101 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf 036f7f390acc257ae10faed2b5a27248 PDF Text Text Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97 (versió corregida) Molt Hble Sr. President, Sr President de I'Im~titut, Sr Secretari General de 1' Academia Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO, Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el restabliment Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem mai. Pero en aquest moment, és absolutame~t necessari rememorar per un segon 1' any 1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en 1 aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també, han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les academies en aquest moment IECPMM �Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una pregunta legítima. Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país com Suissa, que simplement van administran! una bona situació O bé si necessitem grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i dictaminar sobre el nostre present. I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses , refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs: la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat coses certes I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny, i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si identítats i diversitat son el mateix. IEC.PMM 2 �1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten billion possibilites we have" That is the question that the President of the Generalitat was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse". We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider toda y The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv. ! ~ ~ Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de ciencia, d'história i de música. Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut també IEC.PMM 3 ��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!. Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores 1 senyors, autoritats, Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i i amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres. En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut. El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en particular en el camp de la llengua i en el sen~t més estricte del mot de la catalanística, pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses. Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust, "the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer ¡ l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia, per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí. També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la ' mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important, i que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la IEC.PMM 4 �gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90 anys. Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M. Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur. Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic, com una mena d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió d'iniciatives, de gent que té ganes de fer COS'fS, de creativitat, a tots els nivells i a tot arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment, de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo. Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res, aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que !'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida, globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització, i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a IEC.PMM 5 �firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó, quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia, ~ li agreixo de la forma a com ho ha fet, tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la creativitat, la diversitat i la participació. Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és "alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu), aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia identitat. Pero, professor Castellet, de cara IEC.PMM 6 a~xó Catalunya hí ha de fer un esfor9 en �aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat. Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer. També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar, el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans, M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple d'una cosa molt simbólica del qué hem de *r a Catalunya, la Universítat Oberta de Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo ; són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys, la seva exemplaritat cívica i patriótica. 1 Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné 1 prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat, encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia. IEC.PMM 7 ��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR í MANUEL CAStELLET President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans ¡ Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona, mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura exterior. Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>. Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop. Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!, com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala. Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any 1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any . L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la �llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i institucions. L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares», afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra, s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat científica. ¡ L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les quals cal vetllar. La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal. L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els problemes i llurs solucions. L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg i 2 �tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són importants per al futur de la nostra societat. r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de 1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i investigacions. i La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26 de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit, d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys, l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment, la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament, el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡ 1 ! Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua, més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb 3 �recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té l sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»? 1 Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada, originariament d 'un gruix social ben redui"t. Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la !lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra. l ¡ La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la !lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els l usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar 1 que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida. Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat de Catalunya, n'és una altra. Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén, obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art, 4 �"- . .. la música, les ciencies (naturals i humanes), més, naturalment, de la !lengua. d pensament, el dret, els costums, etc., a 1 1 A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació, de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no? ' És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques, que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne només un. Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat. Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions 5 �organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de 1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i intel·lectuals. 1 Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus membres han guanyat la confianya de la socie$t. L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena. 1 6 �LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE FRANCINE FpURNIER Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO l C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette importante occasion. Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence. Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe, avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme 1 representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous. L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes, c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la paix" 1 Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes, ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout chaque individu. �Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités, des attitudes et des valeurs. i Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport "Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres. Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui fait leur richesse Í ¡ Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux. interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance, et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que !'ensemble de l'expérience humaine ne péut étre exprime par un seul 1 langage" . ¡ Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi. Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du 11 ¡ 2 �développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques. A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout dans le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation tous les aspects de la vie en societé. a ¡ Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte, les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques et religieuses quien sont les expressions 'principales. a a Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix et soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les Organisations non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la promotion de ses idéaux. Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e �a a est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le développement et le respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ». ¡ Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée généralisée · de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité culturelle avec la globalisation de la vie sóciale. a Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux télévisés nous en donnent les atroces im~ges. Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et compréhension mutuelle ? · Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent de toute société moderne. 1 l Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel, notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance. 1 Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public. q La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde, de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture 1 4 �d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ». Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque, vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues. L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la justíce et la solidarité. 1 Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de ce qu'íl a été fait de par le monde. « Gent amb c1visme étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en a la grande salle de la Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales, M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer. C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant, plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí. >> - 1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu ¡ Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des gouvernements ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie ! �integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme, organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a la haine. L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de notre monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup avancé en cinquante ans. a Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales. Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels . En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles qui y sont bien étayées a Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix . Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut 6 �débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer, en agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces expioits qui passent inaperc;us ». 11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ». 11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix, suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ». '' En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires , sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire , dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre », « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants de la Terre ». a 7 ��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE. ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY 1 STU~E ALLÉN s·wedish Academy~ Permanent Secretary ··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna. the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this. in surroundings like thes~. A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and 1 acadernv. What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the ·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art. choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude. When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my main theme has bearing on thern . Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups. This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens. Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places. �. ,;... 1 greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea. th~ It is by no means surprising that one of sixty languages on board is English. But this language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly justified to send another tifty-nine languages along. In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity. 1 But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread. Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us. As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural question in view of the fact that every language represents a particular way of perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights . In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer. 1 1 Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the 2 �inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting and speaking X-ish banncd ... Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation. The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and. as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth every peseta. 1 In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or i one of Dutch and German. l l Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural rrogrammes. etc . .-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole. lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working along these lincs. The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs. ! 3 �Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or tlm frcedom as a self-e\·ident integral undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg .._ 1 ........ ....... pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances. 1 Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1 demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are. 1 This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets. sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have. Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for ··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the tmwilling. By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless. Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands. i Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English and mathematics, but that is not all. Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the demand from the engineering community, he developed to the demand from the engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including, 4 �among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing. Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics had to be developed by the originators ofhhe course. ! l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky, the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading. writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense. This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh . instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art. Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is ¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real world - -and. conversel v, whether scienbfic theories and models can be regarded as í artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another indication that there is just one culture. ,.r - . 1 Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things like those discussed here no explosion ou~ht to be needed. 1 . Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew. to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in 5 �1 literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And all of it presupposes historical insights, i. e. memory .. 1 Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for a new post: ha ha ha hah! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4430 Title A name given to the resource Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEC, Barcelona Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Català Història Globalització Acció política Model social Institut d'Estudis Catalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1525/19970625d_00770.pdf f088a191229df3ddd3b116e1a9a3cd11 PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 25.6.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Pla Estratègic de Rubí. Conferència "Les ciutats del 2000" De cara a la confèrència "Les ciutats del 2000" es fan avinents els aspectes següents: - La conferencia tindrà lloc al teatre municipal La Sala de Rubí. - Ordre de l'acte. - 20:00 h: presentació de l'Alcalde a càrrec d'Eduard Pallejà, alcalde de Rubí 20:05 h: conferència a càrrec de l'Acalde 20:50 h: tancament de l'acte amb la intervenció de l'alcalde de Rubí 21:00 h: roda de premsa - Pla Estratègic de Rubí. - La conferència ve precedida per la reunió del Consell Estratègic, que aprovarà el Pla Estratègic de Rubí. - A partir de l'aprovació del Pla es constituirà l'Associació Pla Estratègic de Rubí, integrada per institucions i entitats rubinenques. - Òrgans: - Comitè Executiu - Consell Estratègic - Objectiu central: - Fer de Rubí una ciutat moderna i equilibrada productivament, amb especialització industrial en sectors emergents, que requireixin mà d'obra especialitzada, integrada activament en el marc de la Regió Metropolitana, mitjançant una transformació i millora urbanística que potenciï la seva qualitat mediambiental i que impulsi una projecció i una millora més gran de la seva imatge exterior. RIJ131.GBR �SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI EN AQUEST TEATRE QUE HA ESTAT L'ESCENARI PRINCIPAL DEL PROCÉS ' QUE HA CONDUÏT A L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RUBÍ. VULL, EN PRIMER LLOC, FELICITAR-LOS A TOTS PER AQUEST ÈXIT, QUE HO ÉS TANT PER L'ESFORÇ COLLECTIU EN L'ANÀLISI; DEL PRESENT I LA DEFINICIÓ DEL FUTUR COMI PEL SEU RESULTAT: EL SEU OBJECTIU, LA SEVA AMBICIÓ. HE VINGUT AVUI A PARLAR, A REFLEXIONAR EN VEU ALTA SOBRE LES CIUTATS DEL 2000, SOBRE EL FUTUR DE LES CIUTATS. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS QUE COMENCEN A FORMAR PART DEL PRESENT: - LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, - LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE I - LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. �EL MÓN ESTÀ VIVINT UN MOMENT ('INTENSA I RÀPIDA TRANSFORMACIÓ. ,EL D,E ENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES,Cé LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT VERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GL ALItZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT EN RA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QIUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PERÒ ENCARA ESTEM MOLT LLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÀ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUIN$ SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. �- LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS QUE VA IMPULSAR EL SEU VICE- PRESIDENT AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VENEN 'A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MÉS DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER dENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS 1 EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÀ INTENSAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE t NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. �L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTÈNCIA BARATA DE LA INFORMÀTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, MANUFACTURA ROBOTITZADA, TOT LA AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDÈNCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA PERMANÈNCIA EN UN LLOC ESPECÍFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS. �UN PAPER DECISIU TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'IIIJTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE BARCELONA HA TELEVISIÓ ÒPTICA. I SERVEIS TELEMÀTICS PER FIBRA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS, QUE COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FiBRA ÒPTICA. ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÀ UN DELS BÉNS MÉS V ALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÀSICA i ER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA. �- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE EL SEGON ELEMENT QIE DETERMINARÀ LES CIUTATS FUTURES SERÀ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTÀNCIA AL MEDI NATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRINCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES: - PRIMER DE TOT HA DE SR UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATÈS QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDÈNCIA DELS COTXES. �- EN SEGON LLOC, HA DE SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE I LA DIVERSITAT. - TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE I PARTICIPATIVA, ON LA SALUT I LA JUSTÍCIA SIGUIN DISTRIBUÏDES EQUITATIVAMENT. - EN QUART LLOC, LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HAURIA DE SER (NA CIUTAT ECOLÒGICA, QUE TORNÉS AL MEDI AMBIENT TOT ALLÒ QUE LI PRENGUÉS. AQUESTES DUES SENSIBI .ITATS, TECNOLÒGICA I AMBIENTAL, ESTAN DONAN PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA C NDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATÈRIA PRIMERA ELS CIUTADANS I ELS SEUS CONEIXEMENTS, LA SEVA CREATIVITAT I INICIATIVA. �I 7tES INDÚSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA dJVÍŠÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES^PÉf1Z A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZO S PER A INDÚSTRIES. LA TECNOLOGIA MULTIMÈDIA LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN DESTINADES A DESAIXER, LA QUAL COSA DONARÀ A LA CIUTAT N T E IXIT MÉS DIVERS I AMB SUPE OSADO, EL QUÈ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MAS BASADE EN LA COMUNITAT. L ACTIVITATS POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN A MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. EN AQUEST CONTEXT, PODEM INTUIR UN NOU MODEL DE CIUTAT QUE SERÀ EL D'UNA GRAN URBS AMB PETITES CIUTATS EN L SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUOTIDIANA ESTÀ PROPERA A L'HABITATGE. �AQUEST PATRÓ PERMETRÁ REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM D'ENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POL . L9CIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGyRETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERTITZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET ÓUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONtENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCI )NS INDEPENDENTS PER PASSAR A TEN IR UNA VISIÓ INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SEC ORS SOCIALS. - LA GLOBALITZACIÓ DE L ECONOMIA FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONQMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DI RECTAMENT. �QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUTTS A LLOMBARDIA EN UN MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA L4A BONANÇA ECONÒMICA A BAVIERA O A L'ALCARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EllJ LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT DEL PRAT 1 LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLÈS DEPÈN DE LA REGENERACIÓ DEL RIU BSÒS. CAL DONCS, DUR A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÈ ESTIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERI AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN D'AMPLIAR EL SEU CAMP D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÒMICA. �EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA QUE ESTEM IMPULSANT, AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ, VA EN AQUESTA DIRECCIÓ. D'ALTRA BANDA, ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE !_ES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VE. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÀ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS PER LIDERAR ELS CANVIS. �LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSS E GARAN UNA LLOSA QUE IMPEDIRÀ EL SEU DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SAU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. ALGUNES CONCLUSIONS SORGEIXEN D'AQUESTES REFLEXIONS: LES CIUTATS HAN DE TENIR i MANTENIR LA CAPACITAT DI GENERAR PROJECTES, ÉS A DIR, HAN DE PRENDRE ILA INICIATIVA. DIENT AIXÒ NO ESTEM NOMÉS INSISTINT EN LA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPALISME, SINÓ IDENTIFICANT LA QUE MOL1 PROBABLEMENT SIGUI LA CLAU DE VOLTA DEL FUT J R DEL PAÍS I D'EUROPA, QUE IMPLICA TANT ELS f• JIVELLS SUPERIORS DE GOVERN O ADMINISTRACIp COM LES PRÒPIES CIUTATS. �EN UN MOMENT EN QUÈ DETERMINATS MODELS DE DESENVOLUPAMENT URBÀ ESTAN EN CRISI, EN QUÈ ES VIU UN CERT DECLIVI DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS EN ALGUNES REGIONS METROPOLITANES, LES CIUTATS HAN DE REFERMAR I REFORÇAR EL SEU VALOR PRINCIPAL, QUE ÉS LA CAPACITAT DE CONCENTRAR CONEIXEMENTS, D'AGLUTINAR ELS AVENÇOS I LES INNOVACIONS PER SEGUIR ESSENT L'INDRET AMB MÉS OPORTUNITATS DE PROGRÉS. TOT I QUE LES CIUTATS SÓN INDISCUTIBLEMENT EL PRINCIPAL VALOR I EL FONAMENT D'EUROPA, EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA NO HA TINGUT EN COMPTE LES POTENCIALITATS DE LES CONCENTRACIONS URBANES. LES CIUTATS, I TAMBÉ LES REGIONS, HAN DE DEIXAR SENTIR LA SEVA VEU EN L'ENTRAMAT POLÍTIC I INSTITUCIONAL EUROPEU. S'HAN FET ALGUNES PASSES EN AQUEST SENTIT, I LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS N'ÉS UN EXEMPLE, PERÒ ÉS INSUFICIENT. PER CANVIAR LA TENDÈNCIA, SÓN LES CIUTATS I LES REGIONS LES QUE HAN DE (PRENDRE LA INICIATIVA. �AQUESTA INICIATIVA PASA PER FOMENTAR EL PROPI PROGRÉS DE LES CIUTATS I LES REGIONS. SERÀ AIXÍ, ASSUMINT LES PRÒPIES RESPONSABILITATS, COM IACONSEGUIRAN ESTAR MÉS BEN REPRESENTADE I SER TINGUDES EN COMPTE , PRENDRE LA INICIATIVA VO DIR QUE LES CIUTATS, D'UNA BANDA, HAN DE SER SUFICIENTMENT FLEXIBLES PER ADAPTAR- E PERÒ TENINT CLARS ELS OBJECTIUS. D'ALTRA BANDA, LES CIUTATS HAN DE CREAR VINCLES DE COLLABORAC Ó I CONSENS ENTRE ELLES I AMB EL CONJUNT DEL TERRITORI. BARCELONA I LA SEVA REGÓ METROPOLITANA SÓN UNA REALITAT EN LA QUAL /TANT LA GENERACIÓ DE PROJECTES COM LA VOLUNTAT DE COL LABORACIÓ TENEN UN REFLEX EVIDENTI. AQUESTA VOCACIÓ DE COORDINACIÓ ÉS EL QUE ENS PERMETRÀ ORIENTAR AMB GARANTIES EL REPTE UROPEU. �ELS INGREDIENTS QUE TENIM SÓN ELS MILLORS, ÉS A DIR, UNA CIUTAT CENTRAL COM A REFERENT FONAMENTAL, UNS MUNICIPIS METROPOLITANS I UNA VOLUI+T DE COORDINACIÓ POTENCIALMENT EXCEL-LIEINT. LA MANERA DE COMBINAR I FER VALER AQ ESTS ELEMENTS TÉ UN NOM: ELS PLANS ESTRATÈGICS. DINÀMICS BARCELONA HA DEMOSTRAT LA VALIDESA DEL MODEL DE LA PLANIFICACI1 ESTRATÉGICA I TOT EL QUE Hl HA AL DAMERA: COMPLICITAT, COLIABORACIÓ PÚBL1C-FI RIVAT 1 LIDERATGE INSTITUCIONAL DES DE L'ÁM BIT LOCAL. AMB LA PLANIFICACIÓ ESTRATÉGICA IDENTIFIQUEM PROBLEMES, NECESSITATS I OBJECTIUS. DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGI A SORGEIXEN ELS PROJECTES 1 SE SUPEREN E1LS REPTES RUBÍ ADOPTA ARA AQUESTA DIRECCIÓ. RUBÍ BUSCA SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA, 1 AMB EL PLA I L'ASSOCIACIÓ QUE AVUI NEIXEN TRIA LA MILLOR OPCIÓ PER FER-HO. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4431 Title A name given to the resource Les ciutats del 2000. Presentació pla estratègic de Rubí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre La Sala, Rubí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Globalització Competitivitat Acció política Model social Rubí Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 9.7.97 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (EQ) Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la Fundació General Universidad Complutense de Madrid De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als aspectes següents: - L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu és Miguel Ángel Alario. - L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació. - Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i dels periodistes dels diferents mitjans. - Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs. - A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia, haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs. -A les 1 'Educació i Estat del Benestar, moderada per Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de Religiosos de Enseñanza. - En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen: Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda. Ernest Lluch. P. Díez Chavero (UGT). J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE). Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra) Luís Martínez Noval (diputat PSOE). Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia). José María Fidalgo (CC.00). COMPLU.EQB �Ajuntament 4\ de Barcelona ^/ Gabinet de l'Alcaldia José Antonio Griñán (Diputat PSOE). Arturo Gil (Vicepresidente CEOE). E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat). Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida). M. Pimentel (secretari general d'Ocupació). Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón). G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento) - En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos d'estiu. 2 COMPLU.EQB �LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social. Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que defender. Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997. Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido. En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos �socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o el fin del socialismo, entre otras cosas. En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony Blair. Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré referencia más adelante. El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan humanista en el sentido antiguo. Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar 2 �o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien. Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse. Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima, que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa. Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros, como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard. La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos. Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España, durante el periodo 1982 -88. �Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo illón de empleos y un millón de laboral, de modo que se crearon un demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen. Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el dilema de Jospin. Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los franceses. 4 �Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su programa, aunque yo lo conozco perso 'mente y quizá esto influya en mi parecer. Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González, en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi. No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue: "La única identidad regional en Francia es rancia". Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad, que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas. Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera �resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los conoce. El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica. { Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta, 5 empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy emocionante para mí, Italia. El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha pueda adueñarse de ellos. 1 Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda. �En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979. Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El 27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%. En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad ciudadana es un problema real de la gente. Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las estadísticas, se quejan más en esta materia. Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya. �Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen, sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben olvidarse del Estado. Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto, más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia una estabilidad y unas esperanzas. Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo. En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes nacionales con variantes sectoriales. No > e puede pretender un modelo único. Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica, una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o desaparecer. �Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la sanidad, pero no como gobierno, sino como partido. Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer. Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas. Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje. Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales (mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no es. �El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger montura. No se puede ir en otra cosa, ni p ' n un Rocinante de madera, ni en un tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema, existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno, quien interpreta el interés general y las fallas del mercado. La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo. f Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos. Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones. Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería? Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es la sociedad. ¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno? Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus lo �competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las ciudades las que actúen. Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto, actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente. Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo que los Estados no puedan hacer. Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados, las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades autónomas, y dentro de ellas, los municipios. 11 �Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad. Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con equidad. Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz. Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado. Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se tiene que justificar, y no al revés. 12 �¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es. Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es que Europa debe intervenir o decir algo al respecto. Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra í merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano, siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no". Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles: 13 �"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema". Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les devuelven a la sociedad, como ciudades, 4omo pueblos, como regiones, todo lo que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados. Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros. No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un lenguaje responsable y europeo. Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los t intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la 14 �distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar social. Muchas gracias. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4432 Title A name given to the resource Conferència dins del cicle <em>Los retos del estado del bienestar</em>: La vigencia de las políticas socialdemócratas Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San Lorenzo de El Escorial Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Política Govern Gestió pública Model social Acció política Socialdemocràcia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf 3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol pl. Sant Jaume 1 08002 Barcelona Telèfon 402 72 98 , Fax 402 71 06 INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA Dia: 10 de juliol de 1997 Lloc: Auditori del CCCB Hora: 13'00 h. ORDRE D L'ACTE 12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona. Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr. José Luís García Delgado, rector de la UIMP. Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. 13'40 Recepció. 14'30 Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la UIMP a Barcelona. �Ajuntament 4/11 de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia (1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà. SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT 1 EL DESENVOLUPAMENT LOCAL 1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT: ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA MÁASTRIGHT- I QUE RECOLLIA EL TRACTAT INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL LLARG DE LA CONFERÉNCIA EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA I LES LES COMPETÈNCIES CIUTADANIA CONI'I 131S.EQB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'AlcaIdia RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES ADMINISTRACIONS TINGUIN UN MILLOR CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES. EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT. AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES CONSIDERACIONS: - D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE PROXIMITAT. - DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I COMPETÈNCIES. CONFIBIS.EQB 2 �Ajuntament 41) de Barcelona TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS, LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS (L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O DE COHESIÓ SOCIAL. AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA DEMOCRACIA. NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR (POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN CONF1 BIS.EQB 3 �Ajuntament \\„/„/ de Barcelona Gabinet de l'Arcaldia CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO. DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR MOTIVOS DE EQUIDAD. AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES PREMISAS: 1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS. �Ajuntament .11) de Barcelona 2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA Gabinet de l'Alcaldia COMPLETAR EL CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE DE AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA. EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA + SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR. DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO" QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO, AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL CONTROL DE LOS CIUDADANOS. CONFIBIS.EQB 5 �Ajuntament de Barcelona MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA FÓRMULA. 2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA: COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA? ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ. ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL. DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI, O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA CON l' I BIS.GQB 6 �Ajuntament 401 de Barcelona Gabinet de i'Mcatdia IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA. L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ SOCIAL. ÉS IMPORTANT, CAL, POTENCIAR LA PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT EL PRINCIPI DE PROXIMITAT. SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES. o �Ajuntament \ de Barcelona TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA CERCANA. UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA. PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE "CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES �Ajuntament / de Barcelona INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT, RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE GOVERN I ADMINISTRACIÓ. COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN EL PROCÉS DE LA UNIÓ. ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA" DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA. CONFIBIS.EQB 9 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC D'UNIR ELS POBLES. CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ, AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE] SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ I CONFI BIS.EQB p �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL, LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA. EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA ÁREA. 3. ROL DELS PODERS LOCALS: AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaldia S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0 L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN. DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS CIUTADANS. S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE CONFIBIS.EQB 12 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de rA)cafdia TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS CIUDADANOS. CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS. 4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE BARCELONA EN EUROPA: PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO GARANTIZADO. POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS CONF I BIS.EQ13 1 3 �Ajuntament te de Barcelona Gabinet de P,Idca}áia HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA SU INTERNACIONAL PARA GARANTIZAR CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA. EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN PER LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI ASSEGURAR L'IMPULS. BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de PA)caldia DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE, QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS. CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O CONF I BIS.EQB 1 5 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alca/dia UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA. D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. 1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM. 1 CONF I BIS.EQB 1 6 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS. BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS, DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI, CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL BENEFICI PROPI I COMÚ. 1 5. CONCLUSIÓ: LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE, SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS CONF 1 131S.EQB 1 7 �Ajuntament • de Barcelona ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES. MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4433 Title A name given to the resource Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Model social Acció política Territoris Subsidiarietat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf bf885166aa6d69f3da85840952110770 PDF Text Text 411( ^- TRIBUNA BARCELONA DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL: Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas, d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te mato", 1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors. tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte. ï Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit. �Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari. Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen, s'ha dit. I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha callat respecte d'aquesta ... borca potser s'ho hagin de repensar, encara que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país. Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven d'aquesta anàlisi. En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat, una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat prèviament. Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia. Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34. I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va matar a 500.000 persones. Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al 81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD. �I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una altre, Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem, confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant. La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques d'altres països. Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle, de l'actual Delegada del Govern a Catalunya. En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les fabricava. �No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts, que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha succeït. Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el NO-DO amb els protagonistes canviats. La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent. La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat. Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una classe política de fer-se l'harakiri. Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a ningú. �En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no. Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat. l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge que tothom entenia. Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals 'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el destí tant de cara, tampoc Carrillo. Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera, Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més. En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició. Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment. Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb èxit. �Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les ciutats d'Europa. Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí mateix. I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{. 1 Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien correctes. A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el model Lleida o Tarragona, Manresa... A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una mica de petulància, en aquí. Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més beligeráncia als gerents i als polítics. �Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera, arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament, home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament. Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot això no hagués estat possible, I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa, pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo, la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no diré per no oblidar. Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la cara, per entendre'ns. Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot una feina a fer en aquest sentit. Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal, que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no. �Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no. Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té. Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida". Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar. Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer 'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada 'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això. No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest país en sabem alguna cosa. �Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari, del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques. M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim, s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots esperem. Moltes gràcies. ��14-JUL-1997 10:51 C.C.C.D. 34 3 4120520 P.02iO4 Eh pocs casos és més justificat que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que presentí el personatge que avui ens parlarà perquè tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes, perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en els pocs racons de la personalitat que podíen passar desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes però aquest exhibicionisme sovint és selectiu. Si que voldria destacar una característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor més que un polític remolc, però un motor de llarg viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del partit socialista francès durant la darrera campanya electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula �14-JUL-1997 10:52 C.C.C.B. 34 3 4120520 P.03iO4 recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc. ¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les coses. De la carta municipal al 2004 és el tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i 1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la reflexió i a l'esquerra els camins minats de la política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el futur de Barcelona tingués present els nous problemes d'ariculació de la política, de relació entre els governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades sembla que la política hagi estat definitivament segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És 1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del que renovar la cultura política abans que la democràcia se'ns escapi definitiVament de les mans? Els esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona, si cap, la necessitat ide refer els lligams entre ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica. ¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan? Deixo caure interrogacions que segur que des de 1"experiència del poder tenen entonacions diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap perfectament que la paraula dels polítics no és de les que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I que crec que el que pot semblar una coqueteria estratègica és una contradicció personal entre la temptació de canviar de vida i la consciència que de la seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec que com més trigui la seia decisió menys possibilitats tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat final farà que els qui pensen que tot és una estratègia �14-JUL-1997 10 : 52 34 3 4120520 P.04/04 C.C.C.D. política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que el factor humà és més important que la raó estratègica en política, veig en el dubtar una altra de les peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un món, el polític, en que tot s'ha de convertir en certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia no té cap inconvenient a negat uns mesos abans, dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des del dubte, primera llei de qualsevol exercici intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un polític que he vist emocionar més per coses aparentment petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per grans conquestes col.lectives. En definitiva, la política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?. Maragall pot demostrar que un polític insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser, sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina alguns punts del nostre paisatge. ell � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4434 Title A name given to the resource Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Democràcia Història Política Acció política Espanya Terrorisme Blanco, Miguel Ángel ETA Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-14 Description An account of the resource Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf 36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS Dia: 18 de juliol de1997 Lloc: Ajuntament de Terrassa ORDRE DE LACTE 1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa. Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals. Salutació als regidors. 1930 h. Conferencia al saló Capitular. - Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa. Anada a la taula de conferencia nt - Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur". - Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa Recepció al pati de l'ajuntament. *** �El paper dels governs locals a l'Europa del futur (Notes) (Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha passat, mentrestant?) Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals cada cop més amplis. En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització. En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa. Pérdua d'importància dels espais locals regionals? Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el correlat necessari/inevitable dels processos de globalització. Ho és per raons "positives" i per "negatives ". "Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió s'allunyen, els punts de referència es perden. "Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació, d'ancoratge: D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu... Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic. I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política. �Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a -nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics "hubs" de comunicació -nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based development). Capçaleres de xarxes d'informació. Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà" Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional". Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits locals/regionals? Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més recursos, amb més capacitat d'iniciativa. Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els ciutadans. Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia. Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local . ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa. (Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que polaritzin energies i fixin calendaris: 004) �Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Departament de Premsa Plaça Sant Jume sin 08002 Barcelona Telèfon 4027389 Fax 4027391 E-mail alcaldia @mail.bcn.es Data: 18-07-97 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde JMB Conferència Terrassa. S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde. Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa. A TENIR EN COMPTE. Cart a Municipal Estabilitat equip de govern (PI+ IC) 2004 Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia Documentos �Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa. 18 de Juliol de 1997. 19,30h. Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92. L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un aforament d'unes 100 persones. Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors de la ciutat. Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens. L'Alcalde de Terrassa farà la presentació. Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en alguns d'ells. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4435 Title A name given to the resource El paper dels governs locals en l'Europa del futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-18 Description An account of the resource Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf 75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I Data: 18/8/97 GU Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP, Santander. De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP, tenir en compte els punts següents: uns xx minuts de durada, se suggereix de 1. Globalización y el rol de las ciudades. – En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están reclamando su propia identidad. – Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional. – Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización. La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones internacionales). Descentralización. Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación, estamos ya en plena globalización. – Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y liderazgo en redes de información). SANTAND.NBB �Ajuntament / \/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia – La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia. – La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros regionales/redes de ciudades. – Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado, por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema representativo del estado y como factor decisivó en su economía. – Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos. – La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible. La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades: consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el punto de vista cultural y medioambiental. Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado. Políticas proactivas. – La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento, democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo (high-level knowledge/low-level knowledge). 2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur. – El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias. – El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona. 2 sANrAND. N BB �Ajuntament 4j) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia [Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.] – Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional de Alcaldes francófonos). – Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando este proceso de acercamiento a la vez que de globalización.. [Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza. Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.] La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar. Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva en las dos riberas del Mediterráneo. Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan actual mente. - La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden trabajar en favor de la paz en esta zona. 3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea. - La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es diversidad. 3 SANTANr).NBB �Ajuntament /\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 1 Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones, condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales (ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo. Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej: Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate europeo"). Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE. - Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura institucional más fuerte. El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales. Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias, pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario. (Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo). – Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad. – La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que sea percibida como una instancia próxima. Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es incompatible. 4 SANTAND.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4436 Title A name given to the resource Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-18 Description An account of the resource Argumentari per a la conferència de l'alcalde. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1532/19970830d_00778.pdf 33c774c5bbcd6374549ce3cce1200d2e PDF Text Text 9(e_16 -fe- 11-& lickjAr( ClYctuforrA30.07. AMICS, AMIGUES, JA FA MOLTS MESOS QUE EL VOSTRE ALCALDE, EN JORDI VALLS, EM VA DEMINAR QUE PRONUNCIÉS AQUEST PREGÓ AQUÍ, EN El+. MATEIX SALÓ ON L'ANY 1892 ES VAN APROVAR LES BASES DE MANRESA. QUE L'ANY 1986, ABANS DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR EL_ imvt-Ifíokj CENTRE DE MEDICINA ESPORTIVA DEL CONGOST) IttAtOvirafir A tzT) shv'ef JUNTAMENT AMB EN JOANI CORNET. EN AQUELLA VISITA VÀREM PARLAR DE MOLTES COSES. VÀREM PARLAR DE COM VINCULAR MANRESA AL PROJECTE OLÍMPIC. 1, EN AQUEST IMATEIX SALÓ, VÀREM TRACTAR DE LA POSSIBILITAT DE FER UNA CELEBRACIÓ CÍVICA DEL CENTENARI DE LES BASES as).9\..77, AAP liAjoGt4 DE MANRESA. RECORDO tk.AU (Adt8 I'd1/4-•t27 IrbA& (V)0.1 izmacle •11-''am l/In �NA- OPORTUNITAT REFORÇAR LA CATUANITAt DEIVJÓCS A PARTIR bt L'ADDICIÓ D'Arltell* INICIATIVA CÍVICA? A LA MOBILITZACIÓ OLÍMPICA. /61 W* -13.11VUI 40 JA cou )anwh-frit. HISTORIA I PRONUNCIAR EL FREGÓ D'AQUESTA FESTA 1■AAJOR SUPOSA GAUDIR D'UN PROTAGONISME IMI1AERESCUT, PERÒ EM PERMET PARTICIPAR DE 'L'ALEGRIA D'UNS DIES ASSENYALATS, DIES D'AQUELLS QUE LES CIUTATS ESPEREN AMB ILLUSIÓ I AMB ENTUSIASME. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UNA CIUTA1T. UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB LES NOSTRES ARRELS I AMB TOTS ELS VETNS. ÉS EL IE MOMENT DE COMPARTIR SI NSACIONS 1 ALEGRIES AMB ELS AMICS, DE SENTIR-SE MÉS MANRESANS QUE MAI. kjelb_ tyvis km1 ib 9v4/Z kt, �EN REBRE LA INVITACIÓ EM VA VENIR AL CAP UN VELL DIBUIX DE JAUME PAHISSA ON ES REPRODUEIX AQUEST SALÓ I LES SESSIONS ON ES VAN DEBATRE LES BASES DE MANRESA, UN DIBUIX ON DESTACA LA PRESENCIA DELS DOS FUTURS PRESIDENTS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: ENRIC PRAT DE LA RIBA 1 LLUíS DOMENECITANER. TAMBÉ VAIG PENSAR EN JOSEP VICENÇ FOIX. EL SEU PARE ERA FILL DE LLADURS, MÉS AMUNT DE SOLSONA, 1 VA FER D'APRENENT DE PASTISSER A MANRESA, A LA PUJADA DÉ SANT MIQUEL, ABANS D'ANAR-SE'N A SARRIÀ. LA RELACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA VE DE LLUNY. ARRENCA QUAN LA COMTESSA ERMESSENDA DE BARCELONA I L'ABAT OLIBA VAN INICIAR LA RECONSTRUCCIÓ DE MANRESA, QUE �HAVIA ESTAT DESTRUÏD IA DELS SARRAÏNS. MANRESA ÉS AVUI UNA BELLA CIUTAT, D'AQUELLES QUE SOVINT SE CITEN COM : A CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA EUROPEA; ÉS UNA CIUTAT QUE JAERA CIUTAT QUAN MOLTS LLOGARRETS EUROPEUS QUE DESPRES VAN ESDEVENIR CIUTATS, ENCARA EREN LLOGARRETS. ÉS TAMBÉ UN SÍMBOL DE LA TRADICIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL DE CATALUNYA, DUES ACTIVITATS QUE AQUÍ HAN ARRELAT AMB FORÇA JA DES DE L'ÈPOCA MEDIEVAL I QUE HAÑ DOTAT MANRESA D'ESPLENDOROSES MOSTRES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE ENS PARLEN DEL ROMÀNIC, DEL GÒTIC O DEL MODERNISME. TAMBÉ LA TRADICIÓ RELIGIOSA, QUE HA DEIXAT COM A REFLEX DEL SEU PASSAT UNA MAGNÍFICA SEU GÓTICA QUE HA ESTAT �CAPAÇ DE SOBREVIURE A DEVASTACIONS DURANT MÉS INCENDIS, GUERRES I DE 600 ANYS, AQUESTA SEU, PER CERT, GS UNA MOSTRA MÉS DE L'ESTRETA VINCULACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA. NO EN VA EL MESTRE D'OBRES DE LA SEU, BERENGUER DE MONTAGUT, VA SER QUI, JUNTAMENT AMB RAMON DESPUIG VA CONTRACTAR EL PROJECTE DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. RO MANRESA ÉS MOLT MÉS QUE TOT AIXÒ. ÉS L'EXEMPLE DE LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES CIUTATS MITJANES A CATALÚNYA. UNA XARXA DE CIUTATS QUE1OMPETEIXEN ENTRE ELLES, COM PER EXEMPLE, IMANRESA I VIO PER ACONSEGUIR SER CENTRES NIVERSITARIS. VAL A DIR QUE VIO HA GUANYA • )90" LA PARTIDA, PERÒ ÉS SIGNIFICATJkYQ Ei MANRESA HAGI TINGUT Id,5\41/4Qv‘ \A" -1S1fm-{ (i JJ d--% uu e biz-v-- �LA CAPACITAT DE LLENÇAR INICIATIVES COM LA FUNDACIÓ UNIVERSITARIA DEL BAGES, O QUE ES PLANTEGI LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN ESPAI UNIVERSITARI AL RECINTE DE L'ANTIC ESCORXADOR. SIGNIFICATIU QUE AQUESTES CIUTATS COMPETIDORES TINGUIN LA CAPACITAT D'UNIFICAR ESFORÇOS PER CREAR UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA TOTA L'ÀREA D'ESTUDIS UNIVERSITARIS PER A DE LA CATALUYA CENTRAL ) c irtv0#4,-. 0.A.A.7~vr e. r& ,AáS id,Lbekv,re UNIA ‘r k . TN \oh-. Ak.201.4* NO S'HA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA FORMAT PER CIUTATS MITJANES, COM ARA REUS, OLOT O BALAGUER, QUE CONSTITUEIXEN ELS AUTÈNTICS MOTORS DEL PAÍS. AIXÒ SOVINT S'OBLIDA. S'OBLIDA QUE SENSE EL MUNICIPALISME NO HAURIA EXISTIT LA MANCOMUNITAT DE PRAT DE LA RIBA. EL MUNICIPALISME ÉS UN CONCEPTE QUE VA EN FAVOR �DE L'AUTONOMIA, QUE VA A FAVOR DE LA PROXIMITAT I QUE ES TROBA EN LA MATEIXA ARREL L.,)\--3--LaA.~51Z, 1 1.Ç' DEL CATALANISME. ...9.1 ~A.m.:4A ct• OBLIDAR AIXÒ ÉS NO VOL R VEURE QUE UN PAÍS MODÈLIC NO ES CONSTRUEIX NOMÉS EN EL TERRENY DE LA SIMBOLOOIA, SINÓ TAMBÉ EN EL TERRENY DE LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES. AQUEST ÉS L'OBJECTIL~[ G7/475~P140 FER VIURE A TOTHOM LA REALITAT DE CATALUNYA, PERO NO dRÁCIES A L'EXPLOTACIÓ D'UNS SENTIMENTS QUE NINGÚ NO POT NEGAR, SINÓ ACONSEGUINT LA COMPLICITAT DE TOTHOM PER FER UNA CATALUNYA FORTA QUE TINGUI LA SEVA RAÓ DE SER EN EL BENESTA1 R I LA QUALITAT DE VIDA DE CADASCUN DELS SEUS INDRETS. I QUAN PARLEM DE MUNICIPALISME NO PARLEM D'UNA IDEA ABSTRACTA, PAk_EM DE LA PROXIMITAT AMB ELS CIUTADANS COM A VIA PER AJUDAR A QUÉ �LA POLÍTICA NO SIGUI UNA COSA LLUNYANA r ..,^Ç MANRESA TÉ UN `OT-GON ME MOLT DESTACAT EN AQUEST SISTEMA DE CIUTATS. S'HA CONVERTIT EN EL PUNT DE REFERÈNCIA DEL BAGES, PERÒ TAMBÉ DE BONA PART DEL BERGUEDÀ, DEL SOLSONÈS 1 DE L'ANOIA. HA GENERAT AL SEU VOLTANT UNA IMPORTANT ÀREA URBANA, DE LA QUE FORMEN PART VILES COM SANT FRUITÓS, NAVARCLES O SANTPEDOR. ÉS LA MOSTRA DE LA PUIXÀN A CONFIA EN FI L'OPORTUNITAT DE 1' ► ! IUTAT QUE ^^^ FUTU R . VAIG TENIR COMPROVAR-I-iQ L'ANY PASSAT, QUAN VAIG VENIR PER VIITAR L'EXPOBAGES, LA FIRA MULTISECTORIAL MÉS IMPORTANT DE LA CATALUNYA CENTRAL. t(0 �VAIG DESCOBRIR UNA MANRESA QUE SE SENT CAPITAL, QUE SE SENT UNA PEÇA CLAU DE LA VERTEBRACIÓ DE CATALUNYA, UNA MANRESA QUE VEU REIVINDICADA LA SEVA CONDICIÓ DE PUNT CENTRAL DE CATALUNYA. LA VOSTRA PRIVILEGIADA SITUACIÓ EN LA RUÏLLA DEL EIXOS TRANSVERSAL I DEL LLOBREGAT HA DE SUPOSAR SENSE CAP MENA DE DUBTE UN FORT IMPULS ECONÓMIC I INDUSTRIAL PER A LA CIUTAT. DE VOSALTRES DEPÈN QUE L'EIX DEL LLOBREGAT NO ES CQNVFRTEIXL EISLIIISLARRERÁ QUE AÏLLI MANRESA, SI NO EN UN ADHERENT, EN UN ELEMENT COHESIONADOR DELS TERRITORIS I DELS USUARIS. MANRESA HAURÁ DE GUANYAR-SE A POLS QUE L'EIX DEL LLOBREGAT ACOSTI LA GENT A LA C9TAT, QUE NO PASSI DE LLARG. MANRE S r A HA DE SER LA CIUTAT DE L'EIX, DE LA MATE-7A 0-ÁTTER LLÈIDA rÓN ELS EXTREMS. SLAJ\. "-GIA I �EM CONSTA QUE MANRESA TREBALLA PER APROFITAR AQUESTA CENTRALITAT RETROBADA. HO FA QUAN MILLORA ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE BUFALVENT I DOLORS PER DIVERSIFICAR EL SEU TEIXIT - INDUSTRIAL, QUAN PROMOU EL POLÍGON COMERCIAL I DE SERVEIS DE CAL GRAVAT O QUAN APOSTA PEL CONSELL TECNOLÒGIC DEL BAGES. I HO FA DEFENSANT EL VALOR AFEGIT DE LA SOSTENIBILITAT. NINGÚ' ES POT PLANTEJAR ACTUALMENT EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSE FER ESMENT AL RESPECTE DE L'ENTORN. PER DIR-110D'UNA MANERA GRAFICA, MANRESA SAP QUE SENSE UN CAIR.1 2.E,I_EB--BET, N NO S PODEN ESPERAR . INVERSIONS QUE OMPLIN ELS POLÍGONS INDUSTRIALS 1 DIVERSIFIQUIN L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT. �NO EM VULL OBLIDAR 'E L'ESFORÇ QUE FA L'AJUNTAMENT PER OUPERAR EL CENTRE HISTORIO DE LA CIUTAT. UN ESFORÇ QUE HA D'ANAR EN DUES DIRECCIONS, L'ESTÍMUL I L'INCENTIU A LES REHABILITACIONS DEL CASd ANTIC, QUE PASSA PER AVANTATGES FISCALS, LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT EN INICIATIVÉS MIXTES I LA INVITACIÓ AMABLE A LES CONSTRUCTÓRES DE GRANS OBRES MUNICIPALS I A ARQUITECTES A PARTICIPAR EN AQUEST PROJECTE COM A UNA APORTAC1Ó MÉS AL CONJUNT DE LA CIUTAT, IPER UN COMEEOMÍS A BATALLAR PER INSERIR EN; EL TEIXIT QUE ES VOL REHABILITAR D'ALGUNS EQUIPAMENTS QUE FÓRA MÉS CÒMODE, FÁCIL I 1BARAT EMPLAÇAR EN D'ALTRES INDRETS. ELS COSTOSOS TRE1)E BARCELONA HA DUT A TERME A LA CIUTAT VELLA EM PERMETEN DIR-VOS QUE ESTEU EN EL BON CAMÍ, QUE UN PROCÉS DE REHABILITACIÓ ÉS UNA APOSTA ARRISCADA, EN LA �QUE Hl JUGUEN INNUMERABLES FACTORS D'ORDRE ECONÒMIC, SOCIAL, COMERCIAL O DE POBLACIÓ, QUE VAN MOLT MÉS ENLLÀ QUE EL SIMPLE URBANISME. POC A POC, AQUESTS IF.LEJLALL _:..SRAN QUE MANRESA DEIXI DE SER LA CIUT QUE, SEGONS DEIA JOSEP PLA, TÉ UN COLOR DE GOS QU IG CIUTAT ON LES FABRIQUES ES CONFONEN AMB ELS CONVENTS I ELS CONVENTS AMB LES UNA FÁBRIQUES. MANRESA HA SABUT APROFI tTAR ELS VALORS DE LES CIUTATS MITJANES. HA SABUT CRÉIXER SENSE PERORE LA SEVA QUALITAT DE VIDA LA SEVA DIMENSIÓ DE CIUTAT MITJANA ON ES POT TROBAR GAIREBÉ TOT SENSE HAVER DE FER FRONT ALS PROBLEMES QUE SOVINT TROBEM ALS GRANS NUCLIS URBANS. �SOU UNA CIUTAT AMBICIO A, QUE NO HA TINGUT PROU AMB QUE, GAIREpE PER TRADICIÓ OBLIGACIÓ, DIGUESSIN QUÉ SOU IMPORTANTS. EN DIVERSES OCASIONS, EN EFS MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA, MANRESA HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS!. FA UNS ANYS UN INFOR1ViATIU DE TELEVISIÓ VA ANUNCIAR EN BROMA UNA PRESUMPTE SOLEMNE DECISIÓ DEL PARLAMENT SEGONS LA QUAL MANRESA PASSARIA A SER1 LA CAPITAL POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA PERQUÈ ACOLLIRIA LES PRINCIPALS INSTITUCKIMS DEL PAÍS. BROMES APART, BEN SEGUR QUE QUI! LA VA PENSAR TENIA AL CAP LA IDEA DE MANRESA COM A CIUTAT CENTRAL: AQUESTA ÉS UNA IDEA pERTA 1 COMPARTIDA, INNEGABLE. QUE TARD, EN O COMPARTINT CAPITALITAT, LA CAPITAL MANRESA ESDEVINDRÀ MÉS AVIAT SOLITARI �/ DE LA REGIO 7, O EL NON/1BM QUE SE LI VULGUI DONAR A LA REGIÓ INTERIOR, QUE DEPENDRÀ DE SI L'EBRE I EL PIRINEU SÓN REGIONS ORDINÀRIES O REGIONS ESPECIALS DE PLANEJAMENT. PERÓ POTSER QUE DEIXEM LES GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBÓ, QUE NO SÓN ALTRES QUE LES PARAULES AMB LES QUE EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. EL 1431 ELS GREMIS DE SASTRES, PARARES I TEIXIDORS DECIDIREN, UN 30 D'AGOST TRASLLADAR LES RELÍQUIEá DELS SANTS PATRONS, SANT FRUITÓS, SANTA AGNÉS I SANT MAURICI, DES DE SANT FRUITÓS DE BAGES A MANRESA. EL RECORD D'AQUELLA LECISIÓ GREMIAL VOL, GAIREBÉ EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGN1A11.CZ AMB LA FESTA MAJOR, QUE DURANT AQUESTS DIES DEIXEU UNA MICA DE BANDA EL VOSTRE TARANNÀ DE GENT �TREBALLADORA I POC AMIG4. DE PERDRE EL TEMPS I TINGUEU LA FESTA COM LA VOSTRA RELIGIÓ • PRINCIPAL, QUE US SENTIU MÉS MANRESANS QUE MAI, QUE CELEBREU UNA FSTA OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT. UNA FESTA ON TOTHOM Hl TINGUI CABUDA. NOMÉS HEU DE SEGUIR UNA NORMA, LA DE FESTEJAR AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL BALL I LA DISBAUXA, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PELtARRERI LA _FILQ., k A QUE TREPITGEU. PER TOT ALLÒ QUE ES VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME COMPANYS NO HAN DE SER ENEMICS, SINÓ D'UN VIATGE QU US PORTARÀ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. 1 1 VISCA MANRESA! ....„...................... VISCA ILA FESTA MAJOR! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4438 Title A name given to the resource Pregó festa major ciutat Manresa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Model social Acció política Manresa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf 82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8 PDF Text Text Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 15/9/97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Constitució del Consell Ciutadà de Supon. Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde : US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES. A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN POGUT SER ENTRE NOSALTRES. PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR. L sEu-sup T rn 2 2 SET. 1997 20 -9 1DG �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Atcaldia PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl EREU ALGUNS DE VOSALTRES. LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY, DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI, YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU SUPORT, EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA. 2 2004-9.IDG �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ DE CENT PER ENDEGAR UN DE SETEMBRE DE CONSELL DE SUP S VAM REUNIR AL SALÓ RAN PROJECTE. VA SER EL 19 86 QUAN VAM CONSTITUIR EL T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987 UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA OLÍMPIC. L DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS, DIU "ENDAVANT, SOM-HI!" HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN 3 2004-9 IDG �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004 SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL SALT AL NOU MIL.LENI. EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL FUTUR. LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT. LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 4 2004-9.IDG �Ajuntament • de Barcelona ESTIC SEGUR QUE CULTURES PASSARÀ Gabinet de l'Alcaldia EL FÒR M UNIVERSAL EL DARRER EXAMEN DE LES I LA CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ LA EMPENTA DEFINITIVA. QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT. A TOTS, MOLTES GRÁCIES. 5 2004-9 1DG � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4439 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Globalització Competitivitat Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències