antiga Estació del Nord, ja funcionen la nova Estació d' Autobusos -no l'hem inaugurada, pero ja funciona- i la gran nau central destinada a esdeveniments col.lectius i probablement esportius. L' Auditori té !'estructura i la caixa de l'edifici practicament acabades. S 'esta treballant amb la idea de celebrar-hi el primer concert !'octubre del 94, que seria el cinquantenari de la creació de l 'Orquestra per en Toldra. En l' ambit del que era l' area olímpica de la Diagonal s'han iniciat els projectes pera la construcció d'un centre de convencions, impulsat per la iniciativa privada, que demostra, a més, que els operadors terciaris i hoteler que tenim aquí, si no tenen feina se la aben buscar. És evident que estan di posats a crear l 'urbani me que ha de portar més activitat. 50 51 �En l'ambit de l'area olímpica de la Vall d'Hebron, tenim els projectes d'utilització definitiva de la Torre Llussana i del Pavelló de la República. A la zona portuaria, en les properes setmanes hi ha la inauguració de l'edifici del Portal del Mar, sobre els magatzems ja restaurats. I al llarg de 1993 l'acabament de les intervencions al Moll d 'Espanya si no hi ha cap contratemps. La finalització del World Trade Center, amb la reordenació del Moll de Barcelona, esta prevista per al final de l' any 1994 -si el president del Port no em correge1x. Esta molt avarn;at el procés de reutilització de les Llars Mundet coma dependencies de la Universitat de Barcelona, que reafirma el procés de reequipament de tota l'anella de les rondes. Funciona ja també la Torre de les Heures. La Universitat Pompeu Fabra ha adquirit l'Edifici de les Aigües, al carrer Wellington, aquesta mena de catedral de totxo o de mesquita de totxo magnífica, i junt amb els antics terrenys militars i els de l' antic Mercat del Peix configuraran el carrer Wellington com un eix d' equipaments. En el procés de planificació dels terrenys sobrants de les rondes, s 'esta estudiant la possibilitat de construcció de residencies per a estudiants. Les obres van tenir un problema de canvi d' empresa, ara fa sis mesos, pero ara no són justament cap problema. Les obres van bé. Som nosaltres qui ens hem de posar d'acord sobre com s'ha de farcir aquest edifici, que hi hem de posar i com. I em penso que la manera de ferho sera tomar al punt zero, a l 'statu quo ante amb certa tranquil.litat. Allü que havíem <lit que faríem abans de comen9ar a discutir tant i tant, segurament és el millor punt de partida per a la represa del Museu d' Art Contemporani. Em refereixo tant a la qüestió de quan ha de comen9ar coma qui ha de ser-ne el director, coma qui ha de ser-ne l'assessor, coma qui ha de fer les compres i quin tipus d'orientació ha de tenir. Jo em penso que en aquest tema la polemica ha estat una gran flamarada, que ha deixat els seus resultat positius, i estic quasi segur que ningú, cap dels actors en presencia, no es negaria a tomar a engegar sobre aquesta base del que havíem quedat al principi. Les obres del Centre de Cultura Contemporania de la Casa de la Caritat s' acabaran abans del final d' enguany, jo cree que el mes d'octubre es podria inaugurar, pero segurament no es fara fins al mes de desembre per una questió d' estrategia i de calendari de la Diputació i de l 'Ajuntament. Les obres del Museu d'Art Contemporani s'acabaran l'últim trimestre de 1994. Aixo és el que esta previst i no té perque no complir-se. No hi ha cap relació entre la discussió a la qual abans he donat la benvinguda i el ritme de les obres que continua, i continua molt bé. Ja sabeu que a la planta baixa del Centre de Cultura Contemporania hi anira, per un acord que estan portant a terme l' Ajuntament i la Diputació, que ha impulsat aquest magnífic projecte la part moderna del Museu d'Historia de la Ciutat. Ésa dir, que el conjunt dels museus d 'historia antiga -i del Museu Diocesa juntament amb el Frederic Mares, les excavacions romanes i tot 52 53 �aquest conjunt de la Barcelona classica, gotica i renaixentista- s' acabaria en el temps amb Ildefons Cerda; i el museu d'historia de la ciutat moderna, des de Cerda fins avui, estaria justament a la planta baixa i part dels soterranis de la Casa de la Caritat, amb una extensió d' aproximadament 2000 mil metres quadrats. Les obres de la segona fase del Museu Nacional d 'Art de Catalunya s 'es tan programant correctament, no tenen tampoc perque retardar-se. La col.lecció Thyssen es podra instal.lar, espero, aquesta primavera. Cree que és dema, 14 de gener, quan es reuneix la Fundació Thyssen a Madrid per aprovar, justament, un petit canvi en els convenis inicials, en virtut dels quals Barcelona passa a ser lloc d'exposició del conjunt de la col.lecció, per tant amb la possibilitat d' aconseguir el maxim de beneficis de contemplació d' aquesta magnífica col.lecció. Em penso que no és cas que m'estengui més en aquest punt, pero sí que quedi ben ciar que els projectes culturals han de fer d'aquesta ciutat -i ens equivocaríem molt si no ho féssim- la ciutat interessant que la gent voldria trobar, les infrastructures i la publicitat que hem creat. punt de vista, sigui d'alt nivell. També en aixo, jopenso, hem d'aprendre la lli9ó que abans hem apresen altres terrenys; i és que la quantitat i la qualitat van juntes, que la quantitat d'esdeveniments culturals dónala qualitat, que en una ciutat hi ha redundancia. Que les ciutats no són exclusivament economía, que hi ha d'haver una certa reiteració, que de vegades pot semblar, a un programador ingenu, innecessaria, i que, tanmateix, és el que dóna a la ciutat el caracter de metropolitana, precisament. El fet de poder escollir és el que crea la llibertat urbana i la competencia. És un escreix que s 'ha de pagar i que la societat paga. 1 que es poden demanar comptes per tenir-lo. Jo sempre die que a Nova York en la mateixa conferencia que a Barcelona hi ha molta menys gent que aquí. Quan va un premi Nobel a Nova York, com el senyor Leontiev, hi haura set persones. Aixo no és cap fracas , és Nova York. Aquell dia hi havia el senyor Leontiev, pero segurament també hi havia el senyor Arrow o qualsevol altre premi Nobel que parlava en un altre lloc i hi havia vint mil coses més que eren difícils de seguir. Aixo no és una malversació. La nostra prioritat en la cultura és aconseguir que realment Barcelona atregui amics, visitants i curiosos d'arreu del món perque el que hi passi, des d'aquest En tot cas, insisteixo: no oblidem que l' any 93 ha de ser el que entronitzem com l' any de la cultura, en les condicions economi ques que sigui. Donant una més gran austeritat, donant una més gran modestia en els ritmes, pero l' any de la cultura, l' any de farcir el gall, l' any de donar com a ciutat tot allo que la gent espera de nosaltres que donem en el terreny, justament, de la respiració de la ciutat, que és la creació cultural, en definitiva, la creativitat. 54 55 En una ciutat la gent hi vol trobar a més d'escenaris, esdeveniments; a més d'infrastructures basiques i de serveis elementals, arguments. Aquesta ciutat ha sedu'it perque l'escenari era immillorable, perque el que hipassava era interessant, i la cultura és aixo. �I cree que sent l'any Miró i l'any del centenari d'en Riba i d' en Foix i d 'en Mompou, estem perfectament equipats des del punt de vista sentimental per enfocarho d' aquesta forma. Cree que aixo no es pot separar del nostre missatge educatiu i que, per tant, l' any 93 ha de ser l 'any del Patronat. Ha de ser l' any del Patronat Escolar, del retoro a la fórmula -un Patronat o un Institut, no discutirem pas pels noms-, a una fórmula que la ciutat vol, que la ciutat necessita i que ningú, cree, no esta autoritzat a deslegitimar. Es podra dir que no és el moment --cosa que rebatrem, perque ja fa deu anys que ho esperem-, es podra dir que les coses s'han de fer d'una forma o d'una altra -i estarem disposats a fer-les de la forma que calgui. Hi ha un nou conseller en aquesta materia i la nostra regidora esta ben disposada a discutir amb el nou conseller totes les hores que calgui sobre aquest tema. Partim d' aquí per fer que Barcelona sigui la ciutat no capital -vull dir no capital d'Estat, sí capital d'una cultura, sí capital d'una nació, capital d'un país, capital d'un sentiment, d'una llengua, d'una tradició molt forta, pero no capital d'Estat- més gran d'Europa. Barcelona és la ciutat no capital més gran d'Europa, ja ho és ara. Pero també volem que sigui la millor. O almenys una referencia per a totes les ciutats que són com nosaltres. Nosaltres hi creiem en aquestes ciutats i creiem, a més, que el futur d'Europa <lepen en molt bona mesura de com funcionen. Aquest és el missatge de Barcelona pera l'any 1993. Moltes gracies. Perque no es podra dir que les escoles de Barcelona que han estat la base de la nostra renovació pedagógica, que ha estat la tradició que ens ha dut, quasi <liria, des d 'un punt de vista de país, alfa on som, i de ciutat alla on som, no pugui tenir una sortida d'un bon encaix institucional entre l' Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, que en aquest cas cree que hi té molta menys part perque es tracta d'una transferencia ja produYda. Per tant, l'any de la cultura i l'any de l'educació. En definiti va, jo cree, resumint, que enfoquem l' any 93 des d'una posició d'una certa fon;a. Els barcelonins hem jugat el partit més important d'aquest segle i l'hem guanyat. I l'hem guanyat davant tot el món, que és el millor notari. 56 57 �/ Index onomastic Abad, Josep Miquel, 17 Acebillo, Josep Anton, 17, 21, 25 Aiguader, Jaume, 24 Ainaud, Manuel, 24 Aliana, Simó, 23 Alibés, Josep Maria, 25 Amat,Jaume, 17 Armet, Lluís, 25 Arrow, Kenneth, 38, 55 Aulenti, Gae, 20 Baulies, Jordi, 25 Benach, Joan Anton, 18, 25 Bofill, Juan, 17 Bohigas, Oriol, 17, 25 Boixadós, Ramon, 17 Borrell, Josep, 39 Botella, Miquel, 17 Bueno, Guillermo, 23 Busquets, Joan, 25, 44 Cáceres, Rafael, 17, 25 Capmany, Maria Aurelia, 25 59 �Carceller, Antoni, 23 Cerda, Ildefons, 53 Clasca, Joan Ramon, 17 Clos, Joan, 23 Companys, Lluís, 30 De Janer, Enrie, 25 Delors, Jacques, 26 Domingo, Pere, 23 Duran, Ferran, 17 Ericsson, Gunnar, 40 Família Reial, la, 30 Femández de Castro, Manuel, 25 Ferran, Jaume, dr., 23 Figueras,Francesc, 17 Florensa, Adolf, 25 Foix, J.V., 55 Fonollosa, Joaquim, 17 Fonseca,Manuel, 17 Fontana, Pedro, 17 Fom,Manuelde,25 Fornas, Rosa, 17 Foronda, Marques de, 41 Foz, Amadeu, dr.23 Fura dels Baus, La, 16 Galí, Beth, 17 Galmés, Francesc, 25 García Duran, José Mª, 38 Garriga, Pep, 25 Gras, Jordi, dr., 23 Guerra, Juan, 45 Guillamet, Jaume, 18 Laviña, Juli, 17 Leontiev, Wassily, 55 Llop, Josep M., 25 Luchetti, Antoni, 25 Lumbierres, Miquel, 25 Mackay, David, 17 Maragall, Emest, 25 60 Martorell, Artur, 24 Martorell, Josep M., 17 Marull, Josep, 23 Mascaren, Ferran, 25 Mata, Marta, 24 Millet, Lluís, 17 Miró, Joan, 55 Miró, Pere, 17 Molina, Joan, 23 Moll, Aina, 32 Mompou, Frederic, 55 Monclús, Adolf, 17 Morales, Alfred, 17, 25 N adal, Joaquim de, 23 Ochoa, Bemat, 17 Olivella, Josep M., 25 Olmedo, Ismael, 25 Pagonabarraga, Martín, 25 Palomar, Manuel, 23 Papa, el, 31 Parpa!, Jordi, 17 Permanyer, Lluís, 18 Pemau, Josep, 5 Pi i Sunyer, Josep Maria, 25 Prenafeta, Lluís, 45 Puigdomenech, Albert, 17 Raventós, Francesc, 49 Rei, el, 30 Riba, Carles, 55 Ribas, Manel, 21 Ribé, Manuel, 25 Roldán, Santiago, 17 Rubió, Joan, 25 Rubió i Tudurí, Nicolau M., 25 Samaranch, Joan Antoni, 27 Sanmiguel, Carme, 17, 25 Scholz, Victor, 25 Secretari General de les N.U., 31 61 �Col.lecció Alcaldia Sensat, Rosa, 26 Seró, Ramon, 23 Serra, Ernest, 17, 20 Serra, J ordi, 20 Serra, Lluís, 17, 20 Serra, Narcís, 20 Serra Martí, Josep Maria, 20 Serra, Oriol, 20 Simón, Angel, 17 Sola, Bernardo de, 17 Solans, Pilar, 23 Steegmann, Enrie, 20 Subías, Javier, 23 Subirana, Antonio, dr., 23 Subirós, Pep, 18, 25 Toldra, Eduard, 50 Torres, Joan, 25, 48 Truñó, Enrie, 33, 44, 45 Tuñí, Manuel, 25 Turró, Ramon, dr. , 23 Urrusolo, José Luís, 41 Vaehier, Jaume, 25 Vegara, Josep Maria, 23 Vila, Josep M., 17 Vilaseea, Rafael, 17 Vintró, Eulalia, 24 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L 'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L 'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-13 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1992. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a PDF Text Text ^4 ^ 5 ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA ESTRATèGIC ECONÒMIC IáSOCIAL BARCELONA 2000 1 1, /e. ^^,l^ t7 Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde. Honorable senyor Conseller, Autoritats membres d'aquest Comitè Executiu, i membres també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí especialment les entitatslque són també membres d'aquests Comitès i que; no han intervingut aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels documents que avui s'aproven: el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I totes les altres entitats. Un agraïment molt s ncer de la ciutat de Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la �casa de tots. Un agraïment molt sincer també als membres de les comissions tècniques que de fet han esmerçat hores i hores per poder arribar a aquest resultat que finalment és tan senzill però no exempt de depuraci, de decantació, d'un procés lent i difícil de síntesi. Un agraïment molt especial al Coordinador General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat avui no seria. Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la seva presència, sabem dels interessos generals que representa i de la importància immensa que té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi adreçat la paraula en un tp tan positiu. Dir-los molt breument que queda un nou Consell de Cent, que significa el Consell Gene- �ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que assenyalen, jo crec, una orientació realista per a la ciutat. És evident que el futur de la ciutat és un futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir aquesta asseveració en alguna cosa que sigui tangible. Totes les institucions amb competències són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci des de les altres institucions. Es una idea d'altres països, no molt allunyats del nostre quant a cultura política i quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus 3 �projectes. Jo crec que la millor síntesis que es pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és justament el de constituir la base d'un protocol d'entesa que la ciutat he de fer no només amb els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de vostès, sinó amb les administracions superiors que li h an de donar aixopluc i també recursos polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a l'hora de convertir aquestldisseny en realitat. Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu govern municipal, i les administracions superiors. Aquest és un pla econòmic i social, i subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels anys vint, i per descomptat la dels anys trenta i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint, en concret- una Barcelona positiva i creadora i tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un resultat tan concret. Aque a era, ho sabem prou bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on �es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en fi, després de molts anys d'haver pagat molt cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els J estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït. Sabem que la ciutat amb això no ha fet més que de llevadora d'un pacte que estava en les entranyes de la ciutat i que vostès han expressat amb tota concreció i amb tota modèstia. Sàpiguen que és lanostra convicció que sense aquest caràcter igualitari, d'igualació, de qualitat de vida, de compromís solidari, aquesta ciutat no seria el que és. No fa encara molts mesos un digne senyor de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que l'any 1500 un viatjant italià, culte i il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb 1 següents paraules: "Barcelona no és potser una ciutat que tingui monuments com els que té Florència o Venècia. Però sí que té una qualita 5' mínima molt conside- �rable". I jo dic, què més es pot dir d'una ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació que els serveis mínims sóni de qualitat?. Això és el que voldríem amb aquest Pla. No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà endavant. No només el constatar que vostès són entitats que tenen la força per fer-ho i que les administracions superiors ens aquest sinó esforç, extrems socials aixoplugaran també maldar perquè de la nostra comunitat no en els se separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el disseny de Barcelona. És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000. Subject The topic of the resource Planificació Barcelona Acció política Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2606/19920115_EstatCiutat.pdf bb9e73521212b2b960467a5877a1fa3e PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALANÇ DE L'ANY 1991. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts arrúcs: Ha parlat de frustracions, ha parlat de projectes, en Pernau. De vegades es diu que la història de Catalunya i la història de Castella són la història d'una frustració i d'un fracàs. Jo penso que, tanmateix, avui podem dir que aquesta sensació està canviant. Que amb uns costos importants, aquest país - Espanya- i molt en concret el nostre país, més menut però més nostre -Catalunya- , i aquesta ciutat estan sortint endavant. Em refereixo als costos, perquè acabo de llegir, en el videotext que hi ha a l'entrada, la uotícia de l'atemptat terrorista de. València i no seria just que no mencionéssim això en primer lloc. Ja us dic el que desgraciadament vaig haver de dir, i tots hem de dir més d'una vegada: aquesta sang que es vessa és innocent, és inuocent però no és inútil. 15 �Perquè allò que els tetToristes aconsegueixen és exactament el contrari del que em fa l'efecte que pretenien. Perquè ells pretenen, més aviat, dividir unes coseg que amb aquesta sang innocent s'estan unint: els diversos pobles de l'Estat. Fins i tot diria que s'uneixen, no pel cas d'avui però sí pels que hi ha hagut recentment, l'exèrcit i el poble. Bé, comencem amb aquesta constatació, que és de rigor, que s'ha de. fer i que és dolorosa. la Mercè de I' any 90, unes 200.000 persones passen durant el cap de setmana per I' Anella Olímpica per veure el nou Palau d'Esports de Sant Jordi. A la Mercè del 91, quan ha acabat aquest cursí s'inicia el curs actual, hem pogut fer el mateix amb el Port Olímpic. I quan mirem endarrere, quasi no ens en recordem, de com van néixer aquestes coses i fins a quin punt eren totes elles, al passat, projectes molt hipotètics. Una campanya de la vela a Barcelona, de la vela olímpica a Barcelona, va significar probablement el principi de l'esforç de la construcció del port otímp1c, que no estava rri tan sols previst en el dossier de candidatura, quan nosaltres parlàvem de dues possibilitats: fer la vela a Mallorca, que ja tenia port olímpic, o bé fer-la aquí. Com començava a dir, l'any 1.991 ha estat en el seu conjunt, en efecte, un any d' un esforç confiat, després de Ja tasca feta durant els mesos que van seguir aquest anunci que deia en Pernau, a l'any 1988. Era el moment en què realment la ciutat es va posar a treballar més a fons del que havia estat la norma durant el període de la democràcia, que ja havia estat la norma d'un gran treball i d'un gran esforç. Però, evidentment, a partir de l'abril de] 1987 -a l'época inclosa a la conferència que es va fer aquí a l'inici de l'any 1988- es va crear un desplegament impressionant de les forces de la ciutat mateixa, conduït per l'Ajuntament, per bé que no absorbit. Tota una generació de ciutadans es van posar a treballar a fons i enguany s' ha arribat al clímax, a l'apogeu del desplegament d 'esforços que aquesta ciutat hagi fet mai abans. I va ser perquè Barcelona va plantejar-se la possibilitat de fer aquesta inversió sense cost per al contribuent, recordo. Això va ser la condició que vam posar, per haver de fer l'esforç addicional de construir un port que com a candidatura ja tenien en nn altre lloc germà com era la Ciutat de Mallorca. Jo recordaré sempre que aquell esforç va tenir un moment segurament crític a l'any 1989, quan encara no es tocaven les realitats. I , després, una consagració o una confirmació, amb o~res, a partir de l'any 1990. L'any 1991 passarà com l'any en què la ciutat ha recuperat totalment la confiança en sí mateixa. Primer, perquè ella mateixa ha vist el que havia dut a terme i, en segon lloc, perquè, a més, li han dit des de fora que ho havia fet; i això sempre és important. Recordareu la Mercè de l' any 1990, que és la que podem dir que inicia el curs que comentarem tot seguit. A 16 I bé. Això no només es va fer, no només aquests càlculs van sortir, no només ]'obra va tirar endavant, sinó que, com he dit, la darrera Mercè vam poder cel.lebrarla justament allà. Els somnis esdevenen realitat. Aquest any he fet un petit recull de titulars de premsa 17 �internacional; no perquè tots hagin estat favorables, si bé sí que ho han estat la maj or part. premi lnserso a la "supressió de barreres arquitectòniques, per exemple. Tinc aquí un NEWSWEEK del desembre del 91, que diu "el model de Barcelona". No sé si és la millor manera de traduir "The Barcelona way", però podria ser "el model de Barcelona". I subtitula que la ciutat de Gaudí ha esdevingut e) lloc capdavanter del disseny a Europa. Ara Barcelona té més de cent espais públics nous, fruit del programa municipal més ambiciós d'aquestes característiques arretJ. del món. És l' any en què a Barcelona s'efectua el Congrés de Benestar Social, europeu. És important perquè Barcelona es converteix una mica, durant uns dies, en capital en aquesta matèria. O el TIME del maig del mateix any 91, que diu "Ja ciutat més dinàmica d'Europa" i subtitula que, "impulsada pels Jocs del 92, Barcelona s'ha convertit en la ciutat més dinàmica d'Europa amb un revival exhubcrant". Hi ha una certa eufòria penso que de vegades accentuada, potser, per la previsió d' una crisi econòmica que fa uns mesos es veia a venir i que s' ha anat afermant al segon semestre; no obstant això, els diré que les dades no ho han confirmat al final de l'any. Farem bé els Jocs. Acabarem tot el que havíem djt que havíem d' acabar i començarem allò que havíem anunciat. És l'any en què rebem altres premis que per a nosaltres, l' Ajuntament, són tan significatius com aquests. El El Port Olímpic, el Monestir de Pedralbes, el Nus de la Trinitat amb el seu pont impossible, la Torre de Collserola, la Torre de Montjuïc, la conuexió Aragó- Guipúscoa, l'inki de la Rambla Meridiana i el Parc de Sant Martí -la segona fase del Parc de Sant Martí-, la Plaça de les Glòries, - suposo que Ja setmana que ve o d'aquí a poques setmanes es posarà en marxa- , el Cinturó del Litoral, l'Tita d' Or, l' Auditòrium, el M useu d'Art de Catalunya, les escales mecàniques de Montjuk, la línia 2 del Metro, el túnel de Vallvidrera, les pisci nes ... no ho apuntin perquè no cal, només els ho dic per memòria i una mica desordenadament, a raig... les pisciues PicoruelJ, l'INEFC, el Segon Cinturó fius a la Meridiana -això ja està- la Vila Olímpica de la Vall d'Hebrou, la Vila Olímpica del Poblenou, Montigalà, Bellaterra, la Seu, Banyoles, Castelldefels, Terrassa - la impressiouant instal.lació de Tenassa-. 18 19 0 L'EVENEMENT DU JEUDI, del novembre del 91, que diu que Barcelona té una reputació màgica. O LE MONDE del novembre del 91 també, que diu que el sol ha arribat a la Ciutat Vella. Així aniríem prosseguint. És a dir, que ens han dit que podem fer el que possiblement abans tothom havia dubtat que poguéssim fer. És, d'altra banda, l' any dels premis. El premi Príucep de Gal.les, a Harvard. El premi a la Planificació Estratègica de la Comunitat Europea. És l' any en què Barcelona, per mjtjà del seu Alcalde, obté la presidència del Cousell de Ciutats i Regions de Europa. I penso que això té tant de premi com de compromís. �E ls gran desconeguts que són la Vall d'Hebron mateixa i l'àrea de la Diagonal, el Parc de l'Estació del Nord, el cmrer de Sardenya que ja travessa el Parc, el carrer del Consell de Cent que ja travessa la Diagonal, Sancho d'Àvila que ja conlinua - s' ha d'inaugurar aviatcap al Poblenou, amb un aparcament a sota de 400 places i la Meridiana que s'acosta des de dalt cap a la Plaça de les Glòries, llepant la Plaça de les Arts, on actualment es construeixen l' Auditori i el Teatre Nacional. I un, en llegir-ho -deixem de banda I' Auditori i el Teatre Nacional i parlem ara de la connectivitat que tot això representa- , es pregunta com és que Barcelona havia viscut sense això. I hem viscut tant de temps amb el carrer Consell de Cent tallat, amb la Diagonal oberta, sense pennetre la continuïtat de l'Eixample, i amb tants de carrers que en definitiva s' havien quedat com es van fer, fa quasi un segle. Però la Diagonal avança cap al mar, de moment fins al carrer de la Llacuna i l'Hotel de les Arts cul mina amb I' edifici bessó al costat. I avancen l'hotel de l'Estació de Sants, l'hotel de la Plaça Espanya, l'hotel de la Torre Melina, el restaurant de Miramar que torna, la terminal d'autobusos de l'Estació del Nord i la reestructuració de la Plaça de Catalunya. que deu gairebé tot a l'empenta del Manuel Royes i el seu eqmp. Les noves escultures de Botero, de Beverly Pepper, de Leandre Cristòfol al cor de la Ciutat Vella; el discutit monument a Macià, els mistos de Clacs Oldenburg -immensos- a la Vall d' Hebron, la Rambla de Catalunya ajuntant-se amb la Rambla de Canaletes, per fí. En quatre setmanes, amb l' Enric Truñó, hem inaugurat tres polisportius: Espanya Industrial, Joan Miró i Sant Pau del Camp. Em refereixo al període comprès des de fa un mes fins fa deu dies. I a més sabem que els primers resultats que donen aquests polisportius, com el del carrer del Perill de Gràcia o el de Càtex al Poblenou, són beneficiosos per a la ciutat. És a dir, són instal.lacions que s'autofinancen, no en relació amb l'amortització de la instal.lació, però sí quant a les despeses de funcionament. Podem parlar també de Can Dragó, tot recent; de la meravella de la Verneda, el polisportiu amb piscina de la Verneda, que per mi és potser una mica, j unt amb el de Sant Pau del Camp, el símbol més clar d' un estil Barcelona d'arquitectura. Igualment, el Museu d'Art Contemporani pren forma, el Convent dels Àngels l'espera al costat, pràcticament fet, e] Centre de Cultura Contemporània de la Casa de Caritat que és una obra magnífica de Piñón i Viaplana, Un estil Barcelona, fet de funcionalitat d'una banda i d'úna certa austeritat, i també de transparència i d'una certa brillantor; jo crec que es deu al fet que som com som, una ciutat densa, la més densa, i al mateix temps una ciutat preocupada per la forma. Per tant, una ciutat que va a buscar en aquesta transparència la possibilitat d' una respiració que de vegades no té en els seus propis carrers. 20 21 �Si us n'aneu al costat de Sant Pau del Camp a veure el polisportiu de la Ciutat Vella, o si us n'aneu a la Verneda, si us hi perdeu per veure el polisportiu de la Verneda, veuren què és la qualitat que no mira cap a dintre sinò que tracta, en certa manera, de connectar amb 1'exterior; de donar qualitat a l'exterior, de donar escalf a l'exterior. U s passarà el mateix al Frontó Colóu, quan el veieu, que ja hi falta poc. aquest plural majestàtic, que no és majestàtic sinó que és emfàtic i es refereix a la ciutat, l'hem promès a en Fabià Puigserver; •la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra; m'havia deixat, a l'edifici de les Aigües, la magnífica torre de les Aigües; • el Sot del Migdia, a Montjuïc; • els accessos del Cinturó del Litoral entre el Fossar de la Pedrera i Mare de Déu del Port, que molts no coneixeu encara perquè gairebé tot és recent, i no està del tot obert encara; Hi ha un estil molt especial, que després en altres punts no es replica. Per exemple en el polisportiu de la Vall d' Hebron; és una capsa tancada, és una altra cosa que va a buscar la seva excel.lència a 1'interior de la for* ma i que probablement si volem buscar una justificació a aquesta excepció, és perquè és situat en un lloc que no ho demana tant. La Vall d' Hebron no té, evidentment, la densitat que tenen els barris que abans us he citat. •1 'Escola-Taller del Far, davant de la Vulcano; I encara per als escèptics del curs 1992, que després els ci taré un moment, ens atrevim -i quan dic atrevim no parlo d'Ajuntament, parlo de la ciutat- a començar: •la nova Sala Comi llas del Museu Marítim, amb 1'accés desconegut fins ara del J aretí de la Reina, travessant la renovada avinguda de les Drassanes; ·El Pavelló Sert de la República -que paga Uralita, una empresa, fonamentalment-; •la nova Marina d'hivernada que s'està construint al Port Ve11; • el nou Jardí Botànic a Montjuïc amb aportacions de totes les ciutats oHmpiques; • el Passeig Nacional de. la Barceloneta, amb un altre aparcament per a 400 cotxes a sota, just a punt d'acabar-se; i aquí em paro. ·l'Intemational Trade Center del Moll de Barcelona; •la Universitat Pompeu Fabra darrere del Parc de la Ciutadella i també a la Plaça del Teatre, substituint els antics meublès -tot això és com un símbol- i, pròximament, a la Plaça de la Mercè; •potser el Teatre Lliure; l'hem, i tomo a parlar en 22 • el Fòrum Nord de Difusió Tecnològica amb diners del FEDER, 400 milions que ens aprovarà el FEDER, al Mental de Sant Andreu; Perquè aquest descobriment de les dues façanes de Barcelona i de la Barceloneta que es miren, finalment, fit a fit - vençudes totes les resistè-ncies, inclosa en part la meva, a l'enderrocament dels antics "tinglados" del port- crec que és simbòlic de quasi tot el que s' ha estat fent. 23 �L ' aJrre dia, fullejant aquest 11ibre que molts recordareu, el primer d' aquesta col.lecció que va fer la Maria Aurèlia Capmany. fullejant-lo pel final com de vegades s' obren els Jl ibres, en el resum i conclusió, la Maria Aurèlia em pregunta que per què no li' n faig un resum. És una pregunta molt de Ja Maria Aurèlia: "¿per què no em fas un resum de com veus el passat, el present i el futur dc Barcelona?''. així com si res. I, aleshores, jo lj dic -¿què 11 havia de dir?- que això és molt difícil, que si hagués de començar per alguna banda començaria pel mar. Parlem de l'any 1983, al febrer. "El retrobament de Barcelona i el mar és la millor imatge resumida de Ja ciutat oberta, de la cultura oberta que volem. Que des de les escales de Montj uïc fins al Camp de la Bota, el mar j la ciutat siguin bons germans amb continuïtat i enteniment." ·'Aquest és el gran somrri que ja comença a dibuixarse amb les obres del Moll de la Fusta i la maqueta de Manuel Solà. Penseu què representa això." "Pensem que això resol urbanísticament un drama particular de Barcelona, haver estat concebuda en els plans urbanístics com una ci utat circular quan no ho és. A les rondes i els cinturons els falta un "cacho", com en diueu a Madrid. És un semicercle. Les rondes i els cinturons sempre han topat amb el mar i, per l'altra banda, amb la muntanya, com a obstacles insalvables." "Els projectes que ara tenim" dèiem en aquell moment amb la Maria Aurèlia "permeten conjuminar la necessitat de circulació i el contacte ciutat-mar." Allò que 24 aquí es va escriure i que llavors era una mena de fantasia ara és, doncs, una realitat. Ara veurem el remodelatge dels magatzems atribu1ts a Elies Rogent -Oriol Bohigas sempre diu que no ho són-, de la mà de l'equip de Zeidler i els seus col.laboradors, un edifici que per altra banda té prou pes per si mateix per ser allà on és. Quan tota la zona de Palau, Xifré, Colom, Moll de la Fusta i Pla sota Muralla estigui enllestida i el col.Iegi que hi ha, i que en diuen de Pesadors, l'haguem enderrocat, que suposo que no deu faltar-hi gaire, i s' hi posin les escultures de Roy Liechsteustein i de Bob Krier -escultor austriac que fa molts anys va començar a fer una sèrie amb Salvat-Papasseit, un a gran estàtua a Salvat-Papasseit, Bosch Gimpera i unes altres-, quan tot això sigui al seu lloc, ¿qui dubta que la transició de Barcelona a la Barceloneta s' haurà convertit en un moviment urbà tan interessant i tan significatiu com pugui ser l'accés a l'extrem de l' illa de Manhattan o els molls del Sena? Quan l'últim advocat defensor dels "xiringuitos" de la platja hagi acabat els seus recursos judicials i la Barceloneta i la pl a~a fmalment es toquin mitjançant un passeig marítim per a vianants digne, sobre el qual, a més, els ''xiringuitos" mateixos puguin reproduir amb més excel.lència el seu servei - i si no tots, uns quants-, ¿qui dubta que entre una cosa i una altra haurem establert les bases d' una regeneració definitiva i autònoma, jo diria, de la Barceloneta? Crec que ningú no pot pensar que tot això són manies estètiques o modes es trangeres, ja que en realitat es trac- 25 �ta de veritables rehabilitacions de. teixits urbans degradats, bàsicament impulsades pels seus propis habitants. rector que es molt revindicador, i bé que fa, diu, "però encara de vegades arriba tïns aquí". Les operacions privades de lleure i d'altres com la renovació del Tibidabo, les Torres d'Àvila al Poble Espanyol, la colonització creixem - en el bon sentit- del Poblenou pels artistes, l'obertura mateixa d' un túnel per sota de la Diagonal per accedir a la promoció de Winterthur, els nous hotels i restaurants de I'EixampJe -que no he citat abans- , i la propera i previsible rec uperació de la línia Moll de la Fusta-Passeig Nacional són la darrera prova de la vitalitat de la ciutat. Recordem Ildefons Cerdà, les Cases Barates de la Zona Franca - també anomenades Eduard Aunós- , l'Avinguda d' Icària, al Poblenou, i les tapes de claveguera que volaven un xic per tot arreu quan el sistema, com diuen els tècnics, "entrava en càrrega". Una ciutat de vegades massa seriosa i que també necessita aquesta inversió en el lleure. De vegades també penso en el fe t que els nostres nanos i els turistes, que se'n van al Tibidabo a passar-se-la bé, hagin pogut capitalitzar una empresa qne finalment ba estat decisiva per salvar el famós projecte del parc Busch, és tot un símptoma de la riquesa que aquesta ciutat ha generat i és capaç de generar. Esperem que en aquest cas no ens defraudin i el parc realment es faci. El descobriment de Collserola, lentament però gradualment, corn a parc central de l'àrea metropolitana és una altra gran obertura que fa "pend:mt" al mar i a la costa. Que de pressa que la ciutat oblida coses encara molt més recents, en el fons, com les inundacions del carrer de Cartellà, de Prim, de Mineria i de Sant Pau del Camp. Sempre que hi aneu, a Sant Pau del Camp, pregunteu al rector fins on van arribar les aigües, encara que el 26 Més de 20.000 milions s' hi han destiuat, als col.lectors del passeig de Sant Joan, Picasso, Ginebra, Bogatell, Drassanes, Correus i la Riera Blanca. Això no vol dir que no n'hagi d' haver cap més, d'inundació. Encara no hem cobert, amb tot i amb això, tots el riscos, allò que els tècnics en diuen les pluges de retorn; pluges que es repeteixen cada, suposem, cinquanta anys o cada cent, no recordo exactament quina és la xifra; i aquestes potser encara no les hem cobert. Falten algunes peces del sistema, però ja hem viscut més de dos anys sense el ritual del fangueig, mentre al Maresme, en canvi, ja quasi literalment i atàvicament, les rieres continuen sorprenent cada any, si no cada dos, cap allà al setembre, desbordant- se de la seva capacitat. Qnines ganes que tenim rots, en definitiva, de retornar a unes platges que tot just hem pogut entreveure als darrers quatre anys, entre obra i obra, però que sabem on són. Jo no érec que es pugui dubtar, amb sinceritat i vist tot això, que l' any 1993 - i em refereixo a la gran pregunta que ara se'ns obre aquest any, justament- serà el gran any de Barcelona. Retornada la nonnaJitat -ja parlarem del 1992 un mo- 27 �ment-, retornada la calma i la normalitat, viurem una ciutat canviada, millor, plena de nous horitzonts estimulants, de descobertes a fer, d' indrets a valorar, de racons de misèria ara vestits amb urbanitat digna, de punts d'impossi ble lectura, com diuen els urbanistes, on la gent normal ens perdíem i no podiem evitar una certa sensació de ser vençuts per la inèrcia de la ciutat inhumana, convertits ara en franques avingudes i espais referenc1ats per monuments ostensibles. Platges netes. perspectives obertes i espai tirat de carrers 'mimats pel comerç de les mercaderies i el s contactes humans. O talussos de gespa, com a l'avinguda de l'Estatut i a l' entorn del Velòdrom, que encara, coufesse u-m'ho, ens sembla un cert luxe pe rquè no hi estàvem acostumats. L ' AneJJa i la Vila Olímpica són com una cultura diferent i quasi un símbol d'un canvi de vida. Qui pot negar que aquesta ciutat, en aquest moment, s' ha tom at més cara pels qui s'acosten des de fora? Com les grans ciutats del món havien estat sempre per a nosaltres quan les visitàvem. Si bé és evident que, en això, hi té a veure un factor que és estrictament financer com el canvi de la pesseta, que pot variar. D 'altra banda, també hem de reconèixer que Barcelona no és precisament que no hagi tingut aquesta fama sempre. Hi ha una cançoneta que tots sabeu sobre Barcelona i si la bossa sona i després, aquella altra cosa en què ens perdonem l'anterior i diem que tant si sona com si no Barcelona és fantàstica. La ciutat val més. No és només que els preus s'apu- 28 gin, és que aquesta ciutat val més i e l qui vulgui comprar-ne un tros, qui vulgui ser-hi, ha de pagar una mica més, perquè això val més. Però els preus del sòl, justament, ja no s'apugen ara; en aquest moment baixen. Això està fonamentat i d'aquí a poc ho veureu en una revista molt interessant que es diu BARCELONA ECONÒMICA que porta dades sobre la ciu tat i demostra què ba passat en els darrers anys, des de l'any 1975. ¿Què ha passat amb els preus del sòl? Doncs bé, van anar baixant en termes reals, encara que la gent no no realitzem de vegades. Però van anar baixant des de l'any 197 5 a l'any 1985-1986; després es van recuperar molt ràpidament, es van disparar, per tornar a adquirir el preu que tenien a l'any 1975, només l'any 1988, i a partir d' aquí superar el nivel1 global de partida. Però ara, en aquest moment, tomem a estar, igual que a l'any 1975, en una situació en què els preus reals, els preus del sòl, s'apugen menys que la resta de preus, i per tant els preus reals baixen. És curiós que els que es queixaven més que els preus s'apujaven, alguns dels qui es queixaven, ara són els qui es queixen que baixin, i són els de l'ai, ai, ai, què passarà a l'any 1993. Jo recordo que justament - en fi, això hagués pogut sortir aquí, segurament hi surt en aquest resum que abans eu Pemau ha llegit- fa quatre o cinc anys, sis, hi havia, no ja persones sinó institucions que feien dictàmens i que feien comentaris respecte de Ja impossibilitat material de fer tot el que s' havia de fer. I deien "no hi haurà ferro", "no hi haurà obrers", "no hi haurà ciment", "no hi haurà màquines", ''no hi haurà 29 �enginyers", "hauran de venir de França". "seran més cars", "no en sabrem" , "hi haurà grans vagues··, "sindicalment això és impossible", "hi haurà unes immigracions descomunals", "tomarem a l'any 1929", "tornaran a venir pobles del sud" ... Tot això no ha succeït. Però el curiós és que, moltes vegades, aquella gent que deia que no podriem arribar a fer el que hem fet i que tot això passaria, ara són els que diuen que tot allò que no es podia fer i que està fet, justament la pena es que s' hagi acabat de fer i per tant no hi hagi més feina. I que a veure què passa a l'auy 1993. Per tant, molt de compte amb els dictàmens i molt de compte amb les expectatives una mica ràpides, perquè jo crec que s'han de pesar en la mateixa balauça en què aquests mateixos dictaminadors de vegades ens obliguen a pesar-los. Per cert, que l'obligació dels governants és governar i ajudar els altres que governen i també, crec, trencar les un iformitats excessivament senzilles respecte <l'aquestes expectatives. Ja ho vam dir l'auy 1983 i el 1984 quan començàvem, ho recordareu. Hi havia un atur molt important, hi havia un pessimisme dominant a la societat i el projecte deJ 1992 va servir perquè, j ustament, nosaltres trenquéssim, es trcuqués, aquesta uniformitat d ' expectatives uegatives.I avui ho hem de tornar a dir. Hem de tornar a dir que les expectati ves no són en la realitat de les coses tau dolentes com molta gent diu que seran les coses. I nosaltres teuim l'obligació, els que som governauts, independeutment del nivell en què ens trobem, tenim l'obligació de dir-ho perquè ho sabem, 30 perquè n' estem més ben infonnats, i, a més, perquè nosaltres hem d 'arrossegar. De vegades em pregunto què vol dir patriotisme si no vol dir això. Vol dir precisament estar a 1' altura de ]es circumstàncies d ' una manera determinada: això és el patriotisme, més enllà de la buidor de les paraules. A més, diguem-ho tot, aquest és un moment dur, també ho he dit al principi per la circumstància d ' avui. El 199 1 ha estat un auy molt dur. Hem perdut molta gent estimada, Josep-Maria Serra Martí, a més de la Maria Aurèha, i de Vidal Alcover, el pintor Amat, en Fabià Pui gserver, M ont<;errat Roig, Pau Garsaball, Frederic Marès ... I hem perdut obrers de la construcció. I hem tingut, com he dit al priucipi, les victimes innocents d ' un terrorisme altrament inúti l, que es tira pedres al seu terrat. Per tant, un any dur. Uu any, diria, enom1ement dur des d ' un cert punt de vista. ¿Però qui uo ens diu realment que el preu d'aquestes transformacions tremendes com les que vivim no és d'alguna forma, no implica d'alguna manera, l'obligació d'admetre per la nostra banda que som fal.libles i que som mortals, que uo som res?. Aquest és l'any 1991 i ara us he de parlar de l'any 1992. Us vuU parlar, i molt directament per no perdre massa el temps, de les xifres del 1992, molt ràpidament. Hi ha dues xifres de I' any 1992 que la gent es pregunta: unes són les xifres del COOB i l'organització dels Jocs; unes altres són les xifres de la ciutat eu el seu conjunt. El COOB té un pressupost de I44.893 milions en 31 �pessetes d'avui, dels quals ingressos. i és l'única xifra que vull destacar, les aportacions de l'Estat -sigui per subvencions o transferències, sigui per participacions en ingressos de l'Estat, loteries, quinieles, emissió de segells i monedes, etcètera- representen 44.243 milions, és a dir el 30,5%. En el dossier de candidatura que es va fer l'any 1985, quan encara no havíem ni començat i no sabíem el que era l'organització, la xifra total d'ingressos que havíem previst era de 154.000 milions -són 10.000 milions més en pessetes d'avui. I l'aportació dc l'Estat que s'havia previst era de 43.825 milions. En defjnitiva, doncs, hi ha una modificació relativament petita de la realitat quasi fi nat, sobre el que havíem previst a l'any 1985. I la previsió és sorprenentment encertada. justament perquè sóm a l'any 1992, que és l'any en què es fa la gran part de la despesa. I no seria sensat que ara jo digués, això serà rematadament així. Ens queda per fer, aquest any, el 40% de la despesa que estava prevista, el que passa és que quasi tot està contractat, però en definitiva estem molt en el lJoc on havíem dit que havíem d'estar, ara com ara. Si hi hagués una desviació del 3 o el4% per sota o per sobre, jo continuaria dient que és equilibri. Amb la magnitud de l'empresa i amb la imprevisibilitat que té, jo continuaria dient que hi ha equilibri. En resum, i no us entretinc més amb les xifres del COOB: equilibrí sobre un pressupost de 150.000 milions, aproximadament. Sí hi comptem els lliurameuts en espède dels patrocinadors encara són més: 175.000 milions. Equilibri. En fi, ja haurem acabat i no ho podem dir amb l'absoluta certesa dels números tancats, En resum, en segon terme: un estalvi o un excedent destinat a millorar el capital social de Barcelona i de Catalunya de 36.000 :nlllions, més gran que el de Los Angeles. S'ha parlat molt de l'èxit de Los Angeles i que van repartir un benefici de 300 milions de dòlars. Bé, en aquest cas, en el nostre, és més. Però podem dir que resulta que Los Angeles no va fer inversió. Doncs no, Los Angeles quasi no en va fer, però és que aquí tampoc s'hi comprenen totes les inversions ni tan sols les estrictament esportives. En definitiva, doncs, l'aportació del COOB és més important -o igual com a mínim- que als Jocs que han passat a la història com els més econòmics i els més ben organitzats, que des d'aquest punt dc vista són els de Los Angeles. En tercer lloc, un tema a considerar, perquè moltes vegades no surt. En les enquestes que veig darrerament, en les quals la gent valora molt positivament tot el que es du a terme, etcètera, en canvi no es valora I' aportació de l'Estat en el que val. L'estalvi i l'excedent invertit és 32 33 Les despeses, pràcticament són idèntiques. Per tant, equilibri en un pressupost revisat després en 144.569 milions i una partida important que volia destacar, que és la d'inversió d'instal.lacions i àrees. Perquè aquesta partida és l'afegit que el COOB i els Jocs, no les administracions sinó el COOB, obté per a la nostra ciutat i per a Catalunya en el seu conjunt, perquè hi ha obres que es fan justament fora de Barcelona a les subseus. Són 36.111 milions, i per tant el 25% de la despesa. �r pràcticament igual, com he dit abans, que les participacions en ingressos i transferències de l'Estat. És similar, a la ratlla dels 40.000 mili ons. L 'Estat, que quedi clar, és l'únic que hi paga, en el COOB. No parlo de les inversions a la ciutat, que tots hi hem contribuït... ara en parlarem. Però en el COOB com a organització, l'única transferència que es rep és la de l'Estat espanyol, a més del que pugui pagar en altres qüestions com puguin ser el port, els cinturons ... També els paga, en part, la Generalitat, els cinturons, però en el COOB només paga l'Estat. I ara em referiré un moment a les xifres de la ciutat. Hi ha hagut dues estimacions : primerament ens referirem a la del Gabinet Tècnic de Programació, en què s'analitza l' impacte que l'any 1992 té sobre l'economia i s'estima en termes de creixement del producte brut o de la renda nacional en termes d' ocupació. L'impacte directe i indirecte -una operació molt complicada, però que es pot estimar científicament- és de 2,4 bilions de pessetes (consum i inversió). I l'impacte sobre l' ocupació, la creació d' ocupació, és de 80.000 llocs de treball/any, aquest és l'impacte que l'operació Jocs ha produït d' acord amb aquesta estimació. de l' illa d'or de la Diagonal, que segurament no s'acabarà per als Jocs sinó més endavant, però que la gent anomena "del 92": tot això situa aquesta xifra en 750.000 milions. D' aquests 750.000 milions, la meitat és inversió privada i de l'altra meitat, és a dir del SO % públic, un 25% és inversió de l'Estat (a més del que paga al COOB) i un 25% és inversió de l'Ajuntament, de la Generalitat, del COOB mateix. i de les Diputacions. Per a nosaltres, Ajuntament, això representa haver doblat la nostra càrrega financera, el nostre deute. I representa una xifra d'inversió extraordinària d' uns 75.000 milions, que d'acord amb els conceptes que s'hi comprenguin pot arribar a 100.000 milions i tot. La Generalitat, una xifra similar 1 el COOB, els 35.000 milions que abans hem dit. Hem doblat les nostres inversions i el nostre deute a llarg te1111iní. I ho podem pagar i ho estem pagant sense cap problema. ¿Per què? Perquè aquest multiplicador d' 1 x 10, si la nostra inversió extraordinària de 75.000 s'ha convertit en una inversió global de 750.000 a la ciutat, ha generat la riquesa que permet finançar la nostra pròpia transformació. En segon lloc hi ha una altra estimació, força coneguda, i que els mitj ans de comunicació utilitzen bastant, que és més senzilla, fins i tot jo diria més entenedora: és la relació de les inversions que s'han fet entorn o amb el nom dc l'any 1992, algunes de les quals ni s' acabaran durant el 92, però en fi, que hi són. I un es pot preguntar: ¿on .seríem si no haguéssim agafat els trens del 1992 amb l'empemta que ho vam fer en aquell moment? Ara seríem una magnífica capital de províncies. Una magnífica capital de províncies . I Catalunya, una magnífica "província", en aquest sentit. S' hi inclouen 1' Aeroport -aquest sí que s'acabarà, però és fora de Barcelona, per entendre' ns- , o la inversió L'equilibri existiria en aquesta ciutat, però tot en uns nivells més baixos: més atur i menys riquesa, menys 34 35 �renda per habitant, segurament menys càrrega financera i menys impostos, però també menys serveis i menys equipaments. Aquesta era 1' altra possibilitat. ¿Quin mar~ pressupostari tenim per als anys que vindran? Reduir l'endeutament en pessetes constants. Ens ho hem proposat i ho farem. Mantenir la pressió fiscal dintre del màxim del quadrienni anterior. I mantenir la inversió, no la d'aquest període extraordinari, però sí la inversió anterior del quadrienni 1984-1987, en pessetes constants, evidentment, i que va ser una inversió molt important, és a dir, que ens situa en una inversió per habitant que serà més gran o igual que la de la majoria de ciutats europees. Per habitant, torno a dir. ¿Com ho fare m? Disminuint les despeses, contenint les despeses, més exactament; reduint la inversió, la qual cosa és evident~ i utilitzant els marges de pressió fiscal que tenim dins dels compromisos que nosaltres hem adq uirit. Això dóna Jloc a un món molt econòmic. basat en la m illora de la competitivitat de la ciutat, especialment en comuuicacíons i telecomunicacions; a la creació d'importants oportunitats d'inversió al sector privat i al manteniment d' un nivell raonable i estable d'activitat i inversió municipal. del 3,3%; és tracta de la previsió incorporada a la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a Catalunya, s' hi preveu un creixement del 2,4-2,5% per a l' any 199 1 i un 3,4% per a l' any que ve. Això d' acord amb l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelonar a Bellaterra, fet per encàrrec de la Conselleria d' Economia. I bé, a Barcelona ciutat, per l'any 1991 es preveu un creixement de 3-3,5 % -més alt doncs, bastant més alt, que el de la mitjana espanyola i el de la mitjana catalana- , que dóna lloc a un producte brut de 4,2 bilions de pessetes, que representa el 8% de l ' Estat i e142% de Catalunya. I per al 1992 s'estima que això arribarà a 4,7 bilions de pessetes, una estimació de l ' Equip d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Curiosament - és una dada interessant- aquest producte brut a Barcelona ha canviat de composició, és menys industrial i més terciari. L'any 85 era 2/3 terciari i 113 secundari, i ara som a 3/4 pràcticament terciari. No és el moment de seguir amb les xifres econòmiques, això es faria uua mica llarg, però és el moment de dir que estem en un moment de canvi de marxa. Ani bem al final de 1' any 1991, i ens podem preguntar si tot això succeeix dins d'una conjuntura, com he dit al principi, de la crisi que es veia o no a venir. És cert que ens ha agafat la restricció pressupostària pública de la política econòmica de l' Estat i aquest ralentiment - no depressió, no recessió estricta- és just abans de 1'esprint finaL Però potser no sigui tau dolent que hagi estat d'aquesta forma. I és aquí que cal entrar a fons en el funcionament de la sintouia institucional. I uo, en principi no es confirma aquesta previsió, perquè es dóna un creixement a Espanya del 2,5-2, 7 % i una previsió per a l'any 1992, també a nive1l espanyol, Ens trobem davant d'un Estat que ha disminuït la seva part en la despesa pública d'una forma molt significativa als deu anys passats. Sense comptar els interessos 36 37 �del deute ni les pensions, ha baixat del 80% al 60% de la despesa pública total. Això és una petita revolució, si vostès volen, i que només s'ba produït, per exemple, a la Republica Federal Alemanya després de la Guerra Mundial, després de la guerra i la derrota d'aquell estat. Les autonomies han pujat del 0% al 20-25 % i les corporadons locals s'han mantingut frenades, excepte aquelles que no han acceptat la disminució. I que ara demostren, demostrarem ser, potser, les més capaces, justame nt, de disciplinar la nostra despesa, també, perq uè ha arribat el moment de poder-s'ho plantejar. Nosaltres hem sabut esperar, i em penso que puc dirho clarament. Hem entès, primer, que no podíem sacrificar serveis, fa uns anys, fins que no existís totalment el nivell de govern que havia d'ajudar a finançar-los o que els havia d'entomar. Els famosos 17.000 milions de serveis de suplència que 1' Ajuntament de Barcelona està fent i que nosaltres hem esperat pacientment que ens fossin retribuïts. Fins al moment que, segona constatació, considerem que ara ja sí que podem exigir a nivell autonòmic, i a nive]] estatal, que en tornin els serveis de suplència que fa l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el plet intern entre Estat i Autonomia està resolt, o pràcticament resolt, i perquè si haguéssim demanat això abans, i crec que hagués estat poc polític. l'Estat s'hauria pogut també espolsar del damunt les poques responsabilitats que encara li resten en aquesta matèria. mic amb l'Estat, d'entrar en l'únic dels serrells que des de l'any 1986 quedava per enfrontar, que és justament el serrell dels serveis de capitalitat de Barcelona i els transports de Barcelona. Recordareu, molts de vostès se'n recordaran, que quan es va aprovar la primera revisió del sistema de la LOFCA es va aprovar per cinc anys, amb una condició: que mentrestant s'anessin resolent els tres ~errells que havien quedat, els ''jlecos", que en van dir a Madrid. Eren els serrells de normalització lingüística, la policia autonòmica i Barcelona, capitalitat i metro. Bé, d'aqne11s tres serrells només en queda aquest i nosaltres hem esperat fins que el plet entre l'Estat i la Generalitat es resolgués, per poder entrar a exigir a tots dos que afrontin, cada un en la part que li pertoca, les seves resp onsabilitat~ . Crec que ara és el moment en què això es pot planrejar amb seriositat i, com que aquest és l' any en què ha de cristal.litzar un nou ritme institucional, penso que hi fan falta idees clares, sobre aquesta qüestió. Molt resumidament, els diré què en pensem des de l'Ajuntament de Barcelona i els diré així mateix que la nostra experiència ens les dóna, aquestes idees clares. Jo tinc el compromís persona] de l'actual president de la Generalitat i de l'actual Conseller de Economia, que un cop acabada la revisió del sistema financier autonò- Nosaltres hem arribat, com a equip que porta les coses de l'Ajuntament, fin s i tot a. una certa filosofia de la vida -de la vjda política, s'entén- i a una certa manera de veure l'Estat. I l'Estat de les Autonomies, i les finances públiques, i els serveis que s'han de fer, i qui els ha de fer i com s'han de finançar. I no només com s' hau de pagar, sinó de quina manera s'han de donar i quin paper ens sembla a nosaltres que ha de tenir cada un dels ac- 38 39 �tors en aquesta comèdia, en aquesta tragèdia, o en aquesta funció, que en definitiva té una mica de tot. Veiem clarament que el nostre rol ha estat el d'animadors de la funció, durant aquests darrers cinc anys, quasi diria durant els deu. Parlo ja no només de l' Ajuntament de Barcelona, sinó en conjunt de tots el ajuntaments de Catalunya, molt en parlicular, que són els que menys han acceptat l'equació de Ja contenció i aquesta condemna d'una part relativament estancada de la despesa pública total. Creiem que en aquest moment en que I' Ajuntament de Barcelona és capaç, exemple únic, d'aprovar un pressupost amb un increment del 4% (per sota del cost de la vida previst per a l'any 1992), en què l'Estat aprova un increment de prop del 10% i en què la Comunitat Autònoma, la nostra - altres també, però en tot cas la nostraun 16,8% (abans dels 23.000 milions, abans de les millores que pugui obtenir), creiem que ha arribat el moment que nosaltres fem valer una mica la nostra capacitat dc fer. Que fem valer l'esperit de corrcsponsabi Iitat en el moment de demanar al s altres que entrin a fer de locomotora de l'economia del país. Crec que ho han entès. Jo, amb tota sinceritat, penso que la comunitat autònoma catalana en aquest moment s'està plantejant seriosament, per primer cop, la inversió. H a estat una mica atenallada, fins ara, per Ja impressió que si estirava més el braç que la màniga ho podia pagar políticament. Aquesta ha estat la impressió que ens ha fet a tots i jo personalment ho he entès. No m'ha agradat, però ho hem entès tots. 40 Això s'ha acabat, aquest escenari s'ha acabat. Els arguments d'excepcionalitat en aquest sentit, segons el meu parer, pericliten ja i , per tant, entrem en la fase en què inexcusablement i amb una gran generositat tothom, haurem d'anar a plantejar-nos-en definitiva ment la solució. No dels problemes de gestió extraordinària sinó dels de gestió ordinària, dels serveis ordinaris de la vida d'aquesta ciutat i de totes les grans ciutats i mitjanes ciutats i petits pobles, també, de Catalunya i de tot Espanya. I això s' haurà de fer sobre la base d' una cristal.lització d' entesa institucional per a la qual repeteixo que nosaltres - honestament- estem ben armats, d' arguments, de legitimitat moral i de coneixements pràctics. Repeteixo, no només en el terreny econòmic sinò també en el terreny del rol, del paper de cadascú. D 'això, del que nosaltres serem, alguns en diuen federalisme, però el nom tant se val, no és el que fa la cosa. En tot cas, nosaltres creiem que efectivament hi ha una fi lo sofia polílica fom1ada sobre la base del coneixement pràctic, de Ja gestió que hem pogut desenvolupar en el nivell que és més a prop dels ciutadans, en el moment de fer el repartiment, amb els límits que són de rigor, amb uns límits equilibrats. Entenem perfectament que de vegades governar significa distanciar-se, que determinades coses no es poden obtenir precisament sense la fredor d'una certa distància. Però nosaltres situem al davant el principi contral"i, el principi de la subsidiaritat. És el principi que tot s'ha de fer en aquest nivell de govern, en què es pugui fer trobant-se més a prop del ci utadà i no incorrent en greus 41 �contradiccions des del punt de vista precisament de l 'equitat, des del punt de vista de l'eficàcia, de les economies d'escala, que en di uen els economistes. Nosaltres, tot això, estem disposats a posar-ho sobre la taula d' una entesa que creiem que ha de ser a tres bandes, aquí a casa nostra. No penseu que a l' equip de govern de l'Ajuntament només hi ha una preocupació estricta envers temes d'eficàcia, o envers temes de caràcter més tècnic o de caràcter d' obra pública o de finançament d'aquesta obra pública, no. Fins i tot diria quasi el contrari. Per més que sentiu parl ar l'Alcalde d'aquests temes, en el fo ns d' aquest equip hi ha la couvicció d' haver començat des de l' any 1979 amb una prioritat que és justament la contrària, que són els serveis personal ~ . r que consisteix a posar la pedra al servei de les persones, però també amb Ja convicció que no podíem dogmatitzar aquesta prioritat de manera que no es fessin aquelles grans in versions que calíeu. Ens vam negar a ser dogmàtics dels serveis personals coutra la inversió. En un moment determinat de l'evolució d'aquest Ajunta ment democràtic, a l'any 1985, hi va haver uns acords molt importants. Entre nosaltres els coneixem com els acords de Sarri à (perquè es van fer al Centre Cívic de Sarrià), en els quals l' Ajuntament es va plantejar, a més de l' urbanisme de les places, els jardins i els monuments a la perifèria, de la dignificació dels perits racons, L' urbanisme del proj ecte i no només del pla. reixie n importants des del punt de vista de la comunicació. Jo crec que hi ha un cert humanisme, basat en aquestes inversions, però m' interessa remarcar que no ha desaparegut de la nostra acció la idea que en el fons el que compta és justament que els serveis personals 1 la vida de cada dia dels ciutadans puguin millorar. Quan preparava aquesta conferència vaig demanar, en el Comitè de Govern de l'Ajuntament, que fóssim capaços de construir-ne un relat, d' això. És més fàcil construir uu relat físic de l'urbanisme, que es pugui enteudre, que no pas fer-ho dels serveis personals que canvien a cada bani. I ara podria llegir la història d' un senyor veí nostre del carrer del Pallars, que surt al mati , se' u va a Ja feina a la Zona Franca i s'estalvia un quart d' hora i pot dormir deu minuts més. I després torna al seu bani i la seva dona, que bavia treballat en aquella fàbrica que en deien la Càtex, acompanya el nano a la piscina que ara hi ha en aquella mateixa fàbrica. De manera que el que ella va fer, i ell, amb la seva feina, ha cristal.litzat en un s llocs d' equipament en què els nanos, els seus nanos, poden gaudir d'una vida millor. O com aqueJles senyores grans que a la Sedeta, el dia de la inauguració, m 'acompanyaven i em deien " en aquella fmestra vam estar treballant-hi trenta anys". I ara els seus néts hi van a L'Institut. A més d'això, ens vam enfrontar a aquestes gran obres que, a l'any 1983, amb la Maria A urèl ia, ens apa- En certa manera això és la història d'aquesta ciutat, d' una fàbrica humana molt feta i en què, a poquet a poquet, hi hem anat quasi diri a entaforant, perquè aquesta és la reaUtat, els serveis personals, que, en definiti va, faran la nostra vida més digna del que ha estat fins ara. 42 43 �Aquest és l'orgull de la gent gran de Barceloua: poder dir "d'aquestes fàbriques n' hem fet equipaments" o bé "d' aquesta barriada més o menys degradada n'hem feta aquesta altra, que té tota aquesta dignitat". hem hagut de matisar el projecte del Museu Nacional d'Art de Catalunya i quantes vegades els mitjans de comunicació no haureu dit, "doncs ja han canviat de projecte" o "s' havien equivocat" ... I ara em podeu preguntar: "fins aquí està molt bé, però ¿després què fareu?" Ara no tinc temps d 'explicarvos què hem de fer, però sí que us vull dir una cosa. En el nostre projecte, quan nosaltres volem resumir, diem que després del 1992 ve la cultura, i ve Europa. Aquest és el nostre objectiu. En fi, jo us portaria que veiéssiu la història de la Gare d'Orsay de París, per exemple. Quauts anys van passar des que Gae Aulenti, em penso que amb Oiscard d'Estaing, va començar aquell projecte fins que no el va acabar i quantes vegades van haver de canviar, fins i tot d'arquitectes. Doncs van passar deu anys, si fa no fa. ¿Què volem dir? Amb cultura no volem dir només els museus, sinó també els museus, que s' entengui bé. Entenem que en ~ultura , estrictament, passa el que passa amb la ciutat. Es a dir, que hem de ser capaços d'oferir la formació, de crear el mercat, el gust, l'hàbit, les professions, de formar la gent amb uns nivells de més excel.Iència en aquest sentit. Tot això no és possible si no hi ha una inversió important, la física. Important. Hem tirat endavant, no pas sols sinó conjuntament amb la resta d' administracions, setze projectes, em penso que en són, que ara no rememoraré un per un, perquè seria massa llarg, però que coneixem perfectament, i que lògicament són projectes que s'aniran descabdellant i donaran el seu fruit en un període més llarg probablement que aquests projectes terriblement importants de les comunicacions, però que en definitiva són projectes, bàsicament, d'enginyeria física. La cultura, els grans projectes culturaJs, tenen un component d'enginyeria humana molt més sofisti cat i No demanem tant, però sí que demanem que la ciutat entengui que aquests són projectes que exigeixen en si mateixos una maduració, que tenen una química fina, més lenta que no pas els projectes estrictament d' enginyeria: Palau Nacional, Museu d'Art de Catalunya, però també el Museu d'Art Contemporani, l'Auditori i la reforma del Liceu i el Palau de la Música (qne ja hem acabat) i el Centre de Cultnra Contemporània de la Casa dc Caritat i tots els qne. abans hem anat dient. Creiem que el 1993 és 1' any de la cultura, però ho creiem en un sentit més ampli que el que comprendria l'àmbit o l'àrea de Cultura tradicional de les administracions. Per cultura volem entendre igualment 1'ns de la ciutat, per cultura volem entendre allò que no és estrictament l'estructura o la infrastructura, sinó jnstament la vida que s'hi ha de posar, en aquestes estructures qne ja hem creat i que continuarem creant, que en bona mesura són aquí perquè nosaltres en gaudim. molt més díficil de madurar. Penseu quantes vegades no Per tant, a partir de l'any I 992, ja dins del 1992 i molt particularment en el 1993, nosaltres voldríem que 44 45 �Barcelona fos significada com una ciutat de la cultura i de la urbanitat. Entenem per urbanitat el company de l'urbanisme. Amb l' urbani sme ja tenim premi, diguéssim; amb la urbanitat encara ho he m de demostrar. Històricament hem tingut una ciutat educada, i s'ha parlat molt de Barcelona justament com una ciutat urbana, on el trànsit és menys sorollós, amb menys maleducats que en altres indrets, o menys caòtic. 1 bé, la riquesa mateixa que la nostra evolució ha generat, la civilització mateixa en què vivim, que és l'europea, comporta e ls seus problemes. Jo sóc d' aquells, i sobre la c iutat hi ha un consens creixent, que creuen que les ciutats són l' única sortida de la humanitat. No perquè nosaltres ho dictaminem, sinó perquè la humanitat no sap fer res més sinó ciutats, a última hora, malament o bé. Potser en el Tercer Món les estan fent molt de pressa i malament, perquè no tenen altra manera de fer-ho, ¿però què fan sinó ciutats? Per què ho dk, tot això? Perquè nosaltres hem d'afrontar molt seriosament en aquest moment una assignatura que segurament és més complicada que la que hem fet fins ara. I uo es tracta d' una argúcia formal o de ganes de sorprendre; ho crec sincerament. El que nosaltres hem fet, el que aquesta ciutat ha fet durant aquests anys, és molt díficil, ben segur. Quan dic nosaltres sempre em refereixo no tan sols a 1' Ajuntament, sinó a la ciutat sencera i fins i tot diria al país. El que ha fet Catalunya a Barcelona, si voleu, i el que Espanya ens ha ajudat a fer>en la mesura que ha ajudat a fer-ho, no era gens senzill. Així doncs, el tema que tenim al davant és segurament menys car, ben segur, i, tanmateix, altament complicat. Complicat des del punt de vista que demana unes adaptacions que són mentals, espirituals, podríem dirnc, en un llenguatge més tradicional, ¿no ? I que són de comportament, que són de "soft", com dirien els enginyers, i no de "hard" . Cada dia, al Caire, hi arriben milers d'habitants; cada dia. La humanitat té un instint, té un programa intern com a espècie d'agrupar-se, perquè econòmicament, perquè vitalment, perquè socialment això és millor, perquè es l'única forma que té de resoldre els seus problemes de supervivència, de progrés i tot. Això no serà senzill. I encara més, això té una pega important: no es pot programar tan bé. Un pot programar bé o malament les obres d'enginyeria, l' aspecte financer de tot el que es fa; hom pot preveure, pot determinar, pot treballar dins d' uns marges. En aquest cas i en aquest tema, en l' enginyeria moral, diguem-ne, treballem amb uns marges d'imprecisió brutals. Això no significa pas que la ciutat no creï problemes, però sí que vol dir que els problemes que crea la ciutat són aquells que la humanitat 11 posa al damunt, justament perquè els resolgui, perquè no té una altra forma, afortunadament o desafortunadament, de solucionar-los. No només això. De vegades ens trobem molt lluny del lloc on volem arribar, tot i havent treballat molt per ser- hi a prop. Vegeu aquests dics, per exemple, en els mitjans de comunicació mateixos, e ls temes de què parlem -a més dels més dramàtics que hem dit abans- i que 46 47 �es refereixen a fiscalitat, o que es refereixen a allò que anomenem estat del carrer, qualitat de vida al carrer, i les coses que hem de fer perquè aquesta qualitat de vida millori. ara, per poder enfocar el final d' aquest segle amb unes garanties. Aquesta és una mica la prova de foc qne tenim al davant, que sabeu que preocupa, que preocupa I' Ajuntament, i posarem tot el que hi hagi a la nostra mà per solucionar-la. Moltes vegades es tractarà de coses, d' esforços, que tindran la seva part fins i tot de sacrifici que es demanarà a la ciutat, però que tenen la seva caducitat. No són sacrificis, no són esforços que es dernanin per sempre més, sinó un esforç especial, justament En resum, el 1991 ha estat per nosaltres un any apassionant però dur, transformador, jo diria que tremendament transformador. L'any passat, quan jo acabava aquí, demanava als ciutadans que passegessin per la ciutat i que 1' ensenyessin. Doncs bé: més d' un milió i mig de persones han passat per l'Anella Olímpica, d' ençà de la inauguració del Palau Sant Jordi, i d'això en fa quinze mesos. Hem canviat, ens coneixem millor. Hem perdut alguns dels millors ciutadans. Però no us penseu que no hauran pogut viure-ho o veure-ho en el millor moment, perquè el millor moment és quan la pròpia consciència li din a un, i la seva pròpia conciutadania també, que ha fet el qne ha via de fer. I aquest moment, aquests ciutadans ja el van passar, abans d' ara, fa uns mesos, segurament. En definitiva, el 1991 ba estat un any de canvi, per altra banda, del mandat i de l'equip. Un any d'eleccions i per tant de canvi de marxa dins de l'Ajuntament, amb els costos que això té, que són molt importants. L'any 1987 va ser l'any del desplegament controlat, en què es va crear el COOB , es va crear el Hòlding, es van crear les tres empreses, es va donar l' empenta a Iniciatives, es va crear Barcelona Promoció -la qual cosa va representar uns sacrificis personals immensos per a tots els qui eren a dintre de I' Ajuntament. Vam trigar dos anys, ara ho puc dir, amb el nou sistema i amb el nou equip, a estar confortablement instal.lats cadascú allà on havia d'estar: els qui havien 48 49 En aquest moment tenim problemes greus de fer- nos entendre, d'entendre nosaltres mateixos, com a col.lectivitat, què hem de fer amb la ciutat que tenim o com l'hem d'utilitzar, com hem d'utilitzar l'automòbil i com el transport públic. I no es tracta tan sols d'un problema d' una cosa, que jo a vegades he dit, i que podem arribar a fer, que és un gran debat sobre aquesta qüestió. No és purament una qüestió de debat, tant de bo ho fos. Programaríem el debat. No és purament això. Tenim una ciutat enormement millorada, que ha viscut un període molt excepcional i que ha adaptat les seves pautes de comportament a aquesta excepcionalitat. I ara se' ns fa difícil de demanar que torni anna certa normalitat i que abandoni els comportaments adaptatius, que tenen una mica de creatiu, sempre, però molt de perillós; ja que algunes de les fronteres de la disciplina vial, de la disciplina urbana i de la urbanitat s'han traspassat. I tornar aquestes aigües al seu llit és molt més complicat qne no pas fer sortir un riu del curs per on passava, molL més. �d'anar a districtes, a districtes, els qui no hi havien d'anar, doncs no. Aixf com dic que l'any 1987 va ser l'inici del desplegament contro.lat dc r Ajuntament, ara jo crec que estem més aviat en un replegament ordenat i en el salt endavant, a Europa i la ciutat de la cultura, i a la qualitat de vida. Per això hem confirmat tres equips, reforçant-los políticament: l'equip urbanístic, l'equip de benestar social, i l'equip de la Marta Mata. Tots tres equips, segous la meva opinió, es consagren i es reforcen políticament d'una manera molt important. Així mateix hem creat equips nous, un de remarcable a l'àrea de la Via Pública, que vetllarà per la qualitat, justament, d'aquestes adaptacions i d'aquest esforç que hem de fer en la conducta. Amb cinc persones que treballen, com a l'Ajuntament se'n diu, de coronels. En fi, persones que no tenen una gran burocràcia a sota (és una experiència nova que provem), i que per tant no tenen comandament en el sentit de manar tropa. El que sí que tenen és comandament sobre la formació i sobre els comportaments de la pròpia casa i, per tant, poden determinar en bona mesura -sota la direcció d'en Joan Torres, però amb la implicació de tores les àrees de l'Ajuntament- els esforços que durem a terme en la millora de la qualitat de la vida al carrer. D'altra banda tenim un equip nou en l'àmbit d'Economia molt important, molt fort a nivell de regidors i nou a nivell d'equip amb Josep Marull, Ramon Seró, Pilar Solans, l'Ernest Maragall en l'àmbit d'organització i un parell de fitxatges més que estan a punt, que encara 50 no puc anunciar. Pràcticament completarem el que jo crec que serà l'equip econòmico-financer més potent d'aquesta ciutat. I, en tercer lloc, aquest projecte que al mateix temps és un equip de col.laboració entre la cultura, el turisme i la promoció olímpka (la gestió de les instal.lacions olímpiques), per justament programar unes activitats que facin d'aquesta apel.lació del 92-93 com l'any de la cultura una autèntica realitat, Estem programant un calendari, del qual l'any Miró jo crec que és una notícia excel.lent, veritablement excel.lent, i que la Fundació Miró mateixa -l'edifici de la qual, com sabeu, és propietat de l'Ajuntament, com quasi tot en aquesta ciutat en aquest terreny, però que a més ha estat dirigida per Francesc Vicens en un momeut de la seva història, per Oriol Bohigas en un altre, i pel pobre Joan Teixidor en un altre- que haurà de contribuir, doncs, a aquesta gran idea que és el 1993 com a any Joan Miró. Nosaltres hem de buscar destinacions per a aquesta ciutat i per a aquestes inversions que justament hem preparat. Hem de buscar una demanda per a aquesta oferta, hem de buscar motius qne facin que d'una manera contínua, a partir de l'acabament dels Jocs Olímpics, la nostra ciutat pugui ser la seu de grans esdeveniments, que ja ho és, que ja s'ha programat que ho sigui, en bona mesura. El congrés d'arquitectes mundials vindrà aquí, el congrés d'editors vindrà aquí, el congrés de cardiòlegs i diferents congressos de medicina, etcètera, però nosaltres hem de buscar grans ocasions perquè tot allò que 51 �hem invertit es pugui posar justament en bon ús. I això es realitzarà mitjançant una programació conjunta en què 1' Àrea de Cultura estarà implicada amb unes altres que tradicionalment no han estat les seves aliades, les seves col.laboradores i , en canvi, en aquest cas sí que ho seran. Crec que ens hem dotat dels mitjans de gaudir de la ciutat; ara hem d'estendre aquesta urbanitat i aquest urbanisme i aquesta cullura, afegir la urbanitat a l'urbanisme, més exactament. Afegir l'estalvi a l'expansió, afegir la cautela a l'eufòria, i afegir, evidentment, la col.laboració entre institucions en relació amb els problemes de gestió, la col.laboració extraordinària que ja existeix en aquest terreny, i també en la gestió ordi nària, dedicant aleshores l'any 92 a rebre el món aquí i a preparar l'any 93. Sense triomfalisme, conscienls de tots els costos i els riscos, minimitzant-los i mirant de donar a Barcelona la gran velocitat de creuer que els segles li van negar i que ara creiem que és possible garantir. Moltes gràcies. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1991 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf 707b682583046e6c4a856b8af431fd5e PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses ḏ (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat ḏ - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives ḏ i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme,ḏ la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, f14 Y2 L.'Z ^D l l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ J r1 ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 c1 v C, t(,t,v (43 eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t P irn C_ 4-Y1 L^ t= (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ `^ v ^. itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA 120 A 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – i ^ PC i ^N ‘14-7-\1 bel_ḏ ciḏ L Yf tML7 ún G^^ ¿ ^b o t ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 (47l cw.071 r' – /14O> Pn`vr , v ^^c^ PC^2 • )cos /7A 4h,t 1-2-4212-t5 II- it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 jjL es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A ItyLfrucik 4 rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; cr^A.L.^r1vL: S (^uc u") V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. ICAttj4714"' ic-- • 5 (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} Q., ,,,-,1—‘1,42{- _9) çv...t.ti„eidbb «,utfleḏ ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 M cMLt,r71 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U t-gv 02? ue5 i; 5 9-) usTÆ ,te-ibt Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh O)» Z r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi q vviii 4 Jt- tup T17J7r) ^^ c.04P cía( f-1"Nb ei"1 0E P c' t5 ïyritz -S /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S L^ -t- uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 ^^^ ^ G/1- bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ ^^^ ^ G^ 41,1)(^ , ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987 Subject The topic of the resource Investidura Barcelona Alcaldes Ajuntament de Barcelona Govern Acció política Model social Description An account of the resource Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf 33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149 PDF Text Text Balanç de l'any 1990 Una de les coses que he fet ha estat recollir totes aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan ple de coses. Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic. L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia qu~ estàvem empatant amb la misèria. Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca. És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament 155 �Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens agrjtda però que és llei. Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra. És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer Sat)t Pau del Camp. Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven. Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten un parell de by-pass per completar aquestes obres però s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de 20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer Prim. És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme». Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora». Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia mort per una sentència judicial, que finalment va quedar suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes «Barcelona Activa» i «ODAME». És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada. Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps de parlar-ne. Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que es transforma per als barcelonins i les comarques. Els fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de 156 157 com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que s'h~ superat allò més difícil. Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el 8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del continent. És un any que va començar amb els pitjors auguris i q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava ass~gurat. �diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen. És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan, uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar; són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré. És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt considerable des del seu inici. És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres, intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar. Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una mica en el fons insondable dels expedients i que és un magnífic projecte que esperem que algun dia començarà; el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt gran d'expropiacions amb una companyia de serveis públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho. Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si tenim contractes importants per 4.000 milions de dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem. Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un excedent extraordinàriament important. U na cosa és que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era l'únic candidat, sense competència per organitzar els Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està fent guanyar, que està generant com excedent i que va a parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà, perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de 158 159 �diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions, cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any 1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt, dòlar baix, no les deixarem de fer. És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en «l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord, FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora; si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic proper hauria fet esllavissar el terra. Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té de tecnología material. Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són les noves formes de treballar: en sabrem més. També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat, han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda, aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent. Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada transformació de determinats aspectes de la nostra vida urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i amb poques possibilitats de surar en un món cada cop més obert i internacionalitzat. 160 161 �També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació entre administració i comunicació, la dimensió mundial dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a contenidor de problemes i com a educadora dels seus habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc. Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys de represa econòmica i social. Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base social, amb la formulació de la teoria del «domini del territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia. La ciutat no és la creadora dels problemes urbans, però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat, paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen. Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament. Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes dins la ciutat... Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i de les ciutats com a espai dels humans. No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents, en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar (sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor -tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les nostres pròpies ambicions més nobles. El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o a lloar en funció de principis que mai no són prou universals. El millor projecte no justifica una teoria. El millor concepte no és fonament suficient per a un dogma. Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies sòlides i fiables. I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la marginalitat es combat de prop. La inseguretat també. Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre. El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó quotidià de la ciutat. La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i realitzar. I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes. 162 163 �Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima. Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està realment molt avançada. Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta banda, no toqués el mar. Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic. Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del «Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges! Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran construcció. El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la màgia del contenidor. Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat, clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància. Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts, hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén. Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes. Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat millor una altra cosa. Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida -la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc. A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur, de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona 164 165 �fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política: una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present. Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista. Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat més diners dels que es pensaven, però que va endavant._ Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir tot això ha de ser per força un bon sistema. I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que un sistema capaç de produir tot això es justifica pels resultats, en quantitat i en qualitat. I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta: cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als editorial als comentaris de fons en primera persona, es comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui no han sabut posar-se d'acord. L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella. Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal, plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme, etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que molt probablement haurà de marxar. Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa roda: una abans i una altra després de la detenció. Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any 1985-, el congrés de la força política més important d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal. I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és la persona més feliç de la ciutat. Durant aquest any hem avançat molt en la configura- 166 167 �ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem. (Passem per damunt de les pressions excessives que es fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.) Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de governació en el sentit estricte. Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe. Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu, quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de Districte sigui designat per les entitats i associacions. S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels quals correspongui a d'altres administracions, revertiran en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis. El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions patrimonials. Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de l'allargament del període de concessió de domini públic per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis quan hi hagi concurrència d'interès general. Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i de formalitzar-ne la presentació. 168 169 �Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen els tres milions de persones que formen la col.lectivitat humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.» Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any -¡quina gran idea, quin gran començament, quantes possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president del port, que és un home que està dirigint el port cap a una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya. Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del perill que correm de deixar que es podreixi una altra qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització del Llobregat: a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora; b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes, que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que existeix, una solució de futur per al creixement de la superfície d'aigua abrigada. Altres qüestions poden esperar que les institucions s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt. Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús ha de tenir. Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació, així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te- 170 171 �nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la planta de butà. En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té, des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació o interrelació entre Barcelona i l'entorn. Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a través de canals legalment establerts, l'evidència de la paràlisi de solucions en determinats moments. I també la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida, pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona. Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit potes dels cinturons i no cinturons.) Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn. I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he dit, són bàsicament positius. ¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades per: la Llei del juliol del 1987. Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la relació del municipi amb l'entorn. No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un Pla Estratègic on es demana categòricament la creació d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació. Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país, curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat parlamentari que es produeixi al retorn del període de vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al debat de política autonòmica. En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola». De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet. Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats molt notables. Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi 172 173 �l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc importants, però res no indica que no hagin de ser-ho més en el futur. Considerem les següents xifres. La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals 16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el 24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la Junta de Sanejament; i sanejament metropolità. En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys. Això no compta amb la introducció de processos de reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si no s'introdueixen aquests processos, estem, en els pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es produeixi una situació pluvial com la de l'any passat. Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona. Les solcuions són clares i estan planificades. No es t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns. En aquestes condicions, l'increment global del preu brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 • U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien. De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità, va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de consum per una retenció dels preus molt per sota del que l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important. 174 175 �El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat, etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana. Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé. El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions, o ciutats, o països. De l'exigència mútua, sobre una base de confiança estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre amb el president de la Generalitat i el president de la companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts molt importants: més informació estadística, aprovació d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa que existeix amb la companyia de transport -jo vaig entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament espanyol. I que estiguem coberts davant una situació com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns afectats per les explosions i que estaven en situació de lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament, i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir, per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns tinguessin a disposició una assegurança que els hagués dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin. En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui dur a terme les revisions que hagi de fer. Es va acordar també -i això és històric, perquè ha costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important. Es va acordar també que els ajuntaments compliran, en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent. Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de treure, a més de consolació a aquells que han patit més, les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura, una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar aquestes circunstàncies. Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit de gaire cosa, com saben molt bé. D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats, públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes. Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les 176 177 �obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques són les que han creat tot això, i no són les que ho han creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer, tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades. D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més probabilitats que es produeixin aquests accidents, però l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas, una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin produir situacions d'indefensió o de petites companyies que fan obres de què no podran donar compte amb totes les seves conseqüències, com semblava que es podria produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la via Augusta. Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em preocupa més i que molts de vostès saben. Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho veu. Però aquesta transformació no és instantània. L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren, d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du- rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni d'una forma més desesperançada davant les dificultats que hi ha. Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar, càndidament i també directament, a la ciutat que això succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans projectes culturals. I no podríem admetre que finalment se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de ser. Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació, que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que sigui conduent a una situació de desesperança. Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la situació creada per les obres, que tendeixen a descriure les dificultats com a impossibles de superar i produïdes per una mena de mà invisible que mai no acabarem d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al 178 179 �que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional, que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca és justament un millor funcionament del sistema viari. Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba, s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt gran perquè això sigui entès així. I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin en compte. No els demanem que filin massa prim ni una col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la barreja de notícies sigui una mitjana representativa de les coses com són: una colla de dificultats molt grans i una colla de realitzacions molt importants, encaminades a la finalitat que he esmentat. De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es fan i per les raons que es fan. Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis i una explicació del servei. Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits. La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos problemes: el de la indisciplina generada per aquest temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi. ¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la tolerància. Augment de sancions per a infraccions que nosaltres considerem com a més importants, que són aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser permès en una situació de tolerància -és el cas de la «total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les deformacions de les voreres i de les compactacions del terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i som dues ciutats que tenim tots els números perquè 180 181 �aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan senzill i alhora complicat com això. També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit, a la proposta de retirada de carnet per als casos en què no es respecta la llum roja i per als de motos circulant per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta línia. Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb bancs i caixes justament per a això una inversió que porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en quatre sentits. · Per començar qualificar sol metropolità per a grans pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està. Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint de forma espontània. Si parlem amb un promotor, els que construeixen, sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels existents i que estan habitats per famílies que fa deu anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una força més potent que el sector públic, acabi produint les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes. Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el problema de la gent, que ara està pagant amb grans dificultats però que hi arriba, és que no som capaços de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com 182 183 �va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que menys. Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer. I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada. Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a menys que fem forats a terra pertot arreu que no els volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit les obres que es fan de nous habitatges no són tantes sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat. De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha hagut un concurs molt important en aquest sentit, que ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant. Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant, quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment, que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta quilòmetres per hora. No descartem, per després de les eleccions, convocar un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les progressives facilitats a la circulació no provoquen una millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà, però seguirem investigant aquest punt i col.laborant amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts, menys motos sorolloses· amb més espai per al transport públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques. Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de vida de les grans ciutats. Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc. El que hem anomenat a vegades els tres paquets de qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat 184 185 �no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les experiències d'altres nivells. L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar. La gratificació considerable que produeix la confirmació considerable que produeix la confirmació del nostre país de Catalunya com a país i com a cultura també ens mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca de vegades la identificació entre aquest redraçament de Catalunya i determinats gestos polítics respectables com a estrictament singulars. En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin. Som conscients que per primer cop la pau esperada pot derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al contrari. Només si el final del conflicte apareix com a resultat de la imposició d'una voluntat autènticament internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns o altres. Barcelona, en la seva condició de seu de la propera treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre mar, bressol de la civilització i de les tres religions de major incidència en el món, amb tot el poder constructiu i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les paraules del president de la Generalitat al seu discurs de final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat sentiment de confiança. La confiança que ens marcava fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de creació de cultures més avançades de la prevenció, de l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional, més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat. Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover, l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor- 186 187 �mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la consigna per l'any 1991. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener del 1991 188 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf cd37ac7457087ff81522fd61495e9143 PDF Text Text Balanç de l'any 1989 Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una obligació que tinc en aquesta sisena compareixença meva per fer un balanç de l'any 1989. En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est. En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar conscientment a crear i a acreditar, en un moment de manca de pluralitat i d'independència informatives, avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix en el curs de l'any i que malauradament no han servit per esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107 �anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil, recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a -del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls. Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té aquest tipus d'estructuració. Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot, són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que és d'una gran importància funcional. Potser més. Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi, el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de firmes amistades». Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir que potser Cervantes no es referia exactament a hotels de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí, que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és una cosa que es pugui separar totalment del destí de la ciutat, del seu conjunt. 108 109 ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i transparent als ulls del ciutadà de Barcelona. Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la. Som aquí per una altra obligació que és la d'informar del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari. Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem de deixar. El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir, com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest �I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund, que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la cultura constructiva de la ciutat. En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que les assignatures de construcció i d'estructrures són tan importants com les de disseny i de projecció. Això és una petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la de Venècia o després de la de Londres i abans de la de Venècia. No m'ho facin dir exactament. En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren una nova consciència dels costos de les adaptacions d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé. I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja han estat molt comentats, justament, i no sabem encara quin valor de futur tindran. Primer, el paper de cada un dels estaments. No van ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció, perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte. Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo- sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs Olímpics. No escapa a ningú que és així. També, el fet que solament una autoritat esportiva ~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest JUdici positiU I el seu agraïment. I encara potser una nova demostració de la manifesta vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis d'intuïcions i de fatalismes. ' Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors. Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar -amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any 1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta vegades, menys d'una vegada per any de mitjana. U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant plena d'expectatives que després no es van confirmar. I que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia físicament. Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere anirà endavant. ' És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i ~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més ~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van, 110 111 �ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom que ens visita. Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré. La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>. El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya, sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el de projecció-: va començar fa un any exactament, amb projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera. Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa dubtar del que cal fer immediatament. Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar la decisió política de tothom que jo vull creure que està feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben difícil com saben vostès- les modificacions que com a representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte. Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1» diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~ anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem veient per dintre amb els seus budells, amb les seves potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura és transcendent també, en el cas ja més particular de Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar justament, que el dia després de la nova inauguració, d~ la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho. Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a Ciutat Vella. Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~ pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat. Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura. Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja 112 113 �visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou. Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~ de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del carrer d'Avinyó. .. En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada. Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin. . Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant, bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un quatre, fins al mar. D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de 114 col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és un altre itinerari. Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura, com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important. Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat que m'empeny a no dir immediatament que això no és veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es veu que estan privats de sentit i que són un producte d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi, d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé, aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica. La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles, tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior. La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula, sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o 115 �bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat. Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen. Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord de la ciutat. És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui he fet la . prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi ha el carrer d'Aragó. Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap que la història va fer allà, que és un quatre- quan un baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors Monserdeà. En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també indiquen no només una preocupació municipal per la connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament duna gran importància per a la part obrera de la ciutat. En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria anél! donant la llista del que han estat i seran aquests petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat. Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital del Mar. Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat. Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo, però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant 116 117 �palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont del Treball. I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~ es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1 volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca, francament més avall, i dos o tres illes més endavant tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr. Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés des de ponent a Montjuïc. Encara els parlaria de nous accessos per a vianants, com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~ per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi ha un moment determinat en què poden arribar fins al Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que serà possible fer-ho a Torre Baró. . Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot bé. I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia «anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí- lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un pam de terra. Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem, perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en gat, era . canvi, a vegades, no ens ho creiem. Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema, però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè vol dir dominar el territori. Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí. Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de les paraules, que van bàsicament en dues direcciones: una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa- 118 119 �ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i que l'únic que es pot fer és caritat. Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica. I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit. Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987, una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial? D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias. Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar. Com enyorem molts un catalanisme més unit, més ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys 120 tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot cas, aquest catalanisme ens cal. ' . Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura al mar significa també la seva renovació econòmica i social. No cal que m'hi estengui. Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota una política de rehabilitació. De la mateixa manera en els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors. Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el ternton és la gent i el seu domini significa dues coses: tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en Parpal en podria parlar molt. Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha estat noticia publica durant molts mesos. En el primer no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992 -potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda. Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats. Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar, 121 �ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial. Dialogar no només en la projecció i no només en el moment de decidir què és el que es farà o com es farà, sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i com es poden reduir les molèsties del que s està fent per a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou. Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana. Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó, com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa. Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet. Recordo que en la inauguració d una illa de vianants al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir: «És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall, podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això, ¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí. Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que 122 s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament. La misèria degrada el territori igual com la riquesa l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar. Als barris pobres també passa, però al revés. Encara que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència té per regenerar .. . . quan els preus i els vents van a favor ' té una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a la baixa. I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que son baiXos. Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i 123 �econòmiques. Són importants totes dues coses alhora. Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos cantons del pont de Marina. Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè queda una mica enlairat. I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet que la vida canviï també allà i a tota la ciutat. Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats. Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc 124 fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró, al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà. Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer. S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és ~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un pas. Per tant, hi ha molt a fer encara. Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys: «pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un desigm sistematic, un disseny social acurat. No és cert que -com he dit- el creixement creï «més pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement. HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè ser-ho aquí. Als EUA és diferent. El contrast després del creixement és més gran. Això sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també. Però això segurament és tot. ' ' Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i 125 �de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible. Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els sectors alts de l'administració-, que són els que cobren els impostos que els manuals d hisenda pública conve~­ cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a 1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant, la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.) El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~ donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. . Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s -tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10, de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més alts. Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de combatre amb informació i amb pedagogia, convencent el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap 126 acció pública que no tingui un sentit, suposant que no sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es pugm corregir. I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que minimitzin les molèsties temporals. Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear. A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna cosa, que són causades per unes obres que li donaran unes solucions que en altres indrets potser no es veuen. Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com sant Anselm. Totes dues coses alhora. I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement provoca també més congestió i preus més alts. L'any 1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió. El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia. Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant, temps d'espera. La Fira no pot abastar les demandes que té de metres quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el millor actiu de la Fira, que és l'escenari. Les escombraries augmenten amb el consum i el seu volum creix més que proporcionalment. Ja saben que cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127 �rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no ho són. Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes. 600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada any a la província. Però atenció, que molts d'aquests cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~ tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1 un comportament social que es multiplica és molt difícil de modificar. Però el modificarem. Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i tot això encara es nota més. Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament a trencar la baralla. Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge. En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca­ pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels cotxes. En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure- 128 tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte; tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot el tema de les penes alternatives que tant va treballar Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema de l'adaptació de la justícia. Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem. Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran. «Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja estem de tornada, volem la justícia de districte un altre cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop, ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte -que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no els canso. 129 �Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a: teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1 torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r­ què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la del senyor del poble protegiria l'Estat. I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~ Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1 ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança consisteixen a induir a forçar els operadors privats del mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost. Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al 130 Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització. , I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges. ~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell de renda. Per tant, els interessa. , S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria. Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però que, en definitiva, també són els més demanats per aquest sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la població jove, amb menys recursos. Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un, casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es pot fer dintre del municipi de Barcelona. L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta. 131 �Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els manuals d'economia liberal és perfectament licit que és dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~ donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui equilibrat amb aquesta demanda. . . ¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~ utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les empreses privades o en les empreses concess10nanes per aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que n'estimulem la construcció privada. Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en concret a Ciutat Vella, els costos que això representa són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti­ nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran . La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de 132 la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha d'haver aparcaments per als residents en el centre i la solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada. En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en els preus. Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi, per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus, no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport. Estem donant preferència al transport públic sobre el privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable. Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el primer que pensa és el preu de la primera hora que paga. 133 �No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran. Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~ gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1 un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha d'aprendre. . . . . I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1 amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e­ tat és presonera de les conseqüències i dels automatis. mes que generen aquests fenòmens. En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn­ cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es. No en té. Es un problema segurament d autontat social. Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~ el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan. Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma contundent en educació. No hi ha solucwns per decret en el terna de l'educació. . Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134 çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una correspondència. Vull dir que en els programes escolars en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~ tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels quals els infants senten a parlar corn a importants a casa seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne. Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural. La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts però són també els més importants, els que estan rné~ madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya, del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura 135 �Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~ Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~ poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes. Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca important als Nou Barris de Barcelona al passeig de Verdum, al costat del Districte. Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat. Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada. Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat. Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un gran professional, el Sr. Alberch. L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi, nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I­ bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat. Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar­ timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No 136 no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara que com va passar amb el Tinell, que també tenia un enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que, quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any 1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar a les escoles, però és un dels indrets més importants de Barcelona i és desconegut. El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva ambició. El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors, que s'està consagrant totalment com un centre de teatre urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina. Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries. Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts àudio-visuals que es presenten al Mercat. Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és evident que una ciutat que es pot permetre això ha 137 �d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir una riquesa de programació és evident que n hi haurà per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments que són de rigor en aquest cas. A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme, organitzada per l'Olimpíada Cultural. Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant; fins i tot en el camp menys important, però enormement significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit. Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances Carles Santos amb les seves produccions testimonien que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en tindrà cada dia més. Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que 138 e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és bo o dolent. És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre parlat que també té èxit. En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de la cultura catalana. Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~ d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una concess10 mumc1pal. Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que ~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa, 1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di- 139 �ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments volen representar la població i a Alemanya funcionen perfectament. Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé. És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé: la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera. Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general. No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre ells la participació probable de 1 empresa de serveis de l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140 riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona. En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes companyies i, per descomptat, una preocupació molt gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en tot cas s'hauran d'escatir. I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era. El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any. Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar. En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què realment costava que hi hagués encara inversió i es van 141 �continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord. I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives. Hi perdríem tots, si anés per terra, tots. Per explicar Iniciatives citaré el director general de la Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment: «Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.» En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes. La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat -i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta. El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na- cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives; no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme -jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé. Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria segurament injust des d'un punt de vista humà que això no pogués ser així. Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres volem continuar, volem continuar per coronar aquesta feina de la qual hem vist la part més dura segurament. Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat, com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys, però sí en general. I que les reticències de la Generalitat, que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar- 142 143 �les per molts motius que ara no fan al cas- dic que aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat, s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest tipus de problemes. Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric. Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses fetes les que s'estan fent i les que estan per fer. Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la primera la més potent i la segona, la més sàvia. La primera va multiplicar Barcelona per deu va néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts. L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de la tenacitat i del dolor vist fit a fit. Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients, també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà- brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir, la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la. Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de Barcelona resguardada, conservada com a paradigma d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor. I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius, que són una claveguera des de la Revolució Industrial de la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu. No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora. La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la nostra marxa endavant com a ciutat. Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent «mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens 144 145 �llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a civilització. Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la ciutat. Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~­ tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm, Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem en el grup d'Eurociutats. Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t­ ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea -a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca. Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r­ ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna 146 esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el bicentenari. Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics. Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític que van representar aquests senyors en el renaixement polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a més de camins i de parcs, les persones que els han anat fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona, per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres volem que això quedi clar a l'inici de la dècada. Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-, com a síntesi d'aquestes dues coses. . Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147 �que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori! de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem seguint amb el dictador, que va ser Capità General de Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres moments. Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima, pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment, en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat. Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la impressió que ha de sortir d'aquí. Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i aquesta aliança que els he dit. I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions. Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació que no pas en la repetició del mateix. L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé, que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem d'acord. Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista: a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or- denació territorial de cada comunitat autònoma, que es pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte per l'autonomia local; per això, autogovern territorial; b) participació autonòmica en les grans decisions de l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat; e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a produir; d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden haver-hi nivells de govern que només rebin impostos, perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria; e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que són la millor demarcació per desconcentrar el govern nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model, també, per a la descentralització del govern de l'Estat, amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que no esgota totalment el problema metropolità, però que és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre. I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus de temes, i acabo. El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema. La descentralització del municipi i les relacions entre 148 149 �aquests dos temes, tal com hem exposat clarament, públicament i com tornarem a fer sempre que calgui. Les formes característiques del govern de la ciutat i del lliurament i finançament dels seus serveis. I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats, autoritat única de transport. Dic que la Carta és una oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al contrari, el més important. No solament per l'aspecte econòmic. Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir, convertits en constitucions de Catalunya. Això significa que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la sospita que va ser un dels elements determinants del conflicte -si no el més important-, concretament el dret que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de Cent i de Barcelona. Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important del seu dret públic, característicament proper del dret privat. La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la necessària diferenciació de la reforma de la justícia en una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i més agosarada definició de les funcions de cada cos de seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara. Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si 150 151 �aquesta és la frontera legal que estem trobant? En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la frontera del marc legal existent, que es revela pobre i insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana en general per manca de previsions legals -o, a vegades, per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem guanyant, segurament. Però no és creible. No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i 1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els fruits madurs d'una acció tenaç. El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi. La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat deu tenir llicència de construcció des d'avui. El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim, i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven demà al Consell d'Administració de l'IMPU. L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql. Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota nord. També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar unes altres solucions que poden ser el funicular més la RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat, perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any 1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat, sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari, d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si anés a Montserrat amb el cremallera. El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això s'ha de substituir per un altre edifici. L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira: - primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo, - segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi ha cap expedient en tràmit d'interès estatal; -tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar 152 153 �i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.» Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment. Ara es troba en informació pública j vam condicionar l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira -ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap altra si és que és així. Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de crear una nova línia potser per concessió de sortida d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres. Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a aquest tipus de serveis. Demà han de començar Les obres de la famosa «illa d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener de 1990 154 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf 8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39 PDF Text Text Balanç de l'any 1988 Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i, alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la ciutat i els propòsits polítics pel 1989. Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I vull començar per dir, en una primera valoració de conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer les inèrcies o aturar la davallada. Vostès poden pensar que sempre és més o menys així en política i que, per tant, no resulta gaire original una valoració que recull continguts positius i negatius. O, potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de coses que no van bé. Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable 99 �recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà, amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis. La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i mitjanes. Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden així apuntades algunes de les línies estratègiques per al futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes. Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat, especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella. Certament, les causes profundes de la majoria d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit competencial. Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de maniobra dels poders locals és força reduït. No podem operar, com es pot fer des de les administracions estatal i autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de la ciutat. Però també és cert que ni la falta de competència ni l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la inhibició davant les situacions que demanen ser corregides. Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar creativitat i oportunitats de generar ocupació. Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant el que són les prestacions de serveis personals amb la convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut se situa clarament en aquesta línia. L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix, l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui. Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre 100 101 �seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura de la solidaritat. I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat. Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris. Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors. A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~ participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1 privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~ de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~­ nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr els desequilibris socials de la cmtat. , . Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que hi tornaré. Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~ cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la 102 inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i s'hauria d'aprofitar. Aquest any passat hem constituït la societat mixta Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la col-laboració de la iniciativa privada. Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el . sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample; aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la plaça de Llucmajor. En les setmanes passades més recents hem hagut de sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona administració amb les quals en principi no puc estar en desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el primer a proposar prioritats racionals en funció de les circumstàncies. Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha moments concrets en la vida dels països i de les ciutats que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI 103 �tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo. . Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a una ciutat en circumstàncies normals. Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval només al que van fer en el seu temps les generac10ns que ens han precedit i que van posar els fonaments de la capital possible que ens han llega~. De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal del 1888. En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta, calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~­ nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe: rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. . petitiu que no perdona les vacll.lacl<?DS. Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la ciutat o més aviat d administracions superiors. Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge: neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104 sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne les incomoditats conjunturals ... Crec també que enguany hem de continuar treballant -com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992. Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari 1'hagi encetada. Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa, de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern municipal-sigui quina en sigui la composició política-, c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter smgular, que contempli les especificitats que es donen en la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea. M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona. Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que convindria per un sector important de l'opinió pública ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa. Però estic convençut que, si s'explica racionalment i políticament la necessitat que té Barcelona de disposar d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida. 105 �En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona. Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal adequat. Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement presenta l'elaboració de la Carta Municipal. Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada. Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud. Les primeres passes -les que costen més en un procés d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de treball estan ja elaborats i editats. Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel bon camí del consens polític. Moltes gràcies. Col-legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 9 de gener del 19 89 106 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf fbceb86730314c40dedd994a38472c66 PDF Text Text Balanç de l'any 1986 És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt de l'any. Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del 1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A. Samaranch el 17 d'octubre. És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc. D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys d'Ajuntament democràtic. 71 �L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat. ¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat. És ben cert que tenim un seguit de problemes sense resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N? tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits propis de la marginació. . . . . Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista, que ajudarà també a vèncer les dificultats. Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que en les meves previsions pel 1986 comptava amb la consolidació del ritme d'activitat produït en gran part per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva , creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~.. Em complau constatar que les meves previsions s han acomplert. . El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri. Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a «trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada. Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre. Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14 d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del que havia estat la licitació pública en el primer setembre de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la central i l'autonòmica havien baixat un 47 %. Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe. L'últim paràgraf deia, i cito textualment: «L'únic element que permet una certa esperança, en aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats ha tingut ja tres efectes positius: » 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català. 72 73 �»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se. . »3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats existents en el terreny de les infrastructures i equipaments. »Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la recuperació del sector està creat. Només calla voluntat política per prendre decisions.» Com poden veure la meva insistència en els aspectes subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic. Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel compromís del 1992. . . Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense. I darrere dels aspectes més visibles de la promoció olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­ nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara. La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies, ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts. La generació del 1888 va ser la que va donar el salt definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del món. 74 L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports i els serveis urbans. La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam entrar a 1 AJuntament. La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera. L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència. Després d acabar J any podem dir que les coses estan una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del 1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~ tat al mar. També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE per construir la torre de comunicacions . .Però ens preocupa encara la realització d'un seguit d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites. L any 1986 ha estat també el primer any de vigència del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75 �mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió per al futur de Barcelona com a capital europea. Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a suscitar-se en els fòrums internacionals. S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que mereixen per part dels poders púb!ics. , ., . D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la fallida financera. Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres coses es reclamava la presència de les ciutats en els fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats. Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam . a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu, haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï pagant els excedents agraris. Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha de subvencionar per despres poder exportar a prusos que quan els visitem es queixen del que estem fent. 76 El treballador industrial o de serveis o terciari de les ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents. Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec que les cmtats europees han de pesar una mica més. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet que, als parlaments, el territori estigui representat no només la població. ' Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals estan formats de manera que el pes del territori i, per tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació. _E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. , El que és propi d'Europa són precisament les ciutats. Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és també la seva riquesa. ~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats Units del novembre. 77 �Ha quedat resolt fmalment el model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a dir dels ajuntaments i les diputacions. A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es va comprometre fa més d un any a constituir un fons de cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució. . La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis. Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és una primera mostra de cinisme -des del meu punt de vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al govern local que està entre mi i la societat civil». Per tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de comarques. En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc. ¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que 78 se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà. José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest mes, expressava la seva admiració pel sistema de la Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a més, l'expressés amb fets. ' Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte per les competències municipals no és exclusiva d'aquí. N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals, que va ser oportunament contestat per la Federació de Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant que s'hi respectés la jerarquia normativa. M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia ~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de deljctes justificava. Es molt possible que aquest fenomen fos també una manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia. Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir un comentari molt significatiu, i és que immediatament després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai, de la seva geografia. Això és molt positiu. D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això 79 �encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora ~~a. , En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de la passivitat i del pessimisme. . . . . El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s; Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10 total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes és a dir, un 14% més del previst. . ., El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?; però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10 més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986. La superació de les previsions és resul~t sobretot de la consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta com he dit abans. . Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­ sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació. 80 . Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses mumcipals. , Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades. Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats. . En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del 1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~ pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends. Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del ~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real. . Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius d msatisfaccw. P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta. 81 �L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~ cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr -amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada. . t t Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~ considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­ nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la ciutat. · D L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per . sortir de l'impasse. La principal realització va se~ 1~ firma del convem amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­ ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat. . ., Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10 del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que han estat subvencionats en aquest mecarusme. . .. D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a experiència pilot per les comunitats europees. El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res. També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del Centre per a l' Autoocupació de la Dona. 82 Tothom admet que la reactivació de la construcció és u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només ~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat ~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de transformació. Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana. , Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars. Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­ ca, el Carmel, entre altres. 1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que anomenem les arees de nova centralitat, que engloben le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de dt:senvolupament central per a la iniciativa privada: Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries Renfe-Meridiana. ' ' El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre. Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem- 83 �ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­ ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs; les grans exposicions com la dels mestres moderns de la col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque, «Trésors de Barcelone» a Lausana. Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­ ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles, grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­ val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton, participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc: En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­ tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir problemes i resistències, i males imatges. El que volem, però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar el preu d una mala imatge, el pagarem. Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus com a eina per a la conservació i millora del patrimoni: al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo. gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc. L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats, Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu. . Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos: la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi 84 h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res. AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui, contmuarem construmt una Barcelona· culturalment oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos ~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i la conservació del patrimoni cultural amb el foment de la creació i de l'experimentació. Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els presidents, començant pel president de la Generalitat han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~ pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia. L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions del fracas electoral d una determinada opció de dretes com el rebuig a tot un país. Barcelona vol representar el conjunt vol representar Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de les causes de la seva vocació de projecció internacional de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics. Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats. Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom d'uns altres. I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli- 85 �daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris, l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició olímpic per tot Espanya. Crec que no ens podem permetre de desaprofitar aquesta oportunitat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 87 86 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències