<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=100&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-09T13:30:48+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>100</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1563" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1398">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf</src>
        <authentication>80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42994">
                    <text>«Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz»
Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco
Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se
sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone
con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua,
hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el
final de la tragedia vasca.
-¿Qué opina del cierre de Egunkaria?
-No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado.
-Le veo pesimista.
-Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y
amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no
en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es
incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un
asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de
Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este
tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos
tienen que darse y aquí no se dan.
-Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres
años, «cambió el rumbo de la historia»...
-Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la
tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer
con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción
contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad,
ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso
envenena todo.
-¿Y qué le dicen sus compañeros vascos?
-Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha
llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una
especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio
aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello
contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin
matices.
-Se le ocurre algo ante una situación tan atascada...
-Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no
de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte
serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la
confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no
existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero
una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al
fuego. Así se irá creando el clima del día después.
-Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés?
-Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más
sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste
se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia.
-¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte?
-Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de
Blair, claro.
-¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados?
-Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace
15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos.

�-¿Y el pacto antiterrorista?
-Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la
pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad.
-Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a
este pulso?
-De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El
Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y
nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la
España plural y federalista.
- ¿En qué consiste su propuesta?
-La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está
implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno.
-¿Con una reforma constitucional?
-Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17
estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar
canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día.
-¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un
tratamiento diferenciado?
-Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y
terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas
por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un
reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad
que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es
un capital formidable de los tres pueblos.
-¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación?
-Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La
Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y
autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está
incompleta en otros.
-Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual
modelo constitucional.
-No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho
político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre
ni el debate nominalista.
-¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV?
-La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber
muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio
generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las
nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo.
-¿Está planteando una cierta refundación de España?
-El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero
vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día.
-¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente?
-Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar.
-El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces
para qué sirve este cambio?
-No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en
Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este
tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de
calado al nacionalismo vasco.

�-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista...
-Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable.
Disipar complejos
-¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe?
- Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi
opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una
propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que
entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y
temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro
llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla.
Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser
plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una.
-¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!?
-¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los
partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas,
la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo
inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es
aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución.
-Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía?
-Sólo marcan una tendencia.
-Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido.
-Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU
en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno.
-Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted...
-La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es
ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas.

�«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural»
Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco
Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del
antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular).
-¿La reunión se celebrará?
- Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la
próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José
Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no
nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado
permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón
Elorza.
-Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política.
-Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San
Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del
grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con
Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde.
-Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido?
-En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de
las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un
absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos
economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la
energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras.
23/2/2003

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24892">
                <text>Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24893">
                <text>Diario Vasco</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24895">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24896">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24897">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24898">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26448">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26449">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26450">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26451">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26452">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26453">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26454">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35675">
                <text>El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41172">
                <text>2003-02-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24899">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="865" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="289">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/865/0000000588.pdf</src>
        <authentication>4d71b768f7fb7dbdf47b6bd3eb0e72b7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41973">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13136">
                <text>1356</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13138">
                <text>Preparémonos para lo nuevo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13139">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13141">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13142">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13144">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13145">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13146">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13147">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13148">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13149">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13150">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13151">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13152">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14510">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40492">
                <text>2003-03-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13137">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1664" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1267">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1664/0000000589.pdf</src>
        <authentication>e197f1f2592ae95d2242e0cf24758a32</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42866">
                    <text>Víctor Alba, l'irreductible
Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui
Víctor Alba va tornar a Catalunya després d'un llarg exili per França, Mèxic i els Estats Units. Se n'havia
anat el 1945, després de sis anys a les presons franquistes (1939-1945). Era un revolucionari dels anys
trenta, polígraf empedreït, periodista nat, autor d'un centenar llarg de llibres.
El recordo molt especialment en aquella seva intervenció a la inauguració de la plaça George Orwell de
Barcelona. Ja gran, ulleres de cul de got, barba i cabells espessos, gest enèrgic i conviccions robustes.
Havia estat amic personal d'Albert Camus, amb el qual havia traduït al francès el Cant espiritual de Joan
Maragall i amb qui havia col·laborat a Combat. Amb Camus compartia un mateix esperit de revolta
contra l'estalinisme, cosa que per a molts era en aquell temps una autèntica heretgia. Algú ha dit que
sempre va caure del costat dels perdedors i és cert: va ser traïdor per als estalinistes i comunista per als
franquistes. En realitat era un esperit llibertari, en el sentit genèric de la paraula, amb un compromís
irreductible al servei de la llibertat i de la justícia, sempre contra les ortodòxies que, ahir com avui,
tracten de fer-nos passar bou per bèstia grossa.
Maleïa el seu segle XX, el segle dels més monstruosos totalitarismes, però també el segle de les gran
esperances. Ell no les havia perdudes. I és que els totalitarismes no havien pogut amb ell. Era perdedor
de guerres, però sempre en peu de guerra. Mai no havia transigit. El coratge de gent com ell s'erigeix, al
llarg d'aquest segle terrible, com un motiu d'esperança per si mateix. Al costat dels horrors, de les
derrotes, de les grans decepcions, resulta un motiu d'esperança en la condició humana, en la seva
capacitat crítica, en la seva capacitat de revolta contra la corrupció de l'ideal.
Estic parlant molt especialment dels homes i dones del Bloc Obrer i Camperol de Joaquim Maurín i del
Partit Obrer d'Unificació Marxista, que sorgiria de la fusió del Bloc i de l'Esquerra Comunista d'Andreu
Nin. Més enllà de les seves opcions tàctiques i del judici que avui aquestes ens puguin merèixer, cal
convenir que la seva actitud intransigent davant el dictat estalinista va ser altament meritòria i
clarament pionera. Mai no van renunciar a pensar per si mateixos. I van haver de suportar
l'estigmatització, la persecució i la mort.
Fins fa poc no s'ha produït, entre nosaltres, la plena reparació que se'ls devia, a part el testimoni
universal que n'havia deixat George Orwell en el seu Homenatge a Catalunya. Hi ha tingut un paper
desencadenant l'esplèndida Operació Nikolai, produïda per TV3 i realitzada per Dolors Genovès. Vindria
després Tierra y Libertad de Ken Loach. Amb la caiguda del Mur, queien també vells tòpics i es restablien
algunes veritats imprescindibles.
La generacions dels seixanta i els setanta vam trobar sintonies diverses amb l'herència del Bloc i del
Poum, sobretot pel que fa al seu antiautoritarisme de soca-rel. Havien desenvolupat una visió fortament
crítica del poder i no els agradava la jerarquia que s'ho creia massa.
S'explica una anècdota reveladora, relativa a la visita d'Andreu Nin, secretari general, a la divisió del
Poum al front d'Aragó. Van fer-li creure que els franquistes eren a tocar en una determinada direcció i
van convidar-lo a apropar-s'hi, ajupit primer, reptant i arrossegant-se per terra després, fins que van
arribar, amb greus dificultats, a l'indret on altres companys els esperaven amb una paella per dinar.
Eren així: no admetien cap excés en el culte a la jerarquia, tampoc a la pròpia, naturalment. Es comprèn
que fossin l'enemic a batre per Stalin: tenia raó.
És sabut que el Moviment Socialista de Catalunya, l'any 1945, va sorgir per l'acord d'una conferència del
Poum a l'exili. Vet aquí la culminació d'una llarga transició ideològica: de l'eufòria de la revolució russa i
del moviment comunista internacional, a la dissidència i la denúncia contra l'estalinisme; i, d'aquesta, al
socialisme democràtic. Va ser una transició encapçalada per Josep Rovira, a la qual se sumarien alguns
dels vells efectius de la Unió Socialista de Catalunya, al voltant de Manuel Serra i Moret. Posteriorment,
l'any 1976, un altre sector del Poum, al voltant d'Enrich Adroher Gironella -l'animador del contubernio de
Munic i un dels fundadors del Moviment Europeu- s'incorporarien també al darrer tram del procés
d'unitat socialista.
Aquest ha estat un dels privilegis del socialisme català, des de la postguerra fins avui: poder gaudir de la
coneixença, la companyonia i l'irreductible coratge dels vells militants del Poum, alguns dels quals són
avui un patrimoni central del PSC: Ramon Fernández Jurado, Josep Vidal (Pep Jai), Manuel Alberich i un
llarg etcètera.
Víctor Alba, de nom legal Pere Pagès i Elies, no es va incorporar mai al PSC. Potser perquè el veia un
partit que es disposava a guanyar algunes batalles. Ja li semblava bé que guanyéssim, però ell ja hi
veia, ben segur, el perills que la victòria comportava i preferia restar al marge. El seu record i la seva
herència crítica ens ha de ser una bona medecina.

�Pasqual Maragall. President del PSC

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26629">
                <text>Víctor Alba, l'irreductible</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26631">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26633">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26634">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26636">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26637">
                <text>Alba, Víctor, 1916-2003</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26639">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26825">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26826">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47164">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26640">
                <text>1354</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27318">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41273">
                <text>2003-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26630">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="773" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="387">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf</src>
        <authentication>e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42061">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/03/2003
La Vanguardia, p.030, Política

La guerra, nosotros y nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo
XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la
resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la
presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente
para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo,
preventiva.
La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas
guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o
15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque
desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el
Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras.
Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial
y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento
amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere.
Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de
guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese
al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio.
Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la
gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada
detendrá al movimiento y la convicción de la gente.
Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha
iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo
alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra
en contra de las Naciones Unidas.
Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que
le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá
permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando,
cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos.
Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones
Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado
una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno
mundial.
Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la
Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos
avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida
ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a

157 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de
Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará.
Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber
ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba
permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el
mundo estaban a las puertas del infierno.
Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes
debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el
multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición
en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política
exterior europea común.
Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría
norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la
implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política
interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final.
El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha
explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular
políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia
mundial.
El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una
burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía
humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las
ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente.
No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de
marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de
territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía
distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios
separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa.
Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la
dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política
internacional.
Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la
tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo
abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo
abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra
especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática.
¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo
creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más
amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y
aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es
descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal
y que seguirá cometiendo errores.

158 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el
pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización
popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo
incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario,
la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no
vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes
pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros
de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es
una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional.
En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores
de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar.
En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer
nuestras ciudades?
Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente.
Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir
poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen.
Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del
mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión
Europea.
Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con
los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de
algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”,
etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha
antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no
sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir
mujeres, niños y viejos, más que soldados.
Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer,
ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o
inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya
desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en
construcción y especialmente para nosotros.
La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer,
en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra
nos permitirá saber algo más de nosotros mismos.
Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados
Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...)
(que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo
referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la
zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera
turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y
Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona
quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes.
Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”.

159 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada.
Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el
americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más:
cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad
norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de
Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”.
El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando
Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial.
Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer
escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos
sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde
entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo
desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste.
Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural
interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos
toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de
las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el
Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la
cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas.
Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de
nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle
que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que
la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta
crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

160 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11783">
                <text>1355</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11785">
                <text>La guerra, nosotros y nosotros mismos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11787">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11790">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11793">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11794">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11795">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11796">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11797">
                <text>Nacions Unides</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11798">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11799">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14461">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40443">
                <text>2003-03-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11786">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1756" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1360">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1756/0000001346.pdf</src>
        <authentication>fc132bdaa9eb7aa4a80304fde2a09986</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42957">
                    <text>CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL EN EL CLUB SIGLO XXI
Madrid, 24 de marzo de 2003

1. Hacer política en tiempos de crisis

He de confesarles que contemplo con asombro la atención hiperbólica con que
algunos sectores siguen mis actuaciones y mis opiniones políticas.

Con un afán desmesurado - a mi juicio- enfatizan en mi trayectoria lo que creen
salidas de tono, peligrosas derivas, etc.

Más allá del empeño partidista - que existe - creo advertir en esta actitud un reproche
de fondo que no es otro que el de no seguir el guión de lo políticamente correcto.

Un guión que pretende achicar sensiblemente el terreno de juego de nuestra vida
política, en el que unos pocos asuntos son de recibo y todo lo que se salga de ellos
resulta una impertinencia.

Quiero aclararles antes de empezar que soy de los que no acepto estas reglas de
juego.

No se trata de una actitud irresponsable.

Bien al contrario, mi actitud responde a un sentido de la responsabilidad:

estoy

convencido de que faltaría a mi deber si, por causa del problema terrorista y de los
ineludibles deberes de prudencia y lealtad que comporta, renunciara a plantear un
proyecto de futuro para Cataluña y para España.

Es más: creo que sin este esfuerzo no encontraremos la salida definitiva al desafío
que nos plantea el terror.

Las situaciones de crisis no se resuelven con el silencio de la política. Determinadas
situaciones, no todas, requieren más política, más palabra razonada, más diálogo,
más propuestas ... y con todo ello más confrontación y más vigor democrático.

1

�Así interpreto mi responsabilidad de político y a ella procuro ajustar mis intervenciones
públicas.

******

Lo primero que quiero decirles hoy:

2. Superar la indiferencia entre Cataluña y España

Uno de los propósitos de mi intervención de esta tarde es manifestarles con toda
claridad que en Cataluña se va a producir un cambio político y que este cambio no tan
sólo se va a notar en Cataluña, sino que tendrá consecuencias muy serias para
España. Y mi pretensión es que tales consecuencias sean positivas. Y les puedo
asegurar que pondré todo mi empeño en ello.

Debemos prepararnos para una situación nueva, para manejarla con determinación,
conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una
España plural y efectivamente reconciliada con esa pluralidad, que es substantiva y
constitucional.

Pienso que la relación entre Cataluña y España no está en su mejor momento. Me
explicaré.

Desde hace un tiempo en Cataluña crece la sensación de retroceso en el proceso
histórico de reconocimiento de la España plural que se inició con la Transición y que
tiene en la Constitución de 1978 su referencia liminar. Los últimos tres años, regidos
por la colaboración del nacionalismo catalán con el nacionalismo español, han sido
perjudiciales en este sentido. (Seria paradójico que ahora el nacionalismo catalán
quisiera descubrir esta realidad evidente).

No se trata de un sentimiento o de una creciente decepción, exclusivas de una
determinada opción política. Al contrario, es un sentimiento compartido por amplios
sectores políticos y sociales catalanes que tienen en común el referente del
catalanismo político, entendido más como la cultura cívica que ha modelado la
Cataluña del siglo XX que como un proyecto partidista.
2

�Constituyen expresiones de este sentimiento pronunciamientos políticos de todos los
partidos del arco parlamentario (con la excepción del Partido Popular), manifiestos
emanados de instituciones económicas, empresariales, sindicales y opiniones de
destacados intelectuales catalanes.

Todas ellas reflejan una cierta perplejidad por la indiferencia,

cuando no por la

hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente
de los medios de comunicación.

Compartir dicha perplejidad no quiere decir que se comparta en Cataluña el
diagnóstico sobre las causas de tal regresión.

No son admisibles las explicaciones basadas obsesivamente en el agravio histórico y
en su presunta o real renovación. Somos muchos los catalanes que reconocemos que
las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en
determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes
que podríamos identificar como separadoras.

Asimismo tampoco existe una orientación unánime sobre cuál es la actitud que debe
tomarse desde Cataluña para no desandar el camino hacia la España plural, pero
empiezan a haber expectativas claras.

Mi posición personal y la del espacio político que represento ha sido, es y será
inequívoca al respecto. Se trata de la posición defendida y practicada por los
socialistas y por buena parte del progresismo catalán que quiere afirmar el compromiso
de Cataluña con la España plural.

Es la tradición del catalanismo progresista que representa a la Cataluña que no quiere
vivir del problema de su relación con España. Somos parte de la Cataluña que quiere
resolver el problema.

Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incompresiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que interesarse por España supone desinterés
por Cataluña.

3

�También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un artículo publicado en El País, y en el que decía no compartir
mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.

Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español se percibe el rechazo
amargo y el desdén de aquellos a quienes

no les cabe en la cabeza otra manera de

entender España que la suya.
Ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán (y también
el nacionalismo vasco)- insisten en una concepción nacional-estatista del mundo que
ya no se corresponde con los nuevos tiempos. Creo que estas actitudes ensimismadas
comprometen seriamente el futuro de España como proyecto compartido.

Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro de
la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.

Lo ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo publicado
por la Revista de Occidente, donde dice:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así nunca
van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo tampoco
pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de impulsar una
decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o vergonzante) está
en condiciones de impulsar una energía de fusión. Son dos visiones, dos lógicas, dos
inercias políticas e ideológicas condenadas al empate de la mutua antipatía”

Hasta aquí la cita de Puigverd.

La propuesta del socialismo catalán es una llamada a recuperar el clima moral,
intelectual y político que haga posible pensar otra vez España con la generosidad con
que la pensaron hace 25 años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la entidad –y de las
consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con la España plural.

4

�Así, en Cataluña se dibujan otras actitudes sobre la relación con España, sobre cómo
gestionar la interdependencia. Actitudes que van de la renuncia a la desesperanza,
pasando por la conllevancia malhumorada.

Una primera actitud sería la de renuncia al catalanismo por entender que ha alcanzado
sus objetivos básicos.

Sería la rendición del catalanismo a la nueva España moderna y desacomplejada. Es
la propuesta regionalista del Partido Popular y de algunos sectores

del mundo

empresarial catalán. Una propuesta que implica aceptar la congelación del
autogobierno y, por consiguiente, adaptarse a las decisiones centrales sobre las que se
aspiraría a tener capacidad de influencia. Hoy por hoy no es una opción mayoritaria,
pero su viabilidad podría aumentar si la Convergència i Unió de después de Pujol
sucumbiera a los cantos de sirena de un “encaje bávaro”.

La segunda actitud sería la de otra renuncia: la renuncia a España.

Sería la respuesta independentista basada en la convicción de la irreformabilidad de
España, de su mentalidad colectiva y de sus instituciones. Sería la renuncia a
gestionar la pluralidad por la insuficiencia de los actuales instrumentos y, sobre todo
por la percepción de que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay
nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.

Es una propuesta fácil y contundente, pero que se va desarrollando con creciente
sofisticación. Se trata de una posición minoritaria pero cuyo atractivo puede crecer en
un contexto de hostilidad.

Y una tercera actitud sería la de la conllevancia entre Cataluña y España.

Sería el pacto coyuntural del catalanismo con España, la firma del empate permanente.
Es la posición accidentalista practicada por CiU, en la que los progresos en el
autogobierno dependen de la coyuntura política. Cataluña obtiene ventajas si el
Gobierno central depende de los votos de CiU. Cataluña ve peligrar los avances
conseguidos si el Gobierno central dispone de mayoría absoluta. No se consolidan los
avances del autogobierno, ni del Estado autonómico y, mientras tanto, el foso afectivo
se va ensanchando y la desconfianza va impidiendo pensar en un futuro común.
5

�Frente a estas actitudes, reafirmo la esperanza y la posibilidad de la España plural. Es
más: reafirmo que a pesar de los problemas a los que me he referido, los últimos 25
años han sido sin duda los mejores de la historia política de Catalunya desde hace
siglos (siglos, no años).

Proponemos pues el pacto permanente del catalanismo con la España democrática. El
pacto federal que proporcionará un horizonte estable a los autogobiernos. Viable si en
Cataluña se renueva el pacto catalanista y éste se expresa de forma unitaria. Viable si
se recupera y renueva una idea plural de España. Con Euskadi al fondo, constituida
(contra el deseo de sus ciudadanos, estoy seguro) en obstáculo para avanzar, pero a
la vez necesitada de caminos de salida a su conflicto interminable.

La esperanza de la España plural hay que alimentarla con gestos, con pequeños
pasos, con reciprocidad, con lealtades compartidas.
En un artículo reciente de uno de nuestros más conspicuos federalistas –el profesor
Antoni Castells- se traza con inusual sinceridad esta situación:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española. De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto
del Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.

El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto y la
admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es, pues,
la vía a seguir.
Pero el catalanismo –prosigue Castells- necesita saber que sus planteamientos
básicos son comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña. Y en este punto,
no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el pasado ni lo son ahora. Por
esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas
fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a
su identidad, a su lengua y a su cultura”

6

�Hasta aquí la cita. Añado más: Euskadi tiene y tendrá un régimen de excepción.
Catalunya es demasiado grande para pretenderlo. Está obligada a modificar el sistema
político general para mejorar. Lo que no excluye por supuesto que el sistema general
sea diferencial y reconozca la existencia de nacionalidades históricas con lengua y
cultura propias y singulares.

Estoy convencido de la respuesta positiva del socialismo español al reto que le plantea
el catalanismo progresista. Una respuesta que, más allá de la coherencia doctrinal, es
congruente con el enraizamiento del autogobierno en todas las comunidades
autónomas sin distinción. Es precisamente el balance positivo del Estado de las
Autonomías para todas las Comunidades lo que permite pensar en su evolución
plenamente federal y no uniformista.

3. Interés de España en que desde Cataluña se hagan aportaciones a la España
plural, la España común, a la España federal.

Ante nosotros se abre un segundo ciclo político democrático, una vez culminado el
ciclo que abrimos con la Transición Democrática y que ha durado un cuarto de siglo.

Un segundo ciclo que deberá perfeccionar, en primer lugar, nuestra democracia, sus
reglas y sus instituciones, con el afán de mejorar su calidad y su transparencia.

También deberá perfeccionar nuestro Estado del Bienestar, con nuevos enfoques y
con especial atención a problemas y colectivos hasta ahora desatendidos. Con una
vigorosa política de apoyo a las familias en primer término. (Me alegra constatar que
nuestras propuestas de políticas públicas para la infancia, para la vivienda de alquiler y
para la atención a domicilio, hayan sido acogidas favorablemente por la opinión y por
los gobiernos). (Falta que ocurra lo mismo con nuestras propuestas para los barrios de
la inmigración y para la seguridad de las ciudades).

Y como no, este segundo ciclo político al que me refiero, deberá culminar con el pleno
reconocimiento de la España plural.

7

�Entiendo que el reconocimiento de la España plural y del papel que en ella han de
jugar nacionalidades como Cataluña no es un producto ideológico de laboratorio, sino
una necesidad real de la España futura.

Por ello, pienso que se comete un atentado a la convivencia entre las gentes y los
pueblos de España cuando se utilizan exclusivamente los sentimientos identitarios
para obtener rentas de poder y para bloquear desarrollos de futuro.

Para evitar el bloqueo del futuro hay que superar la lógica de los tres nacionalismos
que nos gobiernan y afirmar lo siguiente: Catalunya no quiere romper los lazos
territoriales (...) Catalunya no quiere romper las filiaciones históricas (...) Pero cuatro o
cinco años más de Aznar - de lenguaje Aznar - y España estalla. Considero que Aznar
ha prestado un servicio formidable a la gobernación de España: Ha metido a toda la
derecha española en la Constitución, pero si el precio a pagar es primero la
congelación y luego la muerte lenta de la Constitución, no sólo no se lo podremos
agradecer sino que habrá que denunciar que Aznar es para España un peligro muy
superior al imaginado.

4. Perder el miedo a los tabúes: del buen uso de los textos constitucional y
estatutario

No pasa nada por reconocer la fatiga de los materiales constitucionales y estatutarios.

En 25 años han acaecido cambios sustanciales que aconsejan repensar, revisar y
reformular los textos constitucional y estatutario.

Con la adaptación al camino que ha recorrido Europa, en primer término ... Con la
necesidad de sacar conclusiones constitucionales de la experiencia autonómica ... Con
el reconocimiento de tareas pendientes y, sobre todo, de nuevas realidades sociales
que reclaman su encaje en nuestras normas básicas.

Dicho de otro modo:
Quiero prevenir contra el mal uso de la Constitución, contra su sacralización y su
momificación ... En su momento saludé el importante esfuerzo hecho por José Maria
Aznar para integrar a toda la derecha española en la Constitución ... Hoy he de
8

�lamentar que dicho esfuerzo se haya hecho a costa de momificar el texto constitucional
...

Es contradictorio aceptar que necesitamos adaptarnos permanentemente en los
ámbitos tecnológico, laboral, educativo, cultural, familiar … y, en cambio, negarse en
redondo a plantearse la conveniencia de adaptar nuestras normas jurídico-políticas a
las nuevas realidades y necesidades surgidas de la evolución social.

Estoy por una Constitución y unos Estatutos vivos, capaces de resolver problemas
políticos y no de esconderlos ...

La obsesión por la permanencia y la estabilidad llevada al límite acaba por situar a las
personas y a los pueblos fuera de la historia, fuera de la vida.

5. Qué reformas institucionales propongo: la reforma del Estatuto de Autonomía
de Cataluña

Mañana presentaré en el Parlament de Cataluña las bases para un nuevo Estatuto de
Cataluña que proponemos los socialistas catalanes. Lo haré en el Parlament de
Catalunya, que es donde debe hacerse, no mediante octavillas o mediante
informaciones filtradas a algunos medios.
¿Por qué ahora la reforma del Estatuto de Cataluña?
¿Con qué intención?

Para dar un salto adelante en el autogobierno de Cataluña ... que contribuya también a
la plena afirmación de la España plural.
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de
autogobierno estatutario en Cataluña constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y
debe ser el autogobierno pleno de Cataluña (... Unos veintitrés años en los que la
afirmación identitaria ha sido prioritaria y se ha dejado de lado la preocupación por una
estrategia de futuro).
9

�Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el
sentido de su rumbo … Y no es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por
el pasado, por afirmar la identidad y por reforzar el vínculo nacional … que hacerlo con
la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto atractivo para sus
hijos …

En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado,
Rafael Campalans,: “Cataluña no es la historia que nos han contado, sino la historia
que nosotros queremos escribir. No es el culto a los muertos, sino el culto a los hijos
que aún han de venir”...

No voy a explicarles ahora el contenido de la reforma estatutaria, pero si que puedo
adelantarles –tal como he venido haciendo en otros foros- las líneas maestras que la
inspiran.

- La intención afirmativa y prepositiva, de proclamación y no de reclamación, del nuevo
texto estatutario, esto es lo decisivo.

-

El propósito de renovar el pacto del autogobierno nacional de Cataluña,
actualizando la voluntad de participar activamente en la construcción de una
España plural y una Europa respetuosa con sus pueblos.

-

La determinación de introducir nuevos mecanismos de representación política más
democráticos y renovadores, dibujando los criterios de la que tendrá que ser la –
aún hoy inexistente!- Ley Electoral de Cataluña o estableciendo la limitación de
mandatos para el presidente de la Generalitat.

- La fijación de las bases de la organización territorial de Cataluña en
vegueries, dando voz a los distintos territorios y la posibilidad de ser los
protagonistas de su propia estrategia de futuro, a la vez que facultando
ampliamente a los municipios para gestionar las políticas de proximidad y
transfiriéndoles un 6% más del gasto público total, hasta llegar al 30%
del mismo.

-

La ampliación de las competencias del autogobierno de Cataluña, abriendo las
puertas a la colaboración con los territorios de la antigua Corona de Aragón, en el
marco de la euroregión del arco norccidental mediterráneo.
10

�-

La atribución a la Generalitat de la autoridad suficiente para asumir la dirección
ordenada de los procesos administrativos.

¿Y cómo se desarrollará el proceso de reforma?

Partimos de la base de que la mejora del autogobierno ha de ser el fruto de la voluntad
política de Cataluña y trabajaremos para conseguir el consenso máximo de todas las
fuerzas políticas presentes en el Parlament de Cataluña.

De este modo el texto definitivo de Estatuto, que tendrá que refrendar en su momento
el pueblo de Cataluña, no será el resultado de una negociación desigual entre los
partidos gobernantes en Cataluña y en España, sino el fruto del reconocimiento por las
Cortes Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en
que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España
plural.

En mi opinión, es perfectamente posible que este proceso pueda finalizar con el
preceptivo referéndum en el primer trimestre de 2005 si todo va bien en España.

Siempre

se nos amenaza a los socialistas con fomentar las diferencias entre

españoles y conducir a España hacia la ingobernabilidad.

Bien: no quiero ni imaginarme la ingobernabilidad a que puede conducir el
empecinamiento del actual gobierno español al negar la pluralidad de España y el
tranquilo reconocimiento de su diversidad, lo que yo llamo diversidad y el gobierno
asimetría.

Baste constatar la pirotecnia verbal soberanista en que se está metiendo el gobierno
de CiU, tras tres años y medio de actitudes que la prensa madrileña califica de
sensatas y moderadas, en cuanto se han acercado las elecciones. Vamos a ver como
torea el Partido Popular ahora sus obligaciones de soporte al gobierno Pujol-Mas hasta
el día mismo de las elecciones autonómicas. Quedan todavía siete meses. Siete
meses apasionantes que nosotros vamos a administrar con calma, sin variar un ápice
lo que ha sido nuestro discurso en los últimos tres años y medio. Pero prepárense para
emociones fuertes.
11

�¿Y qué consecuencias puede tener la reforma del Estatuto de Cataluña para el
conjunto de España?

Entiendo que han de ser unas consecuencias positivas. He edificado mi trayectoria
política con la convicción de que lo que es bueno para Cataluña es bueno para
España.

Creo que este principio ha sido verificado por la historia. Lo fue durante la Transición
con el compromiso de la Cataluña autonomista con la España democrática. Lo fue con
los Juegos Olímpicos de Barcelona cuando se nos hizo confianza para representar a la
España moderna y democrática ante el mundo.
¿Por qué no puedo serlo en el futuro? ¿Por qué no se concede a Cataluña la confianza
para co-liderar el proceso de reconocimiento pleno de la España plural? Mejor que se
haga, porque si no se hace no habrá tal.

Con la reforma del Estatuto podemos dar el primer paso hacia este reconocimiento. Un
paso que puede abrir nuevas perspectivas para problemas que hoy parecen
irresolubles y que tiñen de pesimismo nuestras posibilidades de convivir más allá de la
conllevancia.

Quiero resaltar una consecuencia muy importante: la mejora del autogobierno de
Cataluña que proponemos quiere demostrar que no son excluyentes los propósitos de
preservar identidades y de compartir proyectos.

Estoy convencido que es deseable y posible que ambos propósitos convivan en la
dinámica de una sociedad. Y esto es deseable y válido tanto para Cataluña como para
el País Vasco ... y por supuesto para el conjunto de España.

Estoy persuadido que la mejor contribución a la solución del problema vasco que
podemos hacer desde Cataluña es progresar en nuestro modelo de autogobierno en el
sentido de superar la etapa de afirmación identitaria, a la vez que promovemos la idea
y el proyecto del reconocimiento de la España plural.

Si el tema vasco parece encallar el tema catalán, no es menos cierto lo contrario:
mientras Catalunya no explique su futuro, el Estado irá atado de manos al diálogo
sobre la solución vasca, porque es lógico que se pregunte por los efectos que esa
12

�solución puede tener sobre las aspiraciones de Catalunya, tema éste, como he dicho,
de mayor envergadura desde muchos puntos de vista, si bien exento del dramatismo
sangriento de la situación en Euskadi, en parte, también hay que decirlo, por el
comportamiento sensato, en lo fundamental, del nacionalismo catalán hasta hoy.

6. La reforma de la Constitución: el Senado, símbolo de la España plural. I una
determinada manera de concebir y estar en Europa.

La reforma del Senado como oportunidad.(Acabo de hablar con el presidente del
Senado). El Senado debe ser una Cámara de primera lectura. Y yo añado:
representativo de las Comunidades Autónomas, no de las provincias.

Los cuatro federalismos:
- El político (reforma del Senado)
- El fiscal (pagar por renta y recibir por población, con una salvedad)
- El judicial. Tribunal de Casación.
- El cultural. Historia Común de los Pueblos de España. Respeto mutuo de las lenguas.

Tengo la convicción de que en 20 ó 25 años la evolución política europea irá igualando
los derechos de los pequeños estados con los de las grandes regiones, perspectiva
que irá tranquilizando el debate aunque inicialmente puede enconarlo.

Del mismo modo que aspiramos a una España confortable, donde todos tengan su
lugar, hay que pensar en una Europa que facilite la acomodación de su diversidad. Y
ello puede querer decir renunciar a las grandes construcciones jurídico-formales y
potenciar redes diversas basadas en el interés común y que sobrepasan el marco de
los Estados-nación, de manera que el reconocimiento de todas estas redes diversas
acabe por ser lo que entendamos por Europa.

7. Un apunte final sobre la guerra

Catalunya está masivamente contra la guerra, como lo está Madrid. Quizás con la
ventaja de que allí los incidentes entre policía y manifestantes han sido inferiores, en
13

�parte porque - imagino - la tensión y los nervios que las fuerzas policiales perciben en
sus responsables políticos y administrativos, deben ser menores.

Sólo debo añadir que el gran interrogante que se ha abierto en Catalunya ha sido el de
la posición, no tanto del partido del Gobierno catalán, como del propio Gobierno de la
Generalitat.

Este interrogante inquieta por dos razones: parece amagar una vuelta a la indiferencia
catalana en materia de política internacional - muy típica de la primera guerra mundial y
visible incluso en el referéndum sobre la NATO- y porque no se sabe si obedece a
motivos coyunturales de política local, lo que la haría profundamente inmoral, o si,
según como más grave, significa un desplazamiento del nacionalismo catalán
conservador desde su tradicional europeísmo hasta un atlantismo que la mejor Europa
está tratando no de negar, pero si de revisar a fondo.

Los socialistas catalanes insistimos en que la política internacional del gobierno Aznar
está poniendo seriamente en peligro la credibilidad de España en el norte de Africa y
en todo el Mediterráneo. Creemos también que está dañando nuestros lazos con los
países de América Latina, que han soportado con dificultades pero con cierta gallardía
la presión belicista.

Y proponemos de nuevo que España le confíe a Catalunya misiones de nivel en el
relanzamiento del desgraciado Proceso Barcelona de 1995, el momento sin duda más
alto, junto a la posterior Conferencia de Madrid sobre Oriente Medio, también olvidada
hoy, de la presencia española en nuestro entorno natural.

Muchas gracias.

14

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27988">
                <text>Conferència de Pasqual Maragall al Club Siglo XXI</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27989">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27990">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27992">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27993">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27995">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28011">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28012">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28013">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28014">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28015">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28016">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28017">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41364">
                <text>2003-03-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46270">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27994">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1160">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf</src>
        <authentication>8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42759">
                    <text>E

N T R E V I S T A

a PASQUAL MARAGALL

JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL
NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN
AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS
Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en
la Transició. Com valora aquell període?
La Transició va ser impulsada pel
PSC i pel PSUC bàsicament, que van
ser els dos partits més votats el
1977. Eren els partits més arrelats
en els moviments polítics del final
del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels
barris, etc. En aquells moviments el
nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat
d’una segona Transició i jo penso
que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut.
L’elaboració de l’Estatut es va fer en un
clima de consens entre les diferents
formacions catalanes democràtiques.
Quan es va trencar aquell consens?
El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda
simbolitzat en el moment en què
CDC va trencar la capçalera de l’11
de setembre. Aquell dia, abans de la
manifestació, el Guti, en Raventós i
en Roca es van reunir en un bar de
la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués
capçalera unitària, i mai més no n’hi
ha hagut. És el moment en què Pujol
estableix la teoria segons la qual hi
havia hagut una traïció del PSC.
Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC
se’n va anar desmarcant. En els seus

orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns
intel·lectuals clarament adscrits a la
tradició catalanista, com Raventós,
Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones
d’aquest perfil.

41

El PSC d’avui continua essent un
partit catalanista. Hi ha gent que
parla amb to crític dels “Montilles”,
però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i

�E

N T R E V I S T A

nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de
situar bé.
En quins aspectes no n’hi ha prou amb
el que tenim?
Si ara escrivíssim la Constitució i
l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc
partidari d’afegir a l’Estatut un codi
interpretatiu, que li doni una visió
més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi
en la proximitat: l’autonomia dels
pobles, de la societat i dels poders
propers ha de ser la norma, i les
matèries reservades a l’estat han de
ser l’excepció. Per això el que caldria
és posar-se d’acord sobre quines han
de ser aquestes excepcions, que són
necessàries perquè la proximitat no
és bona sempre. En moneda, control
de fronteres i defensa, no ho és.
Cal tocar també la Constitució?

ningú no l’ha desmentit. És possible
que algun comportament del PSC

està fent ara en una situació que ho
és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el
El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al
trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no.

l’11 de setembre.
propiciés que CiU hagi actuat com
ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El
1982 CiU va plantar la bandera del
“nosaltres sols”, que ha durat més
de vint anys. Avui, en la crisi basca
que vivim, Pujol és exquisidament
delicat amb els equilibris de l’Estat,
però als anys 1981-82, al moment de
la LOHPA, etc., també hi havia una
situació crítica. El 1982 Pujol ens va
estigmatitzar per ser curosos en una
situació delicada, que és el que ell

Fa cent anys el catalanisme es va
proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme?
El somni catalanista de fa cent
anys en certa manera s’ha complert,
perquè per primera vegada des que
es va formular aquell projecte hem
tingut vint anys d’autonomia. Però
no n’hi ha prou amb el que hem
aconseguit, i amb això no faig un
plantejament només reivindicatiu si-

42

La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per
passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat
que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la
Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè
encara no s’havia entrat a la UE i les
comunitats autònomes encara no
s’havien constituït. Per tant, caldria
introduir a la Constitució la filosofia
dels tractats de la UE i la regulació
bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes.
Persones pròximes a vostè, com Oriol
Bohigas o Rubert de Ventós, consideren
que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània,
Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic
pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països?
Els estats que entren ara a la UE
són els que van desaparèixer el 1871

�E

o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la
cadira dos segles abans ho tenim més
complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut
que volem. Europa farà, ella mateixa,
una evolució. Quan es va negociar el
Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic
que Luxemburg tingués veu i vot a la
UE i ells no, i això va donar lloc a la
creació del Comitè de Regions, que
almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per
tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió
per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels
populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda.

N T R E V I S T A

Catalunya té prou instruments polítics
per afrontar la globalització?

corrent de la història, que tendeix a
simplificar les estructures.

La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures
lunya, perquè la globalització fa amb
globals és el que el du a plantejar una
els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó?
ció ha acabat amb moltes empreses
industrials, per falta de dimensió, i
Respon a dos factors. Per un
ha provocat la seva integració en
cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats
mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi
Els estats que entren ara a la UE són els que
ha un procés de concentració.
Madrid és una ciutat global
van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els
perquè té l’estat, té un pes
qui vam perdre la cadira dos segles abans ho
demogràfic, està ubicada al
tenim més complicat.
centre de la península, etc.;
s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més
tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el
greus perquè nosaltres no només no
País Basc, Astúries, etc., on es fa una
tenim veu pròpia a Europa sinó que,
interpretació d’Espanya diferent. A
a més, a Espanya ja no tenim el pes
València aquesta opció encara no és
que teníem. En certa manera, quan
majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra
tre cantó, efectivament, és una res-

43

�E

posta de Catalunya a la globalització.
Si no tens 10-15 milions d’habitants,
no pots tenir un aeroport potent i,
sense aeroport, ja et poden donar
veu a Europa que no arribaràs a ser
allò que voldries. En aquest procés
de concentració, per a fer un país i
una metròpoli potents cal definir un
espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió
determinada, no tindrem mai allò
que considerem que ens correspon
políticament, perquè no hi haurà la
base necessària per a sustentar-ho.
Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo-

N T R E V I S T A

na”; és una opció de llarg termini. I
és més efectiva.
Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol.

Ara manen tres nacionalismes i,
encara que no ho sembli, s’aguanten
mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència
d’un adversari. La situació dramàtica
del País Basc ha creat un espai polític
per al nacionalisme espanyol. I,
històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els
furs de les “províncies traïdores”.
Aquí hi ha l’origen del conflicte, que
es confirma quan el 1948 Aguirre,
des de l’exili, va enviar una
En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país
país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava
així, es perdria la identitat del
pai més gran del que som estrictament.
País Basc, i fent una crida a la

44

joventut basca a reaccionar, “si cal,
violentament”, diu textualment la
carta, que jo vaig llegir fa uns anys a
l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot
escrit: la provocació de Franco i la
resposta del nacionalisme basc.
El context de la carta d’Aguirre era la
desesperança que va causar el fet que
Franco no caigués en acabar la Guerra
Mundial.
Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em
vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un
moment en què hi havia un conflicte
entre Espanya i els Estats Units sobre
la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els
recels espanyols. Com a alcalde, li
vaig explicar que els ciutadans de
Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual
que van arribar a Itàlia, perquè a Ità-

�E

lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir
de la mà de Franco.
Com veu la situació actual d’Euskadi?
Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es
pot trobar un desllorigador, crec
que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per
sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és
difícil que la corona intervingui. Els
únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la
generació constituent: Pujol, Roca,
Fraga, Carrillo, Suárez, González,
etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud
de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en
què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir
que Catalunya pugui tenir el que li
correspon, crec que Catalunya s’ha
d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot
negar que una opinió sospesada de
la classe política d’aquell moment
tindria un impacte.

N T R E V I S T A

el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants
(ara mateix, Barcelona, Madrid i
València, i, progressivament, Sevilla,
Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser
la mateixa arreu. I quart, aplicar el
principi de pagar per renda i rebre
per població.
CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant.
L’Homs diu que el nou sistema
és millor perquè els impostos dels
catalans es quedaran a Catalunya,
però ben mirat potser era millor el
sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels
serveis, i cada cinc anys es revisava
aquest cost. Ara el que l’Estat dóna

Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de
cultura, promoure habitatge públic, etc.
D’on sortiran els diners?
D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem
enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema
de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per
habitant dels règims foral i comú
s’han d’igualar; és insostenible que el
finançament per habitant del País
Basc superi en més del 50 % el de
Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini
de vint anys. Segon, el repartiment
de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser
el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i

45

són uns impostos, i no es garanteix
que es cobreixi el cost dels serveis.
El resultat és molt dolent perquè els
impostos que ens han donat són els
indirectes, que abans pujaven més
que la renda, però ara pugen menys.
Per tant, si bé és cert que des d’un
punt de vista acadèmic i també des
del punt de vista de l’autonomia el
nou sistema és millor, el fet és que
s’han equivocat a l’hora de definir
quins i quants impostos s’havien de
traspassar: el resultat pràctic és un
desastre.
Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor.
Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de
Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte,
CiU, per una banda, ha acceptat un

�E

N T R E V I S T A

Els rendiments per habitant dels règims foral i
comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi
en més del 50 % el de Catalunya.
finançament insuficient i, per l’altra,
va acceptar l’exigència del PP de no
plantejar la reforma de l’Estatut en
aquesta legislatura. (Però el que més
em va sobtar en el debat de política
general de l’octubre passat va ser el
suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no
tractar la reforma de l’Estatut fins la
propera legislatura).
Quan va ser alcalde va tenir problemes
amb el seu partit, fins i tot es va dir que
aquests problemes van causar la seva
renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la
presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions?
Em vaig retirar en el moment en
què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi
pogués haver al partit, encara que
és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en
què el partit de Barcelona havia
pres la decisió d’ampliar l’Executiva
a 30 membres, decisió a la qual jo
vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un
canvi important, que és que ara sóc
el president del partit. La relació
entre el partit i jo i entre Ciutadans
pel Canvi i el partit és més madura.
CpC ha firmat un conveni amb el
PSC, sense supeditar-s’hi, que ha
aclarit aquestes relacions. Tenim la
convicció que la fórmula clàssica
dels partits polítics necessita una
renovació. Ara tots els partits
intenten crear un moviment extern
afí, per tal de mobilitzar voluntats
de persones que volen col·laborar
sense fer-se militants.
Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc.

Creu que aquesta imatge el
pot perjudicar en les eleccions?

Em perjudicaria si no hagués
governat Barcelona durant
quinze anys. Aquest és l’últim
recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten
per la desqualificació personal. Però
aquests recursos no serveixen quan,
com és el meu cas, s’apliquen a una
persona coneguda de tothom. Ara
bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell
dues vegades, i Roca.
Quines aliances es planteja el PSC per
governar la Generalitat?
Nosaltres mirarem de guanyar
amb una diferència important.
Si el PSC pogués governar sol tindria
més poder del que mai ha tingut Pujol,
ja que podria dominar la Generalitat i
l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors.

Barcelona, i el PP manifesta que és
inacceptable que el PSC governi
Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits,
quan governen, es tornen partits de
govern.
Una altra possibilitat és la coalició
PSC-CiU. Un escenari amb Maragall
president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta
fórmula?
Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat
de condicionar el Govern estatal,
perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin
les eleccions generals, les eleccions
catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva
estratègia i confessi d’una vegada
que l’esquerra espanyola i la dreta
espanyola no són el mateix. Perquè
si accepten això se’ls enfonsa la seva
construcció ideològica, que, des de
1982, s’ha basat en el discurs que
tots els partits espanyols són iguals
pel que fa a la qüestió nacional. Però
la història demostra tot el contrari i
CiU, finalment, ho haurà d’acceptar.
Estic convençut que finalment es
produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar-

Jo sempre he dit que la meva
presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller
primer. I aquesta estructura la farem
seriosament, amb una llei, no com
s’ha fet ara. El president ha de ser-ho
de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà
ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què
presenti l’interès general.

participaran el nacionalisme i el federalisme.

Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar
alguns elements de programa del PSC?
Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria
més complicada del que ha resultat,
per exemple, a l’Ajuntament de

46

celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això
potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no
donar-lo per descomptat. Però tot
això només és una especulació.

�E

N T R E V I S T A

En els sectors més catalanistes hi ha
una certa recança davant la possibilitat
que la Generalitat sigui governada per
un partit lligat a una formació estatal.
Què els diria?
El primer que els puc dir és que
jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els
nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi
ha de vàries classes i, segon, perquè
actualment el PP determina des de
Madrid el que es vota al Parlament
de Catalunya, i els nostres estatuts
deixen molt clar que el PSOE mai no
determinarà el que el PSC voti a Catalunya.
Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què
en pensa?
És una vergonya que la gent que
va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els
seus barris, les seves escoles, etc.
tornen a ser miserables. Hi ha qui
diu que ells, que van ser immigrants,
haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament,
que no vulguin sentir-se immigrants
per segona vegada.
A Pedralbes no hi ha conflicte perquè
no hi viu cap immigrant.
Exacte. El que no es pot fer és
titllar de racistes els qui viuen en els
barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més
desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a
què s’hi concentri la immigració. I cal
dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació.
Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència?
La DS italiana ha publicat una
carta a Le Monde i a La Repubblica,

firmada per d’Alema i Amato, és a
dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que
cal crear una formació reformista a
nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a
Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els
Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato
diuen que ara l’esquerra ha de fer el
mateix però al revés, és a dir, ha
d’integrar dins el reformisme els que
van sortir perjudicats per aquella
gran coalició de dretes.
Els liberals?
No, els demòcrata-cristians. Ells
sostenen que aquest moviment de
Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de
centre-esquerra.

47

Fa prop de 25 anys de l’aprovació de
l’Estatut. Com somia la Catalunya del
2025?
Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que
ho pensin. Us contestaria amb una
altra pregunta: ara fa 25 anys, on
pensàveu que podíem arribar en
aquest període? Contestant aquesta
pregunta es contesta l’altra. Jo crec
que hi ha hagut un ritme positiu;
que, després de 1714, a la història
de Catalunya mai no hi havia hagut
25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic,
autonomia, etc., però també penso
que ara és el moment de fer un pas
endavant. No sé on haurem arribat
el 2025, però si recuperem el ritme
inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any
2025 estarem molt bé, fins i tot en
l’àmbit europeu.

Raimon Carrasco
i Miquel Sellarès

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24900">
                <text>Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24901">
                <text>Debat nacionalista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24903">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24904">
                <text>Carrasco, Raimon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24905">
                <text> Sellarès, Miquel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24906">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24907">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24908">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26440">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26441">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26442">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26443">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26444">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26445">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26446">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26447">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41173">
                <text>2003-03-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1565" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1161">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf</src>
        <authentication>3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42760">
                    <text>���</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24910">
                <text>Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24911">
                <text>Tiempo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24913">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24914">
                <text>Peñate, Faci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24915">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24916">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24917">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26433">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26434">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26435">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26436">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26437">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26438">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26439">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41174">
                <text>2003-04-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24918">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1162">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf</src>
        <authentication>02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42761">
                    <text>ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
ELECCIONS 2003
"Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè
pensin què hi canviarien ara"
"Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament
homologables i arribarem a una solució"
D. González / I. Carbó
BARCELONA
"Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com
aquesta"
AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions
catalanes?
P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes.
AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU...
P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la
tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit
més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho
siguem amb més diferència.
AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més.
P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu
mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat.
AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell
va llançar per terra?
P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però
això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la
sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig
fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de
conseller en cap.
AVUI Una acusació dura...
P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una
organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per
nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com
per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar
al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va
manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la
Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una
manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de
Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho.
AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC.
Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí.
P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens
hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho
reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de
perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que
una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable
de la manipulació d'enquestes.
AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte
d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític.
P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de

�Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error
i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van
cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien
trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què
més se'ns pot demanar?
AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han
rebutjat.
P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que
havia de sortir el responsable.
AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el
model de CiU o el canvi del sistema d'elecció?
P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa.
L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la
falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques,
que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als
consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els
consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el
caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria
democràtica molt important.
AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels
populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de
les enquestes.
P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes
totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24919">
                <text>Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24920">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24922">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24923">
                <text>González, David</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24924">
                <text> Carbó, Ismael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24925">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24926">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24927">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26426">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26427">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26429">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26430">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26431">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26432">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47028">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41175">
                <text>2003-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24928">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="864" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="288">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/864/0000000600.pdf</src>
        <authentication>f59de5a551be29d37ce2d4fb81299ca2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41972">
                    <text>Andonis Tritsis y Bagdad
Article de Pasqual Maragall publicat a El Pais
Febrero de 1991: el alcalde de Atenas coge un avión a Ammán (Jordania) y luego un coche por el desierto
hasta Bagdad. Se llama Andonis Tritsis. Ha sido campeón griego de atletismo, ex socialista, independiente, y es
reciente ganador de las elecciones frente a Melina Mercuri. Está impresionado por el ataque a la ciudad árabe y
le ha ido a decir lo siguiente al alcalde local:
"Mi país, miembro de OTAN, está en guerra con el suyo. No discuto las razones. Sólo he venido a decirle que
los ciudadanos de Atenas no están en guerra con los de Bagdad".
Estuvo tres días en la ciudad, lo que tardó en encontrar al alcalde.
Aquélla ya fue una guerra tremendamente clarificadora, inusualmente sincera. Según vi en la televisión desde
Nueva York, a la pregunta sobre qué hacía en Irak, un soldado americano contestó sonriente: "Echarles una
mano a éstos". "¿Cómo, cómo?". "Sí: dicen que su religión les garantiza el cielo si mueren en guerra". El ateo
Sadam Husein, después de invadir Kuwait sin preguntar a nadie -como ahora los Estados Unidos y Gran
Bretaña, como siempre, como en todas las guerras-, cuando fue a su vez atacado, declaró que la serpiente del
diablo anidaba en Washington, a lo que Bush padre contestó que Dios estaba en el brazo de sus soldados en el
desierto.
Andonis Tritsis lo veía distinto. Creo que fue el precursor de una indignación mundial que ahora ha estallado.
Cuando hubo visto al alcalde de Bagdad, se volvió a casa. No mucho después se acercó a Madrid a una reunión
de alcaldes. Yo era presidente de los alcaldes europeos, coincidimos en la cena, y me contó la historia de su
viaje, una historia que luego me ha perseguido siempre, como una quimera envidiable, como un perfume raro.
Cuando viajé luego a Atenas, Andonis había muerto. Le pedí al nuevo alcalde que me acompañara al
cementerio y depositamos unas rosas rojas en su tumba.
Esta vez no hemos ido ninguno a Bagdad. Y eso que esta vez la cosa estaba mucho más clara. De Bush padre a
Bush hijo hay un trecho, imagino que descendente.
A Bush padre le conocí en 1986, cuando era vicepresidente, y le fui a contar, durante la renegociación de las
bases americanas en España, algo que los norteamericanos no entendían: que los soldados americanos, en
Barcelona, en mi ciudad, por ejemplo, no habían sido nunca vistos como libertadores, a diferencia de lo que
ocurría en Nápoles o en Roma. Allí llegaron como libertadores. Aquí habían llegado de la mano de un dictador.
Creo que Barcelona debe seguir agazapada en el rincón de los recuerdos de Bush Sr., porque de las 300
ciudades del mundo que se manifestaron contra la guerra el 15 de febrero, sólo Barcelona le vino a la mente
cuando trató de restarle importancia al hecho.
Yo sí recuerdo por supuesto su contestación a mis palabras: "Usted habla no de su opinión, sino de lo que creen
sus ciudadanos". "Cierto". "Pues yo le voy a contar la opinión de los ciudadanos de las 50 ciudades que acabo
de visitar" (era noviembre, campaña electoral): "What the hell are we doing in Spain?". "¿Qué demonios
estamos haciendo en España?". Querían decir: "¿Qué estaremos haciendo para que nos quieran echar...? ¡Si les
estamos ayudando! A estos españoles no hay quien los entienda".
Con Bush padre coincidimos 10 años más tarde en Barcelona. Quería que Colin Powell fuera candidato a
vicepresidente en las elecciones del 96, con el senador Dole, al que veía con poca fuerza para vencer al
entonces presidente Clinton, que le había vencido a él en el 92. La mujer de Powell se oponía; estaba
convencida de que matarían a su marido si era candidato, igual que habían matado a Martín Luther King, a
Malcom X y a los hermanos Kennedy. Bush vino a Barcelona para embarcarse en un crucero de convencimiento
con el matrimonio Powell, pero el plan fracasó. En realidad, su argumento iba más lejos: si Powell iba en el
ticket con Dole, éste ganaría, pero dada su edad, no iba a repetir, con lo que Powell podía convertirse luego en
el primer presidente negro de los Estados Unidos de Norteamérica.
Ése era un proyecto enormemente atractivo. A veces pienso que en realidad Bush presentía confusamente que
algo malo podía pasar en el futuro y que pretendía conjurar ese peligro.
Todo ello me lleva a confesarles un pensamiento que no me puedo sacar de encima desde hace días: hemos
desperdiciado 14 años maravillosos, desde la caída del muro de Berlín para acá.
Hemos tocado el cielo con los dedos: en el fin del sitio de Sarajevo, en la Conferencia Euromediterránea de
Barcelona, en la de Madrid sobre Israel y Palestina, en el poner fin a la matanza de Kosovo, en el Tratado de
Kioto, en el foro de Porto Alegre y su conexión, frágil todavía, con el de Davos, en la ansiada ampliación al Este
de la Unión Europea, con el euro, en Irlanda del Norte a partir del Viernes Santo del 98, etcétera.
Pero hemos abandonado el Mediterráneo. Estamos con Israel y Palestina donde estábamos cuando el acuerdo
de Oslo.
Bagdad es el centro, uno de los centros, del imaginario colectivo árabe. Y los árabes estuvieron casi ocho siglos
en España, del 711 después de Cristo al 1492, fíjense, más que los europeos en América, desde 1492 al 2002
van cinco siglos. Y los ingleses en Norteamérica, algo menos.
Se dirá que los tiempos son más densos hoy que ayer, que pasan más cosas por minuto... Que digan lo que

�quieran: el Ayuntamiento de Vinaixa le ha escrito una carta al ministro marroquí de Exteriores, Benaissa,
invitándole a visitar el municipio que fundó aquí su familia. El ministro no ha contestado, pero el imaginario
compartido está ahí, sepultado y sin embargo intrigante, quizá vivo. Y el municipio, o mejor la pedanía, de
Baldomá, en Artesa de Segre, Lleida, debe su nombre a la contracción de Valle de Omar y tiene todavía el Camí
de la Mesquita.
Bagdad suena a ensueño, a origen de las migraciones que llegaron a Tarifa y más tarde a Córdoba. A arte, a
refinamiento, a imperio, a cultura, a lucha como siempre entre dinastías sofisticadas y familias guerreras,
aunque en nuestro caso, contra toda lógica, ganaron las refinadas y emigraron hacia acá las guerreras. Pero
esa dinastía guerrera se refinó en el camino. Cruzó El Cairo, Alejandría, Etiopía, pasó por Kairuan, la segunda
Meca, en el sur de Túnez, y llegó al Magreb antes de saltar el Estrecho. Y luego hizo (ellos o sus sucesores)
Córdoba y Toledo, y luegose refugió en Granada, hoy el segundo destino turístico musulmán después de La
Meca árabe.
Catalunya se dividió en dos. La Catalunya Vella y la Catalunya Nova. La Vella, de los Pirineos hasta Barcelona,
era cristiana y franca: una marca europea en península "mora" (el paraíso perdido de nuestros nacionalistas).
Su capital moral fue Ripoll, sus líderes, abades y obispos. La Catalunya Nova (las actuales provincias de
Tarragona y Lleida, aproximadamente) era más "mora" que cristiana, aunque también judía: mestiza. El sitio
de Miravet, castillo de la Orden de los Templarios en el Bajo Ebro, cuyo asedio por Jaime II se representa cada
verano en un ambiente de embrujo, es toda una pieza de convicción sobre nuestra historia bajo medieval: ahí
está la artesanía del riego, la cultura magrebí del agua, que tantas lecciones está dando a los redentores
hidrológicos de vía estrecha que pueblan hoy la capital de España. Hasta el granadino que preside el Tribunal
Constitucional sueña aquellos chorros de distintos colores.
Bagdad queda lejos, y sin embargo está ahí detrás, escondida bajo nuestro pasado, nuestra música, nuestros
sueños. Pero sobre todo Bagdad está presente en las cabezas de millones de árabes y musulmanes.
Si uno lo piensa bien, es chocante la "habilidad" con que los think tanks norteamericanos han aconsejado a sus
dirigentes políticos: está claro que en esos "tanques del pensamiento" el tanque cuenta más que lo otro.
Edward Said ha explicado tan bien como sólo un profesor de la Universidad de Columbia puede hacerlo que los
arabólogos y orientalistas americanos habían preparado el terreno desde hace tiempo para ese salto en el vacío
del Gobierno americano en el mapa de Oriente.
Pero por más que le demos vueltas no podemos llevarnos a engaño: nuestra generación, o nuestras
generaciones activas, han perdido bastantes años de socialdemocracia europea y de liberalismo americano sin
solucionar el conflicto básico, que es el de Israel y Palestina. La obscenidad de esa guerra, de esos suicidios y
de esas represalias, no podían terminar sino muy mal. Hay un momento para la indignación ignorante de los
justicieros que nos gobiernan, y ese momento no ha sido desaprovechado. Pero hubo un momento, un largo
momento, para la indignación racional de los justos moderados y ese momento se desaprovechó, a pesar de la
tozudez benevolente de los Moratinos y Solanas.
Tengo la amarga sensación de que los moderados que pueden quedar en el campo intransigente de la
gobernación americana de hoy van a traernos la paz en Palestina, pero sólo después de haber pagado el
altísimo precio de una guerra obscena y de haber confirmado ante los ojos atónitos de la humanidad que
nuestra especie sólo obtiene el bien tras haber perpetrado el mal hasta la saciedad.
Ojalá (inchalà, en árabe) que esos ojos atónitos hayan comprendido, como parece ser que ha ocurrido, que otro
mundo es no sólo necesario, sino posible. Ahora nosotros tenemos la palabra. Nuestros hijos y nietos la tendrán
dentro de unos años. Si alguna recomendación les podremos hacer es que se fijen en la importancia que va a
tener la construcción desde abajo, desde los ciudadanos y las ciudades, de puentes de entendimiento. Si así
ocurre, Andonis Tritsis descansará tranquilo, como se merece.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13120">
                <text>1353</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13122">
                <text>Andonis Tritses y Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13123">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13125">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13126">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13128">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13129">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13130">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13131">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13132">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13133">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13134">
                <text>Atenes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13135">
                <text>Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14509">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40491">
                <text>2003-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13121">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1567" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1163">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf</src>
        <authentication>5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42762">
                    <text>Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el
futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003
- Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la
Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han
estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU?
- «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança?

Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII.
- Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això.
- «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir

els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien
dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat
de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran
capacitat de resistència.»
- I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa
engrescadora?
- «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè

era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt
crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al
de la continuïtat.»
- I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la
qual el govern hauria arribat tot sol?
- «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers

quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de
poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des
de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que
com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres
hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.»
- En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de
l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el
caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal.
- «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre

nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.»
- Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples
concrets.
- «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça

fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president
d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar,
efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà
federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.»
- A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a
ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix?
- «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de

Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una
disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que
complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg
com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no
ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra
i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell
va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important,
representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva
solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot
cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això
requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és
anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.»
- Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com
una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva
moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP.
- «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que

podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret
a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.»
- I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això?
- «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia

fiscal.»
- Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup
parlamentari propi.
- «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a

la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya,

�no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi.
En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona
- Potser la propera legislatura?
- «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem

renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.»
- La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers
mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un
sistema de llistes obertes?
- «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels

territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de
Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional.
I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través
del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del
territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la
construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit
i de les seves llistes.»
- Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes?
- «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la

flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els
representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat
cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta
línia, sense presses.»
- I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot?
- «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i

sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la
política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar
estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat
malament.»
- La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de
l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió
parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes.
- «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un

responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria
d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell
governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per
demanar. I crec que la població tampoc.»
- Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo
sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament.
- «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I

hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.»
- Però un diari no és un document oficial.
- «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més

quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de
pagar.»
- Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va
negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació
-el tipus d'interès, per exemple.
- «On es va negar?»
- A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de
tots els diners de què disposen els partits polítics?
- «Hi estic absolutament d'acord.»
- I per què no predica amb l'exemple?
- «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un

candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes
les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera
campanya autonòmica: vostè s'ho creu?»
- En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits
polítics?
- «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.»
- Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta?
- «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.»
JORDI BUSQUETS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24929">
                <text>CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24930">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24932">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24933">
                <text>Busquets, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24934">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24935">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24936">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26421">
                <text>Convergència i Unió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26422">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26423">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26424">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26425">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41176">
                <text>2003-05-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
