3
50
772
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf
bae86c737bcb11841386d37702d57c35
PDF Text
Text
Balan<; de l'any 1984
Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió
sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara
hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició.
Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque
el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a
1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat.
Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant
l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut
l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de
1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de
serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la
seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i
control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis
habits de bons contribuents dels barcelonins.
Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns
27
�problemes especialment difícils de tractar i per les seves
repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica.
Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals.
Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la
Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de
compromisos pactats previament. Aixo posara en perill
realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot
Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el
Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En
Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel
de Vallvidrera, etc.
Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a
alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE,
la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El
fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la
preparació dels serveis municipals. La xarxa principal
dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment,
malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet.
Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics
en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests
casos.
Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré
d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que
enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb
el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els
pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985.
Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu-
28
ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real
prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que
p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció
d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de
!'eficacia i de les decisions.
. Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó
mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de
normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les
dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys.
La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un
marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat
peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de
ser present al món.
Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el
mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva
vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri
a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una
voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha
portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del
món, cada dues generacions.
Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha
avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció
extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o
els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat
pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers
mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar.
L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona
més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~
mantmgut uns contactes internacionals actius. També és
cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han
estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució.
<::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29
�ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme
,.
cultural de la ciutat.
És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns
símptomes en són molt positms. No se stla signatura del
tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona.
Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r
prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís
sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~
ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s
com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a
va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es
una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des
de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses
ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at
una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona.
,.
És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte
riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~
Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1
conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu
d'alguna institució comunitaria europea.
Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e
vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de
destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l
que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes
obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors.
. .
Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a
Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la
30
ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar
que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes
~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt
utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem
tmgut un accés molt limitat.
Els resultats de la visita es van poder constatar duna
maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de
les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a
Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política
e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la
CIUtat.
. No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la
p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja
son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles.
Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el
nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses
que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent.
Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada
cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de
proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla
UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de
1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant
1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del
seu director general a Barcelona, ara fa justament un
any.
_Algunes grans inversions internacionals possibles no
s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser,
de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció
31
�a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és
important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la
nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant
ja uns primers resultats.
,
.
Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de
1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o:
logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1
sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un
marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la
Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~;
re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw
de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI.
Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova
fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett
& Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra
una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les
noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular.
Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de
Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica
transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca
-el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una
de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest
Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han
suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament.
No és una regió de fronteres ben definides pero podriem
suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del
Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del
Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana
de la Costa Blava.
.
En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de
relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la
visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32
ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment
fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la
Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials
amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya.
El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri
que s h_a produYt en la regió meridional francesa que
amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser
cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes
poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una
zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una
c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que
s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de
la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta
real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller
l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els
mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el
port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un
D?-ercat central i una substancial concentració universitana.
~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré
ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que
C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que
a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital
d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area
me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i
s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant
1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a
aquesta afrrmació.
~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33
�Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera
s localvegada,
més, allaFons
de
ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de
CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament
3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona
· ,veura
· unafrenada
mostra Ide com l'AJ·untament recod
teiX fons. AI~o es .
és la ciutat estricta i és capay e
neix que la cmtat Ja no .
. t de l'area.
fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de
ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e
mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO
mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos.
on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes.
tra expen~nci_a I van e~o
rn de les grans ciutats _I
El semman _sobre (
gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona
ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats.
com un centre e e a
ol que estem
La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de
radiació cultural qu~ .te are
l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya.
, . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep
ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s
Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es
d'Es an a
.
tan sols el Museu Icass~
també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí
Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha
champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica
Herge~ q?e
va pr~ de la «línia clara» en el
natge apartidans
entre
I contrans
cómic.
e;
34
Tots aquests exemples em confirmen que el camí que
portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la
vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de
la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen
davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é
més admirable quan es manifesta en epoques de crisi
económica d atur i d'un cert pessimisme internacional.
Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que
hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un
milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i
1 eficacia de la ciutat.
L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de
quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix
les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat
al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest
programa va ser el pressupost d inversions del 1984
aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat
d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat
deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de
l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts
d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un
programa que .desenvolupa les orientacions que es van
exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu
primordial
prudencia: consolidar les expectatives, no
crear-ne
de de
més.
He dit altres vegades que en els primers tres anys
d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament.
La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i
acabar
bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del
primer mandat.
Al programa d'actuació vam dividir les arees de
l'Ajuntament en quatre sectors:
35
�- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat,
- arees de serveis persona s, e
serveis socials;
- arees de ser~ei~ urb~?s.;
ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,'
. . 1
·
d 1' AdministraciO mumclpa ·
.
ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns
Al penoestes grups d'arees ha estat el següent:
entre aqu
%
62,70
24,42
10,48
2,4
1983
Infrastructura urbana
Serveis personals
Serveis urbans
Administració i govern
Al programa de quatre anys, la distribució propasada és:
60
Infrastructura urbana
17
Serveis personals
13
Serveis urbans
10
Administració i govern
.f
fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e
dels serveis personals
posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~
pero contmua absorbmt m~s.
· , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i
.
.,
n a l'afany e mo erru
il
rustrac10 respo . .
. , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10
lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser
Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on
una forma física.
l'aspecte mes yts 1
.
el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais
,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca.
. d'"lla
ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar .
1
Aquest es. el
pnmer
m
tenorq:
· · ·
' bl"ca Es un exemple del· que es, pot
.
na amb llllClatwa pu. l ·.
d'illa coro a espai pubhc.
fer per recuperar els mtenors
de
36
Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les
Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i
una pe~a de singular valor arquitectonic i historie.
A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són
un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal
passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de
gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera,
a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el
1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran
qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia.
Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare
de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984.
Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es
tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les
possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en
aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets.
Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de
l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener.
En un altre ambit, vull recordar la finalització dels
aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol;
la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de
Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les
platges de llevant i per evitar les inundacions per manca
de capacitat de les clavegueres.
37
�.
t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les
for<t per sistematltzar t po
.ó de la ciutat encaUades
grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll
durant molts anys. s
al Cinturó del L1toral al
de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari
.,
Segon Cinturó al Pnmer m
són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de
a .
ferencia que permetra el
ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de
desenvolupament ur a P
Cades I.
h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all
tar la ciutat ordenant els bmts q
ona i les Glories.
d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval
Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la
Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes
recuperació de 1E1Xamp e son
del nost~e mand9~t4
fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va
d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper
nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa
cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre
viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~
Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1
pels e1xos de Bac e 0 a
Cristó~al d~ ,Mour~. .
1 iutat coro la del país, es
La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres
caracteritza per ~a .Per~lS encl
unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap
·al Vindicador
.
d de l'actlv1tat empresan .
.
ració sost1ngu a ,
t ular és el de noves soc1etats
de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342
inscrites al Reg¡stre ercan
el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a
38
tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de
l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost
social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment
ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament
Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes
les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat.
Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de
l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i
control de la despesa, es tradueixen en un augment del
prestigi de Barcelona.
La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per
1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i
recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que
s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament
del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de
Finances hi ha autentiques cues de representants de
bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs
sindicats.
Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el
concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze
grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia
ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de
dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8
sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del
temps, una maduresa de deu anys i un període de manca
de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap
pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la
qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39
�,
ill que els obtinguts fins
· de l'ICO , pero
rantla
. encara
. · , m or· ola
ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a
Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1
u
. ' · a dels barce omns.
.
c1a C1V1C
M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T
buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és
post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~
degut tan sols .a a
. ó també al fet que el cmtada
padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha
sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats.
de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada.
La press10 fisc. muntclp
.ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia
c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~
tlpus pagara a 1 JUU ame
eram ( 1 000) depurac10
do.OOO).
escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i
d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . ·
mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any
pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de
per l'enquesta de pressupos
ero
1
1
-~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U
que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel
Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment
1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable.
abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia
Pero la novetat mes tmp
ost ordinari que
entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver
p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse
SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de
redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat
maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb
més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que
1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital.
presta Barcelona en n 1
40
He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona
i les seves empreses municipals les institucions i els
consorcis en els quals participa i les contractes que
controla, constitueixen la concentració productiva més
complexa i de major significació pública d'Espanya. El
volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354
milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions,
ho confirma.
Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la
contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de
1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot
ser notable.
Em referiré ara molt breument a les actuacions més
significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de
Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova
molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat.
En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser
afrontat visceralment. El problema de la seguretat és
greu i complex no té una solució facil i exigira molts
recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions.
He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de
la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és
extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría
molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el
debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a
deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de
baixa cota.
Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui
ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a
situar el problema de la seguretat en un ambit de consens
41
�i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos
esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames
concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els
ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que
pot dur resultats positius. Cree que . després del debat
que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure,
els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats
sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes.
La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat
Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot
i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n
relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes
un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són
una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet
que per primera vegada els problemes de la se~re~at
han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt
poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o
bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema.
..
., .
. .
.,
El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10
global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també
per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les
institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe
de la situació en uns barris concrets.
.
En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de
protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb
el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a
ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. .
És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el
camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any
passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans
42
d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha
dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb
m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del
C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un
e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han
p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens
fred dels darrers d1es.
En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any
v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals.
Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada
d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat
p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal
e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes
de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia
als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament
p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar
d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni
Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra.
L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria
destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer
a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no
s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més
~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000
mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a
la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal.
43
�Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO
sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la
Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que
s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa
de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones.
Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents
instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se
guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal.
. .,
Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l
Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal
d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e
s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1:
den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te
la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram
de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per
exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la
qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les
platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del
bon treball desenvolupat en aquesta area.
.
Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s
socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a,
que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un
centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de
8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme.
.
.,
Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va
aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la
ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44
tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició.
Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes
9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma
fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de
les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la
senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest
terreny.
Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i
mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un
fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180
a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit
als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió
~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa
1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del
cadastre.
. ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total
ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el
perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic
quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes.
~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a
capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat,
que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment.
J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb
retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes
banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita
per exemple, una capital que pugui projectar tot el que
45
�acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~
cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1
reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r
l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona,
..
,
Catalunya no seria una nació.
Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal
constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap
mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr
una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer:
mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1
de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes
enlla de les seves fronteres estnctes d avw.
Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la
meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~
commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10
del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren
molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el
Consell de Cent barceloní com la vía més segura per
escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de
di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la
Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans
acords entre les seves administracions púbhques que el
país necessita.
.
És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la
idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m
ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva.
No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~
tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona.
Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que
1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona
és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca-
46
pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament
de compromisos prev1ament pactats.
~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al
pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió
de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria
de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA.
Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau
de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions
de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca
d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent
q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la
Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les
ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona
que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners
per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns
desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament
haura de contmuar pagant els projectes de la seu de
l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a
la Generalltat.
¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer
~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No
e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent
pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils.
Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara
davant ~olts problemes que tenen les seves altematives
d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de
l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes.
47
�És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la
situació de blocatge en que es troben algunes qüestions
essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area
metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de
Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans
institucions culturals.
Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any
1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra
un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós
esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les
grans decisions en el terreny de l'alta administració; de
les decisions que marcaran profundament la fesomia del
país.
Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud
oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs
retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de
les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig
precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir
del setembre.
Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha
qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert
nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe
que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als
dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat
necessita una treva en la guerra dels principis.
Associació de la Premsa de Barcelona,
1O de gener del 1985
48
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf
46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0
PDF Text
Text
Balan~
de l'any 1983
S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens.
Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he
viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més
apassionant de la meva vida, corn podran comprendre.
Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9
del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que
m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents
com un are ben preparat per deixar anar la fletxa.
En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui
som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem
de saber. Totes les cartes estan sobre la taula.
Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania
que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan
sotmesos a una alta dosi de confusió.
En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de
l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils
9
�ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de
la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara
endavant.
L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del
mandat democnltic, és a dir, pel final del període de
treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar
primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at
marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug·
per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es
maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana
renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós.
Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis
personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb
les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms.
Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li
durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m
local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial
de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc.
S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és
nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de
Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant
aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent
que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part.
.
Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta
del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~
més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo
no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a
10
inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del
tot dolent que les coses siguin així.
El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els
~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de
1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració
centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té
plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb
una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent
dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres
mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que
estan per resoldre.
D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del
P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una
~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern
1 de representació.
Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per
relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les
lle1s aparegudes al BOE i al DOG.
~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten
de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de
valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost.
La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als
gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres
representahves. Em consta la reacció, certament crispa11
�da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de
la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud
circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le
aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm
principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en
un o dos mandats curts, conscients també de la situació
actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat,
no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls
ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una
part, pero.
.
La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una
opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer
dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no
ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten
manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die
sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la
.
seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu!
Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1
és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé
oberts a una negociació permanent que no sabem del tot
coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va
bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que
a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~
oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm
pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors,
el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i
enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes
dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per
fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional.
12
Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les
meves afirmacions suggereixo als presents la lectura
deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres
del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de
setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83
i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia
que contracta la planificació inforrmitica a una empresa
suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir
responsables, l'un darrere l'altre.
En un terreny que afecta de manera més directa
l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya
vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de
Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut
dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no
ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a
precedent valuós després d'una fase de major modestia
e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona.
Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és
més greu és el fet que la norma internacional radica en la
no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de
protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb
1 excepció potser d'algun pais de 1 Est.
M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983,
do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable
ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de
Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola
d'Administració Pública. Són exemples.
Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13
�seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia
del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni
en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la
ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es
desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt
segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir.
¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1
nostre primer deure com a representants de l mteres
públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és
i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no
el de la formulació de propostes d'acumulació de poder
en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere
Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot
Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el
Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el
retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per
que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora?
Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~
natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t
gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque
l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments
de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e
que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g
convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del
solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el
projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat,
el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent
d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al
nivell més adient de 1 administració no comporti una
14
~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels
ciutadans.
Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els
papers respectius en la producció de serveis públics.
L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha
estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al
treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el
del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat
des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat
abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de
q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot
millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat
en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el
~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern?
Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i
de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel
de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories
d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el
pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes
-quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta
per a programes posteriors.
Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit.
No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus
que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la
inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu
que l'obra va ser desblocada per una administració ante-
15
�rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de
costums que la nova situació imposa. Per exemple: que
els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la
meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a
de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta
revolució que tots els nivells de govern implicats han
d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a
!'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd
ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta
encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un
cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no
sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten
l'expressió.
.
.
De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat
amb el govern central. Unes relacions que no són gens
facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que
. potser
costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa
nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No
és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut
posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara
insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ ,
!'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit
superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un
concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la
Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest
deficit amb l'alienació de propietats.
És imprescindible una renovació d'aquesta institució,
fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la
presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~
ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió
en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els
toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~
no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi
ha demostrat ser una sangonera económica i prou.
Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és
16
ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica
millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a
un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del
poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els
ciutadans s ho miren sense entendre-ho.
Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu
~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com
!'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té
un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit
¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ
del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat
de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també
aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes
av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel
tema de les competencies exclusives.
¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala?
Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera
europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que
va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada,
n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del
L1ceu.
La formació del Consorci del Palau de la Música amb
la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes
repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El
Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol
ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~
peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte
d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per
d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de
Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte
que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat
amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb
la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al
17
�sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el
Palau es mereix que igui possible aviat.
Fóra un error concloure del que he dit que l'actual
govem de Catalunya en realitat esta extremant el
compte en materia de disciplina urbanística. Lluny
d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert
1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o
greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha
tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia.
. , ·
t
Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~
en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó
deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El
govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~
urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO
a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a
ser presentada fora de termini contra una sanctó de
200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~
banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es
logic que les institucions públiques done~ exemple de
mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n
el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta.
No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a
normal.
El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants
convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que
hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des
per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~
ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats.
.
.
He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets
personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co
neix que són i han de ser de competencia muruc1pal
18
quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat
totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el
territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de
l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de
criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que
podriem anomenar acció directa en serveis de contacte
directe al detall amb el ciutada.
¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro
ens ho retraura la historia d'aquí aben poc!
~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per
pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar
als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de
controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de
responsabilitzar unívocament els responsables certs.
No defenso per principi que tot el que han estat fent
históricament els ajuntaments i concretament la ciutat
de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un
taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies
COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional.
En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta
especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME
l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia
d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i
de recursos per assumir tasques que li són en part molt
propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit»
pel Govem autonómic.
19
�De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en
cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s
públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw:
que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~
que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~
no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1
per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un
públic massiu.
.
Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades
ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a
tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca
o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de
nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la
competencia s estableix no en la deman~a en, terme~
economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw
triar· és el funcionari el qui pot triar.
Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més
preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~
lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de
treball noves sense reformar i amortitzar les antigues?
Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot
aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a
al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia.
Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori
'
'
ció del
i el seu govern, temes, com es
sabut eminentment sensibles.
L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va
aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per
unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres
en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser
estables, pel damunt de les majories polítiques relatives
en un mandat.
S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens
total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu
20
districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir
prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i
afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius.
S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia
a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han
recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí.
E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona
Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió
seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita
facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran.
H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte.
Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria
po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va
~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc.
El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que
el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada.
o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i
menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho
entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal
respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de
cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat
amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i
tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que
no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen
em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo
21
�que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes!
L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le
precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son
les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem
arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r
a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es
el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé
sempre.
. , d
.,
En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<?
territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1
no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els
filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara
que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que
comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que
la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>.
Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a
divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora?
.
.
,
En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero
aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~
veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba
mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més
d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta
«Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En
comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de
«contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt
simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana
qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt,
d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan
immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~
Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1
22
una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va
adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui
reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals.
Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social
de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves
tragedies i en les seves emocions.
¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca
Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~
gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú
sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de
ciutadants que he dit.
De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el
Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora.
L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions
moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan
fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits.
L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de
l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important
endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser
lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit
industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi
entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a
una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les
nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial
que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració,
23
�sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~
i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1
tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta
d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es
estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a
ment, per fer una revolució absolutament necessana en
l'esport de base i en l'esport escolar.
.
U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no
capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29,
per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa
creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat.
La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona
,
estricta d'avui.
.
Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es
cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a
de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a.
1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al
servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment.
., ,
Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per
als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta
amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara
resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb
arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis
irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en
podem treure profit. Juguem-hi.
.
Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de
tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe
cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal
ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24
ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF.
N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara
falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més
p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació
publica.
Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument.
Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb
UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport
pubhc.
Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat.
~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen
en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de
cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí
1 ara.
Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret
de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg
a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i
deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som
par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant.
L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior
tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de
l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del
d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert
etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la.
~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa
fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és
la VIda. Practiquem-la.
Associació de la Premsa de Barcelona
29 de desembre del 1983
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-12-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf
c985578953b64300d37889bbfc40dad0
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.
A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.
TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.
ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.
JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.
�2.
AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA
US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.
FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:
lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.
2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.
A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.
US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:
�3.
AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.
TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.
DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,
LA
CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.
TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.
BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.
�^.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.
EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r
LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.
QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I
TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-
�__
^
5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.
CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.
NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO
FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'
►
CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.
AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.
EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.
FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS
COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,
L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA
NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.
L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.
DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.
TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.
�4 • ,%
^,
7.
y^
V
AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.
PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.
ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.
DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.
SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.
DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.
�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.
D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.
LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.
NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.
HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-
�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.
INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.
AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.
L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw
SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL
PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY
COMERCIAL.
INDUSTRIAL I
�1
0
A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA
LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.
ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.
MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.
EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.
i
ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I
COMPE'TIpA I QUASI
DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.
LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.
EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.
LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.
ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE
r
PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.
D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL
�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.
�13.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.
L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.
TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.
PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.
�14.
1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA
PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.
L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.
SENYORES i SENYORS REGIDORS:
UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.
MOLTES GRACIES.
BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf
7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4
PDF Text
Text
( 04t-- Nl-E M 1 UN
ft1l
ftO-otJ
J.Ait.NtJff"
,4-t.. 1Vl vei
(II'I.A' 11.1. é\11 e ~
uq
Dt;-
Pf
Bl'l~ C-b?..oN'J'If
c.¡ u T7f- T
2J
FDu
.
,.
J. A C-m\.P o-"1.-lr"A
0
f
i
1
Jo
JvTJAI)A
1
. . . __ ,
~
J t1'J ('16
t:-1.- V OT
~
r--
1
1.\-'r'"'
1)1'-MOU\AI
11 (.
, ~{J
eN h lhV hf
(
i N ctt::;:"'Yt t-'liJi
A
\)N
.4
/..,r:;.J J2A(Hn{_!
t..()i;¡_
e'".i
L1 rQ.i
p11. ,·1..-t tJYL
~A
Lut-óv«.--(4
�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1
V
fl 1:::\.J N ' Alt
Dv f'1
Ll )
F.<\v~h. t
~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._
~~~
·.
Q vt:
C.wJ () 1 CIO N (
l'llo~ 1 4
L4
; , t'l" e Jl v t;""1"'J
P ~:-vt
f"t:1?1
rc-tf\JA
~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0
rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-
ttHA
_
M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s
i
~~-t:--rt¡,vd
M()I.-T
Oc14A1vi)Jt7V'i,
(;Ail:..""Yt
'¡nwrs.
4
1;;-r.( f
í
Vt"}( f t ~
Qt
'1/C 1.- OY\.1 )l
Pt"/'l
ll!it~
~~· 'f7f\..
Dt;
;'~~tett'IJo
Ql.AT'
rvoJm, Th-ts
L'
:
e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\..
1
J;
~ir
f" ~r:7~.::"Ñi,
u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·
uNA
No,
4PI() 1<1f.!··i1.JJos
t-"<; fl'l1\f t)
V
A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL
1
t'c'l;¡;c
1
A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ
~ l?l. (:::1,.i
t5.
"11(
" · A-unf=~vnt..n
t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV
qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.
·11i _!>ue.
l"\1i
1!JC
r
H0'\.
.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-
L-f' 1 .-
~1-Q III t"V\kCt .ON<;
O1 t3
u!l~~
P1t'N )'A .
PuNnl'Le:-J
1
A-
A\ ~ 91+
,.~
.t)t
f
A ,¡j L-t/f
1
!h. "1ll. <=-
Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'
t.").J/l::N t:V
oc-
Q u-?"'
t'
1
J fT1't t. ~'YOI'J 4
v.l c--
¡
~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~
C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N
D.C
T/;fYvf'
Pt~.ov~t-Tr.
t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .
lS1f{1 (
D' ko 1.1 l:'~ 1
c.11 ohc.v ~é
O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-
JfW'YJ
únvt:ü-11/"I"
7<J i>
'
/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f
t-"7\f
Á-
6-vvi:'YJ.I'V.#
; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)
'
?to~ln·~ 5
kc'?-lf'"WI( /J.t'J
M0t..7'
1
rn·Nxt
IVIINAA,
"N 't
- ~ i"' : 6 P
Mfis ()C
.s
A-1/L..71Vf
o
rt~~~ iX(:n.
McJ
0' UN
olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t
.fcO.Lii
L¡.,r
1
,"
&flk..v 'i)\
M~~~~+f
1
PrTvvs
fLti~.s
t\
'-1
r,..c
1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .
�3
hf
é)VfJ/# f
Cl'iVlt=.$"
-
c--")(r~TI;"Il.JI.Aif
PnoPf4
L ¡4- vJocTrt¡¡
{) ' uf!.D t Nfh.\._
ft"l-;ffll
1
r
L~s
·,?cs:tl'\uc u o
1--/!l..
v)~lT\ucuOINS
1
J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT
PttuOull}t:)
~
/)OSft::-111...
( 'J~
Qu~
¡
tL. QUB'"
TtkN M.~ix
Qu~::1>A
1
tJo
lleWft:JI\..Il1L /
fft\
i~P i" ./J1. n..c-r.J
~
IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~
~>
?1vvi
tv • th.
0\1 S
1-A.Ic;rJ C-A
V.V/trvt"!L
~&
.JiJ
Rflou
1
QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·
f)t!'
Jo~e:I'VT
NV t\N-h ft74..
L!NS<:1tV/f-7t.
M{~
{?fl o u
tt. q.Jc-
A-c:n'rvT> QVc~~
~
!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '
1-?l.k
iiJt ~ ro~-IL
Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r
F1Jit.kt"'N M
!h.. rurv rt.
,
/
~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4}
aws~ t'L-
ftvr:J eVí
1¡,¡; n . 11! VI;:,
{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX
,
Ftfftft.t:N
1\"1-
-J C::'
j_ l (f1yLA
f>é
TlL
ftX
¡fv.:;-
!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_
(~;f?JA
,
U/'fll UkTVtiA
Tttt14t!"
,(;!~ IPJ\.t ~
v:-v;
v !Otvei
tuJIV,-tt'ltS"
Clrf>i r.ttA r;tr
i..1t
1
v 1'vi f¿.. /trl
vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L
~ ,_,()0 ~
C
26
tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f
I.At 771f1VS
fl-CJ i 1) é AU.-t .){
t't5 )oc.~e::--f;j.
¡J ~(.,..-(r_ ~
) ~.S~
t.e')
}Jf:F
~ v~',
1
AA&. Jt:'Wil-7
eN
r\.tj Vt.t
IY M~í
: l~
t"j
Dt.
fv¡~
c,t?J h~
1/41
C-tJW~ 1\ CJ ~~-
PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.
()e ~JA.vv ZAM..tJ
,__JO.
,
C)f\14
St·v 1\
,
CAf/'rlrlA 17/1
~t'Wi'\..0..
ú1
~ l\'rt'71.
...
"er-vJ o b
CA-17h..II7V11
!J r::x.._~"' A l4(
�r~u~7711
/~ ll(! t~
c__..f'P
rons:--A
•.· L~
2
Mvt~n,.'#~ i)t1~
l(vf' 1....1\-.
FonT~
fM\A
4lUt OJ<;
{..,ft viMt U~Bit1\JA .
{j(
rO«.'I'I~ ,
?
~i) VCLIJNTJtr
ftM
Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f.
i)-('
; qv~~
.<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'
JtJS1'7rL!~
POVT V~t\f
[OktETÍILV--t
Lit rJO.Sli1'l~
D(vt;1U'tJ7h-
'
~....~
r~~
'Pilox..·~n:r
on~ A.JDffilfJ
&v•~\NS
ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u
(--~'o
th
lintf
H1l
'!) r ~6,4,',x..
Tltol)-1
Q\JC
1
f(.II.,TVIlA
A 1:0)( fvtt:>fAR-
4 I[Z,T
vtvA
fUtO\.Yl.Mlt
;
~ U~
tvllléLL
Á..'\>CI}t..-~
iDt5íhl<...:n:s
t(llt- Cf/
UN~ (troVt:'M..S
"'
.
LA
¡
civllttJ~.
¡ft...
b> Gwt9t~ '1t"\
c¡u'c;-:
~
f).t)(?o.Y;h)
.ftNT61
e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~
f~AJt:Z...n3'"
t'?...
Dd cc-wl1t,t1. .d2~
f
r
c#DJ1vlf"M"
1(1_
!;;M f rl ~
ltf<N
t:V
th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f
4-r.? UL':> ft Vi~
f'"b1
LtS
(){
rD-!.
C--fV77/"í1
cvn.-off=c)
l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f
IV
1
()t'Vtlto~
o1i'flt_..tlJID"S
W
f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr
Pfl(nON1hvi~
Tl:;--Nf A
~A
t
d) ¡_-r.,·¡n¡
~
Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1>
i
o(
11tVL.t'
No
o· u1\JJ
üt-i~
f~nfh_
p~i w" nr')
OrE .l\, ¡¿,~¡)
/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.
~?e;
lh(ot?ri:¡
11 /h.(D 1\J ttz.s,
Lit
erJ
th. N .Yt:;:l-L ~F
ncs o¿- L-+
o LA-
é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4
O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S
··uwsn W~ ..
Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-
Pe:
¡¿-;.,¡ 11Jí cA)
~
UlJ~I\)~kfl_
\..1· AAW4
lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:
M:J LA/J-t:.'l\S
Aca»fliv f>
¡?or.s·1'>, .L<TitfS
av~· ~
At.rtv""nA
t"N LO
(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.
t'l
t.t-s
,·
E;vt2
V
il..A
J
11-qv~T
6ttn L.c...-"1-()lv~
ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr
1'o s~s. ~ q, ~
Pt-~
t7nñl4
~e;=- ~ IMI\A',1
•
1
U/ Oc-
�~f\J
LA-
t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~
('1 ()J lt
~ f1WPor~
¿_nv<;.1)'TlJi~t_
cJNit
e)~c'"Zt?tl,..
CNMJ'fz·D-
.4 flte~
(}¡ { f/'¡,1· CAY"
~ U , 0¿¡-
!) ' 1\U.A ¡)~
.
c-·v.J C/ti\flfú-11-f
~f) r f fYI., ur:r
tN
4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-
e·
1
PAL
e /Vt.~*j~-
¡,_ 'J'<Nn iHt
~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS
D1M:Tll
L
N P ftt?lll
~uJut-r f\h L.4
o~.-- ~
~
J_O
e
t)
A-A.t1;:.J
bJ
/
!hJ i~rJkf~-
~c,;Bí
t'I-1A o' (
~t.1>vfl#"Vt'ti
~
NOVt;
t..~ file c.;.)
Poc~n 'c.A
pr¡~:;""f;A<¡tffl
i
C/h. n~~
Úl-
MVrJ,'\...T~s,
(J.-::;
@ é{ Ve-
L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,
L-N
~~-~~n·1Vu1WS
Dt.-
f/VII~o~
41l)'<.~ '
~JD!Il
cMf111-N'r4
( &fr¡ t'Z..M..)
-
4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1
- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1
(..IJV'J Tito L-'--' t1
1' .·-- ~1 ~~
~(!StttL~
..St. tn
Pé J<->¡v<O]
K]li t..t:) ~~tf:'"S,
Dtu~ rr;
e:Mfr-1§1:?)
...... ~
1-t~vm,
NI Uf
!fi}-QIJ 1.CA
í{) t'nt:UA?!
f) 1:...,..
(J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.
~~
c..friJ)f?(rt/f
Lit
l)t'L
filtvuONihMJ
/Jt Pl..ltNilUf
' 1.)0
N.:::J-1. A-I V
OoS'
f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_
IJRS
L
fk- NOI/4
~t'Le{,Jif)
6 " Ji'
fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl
thJG-ttew714Nr
{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)
Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .
¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L
'
a_ u lf/1__
f 11 1?11 ·O r:!hiD
L'L.- 5'
oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT>
,
!h/vlb-t 1\.
~6
,· r:..tJ27rt(}¡~
•IJ' t'i.fiVUtrvt
Pn c7 t'Oi/5
rncP!;JSt bN.,..VC:
1
11t'L
LJ:+
~ flc-1:/-?V~,
ro
Oc
P~
~cm >tYL
E::'"L
GP"V
{...@VTflÓ
!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1
(
roo
1
Pll.O () 1/ [_ ÚD
cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA
\J1l T)
1;:1,. e;
ffl-{)
~
tJb VT)
ons e: ~~~s
~
r ~
~ (!3ce qewT
t:.,i'}
J
A
,~,
o;dtwrJ
m~
•
¡' DE
poeS
-A.
f.-1-AíPil
r en_
'TYN1JY....
I7K. Af N c:swtvJrvs,·
tJ ~
r. lt.IJ/1! r->
'
'
f'f!.,DOUt-rtfJI[
1
J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf
1-155
11 t'! jJ.(rv~ .
1
1'
A
De:
PE..sn- \....4
Llf
HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to
s ~4
11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.
�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1)
b
f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·
reV\...
t~lJ LA-o~
t
trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD
fiq~,c.r..
b~
1
tf1ki ~ t
1> / A-Qv ¡
tv Pv.JYJ ~A uaVr
fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J
Pn 1/115
f>n r:u( fl ut-:-
/)e
Cltz,1.1!"
t.iv ¡/11f-, PJ_s
r..;¡"
t
r_-/r h .;J
t;¡L~
,
'ttj VNf#f_ t9U1
L
.
--!1&
v t:?n 'iN 1 lf11(14.1
CJMit=1-;:.V (A ;f.,
MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~
.{t?L ll tfH )J iJYL S'
--.0 ti-
1
N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu
1
cJ ~
' l>c<; ü 1-tn A
vm 'lt,
A.lt
n-S
l?í
J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~
/Lb'ú-t -~
0-.S
c/v í7f!J ?flVS
ucfs
1
~ •ht/TV A.~ o MP ·4
A 'ts n.lY\.íf
l
~
·TlH_.
et ~
[;111 ~_ltc¡!)
C¡fiUit::Vt_
i1-
v/u IL~
(~
<.-'l.
1
IV {
~ 1?:.
l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ
\A 11o.rm~t
¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v
A.A
t:'rv S JI-A
A
tJt
[.@l.
t'~
tH> e(6-1/-'Í
ef/r7A... ha t:u-{1.
516-.u-clJ
Af" f:J0>Pfr1-k:
v(·DA
Pftf};t;;ryi7
¿
1
f{;lW J1.
WM1'fCFF
~
Tt=-w'-k A
t!J<;-
que
J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r
fJfiU
fvc;/JVí
1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~
V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::?
tL.S LLtkS
~'l:z.-uo~ en;
L2r 8Af'lt:$
r
J 0t_vt!lf
J
éN
C'{)n¡{:..[¡ ' ~)
f?L.S
1
~rv
t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ
!.A
-
~
D' vtJ J
( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(
ft or.J
A/+
lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s
UoT 1 erJ
~e- f)A1(_ t t:Lor-04
ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1.
t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ
U/1)
1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .
w~-r
UN
fSitntV'J,
~
Tc:-CNt0Ji
/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"
ct.>
c.t4 v/iJJf
flM¡ -r-tV
YJe:_r
fcJV'l)./Jr)fNJI_
t'W CAlttN r .
~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~
f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~
¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk
0-'V
l--1f
C/C/!·11ev
v~~
ñ f71s it:;S
fvtoi.J b-JCJt!UI.
�CBJ.1
14-
Ct1 6-4Ns.
Jt
/J r"'Mtl
~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj
a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ
1
/)e-
M ~'lWs
Lee;
kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~.
/J '(l' '11 N J
t-L
f
f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-
11 t-'ñ .Ni D .U
t4UI1 ~ 1..
'
~
;a
('!~
UNir- LLv ·
1
LLI ?fhb~
er tP t"-'tl- tJ t='
t!l- N~~ n~Pt~n::-.
M'
k
/
l)t
~
t::hf ~·
t7Vl rtPrir Pi¡
Df'VI ~
n(l;úttfvJ
/PJA.Nf?t
n l-~D
Jufí·wf-w~
P~ fl;J;V
FvtA.Jt-t~
/
tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ
\~--rt.-11
f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,
t.)::J /f4 C"1U j-
·
g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl
!Jí:f"F~0M
\ evS
lt1lfv
fm't.zlvtu~
~( - k~ ft-:V-,1
fr¡o( t;f
N1J of)ut.VIA.
eFt .CA t:r'VT
~AJ~c..·l~, 'ft11A~
__
De·
1
1
qvltnJ
1)(--
kvM.c-f/>41....,
~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~
, · c~tt 11- Tifi__
E0'V
roT ,· t!2.5
i;'tJtrt_,~¡
Mcrn. e:n
I)JUI?
¡¿
~ 11/ma
�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA
t..4
t:)c
~
~e-
~
&) '1·(S CIJ vt~
~·
WYJ }ol..;~
h {rt.J¡~ U(I'Vd.
Uf rJJ!Pullt0o".
t'
Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?
-r- i '< ~~ PL/frl - e~
flt¡t'~l JJ-tt.~
J'i)lU(:t)
C-VN J p,,,vc. CA~>
(
PoC.r~·C-11
Dt
Ct'tf>;Vffvt~"-
4) t
r
uz. (~ Lj
S'
H rJJ ¡¿7_) S,
t"L
""e'S
nt tcvmvT 4 L-!1
1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3
Qu&" S ' ~-
~YI v\ ;.1\ft-'1~
.fJ~
(;pj¡m.
fjN l:?\.1
A.ft
k
J "J 4-
Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.
J
<)(
e e-¡· lt.
r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1
W
1\
t#{'
¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-
1.
lAt"'TM pot) ~
iJt
Lt l{'ft;) ·1(
1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.
C.Vlt? 8-1
Lf;
U/U/)~
u~ '-1 clr\J)I ,-
lb e e re;.·TibJ 71 . L~
,· J vt:;» Ts
IJc-
oé
Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e
UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n
'"·~tJ7\.~V-
/lhJ po-NI~ <.-63
t!2- T
~-trv 0'\IMA. 0tH-
A c..:Pf
fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1
~
n '!J lflVc;l/
.....
T f/IJ/h r¡ ft
l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})
u uN 1V! Pm
~ m~ ~
YJ c7V/I.{j_
.
f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1
1•
t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s
/
(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1
~~
i(JLfS
¿h)r tó t1h c~'\PI- .
tx!- oLw ~ 'h -~ .
j~t)ttv(;1)¡-
C7J
!J(fóWvO'-v)4fj,q
A- U1
/JW(!$~
l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J
1
~
-
C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -
ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l
~tlbr;;f 0 1 f:1J
trtlff"b'JL'
htitvfl't
~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'
U.
"
CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;
1\1-W
~
1-\IUcJtt~
t"LS
.
, ~
~~ vrT
t44 t'f:TM".
,J¡t"
(rL lh-l"A-
1aa·"'""
Df:ó-
~TOT óii+NYf1.-
né"'h
¡Jfrt/h_ V IV~
u~ .
4-1. vbl
oe- ~ f!iut ii;B"/
�UTI"L-t'~~
~~ ~tt
.
A- Fot.Jc; Á' !{U?uh
_r-ofL4- lt{J s-v /");o
pn f;) l//)(.1¡/l- N'r
ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~
ULD-
-
~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo
i? '\J
u
J\AN~ ·
-
flM;}vt{fY/l-.
U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~
tA7_
f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr
f¿{lt1l~
C L -1/
t~
---~.(" J./t.
·v-.. !>tto
~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-
D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif
lo lJtJ)_
(
11~ IIJ ¿;, 11
{~ ífh é4-t-
1
L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~
!Jt: /}/fv
V 1 'l1
.
�4r' S
C.0'-1/ti¡ .IJVA
~
fpfi.>LC,
,
ttt17ñ~0t;-éDC-11¡
C-r;A-rtf)mv'Í ,fA
Ld
-
Nt ' t'Xt:"n uT~
,.
q~surves ~J
r~-Yt
/Tiv't)
'
�-
~ 1\Vl Le:.~~- orJ'
~·v liTo lhJlf'\
1'-1 (í(J'"V\_
Qu e
q 0¿-
, tL~
r
Tfh...t tS ~
N
voL
D( /t"tU)l ~
o5m..Th t ~
.+ J3. fh'V r a u ~..:--
lk-A-1.Jítrv1iVr
ID r
A-
1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r
1
n~tue-J
PtL
�)L
•
f
fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~
~pv YS
ArL
d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.
rvs ~
1--/1
()e
L4
() f\._,-j
~~·tj
btn. &t')
Pt:7Yl t 11.- ~ .
A
ft-.:h..
t+t Cro sift f t.-Yl- Jto
tL
~ v'C!" J-¡
--
z.-v ¡"
te tSJ~.
N
)
Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-
J V IJ trv\..
.
t
�8\tJ
tl
A;- ~ ~; \\1'm__
C/tVtP
P-.:.1...
/-ttlM.
ezoNOAAi(. .
Út
Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il.
FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.
S
·-- ~
T
t
f:-'1,
-.
fp -X\ L-t0-
At) ·to h.-)
l ~lQJ,.~~
.
h= . ~
t
t:)V
a
S&/11 'f
q vC ttlró-1J ~S'
f\ L S u i....-~
fJ 'v NI.¡
�(L(
1
N lf"A-t t: 5
L1.1
fl ~
T7!
D-?11...
{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Govern
Acció política
Description
An account of the resource
Versió transcrita i versió manuscrita de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf
3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d
PDF Text
Text
·,
t
)J/
(j
./
fut"'<-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~
(
, "'- V ' C-.,
1
A.~'--af.: ~
~ lMfVLt_ l._f_, ---:)
k ~. . ~
{,. -w{;{- V~
f'v ·""""
f
G<A-"-----,
!~
Notes
Alcalde
per
a
a la intervenció de
l'Excrn.
la
Jornades
Cloenda de
les
Sr.
de
Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.
Barcelona, 3 de rnar9 de 1989
�Comentaris
I.
polítics
sobre
enguesta
metropolitana (*)
1.-Intrument
d'informació i analisi
per
orientar
acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la
raó
metropolitana és la principal activitat i
fonamental que
justifica
existencia
del
IEMB.
2.- Nova
Enquesta
manten ir
l'ambit
pot ampliar-se fins a Regió
dels
municipis
27
uni
com
I
~
t:~ S(}!:.
d'analisi per fer comparacions.
Cal,
pero,
col.laboració
Important col.laboració de
altres
l~INEM
Institucions.
en Enquesta feta.
Pel futur esperem altres col.laboracions.
També de
la Generalitat.
3.- Ajuntament
de
Barcelona
contradictori
que
problematica
global,
localment,
fragmentada,
i
hi
ha
assumeix
el
fet
un
territori
amb
una
encara
que
s'expressi
una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a
pertenen9a i d'autonomia.
No podem,
sentiments
Borja.
de
pero, defugir
(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.
~
Jordi
¿
�-2-
"•'\"'-"
J
\1
l'existéncia d'una ciutat rea _,
el que vol dir que
instruments d'actua~ió conjunta i també
calen
redistribució
d'aquests
social i territorial.
de
L'IEMB és
instruments i amb funcions més
un
globals,
més polítiques la Mancomunitat de Municipis.
II.
Notes
conclusions
sobre
de
l'Enquesta
Metropolitana
FETS
A
DESTACAR EN LA PRESENTACIO
DE
L'ENQUESTA
METROPOLITANA
- Potser
el fet més important a destacar és el
de
_ ___ _____ _ ___
la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·
sistematica d'informació sobre processos
--- ---
socials,
------------
-
fet
que
mostra
de
fer
estudis
únicament
concrets
sinó
que
ja
puntuals
disposar
de
d'informació periodica més potents,
llarga
permeten
socials
benestar.
i
els
de
coneixer
efectes
no
de
be
les
es
tracta
sobre
temes
d'instruments
únics que a la
les
tendencies
polítiques
de
�-3-
- Dit
als
aixo,
i per a referir-nos més
r esultats de la primera edició
Metropolitana
que
destacar
molts
exempl e,
el
es
presenta
aspectes,
paper
de
conjunt d'aquesta area.
concretament
de
l 'Enquesta
avui,
es
els
quals,
entre
Barcelona
en
poden
per
relació
al
En efecte, Barcelona actúa
com a centre urba extremadament important , tant des
del
punt de vista de l'oferta de llocs de
com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re
i sobretot,
simbolica (per
treball
cultural, de
exemple,
quan
forasters gairebé tothom (93 %) els porta
a
lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y
que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area
no
Barcel ona
és un territori policentric,
sinó
que
concentra gairebé totes les funcions
de
centre urba d'ús no quotidia.
- Alhora
pero,
Barcelona
com
/'
també
a
cal remarcar
centre urba per part
--- ------ ------~--~---, ... ,.
nombre
<:- -
que
l'ús
d'un
de
gran
- - -- -- - · - - --
de persones que viuen fora de la ciutat
____ __
,,_, ____._..,.
~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -
- ---- - --..._"'
...-...---~----·
"
-~ ~----- -----
produeix al mateix temps que un fort arrelament
-- -- ~~--~· - -
.
es
en
els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,
..
desitgen
s'expr essa
viure
als
centres
urbans.
En
general
una elevada satiasfacció en relació
al
\
�-4-
propi
barri o municipi,
cosa que queda reflectida
en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena
Hi ha,
per tant, una
d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat
i
l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.
- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.
d~--
la
( -
e ·
- Globalment,
ciutat
Barcelona esdevé molt rapidament una
terciaria
i
professional,
davant
d'una
periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a
,-------- ------- -----
districtes
·-
la
·-·--
i uns altres.
socio-economiques
deteriorament
jubilació
·- ...
----------.._
ciutat,
Es mantenen
importants,
diferencies
de la plena ocupació i el pas
són únicament d'ingressos,
de
moments de crisi,
pel
a
la
Les desigualtats no
sinó també de
capacitats
uns
agreujades
de molts individus.
d'equipament,
entre
per
a fer
vivenda,
front
a
fins i tot de tipus de lleure
i
d'utilització de l'espai.
- Cal
seguint
fer menció de la pobresa,
altres estudis,
que hem
definit,
no en termes de qui passa
')
�-5-
..
(
( ~,
gana,
sinó
de
qui
troba
es
lluny
de
les
-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la
població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball
- ___.....-- -
- L'oriaen
~ - -~~--
migratori
é- ~--~
no
variable descriminant,
a altres fets,
les
en
és
si
f-~r
mateix
una
sinó que va associat sovint
com el baix nivell educatiu, o, per
l lars on tots els membres són nascuts fora
Catalunya,
d'edat
el
fet
que
es tracta avui
mitjana molt elevada,
de
i per tant
de
llars
pateixen
e l s efectes de la vellesa.
- Hi
ha
tendencies a
cultural
encara
una
i lingüística,
molt
d'origen
notables
geografic,
certa
homogeneització
pero les diferencies
Les
fortes
són
diferencies
cultural o social,
no donen,
pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació
social
grups
amb
conviuen
que fa que
poques
els
relacions
diversos
i
pocs
conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,
es vivia encara una situació de
cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.
�-6-
- En
aquest
aspecte,
s'observen peques
tendents a l'ascens social.
oberta
és
actituds
L'única via que sembla
l'ensenyament,
i
es
constata
una
aspiració molt generalitzada a que els fills
facin
estudis superiors.
grups
- Queden
en
situació
preocupant:
molt
socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota
l'area
és Ciutat Vella;
pero també
a
Nou
Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca
de
que
no
diners,
d'instrucció,
i,
consisteixen únicament
sinó
en
en
els
general,
baixos
en
en
la
nivells
la
manca
d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació
limitació dels contactes personals,
de la informació a la que es
té
accés,
limitació d'accés als recursos economics,
etc.
aquests
és
grups,
important
el
paper de la
familia
en
molt
coro a suport en les situacions extremes.
Aixo explica que la família tingui encara una
for9a
En
aquest territori,
a diferencia del
passa en altres ciutats europees.
gran
que
�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,
metropolitana
té un doble objectiu:
en
primer
s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre
les
característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que
l'antiga
Corporació
Metropolitana
de
Barcelona
ens
va
encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.
caracter
a mig termini, les tendencies que es
Aquesta analisi només és possible amb instruments de
caracter periodic.
En aquest sentit,
pensem que el majar interes de l'Enquesta
és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu
caracter periodic,
del
ates que se n'esta preparant ja una nova
edició.
El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada
de
les
condicions
de vida i
habits
de
la
població
d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area
es
caracteritza per una població d'una
gran
diversitat
�-2-
d'origens
geografics,
els
quals
conformen
una
societat
que
podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la
baixa
conflictivitat
entre
aquestes
diverses
cultures,
sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.
Es
detecten,
a
través
d'integració del conjunt,
la població,
de
l'Enquesta,
forts
elements
estabilitat i arrelament creixents
inici d'homogeneització cultural,
etc.
Així,
de
per
exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de
parla
catalana,
s'observa
una tendencia a la
millora
del
coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.
L'Area
amb
Metropolitana es presenta coro una unitat
una forta mobilitat interna.
neuralgic d'aquest territori,
com
a
centre
concentra,
de consum,
geografica
Barcelona ciutat és el
centre
sobretot coro a mercat de treball i
activitats
en aquest territori,
culturals
i
lleure.
Es
la més elevada taxa d'activitat
de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.
Barcelona
professional,
esdevé
rapidament
una
ciutat
terciaria
i
davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot
tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.
�-3-
Divisió
entre
promocionar-se,
precari
un col.lectiu amb
treball
segur,
que
pot
amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu
(aturats,
submergits,
temporals)
que
tipologicament
tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.
Grans
augmentat
diferencies
com
a
socio-economiques
conseqüencia
que
del deteriorament
semblen
de
haver
la
plena
ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica
coincideix una posició de débil
participació
en
els
béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.
Les
tres
formes
de desigualtat més
generalitzades
a
la
nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de
fet,
resta
de
el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el
negativament,
amb
entre altres coses,
nivell
d'estudis
en que la
incideixin
més intensitat entre les dones que entre
els
homes.
Amb
constatar
societat
les
dades de l'Enquesta Metropolitana 1986
hem
que el sexisme com a fenomen generalitzat a la
pogut
nostra
és molt més intens al món domestic (la família) que
no
�-4-
pas
al
món públic (el treball remunerat,
Hem
vist
també
els
estudis,
que l'alta esperan9a de vida de
les
etc.).
dones
tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.
es
Hem pogut
constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de
sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria
privilegiades,
poc
a
veure
dependencia
especials
(si
amb
de
dones
unes condicions de vida i treball que
tenen
amb la gran majoria,
financera
les quals estan
respecte als seus
marits
sotmeses
o
dificultats per trobar feina remunerada,
pares,
a
amb
i treballant
sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)
més
hores per terme mig que els homes.
Es constata,
finalment, que les fortes desigualtats socials
que es produeixen en l'area queden,
per
mitja
de
relativament
dues institucions:
en certa manera,
la
familia,
limitades,
que
és
més forta que en altres ciutats europees,
encara
fet
que
provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.
1oca~,
que
a
través de
opera un cert reequilibri
recursos
directes
i
d'unes diferencies socials
a augmentar pel desenvolupament dels
altres
processos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Barcelona
Planificació
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf
f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f
PDF Text
Text
PARAULES
DE
L'EXCM.
--~~
D'INAUGURACió
SR.
ALCALDE
A
L'ACTE
DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI
I SUNYER
Casa Golferichs
1 de mar9 de 1989
�-3-
POLíTICA,
ECONoMICA,
CONCRECió
D'AQUESTS
SOCIAL
I
TRETS A LA
CULTURAL,
REALITAT
LA
SOCIAL
GLOBAL DE CATALUNYA.
I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA
¡---
ALS
--
ORíGENS DE LA FUNDACió.
REFLEXIó
ES
AJUNTAMENTS
FA,
EN
A
AQUESTA PROPOSTA
AQUEST
DE CATALUNYA.
ESPECíFICAMENT
-
CAS,
DES
DELS
UNS AJUNTAMENTS CITATS
L'ESTATUT DE
CATALUNYA
INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE,
COM
A VOLTES,
LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA ,
ARRIBAT
A
APAReiXER
DE
"CARICATURITZATS"
A
EN
HAN
COM
A
CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN.
EN
CREAR
CONSCIENT,
A
TRASCENDeNCIA,
AUTONOMIES,
PEORA
1
1
j
l
FUNDACió PI
MÉS,
EL
QUE,
DISSENY
I
SUNYER,
S'ERA
LA
SEVA
TOT
DE
I
L'ESTAT
ERA NOMÉS UN PRIMER PAS,
DE
CONSTITUCIONAL.
AMB
LA
L'ESTRUCTURA
PER AIXo,
PERSPECTIVES
aMPLIES
D'UN
DE
LES
UNA PRIMERA
NOU
ESTAT
LA CREACió D'UN CENTRE
I
UNITaRIES,
COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I
QUE
TOT
EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL
PAíS,
PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT,
I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A
CATALUNYA.
�-5-
EL
CARaCTER OBERl: j:S UN DELS
·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,...
PERQUe
VALORS
·-
QUE
ELS PATRONS FUNDADORS PODEN,
VOLEN I HAN
DE
FER VALORE.
_________
I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI
DE LA FUNDACió:
.... " DE CARLES PI I SUNYER.
EL"··-·.--NOM
UN
HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA
-~-....
GENERALITAT
MOMENTS
I
MINISTRE DE LA REPúBLICA
(EN
UNS
TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) .
EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I
SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA
FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM.
LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN
BARCELONí,
QUEDÉS
HA
VOLGUT
QUE L'ARXIU DEL
A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo
DONAC i ó
A
LA
FUNDACió.
AQUEST
SEU
PARE
N'HAN
ARXIU
ÉS
FET
MOLT
IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL
CATaLEG
PER
PODER-LO
POSAR
A
DISPOSICió
DELS
HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN
PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE
LA
NOSTRA
SERa
CAMí.
HISToRIA RECENT.
L'ARXIU PI I
D'UN VALOR INESTIMABLE PER
RECoRRER
SUNYER
AQUEST
�-6-
VEIENT
CATALUNYA
EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE
PODEM
TENIR
UNA
BONA
PROVA
DE
ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER.
M'AGRADARIA DESTACAR-NE,
QUE
LA
DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST
L'AJUNTAMENT
SOBRE
PERo
COM A EXEMPLE, UN PARELL
CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS:
PROJECTE
LES
DE BARCELONA,
DE
I EL PROJECTE DE LLEI
L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS
---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·•
'·--...----
DEL
(ORDINARI
I
•·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4
EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS.
TOTS DOS VAN SER
SIGNATS
A
PER
PI
I
SUNYER
COM
CONSELLER
DE
FINANCES DE LA GENERALITAT.
L'ARXIU
UNA
CONSTA D'UN EXTENS FONS
DOCUMENTAL,
COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI ,
CENTRAT
L'EXI LI
BaSICAMENT
EN
EL
PERíODE
MATERIAL
HISToRIC
DE
(1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE
DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS,
""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~---
EN
TOTS
AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR
ELS
PAPERS,
PUBLICACIONS
QUE
CARTES,
LA
SEVA
NOTES,
ACTIVITAT
INFORMES
I
POLíTICA,
CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA
GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A
UN ALTRE,
TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA
�-7-
BIBLIOTECA
DEL BRITISH MUSEUM,
AQUEST ARXIU S'HA
CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA,
PERSONAL I
COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS.
L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL
D'HISToRIA
LA
A
TRASLLADAT AQUí,
CASA
DE
L'ARDIACA
I
A LA CASA GOLFERICHS,
SERa
PER A
LA
SEVA CATALOGACió DEFINITIVA.
NO
HA
D'EXTRANYAR
A
NINGú
QUE
UN
ARXIU
D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES
INSTITUCIONS
FAMíLIA,
I
PERSONES
QUE,
EN OPINió
HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS
DE
LA
ADIENTS
PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I
DIFUS!ó.
QUE
D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT
ESTa
EN
L'aNIM
DELS
FUNDADORS
PATRONS
L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT.
AQUESTA
VOLUNTAT
UNITaRIA
S'HA
POSAT
DE
MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR!
DEL
AVUI
NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER,
TANQUEM.
SESSió,
ARA
AQUEST
FA
UN
CICLE VA
ANY,
AL
COMEN~AR
SALó
DE
CICLE QUE
AMB
LA
CENT
DE
�-8-
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA,
NADAL,
F'
ALCALDE
(DISERTACió DE JOAQUIM
DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) :
e,........ .,. ..
~,r"t';....;.. l·.-·
CONTINUa
AMB
L'ATENEU
DE
UN
ACTE
DE
BARCELONA
CARaCTER
CULTURAL
M.
(PARLAREN
A
AUReLIA
CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa
~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft
J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT,
S__A!:L.§.AN.
I
PRESIDIT
EN
*-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--··
PEL SEU PRESIDENT.
EN
UN
AL
ACTE
AQUESTS ACTES
ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I
SUNYER
COM
A
CIENTíFIC,
'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA'
SOBRETOT
ENGINYER
AMB
GRAN S
COM A HOME DE LLETRES, I
COM A POLíTIC,
I TAMBÉ COM A CIUTADa DE
BARCELONA I DE CATALUNYA.
LA
COL.LABORACió
COMISSió
DEL
rrCoeNCIES:
M.
AUReLIA
CENTENAR!
ELS
DE
MOLTS
MARC AURELI VILA,
AINAUD,
CAPMANY,
ELS
MEMBRES DE LA
(-ENTRE
PERSONALITATS
TRO ,:AVEN
JOSEP
DE TOTS ELS
CAMPS
HERIBERT
GERMANS PI I
JORDI
QUALS
MARAGALL-, )
S'HI
I
BARRERA,
SUNYER,
FOU
M.
MOLT
/
-DECISIVA- PER
A
DEFINITIVA
DE LA FUNDACió,
(QUE FINALMENT SUPERa
ELS
LA
CONSOLIDACió
IMPORTANT
OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES
PRESENTAVEN)
AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE
GENERALITAT DE CATALUNYA.
LA
�-9-
EL QUE éS CATALUNYA AVUI,
LA HISToRIA MODERNA,
DE
LA
CREACió
........
L'APARICió
éS INDESTRIABLE DEL
D'UNA
.·--.
EL QUE HA ESTAT EN
AUTeNTICA
BARCELONA
D'UNA
FENOMEN
CAPITAL,
DE
AMB
VOCACió
DE
EN
AQUEST
CAPITALITAT DE PAíS.
EL
FENOMEN
L'ESPECIFICITAT
CATALa
Té
CAS
D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA
QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL,
AMB UNS
TRETS
AMB
BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA,
LA
QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA.
TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL
DiaLEG
ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT
CARACTERíSTIQUES
SINeRGIA
QUE
POSSIBILITATS
QUE
NOTABLES
DE
FLUiDESA
PORTEN AMB TOTA NATURALITAT
DEL MODEL DEL "SISTEMA DE
MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER
CATALUNYA .
UNES
I
DE
A
LES
CIUTATS"
INTERPRETAR
�-10-
HO
PODEM
VEURE
AMB
TOTA
CLAREDAT
EN
LA
INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA
PROJECCió
TERMES
MOLT
MÉS
ESTRICTES
ALLa DE
BARCELONA
TANT
EN
DE JURISDICCió TERRITORIAL
COM
PER LA VIA DEL "CARRERATGE".
I
VEUREM MÉS ENDAVANT,
EN LA BARCELONA
QUE
ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL
UNA
CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES
PAíS
QUE
CONCENTRA
ELS
SEUS
ENERGIES
D'UN
ESFOR90S
PER
PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL.
LA
IDEA
CAPITAL
PARER
D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA
ÉS UNA RACIONALITZACió
MEU,
PARTIDISTA
MODERNA
-
SEVA
I,
- DE LA INTERPRETACió
A
DE
CATALUNYA.
VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS.
DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE
XIII,
FET
EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE
---------------------
SINó
TAMBé
DES DEL PUNT DE VISTA
POLíTIC CONSUETUDINARI,
MéS DE CATALUNYA.
MOLT MéS QUE UN
DEL
DRET
MUNICIPI
�-11-
FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP)
EL
CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE
oRGAN
DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE
JUNTAMENT
AMB
DIPUTACió
LA
MONARQUIA
GENERAL
DEL
INSTITUCIONALITZADA,
COM
o
CORTS.
MITJAN
POLíTI C
SEGLE
FINS
SUCCESSORI
MARTí
XIV,
ELS
A COMISSió PERMANENT DE
PROVOCAT
L'HUMa),
NO ACOMPLí UN
ANYS
LA
GENERALITAT,
LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR
A
úNIC
CATALUNYA,
LES
I
I
IMPOSTOS,
CERT
1410-1412
PAPER
(INTERREGNE
PER LA MORT SENSE FILLS
PERo
SOBRETOT FINS A
LA
DE
GUERRA
CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES
INSTITUCIONS
ABANS ,
LA
DEL
PAíS S'ENFRONTAREN A
JOAN
II.
EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC
INFLUeNCIA
DEL
QUAL
S'ESTENIA
ARRE U
DE
1
CATALUNYA .
DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL
PAíS
(DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL
CENT
ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE,
INSTITUCIONALMENT
DIPUTACió
DEL
I
JURíDICAMENT,
GENERAL.
AL
DE
aDHUC
DE
AIXó éS VaLID PER
LA
A
LA
GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640
O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714.
~
TU)
Ir:- h
CoJr-
UlMAL
�-12-
QUAN
ES
CONSTITUí EL CONSELL DEL
PRINCIPAL
DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE
CENT
S'HI
INTEGRa
RESPONSABILITAT
EN
EN
LA
UN
LLOC
TASCA
DE
DE
MaXIMA
DEFENSAR
LES
CONSTI TUCIONS CATALANES.
éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA
D'UNA
EN
SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA
EL
DRET
POLíTIC FINS A PRINCIPIS
NOMéS
FORMULACió
DEL
SEGLE
XVIII .
NO
HA D'ESTRANYAR,
MESURA
DONCS,
QUE
LA
PRIMERA
QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI
DE
LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE
CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA
EN
PERSONES DE LA SEVA
CONFIAN~A
UN COP FET AIXo PROCEDí,
ABSOLUTA.
NOMéS
L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA.
UNA
MOSTRA
MéS
DEL
PAPER
RELLEVANT
QUE
ACOMPLIA,
REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE
DRET,
CONSELL
EL
DE CENT éS LA
INSTITUCió
DEL
CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL
DRET
BARCELONí
S'ESTENIA
A
MOLTES
POBLACIONS
�-13-
D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA
I PART DE L'ePOCA MODERNA.
_____.____________
LA BARCELONA
,..._____.._
MODERNA,
CATALUNYA
INDUSTRIAL
RETARD
I
DE
DURANT
EL
LA
QUE
RELATIVA
XVIII
LA
CAPITAL
DESPERTA
DEL
MARGINACió
I LA PRIMERA
DE
_..~-··~·~
LA
RELATIU
ACUMULATS
MEITAT
DEL
XIX,
RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE
SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA.
D'ALTRES
AFECTADES
CIUTATS
RESTEN,
LoGICAMENT,
PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA
CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA.
IMPORTANT
OBSERVAR
INTERPRETACió
DE
QUE
LES
PERo
éS
BASES
D'UNA
EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA
SISTEMA
CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB
UNA CLAREDAT NOTABLE /
ES CONVERTEIX
1
c ~ ~ , ~»A
w Jh
r;J~
.·
~
EN
UN
DESERT.
�-14-
COM
VEIEM
AL
LLARG
D'INDUSTRIALITZACió
ES
ESTRUCTURA
SEUS
CONSOLIDA
VEIEM
MITJANES.
CIUTATS
DELS
PRIMERS
UNA
DE
AQUESTA
ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA
I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT
CATALa".
SeRIE
COM
TAMBé
EIXOS
NO
éS,
EN DEFINITIVA,
FERROVIARI
LA FESOMIA D'UN
PAíS DESEQUILIBRAT.
NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT
DE LA CARTA MUNICIPAL.
LA
CARTA
NATURAL
DE
MUNICIPAL HA DE SER LA
L'ARTICULACió
L'ESPECIFICITAT
DE
BARCELONA
CULMINACió
JURíDICA
EN
AQUEST
DE
MOMENT
CONCRET.
ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS:
PART
DE
PATRó
RESPONSABILITATS
PERQUe
EN
TERRITORIAL,
NO
COM
PUC
ALCALDE
EL CONTEXT DE
LES
PERQUe, A
OBVIAR
LES
DE
BARCELONA;
LLEIS
MEVES
I
D'ORDENACió
LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR
UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS.
�-15-
HE
DIT
REPETEIXO
\
DISPOSI
QUE
TANT
EN
QUE
MULTITUD D'OCASIONS
CAL
QUE LA
D'UN ReGIM PROPI,
CIUTAT
I
AVUI
HO
DE
BARCELONA
DE CARaCTER
SINGULAR,
CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT
EN L'ESTRUCTURA INTERNA
DE
TÉ,
L'ADMINISTRACió
MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA,
COM
DE
CAPITAL
DE
CATALUNYA,
COM
DE
GRAN
METRoPOLIS EUROPEA.
ES TIC
CONVEN<;UT
COMPARETIXEN
AMB
RACIONALMENT,
BARCELONA
MI
QUE
LA
MOLTS
TOSSUDESA
POLíTICAMENT,
LA
A
VOS TeS
EXPLICAR
NECESSITAT
TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I
QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA
LA
DE
QUE
ADEQUAT
VITALITAT,
SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI
DEL
SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN.
ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA
PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE
CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE
EL
CONSENS
QUE
UNA
NORMA
ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE.
D'AQUEST
TIFUS
FA
�-16-
AQUESTA
PERo
INADEQUADA,
ÉS
LA
REALITAT.
INCoMODA,
PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT
JURíDICA.
LA CARTA MUNICIPAL,
CIUTAT,
PER RESPONDRE AL QUE
LA
LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE
TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE
ARA
PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA.
ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA.
PERo
SOM
TRADICió
I
CONNEXIó
AMB
HEREUS
NO
D'UNA
PODEM NI
EL
VELLA
OBLIDAR
PASSAT,
AMB
I
NI
ALLo
GLORIOSA
PERORE
EN
QUE
LA
ES
FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA
JURISDICCió
DE CENT,
METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL
L'ESFOR~
DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB
ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS,
DE REPRESENTACió POLíTICA ...
LA
VOLUNTAT
�-17-
BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA,
DE
LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE
DES
DE
CAP
S'ADMETIA,
DE
NO
LES
INSTaNCIES
SUPERIORS
JA L'ESPECIFICITAT,
SINó LA
NO
SEVA
PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA.
CREC
QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES
CONDICIONS
TAN
oPTIMES
IMPERIOSA
DE
DEFINIR
PERSONALITAT
D'AQUESTA
NI
UNA
NECESSITAT
CLARAMENT
TAN
L'ESPECIAL
CIUTAT AMB LA SEVA
CARTA
MUNICIPAL .
FINAL
AIXí DONCS,
FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC
OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT.
I
UNA
PRESeNCIA
MOLT
SIGNIFICATIVA
DELS
AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS
PROPOSEM.
�-18-
PENSEM
ALTRES
AQUEST TREBALL POT SER
COMUNITATS
APORTACió
LES
QUE
ESPANYOLES
I
úTIL
CONSTITUIR
POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT
EN
UNA
DE
AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT
MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS.
NOMÉS
EM
PúBLICAMENT
MOLT
FER-LA
PER
ACABAR,
- A
FAMíLIA
LA
I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió
EN
I
QUE,
EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA
LLI~ó
DESCOBERTA
D'UN
PI
ESTIMULANT
I
COM
e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,,
1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_
'\..{
,;Á.{_
o
ELS
PERMANENT I
RENOVADA
HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS.
r
MANERA
SUNYER
DIPOSITaRIA
LA
ARXIU
UNA
AGRAIR
- I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE
SINCERA
CONFIANyA
RESTA,
PER
ALS
�NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI I SUNYER
PRIMERA PART
1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i
Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir
els seus objectius.
2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va
ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees
més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i
reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció
d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya
des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i
culturals.
3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar
premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics
i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals
i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de
l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres.
4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una
vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita
primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les
branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics
del pais, era una
pe~a
important, molt més si aquesta era una institució
amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions
esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera
�2.
a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de
Catalunya.
5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que
els Patrons valen fer valdre.
A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda
ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi
i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del
seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant
el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels
historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en
un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents.
El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les
actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar
dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost
de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats
ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat.
5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de
l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la
guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular
i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la
seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar
va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest
arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva
molt interessant.
L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de
l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva
catalogació.
�3.
6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi
estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió
de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva
conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres
del Patrona t.
7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui
tanquern. Va
comen~ ar
amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de
l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural
a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador
Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera,
al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en
Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia,
com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada
de Barc elona i de Catalunya.
8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en
les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer,
M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva
per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els
obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.
SEGONA PART
1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han
fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona
ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica
una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a
la resta de l'Estat.
D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat
i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins
del pap er de les estructures de c iu t ats).
�4.
Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a
llen~ar
com a tema per
un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya
amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats
d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central
per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en
situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i
d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura
de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la
hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868).
2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en
totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint
Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta
amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants.
(Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats)
3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona,
llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i
sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en
el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons.
TERCERA PART
1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT.
2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut
constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona
és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és
e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més,
�5.
amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament
jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori.
Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes
plantejats .
3.- Així, dones, Fundació
oberta, sistema polític obert, sistema cien-
tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes
que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una
Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats
Aut~nomes
i al propi Estat Central.
Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat
de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986.
4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració
de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas.
5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter
partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre
de serveis de Cat a lunya.
6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer
Subject
The topic of the resource
Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971
Alcaldes
Barcelona
Política
Història
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Golferichs (Barcelona)
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf
1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b
PDF Text
Text
CIUDAD ES TRATEGIC A
B ARCELO~A,
Conferencia
Alcalde
d el
: xcelentísimo
de _ Ba r ce lona,
Sr.
Pasoual Maragall, e n el Colegio
Mayor Mendel.
Madrid, 17 de novembre de 1988
�~ITXA
l
l
LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE
BARCELONA
El Avuntamiento de
que
aauello
Baracelona y sus entidades,
tiene
un
que alcanza a 210.000 nillones
de
global mente constituye el sistema munic ipal ,
presucuesto
2onsolidado
:~s
to
'-:abrá
=ecresentado en 1988
un
~or
qa sto
c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas.
( ?roy ec to
130.000
sobre
el
de
Presupuesto
millones,
~ "'"'~
para (~
..:__/·
del Ayuntamiento
lo que representa un incremento del
sobre
el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5%
r:orninal.
ll,vuntamien to
Sl
V
SUS
lO%
b ruto
~nesupuesto
entidades asciende ; -1 2 28.700
'---
del
millone s.
Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones).
Para
local
en
imcorte
Bruto
s ituar
la actuación económica del
e l contexto de la ciudad,
ag reaado
esti~ado,
sector
se puede
9resupuestario con el
público
comparar
Producto
el
Interior
y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en
�•
l.l
FITXA l
las Drevisiones oara 1988.
La
economía
de
la
- -- - - - - - - - -
-
fundamental:
.'::ntr ~--
fuert e :
sistema/holdinq
del
ac tuación
c_iudad
- - -
1,
\
ha
---
representar un
tenido
nunicipal
una
sobre
la
--- --~-
característica
esfue~~sor
excepcional.
- ------------
--- -
•
#
l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv
~n
20/ 2 1 por ciento del
ce
proporci o nalmen t e
la que se
~resuouesto.
~a
efectua d o
~uy
por enc1ma
<
c,esae
otras
administrac1ones.
En si misma,
una actividad inversora de esta envergadura
se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación
---- --
de
suplencia
en
el
mismo
sentido
que
lo
responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de
son
las
Barcelona
en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La
Enseñanza o la Sªnigad.
De la misma manera
historia
de la ciudad,
que,
en momentos muy concretos de la
el Ayuntamiento entendió que
tenía
�1.2
FITX}\ 1
que
:;.acerse
mantener
de unos serviclos
~ remover
y
oeriocto
ciudad
cargo
más
la
de
en
el
~~__:;___d_~_!_~2:_its
de
la
hacía
un
se ?Odían emoezar a resolver si
------··---------
para
capitalidad de Barcelona,
reciente !-',emes creido que
s ólo
suplencia
------- -----·-- ·- ---
se
------ ---- .
esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad.
".!.
--
lo
~1emos
corresoon di era
·-··--
espera
en
- - ----
~ec~o
a unque
~uchos
casos a lo
tipo
que
El
de
actuación
-----------------normaloente
de la Administrción estatal y de la
autonómica.
__....,____----'- ----'---~
..
_,
se
Administración
resultado obtenido en octubre de 1.986,
-~ ./'-. / '"'-.
Laussane,
el
---·--- "'"-··.-- ~---
en
cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s
ha dado la razón.
�F!TX2\ 2
2
"/
t\0"()
.
f;...
,.....
Y..Y
\~t\J"'1 ' \.)-1 \
¡J'v~
LA HlVERSION OLIHPICA
Resumen áe gastos
Directo Glímolco
Esta á o
Parcial no
Olímpico
estrictamen~e
To tal
24.724
79.975
104.699
Ge ne ra l it a t
8 . 6 97
46.762
55.459
Di:oc.~::.ción
5. 0 51
l. 93 8
6 . 999
.:..~ .
2.210
39. 8 24
S l. 502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Priv a dos
51. .318
31.230
82.548
~
( -i3a r na)
....;
3C ~J
.•• J •
228.855
(l·;c )
211.607
(1-tv)
440.462
( 44-o}
.
~o
se incluve
Se incluve
Túnel Vallvidriera
Cinturones
Aeroouerto
Auditorio
Puerto
Palacio Nacional de Montjuic
TGV o ancho europeo
Casa de la Caridad
Autopista Barna-Sitges
Centro Narcís Monturiol
r1etro Regional
Centro del Medio Urbano
Parcue Biomédico
1
�=
.
3
FITXA 3
LA ARQUITECTURA OLIMPICA
Las realizac i ones pa ra el
cara
tener
en
Barc elona
1
92 constitu yen una opo rtunidad
algu nas
muestras
de
la
meJ o r
arquitectura del momento.
.'\raui tectos
?rovecto
Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11
"
Puiq -Domene ch.
Mackay,
Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r.
Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti .
Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti.
Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá,
Margari t, Boixader.
Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r.
Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo.
Universidad del De?orte y
Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill
11,
'-Á.
~ c'..L.v-...C(
f ~·;:>
\) UAA fe:.
• ~- 1\-ryv,A -~
. '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ:
\1
f\.R_Ar-.....
. e;(,\."""~".().-~
rv;~ \,__¡;,)
1
. c_~~t!k
�FITX.n. 4
4
LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
La
competencia
en tre territorios
·-·----
atracción
de
la
investigación
para asegurarse
la
?
producción
v
-~/'
la
los
servicios se libra actualmente entre ciudades.
/J!
E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia
macroreq ión,
fase
la aue lueoo me referiré- que escá
a
celi:ada
-----------
estamos
2.000
~'.e reconvers 1on.
-----------
j ugando
el futuro
Barcelona
".!
responsabilidad
M fi!..'\.A-
. :e un terr i tor 10 -la
tü)
extrangulae,ienes
en
una
Se Duede decir aue ya
nos
de la macroreg1on para
que
es
muy
para con esta reg1on,
consciente
el
año
de
su
padece todavía
unas
peliqros@is que dificultan el despliegue de
sus funciones en la zona.
Por ejemplo, no tiene terminado ,
n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones .
Si que ,
en cambio,
- - - - -------- - - ----
la conexión de Barcelona con la red
de autopistas favorece a la ciudad.
---
-----
El Mediterráneo español
- -- -----
El
eJe
G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas
�:
4. l
;;'ITX1\ 4
dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho,
f~rr~viaria
la mala conexió n
de
y
Barcelona
~uerto
con Eurooa aue aisla el
reduce la capacidad de
y
interc ambio
de
distribución ¿e la ciudad.
En
•l :7\ Undo
~~ a y
internacionales
ind ic2dor de l
Si
1.~84
áreas
S o~ vuelos
~~trooolitanas
i nterurbanos a esc ala mundial son
un
buen
ranro de una ciudad.
se ordenan en una lista
las cien ciudades del mundo
·------·---~ ~ ~--~"---------~
con más rutas internacionales,
Federal
de
Ale~ania,
se observa que la
República
Estados Unidos y Gran Bretafia
tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid,
•
--~------~---~----
T" o' O <' •
·--~---T
-::.::::::=::::-·- ~-
con 177 rutas,
Palmas 60),
Barcelona
?alma de Mallorca 62 y Las
v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El
dominio de Euroca
- -· -·-- -----------·
evidente.
--
Todas
135,
las
en
c iudades
excecto Nueva York,
-----------------
la
jerarquía
mundial
de primer rango están
es,
!JUeS
1
en
Europa,
así como todas las ciudades de
segundo
�4. 2
FITXA 4
rango, excecto Montreal.
Sca6n
e sta
ordenación,
Madrid
ocupa el
luaar
numero
~- ---
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n
mundo.
Ba rcelo~a
k .
ran.:1na.
Po r
aeropuerto,
y
funcionales,
ho ras
rol,
~ejorar
su
l~ car
en
eso s e ha insistido tanto en la auestión
el
del
ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas
con una abertura al tráfico del 95% de
disponibles.
-su
~u e
necesita
Y también
las
necesita la ciudad redefinir
--~------~---- --
que
es lo que,
con
carácter
general,
estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico.
se
está
�5
FITXA 5
LA CAPITALIDAD
~~CROREGIONAL
Tradicionalment e
en buena parte de las
e ste
-
conce nto ya no es v álido,
que
cambiar
---
comunicaciones
de
la
definici6n
~unción
considerarlo
función
ciudades
han
ce nido
su
caracterí~-;¡cas-~inter~d".
-------
habría
~as
todas
El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~
"hinterland".
::oy
DE BARCELONA
actuales
la
dan
del
o,
todo
ca so,
del
nuev o
a la
en
alcance
ciudad
que
las
ce ntral,
articulación urbana del espaclo
y
y
de
en
las
especializaciones entre las ciudades.
(!V~" ~ Uf"" w)
Barcelona
eurcoea,
con
~±~rlede r
de
es
un
------del
de
una
360
macro-reoión
Kilómetros
y de unos 15 millones de habitan tes.
es un centro neurálgico de lo que
del Sur:
mediodía
/
radio de aproximadamente
Ba~.l...a..n.2,.
Barcelona
Norte
una capital natural
denominamos
una amplia región que comprende una
francés
y
una
porción
importante
franja
del
�5.1
FITXA 5
Mediterráneo
esoafiol.
Se trata de un perímetro
por Toulouse (Midi-Pyr&nés),
delimitado
Zaraaoza, Valencia, Baleares y
Montoelier (Lanau&doc/Rosellón).
Este
es oacio
~arcelona
Sur:
Zaraaoza'
o. 2 2 51
ti ene su peso demoaráfico
1.7 millones de habitantes (
0.57zt
Santa
Hosoitalet
Coloma
de Llobreaat
de Gramanet
0.135,
entrado
en
el
'/al encia 0.745,0,--"' h
0.295,
Sabadell
Badalona
O.185,
Te<\'J.{fk
1
Toulouse 0 .325,
~ontoelier
0.120 y Perpifian 0.83.
La conexión interna por autop i sta es buena.
alejado
de Barcelona,
Toulouse,
se situa a poco más de
~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____.
horas de viaje,
El punto mas
------------
________________ ,____,._.____ _____
4
--.. ··-·--......._.,
y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes
quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de
la
macro-reaión
mismo tiemoo.
podrá ser cubierto aproximadamente
en
el
d.
�FITX.:>; 6
6
EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA
!Iay
una
que s it u arse en la perspectiva
econom ía i:1 te rnac ional
--·
------- ~-------- ------· ·------
~---
a~ o
del
2.000,
q~_§_ _j.__I! te~depen dien te
---- - ---- -
v
co n
también
más comp et itiva.
nov i ernb r ~_ se
de
I::l
co:1stituy ó en Barcelon a
Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico
------- -------------la
pa r ticipac i ón ,
-------·
junto
al
~conómic o
el
y Social, con
------- - - · - - - ---
Ayunta~iento,
de más
de
..-------
140
--- - . - .
entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales.
Con
la
..J
"
• ,
~._.eClSlO n
Barc elona
se
como
San
F ran c isco,
Sinqapur,
Arn st erdam
- - ---'-
de
1ncorpora a l
o
Plan
gruoo mundia l
Chicaqo,
- - --
un
de
Roterdam ,
-- ---·- ----- -----
Toronto,
han
----- - - - -- - -- ------·-------
Ss tratéqico,
ci udades
Toa uio,
---
3p ostado
aue,
Milán,
p or
la
olanificación colec tiv a de s u f u turo.
El
Plan
es
un
instrumento
~ara
dar
c ontinuidad
y
amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona.
El
Plan
la
pretende
a segur a r y me jo rar el
mant eni miento
de
�6.1
l:'ITXA 6
dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo.
Es
un
Plan oara la acción y la participación
desde
el
inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an
----
-
----
-- -- -
sobre l a ci udad.
,.~ aorovechar
las ooortunidades
::.r a ta de c2 tectc;r
~-.
·..-----
Se
~iene
la
Rñ rc e l o na,
g ener a ción d e
--
y --------de hacerlo colectivament e .
acti~idades,
ou e
No basta con
si n6 que hay que aseoura r el
entorno para oue sean re ntables.
A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende
..
el
f actor diferencial
---·····---··- -···-·- - - -
de la ciudad dentro del
.
ciudades e urooeo y
~
mu~dial.
definir
sis tema
de
�LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA
//
/
/
Sn
s istema
el
~interacción
mundial
de
ciudades
produce
~oe
entre sus piezas que comporta competitividad
una
y
complementariedad.
este
r¡ arcc
"" s tanáar i:::: ación
'.'
la
es pecialización productiva.
Hay
actividades o §ectores emergentes en la industria
los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades
""spec iali za rse,
y
de
hay otras actividades o sectores
que
po dri3.rnos
identificar como tradicionales o maduros,
en que
Ba r celona
cuenta con ventajas comparativas y con
y
elementos
de desarro llo pot encial todavía poco explotados.
Cna
integra
especialización
las
in iciativa.
tres
sólo puede ser hoy
"i !1:
investigación,
competitiva
si
innovación
e
�7 .1
FITXA 7
'J no
Por eso,
conseauir
de
ce
//
los objetivos que nos hemos propuesto es
0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro
i~vestiaación
y de oroducción de nuevas tecnologías,
que
deben ser oromocionadas e ~· iniciativa .
..-----
-~
l.
'.1ercado
"
~
·_o:nun,
la
en
halla s i t uada
rec1o~
londinense) ,
( la
v
\
reglones
?Osición cen tral,
primera
el
n ue
.: omponen
el
en
ocup a el r- r1mer lugar
el segundo lugar en nGmero de
población
es
el
South
tercer lugar en aportación al
PIB
primera y la segunda en aportación 30n South East y la
East
(la
I lle 1
(
~~.-~-~ · decir, Londres y París).
Barc elon a
se
enc~ra
en inmejorables
condiciones para
convertirse en la/éapital económica y cultural de esta
gran
área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de
poder
afirmarse
sue
1
eco nómica en la aue Ear celona
por s u d imensi ón territorial,
habi tantes
-, r
..)Q
si esta área auiere
dotarse
ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona.
de
una
/
�FITXA 7
7. 2
/
En
el
centr a l ismo
~ ien
'3 ntendido que nó se trata de
r e ~ional
p ropurmar
un
( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de
esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del
sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol
as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de
~ ue
7
0n r e ce s ar ias en u n
c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s.
t e rri ~o ri o
c apitalidad,
de e s t as d i mensi o nes
�8
FITXA 8
LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA
(Un
mercado directo de 3 a 4 millones de
aportación
catalana.
~ncima
La
de
personas;
de un 80% del valor afiadido bruto
una
a la economia
Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB
l~
por
media e uroneal
atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona
van
ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad.
Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las
regiones
metr o politanas
europeas
de
caracteristicas
y
dimensiones similares.
De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente
para
amplificar
minimizar las
los
factores
extranc~alaciones
de
competitividad
y
para
y los déficits aue comporten
una posición competitiva desfavorable.
La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con
capacidad
nara atraer flujos
económicos
y
culturales
�FITY. .;
8
8 .1
---------·---------····
\
----.
----
-------
sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos
exterior.
En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas
de
las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan
en
el campo de los servicios especializados a las empresas,
la
b ionedicina ,
la
la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes,
localizació~
d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y
la distribució:1 comercial.
----
�9
FITXA 9
FINAL
El
¡J royecto estratégico de convertir
~/Barcelona
en
una
/ //
capital
i nternacional
de
proyeccyon
mundial
interesa
/
evid e nte mente a Barcelona,
de
~ na
reg1on
f ina n ci a r,
s~
cue
amplia para
suficientement~
J no s s e rv1 c ios
~e
el es pac io regional y
convertiría e n el
~ quilibradanente
centro
s ostener,
oa r a
{ istribui6os en
suficiente calidad para atender las
/
:-:ece s i d a c:e s
ce
/
u na ':Xlbl a ción e :ügent e .
/
,~-Pero
j
e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__
Barc e l o na ,
v
capacidad,
~ara
p osiblemente
-también hay
que
decirlo- su
convertirse en un p royecto que interesa
a
todo el ¡; a1s.
)
1
1
l
1
Quisiera repetir una idea que considero básica.
comoete nc i a e ntre territorios,
desde
una
d imensión
~ntre
política,
es,
raises
Hoy,
la
s 1 se conside r a
fundamentalmente, un a
competen c ia entre ciudades.
naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva
un oa ís
en buena rosición mundial.
---
··-·-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, ciudad estratégica
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Competitivitat
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colegio Mayor Mendel (Madrid)
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf
d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3
PDF Text
Text
PERHÍ'fANJ!lE
LAJ.'1EN'l'O
POR
QUE HAGA,
NO
ANTES DE EMPEZAR,
SIQUIERA UN
TENER SENTADO EN ESTA MESA
A
E.
AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR
BREVE
VAN
THIJN,
UtJA LECCIÓN
Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA
DROGODEPENDENCIA
ES
ACOSTUMBRADA
CIUDAD
LA
ALGO
A
DE
LO
QUE,
POR
EST~
EXPERIENCIA,
AMSTERDAM Y EN LO
QUE
ES
PIONERA
AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO.
ADEM~S,
AJ.'1STERDAM
DEL
DE
Y
CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE
BARCELONA,
PROVECHOSO PARA TODOS .
GUSTO
MUCHÍSIMO
UNIVERSIDAD
ESTE
FORO
EXPERIENCIA
HE
HUBIERAJ.'10S
PERO,
EN FIN,
ACEPTADO
LA
SACADO
UN
FRUTO
NO HA PODIDO SER
l-~.l\1ABLE
INVITACIÓN
Y,
CON
DE
LA
INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME
Y
HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS
DE BARCELONA ¡
ASPECTOS
DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS
MaS
AN'fE
DE
LA
PROBLEMAS
DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~
AFRONTANDO
PARA
DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS
CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE
POSIBLES
EL
QUE
TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN
EL
QUE
NADIE
NOS PODR~ REPROCHAR EL NO
NUESTRO ESFUERZO.
1
HABER
INVERTIDO
TODO
�ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO,
Y
LA
ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS,
NI R~PIDA NI ~NICA.
SOLUCI6N,
HABLAMOS
DE
DROGAS
Y
NADIE PUEDE ALZARSE
FiJENSE VDS.
SOCIEDAD,
EL CONSUMO
QUE,
O DE LAS
CON
HABITUALMENTE
ACTUACIONES
SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS
CON
UN
DENOMINADOR COMÚN QUE,
DE
LA
MÚLTIPLES
DE FORMA ESCALOFRIANTE A
CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO:
UNA
VECES,
DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA
ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE
FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE
LES
DECil\
CAl-UNO".
QUE
NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA
PODEMOS
CAMINOS,
Y
EHPRENDER
--LO
HEf\10S
HECHO
DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA,
"ÉSTE
ES
EL
YA-- DIVERSOS
NO
ÚNICAMENTE
DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO
CONSIDERAR
LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL
PROBLEMA
ENCARNA.
CON
'TODO
ESTO
IIE
QUERIDO
PREVENIRLES
DE
BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA,
PERO
ESTá
LINEA
CON
QUE
TAMPOCO
QUE NO EXISTE,
CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN
EN
LA
DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N
EL
PROBLEMA
DE LA DROGA.
QUIZáS EN LA
PR~CTICA
DE
POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE
2
ESTA
HA
�ENTRADO
NADIE
EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y
EXTRAQA
COMPUESTO
POR
YA
QUE
MULTITUD
HABLEMOS DE DROGAS
COMO
DE CARAS Y AL QUE HAY
DE
QUE
UN
PRISMA
ANALIZAR
TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO.
3
A
Y
�..
DROGAS Y SOCIEDAD
-
0.-DEFINICION DE DROGA
DE
ACUERDO
CON EL PLAN NACIONAL SOBRE
DEFINICI6N
DE
DROGA,
LA
DE LA OMS:
INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO,
DROGAS,
ADOPTAMOS
Cür·10
QUiMICA
QUE,
"SUSTANCIA
PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE
SUS
FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL
MISMO TIEMPO TOLERANCIA".
ENTENDEMOS,
SIN
EMBARGO,
QUE
ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE
PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL
ORGáNICO
DE
TOXIC6l\1ANO
LAS SUSTANCIAS,
ÚNICAMENTE
DH1ENSIONES
COJ\10
UNA
COMO UN ENFERMO,
DEL PROBLEMA.
ENFERHEDAD,
LLEVARlA A
DEFINIR
AL
SIN ABARCAR
UNA
U1PACTO
INDIVIDUO
TODAS
LAS
DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE
PUEDE
SER TA REDUCCIONISTA
Y
TAN
POCO
OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE
DELINCUENCIA.
1
�EN CAMBIO,
COMO
SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD
LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD
OTROS,
COMPONENTES
DE
UN
BIENESTAR
SOCIAL.
DEFINIR
OPERATIVAMENTE
ALREDEDOR
DEL
CONCEPTO
M~S
TOMANDO ESTE MARCO COMO
CUAL,
LA
GLOBALIZADOR,
REFERENCIA,
DROGODEPEDENCIA
EN UN CONTEXTO
SON,
Cür-,10
DETERMINADO,
UN
SE
ENTRE
EL
DE
PODEMOS
ESTADO
PRODUCEN
Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL
BIENESTAR SOCIAL.
2
�1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA
EL CONSUMO Y EL TRáFICO
DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL
MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR
LAS
CONSECUENCIAS
QUE
SU TRáFICO ILEGAL
COMPORTA
SOBRE
LAS
PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD.
A
DE
PESAR
QUE
FUNCIONAHIENTO
EL
CONSUMO
NOR~1AL
DE
SUBSTANCIAS
DEL SISTEMA NERVIOSO
QUE
Y
ALTERAN
PRODUCEN
EL
ALGUNA
FORHA
DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO,
A PARTIR DE LOS AÑOS
60-70
CON
Y
LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL
INTERNACIONAL
DE
A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE
LA
HEROÍNA,
EL
CANABIS Y MáS TARDE,
COCAlNA,
EL
FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA
CAMBIADO TOTAL!'1ENTE.
POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO
~:IáS
POTENTES
FUERTES,
TANTO,
GENERAN FORMAS
DE
ADICCIÓN
Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR,
SE
HA EXTEND I DO
BENEFICIOS
INCENTIVA
DEL
POR
MaS
DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO.
POR OTRO,
ILEGAL
Y,
INTERNACIONALHENTE,
PRODUCE
EL TRáFICO
ALTÍSIHOS
A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO
LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE.
TRáFICO
LOS
ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR
DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN.
3
QUE
DERIVADOS
PARTE
DEL
�POR TANTO,
ENTENDER
LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS,
ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO,
EFECTOS
DE
COHPORTAN,
POSIBLE,
POR
HARGINACI ÓN
SOCIAL,
INDIVIDUAL
Y
SE DEBEN
EVITAR
LOS
COLECTIVA
QUE
AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE,
SI
ES
ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O
LO
MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS
EFECTOS
POSIBLES
SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL.
EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS
LA
POSIBLES,
QUE
ALEJAN
CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y
A LA POBLl\CIÓN Y,
EN ESPECIAL A
LA
SOCIALES
JUVENTUD,
DEL
CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS.
EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS,
CONSTATAMOS
EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O,
NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES
DESDE
LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO.
ACTUAL
MARCO
PENAL ,
CUERPOS DE SEGURIDAD ,
A NUESTRO NIVEL
DE LA
IMPLICAODS,
LOCAL Y EN
ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS
CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS
EL
LOS
EFECTOS
AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS:
TIRONES,
TAHBIÉN
ROBOS
DE COCHES,
MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .••
A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES
Y
(ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ).
4
Y
JUVENILES
�LA
ACTUACibN
CONTRA
LAS
DROGAS
QUE
GENERAN
DEPENDENCIA
Y
MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL
SE
CONTEMPLA
LOGRAR
SU
ERRADICACIÓN
IMPLANTADA
PUEDE
COMO PERMANENTE,
DESDE
LOGRAR
PERO
CON EXTREMAS
QUE,
DIFICULTADES
ADECUADAMENTE
LAS ADMINISTRACIONES Y
DESDE
PARA
DISEÑADA
LA
Y
CIUDADANÍA,
LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO
A
NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO
CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL
ABANDONO
DE
LA
DROGADICCibN
Y
EXISTE
TAMBIÉN
UNA
MAYOR
UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS
DROGAS
COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO.
EXISTE
CON
YA
EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA,
ASISTENCIA
DEPENDENCIA"
CATALUNYA,
MATERIA
EN
DE
LA LEY DE
SUBSTANCIAS
QUE
"PREVENCibN
Y
GENERAR
PUEDAN
Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE
LA
ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS
AYUNTAMIENTOS,
Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES
•
Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES
áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y
REINSERCibN.
LA
COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA
OBLIGAN
A
ESTAR
ATENTOS
A
LA
EVOLUCibN
PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS
FRENTE.
5
DEL
LA
PROBLET-1A
~-iEDIOS
DROGA
Y
A
PARA HACERLE
�A
PARTIR
DE LOS A~OS SETENTA,
INCREMENTO
PARTE
COMO
SOSTENIDO
BARCELONA SE HA ENFRENTADO A
DEL USO DE HEROiNA Y
COCAiNA,
TANTO
DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL
POR
LA
DEL
~REA METROPOLITANA (SE
ESTIMAN
AÑO
UN
POR
1987)
UNAS
CIFRAS
A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA
CIERTA
SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA.
ESTABILIZACIÓN,
LOS
AÑOS
80
HAN
INCORPORADO
UNA
NUEVA
ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS
SIDA
(CASI
EL
50%
DE
LOS
AFECTADOS
POR
EL
SIDA
Y
DEL
TIENEN
ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA).
EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN,
20/85
DE
LA
GENERALITAT
Y EN PARTICULAR DE LA LEY
SOBRE MEDIDAS
PARA
LA
PREVENCIÓN
Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO
DE
SUSTANCIAS
QUE
DIFERENTES
LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE
GENERAN DEPENDENCIA,
DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS.
6
Y
ACCIONES
BARCELONA
HA
ESTABLECIDO
CONVIENE REVISAR Y PONER
AL
�2.- INDICADORE S
DE
LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO
DE
LAS
DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA
l.
INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE
DROGAS
INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE
NO
GARBIVENT,
SANTS,
SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA.
AÑOS
INICIO TRATAMIENTO
VISITAS SEGUIMIENTO
1984
l. 010
5.924
1985
l. 070
9.200
1986
962
10.415
1987
725
1 1.7 11
2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS.
SON
DATOS
ESTIMADOS
DEL
INSTITUTO
ANATÓt-1ICO
FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL
INSTITUTO
NACIONAL
DE
SOBREDOSIS
A PARTIR DE LOS
TOXICOLOGIA.
AQUELLAS
QUE
SE
HAN
REGISTROS
CONSIDERADO
IMPLICAN
UNA
DE
MUERTES
LAS
POR
SIGUIENTES
CONDICIONES:
l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA
POR
DROGAS
Y
EL
CADáVER
PRESENTABA
SOBREDOSIS.
7
SIGNOS
DE
MUERTE
POR
�2.
QUE
EL
M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA
LA
MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA
TOXICOLOGIA ,
ANALiTICA
ERA
POSITIVA.
AÑO
NÚM. MUERTES
19 7 8
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
198 7
3.
CASOS
DETECTADOS
2
o
2
7
7
22
30
48
42
55
DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S
POR
VIA
ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL.
SEMESTRES
NÚM CASOS
o
1983 .1
1983 .2
1984 .1
1984 .2
1985 .1
1985 .2
1986 .1
1986 .2
1987 .1
1987 .2
1
1
4
3
5
21
29
38
40
TOTAL
14 2
LOS
142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS
QUE
SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA
EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA.
8
DETECTADOS,
LO
ENFERMEDAD
�AL
EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE
INCREMENTO
PARTE
ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N,
DEL
E
f\
INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA.
4.
DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA
LA
SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA.
AÑO
NUM. DILIGENCIAS
1984
756
1985
867
1986
957
3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO
COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL.
SEGURIDAD CIUDADANA
BARCELONA
COMO
CIUDAD
INDUSTRIAL
PRESENTA
UNA
TASA
DE
DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS,
LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES,
PERO QUE ES
Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA".
9
�* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',:
- ACTITUD DE IHIBICI6N.
- CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA.
- DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL.
- TENDENCIAS DE AUTODEFENSA.
*
LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS .
* COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA:
- DROGA.
- PARO.
- MARGINACI6N SOCIAL.
D
ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y
PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA:
POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL
AUMENTO
DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE
ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS,
ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS
SOBRE LAS CAUSAS.
lO
QUE
�INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA
- UN
12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE
HABER
VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987.
- EL
iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA
DE
UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL
ESPONTáNEO
25,39%
- EL
ROBO
FRECUENTE
DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO
REPRESENTANDO
POR si SOLO
CASI UNA
TERCERA
MAS
PARTE
DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67%
- LOS
PARTIR
ACTOS
CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO
DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66%
EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION
CUANDO
A
HABLAMOS
AÑOS
%
1984
1985
1986
19R7
29,1
25,5
26,2
25,4
(SUGERIDA)
DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS
- VIVENCIAS
SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __
/
ll
�UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS
LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS
DROGADICTOS .
1
ESTA
PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA
TERCERA
PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA.
DE LAS
EVOLUCION
M.AS PREOCUPAN.
DOS
CUESTIONES
QUE
CUESTIONES
1984
1985
1986
1987
DROGADICTOS
24.4
22.7
31.5
33.9
ROBO,ATRACO,AGRESION
42.2
40.9
36.2
33.1
IR AL PARO
35.7
29.1
25.4
25.1
AUMENTO COSTE DE VIDA
21.3
19.0
17.8
21.9
CONTM1INACIO CIUDAD
12. 5
17.8
15.2
17.4
ASISTENCIA MEDICA
12.4
13.4
13.1
16.5
ATENTADO TERRORISTA
13.0
13.4
25.0
15.0
ACCIDENTE CIRCULACION
12.7
13.1
11.4
12.9
7.3
8.9
8.7
11.8
LOC.PUBLICO
9.0
10.0
6.5
5.4
ESTAFA COMPRAS
2. 7
3.3
2.6
4.5
ALIMENTOS MAL ESTADO
INCENDIO O ACC.
LOS
ROBOS,
ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA:
~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES
DESCENSO
UN
SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE
ESTE AÑO)
12
�EL
DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO
MENOS:
FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL.
EN CAMBIO,
TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA
M~DICA,
J
LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE
LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA
MÉDICl'•.
Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE.
-SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN:
EL
CONSUHO
DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL
AUMENTO
DE
LA
DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA
DE 8.4)
DE
TODAS FORMAS,
LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE
DELINCUENCIA
OSCILA
ESTRUCTURALES
DE
ENTRE
LA
COMPRENSioN
LA PROBLEMáTICA
DE
(POR EJEMPLO:
LAS
EL PARO
LA
RAICES
Y
LA
SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA
ESCALA
DE
INSEGURIDAD,
POCA
1
A
QUE
SEVERIDAD
9) Y LA DENUNCIA,
Y
LA
ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y
LA
DE LAS PENAS,
MáS PROPIA DEL
RECIBEN PUNTUACIONES
MIEDO
DE
8.40
Y
7.11).
ANEXO:
INTERVENCIONES,
DETENCIONES
ENERO-JUNIO 198 8
13
EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y
�4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE
- ATENCI6N
CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL
PROBLEMA
- PLANTEARNOS
PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO.
UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL
- CREACI6N
POR
TRABA,10
DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE
DE
ACUERDO
GRUPO
BARCELONA
DE
CON
PARTICIPACI6N DE:
TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS.
COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL.
FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD.
LAS
DEFINE
LÍNEAS
DIRECTRICES
DEL
PLAN
MUNICIPAL
DE
ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~
------·----
, .. . -
---
-
~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE
CAMPO
DESDE EL AYUNTlu"liENTO,
DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES
PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA
CIUDADANA,
DE
TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO
LAS LÍNEAS B~SIC AS DE
ASISTENCIA
Y
INTERVENCI6N,
REINS ERCI6N
DENTRO
DE
PREVENCI6N,
UN
DISEÑO
OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS,
ALCANCE
DEL
CIUDADANO
A
TRAVES
AC CESI BLE .
14
DE
UNA
DISUASI6N,
UNITARI O
CON
Y PONERLAS AL
FORHACI6N
CLARA
Y
�CREEMOS
QUE
EL
HECHO DE THASCENDER
AL
~MBITO
CIUDAD
PLANTEAMIENTO
GLOBAL
QUE
MUNICIPAL
INTERVENCIONES
CUALITATIVO
OBJETIVO:
Y QUE ESTO
a!-1BITO
SE
CONSTITUYE
FACILITARá
LA CONSECUCIÓN
REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE,
INCIDENCIA NEGATIVA,
ESTRICTAMENTE
REALICE
VAYA l'-1aS ALL~ DE LA
PARCIALIZADAS,
QUE
LA
DEL
UN
DESDE
UN
SUHA
DE
SIMPLE
IMPORTANTE
DE
NUESTRO
SALTO
ÚLTIMO
LA DESAPARICIÓN DE
LA
INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO
DE DROGAS.
5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS
LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO:
A.- LAS
PERSONAS
DROGODEPENDIENTES
Y
SU
ENTORNO
FAHILIAR
Y
INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO.
B.-LA
SOCIEDAD/LOS
BIENESTJ'.. R
A.
CIUDADANOS
QUE
VEN DISMINUIR
CAUSA DE LAS ACTITUDES Y
LOS
SU
COTA
COMPORTAMIENTOS
DE
QUE
ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES.
SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES:
1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y
HáBITOS
SALUDABLES
AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL
NIVEL DE PREVENCioN.
15
MáXIMO
�2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO
PARA
CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA,
FA!'-1ILIAR
LA REHABILITACIÓN I
LA
REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE.
3 -GARANTIZAR EL ACCESO,
CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL
A
PRáCTICAS
HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA
ADICCIÓN,
A
FIN
DE
QUE EL HáBITO
ADICTIVO NO
LOS
MARGINE
TODAVÍA HáS.
4
- REPRESIÓN
DEL TRáFICO,
SU l•1ERCADO ASOCIADO Y
LOS
DELITOS
VINCULADOS.
ESTOS
CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS
ACTUACIONES
DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES
DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO.
ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO
DEBE TENER COMO OBJETIVO:
- LA
PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS
MáS
ALTAS DE BIENESTAR.
- LA
DISMINUCioN
DE
LA DELINCUENCIA DERIVADA
DEL
TRáFICO
DE
DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS.
- LA
MODIFICACIÓN
CIUDADANOS
HACIA
DE
LA
PERCEPCioN Y DE
EL PROBLEMA,
LA
ACTITUD
FUENTE DE ANGUSTIA
SOCIALES.
16
Y
DE
LOS
TENSIONES
�PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY
LA
H1PORTANTE
PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES
DEL
CUERPO
SOCIAL,
INCORPORACIÓN
SE
EFECTIVA
DEBEN TRAZAR
DE MEDIOS DE
LINEAS
QUE
PERMITAN
COMUNICACIÓN,
LA
SINDICATOS ,
GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC.
ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION
- LA
POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES
DE
TIPO
ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS
PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO.
- EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR,
PROBLEMAS
DE TIPO ORGáNICO,
PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS
PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL
DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS.
- EL
ABORDAJE
ESPECIFICO
DE
LA
DROGODEPENDECIA
COMO
UNA
ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS.
- EL
TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO
DE DROGAS,
ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y
SIDA.
17
EL
�- LAS
COMUNIDADES
OBJETIVOS
TERAP~UTICAS
FUNDAMENTALES
LA
QUE
TIENEN
REEDUCACI6N
COMO
PARA
UNO
DE
MODOS
DE
SUS
VIDA
SOCIALMENTE ACEPTADOS.
ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO
. ----------~-------
LAS
ACTIVIDADES
DE
CARáCTER
DELICTIVO
ASOCIADAS
A
LA
DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS.
- EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL
CODIGO PENAL.
- LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA
PAGAR LA DROGA.
ES
PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N
VECES
ASOCIADAS,
A
DROGA-DELINCUENCIA,
MENUDO PORQUE OBDECEN
A
UNAS
MUCHAS
CONDICIONES
PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES.
EL
PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL
EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL,
LA
SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS
GARANTIZADOS.
18
DDESARROLLO
QUE PREVE
DEBIDAMENTE
�EL
PLAN
MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA
EN
LOS
SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES:
\.~·
---
"----/
'
·\_/
1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES.
_;
-
-------
- INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA
RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS.
- ARTICULACIÓN
DE
LOS
TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR
DE
UNA
LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE
OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL.
- SECTORIZACI6N
ADSCRIPCIÓN
SECTOR
A
TERRITORIAL
CADA
DE
LA
ASISTENCIA
DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE
GEOGR~FICO Y POBLACIONAL,
A
LA
UN
CIUDAD:
DETERMINADO
RESPETANDO EN TODO MOMENTO
LA
ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO.
- UNIDAD
DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y
DE
REINSERCIÓN DE LA CIUDAD.
- COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE
LAS
ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD.
- INTEGRACIÓN
TRATAMIENTO
PROGRESIVA
DE
LAS
DE
LOS RECURSOS ESPECÍFICOS
DROGODEPENDENCIAS EN
SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES.
19
LAS
REDES
PARA
EL
GENERALES
�[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_.
,--· ------"
- CON
EL
DEPARTAMENTO
DE
SANIDAD I
SEGURIDAD
SOCIAL
DE
LA
BAS¡NDOSE
EN
GENERALITAT DE CATALUNYA.
- CON LA DIPUTACIÓN.
- CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO.
e
3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN.
- ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS,
CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA.
- IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS.
6.- NUEVAS ACTUACIONES
1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION
EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN
LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO.
EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS
DE REACOMODACIÓN,
LA
INCITACIÓN
PRESIONES
AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS,
AL
DE GRUPO,
CONSUMO
COMO
MEDIDA
DE
CRECIMIENTO,
LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN
20
LAS
POR
�PARTE
DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA,
DUDA
RELACIONADOS
DROGODEPENDIENTES.
MERCADO
QUE
COMPLETO
CON
LA
AÑADAHOS
PRODUCE
LA
APARICIÓN
PRESIÓN DE
GRANDES BENEFICIOS,
ESTáN SIN
DE
LA
CONDUCTAS
OFERTA,
Y TENDRáN
UN
Im
UN
CUADRO
DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS)
LA
PREVENCIÓN.
HEMOS
APUNTADO
ASOCIACIONES
ANTES LA NECESIDAD DE LA
DE
VECINOS
Y ENTIDADES,
PARTICIPACIÓN
ASi COMO LOS
DE
LAS
GRUPOS
DE
VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN.
DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y
AL
~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS
DE COMUNICACIÓN.
ES
EVIDENTE
QUE,
DROGODEPENNDECIAS
EN
EL MOMENTO ACTUAL,
EL
ABORDAJE
EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL
DE VISTA DE LA SEGURI DAD,
NO PUEDE SER
DE
LAS
PUNTO
ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA
RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN.
ANEXO
(DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l
/ PREVENCION DE LA DELINCUENCIA)
21
j
�2 .- ASISTENCIA
DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN
-------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION.
A
,.--------
LAS
PERSONAS
COMISIÓN
DE
DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS,
IMPULSADAS
A
LA
DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS
EN
AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y
CONTAGIOSAS
A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN,
REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR
SOCIAL.
ASi
PUES,
ES
NECESARIO
EL
ESTABLECIMIENTO DE
UNA
SERIE
RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y
BIENESTAR
BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN
COMO
DE
DEL
SIMULTaNEAMENTE
CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL.
PROGRAMAS
DE
MANTEN IMIENTO CON METADONA
SUBSTITUTORIOS,
LA
COMISIÓN
SANrrARIAS
ASi
COMO
DE
O CON OTROS
PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN
DELITOS.
Y
EL
CONTROL
DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS
DE
LAS
SUSTANCIAS
REPERCU'riRáN
(CAMBIO DE JERINGAS 1
POSITIVAt·1ENTEI
UTILIZACIÓN
DE
CONDIC IONES
ESTUPEFACIENTES
LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA
CONTACTAD,Z\
PRODUCTOS
POBLACIÓN
LEJIA 1
ETC.
1 )
TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE
LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL
SOCIAL.
22
BIENESTAR
�EL
ESTABLECIMIENTO
DE
UNA
TERAP~UTICA
RELACI6N
PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá,
PROCESO
POSITIVO
TRATAMIENTOS
QUE
CON
LLEVE
A
OBJETIVOS
ENTRE
POR OTRO LADO,
MUCHOS
DE
AHBICIOSOS,
ELLOS
QUE
ESTOS
GENERAR UN
A
EMPRENDER
INCLUYAN
LA
REINSERCIÓ N SOCIAL.
ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS
SEGÚN
EL
DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS,
50%
DE
NUESTRA
CIUDAD
PACIENTES
DATOS
AUNQUE
LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL
TOXICÓMANOS
FIABLES
SÍ
ENTRE
SOBRE
PODEMOS
LOS
ANOS
1983
- 1987
POR VIA ENDOVENOSA.
LA PROPORCIÓN
DE
VIH
NO
PRáCTICAMETE
DETECTADOS
EN
CORRESPONDEN
A
TENEMOS
TOXICÓMANOS
ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO
TODAVIA
AFECTADOS,
UN
FUERTE
INCREHENTO.
ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S
DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.:
- INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS
A DOS COLECTIVOS CONCRETOS:
*
PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS:
MEDIDAS PROFILáCTICAS Y
HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD.
23
DDE
�* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES
SE
QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N
DETECTE
INFORHACIÓN
CON
UNA
FINALIDAD DISUASIVA,
A
LA
TOXICOMANiA:
DE LOS
RIESGOS
QUE
COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA.
- GARANTIZAR
AFECTADA,
LA
ASISTENCIA
INDUCitNDOLA,
SOCIOSANITARIA
EN TODO CASO,
PARA
LA
POBLACIÓN
A ADOPTAR LAS
PR~CTICAS
HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES.
INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE
DE
LAS
DROGODEPENDENCIAS
EN LAS REDES
GENERALES
SANITARIA
y
ASISTENCIAL
-SE
DEBE
HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO
PROSTITUCIÓN-DROGA-
SIDA.
EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS,
DEL
SIDA
A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR
LA TRANSMISIÓN
LA
PROSTITUCIÓN
TOXICÓMANA SEROPOSITIVA.
3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS
--·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS"
- NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO.
24
�- CONTINUAR
LOS
SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO
YA
HA
NUEVO
AL
ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL.
- CUANDO
SALE
- VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE
PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA.
- PONER
EN
REALIZACIÓN
ENTREDICHO
EL
DDESARROLLO
DEL
SISTEMA
PENAL
DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA
EN
LA CáRCEL.
- ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS.
DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987.
HEROÍNA
40% DE LOS INGRESADOS
PS ICOFáRMi'\COS
28%
11
"
COCAÍNA
22%
11
"
CANNABIS
31%
"
11
CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS.
25
�DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987
ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS
HEROlNA
CáRCEL DE GERONA 27%
CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57%
PSICOFáRHACOS
CáRCEL DE GERONA 5%
CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50%
COCAÍ~A
CáRCEL DE LERIDA II
6%
CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40%
7.- EL TERRITORIO
EFECTOS
DE
LA
DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS
DELICTIVOS
QUE
LA
ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO.
-
C I UT Nr VELLA DE BARCELONA.
.........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _.
_
............_.,...
.
f\
\~-¡--y;,¡ -ro
·f')
EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS
DESDE DOS PERSPECTIVAS:
- LA
DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO,
MINIMIZAR
LOS
EFECTOS QUE SUFREN ~L,
SOCIAL.
26
SU FAMILIA Y
A FIN
EL
DE
ENTORNO
�- LA
OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE
f\
DROGA
Y
POR
EL
CIRCUITO
DE
OBJETOS
ROBADOS
COMO
LA
DELITOS
CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO.
EN
AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS
NIVELES
DE
PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL
CONSENSO POLÍTICO.
EL
DEL
TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA
POSTERIOR
INQUIETUDES,
PLAN
PERO
MUNICIPAL
DE
ACTUACIÓN,
ESPECIAL
EN
TODO LO
EN
ELABORACI6N
ESTAS
RECOGE
QUE
CONCIERNE
AL
EJEMPLO
EL
ELEHENTO HUMANO.
EN
EL CASO DEL "TERRITORIO"
QUISIÉRAMOS PONER COMO
DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA.
- CENTRO
HISTÓRICO
DE
LA CIUDAD - CENTRO DE
ACTIVIDAD
URBANA
HASTA 1850.
- DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE
DEGRADACIÓN,
CON
UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA
POBLACIÓN
MUY ENVEJECIDA
( UN 23%
DE 65 AÑOS).
27
DE LA
POBLACIÓN TIENE
M~S
�- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA,
RUINA,
LA
ALGUNOS
CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE
MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100
DE
ELLOS
MEDIO
DESHABITADOS.
EXISTENCIA
DE
AÑOS,
PATIOS
INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES.
URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS.
- ESTRUCTURA
UNA
INFRAESTRUCTURA
URBANA
DE
DIFiCIL
CONSERVACI6N
CON
Y
MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE.
EL
- EN
TERRENO
DIFERENCIAR
PEQUEÑOS
DOS
DISTRITO
LA
ACTIVIDAD
REALIDADES:
COMERCIOS,
CARACTERIZADA
ECON6rHCA
DE
Y
POR
FORMAL,
UN
UNA.
LA
LAS
DEL
PROFUNDO
ECON6MICA
ZONAS DE
INTERIOR
ES
GRAN
NECESARIO
ACTIVIDAD
DE
LA
TRAMA
DECAIMIENTO
DE
LA
CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS
EN
URBANA
ACTIVIDAD
PARTES
DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE
DEL
VACiO
ECON6MICO CASI TOTAL .
EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR
AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL,
OCUPA
LA
EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE
ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA,
DIFICULTAD
LA
DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA
QUE PROVOCA
DOTACI6N
DE
SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA.
ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES
SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES.
28
ILEGALES
�TODOS
ESTOS
"INSEGURA"
FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO
DE
ZONA
DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES
DELITOS.
•rAMBIÉN
ES
L.Z\
SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES
LO
QUE
HA
HECHO
NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA
INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES:
-VOLUMEN
ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE
DE MASA CRÍTICA.
-EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO.
-DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES
SOCIALES
QUE H:TERVENGAN.
A
FIN
DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES,
SE PROPONEN UNA
SERIE
DE
PARA AGILIZAR LA GESTI6N
DE
ACTUACIONES.
- POLITICAS,
DE
DESCENTRALIZACI6N
CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE
PARTICIPACI6N,
~
CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE.
- ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA
SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA
REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA.
29
�LAS
INTERVENCIONES
ECONOt.IJIA
MIXTA
REVESTIRáN
SIN
PREVISTAS
SOBRE
DUDA
LA
A
TRAVÉS
DE
INFRAESTRUCTURA
UNA MAGNITUD SUFICIENTE
ESTA
Y
SOCIEDAD
LA
PARA
DE
VIVIENDA
PR0!10VER
SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL
Y
DISTRITO
Y SUS Hl1BITANTES.
AL
MIS!'>10
TIEHPO
ACTUACIONES
COHO
DE
SE DEBERá HACER CONFLUIR EL
CONJUNTO
DE
MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR
SEGURIDAD
SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA
LAS
SOCIAL,
HACER
DE
Y
SU
ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE.
CUANDO
SE
ABORDAJE,
Itz\BLA
DE LOS EFECTOS SOBRE UN
SIGUIENDO
TERRITORIO
DE
EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE
MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE
SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD
DE
CIUTAT VELLA,
SEGURIDAD
EL CUAL,
SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO
DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS
DE
LOS
ACTORES:
JUSTICIA.
FISCALÍA.
AA.VV. DE VECINOS.
AA.VV. DE COMERCIANTES.
ADMINISTRACIONES.
FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA
NACIONAL.
30
�•
8.- PROCESO JUDICIAL
COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE
- ACTUACI6N
DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS.
- INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL.
- ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE.
- TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA.
ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL.
ACTUACI6N JUDICIAL.
- HACER
QUE
LA
DECISIÓN
JUDICIAL
- SENTENCIA,
SEA
DECISIÓN
SOCIAL.
DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA.
- INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA
PARA
LOS
DROGADICTOS
QUE COMETAN DELITOS
MENORES.
C~RCEL
EVIATR
INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN
EL
LAS
PRISIONES DE JÓVENES.
- (!UE
LA
CONDENA
SE
PUEDA
TERAPÉUTICAS.
31
TAMBIÉN
CUHPLIR
EN
GRANJAS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP
Subject
The topic of the resource
Drogoaddicció
Congressos i conferències
Ciutats
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-08-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf
e33da85e40cb763efebf1528c18769ee
PDF Text
Text
Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte
d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent,
Barcelona, 30 de maig de 1988
�Be
nvinguda
Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que
se siente honrada por la celebración de este Simposium
sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el
marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la
Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva
a cabo el Consejo de Europa.
Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo
de grandes ciudades europeas que participan en la
camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la
cooperación Norte/Sur.
Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica
del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional
carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos
firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-,"
social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas
...--dramática fractura de la Humanidad.
Le corresponde a Europa tomar iniciativas como
esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de
cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez,
�'
una obligooi o racional y un deber moral.
En el diálogo necesario y urgente para ponernos en
e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la
voz
de
la
mujer.
^ °
Z'o
~
Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi.
Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens.
^
~^^^^-~^^
`^^`~^~~^^^~~~^`^
^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~
Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo.
^
~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^
«^.V
^
4010.
Um"
�Cloenda
rPspres
de
les
magnifiques
intervencions
precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que,
no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi.
Pero volia anbe recordar-los que en aquest
dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats
poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que
es un pas ineludible en el camí de la cooperacio.
Sas piguen
que
en aquest
s ntit
d'anortaci6
es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona,
c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes
d'Europa al mo-n.
Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro
inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg
loc,*".1116
Nord-Sud".
�NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI
La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una
campanva
p ública europea sobre la interdependència i la
solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert.
Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur,
perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de
comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a
Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute
històr ic.
Per això l'encert d'una campanya que compta entre els
seus objectius el propòsit de conscienciar la població
europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat
en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a
la campanva convençuda 1 solidària.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent
Subject
The topic of the resource
Dones
Congressos i conferències
Solidaritat
Cooperativisme
Model social
Description
An account of the resource
Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI".
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf
6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9
PDF Text
Text
Ót-q
C. '~ 1,,N.
Em congratula especialment poder-me afegir a aquest
homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una
intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent
del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques.
Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres
a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una
generació prometedora, després maltractada per la guerra,
l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali,
de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens
i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra.
Batllori va passar part de la guerra civil al seminari
castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a
Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus.
El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en
la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de
l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u
de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials
del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva
mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat
el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i
al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix
s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?".
Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la
mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori
tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta
casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a
l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la
ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al
museu de la nostra ciutat".
En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del
Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a
l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no
puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va
explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889,
havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de
celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un
magnífic pròleg a un llibre prou mediocre.
�Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el
darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els
homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills
més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història.
Per molts anys, pare Batllori.
Pasqual Maragall
�He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims
temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una
conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat,
en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa
Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una
altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part
d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat.
En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa
impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès
de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori,
si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he
conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part
de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel
als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a
les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte,
als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de
tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre
en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap
altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs
d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com
a Weltbürger, ciutadà del món.
Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una
^
saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar,
uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i
un capellà
d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning,
irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal
H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una
petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia
�viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en
automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els
detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien",
"Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit
més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques
que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc
la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini
va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions
de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar
Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que
l.i
expliqués com es repartien les forces polítiques entre el
personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini
va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís
Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar:
"Fascisti, tutti!".
Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a
més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests
moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política
més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic
exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva
condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que
elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes,
fins a les més particulars, menudes i quotidianes.
Deixant a banda aquests records personals que tinc
d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens
ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani
de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista
a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural
en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan,
Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres:
gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta
civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres.
�3
Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir
la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre
de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb
un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber
-l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu
que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels
llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de
Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic
segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests
tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá
Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas,
la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar,
Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors
biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e
es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge al pare Miquel Batllori
Subject
The topic of the resource
Batllori, Miquel, 1909-2003
Homenatges i distincions
Barcelona
Història
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf
32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a
PDF Text
Text
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
±I^I
Ajuntament
i^^
3
t'
de Barcelona
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle
"Barcelona demà, pensa en la gent gran".
Barcelona, 22 d'abril 1987
�IIIIII^
Ajuntament TV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:
EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE
JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ".
AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN
ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE
EXTENSIó UNIVERSITàRIA.
JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE
LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE
POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS
PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS.
EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE
"BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT
ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR
L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN.
INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó.
Ref.:
�—3+IIIII
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE
BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES
INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT,
PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR.
LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS
UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN
POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I
TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM,
ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL
MATEIX EN MILLORS CONDICIONS.
I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER
OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS
PER EXERCIR—LES.
I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN
CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS
CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY.
�—4—
Ajuntament
'VIIIF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN.
L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS
QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN
CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES,
URBANISTES, ESCULPTORS.
ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS
IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN
OCCIDENTAL.
JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST
MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES
REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE
ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS
MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS
EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT.
CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA
CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT?
(...)
Ref.:
�Ajuntament
y^^ll„
,
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES
REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó
ESTÉTICA.
HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE
COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS
D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE
VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT.
AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA
PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I
AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN
BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES.
JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA
PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE
BARCELONA.
EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS
ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE
Ref.:
�Ajuntament 1111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè
PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA.
TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE
BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA
D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT
EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS.
PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA
INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA,
AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A
CIUTAT.
PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA;
TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — ,
INTERVENCI6 FORMAL.
MENYS STANDARS
Sí A LA
URBANíSTICS
QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS
"MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL
DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I
UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS.
�-7Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA
UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I
CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI
HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS
VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS
O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL
MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA,
QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA.
VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA.
JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC
QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA.
I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER
TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO
CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI
LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU.
PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó,
SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT,
UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR.
Ref.:
�Ajuntament 1 91F de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL
SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA
EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A
CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO
CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR.
I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE
BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR
MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR.
NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE
L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS.
I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS
DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM
AQUESTS GRANS BARRIS NOUS.
QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA
DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM
EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY
1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS
DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL.
Ref.:
�—9—
¡fIIIIi
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE
MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE
L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI
HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI
HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O
DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O.
DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT.
NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE
BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN
AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN
BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR
PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL
"LLAPIS" DEL CINC D'OROS.
AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN
GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA
BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI
I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE
L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE
Ref.:
�—10—
1+I1111
Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA
QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE
EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT
A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE
L'OBELISC.
QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA,
EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA
ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL
PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE
PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES.
AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM
MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA
MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR
PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA
MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET,
MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR
L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS.
ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA
D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA".
�-11—
Ajuntament
mal
'911? de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES
NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS
DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST
MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL
PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL
VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL
COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN
MONUMENT, ALLà EL POSAREM.
UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA
DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS.
ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS,
MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI
HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE
L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS
DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT.
UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR
Ref.:
�-12—
Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O
AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO
ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR.
ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI
SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA
PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA
ASIMETRIA.
EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A
L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA
FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS
EREN IRRECUPERABLES.
L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS
CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE
EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS
PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT
POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT
ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL
SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN".
Ref.:
�—13—
:fllllll
Ajuntament 1411+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BÉ, I QUÉ? ÉS
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM,
ÉS
MOLT
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS
MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES
OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO,
L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA
DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE
ÉS
MOLT IMPORTANT., QUE
ÉS
EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT.
NO
CAL QUE DIGUI FINS
RESPECTE
I HO
A
QUIN
PUNT
ESTEM PRACTICANT, I
ÉS
AIXò EM MEREIX
EL QUE HEM FET:
RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES
NOVES, PERQUè
SI
NO EL QUE FAREM
DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6
f"i
ÉS
UNA CòPIA GROLLERA
O UN NOU
RITUAL, UNA
NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES
CIUTAS
NO
VIUEN D'AIXò,
NO
VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò.
AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA
EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS.
EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES
ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER
�-14—
+IIIÍI'
Ajuntament 1111F
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE VOSTÉS INVESTIGUIN.
PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN
MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA.
EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE
L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME
I CULTURA HI COL.LABORARIEN.
TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A
UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL
MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA
REA METROPOLITANA I AMB
CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN
ELS QUE JA EXISTEIXEN.
UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA
PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET
FINS ARA.
CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS
RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN
�—17—
Ajuntament
^+ Í
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER
FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA
PER POSAR — LES EN COMi.
EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS
ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER
L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE
LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA
PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE
PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE
LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT.
ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO
FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL
TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA
PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I
PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO.
EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES
TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER
MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI
á
w
Ref.:
�—18—
+11M
Ajuntament "!III+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN
TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB
SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT
VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT
VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO
ESTA
EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT (
CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT
VIURE AUT¿NOM.
ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ
QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6
ÉS
MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA
SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó
D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES.
D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL
CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS
SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES
ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES
CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
PROPOSTA DE TEXT
"BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN"
Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans
i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis.
Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és
una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món
(Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia,
Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això
vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per
a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es
deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors.
Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que
aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat
més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una
necessitat per alguns, serà una millora per tothom.
Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va
a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no
�Ajuntament
Àrea de Serveis
Socials
de Barcelona
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
2.
han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys,
que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i
clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços
tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que
per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola
podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica
per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència
de qualsevol tipus.
El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està
resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú.
En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98%
de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però,
evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua
litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la
plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques,
solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim
piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc
cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en
la gent gran.
En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui
el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que
pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions
per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències
per qui no pot viure autònom.
.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
3.
Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem
del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació
d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic
a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els
seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem
de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans.
La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans
centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions
culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això
és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran
molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de
locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la
Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació
de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a
moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran.
Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis
socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar
expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix
disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis
d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més
de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels
casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de
demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que
han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i
de l'Estat Central.
Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són
�AM,
^:Ilill Ajuntament
'ill9f de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per
resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més
ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant
reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han
de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar.
Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els
oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins
són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la
gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per
a tothom.
Barcelona, 6 d'abril del 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran"
Subject
The topic of the resource
Persones grans
Barcelona
Ciutats
Model social
Urbanisme
Description
An account of the resource
Inclou, al final, la proposta inicial de conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2581/19920903d_00450.pdf
a25cc701280ae4c2f60ed3ba286c1c92
PDF Text
Text
Benvolguts amics,
L'any '92 serà recordat com un any màgic
per a Barcelona. La cita Ólímpica ens ha
permès refer el teixit urbà, projectar
la nostra manera de ser greu del món i
posar-nos al dia en aspectes vitals de
la nostra ciutat.
Aquest estiu, la gent és la gran
protagonista. Hem rebut els visitants
amb aires de festa, t t obrint els
nostres carrers i els nostres cors al
món sencer. La celebració no hagués
estat
completa
paralímpica,
que
sensd
la
inic i em avui
cita
tot
reunint a Barcelona artistles i pensadors
que ens enorgullim de
nosaltres.
tenir entre
�- 2 -
Un atleta paralímpic, Antonio Rebollo,
va oferir-nos el moment més brillant i
emotiu de la Cerimònia Inaugural dels
Jocs Olímpics. Avui el tornem a acollir,
amb els braços oberts.
Atletes
dels
necessitem!
El
Barcelona,
volen
contribuiu,
com
us
Paralímpics:
Jocs
món,
i
el
nostre
us
demanen
país,
que
sempre ho heu fet,
al
progrés general.
Per
a
una
ciutat
olímpica,
l'organització d'uns Jocs Paralímpics és
més que un compromís moral: és una
satisfacció i una necessitat. Sense els
Paralímpics, no podem par l ar de suprimir
barreres
aquests
ni d'obrir
Jocs,
no
la
ciutat.
Sense
podem pensar que
festa ha estat rodona.
la
�Sense els rècords que es khatran a partir
d'avui,
no ens és posible anunciar
l'èxit esportiu de Barcelona '92.
La Vila Para-olímpica de Barcelona vol
plantar en els cors dels 4.000 atletes
que hi hauran viscut la certesa que la
ciutat universal, la ciuta t adaptada, no
es pot fer per avui o per demà mateix,
però és possible.
(
I
the
*)
call on the people of
world
Paralympic
watching
Barcelona
to follow and enjoy
Games.
I
alm
sure
these athletes a s they
the
and
IX
that
create
new sports legends here in Barcelona we
will break records of eInthusiasm, of
civic sense, of harmdny, joy and
awareness.
�- 4 Thanks to these Games, we will take a
great step towards makin our city and
our contry a better place to live in.
( *)
Gracias amigos del ICC y de la Fundación
ONCE por hacer posible los Juegos
los voluntarios de los
Paralímpicos. A
Juegos Paralímpicos quiero decirles
confío
nuestra
en
ellos
ciudad
para
y
de
futuro
el
todos
que
de
los
ciudadan os.
Gracias
a
organizadores.
los
participantes
Gracias
por
venir
y
a
Barcelona. Hacía tiempo clue deseábamos
teneros aquí.
I ara, permeteu -me que passi la paraula
a José Maria Arroyo, President de la
Fundación ONCE i President del Consell
General de l'ONCE.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Discapacitats
Barcelona
Esports
Description
An account of the resource
El discurs està escrit en diferents idiomes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Anglès
Castellà
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-09-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2580/19860923d_00152.pdf
a608244dc1776c993f0e498369757a2a
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre,
"Liber 86"
Barcelona, 23 de setembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
A-u-DA4~ ',
4-14zm
...
i,
NORABL PRESID
UNA VEGADA MÉS COMENÇA A BARCELONA EL SALE
INTERNACIONAL DEL LLIBRE, "LIBER 86".
COM ALCALDE DE BARCELONA, EM COMPLAU PROFUNDAMENT
L'EXIT CREIXENT D'AQUESTA MANIFESTACIó.
T T"s
LLS
ES EVENIt NTS D
D'INTERCANVIS I DE
EL CAS DEL SALE DEL LLIBRE ÉS
SATISFACTORI, EN SER UNA DE LES ACTIVITATS ON BARCELONA
SEMPRE HA DESTACAT MÉS.
6
QU EXP I UI A
ER
PR FE I O
BA 'C y
o N:
L
• B i1 C
O
•:
L HIS oRIA I LES VICISITUDS D 'L LL : RE A
.^
L 'L
1
ir
DE RECONEIXER
EL DEUTE QUE LA CIUTAT TÉ AMB ELS EDITORS, DISTRIBUIDORS
Exp.
82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL
^^cG^lor/A
011
�—3—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I LLIBRETERS CATALANS.
QUAN NO EXISTIEN ELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS
QUE ARA TENIM, EREN ELS LLIBRES ELS QUE, IMPRèS A LA
PRIMERA PLANA SOTA EL NOM DE L'EDITORIAL, PORTAVEN EL
NOM DE BARCELONA A TOT ARREU. LA GRAN MAJORIA DELS
LLIBRES EN LLENGUA ESPANYOLA QUE ES TROBAVEN A LES
LLIBRERIES, BIBLIOTEQUES, UNIVERSITATS I CASES
PARTICULARS DE MóN HAVIEN ESTAT IMPRESOS A AQUESTA
CIUTAT.
GABRIEL GARCíA MáRQUEZ, GRAN AMIC DE BARCELONA, HA
IMMORTALITZAT A LA SEVA OBRA LA FIGURA DEL LLIBRETER
QUE LI VA FER DESCOBRIR EL MóN MAREVELLóS DEL LLIBRE. NO
ÉS
CASUALITAT QUE AQUELL PERSONATGE, D'ALTRA BANDA
INSPIRAT EN UN DE REAL, FOS CATALt.
QUAN A CONSEQÜèNCIA DE LA GUERRA CIVIL MOLTS
PROFESSIONALS DEL LLIBRE VAN HAVER DE DEIXAR EL PAIS,
VAN PORTAR ELS SEUS CONEIXEMENTS I LA SEVA EMPENTA A
AQUELLS PAïSOS ON JA ELS CONEIXIEN PELS SEUS PRODUCTES.
I ALL1 VAN CONTRIBUIR ENORMEMENT A LA VIDA CULTURAL DE
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�—4—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LES TERRES QUE ELS VAN ACOLLIR. I TAMBÉ A FER MÉS
SOPORTABLE EL TENEBROS AMBIENT CULTURAL QUE ES VIVIA A
ESPANYA. ELS LLIBRES DE LOSADA, GRIJALBO, DEL FONDO, ENS
VAN PERMETRE DE SOBREVIURE CULTURALMENT. AQUEST ÉS UNA
ALTRA DEUTE QUE, TENIM AMB ELS CATALANS, MEXICANS,
ARGENTINS, QUE HAVIA DARRERA D'AQUELL ESFORÇ EDITORIAL
LATIONOAMERICà. UN DEUTE ACREDITAT TAMBÉ A FAVOR DELS
LLIBRETERS QUE AQUÍ, A BARCELONA, ÉS JUGAVEN EL
NEGOCI VENENT AQUELLS ARTICLES TAN PERILLOSOS.
SEU
.A-(-__,Çfreliu rb'y
4
PERQUE, EFECTIVAMENT, ON HI HA LLIBRES HI
HA
LLIBERTAT O UNA ESPERANÇA DE LLIBERTAT. PER AIXò
UN
DICTADOR SEMPRE VEURà ELS LLIBRES AMB DESCONFIANÇA.
AVUI BARCELONA JA NO TÉ EL QUASI MONOPOLI EN LA
PRODUCCIó EN LLENGUA ESPANYOLA. ALTRES CENTRES
EDITORIALS HAN SORGIT AMB FORÇA I AMB EMPENTA. AIXò NO
ÉS DOLENT. AIXò ENS HA D'ESTIMULAR PER SER MILLOR; PER
MANTENIR EL PRESTIGI DE LES NOSTRES EDITORIALS.
LA
TRA
IN
IA EDITT /t
CRIS DE LES XPORTACIO
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
•
HA S
AMèRIC Á LATINA,
.6).a
SUPERA; LA
A OBRIR
�—5—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I AR` EMBLA QU EL MER
DE
LA MATEIXA MANERA ESTIC SEGUR QUE EL SECTOR
EDIT AL SABRà SUPERAR EL REPTE DE LA INCORPORACIó A
EUROPA I DE LES NOVES TECNOLOGIES. NO CREC QUE ELS
MITJANS AUDIOVISUALS I ELECTRòNICS, A LA LLARGA, SIGUIN
UNA AMENAÇA SERIOSA PER AL LLIBRE. ANS AL CONTRARI,
PENSO QUE PODEN AJUDAR A AUGMENTAR LA QUALITAT DELS
PRODUCTES EDITORIALS.
EN QUALSEVOL CAS, LA HISTòRIA ENS HA DONAT PROVES
QUE EL MATERIAL HUMà QUE HI HA DARRERA DEL LLIBRE ES
CAPAÇ D'AFRONTAR AMB ÉXIT LES MÉS GRANS DIFICULTATS.
AQUESTA ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA ELS LLIBRES, COM
ESTIMA LA CULTURA I EL TREBALL BEN FET. TOTA LA CIUTAT,
I EL SEU AJUNTAMENT DAVANT, ESTA ORGULLOSA DE SER LA
CAPITAL DE LA PRODUCCIó EDITORIAL EN LLENGUA ESPANYOLA.
COM ESTA ORGULLOSA DE SER CAPAÇ DE MANTENIR UN ALT
NIVELL DE TíTOLS EN LA LLENGUA PRòPIA DEL PAíS, EL
CATALà, TOT I SER UNA LLENGUA MINORITàRIA I FINS FA POCS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
ANYS SENSE EL SUPORT DE L'ENSENYAMENT I DELS MITJANS DE
COMUNICACIó.
DES D'AQUEST ORGULL US DESITJO QUE LA QUARTA EDICIó
DEL SALó INTERNACIONAL DEL LLIBRE TINGUI L'ÉXIT QUE
MEREIX.
I A TOTS ELS PARTICIPANTS, EXPOSITORS,
PROFESSIONALS I VISITANTS ELS VULL DONAR LA MÉS CàLIDA
DE LES BENVINGUDES, EN EL MEU NOM, EL DE L'AJUNTAMENT I
DE TOTA LA CIUTAT.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—6—
Ref.:
�Liber'86
PROMUEVE:
Federación de Gremios de Editores de España.
Gremi d'Editors de Catalunya.
r 42 Salón
Internacional
ílipp del Libro.
Ministerio de Cultura.
Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL
ORDEN DEL ACTO INAUGURAL
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S,A,R, LA INFANTA DOÑA ELENA
DONARÁ LA PARAULA A:
CONCEDERÁ LA PALABRA A:
- EXCM. SR, JOSEP MA, FIGUERAS
- EXCMO. SR, D. JOSEP MA, FIGUERAS
PRESIDENT DEL COMITÉ EXECUTIU
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO
DE FIRA DE BARCELONA,
DE FERIA DE BARCELONA.
- SR, D. PERE VICENS
- SR, PERE VICENS
PRESIDENT FEDERACIO DE GREMIS
PRESIDENTE FEDERACION DE GREMIOS
D'EDITORS D'ESPANYA
DE EDITORES DE ESPAÑA.
- SR, FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENT DE LIBER-86
- SR. D. FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENTE DE LIBER-86
- EXCMO. SR, D. PASCUAL MARAGALL
- EXCM. SR, PASQUAL MARAGALL
ALCALDE DE BARCELONA
ALCALDE DE BARCELONA
- EXCMO. SR, D. JAVIER SOLANA
- EXCM. SR. JAVIER SOLANA
MINISTRE DE CULTURA
MINISTRO DE CULTURA
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S.A.R. LA INFANTA DOÑA ELENA
A L'ACABAR, DONARA. PER INAUGURAT
AL FINALIZAR DECLARARÁ INAUGURADO
EL SALO "LIBER-86",
EL SALÓN "LIBER-86",
BARCELONA, A 23 SETEMBRE DEL 1986
BARCELONA, 23 SETIEMBRE 1986
SECRETARIA LIBER'86:
Hasta 30 Julio: Federación Gremio Editores España
P. • Castellana, 82 - 28046 Madrid
Tel. (91) 411 57 95. Télex: 48457 FGEE E
A partir 30 Julio: Feria de Barcelona.
Avda. Reina M. Cristina, s/n.
08004 Barcelona
Tel. (93) 223 31 71. Télex: 50458 FOIMB E
ORGANIZA:
Feria de Barcelona!!'
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86"
Subject
The topic of the resource
Cultura
Congressos i conferències
Barcelona
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf
9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Les
Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la
Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club
"Catalunya i Futur"
Barcelona, 9 d'abril de 1986
Exp. 705/84
IMPREMTA MUNICIPAL
�SEi
JQRS:
tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT
QUE
DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES.
SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA
CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS
LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU
SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA.
POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE
SEA
P
EST -1-j;
CoMPETECIA
(E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA
AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST
ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS
IB AQUESTA rnIBUNA.
NICOLáS REDONDO, JOAN
IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE
COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN
PTPEGULTAR-SM,
fflUM
POT ENE UN ALCALDE, QUE POT
rER UN
AJULTMENT?.
..AQUEETT
EM. 120,Z:ja .
PER CONTESTAR AQUESTA
P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN
�AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS.
TRAEn
DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS
BOMS GESTO -ES,
••-••• •
•
•
EMPRESARIS
• • •
• -
.1-COM-A-TAL'EPRESARIS
NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO'
ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN.
CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA
LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES
OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE
HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN
TERMES
-)'AI.JImAc175
DE
L'ACTIVITAT
ECON¿MiCA,
DE
DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS
QUE EA
.1
BPIA
REALITAT HO JUSTIFICA.
DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES
ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA
nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI
===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114--
277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE
C'nEURE (11'1,
MISSATE
CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST
SONAVA Mf7,S FANTASI5S.
�ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS
EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE
GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI
7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA
PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC
D
..
EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER
p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó
L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE
L'ALTA
MORTALITAT
POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN
FONoMENS
TPEP
Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA
EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM
UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .;
SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS
„SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A
EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU
»TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL,
�L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A
Eno
DELS CIUTADANS
p
PER TANT,
7,1-1
EL SECTOR DE
PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT
7'
PELS
NATEDZOS CIUTADANS.
7,zurTiuTnNTs
ELS
NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA
COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA
CD
ENTRE A.jUNTAMENTS.
)T('
EL
p
unLIO, O
EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I
-
pnT
M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A
DIE,
PoT
I
?
TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS
PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á
VISQUEET.
LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR
LOCAL
JP
OLT
')JE. A
A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA
5 110 0
L'ADMINISTRACI6,
E
LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE
EN Qun
LA
COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA
170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE
nuE
COH-PLEIXIN
O 110 ESCAPA QUASI
TOTALMENT
DE
�L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á
- CON
INMVIDE.
5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR
PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA
COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O
NO 50: .1,PR5'.R,
COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT.
AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL
S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE
1\11..)
QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA
Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A
QUIN
:EN
PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS
QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T
1:3n O
EL QUE ESTa
CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE
L7'„
LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA
CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS
APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES
I
a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS
PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O
DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL.
.,—
_ • . , - - -
•,
71_
�n7,Ls
405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I
10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000
I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I
500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó
I
N T E.
D'A ET
DES
7.-l'AQUESTA
CORRORACInNE
LOCALS
PERSPECTIVA f'.,S
EVIDENT
QUE
COMPARTEIXEM ALGUEES DE
LES
LES
CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN
S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN
APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS
VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST
RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS.
EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS
INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA
ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES.
L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO.
L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS.
�EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_
YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A
VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE
p, n1 . ;:ulT
m Pr7 TIli.
30 LI VAIG CONTESTAR
NOSALfEEE ELS LT VENTEO.
CUF D'ACORD, QUE
I NO ERA UN "FAROL", SI EM
PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE
LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j;
-
EADICIONALrLENT
D:21'417(51-A71
ELS
AJUNTAMENTS
HAVIEN
VINGUT
UNI\ S (
: 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE
S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA
FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL,
REAL I
1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S ,
1 CONSTRUCCIó
D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES
ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES
TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE
TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE
LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE
"ACOrPAEYAMEET"
D'INICIATIVES I DECISIONS
VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS
GEMERALMENT
EXTERNS. TOT
�V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES
DES TP UCCTO
ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR
EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü.
HAEPREADR
PROPAAITA,
NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA
LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN
DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I
MAI\CCIOH„
LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL
A.
SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR
RESPOST
L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS
HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR
flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES
MOATA EASPASAS.
DIE
TAmn,
QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA
A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS
HAN
DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT
AT m TTAT EN LA '1 "A
COMTCTA m
I,
«CURES ESPECIALS DE
ALLARGAMENT
DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45,
DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU
JUP,IE\ AJIAS
I
1 .?501i5-lo p ,:A.L,
IPADEELA
1 REDUCCIC) DE
55555, S751 07,:‹ICSTRAT
LES
JORNADA DE
euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES,
//
�PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE.
p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES
MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT
AQUESTS
LA CREACII;
ANYS
DIRECTA
DES
DE
U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE
CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE
"ILI C'iPf\CI-j ;
COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I
ENDE TINTE
".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL"
DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA
FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL.
TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT
SER PAPCIALS,
SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS
COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS
DUNA,
D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS
SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA
GENERLITJEC
DF CANCELAR L'uNICA
L'ETA
PRESUPOSTARIA
LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS
DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE
REEESTiAR
corsELLE.
LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA
DE
=BALL.
�SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST
TIPUS (E
CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES
POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES
SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA
ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE
TOTA
Juinc-w7,
OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON
PER
DE
:CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA
GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES,
ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES.
EU UNA. RESOLUCI6 DE
CONSELL DE MINISTRES DE LES
COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN
RECONEIXER L'APORTACI5 OUE
LES INICIATIVES LOCALS HAN
SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE
! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL
PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER
At":"U",,ST
MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A
A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6.
DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT
------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA
L'HORA
�27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S
TERP4E
'
_1",02. 11:11:t
TIPUS
DE
ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S
INSDUSTRIAL
DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF,
MOTTIUGHA FI,
ESTRUCTURES INDUSTRIALS,
CDADC
7'5_1" ,G1,1::Z
SOUTHAMPTON
EilANCERES, DE
COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA
SE RON. P
CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE
EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES
Ei-IPREEES.
FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER
I
EXISTEIXEM
1'
A
TOTA
FRANCA
A
COORDINA
L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN
EL
'[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES
1\CTIVITATF,.
ALE1 EEUU ir . '
A FILADELFIA,
AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE
CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES
EM E RESES ETTJANCANT CRflIE
SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS,
IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG,
Yfl:ORITATfl
v,...E1-ucl.,;
LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10.
DEL CENTRE RISTéSRIC.
EN LA
�1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE
CADA
CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15(
DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA?
fA]O LLOC,
MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI
E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL
OCA
P ROCiEl11- AL
RE'' T IONA
COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES
PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS
AL
LERSIHT(NI,
TR.7-'CTEN
CPNCR7TS
DE
11 LA p oinAci5,
:"IUMANS,
RECAE. EJE
DONAR
1
RESPOSTA A NECESSITATS
ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5
To;CNICS
O
FIMANCERS
LOCALS
I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT.
TE:R(77E, INTENTEN
El
11 0
1
APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN
SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL
ESTARLES
1
LA
GENERACIo
DE
RIOUESA
D'AFECTES
OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA
A (,)PRACICS
HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES
�ASSISEEC1LS
ESPECIALMENT
DIRIGIDES
A
COL.LECTIUS
cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT
"TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER
COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN
SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE.
TUNDUIZEN A
PRIORITZAR ELS
D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA,
F91ZACI6
IS
i ASSESSORAMENT, EN
EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS
PER
DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1
iJITCIY T
C 7,‘ 1-)A. S (7 •
DU
SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN
C014PLEP4.1,..:NT0.1
• 7\ i-S
î
FUNCIONS
<
JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I
ANALISTES nEL
CORELACI
PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX
EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS
EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA
UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS
�I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE
UNE
ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST
• ??..ETEXT
UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE
ELS PODERS LOCALS TENEN
UN AflPLI CAMP DE
JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE
COL-XIDTM:
VOLUNTAT
"7S TRACTA
FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA
PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS
RECURSOS
TE-I
FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU".
DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS
PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA
SEA
EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC
REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL)
IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS)
,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS)
- PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES)
- GwJzArio-14
DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS)
PROFEDOE..b'0CUPACICS
- REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS)
PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS)
�---00. 1 .
[J.IDOR413ENS, 1
UMPRESANI
ERVEIS)
(NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL)
O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE
L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS,
A
D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA
D'UN SLCTB
O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL
DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR,
5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT.
TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES
AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN
1)5.:TWA.
"L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT,
DISCUSSI5 DE "OUAET"
1 '1
TEN 1 Ni:E. ES TRACEN,
SEDnEToT,
DE
SER
"coi— HA DE
L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE
LES
ECON(73INIOUES
=
nr
LA
COL.LECTIVITAT
PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA
nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE
CIDTATS:
"LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI
�SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON
ETA ŒN
SRPBNSSA.
ELS SEUS RECURSOS, LES
C
IT' Tif7,r
COHPETNCIES,
ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB
Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA
PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE
COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA
CREACIS DF, NOVES
LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT.
TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE
N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us
GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6
TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT
MPRESES
(VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA
1.1
"
1
( .;
Runí
•
I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE
LOCAL (UBIOUE,
CaDIZ);
P1OGRAr'IES
DE
NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE
LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP,
SNS
D'U(2',ELL).
�-„
YE'
z• -;
EE
lz:Cj
L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1
D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS
140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES
212
lE
COM22
EL VENTALL DELS SERVEIS QUE
DES DELS SERVEIS DE SOPEARE
cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA
CNT T
FINS E A
2 )DUCCIo REPRESENTA
PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT.
S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ
u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE
ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS.
GFNEFA.
:E'AJUFTAMENT Tr7,
UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE
11.000
2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL
2/1
/11
'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES
1UNICIPALS, 2-omir,Eri
XIERES AL VOLTANT DELS
24.000 LLOCS DE TREEALL.
COMENCAMENTS DE L'ANY 1906
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22
oncHIsLs
w .,[s
1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES,
L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS
PATRWATS
LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES
I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES:
�m UNICIPALS
NIXTES (7
RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS
r IUR l'OT I NO REVESTINT
EORMA JURíDICA
'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT
S .-S)T- CTIPAL
L'SAITA'nGN,
INSTITHT
DELS SERVEIS
FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I
NOU).
,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES
ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL
L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS
1922:
S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE
5517V] :15
1983:
P011 1'
T.E.R.S.A. 1 I.C.B.
1984:
1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC,
A.O.M.S.A.,
r p omT
T.
INCIATIVES, S/A.
NOVES
EMPRESES I
INSTITUTS,
OUATRE
RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS
I
�JA EXISTENTS (I.M.S.F.,
T.E.R.S.A.,
I.U.A.S. I
* DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS
2 7UPRESENTEN LA CREACIC)
ZOO);
Ap A
I.C.B.)
1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS
TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA
TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS
OUE HAN COMPOETAT EL 1935
PEP
KIF -RES
CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT
TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES
SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE
Fa
A
L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE
RECURSOS, SON LW SEGENTS:
�(durnt 1".1.ny 1965, en M)
1. Munic. E. NIunic. E. Sietes
Volwas
clesDses
1.644
D IAL
)..)56
22.860,6
Desoeses
Consumptives
2.696
5.075,1
604,7
6.375,8
Ingressos
Rer activitat
7.535,8
14.811,6
1.536,9
23.884,3
40.480,6 V,
1
1.•
InversiO
3.685,3
1.948,2
Planti
31.3_2.85
2.865
7.309
32,7
279
(
5.666,2
\,..10.453
N,
1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS
ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO
1NTEGRATS
XIFRES:
EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS
�Insti tu. i
Patronats
Ajuntament
Pressupost
Pressup.
Emn.Muni . Ajustos
per trans. total
i Mixtes
Consoli.
79./37
10.692
31.850
4.620
116.159
15.626
2.901
4.613
645
22.695
94.063
13.593
36.463
5.265
138.854
ordinari
Pressunost
in y rs ions
Total
Pressupostos
SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA
DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT
DE
BARCELONA D'UN PIB PER LA
CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR
PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN
PER L'ANY 1984..
CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART
IMPORTANT DEL
TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A
SUMINISTRAN
^^„ CONTRACTES
..,,.^ ^..
TRAVÉS
. ..
.- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^
O F J r: -11X7i
CES
'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA.
'ECOLLIDA,
L E;'
DE
MÉS PES ,..
r
AMB^ EL
"; , i
t z,
C RET D,-^,
CONJUNT, LES
XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S.
^ "
7.000 _. PUES.
^:
y,
^,:,LO
::1` ^:A('. '?^:;^,
_ _,
Ç^`)
TOTAL DEL,LES
AMB UNA
�1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE
LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE
NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER
LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES
EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE
MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA
'
POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000
E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500
DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U.
COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A
LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT
UF ;1C
ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL
ESPECIAL
D'EOUIPAMENT
COMERCIAL
ALIMENTARI
DE
AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES
NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE
L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS
ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A
�VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA
ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL
OUE MILLOR
AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA
EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA
Y
imniscuTilur EL DISPOSAR
lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC
DE LA INICIATIVA PRIVADA.
PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS,
DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR
LOCAL EE MANERAL,
SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA
DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA
I MIL LORA EN
SENSE QUE ELS
LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS
REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN
Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR
79.067 MILIOUE
MATEIRA
PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA
ORDINARI DEL 1925:
. . ..
.„ . .
FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE
QUE EL PRESSUPOST
72.501 ,2-7-7T,ToNs
EAGMT
nE
AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS.
CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT
�SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS.
EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS
PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL
RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL,
DELS
EEEAEIS,
DE
D'INCMPARJETTATS,
LES
LA
RETRIPUCIONS;
TUTRODUCCI6 DE
COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI
L'APLICACI6
LA
NEGOCIACIo
CTUTADANA, MOLT
FACILITAD E
- S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL.
EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA
PODER
(),,M
ESTS'ENUL MOLT
PER AUW1ENTAR L'EFIC 5
. CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL,
REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET
JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA
•
1- .-)EEA
•
. . .•. . .
. .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE
L'ADMIEISTRACI(7).
sEE:GON
LLOC,
L'AJUNTAMENTE DE
PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE
U U'
BARCELONA
HA CONTRIBUIT,
RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL
EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE
RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN
�UFT
N,N1)HT,
A UARCELONA
AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS
PEE
ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES.
E'UN A,
HP.
pnomocT6 1 ESTSTMUL
A
INICIATIVES
EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN
OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS
RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS
flUE T TNCUTN CON A
PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS
DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS.
ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS
SPECIAJ:
ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA
DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA
Ti\T
Ji
MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU
V
ACOUSELLAR LA
CREACIC;
D' UNA
ESTRUCTURA
ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I
A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS
nTTs AJAl A
OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE
�ncm,75Hic
Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls,
1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR
I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.;
ECOHNLICA ND EA. CTUTAT.
ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE
A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD
D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES
ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA
ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL.
L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE
D'AJUNTAMENTS
ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT
COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES
nt-uTo -OCUPACI5,
DF JOVES ATURATS, NO TENEN
""
ECOM,7)111.CA.,
T
ALE AVDA
I
I DE LA
VIABILITAT
CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER
INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE
con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS.
NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN
DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE
"Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN
AME ECONOMISTES SITUATS
lA DE CAE. ES
A cAnA UN DELE DEU
�UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR,
ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS
1
VIRCULATS
ACTIVITATS
DE
TALLERS
0
JA
PRECOOPERATIVES
ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O
CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS
UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE
LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES.
17:
CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5
ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA
PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN
P EUJECTL
LUERESARIAL VIA_LLE.
CAS
DE
LA LOSARA IUTENCI6
ES
LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM
P7DVIECTAA
T A
CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL
srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI
EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT.
DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS
FACTORS AGUAUIENTALS
LES
JTCJL'lATA
DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM
DE
EINANCAMENT
POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE).
ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN
LAS
LIMITADES
PEL SUPERAR AOUESTS
UOTEL INDUSTRIAL
�EASAT
'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS
2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU
I
INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA
171:S
DE
COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO
FACILITAR UMS
sHiwnis
LES COMPETENTS QUE LA
MITJMh EEISTEMT.
DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA
. - - - -
ns LA INCORPORACI5 DE
Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI
UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN
PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA,
CASOS A
ND
EA
PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT
AQUESTA H1
lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA
TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA
PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA
fl'ESFOR7.,
SERIE
SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS
AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI
Y1:2,T;SUC I
'E .
°
ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT
T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR
_.,n1TAn:)i1A7.1
POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE
'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON
WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE.
�LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A
CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA
ESTIMUT,AR PARTICULARMENT
AQUELLES
TEMEN UN
ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I
LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES
SOCIETATS
nR(:.,mITzAcIoN-s
nE
REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR
COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A
LA FOACTó.
ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA
D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES
JEN
EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE
-
•
ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE
L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN
ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM.
TOTE
AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM
L' IDEA
1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR
'flT
DE
L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC
D'UNA
•, ,LOER'',JA DISPOIBLE
PER A CREAR UNA
EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S
D'ACTIVITATS
O NENES PERMANENTMENT AME PONS
�INITCIATIVES S.A.
UL
rEn UNA. BREU REFFRNCIA
nrLs NOSTRES
PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1
DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A.
L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I
PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS
QUE
COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC.
L'ACTSACI5
p RoJ-ucTr E
DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE
coNcRTs,
PRckIA AVALUACI6 I APURACI3.
LA
PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL
RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES
ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA.
M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA
BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA
YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA
TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT
DE COMPETIR EN
coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A
�VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE
XX ALLS
.2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER
PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA
REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA
CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA.
2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES
GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE
PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS.
QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL
222C ÇU2 3G CA N
CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES,
'INTER x ATIONAL
HERALD TRIBUNE
PUBLICAVA
UNA
ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT
SOCIA,
2'<oCRG2a
ARTE CJIC I EX
SINI32 »2LABORISTA
5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU
J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP
MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI}
D'I2ICIGTIV ES, S.A.
2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES
NOVES
22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT
�TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE
OEAFIVIC
OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT
ÍE 'n}
RRoBLUN,A
El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES
RED
7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA
AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA.
CRITICAVA ARIA AOUEST
SR7,. TATCEER DF
ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA
TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN
CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE
=CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS.
PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA
,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA
DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6
ESTEM. TAMP.
DE
LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA.
NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA
. ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE
TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S (
su_nuT
POSSIELE
VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo
ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM
FRANCA, PROMOURE ENCONTRES
ENTRE
LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó
I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR
�IT
TEEIE.1
1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA
CREACI
j
)
DEL
PARC
TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA
EACTRIA DE MICROORDINADORS
DrI y:IFIc,
LOE
DE
LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC
E' EA DIT DE VEGADES. AL
Ei
L'OLIVETTI. CAL
C0 7 1. A "SIEIC6E
.Y
UT EL 1F -' 200
S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A
EE SIEICI JA
E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS,
1
'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS
AVANT TOT UNA OFERTA
TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL
-7;
Eri
UMT .\PERSIED
AVAMTATG:
TEIXIT
L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE
E IT ZÎtT
PEE L:
S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A
LA
EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB
E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL
flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5
DE
, AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE
L'ENTOW Y
AVACADA.
ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE
TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA
UNDAEGSITW
FNPJF
L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE
DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES
�TECNW-.,0GT
A SECTORS TRADICTONALS.
1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT
nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE
L\ 'LALI T Y-1
P77.SET
DEP" rIOLT
D'E
OUEDAT
I '17'.
EL
50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS
ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES
E
SSS
DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE
DEL
IimwsTnumEa. A. DIJE
TENIM I DE TAL CON SON.
LA
EL PRESENT
TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST
SEMTIT,
QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA
(:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES,
P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI
euL
E
IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE
1::51,UHCIA DEL PASSAT.
SI EL PASEAN POS SEMPRE
DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI
ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER
DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE
MG
AnlnLLs
EREN PREVISI3LES; PERO
OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA
�MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT.
TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS
RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-,
• 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA
NO
EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE.
EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT
ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA
SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA
EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA,
LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA.
D'ALGUNA
ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR.
lIADO
CON
KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA
TAN COMEGUDA DE OUE
EE
L'INPORTANT
L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM.
AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA
MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS.
DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER
:r
E
UNA DEMANDA,
UNA
TENSI(5,
UNA
ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA
D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE
DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE
�;-
ALIT7An
TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6
voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S
YL
UllA OUE FEI ARA,
SINO OUE TAMB EL PRESENT
JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR.
NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER
IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.;
DEFINIA EL
TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA
D'AOUELL TREBALL,
EN
PART QUE
O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES
ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA
EXPT. ,:CYATIV7S
RALITT ACONSELLA.
1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY
LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER
OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA
STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA.
WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S
P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR
AWEST YISCUPS.
�---,77T~1,1ffimmy
SLS
PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f
U
SEGUIDA, I
V 7",N APUNTAR
JOCS tr..
. iLíPIS,
AQUEST PROjECTE M OTI
ILITZADOR OUE ScSN ELS
EL PAPER DELS QUALS POT SER, P
UCISAMENT, DE
TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL
PrssIlismE
CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS
PRA CTICAflET3013 ELS
T APCELONIS,
EHPESWITS,
ORES D'ARA
3331133; \3
COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li
SOCIAL
T
p Tc: COM
1ITZADW ) 1
E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES.
NO
A
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Ocupació
Barcelona
Europa
Model social
Economia
Description
An account of the resource
Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-04-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2578/19851216d_00098_0001.pdf
fd0f97e757e0fc08bbc99984ac1900d8
PDF Text
Text
Xi'UNTAMIENE) DF BA1Ei
pitESIDENCIA
PALABRAS DEL EXCMO, SR, ALCALDE CON MOTIVO DE LA
COMIDA OFRECIDA A LAS CASAS REGIONALES,
PALACETE
ALBÉNIZ, 15 DICIEMInE 1985,
�ANUNTAMIENTO DF BARCELDNA
PRESIDEN( IA
PRESIDENTE DE LA FEDERACIÓN DE CASAS REGIONALES,SR.
PRESIDENTE DE AARCA, S, PRESIDENTE DE FFCAC, SEÑORA Y
SEÑO RES P RESIDENTES
7,',ESIDENTES DE LAS DIFERENTES CASAS REGIONALES
DE BARCELONA.
PARA EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y PARA SU ALCALDE, EL
DA DE HOY — ESTA COMIDA QUE COMPARTIMOS — ES MOTIVO DE
ÍNTIMA Y ESPECIAL SATISFACCIÓN,
DE MANERA SIMBÓLICA SU
PONE REUNIRSE, A TRAVÉS DE USTEDES Y DE
A LAS
QUE REPRESENTAN, CON LOS
MIL BARCELONESES NO NACIDOS
EN
LAS ENTIDADES
SEISCIENTOS VEINTICINCO
CATALUÑA,
BARCELONA SE HA DISTINGUIDO TRADICIONALMENTE POR SU CA RÁCTER ABIERTO, POR SU VOCACIÓN UNIVERSAL, Y ES ESTE CA RÁCTER, ESTA VOCACIÓN DE CIUDAD CRISOL, LA QUE ENTRE TO DOS HEMOS DE POTENCIAR Y PROYECTAR HACIA EL FUTURC,NUES TROS HIJOS, NUESTROS
NIETOS Y TODAS
AQUELLAS PERSONAS
QUE LLEGUEN A ESTA CIUDAD PARA VIVIR EN ELLA POR LAS CIR
CUNSTANCIAS QUE SEAN, DEBEN ENCONTRARSE CON UNA BARCELO NP DE TODOS Y PARA TODOS, CON UNA BARCELONA, EN DEFINITI
VA SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, PROCEDAN DE DONDE
PROCEDAN,
LOMO REFLEJO DE ESE MODELO DE CIUDAD, EL AYUNTAMIENTO
DE BAHELONA, DESDE 1 979, HA PERSEGUIDO SER TAMBIEN EL
�AYUNTAMIENTO 1)i.' BARCELONA
PRESTDENCIA
'2,
r• ^
AYUNTAMIENTO ^,.
n Tl
T U..uJ
,
n
Y LO QUIERE
V
SER !-,U^.
AÚN MÁS
M
^^^,
EN EL
FUTURO, °C;, ESTA RAZÓN HEMOS CREADO RECIENTEMENTE LA
_
_
_
_
__
^^`',.^CCi+C"•:DE
L^ i^ cLAC Iút^cS
COMUNITARIAS, CON EL OBJETO
r.
DE TRABAJAR ESPECÍFICAMENTE TODOS LOS TEMAS Y CUEST ï C,
RES QUE AFECTAN, DE UN A U OTRA MANERA, A LOS CIUDADANOS BARCELONESES DE OR ï GEN NO CATALÁN.
INICIADA LA MENCIONADA LÍNEA DE TRABAJO, ME ES GRATO
ANUNCIARLES LA, CELEBRACIÓN DE UN CICLO D E CONFERENCIAS,
ORGANIZADO POR ESTE AYUNTAMIENTO, CON EL TÍTULO DE
"Dtfl;Ht_LDU
S O LIDA R IA".
EN DICHO CIC'_O, QUE COMENZARÁ
A PARTIR DE FEBRERO PRÓXIMO, IRAN INTERVINIENDO SUCESIVAMENTE LOS PRESIDENTES D L CADA UNA DE NUESTRAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, A FIN DE ACERCAR A USTEDES, DE
PRIMERÍSIMA MA NO, LA INFORMACIÓN SOBRE LA ACTUALIDAD
Y PROBLEMÁTICA DE LAS TIERRAS EN QUE NACIERON.
EL AYUNTAMIENTO PROYECTA, TAMBIÉN EN UN FUTURO PRÓXIMO,
EL RECINTO D_^ "EL PUEBLO ESPAREVITALIZAR Y ACTUALIZAR
ÑOL", COMO CENTRO DE INFORMACIÓN Y EXPOSICIÓN PERMANENTE DE LAS DIFERENTES COMUNIDADES AUTÓNOMAS ESPAÑOLAS.
PROPONEMOS ASIMISMO QUE, A PARTIR DEL AÑO QUE VIENE, SE
CONMEMORE EN NUESTRA CIUDAD EL DIA DE "BARCELO A SOLIDARIA", CON UNA GRAN FIESTA EN EL PUEBLO ESPAÑOL, O EN
OTRO MARCO DIGNO Y ADECUADO, DONDE NOS PODAMOS REUNIR
�AyuNTA±,ktENTO DE BARÍTVONA
PRESIDENCIA
3
. AR Y SUB R. .P.YA NUESTRA
TODOS LOS BARCELONESES PA,..A CELEB R
CONDICION FRATERNAL, CON INDEPENDENCIA DE NUESTRO LUGAR
DE NACIMIENTO,
PFTMfJAMO
AHORA QUE FiESCIENDA A UN PLANO iJE REALIDADES
Y CUESUOMES 11S- COTIDIANAS.
LA CORPORACIÓN MUNICIPAL ES,
EVIDENTEMENTE, LA INSTITUCIÓN PÚBLICA MÁS CE
DA Y NZCFSIDADES DE LOS CIUDADANOS.
R
CANA A LA VI
EN ESTE SENTIDO NUES,
TRO AYUNTAMIENTO PUEDE CONSIDERARSE UNA FÁBRICA
DE SERVI-
CIOS PUBLCOS, QUE TRATAN DE ATENDER ADECUADAMENTE A LAS
DIFERENTES DEMANDAS CULTURALES, URBANfSTICA, 3ANITARIAS,
ASISTINCIALEG, ETC,, QUE PLANTEAN LOS CIUDALANOS BARCELORARA ENGARZAR AL Mi"\X:MO TALES DEMANDAS CON NUES-
NESES.
TRA OFERTA DE SERVICIOS, JUZGA UN PAPEL FUNDAMENTAL LA FUN
CION INFORMATIVA QUE, COMO USTEDES SABEN, EL AYUNTAMIENTO
ESTÁ POTENCIANDO A TODOS LOS NIVELES.
V
ES DONDE LÍE CASAS D,FGIONALES Y DEMÁS ENTIDADES TIE-
NEN UNA IMPORTANTÍSIMA MISH5N A REALIZn YA QUE, INDUDABLEMENTE, SON UN PRIMER ESLABÓN INFORMATIVO PARA LAS PERSONAS
RECIEN LLEGADAS A NUESTRA CIUDAD, Y POR OTRA PARTE, PUEDEN
CANALIZAR DE MANERA ADECUADA GRAO CANTIDAD DE INFORMACIóN
ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y TODOS LOS BARCELONESS QUE ACUDEN A
USTEDES COMO PUNTO) DE REFERENCIA Y SEÑA DE IDENTIDAD DE NACIMIENTO.
QUISIERA TAMBI
É
N HACER HINCAPIÉ EN QUE LA OFERTA DEL
�AYUNIAMIEN YO DE BARLEI ()NA
PWESIDENCIA
AYUBTAMINTG A USTrl DES Y, PO.. TANTO, A LOS CIUDADANOS
A ICS QUIN,EPKISENTAN, CC PUEDE . -. EDUCIKSE.TAN SOLO A
LA VfA DE LA SUBVENCIGN,
ROL EL CONTKAKIO, ESTA DEBE
CONSIDEDAP,SE UN úLTW KSCUSO, CUANDO SE HAYA AGOTADO L
POSIBILIDADES DE ASESOKAMIENTC TECNICO, D I s- •S-
?ASIGO, ;-.= N LOS OEN.KOS OfVICCS, DE VfBEGS, DE TAP,IMAS,
DE MOOAFONÍA, : : c
DEFINITIVA, ANTES QUE -DINED-J,C,
PfDANNOS EQUIPO Y COLABOKACIOisi EN CUANTO A CAPACIDAD
.uKudE SI SOMOS EL
AYUNTAMIENTO
DE TO
DOS, NUESTKA OP),GANIZACId, NUESTOS SEVICIOS Y NUESTKOS MEDIOS SON, EVIDENTEMENTE,
. ) ANO TEKMII;AD.
LIBP:0
'Los
EN 11°'3 !!.,
EL
SK,
LUNA Y SOLO
rJ:CO,
r:
CAiibEL INCLIBfA ED .I SU
OTGS CATALANES" UE: ".
(1N: sPTAI
VA
iC DE USTEDES.
muuE vIvH
Cr0 HUCHO
SOL
ç'AD-IT)
Jrlli_I\
EL
UJCHOS LOS
COL
DA CA S A-
BAUFLUA, 'S LO HAS LO-
LOS AHWFS PIOUEÑOS
PALIFS, ArA2
, •,
c)i
,
PDiVDT:
nE
01,Y=CAT,111-
S)I ESTA ASEVE. -<ACION ES TODAVfA VÁLIDA HOY - Y YO CONSI
1N-P<0 QUE SIGUE SIENDO BASTANTE ACTUAL -, NOS OBLIGA Bu
OSO A TODOS ‘IOSOTE:OS, POKUUE A LA VEZ NL MOTIVO DE ?:-:C
FU:aO WGULLS Y W--,Al DISPORSABILiDAD, Si BAKOELSNA =S
cATALONA, SI
SATALUA ES
3AKOELOf,':A, TQADADANDO PCK
DA';';OELONA ASIETA, F. :1ATEKAL, SOLIDAKIA Y
CKISCL, ES7A-
DEMOS A LA VEZ TABAJANDC Y CONST,;UYEDO UNP,
ABIEPTA, FKATEKNAL,
DADANOS.
SOLIDAKIA
CATALDRIA
Y OKISOL LE TODOS SUS CIU
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Palabras del Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la comida ofrecida a las Casas Regionales
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Catalunya
Espanya
Territoris
Associacionisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palauet Albéniz (Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-12-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf
ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db
PDF Text
Text
JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85
Autoridades, queridos amigos, amics,
Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la
Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la
no necesita
persona que
presencia
de Joao Havelange,
muy brevemente,
presentación pero que sin embargo quiero,
presentar.
El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio
de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde
procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre
que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a
través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que
sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la
Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas,
todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de
Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en
Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su
pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez
como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente
de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos.
Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado
en Rio de
director de waterpolo y el Club de Regatas
Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación
Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado
en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es
por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en
Sudamérica y representante en este continente de la Unión
Ciclista Internacional.
Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les
voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor
de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en
posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de
la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal,
etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa,
creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte
internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo
vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a
darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean
M. Havelange.
(El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito)
Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la
ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre
de España y muy particularmente del deporte español, tan
dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones
olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité
Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de
significativo en un momento en que tantas cosas estan por
decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo
pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que
decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de
estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona
y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos
�sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una
cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí,
no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de
Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y
es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy
bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que
celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para
eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el
campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en
el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo
Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y
viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una
historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido,
conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En
este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a
construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo,
que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes
de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el
Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de
medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón
en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de
alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada
fraternalmente a América como la historia posterior debía
demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera,
a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo
sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses
y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este
500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del
descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay
algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de
aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y
mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal
Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a
llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco
Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero
buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este
espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no
quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos
momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él
patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma,
recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor
que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el
Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico
representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil
económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo
hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la
situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin
embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es
posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la
Olimpiada correspondiente está llamando al atención
poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos
de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las
ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la
celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de
infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran
celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo
importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo
más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en
los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan
detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000
o para el 2004, como me contaba
�Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50
millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la
candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que
los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades
importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que
su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está
en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración
del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr.
Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de
competir con las demás ciudades a las que admiramos y
respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además
nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea
realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro
años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera,
desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta
olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar
presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro
legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento,
nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra
musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente
Este es un pequeño
país que alentado por el conjunto de
ahí.
.
España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se
va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de
celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico
acontecimiento cultural.
•
Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro
esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite
delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité
Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos
las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras
despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía.
Muchas gracias.
�L 'Alcalde de Barcelona
Senyor President,
Distingits Membres del COI,
Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la
Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra
ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera
conjunta i solidària amb el COE.
La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en
tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime.
Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama
olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa
configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres
vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de
postular els jocs de 1992.
Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes,
té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar
el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona
només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ...
omplir de gent els recintes olímpics.
Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en
l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món
econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta
racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia
un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona».
Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible
en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar
uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Comitè Olímpic Internacional
Barcelona
Havelange, João , 1916-2016
Esports
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2575/19850608d_0061.pdf
c8201fc8e6cec1e9ae75c3d2183b7e01
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE COMUNICACIÓ
PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA VISITA
A LA CASA DE LA CIUDAD DEL EXCMO. SR. D. MIGUEL DE LA MADRID HURTADO, PRESIDENTE CONSTITU
CIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS,
BARCELONA, 8 DE JUNIO DE 1985
�EXCMO SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SRES, HONORABLES SRES.
SEAN MIS PRIMERAS PALABRAS DE BIENVENIDA Y DE
AGRADECIMIENTO POR EL HONOR QUE NOS HACE, AL VISITAR NUESTRA
CIUDAD. DESEO QUE ENCUENTRE AQUÍ NO SÓLO EL RESPETO DEBIDO A SU
ALTA DIGNIDAD SINO TAMBIEN EL AFECTO Y LA CORDIALIDAD CON QUE
BARCELONA GUSTA DE RECIBIR A SUS AMIGOS.
QUIERO EXPRESAR, EXCMO. SEROR, EL ORGULLO QUE SIENTE
BARCELONA AL RECIBIR AL PRESIDENTE CONSTITUCIONAL DE LOS
ESTADOS UNIDOS MEXICANOS. BARCELONA VE EN MÉXICO UN PAIS QUE
SIEMPRE HA LUCHADO POR SU LIBERTAD, UN PASS QUE AMA LA
LIBERTAD. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, ES UNA CIUDAD QUE TAMBIEN
HA LUCHADO SIEMPRE POR LA LIBERTAD, QUE TAMBIEN AMA LA
LIBERTAD.
Y ESTE AMOR POR LA LIBERTAD QUE NOS UNE ES EL QUE PERMITI6
QUE EN MOMENTOS DRAMáTICOS DE NUESTRA HISTORIA MUCHOS
BARCELONESES ENCONTRARAN REFUGIO EN MÉXICO.
LA GENEROSIDAD DEL PUEBLO MEXICANO,.QUE TAN ESPLÉNDIDAMENTE
ENCARNA LA FIGURA DEL GENERAL LáZARO CáRDENAS, NOS PERMITE
EVOCAR AHORA EL ORGULLO QUE SIENTE CATALUMA DE HABER SIDO CUNA
DE TANTOS MEXICANOS ILUSTRES. Y QUE LO FUERON, QUE LO SON, SIN
�DEJAR DE SER CATALANES.
MUCHOS DE ESTOS CONCIUDADANOS NUESTROS PROCURARON, CREO
QUE ES JUSTO RECONOCERLO TAMBI N, APORTAR LO MEJOR QUE LLEVABAN
DENTRO A LA CONSTRUCCIÓN DEL FUTURO DE MÉXICO. CON PROFUNDA
SATISFACIÓN, SR. PRESIDENTE, NOS GUSTA RECORDAR AQUELLAS
PALABRAS DEL GENERAL LáZARO CÁRDENAS EN UN DISCURSO PRONUNCIADO
EN 1957 EN OCASIÓN DEL ANIVERSARIO DE LA REPÚBLICA ESPA#OLA.
DIJO ÉSTE, EN EFECTO: "Y AL LLEGAR USTEDES A ESTA TIERRA
NUESTRA, ENTREGARON SU TALENTO Y SUS ENERGIAS A INTENSIFICAR EL
CULTIVO DE LOS CAMPOS, A AUMENTAR LA PRODUCCIÓN DE LAS FáBRICAS
A AVIVAR LA CLARIDAD DE LAS AULAS, A EDIFICAR Y HONRAR SUS
NUEVOS HOGARES, Y A HACER, JUNTO CON NOSOTROS, MáS GRANDE A LA
NACIÓN MEXICANA. EN ESTA FORMA, HABEIS HECHO HONOR A NUESTRA
HOSPITALIDAD Y A VUESTRA PATRIA."
YO QUISIERA CITAR AQUÍ, COMO SÍMBOLO DE OTROS MUCHOS, AL
DOCTOR AYGUADER, QUE FUE ALCALDE DE BARCELONA; A LOS MÉDICOS
SALVADOR ARMENDARES, ANTONI PEYRÍ, AUGUST, JAUME Y CÉSAR PISUNYER ; A LOS ESCRITORES AVEW ARTÍS GENER, PERE CALDERS,
JOSEP CARNER, PERE FOIX, AGUSTÍ BARTRA, LLUÍS NICOLAU D'OLWER,
JOSEP MA. POBLET, VICENÇ RIERA I LLORCA, JOAN SALES, JOSEP
SOLER I VIDAL; A LOS EDITORES BARTOMEU COSTA-AMIC Y JOAN
GRIJALBO; A LOS FILÓSOFOS EDUARD NICOL,JAUME SERRA HUNTER,
JOAQUIM Y RAMÓN XIRAU; A LOS PROFESORES Y CIENTÍFICOS PERE
BOSCH GIMPERA Y MARCEL SANTAL6; A LOS ARTISTAS CARME CORTÉS,
MARCEL.LÍ PORTA, ALBERT GIRONELLA, ALFONS VILA, TONI SBERT.
�SU PRESENCIA AQUÍ, SR. PRESIDENTE, TAMBIEN NOS RECUERDA
QUE EN 1842 MÉXICO VI6 NACER EN TAMPICO A QUIEN SERIA MáS
TARDE ALCALDE EJEMPLAR DE BARCELONA Y MÉDICO EMINENTE : EL DR.
BARTOMEU ROBERT.
SR. PRESIDENTE, BARCELONA ES LA CAPITAL DE UN PAÍS
PEQUERO, PERO QUE TAMBIEN HA QUERIDO SER SIEMPRE TIERRA DE
ASILO. EL AMOR IRRENUNCIABLE A NUESTRA'' ` TIERRA, A NUESTRA
LENGUA NO NOS IMPIDE ESTAR ABIERTOS A TODO LO QUE VIENE DE
FUERA. QUE PRONTO DEJA DE SER DE FUERA, PORQUE LO CONVERTIMOS
EN NUESTRO.
AQUÍ ESTá LA CLAVE DEL DINAMISMO DE ESTA CIUDAD Y DE ESTA
TIERRA. ESTA CAPACIDAD DE BARCELONA DE HACER SUYAS LAS MANERAS
DE VIVIR, LAS CULTURAS, LAS FORMAS DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA,
RESPETáNDOLAS EN SU ORIGINALIDAD, PERO INFLUYENDO A LA VEZ,
DANDOLES EL SELLO DEL BARCELONISMO.
POR TODO ELLO, SR. PRESIDENTE, BARCELONA VE EN MÉXICO UN
MODELO, PORQUE LA GRAN NACIÓN MEXICANA ES TAMBIÉN EL RESULTADO
DEL ENCUENTRO DE DIVERSAS CULTURAS. ENCUENTRO QUE HA TENIDO,
QUE TIENE, SUS MOMENTOS DIFÍCILES Y HASTA SANGRIENTOS, COMO LOS
HA TENIDO EN NUESTRO PAIS.
LA BARCELONA QUE HOY LE RECIBE, EXCMO. SEROR, VIVE TODAVÍA
�LAS CONSECUENCIAS DE UN PERIODO DE DESARROLLO MUY CREATIVO,
PERO EN CIERTO MODO BRUTAL. DESDE HACE UNOS DIEZ AROS SE HA
ESTABILIZADO EL CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN DE NUESTRA AREA
METROPOLITANA. SIN EMBARGO, LAS DIFICULTADES QUE HEMOS PADECIDO
Y QUE AUN PADECEMOS NOS HAN DADO LA SENSIBILIDAD NECESARIA PARA
COMPRENDER UNOS PROBLEMAS QUE, SALVANDO LAS DIFERENCIAS DE
DIMENSIÓN, SE ASEMEJAN A LOS NUESTROS.
ES POR ELLO QUE BARCELONA SIGUE CON MUCHO INTERÉS LA
EVOLUCIÓN DEMOGRáFICA DE MÉXICO Y ESPECIALMENTE LA DE SU
DISTRITO FEDERAL. Y POR ELLO BARCELONA SE HA OFRECIDO PARA
SUCEDER A MÉXICO COMO SEDE DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL
SOBRE POBLACIÓN Y EL FUTURO URBANO QUE, BAJO LOS AUSPICIOS DE
LAS NACIONES UNIDAS, TENDRÉ LUGAR EN LA PRIMAVERA DEL AMO QUE
VIENE.
BARCELONA, SR. PRESIDENTE, SE ENFRENTA AHORA AL RETO DE LA
RENOVACI6N Y MODERNIZACIÓN EN UN MUNDO ABRUMADO POR LA CRISIS
ECONÓMICA, POR EL DESEMPLEO Y POR EL PESIMISMO QUE ESOS
FENÓMENOS GENERAN. NOSOTROS HEMOS QUERIDO VER EN LOS JJOO DE
1992 UN FACTOR AGLUTINANTE QUE TAMBIÉN FOMENTO LA COOPERACIÓN
EN LA LUCHA PARA CAMBIAR UN PANORAMA EN EL QUE HAY DEMASIADOS
ELEMENTOS DE PESIMISMO.
NUESTRO AFAN POR CONSEGUIR LA ORGANIZACIÓN DE LOS JJOO
MARCA UNA META QUE DEBEMOS SUPERAR PARA QUE BARCELONA SEA UNA
CIUDAD ABIERTA, EFICIENTE Y CAPAZ DE RESPONDER A LAS EXIGENCIAS
4
�DEL SIGLO XXI. EN DEFINITIVA PARA QUE BARCELONA SEA FIEL A LO
QUE SIEMPRE HA SIDO: UNA CIUDAD CREATIVA Y ESTIMULANTE, UN
CENTRO DE DEBATE Y DE REFLEXIÓN.
ME GUSTARIA HACER, EXCMO. SEÑOR, UNA BREVE REFLEXIÓN
PERSONAL. DURANTE EL MES DE ABRIL PASADO HE VISITADO BRASIL,
ARGENTINA Y URUGUAY. PUEDO ASEGURARLE A USTED Y A SUS
DISTINGUIDOS ACOMPARANTES QUE EL CONTACTO DIRECTO CON AMÉRICA
LATINA HA SIDO UNA DE LAS EXPERIENCIAS MáS ENRIQUECEDORAS DE MI
VIDA. Y QUIERO ESFORZARME EN TRANSMITIR ESTA EXPERIENCIA A
TODOS MIS CONCIUDADANOS. CONOZCO MEJOR MI CIUDAD DESDE QUE HE
ESTADO EN AMÉRICA LATINA.
MI RECIENTE EXPERIENCIA ME HA ENSEBADO QUE BARCELONA,
ADEMáS DE SER UNA GRAN CIUDAD MEDITERRáNEA, Y UNA GRAN CAPITAL
EUROPEA, ES TAMBIÉN UNA CIUDAD LATINOAMERICANA. ME ATREVERJA A
DECIR QUE ES, POR MUCHOS CONCEPTOS, LA AUTÉNTICA CAPITAL LATINO
AMERICANA DE EUROPA EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. Y ESTO, SR.
PRESIDENTE, NO ES LA EXPRESIÓN DE UN DESEO, SINO LA
CONSTATACIÓN DE UNA REALIDAD DE LA QUE QUIZáS NO HEMOS SIDO DEL
TODO CONSCIENTES LOS BARCELONESES.
POR ELLO QUIERO AGRADECER AQUÍ LA SENSIBILIDAD QUE HAN
MOSTRADO EL EXCMO. SEÑOR EMBAJADOR, DON RODOLFO GONZáLEZ
GUEVARA, EL HONORABLE SEÑOR CÓNSUL GENERAL DON CARLOS PLANCK Y
LOS ILUSTRES SE#ORES JUAN GRIJALBO, OLEGARIO Y MARIO VáZQUEZ
5
�RA#A,';Y RAMON XIRAU AL COMPRENDER ;
t
NUESTRO INTERÉS EN
HACER POSIBLE SU PRESENCIA AQUÍ, SEROR PRESIDENTE.
NUESTRA VOCACIÓN LATINO AMERICANA NOS
LEGITIMAµ_
PARA REIVINDICAR EL RECONOCIMIENTO DE BARCELONA
COMO LA PUERTA DE ENTRADA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA.
DESDE ESTA PERSPECTIVA, SR. PRESIDENTE, ME ATREVO A
SOLICITAR SU AYUDA PARA HACER CONOCER AL MUNDO Y A NOSOTROS
MISMOS ESTA CONDICIÓN NUESTRA.
BARCELONA ES LA CAPITAL DE UNA CATALURA QUE CONSTITUYE UN
FACTOR DINAMIZADOR EN LAS RELACIONES ECONÓMICAS Y POLÍTICAS
HISPANO-MEXICANAS. USTED HABRÁ TENIDO, SIN DUDA, LA OPORTUNIDAD
DE CONSTATAR ESTA REALIDAD EN LA REUNIEN QUE HA MANTENIDO ESTE
MEDIODIA CON REPRESENTANTES DE LA CáMARA DE COMERCIO.
BARCELONA QUIERE SEGUIR ESTANDO EN LA PRIMERA LINEA DE LOS
INTERCAMBIOS COMERCIALES Y TOMA NOTA DE LA RECUPERAI6N
ECONÓMICA QUE MÉXICO ESTá EXPERIMENTANDO EN ESTOS ÚLTIMOS
MESES. ESTA SEGURO, SE #OR PRESIDENTE, QUE AL MARGEN DE LOS
GRANDES CONTRATOS DE ESTADO EN EL TERRENO DE LAS CONSTRUCCIONES
NAVALES O AERONáUTICAS, HAY EN ESTA CIUDAD Y EN ` CATALUMA UNA
SENSIBILIDAD EMPRESARIAL QUE HA DETECTADO EL RELANZAMIENTO DE
LA ECONOMIA DE SU PAIS Y QUE PROMUEVE AMBICIOSOS PROYECTOS DE
INVERSIÓN. EN BARCELONA, SE #OR PRESIDENTE, SE APUESTA POR
MÉXICO.
�ESPERO, SR. PRESIDENTE, QUE DURANTE SU ESTANCIA AQUÍ NOS
HAGAMOS ACREEDORES DE NUESTROS DESEOS. EN NOMBRE DE TODOS LOS
BARCELONESES, EN NOMBRE DEL CONSISTORIO QUE PRESIDO Y DEL MÍO
PROPIO, LE RUEGO QUE CONSIDERE ESTA CASA SU CASA, ESTA CIUDAD
SU CIUDAD.
EXCMO. SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SEíORES, BIENVENIDOS A
BARCELONA. MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Subject
The topic of the resource
Mèxic
Madrid Hurtado, Miguel de la, 1934-2012
Barcelona
Relacions Internacionals
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Title
A name given to the resource
Palabras del Excmo. Sr. Pasqual Maragall Mira, Alcalde de Barcelona, con motivo de la visita a la casa de la ciudad del Excmo. Sr. D. Miguel de la Madrid Hurtado, Presidente Constitucional de los Estados Unidos Mexicanos.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf
f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b
PDF Text
Text
EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA
AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL
SEU TÍTOL I CONTINGUT.
LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE,
ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE
LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI
RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT.
HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA
PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT
AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE
PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN
CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT
MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA.
EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA
L'EXPLOTACIO
l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE
EREN SOTMESOS
ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES
COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA
OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES
CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA.
WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS
D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA
I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU
VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S
�3.
LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT
TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT
A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS
TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I
RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT.
NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS
SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER
TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER
CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE
CONDICIONA-
MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR.
HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES.
HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC
TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE
CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE
PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS
COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO
COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES
DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE
CONDICIONATS.
LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES.
BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE
ELS PAISOS NO SON RES
LES SE
CAPAç DE SOBRE-
SIGNIFICATIU SENSE
VES CULTURES URBANES, HA ESTAT
VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS
�4.
GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC
r
TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS.
AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT
QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA
GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII,
r
HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O
SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN
CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE
NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG
NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR.
DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI
TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA)
DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI
ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER
DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO
A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN
TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR
D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT
D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR.
PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN
RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA
FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON
„
,,
JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA
CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA
DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC
�iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA
.5.
RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO
EN QUALSEVOL CAS SER Á
. N PRESENTS COM A CONSTANT
A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE
BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS,
MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL
I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL
BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE
1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN
TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO"
PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE
catalunya" I PUBLICAVA
BILINGUE: EN FRANCÉS I
EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES
CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR
QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA.
-L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE
GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER
EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA
LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT
I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT
PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A
BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL
PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE
REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL,
L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL
1842
LA DEMOLICIÓ DE LES
MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU
NO PUC, TAMPOCO
DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO-
GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS
A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS
ANYS 1 A 216.000 AL 1870
MIL A FINALS DE SEGLE.
SUPERANT ELS 550.000
�6.
TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT
VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT
DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un,
DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME
BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE
AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A
MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA
PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ
D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT
EN INVENTAR LA PESSETA.
NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA
DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB
LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1
NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL
LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE
XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR
CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB
MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB
LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ
A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL.
ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE
BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON
TAMBÉ CANVIANT.
�7.
SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN
PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA
NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE
FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I
CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS.
VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS
TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I
CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS,
CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO
CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN
FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ
SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR
UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE
HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS.
PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER
ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL
FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS
HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES
SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA
O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN-
�8.
GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O
L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU
PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT
CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS
EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA
REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST
DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES
DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL.
PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ?
BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL
PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX
CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB
EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE
LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES
CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88,
PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI,
OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC
QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES
CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA
�9.
I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO
NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS
EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA
QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I
TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ
DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS
ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE
(1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas)
L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT
DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT
A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL
CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU
GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL
COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS
SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà,
EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA
AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC.
�10.
LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS
A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE
S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS
DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE
BARCELONA DE ALMARA I BROSA.
NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU
DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE
SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA.
NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA
LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA
CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A
SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL.
JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO-
�11.
NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT
I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE
FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN
UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL
REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN
PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL
"A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR
POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL
TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA
UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES
TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS
DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT
AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO.
ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG
I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS
MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU
MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU,
I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS
TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV
I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA.
�12.
AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE
MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL
MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC.
1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU
M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA
DE LA MECANICA.
1917 TRES PROJECTES
- PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS
PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA
FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA
"EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA".
LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA
DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES.
AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA
1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST.
1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER
MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA..
DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES
�13.
TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES
URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN
L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA
CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA.
EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE
S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT
EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA.
AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO
D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE
PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN :
CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE
NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI".
EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA
EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA
QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA.
�14
OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS
XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL.
1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII
(ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL
NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS.
S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE
L'EXPOSICIO.
1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO
D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS.
1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES.
GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA.
�15
1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI.
PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL
CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE
SERVI PER IMPUL-
SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT.
1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO
UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN
TRES NU
C.LIS .
a)
LES INDUSTRIES
b) L'ART A ESPANYA
c)
L'ESPORT.
1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE
LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A
TIR DEL 20-21. EL 1926
S'OBRI L'ESTACIO
DEL METRO TRANSVERSAL DE
1928 RU:BIO
JECTAR
I
TUDURI VA
LA
REBRE L'
EL NUCLI HOTELER
PAR
PLAÇA
D'ESPANYA.
ENCARREC DE PRO-
DE L'
EXPOSICIO .
AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL).
1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO.
�16
possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za
d°inociatives diverses de cara a un
olnectiu global t am 3 ata fixa és el
Incidir-se per Montjuic, tal com
va fer-ho la Comissió de 1914, volia
dir abandonar la idea del nou centre
urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.:
estr.ea establert des de
I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple
d'en Cerda per balancej ar molt més
cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven,
sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions
com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at
tarnbé la plus-vàlua que adquirien
les enormes finques que, a ponent,
tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos
més tars corn eren els del Fomento •
de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de
la muntanya de Montjuïc.
Portar en aquesta direcció la •
urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers
amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat
millorant la xarxa de tramvies en
aquesta direcció ï fent el Metro
Transversal; potenciar l'obertura de
la Crac, Via en direcció al Prat del
Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra
d'una Barcelona futura, eren les
conseqüències més immediates de la
decisió presa.
Però també cal assenyalar la
dimensió que globalment per a la
ciutat, té l • Exposició en la mesura
que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que
L.'AVf:Ntr 59 (135)
que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la
Plaça de Catalunya, de les de
Te.uan i Letamendi. L'obertura del
Carrer de Balmes, la prolongació de
la Diagonal des de l'actual plaça de
Calvo Sotelo. La construcció de
grans edificis d'equipament, com
són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política,
principalíssima, de dotació d'espais
Iliures a través del pla de pares que
l'Ajuntament proposà i que encara,
fins fa pocs anys, ha estat la dotació
d'àrees de lleure més importants de
la ciutat.
Cal, en aquest sentit, assenyalar la
intenció múltiple que l'Exposició a
Montjuic té assignada dins de la
política urbana. D'una banda, com
s'ha dit, motor del creixement cap a
ponent, d'altre banda gran parc per
a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada,
era que el recinte de l'Exposició fos,
en els terrenvs més pròxims a la
Plaça d'Espanva, una reserva de
solars edificables un cop acabada
l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les
plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis
terrenvs deixant, en canvi, com a
jardins la pan alta més muntanvosa,
més difícilment explotable com a
àrea d'edificació intensiva.
Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la
recuperació simbólica per a la ciutat
d'aquella ciutadella que era el
castell de Montjuïc, des del qual en
cpoques pretèrites s'havia controlat
fins i tot castigat la ciutat. Aixó
encara afegia un interès i, sobretot,
una justificacro complementària als
proj ectes dels regidors i in<)u<artals
harcclonrn, de' moment.
�17
HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS
DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR
QUE QUATRE O
CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC
ES
ES BEN DIFERENT. EL 88 ES
ENORME ; L'ECONOMIC
ASSUMIT PER
LA CIUTAT
POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES.
EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO
AMB CARACTER
ANECDOTIC.
ELS DEUTES DE
L'EXPOSICIO
VAREN ESSER CAPI-
TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE
EN EPOCA D'EN
FRANCO ES
NUINT EL SEU NOMINAL,
VAREN RECONVERTIR DISMI-
ALLARGANT ELS TERMINIS FINS
EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS.
L'AJUNTAMENT
VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA-
MENT AQUESTS DEUTES,
PERO ES
TROBA ,
QUE SON
DE
LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA
AUTOMATICAMENT
FIGURABLES
AL
BANC D'ESPANYA,
I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE
VAREN ESSER
OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO
AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE
DEL PLA D'ESTABILITZA-
CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP
MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST
AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI
CIA AL PAÍS DE LES
TES DE MELODRAMA.
MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC
�18
COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES
FACIL PRONOSTICAR LES
CONSEQUEN-
CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM
PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT:
LOS ANGELES.
DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL
P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA
INVERSIO
EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL
42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE
DOLARS)
ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100
MILIONS
DE
DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES.
L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097
MILIONS DE DOLARS
"200.000
MILIONS DE PESSETES"
I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR
QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL
"LAOOC" INICIAL
ES CALCULA EN 525 MILIONS DE
DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL
PRESSUPOST I
L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE,
RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL
PRESSUPOST
DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O-
LIMPICS DE LOS ANGELES.
L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22
TREBALL DE
L'IMPACTE PRIMARI I
80
MIL LLOCS
DE
MIL DE L'IM-
PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623
MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT
249 MIL MILIONS
DE PESSETES.
EN
PESSETES DE
1982,
�19
ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500
MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR
DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS
DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN
PROPIE-
TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN
91 MILIONS DE DOLARS EN
INGRESSOS INMEDIATS I
BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE
PESSETES)
CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS
I SOCIALS:
--NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA
DE LES CIUTATS, EN
INFRAESTRUCTURES,
AREES,
I MITJANS DE COMUNICACIO.
- MILLORA I
ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS-
TICA.
-AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS.
-AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS.
�20.
METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE
DE FINANCES.
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
4.- MODEL DE FINANCIAC1O
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI
CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA
FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE
D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS
PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM
D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN
NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT.
2.-
VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC.
CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE
CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES
CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE
EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS
ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I
LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN
TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU
�21 .
POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL
DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE
VAREM VEURE QUE ERA
MONTREAL,
UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE
�22.
L
^
O a-
•
p
w
C • •
41•
..
O
O
}"•
1/1
o
r
°
t • L
d°^
._
t a L -.
n • • o
O .i
C
•
L
• o
«r
/ •
L
+• • •
• O
• ^ uO— r
C • •
O
O • OD
L
ti
P■
O
• •
L
u C C
•
.-• • ...
•
L O. L -+
C • o • •
• T O V .+ •
N
f
C L
O b
•
•r
W
a
Ir-
P. V. N
.r
.•••
II
r
p.
.D
N O
w
rr
N
.41)
/n
2
.O
p•
O
n•,
^•
M
-2
^
•O.
o
O
•
O
o ^
^.. • .^
O
•v
►-V
^
irn
.O
r-
O
•
C.
o
..V,
-- e" c
3
c
^
C i•
•o
u-
Ion
^
•
•
▪
o
o-
•
Y
C
•
C
O
-
•
c
L
^ •
f
..
•
C
•
•
[
t
�23.
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ
QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A
ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER
ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES
D'AQUESTES.
LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER
UNA PART, QUE:
- EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO.
- EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET
LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES.
PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS
S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA
DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE
TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS
DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC.
FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI
LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER
TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS
DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM
PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A
MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN
�24.
MILIONS DE 1972) .
AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN,
QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT
ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR
CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST
INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA
PER
A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL
AL LLARG DE 6 ANYS.
ES PER
AIXO, QUE
FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN
UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS
DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA
XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS
ORGANITZADORES,
PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI
CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE
A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES
PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO
ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES
DADES DEFINITIVES.
PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE,
ES VA TIRAR ENDAVANT .
�25.
DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn
ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL
DELS JOCS.
L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES.
EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/
SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC
TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST
ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART
D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S
PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO"
MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI
CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS
UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS.
EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS
S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS
JOCS 23.145.
LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES
-32.692
MILIONS DE PESSETES I
23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA).
�t4.1 be
Se
t^^t
Dt
SITUACION EN RELACION
AL VIARIO BASICO
OBRA
W° 0 r"
den -
27.
W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A
COSTE
TOTAL
DENOMINACION TRAMO
Esplugues-Prat de Llobregat
Segundo Cinturón
6,5 K
10.08(
Esplugues-Av. i r . Andreu
Segundo Cinturón
4,7 K
6.32`.
Ur. Andreu -Llars Mundet.
Segundo Cinturón
2,8 K
1.40(
Segundo Cinturón
3,3 K
3.13 1
N u d o `Ir:nitat.-Montgat
Segundo Cinturón
9,2 K
4.55(
[? i agonz:l -Pedra l bes
Ctra. Esplugues (via servi-
cio 2" Cinturón)
1,5 K
7C
Primer Cinturón
1,2 K
1.31L
Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 )
Primer Cinturón
0,4 K
20E
9
R¿mor. Aï bc
Primer Cinturón
0,4 K
6E
r.
Arna loo
ü< , de Orús
Primer Cinturón
0,2 K
75
'Primer Cinturón
0,4 K
210
Llars Mundet-Nudo Trini tat
4
<<
6
i
7
;
Rda.
S'.
(luinardó (Alfonso XQuintín)
Rda.
11
l
(12
Arnaldo de Orús--Río de
Janeiro
Río de Janeiro
P 2 Valldaura-Meridiana
1,8 K
245
Valldaura -Tramo 1
Favencia- Llucmajor
1,0 K
218
14
Vaïldaura -Tramo 2
Pl. Llucmajor
15
Va:l daura -Tramo _?
Pl. LLucmajor-Av. Río de
Janeiro
0,5 K
83
Av. Río de Janiero-Meridiana
0,3 K
33
Enlace Valldaura-2 2 Cinturón
0,8 K
25
Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón
0 ,5 K
131
13
16
;
Va Idaura-Tramo
4
Vía Julia-Complementos
16
Fabra
daura
81
Puig-Hedilia -Vall
19
Tunel de la Rubira
Enlace 1r. y 2 2 Cinturón
2,9 K
1.800
20
Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils)
Enlace lr.
0,3 K
100
21
y
2 2 Cinturón
Via Augusta (Vergós-Bonano-
va)
22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22
C,in'..urórt
Enlace lr. y 2 2 Cinturón
0,5
K
50
Enlace lr. y
0,6 K
828
22
Cinturón
Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón:
70
�28.
ut: LA
5RA
-0
SLTUACrON EN RELACtON
DENOMINACION TRAMO
ord
24
AL VIARIO BA5100
Eduardo Conde-Torrent Can
Mora
Enlace Dlagonal-2°
Aristides Maillol
3c,ma
agonal
Prim
30
TRAMO
COSTE
TOTAL
1,6 K
265
Enlace Diagonal (-lranvia
3,- K
55
Accesos Estación
0,5 K
100
Accesos Cinturón Li:cral
2,3 K
350
Accesos Poble
lo u
2,7 K
1 900
Accesos Poble Nou
1,3 K
900
ral
1,5 K
305
Conexión Aragón-uipjlzoca
0,5
210
Y,allorc g -Tarra-
gona)
Paralelo
7inturón
LONGITUD
España-Colón)
íPi.
, P1. Glorias-Prim)
'Crnvia-Diaganal)
Prim
'.3ranvia-TrianguIo
Ferroviario)
31
Ar 3 c75n-Guipúzcoa
32
Triángulo Ferroviarioo
Fase
E nlace Rda.
Eants
3t. Martí-Lito-
34
130
Conexiones Rda.
St. Martí
Triángulo Ferroviario 44
Fase
Conexiones Rda.
St.
34
Guipúzcoa
Enlace Aragón-St.
35
Santander
Pte. Trabajo-Tercio Ntra.
Sra. Montserrat
1,3 K
250
Accesos Pl. Glorias
2,- K
4.900
Accesos Poble Nou i Litoral
1,2 K
305
33
St.
Martí
Martí
Adriá ,
-
LOO
-
250
36
Rda,
37
Felipe
38
Mejoras vialidad
Permeabilidad Poble Nnu
39
Vía Llobregat-A2-C-245
Cinturón Litoral
2,2 K
1.561
10
'1:3 Llobregat C-245 a C-246
Cinturón Litoral
4,1 K
2.271
al
Vía Llobregat C-246-Zona
Franca
Cinturón Litoral
Cinturón Litoral
0,6 K
460
Cinturón Litoral
0,4 K
200
Cinturón Litoral
3,7 K
3.670
Cinturón Litoral
2,1
2.530
11-Bach de Roda
T
''1c1.1
de la
Fusta"
43
"Moll de
44
Via Paro de Mar
451
a
Res os
2.300
-
la Fusta"-Muralla
(Prim-Granvia)
K
�COSTE DE LA
OBRA
RED V1A8IA
<
29.
cont
SITUACION EN RELACION
COSTE
AL VIARIO BASICO
46
Via Besós
Sta.
47
49
5n
(Granvia-Puente
Coloma)
Cinturón Litoral
Via Bea6s-Nudo Trinidad
St.
TOTAL
Adri5-Mont¿at
Zona Fraoca-Autovla
defels
Castell_
Tonel Vallvidrera y conexiones
Llo-
Cintur ón Litoral
3.1 K
-
3'800
10.258
Via Litoral
7, 2 y
Via l it or a l
12,2 K
6.470
I1 ' 5 X
9.000
17,75 K
5.I00
Acceso St.
Cugat
51
Autovia margen dcha.
bregat
p allejá-St. Boi
52
Eje Barcelona-Manresa
Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc
850
53
Defensa costas
Poble Nou
900
54
Acceso Moctjuïc
TOTAL
900
95..276
�30.
4.3. IMPACTES SECTORIALS
LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR
QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA
QUE S'HAURA
D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR
TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO
D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS
DE
PESSETES (VA-
LOR 83).
SECTOR TURISTIC
LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE
RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE
300.000 VISI-
TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST
SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE
IMPACTE IMPORTANT.
DEURAN
REBRE UN
LA PREVISIO DE BARCELONA 2S
DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR.
LA NOVA OFERTA
HOTELERA PODRA DONAR 3.000
LLOCS NOUS DE TREBALL.
SECTOR ELECTRONIC
AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI
S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA
CIUTAT. LA VALORACIO
VISTA ES
DEL TOTAL D'INVERSIO PRE-
DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE
PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL
CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE
CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL
1n'Tim q 9R nnn
�31.
MILIONS DE PESSETES.
SERVEIS
A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES
QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS:
MATERIALS D'ADMINISTRACIó.
- GRAFISME I DIBUIX.
PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP
UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO
JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES
DELS JOCS.
- SISTEMES DE SEGURETAT.
- HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT
VILLA OLIMPICA.
INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU.
- ACTIVITATS CULTURALS.
FINANCES
ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA
IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE
TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST
UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM
PIADA.
OCUPACIO
AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI
�32.
I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE
TREBALL.
TABLA 2.1.2
1 987
P•rsonal CC-10
F1 jo,
Trapar•lee
69
1986
107
1989
175
1990
317
/991
562
EF1.4
1992
1107
Otra permorull temporal
Aroi tras y juecea
VoluntarIcz
Cer•abonil5
Fuer s•cur da 4
AM,
1992
1992
H07
11k)7
639 18576
1992
199
151
61
151
61
Z^00
3000
1000
14000
69
107
175
317
562
1107
17t' *0385
HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON
SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O
PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A
UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT,
EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT,
ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR
A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES
1 DE CANVI.
�33.
TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST
MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA
POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU
MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA
CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN
SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS
DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES
ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS
HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU.
FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE
LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE
FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI
QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC.
VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES
TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN.
DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL
74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI
ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR
PETROLI,
DE LA CRISI DELS 70, DE LA
CRISI DEL
HA PERDUT QUALSEVOL
CIENTIFIC O POLITIC.
SENTIT
DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT
DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES
DE UN AJUNTAMENT:
TRENCAR
L'UNIFORMISME DEL PE
SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES
IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE
ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR -
�34.
L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES
LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR
FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS
I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE
CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT
LA MERCANTIL.
MOLTES GRACIES,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Catalunya
Espanya
Model social
Territoris
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat Autònoma de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf
98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d
PDF Text
Text
25 d'agost de 1983
UNIVERSIDAD
IN~ERNACIONAL
MENENDEZ Y PELAYO
Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"
�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.
Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central
lista: Paris, Roma,
/1
Madrid~ !_/
11
Madrid-capital metropolitana
es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de
Barc~
lona -la única existente en España-) tiene una extensión de
;f& Km2
(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112
nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.
Una compleja trama administrativa para
una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner
de
relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,
soci~
les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~
.-.-~
celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~
capit~_l
·· --- ~-
··-
�I I.
El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:>olitica (y socié!l)
3.
C.::Lp~ta_lidad .. y
territorio. Capital de una nación (Barcelona
histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~
~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas
f
la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~
péi,nsión, continuidad de la
ciudad~
Relatividad de los con-
ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.
�-
~
• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-
. -;;;.;:.=.::;;.,..;-
turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.
Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1
Esto~
ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera
\
\
importa~
te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.
¡ULL! peculiaridad
de las ciudades-capitales
admini~
trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución
indu~
trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de
ba~
estanc~
miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,
~s
inversiones para diversificar la tr'ª
ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades
p~
estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución
población :
concentración via emigración de la población.
# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.
·f
�l
1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de
la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.
¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981
habitantes
3.096. 748
activos
1.186.054
(38'30% )
ocupados
936.153
(78'93% )
parados
152.171
(12'83% )
buscan trabajo
por 1ª vez
74.010
(6'24% )
Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro
y
reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas
obstac~
produ~
ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.
�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos
tradicio~
les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•
etc •••
En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n
_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).
Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia
�II.- 2.
Conciencia, por la clase dirigente, de proyección
de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:>olítica (y social).
2.1.
Los ejemplos históricos de proyección de futuro
de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•
La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-
della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,
etc ••• )
2.2.
La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\
de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.
La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi
nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con
ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.
"
,
Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.
(ANEXO 4)
�•
En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)
•
En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En
(ANEXO N2.6)
Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue
ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)
Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-
•
co
Caso
V~lad~cans
1960
7.600 habitantes
1970
24.800
1980
43.000
"
"
Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.
•
para superar estos déficits.
C)
La opci6n de futuro (ya de presente) de las
~lacione ~
centro .-. _Qeri feria.
• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!
te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.
�2.5.
Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.
La Fira
•
La Universidad mediterránea
(sud-europea,
norteafricana)
Centros de investigación
4'
los problemas de
todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"
�II.- 3
Capitalidad y_ territorio.
ción
Capitalidad de una na-
(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~
lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:
10, básic,
La ciudad, las comarcas y
la nación).
a)
No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona
ciudad~capi
tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)
Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación
~rbani
de su población, hay un nuevo planteamien-
to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &s en este perío<io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000
Ha.) y la Entidad Municipal
de Barcelona
Km~
Metropolita~
(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)
C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-
des áreas metropolitanas •
• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.
�•
La cultura y la investigación como pie-
zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".
II.
4.
La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La
instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.
. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.
�....
:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~
�1
M¡ ·;
'
.
'
,.
.
1
'ff
~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.
:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-
1
�¡
• 1
1
l
~
�. 1
1
~ 1&¡t~. q)~
N~M<'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~
1
.¡-. .
clJ,'
~-
'
1
(~ V\A.I{;
:
U61.\~~
A.,J,·~~
1
tkfe~
k
1
)p.. ~~~
-
{'
-
o&.kf>'úb ~1 ~
í ~
·AQ v1'
t
'fo .
- ttvro~ ·cMUlS'
,'
.
-.
-p~patJ?,.;.
J
"'
r~
r
~~
e.) _~~Nf
-
-
:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s
IJIV~
TimAt)u.wt1't.
?
�•.
,.
4
···i
'
.
'
· J N~ ,rJl'L~
:d_
!&J- :
¡ ~f?
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,
i
t~~~
;
�X
í
i
1.
!
1
\ .,_
· -- -- ~
liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1
L~~ .Sto
'7~
~ '~tAf
&}J.
1 --
1
1
fio/l ~ ~LdVti4tA-t·
1
1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1
ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-
1
¡
~~ dl. ' ~
(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J
¡_ .1
l
.
~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1
:
• ~ C.~v'hv....:\ '
e;
/tA 'f
1
!
r
ff '
,
t
QV¿" -
t'i
1
~Jh~
.,, _ ___ j_
']eé11TL{nm., 0
üL
f
? ll.if'l D
~
NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '
:-
j) c'N f\ AMUl
t -
1
~o~tArAbN
,
1
:- . :. - ;
-~-
----¡-- ----·::·
: -~-
-- :
.
e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~
·7 _J ~'d1:~
'
l
-
-
~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1
--f
f
l
--... r.; t
- ,~
__ L
-¡- '
lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - ">"1n<.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•
-
1 Oc
lk-:ru h.
/vt t;:Q-,-;p..,nr
&>'!fihuti.s,
oc:- -Dv &rrl'Ws n..n o~- .·-
h
t
i
1--
""+
1-
1
..
1
• j
�J
·----~·~
..
1 Bi\ RCF.LOIIA
j
TOTAL C.M.B.
.\.ft.
RF.Sfi\
TOTAl,
A.ft.
RESfA Ct\TAL
TOTAL CAL\1 ..
!.276.~75
tí~).RlB\
1 , S JI,. 5SJ
La)!. 7J8
l.%6.2?1
1.274.022
J.2<.0. )l 1
t9~o
t.n6.sso
4i.J.w
t.%').662
sQ7.o7t
2.5(,6./JJ
t.Js9.tJe
).92s.a7t
1970
1.741.979
964,401
2.706.J80
859.581
J.S65.96l
1.541.645
5.107.- 60~
1950
2u
RESTA C •.'1.8.
1
1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75
1
75- 8t
9.157
264,1152
2]).609
!80.11.)
45).752
9'1,035
552.787
1.491
!15.268
116.759
102.404
219.163
76.85íl
296.021
l.OR6.24)
1.562.!95
710. J90
2.272.585
50 -
~
so -
60
!
t,ao
5,56
z,sJ
J,Jo
2,io
60-
70
1
l,)J
8,09
) 1 23
3,71
) 1 )1,
O , 1O
4 , 97
1 , 94
. J, 88
2, l<l
t
70 - 7S
44).
,
;\6
2. 7!1\.
..
lO 1
o,Gs
l,q4
1,27
2,67
1, 2 S
2,08
7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~
__ (,
1\6
2 37
),JO
2,5q
1,00
l,Oí
)7
27
64
24
88
12
lt)()
'
60 - 70
IR
44
62
22
84
16
100
i1
70 - 75
2
48
50
J2
82
18
lOO
1
7 S - ll l
-
J9
3q
JS
74
26
lOO
~
t&
100
_i
~.(1
l.OI)
~'
-
so -
60
¡
5
-.
~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~
)1) •
¡~
"',_,
[
:
,:
!973
:~
:
)4
19
53
17
70
Jl
22
~
3
1R
71
-:t!Q
~§ ~
26
2
1
11
'
¡
~
1
:~~
JO
lOO
29
.100.
··1,1.
1
ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.
Bat'Cr!lona, 1975
r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(<tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982
tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf>o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl
"d~
dr.,l"·
2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re<~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['<'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1<!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.
�.
'
MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions
l. 9 70
1.975
l. 981
1.33
92.985
163.374
203.719
229.780
C\STSLLllS?ELS
2.065
3. 915
13.124
20.141
24.697
CER.DA~~YOh\ .
3 .837
6.447
20.212
30.498
50.8:35
1. 0.596
21.317
76.387
91.739
91.563
.ES PLL'CUES-
3.981
l3. 103
29.472
38.318
46.079
G.\V,\
6 .87]
1.5 . 337
.., 3. 834
30.474
..
33,62~1
ó9.7l•8
1.21. 995
240.630
282.141.
295.07!¡
HOLI::-IS
'l.145
10.396
l{¡,
407
20.058
18. JQ,g
MONTCADA
8. !¡86
12.629
22.209
23.274
25.625
-
MONTGAT
2.767
3,768
4.877
6.167
6·.944
P!\LLEJ,\
1.053
2.253
4.086
5.080
5. 723
EL Pt\PIOL
1.191
2.049
2.575
2.964
3.187
10.038
1l,. 091
36,346
51.058
60,t¡].9
3. 715
S ,L,l9
20.152
24.114
26. 133
§L ADRlA
10.004
15.9 72
2L,,573
37.526
36,397
ST. BOT
10.394
18.820
l¡8.
840
65.064
72.926
985
l. 281
1.370
2.002
2.083
6.934
11.12
7
·-
20.490
29.156
30.633
7 . ll.4
10.181
21.736
33,959
38.004
JOA~
2.161
4.851
16.125
23.862
25.309
ST. JUST
2.921
6.315
9.188
9.688
u.on
ST. VICENC
3.064
5.636
15, QL¡8
1.8.3!.4
20.182
C~~R V.
1.214
l. 529
1.945
2.105
2.520
CR.:\.~1.
11+. 6 33
32.2 77
105.8.'30
138.091
TL\.NA
l. 607
l. 951
2.620
2. 7J 7
VTL.-\DEC\NS
4 , 21L,
7. t.68
2l•. L, 01
36 . 571+
43.
1.12
96!;.. 401
1.228.353
l. 344.
1:\ARC!:LQ-.lA .
1.276.575
1. 526.550
l. 74L979
l.75l.l36
l.
TO'lAL C. ~1. B.
1.534.553
1.969.662
2. 706.380
2.979.989
J. 096, 7Li3
r~o .
BADALO:--JA
CO R:¡ELl.\
L'HOSPITALET
EL PR\T
RIPOLLET
ST.
CLI~fE~rT
-ST.· CUGAT
FELIU
.ST.
ST.
STA. COLCH'\
STA. COLOHA
TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.
-
2 57.3 78
..
l¡.~3.
u.o. 613--··- -·
3.028
----
JS~~
122-___f~i
-
.
Nota: Les poblacions de 1..950 i
1
c\rd)
1.960
1.950
V
ce
1.960 son "de fet".
75~. 6~.
7
�'
Ar--re>< o
N~L.
RELACIO AMB t•ACTIVITAT
1981
Di5tribucio actiu5
Actiu5 -
I na ctiu5
"~
SL 719 :
I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS
J 1~.83l
~i
TOTAL C.M.B.
Atur
aba~s o~~p a ls
s.z~s
~tu r h~~a
2. ~ s
S er\ol"f:i I'H U l a r
7S. Sl3s
Oc."p:a: ts
1a. oc up.
�Cr) OVC)
.4.4
0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-
r
LI —1
X4
I
ti
�i
de Correus).
lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.
a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).
!rsititria del Professorat d'EGB.
La dutat 'rosa;,
C/. deis Cavallers, 15.
1
Llufs de Peguera".
11mia Campeny". PI. deis Bous.
JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen
Medicina. C/. de Sant Lloren9.
:nica Professional del Ripolles.
Pública Amat Verdú.
C/.
•,
'
--
1t
•
4
otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·
T
1
\
•
de
~ELL
.a Salle".
lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial
\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del
> fins a la Z (inclosa) lnstitució
aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.
iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.
•
se amb la maxima puntuslitst i
! DNI.
~
lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política
--
rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen<;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •
a
¡ .,
1
.
.
ro
1
~. ,., . • k}
1 '
•. •
;,· '
'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona
�A ~o ~
ES TRUCTURA D• EDATS 1981
''~
~
,.......
ll
1. 7
!
e
HOMES
~
--..1
DOHES
------···- ---
--
TOTAL C. M.B.
1
1.711:
�~
w
z:
o
¡:)
1.
1
'¡ 11 1
¡¡, Lh
1
•
1
~
~
=~
~
1
1
~
~
~
~
1
~
•
¡
1
1
$
~
1
1
1
~
$
~
-
1\1
1\1
1
Q
1
~
M M
1
$
~
1
~
T
·¡:A,¡¡
M
1\1
1\1
1
~
~
~
1
1
~
~
~
1
~
~
CD
1
$
~
1
~
~
~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1
·'1
V)
w
J.:
o
X
L
�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',
'.
:- -----··-··
,
r95 -1 81r5- ~
j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~
A
se
7S -1~.~5- 7~-----.!..
~
71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·
~~;;;;·
.
~65
r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-
-1 SJ a-
~_, ;;; =
~~-
~ ~-=.
-1935- .o:
;¡-~e -l!Ha- -4~
_:
·~ JS -19-45- 3 Sr
---
•
3.,
.
3
I "'
;
-~ . ~
-19Sees -1;>5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1
-~ 3~
· -...,
. --
S~---·:- ·---:':-'3.,,.,
3ar_Z
2~--
E-
}:Ir;;=
~
1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X
1.7
1
'i
e
HOMES
l
1.7"
DOMES
TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA
.
,:~-. .::·-,· -~
...r,.,_·>·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~
~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.
�~$
NATURALESA DELS HABITANTS- 1981
l
t
i
"
Na~cut~
~
N~~cut.~
Cata l.
a
i
fora
57.82:
~ ~3 c ut s
~2 . 17:
Nasc uts fora de Cata
C8talun~a
- 39.111
7.811
8.091
00
,_
CasLetta la Hov&
J'lurc1&
8.5•U
5.83 *
Arago
Lleo
Ga. licia
4.79 l
Ca~t~\la
8.821
Altres +
~.98 1
N
Andal~~ja
[xtrea~d~ra
6.3e:
5.7·U
TOTAL
fora
C.M. B.
Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger
�-~
<\
NATURALESA DELS HABITANTS - 1981
Na~cut~
Na~cut~
51 .2 4 :
35 .7 61
Cat<3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~
i
[ora
•1
t:: - ""'
~~
~--~
-
a Ca tal unya
l er a de c~ta
27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.<&>
6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J
IT
c:: ___
BARCELONA
fora
Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La
Ca$t~lla
~ ~v e
Murci e
Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~
Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger
Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +
�NATURALESA DELS HABITANTS -
1981
..;.
'~
Na~cut.5
Na~cut~
C~tal.
i
fora
~S."'SI
H a~c~ t3
a Catatunya
Se.s~:
Na~cut3
ror~
de Cata
n ,, se.37
•
10.77 1
fora
Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a
?.73 l
6.291
La
~ova
l'lwrcia
... 77 1
<(.56:
Arago
l le o
.o~.e.o!t
Ca\ic1a
3.291
2.931
5.3<4:
Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r
Pa i~ ~~ tenc.la
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00
w
. ,....
. . . ,.
�~6
.l
j
•,
i
--\
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11
21
31
-41
SI
Gt
1 ~i '
Xl
io~a l
po bl11cio_
a Ca cal Lnya
~! :~~~l ~
vi ~~ut:~
--
de {o r a_
V ll\g u l:~
5egona
--
d e fo r·a
any arribada
1\;? 5 - 1:18 1_
~
O
Entenen
Hv l'
c~tala
~nterd!n
:S7l -
1975_
: 956 -
1970 __
1961 - J965_
1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -
19~0- . -
1921 -
19 30 __
1920 1 ah11 n:1 _
1-
-
-- · -
___
_
1
1
1
'
,1
,. _.
.. .,
�~
....
.
·..:.
1
.
1
..
CONEIXEMENT DEL CATALA -
!
1981
10
ae
31
""e
-se
rU
?e
90
-
Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya
!'ll!!>L\Jl!l
Vi ngul.'l de fora _ _ _
l
:
_l
(l (l
"
~
~-"---~
-j
Uingut.'l de fora
!>egon.'l
any arrJbada
1976 -
1981 __
197 1 -
1975_
1956 -
1970_
1961 -
1965_
1951 -
196e __
19 ~1
-
195 0_
1 931 -
.19~e ._
19 21 -
193 0_ .
l 92 e i
aban!>_
?7~
fJJ
D
En\..er•e n
ti o
C?l!:. a
la
t ' e r.te r. en
·------- ---- --------- -· -..
1
__
_
-----· ···---------------~----------------_______¡
�!
'
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~
_
.-
.-
lt
2f
31
"'
se
"
se
7e
98
-
a Catalunya
d e f o no __
-
.
Vingut-'5 de forll
~ego n5
~"H
arribada
··~:
1976 -
~
~
Entenen cat.a\a
1971- 1975_
ami
-
.
.
- · ~
E
.
1966 No t•e nt.enen
198L_ . _
1
1
-~
1970_
/ ;.¡:
1961- 1965_
d
1951 - 1969_
19 ~1
;~
- 1950 __ .
193 1 -
19-40_ . -
.-
1921 -
1930 _ _
· -. -
-
~
~'l
:s2e 1 ;:,.b<>"5 -
::.,;
¡.....¡.
w
'~"~~ ~ -~:
. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~
~
._
--
-
-
;;.:'
-
,
--~
1
_, ee
¡¡
~
�~:¡
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....
1
1
Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.
Ei
'16 . 62=
53.38:
i
fora
1
K ~ 3CUl3
al Municlpi
Vlng ut3 do f or a
r:z:g
TOTAL
c...;
,;::.
;-
~·
1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:
C.M.B.
.
entre 1976-1981
'
er..re 1971-1975
ontre 1966-1970
entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195& i r. b an !l
l
�~-
'·
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
1
••
'·
~
-
-
i
1
¡
i
r
l
Vingut~
Na scuts Munic.
c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡
S-'.. -<17 :
.,5.53:
i
fora
de fora
cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i
!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora
B P:R CE L01~A
1976-1981
1971-1975
1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~
�.,
ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI
1981
------------------------------~
-<.
'·
Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.
i
rora
Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra
18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l
11
r
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~
¡.;,...
c...:
ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre
1976--1981
1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. <~.l:n:n'la
•
•
�.11~ ~ • ,,[f::'\~
~.:;;;.-
VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·
\
...
Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901
2.ea:
3.88:
~
~
~-
l'fo Consta
l'le\.ro
1 1.27:
Tr-en
Bu 3 priv!) t.
18 .~8:
Tren!>po rL
e . 33 :
41.251
-1.28:
Taxl
i n~iv l d
Metro
~ · 2.35:
Tr e n
~
Bu!> pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld
3.87:
~ 28.871
..,fOO}
:! <:~ placa n
No Con!llll
ED 1 s. ea : ·
dJ:ru 21.06:
Eu ~
A P:: u
No e .:.
Viatge.5 Trebatl
e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!
Bu.:.
Ta xi
A Peu
No ·.o!> &e,.pl ac r: n
TOTA L C.M.B.
·'
c...~
'-·
Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:
1. 5 6:
3 .89 :
5.36!
e.e9:
b ?.S-2:
2.63:
Ho Cor,!l t.a
Me t. ro
!3 u.:.
Tren
Bu!> pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl
A Peu
No
e~
de~ p l ace n
�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT
1981
·.<
Viatg e 5 Total5
No
Viatge5 Treball
C cr. ~bs
!"'í td.ro
Ho Con:.\.11
e.?e:
r'lo Ccnsh
!"'e t. ro
g. 61:
:'l e t. ro
!! u~
Bus
Tre.n
Tr en
Tr ~n spcr t
T r ~ n spcrt.
ln di v ld
Taxi
A Pe u
Ko
t> !l
15.611
1. ~51
Bus pr!vat.
p rJvat.
S u !>
lJiatges Est.udi
de~; p t ~ ce n
!7. 5 9:
5.52:
individ
Tll xi
A Pe u
Ho es
ó ~ splacen
U,__..ll.
Bus
Tren
J.·o:
6. 77:
Tr a n~p o rl
6. 11:
Í ~Xl
?us privat
59.75:
A Peu
2. SS:
No "'"
1nd 1 v1d
'
d e ~ pd, ce n
1
!
BA RCELONA
�..
J.,
VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'
11
Viatges Totats
[==:J
rz:zzJ
miliiJJJ
~
IJiatges Treba t l
1. 37:
No Cor,.:;t.a
2.10:
5.611
r:et.ro
8.7-4:· Metro
H. 00:
Bu~
TLl.x1
Taxi
A Pe u
2~.56:
A Peu
5.68!
No e!l
Tren
-4.371
Bv~
a:-=-JJ
~ 8 . 77 1
¡ .,~,.1
~. 33:
Cor.:~ta
29.26:
3.611
-<.29:
3B.39:
0.37:
2 . 1" ,
~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:
rio
privat
Tr~~sport.
No
·?! !.
lndlvid
de~pl~ cer,
Viatge.s Est.udi
C=:J
Bu.!>
Tren
Bu.!> privat
Tran~porl
individ
\4
c...;
3.57!
~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!>
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid
e . e7:
TcxJ
A Peu
de:~ptac.en
TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~
1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:
Ho e!l de:.ptac.en
...,
�•
S
de
23
198~
Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja
1-7'
1
Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:
JOSEP M. FIGUERAS
Jr:
e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl
algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.
~A)
na-4
m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1
Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer<; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat
qiiestió.
• i protecció de , .
·nda de joies i
d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1
}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.
KATAL NIA
�-----
/l ~rl \~
,·.~ ..
Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-
- ..-..
-
pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO
zas
·La ciudad,
.,
comarcas y la naczon
Se
~------
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital metropolitana
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Àrea metropolitana
Model social
Finances públiques
Catalunya
Territoris
Europa
Description
An account of the resource
Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-08-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf
28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff
PDF Text
Text
/1/k kjEsT-4.1-
N
t\J
ur4
U '4
ue-
(-i-v o
VU1-. --Ç 701 ,
PC C.A1
17 )0
j'
5 e v bit
-
n. A
cuDitlb
&ce)
Oi ovil::
r E LB fick4 4v *i4
241
-.C->\)l
uf¿._
ti)
(r-
P01/
pul) i'DtM
A-0 0/4 /1-1
P.\ 4191' c,:94.1
C _30
0(.2.72_
1) 1-7
g tt . s
n PO
L45
IV
c>,' u M
gel,L tgA
M
S')
tiC
cA u IVA D
tiN
UN
t-75
t'E-c/c/1_
U N fl
TkL
uki
éte. Litt 1C
qvc
Dti
41)
£Z,-tb.
Ce)
IsJ
cit
o
1)0-
v. 4
(L'o Ñ 11-
év
Cc».)
55
(Luz-vri`ç)
L
fugg75
CA 1./
VI-1114J j
(Ñ4y CM)
LES
4
y
ité 4 T! 4,e
1,1C-S
(f;
1 /5
LI1
ES
I4S
CA
Tb--krb-D
E y u t-V7-11.4
rzzyv lutç
67L:01
1:1071-1
y bt: t/iiiç L 4St3
S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".]
C,,M
J'Es' Çl11,(14.0
CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot:
�f4
1L
)Ji
EA/
(5 (.1-7U
7
/)t-
I)(r
A-ifA (4 1)s .tç)--7)
(40
SU - 71)
L
Y`
mç
C
(11
6-1,15,-Co
(/Ç
(1 u c;
r 7--"7-1)
e-k)
¿itS
11?
‘fc' .-\\I
Piitš bel,/
c
(2,4
't)'
-
T\-,)
U)
Out
t:t
'T
3 ti
L
07-113
17)
(41
i?c-f L.);;
C.19
brVih,JUL
b
ti
lD
LiÇl'E
'JI
¿4'¿,, In3
omrt..-
V
t-1- ii4114141-t,z,
ein-4.1
C
(ro
Ú-eW (1.151,14(1- Vc f
ft/0-1,e'L
/f) Ittt.
v-1)
/í73[
AL9
L4&I
t-1) rz,o
(o
t:
kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111)
ett
ki • A/1 t9/ 1A) S
ilv01,1;
ki-11.4, < 5
eT
YJC
i‘i 5 2.
P4--)01-
c7 /1-p
)0
k k/L----
-‘)5 S /1-74,-1,./ L; S
Ç,
k,‘,/ 7E-
t) fu' -11.) t.;17d
C-.044 y s
/2,1 A'-irni
Cerril°
e--L
»c strsU)/14"1Y1,n'ici
Z-v ç
1:7– t421.) .
trn,t)
tal--)14,
i7 C1
t prv
4v,..05
itc,s
o
ij )1).
I 4-V
4
C.,' ccrt.)
/Jt 2
0C- 94
1)c-- -171_
(.,(nil
1rc-'Lis
(? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4
t‘.iht
UN
n
O
i
'14 Al
s
111-J
LA
1,)
pe:
a
ejKi L-"Z_
_1 Ti ruí
4
�rv
Jytivi;
LL
tr
■iC- cit-ris
1i
Oarn-i7
t'Y'd 715-
L
el IL.LfJ
Ni/es-01p
g
11
LIL
ttr,i L.,,rtwvf
¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0
Voz4r-o
1k
(./:),(// Pc-n-
t4
/1 tgit-ci\
PA"\-tb
Eçc.\
c
(S
711114
Pre...)•vv:
CbJ
(vi
1)1/W •
e"z--
4
r7rn L'Ç
u sol
ektrí t_rhiTt.-7
ì'
DUr.4 . ti_ e
A 0,5411.
.19gr
atzieL
ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4
Q U c frt--)Atc tw A
E--JrciLAJc
•1
Ot;
L'ilt '10)1
g1L-tio AJA
P-1-ilTer-vtrat
(c- //t.
0 \I
É77 "evu t f
ht
Okir2)
(Y-AA1*-1
f,
(-911-4
Cit 47- (JPI FA Py4f1-44
Al 0rt?,/ ' 44 g
c4-€1:7t
acyp-i c
A-wwo (s-
f-N
P
j
7
rel)
i
(.;
C
411. o
hit:7
A
Los
s'un-o/kt_
r C'D S
Q tJ t: PO 5-07 LA. DI
1).1 t-'1-
k)111 A
e 5 -pm
0,4,1.1-
W---7rYv
¿,±7-"/ 1:0$
PO k t. °u-WM/1.0
;
11;t15
,
,11trt Cz'7 -o-vx.174
(// v 0/ f»)-vtl otcnv
e C.:
nill
CV?
,(4 O S'
re 61-v 12
/31-u-r-v to,t,
(..(nl--11
ihj 1-1)
L4--briA
ft
ti
L
—
hl Y) v ¿.>4),An
S
jcp
Y4
L's 174
L'ç, TE
con:
ri
S ý( (171, L0
kfc.-
ru 7-o
t;71
T1--00 --/Q (u)
ft L1"1/1.
\1
DC ejs»¡
o( f4n
ft'
Q
112 L i.) 11-0 41'5
ilóAP -170--,
11-5
t,14./
("N
(5{1_
Joi
Li A*
0-11(■L'ett,-7--
Q ■.)(":"- hip
Jk.94 'N
14b711/)
�N
~-
'U\J (1)(x^ f^.^
c--1 ' 0‘)
f
l^ ti
/tiu G1t
D I it--v
O C y►!)L
e 130-rt
M
C=t)
`t
Q €11-
C iU TM,
^.%
A-1.2
\./
C©tli^ ^ l h►
i1,--,<,5
L A-
i
p ïiw LA)
i N^^h C 11-1L^r2, ^'o
G'ví> led, c AT-rtuun>A
t„o S
( t,til/
i t L yL Í^i ID'
É
G-exí c-- rt. 4-1A
CS
p
11 S t
C_ o
l)
iv t!
(^}YI ^^
Muy
r
il.to L uC
11--)* L S
Gi ^
ct V'A. t
r
C. L Z,.0 A->
r-£,)v
7ítS
`7 tS ^^,ti^
4
hEL
C /i1n v ti^
S o rv
1 7 ()Pe.'
S'111
P Altn' cu
Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05
c.t/r í?h, u ,U^
^
1-414
tt-ri nfe
LA 4-5
<1 E
s
IQ/
V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2
d7c` ^A
pot t4rioi,i sil v tv<^^1`(
31' n ilw o á
trit...1
ct-v g M ,
1 r) ^^ C.43 G, ^ .
ror2
nwir^
,)oN i=idj7v()
/>,/ O niv - c-f r•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Subject
The topic of the resource
Fira de Barcelona
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Indústria
Comerç
Barcelona
Relacions Internacionals
Globalització
Transports
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM del discurs.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf
c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9
PDF Text
Text
11
Stp--
Vilanovins:
#
I •
Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.
7,
.,.
la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb
'•
celona, de
1 ,.. ! : ..,
j
entre vosaltres. Potser, a
pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me
.
.
que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a
1Y
-
Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1
Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.
�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o
'trebaIladó,r;
1
14
'4'1
-
1'
' '
1 1.
u,
Y
- .' r
•`
4
- — 4 # 5 "3- o -
á
,i. Jr,,1 1^ 4
".
'.
andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'
1
-.,15Iz
t4
cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.
nos-'
tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic
urbanístic
de Vilanova i de Barcelona.
•
1
Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5
nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII
ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7
nerat problemes greus i injustídies que revolten,;
•
N
�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica
i'
cultural.
de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu
<
,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:
..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions
culturalsprzvinents=
d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser
pensar
d'expressar-se també plurals..
En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=
�4.
1
arnbel progrés
el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem
pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1
cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat
arrels profundes en
la
que té
histbria de' CataluñY'a
o.
A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.
plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,
Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura
econbmica
de la població. Vila
nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,
a
ser una -
�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,
produït
e,i=
tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat
ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.
Penseu que un autor de
mis, doscrivia
així
•
rimers de s'eg
l'estructura industrial dè
Vilano--
va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•
i dos forns de
L.,t4.1.x".
Vilanova tenia aleshores,=
cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.
Compare
aquella descripció de primers de segle -
de ructivitat industrial de
Vilanova
amb la més•recont,
�6.
feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=
la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".
D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -
la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells
�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.
No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no
ó. La Festa és per di,ver-----
tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi
de
II.
joia en mig del desert de la incomunicabilita
ue
massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc
�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai
fred que far=
aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.
Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pregó de la festa major de Vilanova del Camí
Subject
The topic of the resource
Festes majors
Vilanova del Camí
Catalunya
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf
c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc
PDF Text
Text
1Z' 2S°1
INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS
Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.-
�Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani,
intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica
ment urbà.
Sord
Ho
M^
C Dónen
^^)
vida
^^ñrx
°
al gran projecte de ciu
tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle.
¿L'?
La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del
Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden
apreciar-se en la seva cultura.
a
ElHaTOX )
Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols,
que han dut a terme una part tan important de la seva
creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem
ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i
preocupada per la confluència entre els corrents dels país
i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus
�Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts
amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer
notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema,
del seu pensament.
No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se
en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns
punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien
inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui.
Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que
aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca
talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny
ni va condicionar la seva convicció.
�Pujols va ser un home,que va estimar profundament
Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i
queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament.
Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat,
tan avorrida i maleida dels mals catalans".
L'home que avui homenatgem fou també, un home que
va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament
urbana de la tolerància, en l'exercici del debat.
La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del
marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de
la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha
fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes
"en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics,
agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu
pats pel seu país.
�M'he de referir també a la relació que Pujols va
tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta
de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924.
La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat.
El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció
que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau
d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França
que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal.
�Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota
com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols
amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la
paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats...
Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan
barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia
haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça
Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el
seu homenatge i record.
�Francesc Pujols i Morgades
Nascut a Barcelona el 1882
Mor a Martorell el 1962
Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya
--n)
A,,-J
de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres
i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla,
Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres.
Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir
com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines.
Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre
1920 i 1924.
El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana
obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent
filosòfic
genuinament català. Formula un sistema
propi anomenat Hiparxiologia.
filosòfic
�Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest
periode col.labora a Ariel i Revista Europa.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Inauguració de la placa a Francesc Pujols
Subject
The topic of the resource
Pujols, Francesc, 1882-1962
Homenatges i distincions
Cultura
Barcelona
Description
An account of the resource
El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça Reial (Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf
812327f1eec34951b11674f70514f438
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT.
CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA
PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA
CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA
QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE
DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA
QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA.
SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM
A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES....
EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA
CASA.
AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES
VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR,
LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT
.
AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC
QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA".
HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA
FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB
LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID.
ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A
DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL
FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA
DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98....
SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE
LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA
COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA.
ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS
DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES
ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT
DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS...
ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES
CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE
TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP
ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA,
DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN.
r
EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN
FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE
BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA.
r
A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN
PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN
ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA
REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA
CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES.
LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS
QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE
PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT
N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT.
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA
GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT,
COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA
PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN
COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET,
ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE
S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE
L ACA-
DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL.
I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE
LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ
SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC
QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS
DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...)
ES, DESDE
ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA,
ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO".
MOLTES GRÀCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Alcaldes
Homenatges i distincions
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf
39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98
PDF Text
Text
PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN
EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO
ESTA
MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO.
Los oradores que me han precedido se han referido
con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal
y académica del Dr. Robert.
Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos
aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba
recuperarse del profundo schok producido por el desastre del
98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo
calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda
España.
Son conocidos los hechos públicos más notorios del
mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como
sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ".
De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos
de su actuación de esta casa.
Estos elementos constituyen la base de un inmenso
prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había
ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que
la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase
pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con
las exigencias de su responsabilidad pública.
�Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona,
a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un
buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según.
los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico
sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis
Aguda".
Ha sido glosada reiteradamente la significación
catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como
consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid.
Es tambien.importante remarcar dos elementos
cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que,
ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad.
La actuación del Doctor Robert como Alcalde de
Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del
98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya"
y
la alternativa de la intervención activa en la política
española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya.
Es una política que se plantea la necesidad de
dirigir el proceso de modernización de España más que de
establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract
ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona:
crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y
replantear su objetivos . .
Robert es uno de los principales dirigentes de
una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar
el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante.
Es una política que se fija el objetivo de dirigir España)
�de hacer el papel de la locomotora.
Me quiero referir también a la consolidación que
se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como
símbolo y motor de Catalunya.
En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea
desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia
de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por
el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas.
Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por
tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de
la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida
en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente.
Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn
la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política.
El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue
durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde
no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió
muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el
banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal".
Unas últimas palabras para registrar la conciencia
que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí
ticos para desautorizar su intervención en la política espa
ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se
puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el
Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza,
no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista,
Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre-
�tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto
de gloria a su figura y a su vida.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Homenatges i distincions
Alcaldes
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf
687c0eadd4932b65f32855a429b2403d
PDF Text
Text
"OBRIR CATALUNYA AL MÓN"
VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984,
A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR".
�Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills
que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri
bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el
nostre país es troba en un moment particularment difícil
de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys.
Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que
mantinguem una actitud tensa i vigilant.
Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu
sió.
El país passa per un moment de frustació que és
evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un
pessimisme que es deriva del fet que només una part dels
ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra
de construcció del seu país.
�Z
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/
particularment en aquests moments de'campanya electoral
fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat.
Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser
protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en
la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de
les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro
posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober
tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian
9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre
que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és
exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa,
la que promou un respecte a unes preteses essències nacio
�3
nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet
tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar
d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio
nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué
és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi
nistra benediccions i anatemes.
La segona opció, la que suggereix que el pais, la
nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui,
és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament,
es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo
ssada pels canvis que es van produint en les relacions
socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió,
de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen
en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el
geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que
no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca
�4
dora que pot movilitzar novament les energies del país,
perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po
lítiques.
Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na
cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma
nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge.
�Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que
són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans
-per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges
o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts
casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme
de frigorífic.
No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i
si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà,
no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
�Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable,
que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de
la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les
Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres
va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és
molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a
una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una
traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber.
�Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra
relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els
vols que enllaçaven
Barcelona amb una colla de ciutats euro-
peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de
Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri
no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les,
o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions
seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de
marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la
nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via
no
de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar
tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència
de que el tren està a punt de passar.
En aquest moments, el tren que està a punt de passar a
davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa
que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys
de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan
barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les
�l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat.
Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de
llegats historics i culturals divergents.
Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per
tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una
fesomia cada cop mes configurada segons aquest model.
El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats.
Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una
via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps,
jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via
europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser
un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des
de totes les metropolis d'Europa.
Es un camí que exigeix, per
damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics
europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets.
�9
Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el
rigor en l'administració.
�lo
Potser un dels trets que resulten més decebedors de
la situació que vivim és l'absència del debat públic que és
característic de les democrácies occidentals.
Darrerament, per la pressió de la campanya electoral,
s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i
pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que
els d'incidència política directa, que els que afecten els meca
nismes de representació política.
Estem construint les inttucions del
pais i ho fem
1r-
sense debatre practicament res. So-
bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la
policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que
qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a
"model català" -el "model català" de policia, el "model català"
de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els
molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre
tants models catalans.
�^1
Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la
manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia
parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la
pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una
qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim
polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització
de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim
respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre
Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda,
les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han
caracteritzat
tots els parlament de l'Occident democrà-
tic.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida
d'Europa.
�Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep
ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar
a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques
¡.
segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans
grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una
mena de representació apolítica de les essencies nacionals,
i les altres, que són administracions contingents.
El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
La crítica de l'administració de la Generalitat és poc
aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de
les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad
ministracions és possible pel fet de la seva radical contin
gència.
Les conseqüencies d'una aital distinció són molt
greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot
surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí
tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el
�l^
L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la
estrategia
Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció.
Pot donar als partits conservadors que han estat governant
Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt
termini però és un camí sense sortida.
Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se.
Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del
central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions
tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix
temps a alguns dels elements que són components essencials de
tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la
fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que
no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport
-com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi
cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un
govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser
quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser
un govern modern.
�1
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3
que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions".
Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re
marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla
4
Ge-=re-z-tziá ^tat
opinen que els principis estatutaris
descarten
l'opció d'un go-
vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administrativa que s'ha
viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les
previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra
ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver
coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió
funcions locals.
de les
s
�14
No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi
ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que
s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb
l'us reiterat de cortines de fum.
Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha
prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia
ruralis-
ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens
suggereix una terra neta i verge.
De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan
la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció
de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït
de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben
poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en
la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi
tat d'entár en un camí que no podía controlar.
Es normal, per tant, que a través de la via del decret,
haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada.
�I7
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la
Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han
acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins
i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es
tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con
tingut polític.
Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
�!3
Fets de tanta trascendència política com la concessió de
llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de
la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal
propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça
de Sant Jaume.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad
més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més
endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments.
No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen
amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves
funcions ?.
No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de
Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves
competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur
tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de
les increibles oficines de benestar social.
7:
�1^t
Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es
tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat.
Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i
una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si
partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les
iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat.
Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de
jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions
i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents
alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat
complicant la construcció del país, encarint la seva ad
ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara
és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten
ció de la meitat del país.
Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon
seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea
ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen
�20
tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne
cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca
talana ".
�2^
El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització
dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan
considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en
la contralació de personal i en la formació dels seus cossos
de policia municipal.
Semblava raonable esperar d'una administració nova que
s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi
ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les
administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius
nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una
experiència indubtable.
Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la
formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap
a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de
moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
�21
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que
uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien
el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn
cies.
�23
Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia,
l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar
i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país.
Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el
que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?.
Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot-
ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell
administratiu sense sentir-se'n integrat.
�211
El problema de trobar la sintonia entre les diverses
administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis
tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret
els ciutadans d'aquest país.
�25
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per
un país més animador , per una movilització que du
gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracás dels nos
tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn
cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la
carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra
pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut
d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització
d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món,
pel patriotisme que es deriva de la participació.
El nostre repte està a demostrar que el que és bell,
movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també,
és, sens dubte, més eficaç.
�6 MAR,
En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant
con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió
Obrir Catalunyä al món (I)
çi
antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes
nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt
pa del boom que, ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quina són els autèntics vt
lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de
valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d
la convivència sobre un territori molt limitat de te
més diverses opcions polítiques i de llegats històric
i culturals divergents.
ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels
greus perilla que està corrent Catalunya ara
mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país
es troha en un moment particularment dificil de la
S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que vivíem fa
uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant.
D
Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma
per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir
lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny
és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura
ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé
configurada segons aquest model.
Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i
d'il.lusió.
El país passa per un moment de frustració que és
evident pera aquesta frustració és circumstancial.
Es un pessimisme que es deriva del fet que només
una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país.
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt
particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb
serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure
que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula
que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció
d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el
que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una
unció que permet tota mena de manipulacions dels
qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i
de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es
troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme
que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes.
/
/ r
o
1rk
I
1
't
La segona opció, la que suggereix que el país, la
nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que,
lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van
produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de
confiança en els homes i dones que viuen en el país, i
també —per què no'!— de confiança en la pròpia
història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni
del pais. Es una opció essencialment democràtica,
que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció
engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques.
•stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un
nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat
permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una
actitud de setge.
Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya,
una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que
les coses són com abans, com en un mític abans, o
potser imaginar que són com voldríem que fossin.
Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras
i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en
molts casos: que és el que se'ns recomana des de les
instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic.
No ens podem enganvar a nosaltres mateixos.
•
El sistema
català de ciutats és, segona Maragall, una
subsistema del sistema eurupeu de ciutats
Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que
no és com ens agradaria i que podem canviar si som
honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí
per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de
dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa,
la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial
per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la
satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península
molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i
tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va
durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I
és molt important que els esforços dirigits a corregir
una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació.
Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la
Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com
«L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max
Weber.
Pensem ara en l'orgull que ens produia també la
nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més
nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres
excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha
registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris
Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho
hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al
marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense
cap control nostre i la situació de marginalitat
greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la
nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del
moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la
vida de negar el que no són. Es lamentable perdre
un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a
punt de passar.
En aquests moments, el tren que està a punt de
passar a davant nostre es el tren de construir un país
que pugui integrar-se amb normalitat en el procés
d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al
continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema
que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa
El sistema català de ciutats és una subsistema dt
sistema europea de ciutats.
Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc
bar una via d'incorporació a Europa que li permet
al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig
nal. Però és fonamental entendre que connecta
amb Europa no vol dir només el foradament da
Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et.
ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d
ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m
bava, una cultura urbana sincronitzable amb k
cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de
hat cultural del continent, llençar-se a competí
amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole
les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix
per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt.
rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric
sinó en el dels fets.
Per tant, és una via que reclama actituds que só
inseparables de la cultura urbana, com el gust pe
debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le
avant-guardes i el rigor en l'administració.
Potser un dels trets que resulten més decebedor
de la situació que vivim és l'absència del debut pú
blie que és característic de les democràcies Deciden
tuls.
Darrerament, perla pressió de la campanya clac
toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al
guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne
cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour
molts més centres d'atenció que els d'incidència pe
Mica directa, que els que afecten els mecanismes d
representació politica.
Estem construint les institucions del país i ho fem
sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de
tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com
que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de
policia, el « model català« de televisió...— la discus.
sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat
s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben
tants models catalans.
Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u
na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé
aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co
municaciú. No voldria parar-me a comentar la
manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h
ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües
tió d'ordre més general que té una incidència mé
profunda en la fesomia que està adquirint el particu
lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt
sacraliteació de l'activitat pública que no té res
veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni'
.envers les institucions democràttques..Aquesta sa
cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat
politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela
eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca
racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo
acàcia.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorti
da d'Europa.
Pasqual Maragall í Mira
.-11, <Me de Barcelona
�1 1 Ir11t. INV
^
M w.
Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II)
QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la
concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons
Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans
cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix
,na meno de representació apolítica de les essències
,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl.
A
proposar-ne les corresponents alternatives "catala
res". I d'aquesta manera hem anat complicant I:
construcció del país. encarint la seva administració
reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu
consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It
incita del pais.
•
Alguns cteinples són ben significatius. S'havir
conseguit posar en manta un procés consensual pe
a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament>
;unh una pohlació representant del 85% del noble&
Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e
procés i inventar una alternativa "catalana"
LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia
autonòmica. En el desenvolupament espectacular
dels serveis municipals que s'havia produit en eh
ara s de la transició destacava en els últims anys una
creixent curresponsabilització dels ajuntaments en
Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita
!adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar
considerablement perquè hi ha hagut una insistent
penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants
en l'adquisició de nous materials. en la contratació
de personal i en la formació dels seus cossos de polia
eia municipal.
1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
I o critica de l'administració de la Generalitat és
+c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica
l.c les altres administracions és possible pel fet de la
esa radical eontingencia.
I es conseqüencies d'una anal distinció son muls
cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i
n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La
nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota
ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent.
L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern
.lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits
.unservadors que han estat governant Catalunya
Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a
:art termini perd és un camí sense sortida.
Ln govern no pot al mateix temps governar i
lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots
els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a
lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i
renunciar al mateix temps a alguna dels elements
.Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats
:oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la
imposició tributària i menys encara donar suport
—ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra
Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure
.tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom
més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un
Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern.
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article
? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria
d'estructurar seguint "criteris de descentralització,
slesconeentraciú i coordinació de funciona».
I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a
remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia
estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administraiva que
s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha
contradit les previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat
el control central de les decisions i la gestió. On hi
havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb
russa lregüi noia. invasió de les funcions locals.
No es tracta de fer unes lamentacions genèriques.
IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació
estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta
que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines
de lunt
tricot primer del fracàs descentralitzador. No
n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i
l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més
urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge.
De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp.
fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con-
sensuada d'institucionalització del país ben poca
cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la
(ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar.
Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental
ahsolutament centralitzada.
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de
la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs
del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a
terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic.
Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita.
des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant
la unte.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a
dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el
perill de Luninació de la Generalitat que assegura
que existeix en aquests Iltolttents.
No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments
que governen amb el suport de la immensa majoria
dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de
voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions?
No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada
invasió de les seves competències. Aquest ha estat el
cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social.
lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat.
I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es
normal, si partim d'aquesta concepció global tan
in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país
ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de
Semblava raonable esperar d'una administració
nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris
de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo
s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que
s'havia fet en aquest terreny des de les administra:
tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns
efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable.
Aquí també, petó, es va optar per la duplicació..
Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC,
la creació de cap a peus d'una nova escola i per la
imposició d'un model que, de moment, es planteja
conc funciona que gairebé exclusives unes funcions
que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi
tan sorprenent que uns governs municipals facin
sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són
invasions del seu àmbit de competències.
lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana.
que fa impossible la mobilització de les energies del
país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus
ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan
els homes i dones del nostre país.
¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem
amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la
meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de
l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral.
LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la
gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país.
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracàs dels nostres esforços, per
una il.lusió que ens faci treballar amb constància i
ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig
de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat
civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel
vot de confiança a la nostra pròpia història, per la
generositat envers els qui han vingut d'altres terres.
per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el
mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti.
LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell,
ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de
ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç.
Pasqual Maragall iMira
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Obrir Catalunya al món
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Globalització
Relacions Internacionals
Planificació
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Abstract
A summary of the resource.
Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-03-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf
0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce
PDF Text
Text
DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO
(2 desembre de 1982)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España
Subject
The topic of the resource
Economia
Congressos i conferències
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Ciutats
Finances públiques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Abstract
A summary of the resource.
PM, intervé l'últim, segons:
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-11-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf
b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0
PDF Text
Text
El vol de la fletxa
Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat
Pep Subirós
Josep Acebillo , Joan Anton Benach,
Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer
Presentació
Pasqual Maragall
Oficina de Pasqual Maragall
(L
Centre de Cultura
Con temporània de Barcelona
Electa
bb1l(,)
�Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada:
beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus
col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure
Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer).
Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1
dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar
la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels
jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima
econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que,
amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam
aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com
Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle
- i això ell els segles bons.
\lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar
determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys
sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de
ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull
col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia
pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de
negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar,
recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de
lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI!
d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris
fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la
connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à
que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la
seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les
telecomunicacions,
Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç,
descobrim que som els mateixos, però estem millor.
L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb
sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de
la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els
terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur
barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als
nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a
diferència del que està succeint a gran partdel pais.
UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o
pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és
el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball
situat.
Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica
--<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i
comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana:
Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les
ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i
salvable.
Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen
de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats
que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus
conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li
correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en
bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa
municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans
forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els
darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca
d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a
conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es
comença a corregir.
Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els
seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també
les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la
seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns
reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos
necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és,
probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92,
de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer
contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i
en el fet urbà com a element de progrés) de generació de
riquesa i de benestar.
Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals,
d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una
generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una
cintat, Barcelona, definitiuament retrobada.
- - --
PasqualMaragall
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
_ _- I l
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre "El vol de la fletxa"
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Model social
Acció política
Urbanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Electa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Presentació
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 84-8156-007-3
Description
An account of the resource
Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf
f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d
PDF Text
Text
EL EMS
^3?
.juntament ae Barcelona
- 5 SET. Î993
C *)11
Con respeto
desde la
diferencia
PASQUAL MARAGALL
Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía
que nosotros, que estábamos contra
lo que Porcioles representaba en los
años sesenta, nos entendimos con
gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y
eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete
Técnico de Programación del
Ayuntamiento, creado por José
María de Porcioles en el año 1961:
Porcioles llegó a la alcaldía con
la entrada de Ullastres y Navarro
Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de
Carles Pi i Sunyer —a pesar de la
distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y
moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde.
Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el
drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un
acento insólito en un país deshecho
como el nuestro.
Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en
1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u
ocho años, construyendo el palacete
Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local
(1966) y sucumbiendo finalmente a
la ofensiva fraguista posterior al
caso Matesa.
Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo
en el que la provincia recibe de
100.000 a 200.000 inmigrantes al
año, a los que se instala más mal
que bien en un suburbio desordenado.
No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte
del primer cinturón o Ronda del
Mig—. Después nos costó Dios y
ayuda convencer al Estado y a la
Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo
progresista se puso en contra.
Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la
Barcelona fuerte que ha salvat els
mots y las instituciones del país.
De Porcioles se ha abusado a la
hora de resumir y demonizar el pasado.
¡Es tan fácil colgar del cuello de
un gran personaje todos los males
que nos afligían en el pasado!
Hay una cierta pereza local en
virtud de la cual "se vivía mejor
contra Porcioles" que coexistiendo
con el claroscuro de la democracia.
Evidentemente, las cosas eran más
fáciles, más sencillas. Y la seducción
del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca,
entre los políticos actuales, escapan
a mi parecer a este cliché).
Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que
aguantaban la bandera catalana
cuando no era moda ser catalanista
y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al
territorio y a las formas de vida de
la ciudad y del país.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Con respeto desde la diferencia
Subject
The topic of the resource
Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993
Barcelona
Alcaldes
Franquisme
Transició
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf
2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de
conferències
"Barcelona Solidaria"
Barcelona, 4 de novembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS:
CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA
SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I
INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET
COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC
ESPANYOL.
HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE
HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB
PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES
DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA
DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA
COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES
QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí
COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6
I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS.
LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES
AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA
Exp. 82-86 •
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA.
I ES QUE, COM ENS DEIA
UN
DELS NOSTRES VISITANTS,
LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA
NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A
PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN,
COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE
CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES
COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE
CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE
LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA
SEVA MANIFESTACIó.
MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT
DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE
SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA
ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS
COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES
SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE
MADRID.
HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�' Ajuñtament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS
RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL
PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR
SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN
PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR
AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS
INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI.
NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB
EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS
AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB
L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA
I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL
FOSSAR DE LA PEDRERA.
HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS
PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA
AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE
íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA,
HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO
PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A
LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—4—
Ref. :
�—5—
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE
CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA
LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6
DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN
AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP
DELS CIUTADANS.
PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE
TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA.
HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU
QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM
A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA
POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME
REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA
CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA.
ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT
DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I
PA S.
NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT
CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA
ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN.
AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT
HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA
Exp. 82-86 •
IMPREMTA MUNICIPAL
�'
g
I■
—7—
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
1
SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA
I
ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR,
SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó
D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE
CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI
CORRESPON.
I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS
FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR
PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA
QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA
DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA
DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE
S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ
EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT.
HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL.
PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE
TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE
6,11
CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME
I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER
PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�•,
—8—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
/1,2(
Ref..
,.
.
DESCENTRALITZAT 'I
MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS
AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA.
LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA,
DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA
NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA
CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A
NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I
D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE
VALèNCIA, PER A TOTS.
NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI
CATALUNYA I BARCELONA NO
REBEM TOT
EL QUE NECESSITEM DE
L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES
FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA,
DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS
SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6
POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ.
•
I HEM DE
RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ
PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA
PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE
AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí
Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE.
AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN
SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM,
EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA
DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS
I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA
EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT.
EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE
PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE
BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN
PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM
SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM
DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC
EXTERIOR.
NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP
AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL
CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT
D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI,
ARREU DEL MóN,
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I
�l
'i
• Ajunta ment de Barcelona
Gabin et
de
Comunicació
CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN
ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN
AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB
NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES.
SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT
ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS
AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS
D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA
PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES
ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES,
ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA
MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS
POBLES D'ESPANYA.
NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES
OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM
TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A
UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA
DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS,
DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I
QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE
EXP. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—10—
Ref.:
�. Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT
INJUSTES, PER A TOTS.
BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA,
UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA
OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I
EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS.
BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER
ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI
VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA
DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO
SEMPRE HO HA SABUT SER.
A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET
PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A
DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I
POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN
EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó
INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER
L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—11—
Ref.:
�•
A
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó
D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I
CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN
INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES
EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN
FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES
ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó
DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA
POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó
ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI
JUSTICIA.
NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA
IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES
DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU
CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS
ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE
PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER
CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN.
UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST
COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE
QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE,
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—12—
Ref.:
�-13-
Ajuntament de Barcelona
•
Gabinet de Comunicació
Ref.:
D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS.
MANCAVA
TAMBÉ
INSTITUCIONS
PROBLEMES.
LA
PúBLIQUES
LA
VOLUNTAT
VOLUNTAT
POLíTICA
PER
FRONT
FER
POLíTICA
QUE
DE
A
NEIX
LES
AQUESTS
DE
LA
LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU
I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO
ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I,
MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA,
REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS,
ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA
DIFíCIL.
ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL
CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA
LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE
AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR
QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES
EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR
SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT
DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA
TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-14—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS
QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN
PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA
ALTRA LLENGUA.
ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6
-,
VAN
CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN
CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS
I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS
L'APRENGUESSIN.
AVUI,
A L'àREA METROPOLITANA DE
BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA
CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA.
PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU
ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO
ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS
PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS
DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE
L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES
UN ESFORÇ DEL
CIUTADANS DE CATATALUNYA
NASCUTS A ALTRES TERRES.
AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—15—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA.
NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE
LLUITAR PER FER — SE LA CASA,
PER TENIR ESCOLA I
TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR
D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR,
QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS
FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER
I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS
ACTUAR.
POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY,
PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR
SC!
PER FER REVIURE LA
CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS,
ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS.
„kv-1
I V
ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES
TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U
POLíTIC DIFERENT,
DEMOCRàTIC,
NO
P(IEU
S17
INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL
QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I
VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE
VOLIEM EL MATEIX.
TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-16-
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA
QUE
S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I
DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN
VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN
PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE.
L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN
ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A
CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE)
SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB
AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT,
HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A
vkW
-
v')
CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI
SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA.
CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI,
AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE
PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA
D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA
CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES
CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—17—
•
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE
CONSIDEREM QUE LA LLENGUA
PRòPIA DE CATALUNYA ES EL
CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA
I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS.
IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE
SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO
QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR
AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE
LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE
TERRITORI,
PER LA DIFICULTAT QUE POT
L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA.
SIGNIFICAR
EL CATALà S'APREN
FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES,
HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE
COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA.
NO HO ES.
VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU
NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS.
HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT
MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT
BARCELONINS,
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES
n-9
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU
BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE
RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS,
ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE
SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS
ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS,
I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA.
VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE
HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ
IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT
ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE
ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN
G- QQ'Ve,
EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE
CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS
COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL
QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN
CENTRAL.
COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE
LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O
LLEI
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS
�•
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
1
^A
Ow
AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA
TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT
SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU,
CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN
MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN
APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT
D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA
RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA
COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A
DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA.
EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT
ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS
DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ
Or QU I
W
CAPACITAT DE GESTI6
SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS.
EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS
PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS
ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES
COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL
GOVERN CENTRAL.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�.
1
—20
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:.
LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE
PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL
REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I
NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX.
PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL
GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS
DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT
A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I
IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE
SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS.
D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO
DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT
DELS AJUNTAMENTS.
EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT
AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT
TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES
POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN
REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1-
DE MANIFEST LA NOSTRA
CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�–21–
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC.
BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS
CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI
TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS
LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE
CATALUNYA.
AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN
PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI
ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA
PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I
ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER
A-t9S
ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE
CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE
BARCELONA.
C6M6lOAM
5
UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA:
INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL.
BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT
CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA,
NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—22—
•
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA.
EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR
LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES
INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS
AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA
CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE
PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS
PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I
PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER
LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA
TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I
TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS,
HAN DE SER COMUNS.
UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT
METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS
VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS
QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL
DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU
CLARA.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�—23—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA
PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES.
I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL
I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL.
ENS SENTIM SOLIDARIS DEL
DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O
L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I
SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS
NOSTRES PROBLEMES.
Eiv-t7u.'11:1
I E7JS Sci
iT An ¡oLi `9074 5
r Qu r
C1) v
cyYvt
¡v^
HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS
BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS
GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT
DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT.
SOM UNA CIUTAT DE
TUL9lrS Numti',s
S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I
PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA
DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL
MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT.
PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA
POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR
MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES
ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�—24—
Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA
REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS
MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI
I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó
Cel
I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB
BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA
BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA
PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I
PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A
CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM
AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE
QUE SE'N FACIN DE NOUS
O
I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT,
DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA
D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA,
PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I
MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI
ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU
DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�«
¡
t
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PARTICIPACI6 DE TOTS.
AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP
A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS
SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER —
HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT,
COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA,
NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES
NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM.
SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES,
OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I
HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A
SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN
PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL
MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A
ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES
POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN
HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA
TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES.
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—25—
Ref.:
�4
Ajuntament de Barcelona
•
Gabinet de Comunicació
JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES
TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS
EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES,
ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES
ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I
TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I
BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA
PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES
O^C
PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET.
2 ajy-a4„,,
dAA-014--Aj) ,(25
GRàCIES A TOTS.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—26—
Ref.:
�-6-
'Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS
POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE
ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL
I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I
AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN
MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT
A CATALUNYA.
CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA
GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER
LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT
L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I
D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA
V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO"
o
ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS
D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN
NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT.
AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA
SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I
DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES
IP(L1.c.
c --^n
^
COL.LECTIVITATS
i41,uN`/.4
')/oh
y:5
^^
unfk
.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
QUE EL CONSTITUEIXEN.
EN
AQUESTA
�w^
,
e
-e
--Z
^
. 1U
7,
,
^ •
^
L.
^
`I.
•
1
.1-
,J
--1
^
^—
2-
_
^ 1^ v
Z
^ ^
^.
E
I
^
^
^
2
ji
^
_
o ^
T
_____
^ '-- ¿
,.
^
1 ^ el'-^
^
M, ^
s
z
0-^^ ^ ^
^
^ ,
— ^
n(-Q ^
_^ ^
—
,_
^►
V
c).
r...;
^ ^y '^
^
4.1.
19
Z ,_ , ^ ^^
---
^ ^
^
1.2
^
^
�e40
e
le
M
»
•
,
V
^
l
e
^
^
lu
.^
,,
^
^
►,^
'
^
^
^
^
^
^
ç
ç^
_^
^
C^
Sj
`
11,
^^
^
^
^
,
\
c.
(—I
^
^
•
ira
^
^
ç--
e
•
•
»
•
j
^—
iN
1
-
d 1
.^
--,..1
^
¡,^
^ 3
^1
^
^
r^
\
�^
..14
,
/^
^
^^
^
a
1
j
^
J
•
9,,,
'
J
^ ^
•
1
1
1
^^
.z.,„ 1.
31 -
^
`
^
^
4:. ^
,
►
_
'
/'^^
r
-
.
/
�A
^
^J
■
^
'C:
,3'
-.
.
^®
..^
1.z_
.
%
))
''
7
"k
��•
^
3
^^ ^
_,
\b ^
,
^
M •
^
^
^^
--^
^
-^
•
,
S ',
^
1.
4
.
^
^Z ^
O
ri
^
^^
S
^^^.h
I
8
^
'
^,
^
__
'
\^ ^►
^ ^ ;, ,
^f^^
,
�h '
>ç'
J
`
^
^
P ^
^
.
I.)
^ .
^
.
IJ
=J
^
^
).)J
,^ ^
M
t
^
^ ^
^ ^
v ^
_
Q
7
^
•
/
^^ ^
,
- ^
r---
/r
,Z
^
^
2
^^
,0
v
Z
A
^
S
^
^
^ ^
^
i^
^ c:..
°^
r)
7
'Z
^
•
^
�r`'
.
i'+
.e
^
_ ,
.
_,
C^
^
\. ..
f
^
.
,
^
^
_
v
^„^
A
^7
^
.
,<
•
i
^ 'c
`I
.
^
.i
1
Iq^
JY
.\.
-1
"
O C^
_
_ '
•
e
^
l
\+ ^
,
'
•-_.^
^
^
^^}SI -^.
^ k, .át
^
^
^
»
^
^
1
.
*
N
r
.,.
ó^
^
<,,
^ _,
®
�t
^
c3
..Q,
.`
Ç:.
0
_)
C^
ç::,
–D
^
l
\-i
'Q
.;:e
^
4.
,
I„
-.-
^
^ `
t
r
_
^
IJ
›.5.,
^
2
^
,
^
^
''
^
^
^
^
^
J
/^
.^
^–
1
iy
^ ^x
..._,
G-
^
_
�e
c
^
'S
/^
^
1^
iy
I1
C
^
^
,
^
^ ^J
^
_^ ^ ^
^ ^
\
'!. ^
^ -
^
^
,
á
szt-
Q
, )--
ì
^
t--- L
t l^
^
^
^J
••
^ ^
^ ^
^ ^
k ^°
Ct
J^ ^
^
,---(
(-----)
�^
\_)
^
u
^ _
^
^
-,
^
4
-^^
_
.
L
1
)
^
s
1
k
_
1
^
^
-Q-
^
^J ^
^ ^
^
--
^
z)
"
--
_
3
^
^
^
11
^
^
^^
j
-,z9
-
^.
ti
^
1.,.
c..
p
^
^--,
U
^
--
^
^
--^
.
^ ^
1
(^
^
'
S
^
(J
^
S
L`
^Y
z
j
>
1^
^
&'
‘7
1
^ ^
0^
^U
^
-1
•--
7
17^
)
I
�^
rz
_,
^
1-5
a
^
^
w
D
.
s
a
.
^
^
^
Y-_,'
';
(5.
/1
Z
P
CU
^
TU
^^
Z- ^ ^
^
^
^ ,^
^
v
Z
^
^ .
á^
j,
-
,
^
~
^
(T
--^
({
'
.z)
O
A
^ .
-
^
,
^
^
^^
^¡
'
^
^
r^.
5 i -1
k
^ 1
/
;
<'
a
^
C?J
Ç
>
^ 'z
^
^ Z
^
....J
�■
^
^
r
s,
1
,^
^
^
-
^
1-
t
^
c.7
^
,
`
1
;1
^ ^^ ^
®
=`
^
~
-,'
^..1
î
Ò
^'
.r
`w
:75
R-"
M
,
^
te
4
Te
1
5
��t
.^J ^
Í^ >
•..
9
^.
:
a
^
r
^
^ ^
•
^
J
^^
,
^
J
^
V
JJ±
^
S
^
1
^
P
-S
'\,_.--
J
^
:
r---
^
2
1
\
1—
l'.‘)
5)_
Q
N
ll
I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4443
Title
A name given to the resource
Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Autonomia
Catalanisme
Acció política
Territoris
Espanya
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1536/19971110d_00779.pdf
caea723d89e1ab64908b24e465cd8d10
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 10.9.97
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JM)
Conferència de l'Onze de Setembre
De cara a la conferència de l'Onze de Setembre es fan avinents els aspectes següents:
• S'adjunta en annex el currículum del conferenciant, Jordi Nadal i 011er, i el text de la
conferencia: Josep Bonaplata, capdavanter delerinier "vapor" barceloní.
Desenvolupament de l'acte
– La presentació del conferenciant anirà a càrrec el regidor-ponent de Cultura, Joan Fuster.
– Està previst que l'Alcalde faci la cloenda de l'acte.
– S'ha previst que en acabar l'acte tingui lloc unaofrena de la corporació municipal al Fossar
de les Moreres. Se suggereix que l'Alcalde ' convidi als assistents a la conferència a
participar-hi.
Proposta per a la intervenció de l'Alcalde
LA D'AVUI ÉS L'ONZENA CONFERÈNCIA DE L'ONZE DE
SETEMBRE AL SALÓ DE CEM T, Q UE IN TITUIDA PER
L'AJUNTAMENT EL 1987, HA SDEVINGUT UN ELEMENT
MÉS DE REFLEXIÓ SOBRE EL NOSTRE PASSAT HISTÒRIC.
AVUI HEM VOLGUT ANAR MÉS ENLLÀ DEL 1714. ENS HEM
ENDINSAT EN LA HISTORIA DEL SEGLE XIX DE LA MÀ DE
JORDI NADAL. UN VELL CONGUT, VA SER ELL QUI VA
SETEMBRE.JMS
�Ajuntament
\\/'
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PRESENTAR JOHN ELLIOT, QUE ENS VA PARLAR SOBRE
LES RELACIONS! ENTRE CATALUNYA I EUROPA AL SEGLE
XVI), EN LA PRIMERA DE LES CONFERENCIES DE L'ONZE
DE SETEMBRE L'ANY 1987.
HEM COMPTAT AMB DIVERSOS HISTORIADORS QUE ENS
HAN ILLUSTRAT AMB INFORMACIÓ PRECISA SOBRE LA
IMPLICACIÓ DE CATALUNYA A LA GUERRA DE
SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. EN MOLTES
OCASIONS HAN ESTAT ESPECIALISTES ESTRANGERS DE
PRESTIGI, TOTS ELLS HISPANÒFILS I CATALANÒFILS,
COM JOHN ELLIOT, MICHEL ZIMMERMANN, GEOFREY
WALKER, HENRY KAMEN I GABRIEL JACKSON, 1 D'ALTRES
HISTORIADORS
CATALANS COM N IA SALES, J
L, R
U JOSËMARIAËEERA O JOSEP
mAgiA TORR RIBÉ.
LA VOLUNTAT MUNICIPAL! EN PROGRAMAR LA
CONFERÉNCIA DE L'ONZE DE' SETEMBRE HA ESTAT LA
DE CONTRIBUIR A RESTABLIR LA HISTÒRIA DE
BARCELONA TAL T----WM
VA SER, FUGINT DELS
SENTIMENTALISMES FÀCILS QUE, DE VEGADES,
TENDEIXEN A DEFORMAR ELS FETS I D'ALTRES A
RECORDAR-LOS DE FORMA NO PROU RIGOROSA.
�Ajuntament
411,
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
I DINS D'AQUESTA VOLUNTAT TAMBÉ TENEN CABUDA
LES CONSEQÜÈNCIES QUE AbUESTS FETS VAN TENIR
EN LA HISTÒRIA POSTERIOR DE CATALUNYA.
AMB L'AJUT DE JORDI NADAL AVUI ENS HEM VOLGUT
ENDINSAR EN UNS ANYS MARCATS PROFUNDAMENT
PER LA DESFETA DEL 1714, DURANT ELS QUALS
CATALUNYA VA ADQUIRIR
LA DIMENSIÓ INDUSTRIAL I
L'ESPERIT DE LLIBERTAT I DE CIVISME QUE HAN MARCAT
I EN BONA MESURA "----NCARA MARQUEN EL TARÁÑÑÁ DEL
PAÍS.
JOSEP BONAPLATA VA SER L'INTRODUCTOR DE LA
MÁQUINA DE VAPDR A , ESPANYA. VA PROVAR
D'IMPORTAR UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL QUE AQUÍ VA
QUEDAR ALESHORES PENDENT. ESPANYA NO VA SER
UN PAÍS PLENAMENT INDUSTRIALITZAT FINS LA DÉCADA
DELS SEIXANTA D'AQUEST SEGLE, I AIXÒ S'HA TRADUTT
EN UN RETARD CRÒNIC DEL! QUE TOT JUST ARA ENS
COMENCEM A RECUPERAR.
BONAPLATA VA PAGAR LES ÇQEQUÈLCIES DE LA
SEVA GOSADIA. MAL VISTA PELS TREBALLADORS, QUE
3
SETEMBRE..IMS
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
VEIEN UN1PERILL
EN LA REDÚCCIÓ DE MÁ D'OBRA QUE
_.-COMPORTAVA LA NOVA MAQUINÀRIA, LA FÁBRICA "EL
VAPOR" VA SER INCENDIADA EL 5 D'AGOST DE
TRES ANYS DESPRÈS DE LA SEVA ENTRADA EN
FUNCIONAMENT.
BARCELONA HA CONEGUT MOLTS PRECURSORS COM
EN JOSEP BONAPLATA. DONES I HOMES QUE, SOVINT A
CONTRACORRENT I SOVINT ESSENT INCOMPRESOS,
HAN BARREJAT L'ESFORÇ PERSONAL AMB VOCACIÓ O
INTENCIÓ DE SER ÚTILS A LA COMUNITAT.
AQUESTA ÉS LA BARCELONA EMPRENEDORA, LA CIUTAT
QUE HA TINGUT LA SORT DÉ COMPTAR AMB HOMES I
DONES QUE HAN CONTRIBUÍ-fi DECIDIDAMENT A FER LA
CIUTAT I A CONSTRUIR EL SEU1TARANNÁ. AIXÍ VA SER AL
SEGLE XVIII I AL SEGLE XIX, AIXÍ AL SEGLE XX I AIXÍ
SEGUIRÁ ESSENT EN EL FUTUR. UN PUNT DE
COINCIDÈNCIA EL PODEM TROBAR EN TOTS ELS CASOS:
LA VOLUNTAT DE PROGRÉS, LA VOLUNTAT D'AVANÇAR,
SOVINT A BATZEGADES, PERÓ AMB UNA INTENCIÓ DE
MODERNITAT I DE PROJECCIÓ EXTERIOR INNEGABLES.
4
SETEMBREIMS
�Ajuntament * de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
LA TRAJECTÒRIA VITAL DE BONAPLATA, QUE AVUI HEM
SEGUIT DE LA MÁ DE JORDI ÑADAL, ENS APORTA NOUS
ELEMENTS SOBRE LES TRANISFORMACIONS SOCIALS I
POLÍTIQUES QUE HA VISCUT BARCELONA.
ES UNA INVITACIÓ A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR I A
REFERMAR LA NOSTRA VOLUNTAT DE TREBALLAR PEL
PROGRÉS DE BARCELONA I CATALUNYA, AMB LA
CONVICCIÓ QUE ESTIMAR EL 'PAÍS SIGNIFICA VOLER-LO
MÉS PRÒSPER, PERÒ TAMBÉ MÉS JUST, MÉS SOLIDARI I
MÉS LLIURE.
US CONVIDO A CELEBRAR LA DIADA AMB L'ESPERIT
D'OFERIR EL MILLOR DE TOTS NOSALTRES.
MOLTES GRÁCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4442
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Presentació conferenciant. Conferència de l'Onze de Setembre
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Història
Catalanisme
Acció política
Model social
Nadal Oller, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-09-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1535/19970926d_00782.pdf
c412cf289a8444c9a3ff021f678d5945
PDF Text
Text
26 / CI M9-r
¡^ ♦
y /'^^"
At^;ntatret^fi
ü ^ 39 S..ñÍ léiltil1
^
Ref ^ t?r(111179i1.
á A ^
de
PA^..A{'
DE CcyrtiÁ-r A4..^.^A1:i'VE
7PrKl,)AC. MACMIALL
SALS
¡Ye
C" ^ iv
T
í;o::urr:wntad:
V: 20/10/97 ---
Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia VINT—I—SIS DE
SETEMBRE DE MIL NOU—CENTS NORANTA —SET, es reuneix el Consell Plenari,
en sessió extraordinària, sota la presidencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual
MARAGALL i MIRA. Hi concorren l'Im. Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan
CLOS i MATHEU, Eulàlia VINTRÓ i CASTELLS, Maravillas ROJO i
TORRECILLA, i Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs.
Regidors, Joaquim DE NADAL I CAPARÀ, Teresa SANDOVAL i ROIG, M.
Carmen SAN MIGUEL i RULBAI , Antoni SANTIBURCIO i MORENO, Francesc
Xavier CASAS i MASJOAN, Enric`TRUÑÓ i LAGARES, Inmaculada MORALEDA
i PÉREZ, Albert BATLLE i BASTARDAS, Josep M. VEGARA i CARRIÓ,
Francisco NARVÁEZ i PAZOS, Pere ALCOBER i SOLANAS, Ernest MARAGALL
i MIRA, Joan FUSTER i SOBREPERE, Miquel ROCA i JUNYENT, Francesc
HOMS i FERRET, Josep M. SAMARANCH i KIRNER, Carme SERVITJE i
MAURI, Joan PUIGDOLLERS i FARGAS, Vicenç GAVALDÀ i CASAT, Antoni
MARCET i ROCABERT, Daniel FABREGAT i LLORENTE, Anna PAREDES i
RODRÍGUEZ, Jaume CIURANA i LLEVADOT, Miquel LLONGUERAS i
CAMPAÑÀ, Antoni MIQUEL i CERVERÓ, Joana M. ORTEGA i ALEMANY,
Antonio AINOZA i CIRERA, fosé Alberto FERNÁNDEZ i DÍAZ, Emilio
ÁLVAREZ i PÉREZ, Marta VILA i FLORENSA, Jordi CORNET i SERRA, José
Ramón TOBÍA ï GALILEA, Daniel SIRERA i BELLÉS, Eugcni FORRADELLAS i
BOMBARDÓ, Josep PUIG i BOIX; i Agustí SOLER i REGÀS, assistits pel Secretari
General, Sr. Romà MIRÓ i MIRÓ, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís MATA i REMOLINS.
Constatada l'existència de quòrumlegal, la Presidència, a les onze hores i
cinquanta minuts obre la sessió, quelté corn únic punt del seu ordre del dia:
PRESA DE CONEIXEMENT DE LA RENUNCIA DE L'EXCM. SR.
PASQUAL MARAGALL I MIRA A L'ALCALDIA DE BARCELONA.
La Presidencia, primerament, dóna la paraula al Secretari General el qual
llegeix l'escrit següent, de 22 de setçmbre de 1997, que l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i
Mira adreça al Consell Plenari:
"De conformitat amb el que vaig anunciar fa uns mesos, cm plau comunicar
aquest Consell Plenari la meva voluntat de renunciar al càrrec d'Alcalde de la Ciutat.
Prego, per tant, a aquest Consell que prengui coneixement de la renuncia i
adopti les disposicions necessàries per a procedir a l'elecció del nou Alcalde".
Conseqüentment, cl Consell Plenari ACORDA prendre coneixement de la
renúncia al càrrec d'Alcalde de Barcelona presentada per l'Excm. Sr. Pasqual
MARAGALL I MIRA.
A continuació l'Excm. S. Pasqual MARAGALL i MIRA pronuncia el
següent discurs de comiat:
cx.10fl7
Reí:
V: 20/10i97
�'Senyor Tinent d'Alcalde, senyores Tinentes d'Alcalde, senyores i senyors
Regidors, estimats amics.
Comencem aquesta sessi i acompanyats per una musiqueta i quan dic
musiqueta em refereixo a uns xiulets d'una gent reunida a la plaça que protesta per
alguna cosa. Al principi, quan vam entrar Narcís Serra, jo mateix i alguns Regidors
que encara queden d'aquell temps,¡ com Truñó, quan arribàvem i trobàvem xiulets
teníem una certa inquietud i cl maitcix ha passat a tots els Regidors. Ara, si no els
sentim, trobem alguna cosa a faltaii. Agraïm que hi hagi aquesta música que ens ha
acompanyat durant molts anys de cOnstrucció de la Barcelona nova.
Sota aquesta circumstància, amb aquest ambient, amb aquesta música de
fons que és la música, el soroll¡ la vida de la Ciutat, us vull dir, una mica
solemnement, una mica emfàticament, que una esperança recorre Europa i aquesta
esperança es diu devolució, no revolució. Devolució de poder a la gent, als pobles, a
les cultures, a les ciutats, com es vg dir aquí el dia del Pregó de la Festa Major. Un
altre nom d'aquest vent, d'aquest vent esperançat, és la igual dignitat de tots els
governs elegits, i de tots els elegits; des dels diputats europeus fins als regidors, des
del Consell Europeu fins al Consell Municipal i, m'atreviria a dir, en el futur fins al
Consell de Districte quan sigui elegit. Igual dignitat de tots els governs elegits
democràticament i de tots aquells qúe els formen.
És també en nom d'aqueta igual dignitat que puc interpretar quin és el
moment millor per a considerar conjplert el meu contracte amb els ciutadans; i us ben
asseguro que els ciutadans ho han entès. No tinc temps d'explicar–vos com ho sé; ni
vosaltres, tampoc l'obligació d'escoltar–me gaire estona sobre això. Però ho sé. Els
ciutadans m'han dit aquests dies, de moltes maneres diferents i amb molts matisos
diferents, que consideren bona i rodona, subratllo rodona, la tasca feta, la contribució
municipal al canvi que Barcelona, ella mateixa, ha fet. Dic contribució perquè és això
potser ni tan sols en la major part; però hem
el que nosaltres hem fet: contribuir]-hi,
•
anat bastant d'acord amb els que l o han fet quasi tot: els ciutadans, els barris, les
organitzacions no governamentals,' les empreses, els professionals i artistes i les
escoles de la Ciutat. Vosaltres, Regidores i Regidors, hi teniu molt a veure i us en
dono les gràcies, en nom de la Ciutat que jo interpreto en aquest moment; i les altres
Administracions, també amb l'ajut' que hi han aportat: no haguéssim fet res si no
hagués estat per l'ajuda que hem tingut, en moments molt crucials, de Felipe González
i de Jordi Pujol, ho dic pel seu nom,Éde la Generalitat i del Govern de l'Estat.
Però ara és moment molt especial en què, més enllà d'aquests primers
agraïments i d'aquestes primeres paraules de situació d'on som, qui som i què hem fet,
vull adreçar uns agraïments que sótj de rigor, però que són del cor també. En primer
lloc, a l'oposició.
Miquel i els teus, el vostre mèrit ha estat molt considerable. Crec que aquests
anys hem construït, es pot dir amb orgull després d'un període llarg, una Corporació
municipal que ha creat un estil, una escola i una tradició, una llei no escrita, com les
angleses, que són les bones, la qual difícilment ningú no podrà vulnerar a pa rt ir d'ara.
Una llei no escrita basada en el >tespecte, en la circumspecció, no en l'excés de
retòrica, i en la duresa i, al mateix t mps, en l'amistat i la consciència dels interessos
generals, la convicció que majoria iiminoria han de col . laborar en aquelles coses que
les superen per esdevenir fenòmes de ciutat, molt assenyaladament en aquests
darrers anys en els quals ha estatl possible d'aprovar la Carta, d'aprovar un gran
projecte per al 2004 –del qual després sentirem a parlar en el discurs més important
d'avui, que és el de Joan Clos– i d'aprovar l'escut. És a dir, en els fets i en les formes.
Miquel, i els teus, és el teu mèrit. Però hi ha també la teva responsabilitat, que jo t'he
de recordar avui. Abans de plegar empermetràs de fer–ho. Digues no a la petita guerra
que, segurament, alguns dels que Ve volten, no tots, et demanaran de fer. Digues no o
Rcc CY.10,97
V: 20/10/97
�digues sí, tant se val; però això no serà el més important. Dignes sí , en tot cas, a la
gran guerra. La gran guerra no és guerra, és una gran amistat ï una ampla amistat dels
qui volem una Barcelona gran i de progrés i dels qui volem una Catalunya no
dividida. Digues sí a això, perquè la gent ho espera.
Albe rt o Fernández Díaz, el teu mèrit rau en la forma elegant, crec i t'ho he
d'agrair, amb què has dut el grau de poder de decantament que la mecànica electoral
ha posat en tu, el qual és molt important en aquesta Casa, en el Parlament del Parc de
la Ciutadella, directament o indirectament, i també, decisivament, a Madrid. Jo et
diria que aquest poder que tens aquí a Barcelona i a Catalunya el transmetis a
Espanya; i et demanaria dues coses:
Primera, que catalanitzis el teu Partit, com Narcís Serra fcu amb Felipe
González ï el PSOE; que el civilitzis en el bon sentit de la paraula, en el sentit català
de la paraula.
Segona, i això és una mica llarg i un pensament que desborda les persones
d'Alberto Fernández Díaz i de mi mateix: que contribueixis a una desjudicialització
de la política del País allí i aquí. Mira, aquí a Catalunya -ara m'he de remuntar
històricament- les relacions entre la política i la justícia han estat decisives
políticament i han acabat essent decisives en tots els sentits. A mitjan de la República
es va aprovar una llcí d'esquerres, bla Llei de contractes de conreu, que donava als
parcers i als masovers la raó, i va! ésser dictaminada pels millors professionals del
País. No era pas una Ilei pa rt idista, sinó que era una llei ben fonamentada. Dones bé,
aquesta Llei va ésser recorreguda per la dreta davant del Tribunal de Garanties
Constitucionals i en aquell punt 1 hora Catalunya es va dividir, Espanya es va
condemnar i la República va coniençar a morir perquè es va trencar el consens
fonamental sobre el qual s'assentava la legitimitat democràtica i republicana. Doncs
bé, això hauria pogut succeir també ara fa uns anys i t'he de dir amb orgull que
l'esquerra de Catalunya que hauria pogut fer el matcix no ho va fer: en el moment en
què s'aprovaren les Lleis d'ordenació territorial, que no tren del camp, sinó niés aviat
de ciutats i comarques, l'esquena catalana de la mà de Raimon Obiols, tot i estar-hi
radicalment en contra, decidí no recórrer al Tribunal Constitucional. L'argument fou:
no podem tornar a una situació comf la que es va produir amb la Llei de contractes de
conreu; no podem demanar que algú des de la constitucionalitat espanyola ens arregli
un assumpte intern, per tant, no hi anirem. Ja saps que en els anys trenta el Tribunal
donà la raó a la Lliga i aquí començà el trencament. L'esquerra, ara, no va voler-ho
fer. Això ho cito com a exemple del tipus de judicialització que jo crec que s'ha
repetit en altres instàncies massa vivcs i massa properes perquè jo ara aquí els doni un
valor en un discurs que vol ser necessàriament allunyat de la batalla política diària;
però crec que ja m'entens.
Ara he de parlar dels meus, però abans de parlar dels meus vius he de parlar
dels meus morts. En aquesta Casa, la gent hi ha deixat la pell; quasi diria que han triat
el moment de deixar-nos. Josep Maria Serra i Martí i Maria Aurèlia Capmany van
aguantar l'un fins a les eleccions, que va contribuir decisivament a guanyar, i l'altra
fins a la presa de possessió que va presidir aquí mateix, ja pràcticament sense cabells,
sense l'última energia. Quan dies abans li vaig dir: "Maria Aurèlia, vols dir que no
t'hauries de posar perruca"; cm va contestar:"Que et creus que només els homes poden
ésser calbs?". Fou Maria Aurèlia fins al final i va presidir, com ella va voler, aquell
Plenari de presa de possessió.
No sé de cap altre govern, i no ho dic en demèrit de ningú, on la vida
personal hagi quedat tant marcada per la vida política en el bon sentit; i, per tant, no
conec una Casa política niés digna que aquesta. No la conec. El mateix Regidor
Pujadas va morir amb les botes pràcticament posades d'exrcgidor recent. Altres
simplement han deixat la Casa, però, no ens posem tant tràgics, hi segueixen d'amics
Ret: CP.10/97
V: 20/10/97
�.
Ref :
fidels: en Germà Vidal, en Torres, en Valls, l'Ainaud, en Fargas, en Borrell, que és
noticia aquests dies perque finalment ha aconseguit fer els seus habitatges de lloguer a
preu reduït, l'Olmedo, l'Audet, per no csmentar els que han estat o són Consellers, als
quals les obligacions anomenadcs superiors cls han de pesar molt, lógicament. Uns
altres han plegat o canviat de lloc, fins i tot, acceptant una disminució del seu nivell
perquè la Casa, la causa, tal corn jo la interprctava, així ho exigia i els en dono les
gracies. Tampoc en això he vist coses similars fora d'aquí. La política és una Iluita
d'egos, a voltes sórdida i a voltes Cómica. Ho és per força. No es que els polítics
siguin difcrents; és que es posen en un joc on això és així.
Ara he de parlar deis meusíaliats. I be, en aquesta política que consisteix tant
tant a empassar-se gripaus i veure qui riu darrer, Déu n'In do els gripaus que s'han
empassat els aliats, i Déu n'hi do els gripaus que ens han fct empassar; però a "trancas
y barrancas" que no sé si és un català gaire correcte, peró es molt gràfic, hcm anat
fent, any rera any, una olivera. Pui g que els mitjans ho diucn així, rendim-nos-hi al
final de l'escena, cosa que a mi no m'agradat mai. Una olivera que no ha anat
malament, i aniria encara millor si el PI i l'arbre del qual es un esqueix, poguessin fer
alguna cosa semblant a un empelti No sé si en botánica això es possible, però us
asseguro que anirem millor. Les oliveres poden quedar nanes, poden morir de
glaçades, com passà, cm sembla, cli 1956, i fins i tot es poden arrencar per manca de
subvencions europees i nacional per fer-hi gira-sois com de vegades passa,
tristíssim espectacle. Peló aquesta és sólida. Aquest estiu hi ha hagut un pugó negre no se ben bé si es deja així- que no es pot matar amb res, peró que es pot treure
gratant amb l'ungla, i al final Polivera dóna olives. Jo pcnso que això es pot fer. Joan
Clos, que és de pagès mal que li psi, de pagesia metropolitana, això sí, en sap molt
farà créixer lentament i 'segura l'olivera barcclonina. L'oposició en dirá
maldats, les maldats pertinents, pera l'olivereta del 1980-1982, será olivera vella en cl
2002, dins o fora de l'or del poder o de la majoria. Jo cree, jo desitjo, que a dins.
¿Té relació tot aixó amb la política catalana i ami) la política espanyola, com
es diu? Dones, menys del que us diti aquests dies, amb la catalana tan excessivament
personalitzada aquests dies i aquestS mesos, peró hi te alguna cosa a veure; en tot cas,
amb respanyola més del que es pugui pensar, peró no és ara el moment de fer-hi
esment .
Ara m'he d'adreçar al President Pujol el qual vaig convidar a venir, però que
avui m'ha enviat uns mots per dir que no venia, que no ho trobava escaient, que no
podia. I al President Pujol U rae de dir una de freda i una de calenta. El President
Pujol no ha sabut reconeixer plenaMent la importancia de Barcelona. Se li fa la boca
petita quan en parla. Catalunya, quel és model curopeu en la primavera devolucionista
que estem vivint, dcu molt a Pujol, Moltíssim; peró deu molt, també, a Barcelona. Dit
això, Pujol té raó quan, tot comptat i debatut, diu que hem collaborat, uns i altres, en
bcnefici mutu i hem obtingut bonsl resultats. És ccrt. Ell ha estat el gran President,
potser no tan el gran govcmant en Vopinió d'alguns, entre els quals cm compto. Eh l ha
estat el gran President d'aquest peíode únic. Ara només Ii demano dues coses: un
pensament per a la generació anteriór a la seva; i un altre per a la posterior a la meya,
és a dir, per a la futura i posterior a ell:
Que reconcgui el deute que té contret amb Tarradcllas, tot i els greuges
lògics en política, i que l'imiti en el dialcg franc i sovintejat amb els Alcaldes.
T'arradellas -ho sé per persones interposades com Quim Nadal, Narcís Serra, Toni
Farrés- era una persona que estava len contacte permanent, ni que fos telefónic, amb
els Alcaldes.
Que entengui que Catalunya i Barcelona poden prescindir perfectament de
nosaltrcs; és mes, que han de prescindir de nosaltres si cis models de Catalunya i de
Barcelona, deis quals tant es parla a l Italia, a Gran Brctanya i arreu d'Europa, no volen
CP.1097
�quedar per sempre mes com a anècdotes d'un tcmps i d'uns personatges. Ara és l'hora
de la generació deis Clos i deis Nadals deis Nadals no metafóricament, sinó
fisicament, n'hi ha més d'un de Nadal— deis Macias i deis Pujals.
A Joan Cios, vull agrair—li , la seva amistat i el seu ajut durant aquests anys.
Ara assistirem a l'explosió Clos: jo en serè, a distància, un espectador apassionat.
Les últimes paraules van ara per a aquells que van merèixer les meves
primeres del 2 de desembre de 1982, que no sabien, pobres, que els queia al damunt:
la familia, i els am íes fidels a qui, de bell antuvi, vaig mencionar aleshores una mica
alegrement. Potser intuïa confusament, però en el fons en realitat ignorava fins a quin
punt haurien d'esser les víctimes d'aquesta teatralitat devoradora que fa de l'Alcalde
l'objecte d'intensíssimes i normalment breus relacions critiques o efusives, i destrueix,
alhora, tata relació íntima, tota privaticitat, l'amabilitat àdhuc, les oportunitats deis
próxims, espavilats a part, que senipre n'hi ha. Regracio, d'altra banda, aquells que
francament, en nom del sistema, recelen de l'entorn de l'Alcalde; i confio que els
amics s lhauran vist compensats peri la joia de compartir les gestes amb les quals la
Ciutat ens ha regalat aquests anys.
Ara he de parlar, millo heu de permetre, de la familia ampliada. Aquests dies
penso molt en Narcís Sena i Raimon Obiols, perquè són la meya familia. Raimon
Obiols va fer la força política amb a qual varn arribar aquí. Narcís Serra li va donar
l'ambició de govem i la imaginació i una molt especial capacitat de connexió amb els
esperits mes vius de la Ciutat: no nomes amb l'èlit, també amb els barris i amb les
organitzacions no govemamentals. En tot cas, la lliçó de l'un i de l'altre era connectar
amb gent de tota mena, peló gent :d'alguna manera selecta, desvefilada a l'autentic
repte de la Ciutat, fer—ne un lloc de comunicació sense illes, sense barreres i de
qualitat. Aquesta és la reflexió que cm permeteu. En aquesta Ciutat i en totes les
ciutats, la miseria i la riquesa contaminen el scu territori, s'eixamplen i es blinden com
els hoscos, que fan sempre el scu sotabosc más dens i mes defensiu a la vora del camí
o quan seis talla. Dins la ciutat, espontániament, la miseria i la riquesa tendeixen,
també, a fer el mateix, a créixer, a táncar—se, blindar—se i posar una frontera; peró la
ciutat és justament el confiad d'aquest procés: la ciutat barreja, neteja i digereix
diversitat i la converteix amb dialeg i igualtat. Malauradament, no ho fa sense un
llindar; no digereix problemes en dosis infinitcs. D'aquestes coses només en sabem
dues o tres de clares: una, que si la ciutat deixa de digerir, de barrejar i posar en
contacte, es bloqueja i decau; una altra, que si, al contrari, troba la força i l'enginy
suficient per seguir empassant noves informacions per difercnts que siguin, creix i
s'enriqueix; i que la formulació d'actituds sobre aquesta materia ha d'ésser molt cauta i
molt previnguda perque, altrarnent, acedera o exorbita aquests processos
d'assimilació o d'atrinxerament defensiu i de bloqueig.
Mireu: una de les coses mes importants que han passat en aquesta Ciutat ha
estat la manera com Joan Clos primer, i després Xavier Casas —que no és de pagès
sinó d'Olot, que és ciutat— amb els doctors Spagnolo i Manzanera, van anar
desactivant la pesta de l'heroïna senSe aldarulls i sense sorolls, 110 per un gust especial
per la discreció, sinó perquè aquest mal no vol soroll, perquè també aquest és un mal
que contamina el territori i allunya els qui el tenen, i cal tenir coratge i discreció
alhora, paciencia i determinació. Aquest és un coratge que es pot predicar; malfieuYos d'aquells que prediquen coratges massa obvis. Aquesta sí que és una confrontació
autentica en la qual els ciutadans ens juguem tot el que som; i aquesta confrontació,
l'estem guanyant. Clos la va comengar a guanyar i els seus collaboradors segueixen
fent avançar les nostres línies: ja no se'n parla tant, ja no hi ha tanta delinqüència
lligada a aquest fet. Els delictes 4 la Barcelona progressista i antiautoritària que
predica en Juan, han baixat un 50%, mentre que a l'Anglaterra de Tatchcr pujaren un
Rct: CP.10/97
�50%: no us estranyi, dones, que Toi y Blair canti "Barcelona" amb la mateixa alegria
amb què ho féu Fredy Mercury. Són fets.
Us parlo d'aquests temes perquè justament no en parla ningú i són els més
importants. I en parlo també perquè estan relacionats amb el moment més difícil que,
personalment, hem viscut la meva família i jo en el curs d'aquests quinze anys: la
mort del meu germà Pau el 21 dO maig de 1994 a Pcrccamps, sobre la qual la
injustícia infiltrada dins la justícia ya fer una de les seves. Aquest va ser el moment
pitjor que nosaltres hem passat. Vull pensar que la Ciutat està venjant aquest dolor
nostre i de tantes famílies per tal com està essent capaç d'avançar en les línies de la
prevenció efectiva i de l'assistència discreta i eficaç en comptes dels decrets
altisonants i de les actituds emocionals que no duen enlloc; i no cm comparo amb cap
altra Ciutat.
Encara en aquest punt vull dir a Joan Clos ï al seu cquip i a tots els Regidors
i Regidores una altra cosa en la línia de fer retrocedir en la Ciutat i a través de la
Ciutat els problemes de la humanitat: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu
començant o contribuint a arreglar el món; que si Argèlia peta però el Raval s'arregla,
hi ha esperances per a Argèlia; i Per descomptat, que si podem ajudar a plantar
palmeres a Alger, que està, per cert,p a cinquanta minuts d'avió d'aquí, com hem fet la
setmana passada en què, de manera=curiosa i paradoxal, es varen plantar palmeres de
l'Institut Municipal de Pares i Jardins al port vell d'Alger, que volen refer, millor,
perquè d'aquesta manera, a més, elssproblemes que tindreu per a transformar el Raval
en un dels barris millors, minvaran. No dic que aquesta sigui l'única manera de
millorar o d'arreglar el món, n'hi ha d'altres: hem vist aquí fa molts pocs dies la
contribució de persones excelses Gom ara Menuhin, hem llegit Havel i hem vist
l'exemple de la mare Teresa de Calcuta. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer que
el món millori, però les ciutats hi poden contribuir arreglant—se i demostrant que les
altres necessitats també es poden resoldre i això comença en els carrers concrets, en
els barris.
Segueixo demanant: la solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en
general, les malalties mentals només s'erradicaran si les ciutats són progressives i les
nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les
estructures d'acollida idònies que són els barris de la ciutat progressiva. Gràcia, per
exemple, és un barri on això pot succeir per l'empenta d'uns i altres, particularment
del sector privat i dels serveis de benestar social de la Generalitat i nostres, del
Districte. Seguiu endavant per aquest camí i el món us mirarà amb més interès encara.
Vaig arribant al final. Me'n vaig, ja ho veieu, molt tranquil, tranquil•líssim
per la feina feta i pels que la seguiran fent, sobretot per aquests: hi confio del tot.
Barcelona no pararà: aprovareu ld Carta, fareu el Segon Congrés Municipalista
pendent des de fa seixanta anys, impulsareu des de Barcelona la regionalització de
Catalunya. Us ho demano, tot això. Aconseguiu que aprovin la Carta que hem aprovat
aquí d'una forma exemplar i que iaixó no trigui massa. Tracteu de fer el Segon
Congrés Municipalista, perquè canviarà Catalunya. Impulseu des de Barcelona la
rcgionalització de Catalunya, cosa que vol dir que impulsen l'Ebre i el Pirineu, no
només la Regió metropolitana, sinó també l'Ebre i el Pirineu, que s'ho mereixen.
Expliqueu, poseu en pràctica el Pa te industrial, que tothom pugui veure que hi ha
implicats trenta—cinc municipis, tres universitats, tres organitzacions empresarials, les
dues grans centrals sindicals que, a més a més de tractar sobre el salari, les causes
d'acomiadament més o menys car, segons això que els diaris en diuen la flexibilitat, la
mobilitat i la competitivitat, estanc discutint sobre una altra manera de crear més
ocupació, que és abocar bona informació en el lloc adequat i en el moment oportú i
fer—ho sobre la base d'una tercera variable que permet moltes equacions i que és el
salari indirecte, el salari social, els equipaments, el temps de treball i el temps i cost
c
Reí:
CP.10,97
�del transport. És molt diferent lluitar per un salari digne en condicions de rigidesa en
els serveis públics, locals o metropolitans o de transport, per exemple, fer—ho en una
situació en la qual un obrer sense canviar de sou pot anar de casa seva a la fcina, que
està a l'altra punta, en un altre municipi, en vint minuts menys de temps. A aquest
obrer se'l pot convèncer fàcilment que faci algun sacrifici en algun altre sentit, però si
a la taula només hi ha sous i acomiadaments, malament, és molt difícil. Bé doncs,
tireu endavant el Pacte industrial qie presideix un gran personatge, Joan Major, elegit
l'altre dia, i que ens fa molt forts, jja que som tota la Regió metropolitana a donar
exemple. Us asseguro que a Europa¡s'ha viscut des del punt de vista teòric i acadèmic
—ara jo hi vaig, justament, a aqu4sts terrenys— el model de Prato i del professor
Becattini, que va dissenyar un conepte bàsic, acadèmicament parlant, que és el del
districte industrial, adoptat pels annericans cn les seves anàlisis d'economia espaial.
Doncs bé, ara allò que la gent està mirant no és Prato, ara la gent està mirant
Barcelona i, concretament, les àrees metropolitanes i la seva capacitat de generar
creixement. Igual com des del punt de vista federal i des del punt de vista de la
devolució la gent està mirant Catalinya i així ho fan Lombardia, Escòcia i arreu del
món, us dic que, des del punt de (vista del desenvolupament en el territori i de la
creació d'ocupació, la gent està mi grant experiències com la de Barcelona, encara que
no sigui l'única, i espera molt del /acte industrial. Tireu—lo endavant. Expliqueu als
catalans com es fa un pla estratègi: aquí l'hem fet. Contribuïu des de Barcelona al
nou Pacte cultural que s'anuncia, (lo s'albira, que es veu venir i està al caure. Tireu la
fibra òptica per tot i feu de Barcelona una ciutat no només amb metro, sinó també
amb fibra òptica, que són les dues condicions d'un territori ric i capaç de créixer.
Bé, demà a les dotze seré al Campidoglio per a la presentació de la
meravellosa plaça de Michelangelp que hi ha al costat de l'Ajuntament, penjada en
diagonal sobre Roma, neta i polida fesprés d'una colla d'anys de treballs: hi vaig com
a President del Comitè de les Regions, cosa que seguiré essent fins a finals d'any.
Tractaré d'oblidar una mica Barcelona, però en algun lloc del nieu cor hi haurà un xip
connectat amb la meva Ciutat i amll vosaltres per sempre més."
Els aplaudiments rubriquen les paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i
Mira.
No havent—hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a
les dotze hores i vint minuts.
Rcf: cx.lo,v7
v: 2o/loim
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4441
Title
A name given to the resource
Discurs de comiat de l'alcalde Pasqual Maragall. Acte de presa de possessió de l'alcalde Joan Clos
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alcaldes
Catalanisme
Acció política
Barcelona
Clos i Gimenez, Joan, 1945-
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-09-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1534/19970919d_00781.pdf
96bcf65b8785ae24f4983bb43c066cd3
PDF Text
Text
Proposta de paraules de presentació del pregoner, Lord
Yehudi Menuhin.
�A BARCELONA, LES FE$TES DE LA MERCÈ HAN
ESDEVINGUT UN SÍMBOL D ENCONTRE I CONVIVÈNCIA.
I LA MÚSICA, EN TOTS ELS SEUS ESTILS I
MANIFESTACIONS, ÉS UN ,DELS MOTORS PRINCIPALS
D'AQUESTA FESTA CIUTÁDANA. I HO ÉS PER LA
RECONEGUDA UNIVERSALIrTAT DEL SEU LLENGUATGE I
PER LA SEVA CAPACITI\T D'APROPAR POBLES I
CULTURES PER DAMUNT IDE LES FRONTERES I DELS
INTERESSOS D'ESTAT.
TANMATEIX, NO US VAM DEMANAR QUE LLEGÍSSIU EL
FREGÓ NOMÉS PER LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL
D'UN GENI DEL NOSTRE S1GLE QUE ALS 4 ANYS REBIA
CLASSES DE L'ALESHORES PRIMER VIOLÍ DE
L'ORQUESTRA SIMFÓNICA DE SAN FRANCISCO (LOUIS
PERSINGER), QUE AMB 7 ANYS COMENÇAVA LES
SEVES PRIMERES ACTUACIONS PÚBLIQUES, I QUE
TRIOMFARIA A PARÍS NQMÉS AMB 10 ANYS, TOT
INICIANT LA SEVA CONSAGRACIÓ COM A SOLISTA
ARREU DEL MÓN.
�LA VOSTRA BRILLANT cbARRERA ARTÍSTICA I LA
INTENSA ACTIVITAT CREATIVA -TANT COM A SOLISTA,
MESTRE, MECENES O DIRECTOR,
1
IMPOSSIBLE DE
RESUMIR EN POCS MOTS- NO US HAN AÏLLAT EN CAP
MOMENT D'ALLÓ QUE HA PASSAT AL MÓN, DELS FETS I
DELS PROTAGONISTES
De LA HISTÒRIA DEL NOSTRE
SEGLE.
HEU ESTAT TESTIMONI DIRECTE DE LA PERSECUCIÓ
DEL ROBLE JUEU, DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I
DE LES SEVES TRISTES CONSEQÜÈNCIES A EUROPA,
DE L'ASCENS I LA
CA
GUDA DEL NAZISME, DE
L'APARICIÓ DE LA GUERRA FREDA, DE LA CONSTRUCIÓ
DE BARRERES
1
L'ESCLAT DE MÚLTIPLES CONFLICTES
BÈLICS ENTRE PASOS I CIUTADANS D'UN MATEIX PAÍS.
EN LA VOSTRA AUTOBIQGRAFIA TITULADA VIATGE
INACABAT, US MOSTREU COM UN HOME CULTE, VITAL,
SENZILL, D'ESPERIT OBERt I CURIÓS, ESPÓS, PARE
1
AVI FELIÇ, FIDEL A LES ARRELS I CIUTADÀ DEL MÓN,
GENERÓS I COMPROMÈS iNMB LA MÚSICA, L'EDUCACIÓ,
LA POLÍTICA, ELS PROJECTES HUMANITARIS, EL MEDI
AMBIENT, DEFENSOR DE4S VALORS HUMANS, DELS
�IDEALS DE CONVIVÈNCIA I DE LA NO DISCRIMINACIÓ
RACIAL.
ÉS PER AQUESTA GRAN QUALITAT HUMANA QUE NO
ENS HA DE SORPRENDRE QUE ENTRE LES
INNUMERABLES DISTINCIONS ATORGADES PER
GOVERNS I ENTITATS DE TOT EL MÓN, LA UNESCO US
NOMENÉS AMBAIXADOR
DI BONA VOLUNTAT.
I SÓN TOTS AQUESTS ALTRES ASPECTES DE LA
VOSTRA PERSONALITAT ELS QUE DONEN PLE
SIGNIFICAT A LA VOSTRA INTERVENCIÓ D'AVUI.
TENIU LA PARAULA, MESTRE MENUHIN.
��Proposta de paraules de l'Alcalde de cloenda en el Pregó de
la Mercè.
�EN NOM DE L'AJUNTAMENT I DE LES CIUTADANES I
DELS CIUTADANS DE BARCELONA US AGRAEIXO LORD
MENUHIN QUE HAGUEU ACCEPTAT PRONUNCIAR EL
PREGÓ QUE MARCA L'INICI OFICIAL DE LES FESTES DE
LA MERCÈ.
LES VOSTRES PARAULES HAN ESTAT EL PRÒLEG IDONI
PER A AQUESTS DIES QUE BARCELONA, COM CADA
ANY, CELEBRA A TRAVÉS DE LA PARTICIPACIÓ,
L'EMOCIÓ COMPARTIDA, EL LLEURE I, SOBRETOT, LA
CULTURA.
ENS HEU EXPOSAT -MÉS ENLLÀ DEL QUE
REPRESENTEU COM A FIGURA IRREPETIBLE DINS DE
LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA- ELS VOSTRES IDEALS I EL
VOSTRE COMPROMÍS QUE COM A CIUTADÀ DEL MÓN
MANTENIU I HEU MANTINGUT AL LLARG DE LA VOSTRA
VIDA PER ACONSEGUIR LA PAU I L'ENTESA ENTRE ELS
POBLES, I ENS HEU FE1I CONÈIXER LES VOSTRES
PROPOSTES PER AFRONTAR ELS REPTES DE LA
CONSERVACIÓ 1 MILLORA DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ.
�SENS DUBTE, I NO NOMÉS DES DE LA VOSTRA
DEDICACIÓ A LA MÚSICA, EXEMPLIFIQUEU L'ESPERIT
DE CONCILIACIÓ I TOLERANCIA ENTRE LES CULTURES.
ÉS UN HONOR, DONCS, PER NOSALTRES QUE A MÉS A
MÉS HAGUEU ACCEPTAT DONAR EL VOSTRE SUPORT
TOTAL AL PROJECTE DEL PRIMER FORUM UNIVERSAL
DE LES CULTURES BARCELONA 2004, QUE CONFIEM
QUE LA UNESCO ADOPTARÁ SOTA EL SEU PATROCINI.
TAL I COM EXPRESSÀVEU EN LA CARTA EN QUÉ EM
COMUNICÀVEU AQUEST 1 SUPORT -I QUE AVUI
APROFITO PER AGRAIR-VOS PÚBLICAMENT- "ÉS
ESSENCIAL I URGENT TROBAR EL CAMí CAP A LA PAU A
TRAVÉS DE L'ENCONTRE. ENTRE LES CULTURES I
D'UNA EDUCACIÓ QUE ESTIMULI AQUEST INTERCANVI
TOT PROPORCIONANT UNA NOVA DIMENSIÓ QUE
TRENQUI ANTIGUES ACTITUDS DE TEMENÇA I
AGRESSIÓ I L'IMPULS DE DOMINAR ELS ALTRES."
SENS DUBTE, COM HEU ESMENTAT A L'INICI DEL
PREGÓ, UN ALTRE MÚSIC UNIVERSAL, PAU CASALS,
TAMBÉ S'HAURIA SUMAT A LA INICIATIVA QUE
�BARCELONA PROPOSA A LA UNESCO I AL MÓN
PERQUÈ, COM NOSALTRES, COMPARTIR PLENAMENT
L'ESPERIT QUE LA IMPULS1A: PROMOURE LA CULTURA
DE LA RAU AMB LA FERMA CONVICCIÓ QUE AQUEST
OBJECTIU VA MÉS ENLLÀ D'ACONSEGUIR UN MÓN
SENSE GUERRES.
HEM DIT SOVINT QUE S01\11 CONSCIENTS QUE LA RAU
VERITABLE NOMÉS SERÀ POSSIBLE SI SABEM
ENFRONTAR-NOS EFICAÇMENT A PROBLEMES COM LA
GANA. LA POBRESA, LA MANCA DE RESPECTE ALS
DRETS HUMANS O A LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI
AMBIENT. ACONSEGUIR-HO SUPOSA PROTEGIR I
GARANTIR ELS DRETS DE TOTS ELS SECTORS
SOCIALS, PROMOURE LA SOLIDARITAT I LA
COOPERACIÓ ENTRE LES PERSONES, ACTUAR
CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, EDUCAR EN LA
LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL RESPECTE MUTU.
ES TRACTA, TAL I COM HEIJ DIT, DE REPTES QUE S'HAN
D'AFRONTAR DE MANERA GLOBAL, JA QUE
CONSTITUEIXEN REQUISIliS INTERDEPENDENTS PER
ACONSEGUIR UN MÓN MÉS JUST.
�BARCELONA VOL DEMOSTRAR UN COP MÉS LA
CAPACITAT DE LES CIUTAiTS PER TEIXIR LLAÇOS DE
SOLIDARITAT I ASSUMIR COMPROMISOS EN UN REPTE
QUE AFECTA TOT EL PLANTA.
HEU POSAT CATALUNYA CQM A MODEL DE POBLE QUE
HA SABUT ACOLLIR ALTRES CULTURES ALHORA QUE
HA PROMOGUT UN RESPECTE I ENRIQUIMENT MUTUS
ENTRE ELLES.
VOLDRIA AFEGIR QUE PER A BARCELONA, DEFENSAR
LA IGUALTAT DE LES PERSONES NO ÉS NOMÉS EVITAR
DISCRIMINACIONS PER RAQNS ÉTNIQUES, RELIGIOSES
O DE NACIONALITAT, NO ES REDUEIX A COMBATRE
QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE RACISME O
XENOFÒBIA.
LA IGUALTAT DE DRETS VA MÉS ENLLÀ DE GARANTIR
UNES CONDICIONS DE MIDA DIGNES PER A TOTS
AQUELLS I AQUELLES QUE VIUEN A LA CIUTAT, EN
OCUPACIÓ, HABITATGE, EDUCACIÓ, SALUT, CULTURA O
SEGURETAT CIUTADANA.
�LA IGUALTAT IMPLICA ASUMIR ESPONTÀNIAMENT LA
DIVERSITAT, LA SEVA RIQyESA, INTEGRAR DE FORMA
NATURAL LA DIFERENCIA.
COM HEU DIT, EL FUTUI1 DELS DIFERENTS PASOS
D'EUROPA I DEL MÓN PASSA PER LA CONFIGURACIÓ
DE MARCS DE RELACIÓ I I* SOLIDARITAT ENTRE ELLS,
ON LES MINORIES
PROTEGIDES,
I
IGUIN RESPECTADES I
LA MULTIRACIALITAT
I
LA
MULTICULTURALITAT VALORADES COM A FONTS
D'ENRIQUIMENT.
LA VOSTRA PRESENCIA FiEFORÇA LA VOLUNTAT DE
BARCELONA PER TAL QUE LES FESTES DE LA MERCÉ
SIGUIN LA MILLOR CAIXA DE RESSONÀNCIA DELS
PRINCIPIS DE TOLERÁIMCIA I CONVIVENCIA, I
CONSOLIDIN ENCARA MÉS UN VALOR QUE LA CIUTAT
JA HA FET PROPI I QUE yÓS HEU ESMENTAT EN EL
VOSTRE MISSATGE: LA INTGRACIÓ.
�AMB AQUEST ESPERIT CO VIDO TOTHOM A CELEBRAR
LA MERCÉ.
US CONVIDO, MESTRE MENUHIN, A SORTIR AL BALCÓ
DE L'AJUNTAMENT PER DONAR INICI A LA FESTA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4440
Title
A name given to the resource
Presentació del pregoner Lord Yehudi Menuhin. A càrrec del primer tinent d'alcalde, sr. Joan Clos. Proposta de paraules de l'alcalde Pasqual Maragall de cloenda en el pregó de la Mercè
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Drets civils
Model social
Acció política
Barcelona
La Mercè
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-09-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf
82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8
PDF Text
Text
Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 15/9/97
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Constitució del Consell Ciutadà de Supon.
Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde :
US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA
PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA
PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL
CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES
CULTURES.
A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN
DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS
QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN
POGUT SER ENTRE NOSALTRES.
PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL
A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR.
L sEu-sup
T
rn
2 2 SET. 1997 20
-9 1DG
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Atcaldia
PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE
LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA
ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL
PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl
EREU ALGUNS DE VOSALTRES.
LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT
UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN
PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY,
DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI,
YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER
CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU
SUPORT,
EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE
BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA
FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA.
2
2004-9.IDG
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA
ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ
DE CENT PER ENDEGAR UN
DE SETEMBRE DE
CONSELL DE SUP
S VAM REUNIR AL SALÓ
RAN PROJECTE. VA SER EL 19
86 QUAN VAM CONSTITUIR EL
T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987
UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA
OLÍMPIC.
L
DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN
AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA
MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU
ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A
DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS,
DIU "ENDAVANT, SOM-HI!"
HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS
IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN
3
2004-9 IDG
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004
SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL
SALT AL NOU MIL.LENI.
EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA
BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL
FUTUR.
LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT
VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE
ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT.
LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I
S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES
CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA
CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.
4
2004-9.IDG
�Ajuntament •
de Barcelona
ESTIC SEGUR QUE
CULTURES
PASSARÀ
Gabinet de l'Alcaldia
EL FÒR M UNIVERSAL
EL
DARRER EXAMEN
DE
LES
I
LA
CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ
LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ
LA EMPENTA DEFINITIVA.
QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN
D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB
IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ
AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA
CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT.
A TOTS, MOLTES GRÁCIES.
5
2004-9 1DG
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4439
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Fòrum de les Cultures
Globalització
Competitivitat
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-09-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1532/19970830d_00778.pdf
33c774c5bbcd6374549ce3cce1200d2e
PDF Text
Text
9(e_16 -fe- 11-& lickjAr( ClYctuforrA30.07.
AMICS, AMIGUES,
JA FA MOLTS MESOS QUE EL VOSTRE ALCALDE, EN
JORDI VALLS, EM VA DEMINAR QUE PRONUNCIÉS
AQUEST PREGÓ AQUÍ, EN El+. MATEIX SALÓ ON L'ANY
1892 ES VAN APROVAR LES BASES DE MANRESA.
QUE L'ANY 1986, ABANS DE LA NOMINACIÓ
OLÍMPICA, VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR EL_ imvt-Ifíokj
CENTRE DE MEDICINA ESPORTIVA DEL CONGOST) IttAtOvirafir
A tzT) shv'ef
JUNTAMENT AMB EN JOANI CORNET. EN AQUELLA
VISITA VÀREM PARLAR DE MOLTES COSES. VÀREM
PARLAR DE COM VINCULAR MANRESA AL PROJECTE
OLÍMPIC. 1, EN AQUEST IMATEIX SALÓ, VÀREM
TRACTAR DE LA POSSIBILITAT DE FER UNA
CELEBRACIÓ CÍVICA DEL CENTENARI DE LES BASES
as).9\..77, AAP liAjoGt4
DE MANRESA.
RECORDO
tk.AU (Adt8 I'd1/4-•t27
IrbA& (V)0.1
izmacle
•11-''am
l/In
�NA- OPORTUNITAT
REFORÇAR LA CATUANITAt DEIVJÓCS A PARTIR bt
L'ADDICIÓ D'Arltell* INICIATIVA CÍVICA? A LA
MOBILITZACIÓ OLÍMPICA. /61 W*
-13.11VUI
40
JA
cou )anwh-frit.
HISTORIA I PRONUNCIAR EL
FREGÓ D'AQUESTA FESTA 1■AAJOR SUPOSA GAUDIR
D'UN PROTAGONISME IMI1AERESCUT, PERÒ EM
PERMET PARTICIPAR DE 'L'ALEGRIA D'UNS DIES
ASSENYALATS, DIES D'AQUELLS QUE LES CIUTATS
ESPEREN AMB ILLUSIÓ I AMB ENTUSIASME.
LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES
D'IDENTITAT D'UNA CIUTA1T. UNA MANIFESTACIÓ
D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. UNA
OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB LES
NOSTRES ARRELS I AMB TOTS ELS VETNS. ÉS EL
IE
MOMENT DE COMPARTIR SI NSACIONS 1 ALEGRIES
AMB ELS AMICS, DE SENTIR-SE MÉS MANRESANS
QUE MAI.
kjelb_
tyvis
km1
ib
9v4/Z
kt,
�EN REBRE LA INVITACIÓ EM VA VENIR AL CAP UN
VELL DIBUIX DE JAUME PAHISSA ON ES REPRODUEIX
AQUEST SALÓ I LES SESSIONS ON ES VAN DEBATRE
LES BASES DE MANRESA, UN DIBUIX ON DESTACA LA
PRESENCIA DELS DOS FUTURS PRESIDENTS DE LA
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: ENRIC PRAT DE LA
RIBA 1 LLUíS DOMENECITANER.
TAMBÉ VAIG PENSAR EN JOSEP VICENÇ FOIX. EL SEU
PARE ERA FILL DE LLADURS, MÉS AMUNT DE
SOLSONA, 1 VA FER D'APRENENT DE PASTISSER A
MANRESA, A LA PUJADA DÉ SANT MIQUEL, ABANS
D'ANAR-SE'N A SARRIÀ.
LA RELACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA VE DE
LLUNY. ARRENCA QUAN LA COMTESSA
ERMESSENDA DE BARCELONA I L'ABAT OLIBA VAN
INICIAR LA RECONSTRUCCIÓ DE MANRESA, QUE
�HAVIA ESTAT DESTRUÏD
IA DELS
SARRAÏNS.
MANRESA ÉS AVUI UNA BELLA CIUTAT, D'AQUELLES
QUE SOVINT SE CITEN COM : A CIUTATS BRESSOL DE
LA CULTURA EUROPEA; ÉS UNA CIUTAT QUE JAERA
CIUTAT QUAN MOLTS LLOGARRETS EUROPEUS QUE
DESPRES VAN ESDEVENIR CIUTATS, ENCARA EREN
LLOGARRETS.
ÉS TAMBÉ UN SÍMBOL DE LA TRADICIÓ INDUSTRIAL I
COMERCIAL DE CATALUNYA, DUES ACTIVITATS QUE
AQUÍ HAN ARRELAT AMB FORÇA JA DES DE L'ÈPOCA
MEDIEVAL I QUE HAÑ DOTAT MANRESA
D'ESPLENDOROSES MOSTRES DEL PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC QUE ENS PARLEN DEL ROMÀNIC,
DEL GÒTIC O DEL MODERNISME. TAMBÉ LA TRADICIÓ
RELIGIOSA, QUE HA DEIXAT COM A REFLEX DEL SEU
PASSAT UNA MAGNÍFICA SEU GÓTICA QUE HA ESTAT
�CAPAÇ
DE SOBREVIURE A
DEVASTACIONS DURANT MÉS
INCENDIS, GUERRES I
DE 600 ANYS,
AQUESTA SEU, PER CERT, GS UNA MOSTRA MÉS DE
L'ESTRETA VINCULACIÓ ENTRE BARCELONA I
MANRESA. NO EN VA EL MESTRE D'OBRES DE LA
SEU, BERENGUER DE MONTAGUT, VA SER QUI,
JUNTAMENT AMB RAMON DESPUIG VA CONTRACTAR
EL PROJECTE DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL
MAR.
RO MANRESA ÉS MOLT MÉS QUE TOT AIXÒ. ÉS
L'EXEMPLE DE LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES
CIUTATS MITJANES A CATALÚNYA.
UNA XARXA DE CIUTATS QUE1OMPETEIXEN ENTRE
ELLES, COM PER EXEMPLE, IMANRESA I VIO PER
ACONSEGUIR SER CENTRES NIVERSITARIS. VAL A
DIR QUE VIO HA GUANYA •
)90" LA PARTIDA,
PERÒ ÉS SIGNIFICATJkYQ Ei MANRESA HAGI TINGUT
Id,5\41/4Qv‘ \A" -1S1fm-{
(i
JJ
d--% uu e
biz-v--
�LA CAPACITAT DE LLENÇAR INICIATIVES COM LA
FUNDACIÓ UNIVERSITARIA DEL BAGES, O QUE ES
PLANTEGI LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN ESPAI
UNIVERSITARI AL RECINTE DE L'ANTIC ESCORXADOR.
SIGNIFICATIU QUE AQUESTES CIUTATS
COMPETIDORES TINGUIN LA CAPACITAT D'UNIFICAR
ESFORÇOS PER CREAR UNA OFERTA
COMPLEMENTÀRIA
TOTA L'ÀREA
D'ESTUDIS UNIVERSITARIS PER A
DE LA CATALUYA CENTRAL ) c
irtv0#4,-. 0.A.A.7~vr e.
r&
,AáS id,Lbekv,re
UNIA
‘r k . TN \oh-.
Ak.201.4*
NO S'HA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE
QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN
SISTEMA FORMAT PER CIUTATS MITJANES, COM ARA
REUS, OLOT O BALAGUER, QUE CONSTITUEIXEN ELS
AUTÈNTICS
MOTORS DEL PAÍS. AIXÒ SOVINT
S'OBLIDA.
S'OBLIDA QUE SENSE EL MUNICIPALISME NO HAURIA
EXISTIT LA MANCOMUNITAT DE PRAT DE LA RIBA. EL
MUNICIPALISME ÉS UN CONCEPTE QUE VA EN FAVOR
�DE L'AUTONOMIA, QUE VA A FAVOR DE LA
PROXIMITAT I QUE ES TROBA EN LA MATEIXA ARREL
L.,)\--3--LaA.~51Z,
1 1.Ç'
DEL CATALANISME.
...9.1 ~A.m.:4A ct•
OBLIDAR AIXÒ ÉS NO VOL R VEURE QUE UN PAÍS
MODÈLIC NO ES CONSTRUEIX NOMÉS EN EL
TERRENY DE LA SIMBOLOOIA, SINÓ TAMBÉ EN EL
TERRENY DE LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I
LES CIUTADANES. AQUEST ÉS L'OBJECTIL~[
G7/475~P140 FER VIURE A TOTHOM LA REALITAT
DE CATALUNYA, PERO NO dRÁCIES A L'EXPLOTACIÓ
D'UNS SENTIMENTS QUE NINGÚ NO POT NEGAR, SINÓ
ACONSEGUINT LA COMPLICITAT DE TOTHOM PER
FER UNA CATALUNYA FORTA QUE TINGUI LA SEVA
RAÓ DE SER EN EL BENESTA1 R I LA QUALITAT DE VIDA
DE CADASCUN DELS SEUS INDRETS.
I QUAN PARLEM DE MUNICIPALISME NO PARLEM
D'UNA IDEA ABSTRACTA, PAk_EM DE LA PROXIMITAT
AMB ELS CIUTADANS COM A VIA PER AJUDAR A QUÉ
�LA POLÍTICA NO SIGUI UNA COSA LLUNYANA r
..,^Ç
MANRESA TÉ UN `OT-GON ME MOLT DESTACAT
EN AQUEST SISTEMA DE CIUTATS. S'HA CONVERTIT
EN EL PUNT DE REFERÈNCIA DEL BAGES, PERÒ
TAMBÉ DE BONA PART DEL BERGUEDÀ, DEL
SOLSONÈS 1 DE L'ANOIA. HA GENERAT AL SEU
VOLTANT UNA IMPORTANT ÀREA URBANA, DE LA QUE
FORMEN PART VILES COM SANT FRUITÓS,
NAVARCLES O SANTPEDOR.
ÉS LA MOSTRA DE LA PUIXÀN A
CONFIA EN FI
L'OPORTUNITAT DE
1'
► ! IUTAT QUE
^^^ FUTU R . VAIG TENIR
COMPROVAR-I-iQ L'ANY PASSAT,
QUAN VAIG VENIR PER VIITAR L'EXPOBAGES, LA
FIRA MULTISECTORIAL MÉS IMPORTANT DE LA
CATALUNYA CENTRAL.
t(0
�VAIG DESCOBRIR UNA MANRESA QUE SE SENT
CAPITAL, QUE SE SENT UNA PEÇA CLAU DE LA
VERTEBRACIÓ DE CATALUNYA, UNA MANRESA QUE
VEU REIVINDICADA LA SEVA CONDICIÓ DE PUNT
CENTRAL DE CATALUNYA. LA VOSTRA PRIVILEGIADA
SITUACIÓ EN LA RUÏLLA DEL EIXOS TRANSVERSAL I
DEL LLOBREGAT HA DE SUPOSAR SENSE CAP MENA
DE DUBTE UN FORT IMPULS ECONÓMIC I INDUSTRIAL
PER A LA CIUTAT.
DE VOSALTRES DEPÈN QUE L'EIX DEL LLOBREGAT
NO ES CQNVFRTEIXL EISLIIISLARRERÁ QUE AÏLLI
MANRESA, SI NO EN UN ADHERENT, EN UN ELEMENT
COHESIONADOR DELS TERRITORIS I DELS USUARIS.
MANRESA HAURÁ DE GUANYAR-SE A POLS QUE L'EIX
DEL LLOBREGAT ACOSTI LA GENT A LA C9TAT, QUE
NO PASSI DE LLARG. MANRE S
r A HA DE SER LA CIUTAT
DE L'EIX, DE LA MATE-7A 0-ÁTTER
LLÈIDA rÓN ELS EXTREMS.
SLAJ\.
"-GIA I
�EM CONSTA QUE MANRESA TREBALLA PER
APROFITAR AQUESTA CENTRALITAT RETROBADA. HO
FA QUAN MILLORA ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE
BUFALVENT I DOLORS PER DIVERSIFICAR EL SEU
TEIXIT - INDUSTRIAL, QUAN PROMOU EL POLÍGON
COMERCIAL I DE SERVEIS DE CAL GRAVAT O QUAN
APOSTA PEL CONSELL TECNOLÒGIC DEL BAGES. I HO
FA DEFENSANT EL VALOR AFEGIT DE LA
SOSTENIBILITAT.
NINGÚ' ES POT PLANTEJAR ACTUALMENT EL SEU
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSE FER ESMENT
AL RESPECTE DE L'ENTORN. PER DIR-110D'UNA
MANERA GRAFICA, MANRESA SAP QUE SENSE UN
CAIR.1
2.E,I_EB--BET,
N
NO
S PODEN ESPERAR
. INVERSIONS QUE OMPLIN
ELS
POLÍGONS
INDUSTRIALS
1
DIVERSIFIQUIN
L'ACTIVITAT
ECONÓMICA DE LA CIUTAT.
�NO EM VULL OBLIDAR 'E L'ESFORÇ QUE FA
L'AJUNTAMENT PER
OUPERAR EL CENTRE
HISTORIO DE LA CIUTAT. UN ESFORÇ QUE HA D'ANAR
EN DUES DIRECCIONS, L'ESTÍMUL I L'INCENTIU A LES
REHABILITACIONS DEL CASd ANTIC, QUE PASSA PER
AVANTATGES FISCALS, LA PARTICIPACIÓ DE
L'AJUNTAMENT EN INICIATIVÉS MIXTES I LA INVITACIÓ
AMABLE A LES CONSTRUCTÓRES DE GRANS OBRES
MUNICIPALS I A ARQUITECTES A PARTICIPAR EN
AQUEST PROJECTE COM A UNA APORTAC1Ó MÉS AL
CONJUNT DE LA CIUTAT, IPER UN COMEEOMÍS A
BATALLAR PER INSERIR EN; EL TEIXIT QUE ES VOL
REHABILITAR D'ALGUNS EQUIPAMENTS QUE FÓRA
MÉS CÒMODE, FÁCIL I 1BARAT EMPLAÇAR EN
D'ALTRES INDRETS.
ELS COSTOSOS TRE1)E BARCELONA HA DUT
A TERME A LA CIUTAT VELLA EM PERMETEN DIR-VOS
QUE ESTEU EN EL BON CAMÍ, QUE UN PROCÉS DE
REHABILITACIÓ ÉS UNA APOSTA ARRISCADA, EN LA
�QUE Hl JUGUEN INNUMERABLES FACTORS D'ORDRE
ECONÒMIC, SOCIAL, COMERCIAL O DE POBLACIÓ,
QUE VAN MOLT MÉS
ENLLÀ
QUE EL SIMPLE
URBANISME.
POC A POC, AQUESTS IF.LEJLALL
_:..SRAN QUE
MANRESA DEIXI DE SER LA CIUT QUE, SEGONS
DEIA JOSEP PLA, TÉ UN COLOR DE GOS QU
IG
CIUTAT ON LES FABRIQUES ES CONFONEN AMB
ELS CONVENTS I ELS CONVENTS AMB LES
UNA
FÁBRIQUES.
MANRESA HA SABUT APROFI tTAR ELS VALORS DE LES
CIUTATS MITJANES. HA SABUT CRÉIXER SENSE
PERORE LA SEVA QUALITAT DE VIDA LA SEVA
DIMENSIÓ DE CIUTAT MITJANA ON ES POT TROBAR
GAIREBÉ TOT SENSE HAVER DE FER FRONT ALS
PROBLEMES QUE SOVINT TROBEM ALS GRANS
NUCLIS URBANS.
�SOU UNA CIUTAT AMBICIO A, QUE NO HA TINGUT
PROU AMB QUE, GAIREpE PER TRADICIÓ
OBLIGACIÓ, DIGUESSIN QUÉ SOU IMPORTANTS. EN
DIVERSES OCASIONS, EN EFS MOMENTS CRUCIALS
DE LA NOSTRA HISTÒRIA, MANRESA HA DUT LA
INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS!.
FA UNS ANYS UN INFOR1ViATIU DE TELEVISIÓ VA
ANUNCIAR EN BROMA UNA PRESUMPTE SOLEMNE
DECISIÓ DEL PARLAMENT SEGONS LA QUAL
MANRESA PASSARIA A SER1 LA CAPITAL POLÍTICA I
ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA PERQUÈ ACOLLIRIA
LES PRINCIPALS INSTITUCKIMS DEL PAÍS. BROMES
APART, BEN SEGUR QUE QUI! LA VA PENSAR TENIA AL
CAP LA IDEA DE MANRESA COM A CIUTAT CENTRAL:
AQUESTA ÉS UNA IDEA pERTA 1 COMPARTIDA,
INNEGABLE.
QUE TARD, EN
O COMPARTINT CAPITALITAT, LA CAPITAL
MANRESA ESDEVINDRÀ MÉS AVIAT
SOLITARI
�/
DE LA REGIO 7, O EL NON/1BM QUE SE LI VULGUI
DONAR A LA REGIÓ INTERIOR, QUE DEPENDRÀ DE SI
L'EBRE I EL PIRINEU SÓN REGIONS ORDINÀRIES O
REGIONS ESPECIALS DE PLANEJAMENT.
PERÓ POTSER QUE DEIXEM LES GRANS PARAULES I
ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBÓ, QUE NO
SÓN ALTRES QUE LES PARAULES AMB LES QUE EL
COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA.
EL 1431 ELS GREMIS DE SASTRES, PARARES I
TEIXIDORS DECIDIREN, UN 30 D'AGOST
TRASLLADAR LES RELÍQUIEá DELS SANTS PATRONS,
SANT FRUITÓS, SANTA AGNÉS I SANT MAURICI, DES
DE SANT FRUITÓS DE BAGES A MANRESA.
EL RECORD D'AQUELLA LECISIÓ GREMIAL VOL,
GAIREBÉ EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGN1A11.CZ AMB LA
FESTA MAJOR, QUE DURANT AQUESTS DIES DEIXEU
UNA MICA DE BANDA EL VOSTRE TARANNÀ DE GENT
�TREBALLADORA I POC AMIG4. DE PERDRE EL TEMPS I
TINGUEU LA FESTA COM LA VOSTRA RELIGIÓ
•
PRINCIPAL, QUE US SENTIU MÉS MANRESANS QUE
MAI, QUE CELEBREU UNA FSTA OBERTA I PLURAL,
DIVERSA I TOLERANT. UNA FESTA ON TOTHOM Hl
TINGUI CABUDA.
NOMÉS HEU DE SEGUIR UNA NORMA, LA DE
FESTEJAR AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR
ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL BALL I LA DISBAUXA,
PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PELtARRERI LA _FILQ.,
k A QUE
TREPITGEU. PER TOT ALLÒ QUE ES VOSTRE I DE
TOTS.
FESTA I CIVISME
COMPANYS
NO HAN DE SER ENEMICS, SINÓ
D'UN VIATGE QU US PORTARÀ AL DESTÍ
DE LA MILLOR DIVERSIÓ.
1
1
VISCA MANRESA!
....„......................
VISCA ILA FESTA MAJOR!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4438
Title
A name given to the resource
Pregó festa major ciutat Manresa
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Manresa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Competitivitat
Model social
Acció política
Manresa
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-08-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf
8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045
PDF Text
Text
Q Q
/ Diari de Girona
OPINIÓ
Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,
reflexiona en aquest article a l'entorn del
federalisme i de la proximitat del poder vers
els administrats. Defensa la subsidiaritat i el
federalisme com una possibilitat real que «es
farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio-
nalistes federalitzants». Maragall advoca
per un federalisme diferenciador per dur
Espanya a l'estat plurinacional.
Federalisme: poder proper o distant?
per Pasqual Maragall (V
H
e vist que n'hi ha que
creuen que federalisme i
proximitat del poder no
són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al
menys amti algunes de les versions
del federalisme, concretament amb
bona part del federalisme europeu i
en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per
referència al federalisme unificador.
Que quedi clar que no m'interessa
el debat pel debat, sinó més aviat
extreure'n un dels resultats possibles:
l'enteniment o acord, i que per tant
estic disposat a concedir jo també les
equivocacions que estic segur que
cometré en un tema tan relliscós com.
aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però
sobretot interessat a convèncer més
que no pas a trobar la pura veritat, si
és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones
que provenen d'un sector que no vull
alienar, perquè entenc que és a l'altra
banda d'un pont curt, no fàcil, però
transitable (crec) i tanmateix decisiu
per a la bona marxa de les coses aquí
a Catalunya, i de retruc a Espanya.
El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme
federalitzant de centreesquerre. Si
aquest pont es fa ben passador, el
país anirà bé i si no, no anirà tan bé,
s'empantanegarà.
Mesuraré doncs les paraules. No
diré que s'equivoquen del tot els que
separen federalisme i subsidiarietat
ni sostindré (no ho he fet mai) que
subsidiarietat vol dir només proximitat del poder.
Quant això segon, «proximitat» és
solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el
mateix que es vol dir quan es fa servir
aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és
un nom molt estrany per a una idea
molt senzilla: el poder, com més a
prop, millor. No que sempre pugui o
hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per
tant un principi que s'ocupi solament
de l'eficàcia —idea aquesta que sí que
com la proximitat possible i
Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell
adequat». Kinkel l'encertava
més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de
la RFA, a través del secretari
d'Estat d'Afers Europeus,
Hoyer.
Subsidiarietat no vol dir solament
adequació, no és un concepte neutre,
tecnocràtic, fred -com es pot sentir de
vegades— que permetria l'ordenació
científica dels serveis públics per
nivells. Té quelcom d'això però no és
L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu
qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^
func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r
k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc).
J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^.
L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la
sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io
si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do.
aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io
a l'inici di'lalou'islatut·a.
essencialment això. És un principi o
concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que
l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't
aquí.
«Subsidiaritat és un nom
molt estrany per a una idea
molt senzilla: elpoder com
a més aprop millor»
probablement és del tot errònia-, és
un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació
de la política pels ciutadans com a
mesura de la seva qualitat.
Ni tan sols és correcta la idea
menjs grollera i molt més estesa que
la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada,
el nivell de govern adient per a cada
competència pública.
En un intercanyi recent -o potser
va ser més aviat una coincidència en
el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers,
Exteriors, definia la subsidiarietat
parcial, partidari, un parti
pris en favor de la proximitat,
tota la proximitat possible
donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades
aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa
dels economistes - i jo en sóc—
economies d'escala que no ho
eren, és a dir, avantatges o economies
de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius,
esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius).
•
•
Només en la mesura que la societat
no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just,
justificat. I com entre el blanc i el
negre de l'Estat i la societat hi ha tots
els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general
el poder ha d'estar com m é s a prop
millor. És una manera prudent de
sostenir el principi de la primacia de
la societat sobre l'Estat en què es
basa tot l'argument subsidiari. Una •
manera prudent i condicional. «Tan a
prop com sigui possible» equival a dir
«tan a prop com sigui compatible amb
els dos objectius de la política, que
són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem
un poder a sota de casa, totalment
proper, que fos ineficaç i per tant car,
o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat,
les redistribucions de recursos que
garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits.
En aquest sentit, sí que el principi
exposat esdevé un criteri que permet
analitzar l'adequació dels nivells de
govern per a les diverses funcions que
se li suposen. Però no és un principi
neutral, insisteixo, sinó un principi
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22
Aquí rau justament el caràcter
revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar,
a partir d'ara, fets els aclariments
que calien, principi de proximitat.
En primer lloc és innovador perquè
situa amunt la càrrega de la prova de
la distància a la qual ha d'àctuar el
govern. La distància s'ha de justificar
(tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un
valor en si mateix. La proximitat no
cal justificar-la perquè és un valor en'
si mateixa, en principi. La por a la
colisió o excés d'intimitat local entre
administrador i administrat, més ben
dit, entre l'administrador i alguns
dels administrats més influents, ha
passat a ser massivament substituïda
• per la por a l'excés d'intimitat global
entre l'administrador nacional o
supranacional i el fabricant d'armes o
narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els ,
votants que el coneixen de prop. No
calen tantes tuteles a la proximitat
com a la distància.
En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del
tipus que Geremek i Dahrendorf (en
un famós intercanvi de fa uns anys)
anomenarien calent, no fred com la
democràcia en general o el mercat,
que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò-
mics respectivament, sistemes que
percebem com a maquinàries fredes
per bé que ens hi juguem molt (o així
ho hem cregut fins ara) en el seu bon
funcionament.
Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb
aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la
coherència entre tots dos principis,
haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents.
El xarampió de la proximitat, que
té pinta de durar i de deixar traça, es
produeix ara perquè la globalització
de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant
un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims:
distància sí però cum grano salis i a
canvi de més proximitat per a les
coses que no cal fer lluny. Per això és
diu -exageradament- que els estats
són massa petits per a segons què i
massa grans per a tota la resta.
El federalisme apareix aleshores, o
reapareix, com el millor sistema per
organitzar aquesta nova situació que
esquinça els estats per dalt i per baix.
I la lleialtat federal a l'interès general
com el principi de coherència que
complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats
Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble,
però també el pacte que autonomitza
les parts prèviament diluïdép en un
estat centralista (la RF alemanya i
l'estat de les autonomies espanyol).
En ambdós casos hi ha coexistència
del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de
fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la
RFA, sí en canvi a Espanya i potser
demà, com temps enrere, al Regne
«L'ideal federal no és una
religió, sinó unapossibilitat
real i que es farà amb liberals
i socialdemòcrates i
nacionalistes federalitzants»
Unit).
A Itàlia l'apel·latiu «federal» va
caure el 17 de juny de la Comissió
constitucional bicameral, presidida
per D'Alema, crec que per pressions
de la dreta, i així en comptes de dir:
«la República Federal d'Itàlia està
composta per municipis, províncies,
regions i l'estat» (sic), la Constitució
dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però
ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que
posa municipis i estat en una mateixa
sentència?
Doncs bé, el mateix dia i en el
mateix lloc s'aprovava també que l'ad-
�Diari de Girona /
Diumenge, 31 d'agost de 1997 /
OPINIÓ
;t^Ji.!'Í;!SÍMí
«Determinats socialdemòcrates
(Helmut Schmidt, per exemple)
són francament menys
intervencionistes que els nostres
nacionalistes de dreta»
ministració pública no farà m é s que el
que els privats o la societat no pugui
fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en
les constitucions americanes (EUA i
Canadà), on el federalisme apareix
amb una dominant unitària (quan se
sent «federal» als EUA s'entén que
s'està parlant de Washington i del
govern central), que la subsidiarietat
pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de
«federalisme fiscal» als EUA s'entén
sempre a tres nivells, no com aquí). El
terme «federal» és també als EUA la
pàtria conceptual dels liberals, i els
liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat
lliure, relativament el promig cultural nord-americà.
Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut
Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els
liostres nacionalistes de dreta, per als
quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes
elles que provoquen terror als liberals
europeus de bona llei, no són una
qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes
catalans han respectat aquestes
raons fins ara. Tots som conscients
que no és el mateix el nacionalisme
de les nacions oblidades que el de les
^ANGi)t)NG
íXararnàh
Vegi'l a:
QQ
^ O
ll^Y^
«la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els
conscíUs de ministres europeus».
«El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima
segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\
•<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions
constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres.
La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i
ordre. etc...».
El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4
dominants, mentre dura l'oblit
sinó de la identitat com a factor
i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la
nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin
ba. Però hem de començar a
com aquell cas particular en què
«Si el pont que va del federalisme de
ésser alguna cosa més en el
la proximitat no seria física, ni
trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu
Fesquerra catalanista al nacionalisme referida
ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes
sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la
federalitzant de centreesquerra es fa
nalistes de dreta (no tots) tant
mida petita és una raó més per
o més que el federalisme. Però
basar el seu pensament), sinó
bon passador, el país anirà bé»
no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del
tat dels esperits, per lluny que
meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per
ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats
ment nacional o cultural.
nal. Altres vies d'anar-hi estan per
liberal-Uibertàries i subsidiàries
inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes
tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor.
demanar-nos als federals de tota la
tacristià. No ha entès, aquest nou i
Posem-nos-hi.
vida i especialment als partidaris de
magnífic Settembrini, que l'ideal fede
la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la
tes subsidiaris als nacionalistes en
litat real i que es farà amb liberals i
teoria de la identitat com a base de la
aquesta connexió; en aquest punt i
socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat
hora? J a la inversa, què ens poden
ralitzants. De Catalunya estant ho
fóra factor d'identitat i no a l'inrevés.
demanar els nacionalistes?
tenim'més fàcil d'entendre. Som a un
Tot és possible.
Se m'acut que podem demanar als
pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu
rencial, no uniformista, ens pot dur a
perjudici en favor no de la proximitat.
(*) Alcalde de Barcelona
^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible
Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor
dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una
major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible,
imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós.
La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres
tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior
sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat.
La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor,
sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix
davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA.
Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona)
AUTO RECORD FIGUERES
NOU, 178
FIGUERES
50 2012
AUTO PALAFRUGELL S.A.
AV. LES CORTS CATALANES, 20
PALAFRUGELL
6113 00
TECNIMOTORS
MALATOSQUERs/n
OLOT
26 72 35
SUBIROS IMPORT MOTOR S.L.
CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11
BLANES
35 30 50
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf
1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552
PDF Text
Text
Ajuntament /
de Barcelona
Departament de Premsa
Data/Fecha
7-8-97
De/From
Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa
Nom/Name
A/TO
Nom/Nombre Jordi Sebastià
Nom/Name
Entitat/Entidad EL TEMPS
Fax Núm:
Nombre de pàgines (inclós aquest full)
Número de páginas (incluida esta portada)
Nombre de pages (celle-ci y compris)
Number of pages (including this one)
Jordi:
T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre
federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible.
Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo
vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon).
Moltes gràcies.
Caries Puig.
Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres.
Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten.
Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge.
If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us.
Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a '
�FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT?
He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són
compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del
federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el
federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador.
Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels
resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també
les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No
soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en
convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es
tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar,
perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i
tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a
Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme
federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si
no, no anirà tan bé, s'empantanarà.
Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen
federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir
només proximitat del poder.
Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic
abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc
pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt
senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop,
sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és
per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que
probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la
participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva
qualitat.
Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat
s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a
cada competència pública.
En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues
opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat
com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell
adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de
la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer.
Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred
-com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics
per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte
que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és
primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí.
�Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat
esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi
ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder
ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la
primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera
prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com
sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No
voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que
fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de
recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits.
En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar
l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no
és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en
favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i
eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels
economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o
economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius,
esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius).
Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o
radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments
que calien, principi de proximitat.
En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la
qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples
italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal
justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés
d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i
alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la
por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el
fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora
els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la
distància.
En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que
Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no
fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la
producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com
a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el
seu bon funcionament.
Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i
la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos
principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir
dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de
poders independents.
�El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara
perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està
desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història
va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més
proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els
estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés.
El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar
aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a
l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de
proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament
independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la
Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble,
però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista
(la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha
coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre
s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als
USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne
Unit).
A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional
Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes
de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i
l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc
" Però ja em diran! On
trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una
mateixa sentència?
Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública
no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del
principi de subsidiarietat.
És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix
amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de
Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al
federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres
nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels
liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat
lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà.
Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats
socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys
intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la
nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals
europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a
fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients
que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants,
mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però
hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i
l'oblit.
�És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més
que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu
vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves
veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha
entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una
possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes
federalitzants.
De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El
federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament
plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial
està per definir amb rigor. Posem-nos-hi.
Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió,
en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes?
Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor
no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la
ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria
física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es
pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva,
cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal
corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura.
Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i
especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas
particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la
proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible.
Pasqual Maragail.
Alcalde de Barcelona
�Requadres
ITÀLIA
Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat
L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden
realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants,
incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el
municipi o regió.
L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques
que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix
doncs als poders territorials.
Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys
parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió
sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els
alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura.
GRAN BRETANYA
Proposta laborista per a Escòcia
"la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en
els consells de ministres europeus".
"El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova
una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny
fiscal".
"La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla
aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació,
qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres.
La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut.
llei i ordre, etc..."
El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4
��L'ALCALDE I)E BARCELONA
^ ^^
t»r r A L 'tA4
^
04-
i "(f.
1
S
�off „% 57
I14A1)
L'ALCALDE DE BARCELONA
PRtnn.
t E IwkAt)stkie-
kit
.^^ ^ ^ S v^►.^,
y
^^
^
cfil,
lst,
,
^
^
14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r
ykSti, A-4.4.
,í' C
,
f rÁ ^ ^ ai ^ t
umac., 0(.4
^
^
d^^:,
wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC
,, ^ r^ 7°
^
sT70,57?
.^1
►'v v ^^ .
^
MA.
MA. ^; uv,
.
14.4e at.t vitG int.zdk
JA.6~^. «O: tA~be
N
4S"
ch->thidN-144ruarr
5
t.cut 2avéfor,
fi-‘
,t)
betet.
71.AA52_,; ctj e,
, iy
~.
uivickw..„)k- • I-coNAP
Umi
^ ,^
1,4)4e.t Ant‹..
Lvi
,M uA., $(01,
kt~litt/C ^^^
j ' c-s ^
15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0
^^^
^ ..,^1C:
wr
1i
GU Y ¿f;)^^
4t,uu^,^ ^
pp .'
.^.^.,,
Lit"
•
^
*S'
^2..^ /1/4144
(,^► t,^ ^4,t ^;
AJÁ
^
^
^f.^,G) '
^, ^^
r'
^`
^
^
fi.►
w^c
^^
va agu
ur",'q
^
C,r, a,., b^^ o u,.
,
^c^
. ^
/f fMI
^
^at^fi^. a^
r^
,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C,
a
.çw^ , J ' cJit.ua
^`^
^_
^
^ ^^1^ «t
^
00„kA
-f
^
xt,,,x
,'
^ .rt ^U^t,n••
OA^
r X.4.44•; K
.
r ^-
v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.•
C^ ^^.^ r, %U
• 3
,
^
^
,^ ^^ ^
^
^
4^^
1
tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V
its.
,4.1^
44
t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA )
r—¿")
^c.
d/A...0 +I
i
^
t ^
l'
.
C^^ < ^ri^
^..^^^y ^
~
..
►'
di
UU.«,
t"1-4.,g,^,e.i,
14/44054,
/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ett
-Ze
0110 M.A.r
c4.1.t.dta,
,
1).4
out-te Irtm
At4.--
' ¿pía,
0414.)- e,
i
./11 14' VL
1-4~
'te
0,444',-1`
thit-4.;
14450.442.,r,
if
J." (cut-tim-ta,
kum,~ otArm,
Atkimim
/id( :0r frAk
t f'
toU
,t ` J41 11 11'
Uf, is
rwol•wttlAti Ltir
vi< t 1.1"4.5-
f)o•-11§4í
:
ri 40
1.41,
fx f
0A,1
1~4~f'
o
fttm0.1.444.tyr,o,
A.9141,1
4■*
IttrIm3/"4,1,044 tát4"
rt, di> 1,0.,
ev,41./.,14thr
v
vite 14.4.4,0
t í,
t e
9,,
0(,(
oeu s. • //4. :
144.:
celb"(/ t‘ili
41444. b
171.4.1-
tir (.411 ka
fa.
'f r) c4t4 tm4,
1040.44
thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d /
A
5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2,
,kfrVévto,
1.4444. "</ret 1"''
ah) '14 :44 i,or «.4. -
•
1
l
s 4
4:
40 ohlt- tri• itsk.
rd~--t
6-1 Pr4P,&
ti-4;tieg./1
Gtui
i
17u.G.LVÑI-CMM
No
iL
4,1rum."
eijtlst/ die4lt
EA.4.•
ctA G
(pu
o
¿,0 4
tiL, 444.
1-
01
•
IZO
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
IfttItt
uM
t. ^
/(4t
J^ l^ '^'^ ^
1.4"4
,
cxa ^
(A#4.
i4
pire14414
°14,4
%^^ , ^ ^r^.^, ^,
"4'4
P4
^
.9"y! i'v ^° G^ %^ ^
^^^^^ K ^.^
p
//
^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` •
tnn ¿, '
1,t'
^
^ti^1AN^ a
wt, ^4 cdt",v
es
^
4
^
^ .^
ip a
^
^,
...
o
or-La.
t,.1 4449 d
a^1'if"
4,4:10^
uM►
M►^►t..
^1^
^^, ^t
frM
•-ff
,d<
(M%
!o
11"(
c,<M1 P^
)
uNtc. tf•
+01, i d^ ^^ , ^ ^^j ,
^
t','"
~V ►
I
l444„0"(
,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1"
^ ^
^ c^Mn^h
GIN,
►
u! ``11 (s
. (
^b ^ ; ^) ^
^
^ lA;7■■■ o ut^
a
^,^^
,
V/^il
^_
^
l^L.
^
ÍC V
ItMA1
^
^
^
^
^
3
.^r
rf)a
ot„ LR+ u, vfit+
i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;;
^,,
44.o ti C4,40Gt./^
^
w
VP A
0
■14."
^
^..G
44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^
.
.4
^u ^ cu V
^
^
r444 I à LG
V
,t)
^^`
^
(),,st,,'bfisi Nw
^►.^
^o^ . ^,r.
C9r4/4
ti /
tleIor
^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^
,w "
. Wa-24-td1
~t)
.eis i44.44 4/4,40.~4 1'd,
t4519
1,
tt,
^ ^ (^^
^
^'o^r' ^
w!
otu
(ir Rd,t,,,-^
^
�^`{-
^
4')(I(4 ' W►:►t4vwy
^ t •^
C^. ^,U^
c ^^^^ pfi
^
P^
^ ^^
^^.t,.^►,`+^`
t
.^ ^^
^y.
^^
Y
C-14
LCA I.1)},, ;l)E BARCF.
„v
ï
fo►'
^^^
-
im .1!Y^
^;
^' (q
, ` _
/^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^
fp-dor+
1,
UG
.^
^ : ^
4
(,0+141,c,.31.441
^R
AA, h d+ 1-kr
f o~
1
c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^
^
I
^
o
^ ^^.
'Nert",410 ,*
°t.^ ^ G^' G
^
^^
4;-.0
a'Ach
p..evviVi{
VM ^ /1{[
1•
1 ^11lI 1-4-;)t»
!)
^
e): tiw
(w4 ee` e,
pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹
ut„b' t".�4/...4
oh , -/ Lt wirIvA,t
6
ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a
iNt-ftm (444 \ 1,
l
tt^
po'sts t...;
^L1 ^ i+^ ^r (
t^'1^-,r
^
i
^ i*4
14,4
/C441 1' ^,0,
a,ftA ce
^ ^ /Y"'^ ^ ^1
A
f / ^'I
UVV
^j'P.^,^ ► ^/"
t\
1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^
tyo ».1
L
.44,4 t.►^tA,► ^^.
141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0
/
G
^l ^ 7\11444dep 0,..)
,
Id
+ti
11n
tk ^^. )..di re s ^
/4"11,4/1 t.M .
a 'wsN ^l 1?
'v Uf."
,
^
N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®.
1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i ,
u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^
jorak• tr#:)um /1,#
►
`
r ^ ,^ ^ CG+.r
y^j
c././N trtli c 4441
t.
1
t
*^
q^,
^
^iÍ^
A^
^
^
^
I^
^
W
D
I%
^^
pt
r^
1
4
+\
^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^
^
,
.
' (-11 C0+1.0 +^
!r ^ 1 i ^- 1^M
4.44.
er
g
^
l, 4.t.,
r trt.l. pu
frTM.1
^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414.
\
Tom
•
^ / o ^ rtt,! ^r•^
NMI- ^rt^1IMG^fL
tt 1114` 144# h4
Q
ti,`^^I`^^
^^G^
^ '^/.
_ `'^
4
f
,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr
\
^
y2 ^
¡-^
-' 3r. '^,^+^
1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA
µ„,; It
r
,^ ^
t/ ~
ti14' il.ip^w
^
1,
l
.,h
^ (c,,,ar`Gi C u
0C,451‘414.44.:8 d
�L'ALCALDE DE BARCELONA
o t edlt~
tI)-.„,
ot«?9,,,tu,,
na4,0,0
2,,1Á
(Aflu,v-z, te) wwfriat,
4
1.-}-'01411411 chte,t514-4—~
,J9 f3tu
- c144-t
14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta
ti,(5,
— t
.J41.'4144/444:41 V•t•bk
r 4)1,
, pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I
ati.P
mi.,
wo
(:17
r,tAA,432-0, wd-44"f
d 054.4z,
0.4.4~14"0,4 a iptévt",
Irlksud,
ttaa"k çi."10
;-t*.
04d (fr./.11"
144X4
!t
ct,
1 de, Gcm,
„tv 1.
1<-km
A
7
t)".4
d., 1.:1,04,:t
1. LA4
Piff";
r<C4
r
La
b 14°'
~116■5/4,
vp..4(
�e
triLit;p;. o¿A
k‘ \fitIAA.U)
rL
to,,,w,m„.,tzt,.‘,1...,
db
14-0,
UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1
■•
" t4
I dAm 1.41.4;14N1-4-1
J
iqJ ("5.4
clv
a (Pu
V
LL ar¿44('■¿4Ã'
kttf°4- 4:( ( /e
o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa
4,t.1 bid-No
iNtrw
•'4104
41" MAJO4
wofesmt.5 tr(4,44
4.14-- -114
l '444
p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹
gapp;ttr
(tul, t
dowttt-4,1440 tA-4-15
1,4;p4a4t1
444#44. tAii SIS 0.4„4:r
KA
timAlCi'voi.vo4r
tftutio
frf 1.5";inti, h
d4)
l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti...
30.LAA.:111 e, j
DuLk
ç(tx#5 t HAMt
Å tber 14• 44
17")
�L'ALCALDE DE BARCELONA
p
t`t; rl ^ Va ;,GJ ^`
I
d";
»itrz) CwAiv
.
.
a.0
~
^
0.444
-
, :_ ^w^
r^ ^` ,e^
r_ a.^^ .^:.^ ^
/ALA/644M"
1.4
"Nll Q 0.071,4
.t^
^^
h^
,
^`
!.i tmudf
44,44.4"4
^
.(r
.€► t r2.1."--N
^.,
^ `^`^^`^`"^
.
^
itooit4,31-17
;
á^ f:^
^.,.eR,w,, ^
^^
1
^
ILIPL4.414'
^^
t7i p
4
COAA
As
U4.,
—l^ tx+
^
^ ^
^^
^
^
^
— ^(,,^ .44A~
^^
^
:
Gt^^ ^^
,^
^
,
,:.^ ^ /
1
c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1,
^
¡'^,,, ,
..^.
, „ a!- I I AA,,,r w►•
d
64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1
014;Ñ Gti
.il
^
.
R'l
¡,
^^^ ^ „,cc.
UMA4
~a
16+fi(
�Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a
r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih
1'
ww)t444.4tiN,
.Lc wrkyi
°l` Ift,,,x, ".,,r.
141,4i14.
L'ALCALDE DE BARCELONA
^ 1.4#44
X
Grt
^;
^
^
^
^)^^^
4^ ^
R^
^
^
^,,,
^
44.-#9
^ ^ ^ p•L
i .:
. 1,41kA^,^^`^^
aeatvt
^, ^, ^ ^^ w^^
^
.
/4:91.14. (A-4,^,
^
!'.a u ^ 1
^.
C ^ ^ ^^ #^^ ^ l
f
,
P-4
U ^ A ^, ''
re" ,
ci1,0
o
^ t ^-^
^tr~
)'
^
^
th
^^
.
o• 14-0
c ^r
(;4.,1-4);4+i
MO (;4.,1-4);
U S ^1 ,Am
A^X t %
^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^
E
^
IKE'ut444
_
„,./
rt
^
<<
.&
^
^,;
^.
TT^- ^
.41
c4149
.w4t
a^ ^ 1^ (.^.+' aL
^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/
,
1^
►'
2 4-4,:a,
Utirt ^t ^
"
% 's 44" */://:‘%
!^
(A„A /,/ oLtt g..1 ^r``''
7" C441
�L'ALCALDE 1)E BARCELONA
(AL
124..
usitv't; 114^
fr 094
I"
PA (44AX
DnitiN 114
etA
ItA441,1‘116‘
cto /1141.
'1(
4-0#14Arti
ç
k,A,1
j e*
r
th
6:11
-
e»
I'
411.4 .
(4,
ivicvmwt LupvIt.
4
al 9.m.A' •
Mi4ole',
«l b 4e IN /7
u-, I
■
usk>
imry4Ñ 44/41m44)
ctu fflAtt
9
,'w
tm.-~Litiv.> --ve.m44
pele,
Ált.4 ~-4 4,1 ¿*
i
4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr
1AA■1441
¡t i r 0'411'4 4441t404444
11"c-ti,
Á
4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41'
ç 4 44"
trInivtly(4.3-e,riv-1
11144.1 Vfm o'.
tis
L
9.A?
Gorf. A
1 0/4.4.4
trYtrug
<11.41
�-. - . , . -...
L.
L'A
.............................-' - - .
-'''''
LCALDE DE BARCELONA
PA-4)
1
Jr
1
/.
t.hto&-e
I
Z/4„/d1:4i
4 14
,44"4"4.1., 3
0
0
' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/
-155/4 °'/,2
,,,,....t.: 1*. x .,,
ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f
14.00tIbtre, ,
4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~
P.
2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt
r4.4 .. 1"144. oto c„.~4
141tort
Ils*
r ".-olt
04 P *14
41 ii 1 &t.ti<14,10.4
r,,,..4 u.--1 t&4144/14i,
1
A
iÅ
f
4", tit
,1 F-1--044)»'w
7 1,-t
14, a erws
rv„, 11 “1-4-1. 44*,
144.11
4414,4, r
44141 PRil
kv;
111-f4r
juor.
ct
't'Y.
411.-t1
ti./.1(4.0tv
4ett44t 1 t 4
.
travilivicouchr
4
*Ottl-44"4/7
44 11,144^1. >14
z
7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,,
vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' ,
at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl
1
(/
~t.
44,,t¿
tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ /
r
t
A
A.44.14, Aypd
-
14-4-
/
SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S
AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0
144.a. 7
1
a La
ÁLA
nAk4ni
' th‘h-t,
Ñ t, cm 1:4'
-
4 "
1/
A zlr tAm !"2,
itso
A. f X.«
iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0
çttt
(.14 'rfe
~tAw (90,1
s 1.4,1-11
P.4,14/v-rmi,r)
rolnil-ot
tlt
or
4r‘
y ti! 44kb c 09 twtr
';A`
1;t4 1,4 ri,s"
Ltts(4
i .1
4,
Sto.:, t Ils'A
Imj
91,4 41/1,<1
A%
14, ?),,
114, vil It
-,44,41/410
él-144"1.
V ( 1 400
OA6,1,1„0
j2teitiA-9-:
4 070,
t k5-kr
)2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141
p 13 A > 1,
l :Ýti 1-P-d
t4o.1
rots" 1~ t 1 ili4147^1
clat4
ctiltv». 19) (1 4" Ç t
„..4
01 ,Inousww,
xívt
o ki:Ikti
f
o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_
".04
t>t^
t /".
11.4~111 1~4'
I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
.tti NTI(4,44., é: 4.44,4
5
44.4
*
4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9.
er_fr tx , i1144,C;./z-ij
A 17."L'"' I
hl 9-4,+ 17 ,11.,
c.
u \„,,,,(11°
1
t)
■
/ C‘ ...:
f ;)h4-71-r
.jff
)
I
r—
l'
I) ti,l,„
0.1,2.11.2 7
•,
, .
iy.. m,„t,.
Ai
t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j'
,I
1:a 4.4.45 '
4
V
/14-4 4./.# C., p.,,
e4/' 't e c,rfri
c,:,>t.„.
1
"A t t )144,,,td
I4
Li
. 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay."
/4:1#k/ AKIÁ:fi, 44
Li
e
G./tiA tom, 4*,:,
<IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f>
11144 4 I/ A O
4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W
-
ir
,
' «Ni
ltivv
, L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA
el 111,405k ti, 'A
j1/4"lur
ct‘f
k.
ils
Ir
1
C1441"
4
~
d-, ut.43.1. ,›Lt_ r
I
VI
It
t:;¿514 étv1W4n. 1
!
I
rtt, 4umn,
lt
QJ- t,e4
t
V
_
up-4/44.44,A,,
t.t
'te js 9 4101A
ti,
4
.t)
.3e,
It 04..
t
t‹,
•
I h l. ‘1`
•
í
44,A
;L
)4111 t - "(41-1:$ 45 4.
(.$444
4«..fruAt
omI t
.4,,
:AA
t I j( ,A144. h '4414"
1
C ttA\ 1 . 1P ,
t
01 1 iMA'fit-A/1 t'
"tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,..
41.1 4.fl•
tsy
#44.,
tá
�L'ALCALDE DE BARCELONA
r.(4
AB-
tiff
•
112..
CP.
,44.1;ik
1
k ' 44,00 01,
94W/ti
4!„,
odvtát,L4 ko,„.
_
al
14,4
oi4,t/4„
w4.404.-;t9:4 `
eit'
11
14'14
'
5 ott h a%4
1447
(4,
«u
" 1 tf,-)
tt
*Cc
I 'en
1149
otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM
O), CiAl Vve,.
<0,
I
nuíç tç67- cL;t4
CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~->
/I
14 V
!S' al
4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„,
te. 11,(A,
Kkatto 12,40,‘
kqoívtxt
TP te l ot utl-tu 4.4?
r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1
eti
r\A) i^ rt,t4/
/1
4
■frvf,l'aikc 01U
1,9
.111~11;141 t‘
t.kp
to
1
-44
‘21
winmkii
ckall
1"1"-
v.:
004)
4
r
(-11,1 Pi
t,/ 1-C44/1.4001./.-4.
t•h re1 4 'D tbit. ~
ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4
..,14,,,,,,14,
,
4444e
íttéj ) , r
.
1
4
ei
•
,
La%
*
4
'
I
45, ni...~
/1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i
l (..10,11".
1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai
ditit
444
(4.
4,1c
,
›,12
la( 0:5 ta, +107, ,
t, t i.?..-,ky
L
'e//
(Grq
,4
11,0- A-14
t aÅ
¿4-¿„t,
r
t#
9hro S171
iiike01151 LASokta T NY‘ Mi>
Va
gig
em/(CLAAkttj
"oetkli.
tittAti*
cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm
'çy
/44." ült.:» táll.i#Ne
f\ 1#1.*YJ
14k
calt
C u-1411---~41V2,4" á.
31,-j P.) ta,01-vN
re4141. try,e1
o it: . .....- 9,44,Ait, “,
U.A.A" ne-i ora.
-y,' I
4itok4-1,44,14.
,
r c4;i-k 4fc,4„4-1
wole
4-errell, ,1.4 (su .
U444 1-4
(44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~
el.
ni^
'411clare-tAAmb•sk eikg.4
t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441,
ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4."
4'4
et«
ro
o"
hm" r
ítm't
44
re-, e •
) (t( .c
"
WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt
Ros I Zsistm 4-›
.c±1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4437
Title
A name given to the resource
Federalisme: poder proper o distant?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Història
Govern
Política
Acció política
Subsidiarietat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-08-31
Description
An account of the resource
Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Temps
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf
75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
I
Data: 18/8/97
GU Ó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP,
Santander.
De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP,
tenir en compte els punts següents:
uns xx minuts de durada, se suggereix de
1. Globalización y el rol de las ciudades.
– En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los
Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el
protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están
reclamando su propia identidad.
– Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más
amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional.
– Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la
dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización.
La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado
ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del
Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones
internacionales). Descentralización.
Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y
comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación,
estamos ya en plena globalización.
– Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes
áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas
difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos
de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y
liderazgo en redes de información).
SANTAND.NBB
�Ajuntament
/
\/
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
– La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que
es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia.
– La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros
regionales/redes de ciudades.
– Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado,
por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema
representativo del estado y como factor decisivó en su economía.
– Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se
hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la
economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos.
– La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de
conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia
del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible.
La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades:
consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de
nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el
punto de vista cultural y medioambiental.
Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento
sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar
la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor
control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado.
Políticas proactivas.
– La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento,
democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo
(high-level knowledge/low-level knowledge).
2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur.
– El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región
mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias.
– El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como
urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la
importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona.
2
sANrAND. N BB
�Ajuntament
4j)
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
[Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la
Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia
Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.]
– Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no
tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado
a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las
Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional
de Alcaldes francófonos).
– Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando
este proceso de acercamiento a la vez que de globalización..
[Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación
Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de
hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza.
Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo
mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la
Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.]
La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región
existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar.
Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que
afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más
efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en
la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva
en las dos riberas del Mediterráneo.
Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el
Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan
actual mente.
- La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la
enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden
trabajar en favor de la paz en esta zona.
3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea.
- La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es
diversidad.
3
SANTANr).NBB
�Ajuntament /\
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
1
Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual
distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones,
condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales
(ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo.
Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y
poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej:
Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate
europeo").
Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para
que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las
ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE.
- Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura
institucional más fuerte.
El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de
poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y
democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la
concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales.
Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que
define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias,
pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las
cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible
del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario.
(Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo).
– Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse
hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad.
– La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa
cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que
sea percibida como una instancia próxima.
Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es
incompatible.
4
SANTAND.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4436
Title
A name given to the resource
Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UIMP, Santander
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Globalització
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-08-18
Description
An account of the resource
Argumentari per a la conferència de l'alcalde.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf
36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS
Dia: 18 de juliol de1997
Lloc: Ajuntament de Terrassa
ORDRE DE LACTE
1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa.
Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals.
Salutació als regidors.
1930 h. Conferencia al saló Capitular.
- Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel
Royes, alcalde de Terrassa.
Anada a la taula de conferencia nt
- Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de
Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur".
- Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde
de Terrassa
Recepció al pati de l'ajuntament.
***
�El paper dels governs locals a l'Europa del futur
(Notes)
(Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha
passat, mentrestant?)
Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals
cada cop més amplis.
En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització.
En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa.
Pérdua d'importància dels espais locals regionals?
Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el
correlat necessari/inevitable dels processos de globalització.
Ho és per raons "positives" i per "negatives ".
"Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió
s'allunyen, els punts de referència es perden.
"Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació,
d'ancoratge:
D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu...
Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic.
I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política.
�Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a
-nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos
economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics
"hubs" de comunicació
-nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based
development). Capçaleres de xarxes d'informació.
Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà"
Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat
i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional".
Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits
locals/regionals?
Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més
recursos, amb més capacitat d'iniciativa.
Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els
ciutadans.
Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia.
Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local .
ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa.
(Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que
polaritzin energies i fixin calendaris: 004)
�Ajuntament
► de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldía
Departament de Premsa
Plaça Sant Jume sin
08002 Barcelona
Telèfon 4027389
Fax 4027391
E-mail alcaldia @mail.bcn.es
Data: 18-07-97
NOTA INTERIOR
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
JMB
Conferència Terrassa.
S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de
Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde.
Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i
comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa.
A TENIR EN COMPTE.
Cart a Municipal
Estabilitat equip de govern (PI+ IC)
2004
Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat
Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia
Documentos
�Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa.
18 de Juliol de 1997. 19,30h.
Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa
La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92.
L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un
aforament d'unes 100 persones.
Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors
de la ciutat.
Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la
conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens.
L'Alcalde de Terrassa farà la presentació.
Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la
conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en
alguns d'ells.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4435
Title
A name given to the resource
El paper dels governs locals en l'Europa del futur
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Terrassa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Municipis
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-18
Description
An account of the resource
Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf
bf885166aa6d69f3da85840952110770
PDF Text
Text
411( ^-
TRIBUNA BARCELONA
DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL:
Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és
que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant
Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio
Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest
d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel
Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que
és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió
terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver
d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al
poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas,
d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem
aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava
mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te
mato",
1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un
familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O
les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i
amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que
dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara
hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb
aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors.
tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo
quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió
puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps
no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort
tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat
pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un
excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura
dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està
banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna
cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte.
ï
Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra
fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint
tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi
van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la
mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests
eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la
mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els
enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi
diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por
al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit.
�Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari.
Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a
dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen,
s'ha dit.
I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets
Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de
presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els
diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha
callat respecte d'aquesta ... borca
potser s'ho hagin de repensar, encara
que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país.
Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En
els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es
breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un
repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i
en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven
d'aquesta anàlisi.
En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat,
una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense
destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha
tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a
l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser
pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn
pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat
prèviament.
Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot
democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la
República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia.
Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot
Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna
cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no
acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la
revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió
que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb
una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34.
I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un
cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va
matar a 500.000 persones.
Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de
dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim
fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al
81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una
victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD.
�I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb
alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de
diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a
Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen
les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una
altre,
Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que
sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de
setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament
l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle
sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem,
confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant.
La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys
potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt
singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més
aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis
partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com
però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i
cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha
una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra
generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran
avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el
temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de
política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques
d'altres països.
Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una
traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica
que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació
cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que
tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola
Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan
va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el
Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle,
de l'actual Delegada del Govern a Catalunya.
En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que
havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia
que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de
Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les
fabricava.
�No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si
haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les
coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts,
que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen
a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha
succeït.
Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del
Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en
vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja
ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa
de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els
exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes
Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat
totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el
NO-DO amb els protagonistes canviats.
La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de
sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no
s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque
passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent.
La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies
que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat
molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu
que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part
afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la
qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar
és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat.
Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està
passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica
fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques
bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet
els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són
personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que
s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una
classe política de fer-se l'harakiri.
Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny
s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de
l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà
representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la
monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No
vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar
a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest
dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a
ningú.
�En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de
Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important
com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el
moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més
revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui
en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no.
Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la
presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una
enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells
doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes
vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat.
l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va
haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va
provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar
un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels
demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I
per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge
que tothom entenia.
Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat
aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals
'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant
amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets
d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon
Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge
des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el
destí tant de cara, tampoc Carrillo.
Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb
autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però
amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també
esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera,
Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més.
En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició.
Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i
no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment.
Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció
que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una
llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he
experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb
èxit.
�Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no
gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les
dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les
ciutats d'Europa.
Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que
encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma
molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí
mateix.
I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la
política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon
cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un
lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran
després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en
aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{.
1
Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona
que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual
Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de
pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral
em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien
correctes.
A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i
el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre
en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el
barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar
explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un
model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el
model Lleida o Tarragona, Manresa...
A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que
hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la
paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per
exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est
d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I
també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més
comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un
altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat
o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al
debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant
Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una
mica de petulància, en aquí.
Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys
d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més
beligeráncia als gerents i als polítics.
�Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan
és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara
estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna
responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan
nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent
especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç
de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al
mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el
sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera,
arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament,
home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament.
Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè
sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot
això no hagués estat possible,
I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a
Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims
anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa,
pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos
que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest
Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo,
la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip
municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no
diré per no oblidar.
Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia
l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients
que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en
el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran
malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent
començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la
cara, per entendre'ns.
Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha
deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta
encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que
vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot
una feina a fer en aquest sentit.
Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal,
que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que
per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de
córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de
forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no.
�Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre
lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de
Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no.
Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen
ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un
determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig
parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són
capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a
fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és
possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de
creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té.
Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero
que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via
d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències
per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida".
Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El
coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he
de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar.
Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en
cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer
'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada
'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc
precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i
de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són
les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això.
No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una
plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit
abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la
identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament
de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i
socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes
tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir
Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les
seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és
veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans
de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest
país en sabem alguna cosa.
�Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per
descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot
l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut
no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de
crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari,
del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques.
M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si
penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu
partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del
moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim,
s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita
a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no
és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la
demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la
simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un
país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la
seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i
forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de
demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella
mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si
Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i
projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots
esperem.
Moltes gràcies.
��14-JUL-1997 10:51
C.C.C.D.
34 3 4120520 P.02iO4
Eh pocs casos és més justificat
que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que
presentí el personatge que avui ens parlarà perquè
tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que
tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes,
perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en
els pocs racons de la personalitat que podíen passar
desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes
però aquest exhibicionisme sovint és selectiu.
Si que voldria destacar una
característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la
personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici
en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall
fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el
polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es
porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang
freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic
que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu
el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més
aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de
plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat
tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la
distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor
més que un polític remolc, però un motor de llarg
viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els
politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui
mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen
d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més
aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar
de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un
polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva
incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els
silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans
mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del
partit socialista francès durant la darrera campanya
electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula
�14-JUL-1997 10:52
C.C.C.B.
34 3 4120520 P.03iO4
recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i
frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc.
¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides
i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les
coses.
De la carta municipal al 2004 és el
tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual
Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i
1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en
una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la
reflexió i a l'esquerra els camins minats de la
política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el
futur de Barcelona tingués present els nous problemes
d'ariculació de la política, de relació entre els
governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades
sembla que la política hagi estat definitivament
segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És
1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la
llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del
que renovar la cultura política abans que la democràcia
se'ns escapi definitiVament de les mans? Els
esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona,
si cap, la necessitat ide refer els lligams entre
ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la
defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica.
¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els
polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una
ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan?
Deixo caure interrogacions que segur que
des de 1"experiència del poder tenen entonacions
diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des
de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat
crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap
perfectament que la paraula dels polítics no és de les
que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser
titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó
estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap
si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I
que crec que el que pot semblar una coqueteria
estratègica és una contradicció personal entre la
temptació de canviar de vida i la consciència que de la
seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec
que com més trigui la seia decisió menys possibilitats
tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat
final farà que els qui pensen que tot és una estratègia
�14-JUL-1997 10 : 52
34 3 4120520 P.04/04
C.C.C.D.
política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que
el factor humà és més important que la raó estratègica
en política, veig en el dubtar una altra de les
peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un
món, el polític, en que tot s'ha de convertir en
certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia
no té cap inconvenient a
negat uns mesos abans,
dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des
del dubte, primera llei de qualsevol exercici
intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una
ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un
polític que he vist emocionar més per coses aparentment
petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per
grans conquestes col.lectives.
En definitiva,
la
política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?.
Maragall pot demostrar que un polític
insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero
que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de
tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser,
sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina
alguns punts del nostre paisatge.
ell
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4434
Title
A name given to the resource
Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tribuna Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Democràcia
Història
Política
Acció política
Espanya
Terrorisme
Blanco, Miguel Ángel
ETA
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-14
Description
An account of the resource
Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf
3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
pl. Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Telèfon 402 72 98
, Fax 402 71 06
INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA
Dia:
10 de juliol de 1997
Lloc: Auditori del CCCB
Hora: 13'00 h.
ORDRE D L'ACTE
12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será
rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona.
Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr.
José Luís García Delgado, rector de la UIMP.
Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual
Maragall, Alcalde de Barcelona.
13'40 Recepció.
14'30
Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que
formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la
UIMP a Barcelona.
�Ajuntament 4/11 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaidia
(1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà.
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE
L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL
PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT 1 EL
DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT:
ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ
GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ
INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA
MÁASTRIGHT- I QUE
RECOLLIA EL TRACTAT
INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL
LLARG DE LA CONFERÉNCIA
EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR
SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA
I
LES
LES
COMPETÈNCIES
CIUTADANIA
CONI'I 131S.EQB
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'AlcaIdia
RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES
ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES
ADMINISTRACIONS
TINGUIN
UN
MILLOR
CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES.
EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA
ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT.
AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES
CONSIDERACIONS:
- D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL
CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS
D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR
LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE
PROXIMITAT.
- DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS
MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT
QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER
DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I
COMPETÈNCIES.
CONFIBIS.EQB
2
�Ajuntament 41) de Barcelona
TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS,
LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ
DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS
(L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL
DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT
DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE
VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O
DE COHESIÓ SOCIAL.
AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL
PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD
FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN
EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN
CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE
VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA
REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA
DEMOCRACIA.
NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR
PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR
(POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA
COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA
ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN
CONF1 BIS.EQB
3
�Ajuntament \\„/„/ de Barcelona
Gabinet de l'Arcaldia
CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO.
DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA
SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS
COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR
MOTIVOS DE EQUIDAD.
AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS
POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE
REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD
SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE
DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES
PREMISAS:
1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA
REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y
CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL
FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU
MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO
COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE
CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO
Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN
MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS.
�Ajuntament .11) de Barcelona
2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA
Gabinet de l'Alcaldia
COMPLETAR EL
CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA
CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL
ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE
DE
AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA
GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y
SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE
TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY
LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA.
EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA +
SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN
DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR.
DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS
CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO"
QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO,
AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA
QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL
CONTROL DE LOS CIUDADANOS.
CONFIBIS.EQB
5
�Ajuntament
de Barcelona
MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA
FÓRMULA.
2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN
EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA:
COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST
CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA
UNIÓ EUROPEA?
ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA
ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS
D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA
DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE
LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ.
ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE
LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA
EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE
GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL.
DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI,
O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA
CON l' I BIS.GQB
6
�Ajuntament 401 de Barcelona
Gabinet de i'Mcatdia
IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I
DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS
CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA
VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA.
L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES
VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ
COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ
SOCIAL. ÉS IMPORTANT,
CAL, POTENCIAR LA
PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I
POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL
DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT
EL PRINCIPI DE PROXIMITAT.
SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE
LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN
APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE
ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA
ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN
RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE
TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS
AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES.
o
�Ajuntament
\ de Barcelona
TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS
CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES
MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR
SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA
DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA
EUROPA CERCANA.
UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA
EUROPA
EFECTIVA
POLÍTICA
Y
ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY
ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA
COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA.
PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I
DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL
REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES
INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER
DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA
FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE
"CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS
DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN
VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ
SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES
�Ajuntament /
de Barcelona
INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES
EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT,
RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN
D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ
DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE
GOVERN I ADMINISTRACIÓ.
COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES
ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA
MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES
DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE
REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR
D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I
REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA.
DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES
VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL
CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT
INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN
EL PROCÉS DE LA UNIÓ.
ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA"
DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA
CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA.
CONFIBIS.EQB
9
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN
DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES
DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ
ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA
PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE
ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA
QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL
DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS
POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA
SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ
SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS
DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC
D'UNIR ELS POBLES.
CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU
TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE
LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL
PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA
COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA
MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE
REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ,
AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE]
SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ
I
CONFI BIS.EQB p
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ
DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS
ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT
SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS
ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL,
LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA
L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA.
EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER
ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE
COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I
OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS
A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA
ÁREA.
3. ROL DELS PODERS LOCALS:
AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA
DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA
APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS
REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS
CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaldia
S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0
L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN.
DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR
EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS
DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES
CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS
CIUTADANS.
S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS
LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I
AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES
AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN
ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL
TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I
CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I
ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ
LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN
EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE
VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A
NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA
UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE
CONFIBIS.EQB 12
�Ajuntament 41
de Barcelona
Gabinet de rA)cafdia
TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES
EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS
CIUDADANOS.
CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER
ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA
EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS
INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS.
4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE
BARCELONA EN EUROPA:
PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE
BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA
CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE
PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA
NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE
COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO
GARANTIZADO.
POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y
PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS
CONF I BIS.EQ13 1
3
�Ajuntament te de Barcelona
Gabinet de P,Idca}áia
HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL
ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA
SU
INTERNACIONAL
PARA
GARANTIZAR
CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO
ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA.
EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST
REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER
DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN
OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE
BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS
RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA
COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT
D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN
PER
LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI
ASSEGURAR L'IMPULS.
BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A
TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de PA)caldia
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE,
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA
NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE
LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN
LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE
L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ
D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA
CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS.
CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES
POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI
EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O
CONF I BIS.EQB 1 5
�Ajuntament
41)
de Barcelona
Gabinet de l'Alca/dia
UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN
D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA.
D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES
INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP
QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR
PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN
LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS
CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL
MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ
D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL
PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM.
1
CONF I BIS.EQB 1
6
�Ajuntament 41 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I
INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ
TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS.
BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS,
DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI,
CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL
BENEFICI PROPI I COMÚ.
1
5. CONCLUSIÓ:
LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ
MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE
UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE,
SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y
RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS
REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS
CIUDADANOS.
LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS
DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL
PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS
CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS
CONF 1 131S.EQB
1
7
�Ajuntament
•
de Barcelona
ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA
UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE
SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA
EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL
ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA
COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES.
MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4433
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Model social
Acció política
Territoris
Subsidiarietat
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf
f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.7.97
GUIO
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (EQ)
Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la
Fundació General Universidad Complutense de Madrid
De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde
pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la
Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als
aspectes següents:
- L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es
desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu
és Miguel Ángel Alario.
- L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació.
- Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i
dels periodistes dels diferents mitjans.
- Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs.
- A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia,
haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs.
-A
les
1
'Educació i Estat del Benestar, moderada per
Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari
general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad
Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal
de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de
Religiosos de Enseñanza.
- En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen:
Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda.
Ernest Lluch.
P. Díez Chavero (UGT).
J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE).
Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra)
Luís Martínez Noval (diputat PSOE).
Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia).
José María Fidalgo (CC.00).
COMPLU.EQB
�Ajuntament 4\ de Barcelona
^/
Gabinet de l'Alcaldia
José Antonio Griñán (Diputat PSOE).
Arturo Gil (Vicepresidente CEOE).
E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat).
Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida).
M. Pimentel (secretari general d'Ocupació).
Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón).
G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento)
- En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos
d'estiu.
2
COMPLU.EQB
�LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS
Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de
la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los
retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto
de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la
vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social.
Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera
revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la
socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay
que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que
defender.
Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u
opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar
social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio
punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como
representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en
Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997.
Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del
Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en
Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo
que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido.
En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que
integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos
�socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta
situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las
teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o
el fin del socialismo, entre otras cosas.
En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la
expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que
acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony
Blair.
Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las
regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré
referencia más adelante.
El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya
tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó
íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas
coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho
mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer
aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados
electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no
comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan
humanista en el sentido antiguo.
Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo
está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que
el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión
monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de
veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había
convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar
2
�o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que
nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien.
Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la
reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse.
Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima,
que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de
comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema
dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa.
Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión
social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la
Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros,
como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard.
La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de
la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino
porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede
parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está
empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El
primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su
discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso
anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos.
Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer
imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no
cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un
momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el
mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y
no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España,
durante el periodo 1982 -88.
�Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los
mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice
global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse
buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas
en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y
que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron
que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las
mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a
algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más
seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo
illón de empleos y un millón de
laboral, de modo que se crearon un
demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que
reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen.
Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección
española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha
dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en
la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de
Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle
Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y
la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el
dilema de Jospin.
Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su
promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es
decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria
en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los
franceses.
4
�Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de
tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que
se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si
bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero
se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que
escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá
más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su
programa, aunque yo lo conozco perso
'mente y quizá esto influya en mi
parecer.
Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha
estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González,
en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi.
No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata
francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al
mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de
Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política
socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto
a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue:
"La única identidad regional en Francia es
rancia".
Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más
jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no
sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la
democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos
de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad,
que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas.
Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de
París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la
necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera
�resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los
conoce.
El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más
informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es
que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta
sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario
adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente
y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el
pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica.
{
Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta,
5
empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy
emocionante para mí, Italia.
El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en
Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente
provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino
del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera
reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el
centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde
a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda
incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la
izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha
pueda adueñarse de ellos.
1
Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la
derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la
izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de
causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda.
�En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979.
Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una
encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente
desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en
Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se
pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce
meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El
27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de
centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%.
En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una
encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un
incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret
Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el
criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles
eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad
ciudadana es un problema real de la gente.
Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los
barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de
los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las
estadísticas, se quejan más en esta materia.
Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más
criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si
hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a
raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia
la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad
monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o
menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de
que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya.
�Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera
del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen,
sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren
dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en
dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben
olvidarse del Estado.
Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la
crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los
problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre
otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto,
más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la
izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia
una estabilidad y unas esperanzas.
Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo
pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo.
En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de
acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No
sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del
bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos
países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos
socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes
nacionales con variantes sectoriales. No > e puede pretender un modelo único.
Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica,
una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá
europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son
pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o
desaparecer.
�Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener
que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por
tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de
carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas
clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la
tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la
sanidad, pero no como gobierno, sino como partido.
Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer.
Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido
liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX
eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas.
Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de
cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho
referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que
es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me
resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal
viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje.
Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que
sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la
alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se
trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y
acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales
(mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una
desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una
constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no
es.
�El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace
bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del
mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un
sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger
montura. No se puede ir en otra cosa, ni p
' n un Rocinante de madera, ni en un
tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema,
existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno,
quien interpreta el interés general y las fallas del mercado.
La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo.
f
Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado
tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se
deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos.
Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo
montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones.
Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una
segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual
las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete
europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería?
Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de
caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo
europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es
la sociedad.
¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno?
Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en
el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de
las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en
un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus
lo
�competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las
ciudades las que actúen.
Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio
principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la
cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los
municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades
autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy
pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como
Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población
inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de
regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto,
actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente.
Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá
decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el
tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras
palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea
es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe
hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se
ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo
establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo
que los Estados no puedan hacer.
Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo
único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal
americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados,
las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más
complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los
Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades
autónomas, y dentro de ellas, los municipios.
11
�Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en
virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera
parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de
la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo
que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad.
Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este
principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la
proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir
proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con
equidad.
Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de
ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin
olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz.
Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un
tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se
pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una
redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que
redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren
para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado.
Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la
proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se
debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el
principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende
que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se
tiene que justificar, y no al revés.
12
�¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos
imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la
representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere
esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por
ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es.
Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no
tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora
todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para
hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado
grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de
decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política
exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en
Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio
sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es
que Europa debe intervenir o decir algo al respecto.
Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener
que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha
pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a
existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización
del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con
igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores
aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra
í
merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano,
siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no".
Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse
en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener
esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles:
13
�"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos
conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema".
Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase
política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta
clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto
de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos
pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión
dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les
devuelven a la sociedad, como ciudades,
4omo
pueblos, como regiones, todo lo
que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados.
Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de
que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros.
No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue
en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas
españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea
previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de
las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además
el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino
propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un
lenguaje responsable y europeo.
Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana
desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el
auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la
humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo
hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el
ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los
t
intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la
14
�distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una
distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el
Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar
social.
Muchas gracias.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4432
Title
A name given to the resource
Conferència dins del cicle <em>Los retos del estado del bienestar</em>: La vigencia de las políticas socialdemócratas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
San Lorenzo de El Escorial
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Política
Govern
Gestió pública
Model social
Acció política
Socialdemocràcia
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1525/19970625d_00770.pdf
f088a191229df3ddd3b116e1a9a3cd11
PDF Text
Text
Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 25.6.97
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Pla Estratègic de Rubí. Conferència "Les ciutats del 2000"
De cara a la confèrència "Les ciutats del 2000" es fan avinents els aspectes següents:
- La conferencia tindrà lloc al teatre municipal La Sala de Rubí.
- Ordre de l'acte.
-
20:00 h: presentació de l'Alcalde a càrrec d'Eduard Pallejà, alcalde de Rubí
20:05 h: conferència a càrrec de l'Acalde
20:50 h: tancament de l'acte amb la intervenció de l'alcalde de Rubí
21:00 h: roda de premsa
- Pla Estratègic de Rubí.
- La conferència ve precedida per la reunió del Consell Estratègic, que aprovarà el Pla
Estratègic de Rubí.
- A partir de l'aprovació del Pla es constituirà l'Associació Pla Estratègic de Rubí,
integrada per institucions i entitats rubinenques.
- Òrgans:
- Comitè Executiu
- Consell Estratègic
- Objectiu central:
- Fer de Rubí una ciutat moderna i equilibrada productivament, amb especialització
industrial en sectors emergents, que requireixin mà d'obra especialitzada, integrada
activament en el marc de la Regió Metropolitana, mitjançant una transformació i
millora urbanística que potenciï la seva qualitat mediambiental i que impulsi una
projecció i una millora més gran de la seva imatge exterior.
RIJ131.GBR
�SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI EN
AQUEST TEATRE QUE HA ESTAT L'ESCENARI
PRINCIPAL DEL PROCÉS ' QUE HA CONDUÏT A
L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RUBÍ.
VULL, EN PRIMER LLOC, FELICITAR-LOS A TOTS PER
AQUEST ÈXIT, QUE HO ÉS TANT PER L'ESFORÇ
COLLECTIU EN L'ANÀLISI; DEL PRESENT I LA
DEFINICIÓ DEL FUTUR COMI PEL SEU RESULTAT: EL
SEU OBJECTIU, LA SEVA AMBICIÓ.
HE VINGUT AVUI A PARLAR, A REFLEXIONAR EN VEU
ALTA SOBRE LES CIUTATS DEL 2000, SOBRE EL
FUTUR DE LES CIUTATS. UN FUTUR QUE TÉ TRES
REFERENTS QUE COMENCEN A FORMAR PART DEL
PRESENT:
- LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES,
- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE I
- LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA.
�EL MÓN ESTÀ VIVINT UN MOMENT ('INTENSA I
RÀPIDA TRANSFORMACIÓ. ,EL D,E ENVOLUPAMENT
DE LES NOVES TECNOLOGIES,Cé LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT VERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GL ALItZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT EN RA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QIUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PERÒ
ENCARA ESTEM MOLT LLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÀ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUIN$ SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
�- LA
GENERALITZACIÓ DE
LES
NOVES
TECNOLOGIES
EUROPA
VIURÀ
EN
ELS PROPERS ANYS
UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS QUE VA IMPULSAR EL SEU
VICE- PRESIDENT AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VENEN 'A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MÉS DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER dENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS 1 EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÀ
INTENSAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
t
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
�L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTÈNCIA BARATA DE LA INFORMÀTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ,
MANUFACTURA
ROBOTITZADA,
TOT
LA
AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDÈNCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
PERMANÈNCIA EN UN LLOC ESPECÍFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS.
�UN PAPER DECISIU TANT PER LA SEVA APORTACIÓ
DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM
PER LA SEVA CAPACITAT D'IIIJTRODUIR L'ELEMENT DE
CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLUPAMENT
DE QUALSEVOL INDÚSTRIA.
APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
BARCELONA HA
TELEVISIÓ
ÒPTICA.
I
SERVEIS TELEMÀTICS PER FIBRA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS, QUE
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FiBRA ÒPTICA.
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÀ UN DELS BÉNS MÉS V ALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÀSICA i ER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT ECONÒMICA.
�- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE
EL SEGON ELEMENT QIE DETERMINARÀ LES
CIUTATS FUTURES SERÀ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTÀNCIA AL MEDI NATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRINCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONOMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES:
- PRIMER DE TOT HA DE SR UNA CIUTAT DENSA I
POLICÈNTRICA, ATÈS QUE AQUESTA FORMA
D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES RURALS,
ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I
MINIMITZA LA DEPENDÈNCIA DELS COTXES.
�- EN SEGON LLOC, HA DE SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE I LA DIVERSITAT.
- TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE I PARTICIPATIVA, ON LA SALUT I
LA JUSTÍCIA SIGUIN DISTRIBUÏDES
EQUITATIVAMENT.
- EN QUART LLOC, LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL
FUTUR HAURIA DE SER (NA CIUTAT ECOLÒGICA,
QUE TORNÉS AL MEDI AMBIENT TOT ALLÒ QUE LI
PRENGUÉS.
AQUESTES DUES SENSIBI .ITATS, TECNOLÒGICA I
AMBIENTAL, ESTAN DONAN
PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA C
NDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATÈRIA PRIMERA ELS
CIUTADANS I ELS SEUS CONEIXEMENTS, LA SEVA
CREATIVITAT I INICIATIVA.
�I 7tES INDÚSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA dJVÍŠÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES^PÉf1Z A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZO S PER A INDÚSTRIES.
LA
TECNOLOGIA MULTIMÈDIA
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
DESTINADES A DESAIXER, LA QUAL COSA
DONARÀ A LA CIUTAT N T E IXIT MÉS DIVERS I AMB
SUPE OSADO, EL QUÈ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES I MAS BASADE EN LA COMUNITAT.
L
ACTIVITATS
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN
A MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
EN AQUEST CONTEXT, PODEM INTUIR UN NOU
MODEL DE CIUTAT QUE SERÀ EL D'UNA GRAN URBS
AMB PETITES CIUTATS EN L SEU INTERIOR I EN LA
QUAL L'ACTIVITAT QUOTIDIANA ESTÀ PROPERA A
L'HABITATGE.
�AQUEST PATRÓ PERMETRÁ REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM D'ENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POL . L9CIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGyRETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERTITZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET ÓUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONtENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCI )NS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TEN IR UNA VISIÓ INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SEC ORS SOCIALS.
- LA GLOBALITZACIÓ DE L ECONOMIA
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONQMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DI RECTAMENT.
�QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUTTS A
LLOMBARDIA EN UN MOMENT DE CRISI ES PODEN
RECUPERAR QUAN ARRIBA L4A BONANÇA ECONÒMICA
A BAVIERA O A L'ALCARVE. QUE EL BON
FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ
PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EllJ LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT DEL PRAT 1
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLÈS DEPÈN DE
LA REGENERACIÓ DEL RIU BSÒS.
CAL DONCS, DUR A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÈ ESTIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERI AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
D'AMPLIAR EL SEU CAMP D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÒMICA.
�EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA
QUE ESTEM IMPULSANT, AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ, VA EN AQUESTA
DIRECCIÓ.
D'ALTRA BANDA, ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE !_ES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VE. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÀ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS
PER LIDERAR ELS CANVIS.
�LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA
LÍNIA DE SORTIDA ARROSS E GARAN UNA LLOSA QUE
IMPEDIRÀ EL SEU DESENVOLUPAMENT I, EN EL
MILLOR DELS CASOS, EL SAU MARGE DE MANIOBRA
ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN
ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE
FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
ALGUNES CONCLUSIONS SORGEIXEN D'AQUESTES
REFLEXIONS: LES CIUTATS HAN DE TENIR i
MANTENIR LA CAPACITAT DI GENERAR PROJECTES,
ÉS A DIR, HAN DE PRENDRE ILA INICIATIVA.
DIENT AIXÒ NO ESTEM NOMÉS INSISTINT EN LA
REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPALISME, SINÓ
IDENTIFICANT LA QUE MOL1 PROBABLEMENT SIGUI
LA CLAU DE VOLTA DEL FUT J R DEL PAÍS I D'EUROPA,
QUE IMPLICA TANT ELS f• JIVELLS SUPERIORS DE
GOVERN O ADMINISTRACIp COM LES PRÒPIES
CIUTATS.
�EN UN MOMENT EN QUÈ DETERMINATS MODELS DE
DESENVOLUPAMENT URBÀ ESTAN EN CRISI, EN QUÈ
ES VIU UN CERT DECLIVI DE LES ACTIVITATS
INDUSTRIALS EN ALGUNES REGIONS
METROPOLITANES, LES CIUTATS HAN DE REFERMAR
I REFORÇAR EL SEU VALOR PRINCIPAL, QUE ÉS LA
CAPACITAT DE CONCENTRAR CONEIXEMENTS,
D'AGLUTINAR ELS AVENÇOS I LES INNOVACIONS PER
SEGUIR ESSENT L'INDRET AMB MÉS OPORTUNITATS
DE PROGRÉS.
TOT I QUE LES CIUTATS SÓN INDISCUTIBLEMENT EL
PRINCIPAL VALOR I EL FONAMENT D'EUROPA, EL
PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE LA
UNIÓ EUROPEA NO HA TINGUT EN COMPTE LES
POTENCIALITATS DE LES CONCENTRACIONS
URBANES. LES CIUTATS, I TAMBÉ LES REGIONS, HAN
DE DEIXAR SENTIR LA SEVA VEU EN L'ENTRAMAT
POLÍTIC I INSTITUCIONAL EUROPEU. S'HAN FET
ALGUNES PASSES EN AQUEST SENTIT, I LA CREACIÓ
DEL COMITÈ DE LES REGIONS N'ÉS UN EXEMPLE,
PERÒ ÉS INSUFICIENT. PER CANVIAR LA TENDÈNCIA,
SÓN LES CIUTATS I LES REGIONS LES QUE HAN DE
(PRENDRE LA INICIATIVA.
�AQUESTA INICIATIVA PASA PER FOMENTAR EL
PROPI PROGRÉS DE LES CIUTATS I LES REGIONS.
SERÀ
AIXÍ,
ASSUMINT
LES
PRÒPIES
RESPONSABILITATS, COM IACONSEGUIRAN ESTAR
MÉS BEN REPRESENTADE I SER TINGUDES EN
COMPTE ,
PRENDRE LA INICIATIVA VO DIR QUE LES CIUTATS,
D'UNA BANDA, HAN DE SER SUFICIENTMENT
FLEXIBLES PER ADAPTAR- E PERÒ TENINT CLARS
ELS OBJECTIUS.
D'ALTRA BANDA, LES CIUTATS HAN DE CREAR
VINCLES DE COLLABORAC Ó I CONSENS ENTRE
ELLES I AMB EL CONJUNT DEL
TERRITORI.
BARCELONA I LA SEVA REGÓ METROPOLITANA SÓN
UNA REALITAT EN LA QUAL /TANT LA GENERACIÓ DE
PROJECTES COM LA VOLUNTAT DE COL LABORACIÓ
TENEN UN REFLEX EVIDENTI. AQUESTA VOCACIÓ DE
COORDINACIÓ ÉS EL QUE ENS PERMETRÀ ORIENTAR
AMB GARANTIES EL REPTE UROPEU.
�ELS INGREDIENTS QUE TENIM SÓN ELS MILLORS, ÉS
A DIR, UNA CIUTAT CENTRAL COM A REFERENT
FONAMENTAL, UNS MUNICIPIS METROPOLITANS
I UNA VOLUI+T DE COORDINACIÓ
POTENCIALMENT EXCEL-LIEINT. LA MANERA DE
COMBINAR I FER VALER AQ ESTS ELEMENTS TÉ UN
NOM: ELS PLANS ESTRATÈGICS.
DINÀMICS
BARCELONA HA DEMOSTRAT LA VALIDESA DEL
MODEL DE LA PLANIFICACI1 ESTRATÉGICA I TOT EL
QUE Hl HA AL DAMERA: COMPLICITAT,
COLIABORACIÓ PÚBL1C-FI RIVAT 1 LIDERATGE
INSTITUCIONAL DES DE L'ÁM BIT LOCAL.
AMB LA PLANIFICACIÓ ESTRATÉGICA IDENTIFIQUEM
PROBLEMES, NECESSITATS I OBJECTIUS. DE LA
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGI A SORGEIXEN ELS
PROJECTES 1 SE SUPEREN E1LS REPTES
RUBÍ ADOPTA ARA AQUESTA DIRECCIÓ. RUBÍ BUSCA
SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA, 1 AMB EL PLA I
L'ASSOCIACIÓ QUE AVUI NEIXEN TRIA LA MILLOR
OPCIÓ PER FER-HO.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4431
Title
A name given to the resource
Les ciutats del 2000. Presentació pla estratègic de Rubí
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre La Sala, Rubí
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Globalització
Competitivitat
Acció política
Model social
Rubí
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf
036f7f390acc257ae10faed2b5a27248
PDF Text
Text
Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97
(versió corregida)
Molt Hble Sr. President, Sr President de
I'Im~titut,
Sr Secretari General de 1' Academia
Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO,
Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que
van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix
el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la
Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la
República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a
l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el
passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al
propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i
després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els
anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al
seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat
que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el
Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el
restabliment
Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem
mai. Pero en aquest moment, és
absolutame~t
necessari rememorar per un segon 1' any
1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar
quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en
1
aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del
Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja
El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també,
han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les
academies en aquest moment
IECPMM
�Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat
un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una
pregunta legítima.
Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no
en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible
de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per
descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant
hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país
com Suissa, que simplement van administran! una bona situació
O bé si necessitem
grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i
dictaminar sobre el nostre present.
I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses ,
refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs:
la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim
preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el
catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la
necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en
front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la
revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han
hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud
excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha
esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat
coses certes
I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny,
i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis
individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si
identítats i diversitat son el mateix.
IEC.PMM
2
�1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish
Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world
is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will
be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in
Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which
were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the
United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten
billion possibilites we have"
That is the question that the President of the Generalitat
was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures
for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as
diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse".
We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether
diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as
identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of
diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider
toda y
The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the
common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something
that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as
such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste
is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv.
!
~
~
Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari
General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat
Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de
ciencia, d'história i de música.
Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut
també
IEC.PMM
3
��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!.
Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores
1
senyors,
autoritats,
Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i
i
amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i
per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres.
En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut.
El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en
particular en el camp de la llengua i en el
sen~t
més estricte del mot de la catalanística,
pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts
altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses.
Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust,
"the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la
mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer
¡
l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer
les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia,
per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí.
També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a
President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual
abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de
qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la
'
mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós
en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important,
i
que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la
IEC.PMM
4
�gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90
anys.
Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha
de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M.
Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota
una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur.
Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer
tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració
i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic,
com una mena
d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió
d'iniciatives, de gent que té ganes de fer
COS'fS,
de creativitat, a tots els nivells i a tot
arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment,
de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo.
Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res,
aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta
iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar
perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer
dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que
!'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de
l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a
fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha
fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O
més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que
estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la
necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida,
globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el
nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització,
i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir
unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans
aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per
raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a
IEC.PMM
5
�firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al
mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa
experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó,
quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar
el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol
i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest
terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a
Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l
j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia,
~
li agreixo de la forma a com ho ha fet,
tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la
tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you
xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la
creativitat, la diversitat i la participació.
Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que
és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero
es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi
hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es
voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et
poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc
aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara
entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no
alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és
"alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix
temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de
identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que
hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens
personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la
defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu),
aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament
intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia
identitat. Pero, professor Castellet, de cara
IEC.PMM
6
a~xó
Catalunya hí ha de fer un esfor9 en
�aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat.
Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes
maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells
anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes
coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i
l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer.
També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la
memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és
molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de
conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a
través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar,
el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt
important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans,
M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot
oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple
d'una cosa molt simbólica del qué hem de
*r
a Catalunya, la Universítat Oberta de
Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la
modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo
;
són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que
a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys,
la seva exemplaritat cívica i patriótica.
1
Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné
1
prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la
pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta
alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es
consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que
no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que
digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat,
encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que
ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i
del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia.
IEC.PMM
7
��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR
í
MANUEL CAStELLET
President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans
¡
Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna
nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona,
mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius
tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura
genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura
exterior.
Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque
com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de
coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>.
Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les
seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la
forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la
dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit
procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo
estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és
una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut
d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop.
Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és
eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!,
com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han
deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un
dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull
referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra
cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al
nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala.
Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la
del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any
1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la
societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any .
L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic
catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una
institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres
numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil
estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren
actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar
amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la
�llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui
coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la
coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la
tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura
catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la
societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i
institucions.
L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació
més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest
l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en
l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus
porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares»,
afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es
representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial
decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació
academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres
de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra,
s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea
d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la
més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del
país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la
comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat
científica.
¡
L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la
diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat
establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que
configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al
mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica
intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les
quals cal vetllar.
La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la
vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats
en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal.
L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les
humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que
serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem
dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els
problemes i llurs solucions.
L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria
estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de
manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris
deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg
entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines
científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg
i
2
�tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li
manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en
consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la
rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg
termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen
actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de
poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són
importants per al futur de la nostra societat.
r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les
deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de
1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres
línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de
catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i
investigacions.
i
La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla
comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i
jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26
de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig,
del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis
Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit,
d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de
normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys,
l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i
lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment,
la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un
estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la
continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de
normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments
governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a
través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la
planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i
la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut
una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament,
el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡
1
!
Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores
en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat
per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder
lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de
transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els
mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua,
més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context
sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes
sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la
legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació
caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb
3
�recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia
d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers
fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la
construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té
l
sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan
dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»?
1
Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben
diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que
J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint
propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell
parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada,
originariament d 'un gruix social ben redui"t.
Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que
l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o
menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el
col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la
!lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la
comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de
Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan
fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra.
l
¡
La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la
!lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet
immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els
l
usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar
1
que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns
usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres
gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida.
Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves
tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu
al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat
aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut
d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja
fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos
productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca
d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en
el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat
de Catalunya, n'és una altra.
Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com
especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per
objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la
cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera
accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén,
obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art,
4
�"-
.
..
la música, les ciencies (naturals i humanes),
més, naturalment, de la !lengua.
d pensament, el dret, els costums, etc., a
1
1
A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de
recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació,
de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel
que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus
documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al
país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la
planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no?
'
És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la
cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de
catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i
cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi
de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les
ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal
ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o
socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la
geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi
ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques,
que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una
Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne
només un.
Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes
d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de
l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca
patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de
dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis
Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a
semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els
Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els
textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat
d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i
documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres
de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen
també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat.
Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i
realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca
Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o
com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de
l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de
l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més
alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de
prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions
5
�organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de
1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i
intel·lectuals.
1
Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a
través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia
Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als
seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador
d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha
d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a
Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos
investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny
de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de
la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca
exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat
científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar
les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda
un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les
academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus
membres han guanyat la confianya de la socie$t.
L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la
comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que
he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests
apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena.
1
6
�LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE
FRANCINE FpURNIER
Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO
l
C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le
Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette
profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre
aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se
joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire
de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur
el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette
importante occasion.
Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous
dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue
des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence.
Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe,
avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la
diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme
1
representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous
ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous.
L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but
de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par
l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration
entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a
I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte
const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes,
c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la
paix"
1
Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus
actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé
le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence
d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes,
ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de
maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien
de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de
fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence
de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui
englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout
chaque individu.
�Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu
jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de
promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur
la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect
mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la
compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au
réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un
processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités,
des
attitudes et des valeurs.
i
Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des
conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée
a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus
importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante
composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de
Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but
d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les
résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport
"Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de
I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres.
Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la
contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y
apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en
décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des
religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes
traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une
réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se
retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui
fait leur richesse
Í
¡
Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le
role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette
Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux.
interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction
d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance,
et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect
de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion
ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que
!'ensemble de l'expérience humaine ne péut
étre exprime par un seul
1
langage" .
¡
Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi.
Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la
culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la
société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable
culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du
11
¡
2
�développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés
fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques.
A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout
dans
le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays
mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont
universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere
explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des
mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et
culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation
tous les aspects de la vie en societé.
a
¡
Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un
modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte,
les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et
UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et
a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la
fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla
démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la
soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques
et religieuses quien sont les expressions 'principales.
a
a
Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique
Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix
et
soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon
fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se
consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au
renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la
promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces
pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les
moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des
acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une
attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce
processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son
travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les
Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les
Organisations
non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions
scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout
part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la
paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche
universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la
promotion de ses idéaux.
Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de
I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e
�a
a
est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme
cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour
les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le
développement et le respect des droits de l'homme et des libertés
fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ».
¡
Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée
généralisée
·
de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une
nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension
s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut
pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont
venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les
différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité
culturelle avec la globalisation de la vie sóciale.
a
Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours
par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux
télévisés nous en donnent les atroces im~ges.
Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et
compréhension mutuelle ?
·
Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot
central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis
acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent
de
toute société moderne.
1
l
Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel,
notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la
Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la
communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention
du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la
propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance.
1
Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents
projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la
tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du
cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété
Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit
dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les
écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public.
q
La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et
appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde,
de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité
d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture
1
4
�d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de
croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas
seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité
politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible
et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ».
Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la
tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque,
vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que
connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues.
L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par
I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la
tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan
s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le
début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de
réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la
justíce et la solidarité.
1
Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des
établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des
organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y
apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se
fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout
spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de
par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de
ce qu'íl a été fait de par le monde.
« Gent amb c1visme
étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en
a la grande salle de la
Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales,
M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son
Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une
féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de
milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la
tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la
tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer
Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a
I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer.
C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant,
plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí.
>> -
1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu
¡
Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en
plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes
mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de
l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des
gouvernements
ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie
!
�integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car
nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de
l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme,
organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de
l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition
de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a
la haine.
L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un
événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la
Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére
fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour
établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits
inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son
caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et
elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le
manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de
notre
monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes
internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque
jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup
avancé en cinquante ans.
a
Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute
la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi
saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la
promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales.
Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons
Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra
l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle
et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de
I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du
renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de
l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi
notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre
circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une
attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels .
En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des
droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux
développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles
qui y sont bien étayées
a
Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier
une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix .
Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut
6
�débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer,
en
agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la
racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table
victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour
prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en
sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la
paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous
faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces
expioits qui passent inaperc;us ».
11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta
l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre
d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re
de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses
moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le
gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ».
11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de
développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix,
suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les
sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne
cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ».
''
En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les
familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au
personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux
artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires ,
sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message
de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils
encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de
solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du
passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire ,
dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les
peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions
encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait
de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre
», « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants
de la Terre ».
a
7
��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE.
ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY
1
STU~E ALLÉN
s·wedish Academy~ Permanent Secretary
··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna.
the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed
it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this.
in surroundings like thes~.
A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav
Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our
spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto
given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius
and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and
1
acadernv.
What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the
·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and
literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art.
choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in
thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is
applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude.
When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of
the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he
looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the
prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc
ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my
main theme has bearing on thern .
Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is
accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the
most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups.
This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source
in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens.
Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They
bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are
videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places.
�. ,;...
1
greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our
good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea.
th~
It is by no means surprising that one of
sixty languages on board is English. But this
language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common
access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly
justified to send another tifty-nine languages along.
In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the
number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains
a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure
guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be
anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we
can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity.
1
But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other
things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad
luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside
down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice
falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to
bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have
been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when
you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread.
Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us.
As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number
of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural
question in view of the fact that every language represents a particular way of
perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are
a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of
consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss
of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights .
In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new
dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the
globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a
renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more
Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a
sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he
maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer.
1
1
Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just
one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the
2
�inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a
non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting
and speaking X-ish banncd ...
Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other
in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation.
The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and.
as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My
answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth
every peseta.
1
In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This
expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an
integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are
spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion
explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it
seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the
Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or
i
one of Dutch and German.
l
l
Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good
taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the
realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural
rrogrammes. etc .
.-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there
knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has
interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole.
lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in
linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed
by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language
banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed
daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the
initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working
along these lincs.
The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means
that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the
general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a
crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is
extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of
natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs.
!
3
�Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite
of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or
tlm frcedom as a self-e\·ident integral
undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg
.._ 1
........
.......
pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel
Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances.
1
Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are
good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of
this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but
currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1
demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are.
1
This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like
Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets.
sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have.
Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these
signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are
quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for
··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer
cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the
tmwilling.
By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor
problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU
lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing
is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless.
Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of
visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you
shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in
your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite
enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the
energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out
your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands.
i
Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation
graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so
with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English
and mathematics, but that is not all.
Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the
demand from the engineering community, he developed to the demand from the
engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including,
4
�among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to
common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference
between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing.
Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this
premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the
family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized
education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led
to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical
practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly
accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics
had to be developed by the originators ofhhe course.
!
l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky,
the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should
like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading.
writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense.
This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be
reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United
Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the
Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and
disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in
from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh
.
instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art.
Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against
what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there
has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is
¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is
the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing
can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real
world - -and. conversel v, whether scienbfic
theories and models can be regarded as
í
artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations
always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another
indication that there is just one culture.
,.r -
.
1
Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies
can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are
products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things
like those discussed here no explosion ou~ht to be needed.
1
.
Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew.
to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in
5
�1
literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as
languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And
all of it presupposes historical insights, i. e. memory ..
1
Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous
bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us
join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic
remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for
a new post: ha ha ha
hah!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4430
Title
A name given to the resource
Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IEC, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Anglès
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Català
Història
Globalització
Acció política
Model social
Institut d'Estudis Catalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf
2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 9.6.97
GUIA
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"
De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y
- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.
Docutnento2
�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS
�-
EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)
- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.
2
�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-
- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.
ACTIVA.GBR
�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.
EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.
- SIN
EMBARGO,
- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.
4
�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.
5
�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4429
Title
A name given to the resource
Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ocupació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf
482a070828cf222b3d084497cdde1faf
PDF Text
Text
Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL
FUTUR DE LES CIUTATS.
PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA,
DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A
BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN
UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST
SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS
INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN
EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES
IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN
MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE
INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR.
ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE
REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU
DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER
BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS
HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI,
HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE
JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN
LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR
QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE
LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN
CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA.
EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN
TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES
NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER()
CENTELL.JMS
�Ajuntament ‘e de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
/ EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL
VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
�Ajuntament • de Barcelona
\)
Gabinet de l'Alcaldia
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ
FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA
MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
CENTELLJMS
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
_PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS,
TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL
QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA
CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT
NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL
INDÚSTRIA.
BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA
ÓPTICA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
:
EUROPEUS, QUE
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de rAlca)dia
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT COMERCIAL.
EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES
CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE
LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA
CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA
FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES
�Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de ?'A/catdia
RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI
I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES.
EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA
CIUTAT
EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE
PARTICIPATIVA.
AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I
AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS
CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS.
LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES.
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
CENTELLMS
�Ajuntament
1de Barcelona
4
DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA
DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB
ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES
I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT.
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS
CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA
TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR
DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE
HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES
CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES.
EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN
/ URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I
EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA
A L'HABITATGE.
CENTELLJNIS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaidia
AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS.
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
1
LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CENTELLJMS
�Ajuntament *
de Barcelona
Gabinet de l'A/caldia
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE.
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE
LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS.
CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
PER AFECTAR LA
D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ
t
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA.
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR
EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ.
D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I
PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO
SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA
ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU
CENTELL.JMS
�Ajuntament • de Barcelona
DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS,
EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR
LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE
HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS
CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA
GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL
FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT
UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES
CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL
DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT
CULTURAL.
FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES,
INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU.
ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A
TERME L'ANY 2004.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4428
Title
A name given to the resource
Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centelles
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Globalització
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf
d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3
PDF Text
Text
Ajuntament
4w„
de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE
ROSANES,
EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I
MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL
FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A
PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR.
US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB
CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER
ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN
GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY
TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE
ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA.
NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA
OBLIGAT,„
JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS
ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE,
SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT
MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL
L'ANY 1714
IRA
di
•
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT
PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A
ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V
VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE
BARCELONA.
PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA
TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO
EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS
QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL
AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER
BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS
CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS
RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I
DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES.
PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS
CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA
SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT
AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA
A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT
DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1
�Ajuntament 111) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE
PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES.
I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA
QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA
VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE
PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU
PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL
GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL
BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ.
PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA
FESTA.
LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES
D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ
QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT
DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS.
PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS
BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE
FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL
POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE
TANTES 1 TANTES COSES.
�41) de Barcelona
Ajuntament \
Gabinet de l'Alcaldia
VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA
OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I
ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US
SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL
SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE
RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA
AMB CIVISME 1 URBANITAT.
DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL,
PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA
QUE TREPITGEU.
AIXÍ DONCS, QUE
LA FESTA.
SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS
CASTELLERS DE MARTORELL.
VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4427
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Castellví de Rosanes
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Societat
Model social
Castellví de Rosanes
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf
b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947
PDF Text
Text
Ajuntament
411
de Barcelona
\\,./
Gabinet de l'Alcaldia
Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la
Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de
Cornellà (29 de maig de 1997).
IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS;
CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ:
VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN
JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA.
ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL
MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN
POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER
UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA
FESTA MAJOR.
I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE
M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES
COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES.
PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT
DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ
QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN
EL MEU CAS ÉS BEN CERT.
I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN
AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL
HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS
CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS
FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A
BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ.
SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE
L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS
LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS"
CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA
MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB
ELS MUNICIPIS VEÏNS.
TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS
MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE
EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS
ROTUNDAMENT QUE NO.
1
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES
PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI
MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN
GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT
ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE
OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB
LA SEVA PROPIA PERSONALITAT.
CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER
TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO
DIU VERITAT.
ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR
D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN
NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA
CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS
EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA
DE BARCELONA.
AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A
TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN
FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT
MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES.
CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE
CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES
UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA
FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE.
CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN
EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT
ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I
ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS.
VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES
LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A
DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT
QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS
CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I
REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I
ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT,
VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS.
MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS
PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA
RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES.
CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE
2
�Ajuntament •
de Barcelona
HAN PORTAT CORNELLÁ A UN
ENGRESCADOR.
Gabinet de l'Alcaldia
PRESENT
PALPABLE I UN
FUTUR
NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT,
ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU
VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET
VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA
PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE
JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA.
AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA
DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ
PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS
POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI
ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA
ERA CORNELLÀ.
AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS
AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A
L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ,
CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM
PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI
CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX
LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE
GUANYADORS.
AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE
TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR
TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS
PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR
PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE
MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA
NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL.
QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN
ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS
ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT.
I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL
METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS
DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE
CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O
PASSEJAR?
NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR
MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON
EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS
3
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN
LLIGAM NATURAL.
EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT
MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM
DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE
BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL
TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ,
ESPLUGUES I CORNELLÁ.
DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS
CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS
NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ.
1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU
LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN
PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE
CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT
L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT.
EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE
LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS
ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ.
D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS
FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR
ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE
REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT.
ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS
DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A
BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT.
UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT
QUE TOTS TOCAREM.
PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES
PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES
AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA.
M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN
CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA
VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I
PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES
ENTITATS DE LA CIUTAT.
D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL
CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL
CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE
4
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO
PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT.
GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS,
CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES
I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES
EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA
QUE LA CIUTAT US PROPOSA.
FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA
SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI.
CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS.
LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE
BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN
MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA
TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE
TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS.
CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES
DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL
RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE
GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS
DE ROL.
SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS
DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO
DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA.
I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA
ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA
CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA.
DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL
MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA
ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA
PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS
UN PECAT.
CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA
FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA
RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ
AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I
TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM.
CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU
AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL
5
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT
ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN
DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR
DIVERSIÓ.
A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE,
L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL
DE L'OU DE LA FESTA.
ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES,
FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA
RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS
LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA
MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS,
TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA.
CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4426
Title
A name given to the resource
Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cornellà de Llobregat
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Història
Model social
Cornellà
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf
1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
GUI
Per a:
De:
Assumpte:
+
Data: 5/5/97
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB/PS)
Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat.
De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent:
- La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista
Lluís Armet.
L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe
sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el
procés de construcció europea.
- La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que
presidenta de la FEMP.^`
Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la
- L'Alcalde va compar
Unió Europa el 29 d
1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en
Europa com a sistema
, municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals
en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de
Maastricht.
- S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA.
- Ordre de les intervencions
17:30h
Inici de l'acte.
Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los
municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts).
Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre
"Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts).
18:15h
Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o
més precisions.
Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes.
Intervenció dels senadors.
Intervenció dels portaveus.
Intervenció dels ponents.
SENAT2.NBB
�LÓL
Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
\CAr"-'ç
C 'sf‘
(>\
Nova intervenció dels portaveus.
N".
El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert.
De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents:
QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS
MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA
OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE
ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS
ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA.
HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN
LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE
LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA.
EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A
POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE
DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN
DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA
NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA.
UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA
UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS
PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL.
NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD
HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN
MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS
2
SENAT2 NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS,
MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO.
PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES ES DECISIVO.
DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA
CONFERENCIA
LA
SINCERIDAD,
QUE
INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO
HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES
TERRITORIALES QUISIÉRAMOS.
LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO
HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS
GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA
VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO
DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO
ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA
UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY
TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES1
HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE
HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS
CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN
MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL".
UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y
REPRESENTATIVIDAD
DE
LAS
INSTITUCIONES
EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE
LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO
DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE
AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS
3
SENAT2.NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE
REEQUILIBRIO REGIONAL.
PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN
RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL
PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES
TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA
APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS.
EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS
COSTEANDO
LA
REGIONES RICAS CONTIÑUEN
COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE
DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES .
[ p ^^^ole
ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y
MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE
LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA
PARA ALGUNAS
i
CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO
QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES
DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA
POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE
EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO.
EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES,
INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO
MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO
TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD.
DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD
4
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD
INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO
SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD
FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA
AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN.
ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN
SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE
ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN
CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL
DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU
ENTORNO POLÍTICO.
NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS
CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE
CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA,
TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE
(TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS
OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN
UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y
FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS
EUROPEAS)
REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS
REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR
EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS
SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES,
MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE
EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES
YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL
TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE
LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS.
5
SENAT2 NBB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS
AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA
EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES
GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA
GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE
LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN
SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD.
POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO
DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y
NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU
CAPACIDAD DE ACCIÓN.
CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS
ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE
MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL
MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL
DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE
ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ
QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE.
EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA
INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A
LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS
EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL.
ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS
MECANISMOS
POLÍTICOS
NORMATIVOS
Y
�Ajuntament 41
.\\>
Gabinet de l'Alcaldia
de Barcelona
!
It14.11
INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO
UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN
SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS
CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T
DEL PODER Y DE LAS FACULTADE
"
4
IL„,„
aðaSa:
"hl ■1; . a I a. •
QUE
HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS
ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ
JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN
EL NIVEL REGIONAL O LOCAL .
LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ
SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL
PROYECTO EUROPEO.
EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA
UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS
PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE
LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS
CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE
LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL
TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN
DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A
LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN.
LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA
INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES
IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN
SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA
CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL,
SUPRANACIONAL.
NACIONAL Y
EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN
LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS
A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111
DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA
UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N
LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA
HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A
LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL.
° (1'1'1r)
1
/
t Esi 0 EN
ET
;N Coljj
ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS
MÁXIMO
r
COLECTIVIDADES ezo,4r
REPRESENTANTES
DE
LAS
-1
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS
GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN
EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err.
tí
.1 • " 1 Ilori
LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS
PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1
jt
7
6V147:i
co Po L-/ T7 ¿-11
od es
ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR
ANTE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES
DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN
MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA
MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA
VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y
REPRESENTATIVI DAD.
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE
LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA
PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO
y c n-,,fter
x,.11 i /
by
�Ajuntament
4> de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
UK1
SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL
CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO
QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA
PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES,
PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA
SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA
EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA
INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
iobk; g
E`ÇQ
b
/sW5
EAI Uz
ffi)
MUCHAS GRACIAS.
Pa iL
n.rlb .
.
^o
U--
ftrí-F//,Z1-4
I^1»a n,^ k
tA q
40/tyvNNtoi
hq^za
S i ^ v^^
►.^ Ur>s íóLa
,Gt?R. P RNtiEWVeS
dutÍ
DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv
'
t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^
CLAr^^ic^rn`^N^ ^
ot_ 2à-ír
N,
(1)
^
°^
ac
_
^^^ cÑti c^ e._
.
Itt-3
RM^^
hSCIU
^^
A^.^^
c.^7361d
k-33W
c^ ^r^
C^
^^^
,
Lo cilt
rr_
n____
143
n't)tAA 1,() et)t-- t
,
5N+
S°
<
el)
x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç.
c.^
P/►,,,'
t1. P fycnb
d1-
711-4") i
^v
l -Ott- `^
^
c^
y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215
/t-ú d S
)e-r ¡ vl,t-hCGiz n1-
‘c
cf)411 ust
— Urv Po
Pírt►3Vi
P-os idu77b.vS
t Vl !^v
IE S 7n4-
á ls'y Ámkyy N vTA13 t.:
/-I
Kbt
1.4-7 p4► itf cr1/T
r< Ami/ cc=
wr^
fiSES:7 l'r\)
In v
I,,
ÇIJ
77\ lft
UH F-ebrPstAA
-
13•
9
UN
UN
DV;vCL^T
pc- b'
-t1)' ISuu
Ptv N
ñw `^^ c^ d f obe I
.^
1n^1
v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°,
tc,■ ^^'^
y
t^
^
SENA 2.NBB
l v L rdR-«.
�Ajuntament 0 de Barcelona
SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS,
MAYOR
UNA
IMPLIQUE
ELLO
CUANDO
DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS
NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS
FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS".
A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN
MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL,
UNA
MONEDA
PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN
TENDRÁN
UM
N
MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO
PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD.
PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA
DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO.
DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA
NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE
AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE
FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS
INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO
DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO
TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA
PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO.
10
SENAT2.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4424
Title
A name given to the resource
Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Corts Generals, Senat, Madrid.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Govern
Acció política
Territoris
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf
2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74
PDF Text
Text
Ajuntament
44
de Barcelona
Gabinet de VASealdia
PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE
D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA
CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL"
SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997.
REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS,
AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM,
DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS:
EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL
DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA
DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ
SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ
SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL
CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA
INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE
MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC
NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA
MONETÀRIA.
A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT
CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS
REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN
PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ
TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL
QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL.
1
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT
D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA
CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA
EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ
TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI
PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA.
VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA
UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS
IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA
FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER
DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O
QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS
VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ
NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE.
VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES
POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS
FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS
SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I
AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL
PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES
SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART
DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP
ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT
UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL
REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER.
AIXÒ
2
CARTEUR.PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT
QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM,
PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ
EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER
COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I
NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ
DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN
ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA
DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA
INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ.
SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA
UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA
GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS
ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES
DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS
DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA
UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS
EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA
MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS
MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN
MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI
TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA
LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA
CONTRA EL TERRORISME.
3
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE
LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA
GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN
TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ
DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES
RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA
D'AUTONOMIA LOCAL
I SOBRE LA BASE DELS PROPIS
TÍTOLS DEL TRACTAT.
VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL
PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS
DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA
FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI
POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE
DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL,
DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE
EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO
CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ,
QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS
I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I
ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU
TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT
DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ
DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA
INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS
QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO
S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL
4
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS
ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ.
I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES
REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA
GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT
A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL
SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC,
TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN
GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL
QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS
AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT
SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA
SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO
QUALSEVOL PROXIMITAT.
EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR,
VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE
LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM
PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE
JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS
ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE",
DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I
ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-.
5
CARTEUR PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alca?dia
I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ,
NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ
QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL
DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN
POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT
PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I
NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA
GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO
REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN
INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL
CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ
QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER
GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I
NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ
CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR
MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA.
ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO
HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT
L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS
MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA,
FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE
L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO
TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER
DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE
MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG
SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL
SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET
6
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de f`Aica}dia
POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN,
EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT
AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O
SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES
PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT.
1
DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA
FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX
EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN
L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN
VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ
TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA
DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ).
SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA
CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ
DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES
PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC
CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ
LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA.
NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE
COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER
1
EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1
PRECEPTES CONSTITUCIONALS»
7
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA
TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL
ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS
ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I
CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA
PEL
DISTANCIAMENT
ENTRE
ADMINISTRATS
ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I
PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR.
AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM
VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM
L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA
EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE
EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO
VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR
A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE
PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA,
DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA
REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES
HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES
VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE
MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB
UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE
QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA
QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT.
TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL
SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA
ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT.
8
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •\ de Barcelona
Gabinet de 1'Atcatdia
ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O
SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS
D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP
NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES
DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A
ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A
BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP
NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN
MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES
MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS,
LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT
NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI
L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA
QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15
ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT
DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL
QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA
LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT
AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA
PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL
ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O
LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ
FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA,
PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT
ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS,
O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS
1
9
I
CARTBU R.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de ('A(ca(dtia
O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA
QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT.
TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST
ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT
INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI
QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ
ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA
ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ
SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS
MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU
EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE
POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI
DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES
COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES
ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS
GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT
AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS
"UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN
AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB
EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R"
ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS
NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT.
BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE
SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN
AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN
DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE
10
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de (A(cafdía
LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS
LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I
NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL
L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I
L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN
DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA
L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU
EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT.
ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI,
EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ
A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL
PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ
TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR
TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS
SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS
SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE
EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA
CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST
PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI
TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL,
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC
DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI
HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST
PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL
TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ
QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS.
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcatd?a
PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN
PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA
REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE
L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE
5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL
IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL
TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA
SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A
NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I
NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE
VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT
D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL
DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA
REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ
QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN
LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN
COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN
EN LA QUAL VIVIM.
ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT
EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES
PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO
TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL
JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT
PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE
L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA
COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN
SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A
12
CARTEUR.PMM
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE LA HISTÒRIA VA
OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA
RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT
D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA
SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC
AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES
AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT
SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL
SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA
GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS
SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES
D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT,
MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS
REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR
AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS
QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA
DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT.
VEGADES SÓN
NACIONALITATS
COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR
ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT.
MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A
TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A
EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE
L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN
POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA
SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ.
13
CARTEUR.PMM
�Ajuntament 4.1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB
EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA
TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA
SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA,
L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON
VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA
DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA
REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA
SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA
SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II
CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL
RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL
NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB
LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ
-PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1
EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA
MUNICIPAL.
VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1
PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA
A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX
DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA
NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ
MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE
SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ
D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA
EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M
COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ
14
CARTEUR.PMM
�Ajuntament
41
de Barcelona
Gabinet de ('Alcaldia
AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI
CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA,
NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I
MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES
GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE
LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS
D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA
CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A
EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE
TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST
RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT.
BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT
L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL
MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE
1
S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN
IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES
DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS
INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES
IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM
REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL
SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI
ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA
CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT
EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN
-HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES
PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN
NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES
MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN
15
CARTEUR.PMM
�Ajuntament (0 de Barcelona
Gabinet de t'Alcatdia
EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS
VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI,
PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA
CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO.
PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE,
EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS
INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR
DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES
SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR
UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA
A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C,
EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS
ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI
AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA
GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA
D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS
CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES
CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA
CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA
QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA.
EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ
POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES
POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA
DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC.
16
CARTEUR PMM
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA
CONFERÈNCIA,
QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I
L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT
LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES
CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN
ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA
CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS.
MOLTES GRÀCIES.
17
CARTEURTMM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4423
Title
A name given to the resource
Conferència sobre la carta europea d'autonomia local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Autonomia
Unió Europea
Relacions Internacionals
Municipis
Globalització
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1516/19970421d_00758_LD.pdf
35c14c240ccbe88e404c21337d0f03ab
PDF Text
Text
'
1
¡
'
Conferencia a Firenze. 21 d' Abril de 1997
Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona
Mi querido amigo Val do Spini t¡)1e ha. invitado a exponer ante
Ustedes la experiencia de Barcelona en materia de administración
local desde que, a finales de los años 70, España recuperó un
régimen de libertades democráticas.
1
No es la primera vez que el Alcalde de Barcelona recibe una
invitación de este tipo. En los últimos años, Barcelona se ha
convertido, de manera quizás un ~anta exagerada, en un punto de
referencia internacional para todos aquellos que se interesan por
los procesos urbanos y por el futuro de las ciudades.
Ahora bien, aún no siendo la priJ¡nera vez, en pocas ocasiones probablemente en ninguna- me ha resultado tan agradable
responder a una invitación como :esta. Tan agradable pero, debo
añadir, también tan comprometido.
Para quienes amamos las ciudadesi, venir a Florencia es venir a un
santuario de la vida urbana, del c~vismo. Es venir a la cuna de la
urbanidad europea m<_~-·-~-------J
La historia de Florencia nos impone admiración, respeto,
tnodestia. Pero esta misma historia también nos impone, nos
erige,llna perspectiva de futuro amplia y ambiciosa.
1
Por ello, más que resun1ir los problemas, las transformaciones y
los sistemas de administracióh muy concretos que han
caracterizado el proceso urbano de Barcelona a lo largo de estos
últ~ños, les propongo c6i!ilpaiitir conmigo una
-~--reflexión en voz alta.
'"-
~
1
�Una reflexión sobre algunas de ~as premisas y condiciones .d
las que ha trabajado la administr~ción local y que han contribu,
decisivamente el renacimiento •-si me permitís usar aquí
palabra tan "cargada" como ésta de una ciudad hace veinte
inmersa en una grave depresiór económica, social, urban
cultural y moral.
Aunque no las únicas, estas condiciones son fun
cuatro:
\'
/1~
•
l. Creet/en
la ciudad.,_ en - las ciudades.
-:7
~~
m---~
.
~--
1
. Elaborar desarrollar una visibn territorialmente
y una estrategia socialmente integradora.
3. Afirmar y reforzar la autoridad y el papel
1
administración local.
4.
desarrollo de esa estrategia.
2
directi.~
Y-=:.
0--=.;:;.......;;~.
�l. Creer_<;nJª cjuQ.acj.,_ en las ciudades.
La primera condición para administrar
creativamente, productivamente, una ciudad es
su capacidad, en su potencial.
ectamente,
-~~- en ella, en
Durante mucho tien1po, durante isiglos, hemos oído decir que las
ciudades eran el centro de todos ~os problemas.
1
No es cierto. Lo que sí es cierto es que las ciudades son un
refugio de problemas, porque quienes tienen problemas acuden a
ellas en busca de solución. Porque las ciudades son centros de
soluciones.
--
En la ciudad hay problemas, problemas graves, pero hay que
afrontarlos y tratar de resolverlos. Si en las ciudades hay
delincuencia, corrupción o contaminación hay que luchar para
acabar con todo ello, no abandonar las ciudades a su suerte. ~o
hay ciudades, los problemas son peores.
e::::;;;..
--
.
---
---
Las ciudades, en contra de lo que sostiene el pestmtsmo
catastrofista, son beneficiosas, como demuestran las estadísticas
de esperanza de vida, la menor mortalidad infantil, mejor calidad ~
;Ie v1d~ mayores ex~=ctllti"-'- 1 ® subsistencia, mayor ,~
_~_P"'-. Jt
productividad, mayor oferta 1 cultural, mayor intorrnación.
Además, el crecimiento de las Ciuda~Jes es economicam&nte sanó
y culturalmente beneficioso.
Dicho con otras palabras, si la te$dencia a vivir en las ciudades es
inexorable (entre 1960 y 1992 ~1 número de habitantes de las
ciudades alcanzó la cifra de 1.400 millones y de 1995 al 2000 se
prevé que llegue a los 2.400 millones), ello quiere decir que las
ciudades encaman para la may<)ría de la población del planeta
unas expectativas y oportunid~des que no se encuentran en
ningún otro entorno.
�Sin duda esta masiva emigraci~n a entornos urbanos generará
nuevos problemas que tanto 1~ política internacional como la
regional y local deberán esforzarse en superar, pero .no pueden
combatirse virtualmente esos p~oblemas imaginando un mundp
siñ ciudades en que esos problemas no ocurrieran- Tal mundo no
existe.
·~::Ú J2 ,_(¡U,.. dM (A¡fJo ]v~
""" . :/J¡¡¿;:,
lfl , _ ,
~
7
A diferencia del catastrofismo¡ q · impulsa una concepción
neo liberal del hecho urbano, el ¡ .·scurso que se va imponiendo
co~o do~i~ante pronostica ~n *lo XXI en. qu~ ,la ciud~d será la
untdad bastea de produccu)n, de organtzacton soctal y de
generación de conocimientos_! El ,mundo que se está conformando
no es~el de las empresas, el de los Estados, el de las naciones ni
tan sólo el del dominio de un país sobre el resto.
!
J~
La re aliga~:_ ~, :ntaQQ.nal que se está construyendo es la ~s
ciudades interrelacionadas entre sí or diferentes flu ·os. La aldea
J{j_obal será un mundo de ciudat¡es o no s~á. En este sentt o s
responsabilidad de todos, pero especialmente de los propios
gobiernos locales, potenciar los recursos y aptitudes de las
ciudades para adecuarse a la nueva situación tanto económica
como social y cultural que configurará el siglo XXI. A escala
continental, esta actitud será ese~cial tanto para la construcción
de un espacio europeo habitable pomo para la prosperidad misma
de las ciudades.
_.
~~ la
ci~~ad
Primera premisa,_ pues:
ciudad. La
no sólo
como problema sino, sobre todo, pomo posible solucton.
i
~
�1
'
2. Elaborar y desarrollar una vision territorialmente globalizadorq
y una estrategia socialmente integradora.
>l " ~
' ~v ·
1
Uno de los grandes _.QIQblemas de la ciudad mode
la
fragmentación urbara. Fragme~tación física
fragme ación
social. Degradación del centro históric . Crecí ·ento de
periferias y suburbios desperso*alizados, in alma. Pérdida d~ .
vitalidad y de significación: en !los espacios públicos. Ello
especialmente evidente en Nort~américa, pero tampoco
escapa
a este fenómeno. Tampbco
Barcelona ha logrado
•
1
Indemne.
L.
.
.·
La recuperación de un gobierno 1local democrático coincidió, en
el caso de Barcelona, con uno ¡de los peores rnomentos de la
'
historia de la ciudad. Era el año Ii979 y Barcelona sufría los duros
estragos de la especulación y del caos de su urbanismo. Estaba,
además, sumida en una profunda!crisis económicá. En definitiva,
Barcelona era una c_iudad desmor~Iizada y carente de perspectivas
oe futuro.
Las elecciones municipales supu~ieron la eJección de un gobierno~
~e progreso dirigido por el Partido Socialista y por el alcalde
Narcís Serra (quien más tarde: sería Ministro de Defensa y
vicepresidente del gobierno espapol). Esta coalición, (basada en
un pacto con el P.S.U.C., más ~ la izquierda, los republicanos
independentistas y los nacionalistas de Pujol) _~.__wl.LI.AJ.-..U.~~~~--::-"I
acción y de diálo~_gue Barcelopa ha mantenido hasta hoy aun
éuando después los nacionalistas pbandonaron la coalición que ha
--seguido siendo de centro-izquier~a.
·----
;
Los primeros pasos, harto dificil~s, _se .c~ntraron en un princ ·
en i~_icjativas frlativamente nto~stas de política social'
económica y en acciones puntual~s de reforma urbanística.
1
En efecto, no teníamos la caphcidad necesar!!l para camb ·
muchas cosas ni para realizar grandes inversi?nes.
5
�Jt)O
!/
-\' f10 ---- ~ \3
/
Ayuntmniento estaba práctican1epte en bancarrota. No podíamos
hacer grandes proyectos. Pero i~iciamos acciones puntuales de
urbanisrno en la dirección de lo que llamamos dignificación de la
periferia. Porque era esencial empezar a soldar, cuanto antes, las
del franquismo.
fracturas urbanísticas y sociales Heredadas
1
1
Creación de modestos equiparpientos, acondicionamiento de
espacios públicos, instalación dq obras artísticas que facilitasen
~~to0e referencia y memorra colectiva. Algunos hablaron
tnclüso-- ·(le"ffionumentalización pe la periferia". No era en este
caso una crítica, sino la afirmación de la necesidad de tener
signos de identidad en las partes más maltrat~das, más
d ~-~. -~ o-p--~ ~~ 1 ~~
necesitadas, de la ciudad.
, ffu;l. { "A- ~.,r ~.
.
{J.Jcokldn '- ,
f:
Y fue entonces cuando la gente comprendto que Incluso un ~
~nicipig que ng_!~!!~ ~~i!:ero, que no tenía ~e~peri~engia, tenía_§in r ~
embargo la intención de llegar- ~-todas-partes
os ... y de e~~
acer o con el misn1o estl o de dignidad para todos. Así empezó a tv}"")eL
crearse una complicidad entre los: ciudadanos y la administración ~ local. Se entendió que el municipio quería llegar a todas partes,
(7:,;
con sus medios limitados y que hacía cuanto podía.
~~~.
Se empezó, pues, por lo social, por el servicio personal, por el
1ontact<\ por el recooocimiento, por el respeto, por la
dignificación.
-----~Jg-'>_,.~oc.\¡
rr:,yG l
\\
·
Ahora bien, siendo muy 1importantes estas pequeñas
intervenciones, para nosotros fue claro desde los primeros
momentos que debíamos definir )1 perseguir objetivos globales y a
largo plazo que permitiesen una renovación en profundidad de la
ciudad, de sus infraestructuras, df su competitividad económica,
de su articulación con el entorno metropolitano, de su inserción
en los circuitos internacionales.
Los Juegos Olímpicos fueron el ran · rete)(to,_ la gran palanca,
c¡ilenos facilitó el pasar de la peq~eña escala a la gran escala, del
�/V"~~)
~ ~~'~
l? ~ü~~t
equiparniento de
metropolitanas
barrio
a
las
grandes
infraestructuras ~~ ~u-w~j
El 6 de junio de 1981, durante ~la celebración en Barcelona del
Día de las Fuerzas Armadas, el ~lcalde Narcís Serra anunció, en
presencia de los Reyes de E~paña, que Barcelona tenía la
1
intención de organizar los Juegos .0límpicos de 1992.
Se suceden entonces dos etapas.
Hasta la nominación olímpica (le octubre de 1986, Barcelona
prostgue su renovación, poco al poco, pero siguiendo criterios
definidos.
Este primer período estuvo marcado por dos rasgos: la
preparación de la candidatura olímpica y la voluntad del
Ayuntarniento de incidir en la ,recuperación económica de la
cii"ioad.
- --
- ·
T~fJ-W
·~~~~~
/ ~~~~~~~~~~ & L
0
~ero w 1 JG O
-,- anúento-eJerct e~ pape) de em resari innovador. en e_l , ij)M'ttw--' ·
sentido que le da Schuf!!Q_eter. 1 Ayuntamiento encabezó una tiLJJ'-fí-tr"•"·
ac:t ~ u que pasaba por afirmk que, a pesar de la crisis
económica, de la desocupación. (le la destrucción de empleo, de
la desaparición de industrias tradicionales, Barcelona tenía la
capacidad para ser un motor económico de primera n1agnitud en
el ámbito de Cataluña, de Españ~, del Mediterráneo y de Europa.
Se trataba de aprovechar las po~ncialidades de Barcelona para
ponerla en condiciones de sacar ~~ mejor partido posible de una
futura recuperación económica de España y .de Europa, que se
atisbaba en el horizonte.
1
!
cantida~--~- \
Durante este período, la alcal4la acumuló una
información que pocos Inversores tenían y supo valorar su
·--~-~------------J
-------
importancia.
7
�Desde la alcaldía nos propusin1os traspasar lQ. información que
llegaba al punto mejor situado ~ara convertir los pro~ctos en
realidad.
Ese pu~ en muchos
casos. se encontraba
en el sector
~
..,.e:-~
.,
~
privado, donde había capital pero 1no tnformacton.
~
(
~-
El Ayuntamiento se convirtió e ! el receptor e im ulsor de una
multitud de proyectos, a desarr. llar fundamentalmente por el
sector privado pero bajo un prd ecto de. reno_ya~ión urbana de
inspiract_
'ónpública.
. ·, A'--P. ,L ,J./) lu:- J
W];...o
- .. (/tulf_.{(lfAÚ,, .
.(;¿'ha:Yf
~~- ~ V""! VVZ' y(J • - l OCftvl~fAL ~ ~
._
VJ..tfU_,
t)
(
Creación
de
tJG /'ODt/rfJ /)Cl
organismos
lo
suficientemente
flexibles
controlables, vinculados al Ayuntamiento pero con capacidad
y
~-o
(.PJ
'lr<-A~
y!::::¡;:::.
~
agilidad de iniciativa.
~
~111c•
En un segundo periodo, 1987-92, la ciudad, una vez designada
sede olímpica, acelera espectac*larn1ente su ritmo de cambio
\,.~-~
progresivo 4-iUe ~e coaviette en una transforma'"'_:.:
~
.
•
~L la
Ctk
~r
· · l.
~·"'- ~~·s ciuJuJ·
.. (ñ.t1-t?
1
)
Durante los enfrentan1ientos q •e son frecuentes en la vida
democratica entre el alcalde y lds ciuda anos, siempre había al _
final de la protesta un signo de c6mplicidad por parte de quienes
protagonizaban la protesta. "Señor alcalde, los conseguiremos?"
¿Qué era lo que teníamos que cot¡1seguir? ¡Los Juegos Olímpicos!
Todo el mundo lo sabía. Erah personas que pronunciaban
eslóganes contra el Ayuntamiento para tener permisos para
vender bocadillos cerca del estadio de fútbol. Pero al final decían:
"¿Vamos progresando?" con un !guiño. Y esto obedecía a que
teníamos un proyecto en común. ,Es la complicidad de la que les
he hablado antes.
'
El objetivo ha sido siempre ~Jaro y los Juegos fueron el
argumento para dar un impulso 1 irreversible en un tiempo muy
linlitado a la regeneración integral de la ciudad.
�.; ~;· · ~J¡O
CD
La const~~cción de la~R<z_ndas, 1~ dotación de infraestr1Jcturas de
base de- saneamient@ la red del telecomunicacione~ las zonas
olímpica~ecuperaci6ñ del! litoral 0resume~ el éxito de ·a
~rans;1·f~ación ·-á e ~arcelona. S ~n mencionar los estadios y las
111Star Cl011CS deportiVaS. fJ· .k,
~~~"'<:. ~Jfv.--,Al-'J .:
r
,
u
1 o.r€:~ ~
~¡./h.
/
V
/ -.• ~tv.L- V
(_y./JI'
fJ1N!!rL
/tvf (!re 8 JI
IJ
(Í)
e ce!/
n
.
~~ &.e l{_ D"k h y_
tv vJ_¡v0' ~u.tl-:t;.'! D
'
/ Q(Á - ~)
l
~w-wv, ~ ~ rttk.Jj,-'7
•
�3. Afirmar y reforzar la
administración local.
autori~ad
y el papel directivo de la
T
\
Una tercera premisa de nuestra aqtuación y de nuestra perspectiva
es que el punto de referencia, ~1 papel director, de todo proyecto
de renovación urbana corresponaa
,. a la Administración local, la
más próxima a los sentimientos de los ciudadanos y sus
problemas.
El gran secreto del éxito olímpico
transformación urbana que se realizó
proy
e Impacto nacional, estatal e
por el poder menos importante y ~1 más
el de Barcelona.
1
de Barcelona y de la
osteriormente fue que un
internacional fue dirigí ocercano a los ciudadanos,
J
Espana, Cataluña y Barcelon~ colaboraron con el Comité
dlímpico Español, bajo el amparo del Comité Olímpico
Internacional, en un proyecto mundial. Pero el liderazgo era
Barcelona. Y los poderes sup~riores respetaron el 'l~idr-e-raz_g_o
porque'comprendieron que desdf la base nacían el impulso, la
creatividad, la calidad de proyecto que no se ha vuelto a dar en
otros proyectos olímpicos, dic~o esto con el mayor de los
respetos.
-
1
1
No es fácil obtener por parte de los poderes superiores el respeto
oe un liderazgo locaL fero hay qjue afirmarlo porque, en caso deobtenerlo, se pueden esperar los njlejores resultados.
-
1
Ello permitió no "utilizar" Baticelona, sino transformarla. Se
combina entonces la potencia financiera y la potencia reguladora
de un gran proyecto, con la calid~d del liderazgo y la complicidad
de los ciudadanos.
!
!
1
Cuando se pregunta a la gente lo que les sorprendió de los Juegos
de Barcelona, dicen que los ganadores de los Juegos fueron los
barceloneses.
·
lO
�t;J
' lA
~as....... medallas fu~ a prza 1atleta_
fy~rop ta ctu~.o.. 4
u/r.,¡v(}'-f;'~
?-fl(
1::.
,fu la gran ven Jora
ta
~ f ubhcó e New York Times. La
gente descubrió una ciudad que 1 actuab
. ~ que creía en un
proyecto común y o imp enientaba - siguiendo criterios de
suprema~- Y con una mentalidad abierta. Toda una ciudad
se abrió a todos sus visitantes. ¡Directamente o a través de los
medios de comunicación. Todo 1el mundo pudo ver una ciudad
que vibraba con un proyecto. _Éste es el secreto del futuro de
E._uestras ciudades del Mediterr4neo: la capaciJa. ~ ,ld tener UQ_
proyecto cómplice con los ciud¡¡dano1, Ja capacidad de hª€,e~~
.s Y
respetar por los poderes superiores, la capacidad de arras_tg a
c!udad ~los que henen .los recursos políticos y económicos. (~'1.0.~
""'JJ1J:\é
{M~
Ello fue posible porque la organización de los Juegos no conllevó
sólo grandes obras de infraestrilictura, sino que también hubo
intervenciones paralelas en ámbitos tan importantes como la
renovación del centro histórico de la ciudad. Es
. decir, hubo una
---vlsiün de la ciudad con1o un artefacto plural y complejo.
<)
,--"*
..
Pienso que es muy important,e que la gente de nuestras ciudades,
de nuestras áreas tnetropolitanas comprenda que no es
únicamente en el ámbito de los grand~s proyect~ donde oos
ímplicamos. No se puede perder 1la~ ocasión histórica de hacerlo.
Pero hay gue ¡h.. ' ~ ~~ ·én en 'el alma]~e la ciudad, en su
corazón,
en sus barrios.
...
_
~
Actuamos por lo tanto en las zonas de nueva centralidad,
trabajamos en la dotación de equipamientos en los barrios, en
acciones puntuales para la mejora urbana y la promoción de la
vivienda, los equipamientos cqlturales (la cultura posee una
~mica especi~l) o el trabajo en llos ámbitos social, económico y
de empleo.
f
11
)
�4. Conseguir el consenso, la con1plicidad y la participación
creativas de los ciudadanos y 1 de las fuerzas cívicas en la
definición y en el desarrollo de esta estrategia.
No de la misma manera, desde luego, i con el mismo calendario.
" -- - - - - -
Pero es posible hacerlo si se ! dispone de las herramientas
adecua as. 1 se consigue canalizar la energía y la voluntad
ciudadana hacia un proyecto común.
No hablaré de todo lo que se ha hecho en este terreno, pero sí de
~na de las herramientas más importantes: el Plan Estratégico
Barcelona 2000 para después de los Juegos.
Se hizo dicho Plan antes de lds Juegos para después de Jos
Juegos. Nos dijimos que íbamos ,hacia una fecha crucial para la
h~oria ~ la ciu___dad. Pero ¿qué iba a suceder después? Es fácil
tener un momento de gloria. Pedo tan1bién es fácil caer en una
depresión marcada por el cansandio y la falta de i<;kas,trla escasez
de recursos. Era preciso prever. . el período de después de los
Juegos. Es lo que hicimos con el Plan estratégico Barcelona 2000.
El Plan Estraté ico consistió en reunir todas las entidades e
instituciones más importantes y en
coordinar sus esfuerzos. ás
1
de cien ~ ~ ~~· ~· . ~t:.&~nt~( :~ enti. '~J es de Barcelona
y dirigidas por un comité director en el que está representado
ciudad, las universidades, los siqdicatos, la patronal, la Cámara
de comercio, el Círculo de Economía.
ra
Se ftiaron 54 objetivos concretos!,>:: se designó como responsable
d"e cada uno de ellos a unal
más de las instituciones
as en el consejo del Plan. D r-:, , _~_ r_
.,.,n IJ .~r+.r
<fl
12
.., ,
~ ~ú'Vl 'I,..¡VVVU/~
o 'Yl •UfCJ.k'()_
1 "'-
L4kwtn,
!t,
~- ~~
,.1-w
�El Primer PI a :straté ico cumplió sus objetivos no en un 100%,
p~ 50%. Pienso e_est .
· ~Para unos objetivos
1
como los que acabo de mencionar más del 50% ya era n1ucho.
1
Actualmente estamos en el segundo Plan. ¿Qué quiere Barcelona .·
de este se u
lan? Barcelona lquiere convertirse en lo que es
naturalmente, siguiendo su vocalción. Quiere convertirse en· la
uerta de entrada del sur· desde 1 el Mediterráneo. El punto dtt
rup ura en re a Penínsul lbéri~a, el Mediterráneo e incluso
desde América Latina y el surpste asiático y el corazón de
Europa. Esta ruptura ~ h hecho ~urante décadas en las ciudades
del Norte de Euro a en , o er am o en Hamburgo. Hay
mercanc1as que llegan · Europa e incluso a España, a Mtlan, por
Gibraltar, que llegan .' el sureste asiático y que, desde la apertura
del canal de Suez, · ueden pasar¡ por el Mediterráneo pero que
rodean España, van al norte de Europa y regresan a la Península./
Y ello porque ha~ econOinías de escala. Hoy Rotterdam es/éÍ
puerto de Milán pprque sus econpmías de escala le otorgan una
ventaja con1petiti a.
-
1
1
~
•
�1
-
Conclusión: El "modelo Barcelona" de transformación
urbana.
En los últimos 15 años, pues, Bru¡celona ha experimentado un
gran salto cualitativo. De la ciudbd olímpica y metropolitana
que queríamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que,
'- ~ .
una vez suprimidas las fronterjls intercomunitarias, es .S ;e~
e~ de una e~roregión de 15 fillones de habitantes que
fe_,. ~J
aspira a convertirse en la puerta ~el sur de Europa y en una
C
de las capitales culturales de E~ropa.
1
Nuestra estrate:.Jia no ha sido uné). estrategia intervencionista,
péro sí una estrategia de liderazgo y de complicidad.
Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos,
incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y
convirtiéndolos en nuevos centros urbanos.
1
- - - - --¡
Se ha hecho una gran transformapión urban~ sin pérdida de
cohesión, al revés, atenuando 1$5 desigualdades sociales y
territoriales. --·
Se ha reactivado, con la complibdad
del sector privado, la_
.
.
vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una
nueva ocupación, lenta y pacífic~ por parte de estudiantes y
~~~ de parejas jóvenes'~ Se ha esponj~do una densidad exc~iva,
cÜ ~ sin des lazar~los vecinos.; Se han creado nuevas
flAO-~
· stituciones cul
ra[es muy sign~ficativas: Centre de Cultura
~ /Contemponmi , MACBA, n~evas facultades de la
Universitat ·e Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra.
Ahora, Barcelona afronta estos ¡mos decisivos del final de
siglo desde una posición cons~lidada y, lo que es más
importante, con nuevos proyecto$ de futuro que responden a
1-t
�un diseño de ciudad. Un diseño¡consensuado en el segundo
Plan Estratégico. ~lan Estr1llégico ~ apuesta por la
calidad de vida ~
··· or ~Jl~·
.· (;}Me los producto.s y servicios
de la ciudad. \/;> · . ¡·
.
~ ~ ff ).J} J.; ~c. udo.o(t-L---·
¡
~..VVU -re
-
~ fM.-t Zv<ZÚ~-~ ~
1
r
rfi-4 V/~
•
Algunas medidas que se están desarrollando y que concretan
estas estrategias son:
- la priorización de las comuni~aciones con Europa,
~Duna
- la creaci"/
gran plataforma logística en el
Delta del liobregat, 'í "'- iJW'-i~
~
'""'
'r':f
fiAh
~
- el desarrollo de las telecomunicaciones,
- la mejora de la calidad
ambie~tal
de la ciudad
- un modelo de desarrollo sostenible,
- la consolidación
europea,
cles.Jl~uc el(i}Ra
'"'~d.)
como capital cultural
~c:P
- .el=fut t~ ~ como gran centro
industrial, consolidando y mejorando su competitividad a
través de un pacto industrial metropolitano
-(}la dotación de la ciudad de nJevos instrumentos jurídicos
y legales para que la ciudad pueda resolver algunos
problemas que tienen una gran incidencia en la vida
~-e~
cotidiana de sus habitantes: la Carta Municipal.
!
!
0a~~
~Ce.
-'1'- '
Básicamente, en el fondo del "¡modelo Barcelona" está la
apuesta por la ciud~d europea, u9a ciudad ue no segrega, en
la que conviven Iversos usos. ¡Barcelona es aún hoy una
ciudad industrial, a pesar def pre~ominio del sector servicios,
15
t{..Vu2
b~
,~
rf~. \p
~ ::~
~ ~, J"/J--¡r
:¡>~~
�en la que no se construyen barreras infranqueables entre los
barrios ricos y las zonas pobres. 1
( JJ. k 1),--,'tLv, ¡,.; t; h.eQ
Una de las grandes enseñanzas <;le nu tra época, a nuestro
entender, es que el espacio ¡de la identidad, de la
integración social, de la cohesión,-es
cada vez más local, al
f
tiempo que el espacio de la función es cada vez más global.
~:Ctuar
or
simu;tfmeamentc sobre el cora:ón
de la ciudad y sobre su articulación internacional, actuar en
términos de cohesión y co~plicidad interna y de
competividad externa.
i
Muchas gracias.
21 Abril 1997
tú
1
(ma:
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4422
Title
A name given to the resource
Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fondazione Circolo Fratelli Rosselli, Florència
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Gestió pública
Acció política
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-21
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències